El CRIAt DE DOS AMOSCarlo Goldoni

Projecte de recerca 4t ESO

Curs 2015-2016

ACTORS I ACTRIUS:

Pantaleón: Ingrid Arcalís

Clarisa: Jana Serra

Dr. Lombardi: Anna Piqué

Silvio: Guillem Viñes

Beatriz: Paula Capdevila

Florindo: Miquel Sánchez

Briguella: Marian Porcuna

Esmeraldina: Aina Orteu

Arlequí: Bernat Fernandez

Cambrer: Vicenç Zurriaga

Narradora: Maria Baron

EL CRIAT DE DOS AMOS (Carlo Goldoni)

ESCENA I: Habitació a casa d’en Pantaleón

En un sofà s’hi troba Silvio i el Dr. Lombardi, en un altre sofà s’hi troba Clarisa i Pantaleón.

Silvio:(S’aixeca del sofà) Oh! Pantaleón, pare d’aquesta bella dama, la mà de la seva fill vull demanar perquè mà ella em vull casar.

Pantaleón: Silvio, Silvio, Silvio… (Apropant-se a ell) Jo us concedeixo la meva benedicció.

Dr. Lombardi:(S’aixeca eufòric) Clar que si, no hauríeu pogut fer millor elecció. (Li dona un copet a l’esquena al seu fill)

Clarisa: Oh Silvio, després de la mort del meu antic promès, per fi puc contraure matrimoni amb tu! Oh amor meu!

Esmeraldina: Clar... Clarisa, com s’ha mort el turinés els plans t’han sortit del revés.

Pantaleón:(Clarisa mira a Esmeraldina amb cara de pomes agres) No teniu gana, jovent? Briguella portants alguns dels teus plats estrella!

Briguella: Si, si! Encantada, serà un honor. De seguida els tindran aquí.

(Truquen a la porta.)

Esmeraldina: Qui és?

Arlequí: Sóc el criat d’un amo estranger, he vingut des de molt lluny per a poder parlar amb vosaltres.

Pantaleón: Esmeraldina! Deixa’l passar, a veure que ens ha de dir.

ACTE I

Personatges: Silvio, Pantaleón, Dr. Lombardi, Clarisa, Esmeraldina, Briguella, Arlequí.

ESCENA II: Arlequí i els mencionats

Arlequí: Hola a tots! Sobretot a tu guapa (Diu mirant a Esmeraldina) Vinc a informar-los de que Federico Rasponi vol veure a Pantaleón.

Pantaleón: Com? Federico esta mort!

Arlequí: No senyor, no ho esta.

Pantaleón: Si es això veritat, fes-lo passar! Sinó, no el podré creure.

Clarisa: No pot ser. (Nega amb el cap mirant a Silvio)

Silvio: Tranquil·la. (S’abracen)

ESCENA III

(Beatriz entra vestida de Federico i el pare de Clarisa se sorprèn, la Briguella la reconeix.)

Pantaleón: Federico ha ressuscitat!!

Briguella: Si, sembla que tenim un nou Jesús. (Ironia) Sembla simpàtica, Ai! Simpàtic.

Beatriz: Calla si vols passar la nit al meu hostal. (Sense que els altres ho sentin)

Esmeraldina: Testàvem esperant, sobretot la Clarisa!

Clarisa: (Fingint) Ai, amor meu, que bé que estiguis viu...

Silvio: Així podràs assistir a la boda de Clarisa.

Beatriz: Clar, soc la seva parella.

Silvio: Ja no, aquest soc jo. Has fet tard noi.

Beatriz: Estàs boig!! (tothom callat, ell espera que algú li doni la raó) Clarisa! Clarisa contesta! És cert el que diu? (La Clarisa no diu res)

Personajes: Silvio, Pantaleón, Dr. Lombardi, Clarisa, Esmeraldina, Briguella, Arlequí

Personajes: Silvio, Pantaleón, Clarisa, Esmeraldina, Briguella, Beatriz

Silvio: Clar que ho és. No t’ha estimat mai.

Beatriz: Si us plau Clarisa contesta! Em vull casar amb tu. Dóna’m una oportunitat.

Pantaleón: Federico, si realment l’estimes encara ets a temps de quedar-te amb la meva filla.

Beatriz: Si, l’estimo.

Clarisa marxa corrent i tots al seu darrera, menys la Briguella.

Briguella: Bona actuació... Perquè ho has fet?

