la despesa no obligatòria dels ajuntaments - diba.cat · la despesa no obligatòria dels...
TRANSCRIPT
La despesano obligatòriadels ajuntaments
Dra. Maite Vilalta (coordinadora)
Sr. Daniel Mas
Institut d’Economia de Barcelona
maig de 2001
Papers depolí t iques territorials
Àrea de CooperacióOficina de la Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat
xarxa de municipis
Dra. Maite Vilalta (coordinadora)
Sr. Daniel Mas
Institut d’Economia de Barcelona
La despesa no obligatòriadels ajuntaments
Barcelona, maig de 2001
Diputació de Barcelona. Àrea de cooperació
Diputat Jordi Labòria Martorell
Coordinador Carles Anglada Casas
Cap de l’Oficina Ma Eugènia Andreu Vendrell
Sèrie Papers de Polítiques Territorials
Responsable de la Sèrie Laia Claverol i Torres
núm. 3: La despesa no obligatòria dels ajuntaments
Seguiment Mar López Rancaño i Carles Rivera Molins
Producció i Disseny Duatis Disseny
Impressió Unitat d’Impressió i Reprografia, Diputació de Barcelona
Per a més informació:
http://www.diba.es/xbmq/papers.asp
Oficina de la Xarxa Barcelona Municipis de QualitatRambla de Catalunya, 126, 08008 BarcelonaTelèfon: 93 402 22 16a/e: [email protected]
L’ArgumentOficina de la Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat .................................................. 7
La SíntesiOficina de la Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat ................................................ 11
Treball: La despesa no obligatòria dels ajuntamentsInstitut d’Economia de Barcelona............................... 15
Treball: L’estimació de la despesa no obligatòria dels ens locals de la província de Barcelona Servei de Programació: Diputació deBarcelona................................................................ 79
Sumari
En aquest número de la Col·lecció Papers de Polítiques
Territorials titulat La despesa no obligatòria dels
Ajuntaments, us vull remarcar que un dels reptes de l’ad-
ministració pública és la prestació dels nous serveis als
ciutadans amb qualitat i eficiència, i que aquest fet exigeix
un nou marc competencial, un nou finançament i una nova
metodologia de cooperació i concertació.
Espero doncs, que aquest treball aporti informació d’utili-
tat per aquest debat social que tenim en marxa.
Carles Anglada i CasasCOORDINADOR DE L’ÀREA DE COOPERACIÓ
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
5
Presentació
L’argument
L’administració local de la província de Barcelona gasta uns 130.000 milions depessetes en la prestació de serveis no obligatoris. Aquesta xifra equival al 30% dela despesa total dels ajuntaments i la Diputació de Barcelona durant l’any 1999.
Aquesta informació prové de l’estudi realitzat per l’Institut d’Economia de Barcelona(Parc Científic de la Universitat de Barcelona) per encàrrec de l’Oficina de la XarxaBarcelona Municipis de Qualitat i de l’estimació feta pel Servei de Programació de laDiputació de Barcelona.
Creiem interessant aportar aquesta informació per il·lustrar el debat social sobre elfinançament dels ens locals.
Aquestes xifres posen en evidència la necessitat d’adequar el finançament i les compe-tències de l’administració local a l’actual moment.
Els resultats d’aquestes estimacions evidencien l’existència d’un volum molt importantde serveis no obligatoris que el món local presta sense que s’hagi resolt un meca-nisme de finançament adequat.
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
7
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
9
Despesa total liquidada Ajuntaments de la província de BarcelonaAny 1999 (excepte Ajuntament de Barcelona)
Despesa no obligatòria 31 %
Despesa total liquidada Diputació de BarcelonaAny 1999
Despesa enserveis impropis 27%
Despesa total ens locals (Ajuntament i Diputació) de la provínciade Barcelona. Any 1999 (excepte Ajuntament de Barcelona)
Despesa no obligatòria 30 %
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
11
La síntesi
Introducció
En aquest apartat us presentem una síntesi del treball que trobareu a continuació. Les dadesd’aquest estudi, es basen en una mostra de 46 municipis (el 44% del total) dels 310 de laprovíncia de Barcelona, sense incloure Barcelona; i corresponen a l’any 1.999.
La despesa no obligatòria dels ajuntaments de la província de Barcelona
Quantificació de la despesa no obligatòria
Del total de la despesa liquidada el 1999 pels ajuntaments de la província de Barcelona,el 27% és despesa no obligatòria.
La despesa no obligatòria dels municipis de la mostra equival a 50.619 MPTA sobre un totalde 189.427 MPTA de despesa total liquidada.
En els municipis de 5.001 a 20.000 habitants, la despesa no obligatòria arriba fins el46% de la despesa total liquidada.
A què és destina?
a) Dades globalsLa major part de la despesa no obligatòria es destina a seguretat i protecció civil (21%),promoció social (15%), cultura (14%), sanitat (14%), educació (8%) i esports (6%).
Aquesta despesa no obligatòria es composa fonamentalment de despeses en remuneracions delpersonal (49%) i despeses corrents en béns i serveis (25%).
b) Dades per mida del municipiEls municipis menors de 5.000 habitants destinen la major part del volum de despesa noobligatòria a educació (24%), esports (21%) i cultura (20%).
Els municipis entre 5.001 i 20.000 habitants, que són els que més diners dediquen a des-pesa no obligatòria (tant en termes percentuals com en termes absoluts), destinen la majorpart a sanitat (22%), esports (18%), cultura (15%) i seguretat i protecció civil (13%).
En el cas dels municipis entre 20.001 i 50.000 habitants, la despesa no obligatòria es des-tina fonamentalment a seguretat i protecció civil (21%), cultura (19%), protecció i promo-ció social (18%) i educació (17%).
Per últim, els municipis majors de 50.000 habitants destinen la major part de despesa noobligatòria a seguretat i protecció civil (24%), sanitat (17%) i protecció i promoció social(15%).
DIP
UTA
CIÓ D
E BA
RCEL
ON
A.
SÈRI
E PA
PERS
DE
POLÍ
TIQU
ES T
ERRI
TORI
ALS
12
Habitatge i Urbanisme 4%
Transferències a Adm. públiques 6%
Altres serveis comunitaris socials 7%
Educació 8%
Sanitat 14%
Promoció social 15%
Esports 6%
Cultura 14%
Seguretat i protecció civil21%Altres 5%
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
13
Contingut de la despesa no obligatòria dels ajuntaments.Província de Barcelona. Any 1999
Quadre 1. % sobre total de despesa no obligatòria
menys de 5.000 hab.
5.001 - 20.000 hab.
20.001 - 50.000 hab.
més de 50.000 hab.
0% 20% 40% 60% 80% 100%% sobre total despesa no obligatòria
Seguretat i protecció civil protecció i promoció social sanitateducació cultura esportsaltres
Quadre 2. Pessetes per habitant
menys de 5.000 hab.
5.001 - 20.000 hab.
20.001 - 50.000 hab.
més de 50.000 hab.
10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 70.000Pessetes per habitant
Seguretat i protecció civil protecció i promoció social sanitateducació cultura esportsaltres
La despesa no obligatòriadels ajuntaments
Autors del treball:Dra. Maite Vilalta (coordinadora)DEPARTAMENT D’ECONOMIA POLÍTICA, HISENDA PÚBLICA I DRET
FINANCER I TRIBUTARI
UNIVERSITAT DE BARCELONA
Sr. Daniel MasAJUNTAMENT DE SANT FRUITÓS DE BAGES
Suport en el tractament informàtic de les dades:Esther SánchezDEPARTAMENT D’ECONOMIA POLÍTICA, HISENDA PÚBLICA I DRET
FINANCER I TRIBUTARI
UNIVERSITAT DE BARCELONA
Barcelona, març de 2001
Aquest text és una reproducció íntegra del treball lliurat pels autors
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
17
L’objecte d’estudi .................................................... 17
Marc legal .............................................................. 19
Metodologia ........................................................... 25
Identificació de les partides de despesa no obligatòria ..........................................................25Mostra de municipis .................................................27Elaboració de l’enquesta ...........................................31
Explotació de les dades ......................................... 33
Descripció i anàlisi de les grans xifres .......................33La despesa no obligatòria segons la mida dels municipis....................................39Tractament específic de l’activitat en "medi ambient" ...................................................45
Conclusions ............................................................ 47
Annexes ................................................................. 49
Annex 1. Quadres resum 1 a 10. Obligacions reconegudes netes. Despeses no obligatòries. Liquidació 1999.................51Annex 2. Model de quadre de recollida d’informació dels pressupostos municipals ....................................73
Índex
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
19
L’objecte de l’estudi
L’objectiu fonamental d’aquest treball és analitzar i quantificar el volum de despesa noobligatòria realitzada pels municipis de la província de Barcelona, l’any 1999.
El marc legal vigent estableix pels municipis un conjunt de serveis obligatoris que variasegons el seu volum de població. És a dir, existeixen serveis que només són obligatorispels municipis d’un cert volum de població (per exemple, els parcs públics, els mercatsmunicipals, les biblioteques, la protecció civil, les instal·lacions esportives, el trans-port col·lectiu urbà…), de manera que per la resta de municipis, els relativamentpetits, són serveis no obligatoris. A més a més, la normativa legal contempla l’existèn-cia d’una sèrie de serveis que són no obligatòris per tots els municipis (per exemple, lasanitat, l’habitatge, les escoles bressol, la protecció del patrimoni…). El que es desen-volupa en aquest treball és precisament una metodologia que permet una aproximaciói un millor coneixement de l’activitat no obligatòria portada a terme pels municipis.
Concretament en aquest treball es proposa:
a) Identificar les partides de despesa no obligatòria que estan realitzant els municipisde la província de Barcelona
b) Conèixer la importància quantitativa de la despesa no obligatòria dels esmentatsmunicipis
c) Identificar les principals activitats (funcions) no obligatòries que estan fent elsmunicipis. És a dir, donar resposta a preguntes com: la despesa no obligatòria delsmunicipis és bàsicament una despesa de caràcter social (educació, sanitat, habitatge),o és més aviat de caràcter econòmic (regulació econòmica, indústria, turisme…)?
d) Identificar el tipus de despesa econòmica que comporten les activitats no obligatò-ries realitzades pels municipis . És a dir, donar resposta a preguntes com: la despesa noobligatòria que fan els municipis és fonamentalment una despesa destinada a remune-
racions de personal i a funcionament o és una despesa feta en forma de subvencions?La depesa no obligatòria està lligada a despeses de caràcter financer?
e) Comparar el comportament que tenen els municipis davant la realització de serveisno obligatoris segons el seu volum de població. És a dir, donar resposta a preguntescom: quins són els municipis que realitzen un volum més gran de despesa no obligatò-ria, els petits o els grans?
És evident que conèixer aspectes com els que es plantegen en aquest treball resultaimprescindible per poder avançar amb molts terrenys de la realitat municipal. Conèixerquè estan fent realment els nostres municipis, i no només allò que estan obligats a fer,permet identificar quines són les demandes socials que s’estan generant, la qual cosaés un punt de partida per a la reflexió sobre què passaria si els ajuntaments no les satis-fessin. Al mateix temps, conèixer què estan fent i què estan assumint realment elsmunicipis permet reflexionar també sobre el seu finançament. És a dir, quan es parlade la suficiència financera dels municipis, es tenen només en compte els serveis obli-gatoris?, Quan un ajuntament decideix (o es veu abocat a fer-ho) oferir un determinatservei no obligatori, d’on surten els recursos per a fer-ho?, l’actual model de finança-ment contempla aquest tipus de circumstàncies?.
Finalment, conèixer què estan fent els ajuntaments és bàsic per poder plantejar-sequalsevol ampliació futura del seu àmbit competencial.
DIP
UTA
CIÓ D
E BA
RCEL
ON
A.
SÈRI
E PA
PERS
DE
POLÍ
TIQU
ES T
ERRI
TORI
ALS
20
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
21
El marc legal
La Llei 7/85 de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, estableix el marccompetencial dels municipis espanyols.
L’article 25 d’aquesta llei fa referència a les matèries que seran exercides pels munici-pis (en els termes que estableixi la legislació de l’Estat i de les Comunitats autònomes). El punt 1 d’aquest article estableix que el municipi, per a la gestió dels seus interes-sos i en l’àmbit de les seves competències, pot promoure tota classe d’activitats i pres-tar tots aquells serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i aspiracionsdels seus ciutadans. El punt 2 estableix que el municipi exercirà, en tot cas, compe-tències en els termes de la legislació de l’Estat i de les Comunitats Autònomes en lessegüents matèries:
• Seguretat en lloc públics• Ordenació del tràfic de vehicles i persones en les vies urbanes• Protecció civil, prevenció i extinció d’incendis• Ordenació, gestió, execució i disciplina urbanística; promoció i gestió d’habitatges;
parcs i jardins, pavimentació de vies públiques urbanes i conservació de camins i vies rurals
• Patrimoni històric - artístic• Protecció del medi ambient• Abastaments, escorxadors, fires, mercats i defensa d’usuaris i consumidors• Protecció de la salubritat pública• Participació en la gestió de l’atenció primària de la salut• Cementiris i serveis funeraris• Prestació dels serveis socials i de promoció i reinserció social• Subministrament d’aigua i enllumenat públic: serveis de neteja viària, de recollida i
tractament de residus, clavegueram i tractament d’aigües residuals• Transport públic de viatgers• Activitats o instal·lacions culturals i esportives; ocupació del temps lliure; turisme
DIP
UTA
CIÓ D
E BA
RCEL
ON
A.
SÈRI
E PA
PERS
DE
POLÍ
TIQU
ES T
ERRI
TORI
ALS
22
• Participació en la programació de l’ensenyament i cooperació amb l’administració educativa en la creació, construcció i sosteniment dels Centres docents públics, inter-venció en els seus òrgans de gestió i participació en la vigilància del compliment de l’escolarització obligatòria
L’obligatorietat dels serveis que han d’exercir els municipis queda establerta a l’article26. És en aquest article on s’estableix que els municipis per si sols o associats han deprestar , en tot cas, els serveis següents:
L’article 27 de l’esmentada llei fa referència a la possibilitat de delegar competències,per part de l’Estat i de les Comunitats Autònomes, als municipis.I finalment, l’article 28 estableix que els municipis poden realitzar activitats comple-mentàries de les pròpies d’altres administracions públiques i, en particular, les relati-ves a:
• Educació• Cultura• Promoció de la dona• Habitatge• Sanitat• Protecció del medi ambient
Tots els municipis
• Enllumenat públic • Clavegueram• Cementiri • Accés als nuclis de població• Recollida de residus • Pavimentació de les vies públiques• Neteja viària • Control d’aliments i begudes• Abasteixement domiciliari
d’aigua potable
Municipis amb més de 5.000 habitants
A més de les competències • Parcs públics • Mercatscitades anteriorment, • Biblioteca pública • Tractament de residus
Municipis amb més de 20.000 habitants
A més de les competències • Protecció civil • Instal·lacions esportives d’us públic citades anteriorment, • Prestació de serveis socials • Escorxador
• Prevenció i extinció d’incendis
Municipis amb més de 50.000 habitants
A més de les competències • Transport urbà de viatgers • Protecció del medi ambientcitades anteriorment,
Tot i que aquest és el marc que defineix l’obligatorietat o no dels serveis municipals,s’ha cregut oportú fer un repàs de la normativa que al llarg dels anys 90 ha anat sor-gint i que d’alguna manera hagi pogut afectar el grau d’obligatorietat d’algunes matè-ries. A continuació es recull, classificada per funcions l’esmentada normativa.
Aspectes normatius sorgits al llarg de la dècada dels anys 90 relacionats amb l’obliga-torietat dels serveis municipals.
