de l’estat contra el portaran al progrés el falten dies...

redacció: 93 458 87 80 - [email protected] | anuncia’t: 686 429 517 - [email protected] | administració: [email protected]

linianord.cat · Setembre 2017 · Núm. 49 · Difusió controlada per OJD-PGDbaix llobregat nordlínianord

MARTORELL pàg 10

Faemino y Cansado portaran al Progrés elseu ‘Quién tuvo retuvo’

SANT ESTEVE pàg 18

El jutge condemna dosfuncionaris de Brians per agredir un reclús

OLESA pàg 18

Arriba al municipi la primera i única família de refugiats sirians

COMERÇ pàg 22

Nou Martorell tanca l’estiuamb un Forastocks d’èxit

ESPORTS pàg 23

El CB Martorell està a punt de debutar a LEB Plata

El Montserratí es mobilitza afavor dels detinguts i per l’1-OCentenars de veïns protesten a les places pels arrestos de la Guàrdia Civil i reclamen votar al referèndum pàg 22

RECTA FINAL pàg 4

Escalada repressivade l’Estat contra elreferèndum de l’1-OFALTEN 6 DIES

Foto

: Fra

ncisc

o J.

Rodr

ígue

z

“Suposo que no es vol fer una comarcaen contra de l’opinió de la gent”

Entrevista a Oriol Junqueras · Vicepresident del Govern

pàgs 8 i 9

Per a publicitat: [email protected] - 686 429 517| 2 línianord.cat Setembre 2017

3 | línianord.catSetembre 2017Reportatge

El passat 19 de juny els Mossosd’Esquadra detenien Juan CarlosRamos, regidor socialista de SantAdrià de Besòs. Ramos hauriadesviat presumptament fons pú-blics destinats a la vigilància de pi-sos buits del Consorci de la Mina.Els diners haurien anat a parar amans d’un altre dels detinguts,conegut com a Tío Cristina, quehauria delegat la vigilància a em-preses irregulars gestionades persuposats clans gitanos.

Una pràctica que és un secreta veus a la Mina, on és habitualtrobar cartells que anuncien la vi-gilància dels clans en pisos públicso obres privades, tot i que des dela detenció de Ramos i des que hanaparegut els primers reportatgesabordant el tema a la premsa sónmenys visibles. Més enllà de les su-posades irregularitats en la gestióde pisos públics, els clans fa tempsque controlen la seguretat de di-verses obres en aquest barri, sovinta través de la intimidació. A laMina tradicionalment s’han re-partit el territori. Els veïns, quanningú els sent, acostumen a em-prar la paraula “màfia” per referir-s’hi. Mai en veu alta, per por a lesrepresàlies. I més després que ladetenció de Ramos hagi derivat endiverses situacions tenses, com l’o-cupació massiva de pisos buits detitularitat pública que es va produiral barri el juliol i que encara con-tinua. Una ocupació organitzadapels mateixos clans que durantmolt temps s’han encarregat de vi-gilar els pisos que ara usurpen.

Més enllà del barri de laMina, però, la presència de car-tells amb el nom de suposatsclans també es pot comprovaren obres de Barcelona i d’altresmunicipis de l’àrea metropoli-

tana i entorns, alguns d’ells a lacomarca.

AL CENTRE DE BARCELONACarrer Joaquim Pou número 2,barri Gòtic (Barcelona). En aquestpetit carrer que toca a la Via Laie-tana de la capital catalana s’hi estàconstruint un hotel.

Les obres les fa una de lesconstructores més importantsde Catalunya –el 2016 va ingres-sar 376 milions d’euros–. A la fa-çana s’hi poden veure cartellsamb el nom d’un dels clans de laMina acompanyat d’una bande-ra gitana. Aquest mitjà s’ha posaten contacte amb la constructoraper preguntar sobre la qüestió. Laresposta –feta per una treballa-dora del departament de comu-nicació i per correu electrònic– haestat que desconeixen la situació.Preguntats, en un segon correu,per quina és l’empresa que fa lavigilància a les obres de l’hotel –isi la mateixa té l’autorització ad-ministrativa i està inscrita al re-gistre d’empreses de seguretat–ja no hi ha hagut resposta.

Un altre exemple. Cantonadaentre els carrers Roger de Flor iRosselló, també a Barcelona. Allàel Consorci d’Educació hi fa una

nova escola. A la tanca que separales obres del carrer hi ha dos car-tells, altre cop amb una inscripciói els colors de la bandera gitana. Elnom coincideix amb el d’un clandesarticulat fa tres anys que con-trolava el tràfic de droga a Vilade-cans. Fonts del Consorci es limitena dir que aquesta ‘empresa’ –ho es-criuen així, entre cometes– estàcontractada per la constructora, laqual “sol·licita els serveis de vigi-lància que considera oportuns”. Elmateix argument que utilitzen enel cas de les obres de l’institut Vi-ladomat, també a l’Eixample.

Qui tampoc aclareix la situacióés una petita promotora de Car-dedeu que fa una obra a Tiana, onel nom del cartell també coincideixamb el del clan de Viladecans des-articulat fa temps.

RESIGNACIÓ SINDICALExemples a banda, qui coneix béaquesta realitat és Sergio Sánchez,d’ADN Sindical Seguridad y Ser-vicios de Cataluña. Aquest sindicatva ser l’encarregat de denunciar ala conselleria d’Interior, l’any 2012,que a la Mina s’estaven contractantempreses que no tenien autoritza-ció. En declaracions a aquest mit-jà, Sánchez alerta que a la vigilàn-

cia d’obres “tothom sap què passades de fa molts anys, però ningú fares”. Al mateix temps, lamentaque “les empreses privades sabenqui contracten, però si això ja es vapermetre amb edificis públics en-tre el 2012 i el 2016, imagina’t enel cas de les obres privades”. Lesempreses de les quals parla Sán-chez no tenien l’autorització per ferla vigilància, tal com marca la Llei5/2014 de seguretat privada i vaavançar en el seu moment el diariAra. I és que una cosa és donar d’al-ta una societat limitada –com sí quefan alguns d’aquests suposats em-presaris de la seguretat privada– iuna altra és tenir els permisos i com-plir la llei per fer aquesta tasca.

INTIMIDACIÓUn arquitecte que fa molts anysque dirigeix obres arreu del terri-tori, i que prefereix mantenir l’a-nonimat, confirma a aquest mit-jà que la vigilància d’obres per partde presumptes clans és una pràc-tica estesa. De fet, explica que“són els mateixos clans els que vana l’obra i pregunten al constructor:‘Oi que necessiteu seguretat?’”. “Siels dius que no”, afegeix, “ja sapsque l’endemà no hi trobaràs res”.Aquest arquitecte posa d’exemple

un cas de fa anys al barri del Gor-nal, a l’Hospitalet, que recorda béperquè va viure els fets de prime-ra mà. “Es tractava d’una obra pú-blica d’arranjament d’una zona delbarri”, explica. “Quan quedavamolt poc per finalitzar els tre-balls van donar la vigilància peracabada. L’endemà van desapa-rèixer els bancs que s’havien de po-sar a la zona”, recorda. El cons-tructor de l’obra, que també de-mana mantenir l’anonimat, hoconfirma i afegeix que sovint “totqueda en l’economia submergida”.Altres empreses sembla que pre-fereixen abandonar l’obra abansde córrer aquest risc, com hauriapassat a Sant Roc (Badalona) l’a-bril passat, quan una constructo-ra va retirar-se d’un projecte pú-blic per motius d’“incivisme”.

Tot i aquest panorama, nosembla que es pugui posar fi aaquesta realitat. Les empreseshaurien de denunciar els fets, peròaixò no passa. “Si no rebem cap de-núncia, no hi pot haver una in-vestigació”, diuen els Mossos d’Es-quadra. De fet, la investigació de laMina va començar en el marcd’una operació antidroga. El gre-mi de promotors també fa silencii, mentrestant, tot segueix igual.

A. Merino / A. Nadeu / A. RibasBAIX LLOBREGAT

Qui vigila les obres?» Cartells de suposats clans gitanos proliferen en obres públiques i privades d’arreu del territori

» Un arquitecte i un constructor relaten casos d’intimidació dels clans per aconseguir la vigilància

Dos dels casos d’obres amb cartells de vigilància de suposats clans gitanos que apareixen en aquest reportatge. Fotos: Línia

| 4 línianord.cat Setembre 2017 Agenda Nacional

REFERÈNDUM4El camí cap a l’1-O va en-trar el 20 de setembre en una nova fase. Iés que l’ofensiva judicial i policial de l’Es-tat per frenar la votació va fer una escala-da repressiva que va provocar que la Guàr-dia Civil fes 14 detencions i 40 registres.

L’operació policial, que es va posar enmarxa ben d’hora, va trobar de seguida res-posta de la ciutadania. Milers de personeses van anar concentrant al davant de la con-selleria d’Economia, l’epicentre de l’operatiu,per protestar contra el que estava passant.A mesura que anaven passant les hores lazona es va omplir de gent. En paral·lel,l’ANC i Òmnium feien una crida a la mo-bilització permanent. Quan la concentra-ció ja era massiva el mateix vicepresidentde la Generalitat, Oriol Junqueras, va apa-rèixer per pronunciar un breu discurs da-vant dels concentrats, uns 40.000 segons

la Guàrdia Urbana. Junqueras va fer unacrida “a la serenitat i la calma, però tambéa la fermesa i la resistència”.

DETENCIONS I ESCORCOLLSL’operació policial va ser ordenada, talcom va informar el Tribunal Superior deJustícia de Catalunya, pel jutjat número 13de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sun-yer. Tal com va avançar Catalunya Plural,l’ordre del jutge es va cursar d’ofici, cosa quesignifica que es va fer sense demanar un in-forme a la Fiscalia per tal que el ministeripúblic valorés les detencions i els registres.Segons el mateix mitjà, fonts de la Fiscaliavan explicar que el mateix ministeri públic,tot i no haver estat consultat pel jutge, noes va oposar a la decisió.

Entre els detinguts per l’operació poli-cial hi havia dos integrants del cercle més

proper al vicepresident Junqueras: el se-cretari general de Vicepresidència i Eco-nomia i Hisenda, Josep Maria Jové, i el se-cretari d’Hisenda, Lluís Salvadó.

EL REFERÈNDUM, ENDAVANTTot i que l’endemà dels fets, Junqueras, enuna entrevista a TV3, va admetre que l’o-peració de la Guàrdia Civil per evitar l’1-O“altera” el referèndum i les seves “regles deljoc”, poc després el president de la Gene-ralitat, Carles Puigdemont, va assegurar queel Govern té “plans de contingència” per ga-rantir-lo i va reiterar el que ha dit des d’uninici: l’1-O hi haurà col·legis i urnes.

En paral·lel, la mobilització ciutadanava continuar. En aquest cas, l’epicentre vaser el TSJC, on milers de persones van ex-pressar el seu suport als detinguts. Convo-cats per Òmnium i l’ANC, entre els con-

centrats també s’hi van poder veure polítics,com ara la presidenta del Parlament, Car-me Forcadell; les conselleres Meritxell Bo-rràs i Meritxell Serret i el primer tinent d’al-caldia de Barcelona, Gerardo Pisarello.

D’altra banda, set dels detinguts el diaabans van quedar en llibertat provisional.Eren Xavier Puig (responsable de l’àrea detecnologia de la Generalitat), David Fran-co (cap de l’Àrea de Tecnologies de la In-formació i Telecomunicacions del CTTI),David Palancas (Afers Exteriors), Juan Ig-nacio Sánchez (assessor de Governació), PauFurriol (propietari de la nau de Bigues i Riellson es van intervenir 10 milions de papere-tes), Mercedes Martínez (vinculada a la im-premta de Bigues i Riells) i Natàlia Garri-ga (directora de Serveis de Vicepresidència,Economia i Hisenda). Tot seguit, el Governpublicava la llista de col·legis on votar.

MANIFESTACIÓ4Al calendari de mobilit-zacions fins a l’1-o hi havia una data mar-cada, l’11 de setembre. Les expectatives esvan complir i la Diada va tornar a servir per-què l’independentisme demostrés, un anymés, la seva capacitat de mobilització. Unmilió de persones van omplir el centre deBarcelona per reivindicar, de forma pací-fica i festiva, el seu dret a votar el pròxim1 d’octubre en una jornada on el crit mésescoltat va ser el de “Votarem!”.