Beatriz: (Mentre es treu la disfressa de Federico) He viatjat fins aquí, a Venècia perseguint al meu estimat Florindo i el rabassut del meu germà.

ESCENA IV

Arlequí: El plaer és meu Florindo.

Florindo: Quin noi més eixerit.

Arlequí: M’ho acostumen a dir... Miri que ara no tinc amo...

Florindo: No tens amo? No m’ho puc creure! CONTRACTAT! Comença a treballar... Mentre jo m’instal·lo al hostal vés a mirar si tinc correspondència a correus.

Arlequí: A treballar s’ha dit! (Amb energia)

Beatriz: (Vestida de Federico) No tan de pressa... Abans m’has de fer un encàrrec. Vés a buscar el meu equipatge i passa per correus a comprovar la meva correspondència.

Florindo: Ei! És el meu arlequí.

Beatriz: Com que és el teu arlequí “parguela”!

Florindo: L’acabo de contractar.

Arlequí: Bé, jo vaig tirant...(Xiula mentre marxa)

Personatges: Arlequí, Florindo, Beatriz.

ESCENA V

Silvio: Arlequí, el teu amo està llest?

Arlequí: Mmmmmmmm... (Pensa molt, molt, molt, molt, moltíssim) No ho se.

Silvio: Doncs ves-lo a buscar.

Arlequí: D’acord. A quin dels dos reclames?

Silvio: Para de fer tonteries i vés a buscar al teu amo.

(L’arlequí se’n va, es creua amb Florindo i li diu que el reclamen.)

Florindo: Florindo per servir-lo.

Silvio: Tu no talòs! Feeeeeedeeeeerriiiiiiicooooooooo!!!!

Florindo: Entesos, entesos, perdoni.

Silvio: Així per casualitats de la vida, no seràs pas turinès?

Florindo: Correcte, verídic, cert, de Turí... (El Silvio el talla)

Silvio: D'acord, d'acord, queda clar. Així per casualitats de la vida, no sabràs pas on és Rasponi, Federico Rasponi?

Florindo: Se'n va anar, l'altre dia, sense un fins aviat, amb un adéu estrany. Va marxar per no tornar, deixant-me el cor glaçat, buit, sense sentiments, sense esperança. Sembla que fos ahir quan vam pujar a la Torre de Pisa per primer cop, o... Ai! Quan passejàvem pels magnífics carrers venecians sense saber quin era el nostre destí, però perseguint els nostres somnis, les nostres esperances. I ara sense ell, ja no em queda res... Perquè, perquè, perquè a mi???

Silvio: No el voldria interrompre ara que està al moment més dramàtic de la narració. Però, així, per casualitats de la vida l'he vist aquest matí. I el noi tenia forces per a conquistar a Clarisa.

Arlequí: (A Florindo) Què batanes noi? T'he sentit des del carrer.

Silvio: (A l'arlequí) Vols callar? (A Florindo) Però, tu el vas veure com l'enterraven? Crec que comences a estar paranoic... Et juro que l'he vist aquest matí amb la Clarisa.

Florindo: Calla? Calla que ha estat un somni?

Personatges: Silvio, Arlequí, Florindo, Pantaleón, Dr. Lombardi, Clarisa, Esmeraldina, Briguella

Silvio: Bffffff...

Florindo: Sí, sí, sí, sí, ara vaig al psicòleg.

Silvio: Si Federico està viu... i a Venècia... hauré d'anar a Turín... a buscar a la Beatriz... Quin enrenou! Espera Florindo que t'acompanyo!!!

ESCENA VI

Briguella:Porto a Arlequí, Florindo i Beatriz!

Florindo: Molt Bé Birguella, pots abandonar la sala. Ara, Arlequí ens explicarà el que està passant.

Beatriz: ¡Exacte!

Arlequí: Em sembla bé, tan sols us demano una cosa.

Florindo: D’acord, però ens ho has d’explicar. Et sembla bé Beatriz?

Beatriz: Si, estic d’acord, però tan sols una cosa!

Arlequí: Sí, simplement una cosa! M’agradaria poder parlar per separat amb cada un.

(Beatriz i Florindo es miren i no troben cap oposició)

Beatriz: M’ho explicaràs a mi primer. Alguna problema Florindo?