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
23
2.2. Seguretat i protecció civil
2.2.3. Protecció civil. Segons la LRBRL és un servei obligatori els municipis de més de 50.000 habitantsLa Llei 4/1997 de protecció civil de Catalunya, concreta l’abast d’aquesta obligació municipal, i la faextensiva als municipis turístics i als demés que presentin alguna situació de risc especialPrevenció i extinció d’incendis. És una obligació dels municipis de més de 20.000 habitants. La Llei5/1994, de 4 de maig, regula la manera com aquests municipis poden satisfer aquesta obligació contri-buint al finançament dels bombers de la Generalitat, o/i establint i finançant els seus propis serveis. Peruna altra banda, el Decret 64/1995 estableix mesures de prevenció d’incendis forestals, algunes de lesquals comporten l’adopció de determinades cauteles o activitats per part dels ajuntaments.Trànsit i circulació. El Reial Decret legislatiu 339/1990, de 2 de març, que aprova el text articulat deseguretat vial, regula la responsabilitat municipal de vigilar la circulació en les vies urbanes
3.1. Seguretat i protecció social
Serveis socials de base. És un servei obligatori en els municipis de més de 20.000 habitants. L’abast d’a-questa obligació està regulat pel Decret legislatiu 17/1994, de 16 de novembre, de refosa de les lleisd’assistència i serveis socials. Aquesta mateixa disposició obliga als ajuntaments a aportar els solars perconstruir equipaments d’assistència social, si l’activitat de l’equipament està destinada, en un 50% omés, a atendre població del municipi
3.2. Promoció social
3.2.3. Promoció i reinserció social. Promoció i reinserció social. La Llei 10/1997, reguladora de la rendamínima d’inserció, preveu una intervenció més aviat marginal dels ajuntaments en la tramitació delsexpedients que s’hi acullen, que són resolts per la Generalitat. En canvi, el Decret 308/1998, de des-plegament d’aquesta Llei, dóna un major protagonisme als serveis socials de base, que són responsabi-litzats d’elaborar els projectes de prestació
4.1. Sanitat
Centres d’assistència primària. De fet, no constitueixen cap obligació municipal. Voluntàriament, elsajuntaments que volen col·laboren amb l’ICS aportant solars o edificisSalut pública. És obligació de tots els municipis el control d’aliments i begudes. La legislació sanitàriai la d’habitatge responsabilitzen també els ajuntaments dels control de la higiene dels habitatgesCementiris. És una obligació que tenen tots els municipis. El Decret 297/1997 estableix els requisitssanitaris que han de complir
DIP
UTA
CIÓ D
E BA
RCEL
ON
A.
SÈRI
E PA
PERS
DE
POLÍ
TIQU
ES T
ERRI
TORI
ALS
24
4.2. Educació
Manteniment centres públics d’ensenyament. Aquesta obligació municipal tradicional està regulada ala Disposició addicional 17ª de la LOGSE, que la formula en relació amb els centres públics de primària(l’antiga EGB); amb l’aplicació de la Reforma educativa es planteja el dubte de si aquesta obligació muni-cipal dels centres públics s’aplicarà també als instituts, que passen a impartir la darrera fase de l’esco-larització obligatòria (l’ESO); la Llei 13/1996, d’acompanyament dels pressupostos generals de l’Estat,ofereix una interpretació a aquest dubte, en el sentit de limitar aquesta obligació municipal a les esco-les de primària.Aportar solars per a la construcció de centres d’educació primària. També és una obligació munici-pal exigida per la Disposició addicional 17ª de la LOGSEParticipar en l’administració educativa. La Llei orgànica 9/1995 regula la participació municipal, id’altres sectors, en els centres públics escolars i, en general, en l’administració educativa. Es pot parlard’una responsabilitat municipal de participar en l’administració educativa
4.5. Cultura
4.5.1.Promoció i difusió de la culturaFoment de la cultura popular i tradicional. La Llei 2/1983, de 12 de març, estableix obligacions genè-riques per a totes les entitats locals de foment de la protecció i difusió de la cultura popular i tradicio-nal, i els obliga a protegir els béns d’interès etnològic del seu territori.Biblioteques. La Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya, regula amb moltaprecisió les obligacions dels municipis: els de més de 5.000 habitants han de prestar el servei de biblio-teca local, i els de més de 30.000 habitants han de prestar el servei de biblioteca central urbana i elsservei descentralitzat.Arxius. Ha entrat al Parlament un Projecte de Llei que obligarà als ajuntaments de 10.000 habitants atenir arxiu municipal en determinades condicions.4.5.3. Arqueologia i protecció del patrimoni. La Llei 9/ 1993, de 30 de setembre, regula el patrimo-ni cultural català; es preveu una certa intervenció municipal en relació amb el béns del patrimoni arqui-tectònic, inclòs l’atorgament de beneficis fiscals sobre tributs municipals. Tanmateix, no es defineixenobligacions o responsabilitats municipals en relació amb aquest sector
4.6. Altres serveis comunitaris i socials
Supressió de barreres arquitectòniques. És un objectiu transversal, que es pot ubicar en aquesta fun-ció residual o en la 3.1. La Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supres-sió de barreres arquitectòniques, estableix diverses obligacions per a la supressió de barreresarquitectòniques, estableix diverses obligacions per a les noves construccions. Els ajuntaments quedenobligats a suprimir progressivament les barreres arquitectòniques a la via pública i en els edificis muni-cipals; amb aquesta finalitat la Llei els obliga a fer plans especials i dotar-los pressupostàriament (eltermini previst d’execució d’aquests plans és de 15 anys, de manera que aquest termini encara és vigent).També han de tenir cura de la supressió d’aquestes barreres en el transport públic de la seva competèn-cia. Aquestes obligacions municipals són detallades pel Decret 135/1995
5.1. Infraestructures bàsiques i transports
5.1.2. Recursos hidràulics. Tots els municipis tenen obligació de prestar els serveis d’abastament domi-ciliari d’aigua potable i de clavegueram. El Reial Decret - Llei 11/1995 estableix normes pel tractamentd’aigües residuals urbanes. Obliga a les aglomeracions urbanes de disposar de sistemes de col·lectors pera aigües residuals i d’aplicar a aquestes sistemes de tractament. Part important d’aquestes funcions sónfinançades per la Generalitat, en el marc del Pla de sanejament, però els municipis mantenen obligacionsque en part han de seguir finançant
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
25
5.3. Infraestructures agràries
5.3.3. Millora del medi natural. No hi ha una obligació específica per als ajuntaments; més aviat ésresponsabilitat de la Generalitat. El que facin els ajuntaments en aquest sector és voluntari.
5.5. Informació bàsica i estadística
Padró municipal. La seva formació i manteniment és una obligació municipal. La Llei 4/1996, de modi-ficació de la LRBRL, estableix un nou procediment pel manteniment del Padró.Estadística de Catalunya. La Llei 23/1998, d’estadística de Catalunya, obliga els ajuntaments acol·laborar amb la Generalitat en la formació del Registre de la població de Catalunya, que integra lesdades dels padrons municipals.Pla estadístic de Catalunya. La Llei 30/1991, de 13 de desembre, del Pla estadístic de Catalunya 1992-95, preveu diverses funcions de col·laboració dels ajuntaments per l’assoliment dels objectius estadís-tics previstos en el Pla. La Llei 9/1996 aprova el Pla estadístic 1997-2000, amb un contingut similar. Detotes maneres, s’ha de tenir en compte que els ajuntaments solen rebre compensacions econòmiques percol·laborar en les principals estadístiques de la Generalitat (p.e. l’Ordre de Presidència de la Generalitatde 30 de gener de 1996)
6.2. Regulació comercial
Venda ambulant. El seu control és responsabilitat municipal. La Llei 23/1991, de 29 de novembre, decomerç interior, estableix diverses obligacions municipals en relació amb el control de al venda ambulantHoraris comercials. En el marc del previst per la mateix Llei 23/1991, el Decret 23/1993, d’11 de gener,preveu un tràmit d’intervenció municipal en l’autorització d’horaris comercials especials, si bé la resolu-ció és de la Generalitat
7.1. Agricultura, ramaderia i pesca
Política forestal. La Llei 6/1988, forestal de Catalunya, obliga a les administracions públiques propie-tàries de terrenys forestals a invertir com a mínim el 15% dels beneficis que obtinguin dels mateixos enla millora de la seva massa forestal
Medi ambient
Genèricament, és un servei obligatori en els municipis de més de 50.000 habitants. A més, la recollidade residus, la neteja viària i el clavegueram són obligatoris a tots els municipis, i el tractament de resi-dus en els municipis de més de 5.000 habitantsResidus Urbans. La Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, incrementa les obligacionsmunicipals en matèria de residus urbans, ja que obliga a la recollida selectiva. La Llei estatal 10/1998generalitza a nivell d’Estat l’obligació dels municipis de més de 5.000 habitants de fer la recollida selec-tiva dels residus urbans. Per la seva banda, el Decret 201/1994 assimila als residus urbans els residus dela construcció (runes, enderrocs), de manera que els ajuntaments són responsables de controlar el seutractament i reutilització. La Llei d’envasos (llei 11/1997) incrementa les obligacions municipals derecollida selectiva.Residus sanitaris. El Decret 300/1992, de 24 de novembre, d’ordenació de la gestió dels residus sani-taris, responsabilitza els ajuntaments per què vigilin que la recollida, el transport i el tractament delsresidus sanitaris generats en el seu terme es facin d’acord amb el previst per aquest mateix Decret.Animals domèstics i de companyia. La Llei 3/1988, de protecció dels animals, modificada per la llei3/1994, responsabilitza els ajuntaments de fer un cens dels animals domèstics i de companyia del muni-cipi. El Decret 328/98 reitera aquesta obligació municipal, i la regula amb més detall.
DIP
UTA
CIÓ D
E BA
RCEL
ON
A.
SÈRI
E PA
PERS
DE
POLÍ
TIQU
ES T
ERRI
TORI
ALS
26
Gossos potencialment perillosos. La Llei 10/1999, sobre tinença de gossos potencialment perillosos,obliga als ajuntaments de portar un registre en el que hi constaran les dades relatives a aquests gossosque hi hagi en el seu municipi. El mateix règim és establert a nivell d’Estat per la Llei 50/1999
Altres
Reclutament, objecció de consciència i prestació social substitutòria. Amb la supressió imminent delservei militar, ja no queda massa res d’aquestes obligacions. De totes maneres es poden tenir en comp-te. El Reial Decret 1107/1993, de 9 de juliol, aprova el Reglament de Reclutament, que defineix les obli-gacions municipals de col·laboració amb l’Administració de l’Estat en aquest procés.Dipòsits municipals de detinguts a disposició judicial. La LRBRL delega forçosament als ajuntamentsque són cap de partit judicial l’exercici d’aquesta funció. Al ser delegada, el seu finançament hauria deser cobert per l’administració competent (en aquest cas, la Generalitat). Escorxadors. Han deixat de ser obligació municipal (ho eren per als municipis de més de 20.000 habi-tants), en virtut del Reial Decret - Llei 5/1996
Metodologia
Identificació de les partides de despesa no obligatòria
A partir de la informació anterior, s’ha procedit a la identificació de les partides de des-pesa no obligatòria corresponents a cada municipi per la qual cosa s’ha utilitzat la clas-sificació funcional de la despesa municipal.
D’aquesta manera, les funcions, subfuncions i els programes que s’han considerat queformen part de la depesa no obligatòria pels municipis estan recollits en el següentquadre:
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
27
Serveis no obligatoris
Municipis de menys Municipis d’entre 5001 Municipis d’entre Municipis de mésde 5.000 habitants a 20.000 habitants 20.000 a 50.000 hab. de 50.000 habitants
2.2. Seguretat i 2.2. Seguretat i 2.2. Seguretat i 2.2. Seguretat i protecció civil protecció civil protecció civil protecció civil2.2.2. Seguretat 2.2.2. Seguretat 2.2.2. Seguretat 2.2.2. Seguretat2.2.3. Protecció civil 2.2.3. Protecció civil
3.1. Seguretat i 3.1. Seguretat i 3.1. Seguretat i 3.1. Seguretat i protecció social protecció social protecció social protecció social• Serveis socials de base • Serveis socials de base
3.2. Promoció social 3.2. Promoció social 3.2. Promoció social 3.2. Promoció social3.2.2. Promoció ocupació 3.2.2. Promoció ocupació 3.2.2. Promoció ocupació 3.2.2. Promoció ocupació3.2.3. Promoció i 3.2.3. Promoció i 3.2.3. Promoció ireinserció social reinserció social reinserció social
4.1. Sanitat 4.1. Sanitat 4.1. Sanitat 4.1. Sanitat• Centre assistència • Centre assistència • Centre assistència • Centre assistència primària primària primària primària
4.2. Educació 4.2. Educació 4.2. Educació 4.2. Educació• Manteniment centres • Manteniment centres • Manteniment centres • Manteniment centres públics i ensenyament públics i ensenyament públics i ensenyament públics i ensenyament primari primari primari primari• Escoles bressol • Escoles bressol • Escoles bressol • Escoles bressol
DIP
UTA
CIÓ D
E BA
RCEL
ON
A.
SÈRI
E PA
PERS
DE
POLÍ
TIQU
ES T
ERRI
TORI
ALS
28
Municipis de menys Municipis d’entre 5001 Municipis d’entre Municipis de mésde 5.000 habitants a 20.000 habitants 20.000 a 50.000 hab. de 50.000 habitants
4.3. Habitatge i 4.3. Habitatge i 4.3. Habitatge i 4.3. Habitatge i urbanisme urbanisme urbanisme urbanisme4.3.1. Habitatge 4.3.1. Habitatge 4.3.1. Habitatge 4.3.1. Habitatge4.3.2. Urbanisme i arquitecturaParcs públics
4.5. Cultura 4.5. Cultura 4.5. Cultura 4.5. Cultura4.5.1. Promoció, difusió 4.5.1. Promoció, difusió 4.5.1. Promoció, difusió 4.5.1. Promoció, difusió cultura cultura cultura cultura• Biblioteques• Museus • Museus • Museus • Museus• Arxius • Arxius • Arxius • Arxius• Conservatoris música • Conservatoris música • Conservatoris música • Conservatoris música• Centres de Belles Arts • Centres de Belles Arts • Centres de Belles Arts • Centres de Belles Arts• Cultura popular • Cultura popular • Cultura popular • Cultura popular tradicional tradicional tradicional tradicional4.5.2. Edu. física, 4.5.2. Edu. física, 4.5.2. Edu. física, 4.5.2. Edu.física,esport,esbarjo esport,esbarjo esport,esbarjo esport,esbarjo• Instal·lacions esportives • Instal·lacions esportives• Promoció de l’esport • Promoció de l’esport • Promoció de l’esport • Promoció de l’esport4.5.3. Arqueologia i 4.5.3. Arqueologia i 4.5.3. Arqueologia i 4.5.3. Arqueologia i protecció del patrimoni protecció del patrimoni protecció del patrimoni protecció del patrimoni
4.6. Altres serveis 4.6. Altres serveis 4.6. Altres serveis 4.6. Altres serveis comunitaris socials comunitaris socials comunitaris socials comunitaris socials
5.1. Infrastructures 5.1. Infrastructures 5.1. Infrastructures 5.1. Infrastructuresbàsiques i transports bàsiques i transports bàsiques i transports bàsiques i transports5.1.2. Recursos hidràulics 5.1.2. Recursos hidràulics 5.1.2. Recursos hidràulics 5.1.2. Recursos hidràulics5.1.3. Transp.terrest., 5.1.3. Transp.terrest., 5.1.3. Transp.terrest., 5.1.3. Transp.terrest.,marít.,fluv marít.,fluv marít.,fluv marít.,fluv• Transport col.lectiu • Transport col.lectiu • Transport col.lectiu • Transport col.lectiuurbà de viatgers urbà de viatgers urbà de viatgers urbà de viatgers
5.2. Comunicacions 5.2. Comunicacions 5.2. Comunicacions 5.2. Comunicacions5.3. Infrastructures 5.3. Infrastructures 5.3. Infrastructures 5.3. Infrastructuresagràries agràries agràries agràries5.3.3. Millora del medi 5.3.3. Millora del medi 5.3.3. Millora del medi 5.3.3. Millora del medi natural natural natural natural
5.4. Investigació científica, 5.4. Investigació científica, 5.4. Investigació científica, 5.4. Investigació científicatècnica i aplicada tècnica i aplicada tècnica i aplicada tècnica i aplicada
5.5. Investigació bàsica 5.5. Investigació bàsica 5.5. Investigació bàsica 5.5. Investigació bàsica i estadística i estadística i estadística i estadística
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
29
Mostra de municipis
La mostra dels municipis enquestats s’ha fet tenint en compte dos criteris:
a) la mida del municipi; b) la situació geogràfica del municipi.
a) La mida del municipi
Dels 310 municipis de la província de Barcelona (excepte el propi municipi de Barcelona),s’ha fet una mostra de 46, la població dels quals representa un 44% del total.Anteriorment hem vist que l’article 26 de la LBRHL, fa una diferenciació d’obligatorietatde determinats serveis segons si el municipi pertany a algun dels següents grups:
• municipis de menys de 5.000 habitants1
• municipis de 5.001 a 20.000 habitants• municipis de 20.001 a 50.000 habitants• municipis de més de 50.000 habitants
Donat que l’esmentat article atorga més serveis (obligatoris) a mesura que augmenta lamida del municipi, s’ha cregut oportú obtenir informació de municipis de cadascun d’a-quests grups.
