I

DRET INTERNACIONAL PRIVAT

I.- INTRODUCCI I FONTSTEMA 1: Els pressupsits, lobjecte i la naturalesa del dret internacional privat.

A) Els pressupsits i la necessitat del dret internacional privatTradicionalment es diu que el dret internacional privat es justifica per dos pressuposits:

La pluralitat i diversitat de sistemes jurdics que existeixen a la comunitat internacional. I es que hi ha uns 200 estats sobirans, cadascun amb els seus propis ordenaments jurdics, per lo que es calcula que hi ha ms de 200 ordenaments jurdics. Per es que a ms existeixen estats plurilegislatius que tenen ms dun ordenament com sn Espanya, el Regne Unit, Aix, aquest pluralisme jurdic pot ser de dos classes: De base territorial: com Espanya, amb el dret catal, aragones... De base personal: com la India, on hi ha comunitats cristianes i musulmanes amb diferent ordenament jurdic.Aquestes diferents sistemes normatius provoquen confusions normatives i discrepancies.Tamb es important dir que a vegades no cal aquesta pluralitat normativa, sin que pot ser que hi hagi el mateix dret aplicable en diferents estats, com per exemple els tractats internacionals, que sn iguals per a tots els pasos que ladopten, per la interpretaci daquests que fan els tribunals de cada pais dona lloc a discrepncies normatives.

Ex: que un tractat digui que el contracte es regira per la llei del lloc de celebraci del contracte. Podria ser que en un pas A la llei digues que en un contracte realitzat entre absents es considerar perfeccionat en el lloc de loferta, mentre que en un pas B es considerar acceptat en el lloc de lacceptaci. Aix es el que provoca discrepncies normatives.

Si noms hi hagus diversitat de lleis no hi hauria problemes, sin que cal lexistncia de situacions o relacions de trfic juridic extern. Aquestes situacions sn relacions privades que no sesgoten, es a dir, que no exhaureixen els seus efectes dins lesfera de la seva prpia comunitat sin que en traspassen les fronteres. Si no existeixen aquestes relacions de trafic extern no faria res que cada pais tingues el seu dret. El que passa es que les persones estableixen aquestes relacions que vinculen mes dun ordenament juridic.

Ex: matrimoni amb estrangers, contractes entre empreses nacionals i estrangeres en lexportaci de fruita, adopcions amb la Xina,...

Quan es donin aquests 2 pressupsits tenim situacions on es es potencialment aplicable el dret internacional privat.

Necessitat: donades aquestes situacions, el dret intern no es pot regular directament, aj que la gran pregunta seria: quin dret intern? Directament no ho sabem. Per aix cal una branca de lordenament juridic que reguli aquest trfic jurdic extern que ens doni soluci a aquestes qestions. Aquesta disciplina es el dret internacional privat.

Definicio: aix que ja podem definir el dret internacional privat com aquell conjunt de principis i normes que estableixen la resposta jurdica a aquells supsits (situacions o relacions) que per estar connectades amb dos o ms sistemes jurdics mitjanant elements destrangeria, resulten afectades per les diferencies normatives entre els sistemes implicats.

B) Lobjecte del Dret Internacional Privat

Quan parlem dobjecte ens referim a la matria de la que el Dret Internacional Privat socupa. I parlarem principalment de tres que sn:

Supsits de trfic extern.

Relacions jurdiques heterognies.

Situacions o relacions privades internacionals.

Si desenvolupem aquesta ltima hem de definir a que ens referim al parlar de privades, i que volem dir amb internacionals.

Situaci privada es aquella que inclou relacions entre subjectes de dret privat tot i que de vegades tamb es poden incloure aquells subjectes de dret pblic que actuen com a particulars. Ex: si comprem un cotxe a una empresa japonesa, estem actuant com a particulars i per tant esta subjecta a lmbit privat, per tamb ho estaria lestat quan compra 12 avions a una empresa americana.

Relaci Pivada Internacional vol dir que continguin un element de estrangeria, que pot ser qualsevol (personal, territorial...) i que cal identificar en cada cas. Moltes vegades no es tan clar veure aquest element.A ms ens hem de preguntar: cal que aquest element sigui rellevant? O val qualsevol element nomes pel fet de ser-hi?

En aquesta aspecte cal dir que la doctrina esta dividida:

Una soluci la dona el professor Carrillo, que posa un exemple amb una ampolla de vi, de manera que: si un ciutad francs compra una ampolla a Espanya, no es tracta duna compravenda internacional, en canvi, si sintoxica al beure-la a Frana si que es tracta dun cas de responsabilitat internacional. Pero en aquest cas, es confon el valor economic de la transacci amb el valor juridic. La irrellevana economica no comporta la irrellevana juridica, i en aquest cas, sempre hi ha element destrangeria.

Daltra banda, el professor Ladive diu com a exemple que: si es va a comprar un vehicle a Espanya per una persona fsica espanyola, fabricat el mateix a Espanya, es tractaria dun contracte purament intern. Si fallen els frens que son de fabricaci alemanya passa ha haver responsabilitat contractual amb un element destrangeria, per tant, de vegades lelement destrangeria pot estar ocult, i que per tant no es vegi en un primer moment (es podria realitzar demanda contra el fabricant alemany per responsabilitat aquiliana).Aix podem resumir en que la doctrina espanyola pensa que:

Nomes conta la relacion que sigui rellevant lelement destrangeria.

No cal que sigui rellevant.

La postura ms correcta de la evidncia de lelement destrangeria es la que realitza el professor Gnzalez Campos, ja que fa una distinci entre dos perspectives: Perspectiva Cientfica: qualsevol element destrangeria per petit que sigui, tenyeix la relaci o situaci com una relaci destrangeria.

Perspectiva legislativa: no tots els elements destrangeria tenen la mateixa importancia i son rellevants. Cal que sigui rellevant.Ex: dos ciutadans romanesos residents a Lleida, presenten demanda de divorci a Lleida. Es obvi que hi ha una relaci destrangeria i per tant el legislador espanyol hi ha de donar resposta dient si es competent i quin dret aplicar (te influencia en lesfera legislativa).

Ex: imaginem el supsit de dos ciutadans croates que estan de creuer i paren a Barcelona, i aprofiten per presentar demanda de divorci. En aquest cas lelement no seria rellevant al no haver-hi vinculaci amb Espanya i per tant el legislador no ha de donar resposta legislativa.El factor temps en les relacions privades internacionals:Cal dir que les situacions o relacions que es puguin establir no sn alienes al factor temps i es que una situaci interna o homogenea, pel transcurs del temps, pot acabar esdevenint una situaci jurdica internacional.

Ex: contraiem matrimoni a Espanya per en uns anys ens traslladem a Mxic, la situaci que comena sent interna passa a ser externa, tot i ser la mateixa relaci analitzada en diferents moments.C) La naturalesa del dret internacional privat.

A partir del nom i lobjecte del dret internacional privat podria portar-nos a la conclusi rpida de una doble naturalesa daquest dret: de internacional i de privat.Tanmateix se nha posat en qesti tots els elements que la conformen, fins i tot sha discutit si era o no un dret. Fins i tot sha qestionat la condici de norma jurdica, tot i que ara aix no ho discuteix ning.Per tant podem dir que el Dret Internacional Privat regula, per tant sotmet norma, disciplina, les situacions que sn de trfic extern. Per tant es dret, te caracter juridic.El que ens qestionem ara es si es tracta de un dret internacional? I de un dret privat?

En primer lloc farem referncia al carcter dinternacional, per al que trobem dos arguments: En quant a lorigen de les normes: si parlem del dret internacional podrem pensar que les normes provenen del dret internacional pblic. Doncs no, tot i que alguna vegada parlarem del dret internacional pblic, per aix ser en molts pocs casos. Les normes de dret internacional privat sn dorigen estatal o supraestatal (comunitaries) que sapliquen perque aixi ho disposa el legislador intern. Aixi, si les normes son estatals o de voluntat estatal, son internacionals? Pel que es refereix a lobjecte, parlem de que el dret internacional ho es per lobjecte que regula. Desde el punt de vista anterior de lorigen de les normes, la solucio no es clara, pero pel que fa a lobjecte es molt clara ja que noms aborda relacions o situacions internacionals.

I s dret privat ? Tamb ens trobem amb dos arguments que ho justifiquen i sn: El que es refereix a la categoria de les normes: sn nomes normes de dret privat? No sempre ho seran. De vegades estudiarem normes de dret pblic que incideixen en el dret privat. Per tant no es un argument massa slid.

Ex: puc vendre productes a lestranger per si son mobles de patrimoni histric no ho podr fer perqu hi ha normes de dret pblic que ho prohibeixen que sapliquen en el trafic privat. El segon argument fa referncia als destinataris del dret internacional privat, i aquest aspecte es indiscutible ja que regula les relacions entre subjectes de dret privat, entre particulars. Per tant els destinataris els particulars, les societats o lestat quan actu com a particular.

TEMA 2: El contingut i les dimensions del dret internacional privat.

A) Les qestions de les que socupa el dret internacional privat: competncia internacional dautoritats, eficcia internacional de decisions, llei aplicable i cooperaci dautoritats.

Les situacions privades internacionls donen lloc a diferents sectors normatius. Depenent de quines relacions sincloguin o no dins del Dret Internacional Privat hi ha diferents concepcions en dret comparat. Podem parlar de 3 concepcions:1) Concepci estricta: prov del dret alemany, encara que ja no se segueix. El que diu es que el dret internacional privat noms regula les qestions de dret aplicables a una situaci internacional (quin es el dret que saplica).2) Concepci intermdia: s aquella prpia del dret anglosax i que encara el dret anglosax defensa que diu que el dret internacional privat ha dincloure la determinaci de la competncia judicial directa i indirecta dels tribunals i el dret aplicable per aquestos tribunals.3) Concepci mplia: es la seguida pel dret francs i la que sha seguit a Espanya, i que considera que el dret internacional privat ha de donar una resposta global a la situaci de la persona en el trfic internacional, es a dir, en les relacions privades internacionals, i aix obligaria a comprendre les segents matries o dimensions:

Dimensi judicial (competncia dels tribunals directa i indirecta i el reconeixement de sentncies estrangeres). Dimensi legislativa o de dret aplicable a la relaci o situaci internacional.

El dret a la nacionalitat. El dret destrangeria o condici jurdica dels estrangers.

4) Concepci amplssima: inclou tot el contingut de la concepci mplia per tamb els conflictes de lleis que puguin sorgir en lmbit del dret pur (dret penal internacional, el dret fiscal internacional i el dret laboral i de la seguretat social internacional).

Nosaltres seguirem la concepci intermdia per tres raons fonamentalment:

Perqu el RD 1424/90 de 26 doctubre pel qual saprova i regula la llicenciatura en Dret segueix aquesta concepci.

