col·lecció documents de treball · la diputació de barcelona és una institució de govern local...

Col·lecció_Documents de Treball

Sèrie_Igualtat i Ciutadania 19

Tècniques participatives per al debat grupal

La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar el progrés i el benestar de la ciutadania.

La col·lecció Documents de Treball facilita als agents del món local documentació actualitzada per contribuir a millorar la gestió de les polítiques públiques locals.

Aquest document recull les principals tècniques per dinamitzar els debats grupals i presenta una revisió de la literatura i la recerca actuals sobre la implementació d’aquestes tècniques i sobre els resultats obtinguts. La necessitat, la qualitat o el disseny del debat, el postdebat, les eines per treballar amb grups o els mecanismes de deliberació són algunes de les qüestions tractades.

En definitiva, un bon recurs metodològic perquè els governs locals planifiquin el diàleg democràtic, que ha de garantir una participació ciutadana de qualitat.

Àrea d’Igualtat i Ciutadania

Travessera de les Corts, 131-159Recinte Maternitat. Pavelló Mestral, 2a planta08028 BarcelonaTel. 934 049 092 · Fax 934 049 126www.diba.cat/aic

Consulteu altres publicacions al web de la Llibreria de la Diputació de Barcelona:

www.diba.cat/llibreria

Col·lecció_Documents de Treball

Sèrie_Igualtat i Ciutadania, 19

Tècniques participatives per al debat grupal

© deltext:JoelMartíiLauraJorba© del’edició:DiputaciódeBarcelona

1a.edició(publicadaalnúm.17delacol·leccióPapersdeParticipacióCiutadana):20062a.edicióactualitzadaiampliada(primeraenaquestacol·lecció):maig2011

Producció:DirecciódeComunicaciódelaDiputaciódeBarcelonaComposició:gama,slISBN:978-84-9803-452-3Dipòsitlegal:B.21684-2011

5

Índex

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Introducció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

El debat o la deliberació grupal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Lanecessitatdeldebatgrupal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Conceptualització. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Lesvariablesqueinflueixenenlaqualitatdeldebat.Recerquesprèvies. . . . . . . 11

El disseny. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Concreciódelsobjectius. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Preparatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Desenvolupament. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

Elpostdebat:devolucióiavaluació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

Algunes eines per treballar amb grups . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

Dinàmiquesperalageneraciód’idees. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

Diagnòsticinterniexternorientataladefiniciód’estratègies:l’esquemaDAFO. . 38

Identificaciódecauses. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

Mesurad’opinionsdesdelainteraccióanònima:elmètodeDelphi. . . . . . . . . . . . 43

Prioritzaciód’opcions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

Einesdeprogramació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

Mecanismes de deliberació en participació ciutadana. Algunes aplicacions. . 51

Tallersdefutur. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

Juratsciutadans. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56

Referències bibliogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60

6

Presentació

Jafamésdequinzeanysquedesd’aquestainstituciótreballemperquèlespolítiquesdeparticipacióciutadanasiguinunarealitatenelsnostresmunicipis.Ihofemconven-çutsquedonarveualaciutadaniaperquèensajudiaconstruirelsnostrespoblesilesnostresciutatséslamanerad’enfortirlademocràcia.Laparticipacióciutadanahadeservirpermillorarlescondicionsdevidadelespersonesenimplicar-lesenlaresolu-ciódelsaferscol·lectius.

Enaquestescenari,elsgovernslocalstenenl’imperatiudepromoureaquestdiàlegdemocràticiobrir-loatotselsciutadansiciutadanes.Aquestaaccióciutadanahadecobrirelsdiversosàmbitssobreelsqualsesfonamentalanostrasocietat:l’atencióalespersones,l’urbanisme,l’educació,elmediambient,lacultura,lasalut,lapromocióeconòmica,etc.Eldebatciutadàhadeser,pertant,substantiuihad’abordarlesqües-tionsrealmentimportantsqueensfanavançarenunprojectecompartit.

Tanmateix,perquèaquestdebatsiguidequalitatiarribiatothomésimprescindibleplanificarcomelportarematerme.Iésenaquestpuntonmetodologiaitècniquesesconverteixenenlesnostresaliades.Emcomplau,doncs,presentar-voseldocumentTècniques parTicipaTives per al debaT grupal,unarevisiódel’obrapublicadael2006,quel’autorhavolgutactualitzardesd’unpuntdevistamésconceptualiampliarambelsresultatsobtingutsenlapràcticametodològicaalllargd’aquestsanys.

NoéselprimercopquelaDiputaciópublicamanualsmetodològicsperalespràcti-quesparticipatives,comtambépublicaobresteòriquesiexperiènciespràctiques,jaquesónaspectesnecessarisdelamateixarealitatpertirarendavantelnostreprojec-tepolític.

VullagrairaenJoelMartílabonafeinafetaenaquestllibrei,moltespecialment,lasevacol·laboracióalllargdetotsaquestsanys.TambévulldestacarlaincorporaciócomacoautoradelaLaiaJorbaque,comcomprovareu,haenriquitelresultatfinal.

Hed’acabarlamevapresentacióreafirmantelcompromísdetoteslespersonesqueformempartdelaDiputaciódeBarcelonadetreballarcolzeacolzeambelsajunta-mentsperunademocràciadequalitat.

Esperoqueelllibreussiguibenútil.

Xavier Amor Martín DiputatdelegatdeParticipacióCiutadana

7

Introducció

L’any2006presentàvem,sotaeltítoldeTècniques participatives per al debat grupal,unconjuntdepautes i instrumentsperorganitzar idinamitzarreunionsdegrupencontextosdeparticipacióciutadana.Aquestanovaedicióhaestatrevisadairedacta-dadenou,mantenintbonapartdelscontingutsdel’edicióanterior,peròsituantlestècniquesdedebatenelmarcconceptualdeladeliberacióiintroduintelementsdereflexiómetodològicasobreelseudissenyilasevaaplicació,aixícomunarevisiódelaliteraturailarecercaactualsal’entorndelaimplementaciód’aquestestècniquesielsresultatsobtinguts.Enaquestsentit,lanovaediciófaèmfasinotansolsenelsaspec-tesprocedimentalsde l’aplicacióde lestècniques,sinótambéen lareflexiósobreaquestaaplicació.

Lestècniquesquepresentemenaquestllibresónparticipativesdesd’unpuntdevistadescriptiuimetodològic,peròtambéhosóndesd’unpuntdevistanormatiu;ésadir,posenenpràcticaidealsdemocràtics.Pertant,sóneinesque,amésdebuscarunob-jectiusubstantiuderivatdelapresadedecisionscol·lectives,tambépretenencontribuiralaculturapolíticademocràtica,jasiguiatravésd’unaformaespecíficadeferpolítica,jasiguiatravésdel’impactepedagògicques’esperaquetinguienquihiparticipa.Aquestestècniques,pertant,sovintprioritzenaltresobjectiusmésenllàdel’eficiènciasubstantivaodelapresadedecisionsquehamotivatlasevaposadaenmarxa.

Ambtot,caltenirpresentlaclaradistincióentreelnivellestrictamenttècnictractatenaquesttextielmarcsocialipolíticenelquals’ubiquenelsusosparticularsdelestèc-niquesdedebatengrup.Lespàginessegüentsplantegenquèaportaiquinessónleslimitacionsdeldebatengrupidelsprocedimentsorientatsamillorarlasevaqualitat.Peròl’úsd’aquestestècniquesid’aquestsprocedimentsnoés,persimateix,indica-tiud’unapràcticasocialorientadaaunamajorcapacitatd’intervenciódelespersonesenallòques’estàdebatent.Elsobjectiusdeldebat,elcontroldelseudisseny,elgrauenquèlestemàtiquestractadesresponenanecessitatsidemandessocialsolacapaci-tatd’incidènciadelsparticipantssobrelesdecisionsfinalmentpresesil’impacteefec-tiud’aquestesdecisionssónaspectesquedesbordenladimensiótècnicadeldebaticlaramentdeterminantsdelasevanaturalesapolíticaidelsseusefectespúblics.

Eltexts’estructuraenquatrecapítols.Elprimerpresentaconceptualmentlestècni-quesdedebatgrupalifaunbreurepàsdelarecercaenaquestcamp;elsegonintro-dueixelsprincipalselementsquecaltenirencompteeneldissenyd’undebatdegrup;eltercerésunreculld’einesimecanismes;enelquartidarrercapítols’analitzenicom-parendosmecanismesdeparticipacióciutadana.

8

El debat o la deliberació grupal

La necessitat del debat grupal

Lestècniquesdegrupexisteixenperquèlagestiódelsgrupsnoésunaqüestiósen-zillaieldebatnoesgenerademaneraautomàticanitampocs’autoregula.Aixòensduuaunparelldereflexions:laprimera,queunprocésdegrupmallideratomalges-tionatpottenirmésinconvenientsiperjudicisquenopasavantatges;algunesdelesprecaucionsquecaltenirencompteseranrevisadesacontinuació.Ensegonlloc,sielsprocessosgrupalssóncostosositenen,devegades,inconvenients,calpregun-tar-sesinceramentquancaliquannocaltreballarengrupsipotenciareldebat.

Quanhemdetreballarengrupsiquanésmillorfer-hointernamentiindividualment?Elsavantatgesileslimitacionsdetreballarengrupsóndiversos.Engeneral,s’haten-ditaconsiderarméscoherentsilegítimeslesdecisionspresespergrupsiatravésdemecanismesparticipatiusenelsqualshihadeliberació(Fishkin,1991,1995);malgrataixò,sovinttrobemqueelsresultatsnos’adiuentantalspronòsticsisóndeficients,incorrectesoerronis(Burlesonet al.,1984:571;HirokawaiScheerhorn,1986:69-77;Gouran,1986:93-111).ComapuntenJenseniChilberg(1991:4):

Peralsproblemescomplexoselsgrupspetitspodenproduirmillorssolucionsquepersonestre-ballantdemanera individual.Desdelnostrepuntdevista, lesdiscrepànciesentreelpoten-cialielresultattípicdeltreballdegrupsóndegudesaunamancadecomprensiódelacomuni-cacióipresadedecisiógrupal,amésdelamancadeconeixementsobreleseinesdisponiblesperassistirelgrupenlapresadedecisions.

Nosempreelsgrupssónlamilloraproximacióaunproblema:noésadequatconfiarenelsresultatsgrupalsquanestractadedecisionsrutinàries,quantenimconstrenyi-mentstemporalsoquanesnecessitauntreballaltamentespecialitzat.Tampocnoseràprudentconfiarenungrupquantenimlacertesaquehihauràpressionsodinàmiquesdepensamentgrupalquefaranqueelsindividuscríticsoambméscapacitatsentrinenunaespiraldesilenci,niquannohihagiunapredisposicióaescoltaraltresargu-mentsiamodificarelspropis–defet,lestècniquesdegrupassumeixenunavoluntatdelsmembresdeparticiparenl’activitaticontribuir-hi(BuenoiGarrido,2003:153).Fi-nalment,noseriaassenyattreballarengrupquanhihaposicionsmoltpolaritzadesiclaramentidentificadessobreunaqüestióenconcret,perquèobéesfaunprocéspre-vid’expressiódelespreferènciesperseparatodemediaciódeposicions,obéenelgruppredominaranlesdinàmiquescompetitives,defensivesiegocèntriques.

Encanvi,seràmoltméspositiuconfiarenelgrupquanlacomplexitatdelatascare-

Eldebatoladeliberaciógrupal9

quereixilaintegraciódediferentsconeixements,puntsdevistaohabilitatsiunaapro-ximacióprogressivaalaresoluciódelconflictequenoespuguigarantirambunare-visió individualde tota la informacióproveïda.L’efectesinèrgic, tambéanomenatassembly effectoprinciple of non-summativity,parteixdelprincipiqueelresultatfinalésproductedelgrupinotansolsdelasumadelescontribucionsindividuals(Burle-sonet al.,1984:560).Lasinergiagrupalpermet,d’unabanda,corregirelsbiaixosin-formatius,superarlalimitacióracionalicognitivadelsmembresiaportarmajorsre-cursos ihabilitatsdeliberatives (Dryzek,2000:115-139).Peròtambé incentivaunarevisióiunaanàlisiacuradaicompletadelainformacióenl’àmbitmotivacional,so-bretotdesdelmomentenquèhemdedefensarlesnostresopinionsdavantdelsaltresifer-hoenunstermesquesiguincomprensiblesointel·ligibles.Alhora,lasinergiagru-palpermetdesenvoluparigenerarideesnovesifacilitaprocessoscreatius.

Finalment,lavehiculaciód’unadecisióatravésd’undebatéspertinentquanesreque-reixelcompromísdelgrupenlaimplementacióposteriordelesdecisionsresultants.Enaquestsentit,laparticipacióeneldebatpotmillorarlesactitudsielcompromísrespectedelresultat.

Unavegadadeciditqueposaremenmarxaunprocésgrupaldepresadedecisions,lestècniquespodenfacilitarqueeldebatsiguidequalitatoesdesenvolupidemane-raeficientieficaç.Enelsapartatssegüentsidentificaremalgunselementsquecalte-nirencompteperatoteslestècniquesgrupalsiquepodentenirunimpacteeneldes-envolupamentdeldebat.

Conceptualització

Enparlardedebatgrupalensreferimalprocéscol·lectiud’intercanvideraonsod’opi-nionsargumentadesentrepersonesperprendreunadecisió(relativaaunaaccióques’haderealitzar,aundiagnòsticsobreunasituaciópresent,etc.).Enaquestprocéshihaunesforçperentendreelpuntdevistadelsaltresitambéperfer-seentendreoex-plicarperquèunacosaésonoésimportantperaunmateix.Aquestprocéstambés’haanomenatsovint«deliberació»i,totiquenoésexactamentunsinònimde«debat»,s’usaindistintamentenaquesttext.Eldebatpotferpensarenunacompeticiódualenlaqual,totiquehipothavernormesderespectequeregulinelprocés,esclouambunguanyadoriunperdedor,peròtantladeliberaciócomeldebat,talcomaquíhoente-nem,tenencomaobjectiuaugmentarelconsenssobrelesdecisionsfinalsodecidir-seperunapolíticaoacciódeterminadaquesiguilasumaolacreaciódetoteslesparts.

Alhora,ensreferiremalsprocessosparticipatiusqueintegrendeliberació,malgratquelaparticipacióiladeliberacióparteixendemodelsidepremissesnosemprecoincidents.Totiquetotesduesescontraposenalmodelagregacionistaodemocràciademercat1(Bessette,1994;KnightiJohnson,1994;Martí,2006),laparticipaciótécomaobjectiu

1.Elsmodelsagregacionistestenencomapuntcomúlacreençaqueelsinputsdelapolítica,lespre-ferènciesielsinteressosesformenenl’àmbitprivati,pertant,entrenenl’esferapúblicacomavaria-blesfixesirecursosperalanegociació.

Eldebatoladeliberaciógrupal10

procedimentalimplicarlamàximaquantitatd’individuspossiblepertaldeferlesdeci-sionslegítimes.Ladeliberació,encanvi,técomafocusfonamentall’aprofundimentilacomprensiód’unadecisióquecalprendreiquerequereixunareflexióaprofundida,jasiguiindividualocol·lectiva,i,enaquestdarrercas,d’unnombredeparticipantsmane-jable(Gastil,1993).Així,sibélaparticipacióiladeliberaciótenenpuntsencomú,lapar-ticipaciósecentraenl’expressióefectivadelespreferències,mentrequeladeliberacióestàméspreocupadaperlaqualitatd’aquestespreferències(Hauptmann,2001).Cer-tament,l’extensióoelnombredepersonesparticipantstambéésimportantperalaperspectivadeliberativa,peròsempreenfunciódelaqualitatdeldebat.

«Deliberació»vedelllatílibra–‘balança’–;esrefereixalbalançquehomfarespected’unadecisióquecalprendre,ésadir,al’actedesospesarlesraonsafavoriencon-trad’unaopciódeterminada.Isiparlem,comaquí,d’unprocéscol·lectiudedelibera-ció,ensestemreferintal’intercanvideraonsperprendreunadecisió.Ladeliberació,desd’aquestpuntdevista,téuncomponentargumentatiuiundeconstructiu:

–Elcomponentargumentatiuremetalanecessitatd’argumentarambraonsvàlidesperal’audiènciaallòquehomsostéiprefereix.Unaraóvàlidapottenirmúltiplesformesiremetreadiferentscriteris,peròhadeserintel·ligibleiacceptadaperlaresta;ésunesforçperadaptarelllenguatgeielsargumentsalespersonesquetenimaldavant,alhoraquetambéésunesforçperintentarentendreelseupuntdevista.Pertant,totprocésdedeliberacióparteixd’unaoberturamentaldequihiparticipa,ésadir,delapretensiódeserescoltat,peròtambéd’escoltar.

–Elcomponentconstructiuremetalapossibilitatquealllargdeldebatelsindividusacabinmatisantelsseuspuntsdevistaitrobinpuntsencomúounaterceraopciócompletamentnovainoconsideradaenunprincipi.

Laconversaoeldiàlegtambésónformesproperesaladeliberacióambalgunesdi-ferènciesdematís.Laconversaésunaformadialògicaqueesdesenvolupainformal-mentalavidaquotidiana.Ladeliberació,encanvi,ésunprocésmésformal,enelqualesbusquentotselspuntsdeconfrontacióperintentarresoldre’lsitrobarunasolucióalproblemaques’estàtractant.Aixònormalmentnoesfaentreamics,sinóprobable-mententredesconegutsopersonesquetenenopinionsdiferents.

Ladeliberaciótampocnoésnegociació.L’objectiudeladeliberacióéspersuadirelsaltresdelavalidesad’unespreferènciesdeterminadespersobred’unesaltres.Pertant,estractad’unaformacomunicativaenlaqualesdónaprioritatalraonamentilapersuasió.Encontrast,lanegociaciómercadejaambunsinteressos,intentamaximit-zarelsbeneficisdelesparts,peròsensecreurequeelspuntsdevistaolesopinionspròpieshagindevariarenelprocés.Enlanegociacióesfandemandespragmàtiquescentradesenl’interèspersonal,ielqueinteressaéssaberquitémésrecursosoasosalamàniga(perexemplediners,influència,poder,etc.)perexigiralgunacosaquel’al-trenoestàdisposatadonar.

Enl’actualitat,moltsmecanismesparticipatiusintegrenespaisdedebatodeliberació,cosaqueesconcretaendiversesfórmulesimecanismes,talcomveuremenapartatsposteriors.Enqualsevolcas,ésimportanttenirpresentslesinterrelacionsilesvaria-

Eldebatoladeliberaciógrupal11

blesoelementsqueinflueixeneneldesenvolupamentd’unbonmecanismedelibera-tiuparticipatiu.2Moltsd’aquestsfactorshanestatobjectederecercaenelcampdelapresadedecisionsenpetitsgrupsiexperimentsenpsicologiasociali,enmenormesura,enespaisparticipatiusideliberatius,peròmoltesdelessevesconclusionspodensertingudesencompteal’horadedissenyar-los.

Les variables que influeixen en la qualitat del debat. Recerques prèvies

Espai i context

Unprimercorpusdetemesovariablesestudiadesal’horadedissenyarespaisime-canismesdeliberatiustérelacióamblamidadelsgrups,l’organitzacióilamoderaciódelesfasesdelsdebats,eltematractati,enúltimainstància,l’espaifísicontélloclatrobada.

Lamidadelsgrupshaestatunadelesvariablesmésanalitzades,totiquesensear-ribaraconclusionsdefinitives,atesaladificultatd’aïllaraquestfactord’altrescondi-cionantsilapocaconsistènciadelsresultatsempíricsenrelacióamblamidaexactaquehadetenirelgrup(Wheelan,2009:248-259).D’unabanda,l’augmentdelsmem-bresd’ungrupenredueixl’eficàcia,alhoraquebaixalaparticipaciómitjanadelsindi-vidusiesprodueixenmésproblemesdecoordinació(BassiNorton,1951;Bass,1980);amés,latimidesailatensiópodenaugmentardavantlapresènciademéspersones,itambépotdisminuirlacohesiógrupal.Contràriament,l’augmentd’individusintrodueixunamajor heterogeneïtat i la necessitatde justificarmillor lesnostresopinions(Hare,1952), i incrementa laqualitatde lesdecisionsfinals(Cummings,1974:469).Alhora,Gastil(2010:113)plantejaque,commésgranéselgrup,majoréselseupo-derenigualtatdeposiciósocialdelsseusmembres;així,unapersonatindràmenysadirenungrupdecinquantamembresqueenungrupdecinc,peròelgrupmésgrantindràméscapacitatd’influència(mantenintconstantselsaltresfactors).Ensuma,lamidadelsgrupshadeserprouoperativapernogenerarpèrduesdecoordinacióisu-ficientmentgranperquèesdoniunpluralismedepuntsdevistaqueevitiposturesacrítiques.Eltipusdegrupil’experiènciadetreballconjunt,aixícomlacomplexitatdelatascaideleseinesutilitzades,sónfactorsquecalconsiderarenaquestaspecte.

Amésdelamida,unaltrefactorimportantésl’heterogeneïtatodiversitatpresentenelgrup,ielgrauenquèaquestainflueixeneldesenvolupamentielsresultatsdelde-bat.Així,sihihaheterogeneïtatdepuntsdevista,lacomposiciósociodemogràficanosemblatenirefectesobrelaqualitatfinaldelresultat(Jorba,2009),jaquelacontras-tacióambopinionsdiferentsaugmentaràelconeixement idonarà llocaunapresadedecisionsmésconscienti,pertant,dequalitat.Gastil(2010:116-117)planteja,desdelarevisióderecercaempírica,quelesdiferènciessociodemogràfiquesentrepartici-pantsafectennegativamenteldesenvolupamentdeldebatnomésenelcasenquèels

2.Unapropostaqueintentaresoldrelatensióentreextensióiqualitat,iquefaunequilibri,pertant,en-tredeliberacióiparticipació,és,perexemple,l’enquestadeliberativadeFishkin(1991;1995).

Eldebatoladeliberaciógrupal12

membrestinguinactitudsnofavorablesaaquestadiversitat.Enqualsevolcas,estrac-tad’unaqüestióquerequereixunaconsideracióespecíficaeneldissenydeldebatienlasevaconducció(deltipusquedeterminatsperfilssocialsesmostrarancohibitsal’horadeparlardavantlapresènciadelsaltres;oquepodenplantejar-sedeterminatsconflicteseneldesenvolupamentdeldebat)iquelestècniquesparticipativesabordenestructurantipautantladinàmicadeldebat(larealitzaciód’aportacions,laregulaciódelstornsdeparaula,elprocedimentdepresadedecisions,etc.).

Mésenllàdelamidailacomposiciódelsgrups,untercerelementdecontextques’hadetenirencompteiques’hadefinitcomaprimordialéslapresènciadepersonesmo-deradoresenelgrup.Malgratquedesdelcomençamenttenimjaassumitelrolposi-tiuquedesenvolupenaquestesfigureseneldebat,larecercaempíricaapuntaquelasevainfluènciapositivaenelsprocessosielsresultatsésaltamentcontingent,ésadir,depèndemoltselementsdelcontext:queelseurolsiguivistperlarestadepar-ticipantscomalegítim,quecombinilestasquesdedireccióamblesdesíntesiiincen-tivacióalaparticipació,etc.Mésenllà,doncs,delarellevànciad’unestildelideratgeod’unaltre,quimoderahadepodergestionarlacomplexitatdelprocés:«Laqualitatdellíderéslad’unmitjà,elsímptomad’unbonmitjàéselcomportamentadaptatiu»(Fisher,1986:207).

Enquartlloc,eltemaqueestractailasevainfluènciaeneldebattambéhaestatana-litzatàmpliament.Enprimerainstància,lanotorietatsocialdeltemapottenirunefec-teinhibidorenelbondesenvolupamentdeladeliberació,jaquelespersonesentreneneldebatambideespreconcebudesinormalmentpolaritzades,méssusceptiblesdevisualitzarelconflictequedeconcloureenunsresultatsdeliberats.Perexemple,enelscasosenquèestractentemesderellevànciapúblicaielsparticipantstenenunposicionamentprèviamentdefinit, lesenquestesdeliberativestendeixenareflectirpocscanvispostdeliberatiusenlespreferènciesindividuals(Farraret al.,2003;Brad-burn,1998).Lamotivacióilaimplicaciópersonalseneltema,d’altrabanda,predispo-senl’individucapaldebatiafavoreixentantlarecepciócoml’acceptaciódenousar-guments(Pettyet al.,1981).

