V A L L F O G O N A

SETEMBRE 2005

preu: 1,50 €

et x V61

%&

Sant Jaume

w

VI A T R I SProductes farmacèutics

VIATRIS Pharmaceuticals, S.A.U.Ctra. Comarcal 13 Km.26 Tel. 973 43 20 52 Fax 973 43 20 9225680 VALLFOGONA DE BALAGUER (Lleida)

ìKEBEEEEEIEIEIEIEIEEEEEEEEEBBB

Editorial

Societat

Imatges

Trobada puntaires

Moda i complements

Societat i cultura

Els animais

Societat i cultura

Els esports

Per perdre el temps

Al servei de

Cat

Aquest potser un bon curs

Conseils per Estalviar

Ballem sardanes

Escola La Rápita

La nostra historia literária

Veines

Els maniquins

Vallfogona Ràdio

Poesia - Francisco Alias

Turisme Lleida

L'embarás i la toxoplasmosis

M u Iti cu Itu ra I i tat

CF Vallfogona

EDITAEl Xop - Apt. de correus 1 Vallfogona de Balaguer

DIRECCIÓ Dfdac Mateo

SOTSDIRECCIÓ Merltxell Rossellô Mercé A. Soifs

CONSELL DE REDACCIÓ Ma Àngels Camarasa, Antonleta Gàzquez, Esther Piqué, Anna Feliu.

COL.LABOREN EN AQUEST N°: Dfdac Mateo, Joan, Àngels Camarasa, Francisco Alias Mateo, Ixell Rossellô, Mercè Solis, Teresa Balasch, Ministeri d'industria, Gemma Pia, Montse Montoliu, AMPA i Carme Cortada.

DISSENY, COMPOSICIÓI MAQUETACIÓ

creaciógràficad isse n yg rà fic

c o r re m a r i t i lu i l , 7 0 b a lx o s

2 5 6 D D b a la g u a r

te l . / f a x 9 7 3 4 4 5 0 1 6 w w w . c r e a d o g r a f l c a . c a m

in fo @ c r a a c lo g r a n c a .c o m

CORRECCIÓ Montse Olivart

DIPÒSIT LEGAL L-136-1992.

La revista El Xop sortirà els mesos de març, juny, setembre i desembre. Recordeu que si voleu publicar un article l'heu d'adreçar a EL XOP, apartat de correus, 1, o a la Secretaria de l'Ajuntament, sempre durant els darrers 25 dies del mes anterior a la publicaciô.

El Xop, és una publicaciô plural. La direcciô respecta la llibertat d'expressió deis comentaristes i no es fa responsable dels criteris exposats en els articles firmats ja que son d'exclusiva responsabilltat deis autors i no necesariàment l'opiniô d'aquesta revista.

H 11 Hl Generalitat de Catalunya Departament de Cultura m

INSTITUTD'ESTUDISILERDENCS

Hmdacid PAhlici de la DJputocid de Utcda

Ajuntament de Vallfogona

edito ñatFesta Major de... Sant Jaume? Didac Mateo

Un any més, com sem pre, des de tem ps immemorials, hem celebrai la Festa Major de Vallfogona en honor al nostre Sant patró de la Vila, Miquel.Com sempre?Això creia fins fa quatre dies, quan en una reunió convocada per a organitzar la Festa Major en la qual hi podia partlcipar tothom, aportant idees, un dels asslstents en va abocar una sense embuts: “Jo no sé si hi manca alguna cosa, però si sé què hi sobra... el patró, Sant Miquel. Hauriem de tenir un patró homenatjat a l'estiu i no pas a la tardor”. No diré qui ho va dir per diverses raons: perquè no recordo qui era (o no ho vull recordar), perquè érem forga colla a la reunió... i com que no vull flcar paraules en boques tancades... Érem forga colla I érem gent de totes les edats i tots els sexes i totes les condicions... i com que m'interessa més reproduir algunes pinzellades del que recordo d'aquell diàleg que no pas fer safareig, aprofitaré un recurs que vaig descobrir mirant una pel licula d'en Tarantino: hi trauré noms i hi posaré colors... sense sexe: senyor@ blau@, grana, verd@, blanc@ i fucsia.- Blau: què en penseu sobre el fet de canviar les dates de la festa major?- Grana: ves... no ho sé.... tota la vida que s'ha fet...- Verd:... no s'ha fet tota la vida... el meu avi diu que recorda que els pares dels seu pares feien festa major per Sant Jaume.- Fùcsia: si... jo també ho havia sentit... es veu que van canviar les dates de la festa, és a dir que les van passar de Sant Jaume a Sant Miquel, per motius pagesos. Es veu que pel treball al camp... a l'estiu, ara fa més de cent anys, perquè crec que no hi havia tractors, era una època de molta feina i no podien permetre's el luxe de parar ni un sol dia...- Blau: veieu! Ja us ho deia jo que no hi ha res sagrai.... i que si hi ha quòrum hom fa el que més convé a cada moment!- Blanc: però... voleu d ir que la gent del poble entendria que proposéssim una festa major per Sant Jaume.... Som un poble petit i no hi ha calers per a tanta festa! Què en farem de Sant Miquel?

- Verd: que ho celebrin els Miquels i les Miqueles!- Blau: podrlem fer tres festes, pel Roser, per Sant Jaume i per Sant Miquel!- Verd: i p e r Sant H ila r i, Sant H ila r i....- B la u :... fili de...- G rana:... iep! Alto el carro! Crée que comenceu a desbarrar! No podrlem ser més seriosos?- Blanc: tens raó! Podem intentar fer una anàlisi matricial D.A.F.O.- Blau: el què? Es nota que tens estudis (amb sorna)... ho pots explicaren cristià?- B lanc: és l'acròn im de D eb ilita i Amenaga Fortalesa i Oportunitat. És una anàlisi que barreja m aneres de p en sa r dels ps icò legs i dels économistes. Amb la A i la O dibuixes una situació i amb la De i la Efa et situes tu en ella. És allò tan habitual d'analitzar els pros i les contres, però en quatre dimensions, dues de l'escenari i dues de factor.- Blau: no m'atabalis! Només faitava això en una festa major, un ps icò leg i un econom ista !- Blanc: dones podem fer-ne una d'antropològica. És menys egoista perquè t'obliga a pensar en quina situació queden les persones que no pertanyen a la teva generado, com va fer una antropoioga nord-am ericana estud iant tribus salvatges a la Polinèsia per a comparar-les amb el tipus de vida americà. Va concloure que en les tribus menys evolucionades un avi és capaç d'imaginar com serà la vida del seu nét (perquè està convençut que res mai canvia) mentre que en les més modernes joves i adults parlen idiomes diferents.- Blau: vet aquí que no t'entenc!- G rana:... com és diu el patró dels impossibles?- Blau: que també li vols dedicar una festa major?- Verd: que no saps c a p ta r la iro n ia ?- (Silenci).- Verd i Blanc (alhora): bé... dones, què fem amb Sant Jaume?- Blau i Grana (alhora): no has dit abans (adreçant- se a Blanc) que som un poble petit i no hi ha prou calers per fer tantes festes!- Blanc (adreçant-se a Blau): no deies que no hi ha de fer res un economista a la festa major?

B Ü E J

- Blau: ara s i que capto la ironia! A veure si captes tu aquesta... Emmmmh... Bé, és igual, t'ho diré sense subtileses... jo proposo jubilar Sant Miquel!- Verd: jo imagino, perquè m'ho ha explicat mon pare mentre se li il luminava la cara tot recordant, una Vallfogona que torni a recuperar i'empenta que va tenir la plantada del Xop ara fa uns anys quan hi venia fins i tot la televisié... Jo abocaria morterada de calers pel Roser i hi faria venir grups de rock i dijeys... i per Sant Miquel deixaria que sigui una festa per a carrosses... de patxanga, txa txa txa i paquito el chocolatero!- Grana: si, i pel Roser la deixem pel txumba- txumba, pum-pum-pum-pum-pum-pum-pum-pum- pum-pum-pum, duix-tuix-duix i el què paaaaaaassa neeeeeeeen ! No?- Blanc: jo crec que per Sant Jaume hauriem de trobar un motiu o una excusa per vendre la moto i poder celebrar-ho i..., poc a poc, en qüestié d'un pareil d'anys, anar retallant el pressupost a Sant Miquel i anar augmentant el de Sant Jaume perquè a mi m'agraden més les revetlles a l'aire lliure que no pas estar tancat en un poliesportiu.... i llavors podriem tenir ambients per a tots els gustos i no ens hauriem de repartir el poliesportiu com fem ara. A ixi hi podriem encabir el pumba-pumba i el tatxin-taxin...

