sintesi del dret internacional privat

7/21/2019 Sintesi del Dret Internacional Privat

http://slidepdf.com/reader/full/sintesi-del-dret-internacional-privat 1/41

Síntesi de Dret Internacional PrivatMòdul 1.- Introducció al dret internacional privat

1. La matèria que regula el dret internacional privat

La finalitat general del Dret Internacional Privat ésoferir una resposta única davant la diversitatd'ordenaments presents en un supòsit de tràfic extern a fi de superar el problema de les respostescontradictòries.1.1. La diversitat del dret i les contradiccions normatives

1.1.1.La diversitat del dretCada estat sobirà compta amb el seu propi ordenament jurídic i i an estats !!uecompten amb una pluralitat d"ordenaments #estats federal$ autonòmics$ etc.%

1.1.&.Possibles contradiccions normatives entre ordenaments jurídicsLa diversitat comporta disparitat' (l !ue és perm)s en una legislaci* pot estar pro ibiten un altres #per e+emple lleis sobre el divorci o sobre matrimonis omose+uals%

1. . !l tr"#ic $urídic e%tern i les relacions $urídicament &eterogènies1.&.1.,elacions internes i relacions de tràfic e+tern

,elacions internes' ,elacions jurídi!ues en l"àmbit espacial d"un sol ordenament,elacions de tràfic e+tern' ,elacions !ue transcendei+en les fronteres de l"estat i dins

l"estat les límits de les comunitats amb dret propi1.&.&.,elacions jurídicament omog)nies i eterog)nies

-omog)nies' ets interns !ue nei+en i e+ aurei+en els seus efectes jurídics en l"àmbird"un sol ordenament

-eterog)nies' ets de tràfic e+tern ja !uecontenen, al menys, un elementd'estrangeria i connecten amb m és d'un ordenament #poden produirregulacions contradictòries%

. !ls pro'lemes especí#ics del dret internacional privat

.1. !ls tres pro'lemes '"sics del dret internacional privat

1%Competència dels òrgans jurisdiccionals per a con)i+er d"un litigi derivat del tràfic jurídice+tern

&% Determinaci de l'ordenament aplicable per a resoldre sobre les pretensions de les parts/% !econeixement d'efectes jur"dics a (span0a d"una resoluci* judicial estrangera i la seva

e+ecuci*. . !ls pro'lemes relatius a la condició general de la persona en les relacions de tr"#ic

e%tern

1% tribuci*$ ad!uisici*$ p)rdua 0 recuperaci* de lanacionalitat &% Condici* dels estrangers a (span0a#estrangeria$

(. !l sistema espan)ol de dret internacional privat

2s el !ue an d"aplicar els jutges i les autoritat espan0oles per a resoldre les !3estions de tràfice+tern !ue se susciten davant seu.

%"ntesi de Dret &nternacional rivat ( àgina )



(. . Les #onts del sistema espan)ol de dret internacional privat

/.&.1. Introducci*' caracterit4aci* del sistemaDe producci* interna'

Dret internacional privat autònomDe producci* internacional'

5 Convenis internacionals5 Dret internacional privat comunitari5 6sos del comer7 internacional#lex mercatoria$

/.&.&. Les normes de font interna(n l"ordenament espan0ol no i a un cos legislatiu de normes de dret privat. 8ésaviat es caracterit4a per ladispersi normativa*

9ormes generals' arts. : a 1; CC

9acionalitat' arts 1< a &; CC = Llei d"estrangeria L> :?&@@@Compet)ncia judicial' arts. &1 a &A L>PB i arts A1 a A L(CBurisprud)ncia' 9omés per a omplir llacunes aut)nti!ues

/.&./. Les normes de font internacionalConvenis internacionals. E"integren al l"ordenament interior i només estan subjectes aldret internacional pFblic i a la Constituci*. ,especte a la reste de les lleis tenen primacia*

/.&. . Les normes de font comunitàriaE"imposen al dret intern en virtut dels principis de primacia i aplicabilitat immediata(stan formades per'

5 Dret originari #Fnicament regula el dret de la compet)ncia%5 ,eglaments5 Directives5 Convenis comunitaris

/.&.A. Les normes de font privada +ex mercatoria i arbitratge internacional #mai és coercitiu%

La lex electronica o ciberla es configura com un dret #sistema legal transnacional%e+traestatal pensat per resoldre els problemes jurídics del ciberespai$ encara !ue en simatei+ no o sigui ja !ue els estats no poden acceptar sense més ni més unes normesue n an estat avalades democràticament.

(.(. Les estructures normatives del sistema

9ormes !ue tenen tots els estats !ue regulen el tràfic e+tern dels seus nacionals i !ue enfunci* del'àmbit espacial seran d"aplicaci* unes o altres lleis reguladores././.1. Les relacions internes

Les de tràfic extern dins el mateix pa"s !ue$ com en el cas d"(span0a$ gaudei+en d"una pluralitat d"ordenaments de vig)ncia territorial$ com puguin ser els diferents

%"ntesi de Dret &nternacional rivat ( àgina -



ordenaments autonòmics.(n les relacions de tràfic entre ciutadans amb veGnatge civil en comunitats autònomes!ue disposen de drets civils propis #català$ navarr)s$ balear$ basc% i la resta !ue el dretcivil de l"(stat$ el sistema de dret internacional privat oferei+ respostes perdeterminarla llei personal .ue s'/aurà d'aplicar en cada cas*

/./.&. Les relacions intracomunitàriesE*n les relacions de tràfic estern connectades amb dos o més estats membres de la6ni* (uropea i regulades pel dret comunitari.,egulen i potencies els intercanvis econòmics en un mercat comF mitjan7ant elreconei+ements de determinades llibertats' lliure circulaci* de béns$ serveis$ capitals itreballadors.Les vies utilit4ades s*n'

5 0armonit1aci de les legislacions nacionals5 Convenis o actes institucionals' !eglaments i directives 23

5 rincipi de reconeixement mutu' L"activitat efectuada per un operador econòmic enun estat membre produei+ efectes jurídics en els altres estats membres

(l v)rte+ d"a!uesta estructura normativa és el dret comunitari$ originari o derivat$ en!ue s"integren també els convenis entre estats de la Comunitat (uropea. ormen partde l"ordenament espan0ol. #art. / i C(%.

/././. Les relacions e+tracomunitàriesEon les relacions de tràfic e+tern connectades amb els altres estats de la societatinternacional #fora de l"àmbit comunitari%.La regulaci* es completa per ra* de la mat)ria' Eituacions de comer7 internacional isitu0acions relacionades amb el flu+os migratoris #persones%.(l v)rte+ d"a!uesta estructura normativa és la Constituci* i també les normes de dret

privat contingudes en els tractats internacionals$ multilaterals o bilaterals$ dels !uals(span0a forma part.

%"ntesi de Dret &nternacional rivat ( àgina 4

(+amenHener &@1@



Síntesi de Dret Internacional PrivatMòdul .- Dimensió $udicial del dret internacional

1. La competència $udicial internacional

1.1. La competència $udicial internacional* q+estions generals

La funci* bàsica de les normes de compet)ncia judicial internacional ésdeterminar si elstribunals espanyols s n competents o no per con)i+er d"un litigi privat internacional.1.1.1. Concepte i abast de les normes de compet)ncia judicial internacional

ist des de la perspectiva dels operadors en el tràfic internacional$ les normes decompet)ncia judicial internacional indi!uendavant .uins tribunals estatals podenreclamar la tutela dels seus drets subjectius.Cada estat té les seves pròpies normes de compet)ncia judicial internacional$ i cadaestat és exclusivament competent per a decidir sobre la seva competència judicialinternacional.

Cap jutge espan0ol !ue es consideri competent pot reclamar la remissi* de lesactuacions d"un jutge estranger !ue eventualment estigui conei+ent del matelassumpte #no i a possibilitat de in ibitòria internacional%Cap jutge estranger pot re!uerir d"un jutge espan0ol per!u) declini la sevacompet)ncia.Ei un jutge espan0ol declina la seva compet)ncia$ a!uesta decisi* no vincula als jutges estrangers.

+'efecte immediat de les normes de competència internacional és afirmar o negar lacompetència judicial internacional dels tribunals d'un estat*Les regles de la compet)ncia regulen'

1% La llei processal i la llei material aplicables&% (l cost associat a internacionalitat processal i imputen el cost a una de les parts

(l sistema de compet)ncia judicial internacional a de garantir un accés raonable a la jurisdicci ' Jutela judicial efectiva #art. & .1 C(%

!uesta tutela no es podria donar si om pot ser demandat a l"estranger i tenir !uec*rrer amb la càrrega de compar)i+er davant la jurisdicci* estrangera

1.1.&. 8odels de regulaci*(ls models o patrons de regulaci* !ue informes el sistema de compet)ncia judicial

internacional s*n'1% 8odel dispositiu de pro+imitat raonable'

(s basa en el principis'a% Dispositiu

Llevat d"e+cepcions$ el legislador permet !ue les parts puguin escollir o rebutjarla compet)ncia judicial internacional dels tribunals espan0ols.

b% Pro+imitat raonable(l tribunals espan0ols només tenen compet)ncia judicial internacional per

con)i+er litigis !ue presentin una pro+imitat raonable amb el nostre país




&% 8odel de normes abstractes generals'(l sistema de compet)ncia judicial internacional espan0ol obeei+ a un modelnormatiu de tipificaci* legal. 9o n" i a prou !ue i agi alguna conne+i* raonable entre el litigi i els tribunalsespan0ols per!u) a!uests es declarin competents. 9omés o podran fer si es d na

la connexi tipificada legalment*1. . Pluralitat de #onts i unitat interna del sistema espan)ol de competència $udicial

internacional 1.&.1. Pluralitat de fonts' problemes de concurr)ncia normativa

(n el dret espan0ol vigent$ les regles principals de compet)ncia judicial internacional estroben regulades en L>PB i en els , C( ?&@@1 i , C(&&@1?&@@/.mbd*s te+tos responen als matei+os principis estructurals però cadascun té delimitatels seu àmbit d"aplicaci*.mbd*s te+tos formen un sistema de compet)ncia judicial internacional Fnic i complert.

1.&.&. (l model dels reglaments comunitaris(ls reglaments comunitaris s*n dobles. ,egulen tant lacompetència judicialinternacional com el reconeixement i l'execuci de les resolucions judicials*(ls reglaments comunitaris establei+en una regulaci* uniforme de la compet)ncia judicial internacionaldirecta per als estats membres de la 6(

5 Les seves normes no unifi!uen les diferent modalitat de procediment intern5 (l dret pocessal intern no pot modificar ni completar els reglaments

Des de la perspectiva del jutge espan0ol f uncionen com una regla d'atribuci 6 només liindica si és competent o no.ImportantK

5 Les regles de compet)ncia judicial internacional !ue establei+en el reglamentscomunitaris s n d'aplicaci immediata. Davant una demanda$ els tribunals espan0olsno poden negar la seva compet)ncia judicial internacional !uan a!uests els siguiatribuGda pels reglaments comunitaris.

5 Les ,eglaments comunitaris prevalen sobre el sistema de la L>PB$ tant per ra* de primacia com per ra* d"especialitat.

5 Les jurisdiccions nacionals s*n les !ue an d"aplicar els reglament comunitaris

1.&./. mbit d"aplicaci* del ,eglament ?&@@1Les normes del , ?&@@1 desplacen les dret d"origen nacional #L>PB%$ per al delimitarla seva aplicaci* en !uatre aspectes'1% (nl'àmbit material .M Dret privat patrimonial i obligacions alimentaries

,esten e+closes les mat)ries' fiscal$ duanera$ administrativa$ deseguretat social$ família #llevat de les obligacions alimentàries% isuccessions.

&% (nl'àmbit temporal .M Data d"entrada en vigor 1 mar7 &@@&. 9o i retroactivitat.