La jornada, com és habitual en les ma-nifestacions convocades per l’ANC, va te-nir com acte central una performance. En-guany, com marca el ritual, a les 17:14h qua-tre lones amb una urna, dos sís i un símbolde la pau van sortir de cada extrem de lacreu formada entre el passeig de Gràcia i el

carrer Aragó, per trobar-se a la cruïlla d’a-quests dos carrers. A mesura que les pan-cartes anaven avançant la gent s’havia d’a-nar posant la samarreta d’aquesta edició, toti que molts ja la duien des de feia estona.

A banda de la performance, la jornadava servir per reivindicar el dret a l’autode-terminació de Catalunya. El president del’ANC, Jordi Sànchez, va afirmar que “ambaquesta actitud no poden fer res ni fiscals,ni jutges ni guàrdies civils”. Per la seva ban-da, el president d’Òmnium, Jordi Cui-xart, va assegurar que “l’Estat ja no té capautoritat sobre el poble de Catalunya”.Les paraules de Sànchez i Cuixart vanarribar després que dos premis Nobel de lapau, Ahmed Galai i Adolfo Pérez Esquivel,explicitessin el seu suport al referèndum.

Un sol crit: “Votarem!”

» La Guàrdia Civil deté 14 alts càrrecs de la Generalitat en una operació policial per aturar el referèndum» L’acció va provocar que 40.000 persones es concentressin al davant de la conselleria d’Economia

Escalada repressivaTres imatges de la jornada que es va viure el 20 de setembre. Fotos: Twitter (@LongaronM) i ANC

Per a publicitat: [email protected] - 686 429 517 5 | línianord.catSetembre 2017

| 6Opiniólínianord.cat Setembre 2017

Parlen elsveïns

Adrià“Sí. És importantque els ciutadansdonem la nostraopinió. Cal partici-par, tant si s’està afavor de la inde-pendència com si

no, per trencar amb les actuacions poc de-mocràtiques que estem vivint i per de-fensar el dret a l’autodeterminació.”

Silvia“Fins fa poc pen-sava que no votaria,però arran de lesactuacions del go-vern espanyol síque penso votar.Votaré que no, per-

què no estic a favor de la independència,però votaré perquè estem en democrà-cia i això s’ha de decidir a les urnes.”

Francisco“No, perquè crecque és un referèn-dum arbitrari, queno ha estat acordatper totes les forcespolítiques i que noés legal. Per poder

fer un referèndum, hauríem de canviarl’article 2 de la Constitució espanyola. Lescoses s’han de dur a terme dins de la llei.”

Anna“Sí, i votaré que sí.Considero que te-nim dret a decidir,ja que vivim en unademocràcia quehauria de permetrel’autodeterminació

dels pobles. A més, penso que Catalun-ya és un país suficientment fort per po-der ser lliure i independent.”

Aniràs a votar al referèndum de l’1 d’octubre?per Anna Utiel

Opinió en 140 caràcters

publicitat 686 429 517línianord.cat

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Nord no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Dipòsit legal: B 6618-2015

amb el suport de:Difusió controlada

Editorial

4Per la llibertat de premsa i per totes les llibertats

La llibertat de premsa és undels pilars fonamentals del sis-tema democràtic. Uns mitjanslliures de censura i d'amenaçaper part dels governs garan-teixen un sistema comunicatiuric i divers, i una ciutadana in-formada.

Som professionals compro-mesos amb un exercici respon-sable del periodisme i la defen-sa de la llibertat d'expressió i lallibertat de premsa, principis fo-namentals en una societat plu-ral i democràtica. Uns principis,reconeguts a la Declaració Uni-versal dels Drets Humans (art.19), al Conveni Europeu delsDrets Humans (art. 10) i a laCarta dels Drets Fonamentalsde la Unió Europea (art. 11).Fins i tot a la Constitució Es-panyola (art. 20).

En els darrers dies, i arrande la convocatòria i la campa-nya del referèndum de l'1 d'oc-

tubre i de l'actuació despro-porcionada del govern espany-ol per impedir-lo malgrat lavoluntat del Parlament i de lamajoria de la ciutadania, di-verses associacions professio-nals han rebut denúncies de pe-riodistes que han estat coac-cionats, obligats a identificar-sedurant la cobertura d'esdeve-niments d'interès públic, pres-sions a les redaccions i adverti-ments judicials.

Aquests fets signifiquen unatac greu i frontal a la llibertatd'expressió i d'informació. Coma professionals del periodismei de la comunicació, per respectea la societat a la qual ens devemi servim, no ens podem perme-tre el silenci davant d'aquestadinàmica. No es poden erosio-nar els drets fonamentals de lallibertat d'expressió i d'infor-mació, i els mitjans públics i pri-vats tenim el deure i el dret de

treballar amb llibertat per poderfer-nos-en ressò.

Per això, i d'acord amb elsnostres principis deontològics,exigim la immediata aturadad'aquestes actuacions que ame-nacen la nostra feina, empo-breixen la nostra capacitat d'in-formar amb qualitat, la llibertatdels nostres mitjans per emetrecontinguts publicitaris, i ame-nacen drets fonamentals.

Fidels al nostre compromísamb el periodisme mostrem,també, el nostre compromísamb un model de societat en quèla llibertat d'expressió i d'infor-mació són part indestriable delconjunt de llibertats que cal ga-rantir a totes i cadascuna de lespersones que integrem la socie-tat catalana. Són drets fona-mentals i nosaltres i els mitjanspels quals treballem, actors,com d'altres institucions, ga-rants de la seva salvaguarda.

@omnium Crits de "No tinc por" refer-men la solidària unió de la societat cata-lana en la defensa del Referèndum. Notenim por!

@antoniobanos_: Hay imprentas enMadrid que conozcáis para imprimir carte-les del referéndum? Os podéis encargarvosotros de hacerlo? Es totalmente en serio.

@Sr_HSmith: Si la lesión de OusmaneDembélé del FC Barcelona no es la apli-cación del artículo 155 yo ya no sé.#Dembelé.

per Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació

No fa gaire temps, estaven enqüestió algunes llibertats na-cionals d'aquest país. Ara, ho es-tan totes. L'agressivitat de les ins-titucions de l'Estat no es limitaal Govern o el Parlament, sinóque a hores d'ara afecta la im-mensa majoria dels municipiscatalans; els mitjans de comu-nicació que els desagraden, comés el cas de mitjans del nostrecol·lectiu que han rebut reque-riments perquè deixin de pu-blicitar el referèndum, i final-ment els drets cívics de tots elsciutadans, també els que tenendecidit –legítimament i cívica-ment– votar contra la indepen-dència. Catalunya sembla estar,de fet, sota un estat d'excepciódecretat, però no declarat.

Tot plegat ha generat unasituació insostenible, que no-

més pot superar-se seguint perla via democràtica. És per aixòque els mitjans generalistes, te-màtics i locals i territorials, elsque estem més arran de carrer,demanem a la ciutadania quees mobilitzi el pròxim 1 d'oc-tubre, que manifesti el nivell devoluntat de sobirania d'aquestpaís i el desig de democràciadels ciutadans. Cedir a la porseria incompatible amb un fu-tur de dignitat democràtica.

Els mitjans de comunica-ció de proximitat mantindremel nostre compromís amb elpoble al qual ens adrecem. In-formarem i donarem veu ambllibertat a una societat quevol estar informada i opinar.Hi som i hi serem, com hohem fet sempre, com feu elsnostres lectors.

Un diari participatiu

4Sense amenaces

7 | línianord.catSetembre 2017

NOUS DRETS4El Parlamentva donar llum verda el passat 12de juliol, amb el vistiplau de totesles formacions amb representacióa la cambra, a la Renda Garantidade Ciutadania, una ajuda queneix per garantir que tots els ciu-tadans de Catalunya puguin ferfront a les despeses necessàriestant del seu dia a dia com de lespersones que formen la seva uni-tat familiar.

La consellera de Treball, AfersSocials i Famílies, Dolors Bassa, vacelebrar l’aprovació de la llei queempara aquesta ajuda i va cons-tatar que és la demostració que Ca-talunya “és un país cohesionat”.Des del Govern destaquen que estracta d’una eina de país que ha depermetre alleujar i corregir situa-cions de pobresa i vulnerabilitat. Enaquest sentit, permetrà assegurarels ingressos mínims de les perso-nes amb dificultats i, al mateixtemps, impulsar la millora de lescondicions socials i laborals delsciutadans davant l’escassedat d’o-cupació i la precarietat laboral. Ésa dir, es tracta d’una ajuda que volcombatre les desigualtats i garan-tir una existència digna.

Amb la Renda Garantida, elGovern es planteja, com a objec-

tiu final, la promoció de les per-sones beneficiàries i el seu apo-derament, per tal d’ajudar-les a su-perar les condicions que les vandur a necessitar aquesta prestació.

I és que qui rebi l’ajuda, des-taquen des de la Generalitat, hau-rà de respondre de forma “activa,compromesa i responsable” enla superació de la situació de vul-nerabilitat que viu, mitjançant unitinerari d’inserció laboral que ga-ranteixi la seva autonomia i inde-pendència econòmica.

I qui pot ser beneficiari d’a-questa ajuda? Qualsevol personaque tingui uns ingressos inferiorsa 564 euros al mes, que equivalenal 85% de l’Índex de Renda de Su-ficiència de Catalunya. Per tant,qualsevol persona que no dispo-si de recursos o que els que tinguino siguin suficients per afrontar elseu dia a dia hi té dret.

El perfil de persones que podendemanar la Renda Garantida deCiutadania són famílies de fins atres fills amb pocs ingressos, ciu-tadans que treballen a temps par-cial, famílies monoparentals onl’adult no treballi o ho faci a tempsparcial –i cobri menys de 639 eurosal mes–, persones que percebinmenys de 564 euros al mes i les queja reben la Renda Mínima d’Inser-ció, les quals passaran a cobrar, au-tomàticament, la Renda Garantidade Ciutadania [per a més informa-ció veure el gràfic superior].

Per tal de demanar la RendaGarantida de Ciutadania cal trucaral 900 400 012 o visitar la pàginaweb www.rendagarantida.gen-cat.cat, on s’informa dels requisitsper accedir a la prestació. Per po-der iniciar els tràmits cal que els in-teressats demanin cita prèvia.

La consellera Bassa va explicardurant la signatura de l’acord ambels promotors de la Iniciativa Po-pular per a una Renda Garantidade Ciutadania que no serà nomésel Govern que decidirà qui ne-cessita aquest ajut, sinó que hofarà de la mà dels agents econò-mics, socials i del tercer sector,amb els quals anirà estudiant comes va modulant la renda.

Renda Garantida:tot el que has de saber

Els diferents perfils de persones que poden rebre la Renda Garantida de Ciutadania. Infografies: Oscar Murillo / Línia

www.rendagarantida.gencat.cat 900 400 012

És necessari

demanar cita prèvia

per iniciar els tràmits

Pàgines especials

| 8 línianord.cat Setembre 2017 Entrevista

Primera hora de la tarda. Depar-tament de la Vicepresidència, a la Rambla de Catalunya de

Barcelona. Cau un sol de justícia, peròel despatx del vicepresident Junque-ras és un oasi climàtic. En un gest queens recorda un antic president, enspregunta amb detall d’on som i de-mostra que es coneix el territori. Ensrep tens, atabalat per una agendaque treu fum. Però acaba relaxat,amb aquell toc d’ironia que el carac-teritza i que no perd ni en momentstranscendentals com aquest.

Creu que l’independentisme ar-riba a la recta final de cara al refe-rèndum de l’1 d’octubre haventguanyat més suport a l’àrea me-tropolitana?Nosaltres fa molt temps que treba-llem amb la vocació d’arribar a totarreu. En el meu cas concret, com aexalcalde de Sant Vicenç dels Horts,fa molt temps que em dedico a mi-llorar les condicions de vida delsciutadans de l’àrea metropolitanaen particular. Estic convençut quehem donat bons exemples amb lanostra gestió, la nostra actitud i la

nostra manera de fer. I penso quehi ha molta gent que comparteixamb nosaltres que si aquest paísdisposa de més eines, les podremaplicar molt millor.

Sembla que l’escull principal perfer créixer aquest suport és lapor a la independència de partde la població metropolitana.No sé si la via unilateral per arri-bar-hi hi ajuda gaire.Nosaltres sempre hem estat parti-daris de parlar i d’arribar a acordsamb tothom. Ens hi hem esforçatmolt perquè fos així, no nomésamb l’Estat espanyol sinó tambéamb agents públics i privats detota mena. És evident que el go-vern espanyol no vol negociaramb ningú. Mai. No vol parlar decap tema sota cap circumstància.Per tant, és l’Estat espanyol qui triala via unilateral d’intentar impedirl’exercici de la democràcia.