- Blau: jo crec que hauries d'anar que et veiés un psicôleg!- Blanc: em recomanes el teu...? I tu Fùcsia, no d ius res? Fa es tona que e s tà s c a lla t !- Fùcsia: jo penso que ho hauriem de deixar per un altre dia perquè ja és molt tard i torneu a desbarrar...

- Verd: i si ens tornem a reunir passât Sant Miquel? Si he de ser franc, acabada la reunió jo hagués apostat pel color Negre. Però l'endemà ho vaig enfocar amb un altre prisma: aquell que diu que en la varietat està la veritat i el bon gust... i mentre esperò la propera reunió, el millor que puc fer és gaudir d'aquest Miquel Sant perquè, si la cosa depèn d'aquests colors, potser serà un dels darrers anys que ho podré celebrar.

Mentrestant ja em començo a preparar per a èsser devoc ionari de Sant Jaum e. Heus ací unes pinzellades del que es diu sobre eli a la xarxa de les xarxes electròniques, a Internet:“Temps era temps, quan el personal tenia ganes de divertir-se, a les revetlles del juny, Sant Joan i Sant Pere, s'hi afegien les del ju lio l. Arreu, la de Sant Jaume marcava la certesa que érem en pie estiu”. (Pàgina Web d'en Joan Pallarès, escrip tor). “Diu la Ilegenda que Sant Jaume caminava per terres de Lleida quan es va clavar una bardissa al peu. El dolor era fort, però la foscor de la nit no permetia veure la ferida i posar-hi remei. Es comenta que els crits del pobre home van ser tan forts que tots els nens i nenes de la ciutat van sortir amb un fanalet a les mans per fer-li llum perqué es pogués treure la punxa. A partir de llavors, cada any, la vigilia de Sant Jaume, els infants de la ciutat surten a il luminar el carni amb el seu fanalet” (Pàgina Web de la regidoría de cultura de l'ajuntament de Lleida c. Major, núm. 31, Tel. 973 700 394).“Santiago... Prové del nom hebreu Jacob. En les batalles contra els àrabs durant les reconquestes nobiliáries de la península, els cristians obrien la batalla cridant Sant lacob... i de tant repetir-les, les dues para ules s'encongiren en una: Santiago (...) Fou un dels 12 apòstols de J.C. Nascut a la ciutat de Betsaida, a Galilea. El seu pare era un patró de pesca i la seva empresa tenia forga barques i pescadors. La bona situació econòmica permeté Jacob dedicar-se a voltar món. Primerament com a viatger curiós. Més tard per a complir l'encàrrec del seu Senyor Crist: pescar homes. Durant la pesca, van arribar al poble de Samaría i diu ¡'Evangeli que els vilatans no els van atendré (entre d'altres coses no els van oferir ni un mos) i Crist va haver de frenar Santiago, el quai volia calar foc al poble i cremar a tots aquells maleducats. (...) Mort el eos de Crist (que no l'ànima), el rei Herodes Agripa va fer tallar el cap a Santiago. Així, va passar a ser el primer apóstol mártir. L'infal lible historiador Pérez de Urbel explica que el que hi ha a la catedral de Santiago, a Composte! la, són unes relíquies, és a dir, restes, de I'Apóstol que van ser portades des de Palestina”. Pàgina Web de la Xarxa Global Católica (ewtn.com).

societat-.cat

L'associació puntCAT ha aconseguit un objectiu ambiciós: un domini d'Internet propi per a l'àmbit lingüístic i cultural català, com el que tenen quasi tots els paì'sos del món que ho han anat demanant al llarg dels darrers anys. No és fácil. L'organisme internacional responsable de la creació i el control d'aquests àmbits -l'ICANN- rep tota mena de pressions per restringir les seves concessions a l'àmbit naturai dels Estats.

Una norma reguladora internacional en determina l'abreviatura, representada en tots els casos per dues lletres. Aquest mateix sistema ha estat traslladat a Internet, on els Estats mantenen la seva identificació d'altres àmbits. A Internet, per exemple, Espanya està representada amb el domini especific .es.

Per tant, calia buscar una solució diferent que permetés aconseguir un domini propi per a Catalunya -o per a la llengua catalana- fent servir una altra estratégia. PuntCAT la va trabar, a través d'una fòrmula mixta, com es fa en uns altres dominis d'àmbit general o privai. Aixi, la proposta que ha d 'estudiar l'ICANN demana el reconeixement de l'àmbit especific .cat.

Han estat milers els particulars que han expressat el seu suport a la iniciativa de punCAT i centenars les entitats, els grups, les ¡nstituclons I els empreses que s'hi han afegit, entre les quals hi ha, per exemple, l'Institut d'Estudis Catalans, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Acciò Cultural del País Valencià, l'lnstitut Interuniversitari Joan Lluís Vives -que apiega quasi totes les universitats dels Països Catalans-, Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear... No és, per tant, una iniciativa minoritària. Respon a una petició que subscriuen entitats de primera fila en els àmbits de la comunicació, la docéncia, l'associacionisme i l'empresa de tot el país. Conscients de la nécessitât d'aconsegulr el seu objectiu amb discreció, els membres de punCAT han treballat sense gaíre gaire soroll. Han présentât la documentado adequada i han treballat les instáncles que ho poden permetre. En el record d'aquests internautes hi ha el fracàs de la reivindicado de les seleccions catalanes de patinatge. L'expectació que van despertar amb la iniciativa va provocar la intervenció de la Federado i de la diplomàcia espanyoles, que han aconseguit fins ara, amb tota mena de pressions i sense arribar a reconèixer- ho mai obertament, frenar la demanda catalana.

COOPERATIVA VALLFOGONINA"La nostra Cooperativa"

AFORES, S/NTELÈFON: 973 432 125 - FAX 973 432 26125680 - VALLFOGONAe-mail: administracio@vallfogonina.com

La VALLFOGONINA és una Cooperativa que dóna solucions a les demandes dels socis i per aixó ofereix aquests servéis:

• COMERCIALITZACIÓ DE LLET.

• PRODUCTES VETERINARIS.

• ALIMENTACIÓ PETITS ANIMALS.

• FERRETERIA.

• ARTICLES NETEJA.

• AGROBOTIGA.

• VENDA DE GAS-OIL

s&çietat

Això explica la discredo necessària amb què ha treballat punCAT.

Aquesta setmana el comité de direcció de l'ICANN es reunia per resoldre la seva petició. Però en l'agenda de la trabada hi havia un altre punt que va motivar una gran polèmica. Una empresa nord- americana ha demanat el domini .xxx, al qual s 'ass igna ran les pàg ines de co n tin g u t pornogràfic.La petició -que mereixeria un comentari específic a part- va dividir l'ICANN entre els partidaris i els detractors de la idea, que consideren que la pornografia no es limitaría a aquest àmbit específic, sino que continuaria escampada pertot arreu. En aquest cas hi ha hagut pressions importants de carácter diferent. Hi ha grups molt influents ais Estats Units que consideren absolutament perniciós acceptar la conveniència d'identificar els continguts pornogràfics d'una manera tan clara i accessible per a tothom... Al final va ser el comité de direcció de l'ICANN que va decidir no prendre cap decisió i continuar la discussió més endavant.

L'organisme que controla els dominis d 'Internet permetrà que els usuaris d 'In ternet dels Països Catalans es converteixin en la primera comunitat lingüística i cultural del món amb un domini específic propi i, per tant, amb un reconeixement propi. A Catalunya conviuen diferents sensibilitats, que no sempre es respecten com caldria. Hi ha empreses o particulars que no tenen cap problema a l'hora d'identificar-se amb el domini específic espanyol. Ho fan. N'hi ha que si que en tenen i que han de recorrer a uns altres recursos per estar présents a Internet, dins els dom in is .org -que inclou les organitzacions- o.com -d'àmbit general-. El domini .cat permetrà ei respecte escrupolós a aquesta darrera opció, tan legítima com qualsevol altra. I al mateix temps es convertirá en una eina útil per a tôt el món a l'hora de localitzar l'oferta de tots aquells que s'engloben en una de les llengües amb més parlants d'Europa.