Perqu es la ms seguida en les lleis de dret internacional privat modern com sn la llei sussa del 1987, la italiana del 1985 i el codi belga del 2004 entre daltres. Perqu es la que segueix la doctrina espanyola ms recent com sn Caravaca i Fernndez Rozas.

Dacord a aquesta concepci intermdia trobarem 3 nuclis de problemes:

Competncia internacional dautoritats: fonamentalment judicial. Quan un tribunal pot conixer dun cas que comporta elements destrangeria. Quin dret aplica a aquest litigi el tribunal competent per resoldre la controvrsia.

El reconeixement i execuci de resolucions estrangeres: leficacia extraterritorial de les decisions.Aquestos son els sectors principals, per el programa inclou un quart que es la cooperaci dautoritats, que guanya autonomia i que es refereix als instruments i mecanismes que sn necessris per a que les autoritats judicials o administratives dun estat puguin collaborar amb les autoritats judicials i administratives dun altre per tal de donar respostes als problemes que planteja el trafic privat internacional.

Ex: lobtenci de proves a lestranger, notificacions internacionals, segrest de menors...B) Lmbit de les matries de les que socupa el dret internacional privat.

El fet de que seguim la concepci intermdia fa que excloem del dret internacional privat determinades matries que si que sinclourien en la concepci amplia. Com es justifica aix? jDoncs es fa per diverses raons:

Un argument de base es que excloem aquelles relacions que no sn horitzontals, es a dir digualtat, sin que sn de dret pblic i per tant verticals, que significa que interv o actua lestat revestit dimperium.

Els sectors que excloem son: La nacionalitat, que lhem excls perqu sn relacions de carcter vertical. La nacionalitat t una doble naturalesa:

Punt de vista juridico-public: que es un vincle jurdic i poltic de un individu amb un estat.

Punt de vista juridico-privat: que es refereix a lestat civil.El que ens interessa es la vessant jurdico-pblica del vincle amb un estat. Per tant al ser vertical la excloem.

El dret destrangeria: la seva composici es ms complicada. Alguns dels aspectes que regula sn els drets dels estrangers, tant a nivell civil, constitucionals o administratius, per que sn sempre una relaci vertical.

El dret penal internacional, dret fiscal internacional i dret laboral internacional: sn per exemple els referents a casos dextradici, al fet de tributar en paradisos fiscals, el ser un ciutad de Mali que demana la jubilaci a Espanya perqu viu aqu i ha cotitzat. Sempre que es demanen aquestes coses a lestat es dna una relaci vertical ja que lestat t imperium.

Dins de aquest supsit excloem la seguretat social, per si que inclourem un contracte de treball i els aspectes que aquest pugui plantejar en les relacions internacionals ja que el considerem un arrendament de serveis.C) Les dimensions interna, comunitria i internacional del Dret Internacional Privat.

La funci general del Dret internacional Privat s regular les relacions o situacions de trfic jurdic extern privat, sigui quin sigui lestat o estats estrangers connectats amb el supsit. Per tant la funci del sistema s dabast general, s a dir, per a totes les relacions. Per en funci de lmbit espacial en que sestableixen les relacions de trfic jurdic externs es diferencien 3 dimensions o tamb es poden anomenar subestructures normatives que sn:

Dimensi interna.

Dimensi comunitria. Dimensi internacional.1.- La dimensi interna:Els 2 pressupostos per a que actui el dret internacional privat, es a dir, que hi hagi una pluralitat i diversitat normativa i relacions jurdiques que excedeixen de lesfera jurdica de lautonomia, poden passar dins del mateix pais. Per exemple es podria donar la situaci dun catal que mor a Madrid. Aix es igual o diferent del dret internacional privat? Aquestes relacions de trafic intern poden donar lloc als conflictes interregionals que son regulats pel dret interregional. La pregunta es, el dret interregional es part del dret internacional privat o no? Hi ha diferents opinions en la doctrina espanyola: Els problemes en el dret interregional sn els mateixos que en els del dret internacional privat per aix tamb aplicarem les mateixes solucions.

El pluralisme intern no es igual ni equiparable al pluralisme de la comunitat internacional, per dos arguments:

Lart. 9.1 CE : Los ciudadanos y los poderes pblicos estn sujetos a la Constitucin y al resto del ordenamiento jurdico. Aquest article parla de ordenamiento jurdico en singular, per tant hi ha pluralitat legislativa, per noms hi ha un ordenament jurdic.

A Espanya quantes organitzacions judicials hi ha? Noms hi ha una estructura judicial, per tant no hi ha diversitat ni pluralitat jurisdiccional.

La resoluci dels conflictes es basa en una legislaci de les Comunitats autnomes que ve determinat per les competncies, per tant la validesa daquesta legislaci ve determinada per la competncia.

Ex: conflicte entre Espanya i Frana: sera aplicable un o un altre dret, pero mai es questionara la seva validesa. En canvi, el dret autonmic pot ser invlid quan es legisla en un ambit del que no es te competencia.La doctrina espanyola segueix 3 postures en quant a aquesta relaci entre el dret internacional privat i el dret interregional que sn:

Branques juridiques independents: donats els arguments.

Branca autonoma el dret internacional dins del dret internacional privat : autonomia cientifica.

Es una dimensio del dret internacional privat: forma part del dret internacional privat, dimensio interna.

Per tant, direm que el dret interregional es el conjunt de regles de dret autnom que reglamenten la dimensio interna del sistema espanyol de dret internacional privat.

2.- La dimensi Comunitria:Aquesta est integrada per les relacions intracomunitries, que son aquelles relacions de trfic jurdic extern connectades amb dos o mes estats de la UE i regulades en tot o en part pel dret comunitari.

El dret comunitari pot incidir de dos formes:

Pot proporcionar respostes generals als sistemes estatals de Dret internacional privat. Ex: el reglament Roma 1 que dona resposta a relacions entre espanya i italia i tambe entre espanya i burquina faso...

Pot aportar respostes especfiques a les relacions intracomunitries. Ex: el Brusselles 4 que saplica quan el demandat t el domicili a la Uni Europea.

De quines vies es val el Dret Comunitari? Fonamentalment de 3 vies:

Les directives: que sn una tcnica dharmonitzaci.

Els reglaments: que serveixen de tcnica dunificaci.

Els convenis: que sn dret complementari.

Tot aix ha tingut un punt dinflexi amb el Tractat dAmsterdam que va entrar en vigor al 99, i que va creant lespai europeu de seguretat, llibertat i justcia, i que dona lloc a la comunitaritzaci del dret internacional privat comunitari. Tot aix t dos efectes:

Efecte ad intra: incorpora normativa als sistemes nacionals de dret internacional privat.

Vessant ad extra: vol dir que un cop la comunitat ha dictat normativa sobre un camp determinat, les relacions amb tercers estats corresponen a la UE, i no als estats membres.

Aquesta dimensi comunitria es aquella que ve regulada pel dret internacional comunitari (fins on arriba). Si algun sector no esta regulat per aquest haurem dacudir a les altres fonts per evitar la negaci de justcia.

3.- La dimensi internacional:Es refereix a les relacions extracomunitries, es a dir, aquelles situacions de trfic jurdic privat extern connectades amb altres estats de la comunitat internacional. Per tant sn relacions fora de lmbit comunitari, la regulaci de les quals recau en el sistema estatal sigui quina sigui la seva font o origen.

Aquestes es caracteritzen per:

Es un dret ms divers perqu afecta a estats amb diferents nivells de desenvolupament tant econmic com social.

Sn relacions que afecten a estats de cultura molt diversa i aix es nota fonamentalment en lmbit del dret de famlia.

Sn relacions que en els darrers anys shan vist molt afavorides i han crescut especialment per dos motius: La liberalitzaci del comer internacional de bens i serveis.

Els fluxos migratoris espectaculars que hi ha hagut durant els ltims anys que han afectat a molts mbits.

El dret extracomunitari es nodreix de totes les fonts: dret estatal, dret convencional, dret comunitari (daplicaci universal) i per ltim a vegades dret espontani (dret propi dels comerciants o transnacional).TEMA 3 / 4: EL SISTEMA DE FONTS DEL DRET INTERNACIONAL PRIVATTota la doctrina esta dacord en que lestudi de les fonts es realitza a partir del seu origen, de la seva procedncia.

Aix distinguim 4 classes de fonts de dret internacional privat:

DIP autnom o estatal: soriginen dins del propi estat.

DIP convencionals: creades per acods entre estats.

DIP institucional: producte dactes dorganitzacions internacionals.

DIP transnacional o espontnees: apareixen en el trafic per ordre dels particulars.

1.- Dret internacional privat autnom o estatal:Es aquell que ha estat elaborat i promulgat exclusivament pel legislador espanyol. Es la base del sistema espanyol de dret internacional privat.

Per, s el ms important? Des del punt de vista quantitatiu NO s la fonts ms important ja que hi ha ms normes convencional i institucionals. Per si que ho s des del punt de vista qualitatiu ja que el dret internacional privat de font autnoma s el dret ms rellevant.

Caracteristiques del dret autnom:

- No est codificat, a diferncia daltres sistemes europeus (com el dret itali, suis, belga...) que estn codificats, el dret autnom espanyol no s un dret codificat.

- s un dret asistemtic, s a dir, no es sistemtic - s un dret dispers. Sha de dir que a lestat espanyol sest treballant per codificar tota la matria a pesar de que es troba paralitzat ja que sembla que vindria donada pel dret comunitari.

Normes que nodreixen el dret autnom o estatal al sistema espanyol Constituci Espanyola de 1978: dins del dret autnom o estatal s lelement bsic, ja que s la primera font dins del dret autnom. Es la norma suprema de lordenament juridic espanyol i per tant, tambe, del dret internacional privat.

Aix es tradueix en que la CE:

Delimita la relaci entre les altres fonts del sistema espanyol: arts. 93-96 CE. Subministra els principis bsics del sistema espanyol: art. 9.3 CE.

Estableix el repartiment de competncies a lhora delaborar les normes de dret internacional privat: art. 149.1.8 CE. LEstat t la competencia exclusiva per legislar en matria de DIP Proporciona els valors que han de crear, aplicar i interpretar les normes de dret internacional privat. Ex. En un divorci un ciutad marroqu al jutge espanyol, demana el repudi de la dona, ja que el dret marroqu contempla el repudi unilateral duna de les parts,La llei aplicable ha de ser la dels subjectes (Llei marroqu), per en principi el juge espanyol no aplicaria la llei marroqu perqu va en contra de la CE, concretament de lart. 14 CE ppe digualtat, que s daplicaci directa.. Ex. Una sentncia de Nigeria que condemna a una empresa espanyola. En el cas que es sol.licits lexecuci de la sentncia a Espanya que s on la empresa t elpatrimoni, si sacredita que en el judici realitzat Nigria no es van respectar els drets de lempresa espanyol, no es va aproduir un dret de defensa suficient, aix vulnera el dret a la tutela judicial efectiva, per tant, no es podria executar a Espanya aquella sentencia nigeriana dacord a lart. 24 CE.Altres fonts del dret autonom sn aquelles que enumera lart. 1 Cc i aix tenim:

La Llei: la major part de les disposicions autnomes espanyoles sn de rang legal, ara b, excepcionalment hi ha tamb normes de dret reglamentari. Ex. Reglament del Registre Civil o Mercantil.