I vostès la via unilateral d’inten-tar exercir-la.Tot el que fem nosaltres té un ca-ràcter no només bilateral sinó, so-bretot, multilateral. Estem en elmarc d’unes institucions europees,d’un món global, complex. Nosal-tres som uns gestors de multilate-ralitat. També, entre altres coses,

perquè el nostre és un país moltplural, molt multilateral en tots elssentits. I, per tant, a nosaltres se’nstrobarà sempre en la normalitatdemocràtica, en la voluntat de ser-vir la llei, els principis del dret in-ternacional i els drets humans. Entot cas, qui se situa molt sovint almarge de la legalitat és un governque ha tingut un ministre de l’In-terior que conspirava obertamentper rebentar el sistema sanitari delnostre país. O per aixecar provesfalses contra ciutadans de Catalu-nya. Nosaltres això no ho hem fetmai. Per tant, em sembla que estàmolt clar el paper de cadascú.

A la gent la preocupa la butxaca.Suposem que el Sí guanya el re-ferèndum i es vol tirar endavantun Estat independent: Catalu-nya estaria preparada per ga-rantir les prestacions d’atur o lespensions, per exemple?Bé, en tot cas les prestacions so-cials són una obligació d’aquellque les ha recaptat i, per tant, l’Es-tat espanyol té aquesta obligacióamb tots els nostres pensionistes,per exemple. De la mateixa ma-nera que la té l’Estat alemany ofrancès amb aquella gent que hatreballat a les seves respectiveseconomies. Ningú pot desdir-se

d’aquesta obligació, només faltaria.D’altra banda, també és evidentque, malauradament, el govern es-panyol ha polvoritzat, ha fet des-aparèixer, el fons de reserva de laSeguretat Social.

D’acord, però jo li preguntava pelque podrien fer vostès en el casd’una Catalunya independent.Nosaltres estem en condicions degarantir que mai no avantposaremaltres interessos als dels ciutadans,especialment d’aquells que estanen una situació de més necessitat,com per exemple els pensionistes. I,per tant, que el futur de les pensionsestarà molt millor en mans dels ciu-tadans de Catalunya que no pas enles d’un govern espanyol que, insis-teixo, s’ha polit més de 60.000 mi-lions d’euros que anaven destinatsals pensionistes d’arreu de l’Estat,també òbviament als de Catalunya.

Parlant de diners, als alcaldes i al-caldesses els preocupa el deute iel finançament dels seus ajunta-ments. Amb un Estat indepen-dent seria millor que ara?La primera constatació d’això queem planteja és que el deute que laGeneralitat té amb els ajuntamentsha millorat de forma aclaparadoraamb aquest Govern. I que si alguna

cosa caracteritza, entre altres, lanostra gestió és precisament quehem afrontat bona part dels nos-tres compromisos amb el món mu-nicipal, com també ho hem fet ambles famílies, amb el conjunt delsproveïdors... Hem reduït el terminide pagament a menys de la meitat,hem quadrat la tresoreria... Hem fetcoses que durant molt temps esconsideraven molt difícils de fer. I lanostra voluntat és continuar actu-ant amb la màxima responsabilitati compromís amb el món munici-pal. Em sembla que ho hem de-mostrat àmpliament arreu. Amb elmetro a l’Hospitalet, amb el tren aSabadell, a Santa Coloma de Gra-menet, a Badalona... Al conjunt del’àrea metropolitana. Pagant bonapart d’aquest finançament que es-tava pendent, impulsant obres... Pertant, penso que els fets ens avalen.

Creu que s’han refet ponts ambl’àrea metropolitana?El que és segur és que jo estic to-talment compromès amb l’àreametropolitana, entre altres cosesperquè en sóc un ciutadà més. Perpart meva, res més plaent que ferponts amb els meus conciuta-dans. El compromís és absolut, enaquest sentit. Però insisteixo: elsfets ho demostren cada dia.4

Oriol JunquerasVicepresident del Govern de la Generalitat

Arnau NadeuFotografia: F. J. Rodríguez

“És l’Estat espanyol qui tria la viaunilateral per impedir la democràcia”

9 | línianord.catSetembre 2017Entrevista

– A la gent li fa por la butxaca.Les pensions, per exemple.– Doncs el govern espanyol s’ha polit el fons de reserva.

– Un Estat català estaria preparat per garantir-les?– El futur de les pensionsestarà molt millor en mansdels ciutadans de Catalunya.

3Parlem del Baix Llobregat. AlDelta i també a la zona d’Esplu-gues s’estan desencallant deman-des històriques, com la connexiómés directa entre Sant Just i Es-plugues amb Trambaix o l’amplia-ció de l’Hospital de Viladecans.Invertir en aquest territori és unaprioritat del Govern?És una prioritat del Govern millorarles condicions de vida dels ciutadansarreu del país, òbviament també enaquesta zona. Dit això, és cert que hiha una part d’aquestes inversionsque s’han reclamat llargament i queestem trobant la manera de poder-les fer. L’Hospital de Viladecans, eldesplegament del transport públicen el conjunt de la comarca... L’estemimpulsant, no només amb el Tram-baix sinó també amb un reordena-ment d’alguns dels serveis fets através dels Ferrocarrils de la Genera-litat de Catalunya.

Parlant de trens, a l’Hospitalet deLlobregat el que esperen ambcandeletes és l’arribada de laLínia 10 del metro. Ara ja hi ha ca-lendari, però els veïns s’ho pre-nen amb cautela. Pot prometreque es complirà i que el 2019 s’o-briran les estacions?No cal que ho prometi. Només calobservar el que fem. Vam dir quetancaríem la presó Model, tothomdeia que era impossible i la vam tan-car. Vam dir que faríem la Renda Ga-rantida de Ciutadania, tothom deiaque no ens en sortiríem i l’hem fet.Vam dir que universalitzaríem laSalut, tothom deia que no ho acon-seguiríem i l’hem universalitzat. Vamdir que posaríem més mestres i pro-

fessors que mai en la història delpaís, tothom estava convençut queno ho faríem i ho hem fet...

Amb el metro de l’Hospitalettambé serà així?Insisteixo: crec que els fets parlenper si sols i que cada dia demos-trem que allò que prometem hocomplim. Evidentment, si ens ajudatothom serà més fàcil, mentre quesi tothom ens posa traves serà moltmés difícil. Però el nostre compro-mís és absolutament ferm.

On també hi ha un compromís o,més ben dit, una voluntat fermade fer possible una comarca in-dependent és al Baix Llobregat

Nord. La plataforma ‘El Montser-ratí és comarca’ es va presentaramb força abans de l’estiu. Hoveuria amb bons ulls vostè?En tot cas, el que és rellevant éscom ho veuen els habitants d’a-questa àrea. Tothom és conscientde les dificultats d’estructuraciódel Baix Llobregat en el seu con-junt i també de les comarques delseu entorn. De l’enorme diversitatdes d’un punt de vista geogràfic,demogràfic, econòmic... Hi ha mu-nicipis, com per exemple Castell-bisbal o Ullastrell, que s’aboquenal Baix Llobregat però que formenpart de la comarca del Vallès Occi-dental, i que és molt rellevant laseva opinió. Perquè suposo queningú vol crear una comarca encontra de l’opinió de la gent que hiviu, no?

[Silenci]O el cas del Bruc, que tot i estar abo-cat també al Baix Llobregat formapart de la comarca de l’Anoia. O eld’alguns municipis que són de l’AltPenedès o la realitat d’alguns po-bles agregats, com Sant Joan Sa-mora, etcètera. Bé, del que es tractasobretot és de tenir en compte l’opi-nió dels ciutadans d’aquests munici-pis i de buscar les millors estructurespossibles.

En tot cas, si hi hagués un suportprou clar per fer una nova co-marca al Montserratí, a vostè lisemblaria bé?A nosaltres sempre ens sembla béescoltar l’opinió de la gent. Estemsegurs que som els que més ens es-forcem per donar oportunitats per-què la gent decideixi, opini, voti... I,per tant, insisteixo: són els habitantsd’aquesta zona els que han de tro-bar la millor manera d’organitzar-se.Perquè és possible que alguns pre-fereixin tenir com a ciutat de refe-rència Terrassa, Vilafranca, Igualada,Sant Feliu de Llobregat... No ho sé.Tots plegats haurem de decidir lamillor organització possible.

El Baix Llobregat és una comarcamolt heterogènia, vostè ara hocomentava. Però en els últimsanys ha compartit una lluita co-muna: la de la crisi econòmica.Com la resta del país, sí.

A Cornellà, per exemple, l’alcaldeBalmón ens deia que, durant elsanys de crisi, els ajuntamentss’han sentit molt sols a l’hora de ferfront als seus efectes, en al·lusió ala Generalitat. Té tota la raó i és evident que jotambé la tinc quan dic que això hacanviat dràsticament.

Des de l’arribada de Junts pel Síal Govern ja no es pot sosteniruna afirmació així?Jo estic convençut que l’esforç de

tots ha fet possible canviar dràsti-cament aquesta realitat, que jotambé vaig patir com a alcalde.

Per tant, vostè, com a exalcalde,comparteix aquesta impressióde Balmón.Certament. Almenys expressadaen aquests termes que vostè m’hacitat. Si hi ha algun matís que haomès, no ho sé... [Somriu].

Com a mínim explícit, no.En aquest sentit, doncs, estic total-ment d’acord que els ajuntamentsmolt sovint han aguantat una partimportant de la crisi econòmica, al-hora que remarco que aquesta si-tuació ha canviat molt.

Des de l’arribada de Junts pel Síal Govern.Jo no he dit això. He dit que és evi-dent que ara ha canviat.

D’acord, però a què ho atribueix?Al canvi de Govern? A què la partmés dura de la crisi sembla que jaha passat?A què hem fet un esforç molt im-portant des del Govern per con-trolar la tresoreria i poder fer fronta les responsabilitats que teníemamb els ajuntaments, amb les fa-mílies, amb els proveïdors... És elque li deia al principi. Crec, since-rament, que hi ha hagut una mi-llora molt significativa.

El context econòmic no els haajudat?Malauradament, a nosaltres elsbeneficis del context econòmicens arriben molt tard. Primer per-què el govern espanyol calculasistemàticament a la baixa lesbestretes del sistema de finança-ment i, segon, perquè liquida alcap de dos anys i set mesos. Però,malgrat tot, la situació ha canviatradicalment. Segur que si li tor-nés a preguntar al senyor Balmónli diria que ha notat una milloramolt substancial.

Així ho farem quan tinguem l’o-casió de tornar-lo a entrevistar.D’acord. I si no fos així, em fan untruc o organitzem una entrevistaconjunta amb ell, cosa que tambéés possible i seria original.

Queda escrit.Per part meva seria un plaer.<

“Hem fet un esforç molt important percomplir millor amb els ajuntaments”

“Estem totalment

compromesos

amb el món

municipal: els fets

ho demostren”

“Malauradament,

a nosaltres els

beneficis del

context econòmic

ens arriben tard”

| 10

línianord.cat Setembre 2017

Martorell

URBANISME4El projecte dereubicació de les dependènciesjudicials de Martorell comença aagafar forma. El Ple municipalha aprovat la modificació delPla General d’Ordenació Urba-na per tal que la zona del costatde l’estació de Martorell Central,a Can Carreres, aculli el nouedifici dels jutjats.

Aquesta iniciativa arrenca del’acord a tres bandes -Ajunta-ment, Generalitat de Catalunya iFGC- que farà possible que es pu-gui edificar en aquesta zona. Lamodificació urbanística, a méspermetrà que tota aquesta zonapassi a admetre usos d’oficines id’administració. El regidor dePlanificació Urbanística, AdolfBargués, va defensar aquest puntal passat Ple, tot explicant que elsnous jutjats són “una necessitat,ja que els actuals jutjats pateixenuna situació de disgregació pen-dent de resoldre. Per això, vamaprofitar la visita a Martorell del

conseller de Justícia fa un any imig per plantejar-li la necessitatde disposar d’un edifici de quali-tat per acollir els jutjats”. En efec-te, quan el conseller Xavier Mun-dó va visitar la ciutat es va com-prometre a treballar en aquestprojecte, del qual resultaria un edi-fici d’uns 4.000 metres quadrats.