Generalität de Catalunya Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca

ESCOLA DE CAPACITACIÓ AGRÀRIA DE VALLFOGONA DE BALAGUER

• TÈCNIC EN EXPLOTACIONS RAMADERES

INFORMAT:Finca l'Empalme, v'n • 25680 Vallfogona de BalaguerTel. 973 44 36 50 - Fax 973 44 53 02 • a/e: aecaval.darp@ gencat.net

Ü I/I

S G C ie ta t

El Racó de l'infància

AQUEST POTSER UN GRAN CURS

Tornem a ser setembre i a punt d'engegar un nou curs escolar, nous companys, nous professors, si més no un nou curs al quai fer front, feina difícil pels menuts i no tan menuts... els nervis del primer dia tant per part de l'a lu m n a t corn pe ls professors.

Però és la feina que ens toca cumplir, i per aixó l'hem d 'agafar amb entusiasme i alegria, mai hem de transmetre els nervis a la canalla que prou que en tenen, no tenim pas formules màgiques, però simplement pensant una mica en positiu ho aconseguirem i tots els entrebancs que trobarem els anirem resolen, si mirem les files que fan els nens a les entrades de l'escola veiem aquella inocéncia, aquella mitja halla Implicita, i aixó és el que ens dona forga dia a dia per educar.

Mercè Solis I Txell Rosselló

Pensem sobre tot que com a pares nosaltres som qui hem d'educar, i no deixar tan sols l'escola que ho faci tot, com a colectius de pares i mares ens hem d'in- volucrar, no hem d'oblidar que mai poden deixar de fer de pares i mares.

soçietatHem de procurar entre tots fomentar bons hàbits, tan de lectura com d'educació, valors en genera l... fácil de d ir però més d ifíc il de fe r perqué és una feina diària, no poden baixar ni un minut la guàrdia.

Pensem que els bons moments no són exclusius de les vacances, amb planificació també poden aprendre a esbargir-se durant el période escolar, els nens/es necesiten jugar diàriament, a vegades el ritme frenéteic que portem les familíes ens fa oblidar que per a ells es necessari aquest temps d'esbarjo i creativitat. Les activitats extraescolars les hem d'escollir amb un criteri lúdic perqué no les visquin com una sobrecárrega horária, la práctica de l'exercici físic també canalitza l'energia i ajuda a alliberar tensions. La música també constitueix un magnifie complément.

¡Ja és divendres! Que bé tots tan grans com petits tenim ganes de fer cap de setmana i ens l'hem de planificar com unes minivacances, fer alguna sortida al camp, a una localitat propera, fer un passejada amb bici, una estoneta de tele... però sobretot que no serveixin només per estirar-nos al sofà.

• • • •

GREFACSAGREIXOS I FARINES DE CARN, S.A.

Ctra. C-13, km 25'7 • Apartat de correus 85 25600 BALAGUER (Lleida) • Tel. 973 432 075

soçietatConseils pràctics per estalviar en calefacció Ministeri d'indùstria

Les instai.lacions de calefacció i aigua calenta

La meitat de l'energia que gasten les families espanyoles es per calentar els seus habitatges.

Les nécessitais de calefacció d'un habitatge no son constants, ni al llarg de l'any ni al llarg del dia. La temperatura exterior cambia al llarg del dia, i per tant a l'in terior de l'habitatge. També sabem que uns dies són més freds que d'altres e inclus que no es necesita el mateix calor en totes les estancies o habitacions d'un habitatge. En les habitacions que tenen funcions de dia (zona de dia) la temperatura haurà de tenir més graus i força que en els dormitoris (zona de nit).

Ademes, tampoc ocupem la nostra casa, de la mateixa manera. També hi ha espais, com per ejemple la cuina, que tenen les seves propies fonts de calor i requereixen menys calefacció.Per tant, es molt important disposar d'un sistema de regulació de la ca le facc ió que s 'adap ti a les temperatures de l'habitatge a les nostres necesitats.

Per aquells casos que l'habitatge estigui buit durant un numero d'hores elevat, es interesant considerar la substitució del termoestat normal per un altre de programable, en el que es poden fixar les temperatures en diferents franges horaries, caps de setmana o dies especiáis.

Un procediment sencill, i a la mà de tots, consisteix en baixar la temperatura del termoestat en 4 ó 5°C quan marxem de casa per un période prolongat i tornar a pujar quan arribem.

CONSELLS PRÀCTICSPer estalviar energia i diners en calefacció.

- Una temperatura de 20°C es suficient per mantindre el confort en un habitatge. En els dormitoris es poden rebaixar la temperatura entre 3 i 5°C.

- Apagui la calefacció per la nit i per la mati no l'encengui fins després d'haber ventilat la casa i tancat les finestres.

- Les valvules termoestàtiques en radiadors i els termoestats programadors son solucions accesibles, facils de col locar i que poden amortizar-se rapidament per els mes importans estalvis d'energia (entre un 8 i un 13%).

- Si no hi és a casa per unes hores, redueixi la posició del termosestat a 15°C (la posició economica d'alguns models correspon a aquesta tem peratura).

- No esperi a que es trenqui l'equip: un manteniment adequat de la nostra caldera individuai l'estalviarà fins un 15% d'energia.

- L'aire contingut en l'interior dels radiadors dificulta la transmisió de calor desde una vegada a l'any, a l'inici de la temporada de calefacció. En el moment que deixi de surtir l'aire i comenci a surtir només aigua, haura acabat la purga.

- No cobreixi ni col loqui cap objecte al costai dels radiadors. Això dificulta la difusió de l'aire calent.

- Per ventilar completament una habitado es suficient amb obrir les finestres nomes 10 minuts.

- Tanqui les persianes i les cortines per la nit: evitará importants perdues de calor.

societatL 'A IG U A C ALEN TA S A N IT À R IA L'aigua calenta sanitària es, després de la calefacció, el segon consumidor d'energia dels nostres habitatges: un 20% del consum energètic total.

Existiesen dos tipus principáis de sistemes: . Sistemes instantanis . Sistemes d'acumulació

Els sistemes instantanis calenten l'aigua en el mateix moment en que es demanen. Es el cas dels habituáis calentadors de gas o eléctrics, o les calderes muráis de calefacció i aigua calenta (calderes mixtes).

El seu inconvenient es que, fins que l'aigua arriba a la temperatura desitjada en el punt de desti, es malgaste una quantitat considerable d'aigua i energia, tant mes quan mes allunyada es trobi la caldera dels punt de consum. També cada vegada que demanem aigua calenta es pòsa en funcionament la caldera. Aquests continus excesos i apagades increm enten considerablement el consum, així com el desperfecte de l'equip.

Els sistem es d 'acum ulació podem subdividirlos en dos tipus:. Equip que calenta l'aigua (per ejemple una caldera o una bomba de calor) mes un termo acumulador.. Termoacumulació de resistencia eléctrica.

Els sistemes de caldera més l'acumulador son els utilitzats entre els sistemes de producció centralitzada d'aigua calenta. L'aigua, una vegada calentada, es enmagatzemada, per el seu posterior ús, en un tane acumulador ai'llat. Aquests sistemes son més eficients que els ind ividuáis i presenten nombroses avantatges.

CONSELLS PRÀCTICS PER ESTALVIAR AIGUA CALENTA I ENERGIA

. Els sistemes d'acumulació d'aigua calenta son els més eficients que els sistemes de producció instantánea i sense acumulació.

. Es molt im portant que els d ipósits acumuladors i les tuberies de distribució d 'a igua ca len ta s igu in ben aTllats.

. Racionalitzi el consum d'aigua. No deixi les aixetes obertes inultilment (rentat de les dents, afeitat, i rentat de mans).

. Una ducha consumeix de quatre vegades menys d'aigua i energia que un bany.

. Eviti els goteigs i fugues de les aixetes.

. En les aixetes es poden col-locar reductors de caudal.

. Els reguladors de tem peratura amb termoestat, principalment per a la dutxa, poden estalviar entre un 4 i un 6% d'energia.

. Una temperatura entre 30° i 35°C es mes que suficient per tindre una sensació de comoditat.

. Els sistemes de doble pulsador o de descarga parcial per la cisterna del vater, esta lvien una gran quantita t d 'aigua.

\Ei

s&çietatBallem sardanes AMPA

L 'ü ltim a setm ana d'agost es realitzà al darrere del poliesportiu un curs intensiu de sardanes.

El professor, el Ramon Torra, ens va ensenyar al pocs participants del curs a comptar, a fer curts i llargs, i algun pun t l l iu re com l'escombra, l'indi...

Va ser un curs molt profitos ja que I'ultim dia tots plegats ens sentiem molt contents dels avengos que haviem aconseguit.