El Costum: tal i com diu lart. 1.3 CC, el costum noms regir en defecte de llei aplicable sempre que no sigui contrria a la moral i lordre pblic i que resulti provat. Tot i aix, el costum al dret internacional privat tindr molt poca importncia, s a dir, ser prcticament irrellevant, ja que la llei soluciona la major part dels problemes que es plantegen i per tant podriem dir que t caracter simblic. A ms, les normes de dret internacional privat autnom, sn normalment nomes formals i remeten a una altra norma. En canvi, el costum t un carcter material, s a dir, sempre te contingut. Els Principis generals del dret: es troben regulat a lart. 1.4 CC, per tant tenen una doble funci:1.- Actuen com a font en defecte de llei i costum.

2.- Sn informadors de tot el sistema juridic, per no tots els principis sn iguals:

a) Principis informadors de tot lordenament jurdic (p.e. bona fe,).

b) Principis estructurals del sistema de DIP, sn aquells que permeten justificar una regulaci. P.e. ppe. de la nacionalitat.

c) Principis de dret material, NO sn del sistema del DIP per ens poden ajudar a resoldre la controversia.

i en tant que informadors tenen alhora una doble missi:

Omplir llacunes del sistema espanyol de dret internacional privat. Ex: parelles de fet: no existeix norma estatal de com regular en dret internacional privat i el millor seria acudir al principi de nacionalitat.

Serveixen de criteri a lhora dinterpretar i aplicar les normes de dret internacional privat. Ex: reenviament: la jurisprudencia ha admes o rebutjat el reenviament a Espanya en funcio del principi duniversalitat de la successi.

La Jurisprudencia: fa referncia lart.1.6 CC i diu que aquesta completar lordenament jurdic juntament amb la doctrina. No obstant, la jurisprudncia NO s font del dret, ara b, tot i no ser font del dret desenvolupa una tasca molt important dautointegraci de tot lordenament jurdic, s a dir:

Omple llacunes o buits normatius (sempre que no hi hagi llei, costum o principi general). Ex: en la derogatio fori o derogaci de frum, la resposata que te el sistema espanyol es jurisprudencial.Es per aquest motiu que la jurisrpudncia crea dret. Interpreta les normes de dret internacional privat: Ex: reenviament art. 12.2 Cc, pero la interpretaci lha fet la jurisprudncia.Es tracta duna interpretaci quasi-vinculant fins al punt que si un tribunal saparta de la doctrina del TS, aquest s un motiu per presentatr recurs de cassaci (art. 477.3 LEC).

2.- Dret Internacional Privat convencional:Sn normes de dret internacional privat que sn producte de lacord entre dos o ms Estats. Espanya ha signat molts tractats, sobretot a partir de la CE del 78, i aix provoca moltes contradiccions fins i tot entre diversos convenis.

Els convenis es poden classificar:

Atenent al nombre de parts intervinents:

Convenis bilaterals: aquells que vinculen noms a 2s estats. Ex. Conveni Hispano- Francs.

Convenis multilaterals: sn aquells que estan conclosos per ms de dos estats i sacostumen a elaborar en el s dorganitzacions internacionals. Ex. La Conferncia de la Haya. Comissi Internacional de lEstat Civil (CIC)., Consell dEuropa, ONU: Conveni sobre els Drets dles Infants. Atenent a lmbit daplicaci:

Convenis interpartes: noms sn aplicables a les relacions entre els estats que sn part del conveni, o entre nacionals de lEstat que sn parts. Aix passa fonamentalment a lmbit processal.

Convenis erga omnes: sapliquen a tots els supsits de trfic extern, NO sapliquen sempre, lapliquen les autoritats dels Estats parts sense condici de reciprocitat, encara que la llei declarada aplicable sigui la dun Estat no contractant, no part. P.e. Conveni de Roma s comunitari, si es contracta amb una companyia del Pakistan, el jutge espanyol pot aplicar el conveni de Roma, encara que el Pakistan sigui un estat no part (examen).Integraci del convenis als sistemes estatals:

Es troba regulat lart.1.5 CC i a lart.96.1 CE, en concret aquest ltim diu que: Los Tratados internacionales vlidamente celebrados, una vez publicados oficialmente en Espaa, formarn parte del ordenamiento interno. Sus disposiciones solo podrn ser derogadas, modificadas o suspendidas en la forma prevista en los propios Tratados o de acuerdo con las normas generales del Derecho Internacional. Perqu un conveni pugui ser integrat en lordenament juridic espanyol, cal que sigui publicat al BOE i llavors entra a formar part del sistema espanyol

Un cop integrats, falta la seva entrada en vigor (que en dret espanyol es recull a lart. 2.1 Cc) tot i que, aquesta vacatio legis, NO es aplicable en els Tractats Internacionals, ja que sha danar a all que diu cada Conveni en particular per a la seva prpia entrada en vigor..

Problemes de delimitaci dels Tractats (important):

Delimitar laplicaci entre el dret autnom i el dret convencional:

Primer sha de fixar ellloc que ocupen els tractas en elsistema de fonts de dret espanyol. Els convenis internacionals tenen rang de llei, per, sn lleis equiparables a les que emanenen del legislador estatal? Es pot establir una posici jerrquica entre llei i conveni internacional?

Hi ha dos postures:

La postura dominant creu que els Tractas InternacionalsI tenen un rang inferior a la Constituci, per alhora superior a la llei estatal. La base normativa que permet fer aquesta afirmaci s lart. 96.1 in fine CE sus disposiciones solo podrn ser derogadas, modificadas o suspendidas en la forma prevista en los propios Tratados o de acuerdo con las normas generales del Derecho Internacional. En aquest precepte es fixa la primacia del dret convencional sobre el dret autnom, i la llei posterior NO pot modifica ni derogar mai un conveni anterior. Resistncia del Tractat davant la llei. Parlem en termes de jerarquia. Hi ha autors, per que ho plantejen des de el punt de vista de leficacia-aplicabilitat. Aix, els TI i les lleis tenen la mateixa posici jerrquica, per hi ha una aplicaci preferent del TI.Les diferencies entre un cas i laltre es poden veure en aquest exemple:

Conveni de Nova York 1951 sobre larbitratge: Espanya el ratifica, per anys ms tard es crea una llei espanyola darbitratge que diu coses contraries al que diu el Conveni:

Segons lopini de la jerarquia: la llei posterior es nulla de ple dret ja que hi ha una llei preferent que no es pot veure modificada.

Segons lopinio de leficacia-aplicabilitat: la llei no s nulla tot i ser posterior, el que passa s que no saplica ja que saplica amb preferencia el tractat.

Per, qu passa si Espanya denuncia el tractat perque no el vol aplicar ms?

Segons la primera postura no saplica la llei ja que era nulla.

Segons la segona postura, tindriem una llei aplicable.

Quan hi ha col.licis entre dret conveniconal i dret autnom saplica el dret convencional.Nosaltres seguim la postura de la jerarquia (prctiques)Un altre argument s el criteri de lespecialitat, que siginifica que el Tractat Internacional s dret especial enfront la llei estatal que s dret general. I en igualtat de condicions, saplica el dret ms especific.Delimitaci entre convenis

Delimitar laplicaci entre el dret convencional quan hi ha ms dun conveni aplicable a la mateixa controvrsia:El conflicte es produeix per tres raons:

Concurrncia de convenis bilaterals i multilaterals sobre la mateixa matria.

Successi de convenis en una mateixa organitzaci internacional sobre la mateixa materia.

Ex: en matria daliments, el Conveni de la Haya de 1958, substituit pel Conveni de la Haya de 1973 i ms actualment pel del 2007. La lgica diria aplicar lultim, pero pot ser que el pais amb el que sha daplicar no tingui subscrit el del mateix any que tu. Existncia de convenis dorganitzacions internacionals diferents sobre la mateixa matria.Ex: Conveni Roma (Comunitari) sobre contractes i Conveni de Viena (ONU) sobre la compravenda.Com es solucionen aquests conflictes? La millor sn les clusules de compatibilitat: s a dir, quan el mateix conveni estableix quan saplica un conveni i quan saplica laltre, et diu all que t preferencia en aquella materia. Nhi ha poques.

Ex: Conveni Lugano cedeix la competencia al Conveni de Bruselles entre paisos comunitaris.

Un altre mtode de soluci es aplicant el principi que diu que el conveni posterior preval sobre lanterior sempre que sigui possible: establert a lart.30 del Conveni de Viena de 1969 relatiu al dret dels Tractats.

Una altre s el criteri de lespecialitat: s a dir, si tenim dos convenis aplicarem el Tractat especial ius especialis per sobre del general ius generalis.

Finalment, el principi deficcia ptima: Saplica en matria de reconeixement de sentncies. Hem daplicar aquell Tractat que ens permeti assolir la finalitat que el legislador vol obtenir. Aplica aquest principi deficcia ptima permetra a la part feble del procs, la satisfacci de les seves pretensions.Ex: en matria daliments pel reconeixement de decisions, si disposem de diversos instruments i sol un dells pot aconseguir que el menor obtingui els aliments hem dutilitzar aquest, preval en aquest supsit la finalitat material.

Interpretaci del Convenis:

Els convenis poques vegades diuen com shan dinterpretar, si el conveni no diu com sha dinterpretar el que farem ser:

1.- Buscar criteris hermenetics (interpretatius) en el convenis generals.

2.- En darrer terme, criteris interns (art 3.1 Cc) Tot i que la millor soluci s una interpretaci uniforme de tots els estats que formen part del conveni, que hi hagi un Organisme Judicial supraestatal que interpreti amb caracter vinculant els convenis.3.- Dret Internacional Privat institucional (a Espanya- Dret Comunitari)::

s aquell dret internacional privat creat en virtud dactes dorganismes internacionals en el marc dun procs dintegraci econmica. En el nostre cas es molt clar, ja que el dret internacional privat s igual al dret internacional privat Comunitari.Aixi diferenciem 3 classes:

1- Dret comunitari originari: s aquell que est integrat pels tractats constitutius de les comunitats europees, amb les seves modificacions i adaptacions que shan fet posteriorment.

Als tractats es troben normes que regulen negativament les qestions, s a dir, principis i normes que estableixen lmits a la creaci i interpretaci del dret internacional privat derivat. P.e. Ex: principi de no discriminacio per rao de la nacionalitat recollit al Tractat de la UE al seu art. 12 (actualment art. 18 Tractat de Lisboa-) Cas Grunkin Paul.2- Dret comunitari derivat: sn disposicions materials dictades per les institucions comunitaries per tal dassolir els objectius propis de lacci comunitria.