(Florindo nega amb el cap i se’n va, es queda la Beatriz i l’Arlequí. L’Arlequí mira arreu i la Beatriz esta centrada amb l’Arlequí)

Beatriz: I bé? M’ho explicaràs?

Arlequí: Ara mateix li explico tot. Veurà, jo anava camí de demanar el seu esmorzar, quan em vaig trobar a en Pascual. Ell em va dir que Florindo havia mort. Ara només se que li va dir perquè volia que tu estiguessis trista per així poder aconseguir el poder. En Pascual, estava cansat de no tindre poder i de ser un simple criat. Jo el conec bé i és un bon amic, jo em faré responsable dels seus actes i rebre els càstigs que m’imposeu.

Beatriz: Entenc el que és no ser correspost als teus desitjos, Pascual va actuar de la pitjor manera , però jo no puc castigar-te per accions que tu no has comes. T’allibero dels teus càstigs Arlequí.

Arlequí: Oh bella dama, es vostè una gran persona.

Personatges: Arlequí, Florindo, Beatriz, Pantaleón i Briguella

(Beatriz surt de l’habitació, Florindo entra al creuar-se amb Beatriz es miren i somriuen.)

Florindo: Espero un bon argument, Arlequí.

Arlequí: I el tindrà! Bé, jo anava en camí de buscar un lloc segur per guardar les teves coses, quan va aparèixer Pascual. Ell em va dir que Beatriz havia tingut un accident per les escales i que va anar a ajudar-la ja que se l’havien emportat i només quedava una mica de sang a les escales. Ara se que això es mentida! Beatriz si va tindre un accident amb les escales, però no va morir. I la sang no era res més que salsa de tomàquet. Pascual no va fer una bona recerca de informació i es va inventar, una mica, el que va passar. Jo em responsabilitzo dels seus actes i accepto els càstigs que m’imposeu.

Florindo: Arlequí, Ets un bon home i et compadeixo. Quedes absolt dels meus càstigs.

Arlequí: ¡Oh! Moltes gracies!

(Entra Beatriz)

Florindo: He d’anar a casa de Pantaleón, desprès ens veiem. (Dirigint-se a Beatriz. Aquesta el saluda amb la mà i li somriu.)

Arlequí: Puc acompanyar-lo?

Florindo: Evidentment!

(Marxa)

(Tornen a entrar)

Arlequí: Sabies que el amor era tan difícil?

Florindo: Estàs enamorat estimat Arlequí?

Arlequí: ¡Sí! de Esmeraldina. Si us plau ajudeu-me a demanar-li a Pantaleón la seva mà. Si us plau...!!!

Florindo: Esta bé, esta bé...

ESCENA VII

(Arlequí travessa el vestíbul del hostal quan, a la meitat, l'interromp Pantaleón)

Pantaleón: Arlequí, arlequí!!! Entrega aquesta bossa diners al teu amo si us plau, es urgent! (Li entrega la bossa amb diners al arlequí)

Arlequí: D'acord, d'acord...(Continua travessant el vestíbul)

Florindo: (S'acosta a Arlequí) Bon dia, he de marxar perquè he quedat amb un comerciant amb qui tinc uns negocis important. T'importaria vigilar la meva habitació mentre estic fora?

Arlequí: Eeehh...no,no...Per cert Pantaleón m'ha encarregat que li entregues aquesta bossa.

Florindo: (S'estranya) Gracies. Per cert, recorda que has de buscar a Pascual.

Arlequí: Si,si...

Florindo: Fins després.

Arlequí: Fins després.

(Florindo marxa, Arlequí es dirigeix a esmorzar)

ESCENA VIII

Pantaleón: Filla meva, estic segur de que ha sigut una bona decisió, no tens de que preocupant.

Clarisa: Jo no ho tinc tan clar, encara soc molt jove...

Pantaleón: Tonteries!, tens l'edat perfecta i un promès genial. Aprofita-ho!

(Entra Beatriz)

Beatriz: Bondia, espero no interrompre res.

Personatges: Arlequí, Florindo i Pantaleón

Personatges: Pantaleón, Clarisa i Beatriz

Pantaleón: No,no...tranqui-la. Per cert, has rebut els diners? Els hi he entregat al vostre criat perquè us els dones.

Beatriz: La veritat es que no, però fa molta estona que no el vec, me'ls deurà entregar mes tard. No s'ofengui senyor, però m'agradaria passar un moment a soles amb la seva filla, em d'aclarir unes coses.