/% (nrelaci amb altres convenis.M ,egles bàsi!ues'




a% Eubstituei+ convenis bilaterals entre (span0a i altres estats b% 9o substituei+ convenis multilateralsc% (ls nous convenis seran subscrits per la 6(

% (nl'àmbit espacial .M Determina la compet)ncia judicial internacional i elreconei+ements i e+ecuci* en l"espai comunitari.

8'/i /a prou .ue es tracti d'una decisi d'un estat part*Conne+i* comunitària'a% Les normes del , ?&@@1 es formules d"acord amb eldomicili del demandat #el domicili de l"actor és irrellevant% b% (+cepcions'

5 (n mat)ria de compet)ncies e+clusives5 (n la submissi* e+pressa5 (n la submissi* tàcita

1.&. . mbit d"aplicaci* del ,eglament &&@1?&@@/(l ,eglament substituei+ els convenis e+istents en el moment de la seva entrada en vigorentre dos o més membres de la 6(1% 9plicaci material .M Divorci$ separaci* legal i nul5litat matrimonial. Inclou !3estions

relatives a l"estat civil del cònjuges$ la responsabilitat parental#custòdia i visita$ tutela$ curatela$ mesures d protecci* demenor%(+clusions' iliaci*$ adopci* emancipaci*$aliments$successions.

&% 9plicabilitat personal .M (l fòrum general de compet)ncia és el de la resid)nciaabitual dels cònjuges #en les situacions de crisis matrimonial% isubsidiàriament$ amb limitacions$ en la nacionalitat.(n la sostracci* de menors$ el domicili abitual del menor

/% mbit territorial .M Jerritori de tots els estat membres$ llevat de Dinamarca$inclosos els departaments francesos d"ultramar i Hibraltar.(+closos' territori i paGsos d"ultramar ue tenen relacionsespecial amb el ,egne 6nit

&% (nl'àmbit temporal .M (s comple+e i dep)n de la data en !ue es dicta la resoluci* enrelaci* a l"entrada en vigo del ,eglament #1M/M&@@A%

1.&.A. La Llei orgànica del poder judicial #L>PB%La L>PB conté una regulaci* completa #patrimonial$ família successions% i és autònomarespecte a les normes de compet)ncia territorial. :s subsidiària. 9omés es podrà invocar fora de l"àmbit d"aplicaci* dels convenisinternacionals.(n relaci* amb els reglaments comunitaris només s"aplica'1% (n l"àmbit del dret de famíliano inclòs en els reglaments comunitaris

&% (n l"àmbit del dret patrimonial.uan el domicili del demandat estigui fora de la 23

%"ntesi de Dret &nternacional rivat ( àgina ;



1.&.;. (structura general del sistema espan0ol de compet)ncia judicial internacional

1.(. ,òrum general* domicili del demandat

Jant la L>PB com el , ?&@@1 establei+en com a fòrum general per atribuir la compet)ncia judicial internacional als tribunals espan0ols.ue el demandat estigui domiciliat a 3spanya.E"en diu fòrum general per!u) atribuei+ a!uesta compet)ncia judicial internacional ambindepend)ncia de !uin sigui l"objecte del procés$ tipus de demanda i l"abasta cognitiu espacial.(l concepte NdomiciliO !ueda concretat'1% ersones f"si.ues' De conformitat amb el dret espan0ol #o de cada estat%&% ersones jur"di.ues' Lloc on estigui la seu estatutària$ l" dministraci* central o centre

d"activitat principal de la societat.

1. . ,òrums especials en l "m'it patrimonial

E*n fòrums especials per!u) atribuei+en un poder cognitiu limitat als nostres tribunals' només per un objecte litigi*s en concret.,esponen al principi de pro+imitat raonable$ s*n objecte de tipificaci* legal i mantenen unarelaci* de subsidiarietat formal amb el fòrum general.

1. .1. (l fòrum de la sucursal(ncara !ue el demandat tingui el domicili a l"estranger$ els tribunals espan0ols s*ncompetents !uan es tracta de litigis derivats de l"e+plotaci* d"ag)ncies$ sucursals o altresestabliments d"a!uest demandat a (span0a.

1. .&. òrums especials per ra* de la mat)ria<bligacions contractuals'

(l , ?&@@1 atribuei+ la compet)ncia judicial internacional als trubunals del lloc decompliment de l"obligaci* !ue servei+ de base a la demanda.La L>PB també atribuei+ la compet)ncia judicial internacional als tribunals espan0ols !uanles obligacions contractuals agin nascut o s" agisn de complir a (span0a

%"ntesi de Dret &nternacional rivat ( àgina =



mbd*s supòsits !ueden anul5lat en cas de pacte en contrari entre les parts. >òrums de protecci' /no 0s possi'le pacte en contrari entre les parts

Jant el , ?&@@1 com la L>PB formulen regles especials per a determinats tipus decontractes !uan es tracta de contractants !ue estan típicament en una situaci* d"inferioritatdavant l"altre part'

1%Contractes de treball .M (ls tribunals comptents s*n els del lloc on el treballador du aterme el seu treball. Eegon la L>PB també seran competents els tribunals espan0ol !uanel contracte s" agi realit4at a (span0a$ ambd*s contractants siguin de nacionalitatespan0ola i !ual el contracta vagi precedit d"una oferta rebuda a espan0a per untreballador espan0ol.

&%Contractes de consum.M Per a!uest tipus de protecci* especial es re!uisit és !uel"ad!uirent sigui un consumidor i !ue el contracte estigui comprés en el marc del"activitat comercial o professional e+ercida per l"altra part en l"estat membre deldomicili del consumidor.Ei el consumidor és l"actor podr presentar la demanda davant el tribunals'

a% del domicili del demandat o professional b% del seu domicili #el del consumidor%

Ei el consumidor és el demandat$ només se"l podrà demandar davant els tribunals del"estat on tigui el seu domicili

&%Contractes d'assegurances.M 8olt similar als contractes de consum.<bligacions extracontractuals'

Jant el , ?&@@1 com la L>PB basen la seva aplicaci* en el domicili del demandat.(n mat)ries delictuosa o semidelictuosa els tribunals competents seran els del lloc ons" agueren produGt els dan0s.

Drets reals mobiliàris'La L>PB prveu un fòrum especial$ !uan el bé moble segui a (span0a #el , ?&@@1 no diures%

1.2. ,òrums especials en l "m'it del dret de #amília i successori 1.A.1. Introducci* i particularitats

Com s*n mat)ries e+closes del , ?&@@1$ els criteris d"atribuci* de la compet)ncia judicialinternacional els trobem a la L>PB.

E*n fòrums especial en funci* de la mat)ria per!u) atribuei+en compet)ncia judicialinternacional als tribunals espan0ols davants les persones domiciliades a l"estranger a partirde la mat)ria #pretensi* de l"actor%.%i el demandat te el seu domicili a 3spanya, s ncompetents els tribunals espanyols.

1.A.&. ,)gim positiu(ls fòrums especial previstos pel legislador s*n els seg3ents'1% Declaraci d'absència o mort .M

E*n competents els tribunals espan0ols si l"ultim domicili de l"absent fou a (span0a&% &ncapacitaci i mesures de protecci de menors i incapa?os.M

%"ntesi de Dret &nternacional rivat ( àgina @



E*n competents els tribunals espan0ols !uan a!uests tinguin la serva resid)ncia a (span0a/% !elacions personals i patrimonials entre cònjuges.M

E*n competents els tribunals espan0ols !uan'5 Jots dos tenen la seva resid)ncia abitual a (span0a en el moment de la demanda5 (l demandants és espan0ol i residei+ abitualment a (span0a5 Jots dos tenen la nacionalitat espan0ola$ i promouen la petici* de mutu acord

% >iliaci , relacions paternofilials i adopci.ME*n competents els tribunals espan0ols en dos casos'a% Quan el fill tingui la residencia abitual a (span0a en el moment de la demanda b% Quan eldemandant sigui espan0ol o residei+i a (span0a

%<bligacions alimentàries.MIgual !ue en el , ?&@@1$ el fòrum és del del domicili de demandat

1.3. ,òrums e%clusius1.;.1. Concepte i fonament general

E*n fòrums especials en funci* de la mat)ria$ però !ue atribuei+encompetència exclusiva alstribunals espan0ols'5 Descarta el jor de la resta de fòrums5 9o es pot derogar per la voluntat de les parts5 9o es reconei+en resolucions estrangeres !ue agin resolt un d"a!uests litigis

1.;.&. ,)gim positiu

1% 3n matèria d'immobles.M(ls tribunals espan0ols s*nels únics competents per resoldre litigis en mat)ria de dretsreals o arrendaments#no de temporada$ sobre immobles situats a (span0a.

(l , ?&@@1 establei+ una regla especial per als arrendaments de temporada'E*n competents els tribunals d"on es trobi l"immpoble o els del domiucili de demandatsi es donen les condicions'5 rrendament per un termini inferior a ; mesos5 6s particular

5 L"arrendatari es persona física5 (l propietari i l"arrendatari tenen el domicili en el matei+ estat

&% 3n matèria de persones jur"di.ues.M(n mat)ria de validesa$ nul5litat o dissoluci* de societat i persones jurídi!ues lacompet)ncia judicial internacional correspon$ amb caràcter e+clusiu$ als tribunals de l"estaton tingui el domicili la societat.

/% 3n matèria de registres.MJenen compet)ncia judicial internacional e+clusiva els tribunals de l"estat en !u) està situalel registre.

%"ntesi de Dret &nternacional rivat ( àgina A



% 3n matèria de drets subjectes a inscripci * Béns intangibles.MMarques i patents

Jenen compet)ncia judicial internacional e+clusiva els tribunals de l"estat en !u) s" agisol5licitat el dipòsit o registre.

1.4. L autonomia de la voluntat en l "m'it de la competència $udicial internacional

1.<.1. Eubmissi* e+pressa' acords d"elecci* de fòrumLes normes de compet)ncia judicial internacional s*n normes de dret processal civil !uetenen com a objecte regular les relacions processals entre partculars. !uestes normes es basen en el principi dispositiu.La disposici* de les parts$ llevat dels casos en !ue la norma o impedei+ inclou$ perco er)ncia$ l"elecci* del fòrum$ sempre !ue es complei+in els seg3ents re!uisits !ue indical"art. && dels , ?&@@1'1% Que i agi acord entre les parts&% Que l"acord es subscrigui per escrit o d"altres maneres reconegudes en el tràfic

internacional +"mits a l'autonomia de les parts'

a% Per política de protecci*' Contractes de treball$ consum i assegurances b% Per el caràcter e+clusiu de les mat)ries' (ls pactes en contrari a l"atribuci* de tribunals

amb compet)ncia e+clusiva1.<.&. Eubmissi* tàcita

2s la !ue es deriva de determinats comportament processals.rt. & , ?&@@1' Quan el demandat comparegui davant un tribunal$ encara !ue no siguicompetent$ llevat !ue o faci per impugnar la compet)ncia$ està sotmetenMse de forma tàcita.

+"mits a la submissi tàcita'(ls tribunals amb compet)ncia e+clusiva no resten despla7ats per la submissi* tàcita a unaltra tribunal.

1.5. La competència $udicial internacional per a l adopció de mesures cautelars o provisionals

1.:.1. onamentLa tutela cautelar oferei+ un mecanisme típic de prevenci* dels riscos derivats delscomportament oportunistes del deutor !ue aprofiten la dilaci* pròpia dels processosinternacionals$ per desla7ar el patrimoni d"un estat a un altre.

1.:.&. 8odel generalLa tutela cautelar efectiva e+igei+ !ue la compet)ncia del jutge principal es combini amb la possibilitat de sol5licitar mesures cautelars directament davant el tribunals del lloc on s" aginde complir o e+ecutar.

1.:./. ,)gim del ,eglament ?&@@1E"ajusta al model general. Jambé es preveu un fòrum especial !ue permet sol5licitar l"adopci*de mesures cautelars a els tribunals on s" an d"e+ecutar encara !ue no tinguin compet)ncia atítol principal.