Finalment, tenimla influènciade l’espai físic.Enaquestsentit,el treballclàssicdeSteinzor(1950)marcàlapauta;aquestinvestigadorvademostrarlatendènciaaco-municar-nosmésamblespersonesqueestanespacialmentassegudesenfrontnos-trequeamblesquetenimimmediatamentalcostat.Esdemostràtambéqueaquestefecteesredueixsielsindividussesituenencercle,cosaqueafavoreixunestatusd’igualtatentreparticipants;però,sobretot,esredueixquanhihapersonesmodera-doresdeldebatqueesdevenenuncentred’autoritatquedominal’espai(Hearn,1957).

Peròmésenllàd’aquestaviaderecercaquehaquedatmésaviatenlíniamortaennoaportargairecosamésdelaqueesvaferamitjananyscinquanta,lapossibilitatdecrearespaisdigitalsharevifatlainvestigaciódelarellevànciadelsespaisfísicsversuselsvirtuals.Enaquestsentit,l’explosiódelesnovestecnologieshafetaparèixertotungruixd’estudisvinculatsal’impacteenlaparticipacióilapossibilitatderevitalitzaciódelaparticipacióenl’esferapúblicaenpermetre,d’unabanda,lareducciódelscos-tosindividualsd’implicaciócívicai,del’altra,enampliarelrepertorid’activitatsiins-

Eldebatoladeliberaciógrupal13

trumentsperalaparticipaciósociopolítica.Tanmateix,elsresultatsnosóneufòrics(Anduiza,2009):l’accésaInternetialtrestecnologiesestàencaracondicionatperca-racterístiquessociodemogràfiques,l’úsd’Internetperafinspolíticsésmoltminoritari(encaraquenohihatantbiaixsociodemogràficcomenlaparticipaciópresencial)iespresentacomuncomplementd’altresformesparticipatives.Enmirarespecíficamentladeliberacióenlínia,esdestacaelmenorcost,lainclusiódeméspuntsdevistaente-nirmenysbarreresalaparticipació(ColemaniGøtze,2001),l’eliminaciódel’impactedel’estatuspersonalil’incrementd’honestedatgràciesal’anonimatcibernètic(Witsch-ge,2002),laracionalitzacióilafonamentaciómésacuradesdelsargumentsexposats(Westholm,2003)iuna«escolta»mésrespectuosa(Dahlberg,2001).Totiaixí,l’avan-tatgedelsprocessosenlíniarespectedelspresencialsnosempreesprodueix,ilesdificultatstrobadesenelsdiferentsestudisrevisatssónmoltparal·leles.Enaquestsentit,nos’hapogutcomprovardemanerasistemàtica lamajor igualtatenespaisd’anonimatqueenl’àmbitpresencial,alhoraquetampocl’augmentd’heterogeneïtatdepuntsdevista(Witschge,2002).Beierle(2002),perexemple,apuntaquesovintesprodueixunamajorintervenciódepersones«expertes»iunacertaexclusiód’altrespuntsdevista,quequedeninvisibilitzats.D’altrabanda,Sunstein(2001:49;2002:185-186)apuntaqueelsespaisenlíniatenenmésperilldecreardinàmiquesdepolaritza-cióenfacilitar laconnexióentre like-minded peopleopersonesquecomparteixenpuntsdevistasimilarsievitarelscontraris.

Entotcas,elcampqueméss’hadesenvolupatenlaparticipacióelectrònicaésl’«in-fraestructural»,ésadir,lacreaciód’espaisvirtualsdecomunicacióidedebat;però,encanvi,nohihahagutgairepreocupaciópercomesdinamitzaaquestdebati,apartde«codisdebonesformes»idemoderacionsquebàsicamentexerceixenunafunciódecontroliordre,laconduccióesconsideraunaactivitatsecundàriaunavegadajas’hacreatl’espai.Laqüestió,llavors,éscoms’estimulaeldebat,comesgaranteixqueelspuntsdevistaestiguinequilibratseneldebaticoms’ajudaaautoanalitzarisiste-matitzarlesaportacionsdemaneracol·lectiva.Així,doncs,continuadestacantcomafactorclauperalaqualitatdelsprocessos,tantpresencialscomenlínia,l’existènciadefiguresquefacilitineldebatipromoguinlareflexiósubstantiva(ColemaniGøtze,2001;Trénel,2005;JankowskiiVanOs,2002).

Finsaquíhemvistrecerquesempíriquescentradesarevisarlainfluènciadelesva-riablesdediferentsmecanismesdeliberatiusenelprocésielsresultats.Elquemoltesd’aquestesrecerquesconclouenéslarellevànciadelsaspectesrelacionalspersobrefinsitotdelselementsdedissenyesmentats.Encertamanera,queundebatfuncio-nibétémésrelacióamblesdinàmiquesques’estableixenentreparticipantsinotansolsambunbondisseny.Òbviamentunacosanotreul’altra,peròindicalaimportàn-ciadefixarl’atencióenelsaspectesmésdinàmics,queéselquefaremacontinuacióapartirdelesrecerquesques’hanfetenaquestcamp.

Eldebatoladeliberaciógrupal14

Els processos de comunicació i de relació

La influència del grup

Entotgrupespodendistingirbàsicamentduesdinàmiquesdiferents:laprimeraéslacomparaciósocial(influèncianormativa),queremetalanecessitatdelsindividusdeserpercebutspositivamentpelsaltresmembres.Perexemple,elsindividusmodifi-quenlessevesopinionsexpressadespertald’acomodar-lesalesdelgrup.Lacom-paraciósocialtérelacióambl’existènciademajoriesiminoriesdinsdelgrup,peròtambétérelacióambperfilsespecíficsdelsparticipants,enlamesuraenquèalgunspodensermésinfluentsquealtres.Enaquestsentit,Smith-LoviniBrody(1989:424)demostrenquelespersonesdemésestatusesdevenenfàcilment«lídersnaturals»delsgrups:tenenunamajorinfluènciaperquèse’lsescoltamésiinicienméssovintlaconversa.Comacaracterístiquesrellevantsdel’estatusespodenidentificarelpoder,lescapacitats(vinculadesal’educació),peròtambéelgènere,jaqueésnormalmentl’homequitéunmajordominienlesdinàmiquesdegrup(Tannen,1991).

Lasegonadinàmicagrupaléslainfluènciainformativaquedescriulamajorconfiançaenlaquantitatoqualitatdelainformacióproveïdapelsaltresparticipantsqueenlaquehomsostépersonalment(VanAvermaet,1990:342-344;Sunstein,2000:82-83).Laimportànciarelativadecadascunadelesdinàmiquesdepèndelgrupenqüestió,delcontextideltemaqueestracti.Apartirdelarevisiódediferentsestudis,KaplaniMi-ller(1987:306)conclouenquelainfluènciainformativaesprodueixméssovintiambmésefectesquelainfluèncianormativa,encaraqueelsdosprocessosexpliquenpartdelesdinàmiquesgrupals.

Enqualsevolcas,elqueesderivadelspuntsanteriorséslaimportànciadegarantirunescondicionsperquètinguinprioritat lesdinàmiques informativespersobredel’acomodaciósociali,enelprimercas,quel’adaptacióal’opiniódelsaltresesfaciperconvencimentdelesraonsd’altriinopaspernoconfiarenlesopinionspròpies.

ElmodeldecomunicaciópersuasivadeMcGuire(1969)esfonamentaendosprocessosrelacionatsiseqüencials:l’atencióalainformacióques’estàoferintilasevaacceptació.

•Atenció:normalment,elsgrupstendeixenadiscutirinformacióquetotscompartei-xen,peròtambéestendeixainterpretarunainformaciócomavàlidaocorrectapelsimplefetquecorroboralesnostrespròpiesopinions(Wittenbaumet al.,1999;TaberiLodge,2000).Tanmateix,commésinformacióoevidènciesdiverses,mésdifícilserànoposarendubtelainformacióqueesdónapersegura,alhoraquelanovetatdelainformacióielsargumentsjuguenafavord’unabonadiscussió;totplegatdemanaunaatencióacuradaal’horadeproveirelsdebatsd’informaciópluralidiversa.

•Acceptació:hihaperfilsdepersonesmésresistentsaacceptarelcanvi(DruckmaniNelson,2003:732).D’unabanda,sibélespersonesambméscapacitatcognitivarebenicomprenenmillorlainformació,tendeixenaacceptarmenyselsargumentsdelsaltres.Del’altra,s’observaunefectesimilarenaquellespersonesquesos-tenenopinionspolarsoextremesoenladiscussiódeproblemescentratsenva-

Eldebatoladeliberaciógrupal15

lors,mésquenopasenfetsosuccessos«objectius»(Woodet al.,1994).Totiaixí,lasolidesadelsargumentstéunainfluènciamésgranenlarestadeparticipantsqueelsargumentspocsòlids(Pettyet al.,1981).

Lesdinàmiquesanteriors,alseutorn,sónmodificadesenfunciódelacomposiciódesubgrupsinterns,ésadir,enfunciódesiexisteixenmajoriesiminoriesidentificables.Elcasmésextremesprodueixquanunindividuestrobaaïllatdavantlarestadelgrup,queocupaunaposiciómajoritària.Enaquestasituacióésmésprobablequeespro-dueixinmoltsmésprocessosd’influèncianormativaoacomodacióal’opiniómajori-tària.Calmencionarduesdinàmiquesrelacionadesambaquestsaspectesquepodeninfluirenelresultatdeldebat.

D’unabanda,lainfluèncianormativaafavoreixelsprocessosdepolaritzaciógrupal.Lapolaritzacióespotentendrecomlatendènciadelsmembresd’ungrupadonarméssuportalesopcionsextremes.Lamajoriad’estudissobrepolarització,desenvolupatsdesdelesprimeresexploracionsd’Ash(1951,1956),handemostratqueeldebatori-entatalconsensaccentualesopcionssostingudesperlamitjanadelgrupcapalsex-trems:sienconjuntelgruptendeixadonarsuportaopcionsconservadoresd’actua-ció,elresultatdeldebataniràenaquelladirecció,ialainversa(Myers,1982).S’handetectattambéalgunescaracterístiquesqueafavoreixenaquestadinàmica:perexem-ple,larelativahomogeneïtatdelesopinionsquanesparteixdeposicionsextremes(DrukmaniNelson,2003:730).

Lasegonadinàmicavinculadaal’acomodaciósocialoinfluèncianormativaéslaqueJanis(1972)haanomenat«pensamentgrupal»,olatendènciaalaunanimitatendeci-sionsclaramentmillorables.Elgraud’aïllament,decohesióid’homogeneïtatd’opi-nions,laprivaciód’informacióalternativarellevant,lamancad’unlíderfort,lapressióperaunapresadedecisionsràpidaiunproblemamoralmentcompromès,sónalgunsdelsfactorsqueportenalpensamentgrupal.

Comcomentàvemanteriorment,aquestsprocessossónpotencialmentperillosos,so-bretotquanhihaunamajoriamoltclara;peròtambépodemtrobardinàmiquesdere-sistènciaiposteriorinfluènciadelaminoria.Malgratqueengeneralesdónaunaten-dènciaal’estigmatitzaciódelesminories,quesónpercebudescomadogmàtiquesoinflexibles(VanAvermaet,1990:351-352),lapersistènciad’aquestesminoriesobligalamajoriaabuscarraonsméssòlidesperalsseusposicionaments,cosaqueestàre-lacionadaambunavaloracióadequadadelesdiferentsalternativesenjoc(Moscovici,1980;Mendelberg,2002:162).Amés,silaminoriaésconsistentiperseverant,solserpercebudacomamésseguraiconfiada(VanAvermaet,1990:351)ilessevesopi-nionscomaprobablementcertes.Enqualsevolcas,acceptarelsargumentsdelami-noriaesfaenunprimermomentdemaneraprivada,pertaldenoenfrontar-sealamajoria(Moscovici,1980,1985;Woodet al.,1994),demaneraques’observaunacer-tadissonànciaentreallòques’expressapúblicamentiallòquesesostéindividualment(Ash,1995:17;Aronson,1995:23-24).Enresum,l’estructurad’opinionsiladiversitatinformativaexplicaranengranmesuralaqualitatdeladeliberació,perlaqualcosaésimportantintentargarantirtantlapluralitatdepuntsdevistacompreveurealguntipusdemecanismeprivatd’expressiódelespreferències.

Eldebatoladeliberaciógrupal16

La importància dels factors motivacionals i emocionals

Unadelesvariablesmésrellevantsperdeterminarlaqualitatdeldebatsónprecisa-mentlesmotivacionsquesostenenelsindividus.Pertalqueunadeliberaciófuncionibé,homhad’estardisposatadebatreisospesarambmentalitatobertalesdiferentsalternativesosolucionsalproblemaplantejat,peròaixònos’acompleixsempre.

Enunprimermoment,lalògicadelmínimesforçfamésprobablequeelsparticipantsrecorrinadreceresheurístiques3quenopasintentindesengranarunasituacióatra-vésd’unaexploracióracional,exhaustivaisistemàtica,situacióquedemanaméses-forçiestrès,enfermésprobablel’enfrontamentamblarestadeparticipants.Eldis-senyd’undebatdegrup,pertant,hauriad’incloureigarantirdeterminatsfactorsperfacilitarqueelsindividushipuguinaprofundir.

Entreelsfactorsqueenestudispreviss’hanidentificatcomadeterminantstenim,enprimerlloc,lavinculacióambladecisiópública(Levineet al.,2005;Fung,2000).Commésdirectasiguilarelacióentreelresultatdeldebatil’aplicaciódeladecisió,méssentitdelaresponsabilitattindranelsindividusimésmotivacióperimplicar-s’hiple-nament.Altresfactorssónlapublicitatolapresènciad’unpúblicextern(Taberet al.,2001;Bessette,1994;Steineret al.,2004)i,comjahemcomentatenl’apartat«Espaiicontext»,ladiversitatdepuntsdevista.

Amésamésd’aquestsfactorsestructuralsodedissenyquepodenajudarqueelsdebatssiguindequalitat,tambéhihaemocionsderivadesdelesrelacionsdelgrupquehandepodersergestionadesdemaneraproductivaperalgrup,perexempleatravésd’unafiguramoderadora.Alllargdeldesenvolupamentd’undebat,perexem-ple,espotpromoureungraud’empatiaimprescindibleperestarobertalspuntsdevistadelsaltres(Steenbergenet al.,2004),peròtambéperdesenvoluparunobjectiudegrupcomúocompartit(JenseniChilberg,1991:149-176).Facilitarespaisquepu-guingenerarconeixemententreelsparticipantsiempatiaés,pertant,unaltredelselementsqueespodenconsideraral’horadedissenyarundebat.Finsitotl’ansietat,generadapelfetdetrobar-seenunasituaciónova,potferquel’individuprestimésatencióalatascaques’hadedesenvolupar(Marcuset al.,2000:52-58).D’altraban-da,s’handetenirmecanismesadequatsperalagestiódedinàmiquesemocionalsnegativescomlesgeneradesperlapor,l’enuig,elsentimentd’injustícia,elressenti-ment,elsprejudicis,etc.

La història dels grups

Queungrups’organitziad hocoqueesrecorriaungrupquejaexisteixnoésunadecisióbanal,jaqueambduesdecisionstenenconseqüènciesenladinàmicadede-bat.Perquèundebatfuncionihad’existirunamínimaconfiançaicohesióentreels

3.Descriuenelprocéspelquall’individuesformaunaopinióounjudicisobrelabasedesímbols,ana-logies,pecesd’informacióincompleta,etc.

Eldebatoladeliberaciógrupal17

membres(satisfacció,coordinaciórespectuosa,valoraciópositivadelsaltres,etc.)quepermetiparlarambfranquesaioberturasuficient;laproductivitatd’ungrupdepènengranmesurad’aquestacohesió(JenseniChilberg,1991:308).Lapercepciódeformarpartd’ungrupambunobjectiucompartitesdesenvolupaambeltempsiésméscos-tosa,òbviament,enelsgrupsad hoc(nopreexistentsaldebat). Enaquestcas,ienelsprimersmoments,elsparticipantsromanenal’esperadeveurecomactuenelsal-tresiningúnos’atreveixatrencarelgel.ÉselqueSmithiBerg(1987:60)anomenarendisclosure paradox,fetqueconsumeixuntempsprecióssielgrupnoesdinamitzacorrectamentpersobrepassaralmésràpidamentpossibleaquestafase.Però,percontra,elsgrupsad hocnoheretenpotencialsdinàmiquesnegativesirolsadquiritsquepodenbloquejarlacreativitatilareflexiócol·lectivadesessióensessió.

Elsgrupsquejaexisteixentenenunadinàmicaiunesnormesinternespròpiesquepodenserresistentsalcanvi,quesilenciaranenmoltsmoments ladivergència i ladesviació.Elsprocessosqueaprofitenespaisigrupsjaformatshandetenirmoltpre-sent,doncs,quelestècniqueshandesermésdisruptivesipermetrel’expressióindi-vidualdelespreferències.

Enalgunscontextos,persuperar ladeficiènciarepresentativadedeterminatscol-lectiusquesolenparticiparenmenormesuraenlesassociacionscivilsoespontània-mentatítolindividual,s’hanintroduïtexpressamentalgunespersonesambdetermi-natsperfilsenespaisdeparticipaciójaexistents.Sibéaquestespràctiquespermetenunllocdetrobadaentrediferentsposicionsestructurals,ésadir,entregrupssocialsdiferents(ambmésomenystendènciaalaparticipació),aquestesexperiènciesrara-menttenenefectespositiusacurttermini,jaqueelsnouvingutss’introdueixenenungrupque ja té lessevesnormesde funcionament i l’adaptacióaaquestaculturadegrupnosempreésautomàticanifàcil(JenseniChilberg,1991:306-307).Endefi-nitiva,sibélaintencióésbona,enlamajoriadecasosnos’aprofitaelpotencialdelainclusiódecol·lectiusminoritaris.

L’impacte en els resultats i els participants

Hihamoltsestudisquerevisendemaneraexhaustivaelsimpactesielsresultatsdelesexperiènciesparticipatives ideliberativesdesenvolupadesfinsavui.Lamajoriaapuntenalamultidimensionalitatdelsimpactes–tantsobreelsparticipantscomso-brelesaccionsopolítiquesderivades.Entreelsefectessobreelsparticipants,desta-cal’augmentdesatisfacció,eficiènciaiconsciènciapolíticaengeneraliunmajorco-neixementiinterèssobreeltematractatenparticular,alhoraqueunatransformacióenelcomportamentilesactitudsdelsindividusiuncanvienleshabilitatscrítiquesiargumentatives(Font,1996;Blanco,2003;Melvilleet al.,2005:48-51;FontiBlanco,2007;FishkiniLuskin,2005).

Lavaloraciódelsresultatsd’undebatenelmarcd’unprocésparticipatiuidelsimpac-tesd’aquestsresultatsamitjàillargterminiésmoltméscomplexadedeterminar.Demaneraimmediata,latranslaciódelsresultatsilasevaimplementacióoconversióen

Eldebatoladeliberaciógrupal18

unaacciópolíticaefectivadepèndemúltiplesfactors,comaraelcontextpolític,laur-gènciadelesdecisions,elnivelldegovernimplicat(elnivelllocaléselméspermea-ble),etc.Amitjàillargterminidestaca,sobretotenpràctiquesparticipativesregulars,eldesenvolupamentd’unaculturademocràticaid’implicaciócívicaentrelaciutadania(Melvilleet al.,2005:52-53),peròtambéentreelspolíticsientrelesmateixesassocia-cions(DieneliHarms,2000:174-189;Hendriks,2005:91;ScullyiMcCoy,2005:208).Tambés’apuntenelspossiblesefectesperniciosos,comlesmanipulacionspercap-turarellideratgedelprocésoperutilitzarlaparticipaciócomacoartadaperaaltresfinalitats,l’excessivarigidesaimancad’adaptabilitatacontextosinformalsd’algunsd’aquestsmecanismesiprocessos,lageneraciódecrispacióiconflicte,lafrustracióderivadadelano-implementaciódelesdecisionspreses,lapocacontinuïtatdemol-tesd’aquestesexperiències, l’altcostorganitzatiu,etc.Entotcas, l’impacted’unapràcticadeliberativaparticularcalubicar-laenelmarcd’unprocésparticipatiumésamplique,alavegada,sesituaenelcontextd’unadeterminadaintencionalitatpolíti-caiunadeterminadaxarxad’actorsirelacionsdepoder.Ésaquestcontextelque,enúltimainstància,determinal’úsielsefectessocialsdelatècnicaenparticular.

19

El disseny

Enaquestapartats’introduiranelsprincipalselementsquecaltenirencompteperde-finirelmarcdelprocésielmecanismedeliberatiu.Així,enprimerlloc,esfaràunrepàsalaimportànciadeladeterminaciódelsobjectiuspelsqualsesposenenmarxaunestècniquesounesaltres.Ensegonlloc,espresentaranelsdiferentsfactorsrellevantsquecaltenirencompteperpreparariconduirundebatdegrup.

Concreció dels objectius

Unsobjectiusrealistes,adaptatsalescircumstànciesialscondicionantsdecadaex-periènciaiquecobreixinlesdiversesdimensionsd’unaexperiènciadeliberativa,sónelprimerrequisitindispensableperquèaquestaexperiènciasiguidequalitat.

Enaquestsentit,podemclassificarelsobjectiusentresnivells:

•Objectiusdetasca.Esrefereixenalresultatsubstantiuqueespreténambeldebat.Perexemple,consensuarundiagnòsticsobrelasituaciódelajoventutalbarri,avaluarlesalternativesexistentsenlaconstrucciód’unequipament,odefinirunaprogramaciócultural.Seràimportantplantejar-sesieldebatsesituaenunmomentd’obertura(elqueinteressaésincorporariconstruirnovesidees)odetancament(elqueinteressaésconcretarpropostes,programar,etc.).Itambésielqueesbuscaésconfrontarpo-sicionamentsobéconstruirundiscursconsensuat.

•Objectiusrelacionals.Mésenllàdelproducteoresultatsubstantiuqueespreténaconseguirambeldebat,aquestpottenirtambécomaobjectiupromoureelconei-xementmutuentrediferentsactorsimplicatsi/oafectatsenrelacióambundetermi-nattema;facilitarlacoordinacióentreells;enfortirlacohesióinternad’unaassocia-cióodediferentsactors,ocreardebatsocialsobreunaqüestiódeterminada.

•Objectiusprocedimentals.Elbondesenvolupamentd’unprocediments’orientaalaconsecuciód’unsbonsresultatssubstantiusiapermetrelagestiódelesdinà-miquesques’estableixenenungrupambcertaharmonia.Peròmésenllàd’això,ésadir,mésenllàdeconsiderarelselementsprocedimentalscomuninstrumentalserveidelsaltresobjectius,ladimensióprocedimentaltambéésimportantenellamateixa,principalmentperquègaranteixunaigualtatiunallibertatparticipativaentreelsassistents i,ensegonlloc,per incentivarqueelsparticipantsposinenpràcticahabilitatsdeliberatives,comunicatives,etc.

Comqueelnostreinterèssónelsdebatsengrupdissenyatsiconvocatsperaunpro-pòsitespecífic,enscentrarem,sobretotiprincipalment,enelsobjectiusdetasca,mal-

Eldisseny20

gratquefaremesmentdelesaltresduesdimensionsaraiadés,jaquetotessónfun-cionalsperaldesenvolupamentd’unbondebat.Així,elsobjectiusdetascapodenclassificar-sedelamanerasegüent:

•Diagnosticar:identificarsímptomesinecessitatssocialsilessevescauses,aixícomelsrecursosdequèesdisposaperpoderdonarrespostaaaquestesnecessitats.Elvalord’undiagnòsticenquèparticipenelsactorsestrobaenelfetde:

–Construirunmarcdeconeixementdesdelterritoriol’organitzacióilespersonesielsgrupsimplicats,d’acordambelconeixementsituacionalqueaqueststenen.Aquíésfonamentaleldiàlegambmètodesd’investigacióconvencionals,quepo-den–ihauriende–servirdesuportaladeliberació.

–Definirposicions:construiriexplicitarcoméspercebudalaproblemàticadesdelsparticipants,allòenquècoincideixeniallòenquèestanendesacord(mostrantelsaspectesclauquepodenbloquejaroimpulsarelcanvi),contribueixaferqueelsmateixosactorssiguinconscientsd’onestansituats.