Pel regidor, l’espai escollités “una zona de fàcil accés per ala gent, ben connectada i que fo-

mentarà el transport públic, i si-tuada en un barri antic de la po-blació com és Can Carreras alque cal. L’alcalde Xavier Fono-llosa va afegir que “el nou edifi-ci dels jutjats és una necessitatque fa dècades que Martorell de-manava”. El punt es va aprovaramb els 12 vots favorables de l’e-quip de govern municipal i delPP i l’abstenció dels grups delPSC i Movem Martorell.

El nou edifici podria ubicar-se al costat de l’estació. Foto: Google

Els nous jutjats s’ubicaran al costat de l’estació d’ FGC

» L’edifici és fruit d’un acord entre Ajuntament, Govern i Ferrocarrils» Adolf Bargués: “Són una necessitat, els actuals estan disgregats”

Francesc Arpal i Raquel Pérezrenuncien a l’acta de regidors

POLÍTICA4Dos regidors de l’o-posició han decidit deixar el seucàrrec en el darrer ple municipal.Un és històric, i l’altre més no-vícia. En primer lloc, el portaveupopular Francesc Josep Arpal vaanunciar la seva renúncia des-prés de 22 anys consecutius a l’o-posició. Arpal era el regidor ambmés antiguitat al consistori i haformat part de la corporaciómunicipal en sis mandats, cincd’ells representant el PP en so-litari. En el comiat, va destacarque “cal donar el relleu a altrespersones que tinguin noves ide-

es i il·lusions”, va repassar elsmoments bons i dolents que haviscut i es va referir a una expe-riència “molt enriquidora en lameva vida, feta en bona sintoniai amb cordialitat malgrat lesdiscrepàncies polítiques”.

Per altra banda, també va re-nunciar al càrrec la regidora deSom Martorell, Raquel Pérez,que no va ser a la sessió del Plemunicipal per motius perso-nals. Pérez havia accedit al càrrecel maig de 2015, quan la seva for-mació va aconseguir entrar alconsistori amb un representant.

3.000 infants comencen elcurs amb escoles renovades

ENSENYAMENT4El curs escolarha començat a Martorell desprésd’un estiu carregat d’obres alscentres d’ensenyament. Des delpassat juliol i fins a la primerasetmana de setembre, s’han exe-cutat obres de millora a tots elscentres de Martorell, però lesmés destacades s’han fet a les es-coles José Echegaray, Juan Ra-món Jiménez i Vicente Aleixan-dre. A l’Echegaray, s’ha instal·latun ascensor. Pel que fa al Col·legiJuan Ramón Jiménez, s’hi haacabat una rehabilitació dels la-vabos de l’edifici d’educació in-

fantil. A través del Departamentd’Ensenyament de la Generali-tat de Catalunya, s’han substituïtels baixants de fibrociment peruns altres de plàstic.

Al Vicente Aleixandre s’ha re-novat les calderes i també s’haportat a terme una actuació a lazona del pati per als més petits.A la resta de centres educatiuss’han fet obres de millora de ca-ràcter preventiu. En total, 2.990alumnes de P3 a 6è de Primàriahan començat el nou curs esco-lar 2017-18 amb normalitat imantenint el nombre de línies.

Un ‘Monoloaddictes’de luxeamb Faemino y Cansado

TEATRE4El duet humorístic for-mat per Carlos Faemino i JavierCansado prometen passar unabona estona a tots els assistentsals seu darrer espectacle, Quiéntuvo retuvo, que serà el 8 d’oc-tubre al Progrés.

El títol de l’espectacle semblauna alegoria sobre la seva tra-jectòria, a prop dels quarantaanys a dalt dels escenaris, comfent pensar que la millor època jaha passat i que ara només els en-

vaeix la nostàlgia. De fet, els ma-teixos artistes defineixen el seuespectacle dient que “potser” po-drien haver fer una millor obra,millor preparada i millor inter-pretada, però que “al final no hapogut ser” i que acabaran fent “elmateix de sempre”. Això, lluny deser un gerro d’aigua freda, és totauna garantia pels seus segui-dors. Després de l’èxit del passatComo en casa ni hablar, es potesperar El Progrés ple.

Equipaments | La piscina d’estiu tanca la temporada amb èxitL’Ajuntament ha fet una valoració molt positiva de la temporada d’estiu de la piscina del

Centre Integral d’Esport i Salut, ja que s’ha incrementat el número d’abonaments un 3,1%aquest 2017, amb un creixement en totes les modalitats segons la franja d’edat. Durant

els més de 90 dies en els què ha funcionat el servei, s’han registrat 62.450 visites.

Setembre 2017Per a publicitat: [email protected] - 686 429 517 11 | línianord.cat

| 12Martorelllínianord.cat Setembre 2017

Els malalts d’Alzheimerreivindiquen més autonomiaENTITATS4L’Associació de Ma-lalts d’Alzheimer de Martorell haprogramat durant tota una set-mana un seguit d’actes sota ellema ‘Segueixo sent jo!’ per tald’enviar un missatge a les per-sones a les quals se’ls ha diag-nosticat recentment aquesta ma-laltia o estan en una fase lleu,perquè les famílies els tinguin encompten a l’hora de planificarqualsevol acció. Amb motiu deldia mundial de l’Alzheimer, es varealitzar la lectura del manifestdavant l’Ajuntament, per donarvisibilitat i atorgar el protago-nisme necessari als afectats re-centment per la malaltia, afavo-rint la seva autonomia, la presade decisions, la inclusió d’a-quests per part de la família.

A partir d’aquí, es van realit-zar diverses activitats, entre les

quals destaquen diverses xerra-des sobre nous models de resi-dència, més adaptats a les ne-cessitats d’aquests malalts, omaltractament a la gent gran, acàrrec dels Mossos d’Esquadra,una situació que normalment ésinvisibilitzada per la societat ique és a l’ordre del dia.

L’alzheimer és una malaltianeurodegenerativa que es ca-racteritza per una degeneració deles cèl·lules nervioses del cervelli una disminució de la massa ce-rebral. Les manifestacions bàsi-ques són la pèrdua de memòria,la desorientació temporal i es-pacial, i el deteriorament in-tel·lectual i personal. Encara nose saben les causes, però sí ques’han pogut identificar factors derisc que augmenten la possibili-tat de patir la malaltia.

SALUT4L'Hospital Sagrat Corde Martorell ha implantat elprograma pioner Pacient Ex-pertper a persones amb trastornmental greu, una iniciativa mit-jançant la qual pacients que te-nen normalitzada la seva malal-tia transmeten la seva experièn-cia i consells a persones que es-tan en etapes més inicials.

En un comunicat, el SagratCor ha informat que és el primercentre a Espanya que implantaaquest programa per a personesamb un trastorn mental greu,com a trastorn esquizofrènic,bipolar, depressiu o obsessiu-compulsiu. El 2015 es va iniciaruna prova pilot d'aquest projec-te que ara s'ha implantat amb ca-ràcter regular, de manera a l'oc-tubre es crearan nous grups te-rapèutics. "Encara que el termede pacient expert no és nou, síque ho és la seva adaptació al'àmbit de la salut mental, que ésun camp d'alta complexitat", haexplicat Xavier Reig, psicòlegcoordinador dels centres de diade Martorell i Sant Feliu de Llo-bregat de l'Hospital Sagrat Cor.Segons Reig, els resultats delprojecte en la fase de prova pilothan estat molt satisfactoris is'està estudiant l'extensió de lainiciativa a més territoris.

FUTBOL SALA INCLUSIUEl 30 de setembre es disputaràuna nova edició del torneig defutbol sala inclusiu, que enguanyserà la vuitena vegada que es re-alitza al Pavelló Esportiu Muni-cipal. La cita vol crear espais pernormalitzar la situació de per-sones que pateixen algun tipusde trastorn mental respecte laresta de la comunitat, tot juganta futbol. Segons l’Ajuntament lacita mobilitza entre 150 i 200persones cada any, entre pro-fessionals, socis i usuaris delClub Social Punt de Trobada,

participants i públic assistent. Elspartits tenen una durada de 10minuts, segueixen la normativai són arbitrats de manera vo-luntària per àrbitres i jugadorsd’aquest esport.

La periodista martorellencaCristina Solias, editora de serveisinformatius a RAC1, serà l’enca-rregada de fer el xut d’honor. ElTorneig de Futbol Sala Inclusiuha estat apadrinat en anteriorsedicions per altres periodistes derenom com Mireia Vicente, ÀlexCastells, María Fernández Vidal,tots periodistes de TV3.

El programa pioner normalitza els trastorns mentals greus. Foto: Sagrat Cor

Programa pioner a la ciutat pernormalitzar els trastorns mentals

Per a publicitat: [email protected] - 686 429 517 13 | línianord.catSetembre 2017

| 14Martorelllínianord.cat Setembre 2017

La Caserna repassa la figura i obra del tenor Josep Palet

HOMENTAGE4Josep Palet vaser un dels tenors amb més èxita Catalunya i Espanya de prin-cipis del segle passat, i el seunom també va arribar a sonar in-ternacionalment. Per reivindicarla figura i trajectòria d’un mar-torellenc rellevant, La Caserna vaacollir la darrera xerrada de lesorganitzades en torn de la figu-ra del tenor. El col·loqui va con-sistir a descobrir la veu del can-

tant martorellenc a través dediscos de pissarra originals, quees van reproduir amb gramòfon.

Els assistents van poder es-coltar un total de sis peces mu-sicals, cedides pel col·leccionis-ta martorellenc Joan Drets. Elsfragments musicals enregistratsen vinils de pissarra a principisdel segle XX, van permetre apre-ciar amb gran qualitat les ca-racterístiques vocals del tenor.

La comunitat nigerianacelebra la festa de la natura

TRADICIONS4La Nau 2 de Can’Oliveras va viure a principis desetembre una festa molt especiali desconeguda per la majoria deveïns de Martorell. L’entitat IgboAmaka Grup Cultural va celebrarles seves festivitats en honor aNyame, que en la mitologia afri-cana és el déu omnipresent.

Un centenar de persones esva reunir en una vetllada en fa-mília on no hi va faltar menjar,música i balls tradicionals, perrealitzar la Nova-Nyame, que secelebra un cop l’any en l’època decollita del conreu. Peter Chi-buike Emelayo, membre delsIgbo Amaka, ha explicat a l’a-partat de notícies del web mu-

nicipal que la comunitat nige-riana té una gran estima perNyame, a qui consideren una“força natural que s’ocupa de l’a-gricultura” i comenta que aques-tes festivitats se celebren per a“venerar la natura”. Per a la co-munitat nigeriana d’Igbo Ama-ka resident a Martorell aquestesfestivitats tenen una alta im-portància, ja que és una mane-ra de retre homenatge al seupaís, de traslladar la seva cultu-ra als seus predecessors i detraspassar el llegat als fills quehan nascut lluny de Nigèria.

Els Igbos són un grup ètnicque habiten majoritàriament alsud-est de Nigèria.

ENSENYAMENT4L’Ajuntamentde Martorell continua amb laseva estratègia de foment del’esperit emprenedor entre els in-fants de la ciutat, i ha anunciatque participa per cinquè anyconsecutiu al programa CulturaEmprenedora a l’Escola (CUE-ME), impulsat per la Diputacióde Barcelona, amb l'objectiu defomentar els valors de l'empre-nedoria en els alumnes de ciclesuperior de primària.

Martorell participa en aquestprojecte des del curs 2013-2014amb l’escola Jose Echegaray,després es va incorporar l’esco-la Mercè Rodoreda seguida del’escola Lola Anglada. Enguanyla ciutat continua prenent parten aquest programa amb aques-tes tres escoles, i com a novetatincorpora al programa la pri-mera escola d’educació especialque participa en el CUEME, l’es-cola El Pontarró. Aquesta novaincorporació presenta tot unrepte i reforça el concepte d’es-cola inclusiva en el que aposta laGerència de Serveis d’educació.Aquest curs 2017-2018 Martorellamb les seves 4 escoles partici-pants, constituïrà 8 cooperativesescolars amb un total aproximatde 200 alumnes participants.

El programa, Cultura Em-

prenedora a l'Escola, fomenta lacultura emprenedora i les com-petències bàsiques en el cicle su-perior d'educació primària.