%"ntesi de Dret &nternacional rivat ( àgina )



1.:. . ,)gim del ,eglament &&@1?&@@/(n el seu article &@ conté una disposici* similar al , ?&@@1. 9" i a prou amb l"Fnica pres)ncia de la persona o béns del menor i la urg)ncia per prendre la mesura provisional ocautelar per!u) sigui competent l"òrgan jurisdiccional d"un estat membre$ la jurisdicci* del!uan no és competent per con)i+er sobre el fons.

1.:.A. ,)gim de la L>PB(ls tribunals espan0ols poden adoptar mesures cautelars tans si s" an de complir a (span0acom a l"(stranger. L"efectivitat d"a!uestes mesures dependrà del reconei+ement i l"e+ecuci*del jutge estranger.Janmatei+ el tribunals espan0ols poden adoptar mesures cautelars disctes per tribunalsestrangers !uan a!uestes s" agin de complir a (span0a.

1.6. Litispendència i conne%itat

1. .1. Introducci*' elements comunsQue i agi un litigi pendent en un altre estat !ue té relaci* amb el litigi plantejat a (span0a.#anàlisis dels efectes del primer sobre el segon%

1. .&. 3xcepci de litispend)ncia internacionalJe per objecte impedir !ue el matei+ litigi es pugui plantejar davant els tribunals de dos estatsdiferents' Que no es pugui plantejar davant el tribunal d"un país !uan el matei+ litigi està pendent en el tribunal d"una altre estat.,)gim del ,eglament ?&@@1

L"art. &< obliga a suspendre el segon procediment$ suspensi7o !ue dura fins !ue el jutgeestranger decidei+i sobre la seva compet)ncia

Condicions'1% Que i agi identitat d"objectes entre els dos processos&% Que el litigi sigui entre les matei+es parts/% Que estigui pendent davant els tribunals d"un altre estat part

,)gim del ,eglament &&@1?&@@/ l"igual !ue el , ?&@@1 establei+ la regla de prioritat temporal per resoldre els conflictesde jurisdicci*.La diferencia és !ue el , &&@1?&@@/ establei+ dos tipus de litispend)ncia' 6na per alslitigis matrimonials en !u no Res precisa la identitat d"objectes i causa i un altre per elrelatius a la responsabilitat parental en si s"e+igei+$ però no cal la identitat de parts.

1. ./. Conne+itat internacionalLa conne+itat$ no la identitat$ només està prevista al , ?&@@1. (n cas de conne+itat el segontribunal podrà suspendre les actuacions o in ibirMse.

1.17. 8ractament processal de les regles de competència $udicial internacional

(l r)gim de control de la competència judicial internacional te una estreta relaci* amb tresaspectes'1% L"e+ist)ncia de fòrums de compet)ncia e+clusius e+igei+ un mecanisme de control

d"ofici#ex officio$

%"ntesi de Dret &nternacional rivat ( àgina ))



&% 6n cop presentat el demanat #submissi* tàcita% implica !ue serà ell !ui assumei+i elscostos de control de compet)ncia #comprovaci* a instància de part%

/% Ei el demandat no es persona en el procés$ serà el jutge !ui assumei+i en controlde lacompet)ncia#ex officio$

[email protected]. (l control de la compet)ncia judicial internacional en el ,eglament ?&@@1

L"art. &A obliga als jutges nacionals a declararMse incompetentsex officio!uan se"ls plantegi$a títol principal$ un litigi per al !ual els tribunals d"un altre estat siguinexclusivamentcompetents*Llevat d aquest e%cepció9 nom0s es aplicar el control de competència $udicialinternacional davant de demandats am' domicili en un altre estat part.

Procediment'1% (l jutge s" a d"assegurar de !ue el demandat a estat notificat correctament&% Ei el demandat roman en rebel5lia$ el jutge a de controlarex officio la seva

compet)ncia

/% Ei el demandat es persona$ el control de la compet)ncia se li imputa a ell. Ei noimpugna la compet)ncia$ el jutge és competent#la impugnaci de la competència judicial internacional s'/a de fer mitjan?ant la declinatòria internacional davant eltribunal .ue conegui el litigi dins els deu dies posteriors a la citaci $

1.1@.&. (l control de la compet)ncia judicial internacional en el ,eglament &&@1?&@@/L"art. 1< obliga a l"òrgan judicial a declararMse d"ofici incompetent !uan a!uest òrgan nosigui competent en virtut del ,&&@1?&@@/.2s a dir$ sempre es controla ex officio , sense .ue sigui necessària la instància de part.

1.1@./. (l control de la compet)ncia judicial internacional en el dret nacionalL"art. /; L(C &@@@ seguei+ el model del , ?&@@1.Ei el demandat no comparei+ el jutge a de controlarex officio la seva compet)ncia i !uanel demandat es persona$ la part pot promoure el control de compet)ncia jutge.,especte a les compet)ncies e+clusives d"un tercer estat$ el control estarà subjecte en virtudd"un conveni en !ue (span0a sigui part.

%"ntesi de Dret &nternacional rivat ( àgina )-

(+amenHener &@1@



. Proc0s i cooperació $udicial internacional

La regla !ue s"aplica és l"anomenadalex loci regit processum*!uesta regla implica !ue eltribunals decada estat apli.uin el seu dret processal per regular l"activitat processal delstribunals i de les parts$malgrat .ue el dret aplicable sigui estranger .

.1. :ègim $urídic de les actuacions $udicials en els supòsits de presència d un elementd estrangeria

&.1.1. Capacitat processal de les parts1% Capacitat per ser part d"un procés' ptitud gen)rica per a ser titular de drets i obligacions

a% Persones físi!ues' Correspon a tot om$ sense distinci* de nacionalitat b% Persones jurídi!ues' (stà determinada per la seva llei nacional

&% Capacitat per compar)i+er en judic' ptitud per a dur a terme actes jurídics en el procésa% Persones físi!ues' Podran compar)i+er en judici els !ue estiguin en ple e+ercici dels

seus drets civils #segons la llei !ue regei+ a!uesta capacitat%

b% Persones jurídi!ues' (stà determinada per la seva llei nacional&.1.&. La representaci*

(l fet !ue participin estrangers en un procés davant els tribunals espan0ols no modifica lesregles relatives a lanecessitat de la presència de procuradors i advocats(n el !ue respecte als poders$ la seva validesa dependrà de la llei nacional$ però el contingutdel poder es regirà per la llei espan0ola.

&.1./. La provaCom !ue la prova es una activitat destinada a conv)ncer al jutge s" aurà d"aplicar la lleiespan0ola a les proves !ue s" an de practicar a (span0a.,especte a l"objecte de la prova i la càrrega$ regei+ la llei reguladora del fons.Quan la prova sigui un document atorgat a l"estranger$ la seva validesa serà en funci* de lallei del lloc d"atorgament#locus regit actum$(l document redactat en llengua estrangera a d"estar traduGt a la llengua oficial espan0ola$ osi escau$ la llengua cooficial en les CC .

&.1. . ssist)ncia jurídica gratuGta(stà sotmesa a la llei del fòrum !ue determinarà els supòsits$ les condicions i els límits amb!u) es concedei+.

Jradicionalment$ a (span0a s" a atorgat l"assist)ncia jurídica gratuGta als estrangers sense captipus de discriminaci* respecte als espan0ols #només dep)n d"acreditar a insuficiencia derecursos per a litigar%

. . La cooperació $udicial internacional

Eovint passa !ue determinats actes processals an de ser duts a terme per un òrgan judicialdiferent del !ue conei+ el procés. Quan i an elements d"estrangeria comporta !ue s" agind"efectuar notificacions a l"estranger o s" agin d"obtenir una prova a l"estranger.Les peticions de cooperaci* reben el nomcomissions rogatòries$ !ue e!uival al !ue en elnostre dret intern és l"e+ ort #sol5licitud feta per un òrgan jurisdiccional per!u) un altre òrgan jurisdiccional practi!ui un acte determinat%

%"ntesi de Dret &nternacional rivat ( àgina )4



Eupòsits'1% Lesautoritats espanyoles efectuen una sol(licitud de cooperaci a una autoritat

estrangera' E" a d"elevar per mitjà del president del Jribunal Euprem$ del JribunalEuperior de Bustícia o de l" udi)ncia #s" a de transmetre per via consular o diplomàtica%

&% 6naautoritat estrangera efectua una sol(licitud de cooperaci a lesautoritats

espan0oles' Ee"ls i prestarà si i a acord de reciprocitat.8otius de denegaci*'5 Compet)ncia e+clusiva dels tribunals espan0ols5 (l contingut de l"acte no correspongui amb les atribucions dels tribunals espan0ols5 La sol5licitud no estigui redactada en castellà. L"objectiu sigui contrari a l"ordre pFblic espan0ol

&.&.1. Les notificacions a l"estranger La via general és per mitjà de les autoritat centrals. Cada estat designa una autoritat central

encarregada tant de transmetre la sol5licitud de notificaci* a l"altre estat com de rebre la !ue prové de l"estranger.L"autoritat central espan0ola és la Eecretaria Heneral J)cnica del 8inisteri de Busticia.;oti#icacions entre els !stats mem'res de la <nió !uropea

(l dret comunitari aporta un nou instrument per a regular la transmissi* entre els estatsmembres de la 6( de documents judicials i e+trajudicials en mat)ria civil' (l ,eglamentC( 1/ /?&@@<.L"objectiu és conc*rrer en l"establiment d"un espai judicial comF en !u) els fets juducuablesgaudei+in de les matei+es garanties.

&.&.&. L"obtenci* de proves a l"estranger ,egulat per el Conveni de l"-aia de 1 A !ue establei+ una autoritat central com passa en elcas de les notificacions.!spai comunitari*

,eglament 1&@;?&@@1.M Diferencies amb la regulaci* del Conveni de l"-aia'5 (stablei+ una comunicaci* més directa i ràpida5 ormulari uniforme. E" a d"omplir en la llengua de l"estat re!uerit5 Impulsen la rapidesa de l"e+ecuci* de les dilig)ncies probatòries # @ dies%

5 Possibiliten l"assist)ncia de les parts a la pràctica de les proves5 Possibilitat de !ue els estats membres puguin admetre la pràctica de la prova en el seuterritori per part d"un altre estat membre.




(. :econei%ement i e%ecució

(.1. :econei%ement i e%ecució de resolucions $udicials estrangeres a !span)a* q+estionsgenerals

/.1.1. Concepte i relacions amb altres sectorsJercer sector #jurisdicci*$ llei aplicable$ reconei+ement i e+ecuci*% fonamental del dret civil processal internacional.,egles !ue determinen el valor !ue una decisi* judicial o arbitral estrangera pot tenir a(span0a.

/.1.&. (l marc jurídicLa Constituci* reconei+ el dret a la tutela judicial efectiva dels espan0ols i estrangers$ peròl"(stat espan0ol no pot assegurar per s" mateix !ue tal tutela sigui efica7 internacionalment i al"inrevés.La cooperaci* internacional es pot aconseguir per'

1%8utela per declaració .M Procés de cognici* en !ue se sol5licita una resoluci* per part del jutge nacional

&%8utela per reconei%ement .M Procés de reconei+ement !ue estengui al fòrum l"autoritatvinculant de la resoluci* ja adoptada per un tribunal estranger

(. . Pluralitat de #onts i pro'lemes de concurrència normativa /.&.1. Pluralitat de fonts d"origen internacional

La regla base és !ue cada estat decidei+ unilateralment sobre el reconei+ement de lesdecisions estrangeres$ per elreconeixement mutu redunda en benefici de l"inter)s comF delsestats i els seus ciutadans.