Pantaleón: No et preocupis, jo m'esperaré a fora. (Marxa)

Clarisa: Em sap greu Federico, però no em vull casar amb tu. No ets, ni de lluny, el tipus d'home amb qui m'agradaria casar-me.

Beatriz: Clarisa, tranquil·la, relaxat...t'he de confessar una cosa molt important, jo no...no soc el Federico, nomes porto una disfressa. Realment soc la Beatriz. Però encara no ho sap ningú, així que et demano que guardis el secret, si us plau.

Clarisa: (Molt sorpresa) Em....no, no tranquil·la, pots confiar en mi.

(Beatriz i Clarisa es donen les mans en senyal d'amistat. Torna ha entrar Pantaleón.)

Pantaleón: Oooh.. ja sabia jo que serieu una gran parella, quines ganes que tinc de que us caseu com abans millor. (Marxa il·lusionat)

Clarisa: Però que farem ara. (Dirigint-se ha Beatriz) Ell no se’n pot entera, o s’emportarà una gran decepció.

Beatriz: Tu tranquil·la, confia en mi, jo ho arreglaré tot, nomes necessito una mica de temps.

ESCENA I: Pati de la casa de Pantaleón.

Doctor: Si us plau, si no es molèstia retirar-te a la teva habitació, m’agradaria parlar amb Pantaleón.

(Entra Pantaleón)

Doctor: Salutacions.

ACTE II

Personatges: Pantaleón, Doctor i Silvio.

Pantaleón: Bones, tot bé?

Doctor: Deixis de tonteries. Se que vostè ha vingut aquí per dir-me alguna cosa...

Pantaleón: Era vostè que volia parlar amb mi.

Doctor: Em refereixo al tema relacionat amb Federico Rasponi. No tens que explicar-me res?

Pantaleón: Perdona honorable Doctor, però afirmo i seguiré afirma’n el seu compromís amb Federico Rasponi fins l’últim dels meus dies

Doctor: Bé, crec que no hi ha res més del que parlar. Hi haurà venjança per haver traït al meu honor i per haver faltat a la paraula de la meva família. Exigeixo que marxi i l’adverteixo que se’n arrepentira de tot el que ha passat.

(Entra Silvio)

Silvio: Faltant a la paraula de la meva família, veritat? (en un to agressiu). No sap amb qui se la esta jugant.

(El desafia donant-li la esquena)

(Pantaleón fa gestos de defensa amb un ganivet)

Doctor: Crec que ho se millor que vostè... (amb un to de contesta)

ESCENA II

(Apareix Beatriz i es posa entre els dos)

Beatriz: Prou ja!

(Sigil·losament Panatleón surt en busca d’ajuda ja que no sap que fer per a detenir-lo)

(Silvio perd la espasa, Beatriz l’immobilitza amb la punta de l’espasa contra el pit)

Beatriz: Com be es diu, “ De tal palo tal astilla”.

(Apareix Clarisa)

Clarisa: Que passa amor? (Dirigint-se a Silvio)

Silvio: No fa falta que sobre actuïs, ja no importa si cedeixes o et mors.

Personatges: Beatriz, Florindo, Clarisa, Silvio, Esmeraldina

Clarisa ofuscada agafa la espasa del terra i es dirigeix al seu propi cor. Arriba Esmeraldina.

Esmeraldina: Clarisa no perdis el temps amb tonteries! (amb un to de preocupació) Marxa!

Esmeraldina: (amb un to de amenaça). Vergonya em donaria deixar que passi el que esta a punt de passar. Tu sempre seràs el mateix, no canviaràs. (amb un to agressiu)

Silvio: Com tu dius ella no esta aquí, per perdre el temps, no s’hagués suïcidat. No te tant de valor.

Esmeraldina: Ho dubto, per no dir que ho nego, si no fos pel teu masclisme i la teva idiotesa, ella no estaria aquí.

(Marxa enfadada i deixant sense paraules a Silvio)

(Silvio se’n lamenta perquè creu que Clarisa li es infidel)

Silvio: (Pensant) Això no pot estar passant. Alguna cosa m’amaga. Qui va voler enamorar-me, voldrà abandonar-me? (pregunta interiorment)

ESCENA III: Sala de l’hostal, amb dos portes al davant i dos al lateral.

Arlequí: A mi em sembla molt bé l’amor, les seves discussions, les seves trampes, les seves infidelitats, però... aquí quan s’esmorza?