•Proposar:generaralternativesipropostes,desdelpuntdevistadelsactorsidesdelainformacióiladeliberacióprèvia.

•Prioritzar:seleccionaralternatives(escollir-neunesieliminar-ned’altres),obéje-rarquitzar-les,demaneraqueesprioritzinlesmésimportantsenfunciódelsobjec-tiusperseguits.

•Programar:planificartasquesperaldesenvolupamentdelsobjectiusilaimplemen-taciódelesdecisions,tenintencompteelsactorsimplicats,eltempsielsrecursosnecessarisperexecutar-les.

•Avaluar:analitzarunprocésoelsseusresultatsd’acordambunsobjectiusiunscriterisestablerts.

Enspodríemienshauríemdepreguntarsieldebatgrupalésl’adequatperacadas-cunadelestasquesalesqualshemfetreferència.Tanmateix,ésobviquehihatèc-niquesqueseranmésadequadesenfunciódelsobjectiusqueperseguim.Malgratquemoltesd’aquestestècniquespodenserusadesperadiferentsobjectius,ial’es-peraderevisarmésconcretamentalgunestècniquesenelspropersapartats,intro-duiremaquíalgunsdelsavantatgesielsinconvenientsmésgenerals.

Perexemple,perdiagnosticarpodenseradequadeslestècniquesDAFOoleseinesd’anàlisidecausa-efecte.Enmoltesd’aquestestècniques,l’avantatgeéslacontribu-ciódelsdiferentsactorsenladiagnosid’unasituaciópassadailavisiód’unasituaciófutura,jaqueproveeixendiversitatd’informacióid’idees,aixícomnovesperspectivesinterpretativesenfunciódelsparticipantsi,alhora,augmentalacomprensióilatole-rànciaentreelsmembres.4Elsdesavantatges,entred’altresdemésespecífics,sónsovintlamancadetempsolaintroducciód’informacióirrellevantquepotinduiraunamajorcomplexitatdifícildegestionariinterpretar,quecreaconfusiótantentreelspar-ticipantscomenl’organització.D’altrabanda,estractasempred’unadiagnosidesdel

4.Enaquestsentit,comqueelresultatéssumatori(nocompetitiu),esmaximitzalacomprensióentreelsactorsilaintegraciódetotselspuntsdevista,mésquenopaslageneraciódeconflictederivatdelavoluntatd’influiriconvèncerelsaltres.

Eldisseny21

puntdevistadelsparticipants,quecalconfrontarambanàlisisexternesdelatemàti-catractada.

Perproposarogenerarideestenimeinesclàssiquescomlaplujad’ideesoaltrescomelsgrupsnominals.Elmajoravantatged’aquestestècniquesésl’oberturail’ampliaciódelaperspectivasobreelproblema,jaqueestimulensolucionscreatives;maximitzentambéelnombred’ideesquedespréspodransersotmesesaavaluacióiredueixenlatensióentreparticipantsqueespotgenerarenavaluarprecipitadamentopcionspre-determinades.Eldesavantatgeprincipaléselvolumd’ideesgenerades,querequereix,a posteriori,algunaaltratècnicapergestionariconduircorrectamenttotelmaterialfinsabonport.

Perprioritzaralternativesespodenimplementartècniquescom,perexemple,lesvo-tacionsdirectesolesmatriusdecriteris.Totesaquestestècniquespretenenobjectivarelprocésdepriorització,enalgunscasosexplicitantidebatentsobreelscriterisenquèesbasarà.Ambtot,elsdesacords, lesconfrontacionsielsconflictessónméssusceptiblesdemanifestar-seenelsmomentsdepriorització,queacabenjerarquit-zanti/odescartantopcions,iésonespodenferméspatentselsfalsosconsensospernohaverexploratambdetenimenttoteslespropostesoperquèhihagrupsmésinfluentsquealtresenlaimposiciódelsseuspuntsdevista.

Enquartlloc,entreleseinesperprogramartrobemdesdelsDAFO,enunplamésge-neral,finsal’enfocamentdemarclògic,orientatalaconcreciódelesaccionsquecalrealitzar.Elprincipalavantatged’aquesteseines,utilitzadesenunprocésparticipatiu,éslaimplicacióilacoresponsabilitzaciódelsdiferentsparticipantsperduratermeiim-plementarlesdecisionspreses,mentrequelaprincipaldificultatenaquestcaséslacomplexitatdeferunabonaprogramaciótenintencomptetotselselementsindispen-sables.

Finalment,entreleseinesperavaluardesdeldebatdegrupentrobemalgunesquejahemcomentat,comelsDAFOolesanàlisisdecausa-efecte.Elsavantatgesielsincon-venients,però,sónmoltparal·lelsalsquehemrevisatjaperaleseinesdediagnosi.

Algunesestratègiesfacilitenl’emergènciadeladissensió(reforçantelsdiscursosielsposicionamentsparticulars),id’altres,elconsens(promoventlaidentificaciód’elementsilesideescompartidesi/oacordades).

Preparatius

Elspreparatiusd’unasessiódedebatcomprenenaspectesrelatiusalaselecciódelsparticipants,laconvocatòriailasevadinamitzacióialadefiniciódel’espai,eltempsielsrecursosenquètindràlloceldebat.Algunsd’aquestsaspecteshanestatplante-jatsal’apartat«Lesvariablesqueinflueixenenlaqualitatdeldebat.Recerquesprè-vies»delcapítolanterior;aquíinclouremelsaspectesmésoperatius.

Eldisseny22

La selecció de participants

Enlaselecciódepersonesparticipantsenundebatentrenenjocdiferentsaspectes:

•L’oberturadelaconvocatòria,ésadir,siestractad’unaconvocatòriaobertaenlaqualtothompotparticiparvoluntàriament,obéd’unaconvocatòriatancadaapar-tird’unscriterisprèviamentdefinits.Elsegonsupòsitrestringeixòbviamentlaca-pacitatd’intervenireneldebat,sibépermetgarantirprèviamentunequilibrientrediferentssectorsoperfilsdeparticipants.Sil’objectiuésquecadascundelsmem-bresdelapoblaciódereferènciatinguiexactamentlesmateixesprobabilitatsdeparticipar,llavorselcriteripertinentéslaseleccióaleatòria(perexemple,siestrac-tadetotalaciutadania,apartirdelesdadesdelpadrómunicipal,comenelme-canismedelsjuratsciutadans).Ambtot,comqueaquestcriteriésunfactordeter-minanteneldesenvolupamentielsresultatsdeldebat,lasevalegitimitatdependrà,enúltimainstància,delfetquelesdiferentspartsimplicadesacordini/oacceptinelscriterisielsprocedimentspelquefaaltipusdeconvocatòria.

•Lacomposiciódelespersonesparticipantsrespectealessevescaracterístiquessociodemogràfiquesi,particularment,respectealseuequilibrisegonsvariablesre-llevantscomgènere,edat,classesocial,territorioorigengeogràfic,aixícomaltresfactorsquepuguinserrellevantsambrelacióaltemaabordat.

•Lacomposiciórespecteal’adscripciódelsactors.Enelmarcdecontextosdepar-ticipacióciutadana,diferentsperfilsd’actorssónpotencialsparticipantsi,comatals,podendebatreseparadamentoconjuntament:ciutadania(personesatítolin-dividual,col·lectius,associacions),agentseconòmics(empreses,organitzacionssindicals,decomerciants,etc.)iadministracions(tantenelseunivellpolíticcomtècnic).

•Lacomposiciósegonslacapacitatd’acciódelsmembres.Sielqueesvolabordarésquelespersonesparticipantssiguinalhoraexecutoresdelesdecisionspreses,l’elecciód’aquestsperfilshadesermésrestringida.

Mésenllàdelperfildelsmembresilacomposiciódelsgrups,enapartatsanteriorss’hafetreferènciaalaquantitatdeparticipants.Enlamesuraenquèesvulguigaran-tir laparticipacióindividualdecadascundelsmembresi,alavegada,convocarungrannombredeparticipants,potsernecessaridividirelgrupensubgrupsquedeba-tindemanerasimultàniaiqueposinencomúelsresultatsenunplenariposterior.Amés,espodendissenyarestructuresméscomplexesquepermetinampliarméselnombred’assistents.Així,unapossibleestratègiaésorganitzardiferentssessionsparal·lelesenquèelsresultatsesretorninenformadejornades,panelsoassemblees,obéorganitzardebatsderepresentantsenelsqualsparticipinportaveusdelestro-badesanteriors(espodenanarorganitzantsuccessiusnivellsderepresentació).Ambtot,elsdissenysméscomplexostenenuncostorganitzatiuimportantqueelsfamésdifícilmentfactibles.

Eldisseny23

Exemples de possibles estructures de participants

Subgrups amb plenari(40 persones)

Tallers paral·lels(120 participants)

Tallers de representants(200 participants)

88888

Plenari

88888

Plenari

88888

Plenari

88888

Plenari

Jornades

88888

88888

88888

88888

88888

5

5

5

5

5

5

La convocatòria i la seva dinamització

Laconvocatòriadelsparticipantsés,enelsentitmésoperatiu,unatascaprocedimentaldepreparaciódeldebat,iencadacascaldràvalorarquinssónelscanalsdecomuni-cacióméspertinents.Té,òbviament,unafuncióinformativa,peròtambédinamitzadora.

Segonseltipusdeparticipantsaquiesdirigeixiilesparticularitatsdecadacas,lainformaciópotcontenirelselementssegüents:lapresentaciódelprojecteolafinali-tatenlaquals’emmarcaeldebat(quil’organitza,quinssónelsobjectiusilesformesdetreball,etc.);elsseusobjectiusespecífics(argumentantelsmotiuspelsqualseldebatésd’interès,aquis’haconvidatilaidoneïtatdelaparticipació);quinsseranelsseusefectespràcticsilesformesdedevolució;possibleinformacióaddicional,i,fi-nalment,elsaspecteslogístics(lloc,diaihora,iprograma).

Enmoltscasos,lesconvocatòriespodenrequerirunreforçviatelefònica;enaltresca-sos,perexempleelsjuratsciutadans,sesoldisposard’unaoficinad’informacióperexplicarambmésdetenimentelsobjectiusielfuncionament.

Finalment,ienunsentitestratègic,laconvocatòriapotserunaoportunitatperdina-mitzarunaorganització.Perexemple,preparar-ladesd’unaassociaciónoésúnica-mentunamanerad’accediralabaseassociativaoalarestadeciutadania,sinótam-béunelementquepotobrirlessevesrelacionsenfora.

Espai, temps i recursos

El lloc i la distribució de l’espai.Enlestrobadespresencialsesnecessitaunespaifísicque,d’unabanda,siguilogísticamentadequati,del’altra,ofereixiunaatmosferafaci-litadora.Ambrelacióalaprimeraqüestió,hadeserunespaiquedonicabudaatotselsassistentsenplenari(sin’hiha),iquedisposidesalespetitesonelsgrupsdetre-ballespuguinreunir;amés,peramoltesdinàmiquesésimportantqueelmobiliarisi-

Eldisseny24

guimovibleperadequar-loalsdiferentsmomentsdelgrup.Enrelacióamblasegonaqüestió,hadeserunespaiquenos’imposiacapdelsgrupsoperfilsparticipants,perexemple,perserexcessivamentformal.Algunsequipamentspúblics–comara lesescoles–solencomplirtotesaquestescondicions,amésd’altrestambénecessàries(espaisilenciós,benil·luminat,etc.).D’altrabanda,ladisposiciódelescadiresitaulesenl’espaiésunelementqueintervéenlainteraccióenelgrup(Chambers,2002;Green-berg,1976).Lescol·locacionsencerclesónlesméssimètriquesifacilitenelcontactevisualentreparticipants,peròpodenserincòmodessihihad’haverprojeccions.Lesdistribucionsen«U»oendoble«U»(sisónmoltsassistents)reforcen,encanvi,lacen-tralitatdequipresenta.D’altrabanda,engrupspetits,asseure’salvoltantd’unataulafacilitaunambientigualitaridetreball;lapersonaquecoordinaeldebatpotalternarunacol·locaciósimètricaambelgrupambunadecentralitzada,apeudret,quansis-tematitzalesidees.Alsplenaris,entantqueespaisdedebatmésobertiambmésnombredepersones,l’absènciadetaulespotfacilitarunmarcmésinformaligenerarunambientmésdistèsimésproper.

L’hora i la durada.Undebatexigeixunstempsques’adaptinalesdisponibilitatsdequihiparticipa.Noéselmateixfer-hoambpersonesqueintegrenaquestaactivitatdinsdelasevajornadalaboral,ambassociacionsquetenenundeterminatcalendariihorarid’activitat,oambpersonesquecedeixenelseutempspersonal,situacióperalaqualcalpreveureunaconvocatòriaenhorarisnolaborables.Delamateixamane-ra,nosónigualselshorarismasculinsqueelsfemenins,nielsdelagentgranqueelsdelsjoves.Pelquefaaladurada,algunsmecanismespreveuensessionsdedebatalllargdediferentsdies(perexemple,elsjuratsciutadanssesolenferduranttresoqua-tredies).Lessessionsd’unmatíounatarda,ambundescansintermedi,tambésónpossibles;aquestsespaisdedistensió(cafès,esmorzars,dinars,etc.)podenfacilitar,d’altrabanda,elqueanteriormenthemdenominat«objectiusrelacionals».Lògicament,commésdurada,majorprofunditat,peròtambémésdificultatspertancarunabonaconvocatòria.

Materials.Peralessessionspotsernecessaridisposardematerialsadequatsperaltreballdelsgrups,quevariaransegonslesdinàmiquesutilitzades:documentsdede-bat,fullsdepaperibolígrafsperaúspersonal,retoladorsi/otargetesdecolorsoal-tresaccessorisespecíficsperaeinesconcretesipissarresopaperògrafspersintetit-zarlesaportacionsalavistadetothom.

Remuneració.Unaqüestióquecalplantejaréslapossibleremuneracióalspartici-pants.Enalgunscasosnotésentit,siguiperquèlatrobadaformapartdel’activitatlaboralordinària(perexemple,professionalsd’unaorganització)odel’activitatas-sociativa.Algunsmecanismes,comelsjuratsciutadans,exigeixenquelespersonesseleccionadesabandoninlasevaactivitatlaboralidomèsticaduranttresoquatredies,ilaremuneracióésunacompensacióperl’absènciaalafeinailanecessitatdecontractarserveisdecuradepersonessiéselcas(Harms,2008).

Eldisseny25

Desenvolupament

Totiqueenaquestapartatenscentraremmésespecíficamenteneldesenvolupamentdeldebat,l’esquemapresentatreculliintegralafasededissenyipreparació(comacondicióindispensableperassolirelsobjectiusprevistos),aixícomtambélafasepos-terioralareunió.Respectealasessiódedebat,espotdistingirunafaseinicialdepresentacióipreparaciódelsparticipants;unafasededivisióengrupsdetreball(sicalfer-la)idedebat,amblasevapròpiaoberturaitancament,iunafasefinaldesín-tesiiconclusions.PeraKaneret al.(2007:18-21;vegeutambéAnder-Egg,2002),elcicled’oberturadeldebatdegrupescaracteritzapelpensamentdivergent,primerambdiscursosméshomogenisqueesvanobrintprogressivamentfinsaarribaraunmomentàlgiddediscussióiconfusió;peralsautors,aquestmomentésunainevita-bleconseqüènciadeldebatielpuntdepartidadesdelqualespotiniciaruncicledeconvergènciaisíntesi.

Esquema del disseny i el desenvolupament del debat en grup

Disseny ipreparació

PresentacióTreballen grup

Informe dedevolució i

retroalimentació

Conclusionsi cloenda

Alllargd’aquestprocés,elgruphauràd’organitzarelseufuncionament,hauràdecen-trar-seenelfetd’analitzarelproblemailespossiblesopcionsi,finalment,prendrede-cisions.Ambtot,lesseqüènciesdedebatpodenvariarenormementenfunciódelti-pus de grup i la temàtica tractada. Gastil (2010: 71-73), a partir dels models deseqüènciesdedebatidentificatsperPoole,plantejaqueelsdesenvolupamentsd’unasessiódegrupnosegueixenhabitualmentunadistribuciórígidadelestasques,sinóquemostrendiferentspatronssegonssielgrupesconcentraenlamanerad’organit-zar-seoenelscontingutsques’handedebatre,osegonselgrauambquèeldebats’orientaalsaspectesdirectamentrelacionatsambladecisióques’hadeprendre.Al-gunsd’aquestspatronsesmostrenalafigurasegüent.Elpatróunitarisegueixladis-tribuciómésordenadadelestasques:escomençaorganitzantelgrup(objectius,pro-cediments),seguidamentespassaaanalitzarelproblema,s’avaluenlessolucionsi,finalment,esprenenlesdecisions.Enelspatronsorientatsalproblemaialasolució,encanvi,ladinàmicadelasessióésdeterminadapelfetdecentrareldebatenund’aquestsaspectes.Elpatrócomplex,finalment,reflecteixdinàmiquesenquèelde-bat,sovintcaracteritzatpersituacionsdeconflictesubstantiuointerpersonal,passad’unafaseaunaaltraenunordredifícildepredir.

Eldisseny26

Possibles seqüències de debat de grup

UnitariOrientat

a problemaOrientat a solució Complex

Organitzaciódel grup

Anàlisi delproblema

Avaluacióde solucions

Presa dedecisions

Anàlisi delproblema

Avaluacióde solucions

Anàlisi del problema

Organitzaciódel grup

Presa de decisions

Avaluacióde solucions

Organitzaciódel grup

Avaluacióde solucions

Presa dedecisions

Avaluacióde solucions

Organitzaciódel grup

Anàlisi delproblema

Avaluacióde solucions

Presa dedecisions

Organitzaciódel grup

Font:Gastil(2010:72)

La presentació

Lapresentaciódeldebattéunadoblefunció:d’unabanda,establiruncontracteco-municatiuentreparticipantsiconvocants;del’altra,enquadrarsubstantivamentipro-cedimentalmentlasessió,pertalqueeldebatespuguiproduir.D’unamanerageneral,lapresentacióhauriad’incloureelselementssegüents:

•Presentaciódel’organitzacióopersonaconvocant.

•Quinsobjectiuspersegueixienquinprocéss’inscriuen;i,ambaixò,quèesdema-naalespersonesquehiparticipeniquinsseranelsefectespràcticsdelessevesaportacions.

•Perquès’haconvidataquestsparticipantsinod’altres,ienqualitatdequè(perexemple,comarepresentantsinstitucionals,obéatítolpersonal,senserepresen-tarformalmentelgrupalqualpertanyen).Estracta,endefinitiva,dedonaratothomunroldesdelqualparlar.

•Elsaspectesorganitzatiusiprocedimentalsdeldebat,enlamesuraenquèhihagiunaregulaciódeltempsieldesenvolupamentdeldebat(fases,tornsdeparaula,fases,eines,etc.).

•Elementssubstantiusdedebat.Enocasions,potserútilemmarcareldebatco-mençantperexposicionsomaterialsquefacilitinlareflexiódelsassistents.Segons

Eldisseny27

elsobjectius,elstipusdeparticipantsiladinàmicadedebat,aquestainformaciópotserdediferentstipus(diagnòsticprevi,escenarisideals,experiènciessimilars,etc.).Aquestaqüestióés,però,delicada,jaquetantelscontingutscomlaformad’exposar-loscondicionaraneldebatposterior.

L’organització del grup

Eldebatéselpuntcentraldelasessiódegrup,allàons’«encarrega»alsassistentslarealitzaciód’unadeterminadatascaquehaurandeduratermeenuntempslimitat.L’efectivitatdelgrupfareferència,comassenyalenMaríniGarrido(2004:21-23,citantHackman),tantalsresultatsdelatasca(quantitat,qualitatiidoneïtatdelainformacióproduïda),comalgrauenquèelsprocessosdegrupincrementenlacapacitatdelsseusmembres(entermesd’activarelresultat,peròtambé,podemafegir,entermesd’incentivarhabilitatsicapacitatsdeliberatives,ésadir,potenciantelraonamentcrí-tic,lògiciavaluadordelsmembres)ialgrauenquèelgrupcontribueixaldesenvolu-pamentialbenestarpsicològicdelsseusmembres.

Unaqüestióimportantrelativaal’organitzaciódeladinàmicadelgrupéslamaneraielgrauambquèesregulaeldebat.Delbecqet al.(1984:37;53-56)defineixenelgrupinteractuantcomaquelldebatescassamentestructurat,ambungraumínimdedirectivitatdesprésdelapresentaciódelareunió.Aquestaés,defet,ladinàmicaha-bitualenmoltesreunionsi,segonsl’autor,ésespecialmentadequadaquanesper-segueixlamotivacióilacohesiódelgrup,lasensaciód’intercanviiconsensilasen-sacióqueelspuntsplantejatshanestatrevisatsdemaneraaprofundida.Percontra,però,aquestesdinàmiquestendeixenafocalitzar-seenunaopoquesidees,alternenperíodesdeconcentracióenlatascaambaltresdebatsallunyatsdelsobjectiusi,molthabitualment,mostrentretsclarsdedominaciódeldebatperpartdedeterminatsmembres(perlasevaposicióoestatus,pelgraud’informacióprèvia,perlafacilitatd’expressió,etc.).

L’estructuraciódeldebatapartirdepautesqueregulenelstornsdeparaula,elspro-cedimentsd’interaccióil’abasttemàticdelqualesparla,esplanteja,enaquestcon-text,comunaestratègiaperpodertractarunadiversitatd’ideesielseuintercanvienunperíodelimitatdetempsi,alavegada,garantirunrepartimentequitatiudelesin-tervencionsquanespreveueldominid’unesveussobrelesaltres.Percontra,restrin-geixenl’autonomiadelsmembresdelgrupenelprocésdedebat.Lesbasesielspro-cedimentsperorganitzar l’activitatdel grupestan fonamentats en les teoriesdedinàmicadegrups,uncampconsolidatdelapsicologiasocialques’ocupadel’estu-didelfuncionamentdelsgrupsidelestècniquesqueaugmentenlasevaeficàcia(Bue-noiGarrido,2003:150).Enaquestsentit,éselconeixementdelesimplicacionsteò-riquesipràctiquesdequalsevoldinàmicadegrupselquepermetunaaplicacióeficaçdelestècniques.

Eldisseny28

La conducció del grup

Lapresènciad’unapersonaencarregadadeconduireldebatpermetlaregulaciódelsseusaspectesprocedimentals (tornsdeparaula, interacció,tempsdedicatacadapunt,etc.);mésenllàd’això,algunesrecerquesrealitzadessuggereixenquelasevapresènciamilloralaconsecuciódelatasca,peròelsresultatsnosónconcloentsenaquestsentit(Murphyet al.,1998:53-54).

Avegadesaquestafiguras’anomena«coordinadora»;d’altres,«dinamitzadora»,id’al-tres,«facilitadora»,icadascund’aquestsnomsposal’èmfasienaspectesdiferentsdelessevesfuncions:eneltemàticoenelmetodològic,enl’afectiuoenelcognitiu,enunamajoromenorproximitatalgrup,enungraud’intervenciómésomenysalt,enunaneutralitatmésgranoméspetita,etc.Entermesgenerals,aquestafigurasesituanitotalmentforadelgrup(enlaposiciód’expert)nitotalmentfusionada(perquèaixòlareforçariaacríticament),sinóentrant-hi (reforçant laproducciódelgrup) isortint-ne(distanciamentcrític)(LópezdeCeballos,1989:51).

Entrelesfuncionsdelaconducció,endestacaremsis(peraprofundir-himés,espotconsultarAnder-Egg,2002):

•Establirimantenirlesnormesdelainteracció.Elgrup,perpoderfuncionar,neces-sitaunsistemadereglesdejocquepermetieldebatenigualtatdecondicionsigaranteixilaconsecuciódelsobjectiusfixats.Algunesd’aquestesnormessóncon-vencionals(modelsdecomportamentculturalmentcompartitsperadeterminadessituacionssocials);d’altressónfixadesperaldebatenparticular:tenenperobjec-tiugarantirl’ordreconversacionalilaproducciógrupal,iperaixòésfonamentalquesiguinrealistesiqueelgruplespuguiassumir.Davantd’incomplimentspuntualsd’aquestesnormes,elroldelaconduccióésgarantir-neelcompliment.

•Crearunambientpropiciperalacomunicaciódistesaiequilibrada.Elcontactecomunicatiunoésunaqüestiópuramentformal,sinóquetambétéuncomponentafectiu.Éspartdelaconducciócrearunambientcordialiempàticiutilitzarelscodislingüísticsmésadequatsenuncontextcadacopméscaracteritzatperladiversitat.