(ls convenis internacionals de reconei+ement garantei+en una justícia !ue és veritablementinternacional. Important! 9omés estudiem el reconei+ement en el , ?&@@1 i ,&&@1?&@@/

/.&.&. Pluralitat de fonts internes i r)gim de la Llei d"enjudiciament civil #L(C%L"art A1 de la L(C de 1::1 continua vigent i les de la Llei d"arbitratge.La L(C &@@@ conté un r)gim de reconei+ement i e+ecuci* de resolucions judicial estrangeresi un regim dereciprocitat !ue a anat caient en desFs #art. A/ L(C%

#(l regim de reciprocitat e+igia aplicar a les sentencies estrangeres el matei+ tracte jurídic!ue en l"estat d"origen s" agués donat abans a les sentencies espan0oles%

ctualment s"aplica elrègim general de condicions .M (stablei+ un catàleg de condicions !ueel legislador espan0ol considera !ue a de reunir una decisi* adoptara pels tribunals estranger per!u) tingui for7a a (span0a. #art. A L(C%

(.(. !l valor de les resolucions $udicials estrangeres a !span)a* reconei%ement i e%ecució

(.(.1. Introducció

,econei+ement.M Per!u) la decisi* dels tribunals d"un estat tingui for7a vinculant en un altreestat diferent i se superi la imitaci* territorial$ és necessari !ue l"ordenament d"a!uest segonestat la i otorgui o la i reconegui #cooperaci* internacional%




/./.&. (l reconei+ement de les resolucions judicials estrangeres 3l reconeixement és un instituci *-i an dos models per definir el reconei+ement'

1% 8odel d"e!uiparaci*.M ssimilaci* de les decisions estrangeres a les nacionals&% odel d'extensi .M Dei+ar valer la decisi* estrangera en els seus propis termes i amb els

seus propis efectes(Model espanyol)

Efectes: 5 (fecte de cosa jutjada5 (fecte e+ecutiu5 (fecte declaratiu5 (fecte de condemna5 (fecte constitutiu

Sistemes de reconeixement:

5 (l de reconei+ement per acte d"autoritatE"e+igei+ una declaraci* pr)via dels tribunals de fòrum !ue autorit4in elreconei+ement (exequator)

5 (l de reconei+ement automàtic per ministeri de la llei(s suficient !ue la decisi* estrangera satisfaci les condicions e+igides perl"ordenament de l"estat receptor

5 (l de reconei+ement mutuEupersi* de !ualsevol procediment especial destinat a omologar unadecisi* originària d"un estat membre de la 6ni* (uropea

3n el sistema espanyol coexistixen tots tres sistemes/././. ,esolucions judicials estrangeres susceptibles de reconei+ement

Eistema de reconei+ement aplicable'1% Per l"origen de la decisi*

5 Jribunals estrangers5 Jribunals arbitrals5 (ls de la 6( #, ?&@@1 i ,&&@1?&@@/%5 9o es reconei+en les autoritats no jurisdiccionals o òrgans administratius5 (ls religiosos #llevat dels de l"(sglésia Catòlica%5 (ls Jribunals Internacionals o supranacionals no precisen reconei4+ement.

&% Per l"objecte de la decisi*5 8at)ria de dret privat

/% Pel tipus de resoluci*a% , ?&@@1 i ,&&@1?&@@/

(ls reglament comunitaris no parlen de sent)ncies$ sin* de resolucions. Permetenel reconei+ements de !ualsevol resoluci* judicial d"un tribunal d"un estat membre.

%"ntesi de Dret &nternacional rivat ( àgina );



Jampoc cal !ue siguin fermes$ sin* !ue el mecanisme de cooperaci* s"estén a lesdecisions provisionals i cautelars.(n el , ?&&@1 les transaccions judicials no s"e!uiparen a les resolucions judicialssin* als documents pFblics

b% (n la L(C

Eentencies fermes pronunciades per tribunals estrangers en l"àmbit de la jurisdicci*contenciosa.(ls e+e!uators e+ aurei+en els seus efectes en l"àmbit de l"estat receptor #notransferibles a tercers estats%Jampoc s"e!uiparen les transaccions judicials

(. . =ondicions del reconei%ement

/. .1. Plantejament generalCap estat no permet rebre decisions estrangeres de manera incondicional. -an de complir

determinats re!uisits per desplegar efectes jurisdiccionals en el seu àmbitCondicions comunes als diferents sistemes '

5 (ficàcia de la decisi* en el estat d"origen5 Compet)ncia internacional del tribunal d"origen5 ,egularitat del procés seguit a l"estranger 5 ons de la resoluci* tolerable5 Compatibilitat amb altres decisions

Condicions en el règim de la LEC '

5 ermesa i eficàcia de la sentencia en el seu origen5 Compet)ncia internacional del tribunal d"origen5 Haranties del dret de defensa5 >rdre pFblic

/. .&. Burisdicci* i compet)ncia del tribunal d"origen de la decisi* En el "#$$%

Principi de no control. Excepcions '

a% (+plícites5 Que estiguin en joc les compet)ncies e+clusives5 Compet)ncies especials en mat)ria de consumidors i assegurances5 Jractat internacional !ue impedei+i recon)i+er les decisions de tercers estats

b% Implícites5 Que el tribunal d"origen basi en normes internes #no en el , ?&@@1% la seva

compet)ncia judicial internacional

%"ntesi de Dret &nternacional rivat ( àgina )=



En el ##$%"##$&

(l ,eglament preveu ex officio el control de la pròpia compet)ncia$ per la !ual cosa e+cloue+plícitament el control de la compet)ncia judicial internacional del jutge d"origen i nos"accepta la denegaci* per e+cepci* d"ordre pFblic

En la LEC

Ei el tribunal estranger a vulnerat les regles del dret internacional sobre jurisdicci* ie+ecuci*$ la seva sent)ncia no serà reconei+ible ni e+ecutable en (span0a. El control te com a prop'sit protegir el demandat i defensar les competències exclusi es

(s!uema de la t)cnica de control'5 9o es conei+en resolucions on i an compet)ncies e+clusives de la L>BP5 Les compet)ncies de protecci* de la L>PB es reserven a instància de part5 utonomia de les parts' compet)ncia en base a l"acord de submissi* de les parts5 Conne+i* raonables entre el tribunal estranger i el litigi o litigants

/. ./. La regularitat del procés seguit a l"estrangerLes garanties processals s*n fonamentals i s*n condici* per al reconei+ement de lesresolucions judicials estrangeres.Les garanties operen mitjan7ant la clàusula generald ordre p*+lic a les !uals es fa remissi*!uan la citaci es irregular a no s'/a donat prou temp per a defensarEse(l , ?&@@1 obliga a un controlex officio de la compet)ncia judicial internacional !uan eldemandat roman enre+el,lia i és ales ores !ue s" a de verificar la correcta citaci* deldemandat.La regularitat formal de la notificaci* significa !ue a!uesta s" a dut a terme conforme a dret#el del estat d"origen de la resoluci*%Ei la notificaci* a estat regular$ però no s" a donat prou temps al demandat per a la defensa$el reconei+ement de la sent)ncia estrangera s" a de rebutjar.(n el ,&&@1?&@@/ també s"observa escrupolosament el principi d audiència

/. . . Condicions relatives al fonsPrincipi general' -ro.i+ici/ de la re isi/ del fons

D"acord amb els reglament comunitaris no es pot denegar el reconei+ement nomSés per!u) eltribunal d"origen a aplicatun dret nacional diferentdels !ue auria estat aplicable d"acord

amb les normes de dret internacional privat de l"estat receptor Excepci/:

L"ordenament de fòrum no pot rebre ni dei+ar valer en el seu àmbit !ualsevol resultat$ sin*només els resultats !ue siguin compatibles amb el seu sistema de valors. Per ai+* tots elsestats es reserven la possibilitat de no reconèixer les sentències estrangeres .uecontradiguin el seuordre p*+lic L"e+cepci* d"ordre pFblic compren'

5 Principis de valor universal #drets umans%5 Políti!ues legislatives d"intervenci* del fòrum5 alors morals i idiosincràtics essencials de la comunitat

%"ntesi de Dret &nternacional rivat ( àgina )@



Jant en la L(C com en els ,eglaments comunitaris$ l"e+ecuci* està subjecta a unaautorit4aci* pr)via $ !ue s"obté mitjan7ant un procedimentUl exequ3tur

/.<.&. (l sistema de la L(CPer atorgar l"e+e!uàtur es comprova si la sent)ncia estrangera reunei+ els re!uisits o els pressupòsits al compliments dels !uals el legislador subordina l"eficàcia de la sent)ncia

estrangera.(ls legitimats per a sol5licitar l"e+e!uàtur s*n les parts del procés estrangers i !ualsevols persona !ue acrediti un inter)s legítim. El proc1s comen4a am+ un escrit de demanda acompan0at de l"e+ecutòria #sent)ncia%degudamenttraduFda i legalit1ada (s cita a la part contrària per!u) comparegui en /@ dies. Ei el demandat comprei+$ disposa de dies per contestar per oposarMsiEi no comparei+ en /@ dies el tribunals continua amb el procés.(l procés d"e+e!uàtur.omologa5 no re isa la sent)ncia

/.<./. (l sistema del ,eglament ?&@@1Igualment dep)n d"un procés d"e+e!uàtur$ peròaut'nom

Diferencies'1% La compet)ncia s"atribuei+ al jutges de primera instància&% (s dividei+ en dues fases'

a% 1T fase'6nilateral .M Eense audi)ncia de l"e+ecutat #efecte sorpresa per tald"assegurar el compliment efectiu%

b% &T fase'Contradict'ria .M mb audi)ncia de la part demandada on pot fer valer lesseves objeccions

mb la demanda s" an d"ajuntar'5 >riginal o còpia aut)ntica de la resoluci* #no es re!uerei+ la traducci*%. 9o cal legalt4ar.5 Certificaci* omologada e+pedida pel tribunal !ue va dictar la resoluci*

/.<. . (l sistema del ,eglament &&@1?&@@/ #resolucions referents a la responsabilitat parental$(l ,eglament preveu la possibilitat d"actualit4ar les dades del ,egistre Civil mitjan7ant unaresoluci* dictada en un altre estat membre$sense que sigui necessari acudir a un

procediment d exequ3tur .

Qua a!uest és precís$ és gairebé igual al , ?&&@1Difer)ncia' La compet)ncia territorial els determina pel lloc de resid)ncia de l"e+ecutato dels

fills

(.5. La supressió de l e%equ"tur

/.:.1. (l títol e+ecutiu europeu per a cr)dits no impugnatsEobre el principi dereconeixement mutu $ el ,:@A?&@@ crea el Jítol (+ecutiu (uropeu#88! % per a cr)dits no impugnats sorgits en mat)ria civil i mercantil$ cen0its a resolucions$transaccions judicials i a documents pFblics amb for7a e+ecutiva #no deixa de ser uncomplement en el procés monitori$,e!uisits'

%"ntesi de Dret &nternacional rivat ( àgina -



1% La resoluci* a de ser e+ecutiva en l"estat d"origen&% -a de respectar les normes sobre consum i assegurances/% (s garantei+in els drets mínims d"audi)ncia i defensa% (s complei+in uns re!uisits mínims en el cas !ue el deutor sigui un consumidor

#notificaci*$ identificaci* de objecte i parts$ etc.%/.:.&. ,esolucions relatives al dret de visita i resolucions !ue ordenen la restituci* del menor

(l ,&&@1?&@@/ incorpora$ de manera parcial$ el principi dereconeixement mutu7

(s concedei+ for7a e+ecutiva directa a les resolucions en mat)ria de dret de visita i a lesresolucions en mat)ria de restituci* de menors$ sempre !ue la resoluci* disctada tingui for7ae+ecutiva.