Aquest dret derivat era molt poc important fa 10 anys, per el procs de comunitaritzaci del dret internacional privat comunitari (derivat del Tractat dAmsterdam) permet que la comunitat comeni a dictar normes de dret internacional privat comunitari derivat.Els instruments fonamentals sn les directives i els reglaments:REGLAMENTS

Regulat a lart. 249.2 del Tractat de Roma Constitutiu de les comunitats (actualment Article 288.2 Tractat de Lsiboa-) t les seguents caracteristiques:

T un abast general: regula totes les situacions juridiques que cauen dins del seu ambit daplicaci.

Es obligatori: totes les disposicions del Reglament sn imperatives i vinculants.

Aplicabilitat directa: produeix efectes immediats i la seva execuci no requereix la intervenci dels estats part. Reglament: s una eina dunificaci del dret internacional privat (es ms important ja que comporta igualtat).

Llistat de Reglaments que sapliquen de forma habitual:

Regl. 44/2001 de 22 de desembre de competncia i reconeixement de sentncies, tamb anomenat Brusselles I.

Regl. 1206/2001 de 28 de maig sobre Obtenci de Proves.

Regl. 2201/2003 de 27 de novembre Reglament Brusselles II bis Regl. 1393/2007 de 13 de novembre, de Notificacions II. Regl. 864/2007 de 11 de juliol, sobre obligacions extracontractuals, tamb anomenat Roma II.

Regl. 593/2008 de 17 de juny sobre obligacions contractuals, tamb anomenat Roma I.

Regl. 4/2009 de 18 de desembre Reglament Bruselles III sobre aliments.

DIRECTIVESRegulades a lart. 249.3 del Tractat de Roma Constitutiu de les comunitats, actualmente a larticle 288.3. del Tractat de Funcionament de la UE (Lisboa) te les seguents caracteristiques:

Destinada als estats membres: els efectes imperatius sn pels estats membres.

Obliguen en quan al resultat.

Sn les autoritats nacionals qui decideixen la forma i mitjans en que shan de complir les directives.

Directiva: s una eina dharmonitzaci del dret internacional privat.

Llistat de Directives:Directiva 88/357, sobre contractes dassegurances

Directiva 93/13, sobre clusules abusives en contractes de consum.

Directiva 99/44, sobre venda i garantia de bns de consum.

Dirctiva 03/8, sobre justcia gratuta en litigis transfronteres.

Directiva 08/112, sobre dret daprofitament per torns. (time sharing).

3- Dret internacional privat comunitari complementari: s aquell conjunt de fonts convencionals lobjecte de les quals se situa en el camp o en la prolongaci dels objectius fixats pels Tractats Europeus. Aquest dret queda conformat pels convenis comunitaris.

Caracterstiques: El dret complementari s dret comunitari en sentit ampli. Per no s dret institucional, sin que s dret internacional privat convencional especfic.Bsicament hi ha dos textos importants:

Conveni de Brusselles de 1968 sobre el reconeixement de sentncies i competncia judicial que va quedar substitut pel Reglament Brusselles I. Conveni de Roma de 1980 que esta substitut pel Reglament Roma I.En el seu moment van ser eines molt eficaces pero avui ja sn vies abandonades perqu ara el protagonisme el tenen els Reglaments.

Problemes de delimitaci del dret institucional o Comunitari: Entre el dret comunitari i dret convencional i el dret estatal o autnom: quin es el valor del dret institucional?

Tothom esta dacord en que el dret comunitari te primacia sobre els altres drets, implica que te aplicacio preferent. Ja ho va dir el Tribunal de Justicia en la sentencia Costa contra Enel de 15 Juliol de 1964. El problema, per, es el seguent: no hi ha dubtes en que el dret comunitari te primacia sobre les normatives infraconstitucional. Per, que passa amb les Constitucions dels estats membres? El tribunal de justicia diu que fins hi tot te primacia sobre la Constitucio (sentencia de 13 Juliol de 1972 contra Italia).

Els estats membre en canvi, son reacis i aix hi ha sentencies que ho avalen com son la del Tribunal Constitucional dAlemanya: Sentncia Solange I de 29 de maig de 1974 i la del Tribunal Constitucional dItlia: Sentncia de Frange de 22 de maig de 1989.Que pasaria si el dret comunitari infringis valors constitucionals dels paisos membres? Les 2 sentencies diuen que si passes (perque no ha passat) prevaldria la Constitucio.

A Espanya tenim la declaraci del TC de 13 de desembre de 2004 sobre si Espanya podia ratificar la Constitucio Europea. El TC diu que cal distinguir entre:

Supremacia: que es igual a jerarquia i per tant la t la CE.

Primacia: que es igual a aplicaci preferent i per tant la te el dret comunitari.

Aixi primacia la t sempre el dret comunitari pero diu el TC que NO te abast general, nomes t aquesta primacia en competncies atribuides a la UE. Aixi t primacia el dret comunitari perque el legislador ho ha volgut aplicant lart. 93.1 CE.

Conclusi: el dret institucional (comunitari) laplicarem sempre front al dret convencional i el dret autnom. Entre el propi dret institucional: si hi ha una pugna entre el dret derivat i el dret complementari? Saplica el dret derivat ja que el complementari es convencional.

4.- Dret internacional privat de font transnacional: (tema 12.f ) LEX MERCATORIASn un conjunt dusos i principis propis del comer internacional voluntariament observats pels operadors juridics i consagrats per la jurisprudencia arbitral.Caracteristiques:

Origens o fonts: provenen dels usos del comer, practica comercial.Com es solucionen els litigis: a traves de larbitratge (no als tribunals de justicia).

Contingut:

Es molt dispers. I els ms importants sn:

- Principis generals del dret relatius a les relacions comercials internacionals: principi de bona fe, pacta sunt servanda, principi dactor incunvit provatio, etc.

- Determinats usos i practiques uniformes que sacaten en el comer internacional: manera de fer contractual que habitualment sutilitza.

Ex: incoterms: CIF, FOB...

Criteris establerts pels tribunals arbitrals internacionals: pels que es resolen els litigis.

Naturalesa:Dos Criteris diferents:

Es costum ja que sn usos normatius (professor Gonzalez Campos).

No s costum (professor Kegel) ja que:

Hi ha diferents criteris arbitrals: hi ha corts que no resolen de la mateixa manera.

Hi ha poca publicitat dels laudes arbitrals: moltes vegades son privats i si la resolucio nomes la coneixen les parts, com pots consolidar el costum?

Hi ha altres arguments que consoliden largument de que la Lex Mercatoria NO s costum (criteri del professor):

Es un dret incomplet: ja que en un contracte no ho pots pactar tot, sempre hi ha algun imprevist. Si no tens solucio, has danar a buscar el dret estatal que si es complet. Te un dbil rgim sancionador: el tribunal arbitral no t res a fer davant aquell que incompleix el contracte. La part que t la ra i t un veredicte arbitral, que pot fer? Anar als tribunals estatals per que aquests executin el laude.

Depndencia del dret estatal: tant de les normes com de lexecuci.

Virtualitat:O valor del dret espontani es pot enfocar des de 3 esferes: Esfera no contenciosa: t tot el valor ja que s el que estableix les pautes de comportament de les parts contractuals. Es un compliment voluntari i espontani dall pactat, es a dir, de la lex mercatoria. Esfera contenciosaarbitral: t un gran relleu (all fins on arriba) ja que els arbitres aplicaran lex mercatoria. El tribunal fa observar aquelles regles que les parts han acordat. Esfera contenciosajudicial: si les parts han pactat aquest dret, el tribunal ha daplicar aquest dret, pero, sempre sobre normes de dret dispositiu. Aix, no ha dobservar aquelles que hagin pactat les parts que contradiguin normes imperatives o de ius cogens.

III.- TCNIQUES DE REGLAMENTACI

TEMA 12.- Les tcniques de reglamentaci: la tcnica directa.a) La pluralitat de tcniques de reglamentaci.

El Dret internacional privat com aquell sector de lordenament jurdic que regula les situacions privades internacionals utilitza tcniques normatives prpies que sn diferents de les emprades en altres branques jurdiques.

Podem classificar les normes del sistema espanyol de Dret internacional privat atenent principalmente a dos criteris:

Atenent a lorigen de les normes:

Estatals

Convencionals

Institucionals

Transncionals Atenent a la funci de les normes: Normes reguladores: que son les que donen una resposta juridica concreta a les situacions de trfic privat extern. Normes daplicaci: que pretenen solucionar els problemas que sorgeixen a lhora daplicar les normes reguladores.

Les normes reguladores es poden classificar atenent a varios criteris, ara b les dues classificacions ms importants sn: (IMPORTANT) Pel que fa a lmbit del supsit de fet que es considerat per la norma i lordenament jurdic que resulta aplicable:

Normes unilaterals: noms contemplen aquella part del supsit de fet que est conectat amb lordenament jurdic propi que s el que ser aplicable.

Normes multilaterals: regulen tot el supsit de fet de la situacin de trfic jurdic extern permetent laplicaci de qualsevol ordenament jurdic (no noms el propi, que s el que feien les unilaterals).

Per la manera dobtenir la conseqncia jurdica de la norma de Dret internacional Privat:

Tcniques o normes de reglamentaci directa: que sn les que contenen la reglamentaci substantiva (material) de la situaci de trfic jurdic extern o relaci jurdica internacional (Tema 12).

Tcniques o normes de reglamentaci indirecta: sn aquelles que remeten a un ordenament jurdic que s el que ha de proporcionar la resposta material corresponent al cas concret (Tema 13).

El programa segueix la segona classificaci que ara desenvoluparem.

Les tcniques o normes directes de reglamentaci (Tema 12):

Sn aquelles que per si soles resolen materialment la questio jurdica controvertida.

Poden ser de tres tipus:

Normes materials imperatives de dret internacional privat. Normes materials especials de dret internacional privat. Normes materials autolimitades.b) Les normes materials imperatives de dret internacional privat

El primer que cal dir s que es planteja un problema terminolgic sobre aquesta qesti ja que hi ha multitut dexpressions o sinnims com sn les segents locucions:

Normes daplicaci inmediata (Frana). Normes daplicaci necessaria (Itlia). Normes dobligat compliment

Normes de policia

Normes perentries (Anglaterra). Normes dordre pblic

Qu sn aquestes normes? Definici: sn disposicions internes i unilaterals que inclouen un mandat substantiu categric que cal observar sempre fins i tot en les relacions de trfic jurdic extern.

Podem dir que sapliquen sense mediaci daltres normes, per tant sn daplicaci inmediata, i a ms, exclouen que es pugui recorrer a un altre dret, per tant sn daplicaci necessria. Estructura daquestes normes imperatives:Com totes les dems normes estan formades per un supsit de fet i conseqncia jurdica: Supsit de fet: sn situacions o relacions de trfic, conectades a lordenament jurdic propi.

