EL TRENCACLOSQUES D’UNA CIUTAT ROMANA

Les bugaderies romanes tenien una doble funció:

1. La neteja de la roba usada.

2. La preparació dels teixits de llana nous per a la venda.

La roba es rentava en grans palanganes que els homes i els nens trepitjaven fins a deixar-la neta. Usaven l’orina per a treure les taques i després s’esbandia en grans banyeres.

Si la tela era de llana blanca, s’estenia al terrat sobre gàbies semicirculars de fusta, posades al damunt del fum de sofre que les blanquejava més. El planxat es feia amb premses.

BUGADERIA/ FVLLONICAEDIFICI: PRIVAT

EL TRENCACLOSQUES D’UNA CIUTAT ROMANA

Cada ofici comptava amb un col·legi professional que defensava el negoci, acordava preus i vigilava la qualitat dels productes i, a més, vetllava pel culte als déus. A més, procurava per als associats un enterrament digne i alguns ajuts, com la protecció a les viudes, als orfes...

Des de la seva seu realitzaven diferents reunions i cerimònies religioses.

COL·LEGI PROFESSIONAL/ COLLEGIVM

EDIFICI: PRIVAT

EL TRENCACLOSQUES D’UNA CIUTAT ROMANA

Com que la majoria de les ínsules (cases de pisos) no tenien cuina, la gent menjava de forma ràpida als bars o a les tavernes instal·lats pels carrers.

Tots ells es disposaven al voltant d’un gruixut taulell d’obra, on

s’havien encastat unes grans gerres de terrissa que contenien begudes o menjar calents, cobertes amb tapa.

Disposaven d’un forn on cuinar, unes piques per rentar el estris i les àmfores vinàries d’on treien el vi que servien als clients. Sobre les parets es pintaven i s’escrivien els menús diaris. Els locals més grans i luxosos podien tenir menjadors privats i habitacions.

TAVERNA/ THERMOPOLIVM

EDIFICI: PRIVAT

EL TRENCACLOSQUES D’UNA CIUTAT ROMANA

Les botigues es repartien per tota la ciutat, però a la zona propera al fòrum se’n trobaven més. Eren uns locals oberts al carrer, a través d’un mostrador on exposaven els productes a la venda, així com en una barra a la part alta i a la vorera. Normalment venien una sola tipologia de productes; verdures, car, peix, terrissa, sabates... A la zona del darrera, es disposava d’un taller o un magatzem on fabricar, reparar o emmagatzemar els materials.

BOTIGA/ TABERNAEDIFICI: PRIVAT

EL TRENCACLOSQUES D’UNA CIUTAT ROMANA

Els forns romans, distribuïts per la ciutat, elaboraven tot el procés, des de la mòlta del blat fins a la venda del pa. L’establiment comptava amb grans molins de pedra moguts per ases, on es posava el gra per a ser triturat i convertir-lo en farina. Una gran taula permetia amassar la pasta (aigua, farina i llevat) i donar forma a les peces de pa.

A continuació, es coïen al forn i s’exposaven a la venda. El pa romà era molt dur, degut a la mala qualitat dels productes i només s’usava per a sucar.

FORN/ PISTRINVMEDIFICI: PRIVAT

EL TRENCACLOSQUES D’UNA CIUTAT ROMANA

La domus era la casa de la gent rica, amb una forma rectangular, construïda al voltant de l’atri (un pati amb columnes), que servia per recollir l’aigua de la pluja i il·luminar les estances. La casa podia ser més o menys gran i comptava amb les següents parts: el vestíbul, l’atri, el despatx de l’amo (on rebia les visites), els dormitoris, el menjador (per als sopars), la cuina,

la latrina i un jardí entre columnes.

Les més luxoses també tenien banys, un estable, un magatzem, una habitació per als esclaus... A més, estaven molt decorades amb mosaics al terra, pintures a les parets, marbres i escultures.

CASA/ DOMVS VRBANAEDIFICI: PRIVAT

Atri

Dormitori

Latrina

Cuina

Despatx

Menjador

Jardí

EL TRENCACLOSQUES D’UNA CIUTAT ROMANA

Casa situada fora de les muralles, en una zona en que el terreny era més barat. Solien ser cases d’una o dues plantes construïdes amb materials senzills. Comptaven amb un terreny al costat, on conreaven un hortalisses, fruiters i verdures i tenien petites granges de subsistència.

CASA/ DOMVS SVBVRBANAEDIFICI: PRIVAT

EL TRENCACLOSQUES D’UNA CIUTAT ROMANA

Casa de pisos, normalment de lloguer, on vivia la majoria de la gent. Els més pobres se situaven en les plantes altes, d’habitacions més petites, barates i brutes. Aquestes cases construïdes amb fusta i rajola tenien greus perills dels incendis i les ensulsiades.

S’estructuraven al voltant d’un pati central, on es podien situar les latrines i un

punt d’aigua, alguna taverna o una bugaderia.

Els baixos eren ocupats per artesans i botiguers, que vénien allí els seus productes i empraven l’entresol com a domicili. A les façanes s’obrien finestres i balcons, per permetre l’entrada de la llum i l’aire.

CASA DE PISOS/ INSVLAEDIFICI: PRIVAT