Durant un curs escolar, l'a-lumnat crea i gestiona una coo-perativa escolar amb el suport dela comunitat educativa, l'admi-nistració i altres agents socials dela seva localitat. La cooperativacentra l’activitat empresarial enla persona i no en el capital, esgestiona de manera democràti-ca i participativa i dóna part delsbeneficis a projectes socials, fetque la converteix en una eina

educativa molt potent i la veri-table clau de volta del projecte.

La Diputació ha explicatque la participació dels ajunta-ments és cabdal en el projecteperquè facilita la relació de lesescoles amb l’entorn i promoula implicació dels agents localsen la dinàmica quotidiana de lescooperatives. Els serveis depromoció econòmica i educaciómunicipals actuen com a dina-mitzadors i coordinadors delprojecte posant els seus recur-sos al servei de l’esperit em-prenedor de l’alumnat.

La Diputació financia el projecte a 84 municipis catalans. Foto: Diputació

L’escola El Pontarró aposta per la cultura emprenedora


Martorell ja compta amb desfibril·la-dors externs automàtics (DEA) al ca-rrer i a disposició de la ciutadania encas que es necessitin. La instal·lacióde desfibril·ladors a punts específicscomporta una altra passa enda-vant per a la consolidació definitivade Martorell com a ciutat cardio-protegida. Des de l’estiu passat,aquests desfibril·ladors es poden tro-bar a les façanes de 10 equipa-ments municipals de manera fixa,sumats als altres dos aparells mòbilsque porten les patrulles de la Poli-cia Local [veure infografia].

Els DEA van acompanyats d’unscartells informatius on s’explica demanera senzilla i amb el suportd’il·lustracions com s’han de fer ser-vir i els procediments que s’han deseguir en cas d’un infart o una atu-rada cardíaca. A més, en el mo-ment en què s’obren els armaris perfer servir els aparells s’activa de ma-nera automàtica un senyal que posaen alerta el Servei d’Emergències deCatalunya (112) i activa el protocoldel Servei d’Assistències Mèdiques.

Fins ara, els DEA estaven a l’in-terior d’alguns equipaments públicsper al seu ús en cas necessari per re-animar persones. L’alcalde, XavierFonollosa, remarca que Martorell és“una ciutat cardioprotegida” i queseguiran treballant “en la prevencióde la salut al municipi”. “En aquestscasos, els primers minuts són moltimportants. Si fem el suport vital bà-sic, podem recuperar el ritme car-díac i salvar vides”, afirma.

Els llocs on es poden trobaraquests aparells desfibril·ladorssón al Centre de Patrimoni HistòricLa Caserna, a l’edifici de l’Ajunta-ment (c/ del Mur), al Complex Es-portiu La Vila, a l’Ateneu, al ComplexEsportiu Torrent de Llops, al CIES, alPavelló Esportiu Municipal, a les Ins-tal·lacions Esportives Municipals, alComplex Educatiu de Torrent deLlops i al Mercat Municipal.

PROTEGITS DES DEL 2015Des de l’any 2015, Martorell ésconsiderada ciutat cardioprotegida,distinció que identifica municipispreparats per fer front a infarts i al-tres problemes coronaris. A aquests12 desfibril·ladors externs auto-màtics s’hi sumen altres mesures,com la formació en l’ús d’aquests

aparells a 150 persones, sobretottreballadors de l’Ajuntament per-què, com assenyala l’alcalde Fono-llosa, "la formació és tant o més im-portant que els aparells".

El municipi també va adherir-sea l’app‘Cardiocity 112’, una aplicaciómòbil gratuïta que georeferencia almoment situacions d’aturada car-diorespiratòria i posa en marxa unprotocol d’atenció a l’afectat queconnecta el servei d’emergènciesamb voluntaris coneixedors de l’úsdels desfibril·ladors i la ubicació del’aparell més proper al lloc de l’inci-dent. El regidor de Salut, AlbertFernández, comenta que des de l’A-juntament “s’està fent una feinamolt important en aquest sentit” i re-marca la importància d’aproximar alcarrer solucions davant d’aquesttipus de problemàtiques.

Les aturades cardíaques ex-trahospitalàries afecten 40 de cada100.000 persones cada any i lataxa de supervivència és molt bai-xa. Aquesta augmenta si hi ha aprop una persona que avisa els ser-veis mèdics i, encara més, si aques-ta persona té formació de suportvital bàsic. La supervivència potarribar fins al 50% si a més hi ha aprop un desfibril·lador.

Martorell, cardioprotegit» L’Ajuntament instal·la 10 desfibril·ladors al carrer per actuar ràpidament en cas d’infart» Fonollosa: “Si fem el suport vital bàsic, podem recuperar el ritme cardíac i salvar vides”

RedaccióMARTORELL

CONTINGUT ELABORAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE MARTORELL

Martorell al dia

Els desfibril·ladors compten amb il·lustracions de com s’han de fer servir. Fotos: Ajuntament

Castellví de Rosanes| 16


La tradició vitivinícola ressorgeix per Sant Miquel

FESTES POPULARS4Del 27 desetembre dins el 8 d’octubreCastellví reviu el seu passat devinyes amb la Festa Major peti-ta de Sant Miquel.

A part de la sortida culturalque es fa cada any, i que enguanyserà al Montseny, entre les acti-vitats destacades de la festivitat,hi ha la tradicional trepitjada deraïm que protagonitzen pels in-fants al pati del Centre Cívic deCan Sunyer i Valldaina al matí ia la plaça de la vila a la tarda,amb degustació de coca i vi dolçinclosa. A la nit l’activitat es

traslladarà a la sala del CCRamb La cançó de l’estiu, una vet-llada on es versionaran les mi-llors cançons de l’estiu de dife-rents èpoques. Per altra banda,a l’1-O tindrà lloc la segona Dia-da castellera de Sant Miquel aCastellví. Enguany, les collesparticipants en la trobada seranels Vailets de Gelida, els Passa-dors de Sant Adrià i els Manyacsde Parets del Vallès, acompan-yats dels grallers Fil d’Or. La da-rrera activitat de les festes seràla caminada popular a la Molaque se celebrarà el 8 d’octubre.

Ensenyament | 23 alumnes més al poble que l’any passatEl curs escolar s’ha iniciat amb més alumnes que l’any passat a l’escola de

Castellví. Si el 2016 van començar el curs un total de 114 nens i nenes, enguany ho han fet 137 infants. El pròxim 3 d’octubre l’Ajuntament de Castellví obrirà

la convocatòria per subvencionar llibres i material didàctic.

URBANISME4La falta d’acordentre els ajuntaments de Cas-tellví i de Sant Andreu de laBarca ha fet que les obres de mi-llora de l’Avinguda del Baix Llo-bregat, al barri de Can Sunyer,només es realitzin a la part quepertany al terme de Castellví.

A finals de setembre es rea-litzaran els treballs de millora,que consistiran en el fresat de totl’asfalt actual i el reasfaltatge detot el tram d’obra. Mentre durinels treballs a la calçada, el carrerquedarà tancat al trànsit, demanera que s’haurà d’entrar isortir del barri pel carrer deSant Llorenç de Morunys. Amés, es posarà una xarxa al ta-lús que queda a la part de daltdel carrer –entrant a Can Sun-yer a la dreta– per evitar que elterreny cedeixi i caiguin petitsfragments de terra. L’actuaciócomportarà també la construc-ció d’un element reductor de ve-locitat per evitar que els cotxescorrin més del permès i milloraraixí la seguretat en aquest punt.La pintura i la senyalització vià-

ria també es faran noves. Fi-nalment, es condicionarà lazona dels contenidors i també esposarà una barrera de seguretatal cantó de la riera.

L’actuació tindrà un cost de33.567 euros i serà finançada perla Diputació de Barcelona. Així,els veïns tindran per fi la desit-jada millora de la via, encara que

no hagi estat possible fer-ho a l’a-vinguda sencera. Segons ha ex-plicat l’Ajuntament de Castellví,el consistori de Sant Andreu dela Barca està en procés de lici-tació de la millora del sector in-dustrial 22, que també tindràuna repercussió positiva en lamobilitat dels veïns i veïnes deCan Sunyer i Valldaina.

El carrer quedarà completament tallat mentre durin les obres. Foto: Ajuntament

L’Avinguda del Baix Llobregatquedarà arreglada a mitges

17 |

Sant Andreulínianord.cat Setembre 2017

MOBILITAT4Tal com va explicaren la darrera edició del LíniaNord, aquest mes ha entrat enfuncionament la nova línia d’au-tobús L66, que uneix Sant An-dreu de la Barca amb l’estació deRenfe de Castellbisbal. D’aquestamanera es dóna resposta a unareivindicació històrica de lesdues ciutats, sobretot perquèels treballadors dels polígons hipodran accedir més fàcilment, iperquè els estudiants tindranuna alternativa al transport pri-vat per anar a la Universitat Au-tònoma, ja que l’autobús aniràcoordinat amb els horaris depas del tren que hi para. Els dosajuntaments han pactat amb laGeneralitat el recorregut d’a-questa línia, que té un pressupostanual de 60.000 euros, i que fi-nançaran a parts iguals les tresadministracions.

Durant la inauguració de lalínia, l’alcalde de Castellbisbal harecordat que “fins ara i malgrat

que estem molt a prop les duesciutats es giraven l’esquena” i haassegurat que “a partir d’avui es-tem molt més a prop”. Per la sevabanda, l’alcalde Enric Llorca,ha apuntat que “el nou autobúsacosta a Sant Andreu un noumitjà de transport, com és laRenfe, i als veïns de Castellbis-

bal els ofereix nous recursos,com ara els serveis sanitaris deSant Andreu de la Barca”.

D’aquesta manera, es fa unpas més en la millora del trans-port públic a la ciutat, que ha deculminar en la integració a lazona 1 de tarificació que ha d’im-plementar-se el 2018.

La línia L66 unirà l’estació de Renfe amb la ciutat. Foto: Aj. Castellbisbal

En marxa la nova línia de buscap a l’estació de Castellbisbal » Unirà el centre de Sant Andreu amb la parada cada 30 minuts

» L’autobús està coordinat amb les hores de pas del tren de la UAB

Mig milió d’euros per renovar el sector industrial

URBANISME4L’Ajuntament deSant Andreu de la Barca haaprovat una modificació delpressupost per tal de posar fil al’agulla al projecte de millora i re-modelació del sector industrial.

Entre d’altres coses, suposa-rà la millora del paviment i l’as-faltat, en especial de la carrete-ra que dóna accés a la deixalle-ria. El projecte de remodelacióde l‘anomenat sector 22 té unpressupost de 520.000 euros,que paguen els empresaris de la

zona, l’Ajuntament i l’Àrea Me-tropolitana de Barcelona (AMB).

L’alcalde de la ciutat, EnricLlorca, ha explicat en un comu-nicat que el projecte de remo-delació de la zona industrial “in-crementarà la competitivitat deles empreses que hi estan im-plantades, que augmentaran laseva competitivitat”. “Confiemque d’aquesta manera tambés’incrementi el nombre de ciu-tadans que fan servir aquest re-curs”, ha afegit Llorca.

MEDI AMBIENT4La Xarxa Es-panyola de Ciutats Saludablesha convidat a l’Ajuntament deSant Andreu de la Barca a l’as-semblea d’aquest ens, per ex-plicar el projecte d’instal·lació deles pantalles de protecció sono-ra al barri de la Solana, i pel qualvan rebre el Premi de qualitat alfoment d’un desenvolupamenturbà i sostenible. Les pantallesacústiques tenen quatre metresd’alçada i protegeixen als habi-tatges de l’impacte acústic que

provoquen els vehicles que cir-culen per l’autovia A-2 i l’acti-vitat d’algunes de les indústriesubicades al polígon Sant Vicençde Castellbisbal.

Des del 2008 l’Ajuntamentpressionava al Ministeri de Fo-ment per tal d’ampliar les pan-talles acústiques que hi havia desdel 1999, i no va ser fins fa dosanys que el govern va construirel mur de 320 metres de longi-tud i 4 metres d'altura al barri.Des d’aleshores, l’Ajuntament

ha fet comprovacions dels ni-vells de soroll i vibracions en totaaquesta zona, per tal de contro-lar l’efectivitat d’aquesta ins-tal·lació.

L’Ajuntament s’ha mostratsatisfet de poder “exportar el seumodel de ciutat saludable” i po-der presentar la seva experièn-cia i la seva feina en aquest sen-tit a Segòvia, coincidint ambl’Assemblea General de la Red deCiudades Saludables (RECS) elpròxim mes d’octubre.

