COM HA AFECTAT LA CRISIS AL TRANSPORT PRIVAT?

Miquel Nadal, Fundació RACC 8 d’abril de 2014

ÍNDEX

1. La renda de les famílies i la despesa en transport

2. Evolució del trànsit i de la congestió

3. Mobilitat i seguretat viària

4. Mobilitat i medi ambient

1. La renda de les famílies i la despesa en transport

1. La renda de les famílies i la despesa en transport

La despesa de les llars, en termes reals, ha caigut un 11% des de 2007.

CAIGUDA INTENSA DE LA DESPESA DE LES LLARS DURANT LA CRISIDespesa total i mitjana per llar

400.000

420.000

440.000

460.000

480.000

500.000

520.000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

FONT: INE i elaboració pròpia

Desp

esa

tota

l (M

ilers

€)

26.000

27.000

28.000

29.000

30.000

31.000

32.000

Desp

esa

mitj

ana

per l

lar (

€)

Despesa total (Milers €) Despesa per llar( €)

La crisi i l’atur han reduït la capacitat de despesa de les famílies. La despesa en transports és la que més ha baixat entre 2007 i 2012.

1. La renda de les famílies: la despesa en transport

FONT: INE, Enquesta de pressupostos familiars, 2007-2012

CONSUM FAMILIAR: AJUST SELECTIU AMB LA CRISIVariació de la despesa de les llars a preus constants

Període 2007-2012

-40,0 -35,0 -30,0 -25,0 -20,0 -15,0 -10,0 -5,0 0,0 5,0 10,0

Transports

Mobiliari i articles llar

Vestit i calçat

Hotels i restaurants

Tabac i alcohol

Lleure i cultura

Altres serveis i productes

Total

Alimentació

Salut

Ensenyament

Habitatge i subministraments

Comunicacions

Dins de la despesa en transport, la que més baixa és l’associada al vehicle privat. La despesa en transport col·lectiu també ha caigut, però molt menys. La despesa en transport urbà ha pujat una mica.

1. La renda de les famílies i la despesa en transport

FONT: INE, Enquesta de pressupostos familiars, 2007-2012

TAXA DE VARIACIÓ DE LA DESPESA DE LES LLARS EN TRANSPORT 2006-2012 (en %)

-15,1%

-27,6%

-58,2%

-33,6%

-28,5%

-25,5%

5,1%

-16,3%

-70% -60% -50% -40% -30% -20% -10% 0% 10%

Carburants

Reparacions, peatges, aparcaments

Compra vehicles privats

MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT

Altres

Transport públic interurbà

Transport públic urbà

MOBILITAT EN TRANSPORT PÚBLIC

2. Evolució del trànsit i de la congestió

El trànsit en vehicle privat ha caigut més que en transport públic. Hi ha hagut una certa absorció de trànsit per part del transport públic, però probablement també s’han reduït els desplaçaments.

Nombre de viatgers en transport públic urbà i del trànsit total a Madrid i a Barcelona, 2008-2012

84,0

86,0

88,0

90,0

92,0

94,0

96,0

98,0

100,0

102,0

2008 2009 2010 2011 2012

Transport urbà. Madrid Transport urbà. Barcelona Trànsit. Madrid Trànsit. Barcelona

Fonts: elaboració pròpia amb les dades de transport públic i de trànsit dels anuaris estadístics de Madrid i de Barcelona.

2. Evolució del trànsit i de la congestió

La reducció del trànsit s’ha traduït en una caiguda espectacular del nivell de congestió (relació no lineal). Entre 2010 i 2013 el temps perdut en congestió als accessos a les grans àrees metropolitanes d’Espanya va caure prop d’un 63%.