%"ntesi de Dret &nternacional rivat ( àgina -)



Síntesi de Dret Internacional PrivatMòdul (.- Dimensió del dret aplica'le

1. Les tècniques de reglamentació i les especialitats normatives del dret internacional privat

l"igual !ue en els dret nacional$ les normes de dret internacional coneten un supòsit de fet i unaconse!3)ncia o resposta jurídica

1.1. Les tècniques de reglamentació

Poden ser 1% ,especte a la manera d"obtenir una conse!3)ncia jurídica

a% J)cnicadirecta 'La norma conté un supòsit regulat i una conse!3)ncia jurídica

b% J)cnicaindirecta 'La norma definei+ el supòsit$ però la conse!3)ncia jurídica s"obté mitjan7ant laremissi* al matei+ ordenament o a un d"estranger !ue serà aplicable pel jutge

&% Per el seu abasta%6nilateral '

La norma considera només la part del supòsit de fet vinculada amb l"ordenament propi

b% Multilateral 'La norma considera la totalitat del supòsit de fet com de tràfic e+tern definit per unacategoria jurídica general #capacitat$ obligacions contractuals$ successions% poguentdesignar com a ordenament aplicable el propi o el de !ualsevol altre estat

/% D"acord amb el resultat !ue el legislador pretengui obtenir a% emissi/ formal a l ordenament aplica+le '

La norma es limita a designar el ordenament més ade!uat #localit4aci* espacial% b% emissi/ per a o+tenir un resultat material '

Declara aplicable l"ordenament o ordenaments !ue permetin arribar a obtenir unresultat material desitjat

La remissi* a un ordenament es duu a terme mitjan7ant el punt de connexi/ '2na circumstància de fet #lloc on /i /a un bé, etc*$ o definida jur"dicament #nacionalitat,

residència /abitual, etc*$(ls punts de conne+i* poden ser'5 acumulatius5 subordinats5 alternatius

1. . Les especialitats normatives

Les normes típi!ues del dret internacional s*n'1% 9ormes de conflicte

(l element específic es punt de connexi/ ' 2na circumst3ncia $ de fet definida jurícament

%"ntesi de Dret &nternacional rivat ( àgina --



#domicili de la persona$ lloc de situaci* d"un bé$ etc.%.ue permet individualit1arquinordenament s .a d aplicar .

&% (specials de DIPr 9ormes directes !ue contenen una regulaci* substantiva per al supòsit de tràfic e+tern.Poden ser'normes estatals5 normes d origen internacional o normes de dret espontani

#pràcti.ues i usos Elex mercatoriaE$/% Condicionades especialment

(n la seva estructura i a un supòsit de fet concret' 6n criteri de conne+i* ambl"ordenament propi #territorialitat%

% Imperatives a supòsits de tràfic e+tern(n la seva estructura i a un supòsit de fet concret connectat amb l"ordenament propi i unaconse!3)ncia jurídica$ !ue no pot ser e+closa per acord de les parts #p.e. les d"ensen0an7aobligatòria%

. Solucions generals

.1. La q+estió del dret aplica+le a les relacions privades internacionals

La seva determinaci* és un dels tre problemes bàsics de DIPr.6n cop es constata la compet)ncia del tribunals per con)i+er un supòsit de trafic e+tern$caldeterminar .uines s n les normes jur"di.ues .ue a.uests tribunals /an d'aplicar*

. . Model general de determinació del dret aplica'le a les relacions privades internacionals

(l model espan0ol és un sistema comple+$ format per un es!uema bàsic #art. : a 1& CC Mtítol preliminarM% i una s)rie de es!uemes o models particulars en base a la especialit4aci* #família$successions$ obligacions$ drets reals%La major part d"a!uests es!uemes estan fora del CC per!u) tenen el seu origen als convnisinternacionals ratificats i en el dret comunitaris #reglaments i directives%.

&.&.1. (l significat de la noci* de lleis de policia de l"article :.1 del CC +leis de policia' Conjunt denormes imperati es unilaterals #dret positiu% del Dret espan0olaplicables a les relacions privades internacionals.>bjectiu'

5 Harantir la consecuci* de políti!ues considerades essencials per l"organit4aci* econòmicao social del país

5 Protegir determinades persones com els infants$ consumidors i treballadorsmbit d"aplicaci*'5 (spacial' >bliguen a tots els !ue i a en territori espan0ol a respectarMles

&.&.&. Les normes de conflicte multilaterals en el sistema de dret internacional privat espan0olLes relacions privades internacionals no cobertes per les normes materials imperatives delfòrum es regulen per les normes de conflicte multilateralsJota norma de conflicte està integrada per tres elements'

1%<n supòsit !ue descriu la mat)ria regulada per la norma #successi*$ obligacions nocontractuals$ etc.%

%"ntesi de Dret &nternacional rivat ( àgina -4



&%<n punt de conne%ió !ue és un element o circumstància del supòsit de fet. Que ellegislador utilit4a per establir un vincle entre a!uest i la llei !ue s" a d"aplicar#nacionalitat$ lloc on s*n el immobles$ lloc on s" a produGt el fet$ etc.%

/%<na conseq+ència $urídica !ue consistei+ en l'ordre d'aplicar l'ordenament jur"dicdesignat per la norma$ !ue pot ser el dret espan0ol o estranger #llei nacional delcausant$ llei del lloc de situaci* de l"immoble$ llei d"on s" a produGt el fet il5lícit%

(. Pro'lemes d aplicació de les normes de dret internacional privat

E*n els !ue es susciten per!u) no sempre coincidei+en les normes !ue regulen els cassos purament interns o doméstics$ ja !ue el tipus de normes del DIPr es caracterit4en per estarvinculats a més d"un ordenament jurídic

(.1. Pla d e%posició

ases o se.Gències del raonament .ue /a de seguir el jutge cridat a con)i+er un cas detr3ficextern en el marc d un proc1s ci il '

1% ase deselecci/ de la norma '

a% Determinaci* de la presencia d"un element d"estrangeria b% Qualificaci* jurídica dels fets per tal de determinar la norma aplicable

&% ase deaplicaci/ de la norma de conflicte seleccionada'a% plicaci* d"ofici i la !3esti* de imperativitat de la norma de conflicte b% Punt de conne+i*' Interpretaci* del criteri de conne+i*$ conflicte mòbil i frau de llei

/% ase ded aplicaci/ de dret estranger designat'a% Determinaci* del contingut i àmbit d"aplicaci* b% (ventual aplicaci* de normes de conflicte estrangeresc% Problemes derivats del contingut material del dret estranger' e+cepci* d"ordre pFblic i

adaptaci*

(. . La selecció de la norma de dret internacional privat aplica'le al cas concret /.&.1. Determinaci* de la pres)ncia d"un element d"estrangeria en els fets !ue configuren l"objecte

del litigi/.&.&. Qualificaci* jurídica dels fets en !u) es fonamenten les pretensions dels particulars per tal de

determinar la norma aplicable8ualificaci/ ' l"operaci* consistent a comprovar si els fets en !ue es fonamenta una acci* o

pretensi* estan recollits en el supòsit d"una norma.Correspon al jutge, i només a ell,determinar la norma aplicableLa !ualificaci* implicainterpretar5 qualificar i su+sumir #relacionar els fet i les categories

jurídi!ues per definirMne l"àmbit material d"aplicaci*%Qualificaci* primària #lex fiori %

Criteri majorment acceptat. La determinaci* de la norma de conflicte s" a d"efectuaramb els conceptes i categories !ue proporcionael dret del f'rum




(.(. >plicació de la norma de con#licte seleccionada

/./.1. L"aplicaci* d"ofici i la !3esti* de la imperativitat de la norma de conflicteLes autoritats judicials i e+trajudicials estan obligades a aplicard ofici les normes de DIPr defòrum &mperativitat de la norma de conflicte' La funci* bàsica del DIPr és proporcionar unareglamentaci* ade!uada a les relacions privades internacionals. 6na norma de conflicte ésimperativa en la mesura !ue e+pressa un inter)s pFblic en la localit4aci* dels supòsits deltràfic e+tern en un ordenament jurídic determinat.(l deure de les autoritats espan0oles d"aplicar d"ofici la norma de conflicte inclou una s)ried"actuacions'

5 Investigar l"element d"estrangeria5 Qualificar jurídicament els fets i en!uadrarMlos en el supòsit de la norma5 Localit4ar l"ordenament jurídic competent mitjan7ant el criteris de conne+i* de la norma5 ,esoldre el fons de la controv)rsia conforme al dret designat

/./.&. Problemes !ue suscita el punt de conne+i*' interpretaci* dels criteris de conne+i*$ conflictemòbil i frau de llei &nterpretaci dels criteris de connexi'

Determinats punts de conne+i* presenten dificultats d"atribuci*' nacionalitat$ domicili$ llocde conclusi* d"un contracte entre absents$ etc. i$ per re!uerei+en interpretaci/7 L"operador jurídic/a d'evitar una projecci mecànica en base a les nocions !ue en el seu dret interntenen a!uestes nocions.(n el cas de la nacionalitat$ correspon al dret espan0ol decidir si una persona és espan0olao no$ per en el cas de nacionals estrangers$ correspondrà al seu dret intern determinar laseva inclusi* o e+clusi*

Conflicte mòbil62s el problema particular !ue susciten els criteris de conne+i*$ fàctics o jurídics$susceptibles de ser modificats al llarg del temps'nacionalitat, domicili, residència /abituali situaci d'un bé moble*

Davant el conflicte mòbil el m)tode més emprat és l"analític !uees +asa en lainterpretaci/ dels o+9ectius que persegueix la norma de conflicte

>rau de llei 6(l frau de llei és laconducta destinada a aconseguir un resultat pro.i+it o contrari al"ordenament jurídic tot i valentMse de mecanismes lícits.(n l"àmbit de del dret d"estrangeria i de nacionalitat$ la realit4aci* de determinats actes #unmatrimoni mi+t% poden tenir la Fnica finalitat obtenir l"autorit4aci* d"entrada$ resid)ncia onacionalitat.2tilit1aci fraudulenta de la norma de conflicte6

L"alteraci* dels punts de conne+i* per tal de provocar un canvi en el dret aplicable !ue permeti efectuar certs actes o negocis !ue d"un altra manera no es podrien efectuar#canvi de nacionalitat$ domicili$ resid)ncia$ fi+aci* de la seu social de persones jurídi!ues$ despla7ament del bé moble$ etc.%




%anci al freu de llei'Consistei+ en l"aplicaci* de la norma material imperativa !ue s" a intentat eludir

(. . >plicació del dret estranger designat per la norma de conflicte/. .1. Determinaci* del contingut i de l"àmbit d"aplicaci* del dret estranger

6n cop determinat aplicable un dret estranger$ el principal problema ésel tractament en el proc1s d un dret desconegut pel tri+unal7

9o s"e+igei+ del jutge !ue conegui el dret estranger$ però se l"imposa !ueconegui d'ofici lallei estrangera designada

(l dret estranger 1s un fet i$ com a tal$ necessita ser al5legat i provat'5 L"al5legaci* i prova del contingut del dret estranger recau en les parts$ especialment en la

!ue l"invoca$ enacar !ue el jutge pot esbrinar sobre el seu contingut En el sistema espanyol5 el dret estranger aurà de ser provat en el seu contingut i vig)ncia$ podentMse valer el tribunal del medis !ue estimi necessaris d"esbrinament per la seva aplicaci*

#L(C&@@@ art. &:1$&%(. . . >plicació eventual de les normes de con#licte estrangeres' remissi* al dret d"un estat

plurilegislatiu ireen iament -i an molts estats !ue tenen més d"un ordenament # plurilegislaci/ % !ue pot ser territorialM(span0a$ entre d"altresM o personal #Vndia$ PaWistan$ etc.% 9i i cap soluci* satisfactòria al 1@@X$ però es treballa sobre les seg3ents propostes'

1% doptar punt de conne+i* subsidiarisEi la nacionalitat no és prou determinant$ tenir en compte el domicili$ per e+emple.

&% Jenir en compte !ue regulen els conflictes interns/% Considerar !ue la norma de conflicte es referei+ al dret d"una de les seves unitats

territorials een iament:

8ecanisme destinat a resoldre el problema !ue es presenta !uan els punts de conne+i* ensconduei+en a un dret estranger i al ora a!uest utilit4a unes normes de conflicte !ue sen0alenaltres punts de conne+i*.