Seguint aquest criteri, els municipis que formen part de la mostra són:
1 s’ha utilitzat la població municipal dels padrons de l’any 1998
DIP
UTA
CIÓ D
E BA
RCEL
ON
A.
SÈRI
E PA
PERS
DE
POLÍ
TIQU
ES T
ERRI
TORI
ALS
30
Municipis de menys de 5.000 habitants
Nom del municipi Població
Vallcebre 285
Sant Mateu de Bages 513
Sant Martí de Tous 952
Hostalets de Pierola 1.209
Callús 1.334
Canyelles 1.534
Casserres 1.628
Sant Quirze de Besora 2.005
Sant Pere de Riudebitlles 2.082
Cabrils 4.112
Puig Reig 4.436
Martorelles 4.912
Municipis d’entre 5.001 a 20.000 habitants
Nom del municipi Població
Sant Fruitós de Bages 5.330
Matadepera 6.362
Piera 8.031
Sant Sadurní d’Anoia 9.343
Vilanova del Camí 10.056
Caldes de Montbui 12.673
Parets del Vallés 13.513
Berga 14.173
Manlleu 17.172
Sitges 17.600
Pineda de Mar 18.585
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
31
Municipis d’entre 20.001 a 50.000 habitants
Nom del municipi Població
Sant Pere de Ribes 20.213
Masnou, El 20.794
Premià de Mar 25.529
Barberà del Vallès 26.112
Vilafranca del Penedès 28.295
Vic 30.739
Igualada 32.526
Sant Adrià de Besòs 32.958
Sant Feliu de Llobregat 35.958
Gavà 38.813
Castelldefels 41.194
Mollet del Vallès 44.170
Esplugues de Llobregat 46.304
Municipis de més de 50.000 habitants
Nom del municipi Població
Vilanova i la Geltrú 50.244
Cerdanyola del Vallès 51.305
Viladecans 54.840
Prat de Llobregat, El 62.514
Manresa 64.067
Mataró 103.265
Santa Coloma de Gramenet 120.958
Sabadell 184.859
Badalona 209.606
Hospitalet de Llobregat, L’ 248.521
b) La situació geogràfica del municipi
La mostra s’ha fet pensant en que els municipis escollits han de reflectir d’alguna mane-ra la realitat territorial de la província de Barcelona. D’aquesta manera, s’han triatmunicipis de les 11 comarques de la província.
DIP
UTA
CIÓ D
E BA
RCEL
ON
A.
SÈRI
E PA
PERS
DE
POLÍ
TIQU
ES T
ERRI
TORI
ALS
32
Comarca Municipi
Alt Penedès Sant Pere de RiudebitllesSant Sadurní d’Anoia
Vilafranca del Penedès
Anoia Sant Martí de TousHostalets de Pierola
PieraVilanova del Camí
Igualada
Bages Sant Mateu de BagesCallús
Sant Fruitós de BagesManresa
Baix Llobregat Sant Feliu de LlobregatGavà
CastelldefelsEsplugues de Llobregat
ViladecansPrat de Llobregat, El
Barcelonès Santa Coloma de GramenetSant Adrià del Besòs
BadalonaHospitalet de Llobregat, L’
Berguedà VallcebreCasserresPuig Reig
Berga
Garraf CanyellesSitges
Sant Pere de RibesVilanova i la Geltrú
Maresme CabrilsPineda de Mar
Masnou, ElPremià de Mar
Mataró
Osona Sant Quirze de BesoraManlleu
Vic
Vallès Occidental MatadeperaBarberà del Vallès
Cerdanyola del VallèsSabadell
Vallès Oriental MartorellesCaldes de Montbui
Parets del VallèsMollet del Vallès
Elaboració de l’enquesta
Una vegada identificades les funcions, subfuncions i programes que formen part de ladespesa municipal no obligatòria i una vegada triats els municipis de la mostra, s’haprocedit a l’elaboració d’un quadre que ha estat emplenat pels 46 municipis esmentats.Aquest quadre conté2:
• La liquidació (obligacions reconegudes netes) de l’any 1999 en concepte de les fun-cions, subfuncions i programes citats a l’apartat 3.1. d’aquest treball. Per cadascunad’aquestes partides s’ha demanat la classificació econòmica.
• El total del pressupost de despesa consolidat de l’any 1999 (obligacions reconegudesnetes)
Aquest quadre permet veure:
a) Quina ha estat el total de despesa liquidada pels municipis l’any 1999 (última filadel quadre) tant si es tracta de despesa obligatòria com no obligatòria.
b) Quina ha estat el total de despesa liquidada en cadascuna de les funcions, subfun-cions i programes que apareixen en el quadre (última columna) que són les que hanestat identificades com a no obligatòries. Les dades inclouen també la despesa feta pelsorganismes autònoms.
c) Quin tipus de despesa econòmica està associada a cadascuna de les diferents parti-des de despesa no obligatòria (resta de columnes del quadre). És a dir, permet saber siel tipus de despesa associada a una determinada matèria no obligatòria és una despesaen forma de subvenció (capítol 4 i/o 7), és una despesa de funcionament (capítol 2) ,és una funció que comporta una despesa financera (capítols 8 i 9) o si simplement supo-sa una despesa de personal (capítol 1).
Cal tenir en compte que no sempre ha estat possible disposar del desglossament de lesdades sol·licitades als municipis, la qual cosa ha dificultat els càlculs a l’hora d’agre-gar les partides per funcions. Això s’ha solucionat treballant amb pessetes per habitant.
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
33
2 Per veure una mostra del quadre enviat als municipis veure annex núm. 2
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
35
Explotació de les dades
Es disposa de 46 quadres (un per cada municipi enquestat). A partir d’aquesta infor-mació i una vegada fetes les consolidacions i homogeneïtzacions pertinents s’ha proce-dit a la confecció d’un conjunt de quadres que han permès analitzar les qüestionsplantejades a l’inici d’aquest escrit.
Descripció i anàlisi de les grans xifres
El quadre núm.1 recull el total de despesa no obligatòria liquidada l’any 1999 pels 46municipis enquestats, que tal com es pot comprovar és de 50.619 milions de pessetesque suposa un 26,7% del total de despesa liquidada pels esmentats municipis (189.427milions de pessetes). Amb pessetes per càpita es pot afirmar que el conjunt de munici-pis analitzats van destinar 29.239 pessetes per habitant a partides de despesa no obli-gatòria (el total de despesa liquidada és de 109.420 pessetes per càpita).
Aquestes dades permeten observar la importància quantitativa que suposen les despe-ses no obligatòries pel conjunt dels municipis. A continuació ens plantegem dues qües-tions: a) quines són les principals funcions de depesa no obligatòria que realitzen elsmunicipis?; b) quin tipus de despesa econòmica va associada a les despeses no obliga-tòries que fan els municipis (es tracta d’una despesa destinada a donar subvencions?,és una despesa que genera molts costos de personal?...). El punt a) es refereix a la clas-sificació funcional de la despesa no obligatòria mentre que el punt b) fa referència a laclassificació econòmica.
Quadre núm.1. Despesa liquidada. Total municipis. 1999
Milions de pessetes Pessetes per habitant
Despesa no obligatòria 50.619 29.239
Total Despesa 189.427 109.420
% 26,7%
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades dels quadres núm. 1 i 2 de l’annex 1
DIP
UTA
CIÓ D
E BA
RCEL
ON
A.
SÈRI
E PA
PERS
DE
POLÍ
TIQU
ES T
ERRI
TORI
ALS
36
a) classificació funcional de la despesa no obligatòria
El quadre núm. 2 permet donar una resposta a la primera de les qüestions anunciades,és a dir, permet identificar les principals funcions a les quals va destinada la despesano obligatòria que fan els municipis.
Aquestes dades permeten afirmar que la despesa no obligatòria es destina fonamental-ment a 4 funcions: seguretat i protecció civil (21,2%); cultura (20,1%); promoció social(13,8%) i sanitat (13,7%). La despesa no obligatòria destinada a prestar aquestes fun-cions suposa el 68,8% del total d’aquest tipus de despesa municipal. Cal destacar tambéel pes que suposa la despesa no obligatòria destinada a la funció d’educació (7,6%) i ladestinada a altres serveis comunitaris i socials (7,2%).
Quadre núm.2. Classificació funcional de la despesa no obli-gatòria. Pessetes per habitant i distribució percentual. 1999
Funcions Pessetes per habitant %
2.2. Seguretat i protecció civil 6.202 21,2
3.1. Seguretat i protecció social 377 1,3
3.2. Promoció social 4.029 13,8
4.1. Sanitat 3.993 13,7
4.2. Educació 2.210 7,6
4.3. Habitatge i urbanisme 1.254 4,3
4.5. Cultura 5.878 20,1
4.6. Altres serveis comunitaris i socials 2.116 7,2
5.1. Infrastructures bàsiques i transports 624 2,1
5.2. Comunicacions 317 1,1
5.3. Infrastructures agràries 81 0,3
5.4. Investiga. científica, tècnica i aplicada 5 0,0
5.5. Investigació bàsica i estadística 174 0,6
6.2. Regulació comercial 503 1,7
7.1. Agricultura, ramaderia i pesca 205 0,7
7.2. Indústria 164 0,6
7.3. Energia 26 0,1
7.4. Mineria 0 0,0
7.5. Turisme 146 0,5
9.1. Transferències a Adm. públiques 1.633 5,6
TOTAL 29.239 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir dels quadres núm. 2 i 4 de l’annex 1
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
37
Els quadres núm. 2 i 4 de l’annex 1 permeten observar amb més detall el tipus de des-pesa que es realitza dins de cadascuna d’aquestes funcions. Aquí en destacarem els tretsmés significatius:
• Dins de la funció de seguretat i protecció civil (2.2.), es pot afirmar que quasi la tota-litat de la despesa està destinada a la subfunció de seguretat (2.2.2), mentre que la sub-funció de protecció civil (2.2.3.) és irrellevant (cal recordar que només és no obligatòriapels municipis de menys de 20.000 habitants).
• Dins la funció de cultura (4.5.), la subfunció més important és la de promoció i difu-sió de la cultura (4.5.1.), que suposa el 70,0% del total de despesa no obligatòria des-tinada a aquesta funció. Dins d’aquesta subfunció cal destacar els següents programes:cultura popular tradicional; conservatoris de música i museus.Dins de la funció de cultura hi ha encara dues subfuncions més de despesa no obliga-tòria que són: educació física, esports i esbarjo (4.5.2.) i arqueologia i protecció delpatrimoni (4.5.3.). La primera d’aquestes subfuncions suposa un volum de despesa d’un28,6% del total de despesa no obligatòria destinada a la cultura, mentre que la segonasuposa un 1,4%.
Funció / subfunció Pessetes per habitant %
2.2. Seguretat i protecció civil 6.202 100,0
2.2.2. Seguretat 6.192 100,0
2.2.3. Protecció civil 10 0,0
Font: elaboració pròpia a partir del quadre núm. 2 de l’annex 1
Funció / subfunció / programa Pessetes per habitant %
4.5. Cultura 5.878 100,0
4.5.1. Promoció i difusió cultura 4.114 70,0
Biblioteques 18*
Museus 645
Arxius 109
Conservatoris música 1.074
Centres belles arts 186
Cultura popular tradicional 2.082
4.5.2. Educació física, esports i esbarjo 1.682 28,6
Instal·lacions esportives 896
Promoció de l’esport 786
4.5.3. Arqueologia i protecció patrimoni 81 1,4
Font: Elaboració pròpia a partir del quadre núm. 2 de l’annex 1* Cal recordar que aquest servei és només no obligatori pels municipis de menys de 5.000 habitants.
DIP
UTA
CIÓ D
E BA
RCEL
ON
A.
SÈRI
E PA
PERS
DE
POLÍ
TIQU
ES T
ERRI
TORI
ALS
38
• Dins de la funció promoció social (3.2.)cal destacar bàsicament la despesa destinadaa la subfunció de promoció ocupació (3.2.2.) a la qual s’hi destina un 85,2% del totalde despesa no obligatòria d’aquesta funció.
• Dins la funció sanitat (4.1.) s’ha volgut comprovar quin és el pes de la despesa quevoluntàriament porten a terme els municipis per a col·laborar amb l’ICS en els centresd’assistència primària. Si bé les dades no reflecteixen una importància rellevant d’a-quest programa sobre el conjunt de despesa no obligatòria feta pel conjunt dels muni-cipis, tal com es podrà comprovar més endavant, sí que la té quan analitzem la despesano obligatòria per trams de municipis segons la població. Així doncs, per exemple, espodrà observar que pels municipis de menys de 5.000 habitants, la depesa destinada aaquests centres suposa el 87,2% del seu total de despesa sanitària.
• Finalment dins la funció educació (4.2.) cal destacar, en primer lloc, la despesa des-tinada al programa de manteniment centres públics i ensenyament primari, que suposaun 49,1% del total de despesa destinada a aquesta funció, i en segon lloc, la destina-da a les escoles bressol (19,0%).
Funció / subfunció Pessetes per habitant %
3.2. Promoció social 4.029 100,0
3.2.2. Promoció ocupació 3.433 85,2
3.2.3. Promoció i reinserció social 555 13,8
Altres 41 1,0
Font: elaboració pròpia a partir del quadre núm.2 de l’annex 1
Funció / subfunció Pessetes per habitant %
4.1. Sanitat 3.993 100,0
centres assistència primària 263 6,6
Altres 3.730 93,4
Font: elaboració pròpia a partir del quadre núm.2 de l’annex 1
Funció / programes Pessetes per habitant %
4.1. Educació 2.210 100,0
Manteniment centres públ. i enseny. prima. 1.086 49,1
Escoles Bressol 421 19,1
Altres 703 31,8
Font: elaboració pròpia a partir del quadre núm.2 de l’annex 1
Val a dir, que les funcions quantitativament menys importants pel que fa al volum dedespesa no obligatòria liquidada pels municipis, són mineria (0%), investigació cientí-fica, tècnica i aplicada (0%),energia (0,1%), infrastructures agràries (0,3%), turisme(0,5%), indústria (0,6%), investigació bàsica i estadística (0,6%).
b) classificació econòmica de la despesa no obligatòria
El quadre núm. 3 recull la depesa no obligatòria del conjunt de municipis segons la clas-sificació econòmica
Aquest quadre permet observar que gairebé el 50% de la despesa no obligatòria realit-zada pels municipis es destina a remuneracions del personal i el 25% a despeses de fun-cionament.
Un 87,4% de la despesa no obligatòria dels municipis és despesa corrent. Val a dir, queles dades corresponents a la despesa de capital s’han d’interpretar amb certa cauteladonat que s’està treballant amb xifres d’un sol any, de manera que una inversió impor-tant realitzada per un sol municipi pot fer alterar els resultats. Per evitar aquest pro-blema caldria treballar amb dades de varis exercicis.
El quadre permet veure també que la despesa financera (capítol 8 i 9) vinculada als ser-veis no obligatoris realitzats pels municipis no és, en termes percentuals, massa signi-ficativa (suposa en conjunt un 0,5% del total). Tot i així, aquesta dada calinterpretar-la també amb certa cautela donat que la majoria dels municipis no assignen
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
39
Quadre núm.3. Classificació econòmica de la despesa no obli-gatòria. Pessetes per habitant i distribució percentual.1999
Capítols Pessetes per habitant %
Capítol 1. Remuneracions 14.345 49,1
Capítol 2. Despeses de funcionament 7.406 25,3
Capítol 3. Interessos 27 0,1
Capítol 4. Transferències corrents 3.763 12,9
Capítol 6. Inversions reals 3.066 10,5
Capítol 7. Transferències de capital 475 1,6
Capítol 8. Variació actius financers 63 0,2
Capítol 9. Variació passius financers 95 0,3
TOTAL 29.239 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades dels quadres núm.2 i 3 de l’annex 1
la despesa financera per funcions sinó que la comptabilitzen tota al grup de funció 0.
Resulta interessant comprovar quin és, per capítols, el percentatge de despesa no obli-gatòria respecte el total de despesa municipal. Això és el que recull el quadre núm.4.
Hi ha, en el quadre almenys dues dades especialment significatives:1) el 57,3% de lessubvencions corrents que fan els municipis van destinades a la realització d’activitatsno obligatòries; 2) del total de remuneracions pagades pels municipis, un 36,6% estanvinculades a serveis no obligatoris.
Fins aquí s’han destacat els principals trets que ofereixen el tractament conjunt de lesdades del total de municipis enquestats. A continuació s’examinarà el comportament dela despesa no obligatòria dels municipis per trams de població.
DIP
UTA
CIÓ D
E BA
RCEL
ON
A.