Florindo: Quin poc sentiment que tens... (quasi be plorant) (canvi d’actitud) però bé, si noi, si la gana es gana, pots anar a esmorzar sol!

Arlequí: I tu? No serà pas una trampa...?

Florindo: Clar que no talòs, jo vull anar a correus a veure si hi ha informació sobre la Beatriz...

(Florindo abans de marxar li dona la bossa amb els diners i les claus del bagul a l’Arlequí)

Florindo: Té au, guarda-ho bé eh, no set acudeixi perdre-ho!

Arlequí: Tot un honor, tranquil, està en bones mans, no ho deixaré escapar per a res!

Personatges: Arlequí, Florindo, Beatriz

Florindo: Se que puc confiar en tu!

(Florindo marxa i entra la Beatriz)

Beatriz: Arlequí... això que tens es meu, (s’enfada molt molt molt molt molt. I actua mig boja) I si no m’ho dones... accepta les conseqüències de la meva ira covard!!!

Arlequí: Que? Que dius? Com? Com dius? Que et doni el que? Aaaaaaah... això d’aquí! Te, te dona, te.

(La Beatriz el mira amb cara d’inseguretat i de no saber com reaccionar)

Arlequí: Eh, els meus sentiments...(afectat)

(Beatriz mira malament a Arlequí, desprès li entrega una lletra a canvi)

Beatriz: Guarda-ho a dins del bagul, si us plau. I que no se t’acudeixi perdre-ho eh...

Arlequí: Tot un honor! Tranquil·la, està en bones mans, no ho deixaré escapar per a res!

Beatriz: Se que puc confiar en tu! Per cert, un últim favor... demana’m l’esmorzar i estigues atent que vindrà un invitat especial.

Arlequí: D’acord! (eufòric) I tant que si, ser atent es la meva virtut!

ESCENA IV

Briguella: Jo no sé com posar la taula!

Arlequí: Jo t’ho ensenyo, és ben fàcil! (Trenca el paper que té) Imagina’t que aquest paper és la taula: els gots davant els plats, això per aquí, això per allà (va trencar el paper i assenyalant les parts)

Entra Beatriz

Beatriz: Però que fas tros de soca! Perquè trenques el paper?

Arlequí: Ha sigut ella! Jo acabo d’arribar! Em sembla una actitud deplorable!

Briguella: (amb cara estranyada) Però...

Arlequí: Ni peròs ni peres! Briguella ha d’anar a la foguera!

Personatges: Pantaleón, Arlequí, Beatriz, Briguella

Pantaleón: (rient) Quin espectacle!

Briguella comença a plorar.

Beatriz: (a Pantaleón) Potser que fem una altra lletra no? El ximple l’ha estripat!

Surten Beatriz i Pantaleón.

Arlequí i Briguella es queden parant la taula i xerrant.

ESCENA V

Arlequí: Aquí teniu el vostre esmorzar, bon profit!

Amos: Gràcies!

Cambrer: Què fas? Aquest es el meu treball?

Arlequí: Doncs servir l’esmorzar. No ho veus?

Cambrer: Però... jo treballo aquí... bé... Almenys deixa que t’ajudi!

Arlequí: No em fa falta.

Cambrer: Si us plau deixa’m fer alguna cosa, deixa’m ajudar’-te.

Arlequí: Bé...d’acord...porta aquests plats.

Cambrer: Doncs ara hi vaig.

Arlequí: Bé ara que està fet l’esmorzar podríem anar a dinar tots junts.

Cambrer: Però estaríem infringint les normes de la casa.

Arlequí: Per un dia no passa res.

Personatges: Arlequí, cambrer, amos

ESCENA VI

Esmeraldina: On és el Federico? No el trobo

Cambrer: Ha dit que anava a esmorzar amb el seu patró.

Esmeraldina: Fes sortir al criat! Tinc un missatge per a ell.

(entra l’Arlequí)

Esmeraldina: Que contenta estic de que hagis vingut! Estàs molt guapo!

Arlequí: Tu també et queda molt bé el vestit (en veu baixa) T’estripava tot el vestit.

Esmeraldina: Gràcies. M’ha costat una mica cordar-me la cremallera està una mica vella. M’hauràs d’ajudar a descordar-me’l...

(Arlequí i Esmeralda es miren)

Arlequí: Tant de bo tingués diners per oferir-te una bona boda.