!eenviament de primer grau#o retorn% Quan les normes de conflicte del dret estranger designat aplicablereen ien al dret del

f'rum !eenviament de segon grau

Quan les normes de conflicte del dret estranger designat aplicable$ al seu torn$reen ienal dret d un tercer estat

!eenviament circular Quan es possible reenviar a un !uart estat$ o fins i tot elretorn al dret del f'rum

%"ntesi de Dret &nternacional rivat ( àgina -;



/. ./. Problemes derivats del contingut material del dret estranger'excepci/ d ordre p*+lic iadaptaci/

Excepci/ d ordre p*+lic

ctua un cop s" a comprovat !ue l"aplicaci* de la llei estrangera en el cas concret provocaun resultat contrari als principis bàsics !ue configuren el sistema jurídic del fòrum.

L"aplicaci* de l"e+cepci* d"ordre pFblic compota un judici de valor respecte al grau decompatibilitat entre el dret estranger i el dret de fòrum. Dimensi positiva' Llei de policia o normes imperatives #el !u) es obligat fer% Dimensi negativa' (+cepci* d"ordre pFblic o normes de pro ibici*

<rdre públicintern 6Con9unt de normes imperatives #ius cogens% !ue els particulars no poden derogarmitjan7ant l"autonomia de la voluntat

<rdre públic internacional 6

om1s les normes imperatives #ius cogens% !ue traslluei+en principis i valorsfonamentals del matei+ ordenament #normes essencials% 0daptaci/

L"articulaci* de les respostes !ue proporcionen les diferents lleis cridades a regular undeterminat aspecte o !3esti* acostuma a no tenir masses dificultat$ però i an casss en !ueaparei+ el pro+lema de l adaptaci/7

Y. Yengler o va il5lustrar amb la metàfora de la bicicleta' (l jutge és un mecànic !ue ade muntar una bicicleta amb peces fabricades a reu del m*n i !ue no sempre encai+en.Caldrà adaptarMles per!u) la bicicleta funcioni.

Heneralment els problemes esdevenen de'1% La ruptura dels vincles de conne+itat entre les lleis !ue regulen una matei+a situaci*&% La ruptura desl vincles de subordinaci7o o depend)ncia entre la !3esti* pr)via i la

!3esti* principal

. !ls con#lictes interns

Problemes derivats de la coe+ist)ncia de diversos ordenaments jurídics a l"interior d"un estat'dretinterregional

.1. !ls pressupòsits dels con#lictes interns

.1.1. La noci* de plurilegislaci*Coe+ist)ncia a l"interior d"un estat de diversos ordenaments jurídics !ue s"apli!uen a diversescol5lectivitats umanes

.1.&. (ls pressupòsits polítics i jurídics de la plurilegislaci*

.1./. La dimensi* interna del dret internacional privatE"anomena dimensi* interna del dret internacional privat a la coe+ist)ncia a l"interior d"unestat de diversos ordenaments jurídics. 9o es tracta de dret transitori ni les conne+ions es basen el temps i inclouen els conflictesinterterritorials i interpersonals$ però s"e+clou d"a!uesta definici* els Ndrets privatsO #normesde caràcter religi*s o dret esportiu%

%"ntesi de Dret &nternacional rivat ( àgina -=



. . !ls con#lictes interns en l ordenament espan)ol

(span0a$ el conjunt de regles per solucionar els conflictes intern s"anomenadretinterregional

.&.1. ntecedents istòrics(span0a és un estat plurilegislatiu de caràcter territorial, anterior a la Constituci* i amb unaFnica organit4aci* judicial.

.&.&. (l repartiment de compet)ncies després de la Constituci* de 1 <:Correspon a les CC la conservaci*$ modificaci* i desenvolupament dels drets civils$ foralo especial$ peròcorrespon a l'3stat la competència exclusiva per a dictar lesnormes per a resoldre conflictes de lleis , tant internacional com internes

.&./. (l sistema actual del dret interregionalLa t)cnica tradicional i més utilit4ada en els temes inclosos en els diferents ordenaments !uecoe+istei+en a (span0a a estat la deles normes de conflicte7

(ls principis bàsics s*n'1% Igualtat entre ordenaments coe+istents&% l ora de dictar normes per a solucionar els conflictes interns$ el legislador a de

preser ar la certesa en el tr3fic interregional

2s un tractament molt similar al !ue es donen als conflictes internacionals$ però amb lasalvetat de !ue no es poden fer servir els mai+os punts de conne+i*.Per e+emple$ tots els espan0ols tenen la matei+a nacionalitat' (s fan servir$ doncs$ les reglesde e;natge ci il7

.&. . Les conne+ions en dret interregional' el veGnatge civil

H+a sujeci n al derec/o civil común o especial o foral se determina por la vecindad civilI#art. 1 .1 CC%Precisions sobre el veGnatge civil'

1% 9o es tracta de cap subnacionalitat&% Cal distingir el veGnatge civil del veGnatge administratiu !ue resulta de la condici*

política(l veGnatge civil es pot ad!uirir de diverses maneres'

1% d!uisici* originària#ius sanguinis i ius solis$

&% d!uisici* per opci*'a% (l pares dins dels ; primers mesos poden atribuGr el veGnatge d"un d"ells b% 8odificaci* voluntària$ per opci/ $ del cònjugec% >pci* ordinària' Des dels 1 an0s i fins un an0 després de l"emancipaci*

/% d!uisici* derivativa' 1@ an0s de resid)ncia sense aver efectuat cap declaraci* al,egistre Civil$ o & an0s si l"interessat ai+i o manifesta en el ,egistre Civil

% d!uisici* com a conse!3)ncia de l"ad!uisici* o recuperaci* de la nacionalitatespan0ola

%"ntesi de Dret &nternacional rivat ( àgina -@



2. Supòsits del dret de les persones9 #amília i successions

2.1. Introducció

(n el moment actual$ les dificultat deriven de les diferents tradicions jurídi!ues$ molt arrelades$en el dret de família i !ue no es poden resoldre per mitjà d"un recurs sistemàtic a l"e+cepci*d"ordre pFblic.

(ls grans corrents migratoris ens fan con)i+er problemes com$ per e+emple$ derivats del dretmusulmà$ !ue admet la poligàmia i el repudi.(ls supòsits referents a la persona$ família i successions fan refer)ncia a àmbits en !u)l"element personal té una importància cabdal respecte a l"element patrominial.

2. . !l matrimoni

(span0a el matrimoni és dissolubleA.&.1. Celebraci*

1% Condicions de fons

(ls contraents an de tenir plena capacitat i un estat civil !ue els i permeti contraurenFpcies$ conforme a la legislaci* espan0ola

&% Condicions de forma(ls re!uisits formal s*n'

5 (+teriorit4aci* del consentiment davant una autoritat #pot ser celebrat a l"estrangerconforme al costum local o consular%

5 Janmatei+ pot ser celebrat un matrimoni religi*s #canònic o no%A.&.&. (fectes del matrimoni

8itjan7ant el matrimoni s"establei+ una comunitat de vida$ amb efectes personal i patrimonials des del punt de vista del DIPr per!u) presenta problemes de naturalesa diversade !ualificaci*$ conflicte mòbil$ d"adaptaci* per la seva vinculaci* amb el dret successori i enrelaci* als drets del cònjuge supervivient.(l Codi civil espan0ol establei+ un sistema de conne+ions en cascada'5 Conne+i* principal' 9acionalitat comuna fi+ada al moment de contraure nFpcies5 Conne+i* subsidiària' utonomia de la voluntat #entre nacionalitat o lloc de resid)ncia%5 ,esid)ncia abitual comuna immediatament posterior a la celebraci* del matrimoni5 Per la llei del lloc on s" a celebrat el matrimoni

A.&./. 9ul5litat$ divorci i separaci* judicial(n els casos de nul5litat$ divorci o separaci* sempre és necessària laintervenci judicial*Competència dels tribunals'

La compet)ncia dels tribunals espan0ols està determinada per el ,&&@1?&@@/ i$subsidiàriament per l"art. &&./ L>PB #si el domicili no és en la 6(%

+lei aplicable'a% (n la nul,litat matrimonial' Eegons l"art 1@< CC la nul5litat del matrimoni i els seus

efectes es determinaran de conformitat ambla llei aplica+le a la cele+raci/

%"ntesi de Dret &nternacional rivat ( àgina -A



b% (n laseparaci/ legal i aldi orci ' Eegon l"art 1@<.1 CC la llei aplicable serà la nacionalcomF dels cònjuges en el moment de la presentaci* de la demanda i de formasubsidiària$ la de la resid)ncia comuna al moment de la celebraci* i en defecte la Fltimaabans de la dissoluci*

!econeixement i execuci de sentències'

(ncara !ue l"art 1@< CC re!uerei+ de l"e+e!uàtur$ en l"àmbit del ,&&@1?&@@/$ elreconei+ement és automàtic

2.(. La #iliació

A./.1. iliaci* per naturalesaLa filiaci* es regeirà per la llei personal del fill i si no es pot determinar$ per el de la sevaresid)ncia #art. . CC%

A./.&. iliaci* adoptiva1% Compet)ncia de les autoritat espan0oles

(n la adopci*$ els tribunals espan0ols s*n competents'5 Quanl adoptat és espan0ol o té la resid)ncia abitual a (span0a5 Quan l adoptant és espan0ol o té la resid)ncia abitual a (span0a5 (n la nul5litat !uan l"adopci* s" a constituGt per autoritat espan0ola

&% Casos regits per la llei espan0ola En la constituci/5 con ersi/ nul,litat i re isi/ de l adopci/:

5 Quanl adoptat té la resid)ncia abitual a (span0a5 Quanl adoptat a estat traslladat a (span0a amb la finalitat de residirM i

Capacitat de l adoptat i consentiments necessaris

Zàsicament sempre la llei espan0ola. Jambé pot ser llei estrangera'5 Quanl adoptat té la resid)ncia abitual fora d"(span0a5 Quanl adoptat no té la nacionalitat espan0ola tot i tenir la residir a (span0a

Consentiments5 audències i autorit<acions

Zàsicament sempre la llei espan0ola. Jambé pot ser llei estrangera'5 Quan és d"inter)s superior de l"adoptat

/% (ficàcia a (span0a de l"adopci* constituGda per una autoritat estrangera 0utoritat estrangera que no pertany a un estat que no 1s part del Con eni de l =aia

5 La compet)ncia de les autoritats estrangeres s" a de controlar de manera !ue i agiun vincle suficient !ue permeti admetre la seva compet)ncia

5 Llei aplicada' E" a d" aver aplicat la llei designada per la norma de conflWicteestrangera

5 L"adopci* constituGda a l"estranger per un adoptant espan0ol a de tenir unacorrespond)ncia substancial amb els efectes establerts en la legislaci* espan0ola$sense importar el nom legal de la instituci* en el dret estranger

5 Ei l"adoptant és espan0ol a de comptar amb una declaraci* d"idoneGtat




5 Ei l"adoptant és espan0ol$ és necessària la intervenci* de l"entitat pFblica corresponenta l"Fltima resi)dncia a (span0a

5 -a de comptar amb document pFblic aut)ntic$ legalit4at o postil,lat !ue no siguicontrari a l"ordre pFblic

5 -a de ser compatible amb l"ordre pFblic

Situacions en que 1s aplica+le el Con eni de l =aia5 Quan el menor té la resid)ncia en un estat part #estat d"origen% i és traslladat a un altre

estat part #estat de recepci*%5 E"aplica a adopcions plenes en !u) els adoptants tenen men0s de 1: an0s5 E"aplica de forma imperativa$ !uan és aplicable

A././. (fectes de la filiaci*Les relacions paternofilials es regei+en per la llei nacional del fill $ sense precisar com agiobtingut la nacionalitat$ ni en el m oment en !ue o a fet.