Esperem que I'any que ve el nombre de participants sigui més nombrôs ja que si seguim aixi la nostra d a n sa que ens identifica com a poblé i com a nació está condemnada al silenci.

D a v a n t la multiculturalitat que tenim al nostre país és ara ais catalans quan ens toca de fer sentir les nostres arrels i els nostres costums, i el deure dels més grans és e n se n ya r a ls nostres fills la nostra dansa: la sardana.

s o c ie t a t

Alumnes de l'escola l'any 1960.

La Ràoita reobre l'escola Gemma Pia

Des d'aquest setembre a La Rápita es viu un nou ambient. Després d'uns anys, en els que l'escola romangué tancada per falta de nens, pels carrers de la vila es toma a veure ais menuts que amb les seves motxilles que se n'hi van.

S'han réhabilitât les instai lacions que en el seu dia havien acollit fins i tot una cinquantena d'alumnes, l'edifici ha estât récupérât i des de fora, quan passeges per alli, la sensació és una altra.

Se'ls veu jugant i corrent en moments del dia que en els darrers anys no se'ls notava. Fins i tot, alguns veins havien comentat que trobaven a faltar la seva remor en els moments d'esbarjo.

Torna a haver-hi nens a l'escola i això dóna vida. Aquests nens altre cop fan que La Rápita se senti més poblé.

Ha arribat una nova il Tusiò de futur per la qual ha valgut la pena fer tots els passos necessaris.

Tot es va comentar a moure quan alguns pares del poblé, amb nens en edat escolar, es veien obligats a dur-los a les viles veines, perqué l'escola restava inactiva.

Aquest any el centre compta amb set alumnes i s'espera que pel curs vinent en seran més, doncs la poblaciô ha augmentât en els darrers anys i avui, continua havent-hi families amb nens i parelles joves que volen fer del nostre el poble també el seu poble.

Es van plantejar la possibilitat de reactivar l'escola que feia tres anys que estava tancada, i van ser ells juntament amb altres parelles que havien decidit venir a viure en breu a La Rápita, que es van moure i avui veuen realitzat el seu projecte.

Quants nens més acolliran les parets de l'escola de la Rápita el proper curs?

Una veina de La Rápita.

sacietatLa nostra historia literària

ISABEL-CLARA SIMÓ, ESCRIPTORAI

Tôt i que les vacances d'estiu és un bon moment per gaudir de la lectura d'un bon llibre, nogensmenys ho és l'entrada de la tardor, amb les seves postes de sol tan Intenses que conviden a la reflexió i al recolliment. Per aquells alumnes que inicieu un nou curs escolar aquí teniu una autora l'obra de la qual és força extensa i variada. Histories de totes menes i colors formen part del món literari d'lsabel-Clara Simó on les protagonistes norm alm ent acostumen a ser dones.

A Isab e l-C la ra S im ó,nascuda a Alcoi el 1943, se la considera una de les autores modernes més importants de la literatura c a ta la n a . Ha e s ta t guardonada en múltiples ocasions, entre altres distincions, el 1993 va rebre el premi Sant Jordi per La Salvatge, el 1999 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi per la seva trajectória literária, el 2001 li van atorgar el Premi Andrómina de narrativa per Hum... Rita!: I'home que ensumava dones.

Algunes notes de la seva biografiaVa néixer a Alcoi el 4 d'abril de 1943. Es va educar a l'académla que dirigía el seu pare, a la mateíxa ciutat. Es lllcenclá en Filosofia a la Universität de Valéncia. Es va dedicar a l'ensenyament, que va exercir primer a Bunyol i després a Figueres. Es va casar amb el periodista Xavier Dalfó, fundador de Canigó. A Figueres van néixer dos deis seus filis (Cristina i Xavier) i va examinar-se, a Barcelona, de les assignatures de la carrera de Periodisme, que va exercir des de l'any 1972 fins al 1983, dirigint Canigó, convertit en setmanari. Des de l'any 1973 amb la familia s'havia installât a Barcelona, on va néixer la seva filia Diana, i treballava a l'institut Sant Josep de Calassanç.

De catedrática d'institut va passar a exercir durant quatre anys a la Facultat de Traducció i Interpretado de la Universität Pompeu Fabra, mentrestant es va doctorar en Filologia Romànica.

El 1996 va ser nomenada delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalität de Catalunya, en l'etapa que aquest organisme va passar a formar part de la Institució de les Lletres Catalanes, càrrec que va exercir fins al 1998.Des del gener de 1999 publica un article diari al diari Avui. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Teresa Balasch

PERIODISTA

— Ë

s o c ie t a l

Isabel-Clara Simó i la literatura juvenil

En el camp de la literatura juvenil l'escriptora d'Alcoi ha publicat diversos reculls, entre els quais destaquen: Raquel (1992), Joel (1996) i De nom, Emili (1998).

Suggeriment per a nois i noies de 15 i 16 anys:Raquel (1992): la protagonista, una noia de 17 anys intelligent i sensible, amb un alt esperii crític, té dos problèmes: no estima la seva familia i no s'agrada a ella mateixa. Narrado escrita en forma de diari personal és una lectura amena i reflexiva sobre els pensaments que tenen molts adolescents.

■ ■ B l s i m óyHI -w

Com a periodista ha estât directora al setmanari Canigó i és columnista al diari Avui.

Té més de 40 obres publicades:Jülia (1983),La veïna (1990),La Nati (1991),Raquel (1992),La innocent (1995),El prof essor de mûsica (1998),El gust de la cervesa (1999), T'imagines la vida sense ell? (2000), Angelets (2004)...

Obra traduïda a l'alemany, l'anglès, el base, el castellà, el francés, el gallee, l'itallà, el neerlandés I el suec.

ImM «3m« »im«^WNOCINT

~ i f V i

H LIÄ N AT,

E n J k A I ' r r "

X-J*ii hèk Ufc

soçîetatVeines

La plaça de la Codosa poc a poc ha anat agafant personalitat prôpia.Amb les noves in s ta lla c io n s - pista poliesportiva de bàsquet, futbol, Casai Social - i amb el projecte d'unes piscines, es convertirà amb una plaça ben equipada i amb un ventall de possibilitats, perquè tôt els veins i gent d'arreu puguin gaudir­ne de les seves instal lacions.

La Remedios, Dolores i Pilar, son unes de les primeres veïnes, de la plaça de La Codosa i son testimonis de com s'ha anat constru ln t I am pliant aquest espai. Durant tots aquests anys han realitzat de forma desinteressada, com altres veines, la manutenció de la plaça i el seu entorn. Unes vegades regant els arbres, la gespa, el carrer I d'altres tenint cura de tôt i ajudant a les celebracions populars, amb détails com escombrar, regar o recollir.A mitja tarda d'un dia qualsevol, les veines es reuneixen a la plaça de La Constitució de La Codosa, on la nombrosa canalla juguen a futbol, bàsquet o van amb bicicleta, en canvi els avis passegen i fan petar la xerrada. Més avall els tallers tenen vida prôpia.

-Ten récordes d'aquell pneumátic de tractor, que amb la Lola i tots els nens ens posávem dins l'aigua i ens féiem un tip de riure?La que pregunta aixó es la Dolores, que s'acaba d'incorporar a la conversa.

Àngels Camarasa i Santesmases

Remedios Luque, (Málaga) ens explica que a ella sempre li ha agradat aquesta zona, fins i tot quan van arribar, encara que no era un lloc habitat.

R em ed ios q u in any van a r r ib a r aqu í?L'any 1958, vam ser els primers vigilants del Butano, el meu marit també treballava a la Safyc. A la caseta del Butano i vam viure 30 anys, després ens vam comprar la casa del costat on anys més tard ens i vam instal lar.R e co rdó que va te n ir un bon a b su rd ..Un mal record va ser quan al estiu del 1995, durant una tempesta ens va caure un llamp a la nova casa i la Dolores sense pensar-ho dos vegades ens va ajudar, desprès amb el suport de tots els veïns vam poder salvar de les fiâmes alguns records i poca cosa més.A canviat molt tô t aixó, veritat ?Mai ens vam poder imaginar el gran canvi que experimentaría tota aquesta zona. Penseu que aquí davant (em senyala al carrer) i passava una séquia que nosaltres l’anomenávem el “canalet “, al estiu ens hi banyávem amb els nens i altres veines.

s o c ie t a l

La D o lo re s es de M il M arcos (Guadalajara), va conèixer al seu marit Silvestre López (Almería) a Saragossa mentre feia la “ m ili” .