SÈRI
E PA
PERS
DE
POLÍ
TIQU
ES T
ERRI
TORI
ALS
40
Quadre núm.4. Despesa no obligatòria / Total despesa. Classificació econòmica. Pessetes per habitant. 1999
Cap. 1 Cap. 2 Cap.3 Cap. 4 Cap. 6 Cap. 7 Cap. 8 Cap. 9 Total
Despesa no obligat. 14.345 7.406 27 3.763 3.066 475 63 95 29.239
(A)
Total Despesa 39.163 30.348 3.012 6.565 20.850 1.531 362 7.589 109.420
(B)
(A) / (B) 36,6 24,4 0,9 57,3 14,7 31,0 17,3 1,2 26,7
Font: Elaboració pròpia a partir del quadre núm. 2 de l’annex 1
La despesa no obligatòria segons la mida dels municipis
Els quadres 5, 6, 7 i 8 de l’annex 1 contenen, respectivament, la despesa no obligatò-ria referida als municipis de menys de 5.000 habitants, de 5001 a 20.000, de 20.001 a50.000 i de més de 50.000. Aquests quadres ofereixen doncs una informació detalladade les funcions, subfuncions i programes als quals va destinada la despesa no obligatò-ria que fan els diferents municipis d’acord amb la seva mida poblacional.
Per tal de facilitar l’anàlisi s’han elaborat, els quadres núm. 9 i 10 de l’annex 1 delsquals en destacarem els trets fonamentals.
S’observen diferències en el volum de despesa per habitant no obligatòria realitzadapels diferents ajuntaments segons pertanyin en un determinat tram de població. Elsegüent quadre (núm.5) permet observar aquestes diferències.
Aquestes dades mostren que mentre que els municipis de més de 50.000 habitants rea-litzen una despesa per càpita per sota de la mitjana (92), els que tenen una poblaciód’entre 5.000 i 20.000 habitants realitzen un volum global de despesa per habitant queestà clarament per sobre de la mitjana (130). Aquestes diferències s’accentuen si s’ob-serva la despesa no obligatòria: l’interval s’amplia de 81 (municipis de més de 50.000habitants) a 225 (municipis d’entre 5.000 a 20.000 habitants).
Els municipis que realitzen un volum de despesa no obligatòria relativament més impor-tant són els que tenen una població d’entre 5.000 i 20.000 habitants, seguit d’aquellsque tenen una població d’entre 20.000 i 50.000 habitants. De fet cal recordar, tal coms’ha esmentat anteriorment que alguns serveis que no són obligatoris pels municipisque estan en aquests intervals de població sí que ho són pels més grans, i per tant, peraquests últims formen part de la seva despesa obligatòria. De totes maneres, la dada és
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
41
Quadre núm.5. Despesa no obligatòria per trams de població. Pessetes per habitant. 1999
Municipis Total Total despesa (B) / (A)
Despesa(A) mit=100 no obligatòria (B) mit=100
De menys de 5.000 H. 108.792 99 25.238 86 23,2%
De 5.001 a 20.000 H. 141.814 130 65.708 225 46,3%
De 20.001 a 50.000 H. 122.423 112 33.073 113 27,0%
De més de 50.000 H. 100.908 92 23.704 81 23,5%
TOTAL 109.420 100 29.239 100 26,7%
Font: Elaboració pròpia a partir dels quadres 9 i 10 de l’annex 1
rellevant: a partir d’un cert volum de població, els municipis realitzen les mateixes acti-vitats i ofereixen els mateixos serveis siguin o no per ells obligatoris.
El paper significatiu que tenen els municipis d’entre 5.000 i 20.000 habitants pel quefa al volum de despesa no obligatòria també es pot observar amb les dades que ofereixl’última columna del quadre núm. 5. Aquesta columna recull el pes que la despesa noobligatòria té en relació al total de despesa realitzada pels municipis. Així doncs, pelsmunicipis de l’interval de població esmentat, aquest pes és d’un 46,3%. És a dir, deltotal de despesa que fan aquests municipis més d’un 40% està destinada a activitats iserveis no obligatoris. Per la resta de trams de població aquest percentatge se situa al23,2% (municipis de menys de 5.000 habitants), 27,0% (municipis d’entre 20.000 i50.000 habitant) i 23,5% (municipis de més de 50.000 habitants)
De les partides que no són obligatòries per cap municipi, sigui quina sigui la seva midapoblacional, cal destacar els següents comportaments (vegi’s quadre núm.9 de l’annex 1):
• Seguretat (2.2.2.): són els municipis d’entre 5.000 i 20.000 habitants els que pre-senten un major volum de despesa per habitant (8.451 pessetes per habitant; la mitja-na està a 6.192).
• Promoció ocupació (3.2.2.): destaca el volum de despesa per habitant realitzada pelsmunicipis d’entre 20.000 i 50.000 habitants (3.953 pessetes per habitant) en compara-ció a la realitzada per la resta (per exemple els de 5.000 a 20.000 hi destinen un volumde despesa de 1.374 pessetes per càpita)
• Sanitat (4.1.): aquesta funció presenta fortes variacions entre els municipis. Destacad’una forma considerable la dada corresponent als municipis d’entre 5.000 a 20.000habitants
• Escoles bressol: en aquest cas són els municipis més petits els que fan un majoresforç. Mentre que els ajuntaments petits (de menys de 5.000 habitants) destinen 2.525pessetes per habitant a les escoles bressol, els més grans (els de més de 50.000 habi-tants) hi destinen 340 pessetes per càpita.
• Habitatge (4.3.1.): són els municipis d’entre 5.000 i 20.000 habitants els que desti-nen un volum de despesa per habitant més elevat a aquesta funció (1.842 pessetes percàpita), mentre que els de menys de 5.000 habitants hi destinen 618 pessetes per habi-tant.
• Conservatoris de música: destaca el volum de pessetes per habitant que realitzen elsmunicipis d’entre 20.000 i 50.000 habitants i el de menys de 5.000.
DIP
UTA
CIÓ D
E BA
RCEL
ON
A.
SÈRI
E PA
PERS
DE
POLÍ
TIQU
ES T
ERRI
TORI
ALS
42
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
43
• Cultura popular tradicional: són els municipis de 5.000 a 20.000 habitants els quemés despesa per càpita destinen a aquest programa (7.387 pessetes per càpita), clara-ment per sota de les 909 pessetes per habitant que hi destinen els ajuntaments de mésde 50.000 habitants.
• Investigació científica, tècnica i aplicada (5.4.): curiosament els únics municipisque realitzen una despesa que es pot classificar dins d’aquesta funció, són els munici-pis de menys de 5.000 habitants (hi destinen 12 pessetes per càpita) i els de més de50.000 habitants (hi destinen 5 pessetes per càpita)
• Investigació bàsica i estadística (5.5.): són només els municipis relativament gransels que fan una despesa d’aquesta tipus. Els ajuntaments d’entre 20.000 a 50.000 habi-tants hi destinen 28 pessetes per càpita, mentre que els de més de 50.000 n’hi desti-nen 252.
• Regulació comercial (6.2): aquesta funció comporta pels municipis de més de 50.000habitants un volum de despesa per habitant clarament per sobre de la resta (663 pes-setes per càpita)
• Agricultura, ramaderia i pesca (7.1.): en aquest cas destaquen els municipis d’en-tre 20.000 i 50.000 habitants (376 pessetes per càpita). Els de menys de 5.000 habi-tants no destinen recursos a aquesta funció no obligatòria.
• Indústria (7.2.) : en aquest cas destaquen les 921 pessetes per càpita que hi desti-nen els municipis d’entre 5.000 i 20.000 habitants.
• Turisme (7.5.): mentre que els municipis d’entre 5.000 i 20.000 habitants hi desti-nen 779 pessetes per càpita, els de més de 50.000 n’hi destinen 20 (i els més petits 0).
De les partides que només són optatives per alguns municipis (els relativament petits)cal destacar els següents comportaments:
• Protecció civil (2.2.3.): es tracta d’una funció que no és obligatòria pels municipisde menys de 20.000 habitants. El quadre núm.9 de l’annex mostra que els municipis demenys de 5.000 habitants hi destinen 107 pessetes per càpita, i els d’entre 5.000 i20.000 habitants, 106 pessetes per càpita. Els resultats de les enquestes fetes als muni-cipis de més de 20.000 habitants pels quals aquesta subfunció és obligatòria permetenobservar que els que tenen una població d’entre 20.000 i 50.000 habitants, realitzenuna despesa de 79 pessetes per càpita (per tant, inferior a la que realitzen els munici-pis que presten el servei voluntàriament), mentre que els majors de 50.000 habitantsen destinen 144.
• Serveis socials de base: és un programa que està dins de la funció de seguretat i pro-tecció social (3.1.) i que és obligatori pels municipis de més de 20.000 habitants. Caldestacar les 4.228 pessetes per habitant que hi destinen voluntàriament els municipisd’entre 5.000 i 20.000 habitants, i les 974 que realitzen, també voluntàriament, els demenys de 5.000 habitants. Val a dir, que els municipis d’entre 20.000 i 50.000 realitzenuna despesa per càpita destinada a aquest programa de 2.690 pessetes i els de més de50.000 hi destinen 2.155 pessetes per càpita.
• Promoció i reinserció social (3.2.3): aquesta subfunció és només obligatòria pelsmunicipis de més de 50.000 habitants, els quals hi destinen 2.570 pessetes per habi-tant, no massa diferent de les 2.099 pessetes per càpita que hi destinen els municipisd’entre 20.000 i 50.000 habitants (els de menys de 5.000 habitants fan una despesa percàpita de 36 i els d’entre 5.000 i 20.000 de 542 pessetes per habitant)
• Parcs públics: aquest programa (dins de la subfunció d’urbanisme i arquitectura), ésnomés optatiu pels municipis de menys de 5.000 habitants els quals hi destinen, mal-grat la no obligatorietat, 704 pessetes per càpita. Val a dir que són els ajuntament d’en-tre 20.000 i 50.000 habitants els que realitzen una despesa per càpita, en aquest casobligatòria, més elevada (3.926 pessetes per càpita). En canvi, els d’entre 5.000 a20.000 habitants fan una despesa per càpita de 1.596, i els de més de 50.000, de 1.776.
• Biblioteques: es tracta d’un programa obligatori (dins la subfunció de promoció idifusió de la cultura) per tots els municipis excepte pels de menys de 5.000 habitants,els quals hi destinen, tot i essent optativa, una despesa per càpita de 1.244 pessetes,quantia que no és massa diferent de la resta de municipis pels quals constitueix unaactivitat obligatòria: 1.125 pessetes per habitant són les que hi destinen els municipisd’entre 5.000 a 20.000 habitants, 1.387 les corresponents als d’entre 20.000 i 50.000 i1.153 les que realitzen els de més de 50.000 habitants.
• Instal·lacions esportives: es tracta d’un programa que està dins de la funció educa-ció física, esports i esbarjo i que és optatiu pels municipis de menys de 20.000 habi-tants. En aquest cas, tant el volum de pessetes per càpita que hi destinen els municipisde menys de 5.000 habitants com el que realitzen els ajuntaments d’entre 5.000 i20.000 habitants (4.643 i 10.807, respectivament), és més alt que el que realitzen elsmunicipis pels quals aquest servei és obligatori (3.619 pessetes per càpita els d’entre20.000 i 50.000 habitants i 3.004 els de més de 50.000 habitants)
• Transport col·lectiu urbà de viatgers: és un programa obligatori pels municipis demés de 50.000 habitants (està dins la subfunció transport terrestre, marítim i flu-vial). En aquest cas, és difícil fer comparacions entre la despesa realitzada pels muni-
DIP
UTA
CIÓ D
E BA
RCEL
ON
A.
SÈRI
E PA
PERS
DE
POLÍ
TIQU
ES T
ERRI
TORI
ALS
44
cipis que tenen aquest programa com a optatiu i la realitzada pels quals constitueix unservei obligatori, donat que alguns d’ells formen part de l’Entitat Metropolitana delTransport, de manera que no tenen pressupostat res en concepte d’aquest programa.Malgrat això, es pot afirma que tot i no essent obligatòria els municipis d’entre 20.000i 50.000 habitants, hi destinen 248 pessetes per càpita, i els que tenen entre 5.000 i20.000 habitants, 181 pessetes per habitant.
A més dels trets assenyalats fins aquí, els quadres 5, 6 7 i 8 de l’annex 1 permetenextreure encara més observacions:
Les 3 funcions de despesa no obligatòria més importants pels municipis de menysde 5.000 habitants són, per aquest ordre:
• La funció cultura (4.5.): hi destinen 10.551 pessetes per habitant. Dins d’aquestafunció destaca la subfunció d’educació física, esports i esbarjo (5.423 pessetes per habi-tants)
• La funció educació (4.2): hi destinen 5.987 pessetes per habitant (3.462 pessetesper càpita pel manteniment de centres públics i ensenyament primari; i 2.525 a lesescoles bressol)
• La funció seguretat i protecció civil (2.2.): hi destinen 2.772 pessetes per habitant.
Les 3 funcions de despesa no obligatòria més importants pels municipis d’entre5.000 a 20.000 habitants són:
• La funció cultura (4.5.): hi destinen 21.532 pessetes per càpita. Dins d’aquesta fun-ció destaca la despesa realitzada en educació física, esports i esbarjo (11.675 pessetesper càpita)
• La funció sanitat (4.1.): hi destinen 14.429 pessetes per habitant.
• La funció seguretat i protecció civil (2.2.): hi destinen 8.557 pessetes per habitant.
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
45
Les tres funcions de despesa no obligatòria més importants pels municipis d’en-tre 20.000 i 50.000 habitants, són:
• La funció cultura: hi destinen 7.039 pessetes per habitant. Dins d’aquesta funció caldestacar el programa cultura popular i tradicional amb 3.579 pessetes per habitant.
• La funció seguretat i protecció civil (2.2.): hi destinen 6.905 pessetes per habitant
• La funció promoció social (3.2.): hi destinen 6.052 pessetes per habitant
Les tres funcions de despesa no obligatòria més importants pels municipis de mésde 50.000 habitants són:
• La funció seguretat i protecció civil (2.2.): hi destinen 5.746 pessetes per habitant.
• La funció sanitat (4.1.) : hi destinen 4.110 pessetes per habitant
• La funció cultura (4.5.) : hi destinen 3.542 pessetes per habitant. Dins d’aquestafunció cal destacar el programa conservatoris de música al qual hi destinen 939 pesse-tes per habitant. Val a dir, que la despesa per càpita destinada a la funció promociósocial (3.2.) és de 3.541 pessetes, la qual cosa la situa també en el tercer lloc de la clas-sificació pel que fa a les funcions de despesa no obligatòria més rellevants per aquesttram de municipis.
Tal com es pot observar, les funcions que estan entre les tres primeres més significati-ves en tots els casos, són la funció cultura i la de seguretat i protecció civil. I destaquentambé, les funcions de sanitat i educació.
DIP
UTA
CIÓ D
E BA
RCEL
ON
A.
SÈRI
E PA
PERS
DE
POLÍ
TIQU
ES T
ERRI
TORI
ALS
46
Tractament específic de l’activitat en medi ambient
Els serveis prestats en medi ambient han estat tractats a part degut a que no es consi-deren dins la classificació funcional de les activitats municipals.
La classificació per funcions no en contempla cap que reculli específicament totes aque-lles accions que puguin ser considerades medi ambientals. Això fa que els ajuntamentsincloguin aquestes actuacions dins de diverses funcions pressupostàries. Sovint el cri-teri utilitzat pels diferents ajuntament a l’hora de classificar les accions medi ambien-tals en alguna funció o subfunció no coincideix, de manera que és molt difícil fercomparacions entre ells. Per solucionar aquest fet i per tal de poder tenir unes dadesque permetin quantificar què estan fent els municipis en l’àmbit medi ambiental, se’lshi ha demanat que incloguin tot allò que considerin que forma part d’aquest àmbit enun sol apartat (última fila del quadre de l’enquesta enviada als municipis3).
Cal recordar que, genèricament, aquesta matèria, la medi ambiental, és consideradaobligatòria pels municipis de més de 50.000 habitants. No obstant, el tractament delsresidus i la recollida selectiva de residus urbans és obligatòria pels de més de 5.000habitants.
Val a dir, que les xifres que s’han comentat fins ara ja inclouen el volum de despesa des-tinada pels municipis al medi ambient, però estan dintre de diferents funcions o sub-funcions. En aquest apartat es podrà conèixer la seva quantia.