Esmeraldina: Estalviarem i la pagarem tots dos.

(el cambrer tus)

Esmeraldina: Bé, porta-li això al Federico. No ho miris eh!

Arlequí: No dona no! (rep la carta, es gira i es disposa a obrir-la)

(entra la Beatriz i en Pantaleón)

Personatges: Arlequí, cambrer, Esmeraldina

ESCENA VII

Beatriz: Es pot saber què fas llegint la carta, eh, eh, eh?

Esmeraldina surt corrent i Pantaleón la segueix. Esmeraldina comença a colpejar Arlequí amb el seu bolso... Florindo la veu. Marxa Beatriz i entra Florindo.

Florindo: Qui t’ha fet això?

Arlequí: Mmmm...No ho se, Beatriz...vaig escopir a la seva sabata nova...sense voler, això si!... i s’ha enfadat una mica...

Florindo: Això és indignant, una ofensa pel meu honor! I tu? Tros de soca! No saps defensar-te? (Florindo comença també a donar-li cops)

ESCENA I: Sala del hostal amb diferents portes

(L’Arlequí està content perquè està curat dels cops, comença a vestir-se de criat per tornar a fer de criat dels amos. L’Arlequí obra els baüls dels amos per airejar-los i comença a sacsejar els vestits. Quan comença a sacsejar el vestit negre de la Beatriz, troba un retrat que li recorda amb algú).

Arlequí:(es mira el retrat estranyat)

Florindo:(Des de la seva habitació): Arlequí, vine aquí sisplau!

Arlequí:( s’entreté guardant les coses dins dels baüls i s’equivoca de lloc al guardar alguns objectes)

Florindo: (Entra a la sala del hostal i l’Arlequí just acaba de tancar els baüls) Arlequí,Dóna’m el vestit (Dins dels vestit troba un retrat seu que li havia regalat

Personatges: Arlequí, Florindo, Beatriz

ACTE III

Personatges:Arlequí, Florindo

a la Beatriz)Como ha arribat aquest retrat aquí? Aquest retrat li havia regalat a la Beatriz.

Arlequí:(dubtant) Eh... Doncs... Mmm... La Beatriz s’ha mort...

Florindo:Com? Com es possible? (es posa a plorar)

(Florindo marxa trist cap a la seva habitació)

ESCENA II

Arlequí: (es lamenta a causa de la història que s’ha inventat)

(Entren la Beatriz i en Pantaleón)

Beatriz: Arlequí, dóna’m el llibre de comptes

Arlequí: Ara mateix (el va a buscar però s’equivoca i agafa un llibre de cartes d’amor de Florindo i li entrega a la Beatriz) Aquí tens

Beatriz: (Obre el llibre i se’l mira. Descobreix que hi ha una carta d’amor escrita per ella i exigeix explicacions a l’Arlequí) Què es això Arlequí? Per què tens tu aquesta carta d’amor que li vaig enviar al Florindo?

Arlequí: Eh... Doncs... Mmm... El Florindo s’ha mort

Beatriz: Què? No pot ser! (es posa a plorar d’una forma peculiar, es a dir, com una dona)

(Arlequí i Pantaleón es sorprenen al veure com es lamenta)

Pantaleón: Què estrany... plora com una dona...

Personatges: Arlequí, Beatriz, Pantaleón

ESCENA III

Florindo: Silvio, No t’ho creuràs. Estava amb l’Arlequí i hem vist a la Beatriz lamentant-se, però anava disfressada de Federico, això vol dir que la Clarisa ha estat enganyada i no es poden casar!

Silvio: Què bé! Hem d’anar a casa teva i explicar-ho a la Clarisa

ESCENA IV

Florindo: Quieta! Beatriz, no us suïcideu...

Beatriz: M’havia dit el meu criat que estaves mort, no sabia fer res més que anar amb tu.

Florindo: Jo també m’anava a suïcidar, el meu criat m’havia dit que tu estaves morta. Briguella! Porta als criats!

Beatriz: Jo només recordo a un criat...

Personatges:Silvio, Pantaleón

Personatges:Florindo, Beatriz

ESCENA V: Habitació a casa d’en Pantaleón

(La Clarisa esta asseguda en una butaca, pensativa, trista i enfadada. Silvio es mostra atent a la Clarisa, preocupat i trist.)

Silvio: (S’acosta a la Clarisa, li agafa una mà) Amor meu, si us plau perdona’m, no et volia dir tot allò.