Conseqncia jurdica: imputar directament la resposta jurdica material continguda en la norma.

Exemples: Norma material imperativa: art. 34.1. 2n Est. treballadors que es refereix a la jornda mxima, senyalant que aquesta ser com a mxim de 40 hores setmanals en cmput anual. Imaginem que un espanyol realitza un contracte de treball a una empresa Kubait per una jornada de 60 hores setmanals i una submissi al dret kubait. Es presenta un conflicte en el contracte i es fa demanda davant la justicia espanyola (fem veure que s la competent, que ara no i entrem). Com que volem que sens apliqui la justicia espanyola, al ser lart 34.1 2n es norma imperativa i no disponible per les parts per tant el jutje hauria daplicar la norma espanyola i la clusula del contracte seria nulla, ja que has pactat un aspecte que es imperatiu, no disponible per les parts. Norma material imperativa: art 38.1 ET referent a les vacances. Imaginem que hem pactat que no temin vacances. En cas de judici aquesta clusula seria nula ja que es tracta duna altra matria imperativa i per tant no seria disponible per les parts. Classificaci de les normes materials imperatives:Es poden classificar de diferents maneres:1. Atenent a la procedncia: Normes materials imperatives del dret del forum o lex fori: es el dret del pas al qual pertany el tribunal que coneix de la controvrsia.

Ex: art 8.1 CC Las leyes penales, las de polica y las de seguridad pblica obligan a todos los que se hallen en territorio espaol. Normes materials imperatives que poden provenir de la lex causae: es la llei que saplica per resoldre el cas, es a dir, per resoldre el fons de la controvrsia.

Ex: seguim amb el contracte de Kubait. Imaginem el supsit que no pactem el dret espanyol ni el Kubait sino que decidim sotmetrens al dret francs que t un lmit de 35h/setmana, i el judici es planteja a Espanya. Els Kubaits diuen que saplica el dret kuwait o lespanyol i lafectat diu que el francs. El tribunal es pot trobar en el dubte de si aplicar dret esanyol o francs. El que caldria fer es aplicar el dret francs ja que es mes favorable, i obviarem el dret espanyol ja que tot i ser imperatiu, el carcter del nostre dret es tuitiu i per tant saplicar el dret ms protector.

Alguns cops poden coincidir la lex fori i la lex causae ja que pot ser que per exemple un tribunal espanyol aplica dret espanyol. Normes materials imperatives dun tercer estat: que no s estat forum ni estat causae.Ex: Cas Ralli Brothers contra la naviliera Aznar, es refereix als contractes de transport martim de cot: la companyia espanyola lha de portar de lindia a Espanya i es pacta un preu de 100 euros per tona. Es pacta sotmetres al dret angls i als tribunals anglesos. El carregament surt de lindia i a Espanya es considera que el cot no es pot pagar ms de 50 euros per tona. El contracte ja sha formalitzat, van a judici a Inglaterra i saplica dret angls per tant la lex fori es el dret angls, igual que la lex causae que tamb es el dret angls.El problema es que la norma espanyola es de caracter imperatiu i en aquest cas, es un tercer estat. Sembla que el tribunal angles no ha de fer cas de la normativa espanyola i dicta sentencia que accepta els 100 euros tona. El que passa es que la sentncia haura de ser executada a Espanya i els jutges no acceptaran lexecucio en contra de una llei imperativa espanyola.

Per aix, s millor respectar el dret imperatiu dun 3r estat.

Per respectar el dret dun 3r estat han de donar-se 2 condicions que son alternatives ja que noms cal que sen compleixi una:

Que es tracti dun tercer estat molt vinculat al contracte.

Que lestat controli la veritable execuci del contracte o b tota la conseqencia del contracte.

2. Atenent al seu grau dimperativitat: Normes absolutament imperatives: aquelles que sapliquen en tot cas. Ex: la normativa relativa al control de canvi de moneda. El dret espanyol considera que un contracte dexportaci noms pot convertir moneda per un valor de 10.000.000 deuros i el contracte dexportaci a EEUU es permet un mxim de 100.000.000 deuros, en aquest cas nomes aplicariem dret espanyol ja que es pretn protegir el pais, tant si els altres tenen 10 com 1.

Normes relativament imperatives: noms sapliquen quan el dret estranger s menys favorable.

Ex: en el cas de la jornada de treball si el dret imperatiu diu que ser de 40h setmanals, per el pactat es ms favorable o beneficis (35h), per tant donat el carcter tutiu fa que sapliqui aquest dret.

La funci de les normes imperatives:Poden respondre a una doble funci: La defensa de les estructures bsiques de lorganitzaci econmica i social de lestat.

Ex: la norma sobre control de canvis, que no esta condicionada al dret estranger. Protecci de drets collectius de les persones (infants, consumidors, arrendataris, treballadors...) La crtica a les normes materials imperatives:1) Hi ha sectors doctrinals importants que cuestionen molt que les normes imperatives siguin normes de DIP. Quins arguments utilitzen?

Es conculca la ratio o finalitat ltima de la norma: ja que han estat creades per al trfic intern i aqu es desplacen al trafic extern.

Pot provocar problemas de seguretat jurdica: ja que no sabem si els operadors maplicaran o no la norma.

Diem que noms son aplicables al trfic extern quan hi hagi una norma dextensi que expressament les projecti al trfic jurdic extern. Ex: norma dextensi: la llei sobre condicions generals de contractaci: art. 3 diu que La presente Ley se aplicar a las clusulas de condiciones generales que formen parte de contratos sujetos a la legislacin espaola. Tambin se aplicar a los contratos sometidos a legislacin extranjera cuando el adherente haya emitido su declaracin negocial en territorio espaol y tenga en ste su residencia habitual, sin perjuicio de lo establecido en los tratados o convenios internacionales. Cuando el adherente sea un consumidor se aplicar lo dispuesto en el apartado 3 del artculo 10 bis de la Ley General para la Defensa de Consumidores y Usuarios. Daquest article podem extreure que el dret imperatiu sexporta als contractes internacionals.2) La resta de la doctrina, i cal dir que es la majoritria, considera que les normes imperatives son tcniques de dret internacional privat i per tant perfectament aplicables al trfic extern. Aixi les normes imperatives son tcniques de dret internacional privat i per tant perfectament aplicables al trfic extern.C) Les normes materials especials de dret internacional privat

Definici: Son normes directes que incorporen una regulaci substantiva per a supsits de trfic extern que es diferent de lestablerta per a les relacions purament internes.

Estructura: Supsit de fet: s una situaci privada amb factor destrangeria.

Conseqncia jurdica: mandat especfic que cont la norma per al supsit concret de trfic extern.

Classes de normes materials especials:1. Atenent a lorigen de les normes:

Estatals: Ex: art. 135 Llei canviaria i del xec: apt. 1 diu que 15 dies per a pagaments a Espanya / apt. 2 diu 20 dies a 60 dies per a pagaments exterios. Convencionals: Ex: Conveni de Viena 1980 a lart 57.1 (domicili venedor) en relaci a lart 1171.3 CC (domicili comprador). Institucionals: Ex: Reglament sobre marca comunitaria, tot sn normes materials especials. Transnacionals: Ex: la regulaci en matria de crdit documentari, son les normes de lex mercatoria. 2. Atenent al mode daplicaci (examen?):

Normes materials especials independents: sn aquelles que sapliquen amb independncia de la norma de conflicte i del dret nacional competent.Ex: independent: Conveni de Viena art. 1 diu que La presente Convencin se aplicar a los contratos de compraventa de mercancias entre partes que tengan sus establecimientos en Estados diferentes: a) cuando esos Estados sean Estados Contratantes. Aixi, en un contracte entre Espanya i Frana saplicar aquest article perque ambds sn firmants del contracte. Normes materials especials dependents: nomes que sapliquen quan la norma de conflicte declara competent el dret que les cont.

Ex: dependent: Conveni de Viena art 1.b diu que cuando las normas de derecho internacional privado prevean la aplicacin de la ley de un Estado Contratante que b a dir que quan les normes de DIP prevegin laplicaci duna llei de lestat contractant. Aixi, un contracte entre Espanya que es firmant i el Regne Unit que no s a la llista de firmants, amb subjecci de les parts al dret francs. El conveni no es aplicable per la via del 1.a. El contracte sha de sotmetre al dret francs que si s estat membre del Conveni, per tant, el jutje ha daplicar el dret dependent del conveni de viena, tot i que, una de les parts no en forma part.

3. Atenent a la seva especialitat: Normes no necessariament especials: situacions que tenen un paralelisme en el trfic intern. Ex: art 57 Conveni de Viena igual que el Codi civil a lart. 1171.3 (encara que diguin el contrari), per tant, s una norma no necessariament especial. Normes necessariament especials: sn realitats que sn incomprensibles fora de la dimensi internacional. Ex: crdit documentari: noms es dona en contractes dexportaci. En lmbit del trfic intern no te sentit, per tant noms te sentit en lmbit internacional. El fonament que justifica les normes materials especials:Es justifica per la singularitat del trfic internacional. Sn normes molt escasses i sobretot escassejen les que sn de font autnoma o estatal.

d) Les normes materials autolimitades

Definici: Sn normes unilaterals que en establir lmbit espacial on es aplicable una determinada resposta jurdica del legislador propi, suposen una excepci a la norma de conflicte.

Caracterstiques de les normas materials autolimitades: Excepci a la norma de conflicte

Abast espacial limitat

Unilaterals

Directes (estem al tema 12) Estructura de les normes materials autolimitades: Supsit de fet: situacions privades internacionals connectades amb el pais del frum o lex fori.

Conseqncia jurdica: aplicar la sanci material que preveu el precepte.

Ex: confrontarem lart 11.1 del C.C (norma de conflicte), i lart 733 del C.C (que es lexcepci a la norma de conflicte).

Art 11.1 CC: 1. Las formas y solemnidades de los contratos, testamentos y dems actos jurdicos se regirn por la ley del pas en que se otorguen. No obstante, sern tambin vlidos los celebrados con las formas y solemnidades exigidas por la ley aplicable a su contenido, as como los celebrados conforme a la ley personal del disponente o la comn de los otorgantes. Igualmente sern vlidos los actos y contratos relativos a bienes inmuebles otorgados con arreglo a las formas y solemnidades del lugar en que stos radiquen.

Daquest article extraiem 3 conexions diferents a la forma:

Saplica la llei del pais dotorgament

Saplica la llei causae

La llei personal o comuna

Qualsevol daquestes lleis fan que lacte estigui validament constituit.

Posant un suposit real, un espanyol atorga testament mancomunat a alemanya, es un tipus de testament prohibit aqu pero perms pel dret alemany. De les tres possibilitats, la primera valida lacte i per tant, seria un acte validament constituit. Si no fos perque tenim lart. 733 que s una excepci.