Obres | Instal·lació de jocs infantils al parc Charlie RivelL’Ajuntament ha decidit instal·lar jocs infantils inclusius al parc de Charlie Rivel, després

que fos una de les demandes sorgides en el procés participatiu amb famílies d’infants ambdiscapacitat. D’aquesta manera, els infants podran jugar amb les instal·lacions del parc

amb total seguretat i independentment de la seva condició física amb els seus companys.

Les obres milloraran l’asfaltatge del polígon. Foto: Google

La Solana, exemple de qualitat

Olesa| 18


URBANISME4Les esperadesobres de millora al polígon in-dustrial Sesorives són més aprop. L’Ajuntament ha signat elcontracte d’obres amb l’empre-sa constructora, que ha assegu-rat que els treballs s’iniciaran aprincipis de 2018. La data de fi-nalització es preveu a mitjans de2019, i el cost de les obres as-cendeix a més de 5 milions.

L’Ajuntament va convocarels propietaris de les empresesdel polígon a una audiència in-formativa en la qual es van trac-tar qüestions com el calendarid’obres, les quotes, entre altres.

El polígon Sesrovires té el seuorigen als anys 60. A mitjans dela dècada va iniciar l’activitat in-dustrial el polígon Precis i unsanys més tard també el polígon“Sasroviras” que van acabar do-nant lloc al Sesrovires. L’execu-ció de les obres permetrà resol-dre les problemàtiques urba-nístiques d’aquest àmbit indus-trial que actualment comptaamb unes 200 naus.

Compte enrereper a les obres alpolígon Sesrovires

Inaugurat el nouedifici de lesEscoles Velles

HISTÒRIA4Diverses entitats deSant Esteve ja tenen nova seu apartir d’aquest setembre. Jas’ha inaugurat la reforma deles Escoles Velles, un edificique s’ha pogut rehabilitar grà-cies a una subvenció de la Di-putació de Barcelona.

L’alcaldessa Maria del CarmeRallo, Anna Simó –diputada i se-cretària primera de la mesa delParlament)– i Rosa Funta-né –Diputació de Barcelona–han visitat l’edifici i una exposi-ció sobre aquesta escola inau-gurada el setembre del 1935.

Equipaments | Reformes a les pistes de pàdelLes obres a les pistes de pàdel del Complex Esportiu Municipal s’allargaranfins a l’octubre. Els treballs consisteixen en el sanejament de les parets i enla substitució de la tanca perimetral per una de termosoldat, de major qualitat que l’anterior. La reforma costa més de 25.000 euros.

Ensenyament | 5.000 estudiants comencen el cursSetembre és sinònim de tornada a la rutina, i aquesta ha començat també pels infants ijoves que estan en etapa de formació. Enguany a Olesa hi ha prop de 3.000 estudiantsd’infantil i primària, 1.300 d’Educació Secundària Obligatòria, 350 de Batxillerat, més

de 400 de Cicles formatius de Grau Mitjà, i una cinquantena de Grau Superior.

Sant Esteve

Èxit rotund de la desenaFesta dels Miquelets

MEMÒRIA4El viatge al 1714que viu Olesa una vegada a l’anycada cop guanya més públic i re-coneixement. Així, els organit-zadors valoren “de manera moltpositiva” la desena edició de laFesta dels Miquelets, i admetenque l’onzena ja parteix amb les“expectatives molt altes”.

Des de l’Ajuntament, el regi-dor de Cultura, Xavier Rota, haexplicat que "s’ha posat la base

per tenir tot el gruix de volunta-riat” i que pot ser el moment de“plantejar si fem més coses i comho fem", atès que encara hi hamolt material històric que pot ferque la festa ofereixi més novetats.

El president de l’AssociacióFesta dels Miquelets, Martí Va-llès, ha assegurat que hi ha ha-gut més participació que mai, iha volgut destacar la labor delscol·laboradors i recreadors.

Adéu a l’illa i al guèiser del llac del Parc Municipal

OBRES4L’Ajuntament ha de-cidit posar fil a l’agulla per aca-bar amb els problemes de bru-tícia i males olors del Llac d’O-lesa, i ha aprovat un projecte dereforma integral.

El llac té 2.300 metres qua-drats i sovint el sistema de fil-tratge no funciona, fet pel quals’hi acumula matèria orgànica i

apareixen nombroses algues imosquits. Per evitar-ho, s’ins-tal·larà una electrobomba per fa-cilitar que l’aigua no s’estanqui,i es replantaran els voltants ambarbustos per evitar que el ventarrossegui brutícia. L’Ajunta-ment eliminarà l’illa i el guèi-ser –que mai funciona–, i hiposarà passeres de fusta.

SOLIDARITAT4Després de me-sos d’espera, finalment han arri-bat a Olesa els primers refu-giats sirians. Es tracta d’una fa-mília de Damasc formada per lamare, un fill universitari queestudiarà a la Universitat Autò-noma de Barcelona i una fillaadolescent que ha estat matri-culada a l’institut Creu de Saba.

L’Ajuntament els ha donat labenvinguda en un acte formal,en el qual han signat un con-tracte de lloguer del pis on co-mençaran una nova vida desprésde fugir de la guerra siriana. Elconsistori ha explicat que aques-tes tres persones fa 8 mesosque resideixen a l’Estat espanyola través del pla d’acollida del Mi-nisteri de Sanitat, Serveis Socialsi Igualtat i han passat 6 mesos enun Centre d’Acollida. Durantl’acte, la mare va relatar quehan patit molt durant un llargviatge que va començar a Síria,després al Líban, Tunísia, Algè-

ria, el Marroc i com finalmentvan entrar a Espanya per la ciu-tat de Melilla.

L’Ajuntament ha explicat queaquesta és la primera i l'única fa-mília que s’acull i que se’ls facilita un habitatge de pro-pietat municipal. El Ministeri deServeis Socials s’encarrega delcontracte de lloguer a través d’uncontracte social d’integració quetambé contempla ajudes per a es-

tudis i manutenció. Per la sevabanda, Creu Roja hi col·labora fa-cilitant electrodomèstics per al’habitatge. L’alcaldessa Pilar Pui-medon va explicar que estan“molt contents d’acollir-los” i queestan “convençuts” que Olesa elsacollirà bé. “Ho heu perdut tot,heu hagut de canviar de país i aquíteniu l'esperança i l'oportunitat decomençar una nova vida al nos-tre municipi”, va dir.

Feia vuit mesos que la família vivia en un centre d’acollida. Foto: Ajuntament

Arriba a Olesa la primerafamília de refugiats sirians

SUCCESSOS4El jutjat de pri-mera instància i instrucció nú-mero 1 de Martorell ha con-demnat dos funcionaris del cen-tre penitenciari de Can Brians 1per un delicte de maltracta-ment a un pres, i els obliga a in-demnitzar l'intern per les pos-sibles seqüeles psicològiquescausades. El jutge dóna per pro-vat que l'1 de novembre de 2016els dos funcionaris condemnatsvan introduir en un despatx dela presó el reclús, van tancar lesfinestres, el van obligar a des-pullar-se i li van clavar diversesbufetades a la cara amb elsguants. El jutge ordena que elsdos funcionaris hauran de pagar350 euros al reclús. D’aquestamanera, els treballadors sóncondemnats a maltractamentper obra i sense lesió.

L'associació Iridia, que s’en-carrega de defensar els drets hu-mans i ha representat al reclúsen aquest cas, ha celebrat en uncomunicat la condemna delsdos funcionaris, després que el

director de Can Brians 1, JoanCarles Navarro, acusés l'entitati l'Observatori del Sistema Penali dels Drets Humans de la Uni-versitat de Barcelona de "mani-pular i forçar els interns a de-nunciar". La sentència posa èm-fasi que el maltractament ha

quedat demostrat gràcies a ladeclaració de l'intern i d'un tes-timoni que també va ser inte-rrogat durant la vista. Malgrataixò, Iridia lamenta que la di-recció del centre penitenciari“no ha obert una investigaciópels fets denunciats”.

Condemnen dos funcionaris de Brians per agredir un reclús

19 |

Abreralínianord.cat Setembre 2017

Polseres identificatives per als malalts d’alzheimer

SERVEIS SOCIALS4L’Ajunta-ment oferirà a les famílies ambmalalts d’alzheimer unes polse-res amb un codi QR imprès, elqual guarda el contacte del fa-miliar cuidador a qui cal avisaren cas d’emergència.

La polsera també pot incor-porar informació sanitària addi-cional com patologies de base,al·lèrgies, diabetis, etcètera. La in-formació continguda al codi QRes pot llegir en apropar-hi elmòbil, i una aplicació tradueix eltradueix i mostra al mateix telè-fon el contacte del familiar o

cuidador. En cas que la personaque ha localitzat un malalt d’alz-heimer desorientat no disposide mòbil o de l’aplicació, la pol-sera porta els logos tant delsMossos d’Esquadra com de laFAFAC, i això suggereix al ciu-tadà que pot contactar ambaquestes entitats per tal que pu-guin fer-se càrrec de la persona.

La Regidoria de Medi Am-bient i Sanitat de l’Ajuntamentd’Abrera posaran pròximamenta disposició de les famílies ambmalalts d’Alzheimer aquestespolseres identificatives.

Desencís | Seat descarta Abrera per batejar el nou SUVEl nou vehicle de la companyia d’automoció no es dirà Seat Abrera, malgrat que és en aquesta

població on l'empresa té bona part de les instal·lacions per a la fabricació dels vehicles. El nou SUV(vehicle utilitari esportiu) que traurà al mercat a finals de l’any que ve ha comportat una competició

entre poblacions, després que l’empresa volgués triar nom comercial mitjançant votació popular.

PROJECTE4Abrera ha acollituna nova reunió entre alcaldes iregidors i membres de la Dipu-tació de Barcelona per tal d’im-pulsar el futur Parc Rural deMontserrat. La reunió, celebra-da a la Sala de Cultura, va servirper treballar en l’esborrany delconveni de col·laboració entreconsistoris i l’ens supramunici-pal, que ha de permetre la re-dacció del Pla de Gestió i Des-envolupament del Parc Ruraldel Montserrat, que establiràcom funcionarà i com es gestio-narà aquest parc i les vies de fi-nançament que tindrà.

El Parc Rural del Montserratés un projecte destinat a la pro-tecció i recuperació de sòl agrí-cola, la dignificació de l’ofici depagès, la promoció dels pro-ductes de la terra amb la marcaMontserrat, la difusió del patri-moni natural i la protecció del te-rritori davant d’activitats espe-culatives i la pressió urbanitza-dora. L’any passat, els ajunta-ments d’Abrera, Esparreguera,Olesa de Montserrat, Collbató, el

Bruc, Vacarisses, Sant Salvadorde Guardiola, Castellolí i Mar-ganell van signar el manifestper l’impuls del Parc Rural delMontserrat. El projecte es va ini-ciar l’any 2004, i és una opor-tunitat per dinamitzar l’econo-mia de la zona.

L’alcalde, Jesús Naharro, vamostrar la seva satisfacció per la

sessió de treball entre els muni-cipis i la Diputació. “Des d’A-brera valorem molt positiva-ment la reunió. Hem posat enordre els punts del conveni queha de dictaminar com es treba-llarà aquest parc rural. Estemmolt contents i ens encoratgema poder treballar i definir aquestprojecte”, ha explicat l’alcalde.

Abrera va acollir la darrera reunió de creació del Parc. Foto: Ajuntament

Nou pas a Abrera en la creaciódel Parc Rural de Montserrat

Esparreguera| 20


PATRIMONI4La historiadora lo-cal Gràcia Dorel ha donat a l’ar-xiu municipal prop de dos cen-tenars de llibres i sis arxivadorsde documents, entre els qualss’inclouen còpies d’originals quees troben en altres arxius.

Segons expliquen responsa-bles municipals, Dorel és unagran estudiosa de la història dela Colònia Sedó i de les colòniestèxtils a Catalunya, i manté fortslligams amb Esparreguera i ha

dedicat la seva tesi doctoral aaquesta colònia industrial.

La historiadora mai ha atu-rat la seva recerca sobre aquestespai, i l’Ajuntament ha explicatque actualment és usuària del’arxiu municipal, on cerca nousdocuments que li permetin am-pliar i revisar el llibre que va es-criure gairebé trenta anys enre-re. Tota la documentació ja estàdisponible per a la seva consul-ta per part del públic.