Dolores com recorda aquell temps?Vam venir a viure aquí l'any 1970 i no m'agradava el Hoc, de fet moltes vegades Il vaig dir al meu marit que volia marxar. Tot aixó era matolls, bancals d'ordl i el carni per accedir aquí dalt era molt pedregós. Sort que ens i vam quedar, perqué hem viscut experiéncies de tots colors i han sigut molt enriquidores. On feien la compra?Recordo que anava a Cal Mañet, al carrer Major de Balaguer, i pujava molt carregada, també anàvem a buscar el gel per la nevera, al carrer Barcelona I com que feia tanta calor i ens quedava tan lluny, al arribar aquí dalt, només ens quedava la meitat.Al altre costat de la carretera, a L'Hostal Nou i havia Cal Puyal, on i podies trabar quasi de tot i la senyora Rosita sempre tenia una rialla per a tothom.Però jo la he v is t co n d u in t una motocicleta...Si, això al principi va ser tota una aventura. Tenia la moto però com que el carni que baixava fins a la carretera era molt pendent, només donava voltes per aquí dalt. La Lola (a.c.s.) que era una dona molt atrevida, alegre i estimada per tots, va dir que no podia ser, aleshores ella amb la seva moto es va posar darrera i em va dir que no mires ais costats, només recte, i així no em faria por la baixada.Després de molt insistir em vaig decidir i una vegada a la carretera ens vam passejar per tot arreu.D'aquesta manera va ser com durant molt anys me he despla^at. També portava al meu fili petit a col legi a Sant Domènec.

A Sant Doménec ?Sí, per que a Gaspar de Portolá, que era el col legi mes proper, durant un temps no i havia places. Altres nens d'aquí del barrí també i anaven.Ais seus f ilis els hi ha agradat viure a La Codosa?Sempre s'han trobat molt be aquí. De fet el gran, Luis Mariano I la seva familia viuen aquí, uns carrers mes avall. Li agrada molt pescar i de jovenet anava per aquí aprop. L'altre el José Luis, de petit li agradava molt jugar amb els amics a futbol. Aquesta afició el va portar a ser professional i va formar part de la plantilla del Balaguer Almenar, Alfarrás i Agramunt.Quines sortides feien?El dilluns de Pasqua, tots els vei'ns anávem a Muller, a menjar la mona, ens divertíem moltíssim i passávem un día veritablement agradable. H¡ hauria moltes anécdotes per explicar.

s o c ie ta l

La Pilar, una dona menudeta que no para ni un segon, molt agradable (79 anys), la veritat no ho sembla per la gran vitalitat que te, va venir a viure a La Codosa l'any 1968, juntam ent amb el seu marit Fructuoso. Son pares de sis filis i una de les filies viu a Vallfogona.

Vostés m ateixos es van co n s tru ir la casa?Si, el Frutos, treballava a la construcció i entre els dos la vam construir. Anàvem a comprar el guix a Cal Joan Betbese (L'Hostal Nou) i les vigues a Cal Cubertore.Hem de reconéixer que ens van tractar molt bé i ens van donar moites facilitais.Per aquella época la nostra veïna Anna (a.c.s.) també se la feia, després van venir la Lola, Pepita, Valentina... més a la punta, a la gravera ja i vivia la Doloretes de Cal Cami.

Quins records guarda ?

Per Nadal ens reuníem a casa nostra, tots els vei'ns i les seves famílies, anévem a cada casa a menjar mantecados, almendrados, magdalenes, “tortas de barreño”, que són com unes magdalenes més petites, tipie de Guadalajara i Conca.Després sortíem peí carrer i cantávem fent música amb botelles, ja que nosaltres de qualsevol cosa féiem un instrument, pero el més important era l'alegria i la ¡Musió que teníem. Amb aquell temps érem molt feligos amb poca cosa.Recordó que m'agradava molt l'olor que desprenia Taire, quan els camps estaven plens de timó.

Bé, ens i estaríem hores i hores desgranant records, altres veines també ens aniran explicant noves vivéncies i anécdotes.

Fotografíes cedides per la familia Luque

imal&es

imatfes

Sí

diada

m&dœ i complementeManiauins. models____________________________________________________ Àngels Camarasa i Santesmases■ * ■ ^ 1 ■ ■ ■ w - W

I EL FENOMEN DE LES TOPS MODELSI r

S'apaguen els llums, totes les mirades del públicque omple la sala es dirigeixen a la primera siluetaque apareix dam unt la passarel-la. És un deismoments més im portants d 'una desfilada, elprimer contacte entre el públic i la nova col-lecció.

El “ look” que obre una desfilada no és fru it dela casualitat, s inó d'un treba ll m olt estud ia t ie labora t, amb un equ ip de p ro fe ss io n a ls :perruquers, maquilladors, il-luminadors, efectesespeciá is, encarregats de la m úsica i so... icapitanejat peí dissenyador amb nom propi o enrepresentado d'una firma.

Alguns busquen una imatge impactant, en canviQHHr - Jp

i ja ltres com encen amb una co m b in a d o mésdiscreta.L 'e lecció de les models és igual d 'im portant .

L'ofici de maniquí existeix des que el modista Charles1 1 w

F. Worth, l'any 1858, va fer desfilar a París, davantd'un públic incrédul, les primeres dones vestidesamb roba de la seva col-lecció. Aquesta manera taninnovadora de presentar les creacions a les clientesmés exclusives va ser, sens dubte, la pionera delque avul coneixem com a passarel-la I va serfo n a m e n ta l amb la c o m e rc ia litz a c ió idesenvolupament de la moda en el futur immédiat.Les creacions, les presentaven i portaven donesjoves, generalment d'origen humil, anomenades“sosias”. L'excepció eren les dones deis modistes, Any 1910

com la de Charles F. Worth.Les primeres maniquins eren peja-robes vivents, pero la fotografía de moda, a fináis del segle XIX, canviaria a poc a poc aquest concepte. Havia nascut l'ofici de model.Les incipients revistes de moda presentaven, sobretot, les dames de l'alta burgesla, bailarines I actrius en les quals lluí'en els seus vestlts, tot al contrari de les cases de moda, on les encarregades d'ensenyar les creacions deis mestres de la costura, a les seves clientes, eren les maniquins.

m&da i çwnptements

An y 1927 Anys 40 - Desfilant a ras de terra.

Model femení deis anys 20, 30, 40, 50Les actrius de cinema com Greta Garbo, Marlene Dietrich o Marilyn Monroe van marcar una nova icona de bellesa i l'ofici de maniquí era exclusivament per a les sales d'Alta Costura .

ANYS 60Elio Berhanyer, Manuel Pertegaz i Pedro Rodríguezsón els primers modistes que introduiran canvis a aquesta nova professió de model. Aquests dissenyadors van voler dignificar aquesta professió i es van fixar en dones de rellevada vida social, dones amb certa preséncia que ajudessin a eradicar l'atmosfera viciada que existia al voltant del treball de maniquí.El dissenyador Elio Berhanyer es va fitxar en les bessones Abascal, Nati i Ana Maria, que destacaven per la seva figura altiva i espigada, molt diferent deis cánons de bellesa d'aquells temps. Van desfilar a Nova York , amb un apoteósic éxit. L'estratagema d'aquest modista va ser molt original. La model sortia amb un impecable vestit jaqueta amb tots els seus complements i seguidament amb un sofisticat vestit de nit (no desfilaven mai juntes). Va funcionar i totes les revistes van destacar amb titulars a la seva portada “ la model més rápida de tots els tem ps” .Va ser tal l'eufória per conéixer-la i entrevistar-la que, aleshores, el dissenyador va desvelar la veritat. La revista Harper's Bazar va contractar les dues bessones perqué el reconegut fotógraf Richard Avedon les fotografíes al port de Nova York; era l'any 1964.

Una de les primeres catalanes que va triomfar fora de Catalunya va ser la model Francina, de la má de Pedro Rodríguez. L'anomenada “ Moda del Sol” va ser la primera passarel la de prêt-à- porter que es feia a España i va ser un bon referent per a totes les joves models. Ella, amb l'experiència acumulada al llarg de la seva carrera de model, va crear, amb éxit, una de les primeres agéncies de models del país. Teresa Gimpera, va ser una de les mes conegudes deis anys seixanta. Va ser descoberta ais 21 anys pel fotógraf Leopoldo Pomés, que la va convertir en una cotitzada model publicitaria i va arribar a ser la imatge de marques de prestigi d’aquella época. Amb Manuel Pertegaz, va desfilar a la Fira Internacional de Nova York. A més, ha estât actriu, restauradora, col laboradora d’espais de ràdio i televisió i, des del 1986, dirigeix una escola de models a Barcelona.A mitjans deis vuitanta, a les passarel les nacionals, destaca una joveníssima Judit Mascó, que tenia una bellesa molt especial i que va demostrar una gran maduresa com a persona i model.