Clarisa: (El mira amb cara de tristesa i desil·lusió) Silvio, m’ha fet molt mal, no entenc per que no confies en mi, jo mai t’he sigut infidel ni ho seré.

Silvio: Ho sé Clarisa, però has d’entendre que va ser lo primer que em va venir a la ment, no sabia com reaccionar.

Clarisa: Pensava que la nostra relació era lo suficientment confortable i que confiàvem l’un amb l’altre. (La Clarisa s’aixeca de la butaca i marxa)

Esmeraldina: (Veu a la Clarisa destrossada i es dirigeix cap a ella) Clarisa, no t’has de ficar d’aquesta manera, en Silvio no et volia tractar d’aquesta manera, no se li va passar res més pel cap però realment t’estima un munt i no deixaria per res del món que marxessis i que la vostra perfecta relació s’acabés.

Clarisa: (Mira a l’Esmeraldina amb cara de preocupació) Creu-me, ho sé. Jo tampoc vull que la nostra relació s’acabi. Però encara em costa creure que no confiï en mi.

Esmeraldina: Si us plau Clarisa ves a buscar-lo i digues-li que l’estimes, que no importa el que t’ha dit abans i que et vols casar amb ell i aquest malentès no pot fer que tot el que heu viscut se’n vagi en orris.

Clarisa: (Es dibuixa un somriure a la seva cara, s’aixeca decidida i se’n va a buscar a en Silvio) D’acord!

(En Silvio esta assegut en una cadira amb les mans a la taula. La Clarisa se li acosta i li agafa les mans)

Clarisa: Silvio, mira’m. Perdona’m per comportar-me com una idiota... T’estimo molt i no puc suportar la idea de que la nostra relació s’acabi per aquesta tonteria.

Silvio: Clarisa, no t’has de disculpar, sóc jo el que ho ha fet tot malament, t’estimo amb bogeria i vull que et casis amb mi.

Personatges: Silvio, Clarisa, Esmeraldina, Pantaleón, Dr.Lombardi

Clarisa: (Somriu d’orella a orella) Es clar que em vull casar amb tu!

(Els dos s’abracen amb un enorme somriure a la cara. Esmeraldina, Pantaleón i el Dr.Lombardi s’ho miren des de l’altre cantó de l’habitació i riuen alegrant-se per ells)

ESCENA VI

B

Beatriz: Sento molt haver-me disfressat de Federico, no tenia males intencions, no volia molestar a ningú.

Esmeraldina: No et preocupis Beatriz, s’ha d’admetre que la teva disfressa era molt realista, encara i tot això no t’has de preocupar per res. Tots alguna vegada tenim errors, no es la primera ni la última vegada que en tindràs un.

Silvio: Bé... ja que estem aquí... si algú més ha de contraure matrimoni... que es realitzi ja posats...

Esmeraldina: Jo! Jo vull casar-me, seré com la GRACE KELLY

(Apareixen l’Arlequí i en Florindo)

Florindo: (Passant el braç per les espatlles d’en Pantaleón) Pantaleón, amic... (riu) que no voldràs ser el nostre padrí? Ja saps... la Beatriz i jo... bé, ja m’entens eh

Pantaleón: ¡Home! Com no anava a fer-li aquest favor a un amic meu? Clar que seré el vostre padrí!

Criat d’en Florindo: Jo em vull casar amb la preciosa Esmeraldina

Criat de la Beatriz: No pot ser, jo em casaré amb ella. Ella es mereix algú millor, algú com jo!

Criat d’en Florindo: Jo crec que s’ha de casar amb mi, jo li puc donar coses que tu mai li podries donar.

Florindo: No us baralleu, qui es casarà amb l’Esmeraldina, serà el criat de la Beatriz

Beatriz: Jo crec que es deuria casar el teu criat amb ella...

Personatges: Silvio, Clarisa, Esmeraldina, Pantaleón, Dr.Lombardi, Beatriz, Arlequí, Florindo

Arlequí: (desesperat) Jo sóc el criat de la Beatriz i el criat d’en Florindo, per això qui es casarà amb l’Esmeraldina seré jo. (Es tranquil·litza i els mira a tots un per un i finalment centrant-se amb el Florindo y la Beatriz) Sento molt haver-vos enganyat durant tot aquest temps. Necessitava fer-ho. Espero que em perdoneu