,especte a les normes relatives a la compet)ncia i reconei+ement$ les normes del fòrum i elsConvenis de l"-aia an estat despla7ats pel ,&&@1?&@@/

2. . !ls aliments

9 partir del )@ de juny de - )) entrà en vigor el !5J- A, relatiu a lacompetència, la llei aplicable el reconeixement i l'execuci de les resolucions icooperaci en matèria d'obligaci d'aliments*

(n el !ue respecta a la compet)ncia judicial és d"aplicaci* el , ?&@@1 #fòrum especial% !ueafavorei+ els interessos del creditor dels aliments(n el !ue respecta la llei aplicable encara és vigent el Conveni de l"-aia de 1 </' (n primerlloc la de la resid)ncia abitual del creditor ,econei+ement i e+ecuci*' Conveni de l"-aia de 1 </ i , ?&@@1 i fins i tot el Conveni de 9[de 1 A;

2.2. Les successions per causa de mort Eegons l"art. &&./ *n competents els tribunals espan0ols !uan el causant agi tingut l"Fltimdomicilia (span0a

A.A.1. Euccessi* testadaLa capacitat per testar es regei+ per lallei nacional del testador7

La incapacitat per a .eretar i les pro ibicions especials les determinenla llei aplica+le a lasuccessi/7

Per al !ue fa al contingut del testament$ es regei+ per la llei nacional del causant

A.A.&. Euccessi* contractual 9o i cap difer)ncia amb la successi* testada

A.A./. Euccessi* intestadaLlei de la nacionalitat del cusantLa lex situs podria aplicarMse en immobles situats a l"estranger

%"ntesi de Dret &nternacional rivat ( àgina 4)



A.A. . Q3estions comunesLa llei reguladora de la successi* aplica a l"inici del procés successori$ a la declaraci*d" ereus i a l"acceptaci* d" er)ncia.(s possible invocar e+cepci* d"ordre pFblic

3. Supòsits del dret patrimonial

Eituacions jurídi!ues internacionals de contingut econòmic#obligacions contractuals,extracontractuals i drets reals$

3.1. Les o'ligacions contractuals

La funci* econòmica del contracte es pot veure entorpida com a conse!3)ncia del seu caràcterinternacional.Pel !ue fa al dret internacional privatespanyol $ elCon eni de oma de %>?$ so+re la lleiaplica+le a les obligacions contractual en proporciona les pautes a seguir

;.1.1. (l Conveni de ,oma de 1 :@' aspectes generals

6nifica als paGsos membres de la 6( lesnormes de conflicte aplicables a leso+ligacionscontractuals internacional7 Les disposicions s*n aplicables ensituacions que impliquin unconflicte de lleis7

La seva aplicaci* despla7a les normes de conflicte intern i és compatible amb el ,eglaments(uropeus. atèries excloses del conveni' (n mat)ria de família i successions$ obligacions derivades deles lletres de canvi$ +ecs i pagarés i assegurances #tenen reglamentaci* específica%

;.1.&. La llei aplica+le al fons #contingut% de les obligacions contractuals. La llibertat d"elecci* dellei per les parts

odalitats normatives en la determinaci de la llei aplicable'1% (lecci* de la llei per les parts #autonomia conflictual%

Les parts poden designar una sola llei per a regular les diferents !3estion derivadesd"un contracte$ o bé poden fragmentarMne la regulaci* entre lleis diferents

&% le+ibilitat per aplicar la llei més vinculada al cas$ o de protecci* al més d)bil/% Limitaci* de les normeslex fori #llei d"un tercer estat%

;.1./. Límits a l"autonomia conflictual en els contractes amb una part d)bil(n el contractes am+ consumidors cal tenir en compte'

1% La protecci* es limita als consumidors passius. E*n captats en el país de la sevaresid)ncia abitual per un professional o empresari estranger

&% La llei elegida per les pars a de garantir al consumidor$ com a mínim$ la protecci* !ueli dispensen les lleis del seu fòrum

,esten e+closos els contractes de consum sobre béns immobles$ béns immaterials$ detransport$ de finan7ament i de serveis !ue s" agin de prestar e+clusivament fora del paísde resid)ncia abitual del consumidor

(n el contractes indi iduals de tre+all s" a de precisar'1% Ei el treball s"e+ecuta en un sol país$ la llei aplicable és la d"a!uell país.&% Ei no s"e+ecuta en un sol país$ la llei aplicable serà la dels país de l"establiment contractant

%"ntesi de Dret &nternacional rivat ( àgina 4-



;.1. . La llei aplicable si no i a elecci* de llei. (l sistema de presumpcions i el criteri dels vinclesmés estrets #la clàusula d"e+cepci*%(l Conveni de ,oma adopta com punt de partida !ue la norma seràla del pa@s que presentiincles m1s estrets

La presumpci/ general és !ue la llei més vinculada es la dela residència .a+itual de la part

que d efectuar la prestaci/ material (n els contractesen .uè no és possible determinar la prestaci material o del conjunt decircumstàncies resulta !ue presentenvincles més estrets am un altre pa"s$ el jutge !uedaabilitat per identificar la llei a aplicats(cl3usula d excepci/)

;.1.A. Incid)ncia de les normes materials imperatives en el r)gim jurídic del contracteLes normes materials imperatives s*n les d"ordre pFblic intern o deius cogens !ue els particulars no poden derogar mitjan7ant l"Fs de l"autonomia material$ com és la llei delcontracte #arts. 1&AA a 1/1 CC%

;.1.<. (l ,eglament ,oma I

L"objectiu del ,A /?&@@: #,oma I% és afavorir la previsibilitat dels resultat dels litigis iseguretat jurídica en l"espai judicial europeu 9spectes rellevants'

a% (l ,eglament ,oma I substituei+$ però no deroga el Conveni de ,oma b% 2s un ,eglamenterga omnesc% E"aplica d"ofici #no a de ser al5legat per les parts%d% L"àmbit s*n les obligacions !ue nei+en de !ualsevol contracte #civil$ mercantil$ etc.%sempre !ue i agi$ al men0s$ un element d"estrangeria

e% mbit temporal' Contractes realit4ats després del 1<M1&M&@@f% mbit territorial' 6($ e+cepte 6\ i Dinamarcag% 9ormes de conflicte' Henerals i específi!ues per contractes de transport$ prtectores de la

part més d)bil #consumidors$ assegurances i de treball%% Primer pun de conne+i*' autonomia de la voluntat contractuali% falta d"elecci* no utilit<a el sistema de presumpcions ' Designa la llei aplicable i

també inclou laclàusula d'excepci o escapatòria j% Preveu !ue tinguin efecte les lleis de policia de fur W% Inclou les anomenadesnormes aplicables

5 ,eenviament5 (+cepci* d"ordre pFblic5 ,emissi* a un ordenament plurilegislatiu

3. . Les o'ligacions e%tracontractuals

Conjunt eterogeni de situacions jurídi!ues !ue Fnicament tenen en comF el fet de sorgir almarge d'una relaci jur"dica preexistent, generalment un contracte

;.&.1. Eignificat i àmbit material de la categoria de les obligacions no contractuals

Compr)n la responsabilitat civil derivada d"un supòsit il5lícit Mtant civil com penalM. 6n acte o




omissi* !ue causa un dan0 i !ue genera el dret de !ue la víctima vegi reparat el perjudicicausat per l"autor d"a!uest dan0

;.&.&. La crisi de la llei del lloc de l"acte il5lícitLa reglalex loci delicti comissi de l"art. 1@. CC comporta moltes avantatges$ però amb l"estatde la t)cnica actual és$ de vegades$ molt difícil !uin és lloc de comissi* del acte il5lícit

;.&./. Procés d"especialit4aci* en la reglamentaci* de la responsabilitat civil derivada d"actes il5lícits5 ccidents de circulaci* per carretera #Conveni de l"-aia MAM1 <1%5 ,esponsabilitat per productes # Conveni de l"-aia &M1@M1 </%

;.&. . (l ,eglament ,oma II,:; ?&@@< sobre la llei aplicable a les obligacions e+tracontractuals i també elecròni!ues#e+closes del ,oma I%.L"objectiu del ,eglament és afavorir la previsibilitat dels litigis #igual !ue ,oma I%.La norma general s"inclina per designar la llei del lloc on es produei+ de dan0$ encara !ue

incorpora una notable fle+ibilitat. 9spectes rellevants'

a% Caràcter erga omnes$ encara !ue el demandat tingui el domicili fora de la 6( b% ]mbit material' >bligacions e+tracontractual en mat)ria civil i mercantilc% Criteri general' País on es produei+ el dan0d% (s preveu la possibilitat d"elecci* de les partse% 9ormes de conflicte específi!ues per dan0s causat per productes defectuosos$

compet)ncia deslleial$ dan0 mediambiental$ propietat intel5lectual$ enri!uiment injust$ ila gesti* de negocis

f% plicaci* de les lleis de policia del fòrumg% Inclou les anomenadesnormes aplicables

5 ,eenviament5 (+cepci* d"ordre pFblic5 ,emissi* a un ordenament plurilegislatiu

% Preemin)ncia del ,egalament sobre convenis internacionals e+istents

3.(. !ls drets reals so're els '0ns mo'les i immo'les

;./.1. La conne+i* a lalex rei sitae(l !ue els béns moble inmmobles es regei+in per la llei del lloc de la seva situaci* ésàmpliament acceptada en dret comparat per motius molt dicerssos

;./.&. Dificultats derivades del canvi de situaci* dels béns moblesQuan els béns mobles canvien de lloc$ és necessari concretar on es troven per determinar lallei aplicable. la pràctica és difícil concretar la situaci*$ per el !ual els tribunals an de resoldre aplicant

punts de conne+i*




;././. Conne+ions específi!ues per a determinats béns Béns en trànsit '

(s considera !ue els béns encara s*n al lloc de l"e+pedici*$ llevat de pacte entre les partsoptant per el lloc de destinaci*

itjans de transport 'ai+ells$ aeronaus i ferrocarrils' (l país del seu abanderament$ matriculaci* o registreutomòbils i mitjans de transport per carretera' País on es trobin

;./. . Q3estions particulars !ue suscita la delimitaci* i aplicaci* de la llei reguladora dels drets realsKGestions concretes .ue correspon regular a la llei designada'

1% Determinaci* de les coses !ue poden ser objecte d"un dret real&% (l caràcter de les coses/% Jipus de drets reals

% Eistemes de constituci* de drets realsA% Contingut;% Publicitat dels actes de constituci*




Síntesi de Dret Internacional PrivatMòdul .- ;acionalitat9 ciutadania europea i estrangeria

1. La nacionalitat

1.1. Signi#icat i a'ast de la nacionalitat

1.1.1. EignificatLa nacionalitat és un vincle jurídic !ue i a entre una persona i un estat determinat.

1.1.&. bast1% tribuei+ a !ui la tédrets i deures de car3cter p*+lic

&% 2s un dret fonamental de la personaa% de configuraci* legal #pel ministeri de la llei% b% és unestat ci il +3sic de la persona

c% és un vincle jurídic am+ efectes en dret internacional p*+lic i pri at

1.1./. La regulaci* de la nacionalitat espan0ola(s regula per l"art. 11 C( i els arts. 1< a &; CC

1. . L atri'ució de la nacionalitat espan)ola

Les circumstàncies !ue determinen l"atribuci* de la nacionalitat espan0olad origen es regei+en per dos criteris bàsics'1%ius sanguinis6

(n consideraci* a la filiaci* per naturalesa d"un ciutadà espan0ol amb independ)ncia dellloc de nai+ement

&%ius soli6Quan la nacionalitat s"atribuei+ pel fet del nai+ement en territori espan0ol

1.&.1. Eupòsits d"atribuci*% n espanyolsd origen '1% (ls nascuts de pare o mare espan0ols&% (ls nascuts a (span0a de pares estrangers si$ al men0s$ un d"ells agués nascut a (span0a/% (ls nascuts a (span0a de pares estrangers$ si ambd*s no tinguessin cap nacionalitat

#apàtrides% i si en la seva legislaci* atribuís al fill una nacionalitat

% (ls nascuts a (span0a i !ue la seva filiaci* no resulti determinada1.&.&. (fectes de la nacionalitat espan0ola d"origen

1% Cap espan0ol no podrà ser privat de la seva nacionalitat com a sanci* legal&% (ls espan0ols podran ad!uirir la nacionalitat de determinats paGsos$ sense perdre la

nacionalitat d"origen #doble nacionalitat%

1.(. L adquisició de la nacionalitat espan)ola

Qui no tinguien n1ixer la nacionalitat espan0ola$ la podrà ad!uirirMla #encara !ue tindrà elcaràcter deno origin3ria % en un moment posterior per alguna de les tres vies previstes'opci/5

concessi/ per residència i concessi/ per carta de naturalesa .