A Model desfilant -Alta costura-

moda i complementsE

ANYS 60 ANYS 70 AN YS80 ANYS 90 ANYS 00ANYS 50

EL FENOMEN DE LES TOP MODELSAfináis deis vuitanta, el sector de la moda, tal com altres industries de productes de luxe, va caure en un estancament molt important. Les supermodels van ajudar a dissimular que la moda estava sofrint una crisis important al mateix temps que mantenía la flama del glamour. Les top models, amb un físic imponent, intel ligents, amb carácter i contractes milionaris, van atreure tota l’atenció de la premsa ja fos especialitzada o no.Per arribar a ser una top, feia falta alguna cosa més que un rastre atractiu i un eos de mides perfectes, es necessitava el denominat “factor X" que és el que tenien les top.Eren sinónim de publicitat i tot aquell que les podia contractar tenia assegurada la portada I pagines principáis de la premsa internacional. La gran pugna per les “top models” va arribar a punts Impensables. El desaparegut Gianni Versace no contractava una sola top en exclusiva, sino que les contractava totes (Linda, Cindy, Naomi, Elle, Claudia...) pera les seves desfilades de Milán i els pagava uns honoraris extraordinaris.La decisió deis dissenyadors més importants de posar punt i final ais exorbitants honoraris i extravagáncies de les tops va teñir com a conseqüéncla l'abséncia de la majorla d’elles a les desfllades de París, la tardor del 1995.L'any següent van ser substituídes per models de cares juvenils i desconegudes, escollides expressament per a una nova generado de consumidores.Amb l'arrlbada de fináis del segle XX, els artlstes de l'agulla I el dldal tornen a agafar les rendes del seu destí per equilibrar l'excessiva atenció que els mitjans de comunicacio havien dipositat en aquelles dones i tornen a ser, veritablement, els amos i senyors del seu oflci.

CURIOSITATS■ Jean Patou va ser el primer m odista europeu que va contractar models professionals americanes per a les seves desfilades l'any 1925.■ Les models publicitàries i les de passarel la eren dos oficis diferents fins als anys seixanta.■ Fins als anys 70, les models es pentinaven elles mateixes. Avui son uns autèntics equips de p ro fess iona ls qui les preparen per so rtir a la passarella.■ Les empreses de cosmètics van d e c id ir im ita r e ls professionals de la moda i Estee Lauder va ser la primera marca que va contractar una top model, perquè el seu rostre représentés la seva firma.

Des del cor de la vila. Vallfogona Ràdio Joan

VALLFOGONA RÀDIO... DIGITAL?

Estem en plena especulado digitai, però el tema no està de moment gens d a r (i això que estem a la volta de la cantonada).

Segons d iuen , la s ltu a c ló és fo rça complicada. Sobretot pel que fa al tema de la televlsió, que sembla ser que és l'únic que p reocupa al persona l (p o lit ic ) .

I la ràdio? D'ella, ningú no en parla. Ja se sap que una ¡matge val, almenys, mil I una paraules.

La guerra mediática ja està servida I en el camp de batalla, el flanc principal será, sens dubte, el tema deis costos de la T.D.T. (Televisió Digital Terrestre). La ràdio, R.D.T., será el flanc débil?

És complicat fer plantejaments de futur sense conéixer els costos i xifres de la transició a la nova tecnologia. A falta de xifres, podem parlar d ’actituds i senyals:

1). La llum d'alarma ja s ’ha encés. Els operadors de la Xarxa Digital ja tenen a ràdio Makuto treballant per fer circular xifres sonda. I, com sempre, quan més grans són les magnituds, més hi perden els petits, en aquest cas, els llocs més despoblats de la nostra geografia, dones la relació nombre- de-caps-i-de-barrets que poden generar negoci (en tengu is supe rv ivénc ia del fenomen d ig ita l via m itjà trad ic iona l: publicitat. I ningú paga propaganda si no hi ha prou audiéncia) pinta negra per ais pobles petits perqué el cost de transportar el senyal digital és car.2). Davant d'aquesta situado, una part deis m itjans de com unicació demana a la Generalität que negociï amb els operadors i que arbitri mesures que afavoreixen la com peténcla (i a lx i aba ra tir costos).

Quina és aquesta part mediática que pressiona a l'Administració?La mateixa que domina els baromètres de control d'audiéncies. Estris oficiáis que diuen, després de les pertinents enquestes “amanides", qui escolta la ràdio o veu la televisió. SI algún cop us pareu a fer un cop d'ull a les Mistes (ránkings) deis últims anys, sempre hi apareixen els mateixos. Però, si hi pareu una mica d'atenció, veureu que hi ha cops que “l’amanida” està feta tan a la lleugera que es delaten, i si sumeu les xifres veureu que, per exemple, en el cas de Lleida, hi ha més oïdors que no pas habitants. I a sobre diuen que treballen amb un rigor estadistic del 95’5% de fiabilitat! O fan anar un broc massa gros o bé a Lleida hi ha més sense papers dels que ens imaginem!

Més que sense papers, el problema és que en aquesta amanida hi ha ignorats. Us ho poso amb un exemple proper. La nostra emissora, igual que totes les altres municipals, no apareix en aquesta Mista baromètrica d'aquest estudi “cientific” (i si hi és, apareix en el bloc residual de tota enquesta: en l'apartat “altres”). Però, com he dit al principi, quan no hi ha xifres (o les que circulen no són de fiar), la millor manera de fer-se una idea de la situació és l'observació directa: diumenge a la nit, mentre aparcava el cotxe, a la nostra emissora s'escoltava la cançô “mediterraneo” . Aparco, tanco i enfilo carrer amunt. I encara continuava escoltant la mateixa cançô. Que m'havia deixat la ràdio del cotxe encesa? No. Era obra i gràcia de l'estiu, que permet tenir oberts balcons i finestres. La meva oída em va dur fins al tercer pis d'un bloc de la Plaça Sant Salvador de Balaguer, el quai, gràcies a la calxa de música, feia penetrar el cor d'una altra vila (la de Vallfogona). Dono el tomb a la cantonada. Al segon pis del bloc del Pintor Borràs (a ca l'Espigares), les ones m editerrànies continuaven bategant. I al carrer Cadena, al 2n pis (a cal Tomàs), s'acabava la cançô, deixant una mulladina marinera per tot el recorregut. Vaig sentir una plàcida sensació tot pensant que encara hi ha gent que no només mira la televisió i continúen usant la ràdio (i encara em donà més plaer que fos la nostra) com a mitjà per a refrescar l'estiu.

scKtetat i culturaTornem al camp de batalla. Dues preguntes em plantejo sobre quins moviments estratègics hi haurà en la batalla digital.

1). HI haurà els m ate ixos am anido rs de baromètres? SI.

2). Hi posaran els mateixos esforços per fer arribar la Ràdlo digital que els que h¡ posen per tirar endavant la televisió? De moment pinta magre.

Des d'aquí, amagats en un racó del camp de batallé, estarem a l'aguait per a poder oferlr, quan pertoqui, una mediterrània també en versió digital.

Fins a la propera... slgueu feliços.

Joan.

gona Ràdio107.9 FM

S,Tel. 973 43 22 68

s&cietat i culturaPoesia Francisco Alias

EL CEMENTERIO

A todos los que paséis de esta puerta para adentro, os suplico que guardéis por favor mucho silencio.

Porque este lugar sagrado, Que llamamos cementerio, es el recinto que guarda las cenizas y los restos de nuestros antepasados, padres, hermanos y abuelos, tíos, primos y parientes, que ya la vida perdieron.Y reposando en sus tumbas, merecen mucho respeto.

Aquí yacen enterrados, los que una vida tuvieron y que, después de la muerte, viven en nuestro recuerdo, pidiéndonos oraciones que lleguen al alto cielo para que Dios los guarde bajo su trono supremo como eterna recompensa de todo cuanto sufrieron al pasar por este mundo de penalidades lleno; donde el odio y la calumnia, la envidia y el mal consejo, son las notas dominantes de este Humano Concierto.