EVOLUCIÓ TRIMESTRAL HORES PERDUDES

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

2010

-1T

2010

-2T

2010

-3T

2010

-4T

2011

-1T

2011

-2T

2011

-3T

2011

-4T

2012

-1T

2012

-2T

2012

-3T

2012

-4T

2013

-1T

2013

-2T

2013

-3T

2013

-4T

Trimestre

Hor

es p

erdu

des

Barcelona Madrid Sevilla Bilbao Zaragoza Valencia

2. Evolució del trànsit i de la congestió

FONT: INRIX i RACC

La congestió segueix, amb cert decalatge, l’evolució general de l’economia (PIB). El repunt del PIB els últims trimestres fa preveure un augment de la congestió al llarg de 2014.

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

2010

-1T

2010

-2T

2010

-3T

2010

-4T

2011

-1T

2011

-2T

2011

-3T

2011

-4T

2012

-1T

2012

-2T

2012

-3T

2012

-4T

2013

-1T

2013

-2T

2013

-3T

2013

-4T

Hor

es p

erdu

des

-3,0

-2,5

-2,0

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

Taxa

var

iaci

ó PI

B

hores perdudes Tv interanual

2. Evolució del trànsit i de la congestió

FONT: INRIX i RACC

IrlandaAlemanya

Regne Unit

Hongria

Portugal

Espanya

França

Àustria

Holanda

Bèlgica

Itàlia

Suïssa

Luxemburg

-100%

-80%

-60%

-40%

-20%

0%

20%

-3 -2 -1 0 1 2 3 4 5 6 7

Variació atur 2010-2013

Varia

ció

de la

con

gest

ió 2

010-

2013

2. Evolució del trànsit i de la congestió

Font: INRIX i Eurostat

A nivell europeu, la caiguda de la congestió ha estat més accentuada allí on la taxa d’atur ha pujat més.

3. Mobilitat i seguretat viària

Un efecte positiu de la caiguda del trànsit ha estat l’acceleració de la millora de l’accidentalitat. A Espanya, entre 2008 i 2012, aquesta millora ha estat significativament superior a la d’altres països europeus. Però la crisi i l’envelliment del parc han d’haver incidit negativament en la sinistralitat (1%)

3. Mobilitat i seguretat viària

2001 2007 2008 2011 2011/2001 2007/2001 2011/2008Espanya 5.517 3.823 3.100 2.060 -62,7 -30,7% -33,5%França 8.162 4.620 4.275 3.963 -51,4 -43,4% -7,3%Itàlia 7.096 5.131 4.731 3.860 -45,6 -27,7% -18,4%Regne Unit 3.598 3.059 2.645 1.960 -45,5 -15,0% -25,9%Suècia 583 471 397 319 -45,3 -19,2% -19,6%Alemanya 6.977 5.056 4.477 4.009 -42,5 -27,5% -10,5%Holanda 993 709 677 661 -33,4 -28,6% -2,4%

Unió Europea (20 països) 49.287 37.409 33.616 26.953 -45,3 -24,1% -19,8%

Nombre de morts Taxa de variació

4. Mobilitat i medi ambient

4. Mobilitat i medi ambient

Consum de carburants

El consum de carburants ha caigut significativament des de l’any 2007. Això s’ha traduït en una reducció equivalent de les emissions de CO2 provinents del transport.

4. Mobilitat i medi ambient

Evolució mitjana anual de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) a la zona 1 de qualitat de l’aire

(Àrea de Barcelona-Baix Llobregat)

Amb la crisi s’accelera la reducció d’emissions de PM10.

Evolució del nombre de superacions del valor límit diari pel que fa al contaminant partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) a la zona 1 de qualitat de

l’aire (Àrea de Barcelona-Baix Llobregat)

4. Mobilitat i medi ambient

4. Mobilitat i medi ambient

Evolució mitjana anual de diòxid de nitrogen (NO2) a la zona 1 de qualitat de l’aire (Àrea de Barcelona-Baix Llobregat)

En canvi, les emissions de NO2 no mostren un perfil descendent clar durant els anys de crisi.

MOLTES GRÀCIES