Art. 733 CC: No ser vlido en Espaa el testamento mancomunado, prohibido por el artculo 669 que los espaoles otorguen en pas extranjero, aunque lo autoricen las leyes de la Nacin donde se hubiese otorgado. Per tant, all que autoritza lart 11.1 ho limita lart. 733 ja que s lexcepci a la norma general.

Funci de les normes autolimitades:Estableixen excepcions a la soluci general establerta en la norma de conflicte, donant una regulaci directa per a determinades situacions. Per quina ra? Ho fan perque defensen els interessos de poltica legislativa del frum o lex fori en situacions particularment vinculades amb el pais del frum.

TEMA 13.- LES TCNIQUES DE REGLAMENTACI: LA TCNICA INDIRECTA

Introducci: Normes indirectes - Normes dextensi

Les normes indirectes sn aquelles que remeten a un ordenament jurdic que s lencarregat de subministrar les regles materials que han de resoldre la qesti jurdica controvertida. Poden ser de dos tipus:

Normes dextensi

Normes de conflicte

Les normes dextensi:Sn normes de formulaci unilateral que per a un supsit de trfic extern especialment i, espacialment circunscrit, excepcionen la soluci prevista per la norma de conflicte declarant competent el dret material del pais els tribunals del qual estan coneixent de lassumpte (lex forum). Caracterstiques de les normes dextensi: Excepci a la norma de conflicte

mbit espacial limitat

Unilaterals

Indirectes (estem al tema 13) Estructura de les normes dextensi: Supsit de fet: situaci de trfic extern conectada amb el frum. Conseqncia jurdica: mandat daplicaci del dret propi, s a dir, el dret del frum.

Ex: art. 9.6.1 CC que s una norma de conflicte que diu que la tutela i altres institucions com la curatela, es regeixen per la llei nacional de la persona sotmesa a la protecci.I lart. 9.6.3 CC, s la norma dextensi que diu que saplicar la llei espanyola als menors o incapaos abandonats espanyols. (Anem a buscar la solucio a la llei espanyola).Es indirecte perque noms hi ha una remissi a la llei espanyola, mentre que en les tcniques directes es deia directament que el contingut seria invlid Aquest art 9.6.3 nomes diu que front aquests problemas respondr el forum espanyol, sense donar la soluci al problema (que si donaven les directes) que shaur de buscar en lordenament del frum. La funci de les normes dextensi:Desplacen la soluci prevista per la norma de conflicte en benefici de laplicaci del dret propi, per interessos de salvaguarda de la politica legislativa del frum per aquells casos vinculats amb lordenament del forum.Ex: protecci dels menors

Vinculaci: abandonament en territori espanyol.

a) La norma de conflicte: concepte (examen?)Sn aquelles normes que no regulen directament les situacions privades internacionals, sin que determinen quins dels diferents ordenaments jurdics connectats amb el supsit, ja sigui propi o estranger, ha de resultar aplicable per donar soluci al conflicte. Aquestes normes sn les ms habituals, per tant, les anteriors normes materials directes sn ms escasses fins al punt que moltes vegades, al dret internacional privat es anomenat dret conflictual.

b) Lestructura de la norma de conflicte: el punt de connexi.Aquesta s una de les diferncies respecte del tipus de norma que hem estudiat fins ara i es caracteritza per tenir 3 elements:Supsit de fet / PUNT DE CONNEXI / Conseqncia jurdica

Supsit de fet:El supsit de fet s la matria regulada per la norma de conflicte que el legislador defineix grcies a conceptes, categories o institucions jurdiques.

Exemples:

Art 9.8 CC : La sucesin por causa de muerte se regir por la ley nacional del causante en el momento de su fallecimiento, cualesquiera que sean la naturaleza de los bienes y el pas dnde se encuentren [] SF = s a successi per causa de mort

Art 9.6 CC: La tutela y las dems instituciones de proteccin del incapaz se regularn por la Ley nacional de ste. [] SF = s la tutela i les dems institucions de protecci de lincapa.

Art. 10.1 CC: La possessi, le propietat i els altres drets sobre bens immobles i bens mobles, es regiran per la llei del lloc a on es trobin.SF= possessi, propietat, publicitat i drets reals sobre bens mobles i immobles.Art. 10.9 CC: Les obligacions NO contractuals es regiran per la llei del lloc a on shagi produt el fet del qual deriven.SF= obligacions NO contractuals, s a dir, dret de danys. Punt de connexi: (aquesta s la diferncia amb les normes anteriors).Circumstncia o element del supsit privat internacional (o relaci externa) que expressa el vincle entre aquest supsit i un estat determinat la llei del qual sha daplicar.

Aquest s lelement privatiu i caracterstic (propi) de la norma de conflicte que les diferncia del qualsevol altra norma.

Exemples:

Art. 9.8 CC: La sucesin por causa de muerte se regir por la ley nacional del causante en el momento de su fallecimiento, cualesquiera que sean la naturaleza de los bienes y el pas dnde se encuentren. Sin embargo, las disposiciones hechas en testamento y los pactos sucesorios ordenados conforme a la ley nacional del testador o del disponente en el momento de su otorgamiento conservarn su validez, aunque sea otra ley que rija la sucesin, si bien las legtimas se ajustarn, en su caso, a esta ltima. Los derechos que por ministerio de la ley se atribuyan al cnyuge suprstite se regirn por la misma ley que regule los efectos del matrimonio, a salvo siempre las legtimas de los descendientes. El punt de connexi es la nacionalitat.

Art. 9.6 CC: La tutela y las dems instituciones de proteccin del incapaz se regularn por la Ley nacional de ste. Sin embargo, las medidas provisionales o urgentes de proteccin se regirn por la ley de su residencia habitual.

Las formalidades de constitucin de la tutela y dems instituciones de proteccin en que intervengan autoridades judiciales o administrativas espaolas se sustanciarn, en todo caso, con arreglo a la ley espaola.

Ser aplicable la ley espaola para tomar las medidas de carcter protector y educativo respecto de los menores o incapaces abandonados que se hallen en territorio espaol. Els criteris de connexi en aquest cas podria la nacionalitat o en el cas de mesures provisionals o urgents la residncia.

Art. 10.9 CC Las obligaciones no contractuales se regirn por la ley del lugar donde hubiere ocurrido el hecho de que deriven.

La gestin de negocios se regular por la ley del lugar donde el gestor realice la principal actividad.

En el enriquecimiento sin causa se aplicar la ley en virtud de la cual se produjo la transferencia del valor patrimonial en favor del enriquecido. El punt de connexi en aquest cas seria el lloc on ha ocorregut el fet del que deriva.

Classificaci dels punts de connexi:Podem trobar moltes classificacions diferents, per noms parlarem de les ms importants:

1) Punts de connexi Segons la naturalesa (1):

Fctiques: referides a elements de fet que sn constatables a travs de lexperincia sensible. Ex: art 10.1 CC: La posesin, la propiedad y los dems derechos sobre bienes inmuebles, as como su publicidad, se regirn por la ley del lugar donde se hallen. La misma ley ser aplicable a los bienes muebles. La connexi s el lloc de situaci, per tant element fctic. Jurdiques: t un contingut jurdic, perqu ens diu la llei. Ex: art. 9.6 CC: La tutela y las dems instituciones de proteccin del incapaz se regularn por la ley nacional del ste.El punt de connexi s la nacionalitat, i s un punt de connexi jurdic, ja que la nacionalitat sadquireix per mandat jurdic. No s facilment identificable pels sentits la nacionalitat dun individu (com s el cas dels punts de connexi fctics).2) Punts de connexi Segons la naturalesa (2):

Personals o subjectius: son relatius als subjectes a la relaci privada internacional.

Ex: nacionalitat, domicili, residncia... Objectius, materials o territorials: fan referncia a les altres circumstncies del supsit de fet.

Ex: lloc on sha produt el fet delictiu loci delicti comici-, el lloc de situaci del be.

Cal dir que alguns autors noms entenen com a punt de connexi subjectiu lautonomia de la voluntat, per exemple en els contractes3) Punts de connexi Segons la seva variabilitat en el temps: Fixos: aquells que dacord a la seva naturalesa sn invariables. Ex: lloc de comissi del delicte per exemple en el cas dun accident de cotxe, el lloc s invariable.

Variables o mutables: aquells susceptibles de modificar-se en el discurs del temps.

Ex: la residncia, el lloc de situaci dels bens mobles. Aquest punt variable o mutable pot generar 2 tipus de problemes:

Conflicte mbil

Frau de llei

4) Punts de connexi Per lestructura i articulaci de les connexions: Simples: sn aquells que retenen un nic factor o element de contacte.

Ex: tots els exemples anteriors eren simples, nacionalitat, lloc del fet, lloc on sn els mobles. Compostos: comprenen ms dun criteri de connexi com a mnim.

Poden ser de 4 tipus:

1.- Compsotos-Alternatius: aquells que estan situats en peu digualtat de manera que qualsevol dels mateixos pot operar per delimitar el dret aplicable. Ex: art 11.1 CC que estableix tres connexions diferents:

Lloc de celebraci de lacte

Llei del contingut

Llei personal o nacionalitat

2.- Compostos-Jerrquics: aquells que entren en joc progressivament un rere laltre, en funci de les circumstancies del cas.

Hi ha 2 classes: Subsidiaris: es recorre a la connexi subordinada perqu lanterior NO pot operar.

Ex art. 9.2 CC que estableix quatre connexions situades amb carcter jerrquic subsidiari:

Llei nacional dels contraents

Llei personal o residencia dun

Llei elegida en captols

Llei del lloc de celebraci del matrimoni

Successius: la ra que fa passar duna connexi a la segent s externa a la prpia connexi. Ex: art. 9.7 CC que estableix tres connexions:

Nacionalitat comuna

Residncia habitual dels creditors

Llei del frum

Passem duna a laltra no perqu la connexi anterior no pugui operar sino perque no obtenim el resultat material que la norma preten. Aixi, si imaginem dos Pakistanis. Els dos residideixen a Espanya, la llei pakistani no preveu la prestaci daliments per tant saplicaria la connexi de la residncia habitual per assegurar el resultat material que es pretn amb la norma.

3.- Compostos-Cumulatius: aquells que actuen a la vegada provocant laplicaci simultnia de les normes de dos o ms ordenaments jurdics. Tenim 2 subcategores: Distributius: cada llei aplicable noms saplica a un punt del supsit sense que conflueixin o convergeixin. Ex: art 9.11.2 CC en matria de fusi de societats. Imaginem que es dona una fusi entre una empresa espanyola i una americana. Per adoptar la decisi de fusi la llei espanyola requereix el vot en junta de la meitat ms un dels accionistes. En canvi la llei americana preveu la necessitat del vot favorable de 2/3 dels accionistes. A cada un dels acords saplicar la seva prpia llei.