En este santo lugar humildemente debemos pisar con mucho cuidado, guardando el mayor silencio, procurando comportarnos con devoción y respeto porque bajo nuestros pies aplastamos, sin saberlo, algún puñado de tierra mezclado tal vez con restos de algún ser que falleció.

Y puede ser de los nuestros. Pues, el polvo de sus carnes y la esencia de sus huesos, esparcidos por la tierra, han servido de alimento para gusanos y plantas que en este lugar crecieron.

Mirad con mucha atención para sacar buen ejemplo y así poder darnos cuenta, en el espacio y en el tiempo, de lo frágiles que somos y del final que tenemos.

Las vanidades del mundo, la maldad y el descontento, el interés y la deshonra, la injusticia y el desprecio, el orgullo y la discordia, los malos procedimientos, la envidia, la incomprensión que habita nuestro cerebro, toda la flaqueza humana, fruto del alma y del cuerpo, que hacen amarga la vida.

Mirad con mucha atención para sacar buen ejemplo y así poder darnos cuenta, en el espacio y en el tiempo, de lo frágiles que somos y del final que tenemos.

Las vanidades del mundo, la maldad y el descontento, el interés y la deshonra, la injusticia y el desprecio, el orgullo y la discordia, los malos procedimientos, la envidia, la incomprensión que habita nuestro cerebro, toda la flaqueza humana, fruto del alma y del cuerpo, que hacen amarga la vida.

Y cuando llega el momento de pasar al otro mundo, donde está el descanso eterno, al traspasar esta puerta que conduce al cementerio, se halla la mansión eterna, el bienestar verdadero.Ya todo es tranquilidad para el alma y para el cuerpo. Aquí todos son iguales.Aquí no hay ni más ni menos. Aprended esta lección que humildemente os ofrezco a todos los que paséis de esta puerta para adentro.

societal i çutturaTurisme Lleida

Lleida és una ciutat p iena d 'h is tó r ia , escenari de cultures, on trobem la fascinant empremta del passat e s p e r a n t s e r redescobert.

Per aquest motiu hem d issenyat diverses rutes temátiques que us permetran recrear i gaudir d'una Lleida medieval, modernista, sacra... segons els vostres gustos.

Les visites guiades que us oferim us portaran molt més enllá d'edificis, carrers o racons...L 'u ll e xp e rt de is nostres gu ies us desvetllaran també les histories humanes, anécdotes i llegendes que han construít i donen sentit a la nostra ciutat.

El nostre programa de v i s i t e s g u i a d e s s'adapta a tots els públics.

EL MODERNISME LLEIDATA

Lleida acuii múltiples construccions de carácter modernista, moites de les quals han estât objecte de recents restauracions que els han retornat la plenitud original. Aquesta ruta ens mostra les façanes més esplendorases que conservero a la ciutat.

1 Teatre Municipal de l'Ercorxador2 Casa Baró, La Vinícola3 Casa Morera (de la Lira)4 Antlc Cinema Vinyes5 Casa Magi Llorens6 Casa Melcior7 Edifici Pal les8 Casa Bergós

PELS CARRERS DE LA CIUTAT MEDIEVAL

L'itinerari que us proposem és una experiéncia gratificant per a totes aquelles persones interessades en els monuments I l'art lleidatans. Amb el carrer Cavaliers -una de les vies amb més regust medieval de la ciutat- corn a eix básic, el visitant pot admirar edificis d'estil i usos molt diversos pero de carácter singular.

( 1 Portal de Sant Martçi 2 Església romànica de Sant Martí

( 3 ) La Panera4 7 Pía de l'aigua5 ) Mercal del Pía6 Casa deis artistes

( j ¡ El Roser8 Oratori dels Dolors9 Convent de Santa Clara10 Museu de Lleida11 Convent de Santa Teresa12 Illa de la Maternitat

ÜKil

ietat i culturaPETITS GRANS RACONSAquesta visita és una passejada per l'eix de vianants, un deis eixos comerciáis més llargs d'Europa. Al llarg d'aquesta passeig, a més de 1'ámplia oferta comercial i de servéis, trobem un conjunt monumental que aplega una desena de construccions remarcables des del punt de vista historie i artistic.

Església de la Sang Catedral NovaAntic Hospital de Santa Maria Crui'lla de la via romana Palau de la Paeria Església de Sant Joan Palau de la Diputado Portal de Magdalena

I »

i

k .¿ r .

LES CATEDRALSI ELS SEUS TRESORSEn aquest recorregut visitarem les esglésies que en el seu moment foren seus catedralícies de la ciutat. També l'església románica de Sant Martí que acull l'exposició d'alguns deis trésors que els van pertànyer al seu moment.

(1 ) Catedral Nova 2) Església de Sant Lloreng 3 Església de Sant Martí

(4 ) SeuVella

PASSEJANT PEL TURO DE LA SEU VELLA

Visitarem aquest conjunt arquitectonic, que sens dubte es el simbol de la ciutat. Ens endinsarem per tot el complex, coneixerem tots els canvis que han patit tant la catedral com els seus voltants, aixi com els elements arquitectonics que hi ha al turo.

1 ) Portai del2) SeuVella ^ La Suda 4J Els pous de gel

societat i culturaBUS PANORÀMIC

Turisme de Lleida us ofereix una manera diferent de conèixer la ciutat. Un recorregut amb un autobús de 2 pisos amb una planta coberta i una altra descoberta acompanyats per un guia turistic.

Rutes per a grups i col-lectius Durada aprox. per visita: 3 hores Horaris: S'ha de concretar prèvia reserva. Consultar preus.

Bus panoràmic.Durada aproximada: 1 hora.Horaris: S'han de concretar prèvia reserva.

—

Informació i reserves

902 25 00 50www.turismedelleida.com

CONSULTA FISIOTERAPEUTA - 0STE0PATA

Rosa Abad Badia• QUÉ ÉS L'OSTEOPATIA? • QUÉ TRACTA?

És un sistema de - Mais d'esquena: lumbàlgies, ciàtiques, hernies discals, fuetada cervical,medicina manual global que torticoli, dorsàlgies, dolor muscular, dolor tensional...posa una especial atenció a - Dolor articular i muscular localitzat: peu, turmell, genoll, malue, espatlles...¡'estructura i problèmes - Contractures muscularsmecànics del eos.

- Alteracions digestives: mala digestid, estrenyiment...- Alteracions hepàtiques i biliars: vesícula pesada...- Alteracions uroginecològiques: incontinència urinària, regles doloroses...

• A QUI ES RECOMANA EL - Alteracions respiratòries.TRACTAMENT?A nadons, nens, adults, avis, - Cefalees (mal de cap), migranyes, mareigs, vertigens, neuràlgies, sinusitis,embarassades. problèmes d'oclusió i ATM.

Pau Casais, 2A • 25680 Vallfogona de Balaguer

Visites con certa des - Tei. 6197033 66

eù anim aisL'embaràs i la toxoplasmosis Carme Cortada i Pallisé

És força freqüent que els propietaris de gats es plantegin dubtes sobre els perills que pot comportar conviure amb la mascota durant l'embaràs. Algún cop, veins, parents, amies o el veterinari els han alertat sobre la possibilitat de sofrir un avortament i posterior esterilitat si mantenen el gat a casa durant l'embaràs. Aixô ha suposat durant anys una causa d'abandonament deis gats.

Cal dir d'un bon principi que les condicions de vida deis gats actualment, disten molt de la deis gats de mitjans del segle XX, i per tant el rise de transmissió del parásit és molt inferior.

La toxoplasmosi és una malaltia causada per un protozoo anomenat Toxoplasma gondii, que en persones amb el sistema immunitari normal, acostuma ser molt benigna, donant uns pics de febre molt curts. En dones embarassades, que no tinguin anticossos enfront aquesta malaltia**, pot produir avortaments o malformacions a nivell nervios en el fetus. En dones que ja han tingut contacte amb el parásit abans de l'embaràs i han desenvolupat anticossos, no h¡ ha cap tipus de rise.

La malaltia afecta a la majoria de mamífers, pero el seu únic allotjador definitiu és el gat. Aixô vol dir que el parásit pot reproduir-se i produir ous solament en el gat, que els excreta en les seves femtes. Aquests ous tarden entre un i cinc dies a madurar al terra, i llavors sôn capaços d'infectar altres animais.

Per tant, la transmissió de la toxoplasmosis a partir del gat de casa, es produeix per ingestió d'ous madurs a partir deis excrements del gat . M'explicaré, verdura crua mal rentada que ha estât en contacte amb femtes de gat infectât o mala higiene després de manipular la safata de la sorra d'un gat infectât.