•Assessoraranalíticament.Ésfunciódelapersonaquecondueixeldebatassistirtècnicamentelgrup:ajudantaplantejarlesideesiareflexionar-hicríticament,re-formulantlesaportacionsindividualsipreguntantalgrup,ajudantarelacionar-lesisistematitzar-les,posantasobredelataulalescontradiccionsi,finalment,ajudanta«saturar»eldiscurs.Aixòpotrequerirunconeixementtemàticdelques’estàrealitzant,comtambélacapacitatd’abstraccióirelacióprouràpidaperfercons-tantmentdemiralldelgrup.

• Inventariarlesaportacions.Elpaperquetélapissarraoelpaperògrafnoésnomésderecopilar ifervisiblealconjuntdelgrupelqueesvaaportant,sinótambéeld’objectivarpropostesmésenllàdelesintervencionsindividuals.Enaquestsentit,Delbecqet al.(1984)proposenelregistred’interacciómúltiple(rondesd’interven-cionsrecollintunasolaideaperparticipant)comaestratègiaperdespersonalitzarlesaportacions.

Eldisseny29

•Sabermanejarlessituacionsimprevistesidifícilsdinselgrup.Perexemple,ajudarareformularunaideaaparentmentabsurdaodavantlaqualelgruphareaccionatnegativament;assistirafectivamentdavantreaccionsd’ansietatindividual;facilitarlesaportacionsdelsmembresmenysactius;gestionarelsdiferentsrolsadoptatspelsparticipants:elsquefacilitenlatasca,elsquemantenenladinàmicadelgrupielsquelabloquegen(peraunmajordesenvolupamentd’aquestsaspectesve-geuAnder-Egg,2002:43-48;Infante,2003:62-65;MaríniGarrido,2004:25-27).

La presa de decisions en el grup

Eldebatdegrupcomprèn,endeterminadesfasesimoments,processosdedecisióque,demaneramésomenysexplícita,segueixendeterminadesregles.Elsprocedi-mentsdepresadedecisionssóndiversos,ivandesd’aquellsbasatsenl’autoritat,enquèunsolmembredelgrupprenladecisió,finsaaquellsaltresenquècadascundelsmembreséspartícip,d’unamaneraod’unaaltra,deladecisiópresa.Enscentraremenaquestsúltimsidistingirem,seguintGastil(2010:94-100),tresconjuntsdeproce-diments:basatsenmajories,enresultatsproporcionalsienlaunanimitat.

Elsprocedimentsbasatsenmajoriespodenserdemajoriasimple(enquèladecisiópresaésaquellaquetéunmajorsuportrespectealesaltres),absoluta(ladecisiópre-saésaquellaquetéelsuportdemésdelameitatdelsmembres)oalguntipusdema-joriaqualificada,querequereixialgunpercentatgemínimsobreeltotal.Elprocedimentpermajoriespermetprendredecisionsdavantdedesacordsoposicionsnoconcilia-bles.Noobstantaixò,caltenirencomptequeésunprocedimentquenovehiculauncompromísuniversalambladecisióiqueacabadividintelgrupentre«guanyadors»i«perdedors»;amés,comafirmaGastil,quanelgrupjaestàdividitd’entrada,lesma-joriespodenutilitzaraquestareglapertancarprematuramenteldebatabansd’escol-tarelsargumentsd’altres.

Laregladelresultatproporcionalbasaladecisióenelfetdedistribuirelsrecursosdisponiblesentrelesopcionsdedebatdemaneraproporcionalalsuportquetinguicadascuna(sempreque,ésclar,lesopcionsnosiguinincompatiblesentresi).D’aques-tamanera,s’evitaqueelgruphagid’escollirunasolaopcióamblesdificultatsqueaixòpotcomportarquanesvolferdemaneraunànimeoambelsdesavantatgesdefer-hopermajoria.Totiaixí,aquestareglapotfraccionarelgrupfinsitotmésqueelspro-cedimentsbasatsenlamajoria:mentrequeaquestsúltimsincentivenlesminoriesapactarentreelles,quans’escullenproporcionalmentdiferentsopcionsnohihaneces-sitatdefer-ho.PeraGastil,aquestfetlimitatantl’intercanviiladeliberacióalgrupcomlacapacitatperarribaradecisionscol·lectives.

Lesdecisionsperunanimitatsolenimplicarunprocésdedebat,basatenelconsens,quecomprènelconjuntdeladinàmicadeliberativaique,pertant,vamésenllàdeladecisióenellamateixa.Noobstantaixò,Gastilplantejaquecaldistingirelconsenscomaprocésdelaunanimitatcomaregladedecisió:elprocésdeconsenspreténgenerarunargumentodiscurscomúdesdeladeliberaciórigorosa(laqualimplicaràl’establi-

Eldisseny30

mentdereglesperalconjuntdeldebat),mentrequeladecisióperunanimitatesrefereixúnicamentaevitarqueesprenguindecisionsalesqualss’oposaalgunmembredelgrup(algunsprocedimentspodenacceptarenprimerainstànciaqueunsolmembrepugui«bloquejar»ladecisióiallargarladeliberació,peròfinalmentoptarperprendreladeci-siómalgratques’hioposiunmembre).Lesdecisionsperunanimitatfaciliten,enrelacióambelsprocedimentsanteriors,unamajorsatisfaccióicompromísdelsmembresdelgruptantambelprocésdedebatcomambelsseusresultats.D’altrabanda,però,re-quereixenméstempsdedebatielresultatéssusceptibledeserbloquejatperminoriesoperunsolmembre,jaqueespotutilitzareldretdevetoperforçarla«no-decisió».

El postdebat: devolució i avaluació

Elsresultatsd’undebatpodensistematitzar-seenuninformederesultatsquecontin-guiunmarciunasíntesidelesinformacionsprèvies,aixícomeldesenvolupamentilesconclusionsdeldebat.Algunsmecanismes(perexemple,elsjuratsciutadans)pre-veuenlaconstituciód’unacomissiódeseguimentformadaperalgunesdelesperso-nesparticipants,a laqualesfaarribarunprimeresborranyd’informeperquèsiguiconfrontativalidatabansdefer-nel’ediciódefinitiva.

Entotcas,imésenllàdel’informe,hihauntreballposteriorqueésfonamentalmenttècnic,iqueesrefereixaanalitzardiferentsaspectesdelsresultats;perexemple,elcontrastd’undiagnòsticdegrupambunaanàlisiexterna,laviabilitattècnicad’unespropostesd’accióol’estimaciódelseucosteconòmic.

D’altrabanda,l’avaluaciódeldebatpotplantejar-sealfinaldeldebatmateixoambposterioritat.Segonselsobjectiusperseguits,aquestaavaluaciópotserexternaoin-terna,individualoengrup,escritaooral,nominaloanònima,quantitativaoqualitati-va:així,unaavaluacióinternadegruppermetqueelmateixgrupreflexionisobrelasevapròpiadinàmica,endetrimentd’unavisióexternamésdistanciada;unaavalua-cióindividualianònimaevitalapressiógrupal;unavaloracióperqüestionaripermetràquantificarelsresultats.

Pertald’avaluars’hadepartirdecriterisoaspiracionsdefinidesa priorid’allòquecon-sideremboodesitjableperal’experiènciaienfunciódelsseusobjectius.Aquestscri-teriss’handepoder traduirenpreguntesd’avaluació i indicadorsquepodenver-sar sobrediferentsaspectesodimensions.Cal tenirpresentquealgunesde lesdimensionsquepodemavaluarrequeriranunaprevisiódelsinstrumentsielsmomentsderecollidadelainformació.L’especificitatoadaptacióal’experiènciaparticularielgraud’aprofundimentambquèvulguemavaluardeterminaràengranmesuraquinesdimensions,preguntesd’avaluacióiindicadorsacabemincorporantenl’avaluació.

Entrelesdimensionsquecalavaluarenpodemconsiderartresdeprincipals:1)l’en-quadramentdeldebat,2)eldesenvolupamenti3)elsresultats.Cadascunad’aquestesdimensionsté,alseutorn,múltipleselements,lapertinènciairellevànciadelsqualsdependràdecadacontextenparticular(perampliaraquestsaspectes,espotconsul-tarJorba,2009;JorbaiAnduiza,2009,iParés,2009).

Eldisseny31

1.Enquadramentdeldebat.Enaquestpuntl’avaluacióintentaaclarirsil’èxitoelfra-càsdeldebatestanvinculatsaalgunelementdelmarcprevialdesenvolupamentdel’experiència.Enaquestsentit,espodenavaluarelgraud’acordolesdisposicionsdelsdiferentsagentsenrelacióambelprocés(formacionspolítiques,associacions,etc.),lacoresponsabilització,lacoordinacióilatransversalitatdelesdiferentsàreesoagentsqueesveuranimplicatspelsresultatsdeldebat,elcompromísperassumirelsresul-tats,etc.Mésenllàd’aquestadimensióinterna,tambéhihal’externalitzaciódecaraalsparticipants:queaquestspercebineldebatambclaredat,transparènciaiinforma-cióidifusiósuficientmentàmpliapernogenerarbiaixos.Finalment,elmarcdel’expe-riènciatambéquedadefinitperlaquantitat,l’adequacióilasuficiènciaderecursos(temporals,humansieconòmics).

2.Desenvolupamentdeldebat.Enaquestadimensióhihamúltiplesvariablesrela-cionadesamblalogística–adequaciódeltempsidel’espai−,latemàtica–siésonorellevant,excessivamenttècnicaoassequibleosielsparticipantstenencapacitatimargededecisióperincidirenaquellatemàtica−,laclaredatenlapresentaciódel’ex-periènciailainformacióproveïda,etc.Hihadoselementsenelsqualsvallapenade-tenir-semínimament.Elprimeréselperfildelparticipantielgraudeparticipació:comhemcomentatanteriorment,podemavaluarpositivamentquelaparticipaciósiguidi-versai incloguidiferentspuntsdevistarellevantsperaldebat,siguirepresentativad’unapoblaciódeterminada,siguialmésextensapossible,etc.Tambéespotconsi-derarelgraudeparticipacióointensitatambquèelsindividuss’impliquenenl’expe-riència,desdel’estrictainformacióenquèelsparticipantsnoméssónaudiènciapas-siva,finsalaimplicacióenladeliberacióiladecisiófinal.Elsegonelementrellevantéslaqualitatdeldebatoladeliberació,enquèespodentenirencomptelariquesaoelnivelldeldebat,lapossibilitatd’igualtatenlaparticipaciódelsdiferentsmembres,l’escoltaielrespectemutu,lavoluntatd’arribaradecisionsconsensuades,etc.

3.Resultats.Hihaforçavariablesquepodenseranalitzadesdesdelpuntdevistadelsresultats.Enl’àmbitsubstantiuespotconsiderarsieldebathatingutalgunainfluèn-ciaenelsresultatstangiblesidirectes,siaquestainfluènciatéunimpacteinnovadoroútil,oelgraudecorrespondènciaquehihaambelsobjectiusilesnecessitatsplan-tejades.Enl’àmbitrelacional,enspodemplantejarfinsaquinpunts’hangeneratdi-nàmiquescohesivesentreparticipants.Finalment,enl’àmbitindividualésimportantsabersihihahagutalgunimpacteenelsindividusaescaladeconeixement,habilitats,satisfaccióosi,enuncompendidetotesaquestescoses,s’hacontribuïtagenerarculturaparticipativa.

Eldisseny32

Avaluació del debat

1.Enquadrament Estructuraciódelsagentsimplicats

IniciativaAmplituddelconsens/acord(Co)Lideratgepolític/socialTransversalitaticoordinacióCompromís

Transparènciaivisibilitatdecaraalsparticipants

Claredatd’objectiusDifusióiinformacióTransparènciaNeutralitat

Recursos EconòmicsHumansTemporals

2.Desenvolupament Logística Temps(horari,distribuciósuficient)Espai(adequat,accessible)

Temàtica RellevànciaMargededecisióViabilitat/congruènciaDificultat

Participants Diversitat(representació,inclusió)ExtensióIntensitatdelaparticipació

Presentaciódel’experiència

Claredat/interèsdelsobjectiusClaredat/interèsipluralitatdelainformacióClaredat/interèsdelmaterialdistribuït

Deliberació Qualitat/riquesadeldebatIgualtatdelaparticipacióDinàmicaconstructivaRespecteireciprocitat

Conducció/moderació

Facilitadoradelatascaideldebat

3.Resultats Substantius(output, outcome)

InfluènciadelsparticipantsCorrespondènciaambobjectiusUtilitat,innovació

Relacionals GeneraciódexarxesGeneraciódeconeixement

Impacteenl’individu CulturaparticipativaMilloradeconeixementsDesenvolupamentdecapacitatsihabilitatsSatisfacció

33

Algunes eines per treballar amb grups

Enaquestcapítolpresentemunconjuntd’einesquepodenservirdesuportperajudaraestructurareltreballengrupsobépersistematitzar,ambposterioritat,elsresultatsd’undebatquenohagiestatestrictamentestructuratenaqueststermes.Ésimportantrecalcarqueaquesteseinesnoimpliquendebatper se:sóntècniquesorientadesaobtenirunresultatsubstantiud’interèsenrelacióambuntemaplantejat:eldiagnòstic,lavaloraciód’alternatives, laprioritzaciód’opcionso laprogramaciód’accions.Enaquestsentit,elcomponentdeliberatiuestàenelprocedimentquevadesdelplante-jamentfinsal’assolimentdelresultat;iseran,pertant,tècniquesdedebatenlame-suraenquèl’intercanvid’argumentsestiguipresentenelseudesenvolupament.

Engeneralestractad’einesconsolidadesencampsdiversos,comaraladinàmicadegrups,laplanificacióestratègica,lagestiódequalitatolaprospectiva,peròadapta-desalasevautilitzacióencontextosdeparticipaciósocial.Noenfaremundesenvo-lupamentextens,jaquemoltestenenprouentitatperdedicar-hillibressencers,sinóqueúnicamentendonaremunaprimerareferènciaperintroduir-nosenelsseusob-jectiusienlasevaaplicabilitat.Encadascunadeleseiness’inclouenreferènciespertald’ampliarlainformaciórespectealescaracterístiques,aldissenyialsresultats.

Engeneral,unasolaeinanoéssuficientpertreballaruntemadesdelplantejamentdelproblemafinsalaplanificaciódelaresposta.D’altrabanda,unasessiódedebatpotcombinardiferentstècniques(perexemple,laprimerapartd’unDAFOambalgunmecanismedeprioritzacióperjerarquitzarelspuntsidentificats).Altres,encanvi,sónmètodesqueintegrenunconjuntdeprocedimentsquevanmoltmésenllàd’unases-siódetreballengrupomés(perexemple,l’anàlisiestructuraloelmètodeDelphi).

Dinàmiques per a la generació d’idees

Moltesvegades,l’objectiud’ungrupdetreballésproduirideesrelativesaltemaplan-tejatigarantirquetotselsmembreshifanaportacions.Enaquestapartatespresen-tentresdinàmiquesbàsiquesiclàssiquesque,totiquejasón,persimateixes,tècni-quesdetreballgrupalcomlesques’exposenenelsaltresapartats,solensermoltesvegadesunabasesobrelaqualesrecolzenmoltesaltrestècniques.Ensreferimalessegüents:plujad’idees,aportacionspertargetesiPhillips66.

Alguneseinespertreballarambgrups34

Pluja d’idees

Unadeleseinesmésclàssiquesésl’anomenadaplujad’ideesobrainstorming(Os-born,1953).Técomaobjectiugenerarideesoriginalsicreativespotenciantlasinergiagrupal.Pertant,lessevesaplicacionssónpertinentsenlessituacionsenlesqualshihaescassetatd’idees,jaquefacilitaqueunespersonesesbasinenlescontribucionsd’altresperplantejar-nedenoves.Ladinàmicapermetunaparticipacióequilibradaencontextosenelsqualshihaconfiançaentreparticipantsinohihariscosdedomina-ciódeldebatperpartdedeterminatsmembres.

Elprincipifonamentaléscrearunentornquepromoguil’originalitatrecolzant-seenlesaportacionsdelsaltres,ieldissenydeladinàmicahad’entendre’senaquestsentit:

•Esplantejaalgrupeltema/preguntais’explicaladinàmica.

•Elsparticipantsvanaportantlliurementlesideessobreeltemaplantejatsensene-cessitatde justificar-les(siguinsímptomesocausessiestanfentundiagnòstic,propostessiestangenerantalternatives,etc.).Endeterminatscasos,esproposaarribaraunllistómínimd’aportacions:estractadeproduirlamàximaquantitatpos-sibled’idees,enprimerlloc,perquèesparteixdelabaseque,commésquantitatn’hihagiperescollir,méspossibilitatshihauràd’originalitat,i,ensegonlloc,per-quèlesprimeresideessolenserlesmésòbvies.

•Lesdiferentscontribucionsesvananotantalavistadetothom(sihihaunaperso-naquecondueixelgrup,nomésintervésiésnecessariperequilibrarlaparaulaen-treparticipants).Enaquestafasenos’entraadebatreniavalorarlesideespernoinhibirlesintervencions.Elqueesbuscaésméslaquantitatquelaqualitat.

•Enunafase,imésenllàdelaplujad’ideespròpiamentdita,lesaportacionspodenargumentar-se,debatre’s,avaluar-seiagrupar-sepersimilituds.Estractadecon-siderarlaidoneïtatdelesideesaportades,relacionar-lesentresiiaprofundir-hi.Sical,espodenutilitzareinesdeprioritzacióperjerarquitzarlesaportacions,segonslaimportànciaolaurgència.

L’efectivitatdeladinàmicadelaplujad’ideeshaestatllargamentdiscutidaenlare-cercaempíricai,defet,elsresultatsobtingutsposenenqüestiólapremissaquelaproductivitatfruitdelainteracciósiguimésgranquelasumadelaqueproduiriaca-dascundelsmembrestreballantseparadament.Aquestadisminuciós’explicaperdi-ferentsfactorsi,especialment,acausade:a)eltempsaddicionalquerequereixlacoor-dinacióilaregulaciódelstornsdeparaulaenelcasd’untreballengrup(queés,pertant,tempsquenoesdedicaacontribucions);b)lacohibicióaintervenirdavantd’al-tresparticipants;c)lesbaixesexpectativescapalescontribucionsdelsaltres,quefaqueelsmembresredueixinlessevescontribucionspersituar-seenlafranjabaixadelgrup(Noordenhaven,1995:108-109;Gastil,2010:118-121).Aquestesevidènciesres-tringeixen,així,l’úsdeladinàmicaaaquellessituacionsenquèhihahomogeneïtat,confiançaimotivacióentreparticipants,nohihaexcessivesrestriccionstemporalsilainteraccióesconsideraespecialmentimportant(siguipergenerarnovesideesoperobjectiusrelacionals,talscomlacohesióielconsensentreelsmembresdelgrupol’apropiaciódelsresultats).D’altrabanda,Gastilassenyalaqueexplicaraquestscon-

Alguneseinespertreballarambgrups35

dicionantsalsparticipantsajudaaobtenirmillorsresultatsiagenerarideesque,tre-ballantseparadament,nos’haurienplantejat.

Aportacions per targetes (grup nominal i variants)

Elcontrapuntaleslimitacionsdelaplujad’ideeséselgrupnominal,plantejatperDel-becqet al.(1984),ilessevespossiblesvariants.Elgrupnominalés,bàsicament,unadinàmicapergenerarideesgarantintlesaportacionsindividualssensequeaquestesestiguininfluïdesperlesaportacionsdelsaltres:primerespensenis’escriuenindivi-dualment,inomésenunsegonmoments’exposenalgrup.Addicionalment,eldissenydegrupsnominalsincorporaunprocedimentpervalorariquantificarlespreferènciesindividualssobreelconjuntdelesideesplantejades.

Enimpedireldebatenlafasedegeneraciód’idees,espreténinhibirlesdesigualtatsd’intervenciódelsunsenrelacióambalsaltres,aixícomlapressiódelgrupsobrelapersona.Peraixò,comapuntsfortsdavantladinàmicaanterior,hihaeliminarlain-fluènciagrupalal’horad’aportarideesigarantirl’equilibrid’aportacionsentremem-bres.Ésespecialmentadequadaquanelsparticipantsnoesconeixenentresi (demaneraquetenenmésdificultatpertrencarelgel),hihariscquealgunespersonesescohibeixindavantlapresènciad’altres,o,senzillament,esconsideraprioritariquecadascundelsmembresaportienprimerlloclasevaexperiènciaielseuconeixementindividual,senseserinfluïtpelsaltres.Enlasevaformulacióoriginalésunatècnicaqueespotaplicarquanesdisposadepoctemps(renunciant,però,aunmajorgraudedebat).

Lesfasesdeldesenvolupamentd’aquestatècnicasónlessegüents(Delbecqet al.,1984:66-72):

•Generaciód’idees:elsassistentsproposenideesindividualment(mitjançanttarge-tes)relacionadesambeltemaplantejat.Elsparticipantsdisposende5a15minutspertreballarensilenci.

•Registre:acontinuació,s’iniciaunarondaenquècadapersonaexposaunasolaideaielconductorlesanotaalavistadetots;esrepeteixlarondafinsquetoteslesideess’hanrecollit.Aquestprocedimentafavoreixladespersonalitzaciódelesideesilasevaintegracióenelgrup.

•Discussió:unavegadarecollidestoteslesidees,s’obreuntornperadubtesiacla-rimentsconceptuals(noperavaluarlesidees).Entantquealgunespropostespo-denestarduplicadesoencavalcades,aquestsaclarimentspermetensistematitzarunallistacoherent.

•Priorització:esdemanaalsmembresqueanotinentargetesundeterminatnombred’idees(unapertargeta)iquelesprioritzinsegonslasevaimportància(perexem-ple,assignantun5alamésimportantiun1alamenysimportant).

•Esrecullenindividualmentlestargetesiesdisposenlespuntuacionsindividualsalcostatdecadaítem,demaneraques’obtéunallistaprioritzadad’idees.

Alguneseinespertreballarambgrups36

•Elsresultatsmostrenlesideesprioritzades,apartirdelesqualss’obreeldebatso-breelspatronsdevotació.

•Espotconsiderarlarealitzaciód’unavotaciófinalapartirdeldebatrealitzat.

L’exemplemostratmésavallpresentalesprioritzacionsindividualsdetalladesdelsre-sultatsd’ungrupnominal,demaneraqueespodenobservarelspatronsdevotacióiespotobrireldebatapartird’aquestspatrons.Elgrupespreguntavaquinsaspectes,problemesioportunitatss’haviend’abordarperquèlaregiófosunllocmillorperviu-re-hi.

Presentació de resultats d’un grup nominal

Vots Ítems

2,1,1,1(1)Manteniridesenvoluparrecursosnaturalsihumans;creaciódellocs

detreballiempreses

(2)Desenvoluparrecursoseducatius:finançament,currículum,infraestructures

5,4,5,5,3,4(3)Reduirladependènciafinanceradel’Administració;desenvolupar

fontsderecursospropis

3,2 (4)Millorarelstractamentsdel’aiguailesdepuradores

5 (5)Elfinançamentlocalésinsuficient

(6)Projectesòlidperpotenciarunmarclegislatiudefomentempresarial.Incidirenelprocéspolític

Font:Moore(1987:38)

Variants

Elsgrupsnominalscomatalsrestringeixenfortamentlainteracciói,pertant,eldebatsobrelesaportacionsindividuals.Altresdinàmiquessimilarsintrodueixenvariantsperpossibilitarunmajorgraudedeliberació:

•Generaciód’ideesentre2o3persones:enllocd’anotarlesideesindividualment(accentuantlaimportànciad’incorporarl’experiènciaielconeixementindividual),espodengenerariacordarperparellesotrios.

•Agrupaciócol·lectivad’ideespercategories:unavegadalesprimeresideess’hanaportat individualment,elsmembresdelgrupenconjuntagrupenlestargetesoideespersimilituds;algunesseranidèntiques,d’altressemblants,id’altresestaransituadesendiferentsnivells,demaneraqueespuguinsituarcomaaccionscon-cretesd’unapropostamésàmplia(perexemple:«construirrampesd’accésalmer-catmunicipal»potserunaaccióconcretaqueformipartd’unapropostamésàm-pliaquesigui«adequaciódel’espaipúblicacol·lectiusambmobilitatreduïda»).Unavegadaestanagrupades,s’assignaacadaconjuntdetargetesun«titular»únicquesiguicurtisignificatiu.PeraMilleret al.(1997)aquestprocedimentfacilitaelcon-

Alguneseinespertreballarambgrups37

sensi,alhora,l’apropiaciódelesideesperpartdelconjuntdelgrup.D’altrabanda,l’agregaciópotplantejar-secomunafaseprèviaaldebat,obécomunprocésdedebatensimateix,enquèelprocésdeconstrucciódecategories,llunydeserunprocedimentmecànic,exigeixlainterpretacióilareflexiósobreelsignificatilesim-plicacionsdecadascunadelescategoriesisobrelessevesrelacions.