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
47
3 Vegi’s annex núm.2
Despesa destinada a medi ambient. Pessetes per habitant. 1999
Municipis Cap.1 Cap.2 Cap.3 Cap.4 Cap.6 Cap.7 Cap.8 Cap.9 Total
Menys 5.000 H. 26 161 0 27 22 0 0 0 236
5.001-20.000 H 237 480 0 39 106 0 0 0 862
20.000-50.000 H 208 1.681 0 29 70 41 0 0 2.029
Més 50.000 h 266 1.606 0 22 438 49 0 0 2.382
Font: Elaboració pròpia a partir de les enquestes als municipis. Vegi’s annex núm.2
DIP
UTA
CIÓ D
E BA
RCEL
ON
A.
SÈRI
E PA
PERS
DE
POLÍ
TIQU
ES T
ERRI
TORI
ALS
48
Tal com es pot comprovar, la despesa per habitant destinada pels municipis relativa-ment grans al medi ambient (especialment els de més de 50.000 habitants pels qualsconstitueix un servei obligatori) és molt més significativa que la que hi destinen elsmunicipis petits.Tot i constituir una despesa basada fonamentalment en el pagament de remuneracionsi despeses de funcionament, cal destacar que per tots els municipis comporta la neces-sitat de realitzar una certa despesa de capital (inversions).
Conclusions
Aquest treball ha permès observar fonamentalment els següents trets pel que fa a ladespesa no obligatòria dels municipis de la província de Barcelona
1. El total de despesa no obligatòria realitzada pel conjunt de municipis suposa un26,7% del total de despesa liquidada.
2. La despesa no obligatòria realitzada pels municipis va destinada fonamentalment ala realització de les següents funcions: seguretat i protecció civil (21,2%); cultura(20,1%); promoció social (13,8%) i sanitat (13,7%) i educació (7,2%).
3. Les funcions quantitativament menys significatives pel que fa al volum de despesano obligatòria realitzada pels municipis són: investigació científica, tècnica i aplicada(0%); mineria (0%); energia (0,1%); infrastructures agràries (0,3%); turisme (0,5%);indústria (0,6%) i investigació bàsica i estadística (0,6%)
4. La despesa no obligatòria realitzada pels municipis va destinada fonamentalment aremuneracions (49,1%) i a despeses corrents en béns i serveis (25,3%).
5. Del total de transferències corrents que fan els ajuntaments, el 57,3% estan vincu-lades a activitats no obligatòries.
6. S’observen importants diferències en el volum de despesa per habitant destinada aactivitats no obligatòries segons la mida dels municipis. Mentre que els municipis d’en-tre 5.000 i 20.000 habitants hi destinen 65.706 pessetes per càpita, els de més de50.000 n’hi destinen 23.704.
7. Hi ha programes de despesa que tot i essent no obligatoris pels municipis relativa-ment més petits, el volum de despesa per habitant que hi destinen, és més elevat queel que s’observa en aquells ajuntaments que han d’oferir el servei obligatòriament (aixòpassa, per exemple, en programes com biblioteques i instal·lacions esportives).
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
49
8. Cal destacar el major volum de despesa per càpita que fan els municipis relativamentpetits en determinades activitats que són no obligatòries per tots els ajuntaments. Perexemple, destaca el cas de les escoles bressol (mentre que els municipis de menys de5.000 habitants realitzen una despesa de 2.525 pessetes per càpita, els de més de50.000 habitants n’hi destinen 340), cultura popular tradicional (7.387 pessetes perhabitant en el cas dels ajuntaments d’entre 5.000 i 20.000 habitants i 909 en els muni-cipis de més de 50.000 habitants), conservatoris de música (1.255 pessetes per habi-tant els municipis de menys de 5.000 habitants i 939 els municipis de més de 50.000habitants), comunicacions (837 pessetes per habitant els municipis d’entre 5.000 a20.000 habitants, i 275 els de més de 50.000 habitants)
9. Cal destacar el major volum de despesa per càpita que fan els municipis relativamentgrans en determinades activitats que són no obligatòries per tots els ajuntaments. Perexemple, en promoció ocupació (mentre que els municipis d’entre 20.000 i 50.000 i elsde més de 50.000 habitants realitzen una despesa per càpita de 3.953 i 3.541, respec-tivament, els de menys de 5.000 i els d’entre 5.000 i 20.000 habitants, n’hi destinen611 i 1.374, respectivament), regulació comercial (663 pessetes per càpita el ajunta-ments de més de 50.000 habitants i 0 els de menys de 5.000), investigació bàsica i esta-dística (252 pessetes per càpita els de més de 50.000 habitants; 28 pessetes per càpitaels d’entre 20.000 i 50.000 habitants i 0 la resta).
DIP
UTA
CIÓ D
E BA
RCEL
ON
A.
SÈRI
E PA
PERS
DE
POLÍ
TIQU
ES T
ERRI
TORI
ALS
50
Annexes
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
53
Annex 1. Quadres resum 1 a 10
Obligacions reconegudes netes. Despeses no obligatòries.Liquidació 1999
DIP
UTA
CIÓ D
E BA
RCEL
ON
A.
SÈRI
E PA
PERS
DE
POLÍ
TIQU
ES T
ERRI
TORI
ALS
54
Quad
re n
úm. 1
. Obl
igac
ions
rec
oneg
udes
net
es. L
iqui
daci
ó 19
99.D
espe
ses
no o
blig
atòr
ies.
Pes
sete
s. T
otal
mun
icip
is capí
tol 1
capí
tol 2
capí
tol 3
capí
tol 4
capí
tol 6
capí
tol 7
capí
tol 8
capí
tol 9
Tota
l%
2.2.
Seg
uret
at i
pro
tecc
ió c
ivil
9.44
8.96
7.08
787
6.48
4.42
8-
111.
239.
214
295.
907.
771
398.
514
3.80
8.55
7-
10.7
36.9
38.4
0921
,2
2.2.
2. S
egur
etat
9.44
8.96
7.08
786
5.46
9.97
6-
110.
417.
184
291.
519.
563
-3.
808.
557
-10
.720
.182
.367
21,2
2.
2.3.
Pro
tecc
ió c
ivil
-11
.014
.452
-82
2.03
04.
388.
208
398.
514
--
16.7
56.0
420,
0
3.1.
Seg
uret
at i
prot
ecci
ó so
cial
230.
123.
754
110.
733.
614
132.
838
106.
960.
158
192.
482.
262
9.83
0.01
22.
391.
084
-65
2.54
5.88
61,
3
Serv
eis
soci
als
de b
ase
200.
500.
880
87.6
19.8
02-
99.6
51.0
3218
8.49
7.12
29.
830.
012
-
-
585.
991.
012
1,2
Altr
es29
.622
.874
23.1
13.8
1213
2.83
87.
309.
126
3.98
5.14
0-
2.39
1.08
4-
66.5
54.8
740,
1
3.2.
Pro
moc
ió s
ocia
l3.
471.
710.
729
1.92
7.43
2.03
716
.818
.546
1.07
6.73
6.14
643
1.50
5.71
59.
201.
432
1.69
2.69
240
.624
.608
6.97
5.58
9.06
713
,8
3.2.
2. P
rom
oció
ocu
paci
ó2.
925.
107.
332
1.71
9.87
3.65
816
.818
.546
836.
538.
117
395.
351.
487
9.20
1.43
2-
40.6
24.6
085.
943.
382.
342
11,7
3.
2.3.
Pro
moc
ió i
rein
serc
ió s
ocia
l50
9.94
0.10
919
7.99
4.04
3-
232.
891.
939
18.6
19.6
12-
1.69
2.69
2-
961.
138.
395
1,9
altr
es36
.663
.288
9.56
4.33
6-
7.30
6.09
017
.534
.616
--
-71
.068
.330
0,1
4.1.
San
itat
4.15
9.70
5.85
92.
059.
606.
492
21.9
92.7
4118
6.41
0.98
238
4.83
2.14
24.
160.
090
-95
.464
.857
6.91
2.19
8.16
513
,7
Cent
res
assi
stèn
cia
prim
ària
42.7
14.6
2011
4.96
6.21
6-
24.2
58.6
9827
3.64
9.17
8-
--
455.
588.
712
0,9
Altr
es4.
116.
991.
239
1.94
4.64
0.27
621
.992
.741
162.
152.
284
111.
182.
964
4.16
0.09
0-
95.4
64.8
576.
456.
609.
453
12,8
4.2.
Educ
ació
1.30
3.99
0.94
91.
417.
498.
646
-25
9.36
7.74
874
1.55
4.26
910
4.10
0.55
8 -
-3.
826.
487.
168
7,6
Man
teni
men
t c.
públ
ics
i ens
.prim
ari
664.
712.
457
936.
073.
534
-11
0.60
1.75
316
9.36
3.84
3-
--
1.88
0.75
1.58
73,
7
Es
cole
s Br
esso
l38
7.13
4.26
012
9.68
4.06
5-
41.3
30.9
7417
0.15
0.72
8-
--
728.
275.
025
1,4
altr
es25
2.14
4.23
235
1.74
1.04
7-
107.
435.
021
402.
039.
698
104.
100.
558
-
-
1.21
7.46
0.55
62,
4
4.3.
Hab
itat
ge i
urba
nism
e38
4.30
5.74
4
28
0.41
1.64
9-
79.4
27.9
2449
8.52
0.21
292
2.44
3.55
8-
6.19
8.02
32.
171.
307.
110
4,3
4.3.
1.
Habi
tatg
e38
0.55
5.44
426
6.58
5.54
3-
79.4
27.9
2449
8.49
5.21
092
2.44
3.55
8-
6.19
8.02
32.
153.
705.
702
4,3
Parc
s pú
blic
s3.
750.
300
13.8
26.1
06-
-25
.002
--
-17
.601
.408
0,0
4.5.
Cul
tura
3.16
1.32
4.24
83.
574.
159.
894
5.66
1.08
31.
315.
525.
108
2.07
3.83
0.63
927
.904
.759
-
17.3
06.8
7210
.175
.712
.603
20,1
4.
5.1.
Pro
m.
i difu
sió
de la
cul
tura
2.70
2.17
2.58
92.
772.
061.
650
5.66
1.08
377
1.34
8.91
082
6.73
0.67
727
.506
.245
-
17.3
06.8
727.
122.
788.
026
14,1
Bi
blio
tequ
es5.
150.
412
1.32
5.10
6
-
-24
.626
.970
-
-
-
31.1
02.4
880,
1
M
useu
s45
8.56
2.46
2
38
3.78
3.79
4
1.
692.
692
56.3
40.7
05
211.
988.
713
-
-
4.65
4.90
3
1.
117.
023.
269
2,2
Arxi
us11
6.22
2.26
6
53
.814
.355
-
423.
173
18.5
99.4
32
-
-
-18
9.05
9.22
60,
4
Co
nser
vato
ris d
e m
úsic
a1.
484.
205.
709
173.
405.
688
3.56
9.87
7
10
7.93
4.31
3
76
.778
.026
-
-12
.651
.969
1.85
8.54
5.58
23,
7
ce
ntre
s de
Bel
les
arts
180.
720.
694
122.
806.
728
-
11
.425
.671
6.
901.
074
-
-
-
32
1.85
4.16
70,
6
cu
ltura
pop
ular
tra
dici
onal
457.
311.
046
2.03
6.92
5.97
9
39
8.51
4
59
5.22
5.04
8
48
7.83
6.46
227
.506
.245
-
-3.
605.
203.
294
7,1
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
55
Quad
re n
úm. 1
. Obl
igac
ions
rec
oneg
udes
net
es. L
iqui
daci
ó 19
99.D
espe
ses
no o
blig
atòr
ies.
Pes
sete
s. T
otal
mun
icip
is capí
tol 1
capí
tol 2
capí
tol 3
capí
tol 4
capí
tol 6
capí
tol 7
capí
tol 8
capí
tol 9
Tota
l%
4.5.
2. E
duc.
físic
a, e
spor
ts
i esb
arjo
446.
499.
690
783.
705.
627
-
51
3.28
3.31
11.
168.
827.
858
-
-
-
2.
912.
316.
486
5,8
Inst
al.la
cion
s es
port
ives
19
7.98
3.92
4
23
5.40
9.41
6
-
3.85
2.30
21.
114.
286.
072
-
-
-
1.
551.
664.
552
3,1
Prom
oció
de
l'esp
ort
248.
515.
766
548.
296.
211
-
50
9.43
1.00
9
54
.541
.786
-
-
-
1.36
0.65
1.93
42,
7
4.5.
3. A
rque
olog
ia,p
rote
c pa
trim
oni
12.6
51.9
69
18.3
92.6
17
-
30
.892
.887
78
.272
.104
39
8.51
4
-
-
14
0.60
8.09
10,
3
4.6.
Alt
res
serv
.com
un. i
soc
ials
1.80
5.69
1.37
31.
174.
481.
688
-
42
0.03
8.72
826
1.74
0.87
7
-
423.
173
- 3.
662.
400.
841
7,2
5.1.
Inf
rast
.bàs
ique
s i t
rans
port
41.4
06.4
44
133.
759.
669
-
69
7.67
4.85
4
17
5.82
2.02
132
.205
.012
-
- 1.
080.
868.
000
2,1
5.1.
2. R
ecur
sos
hidr
àulic
s-
16.6
04.9
91
-
14
.387
.882
10
6.29
0.04
8
-
-
-
137.
282.
921
0,3
5.1.
3. T
rans
. ter
rest
re ,m
arít.
fluv
ial
39.1
06.0
86
104.
478.
142
-
68
3.71
0.14
5
46
.853
.506
32
.205
.012
-
-
90
6.35
2.89
1 1,
8Tr
ansp
ort
col.l
ecti
u ur
bà v
iatg
ers
2.30
0.35
8
43
.677
.350
-
91.3
67.9
60
22.6
99.7
47
-
-
-
16
0.04
5.41
5
0,
3
al
tres
-
25
.169
.810
-
-
82
5.06
6
-
-
-
25.9
94.8
76
0,1
5.2.
Com
unic
acio
ns20
1.81
9.88
5
18
5.65
1.53
41.
175.
181
115.
943.
316
31.0
94.1
146.
770.
768
- 5.
750.
895
548.
205.
693
1,1
5.3.
Infr
astr
uctu
res
agrà
ries
22.6
49.4
75
65.9
39.0
44
-
30
.380
.684
15
.207
.572
6.77
0.76
8
-
-
14
0.94
7.54
30,
35.
3.3.
Mill
ora
del m
edi n
atur
al22
.649
.475
65
.939
.044
-
30.3
80.6
84
15.2
07.5
72
6.77
0.76
8
-
-
14
0.94
7.54
3
0,
3
5.4.
Inv
est.
cien
tífi
ca t
ècn.
i apl
ic.
-
-
-
9.
501.
456
-
-
-
-
9.50
1.45
60,
0
5.5.
Inv
est.
bàs
ica
i est
adís
tica
225.
435.
084
64.5
29.3
64
-
11
.729
.504
-
-
-
-
30
1.69
3.95
20,
6
6.2.
Reg
ulac
ió c
omer
cial
259.
295.
755
270.
029.
716
-
15
6.54
1.22
8
22
.162
.103
63.2
20.9
8410
0.06
5.57
3-
871.
315.
359
1,7
Mer
cats
mun
icip
als
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
7.1.
Agr
ic.,
ram
ader
ia i
pesc
a59
.610
.899
285.
227.
950
-
-
9.30
9.80
6
-
-
-
354.
148.
655
0,7
7.2.
Ind
ústr
ia83
.821
.736
12
9.67
4.38
1
-
50.4
45.0
77
20.4
54.6
85
-
-
-
28
4.52
8.71
7
0,
6
7.3.
Ener
gia
-
42
.740
.473
-
-
-
2.22
5.17
8
-
-
44
.965
.651
0,
1
7.4.
Min
eria
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
7.5.
Tur
ism
e62
.263
.524
16
0.74
8.93
1
-
26.9
79.5
822.
597.
899
-
-
-
25
2.58
9.93
6
0,
5
9.1.
Tra
nsf.
a A
dmin
. Púb
lique
s-
2.97
5.23
8-
1.89
4.07
7.11
937
4.95
8.35
455
4.38
6.27
8
-
-2.
826.
371.
987
5,6
Tota
l des
pesa
no
oblig
atòr
ia24
.834
.261
.964
12.8
21.4
34.2
2645
.913
.227
6.51
3.70
2.43
8 5.
308.
680.
518
822.
502.
733
108.
381.
079
64.1
95.0
7650
.618
.963
.425
10
0,0
TOTA
L DE
SPES
A67
.797
.920
.546
52
.539
.028
.109
5.21
4.11
1.53
011
.365
.381
.026
36.0
94.9
50.3
932.
650.
868.
833
626.
643.