El punt més important és que el gat, per transmetre la toxoplasmosis, cal infectar-se i sois excretará quistes durant els propers 15 dies posteriors al primer contagi.

És evident que les condicions de vida dels gats d'avui i sobretot els dels que no es mouen de dins de casa, els converteix en un rise practicament nul.

Si tenim cura de la seva salut, duent-lo al veterinari quan presenti simptomes de qualsevol malaltia, el desparasitem cada quan toca i l'alimentem amb menjar comercial formulât per a ells, sense donar­los earn crua, no suposen cap perill per la nostra salut ni per a la dels nostres futurs fills.

éts anim atsAmb gats que poden accedir a I'exterior i contactar amb femtes de gats infectats, es important que una dona e m b a r a s s a d a s e n s e anticossos eviti el contacte amb les femtes; per tant, futurs pares, feu el favor de netejar durant 9 mesos com a minim la sorra dels gats !! Vul l rem arca r que la to x o p la s m o s is no es contagia per conviure amb gats, ni per fer-los festes (encara que es t igu in infectats); tampoc es trasmet p e r m o s s e g a d e s ni esgarrapades. S ols son contagioses les femtes de gat d u ran t e ls 15 dies poste rio rs a ser in fectat per primer cop.

(

'Article basat en la publicado Animalia, article Toxoplasmosis, como evitarla sin deshacernos del gato, Marg 2005 **EI vostre ginecóleg us fará la serol.logia que determina la preséncia o no d'anticossos.

i l L ) - i ] . g 3 ̂ ■ A lL t V J '

LLAVORS NETEJAADOBS DE LLAVORS

Tel. 973 432195 C/ Estació, 33Tel. móbll 630 257060 25680 VALLFOGONA DE B.

s&çietat i çuttumMulticulturalitat Montse Montoliu

La Regidoria de cultura esta préparant una festa de la multiculturalitat per els ültims dies d'octubre, l'objectiu és apropar les cultures de tots els habitants del nostre municipi, de moment tenim représentants dels següents països:

àrids daniel, s.a.

- Formigons' • . . o- Arids Rentats, naturals i artificials

- Tubs i prefabricats de formigô

PLANTA ARIDS, FORMIGO I OFICINES: Afores - VALLFOGONA DE BALAGUER

Tels. 973 432 199 - 973 432 243 Fax: 973 432 213 E-mail: aridsdaniel@aridsdaniel.com

et s esmrtsCF VALLFOGONA

TEMPORADA 2005-2006

P R I M E R A V O L T A

J O R N A D AD I A

E Q U I P S G O L S

1 1 8 - 0 9 - 0 5 C O R B I N S V A L L F O G O N A

2 2 5 - 0 9 - 0 5 V A L L F O G O N A S O S E S

3 0 2 - 1 0 - 0 5 V A L L F O G I N A M O N T O L I U

4 0 9 - 1 0 - 0 5 V A L L F O G O N A V I E L H A

5 1 6 - 1 0 - 0 5 P . A N G L E S O L A V A L L F O G O N A

6 2 3 - 1 0 - 0 5 V A L L F O G O N A A L M A C E L L E S

7 3 0 - 1 0 - 0 5 R O S S E L L Ó V A L L F O G O N A

8 0 6 - 1 1 - 0 5 V A L L F O G O N A A E M

9 1 3 - 1 1 - 0 5 S E R Ò S V A L L F O G O N A

10 2 0 - 1 1 - 0 5 V A L L F O G O N A G R A N A D E L L A

11 2 7 - 1 1 - 0 5 V A L L F O G O N A A L B E S A

12 0 4 - 1 2 - 0 5 T O R R E L A M E U V A L L F O G O N A

13 1 1 - 1 2 - 0 5 V A L L F O G O N A A L B I

14 1 8 - 1 2 - 0 5 M A G R A N E R S V A L L F O G O N A

15 2 2 - 0 1 - 0 6 V A L L F O G O N A C A S T E L L D A N S

S E G O N A V O L T A

J O R N A D A E Q U I P S G O L SD I A

16 2 9 - 0 1 - 0 6 V A L L F O G O N A C O R B I N S

17 0 5 - 0 2 - 0 6 S O S E S V A L L F O G O N A

18 1 2 - 0 2 - 0 6 M O N T O L I U V A L L F O G I N A

19 1 9 - 0 2 - 0 6 V I E L H A V A L L F O G O N A

20 2 6 - 0 2 - 0 6 V A L L F O G O N A P . A N G L E S O L A

21 0 5 - 0 3 - 0 6 A L M A C E L L E S V A L L F O G O N A

22 1 2 - 0 3 - 0 6 V A L L F O G O N A R O S S E L L Ó

23 1 9 - 0 3 - 0 6 A E M V A L L F O G O N A

24 2 6 - 0 3 - 0 6 V A L L F O G O N A S E R Ò S

25 0 2 - 0 4 - 0 6 G R A N A D E L L A V A L L F O G O N A

26 0 9 - 0 4 - 0 6 A L B E S A V A L L F O G O N A

27 2 3 - 0 4 - 0 6 V A L L F O G O N A T O R R E L A M E U

28 3 0 - 0 4 - 0 6 A L B I V A L L F O G O N A

29 0 7 - 0 5 - 0 6 V A L L F O G O N A M A G R A N E R S

30 2 1 - 0 5 - 0 6 C A S T E L L D A N S V A L L F O G O N A

r perdre e t tempsLes set diferències

Deshidratadora d'Alfals, s.a.

CTRA. C-13, KM. 26 VALLFOGONADE BALAGUER (Lleida)

Tel. 973 43 20 07 Fax 973 43 22 50

a t seuBombers - Balaguer

Ajuntament de Vallfogona de BalaguerMajor, 29Tel. 973 43 20 08

Tel. 973 44 50 80

Creu Roja Tel. 973 44 57 96

Casa del Metge Major, 1Tel. 973 43 23 60

ATS Practicant Tel. 973 43 2114

Alsina GraellsBalaguerTel. 973 44 54 76

Collegi Salvador Espriu Plaga Sant Miquel, 4 Tel. 973 43 22 14

Ràdio Vallfogona Major, 29 Tel. 973 43 22 68

Correus - Balaguer Tel. 973 44 58 26

Llar de Jubilats Escoles, 2 Tel. 973 43 22 75

Escola C. Agrària Tel. 973 44 36 50

CAP BalaguerUrgénciesTel. 973 44 7714

Regidoría d'esportsMajor, 29Tel. 973 43 20 97

Poliesportiu Tel. 973 43 22 00

CAP Balaguer Administrado Tel. 973 44 60 28

Farmàcia Tel. 973 43 21 51

Casa Parroquial Tel. 973 43 20 63 CAP Balaguer

Servei Ambulàncies 902 45 09 02

Funerària Borràs Tel. 973 43 22 84

Funerària Torné Tel. 973 43 20 13

Serveis Assistència SocialTots els dimarts de 9 a 13 h a l'Ajuntament de Vallfogona

Mossos d'EsquadraBalaguerTel. 973 45 04 50

Horari d'Autobusos

Sortida de Seu d'Urgell

Agramunt

Solsona

Andorra

Vielha

Lleida destinacióde dilluns a diumenge - 09.15 -16.00 de dilluns a divendres - 20.00 de dilluns a divendres i diumenge -10.00 de dilluns a dissabte -13.30 de dilluns a divendres -19.00 divendres -16.00dilluns, dimarts, dijous i divendres 13.15 de dilluns a divendres - 20.00 de dilluns a divendres i diumenge -10.00 de dilluns a diumenge - 09.00 -17.00 de dilluns a divendres - 20.00

Horari de Trens

Sortida de Balaguer destinació Lleida09.25 - diari14.15 - diari21.15 - diari

Sortida de Lleida destinació Balaguer08.25 - diari 14.47 - diari20.15 - diari

Sortida de Balaguer destinació Lleidade dilluns a diumenge -17.55de dilluns a dissabte - 07.45 - 07.48 - 07.56 - 09.15de dilluns a divendres -13.30 -15.18dimarts, dimecres i divendres -17.55dilluns, dijous i divendres - 08.00divendres i diumenge -10.45

Sortida de Lleida destinació Balaguer de dilluns a diumenge - 09.15 -16.00 de dilluns a dissabte - 11.00 -12.30 -16.30 de dilluns a divendres -13.15 -14.45 -18.30 -19.00

fia i

I »

Sant Miquel

9N N