Limitatius: cada llei regula tot el supsit i condiciona el mateix. Ex: daquest no tenim cap exemple en la llei espanyola per lo que hem dacudir a la llei iugoslava en matria de dret internacional privat. Concretament a una llei del 82, a lart 35.2, que regula el divorci i preveu que en la demanda de divorci entre dos persones saplicar a cada una el dret corresponent a la seva nacionalitat. Imaginem un divorci entre un Servi i un Malts. El dret servi permet el divorci pero el malts no, per tat no hi haura divorci perque sapliquen els dos drets i un condiciona tot el resultat final.

Els punts de connexi cumulatius provoquen problemes dinadaptaci (tema 14 punt f) ).4.- Compostos-Complexos: intervenen de forma conjunta i combinada per acabar aplicant el dret dun estat determinat. Ex: Conveni de la Haya 1973 sobre responsabilitat dels productors en el seu art. 4 estableix quatre connexions. La primera sha de donar sempre amb una de les 3 posteriors. Si no es dona aquesta confluncia es passa a lart. 5 que dona altres solucions de carcter subsidiari.

Hi ha ms duna connexi pero noms un dret.

5) Punts de connexi Atenent al grau de flexibilitat:

Rgids o tancats: aquells que indiquen mecanicament lordenament jurdic aplicable sense reconeixer a loperador juridic (jutge) cap marge dapreciacio.

Ex: art. 9.8 CC: llei nacional: el jutge no pot afegir ni treure res.

Flexibles o oberts: aquells que utilitzen conceptes jurdics indeterminats que el jutjador ha dindividualitzar cas per cas.

Ex: art. 4 Conveni Roma: llei pas amb el que presenti els vincles ms estrets amb el contracte (el jutge pot decidir quin s el vincle ms estret). La conseqncia juridica:Consisteix en lordre (mandat) daplicar un ordenament jurdic determinat que haura de resoldre la controversia.

Ex: art. 9.8 CC: aplicar la llei nacional del causant en els casos de successi.Ex: 4 Conveni Roma: aplicar la llei que presenta els vincles ms estrets amb el

contracte. Classes de normes de conflicte:Moltes vegages sn una representaci de les classes de connexions. Aix trobem que si els punts de connexi els classifiquem com a alternatius o jerrquics, la norma de conflicte ser alternativa o jerrquica. Passa el mateix amb els punts de connexi rgids i flexibles, donen lloc a normes de conflicte rgides i flexibles.

Tot i aix hi ha altres 2 classificacions diferents:

Atenent a la part de la relaci externa que es contemplada per la norma i lordenament jurdic que resulta aplicable:

Normes de conflicte unilaterals: normes que estableixen el rgim jurdic duna part de la situaci de trfic extern. Aquella part connectada amb el pais del frum, el dret del qual es aplicable.

Ex: art. 10.4 CC: dret de propietat intelectual o industrial en territori espanyol fa que sapliqui la llei espanyola. Pero, que passa si es un dret de Frana? La norma no diu res.

Ex: art. 4 Llei de competencia deslleial diu que el dret espanyol saplica als actes de competencia deslleial que es produeixen al mercat espanyol. Que passa si es un mercat frances?

Nomes de conflicte bilaterals o multilaterals: regulen tots els aspectes del supsit, tota la situaci de trfic extern i possibliten laplicaci de qualsevol ordenament jurdic ja sigui el del frum o un estranger.

Ex: totes les normes que hem vist son bilaterals o multilaterals. Atenent al resultat que el legislador vol obtenir:

Normes merament localitzadores: sn les ms freqents. Es limiten a la mera designaci del dret aplicable sense fer cap consideraci de dret material.

Ex: art. 9.8 CC: no t en compte valors de dret material, noms especifica el dret aplicable. Normes substantives: orientades a la satisfacci dun resultat material determinat.

Ex: art. 9.7 CC: cuando la persona que lo reclame no pueda obtenerlos: el legislador t una preocupacio material, i la fonamentaci de la norma es dirigeix a obtenir el resultat material (els aliments en aquest cas).

Caracter actual de la norma de conflicte (Tema 5):Tradicionalment, anys enrere, la norma de conflicte tenira 3 caracterstiques bsiques que eren:1.- General i Abstracta: feia referencia a lamplitud en que es formulava el supsit de fet de la norma de conflicte.

Ex: art. 10.9 CC: vol cobrir tots els casos de danys; per tant s molt general, abstracta.

2.- Rgida: fa referncia a lautomaticitat amb que el punt de connexi triat pel legislador condueix al dret aplicable sense que el jutge pogus apreciar una soluci millor.

Ex: art. 10.7 CC: nacionalitat, significa que saplica la llei nacional.

3.- Neutral: vol expressar la indiferencia de la norma de conflicte en vers el contingut material del dret aplicable.

Ex: art. 9.8 CC: nacionalitat, significa que saplica la llei nacional: no li importa si hi ha legitima en la successi, si no la contempla dita llei nacional... hi ha indiferencia davant el resultat material.

El dret privat modern, ha impugnat aquests valors clssics que han estat substituits per:1.- Especialitzaci: la norma de conflicte sha dadequar a les necessitats del trfic extern.

Ex: Roma II sobre obligacions extracontractuals: art. 5 i ss: norma de conflicte per cada tipus de dany (procs despecialitzaci de la norma de conflicte).ESPECIALITZACI vs. GENERALITAT

2.- Flexibilitazaci: sha dajustar la norma de conflicte a la regulaci del trfic internacional a cada cas, sempre buscant la mxima proximitat entre el litigi i el dret aplicable per resoldre aquell litigi.

Ex: art. 4.1 Conveni de Roma: vincles mes estrets amb el contracte: el jutge cas per cas vincula el drret ms estret al contracte.FLEXIBILITZACI vs. RIGIDESA

3.- Materialitzaci: (BUSCAR LA SOLUCI AMB DRET MATERIAL) en la formulaci de la norma de conflicte, el legislador fa pals (reflecteix) el resultat mateiral que vol aconseguir.

Ex: art. 9.7 CC: aliments: vol que el menor tingui els aliments.MATERIALITZACI vs. NEUTRALITATTEMA 14: Els problemes daplicaci.a) Larticulaci entre les normes de conflictes i les tcniques directes de reglamentaci.Per a evitar o resoldre una eventual confluencia de tcniques de reglamentaci acudirem a 2 principis, tot i que abans cal sentar unes bases:

De normes materials autolimitades i de normes dextensio no en trobarem gaires, i si en trobem sempre ser al costat duna norma de conflicte i per tant, al ser aquestes, excepcions a la norma de conflicte, aplicarem preferentment la norma autolimitada o dextensi.

Dit aix, els 2 principis bsics son:

Imperativitat: les normes materials imperatives prevalen sobre qualsevol altre tipus de norma.

Especialitat: aplicarem preferentment les normes materials especials sobre les normes de conflicte.

Problemes que generen les normes de conflicte:1) Conflicte mbil (tema 13 b) ):

Problema que sorgeix quan 2 drets son aplicables successivament a una mateixa realitat o situacio privada internacional de carcter continuat com a conseqncia dun canvi en el punt de connexi (punt de connexi: mutable o variable) de la norma de conflicte, de manera que les condicions de naixement i validesa de la situaci i tots o alguns dels seus efectes poden quedar sotmesos a diferents ordenaments juridics.

Ex: nacionalitat: ciutada espanyol de 19 anys dedat i per tant major dedat, que adquireix la nacionalitat marroqui on la majoria dedat no sadquireix fins als 20 anys. Es major dedat?

Ex: situaci de bens mobles: ciutada alemany que es vol comprar un cotxe i va a un banc alemany a demanar un prestec que avala amb el mateix cotxe perque no te altres propietats, fent el banc una reserva de domini sobre el mateix. A Alemanya, aquests drets reals es constitueixen amb documents privats. Si aquest noi viatja a Espanya amb el cotxe i contreu deutes que per a poder pagar-los li han dembargar el cotxe. Pot el banc alemany dir que sobre el cotxe te una reserva de domini si lart. 10.2 CC marca com a llei aplicable la del lloc on es troba el be? La resposta seria dir que el dret real si que existeix, pero com que no esta en un registre espanyol (cal que tingui publicitat) no es oposable davant tercers (no te eficacia erga omnes). Solucions al conflicte mbil:

La ms fcil s la que marca lart. 9.8 CC: fixar la connexi a un moment determinat de temps. No hi ha problema perque noms saprecia la nacionalitat (o el punt de connexi, en general) en el moment de la mort (o en el moment acotat). Pero daquestes lleis nhi ha poques.Altres solucions son:

Aplicar la llei anterior al canvi: art. 9.1 apt.2 CC: en resposta a lanterior exemple, el noi marroqui per dret espanyol continua sent major dedat.

Aplicar la llei posterior al canvi: no hi ha cap norma espanyola que reculli aquesta circumstancia ja que donaria incentius per als fraus i un focus dinseguretat jurdica.

Soluci alternativa: la marca el Conveni de lHaya de 1961 sobre la forma de les disposicions testamentaries, lart. 1 diu que les dos lleis potencialment aplicables validen el negoci. Ni la anterior, ni la posterior, les dues lleis el validen.

Soluci distributiva: art. 9.7 apt.2 CC: diu que regeix lantiga llei fins al moment del cannvi i la nova llei a partir del moment del canvi.

Tot i aix, no hi ha solucions expresses de dret positiu i per aix cal buscar remeis de carcter general:

Moment en que es realitza lacte: art. 9.1 CC: la llei nacional regir la capacitat. Si posem com a exemple una persona que realitza un contracte de subministrament per 10 anys i mentre aquest dura canvia 3 vegades de nacionalitat. Quina llei determina la capacitat per a contractar? El sentit com diu que la que va tenir quan realitzava el contracte.

Aquella que sigui mes favorable al cas: art. 9.4 CC: saplica la llei del menor. Suposem que un menor canvia 3 vegades de nacionalitat durant la minoria dedat. Quina llei regeix la filiaci? Una postura seria dir, la del moment en que es va constituir la filiaci. Pero si diem que el menor era paquistan i despres passa a ser espanyol i la llei espanyola es mes favorable, aplicarem aquesta ltima.

2) La prova i laplicacio del dret estranger (tema 13 c):

Idees generals: quan la norma de conflicte li diu al jutge (espanyol) que per resoldre una controversia ha daplicar dret estranger, el jutge lha daplicar.

Si el jutge ha daplicar dret estranger, com el sap? Podem presumir el iura novit curia, pero lha de saber de tots els drets? Aquest fet es troba intimament lligat amb la naturalesa del dret estranger.Aix tenim 3 teories:

El dret estranger es un fet: prov de la teoria clssica (la segueix el dret angls, francs, la part tradicional espanyola) i diu que el dret internacional privat resol problemes de sobirania entre estats, per aix no es pot aplicar un dret estranger producte duna altra sobirania, ja que si es fes, satentaria contra la propia sobirania.

Conseqncies:

Si el dret estranger s un fet, ha de ser alegat i provat per les parts com la resta de fet del procediment.