%"ntesi de Dret &nternacional rivat ( àgina 4;



1./.1. L"opci*La poden e+ercir les persones !ue'a% (stiguin o agin estat subjectes a la pàtria potestat d"un espan0ol b% (l pare o mare agin estat originàriament espan0ols i nascuts a (span0ac% 9o se"ls atribuei+i la nacionalitat d"origen per!u) la seva filiaci* per naturalesa agi estat

determinada després d" aver complert els 1: an0s.1./.&. La concessi* per resid)ncia a (span0a

L"estranger !ue residei+i a (span0a podrà ad!uirir la nacionalitat espan0ola mitjan7antconcessi* atorgada per el 8inistre de Bustícia !ue complei+i amb el re!uisit per perman)nciacontinuada dedeu anys a (span0a. 3xcepcions'

1% ,efugi polític' A anys

&% Ciutadans nacionals d" ndorra$ d"un estat iberoamericà$ ilipines$ Huinea (!uatorial$

Portugal i sefardites'# anys/% Per vinculaci* estreta amb (span0a' 1 an)

E"entén !ue i a vinculaci* estreta en cas de'a% aver nascut a (span0a b% no aver e+ercit en el moment oportF la facultat d"optarM ic% aver estat subjecte legalment durant dos an0s consecutius a la tutela d"un

espan0old% portar un casat amb un espan0ol #i no estar separat%

e% ser vidu o vídua d"un espan0olf% aver nascut fora d"(span0a de pare o mare$ avi o àvia$ !ue aguessin estat

originàriament espan0ols1././. La concessi* per carta de naturalesa

(+cepci*$ gràcia discrecional del Hovern$ !ue permet es!uivar els re!uisits necessaris.

1. . La pèrdua de la nacionalitat espan)ola 1. .1. Eupòsits de p)rdua voluntària

1% d!uisici* voluntària d"una altra nacionalitat.La p)rdua no és immediata' es produei+ al cap de& anys

&% ^s e+clusiu d"una altra nacionalitatLa p)rdua tampoc és immediata' es produei+ al cap de& anys E"evitarà si l"interessat acredita !ue en a!uest termini a fet servir la nacionalitat

/% ,enFncia e+pressa a la nacionalitat espan0olaL"espan0ol a de residir a una altre país i a de comptar amb un altra nacionalitat

% tribuci* d"una nacionalitat estrangeraPersones nascudes a l"estranger a les !ue se"ls atribuei+ la nacionalitat d"a!uell país

%"ntesi de Dret &nternacional rivat ( àgina 4=



1. .&. Eupòsits de p)rdua per nacionals espan0olsque no .o siguin d origen

L"art. &AA CC preveu tres supòsits'1% -èrdua autom3tica ' ls !e durant tres an0s aguessin utilit4atexclusi ament la

nacionalitat a la !ue van renunciar !uan van ad!uirir la nacionalitat espan0ola&% -er sanci/ go ernati a ' Quan un espan0ol entri voluntàriament a servei d"armes o

e+ercei+i un càrrec polític en un estat estranger i a més o facicontra la pro/ibiciexpressa del Lovern/% -er sanci/ 9udicial en sent)ncia civil' Quan l"interessat a incorregut en falsetat o frau

al ora d"obtenir la nacionalitat espan0ola

1.2. La recuperació de la nacionalitat espan)ola (ls !ui perderen la nacionalitat espan0ola la podran recuperar si acrediten la seva condici*anterior d"espan0ols i complei+en amb determinats re!uisits$ alguns general i un d"específic perels !ui la van perdre per sanci*,e!uisits generals'

1% residir a (span0a$ llevat dels emigrants i els seus fills&% declara davant l"encarregat del ,egistre civil la valontat de recuperar la nacionalitat/% Inscriure la recuperaci* en el ,egistre civil

,e!uisit si es va perdre la nacionalitat per sanci*'Caldrà$ a més$ una N abilitaci* concedida discrecionalment pel HovernO mitjan7ant un acorddel Consell de 8inistres

1.3. La do'le nacionalitat

Les situacions de doble nacionalitat s*n considerades una anomalia jurídica pels estats !ueentenen !ue el vincle de nacionalitat a de ser e+clusiu.D"altra banda a an estats !ue estimen !ue la doble nacionalitat pot enfortir els vinclesistòrics amb determinats estats(punt de ista espanyol)

1.;.1. Les situacions de doble nacionalitat1% (n aplicaci* d"un tractat internacional de doble nacionalitat

-i an tractats amb' Colòmbia, 9rgentina, !epública Dominicana, Mile, araguai, 8icaragua, Luatemala, Bol"via, 3.uador, Costa !ica i 0ondures

&% (ls espan0ols d"origen no perdran la nacionalitat si ad!uirei+en les nacionalitatsd" ndorra$ d"un estat iberoamericà$ ilipines$ Huinea (!uatorial i Portugal

/% (ls nacionals d" ndorra$ d"un estat iberoamericà$ ilipines$ Huinea (!uatorial i Portugalno perdran la seva nacionalitat si ad!uirei+en la nacionalitat espan0ola

% (n els supòsits de p)rdua de la nacionalitat espan0ola si al recuperarMla la actual nacionalés d"un dels paGsos amb tractat de doble nacionalitat

. La ciutadania europea

.1. Signi#icat de la noció

Eerà ciutadà europeu tota persona !ue ostenti la nacionalitat d"un (stat membre.

La ciutadania de la 6ni* serà complementària i no sustitutiva de la ciutadania nacional

%"ntesi de Dret &nternacional rivat ( àgina 4@



La ciutadania europea permet gaudir dels drets addicionals i suplementaris respecte als !uereunei+ la ciutadania nacional i constituei+ un vincle tant polític co jurídic$ ja !ue artribuei+ unestatus general$ el de ciutadà de la 6ni* (uropea$que t1 dret in.erents .

. . !ls drets del ciutad" de la <nió !uropea

(n l"àmbit estatal',econei+ el dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals en les matei+escondicions !ue els nacionals de l"estat

(n l"àmbit comunitari'1% (l dret a ser elector i elegible en les eleccions al Parlament europeu&% Dret de petici* davant el Parlament europeu/% Dret a dirigirMse al Defensor del Poble#europeu$% Dret a dirigirMse per escrit a !ualsevol de les institucions o organismes comunitarisA% Dret acircular i residir lliurement en territori dels estats mem+res

;% Dret a posarMse en contacte amb les institucions europees en una de les lleng3es oficials<% Dreta a accedir als documents del Parlament europeu:% Dret a la igualtat d"accés a la funci* pFblica comunitària% Dret a gaudir del principi de noMdiscriminaci* per ra* de nacionalitat$ se+e$ origen racial$

religi*$ discapacitat$ edat o orientaci* se+ual

(. La condició d estranger a !span)a

(.1. =oncepte i condició de l estranger

(l concepte estranger i condici* jurídica d"estranger s*n diferents/.1.1. L"estranger Ciutadans !ue no tenen la condici* d"espan0ols$ inclòs els apatrides

/.1.&. La condici* d"estranger L"estrangeria es configura com un estatus o condici* jurídica general de la persona.(ls estrangers estan subjectes a determinades limitacions respecte als drets i deures !uegaudei+en els nacionals espan0ols

1% (stan subjectes a un r)gim jurídic específic perl entrada9 permanència i sortidad"(span0a

&% E*n titulars només de determinats drets de caràcter pFblic i privat/.1./. ,ellevància actual del dret d"estrangeria

(span0a a passat de ser un país d"emigrant a ser un país amb una forta immigraci*.(span0a és un estat membre de la 6( !ue manté vincles estrets amb -ispanoam)rica igeogràficament és el més proper a frica.

(. . Les normes en matèria d estrangeria

/.&.1. (l r)gim jurídic general

2s el !ue s"aplica als estrangers !ue no es beneficien de cap normativa favorable establerta

%"ntesi de Dret &nternacional rivat ( àgina 4A



per convenis internacionals$ pel dret comunitari o per les normes internes.(l v)rte+ de dret espan0ol és la Constituci*.Les normes bàsi!ues sobre estrangeria estan recollides a la Llei >rgànica d"(strangeria #L>(%

/.&.&. (ls r)gims particulars d"estrangeria 0i /a tres règims particulars'

1% (l derivat dels tractats i convenis internacionals&% (l de l"estrangeria comunit3ria

/% (ls dels asilats i refugiats/.&./. L"estrangeria comunitària' aspectes generals

La plasmaci* del r)gim de llibertat de circulaci* i del r)gim de la ciutadania europea en eldret d"estrangeria espan0ol es concreta en elrègim pri ilegiat esta+lert pels ciutadans de la6ni/ Europea i els sues familiars5 regulat al ,D & @?&@@<La llibertat de circulaci* es concreta en' lliure entrada i sortida, estada, residència permanent i treball a 3spanya per part de nacionals d'altres estats membres de la 6ni*(uropeambit d"aplicaci*'

(l ,eial decret resulta aplicable$am+ independència de la nacionalitat5 als familiarsseg3ents$ sempre que .i tinguin un incle de con i ència esta+le i permanent:

a% cònjuge b% parella amb relaci* anàloga al matrimoni registradac% descendents directes i els del cònjuge o parella registrada

d% ascendents directes i els del cònjuge o parella registrada(ntrada i sortida'

Les persones identificades al ,D & @?&@@< tene dret a entrar$ sortir$ circular i continuarlliurement en territori espan0ol.L"(ntrada es fa amb passaport o document d"identitat en vigor.;o es pot e%igir capvisat

3stada' La perman)ncia de men0s de tres mesos no re!uerei+ cap tràmit$ independentment de lafinalitat

!esidència (estada superior als tres mesos):

,esidents nacional d"un estat de la 6(5 o cal targeta de residencia . 9" i prou en !ue sol5licitin la inscripci* en el ,egistre

Central d"(strangers !ue comporta l"e+pedici* immediata d"un certificat de registreamiliars de residents nacional d"un estat de la 6(5 Cal targeta de residencia de familiar . Jé una validesa de cinc an0s o men0s

!esidència permanent6Jot ciutadà de la 6( obté el dret de resid)ncia permanent després de residirM iininterrumpudament a l"estat d"acollidadurant cinc anys




3xpulsi ' 9omés es pot e+plulsar a un ciutadà membre de la 6( per motiusimperiosos o deseguretat p*+lica

(.(. L entrada d estrangers en territori espan)ol

L"entrada dels estrangers sempre s" a de dur a terme pels lloc d"accés abilitats amb a!uestafinalitat$ sota el control dels serveis policials

/./.1. Documentaci* e+igidaPassaport i visat$ si escau#estrangers no comunitaris$(l visat és concedit per la representaci* diplomàtica o oficina consular d"(span0a en el paísen !ue residei+i l"estranger Nipus de visats'

1%Bisats de tr3nsit $ !ue només autorit4a a creuar l"estat espan0ol&%Bisats d estada $ !ue poden ser de curta durada #tres mesos% o d"estada mFltiple per raons

professional #durant mesos%/%Bisats de residència $ per als estrangers !ue vulgion traslladar la seva resid)ncia a

(span0a i !ue poden ser'a% de resid)ncia temporal#sense realit1ar activitats laborals$ b% de resid)ncia temporal en virtut de reagrupaci* familiar c% de resid)ncia temporal i treball per compte ali)d% de resid)ncia temporal i treball per compte ali) de durada determinadae% de resid)ncia temporal i treball per compte propi

f% de resid)ncia temporal i treball en el marc de prestacions transnacionals de serveis%Bisats d estudis

/./.&. ltres aspectes relatius a l"entrada

sintesi del dret internacional privat

Documents