558
13.13
7.349
.259
189.
426.
676.
427
36,6
24
,4
0,9
57,3
14
,7
31,0
17
,3
1,2
26,7
DIP
UTA
CIÓ D
E BA
RCEL
ON
A.
SÈRI
E PA
PERS
DE
POLÍ
TIQU
ES T
ERRI
TORI
ALS
56
Quad
re n
úm. 2
. Obl
igac
ions
rec
oneg
udes
net
es. L
iqui
daci
ó 19
99.D
espe
ses
no o
blig
atòr
ies.
Pes
sete
s pe
r ha
bita
nt. T
otal
mun
icip
is
capí
tol 1
capí
tol 2
capí
tol 3
capí
tol 4
capí
tol 6
capí
tol 7
capí
tol 8
capí
tol 9
Tota
l
2.2.
Seg
uret
at i
prot
ecci
ó ci
vil
5.45
8
50
6
-
64
171
0
2
-
6.
202
2.2.
2. S
egur
etat
5.45
8
50
0
-
64
168
-
2
-
6.
192
2.2.
3. P
rote
cció
civ
il-
6
-
0
3
0
-
-
10
3.1.
Seg
uret
at i
prot
ecci
ó so
cial
133
64
0
62
11
1
6
1
-
377
Serv
eis
soci
als
de b
ase
116
51
-
58
10
9
6
-
-
338
Al
tres
17
13
0
4
2
-
1
-
38
3.2.
Pom
oció
soc
ial
2.00
5
1.
113
10
622
249
5
1
23
4.02
9
3.
2.2.
Pro
moc
ió o
cupa
ció
1.69
0
99
3
10
48
3
22
8
5
-
23
3.
433
3.2.
3. P
rom
oció
i re
inse
rció
soc
ial
295
114
-
13
5
11
-
1
-
555
altr
es21
6
-
4
10
-
-
-
41
4.1.
San
itat
2.40
3
1.
190
13
108
222
2
-
55
3.99
3 Ce
ntre
s as
sist
ènci
a pr
imàr
ia25
66
-
14
158
-
-
-
26
3
Altr
es2.
378
1.12
3
13
94
64
2
-
55
3.
730
4.2.
Edu
caci
ó 75
3
81
9
-
150
428
60
-
-
2.21
0M
ante
nim
ent
c. p
úblic
s i e
ns.p
rimar
i38
4
54
1
-
64
98
-
-
-
1.
086
Es
cole
s Br
esso
l22
4
75
-
24
98
-
-
-
42
1
al
tres
146
203
-
62
23
2
60
-
-
70
3
4.3.
Hab
itat
ge i
urba
nism
e22
2
16
2
-
46
288
533
-
4
1.25
4
4.
3. 1
. Ha
bita
tge
220
154
-
46
28
8
53
3
-
4
1.
244
Parc
s pú
blic
s2
8
-
-
0
-
-
-
10
4.5.
Cul
tura
1.82
6
2.
065
3
76
0
1.
198
16
-
10
5.
878
4.5.
1. P
rom
. i d
ifusi
ó de
la c
ultu
ra1.
561
1.60
1
3
446
478
16
-
10
4.
114
Bi
blio
tequ
es3
1
-
-
14
-
-
-
18
Mus
eus
265
222
1
33
12
2
-
-
3
645
Arxi
us67
31
-
0
11
-
-
-
109
Cons
erva
toris
de
mús
ica
857
100
2
62
44
-
-
7
1.07
4
ce
ntre
s de
Bel
les
arts
104
71
-
7
4
-
-
-
186
cultu
ra p
opul
ar t
radi
cion
al26
4
1.
177
0
34
4
28
2
16
-
-
2.
082
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
57
Quad
re n
úm. 2
. Obl
igac
ions
rec
oneg
udes
net
es. L
iqui
daci
ó 19
99.D
espe
ses
no o
blig
atòr
ies.
Pes
sete
s pe
r ha
bita
nt. T
otal
mun
icip
is
capí
tol 1
capí
tol 2
capí
tol 3
capí
tol 4
capí
tol 6
capí
tol 7
capí
tol 8
capí
tol 9
Tota
l
4.5.
2. E
duc.
fís
ica,
esp
orts
i es
barjo
258
453
-
29
6
67
5
-
-
-
1.68
2
In
stal
.laci
ons
espo
rtiv
es
114
136
-
2
644
-
-
-
89
6
Prom
oció
de
l’esp
ort
144
317
-
29
4
32
-
-
-
786
4.5.
3. A
rque
ol.
i pro
tec.
pa
trim
oni
7
11
-
18
45
0
-
-
81
4.6.
Alt
res
serv
.com
un.i
soci
als
1.04
3
67
8
-
243
151
-
0
-
2.
116
5.1.
Inf
rast
.bàs
ique
s i t
rans
port
s24
77
-
403
102
19
-
-
624
5.1.
2. R
ecur
sos
hidr
àulic
s-
10
-
8
61
-
-
-
79
5.
1.3.
Tra
nsp.
Ter
res.
,mar
ít.i
fluvi
al23
60
-
395
27
19
-
-
524
Tran
sp.
col.l
ecti
u ur
bà
de v
iatg
ers
1
25
-
53
13
-
-
-
92
al
tres
-
15
-
-
0
-
-
-
15
5.2.
Com
unic
acio
ns11
7
10
7
1
67
18
4
-
3
31
7
5.3.
Inf
rast
ruct
ures
agr
àrie
s13
38
-
18
9
4
-
-
81
5.3.
3. M
illor
a de
l med
i nat
ural
13
38
-
18
9
4
-
-
81
5.4.
Inv
est.
cien
tí.,
tècn
i.i a
plic
ada
-
-
-
5
-
-
-
-
5
5.5.
Inv
est.
bàs
ica
i est
adís
tica
130
37
-
7
-
-
-
-
174
6.2.
Reg
ulac
ió c
omer
cial
150
156
-
90
13
37
58
-
503
Mer
cats
mun
icip
als
-
-
-
-
-
-
-
-
-
7.1.
Agr
ic.,
ram
ader
ia i
pesc
a34
16
5
-
-
5
-
-
-
20
5
7.2.
Ind
ústr
ia48
75
-
29
12
-
-
-
16
4
7.3.
Ene
rgia
-
25
-
-
-
1
-
-
26
7.4.
Min
eria
-
-
-
-
-
-
-
-
-
7.5.
Tur
ism
e36
93
-
16
2
-
-
-
146
9.1.
Tra
nsf.
a A
dmin
. púb
lique
s-
2
-
1.09
4
21
7
32
0
-
-
1.
633
Tota
l des
pesa
no
oblig
atòr
ia14
.345
7.
406
27
3.76
3
3.
066
475
63
95
29.2
39
TOTA
L DE
SPES
A39
.163
30
.348
3.
012
6.56
5
20
.850
1.
531
362
7.58
9
10
9.42
0
DIP
UTA
CIÓ D
E BA
RCEL
ON
A.
SÈRI
E PA
PERS
DE
POLÍ
TIQU
ES T
ERRI
TORI
ALS
58
Quad
re n
úm. 3
. Obl
igac
ions
rec
oneg
udes
net
es. L
iqui
daci
ó 19
99.D
espe
ses
no o
blig
atòr
ies.
Pes
sete
s pe
r ha
bita
nt. T
otal
mun
icip
is
capí
tol 1
capí
tol 2
capí
tol 3
capí
tol 4
capí
tol 6
capí
tol 7
capí
tol 8
capí
tol 9
Tota
l
2.2.
Seg
uret
at i
prot
ecci
ó ci
vil
88,0
8,
2
-
1,0
2,8
0,0
0,0
-
10
0,0
2.2.
2. S
egur
etat
88,1
8,
1
-
1,0
2,7
-
0,
0
-
100,
02.
2.3.
Pro
tecc
ió c
ivil
-
65
,7
-
4,
9
26
,2
2,4
-
-
100,
0
3.1.
Seg
uret
at i
prot
ecci
ó so
cial
35,3
17
,0
0,0
16,4
29
,5
1,5
0,4
-
10
0,0
Serv
eis
soci
als
de b
ase
34,2
15
,0
-
17
,0
32,2
1,
7
-
-
10
0,0
Al
tres
44,5
34
,7
0,2
11,0
6,
0
-
3,6
-
10
0,0
3.2.
Pom
oció
soc
ial
49,8
27
,6
0,2
15,4
6,
2
0,
1
0,
0
0,
6
10
0,0
3.2.
2. P
rom
oció
ocu
paci
ó49
,2
28,9
0,
3
14
,1
6,7
0,2
-
0,
7
10
0,0
3.2.
3. P
rom
oció
i re
inse
rció
soc
ial
53,1
20
,6
-
24
,2
1,9
-
0,
2
-
100,
0
al
tres
51,6
13
,5
-
10
,3
24,7
-
-
-
100,
0
4.1.
San
itat
60,2
29
,8
0,3
2,7
5,6
0,1
-
1,
4
10
0,0
Cent
res
assi
stèn
cia
prim
ària
9,4
25,2
-
5,3
60,1
-
-
-
100,
0
Altr
es63
,8
30,1
0,
3
2,
5
1,
7
0,
1
-
1,5
100,
0
4.2.
Edu
caci
ó 34
,1
37,0
-
6,8
19,4
2,
7
-
-
10
0,0
Man
teni
men
t c.
púb
lics
i ens
.prim
ari
35,3
49
,8
-
5,
9
9,
0
-
-
-
100,
0
Esco
les
Bres
sol
53,2
17
,8
-
5,
7
23
,4
-
-
-
10
0,0
altr
es20
,7
28,9
-
8,8
33,0
8,
6
-
-
10
0,0
4.3.
Hab
itat
ge i
urba
nism
e17
,7
12,9
-
3,7
23,0
42
,5
-
0,
3
10
0,0
4.3.
1.
Habi
tatg
e17
,7
12,4
-
3,7
23,1
42
,8
-
0,
3
10
0,0
Parc
s pú
blic
s21
,3
78,6
-
-
0,
1
-
-
-
100,
0
4.5.
Cul
tura
31,1
35
,1
0,1
12,9
20
,4
0,3
-
0,
2
10
0,0
4.5.
1. P
rom
. i d
ifusi
ó de
la c
ultu
ra37
,9
38,9
0,
1
10
,8
11,6
0,
4
-
0,2
100,
0
Bibl
iote
ques
16,6
4,
3
-
-
79
,2
-
-
-
10
0,0
M
useu
s41
,1
34,4
0,
2
5,
0
19
,0
-
-
0,4
100,
0
Ar
xius
61,5
28
,5
-
0,
2
9,
8
-
-
-
100,
0
Co
nser
vato
ris d
e m
úsic
a79
,9
9,3
0,2
5,8
4,1
-
-
0,7
100,
0
ce
ntre
s de
Bel
les
arts
cultu
ra p
opul
ar t
radi
cion
al12
,7
56,5
0,
0
16
,5
13,5
0,
8
-
-
10
0,0
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
59
Quad
re n
úm. 3
. Obl
igac
ions
rec
oneg
udes
net
es. L
iqui
daci
ó 19
99.D
espe
ses
no o
blig
atòr
ies.
Pes
sete
s pe
r ha
bita
nt. T
otal
mun
icip
is
capí
tol 1
capí
tol 2
capí
tol 3
capí
tol 4
capí
tol 6
capí
tol 7
capí
tol 8
capí
tol 9
Tota
l
4.5.
2. E
duc.
fís
ica,
esp
orts
i es
barjo
15,3
26
,9
-
17
,6
40,1
-
-
-
100,
0
In
stal
.laci
ons
espo
rtiv
es
Prom
oció
de
l’esp
ort
18,3
40
,3
-
37
,4
4,0
-
-
-
10
0,0
4.5.
3. A
rque
ol.
i pro
tec.
pa
trim
oni
9,0
13,1
-
22,0
55
,7
0,3
-
-
100,
0
4.6.
Alt
res
serv
.com
un.i
soci
als
49,3
32
,1
-
11
,5
7,1
-
0,
0
-
100,
0
5.1.
Inf
rast
.bàs
ique
s i t
rans
port
s3,
8
12
,4
-
64
,5
16,3
3,
0
-
-
10
0,0
5.1.
2. R
ecur
sos
hidr
àulic
s-
12,1
-
10,5
77
,4
-
-
-
10
0,0
5.1.
3. T
rans
p. T
erre
s.,m
arít
.i flu
vial
4,3
11,5
-
75,4
5,
2
3,
6
-
-
10
0,0
Tran
sp.
col.l
ecti
u ur
bà
de v
iatg
ers
altr
es-
96,8
-
-
3,
2
-
-
-
100,
0
5.2.
Com
unic
acio
ns36
,8
33,9
0,
2
21
,1
5,7
1,2
-
1,
0
10
0,0
5.3.
Inf
rast
ruct
ures
agr
àrie
s5.
3.3.
Mill
ora
del m
edi n
atur
al16
,1
46,8
-
21,6
10
,8
4,8
-
-
100,
0
5.4.
Inv
est.
cien
tí.,
tècn
i.i a
plic
ada
-
-
-
10
0,0
-
-
-
-
100,
0
5.5.
Inv
est.
bàs
ica
i est
adís
tica
74,7
21
,4
-
3,
9
-
-
-
-
10
0,0
6.2.
Reg
ulac
ió c
omer
cial
29,8
31
,0
-
18
,0
2,5
7,3
11,5
-
100,
0
M
erca
ts m
unic
ipal
s
7.1.
Agr
ic.,
ram
ader
ia i
pesc
a16
,8
80,5
-
-
2,
6
-
-
-
100,
0
7.2.
Ind
ústr
ia29
,5
45,6
-
17,7
7,
2
-
-
-
100,
0
7.3.
Ene
rgia
-
95
,1
-
-
-
4,
9
-
-
10
0,0
7.4.
Min
eria
7.5.
Tur
ism
e-
0,1
-
67
,0
13,3
19
,6
-
-
100,
0
9.1.
Tra
nsf.
a A
dmin
. púb
lique
s49
,1
25,3
0,
1
12
,9
10,5
1,
6
0,
2
0,
3
10
0,0
Tota
l des
pesa
no
oblig
atòr
ia14
.345
7.
406
27
3.76
3
3.
066
475
63
95
29.2
39
TOTA
L DE
SPES
A35
,8
27,7
2,
8
6,
0
19
,1
1,4
0,3
6,9
100,
0
DIP
UTA
CIÓ D
E BA
RCEL
ON
A.
SÈRI
E PA
PERS
DE
POLÍ
TIQU
ES T
ERRI
TORI
ALS
60
Quad
re n
úm. 4
. Obl
igac
ions
rec
oneg
udes
net
es. L
iqui
daci
ó 19
99.
Desp
eses
no
obli
gatò
ries
. Pes
sete
s pe
r ha
bita
nt. T
otal
mun
icip
is
capí
tol 1
capí
tol 2
capí
tol 3
capí
tol 4
capí
tol 6
capí
tol 7
capí
tol 8
capí
tol 9
Tota
l
2.2.
Seg
uret
at i
prot
ecci
ó ci
vil
38,0
6,
8
-
1,7
5,6
0,0
3,5
-
21
,2
2.2.
2. S
egur
etat
38,0
6,
8
-
1,7
5,5
-
3,
5
-
21,2
2.2.
3. P
rote
cció
civ
il-
0,1
-
0,
0
0,
1
0,
0
-
-
0,
0
3.1.
Seg
uret
at i
prot
ecci
ó so
cial
0,9
0,9
0,3
1,6
3,6
1,2
2,2
-
1,
3
Se
rvei
s so
cial
s de
bas
e0,
8
0,
7
-
1,5
3,6
1,2
-
-
1,2
Al
tres
0,1
0,2
0,3
0,1
0,1
-
2,
2
-
0,1
3.2.
Pom
oció
soc
ial
14,0
15
,0
36,6
16
,5
8,1
1,1
1,6
24,7
13
,8
3.2.
2. P
rom
oció
ocu
paci
ó11
,8
13,4
36
,6
12,8
7,
4
1,
1
-
24,7
11
,73.
2.3.
Pro
moc
ió i
rein
serc
ió s
ocia
l2,
1
1,
5
-
3,6
0,4
-
1,
6
-
1,9
altr
es0,
1
0,
1
-
0,1
0,3
-
-
-
0,
1
4.1.
San
itat
16,7
16
,1
47,9
2,
9
7,
2
0,
5
-
58,1
13
,7
Cent
res
assi
stèn
cia
prim
ària
0,2
0,9
-
0,
4
5,
2
-
-
-
0,9
Al
tres
16,6
15
,2
47,9
2,
5
2,
1
0,
5
-
58,1
12
,8
4.2.