INVERSIONS4L’Ajuntamentestà decidit a passar pàgina i en-gegar una nova etapa de la resi-dència de Can Comelles, desprésque el passat 1 de juliol va pas-sar a ser gestionada per l’em-presa Sumar Acció Social.

El Ple va aprovar una gran in-versió de quasi 350.000 eurosper millorar les instal·lacions del’equipament i ampliar el serveique es presta al Centre de Dia.Segons ha informat el consisto-ri, es preveu la construcció d’unedifici annex de 80 metres qua-drats, al costat del pavelló nou,que tindrà la funció dedescol·lapsar la part més nova dela residència i separar els usua-ris per demències, creant unaunitat de convivència. La parti-da destinada a mobiliari estàdotada amb 68.000 euros, i per-metrà comprar llits articulats,matalassos, tauletes, cadires i so-fàs geriàtrics, bancs de fusta itaules. També destaca una par-

tida de 19.000 euros per a sis-temes d’alarma.

MÉS SEGUIMENT POLÍTICPer tal de fiscalitzar de prop lanova etapa de la residència, s’hancreat dues Comissions de Se-guiment, una de tècnica de ca-ràcter mensual, i una d’estratè-gica de caràcter bimensual. Enaquesta darrera comissió hi par-ticipen responsables de l’em-

presa Sumar Acció Social, re-presentants de l’equip de govern,dos membres de l’oposició, unrepresentant escollit pels tre-balladors de la residència i elsprofessionals tècnics que cal-guin per donar informació o se-guiment de l’activitat de la resi-dència. Aquesta comissió ja haacreditat millores en el servei queofereix l’equipament, com enl’alimentació i la bugaderia.

Can Comelles passa pàgina dels problemes de gestió. Foto: Ajuntament

Nova etapa a Can Comelles amb més inversió pública

Donació de centenarsd’arxius sobre la colònia Sedó

EQUIPAMENTS4Collbató estre-na aquesta temporada la novapista Martí Gil, després que ha-gin finalitzat a temps les obres derehabilitació per millorar el terra,que es trobava en mal estat deconservació, fet que havia pro-vocat diverses queixes de la Fe-deració Catalana de Futbol Sala.

L’Ajuntament ha explicatque les obres han consistit adiamantar la superfície ante-rior, per eliminar la capa supe-rior, massillar les nombrosesimperfeccions del terra, aplicarpintura especial per aquest tipusd'instal·lacions i dues capes devernís alifàtic per aconseguirmés resistència a l'abrasió. D'a-questa manera, la pista oferirà laqualitat necessària per a la pràc-tica esportiva i altres usos.

La rehabilitació del terra for-ma part de les millores que s'hanrealitzat a la pista coberta, comles reixes perimetrals per asse-gurar la protecció de la instal·la-ció quan no és en ús. Els treballsen el paviment es van enllestir a

finals d'agost, i ha quedat tot apunt per a l’inici de la tempora-da escolar i esportiva.

De fet, un dels actes juvenilsmés rellevants de la Festa Ma-jor té lloc en aquest espai, comés la festa de Ràdio Flaixbac. Amés, la renovada pista no podria

haver tingut una estrena millor,ja que els benjamins del Coll-bató van guanyar el seu partitcontra el Catgas Santa Coloma,després d’un partit amb moltfrenètic. Així, la Martí Gil hapassat les seves primeres provesde foc amb bona nota.

Les obres per renovar el ferm van acabar a finals d’agost. Foto: Ajuntament

La nova pista Martí Gil, a punt per a l’inici de curs

Obres | Millores en la instal·lació elèctrica a les CovesEls treballs de millora a les Coves de Montserrat han continuat darrerament amb les noves canalitzacions del sistema elèctric, sota de les escales d’accés. Una grua de grans dimensions hi ha treballat per formigonar la rasa del cablejat, retirar l'estructura de tarimes antiga i pujar nous materials a la zona per continuar els treballs.

Serveis públics | Rècord d’usuaris a la piscina municipalLa piscina municipal tanca la temporada d’estiu amb 55.000 usuaris, 16.000 més que l’any

passat. Aquesta xifra suposa un rècord d’assistència a aquest equipament municipal. El consistori ha destacat que durant la temporada s’han produït un total de cinc incidències

greus, una d’elles amb un menor, que van comportar l’activació del protocol d’emergències.

Collbató

L’humor i la tradició es conjuren a la Festa Major

FESTS POPULARS4El poble haviscut quatre dies intensos deFesta Major que s’han caracte-ritzat per l’humor, la culturapopular i per celebracions im-portades d’altres contrades delmón, com ara la Festa Holi deldia 18, el darrer de Festa Major.

Sigui com sigui, els platsforts de la festa van tornar a serles tradicions populars, com arala Salnitrada del tercer dia de fes-ta, que va convertir Collbató enl’epicentre de l’eterna lluita en-tre les forces del bé i el maligne,

representat en la figura del Ma-motot. Una festa que enfonsa lesseves arrels en la història i que vatornar a aplegar un gran nombrede participants.

Abans d’aquests actes, però,Toni Albà va donar el toc d’ini-ci a les festes el dia 15, amb unpregó al Casinet on es van citardiversos personatges com araMourinho, Xavier Trias o el reiJoan Carles I, tots interpretatsper un Albà excels.

Unes celebracions que, unany més, ha estat multitudinària.

La Salnitrada va tornar a ser el plat fort de la festa. Foto: Ajuntament


4Pas endavant en la lluita contraels efectes de les clàusules abusivesdels bancs. La Diputació de Barce-lona i l’Il·lustre Col·legi de l’Advocaciade Barcelona (ICAB) han signat unacord que preveu el desplaçamentd’advocats a les dependències delsServeis Públics de Consum de lescomarques barcelonines que, prè-via visita concertada, atendran deforma individualitzada les consul-tes dels consumidors. A més, tam-bé rebran atenció personalitzada enrelació a la justícia gratuïta si deci-deixen acudir a la via judicial.

“Aquest conveni reforça el ser-vei d’atenció al ciutadà de la Dipu-tació i se suma als ja treballats enmatèria d’atenció jurídica”, explicala presidenta de la Diputació, Mer-cè Conesa, que considera “impres-cindible garantir el servei al ciuta-dà”. “Agraïm el paper de la Dipu-tació en la firma de l’acord, ja queha permès aplegar mitjans perdefensar els drets de les persones”,diu el degà de l’ICAB, Oriol Rusca.“La proximitat és fonamental i,en aquest sentit, el coneixementque té la Diputació del territori haestat clau”, afegeix.

A TOTA LA DEMARCACIÓAquest primer conveni cobrirà 22Serveis Públics de Consum a sis co-

marques –Alt Penedès, Anoia, BaixLlobregat, Barcelonès, Garraf i Ma-resme–, una àrea amb prop d’unmilió i mig de persones. Les visiteses podran concertar fins al mes dedesembre, a excepció de l’agost, ies faran, per tant, durant prop de 90dies hàbils fins a finals d’any. Enaquest termini s’oferirà el servei 350hores cada mes. En aquest sentit, ladiputada de Salut Pública i Consum,

Laura Martínez, destaca que “elciutadà, a través del seu ajunta-ment, rebrà una atenció acurada ipersonalitzada”. “També en rela-ció a la justícia gratuïta si decideixacudir a la via judicial”, remarca.

L’objectiu de Diputació és es-tendre aquest servei d’assessora-ment personalitzat sobre clàusulesabusives als 311 municipis de la de-marcació. Així, la corporació con-templa la firma de convenis amb laresta d’Il·lustres Col·legis d’Advocats,

com són els de Granollers, Manre-sa, Mataró, Sabadell, Sant Feliu deLlobregat, Terrassa i Vic.

SUPORT AL CONSUMIDOREls acords amb els col·legis d’ad-vocats se sumen a les accions de su-port als consumidors que la Dipu-tació impulsa des de fa mesos peracompanyar-los en les reclama-cions per les clàusules abusives.

Justament per atendre les con-sultes, enguany s’ha augmentatfins als 2 milions d’euros el pressu-post destinat als Serveis Públics deConsum. També s’ha intensificat laformació específica en clàusulesabusives als tècnics d’aquests ser-veis –77 municipals i set comarcals–i s’han contractat les associacionsde consumidors més representati-ves per fer 150 xerrades i tallersarreu del territori.

En els 224 municipis que nodisposen de Servei Públic de Con-sum propi, els ciutadans també re-ben atenció a través de les UnitatsMòbils d’Informació al Consumi-dor (UMIC). Des de principis d’any, amés, la Diputació ofereix consells i in-formació sobre els protocols de lesentitats bancàries, adreces de con-tacte, l’agenda d’accions formativesi un formulari de reclamació a travésdel seu web www.diba.cat.

Contra les clàusules abusives» La Diputació de Barcelona i l’ICAB signen un conveni per assessorar de forma gratuïta els afectats

» L’acord s’estendrà a tota la demarcació i preveu el desplaçament d’advocats als municipis

4Connectar la ciutadania amb lacohesió social, com a pilar bàsic del’estat del benestar, és un dels ob-jectius estratègics del Pla de Man-dat 2016-2019 de la Diputació deBarcelona.

A banda del suport que japresta als consumidors, la corpo-ració impulsa en aquesta línia unPla de Xoc contra la Pobresa, quevol donar resposta a l’empobri-ment progressiu i al correspo-

nent increment del risc d’exclusiósocial a la demarcació.

Com a accions concretes,aquest Pla de Xoc contra la Po-bresa inclou el programa de Fo-ment de l’Ocupació, el Serveid’Intermediació de Deutes del’Habitatge, el programa d’Audi-tories i Intervenció en habitatgesen situació de pobresa energèti-ca i el programa Targeta Monederamb impacte social.

Ciutadania i cohesió social

Conesa: “El conveni

reforça el servei

d’atenció ciutadà

de la Diputació”

Serveis

@diba

Els advocats assessoraran en les reclamacions sobre clàusules abusives dels bancs a petició dels consumidors. Fotos: iSotck i Arxiu

Comarca| 22


MARTORELL4Els veïns i veï-nes van aprofitar els últims diesde les vacances escolars per vi-sitar el Forastocks de l’associa-ció de comerciants Nou Marto-rell, que va omplir amb mésd’una cinquantena de parades larambla de les Bòbiles el primerdiumenge d’aquest mes.

Sobretot, els visitants vanbuscar material escolar per tald’avituallar els seus fills i filles decara al nou curs escolar. Motxi-lles, bates, calçat i articles de pa-pereria van ser les estrelles de lajornada, la qual va comptar ambla visita de la regidora de Co-municació, Cooperació i Parti-cipació, Míriam Riera.

Per la seva banda, el presi-dent de Nou Martorell, MarcCasasayas, va valorar de mane-ra molt positiva el funciona-ment de la fira, la qual va comp-tar amb una bona participació demartorellencs i martorellenques.

Els botiguers que van parti-cipar en la fira van oferir els úl-tims articles de la temporada

d’estiu per tal d’anar preparant-se per a la d’hivern.

Nou Martorell treu al carrerles seves botigues cada pocs me-sos, amb la idea de dinamitzarles compres, liquidar els estocssobrants –com és el cas del Fo-

rastocks– o donar-se a conèixer.De fet, la pròxima gran fira quecelebraran serà la de Nadal, elmes de desembre.

Accions que col·laboren aimpulsar les vendes i retocarels balanços de l’any.

El Forastock va gaudir d’una bona assistència. Foto: Ajuntament

Nou Martorell tanca latemporada amb el Forastocks

Sant Andreu | Una ‘app’ promourà el comerç de proximitatSant Andreu Comerç és una aplicació que té l’objectiu d’impulsar el petit comerç de la ciutat.Es va presentar a mitjans de mes i ha estat desenvolupada per APParador. El programariconté un calendari de les activitats comercials i un apartat on les botigues adherides podranpenjar-hi ofertes, promocions i serveis. També geolocalitza els establiments.

Denúncia | Pintades a la seu del PSC de Sant AndreuEl PSC de Sant Andreu va denunciar el passat dia 21 de setembre al matí l’aparició d’unes pintades

a la seva seu, una d’elles ratllant les sigles del partit i una altra acusant-los de “traïdors”. A més, els autors van penjar cartells a favor del referèndum als voltants. Els socialistes andreuencs han

assegurat que “el vandalisme i l’atac a la diferència no són la forma d’avançar en democràcia”.