•Llistaconsensuada:desdelmomentenquèesconsideriprioritarieldebatielcon-sensposterior,lasegonafaseespotplantejardemanantalgrupquelallistad’ideesobtingudasiguilabaseperalageneraciód’unconjuntreduïtd’ideesquepuguinsercompartidesiassumidescomacomunespertotselsmembres.Així,algunesideesinicialsespodranreorientar,ipotserse’ngeneraranaltresdenovesdesdeldebat.

Phillips 66

IntroduïdaperPhillips(1948,citataEwert,1990),elnomd’aquestadinàmicafarefe-rènciaalaquantitatdeparticipantsialadurada(grupsdesispersones,debatdesisminuts).ElquecaracteritzaelPhillips66ésqueelsgrupstreballensenselapresènciadirectadelconductor,laqualcosaelconverteixenunadinàmicaadequadaperapli-car en dos contextos: l’un referit a un condicionant logístic (facilitar les aporta-cions individualsenplenaris ienunperíodedetempsmoltbreu,sensenecessitatd’haverdedividir-seensalesdiferents),il’altrereferitaunpossibleobjectiurelacional:facilitarl’autoorganitzaciódegrupsgrans.Davantd’aquestsavantatges,elsseuspuntsfeblessónimportants:escàsaprofundiment(moltagentqueaportaenpoctemps)iescàscontroldeladinàmicainternadecadagrup.

Lesfasesenlesqualsespotdividiraquestadinàmicasónlessegüents:

•Esplantejaalgrupeltema/preguntaques’hadedebatre,s’explicaladinàmicaiesdemanaalsparticipantsqueesdivideixinensubgrupsiescullin,cadascun,unapersonaquecoordinaràeldebatifaràdeportaveu.

•Durantuntempsreduït,elsubgruphadedebatrelaqüestióiproposarlesideesoelsaspectesqueconsiderid’interès.

•Unmembredelgrupexposaalplenarielsresultatsdeldebatdegrup.

Alguneseinespertreballarambgrups38

Síntesi de les dinàmiques base

Pluja d’idees Targetes Phillips 66

ObjectiusCreativitat

Sinergiagrupal

Garantiraportacionsindividuals

Participacióengrupsgrans

Aplicacions

Confiança

Equilibridelsmembres

Poquesidees

Pocaconfiança

Desequilibridelsmembres

Experiènciesindividuals

Grupsdemésdequinzepersones

Autoorganitzaciógrupal

Dinàmica

1.Aportaciólliured’idees(sensedebat)

2.Debat

3.Síntesidelesideesprincipals

1.Aportacionsindividualsoperparelles

2.Exposicióalgrupidebat

3.Síntesidelesideesprincipals

1.Divisióensubgrups

2.Debatcoordinatperportaveu

3.Informacióalplenari

Diagnòstic intern i extern orientat a la definició d’estratègies: l’esquema DAFO

L’esquemaDAFOs’introdueixalsanysseixantaalaHarvardBusinessSchoolialtresescolesdenegocisnord-americanes,comunaeinaperalaplanificacióestratègica(HilliWestbrook,1997).Actualmentésutilitzat,ambmúltiplesvariants,enàmbitsmoltdiversos,entreelsqualscaldestacarlaplanificacióestratègicaterritorial.5

ElDAFOtécomaobjectiurealitzarundiagnòsticinterniexternd’unadeterminadaor-ganització,territoriofenomeni,apartird’aquestdiagnòstic,definirestratègiesd’ac-ció.Perelaboraraquestdiagnòstic,l’esquemaDAFOesbasaenelfetd’identificarelspuntsfortsielspuntsfeblesrespecteaunidealoobjectiuperseguiti,seguidament,definirestratègiesperassolir-lo.

Enunaprimerafase,unDAFOidentifica,peralatemàticatractada,elspuntsfebles(debilitatsques’handecorregiriamenacesques’hand’afrontar)ielspuntsforts(for-talesesquecalmantenirioportunitatsquecalexplotar),ielssistematitzaenunqua-drantqueconsiderafactorsinternsipresents(autodiagnòsticdelasituacióoorganit-zació) i factorsexternsde l’entorn (condicionaments isituacionsquepressionen ipodenafectarenelfutur).

5.GanauiMallarach(2003)mostrencomaquestaeinahaestatabastamentutilitzadaenunamostradeplansestratègicslocalsrealitzatsaCatalunya.

Alguneseinespertreballarambgrups39

Anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats)

Punts forts Punts febles

Present/intern

Fortaleses

...............

...............

Debilitats

...............

...............

Futur/extern

Oportunitats

...............

...............

Amenaces

...............

...............

Enunsegonmoment,elsfactorsidentificatss’integrenenunamatriuDAFO(TOWSma-trix,Weihrich,1982)perdefinir,apartirdelasevainterrelació,estratègiesd’acció.Enaques-tamatriuesprojecta,enuneix,l’autodiagnòsticintern(debilitatsifortaleses),ienl’altre,l’anàlisidel’entorn(amenacesioportunitats).Estractadereflexionarsobrelesintersec-cionsentreelsquatreelementsperpoderidentificardiferentstipusd’estratègiespossibles:

•Estratègiesdepotenciaciódelsfactorsdecontextenlesqualsespotincidirdesdelespròpiesfortaleses.

•Estratègiesdefensives,enuncontextenelqualestenenrecursosinternsperafron-tarlesamenaces.

•Estratègiesdereorientació,enuncontextenelqualespodenpotenciaroportuni-tats,peròcalenunsrecursosinternsquenoestenenactualment.

•Estratègiesdesupervivència,enuncontextenelqualcalafrontarunesamenaces,tenintpresentsunesdebilitatsinternes.

Amblapopularitatil’extensiódel’esquemaDAFO,s’hanplantejattambécrítiquestantal’einacomatalcomalasevaaplicació.Lescrítiquesalmodelteòricenquèesbasal’esquemaDAFOprovenenenbonapartdeMintzberg(1994;Mintzberget al.,1997),elqualqüestionalespremissesquehihaaldarrere,iespecialmentlesrelativesalfetquel’estratègiail’acciópuguinserformalitzadesicontroladesmitjançantunprocéssistemàtic.Enunsentitsimilar,HilliWestbrook(1997:51)relativitzenl’impacterealdel’einaDAFOenlapresadedecisionsiassenyalenlalimitaciód’unaanàlisiestàticaperferfrontacontextosmoltdinàmicsiindeterminats,llunyd’unentornambmercatses-tables,onelDAFOvaserintroduït.

AltrescrítiquesapuntenavalorarelDAFOcomunaeinaútilenfasesinicials,peròme-rament exploratòria i descriptiva. Hill i Westbrook (1997) constaten un ús super-ficialdel’einai,ambDyson(2004),plantegenlaimportànciad’introduirrigorenelpro-cés,mitjançantunamajorreflexiósobre la interrelacióentreelsfactorsplantejats icontrastantempíricamentlasevaincidència.

Desdelasevaaplicació,Codina(2007)assenyalalesprincipalsdeficiènciesenl’úshabitualdelesanàlisisDAFO.Lespodemagruparentresblocs:

Alguneseinespertreballarambgrups40

•Lesquefanreferènciaala(mala)conceptualitzaciódeles«oportunitats»,«fortale-ses»,«amenaces»i«debilitats».Devegades,hihaunamancadedelimitacióentreelsfactorsinterns(quedepenendelamateixaorganització)ielsexterns(condicio-nantsdecontext),demaneraqueesbarregenoportunitatsambfortalesesiame-nacesambdebilitats.Altresvegadessesobrevalorenlesfortalesesquan,situadesenuncontexticomparativamentambaltresorganitzacions/territoris,sónrealmentdebilitats.

•Lesquefanreferènciaala(mancade)definiciód’estratègies.Sovint,elDAFOesli-mitaalaidentificaciód’unallistadefortaleses,oportunitats,amenacesidebilitats,senseques’utilitzinelsseusresultatsperaladefiniciód’estratègies.

•Lesquefanreferènciaalfetde(no)tenirencompteelpesdesigualdecadafactoridentificat,jaqueesprenenenigualconsideraciótantfactorsquepodentenirunimpactesignificatiucomaltrespocrellevants.Oalainversa:emfatitzantlaincidèn-ciad’unfactoriignorantlaresta.D’altrabanda,éspossiblequeelsfactorsidenti-ficatssesituïnennivellsmoltdiferents.Enaquestsentit,potserimportantutilitzarprocedimentsd’agregació,primer,ideprioritzaciódelpesdecadafactor,després.Perexemple,Dyson(2004),enunaaplicaciódel’esquemaDAFOalaUniversitatdeWarwick,plantejaundissenyenquè,desprésdegenerarunaàmpliallistadefor-taleses,debilitats,oportunitatsiamenaces,esdemanaalsparticipants,mitjançantunqüestionari,quepuntuïncadaítemenunaescalad’1a5segonselseugraud’importància;elprocedimentesrepeteixenelcasdelageneracióiprioritzaciód’estratègies.Procedimentsméssistemàticsdequantificacióhanestatdesen-volupatsperChangiHuang(2006),Kurttilaet al.(2000),Leeet al.(2009),iYukseliDagdeviren(2007).

Aspectes de disseny

•L’esquemaDAFOespotconstruir,tanmateix,comaresultatfinalisintèticdemúl-tiplesdebatsenelsqualss’haginutilitzataltreseinesdediagnòstic.Enunsentitsimilar,espotentendrecomunaeinadetriangulacióentrefontssubjectives(per-cepcionssobrefortaleses,oportunitats...)i l’observacióempíricadelasevainci-dència,i,d’acordambaquestcontrast,plantejarladefiniciód’estratègiesdesdelamatriuDAFO.

•Unaadaptacióméssimpledel’einaorientadaaobtenirunapercepcióràpidaiex-ploratòriad’un fenomenconsisteixadiferenciarúnicamententrepunts forts ipuntsfebles.Enfrontd’undebatnoestructurat,ambaquestprocediments’evitaconcentrarladiscussióúnicamentenelsaspectesnegatiusofebles(ésadir,«allòques’hadecanviar»),mentrequeelsrecursosambquèescomptailespoten-cialitatsdemobilitzar-lossóndeixatsensegonpla.Hihadiversesestratègiesperevitarqueaixòpassi,comaracomençareldebatperlesvisionspositives,i/ode-dicarestrictamentlameitatdeltempsaunesvisionsialesaltres.

Alguneseinespertreballarambgrups41

Identificació de causes

Aquesttercerconjuntd’einespermetalsmembresd’ungrupreflexionarsistemàtica-menticonstruirhipòtesissobrequinsfactorsincideixenenlasituacióobjectedede-bat.Entantquehipòtesis,estractaderelacionsentrefactors/variablesquepermetenmillorarlacomprensiódelsfenòmens,peròquenodeixendesersubjectives.Laper-tinènciad’aquesteseinesestàenlacapacitatdeprovocarundebatordenatisistemà-ticentreparticipantssobreelsfactorsquetenenunimpacteendeterminatsfenòmens,desdelconeixementsituacionaldelsactors;elcontrastd’aquesteshipòtesismitjan-çantl’anàlisiempíricaésfonamentalpercomprovaraquestaincidència.

Diagrames causa-efecte

Unaeinagràficaintroduïdadesdelaliteraturasobregestiódequalitaticlàssicamentutilitzadaengrupsdetreballperalaidentificaciódecausesilasevasistematitzaciógràficaésl’anomenatdiagramad’espinadepeixod’Ishikawa(Ishikawa,1990:229-232;Tague2005:247-251).Eneldiagramad’espinadepeix(alapàg.següent)s’inclouencategorieslateralsaunprocéscentral,querepresentenconjuntsdelescausesagru-padesqueintervenensobrel’efecteanalitzat.Successivament,espodenrepresentarlescausesdelescauses,amblaqualcosas’obtéunarepresentaciósintètica,agru-padapercategories,d’unconjuntdevariablesofactorsqueincideixen,directamentoindirectament,enundeterminatefecte.Eldiagramas’enténcomunaprimeraexplo-racióambvistaadestriarlescausesmésrellevants.

Quanl’interèscentralésidentificarunaestructurajeràrquicadecauses(diferenciantentrelescausesdirectes,intermèdiesigeneradores),elsarbresdeproblemespre-guntensuccessivamentelsperquèsdelescausesanteriors(CallejoiViedma,2006:159-161).Ladisposiciód’unacadenaderelacionsdecausa-efecteenquèlescausesestrobenadiferentsnivellséslabaseperconfigurarlaplanificacióendiferentsnivellsd’objectius,característicadel’enfocamentdemarclògic,presentatposteriorment.

L’estructuraciódelesrelacionscausa-efecteespotmodelitzartambédemaneranoje-ràrquica,coméselcasdel’anàlisiestructural,unaeinadesenvolupadaenelcampdelaprospectivaques’integraenunmètodemésamplidedefiniciód’escenaris.6Enelmarcd’aquestmètode,l’anàlisiestructuralpermetidentificarlesvariablesclaud’unsistema,considerantelseugraudemotricitat(comacausad’altresvariables)idedependència

6.Laprospectivaésunadisciplinaorientadaal’estudidelfuturdesdelsindicispresents,ambl’objectiud’orientaraccionsperassolirfuturspossiblesidesitjables.Elmètodeutilitzatesbasaenlaidentificació,desd’unaanàlisisistemàticadelsescenarispossibles(descripciód’unasituaciófuturaicamíd’esdeve-nimentsquepermetenpassard’unasituacióoriginalaunaaltrapotencialenelfutur).Addicionalment,laprospectivaestratègicaplanteja,d’acordambelsescenarisidentificats,l’elaboraciód’opcionsestratè-giquesperpreparar-seperalscanvisesperatsiprovocarelsdesitjables(Godet,2007,12-13).Perabor-dar-ho,laprospectivaaportauncosmetodològicestructuratqueincloudiferentsmètodesitècniques,algunesdeconsolidadesenaltrescampsdelainvestigaciósocialialtresd’específicamentdesenvolu-padesenelmarcdeladisciplina.Peraprofundir-himés,espotconsultarBas(2002)iGodet(2007).

Alguneseinespertreballarambgrups42

(comaefected’altresvariables).L’anàlisiésdutaatermecol·lectivamentperungrupd’ac-torsiexpertsipotcomportardiversessetmanesdetreballdegrupintercaladesambanàlisiexterna(Arcadeet al.,2004:173-198;Godet,2007:63-68).Enunsentitsimilar,Vi-llasante(2006,399),basant-seenlaplanificacióestratègicasituacionaldeCarlosMatus,suggereixunesquemaperalaidentificacióde«nusoscrítics»(factorsclau)queconsi-derinotansolsladependènciailamotricitatdecadafactor,sinótambéelgraud’influèn-ciaqueelsmembresdegruppodenexercirsobreelsfactorsassenyalatsaldiagrama.

Aspectes de disseny

Espodendistingirtresnivellsdetreball:enprimerlloc,laidentificaciódelescauses(podenestarpredefinidesoplantejadesdesd’undiagnòsticoanàlisiprèvia,obéplan-tejar-sealllargd’undebat,començantpeltemacentralipreguntantsuccessivamentelsperquèsdelsfactorsques’analitzen);ensegonlloc,l’agrupacióoestructuraciódelesrelacionsentreelles(mitjançantunamatriuogràficament);i,entercerlloc,laiden-tificaciódelsfactorsclausobreelsqualsespotincidir.Cadascund’aqueststresnivellspotcomportarungrauvariabled’aprofundiment.

Diagrama d’Ishikawa

Actituds

Interessos

Preparaciódereunions

Objectius

Problemes de diàleg

Mancademotivació

Pocainformació

Pocrespectecapal’altre

Lentitud

Interessosparticulars

Pocaclaredat

Nointegraciód’interessosminoritaris

Nocorrespondènciad’objectiusiactivitats

Nohihaobjectiusconsensuats

Alguneseinespertreballarambgrups43

Camp de força

Totinoserpròpiamentunaanàlisicausald’unasituaciópresent,l’einadelscampsdeforçapermet identificar i jerarquitzarelsfactorsque incideixenenunobjectiuper-seguit.InstrumentderivatdelateoriadelscampsintroduïdaperKurtLewin,parteixdelapremissaqueunstatu quo ounobjectiudesitjatéselresultatdel’equilibrientreunconjuntdeforcesqueintervenenmantenintlasituacióactual(forcesnegatives)iunaltreconjuntqueimpulsaelcanvi(forcespositives).Elsresultatspermetendiscernir(i,siésnecessari,prioritzar)elsfactorssobreelsqualscalincidir,peròtambéfacilitenqueelsmembresdelgrupsiguinrealistesrespectealespossiblesresistènciesalcan-viambquèespodentrobar(Milleret al.,1997:30).

D’aquestamanera,l’einatédiferentsvessants(MacDuffieiDePoy,2004;Tague,2005:268-270):

–Laidentificaciódeles«forces»queincideixenpositivamentinegativamentsobreunobjectiu,ielpesdecadascuna.

–Ladiferenciacióentreaquellesforcesquequedenforadelainfluènciadelgrup,iaquellessobrelesqualsespotincidir(enpositiu,perpotenciar-les,oennega-tiu,perrestringir-lesoeliminar-les).

–Laprojecciódelcanvi,entermesdedefiniraccionsqueincideixensobreelsfac-torsqueprovoquenobloquegenelcanvi.

Lasimplicitatdel’einalaconverteixenuninstrumentfàcilmentaplicable,totiquecaltenirencompte,comenaltresinstruments,elreduccionismedeladicotomizacióen-trefactorspositiusinegatiusilano-consideraciódelesinterrelacionsentreelsfactorsidentificats(MacDuffieiDePoy,2004:312).

Mesura d’opinions des de la interacció anònima: el mètode Delphi

Mésqueunaeinaespecífica,elDelphiésunmètode,entèscomunconjuntarticulatdetècniquesiprocediments.ElmètodeDelphiés,bàsicament,unaestratègiaiterati-vaperobtenirl’opiniód’ungrupdepersonesdemaneraquecadascunad’ellestinguiencomptelesopinionsdelesaltres,sensenecessitatdedebatrepresencialment.Així,nosolamentespotaccedirapersonesambdificultatspertrobar-se,sinóquetambéesgaranteixl’anonimatenlaparticipacióis’afavoreixquelesposicionsnoesconsen-suïnsotapressiódegrup.

Originàriamentlatècnicaesvautilitzarperobtenirlesprediccionsdegrupsd’expertssobreqüestionstecnològiquesimilitars,iactualmentestàconsolidadaenelcampdelaprospectiva(i,enaquestsentit,espresentasovintcomunmètodeorientatalpro-nòstic).Lessevesaplicacions,però,comprenenmoltsaltrescamps,comlaidentifi-caciódeproblemes,laprioritzaciód’opcionsilaidentificaciódesolucions,aixícomtambélavisualitzaciódelesposicionsexistentsal’entornd’undeterminattema(Del-becqet al.,1984:197-108).ElPolicyDelphidefinitperTuroff(1970;espodenconsultar

Alguneseinespertreballarambgrups44

tambéRayensiHahn,2000)s’orientamésespecíficamentaestructuraricontraposarelsdiferentspuntsdevistarespectealadefiniciódepolítiques.AlnostreentornelmètodeDelphis’haaplicatenàmbitscom,perexemple,laparticipacióenprojecteseducatiusdeciutat(Riba,2000)oenlaprospecciósobreelSistemaNacionaldeSa-lut(FUNDSIS,2008).

Elprocedimentconsisteixendiversosqüestionarisiteratiusrealitzatsadistànciadu-rantunesquantessetmanesaungruplimitatdepersonesalesqualsesconsideraexpertesambrelacióaltematractat.ComassenyalaMullen(2003:40-41),lanociódequiés«expert»variaendiferentsaplicacionsdelDelphi,desdelesmésrestrictives(professionalsicientífics)finsalesmésàmplies(totapersonaquepuguitenirvisionsrellevantssobreeltematractat).Aquestaúltimaconsideracióésunasituacióòbviaenelcampdelaparticipaciósocial.Enconèixerelspuntsdevistadelaresta,elsparti-cipants,anònimament,podenanarmodificant lessevesposicions ielsseusargu-ments.Elsresultatsdelprocéssóntractats ipresentatsdemaneraquantificada, imostrenelspuntsenquèelgruptéunaposiciócomunaiaquellsaltresenquèhihavisionspolaritzades,aixícomtambélesraonsdelsdesacords.Enaquestsentit,elDelphipotservistcomunaeinad’anàlisideprioritzaciód’opcionsitambéd’anàlisideposicions.

Ateseslesparticularitatsdelatècnica,nohihaunsostremàximdeparticipants,sibéalgunsautors(Landeta,1999:60-61)plantegenunmínimdesetmembres(pergaran-tirlavariabilitatenlesrespostes)iunmàximdetrenta(apartirdelqualelsresultatsnovariensubstancialment).Algunesaplicacionssuperen,però,elmilerdeparticipants(perexemple:Hilbertet al.,2009;Moldrupet al.,2000);noobstantaixò,caltenirpre-sentquel’objectiudelDelphinoésferunsondeigd’opinióaunamostrarepresenta-tivadelapoblació,sinópermetrelainteraccióentreunaseleccióintencionaldeper-sonesmantenintelseuanonimat(Mullen,2003:41).

Totilapotencialitatquetélasevaaplicaciópermitjanselectrònics,estractad’unatècnicaespecialmentcomplexaicostosa,querequereixtemps,destresaenlacomu-nicacióescritaperpartdelsparticipantsiunaaltamotivacióperrespondre(Delbecqet al.,1984:108-109);comtotatècnicaadistància,exigeixunadinamitzaciófortapergarantirunataxaderespostaacceptable.Amésd’aquestscondicionants,caltenirpresentquelamancad’interacciódirectaipresencial,aixícomlaquantificaciódelsresultats,totiserundelsavantatgesdelatècnica,n’éstambéunalimitacióperapro-fundirenlesraonsdeladivergència,enlaconstruccióconjuntadenousargumentsienlaconcreciódelesposicions(Martín,2001;Hilbertet al.,2009),sibéalgunesapli-cacionsintrodueixenpropostesespecífiquesenaquestadirecció(Tapio,2003).

UnmajordesenvolupamentespottrobaraLandeta(1999),aixícomalstextosclàs-sicsdeLinstoneiTuroff(1975)iTuroff(1970).LasevaintegracióenelmètodedelaprospectivaespotconsultaraGodet(2007).PeraunacomparaciósistemàticadelmètodeDelphiamblatècnicadelsgrupsnominals,espotacudiraDelbecqet al.(1984).

Alguneseinespertreballarambgrups45

Aspectes de disseny

ComafirmaMullen(2003:48),mésenllàdelessevescaracterístiquesdefinitòries(itera-cióambretroalimentacióalsparticipants,oportunitatpermodificarlesrespostesiano-nimat),eldissenyd’unDelphiespotconcretardemaneresmoltdiferentspelquefaalaseleccióialnombredeparticipants,aldissenydelqüestionari,alnombreialesca-racterístiquesdelesdevolucionsialtractamentdelsresultats.Tenintpresentaquestadiversitat,espodendistingirlesfasessegüents:

•Unavegadas’hanseleccionatelsparticipants,se’lshaexplicatelfuncionamentis’hatancatlasevacol·laboració,s’enviaunallistabreudepreguntesgeneralsdeformulacióoberta.Estractad’obtenirrespostesnoexcessivamentllargues,peròproucompletesperquèpermetindelimitareltemaidissenyarunqüestionari.Aques-tafaseobertas’ometenalgunesaplicacionsdelprocediment,acostad’imposarunmarcd’elecciótancatalsparticipants(Thompson,2009:421-422).