Edu
caci
ó 5,
3
11
,1
-
4,
0
14
,0
12,7
-
-
7,
6M
ante
nim
ent
c. p
úblic
s i e
ns.p
rimar
i2,
7
7,
3
-
1,7
3,2
-
-
-
3,
7
Esco
les
Bres
sol
1,6
1,0
-
0,
6
3,
2
-
-
-
1,4
al
tres
1,0
2,7
-
1,
6
7,
6
12
,7
-
-
2,4
4.3.
Hab
itat
ge i
urba
nism
e1,
5
2,
2
-
1,2
9,4
112,
2
-
3,8
4,3
4.3.
1.
Habi
tatg
e1,
5
2,
1
-
1,2
9,4
112,
2
-
3,8
4,3
Parc
s pú
blic
s21
,3
78,6
-
-
0,
1
-
-
-
100,
0
4.5.
Cul
tura
12,7
27
,9
12,3
20
,2
39,1
3,
4
-
10,5
20
,14.
5.1.
Pro
m.
i difu
sió
de la
cul
tura
10,9
21
,6
12,3
11
,8
15,6
3,
3
-
10,5
14
,1
Bibl
iote
ques
0,0
0,0
-
-
0,5
-
-
-
0,
1
Mus
eus
1,8
3,0
3,7
0,9
4,0
-
-
2,8
2,2
Arxi
us0,
5
0,
4
-
0,0
0,4
-
-
-
0,
4
Co
nser
vato
ris d
e m
úsic
a6,
0
1,
4
7,
8
1,
7
1,
4
-
-
7,
7
3,
7
ce
ntre
s de
Bel
les
arts
0,7
1,0
-
0,
2
0,
1
-
-
-
0,6
cu
ltura
pop
ular
tra
dici
onal
1,8
15,9
0,
9
9,
1
9,
2
3,
3
-
-
7,
1
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
61
Quad
re n
úm. 4
. Obl
igac
ions
rec
oneg
udes
net
es. L
iqui
daci
ó 19
99.
Desp
eses
no
obl
igat
òrie
s. P
esse
tes
per
habi
tant
. Tot
al m
unic
ipis
capí
tol 1
capí
tol 2
capí
tol 3
capí
tol 4
capí
tol 6
capí
tol 7
capí
tol 8
capí
tol 9
Tota
l
4.5.
2. E
duc.
fís
ica,
esp
orts
i es
barjo
1,8
6,1
-
7,
9
22
,0
-
-
-
5,
8
In
stal
.laci
ons
espo
rtiv
es
0,8
1,8
-
0,
1
21
,0
-
-
-
3,
1Pr
omoc
ió d
e l’e
spor
t1,
0
4,
3
-
7,8
1,0
-
-
-
2,
7
4.
5.3.
Arq
ueol
. i p
rote
c.
patr
imon
i0,
1
0,
1
-
0,5
1,5
0,0
-
-
0,3
4.6.
Alt
res
serv
.com
un.i
soci
als
7,3
9,2
-
6,
4
4,
9
-
0,4
-
7,
2
5.1.
Inf
rast
.bàs
ique
s i t
rans
port
s0,
2
1,
0
-
10,7
3,
3
3,
9
-
-
2,
1
5.
1.2.
Rec
urso
s hi
dràu
lics
-
0,
1
-
0,2
2,0
-
-
-
0,
3
5.
1.3.
Tra
nsp.
Ter
res.
,mar
ít.i
fluvi
al0,
2
0,
8
-
10,5
0,
9
3,
9
-
-
1,
8
Tr
ansp
. co
l.lec
tiu
urbà
de
via
tger
s0,
0
0,
3
-
1,4
0,4
-
-
-
0,
3al
tres
-
0,
2
-
-
0,
0
-
-
-
0,1
5.2.
Com
unic
acio
ns0,
8
1,
4
2,
6
1,
8
0,
6
0,
8
-
3,5
1,1
5.3.
Inf
rast
ruct
ures
agr
àrie
s0,
1
0,
5
-
0,5
0,3
0,8
-
-
0,3
5.3.
3. M
illor
a de
l med
i nat
ural
0,1
0,5
-
0,
5
0,
3
0,
8
-
-
0,
3
5.4.
Inv
est.
cien
tí.,
tècn
i.i a
plic
ada
-
-
-
0,
1
-
-
-
-
0,
0
5.5.
Inv
est.
bàs
ica
i est
adís
tica
0,9
0,5
-
0,
2
-
-
-
-
0,
6
6.2.
Reg
ulac
ió c
omer
cial
1,0
2,1
-
2,
4
0,
4
7,
7
92
,3
-
1,
7
M
erca
ts m
unic
ipal
s-
-
-
-
-
-
-
-
-
7.1.
Agr
ic.,
ram
ader
ia i
pesc
a0,
2
2,
2
-
-
0,
2
-
-
-
0,7
9.1.
Tra
nsf.
a A
dmin
. púb
lique
s-
0
-
29
7
67
-
-
6
Tota
l des
pesa
no
oblig
atòr
ia10
0
10
0
10
0
10
0
10
0
10
0
10
0
10
0
10
0
DIP
UTA
CIÓ D
E BA
RCEL
ON
A.
SÈRI
E PA
PERS
DE
POLÍ
TIQU
ES T
ERRI
TORI
ALS
62
Quad
re n
úm. 5
. Obl
igac
ions
rec
oneg
udes
net
es. L
iqui
daci
ó 19
99.
Desp
eses
no
obli
gatò
ries
. Pes
sete
s pe
r ha
bita
nt.
Mun
icip
is d
e m
enys
de
5.00
0 ha
bita
nts
capí
tol 1
capí
tol 2
capí
tol 3
capí
tol 4
capí
tol 6
capí
tol 7
capí
tol 8
capí
tol 9
Tota
l
2.2.
Seg
uret
at i
prot
ecci
ó ci
vil
2.38
6
31
2
-
1
73
-
-
-
2.77
22.
2.2.
Seg
uret
at2.
386
254
-
-
25
-
-
-
2.
665
2.2.
3. P
rote
cció
civ
il-
58
-
1
48
-
-
-
10
7
3.1.
Seg
uret
at i
pro
tecc
ió s
ocia
l59
7
51
-
357
-
-
-
-
1.00
6
Se
rvei
s so
cial
s de
bas
e59
7
51
-
325
-
-
-
-
974
al
tres
-
-
-
32
-
-
-
-
32
3.2.
Pro
moc
ió s
ocia
l47
1
49
-
127
-
-
-
-
647
3.2.
2. P
rom
oció
ocu
paci
ó47
1
49
-
91
-
-
-
61
13.
2.3.
Pro
moc
ió i
rein
serc
ió s
ocia
l-
-
-
36
-
-
-
-
36
4.1.
San
itat
16
478
-
54
14
3
-
-
-
692
Cent
res
assi
stèn
cia
prim
ària
16
450
-
22
11
6
-
-
-
604
Altr
es-
28
-
32
27
-
-
-
88
4.2.
Edu
caci
ó 2.
366
2.81
0
-
199
613
-
-
-
5.
987
Man
teni
men
t c.
públ
ics
i en
seny
.prim
ari
739
2.35
4
-
192
177
-
-
-
3.
462
Esco
les
Bres
sol
1.62
7
45
6
-
7
43
6
-
-
-
2.52
5
4.3.
Hab
itat
ge i
urba
nism
e15
0
1.
094
-
-
78
-
-
-
1.
322
4.3.
1.
Habi
tatg
e-
541
-
-
77
-
-
-
61
8Pa
rcs
públ
ics
150
553
-
-
1
-
-
-
704
4.5.
Cul
tura
3.19
0
3.
271
-
1.
456
2.59
4
-
-
-
10.5
114.
5.1.
Pro
m.
i difu
sió
de la
cul
tura
1.33
4
1.
653
-
1.
082
985
-
-
-
5.
054
Bibl
iote
ques
206
53
-
-
985
-
-
1.24
4M
useu
s-
-
-
-
-
-
-
-
-
Arxi
us-
-
-
-
-
-
-
-
-
Cons
erva
toris
de
mús
ica
1.12
8
12
7
-
-
-
-
-
-
1.
255
cent
res
de B
elle
s ar
ts79
24
-
-
-
-
-
-
10
3cu
ltura
pop
ular
tra
dici
onal
-
1.
473
-
1.
082
-
-
-
2.
555
4.5.
2. E
duca
ció
físic
a, e
spor
ts
i es
barjo
1.85
6
1.
618
-
37
4
1.
575
-
-
-
5.
423
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
63Qu
adre
núm
. 6. O
blig
acio
ns r
econ
egud
es n
etes
. Liq
uida
ció
1999
.De
spes
es n
o ob
liga
tòri
es. P
esse
tes
per
habi
tant
. M
unic
ipis
d’e
ntre
5.0
01 i
20.
000
habi
tant
s
capí
tol 1
capí
tol 2
capí
tol 3
capí
tol 4
capí
tol 6
capí
tol 7
capí
tol 8
capí
tol 9
Tota
l
Inst
al.la
cion
s es
port
ives
1.45
8
1.
616
-
-
1.56
9
-
-
-
4.64
3Pr
omoc
ió d
e l’e
spor
t39
8
2
-
37
4
6
-
-
-
78
04.
5.3.
Arq
ueol
.i pr
otec
ció
del p
atrim
oni
-
-
-
-
34
-
-
-
34
4.6.
Alt
res
serv
.com
unit
. i s
ocia
ls-
484
-
22
6
-
-
-
-
71
1
5.1.
Inf
rast
ruc.
bàsi
ques
i t
rans
port
s-
278
-
-
602
-
-
-
88
05.
1.2.
Rec
urso
s hi
dràu
lics
-
47
-
-
56
9
-
-
-
616
5.1.
3.
Tran
sp.t
erre
stre
, m
arít
im
i flu
vial
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Tran
spor
t co
l.lec
tiu
urbà
de
via
tger
s-
-
-
-
-
-
-
-
-
altr
es t
rans
port
-
23
1
-
-
33
-
-
-
264
5.2.
Com
unic
acio
ns-
155
1
1
-
-
-
-
157
5.3.
Inf
rast
ruct
ures
agr
àrie
s26
17
5
-
27
22
-
-
-
25
0
5.
3.3.
Mill
ora
del m
edi
natu
ral
26
175
-
27
22
-
-
-
250
5.4.
Inv
est.c
ient
ífica
, tèc
nica
i ap
licad
a-
-
-
12
-
-
-
-
12
5.5.
Inv
est.
bàs
ica
i es
tadí
stic
a-
-
-
-
-
-
-
-
-
6.2.
Regu
laci
ó co
mer
cial
-
-
-
-
-
-
-
-
-M
erca
ts m
unic
ipal
s-
-
-
-
-
-
-
-
-
7.1.
Agr
icul
. ram
ader
ia i
pes
ca-
-
-
-
-
-
-
-
-
7.2.
Ind
ústr
ia-
-
-
-
-
-
-
-
-
7.3.
Ene
rgia
-
-
-
-
-
89
-
-
89
7.4.
Min
eria
-
-
-
-
-
-
-
-
-
7.5.
Tur
ism
e-
-
-
-
-
-
-
-
-
9.1.
Tra
nsf.
a A
dmin
. púb
lique
s-
119
-
84
-
-
-
-
20
2
Tota
l des
pesa
no
oblig
atòr
ia9.
202
9.27
6
1
2.54
4
4.
125
89
-
-
25.2
38
TOTA
L DE
SPES
A32
.621
35
.448
1.
972
5.17
0
27
.786
40
9
-
5.38
6
10
8.79
2
%28
,2
26,2
0,
1
49
,2
14,8
21
,8
-
-
23,2
36,5
36
,8
0,0
10,1
16
,3
0,4
-
-
100,
0
DIP
UTA
CIÓ D
E BA
RCEL
ON
A.
SÈRI
E PA
PERS
DE
POLÍ
TIQU
ES T
ERRI
TORI
ALS
64
Quad
re n
úm. 6
. Obl
igac
ions
rec
oneg
udes
net
es. L
iqui
daci
ó 19
99.
Desp
eses
no
obli
gatò
ries
. Pes
sete
s pe
r ha
bita
nt.
Mun
icip
is d
’ent
re 5
.001
i 2
0.00
0 ha
bita
nts
capí
tol 1
capí
tol 2
capí
tol 3
capí
tol 4
capí
tol 6
capí
tol 7
capí
tol 8
capí
tol 9
Tota
l
2.2.
Seg
uret
at i
prot
ecci
ó ci
vil
7.28
6
73
0
-
6
53
1
3
-
-
8.55
72.
2.2.
Seg
uret
at7.
286
658
-
-
507
-
-
-
8.
45Pr
otec
ció
civi
l-
72
-
6
24
3
-
-
10
6
3.1.
Seg
uret
at i
pro
tecc
ió s
ocia
l1.
620
824
1
73
8
1.
449
74
18
-
4.
723
Serv
eis
soci
als
de b
ase
1.39
7
65
0
-
689
1.41
9
74
-
-
4.
228
al
tres
223
174
1
49
30
-
18
-
49
5
3.2.
Pro
moc
ió s
ocia
l1.
601
525
-
15
8
16
8
-
-
-
2.45
1
3.
2.2.
Pro
moc
ió o
cupa
ció
898
361
-
80
36
-
-
-
1.37
43.
2.3.
Pro
moc
ió i
rein
serc
ió s
ocia
l42
7
92
-
23
-
-
-
-
542
altr
es27
6
72
-
55
132
-
-
-
53
5,0
4.1.
San
itat
9.15
4
4.
970
53
104
134
14
-
-
14.4
29Ce
ntre
s as
sist
ènci
a pr
imàr
ia69
17
5
-
-
11
6
-
-
-
360
Altr
es9.
085
4.79
5
53
10
4
18
14
-
-
14
.069
4.2.
Edu
caci
ó 3.
608
1.65
4
-
433
1.02
2
-
-
-
6.71
7M
ante
nim
ent
c.pú
blic
s i
ense
ny.p
rimar
i1.
886
970
337
218
-
-
-
3.
411
Esco
les
Bres
sol
1.30
2
45
4
-
4
52
-
-
-
1.81
2al
tres
420
230
-
92
75
2
-
-
-
1.49
4
4.3.
Hab
itat
ge i
urba
nism
e11
2
27
7
-
124
1.29
1
-
-
38
1.
842
4.3.
1.
Habi
tatg
e11
2
27
7
-
124
1.29
1
-
-
38
1.
842
4.5.
Cul
tura
3.37
7
7.
187
3
1.
527
9.43
5
3
-
-
21.5
324.
5.1.
Pro
m.
i difu
sió
de la
cul
tura
2.05
3
5.
544
3
77
0
1.
301
-
-
-
9.
671
Mus
eus
46
184
-
14
6
89
5
-
-
-
1.27
1Ar
xius
-
31
-
-
17
-
-
-
48Co
nser
vato
ris d
e m
úsic
a58
3
17
1
-
92
16
-
-
-
86
2ce
ntre
s de
Bel
les
arts
79
24
-
-
-
-
-
-
103
cultu
ra p
opul
ar t
radi
cion
al1.
345
5.13
4
3
532
373
-
-
-
7.
387
4.5.
2. E
duca
ció
físic
a, e
spor
ts
i es
barjo
1.32
4
1.
618
-
63
7
8.
096
-
-
-
11
.675
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
65
Quad
re n
úm. 6
. Obl
igac
ions
rec
oneg
udes
net
es. L
iqui
daci
ó 19
99.
Desp
eses
no
obli
gatò
ries
. Pes
sete
s pe
r ha
bita
nt.
Mun
icip
is d
’ent
re 5
.001
i 2
0.00
0 ha
bita
nts
capí
tol 1
capí
tol 2
capí
tol 3
capí
tol 4
capí
tol 6
capí
tol 7
capí
tol 8
capí
tol 9
Tota
l
Inst
al.la
cion
s es
port
ives
1.21
6
1.
468
-
29
8.
093
-
-
-
10
.807
Prom
oció
de
l’esp
ort
108
150
-
60
8
3
-
-
-
86
84.
5.3.
Arq
ueol
.i pr
otec
ció
del p
atrim
oni
-
25
-
120
38
3
-
-
18
6
4.6.
Alt
res
serv
.com
unit
. i s
ocia
ls31
7
56
8
1
202
94
10
-
-
1.19
1
5.1.
Inf
rast
ruc.
bàsi
ques
i t
rans
port
s-
230
-
15
9
57
2
-
-
-
961
5.1.
2. R
ecur
sos
hidr
àulic
s-
62
-
-
572
-
-
-
63
45.