Comerç

L’ABC condemna els “episodis coercitius” de l’Estat

SOLIDARITAT4L’Agrupamentde Botiguers i Comerciants deCatalunya (ABC) ha emès un co-municat on condemna “els epi-sodis coercitius” que l’Estat estàportant a terme a Catalunya, enreferència a les detencions de di-mecres d’alts càrrecs de la Ge-neralitat que estaven ajudant apreparar el referèndum de l’1d’octubre.

“En tant que som represen-tants de comerciants de tot el te-rritori català, amb diferents cre-ences i sensibilitats polítiques,defensem el respecte. La lliber-tat de pensament i d’expressió

són drets essencials i irrenun-ciables de la nostra societat”, as-senyala l’ABC a la nota enviada.

Pel que fa a les detencionsproduïdes, l’entitat les titlla“d’arbitràries, discriminatòriesi repressives”, uns actes “anti-democràtics i totalment fora delloc”. En aquesta línia, l’ABC as-segura que sempre defensaranque els ciutadans puguin exer-cir el seu dret a decidir.

La nota acaba exigint res-pecte a les institucions catalanesi la llibertat d’uns detinguts que,remarquen, estaven complintamb “les seves funcions”.

AGENDA NACIONAL4El BaixLlobregat Nord es va omplir deconcentracions de rebuig a les de-tencions d’alts càrrecs de la Ge-neralitat el dia 20 per l’1-O. Unajornada que es va viure amb in-tensitat a la comarca i que va aca-bar amb centenars de veïns a lesprincipals places dels pobles.

Aquest és el cas de Martorell,on més d’un centenar de personesvan concentrar-se a la plaça de laVila per sentir la lectura del ma-nifest ‘Catalunya en estat de set-ge’ de boca de l’alcalde XavierFonollosa, en el qual es retreu l’ac-titud del govern espanyol de “nopermetre que la ciutadania cata-lana es pugui expressar a les urnes,utilitzant qualsevol mitjà per ins-tal·lar un estat de por i setge”. Fo-nollosa també va llegir el nom dels14 detinguts, entre ells FrancescSutrias, director general de Patri-moni i extreballador del consistori

martorellenc, i Rosa María Ro-dríguez, directora general de ser-vei de l’empresa T-Systems arres-tada a Madrid i filla de Martorell.

Per la seva banda, la plaça del’Ajuntament d’Esparreguera vaviure dos vespres moguts. La nitd’abans de les detencions es va feruna encartellada a favor del refe-rèndum, mentre que l’endemàdesenes de veïns van manifestar-s’hi en solidaritat amb els detin-guts aquell matí. La campanya almunicipi per l’1-O va seguir di-vendres 22 a la tarda amb un acteamb integrants d’ERC, CUP, PDe-CAT, ICV i Podem a l’Ateneu, jaque l’alcalde Eduard Rivas no vadonar permís per fer-ho a CanPascual al·legant que no poden ce-dir espais per a actes electorals.

Pel que fa a Olesa, prop d’uncentenar de persones es van con-centrar al vespre davant del con-sistori “per defensar la democrà-

cia”. L’alcaldessa, Pilar Puimedon,ja havia comparegut al migdia percompartir amb els veïns les in-formacions sobre l’operació de laGuàrdia Civil a Barcelona.

Castellví, Collbató i Sant Este-ve van completar el mapa de ma-nifestacions al Baix Nord en pro-testa per les detencions i a favor del’1-O. Però, podran els ciutadansdel Baix Nord dipositar la seva pa-pereta en els espais de sempre?

A diferència del centre i sud dela comarca, els consistoris delBaix Nord, en general, col·laborenamb l’1-O. Els alcaldes de Marto-rell, Castellví, Olesa, Sant Estevei Collbató van signar decrets pelsquals es comprometien a donarsuport a la convocatòria i cedir es-pais. A l’altre extrem hi ha elsajuntaments socialistes de SantAndreu –la ciutat més poblada delBaix Nord i amb Cs al govern–,

Abrera –on el PSC governa ambCiU i ERC– i Esparreguera.Aquests consistoris es remeten ala suspensió de la Llei del Refe-rèndum pel Constitucional i a la“indefensió jurídica” que com-portaria col·laborar amb l’1-O.

Tanmateix, tots tres alcal-des –Enric Llorca, Jesús Naharroi Eduard Rivas– han fet una cri-da a l’entesa i el diàleg entre els go-verns català i espanyol.

El Baix Nord es mobilitza per l’1-O» Centenars de veïns protesten a les principals places de la comarca per les detencions de la Guàrdia Civil» Els alcaldes de Martorell, Castellví, Olesa, Sant Esteve i Collbató es comprometen amb el referèndum

Manifestants a la plaça de la Vila de Martorell el dia 20 al vespre. Foto: Ajuntament de Martorell

Manifestació a BCN contra les detencions. Foto: Twitter (@assembleasmxi)

23 |

Esportslínianord.cat Setembre 2017

AGENDA [email protected]

DIVENDRES 29 DE SETEMBRE18:00 Un amigo para Frank serà la pel·lícula se-leccionada en la pròxima sessió del cicle Ci-nefòrum per a Gent Gran i Familiars. / Casade Cultura La Vila.

DISSABTE 30 DE SETEMBRE21:00 André y Dorine, una parella d’ancians, sónels protagonistes d’aquesta història que ja s’harepresentat a Nova York, Shanghai, BuenosAires o Istambul. / Teatre Núria Espert.

DISSABTE 21 D’OCTUBRE21:00 Lucis et umbrae és el nom d’una obra deteatre que es representarà a l’Espert i on ac-tuaran Sergi Buka, Jordi Sabatés i Rosa Serra./ Complex Teatre Núria Espert.

DES DEL 26 DE SETEMBREESPARREGUERADiversos Ajuntaments de la Xar-xa de Municipis del Baix Llobregat Nord im-pulsaran el taller Exprimeix Facebook i What-sApp al teu negoci, una càpsula formativa pera emprenedors (09:30).

DIMECRES 27 DE SETEMBREABRERA La psicòloga i psicoterapeuta PatríciaCano coordinarà la conferència gratuïta ano-menada Les emocions i la salut. (18:30). / Casade Cultura.

DES DEL 27 DE SETEMBRECASTELLVÍ A partir del pròxim dia 27, i fins al8 d’octubre, la vila celebrarà la Festa Majorpetita de Sant Miquel, molt vinculada a la ve-rema (Tot el dia).

DISSABTE 30 DE SETEMBREOLESA Roger Mas, juntament amb la Cobla SantJordi, arriba a Olesa per oferir un concert ambels temes del seu darrer treball, Irredempt(22:00). / Teatre La Passió.

DISSABTE 30 DE SETEMBRESANT ESTEVE Partit d’handbol corresponent ala tercera jornada de Primera estatal masculinaentre l’Handbol Sant Esteve i el CH Palau-tordera (19:30). / Pavelló Muncipal.

MARTORELL CULTURA ESPORTSCOMARCASANT ANDREU

COLLBATÓ A partir del dia 28, cada di-jous es farà una nova sessió del tallerd’escriptura creativa de nivell 3. / Ca-sal de Cultura.

Tot a punt per a un curs d’escriptura a Collbató

Des del 28 de setembre a les 18:00

Del 18 al 28 de setembre us podeu ma-tricular als cursos de català per aadults que us ofereix el Servei Local deCatalà del Consorci per a la Normalit-zació Lingüística.

Últims dies per apuntar-seals cursos de llengua catalana

Fins al 28 de setembre

El Sala 5 Martorell s’estrenaa casa contra el Jesús-Maria

Dissabte 30 de setembre a les 18:00

Una de les parelles clàssiques del’humor, Faemino y Cansado, presen-taran el seu show Quien tuvo, retuvo./ El Progrés.

Faemino y Cansadopresenten ‘Quien tuvo retuvo’

Diumenge 8 d’octubre a les 19:00

MARTORELL Partit de futbol sala dela segona jornada de Tercera divisió en-tre el Sala 5 Martorell i el CE Jesús-Maria. / Pavelló Municipal.

MARTORELL4El començamentde la lliga és a punt d’arribar. Elpròxim dissabte 30, el Club Bàs-quet Martorell comença el seucamí a LEB Plata en una tem-porada en la qual l’equip potgaudir de la recompensa d’uncurs 2016-17 històric i que seràmolt difícil d’igualar.

L’equip d’Adrià Alonso hauràde fer les maletes i viatjar fins aAndalusia per començar el curs enla tercera categoria del bàsquet es-tatal. I és que el primer enfronta-ment de la nova categoria porta-rà els martorellencs al Palaciode los Deportes de Granada, ons’estrenaran contra el CB Gra-nada, un equip que la temporadapassada va quedar-se molt a propde lluitar per l’ascens a LEB Or.

Per veure l’estrena del conjuntblau al Pavelló Esportiu Munici-pal caldrà esperar una setmanamés, fins al diumenge 8 d’octubre,quan un altre equip andalús, el CBMorón de Sevilla (que també vaacabar al top5 el curs passat) faràque el Martorell s’estreni a casacom a equip de LEB Plata.

El desplaçament a Plasencia(Càceres) o el partit entre equipsdel país contra el CB l’Hospitaletal dia 22 a casa seran els altrescompromisos més immediatsdels homes d’Alonso.

MAL INICI A LA LLIGA CATALANAI és que l’afició i la ciutat esperenil·lusionades el debut i la prime-ra victòria oficial de la tempora-da després que l’equip hagi co-mençat el curs amb mal peu enla Lliga Catalana LEB.

El passat dia 3 l’equip va pre-sentar-se davant l’afició però vaperdre contra l’Actel Força Llei-da (78-93) en un partit que els dela Terra Ferma van dominar desdel salt inicial. El Martorell vaoferir una millor versió en el se-gon partit de la lliga catalana, ala pista del CB Prat, i va arribara tenir una renda de set puntsquan només faltaven 10 minutsper al final del matx. No obstantaixò, els potablava van acabaraconseguint la victòria (86-81).

El CB Martorell, a puntper debutar a LEB Plata

David Jofresa, en un dels partits de la Lliga Catalana LEB. Foto: FCBQ

Marquès segueix preparantel Mundial tot i la suspensió

CASTELLVÍ4El terratrèmol quela Ciutat de Mèxic va patir el pas-sat dia 19 va obligar a suspendreel Mundial de natació paralím-pica que s’havia de disputar desde finals d’aquest mes, però Nú-ria Marquès continua entrenantper si, finalment, la competiciós’acaba disputant.

L’endemà de conèixer-se lanotícia de la suspensió del cam-pionat, Marquès va transmetre la

seva solidaritat al poble mexicàamb la piulada “El meu sentitconsol a les víctimes i tot el meusuport a la població de Mèxic. Noseré allà físicament, pero el meucor està amb tots vostès”. Diesdesprés, Marquès va penjar unanova imatge, entrenant a la pis-cina del seu equip, el Sant Feliu.

La nedadora espera notíciessobre el Mundial per part de laFEDEDDF i dels Paralímpics.

El CH Sanes es prepara per a un inici de lliga exigent

SANT ESTEVE4El CH Sant Es-teve Sesrovires ja ha començatuna nova temporada a la Pri-mera estatal masculina. Els deDani Ariño, que van arrencar elcurs amb una victòria a casacontra la Salle Montcada (25-22)afronten ara un tram de quatrepartits força exigents.

Els sesrovirencs tornaran a ju-gar a casa el pròxim dissabte 30,rebent el Sant Esteve de Palau-tordera i, a partir d’aleshores, es

prepararan per tres partits seguitsforça complicats. El primer d’a-quests serà el dia 8 d’octubre alSalvador Gimeno, per jugar con-tra el CH Sant Joan Despí.

A partir d’aleshores, el Sanesjugarà dos partits consecutiuscontra equips del Vallès Orientalque són clars candidats a l’ascens.El primer serà el 14 d’octubre, acasa contra el filial del BM Gra-nollers, i el segon el dia 21 a la pis-ta del BM la Roca.

Abrera | Susana María Siles, campiona del món de pescaUna abrerenca forma part del millor equip del món de pesca en aigua dolça. Susana

María Siles va guanyar la medalla d’or amb la selecció espanyola en el 24è Mundial dePesca en Aigua Dolça - Dames que es va disputar a la localitat hongaresa de Szolnok a

finals d’agost. Siles, de 29 anys, és una sòcia de l’Associació de Pescadors d’Abrera.

| 24 línianord.cat Setembre 2017 Pròxima edició: 23 d’octubre

de l’estat contra el portaran al progrés el falten dies...

Documents