•Lesrespostesrebudesescategoritzeniesdissenyaunqüestionari,enquèestrac-tadedelimitarelcampdepreguntesilesopcionspossibles,apartirdelesrespos-tesrebudes.Elqüestionaris’enviajuntamentamblesrespostesindividualsdelafaseanterior.EnaplicacionsdelDelphienprospectiva,lespreguntessolendema-narlesprobabilitatsd’ocurrènciad’undeterminatesdevenimentoelseuimpacte,mentrequelesaplicacionsenaltrescampspodenpreguntarlaimportància,laprio-ritat,lafactibilitatoladesitjabilitatdelsítemsplantejatso,finsitot,ladistribuciód’unpressupostentrediferentsserveis(Mullen,2003:45).

•Delesrespostesdelqüestionarise’nfaunaanàlisiestadística,usualmentbasadaenquartils(demaneraquehihauràunmajoracordenlamesuraqueelranginter-quartílicsiguimésreduït,ésadir,comméss’acostinlesopinionsindividualsalaposiciócentral).Quanl’objectiunoésidentificarunarespostacentralsinócontra-posardiferentsvisions,elsresultatsespodentractarconstruinttipologiesderes-postesiparticipants(podeuconsultarTapio,2003,peraunaaplicacióenaquestsentit).

•Elsresultatss’envienalsparticipants,demaneraquecadascund’ellsrepinforma-ciósobreonsesituaelseuposicionamentrespectealgrup,isesol·licitaquere-fermioreconsiderilasevaopinióil’argumenti(especialmentsilarespostadifereixmoltdeladelamajorpartdelgrup).

•Elprocésespotrepetirfinsquelesrespostesproporcionadess’estabilitzin,sibénoéshabitualmésdetresoquatreonades(Mullen,2003:46).

Priorització d’opcions

Elprocedimentméssenzillperprioritzarunconjuntd’opcionsésfer-hodirectament,jasiguisenseexplicitarelscriterisenquèesbasalaseleccióoacordantunsolcrite-ri.Aquestaprioritzacióespotferperconsenso,quanelconsensnoespotaconse-guir,mitjançantalgunprocedimentdevotació.Lavotaciódirectad’unconjuntd’op-

Alguneseinespertreballarambgrups46

cionsésútilquanaquestessónsimples,quaneltempséslimitatoquanelnombredeparticipantséselevat;d’altrabanda,permetunaequiparaciódelesopinionsdeca-dascundelsmembres,evitantaixíquelesunesdomininsobrelesaltres(Milleret al.,1997:11-16):

•Lavotaciódirectapotsersimple(unvotperpersona)omúltiple(oncadapartici-panttéassignatunnombrelimitatdevotssuperiora1).Pertant,adiferènciadelavotaciósimple,enaquestdarrercaséspossibleseleccionarmésd’unelementiaugmentalaprobabilitatquealgunadelesopcionsescollidesestiguientrelesmésprioritzades.Cadapersonapotdistribuircadascundelsvotsaunaopciódiferent,obéponderarunaopciómésquelesaltres(perexemple,siunapersonadisposadecincvots,elspotconcentrarenduesopcionsotres).Enunsentitsimilar,Tague(2005:360)plantejajerarquitzarelsvotsnumèricament,demaneraquesi,perexem-ple,cadaparticipantdisposadecincvots,alaprimeraopcióescollidaliassignaràunvalorde5,alasegonaunvalorde4iaixísuccessivamentfinsalacinquenaop-cióseleccionada.Entotselscasos,lasumadepuntsperopciódónacomaresul-tatunallistaprioritzada.

•Laprioritzaciópermatriudecriteris,adiferènciadelavotaciódirecta,explicitaicomparasistemàticamentelscriterisquefonamentenl’elecció.Així,quanlesop-cionssóncomplexesis’handetenirencomptemúltiplescriterisperescollir,éspertinentexplicitarelscriterisiconvertir-losenobjectededebativaloració,enllocdefer-hodirectamentsobrelesopcions.Laprioritzaciópermatriusdecriterispotincloureungrauimportantdeformalització,però,ensíntesi,consisteixa:a)iden-tificarunconjuntfinitd’opcions;b)identificariponderarelscriterisqueaquestesopcionshand’acompliromaximitzar;c)valorarelgrauenquèlesdiferentsopcionss’ajustenalscriterisdefinits;id)jerarquitzarlesopcionsd’acordamblasevaade-quacióalscriteris(Milleret al.,1997:14-16;Tague,2005:408-420).

Aspectes de disseny

•Enlesvotacionsespodenutilitzarcolorsoaltresmaneresd’identificarl’origendelvot,siguiperdiferenciarlespreferènciesentreelsperfilsparticipants,opercon-trolarqueningúnovotilesopcionspròpies,siaixís’hadefinit(vegeuelmecanismedetallersdefuturperaunaaplicacióenaquestsentit).

•Encaraquelesvotacionstendeixinasepararmésquenopasaunir,espodenuti-litzar justamentcomapaspreviperalareflexióinternadecadaposicionament(vegeulatècnicadel’impactedelfutur,aGilZafra,2001).Enunsentitsimilar,algu-nesaplicacionsplantegen,apartird’unaprimeravotació,obrireldebatsobreelsresultatsi,apartird’aquest,ferunasegonavotació(Delbecqet al.,1984:83-87;Tague,2005:360).

•Laprioritzaciópermatriudecriterispottenirunaltgraudecomplexitat.Tague(2005:408-420)introdueixunavariantméssistemàticabasadaenel«procésana-líticjeràrquic»definitperSaaty(1980)iqueesdesenvolupaentresfases:a)com-paraciósistemàticadecriterisperdefinirelseupesrelatiu;b)comparaciósistemà-ticad’opcionsrespectealcomplimentdecadascundelscriteris;c)obtenciód’una

Alguneseinespertreballarambgrups47

llistaprioritzadaconsiderantlaponderaciódelsdiferentscriterisielgrauenquèlesopcionselsacompleixen.

Eines de programació

Mentrequeleseinesanteriorsespodenutilitzarambparticipantsquepodentenirdi-ferentsgrausd’implicacióenlatemàticatractada,lesprogramacionshabitualmentesrestringeixenalsactors(individualsoinstitucionals)directamentresponsablesdeldes-envolupamentdelesaccions.

Unamaneraclàssicad’establiraquestesbasesésmitjançantl’esquemadeles«noupreguntes»,queMaríniCantillo(2004:222-224)situenenl’àmbitdel’animaciósocio-cultural.Amésd’aportarunmarcgeneraldeprogramació,potserutilitzat tambécomaeinaconcretaengrupsdetreball.Consisteixaplantejar-seelsaspectesse-güents:

–Perquè(fonamentació).

–Peraquè(objectiu).

–Què(descripció).

–Aqui(personesdestinatàries).

–Com(accionsimetodologia).

–Ambqui(recursoshumansiactorsimplicats).

–Ambquè(recursosmaterialsieconòmics).

–Quan(temporalització).

–On(localització).

Aaquestesnoupreguntesse’npotafegirunadesenamés,queesrefereixenalsfac-torsexternsqueactuencomacondicionants,tantelspreviscomelsquepodenin-fluiralllargdeldesenvolupamentdelplaengeneralod’accionsenparticular.

La planificació des de l’enfocament de marc lògic

L’enfocamentdemarclògic(EML)ésuninstrumentdeplanificacióperobjectiusapli-catenelcampdelacooperacióinternacionaliorientatadefinir,dissenyariavaluarunprojecteimostrarlessevespartsessencials.L’einaespotferservirtambéenfasesd’implementació,seguimentiavaluació.Elsantecedentsteòricsdel’EMLestrobenenl’administracióperresultats,quecentraelseuinterèsenlacoresponsabilitzaciódelsactorsimplicats,l’establimentdemitjansiactivitatsenfunciód’objectiusconcretsiladefinicióprèviadesistemesdecontroliavaluació.Eldissenydel’EMLesbasaenl’úsdemètodesiindicadorsquantitatiusipermetformularunprojecteintegrantdueslògi-ques:1)elplantejamentdelprojecte(objectius,justificació,actorsimplicats)i2)lasevaexecució(accions,resultats)(CallejoiViedma,2006:134-138).

Alguneseinespertreballarambgrups48

PeraPéreziCarrillo(2000:122),l’EML«tractad’establirunaseqüènciatemporallògi-caentreelsmitjansilesfinalitatsd’unprojecteoprogramademanerasistemàtica,aixícomfixarunsindicadorsquereflecteixinquans’haassolitl’èxitencadascundelsnivellsd’objectiusquecondueixenal’objectiufinaldesitjatielsmitjansdeverificacióqueenpermetinlamesura,tenintencompteelsfactorsexternsquecondicionenelsresultatsencadascund’ells.D’aquestamanera,s’estableixunaestructuraquetancatotelprocésdeplanificació».

L’EMLpermet,així,reduirelsmargesd’incertesaenlaplanificacióieldesenvolupamentdeprojectes.L’efecteperversdetotaixò,comafirmenCallejoiViedma(2006:138),éselriscd’esdevenirunmarcexcessivamentrígid,unadelesprincipalscrítiquesal’instrument.

L’objectiufinaldel’EMLesconcretaenunamatriuambquatrefilesiquatrecolumnes,anomenadamatriu de projecte.Lesfilescorresponenadiferentsnivellsd’objectius.Lescolumnescorresponenaladescripciódelsobjectius,alsindicadorsd’avaluació,alesfontsomecanismesperfer-neelseguiment,ialscondicionantsisupòsitsqueintervenenencadascundelsnivells.Lamatrius’interpretadelamanerasegüent:si,partintdedeterminatscondicionantsisupòsits,esfandeterminadesactivitats(l’asso-limentdelesqualsesmesuraràmitjançantdeterminatsindicadorsimecanismesdeseguiment),llavorsesproduirancertsresultatsenelnivellimmediatamentanterior.

Matriu de projecte de marc lògic

Nivell d’objectius IndicadorsMecanismes de seguiment

Condicionaments i supòsits

Finalitat. Objectiusallargtermini,transformacióqueesvolproduir

............................

............................

............................

............................

............................

............................

Propòsits. Objectiusques’hauriend’assolircomaconseqüènciadelaprogramaciórealitzada

............................

...........................

............................

............................

............................

............................

Components. Resultatsespecífics............................

............................

............................

............................

............................

............................

Activitats. Accionsarealitzar............................

............................

............................

............................

............................

............................

SeguintambPéreziCarrillo(2000:122-125),espodenidentificardueslògiquesdelec-turadelamatriu:verticalihoritzontal.

•Lògica vertical. Laseqüèncialògicaentremitjansifinalitatsésdefinidaperlarela-ciójeràrquicaentreelsdiferentsnivellsd’objectiusielscondicionantsisupòsitsdelseuassoliment.Laprimeracolumna(nivellsd’objectius)permetobservarlarelaciójeràrquicaentreelsobjectiusielsmitjansperassolir-los.Així,laprogramaciódedeterminadesactivitatshadeportaraaconseguirdeterminatsresultatsespecífics,

Alguneseinespertreballarambgrups49

elsqualsdesembocaranendeterminatspropòsitsquecontribuiranal’objectiufinaloalafinalitatdelprojecte.Aquestvinclepressuposa,així,l’establimentd’hipòtesisdedependènciaentreelsdiferentsnivells.Noobstantaixò,aquestadependència(elvincleentrelesactivitatsielsresultatsesperatsacadanivell)estàsubjectanotansolsalesactivitatsprogramades,sinótambéaaltresfactorsexterns;aquíen-trenenjocelscondicionantsielssupòsits(quartacolumna).Laquartacolumnaintrodueixenlaplanificacióaquellsfactorsexternsquecaltenirencompteencadanivelld’objectius,demaneraqueperassolir-losserànecessariconsiderarnosim-plementlesaccionsoactivitatsquecalplanificar,sinótambéelgraudecontrolqueestinguisobreaquestsfactors.

•Lògica horitzontal.Enlalògicahoritzontaladquireixenunaespecialrellevàncialasegonailaterceracolumnes,d’acordamblesqualsespodràferelseguimentil’avaluaciódelprojecte.Elsindicadorsrepresentenelsparàmetres,directamentob-servables,quepermetrananalitzarsis’hanassolitelsnivells(perexemple,l’esta-blimentd’unnombremínimdeparticipantsenunaactivitatpotserunindicadorperavaluar-nel’èxit).Elsmecanismesdeseguimentcorresponenalesfontsilesestra-tègiesques’utilitzaranperobtenirlainformaciódelsindicadors(perexemple,da-desderegistre,qüestionaris,etc.).

Elseudesenvolupamentsuperal’abastd’unmomentdeliberatiui,finsitotsiescon-siderendiversessessionsdetreball,esrequeriràuntreballexternd’anàlisi,elaboracióisistematitzaciód’informació;igualment,ésnecessaridisposard’unbonconeixementtemàticicontextualenquèespuguinbasarleshipòtesissobrerelacióentremitjansifinalitatsisobreelssupòsitsielscondicionants(PéreziCarrillo,2000:130-132).Noobstantaixò,moltsdelsseuselementspodensortirdeltreballengrup;comafirmenCallejoiViedma(2006:138),l’EMLpermetalcapdavallunmarcdecomunicaciócomúpercompartirelprojecteentreelsactorsimplicats.Peraundesenvolupamentmésampli,espotconsultarCallejoiViedma(2006),Camachoet al.(2001),Carbonell(2004)iNORAD(1993).

Aspectes de disseny

CallejoiViedma(2006:158-164)distingeixenlessegüentsfasesenl’elaboraciód’unprojectemitjançantl’EML,cadascunadelesqualsespotdesenvoluparambdiferentseinesquedesemboquenenlamatriudemarclògiccomaresultatfinal:

• Identificaciódelproblemacentralideterminaciódelessevescausesiefectes,uti-litzantlatècnicadel’arbredeproblemes(diagramajeràrquicdecausesiefectes).

•Formulaciódelsobjectiusdelprojecte,reformulantelproblemaescollit,lessevescausesielsseusefectes(ésadir,l’arbredeproblemes)entermesdesituacionspositivesesperades(perexemple,sielproblemacentraldetectatésl’altíndexdepobresa,l’objectiuespecíficseràreduir-la;siduesdelescausesdetectadessónlamancadellocsdetreballilabaixaformacióespecialitzada,elsresultatsespecí-ficsquecaldràassoliroelscomponentsques’haurand’abordarseranlacreaciód’ocupacióilamilloradel’ofertaformativa).

Alguneseinespertreballarambgrups50

•Selecciód’alternativesd’intervencióquepuguinpromoureelscanvisdelasituacióactual(definidaal’arbredeproblemes)capalasituaciódesitjada(arbred’objec-tius),tenintencompte:1)aspecteseconòmics;2)capacitatd’aplicació;i3)resultatsprevistos,aixícomtambéelsriscos.

•Finalment,iapartirdelspassosanteriors,espotconstruirlamatriudelprojecte,queésl’elementcentraldel’EML:elsdiferentsnivellsdel’arbred’objectiusestras-passenalaprimeracolumna;s’identifiquenelscondicionaments;finalment,s’es-tableixenelsindicadorsd’avaluacióielsmecanismesperfer-neelseguiment.

51

Mecanismes de deliberació en participació ciutadana. Algunes aplicacions

Enaquestdarrercapítolespresenteniescomparenaplicacionsdedosmecanismesdeparticipacióciutadana:elstallersdefuturielsjuratsciutadans.Estractadedissenysquepreveuendeterminatscriterisdeselecciódeparticipants,quereguleneldebatd’unadeterminadamaneraiqueintrodueixeneinesespecífiquesperfacilitareldiàlegiprendredecisions.Enaquestsentit,combinendemaneradiversa,iperadiferentsobjectius,criterisiinstrumentspresentatsenapartatsanteriors.

Comparació de mecanismes

Criteri Tallers de futur Jurats ciutadans

Resultatssubstantius Llistaprioritzadadepropostesd’acció

Dictamenciutadàsobreacciófutura

Cicle/fase Obertura(propostes) Tancament(decisió)

Naturalesadelgrup Ad hoc Ad hoc

Presencialitat Presencial Presencial

Nombredeparticipants 24-50 12-100

Perfildelsparticipants Pertanyentsa4o5perfils Mostradelapoblació

Selecciódelsparticipants Intencional Aleatòria

Duradadeldebat 1-2dies 2-5dies

Procedimentperarribaralesconclusions

Conclusionsdelsgrups(visionsdefuturipropostes)perconsens,conclusionsdeplenariperagregaciódepreferènciesindividuals(votacióponderada)

Debatengrups,conclusionsdeplenariperagregaciódepreferènciesindividuals(qüestionari)

Dinàmiquesdedebatutilitzades

Ideespertargetes(variantgrupsnominals)

Phillips66(variant)

Tallers de futur

Ambaquestadenominaciógenèricaensreferimaunmecanismepuntualdeparticipa-cióciutadanabasatenelmodelEASW(EuropeanAwarenessScenarioWorkshops),queesvainiciarl’any1994desdelaDireccióGeneralXIIIdelaComissióEuropeacom

Mecanismesdedeliberacióenparticipacióciutadana.Algunesaplicacions52

amecanismepilotorientatal’exploraciódepropostesd’acciórelativesalainnovacióilasostenibilitatlocal(vegeuCORDIS1998;BilderbeekiAndersen,1994).LabasedelmètodeEASWvasersistematitzadainicialmentperl’InstitutDanèsdeTecnologia(An-dersoniJaeger,1999).HihaadaptacionsposteriorsquehanrebutelnomdeScenarioWorkshops(GnaigeriSchroffenegger,2008)oVisioningWorkshops(Bouma,2009).

ElmodelEASWté,d’altrabanda,similitudsambmecanismescomelsFutureWork-shops(JungkiMüllert,1987;Apel,2004)oelsFutureSearch(WeisbordiJanoff,2000;www.futuresearch.net).Elsprimersparteixend’unareflexiócríticad’ungrupdeper-sonessobreunproblemaidentificat,alaqualsegueixlaconstrucciód’imatgesdefu-turutòpiques(primer)ilaselecciódepropostesfactiblesicoherentsambelfuturde-sitjat(després),concretant-lesenplansd’acció.Elssegonssónunesjornadesdetresdiesenquèparticipantsdediversaprocedènciafanunaanàlisidelasevavivènciaidelasituaciópresenti,apartird’aquí,construeixenescenarisfutursdesitjats,secen-trenenelementsquesóncompartitspelconjuntdelgrupi,desd’aquests,defineixenpropostesd’acció.7

L’objectiuprincipaldelstallersdefuturésintercanviardiagnòsticsiconsensuariprio-ritzarpropostesentreelsdiferentsactorsd’unterritori.Enelmodeloriginald’EASW,aquestsactorssónlaciutadania,lesadministracions,elsagentseconòmicsiexperts,ilatemàticaestàbasadaenlareflexiósobrelainnovaciótecnològicailasostenibilitat.L’extensiód’aquestmecanismeéspertinentquanestractadeqüestionsenquèl’ac-ciódelsactorslocalsésfactibleinecessàriaperdesenvoluparaccionsfutures.

Siesvolgarantirunmínimdesisparticipantsperperfilienelsupòsitdequatreper-filsd’actors,elnombremínimdeparticipantsés24;méshabitualment,elnombresesituaentre30i40.Lasevaduradaésd’entreunidosdies,totiqueavegadess’harestringitaunsoldianolaborableperfacilitarl’assistènciacontinuadadeparticipants(GnaigeriSchroffenegger,2008:14).

Lesdinàmiquesdedebats’organitzendemaneraquetoteslesaportacionsdelesper-sonesassistentsquedinreflectidesiques’aconsegueixi,alavegada,arribaraunrà-pidconsenssobreelstemesqueesconsiderenprioritaris.Lasevaaplicacióespotesquematitzarenlesetapessegüents:

•Unapresentacióenplenarisobrel’objectiuielcontingutdelesjornades,aixícomtambépresentacionstemàtiquesrelativesal’objectededebat.ElmodeloriginalEASWpreveulapresentaciótècnicad’escenarisdefutur(enaquestmodel,lare-flexiósobreelsescenariséslabasedelesvisionsdefuturilespropostesd’accióqueesrealitzaranenfasesposteriors).Aplicacionsposteriorshansubstituïtlapre-sentaciód’escenarisperdiagnòstics,estatsdelaqüestióorevisiódelsdiscursosexistentssobrelatemàtica(GnaigeriSchroffenegger,2008:15-16).

•Divisiódelsassistentsensubgrupsperperfilshomogenis,enquès’elaborenvi-sionsdefuturpositivesinegatives(algunesaplicacionsrestringeixeneldebatala

7.Espotconsultarelportaldel’InstitutDanèsdeTecnologia(DBT,2008;vegeutambéwww.cipast.org)peraunapresentaciód’aquestsmecanismesialtresdesimilars.

Mecanismesdedeliberacióenparticipacióciutadana.Algunesaplicacions53

construcciód’unescenarienpositiu).Perelaborarlesvisionsdefutur,elsassis-tentsdestaquenelspuntsméscaracterísticsd’hipotèticsescenarisfuturspositiusinegatius,seguintelprocedimentsegüent:enprimerlloc,esdivideixenenparellesicadascunaanotalessevesaportacionsentargetes;ensegonlloc,lesexposenalarestadelsubgrupambdosobjectius:consensuarlesvisionsdefuturdecadaperfiligenerarundiscurscompartitquefacilitilareflexióperpoderelaborarpro-postesenetapesposteriors.Desprésd’unesdueshoresdedebat,lesconclusionsdecadascundelssubgrupsespresentenalplenari.Aquestaetapaocupahabitual-mentmigdia.

•Divisióensubgrupstemàtics(ambcomposicióheterogèniadeperfilsd’actors,ga-rantintunapresènciaequilibradaencadagrup)ielaboracióconsensuada,mitjan-çantladinàmicadetargetesindividuals(comalaprimerafasedelsgrupsnominals),decincpropostesdefuturpergrup,peracadascundelstemestractats.Lespro-postesrealitzadeshandeconsiderarlasevafactibilitatilaresponsabilitatdelasevaimplementació.Conjuntamentambelplenariposterior,aquestaetapasolocuparmigdiamés.

•Desprésd’unesduesotreshoresdedebat,ijaenplenari,cadagruptemàticpre-sentalessevescincpropostesconsensuades.Totseguit,esdemanaalspartici-pantsquelesprioritzinpelsistemadevotponderat:cadaparticipantdisposadecinc«vots»,quepotrepartirentrequalsevolproposta,tretdelesdelseupropigruptemàtic.Elresultatésunconjuntdepropostesconsensuadesiprioritzadespelsparticipants.

Ensíntesi,elvalord’untallerdefuturestrobaenlacapacitatdeconstruirpropostesentreactorsmoltdiferentsquedifícilmentcoincideixenplegatsenaltressituacions,ienelfetdeprioritzar-lesconsiderantlespreferènciesindividualsdelespersonesquehanparticipatenelsdebats.Entreleslimitacionsielspuntsfeblesdelmecanismeespodenesmentarelssegüents:8

•Elconjuntdepropostesprioritzadesenuntallerdefuturpottenirdiferentsgrausdeconcreciótantrespectealseucontingutcompelquefaalsactorsqueleshand’implementar.ComafirmenGnaigeriSchroffenegger(2008:22),comméscapa-citatd’influènciatinguinelsparticipantssobrelesaccionsproposades,majorpos-sibilitatdeconcreciódelespropostesiqueaquestessiguinefectivamentplanifi-cades.Enqualsevolcas, lespropostess’hanplantejatenunatrobadapuntual iestanbasadesenlespercepcionsdelsparticipants,perlaqualcosarequereixenunaanàlisiposteriorqueconsiderilespremissesenquèesbasen,lasevaviabilitatilasevacoherènciainterna.

•Elsresultatsobtingutssónfruitexclusivamentdeltreballdelespersonesquehihanparticipat;unaassistènciamésomenysdiversaomésomenysequilibradaentrediferentsperfilscondicionarà,pertant,elseudesenvolupamentilessevesconclu-sions,aixícomtambél’existènciad’estratègiescol·lectivesperpartdeperfilsogrupsdeparticipants.

8.Unadiscussiód’algunsd’aquestsaspectesespotconsultaraJensen(2005),Jenssen(2007)iMar-tín(2001).

Mecanismesdedeliberacióenparticipacióciutadana.Algunesaplicacions54

•Lapresentació,l’emmarcamentilaconducciódelajornadacondicioneneldesen-volupamentdelsdebats.

•Comtotdebatdegruporientatalconsens,aquestconsensespotproduirpercon-formisme,pressiógrupalo,senzillament,pelfetdeserdifícilmentassolible(osu-perficialmentassolit),tenintencompteladiversitatdeparticipants.Larestricciódeltempsdedebatpotser,també,fortamentlimitadoraenaquestaspecte.