No es remisible en cassaci per infracci de norma ja que no seria una norma juridica.

El dret estrager es un dret: seguit per les lleis ms modernes (llei de Sussa, Itlia) diu que no ataca la propia sobirania perque mai ha estat vigent en el pais del forum, nomes saplica al pais del forum per mandat del legislador propi a traves de la norma de conflicte.

Conseqncies:

El dret estranger ha de ser aplicable dofici creant instituts on hi ha experts que asessoren al jutge.

El dret estranger ha de ser recurrible en cassaci quan hi ha infracci de norma.

El dret estranger un dret, pero estranger (postura intermedia): defensat per la doctrina espanyola, diu que es un dret peculiar.

Conseqncies:

Sn les parts les que han dalegar i provar el dret estranger pero el jutge pot collaborar en la labor de les parts.

Es norma i per tant recurrible en cassaci.

Regim dalegaci i prova del dret estranger:Regulacio fonamental: art. 281.2 LEC: nomes hi ha aquesta base legal.Consideracions rellevants: lart. 281.1 LEC: parla dels fets, mentre que lart. 281. 2 LEC parla del costum i del dret estranger. Aix deduim que:

El dret estranger no es un fet (sino estaria dins del punt 1).

El punt 2 posa el dret estranger al costat del costum que es norma (font del dret) i per tant existeix aquesta voluntat de realar el seu carcter jurdic.

Estudi de lalegaci del dret estranger: tothom sempre ha dit que lhan dalegar les parts, els TS ho ha dit molts cops. Lnic que seria discutible s dir, quina part? El que inicia el proces, com a ms lgic, pero hi ha una sentencia del TC on saltera aquest criteri.Prova: qui ha de provar el dret estranger? Lart. 282 LEC diu que les proves van a instancia de part com a regla general, pero de vegades pot ser dofici. Si aix ho relacionem amb el que diu lart. 281.2 LEC, dona un marge a que el tribunal en determinades circumstancies pugui provar dofici collaborant amb les parts, el dret estranger.

La prova del dret estranger a instncia de part:Els aspectes ms importants en matria de prova sn:

1. Objecte de la prova:

El dret estranger ens planteja la seva acreditaci, per que sha dacreditar o provar? Una ajuda la tenim a lart. 281.2 LEC, que diu que haur de provar-se com a mnim el contingut i la vigncia, el que passa s que el Tribunal Suprem diu que shan de provar fins a 5 qestions que cal acreditar:

Lexistncia del dret estranger

El contingut: es el tenor literal de les normes

La vigncia: que sigui dret positiu vigent

La interpretaci concreta: es la interpretaci jurisprudencial dels preceptes en el pas dorigen.

Laplicabilitat del dret estranger: s a dir que es demostri que s un dret aplicable al cas concret.

2. La crrega de la prova:Ex: resolt pel TC Stc 33/2002 de l11 de febrer: planteja litigi a la jurisprudencia social. Es el cas duna Sra. anglesa que es delegada a Espanya de Reuters, treballa aqu un temps en el que es produeixen una srie de desencontres, fins que finalment se lacaba acomiadant. Aquest problema es porta a litigi a la jurisdicci social. El problema es que en el contracte hi ha una submissi al dret angls. Quan la Sra. presenta la demanda sempara al dret espanyol. Lagncia anglesa diu que la demanda esta malament perque shauria dhaver fonamentat al dret angles, i els tribunals socials diuen que lagncia t ra. La qesti arriba al Tribunal Constitucional, que diu que no, que el dret angls lha dallegar la part a la que lhi interessa provar-lo en la contestaci a la demanda.

Aquesta sentencia va dividir a la doctrina:

Te ra el TC: correspon a la part interessada en laplicaci del dret estranger provar aquest dret. Correspondr al demandant si basa en aquest dret la demanda, o be al demandat si basa una excepci o fa una reconversi.

No t ra el TC: si la persona no demanda en base al dret pactat esta traslladant fraudulentament la crrega de la prova.

Es lgic que la carrega de la prova es divideixi entre les parts, per en el cas de que es pacti un dret aplicable sha danar en compte a lhora de fonamentar la demanda en el dret del frum. Aquesta situaci provoca inseguretat jurdica.

3. Moment de la prova:En aquesta matria hi ha una disparitat dopini entre la doctrina i la jurisprudencia, ja que mentre que la doctrina diu que en qualsevol moment (es a dir, tant en primera instncia, recursos, cassaci...); en canvi la jurisprudncia diu que ha de ser en el primer posicionament jurdic (demanda o contestaci).

4. Mitjans de prova:En principi la prova s una qesti processal i com a tal va pel dret del frum (art. 3 LEC). Per tant hem daplicar mitjans de prova espanyols.

Art. 281 LEC no diu res, per la qual cosa hem danar a lart. 299 LEC que s el que estableix els mitjans de prova. Per tots valdran per provar el dret estranger? NO, hi ha alguns que cauen pel seu propi pes fins al punt que sentn que noms hi ha 2 mitjans de prova:

Documental: noms valen els documents oficials. Els documents admesos sn:

Certificacions de funcionari diplomtic o consular estranger acreditat a Espanya

Certificacions de funcionari diplomtic o consular espanyol destinats al pas implicat

Certificacions de la subdirecci general de cooperaci jurdica internacional del ministeri de justcia.

La pericial: per no qualsevol. Sentn per pericial un dictamen conjunt i legalitzat de 2 jurisconsults del pas, el dret del qual volem provar.

De vegades el TS ha arribat a demanar les dos, tant la pericial com la documental.

5. La prova frustrada:Que passa quan les parts no volen o no poden provar el dret estranger? En aquests casos el TS t un criteri, mentre que les audincies son arbitraries en quant a les solucions:a) Desestimaci de la demanda: hi ha sectors doctrinals que la defensen. El que ens hem de plantejar es si aix tenia efectes de cosa jutjada. NO, tindria la possibilitat de presentar una nova demanda basant-la en el dret estranger que no ha alegat en en la primera, ja que s un petitum nou. Per aix no s del tot veritat ja que la demanda es la mateixa, lnic que varia es el fonament jurdic. Per tant, risc que et desestimin la demanda i et diguin que si te efecte de cosa jutjada.b) Aplicar supletorietat dret espanyol: s que ha fet gaireb sempre el TS. Pero si mirem la norma de conflicte de lart 12.6 CC parla de la imperativitat de la norma de conflicte i si la part pot o no alegar dret estranger converteix aquesta imperatitivitat en facultativilitat, per el TS sempre fa aix. La doctrina no la defensa massa per si que ho fa la sentncia del TC 155/2001 de 2 de juliol.c) Aplicar la connexi segent a la norma de conflicte: s la mes infreqent ja que ha de ser una norma de conflicte composta i jerrquica.

Ex: divorci entre romanesos que viuen a Espanya, on cal aplicar el dret romans, que no el proven. La segona connexi que s la residncia habitual comuna, dret espanyol. La prova feta dofici:

Es quan el tribunal pot indagar i aplicar dofici el dret estranger.

Aqu entra una quarta soluci:

d) Que sigui el tribunal el que acrediti dofici el dret estranger: pero aixo s una contradicci, ja que lart. 281 diu que la prova lhan de fer les parts, per la qual cosa aquesta soluci vulnera clarament larticle. Per en canvi aquesta soluci es respectar escrupulosament lart. 12.6 CC ja que si diu que apliquis la norma de conflicte diu tamb que apliquis la conseqncia de la norma i, per tant, estaria permetent indagar i aplicar dofici el dret espanyol.

Actualment, aquesta disparitat de solucions provoca en les instncies inferiors un gran problema de inseguretat jurdica ja que el tribunal et pot aplicar qualsevol de les 4 solucions. I condiciona tots els casos de dret internacional privat.

Daquesta 4a soluci, la doctrina entn que el tribunal pugui completar la actuaci de les parts, per com? Aquesta complementaci sempre ser: De carcter facultatiu.

Sempre ha de ser amb posterioritat a les parts.

Es considera que el moment processal daquesta actuaci hauria de ser en el moment de les diligncies finals.A ms el jutge pot gaudir en aquest aspecte de mitjans que les parts no tenen, com sn els convenis internacionals que permeten acreditar el dret estranger i que sn dos :

- Conveni de Londres de 7 de juny de 1988 i que avarca el dret europeu.- Convenci interamericana de Montevideo de 8 de maig de 1975. La cassaci:Pot ser recorreguda en cassaci una infracci del dret estranger?

Tradicionalment hi havia dos motius de cassaci:

Error en el procediment (error de fet)

Error en la substncia (error de dret)

Amb la reforma de la LEC els 2 procediments shan separat i sn:

Recurs extraordinari per infracci processal (468): Ex: supsit en que el jutge es nega a rebre la prova, o no collabora i frustra la prova.

Recurs de cassaci (477): es recurrible el dret estranger en cassaci per infracci del contingut del dret estranger? Lart. 477 LEC diu que lnic motiu s la infracci de norma aplicable per resoldre qestions objecte de proces. Per, entra aqu el dret estranger?

Arguments a favor:

La LEC ni ho permet ni ho prohibeix. El dret estranger fa la mateixa funci que el dret espanyol (resoldre la controvrsia).

Aplicar incorrectament dret estranger suposa aplicar incorrectament la norma de conflicte de dret espanyola.

Si no es pot recorre en cassaci estarem vulnerant el dret a la tutela jurdica efectiva.

La STC del TS de 4 de juliol de 2006: es el cas dun contracte que va pel dret alemany, el tribunal diu que es aplicable el dret alemany per derivat de una directiva europea, per lo que s igual que el dret espanyol. Daltra banda, diu que el dret estranger un cop acreditat ha de ser sempre recurrible en cassaci, per sempre que es donin els requisits de lart. 477 LEC:

150.000

Que la decisi tingui inters cassacional

Hem de concloure que des de la sentncia de 2006 no hi ha dubte que es pot recorrer en cassaci.

3) Les excepcions a laplicaci el dret estranger, en especial lexcepci dordre pblic (tema 13 d) ):Excepci: en algunes ocasions i per diferents raons el sistema jurdic del frum posa en funcionament mecanismes anomenats excepcions que suposen levicci o inaplicaci del dret material estranger declarat competent per la norma de conflicte.

Lexcepci dordre pblic:

Definici: Correctiu funcional que permet eludir laplicaci de la llei material estrangera declarada competent per la norma de conflicte quan el seu contingut o dicci vagi en contra de lordre pblic internacional del frum. Es, per tant, una inobservana de la conseqncia jurdica de la norma de conflicte.

Definici dordre pblic: en sentit ampli ordre public s el conjunt de principis que inspiren un ordenament jurdic i que reflecteixen els valors essencials duna societat en un moment determinat.

El problema es que aquesta es una noci del dret intern per lo que hem de distingir lordre pblic intern de lordre pblic internacional.

Ordre pblic intern: est constitut per aquell conjunt de normes jurdiques de