•Elprocedimentoriginalnopreveuelvotsecret,demaneraquelavotacióespotveurecondicionadaperlapresènciad’altres.

Perexemplificarlaconcreciódelmecanismes’utilitzaràunaaplicaciódelmodelEASWrealitzadal’abrildel2001,enelmarcdelPlaestratègicintegrald’Esparreguera(PEI),icoordinadaperunequiptècnicdelDepartamentdeSociologiadelaUAB.

Enlesjornadeshivanprendrepartuntotaldetrenta-vuitpersones,que,equilibradesperedatisexe,pertanyienalscincperfilssegüents:representantspolítics(unperca-dascunadelesformacionsambrepresentació),tècnicsiprofessionals(tantlocalscomexpertsexterns),agentseconòmics(organitzacionsempresarialsisindicals,empre-sesiprofessionalsautònoms),associacions(quereflectienelsdiferentsentornsiden-tificatsenundiagnòsticprevi)iciutadansnoassociatsatítolindividual.

Elprimerdiaesvaferunataularodonaenlaqualexpertsexternsidel’equiptècnicdelPEIvanexposarpossiblesescenarisidealsqueespodrienproduiralaciutatl’any2015,tenintencomptetanteltipusdepolítiqueslocalsqueesportessinatermecomlainfluènciadepossiblescondicionamentsexterns.Lesexposicionsesvancentrarenlesoportunitatsilesamenacesquesobrelaqualitatdevidadelespersonespodentenirelcreixementdemogràfic,l’ordenacióterritorial,laplanificacióurbanística,lapla-nificacióeconòmicaielmediambient,aspectesques’havienidentificatcomarelle-vantsenundiagnòsticques’haviafetprèviament.

Elsegondiaesvaferlapresentaciódelfuncionamentdelsdebatsi,seguidament,elsparticipantsesvandividirencincgrupsdetreballhomogenis(políticsambpolítics,tècnicsambtècnics,etc.)pertald’elaborar,durantunahoraimitja,visionsdefuturenpositiuiennegatiu.Elscincgrupsesvanajuntarposteriormentensessióplenària,enlaqualunportaveudecadagrupvaexposarlesdueshipotètiquessituacions,lapo-sitivailanegativa,delmunicipil’any2015,laqualcosavapermetreconfrontarlesvi-sionsd’unsialtres.

Alasessiódetarda,ladivisiódelespersonesparticipantsesvaferpergrupstemà-tics.Elstemestractats,escollitsprèviamentapartirdeldiagnòsticjafet,vanserelssegüents:a)planificaciódelterritori;b)habitatge,equipamentsiserveis;c)participa-cióciutadana,teixitsocialixarxacomunitària;d)mediambient,relacióambl’entorn,contaminacióiresidus;ie)desenvolupamenteconòmic.Abans,elsparticipantsha-vienmanifestatenunafitxalessevespreferènciestemàtiques,lesqualsesvanres-pectarsemprequeesgarantísunapresènciaequilibradadeperfilsacadagrup(ésadir,encadascundelsgrupstemàticshihaviad’haverpolítics,tècnics,agentseconò-mics,associacionsiciutadansatítolindividual).

Mecanismesdedeliberacióenparticipacióciutadana.Algunesaplicacions55

Ponències marc

Visions de futur per grups

Grups polítics

Professionals i tècnics

Agents econòmics Associacions Ciutadans

+ – + – + – + – + –

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

............

Exposició en plenari

Propostes per grups temàtics

Planificació territori

Habitatge, equipaments i

serveisParticipació ciutadana Medi ambient

Promoció econòmica

...........................

...........................

...........................

...........................

...........................

...........................

...........................

...........................

...........................

...........................

...........................

...........................

...........................

...........................

...........................

...........................

...........................

...........................

...........................

...........................

...........................

...........................

...........................

...........................

...........................

Exposició en plenari i priorització de propostes

Milloratransportpúblicinterniextern 18vots

Creaciód’unaanellaverda 15vots

Seguimentserveiseducatiusisanitaris 13vots

Creaciód’uncentredeformacióprofessional 12vots

Promociódeserveisd’atenciódomiciliària 11vots

Tallers EASW. L’experiència en el Pla estratègic integral d’Esparreguera (2001)

Mecanismesdedeliberacióenparticipacióciutadana.Algunesaplicacions56

Jaenelsgrups,esvademanaracadaparticipantqueescrivísenunatargeta,dema-neraindividual,trespropostesdefuturrelacionadesambeltematractat.Unavegadaexposades,esdemanavaalsparticipantsquelesagrupessinpersimilituds,lesdeba-tessinilesenriquissini,finalment,queescollissinlescincqueconsideressinmésim-portantsperpresentarenplenari.

Finalment,iensessióplenària,unportaveuescollitpercadagrupvaexplicaralares-tad’assistentslescincpropostesdemaneramésdetalladaiargumentada.Elmomentfinaldelajornadavaserlaprioritzaciódelespropostes.Cadaparticipantdisposavadecincpetitsadhesiusdecolors(corresponentsacinc«vots»),quepodiadistribuirentrequalsevoldelespropostes,tretdelesaportadespelgrupalqualhaviaestatadscrit.Finalment,esvapassaralsassistentsunqüestionarid’avaluaciódelajornadaiesvatancareldebat.

L’informedeltalleresvalliurardiesdesprésatoteslespersonesquehavienassistitiesvadebatrealaComissiódeSeguimentdelPlaestratègicintegral.Lespropostesconsensuadesesvanincorporaraundocumentmésextensquerecolliamaterialsd’altresdebatsrealitzats,anàlisisd’entrevistesidades,etc.Totsaquestsmaterialsvanserdebatutsposteriormenticoncretatsenreunionsposteriorsdeprogramació,enlesqualsesvadebatresobrelaviabilitatdelespropostesilasevainsercióenelmodeldeciutatques’anavadefinintalllargdelprocés.

Jurats ciutadans

Els«juratsciutadans»,els«consellsciutadans»iels«nuclisd’intervencióparticipati-va»sóndiferentsdenominacionsque,ambconcreciódiversa,esrefereixenameca-nismesdedeliberacióinspiratsenelsjuratspopularsdel’àmbitdelajustícia:uncon-juntdepersonesseleccionadesal’atzarentrelapoblaciósónremuneradesperlasevaassistènciaiparticipacióensessionsconsultivesdedebat,alfinaldelesqualselaborenundictamensobreeltematractat.9Lasevaaplicació,doncs,éspertinentquanespotidentificarunventalld’escenarisoopcionsenelsqualsésnecessaripo-sicionar-se.

Elsseusorígensesremuntenalmodeldecitizens jury construïtapartirdelsanysse-tantapelJeffersonCenteralsEUA(Veasey,2004;vegeutambéwww.jefferson-center.orgiwww.citizensjury.org),aixícomtambéalsnuclisd’intervencióparticipativa,d’ori-genalemany(DieneliHarms,2000;Harms,2008).Progressivamentlasevaaplicaciós’haestès,ambmúltiplesvariants,adiferentspaïsosanglosaxonsieuropeusprinci-

9.Mésenllàdelsjuratsciutadansensentitestricte,unmecanismequehitéunacertasimilitudésl’en-questadeliberativa(FishkiniLuskin,2005),totiqued’origeniambobjectiusdiferents.Enaquestcas,estractad’undissenyquasiexperimentalenquèescomparal’opiniód’unamostrarepresentativadepoblaciósobreundeterminattema,ambl’opiniód’unasubmostradesprésd’haverparticipatenunessessionsdedebat,laqualcosapermetmesurarenquingraulainformacióiladeliberacióhancontri-buïtalcanvid’opinió.Unaaplicaciórecentdel’enquestadeliberativasobrelleurejuvenilaCòrdovaestrobadocumentadaaJorba(2009).

Mecanismesdedeliberacióenparticipacióciutadana.Algunesaplicacions57

palment,ienelsdarrersanysésespecialmentsignificativaaGranBretanya(Goober-manet al.,2008).EnpaïsoscomAlemanyaoGranBretanyaelsjuratshanestatmoltvinculatsalprocésdepresadedecisionsdepolítiquespúbliques,mentrequealsEUAlasevapromocióhaprovingutsovintdelasocietatcivil,peròambmenysvinclesambl’Administraciópública(Font,2003).ACatalunyasen’hanfetdiversesaplicacionsdesdel1997,majoritàriamentpromogudesperlaFundacióJaumeBofill,laDiputaciódeBarcelonail’aleshoresEquipd’AnàlisiPolíticadelaUAB(Blanco,2003:9);l’any2003esvaferunaanàlisidelesexperiènciesrealitzadesiunsseminarisdereflexióambparticipants,institucionspromotoresiequipstècnics;elsresultatsd’aquestssemina-risestrobenpublicatsaBlanco(2003);enelsdarrersanyslesaplicacionsd’aquestmecanismehanestatméspuntuals.

ElsmodelsaplicatsaCatalunyaacostumenatreballarambunaseleccióaleatòriad’en-tretrentainorantapersonesdelpadrómunicipal(habitualmentesrequereixunaedatmínimadesetzeanysperpoder-hiparticipar);eltotaldeparticipantsesdivideixen«nuclis»o«consells»d’unesvint-i-cincpersones.10L’aleatorietatdelaseleccióés,defet,unadelesparticularitatsdelatècnica,jaquepermetacadapersonaempadrona-dalesmateixespossibilitatsdeserescollida.

Elsdebatstenenunaduradad’entredosicincdies,raóperlaqualesremuneraelsassistents.Durantlessessionsescompaginenelsplenarisambponentsexternsambdivisióengrupspetits,enquèelsparticipantsdebateniplantegenqüestionsrelativesalstemestractats.Alfinaldelessessionselsassistentsresponenaunqüestionari.JoanFont(1998:27)distingeixsisfasesenlarealitzaciódelsjuratsciutadans:

–Negociacióiorganització.S’acordeneltema,lesqüestionsquecaldebatre,elcalendariieldisseny.Enaquestafase,hiparticipalainstitucióimpulsora,l’equipqueelscoordinai,enalgunscasos,elsactorsimplicats.

–Publicitacióalaciutadaniaengeneralialteixitassociatiu.

–Selecciódelamostraicontacteamblespersonesescollidesperconcertarl’as-sistència.

–Selecciódeponents(actorsimplicatsiexpertsexterns).

–Desenvolupamentdelsdebats.Laprimera fasedels tallersés laqueocupalamajorpartdeltempsiesdedicabàsicamenta la informació ieldebat, totalternantlesponènciesenplenari(actorsimplicats,expertsexterns)ambeltre-ball en subgrups de cinc persones mitjançant Phillips 66. Seguidament espassaalafasedepronunciament,enlaqualcadamembreresponaunqüestio-narienelqualesfanpreguntessobreelsaspectesquehanestatobjectededebat.

–Redacciódeldictamenapartirdelsresultatsdelqüestionariilatranscripciódelsdebats.Habitualment,unacomissiódeparticipantss’encarregadelseguimentilasupervisiódelaredacciódel’informefinal.

10.Enelmodelanglosaxó,iparticularmentenl’aplicatpelJeffersonCenter,elnombrehabitualdepar-ticipantsésmenor,entredotzeivint-i-quatrepersones(Veasey,2004:3).

Mecanismesdedeliberacióenparticipacióciutadana.Algunesaplicacions58

Entreleslimitacionsielspuntsfeblesquecalconsiderarenelsjuratsciutadans,espodendestacarelssegüents:11

–Laseleccióaleatòria,laqual,totiserundelsprincipalsavantatgesdelmecanis-me,nogaranteix,ambunamidatanpetita,unamostraestadísticamentrepre-sentativadelapoblació(ambunmarged’erroracceptable),i,pertant,impossi-bilitaextrapolarelsresultatsalconjuntdelapoblació.

–Elsbiaixosdeparticipació(predisposicióaparticipar-hidelsperfilsmésinformatsielsperfilsambmajornivelleducatiu),totiquealgunesd’aquestesvariablespo-densercontroladesenelprocésdeselecció(sexe,edat,procedència).

–Enserunmecanismequeindividualitzalaparticipació,aquestaquedadesvincu-lada,enprincipi,del’acciódelesorganitzacions,lesqualspodenveurelasevaposicióamenaçadaitendiraobstruirideslegitimarelprocés.

Perexplicarelfuncionamentpràcticdelmodel,s’utilitzaràl’experiènciadeRubí(Sal-vadóiMoreno,1998:31-34),realitzadaalllargdetresdies,entreelsmesosdejunyijulioldel1997,perresoldrelapolèmicapúblicageneradarespecteal’úsd’unsterrenysquehavienestatadquiritsperl’Ajuntament.12L’experiènciafouimpulsadaperlaFun-dacióJaumeBofillielDepartamentdeCiènciaPolíticaiDretPúblicdelaUAB.EsvaaconseguirquelainiciativanofosdelGovernmunicipal,sinóconsensuadapertoteslesforcespolítiquespresentsalPlemunicipal.

Inicialment,esvaconvocartoteslesentitatsdelaciutatperassistiraunareunióin-formativaalaqualselesconvidavacomaponentsdelstallerspertald’expressarlessevesopinionsrespectealapolèmica.Algunesentitats,però,novanacceptarlain-vitació.

Respectealsparticipants,esvandissenyartresnuclisdevint-i-cincpersones,peralsqualsesvanseleccionarquatremostresaleatòriesdesetanta-cincpersones(unadetitularilestresrestantscomasubstitucionsperalesnegativesaparticipar-hi).Esvaenviarunacartaatoteslespersonesseleccionadesenlaqualselesinformavaquehavienestattriadesperparticiparenelprojecteiselesconvidavaaanaral’oficinainformativaquel’Ajuntamenthaviaceditambaquestafinalitat.

Larealitzaciódelsdebatsnoesvaferdemaneraparal·lela,sinóqueelprimernuclis’avançàduessetmanes,comaprovapilot,pertaldepoderintroduirdespréselscan-visquecalguésalsaltresdosnuclis.Ladinàmicadetreballseguiaunesquemadeconferènciesd’experts,seguidesdereunionsdebatengrupsdecincpersones,enlesqualsestreienunesconclusionsqueposteriormentesposavenencomú.

Enfunciódelesalternativesques’havienplantejatenlesdiferentsetapesdelsjurats,esvaconfeccionarunqüestionariambdiversespropostespertalquefossinvalora-despelsassistents(algruppilotselivaconsultar,alfinaldelqüestionari,lapossibili-

11.Undesenvolupamentmésamplid’aquestsaspectesialtresespottrobaraBlanco(2003),Goober-manet al.(2008),FrenchiLaver(2009)iMartín(2001).12.Unaaltraexperiènciatambédocumentadaésladelprojecte«JovesiNit»,realitzatperlaFundacióJaumeBofill(vegeuLopiValls,2006;consulteutambéwww.democraciaweb.org/jovesinit).

Mecanismesdedeliberacióenparticipacióciutadana.Algunesaplicacions59

tatd’inclourealtresopcions,amblesqualsesvadissenyarunsegonqüestionariambduespropostesnoves).

Elsresultatsfinalsvanmostrarunsuportgairebéunànimeaduesopcions(utilitzaciódelsterrenyscomazonaverdaiaparcamentsubterrani);duesmésvantenirunsuportmajoritari(estaciód’autobusosilocalsd’oci),mentrequelesquatreopcionsrestantsvanrebreunsuportminoritari(benzinera,centrecomercial,centreuniversitariipave-llópolivalent).

60

Referències bibliogràfiques

ander-egg,E.Cómo hacer reuniones de trabajo.Madrid:CCS,2002.

anderson, I.;B.Jaeger.«Scenarioworkshopsandconsensusconferences:towardsmoredemocraticdecision-making».Science and Public Policy,1999,26(5):331–340.

anduiza,E.(coord.).Internet, participació, mobilització: la implicació política de la ciu-tadania en un nou entorn comunicatiu.Barcelona:GeneralitatdeCatalunya,2009.

apel,H.The Future Workshop [Enlínia].DeutschesInstitutfürErwachsenenbildung.<http://www.die-bonn.de/esprid/dokumente/doc-2004/apel04_02.pdf>[Consulta:2-5-2011].

arcade,J.;M.godeT;F.Meunier;F.roubelaT.Análisis estructural con el método MICMAC y estrategia de los actores con el método MACTOR [En línia].BuenosAires,2004.<http://www.politicaspublicasysalud.org/component/jdownloads/finish/22-metodologias-de-investigacion-para-el-futuro/112-analisis-estructural-con-el-metodo-micmac-y-estrategia-de-los-actores-con-el-metodo-mactor-.html>[Consulta:2-5-2011].

aronson,E.(ed.)Readings About the Social Animal.NovaYork:W.H.Freeman&Com-pany,1995.

ash,S.E.«Effectsofgrouppressureonthemodificationanddistortionofjudgments».A:HaroldsTeeregueTzkow(ed.).Groups, Leadership and Men.Pittsburgh:Carnegie,1951.

—.«Studiesofindependenceandconformity:aminorityofoneagainstaunanimousmajority».Psychological Monographs,1956,70(9).

—.«OpinionsandSocialPressure».A:E.aronson (ed.).Readings About the Social Animal.NovaYork:W.H.Freeman&Company,1995.

bas,E.Prospectiva; cómo usar el pensamiento sobre el futuro.Barcelona:Ariel,2002.

bass,B.M.«TeamProductivityandIndividualMemberCompetence».Small Group Behavior,1980,11(4):431-504.

bass,B.M.;Fay-Tyler M.norTon.«GropusSizeandLeaderlessDiscussions».Journal of Applied Psychology,1951,35(6):397-400.

bass,B.M.;S.klubeck.«EffectsofSeatingArrangementsonLeaderlessGroupDis-cussions».Journal of Abnormal and Social Psychology,1952,47:724-727.

Referènciesbibliogràfiques61

beierle,T.C.«DemocracyOn-Line.AnEvaluationoftheNationalDialogueonPublicIn-volvement inEPADecisions».Resources for the Future Report.Washington, 2002.<www.rff.org>[Consulta:2-5-2011].

besseTTe,JosephM.The Mild Voice of Reason. Deliberative Democracy and American National Government.Chicago:UniversityofChicagoPress,1994.

bilderbeek,R.;I.andersen.Jornadas Locales de Prospectiva sobre «pautas sostenibles de vida urbana en los próximos decenios» [Enlínia]. 1994.<ftp://ftp.cordis.europa.eu/pub/easw/docs/ckbookes.zip>[Consulta:2-5-2011].

blanco,I.Consells ciutadans a Catalunya: Experiències, balanç i propostes.Barcelo-na:FundacióJaumeBofill,2003.

bouMa,G.Visining Workshop [Enlínia].PolicyScienceInteractions.ConnectingPolicyandSciencethroughInnovativeKnowledgeBrokeringinthefieldofWaterManage-mentandClimateChange.<http://www.psiconnect.eu/>[Consulta:2-5-2011].

bradburn,N.M.«Polls:DeliberativeandNon-Deliberative»,ponènciapresentadaenl’American Association for Public Opinion Research,St.Louis,Montana,1998.

bueno,M.R.;M.A.garrido. «Dinámicay técnicasdegrupo».A:M.Marín;M.A.garrido.El grupo desde la perspectiva psicosocial. Madrid:Pirámide,2003,149-159.

burleson,B.R.;B.J.levine;W.saMTer.«DecisionMakingProcedureandDecisionQuality».Human Communication Research,1984,10(4):557-574.

calleJo,J.;A.viedMa.Proyectos y estrategias de investigación social: la persectiva de intervención.Madrid:McGraw-Hill,2006.

caMacho,H.;L.cáMara;R.cascanTe;H.sainz.El enfoque del marco lógico: 10 casos prácticos. Madrid:Cideal,2001.

candelo,C.;G.A.orTiz;B.unger.Hacer talleres. Una guía práctica para capacitado-res [Enlínia].<http://assets.panda.org/downloads/wwf_hacer_talleres.pdf>[Consulta:2-5-2011].

carbonell,X.Aplicaciones del enfoque marco lógico. Reflexiones a partir de casos prácticos, 2004[Nopublicat].

chaMbers,R.Participatory Workshops: A Sourcebook of 21 Sets of Ideas & Activities.Londres:Earthscan,2002.

chang,H.H.;W.C.huang.«ApplicationofaquantificationSWOTanalyticalmethod».Mathematical and Computer Modelling,2006,43:158-169.

codina,A.Deficiencias en el uso del FODA. Causas y sugerencias [En línia].2007.<http://www.degerencia.com/articulo/deficiencias_en_el_uso_del_foda_causas_y_sugerencias>[Consulta:2-5-2011].

Referènciesbibliogràfiques62

coleMan,S.;J.gøTze.Bowling Together: Online Public Engagement in Policy Delibe-ration,2001.<http://www.catedras.fsoc.uba.ar/rusailh/Unidad%207/Coleman%20and%20Gotze%20Bowling%20Together,%20online%20public%20engagement%20in%20policy%20deliberation.pdf>[Consulta:2-5-2011].

CORDIS.Fleximodo. Training and Dissemination Schemes Projects [Enlínia].CORDIS,EuropeanComission,1998.<http://cordis.europa.eu/tdsp/es/fleximod/index.htm>[Consulta:2-5-2011].

cuMMings,L.L.;G.P.huber;E.arendT.«Effectsofsizeandspatialarrangementsongroupsdecisionmaking».Academy of Management Journal,1974,17(3):460-475.

dahlberg,L.«ExtendingthePublicSpherethroughCyberspace:TheCaseofMinne-sotaE-Democracy».Fist Monday,2001,6(3):1-22.

DBT.Workshop Methods [Enlínia].TheDanishBoardofTechnology,2008.<http://www.tekno.dk/subpage.php3?article=1235&toppic=kategori12&language=uk>[Consulta:2-5-2011].

delbecq,A.;A.H.van de ven;D.gusTaFson.Técnicas grupales para la planeación.Mè-xic:Trillas,1984.

dienel,P.C.;H.harMs.Repensar la democracia: Los núcleos de investigación partici-pativa.Barcelona:ElSerbal,2000.

druckMan,J.N.;K.R.nelson.«FramingandDeliberation:HowCitizensConversationsLimitEliteInfluence».American Journal of Political Science,2003,47(4):729-745.

dryzek, J.s.Deliberative Democracy and Beyond.Oxford:OxfordUniversityPress,2000.

dyson,R.G.«StrategicdevelopmentandSWOTanalysisattheUniversityofWarwick».European Journal of Operational Research,2004,152:631-640.

ewerT,A.«Decision-MakingTechniquesforEstablishingResearchAgendasinParkandRecreationSystems».Journal of Park and Recreation Administration, 1990, 8(2):1-13.

Farrar,C.et al.«ExperimentingwithDeliberativeDemocracy:EffectsonPolicyPrefe-rencesandSocialChoice»,presentataECPR Conference,Marburg,Alemanya,2003.

Fisher,B.A.«Leadership.WhendoestheDifferencemakeaDifference?».A:R.Y.hi-rokawa;M.S.poole(ed.).Communication and Group Decision-Making.ThousandOaks:SagePublications,1986.

Fishkin,J.S.Democracy and Deliberation: New Directions for Democratic Reform.NewHaven:YaleUniversityPress,1991.

—.The Voice of the People: Public Opinion and Democracy.NewHaven:YaleUniver-sityPress,1995.

Referènciesbibliogràfiques63

Fishkin,J.;R.luskin.«ExperimentingwithaDemocraticIdeal:DeliberativePollingandPublicOpinion».Acta Politica, 2005, 40(3):284-298.

FonT,J.«Losnúcleosdeintervenciónparticipativa(NIP):análisisdetresexperiencias».Gestión y Análisis de Políticas Públicas,1996,(5-6):143-149.

—.«Experienciasdedemocracialocal:unbalancecrítico».PonenciapresentadaalasIIJornadasdeSociologíaPolítica, ¿Más allá de la democracia representativa? Madrid:UNED,2003.

—.«Elsconsellsciutadans:concepteiexperiènciescomparades».Àmbits de Política i Societat,1998,6:25-30.

FonT,J.;I.blanco.«ProceduralLegitimacyandPoliticalTrust:TheCaseofCitizenJu-riesinSpain».European Journal of Political Research,2007,46:557-589.

—.Polis, la ciutat participativa. Participar en els municipis: qui, com i per què?Barce-lona:DiputaciódeBarcelona,2003.

Franklin,A.L.;C.ebdon.«AreweAllTouchingtheSameCamel?:ExploringaModelofParticipationinBudgeting».The American Review of Public Administration,2005,35(2),168-185.

French,D.;M.laver.«ParticipationBias,DurableOpinionShiftsandSabotagethroughWithdrawalinCitizens’juries».Political Studies,2009,57(2):422-450.

FUNDSIS.El futuro del SNS: la visión de los ciudadanos. Análisis prospectivo Delphi [Enlínia] Barcelona:FundaciónSalud,InnovaciónySociedad.2008.<http://www.fundsis.org/docs/El-Futuro-del-SNS-la-vision-de-los-ciudadanos-3.pdf>[Consulta:2-5-2011].

Fung,A.«Esferasdedeliberación:gobernardespuésdelcentralismodemocrático».Metapolítica,2000,14(4):88-109.

ganau,J.;J.Mallarach.La planificació estratègica territorial a Catalunya: quinze anys d’evolució.Barcelona:GeneralitatdeCatalunya,2003.

gasTil,J.«IdentifyingObstaclestoSmallGroupDemocracy».Small Group Research,1993,24(1):5-27.

—.The Group in Society.ThousandOaks,CA:Sage,2010.

gil zaFra,M.A.«Planificaciónestratégica:ElmétodoDAFO».A:T.R.villasanTe;M.MonTañés;P.MarTín(coord.).Prácticas locales de creatividad local.Barcelona:ElViejoTopo,2001.

gnaiger,A.;G.schroFFenegger.Tool-kit Scenario Workshop[Enlínia].TRAMS–Trai-ningandMentoringofScienceShops.2008.<http://www.scienceshops.org/new%20web-content/content/documents/Toolkit%20Scenario%20Workshop.pdf>[Consulta:2-5-2011].

godeT,M.Prospectiva estratégica: problemas y métodos [Enlínia].París:Laboratoire

Referènciesbibliogràfiques64

d’InvestigationProspectiveetStratégique.SanSebastián:InstitutoEuropeodePros-pectivayEstrategia,2007.<http://www.cyta.com.ar/biblioteca/bddoc/bdlibros/prospectiva_herramientas.pdf>[Consulta:2-5-2011].

gooberMan-hill,R.;J.horwood;M.calnan.«Citizens’juriesinplanningresearchprio-rities:process,engagementandoutcome».Health Expectations,2008,11(3):272-281.

Gouran, d.s. «InferentialErrors,InteractionandGroupDecision-Making».A:R.Y.Hi-rokawa;M.S.Poole (ed.). Communication and Group Decision-Making.ThousandOaks:SagePublications,1986.

greenberg,J.«TheRoleofSeatingPositioninGroupInteraction:AReview,withAppli-cationsforGroupTrainers».Group & Organization Management,1976,1(3),310-327.

hare,A.P.«AStudyofInteractionandConsensusinDifferentSizedGroups».Ameri-can Sociological Review, 1952, 17(2):261-267.

harMs,H.«LanecesidadderepensarlademocraciaII».Sistema: Revista de Ciencias Sociales,2008,203-204:95-106.

haupTMann,E.«CanLessbeMore?LeftistDeliberativeDemocrats’CritiqueofPartici-patoryDemocracy».Polity,2001,33:397-421.

hearn,G.«LeadershipandtheSpatialFactorinSmallGroups».Journal of Abnormal and Social Psychology,1957,54:269-272.

hendriks,C.M.«ConsensusConferencesandPlanningCells:LayCitizenDeliberations».A:John gasTil; Peterlevine(ed.).The Deliberative Democracy Handbook. Strategies for Effective Civic Engagement in the Twenty-First Century.SanFrancisco:Jossey-Bass,2005.

hilberT,M.;I.Miles;J.oThMer.«Foresighttoolsforparticipativepolicy-makingininter-governmentalprocessesindevelopingcountries:LessonslearnedfromtheeLACPolicyPrioritiesDelphi».Technological Forecasting and Social Change,2009,76(7):880-896.

hill,T.;R.wesTbrook.«SWOTAnalysis: It’stimeforaproductrecall».Long Range Planning,1997,30(1),46-52.

hirokawa,R.Y.;D.R.scheerhorn.«CommunicationinFaultyandGroupDecisionMa-king».A: R.Y.hirokawa;M.S.poole(ed.).Communication and Group Decision-Making.ThousandOaks:SagePublications,1986.

inFanTe,E.«Elementosestructuralesdelosgrupos».A:M.Marín;M.A.garrido.El gru-po desde la perspectiva psicosocial. Madrid:Pirámide,2003,56-66.

ishikawa,K.Introduction to Quality Control.Londres:Chapman&Hall,1990.

Janis,I.L.Victims of Groupthink.Boston:HoughtonMifflin,1972.

Jankowski,N.W.;R.vanos.«Internet-basedPoliticalDiscourse:ACaseStudyofElec-tronicDemocracyintheCityofHoogeveen»,presentataWorkshopProspectsforElec-tronicDemocracy,Pittsburgh,2002.

Referènciesbibliogràfiques65

Jensen,A.D.;J.C.chilberg.Small Group Communication. Theory and Application.Belmont:WadsworthPublishing,1991.

Jensen,C.B.«CitizenProjectsandConsensus-BuildingattheDanishBoardofTech-nology:OnExperimentsinDemocracy».Acta Sociologica,2005,48,221-235.

Jenssen,S.«Thedemandfordialogue:studyingtheinfluenceoforganisersinpublicforesight».International Journal of Foresight and Innovation Policy,2007,3(4):403-419.

Jorba,J.;E.anduiza.«Porquéycómoevaluarlaparticipación».A:M.parés(coord.).Participación y calidad democrática: evaluando las nuevas formas de democracia par-ticipativa.Barcelona:Ariel,2009.

Jorba,L.Deliberación y preferencias ciudadanas: un enfoque empírico. La experien-cia deliberativa de Córdoba.Madrid:CentrodeInvestigacionesSociológicas,2009.

Jungk,R.;N.MüllerT.Future workshops: How to Create Desirable Futures.Londres:InstituteforSocialInventions,1987.

kaner,S.;L.lind;C.Toldi;S.Fisk;D.berger.Facilitator’s Guide to Participatory Deci-sion-Making.SanFrancisco:Jossey-Bass,2007,2aed.

kaplan,M.F.;C.E.Miller.«GroupDecisionMakingandNormativeVersusInformatio-nalInfluence:EffectsofTypeofIssueandAssignedDecisionRule».Journal or Per-sonality and Social Psychology, 1987, 53(2):306-313.

knighT,J.;J.Johnson.«AggregationandDeliberation:onthePossibilityofDemocraticLegitimacy».Political Theory,1994,22(2):277-296.

kurTTila,M.;M.pesonen;J.kangas;M.kaJanus.«Utilizingtheanalytichierarchypro-cessAHPinSWOTanalysis-ahybridmethodanditsapplicationtoaforest-certifica-tioncase».Forest Policy and Economics, 2000, 1,41-52.

landeTa,J.El método Delphi: una técnica de previsión para la incertidumbre.Barcelo-na:Ariel,1999.

lee,K.;W.huang;J.Teng.«Locatingthecompetitiverelationofglobal logisticshubusingquantitativeSWOTanalyticalmethod».Quality & Quantity, 2009,43,87-107.

levine,P.;A.Fung;J.gasTil.«FutureDirectionsforPublicDeliberation».A:J.gasTil;P.levine(ed.). The Deliberative Democracy Handbook. Strategies for Effective Civic En-gagement in the 21st Century. SanFrancisco:Jossey-Bass,2005.

linsTone,H.;M.TuroFF(ed.).Delphi Method: Techniques and Applications[Enlínia].Rea-ding:Addison-Wesley,1975.<http://www.is.njit.edu/pubs/delphibook/>[Consulta:2-5-2011].

lop,I.;C.valls.Joves i nit: un procés de participació amb joves.Barcelona:FundacióJaumeBofill,2006.

lópezdeceballos,P.Un método para la investigación-acción participativa.Madrid:Ed.Popular,1989.

Referènciesbibliogràfiques66

MacduFFie,H.;D.depoy.«ForceFieldAnalysis:AModelforPromotingAdolescents’InvolvementinTheirOwnHealthCare».Health Promotion Practice, 2004, 5(3),306-313.

Marcus,G.;W.R.neuMan;M.Mackuen.Affective Intelligence and Political Judgement.Chicago:UniversityChicagoPress,2000.

Marín,M.;J.M.canTillo.«Animaciónsocioculturalytécnicasgrupales».A:M.Marín;Y.Troyano(coord.).Trabajando con grupos: Técnicas de intervención.Madrid:Pirámi-de,2004.

Marín,M.;M.A.garrido«Particularidadesdeltrabajoengrupo».A:M.Marín;Y.Troya-no(coord.).Trabajando con grupos: Técnicas de intervención.Madrid:Pirámide,2004.

MarTí,J.L.La república deliberativa. Una teoría de la democracia. Madrid:MarcialPons,2006.

MarTín,P.«Balancedediferentestécnicasparticipativasparaintegrarmetodologíascreativas».A:T.R.villasanTe;M.MonTañés;P.MarTín(coord.).Prácticas locales de crea-tividad local.Barcelona:ElViejoTopo,2001.

Mcguire,W.J.«TheNatureofAttitudesanAttitudeChange».A:Gardnerlindzey;Elliotaronson(ed.).Handbook of Social Psychology: The Individual in a Social Context (V3).NovaYork:RandomHouse,1969.

Melville,K.;T.L.willinghaM;J.R.dedrick.«NationalIssueForums:ANetworkofCom-munitiesPromotingPublicDeliberation».A:J.gasTil;P.levine(ed.).The Deliberative Democracy Handbook. Strategies for Effective Civic Engagement in the Twenty-First Century.SanFrancisco:Jossey-Bass,2005.

Mendelberg,T.«TheDeliberativeCitizen:TheoryandEvidence».A:M.X.dellicarpini;L.huddy;R.Y.shapiro(ed.).Political Decision Making, Deliberation and Participation(V6).Greenwich,CT:Jai,2002.

Miller,L.;J.newMan;G.Murphy;E.Mariani.Achieving Quality Through Problem Sol-ving and Process Improvement. Part Two: Tools for Quality Improvement.Bethesda,MD:QualityAssuranceProject–CenterforHumanServices,1997.<http://pdf.usaid.gov/pdf_docs/PNACH088.pdf>[Consulta:2-5-2011].

MinTzberg,H.The Rise and Fall of Strategic Planning.HemelHempstead:PrenticeHall,1994.

MinTzberg,H.;J.brian;J.voyer.El proceso estratégico. Conceptos, contextos y casos.Mèxic:PrenticeHall,1997.

Moldrup,C.;J.M.Morgall;A.B.alMarsdoTTir.«CitizeninvolvementinfuturedrugR&D:aDanishDelphistudy».Foresight,2000,2(5),497-506.

Moore,C.M.Group Techniques for Idea Building.ThousandOaks:Sage,1998.

Moscovici,S.«Towardatheoryofconversionbehaviour».A:LeonardberkowiTz(ed.).Ad-vances in Experimental Social Psychology(vol.13).NovaYork:AcademicPress,1980.

—.«SocialinfluenceandConformity».A:Gardnerlindzey;Elliotaronson(ed.).Hand-

Referènciesbibliogràfiques67

book of Social Psychology: The Individual in a Social Context(V3).NovaYork:RandomHouse,1985.

Mullen,P.M.«Delphi:mythsandreality».Journal of Health Organization and Manage-ment,2003,17(1),37-52.

Murphy,M.K.;N.A.black;D.L.laMping;C.M.Mckee;C.F.B.sanderson;J.askhaM;T.MarTeau.«Consensusdevelopmentmethods,andtheiruseinclinicalguidelinede-velopment».Health Technol Assessment,1998,2(3).

Myers,D.G.«PolarizingEffectsofSocialInteraction».European Monographs in Social Psychology,25,1982.

noorderhaven,N.Strategic Decision Making.Reading:Addison-WesleyPublishing,1995.

NORAD.Enfoque del Marco Lógico como herramienta para planificación y gestión de proyectos orientados por objetivos [Enlínia]. 1993.<http://www.ucm.es/cont/descargas/documento31576.pdf>[Consulta:2-5-2011].

osborn,A.F.Applied Imagination: Principles and Procedures of Creative Problem Sol-ving. NovaYork:Sribner’s,1953.

parés,M.(coord.).Participación y calidad democrática: evaluando las nuevas formas de democraciaparticipativa.Barcelona:Ariel,2009.

pérez,B.;E.carrillo.Desarrollo local: manual de uso.Madrid:ESIC-FAMP,2000.

peTTy,R.E.;J.T.cacioppo;R.goldMan.«PersonalInvolvementasaDeterminantofAr-gument-basedPersuasion».Journal of Personality and Social Psychology,1981,41:847-855.

phillips,D.«ReportonDiscussion66».Adult Educational Journal,1948,7,181-182.

rayens,M.K.;E.J.hahn.«BuildingConsensusUsingthePolicyDelphiMethod».Po-licy, Politics, & Nursing Practice,2000,1(4),308-315.

riba,C.«LatècnicaDelphicomaeinadeprospeccióid’implicacióciutadana:exem-pled’aplicacióenl’àmbiteducatiu».Revista Catalana de Sociologia,2000,11:171-174.

rieTbergen-Mccracken,J.;D.narayan (comp.).Participation and Social Assessment: Tools and Techniques [Enlínia].Washinghton:TheInternationalBankforReconstruc-tionandDevelopment,1998.<http://rmportal.net/library/content/tools/biodiversity-conservation-tools/putting-conservation-in-context-cd/participatory-approaches-resources/1-c.pdf>[Consulta:2-5-2011].

saaTy,T.L.The Analytical Hierarchy Process: Planning, Priority Setting, Resource Allo-cation. NovaYork:McGraw-Hill,1980.

sally,David.«ConversationandCooperationinSocialDilemmas:AMeta-AnalysisofExperimentsFrom1958to1992».Rationality and Society,1995,7:58-92.

salvadó,T.;L.Moreno.«Elcas».Àmbits de Política i Societat,1998,6:31-34.

Referènciesbibliogràfiques68

sánchezalonso,M.Técnicas de reuniones de trabajo.Madrid:FundaciónFriederichEbert,1978.

—.La participación, metodología y práctica.Madrid:Ed.Popular,1991.

scully,P.L.;M.L.Mccoy.«StudyCircles:LocalDeliberationastheCornestoneofDe-liberativeDemocracy».A:J.gasTil;P.levine(ed.).The Deliberative Democracy Hand-book. Strategies for Effective Civic Engagement in the Twenty-First Century.SanFran-cisco:Jossey-Bass,2005-2009.

sMiTh,K.K.;D.N.berg.«AParadoxicalConceptionofGroupDynamics».Human Re-lations,1987,40(10):633-658.

sMiTh-lovin,L.;Ch.brody.«InterruptioninGroupDiscussions:TheEffectsofGenderandGroupComposition».American Sociological Review,1989,54(3):424-435.

sTeenbergen,M.R.,etal.«Towardapoliticalpsychologyofdeliberation»,ponènciapre-sentadaalaconferènciasobreEmpirical Approaches to Deliberative PoliticsEuropeanUniversityInstitute,SwissChair,Firenze,2004.

sTeiner,J.,etal.Deliberative Politics in Action. Analysing Parlamentary Discourse.Cam-bridge:CambridgeUniversityPress,2004.

sTeinzor,B.«Thespatialfactorinface-to-facediscussiongroups».Journal of Abnor-mal and Social Psychology,1950,45,552–555.

sTeyaerT,S.;H.lisoir.Participatory methods Toolkit: A practitioners’ manual [Enlínia].ViTWA/TheKingBaudouinFoundation,2005.<http://www.samenlevingentechnologie.be/ists/nl/pdf/boekengidsenbrochures/toolkitengdef.pdf>[Consulta:2-5-2011].

sunsTein,C.R.«DeliberativeTrouble?WhyGroupsGotoExtremes».LawSchool,Uni-versityofChicago,2000[Nopublicat].

—.Republic.com.Princeton:PrincetonUniversityPress,2001.

—.«TheLawofGroupPolarization».The Journal of Political Philosophy,2002,10(2):174-195.

Taber,Ch.;Mlodge. «InformationProcessingandPublicOpinion».A:D.O.sears;L.huddy;R.Jervis(ed.).Oxford Handbook of Political Psychology.Oxford:OxfordUni-versityPress,2000.

Taber,Ch.;M.lodge,J.glaThar.«Themotivatedconstructionofpoliticaljudgements».A:J.H.kuklinski (ed.).Citizens and Politics: Perspectives from Political Psychology.Cambridge:CambridgeUniversity,2001.

Tague,N.R.The Quality Toolbok.Milwaukee:AmericanSocietyforQuality,2005.

Tannen,D.You Just Don’t Understand: Women and Men in Conversation.Londres:Vi-rago,1991.

Tapio,P.«DisaggregativepolicyDelphi:Usingclusteranalysisasatoolforsystematicscenarioformation».Technological Forecasting and Social Change,2003,70(1),83-101.

Referènciesbibliogràfiques69

ThoMpson,M.«ConsideringtheimplicationofvariationswithinDelphiresearch».Family Practice,2009,26:420-424.

Trénel,M.«FacilitationinOnline-Discourses»,tesidoctoral.A:PoliticalScience,Soci-alScienceResearchCentreBerlin,Alemanya,2005.

TuroFF,M.«TheDesignofaPolicyDelphi».Technological Forecasting and Social Chan-ge 2(2)[Enlínia].1970.<http://is.njit.edu/pubs/delphibook/ch3b1.html>[Consulta:2-5-2011].

vanaverMaeT,E.«Influenciasocialenlosgrupospequeños».A:M.hewsToneatal.(ed.).Introducción a la psicología social. Una perspectiva europea.Barcelona:ArielPsico-logía,1990.

vargas,l.;G.busTillos.Técnicas participativas para la educación popular(2vols.).San-tiagodeChile:Humanitas-CEDEPO,1989.

veasey,K.Citizens Jury Handbook, updated and revised [Enlínia].JeffersonCenter,2004.<http://www.jefferson-center.org>[Consulta:2-5-2011].

villasanTe,T.R.Desbordes creativos. Estilos y estrategias para la transformación so-cial.Madrid:LosLibrosdelaCatarata,2006.

weihrich,H.«TheTOWSMatrix:AToolforsituationalanalysis».Long Range Planning,1982,54-66.

weisbord,M.;S.JanoFF.Future Search: An Action Guide to Finding Common Ground in Organizations and Communities.SanFrancisco:Berrett-Koehler,2000.

wesTholM,H.«TheIssueof“Adaptability”ofOnlineDemocraticEngagement.Multi-channelStrategytoEnhanceDeliberativePolicies».CentreforComputingTechnology,UniversityofBremen,2003[Nopublicat].

wheelan,S.A.«GroupSize,GroupDevelopment,andGroupProductivity».Small Group Research,2009,40(2),247-262.

wiTschge,T.«OnlineDeliberation:PossibilitiesoftheInternetforDeliberativeDemo-cracy»,presentataEuricomColloquiumElectronicNetworks&DemocraticEngage-ment,Nijmegen,Holanda,2002.

wiTTenbauM,G.M.;A.P.hubbel;C.zuckerMan.«MutualEnhancement:TowardanUn-derstandingoftheCollectivePreferencesforSharedInformation».Journal of Perso-nality and Social Psychology,1999,77:967-978.

wood,W.etal.«MinorityInfluence:AMeta-AnalyticReviewofSocialInfluencePro-cesses».Psychologist Bulletin,1994,115:323-345.

young,I.M.«Justice,Inclusion,andDeliberativeDemocracy».A:S.Macedo(ed.).De-liberative Politics. Essays on Democracy and Disagreement.Oxford:OxfordUniversityPress,1999.

yüksel,I.;M.dagdeviren.«Usingtheanalyticnetworkprocess(ANP)inaSWOTanaly-sis–Acasestudyforatextilefirm».Information Sciences,2007,177(16),3.364-3.382.

Referènciesbibliogràfiques70

Publicacions disponibles a www.diba.cat/llibreria

Altres publicacions sobre igualtat i ciutadania

Documents de TreballSèrie Igualtat i Ciutadania

1 Centres d’informació i recursos per a dones: Una proposta de model funcional i de gestió

2 Agents d’igualtat de gènere: Una nova professió

3 Elements per a una actuació municipal de promoció del civisme

4 Drets i deures de les persones estrangeres: Manual pràctic per a la convivència ciutadana adreçat a professionals del món local

5 El disseny institucional de l’àmbit de la participació ciutadana a les corporacions locals

6 Bibliografia bàsica sobre diversitat i ciutadania: Edició 2007

7 Els drets humans a la ciutat: Adaptació de les normatives municipals a la Carta Europea

8 La mediació ciutadana als ajuntaments: Estudi de casos

9 Joventut i polítiques de joventut: 25 aportacions

10 Síndics defensors de la ciutadania: Apunts per a la seva implementació

11 Condicions de vida i hàbits de la població jove de la província de Barcelona: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006

12 La mediació ciutadana: una nova política pública: Bases d’implantació

13 Marc conceptual i bones pràctiques en ciutadania i convivència als barris europeus. INTI-CIEN

14 L’ús social del temps a la província de Barcelona: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006

15 Condicions de vida i hàbits de les dones de la província de Barcelona: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006

16 Dinamització i informació als centres de secundària, una eina educativa

17 Coeducar des de l’àmbit local: Una aproximació al concepte de ciutats coeducadores

18 Les polítiques dels nous usos del temps en els municipis petits de la província de Barcelona

EstudisSèrie Igualtat i Ciutadania

1 Construint els drets de les dones: Dels conceptes a les polítiques locals

2 Desenvolupant els drets de les dones: Àmbits d’intervenció de les polítiques de gènere

3 Les polítiques locals de civisme a Europa: Exemples de convivència i d’implicació ciutadana

4 Polítiques locals de joventut: Criteris, eines i recursos

Altres publicacions sobre igualtat i ciutadania

Publicacions disponibles a www.diba.cat/llibreria

Referènciesbibliogràfiques71

Publicacions disponibles a www.diba.cat/llibreria

Altres publicacions sobre igualtat i ciutadania

Documents de TreballSèrie Territori

1 Centres d’informació i recursos per a dones: Una proposta de model funcional i de gestió

2 Agents d’igualtat de gènere: Una nova professió

3 Elements per a una actuació municipal de promoció del civisme

4 Drets i deures de les persones estrangeres: Manual pràctic per a la convivència ciutadana adreçat a professionals del món local

5 El disseny institucional de l’àmbit de la participació ciutadana a les corporacions locals

6 Bibliografia bàsica sobre diversitat i ciutadania: Edició 2007

7 Els drets humans a la ciutat: Adaptació de les normatives municipals a la Carta Europea

8 La mediació ciutadana als ajuntaments: Estudi de casos

9 Joventut i polítiques de joventut: 25 aportacions

10 Síndics defensors de la ciutadania: Apunts per a la seva implementació

11 Condicions de vida i hàbits de la població jove de la província de Barcelona: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006

12 La mediació ciutadana: una nova política pública: Bases d’implantació

13 Marc conceptual i bones pràctiques en ciutadania i convivència als barris europeus. INTI-CIEN

14 L’ús social del temps a la província de Barcelona: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006

15 Condicions de vida i hàbits de les dones de la província de Barcelona: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2006

16 Dinamització i informació als centres de secundària, una eina educativa

17 Coeducar des de l’àmbit local: Una aproximació al concepte de ciutats coeducadores

18 Les polítiques dels nous usos del temps en els municipis petits de la província de Barcelona

EstudisSèrie Territori

1 Construint els drets de les dones: Dels conceptes a les polítiques locals

2 Desenvolupant els drets de les dones: Àmbits d’intervenció de les polítiques de gènere

3 Les polítiques locals de civisme a Europa: Exemples de convivència i d’implicació ciutadana

4 Polítiques locals de joventut: Criteris, eines i recursos

Altres publicacions sobre igualtat i ciutadania

Publicacions disponibles a www.diba.cat/llibreria Publicacions disponibles a www.diba.cat/llibreria

Altres publicacions sobre igualtat i ciutadania

5 Polítiques de ciutadania: Discurs públic sobre la gestió local de la diversitat

6 Les polítiques locals de civisme a Espanya

7 Polítiques urbanes del temps

Documentos de TrabajoSerie Igualdad y Ciudadanía

13 Marco conceptual y buenas prácticas en ciudadanía y convivencia en barrios europeos. INTI-CIEN

EstudiosSerie Igualdad y Ciudadanía

4 Políticas locales de juventud: Criterios, herramientas y recursos

5 Políticas de ciudadanía: Discurso público sobre la gestión local de la diversidad