1.3.
Tr
ansp
.ter
rest
re ,
mar
ítim
i
fluvi
al-
168
-
15
9
-
-
-
-
32
7
Tran
spor
t co
l.lec
tiu
urbà
de
via
tger
s-
22
-
15
9
-
-
-
-
18
1
al
tres
tra
nspo
rt-
146
-
-
-
-
-
-
146
5.2.
Com
unic
acio
ns26
7
46
0
-
29
81
-
-
-
83
7
5.3.
Inf
rast
ruct
ures
agr
àrie
s35
16
4
-
7
53
-
-
-
259
5.3.
3. M
illor
a de
l med
i na
tura
l35
16
4
-
7
53
-
-
-
259
5.4.
Inv
est.c
ient
ífica
, tèc
nica
i ap
licad
a-
-
-
-
-
-
-
-
-
5.5.
Inv
est.
bàs
ica
i es
tadí
stic
a-
-
-
-
-
-
-
-
-
6.2.
Regu
laci
ó co
mer
cial
85
49
-
24
6
43
-
-
207
7.1.
Agr
icul
. ram
ader
ia i
pes
ca12
7
20
-
-
-
-
-
-
14
7
7.2.
Ind
ústr
ia29
3
55
2
-
58
17
-
-
-
92
1
7.3.
Ene
rgia
-
-
-
-
-
-
-
-
-
7.4.
Min
eria
-
-
-
-
-
-
-
-
-
7.5.
Tur
ism
e23
2
46
5
-
72
10
-
-
-
77
98
9.1.
Tra
nsf.
a A
dmin
. púb
lique
s-
-
-
155
-
-
-
-
155
Tota
l des
pesa
no
oblig
atòr
ia28
.114
18
.675
58
3.
796
14.8
63
147
18
38
65.7
08
TOTA
L DE
SPES
A50
.953
40
.903
2.
931
4.78
9
31
.947
43
0
96
9.
765
141.
814
DIP
UTA
CIÓ D
E BA
RCEL
ON
A.
SÈRI
E PA
PERS
DE
POLÍ
TIQU
ES T
ERRI
TORI
ALS
66
Quad
re n
úm. 7
. Obl
igac
ions
rec
oneg
udes
net
es. L
iqui
daci
ó 19
99.
Desp
eses
no
obli
gatò
ries
. Pes
sete
s pe
r ha
bita
nt.
Mun
icip
is d
’ent
re 2
0.00
1 i
50.0
00 h
abit
ants
capí
tol 1
capí
tol 2
capí
tol 3
capí
tol 4
capí
tol 6
capí
tol 7
capí
tol 8
capí
tol 9
Tota
l
2.2.
Seg
uret
at i
prot
ecci
ó ci
vil
6.03
9
62
5
-
-
23
2
-
9
-
6.90
52.
2.2.
Seg
uret
at6.
039
625
-
-
232
-
9
-
6.
905
3.2.
Pom
oció
soc
ial
3.24
6
1.
438
18
669
581
-
4
96
6.05
2
3.
2.2.
Pro
moc
ió o
cupa
ció
2.17
5
99
9
18
12
8
53
7
-
-
96
3.
953
3.2.
3. P
rom
oció
i re
inse
rció
soc
ial
1.07
1
43
9
-
541
44
-
4
-
2.
099
4.1.
San
itat
212
259
-
12
2
-
-
-
-
59
3Ce
ntre
s as
sist
ènci
a pr
imàr
ia43
76
-
37
-
-
-
-
156
Altr
es16
9
18
3
-
85
-
-
-
-
437
4.2.
Edu
caci
ó 1.
116
2.53
4
-
400
1.36
0
24
6
-
-
5.
656
Man
teni
men
t c.
públ
ics
i en
seny
.prim
ari
242
1.63
8
-
79
286
-
-
-
2.
245
Esco
les
Bres
sol
410
137
-
96
36
0
-
-
-
1.00
3al
tres
464
759
-
22
5
71
4
24
6
-
-
2.
408
4.3.
Hab
itat
ge i
urba
nism
e55
7
47
3
-
2
21
1
-
-
-
1.24
34.
3. 1
. Ha
bita
tge
557
473
-
2
211
-
-
-
1.
243
4.5.
Cul
tura
2.25
1
2.
284
7
1.
130
1.29
1
65
-
11
7.03
94.
5.1.
Pro
m.
i difu
sió
de la
cul
tura
2.03
1
1.
905
7
89
2
1.
237
65
-
11
6.
148
Mus
eus
406
417
4
71
11
4
-
-
11
1.
023
Arxi
us11
6
-
1
6
-
-
-
24Co
nser
vato
ris d
e m
úsic
a1.
086
123
3
19
9
84
-
-
-
1.49
5ce
ntre
s de
Bel
les
arts
-
-
-
27
-
-
-
-
27
cultu
ra p
opul
ar t
radi
cion
al52
8
1.
359
-
59
4
1.
033
65
-
-
3.57
94.
5.2.
Edu
caci
ó fís
ica,
esp
orts
i
esba
rjo22
0
37
6
-
238
8
-
-
-
842
Prom
oció
de
l’esp
ort
220
376
-
23
8
8
-
-
-
84
24.
5.3.
Arq
ueol
. pr
otec
ció
del p
atrim
oni
-
3
-
-
46
-
-
-
49
4.6.
Alt
res
serv
.com
uni.
i so
cial
s47
0
88
5
-
278
132
-
1
-
1.
766
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
67
Quad
re n
úm. 7
. Obl
igac
ions
rec
oneg
udes
net
es. L
iqui
daci
ó 19
99.
Desp
eses
no
obli
gatò
ries
. Pes
sete
s pe
r ha
bita
nt.
Mun
icip
is d
’ent
re 2
0.00
1 i
50.0
00 h
abit
ants
capí
tol 1
capí
tol 2
capí
tol 3
capí
tol 4
capí
tol 6
capí
tol 7
capí
tol 8
capí
tol 9
Tota
l
5.1.
Inf
rast
ruc.
bàsi
ques
i t
rans
port
s-
97
-
19
9
40
-
-
-
336
5.1.
2. R
ecur
sos
hidr
àulic
s-
17
-
34
38
-
-
-
89
5.1.
3. T
rans
p.te
rrest
re, m
aríti
m i
fluvi
al-
80
-
16
6
2
-
-
-
24
8
Tran
spor
t co
l.lec
tiu
urbà
de
via
tger
s-
80
-
16
6
2
-
-
-
24
8
5.2.
Com
unic
acio
ns10
5
65
-
80
10
16
-
-
276
5.3.
Inf
rast
ruct
ures
agr
àrie
s41
94
-
68
18
16
-
-
237
5.3.
3. M
illor
a de
l med
i na
tura
l41
94
-
68
18
16
-
-
237
5.4.
Inv
est.c
ient
ífica
, tèc
nica
i ap
licad
a-
-
-
-
-
-
-
-
-
5.5.
Inv
est.
bàs
ica
i es
tadí
stic
a-
3
-
25
-
-
-
-
28
6.2.
Regu
laci
ó co
mer
cial
18
90
-
77
7
-
-
-
19
2
7.1.
Agr
icul
. ram
ader
ia i
pes
ca10
1
64
6
-
-
22
-
-
-
769
7.2.
Ind
ústr
ia30
19
-
101
43
-
-
-
19
3
7.3.
Ene
rgia
-
10
1
-
-
-
-
-
-
10
1
7.4.
Min
eria
-
-
-
-
-
-
-
-
-
7.5.
Tur
ism
e58
20
4
-
33
3
-
-
-
298
9.1.
Tra
nsf.
a A
dmin
. púb
lique
s-
-
-
1.38
9
-
-
-
-
1.
389
Tota
l des
pesa
no
oblig
atòr
ia14
.244
9.
817
25
4.57
3
3.
950
343
14
107
33.0
73
TOTA
L DE
SPES
A39
.179
33
.446
3.
082
7.70
8
27
.276
1.
191
108
10.4
32
122.
423
%36
,4
29,4
0,
8
59
,3
14,5
28
,8
13,0
1,
0
27
,0
43,1
29
,7
0,1
13,8
11
,9
1,0
0,0
0,3
100,
0
DIP
UTA
CIÓ D
E BA
RCEL
ON
A.
SÈRI
E PA
PERS
DE
POLÍ
TIQU
ES T
ERRI
TORI
ALS
68
Quad
re n
úm. 8
. Obl
igac
ions
rec
oneg
udes
net
es. L
iqui
daci
ó 19
99.
Desp
eses
no
obli
gatò
ries
. Pes
sete
s pe
r ha
bita
nt.
Mun
icip
is d
e m
és d
e 5.
000
habi
tant
s. D
espe
sa n
o ob
liga
tòri
a
capí
tol 1
capí
tol 2
capí
tol 3
capí
tol 4
capí
tol 6
capí
tol 7
capí
tol 8
capí
tol 9
Tota
l
2.2.
Seg
uret
at i
prot
ecci
ó ci
vil
5.10
0
44
1
-
96
109
-
-
-
5.
746
2.2.
2. S
egur
etat
5.10
0
44
1
-
96
109
-
-
-
5.
746
3.2.
Pom
oció
soc
ial
1.62
9
1.
085
8
66
9
14
2
8
-
-
3.54
13.
2.2.
Pro
moc
ió o
cupa
ció
1.62
9
1.
085
8
66
9
14
2
8
-
-
3.54
13.
2.3.
Pro
moc
ió i
rein
serc
ió s
ocia
l2,
1
1,
5
-
3,6
0,4
-
1,
6
-
1,9
4.1.
San
itat
2.48
1
1.
111
13
104
316
2
-
83
4.11
0Ce
ntre
s as
sist
ènci
a pr
imàr
ia13
42
-
7
22
2
-
-
-
284
Altr
es2.
468
1.06
9
13
97
94
2
-
83
3.
826
4.2.
Edu
caci
ó 25
5
48
-
24
13
-
-
-
34
0Es
cole
s Br
esso
l25
5
48
-
24
13
-
-
-
34
0
4.3.
Hab
itat
ge i
urba
nism
e11
3
14
-
54
205
802
-
1
1.18
94.
3. 1
. Ha
bita
tge
113
14
-
54
20
5
80
2
-
1
1.
189
4.5.
Cul
tura
1.46
1
1.
366
2
52
0
18
2
-
-
11
3.
542
4.5.
1. P
rom
. i d
ifusi
ó de
la c
ultu
ra1.
336
1.03
3
2
230
92
-
-
11
2.70
4M
useu
s24
4
15
9
-
6
39
-
-
-
448
Arxi
us97
41
-
-
12
-
-
-
150
Cons
erva
toris
de
mús
ica
799
83
2
10
34
-
-
11
93
9ce
ntre
s de
Bel
les
arts
148
104
-
-
6
-
-
-
258
cultu
ra p
opul
ar t
radi
cion
al48
64
6
-
214
1
-
-
-
909
4.5.
2. E
duca
ció
físic
a, e
spor
ts
i es
barjo
114
321
-
27
7
44
-
-
-
756
Prom
oció
de
l’esp
ort
114
321
-
27
7
44
-
-
-
756
4.5.
3. A
rque
ol.
prot
ecci
ó de
l pat
rimon
i11
12
-
13
46
-
-
-
82
4.6.
Alt
res
serv
.com
unit
aris
i so
cial
s1.
397
685
-
25
8
17
9
-
-
-
2.51
9
5.1.
Inf
rast
ruc.
bàsi
ques
i t
rans
port
.36
48
-
515
59
28
-
-
686
5.1.
2. R
ecur
sos
hidr
àulic
s-
-
-
-
-
-
-
-
-
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
69
Quad
re n
úm. 8
. Obl
igac
ions
rec
oneg
udes
net
es. L
iqui
daci
ó 19
99.
Desp
eses
no
obli
gatò
ries
. Pes
sete
s pe
r ha
bita
nt.
Mun
icip
is d
e m
és d
e 5.
000
habi
tant
s. D
espe
sa n
o ob
liga
tòri
a
capí
tol 1
capí
tol 2
capí
tol 3
capí
tol 4
capí
tol 6
capí
tol 7
capí
tol 8
capí
tol 9
Tota
l
5.1.
3. T
rans
p.te
rrest
re,m
arít
im i
fluvi
al34
42
-
515
40
28
-
-
659
altr
es2
6
-
-
19
-
-
-
27
5.2.
Com
unic
acio
ns10
6
81
1
68
14
-
-
5
27
5
5.4.
Inv
est.
cien
tífi
ca,
tècn
ica
i ap
licad
a-
-
-
8
-
-
-
-
8
5.5.
Inv
est.
bàs
ica
i es
tadí
stic
a19
6
55
-
1
-
-
-
-
25
2
6.2.
Reg
ulac
ió c
omer
cial
209
196
-
10
5
16
50
87
-
663
7.1.
Agr
icul
tura
, ram
ader
ia i
pes
ca-
8
-
-
-
-
-
-
8
7.2.
Ind
ústr
ia28
42
-
-
-
-
-
-
70
7.3.
Ene
rgia
-
-
-
-
-
-
-
-
-
7.4.
Min
eria
-
-
-
-
-
-
-
-
-
7.5.
Tur
ism
e6
11
-
3
-
-
-
-
20
9.1.
Tra
nsf.
a Ad
m.p
úbliq
ues
-
-
-
1.
116
326
482
-
-
1.92
4
Tota
l des
pesa
no
oblig
atòr
ia12
.904
5.
177
24
3.48
7
1.
356
570
87
99
23.7
04
TOTA
L DE
SPES
A37
.937
27
.879
3.
018
6.38
0
17
.053
1.
808
494
6.33
9
10
0.90
8
%34
,0
18,6
0,
8
54
,7
8,0
31,5
17
,6
1,6
23,5
54,4
21
,8
0,1
14,7
5,
7
2,
4
0,
4
0,
4
10
0,0
DIP
UTA
CIÓ D
E BA
RCEL
ON
A.
SÈRI
E PA
PERS
DE
POLÍ
TIQU
ES T
ERRI
TORI
ALS
70
Quad
re n
úm. 9
. Obl
igac
ions
rec
oneg
udes
net
es. L
iqui
daci
ó 19
99.
Desp
eses
no
obli
gatò
ries
. Pes
sete
s pe
r ha
bita
nt.
Tota
l per
tra
ms
de p
obla
ció
< 5.
000
5.00
0 -
20.0
0020
.001
- 5
0.00
0>5
0.00
0To
tal
2.2.
Seg
uret
at i
prot
ecci
ó ci
vil
2.77
2
8.
557
6.90
5
5.
746
6.20
22.
2.2.
Seg
uret
at2.
665
8.45
1
6.
905
5.74
6
6.
192
2.2.
3. P
rote
cció
civ
il10
7
10
6
10
3.1.
Seg
uret
at i
pro
tecc
ió s
ocia
l1.
006
4.72
3
37
7
Se
rvei
s so
cial
s de
bas
e97
4
4.
228
338
al
tres
32
495
38
3.2.
Pro
moc
ió s
ocia
l64
7
2.
451
6.05
2
3.
541
4.02
93.
2.2.
Pro
moc
ió o
cupa
ció
611
1.37
4
3.
953
3.54
1
3.
433
3.2.
3. P
rom
oció
i re
inse
rció
soc
ial
36
542
2.09
9
-
555
altr
es-
535
-
-
41
4.1.
San
itat
692
14.4
29
593
4.11
0
3.
993
Cent
res
assi
stèn
cia
prim
ària
604
360
156
284
263
Altr
es88
14
.069
43
7
3.
826
3.73
0
4.2.
Edu
caci
ó 5.
987
6.71
7
5.
656
340
2.21
0M
ante
nim
ent
c.pú
blic
s i
ense
ny.p
rimar
i3.
462
3.41
1
2.
245
-
1.
086
Esco
les
Bres
sol
2.52
5
1.
812
1.00
3
34
0
42
1al
tres
-
1.
494
2.40
8
70
3
4.3.
Hab
itat
ge i
urba
nism
e1.
322
1.84
2
1.
243
1.18
9
1.
254
4.3.
1.
Habi
tatg
e61
8
1.
842
1.24
3
1.
189
1.24
48Pa
rcs
públ
ics
704
-
-
-
10
4.5.
Cul
tura
10.5
11
21.5
32
7.03
9
3.
542
5.87
84.
5.1.
Pro
m.
i difu
sió
de la
cul
tura
5.05
4
9.
671
6.14
8
2.
704
4.11
4Bi
blio
tequ
es1.
244
-
18
Mus
eus
-
1.
271
1.02
3
44
8
64
5Ar
xius
-
48
24
15
0
10
9Co
nser
vato
ris d
e m
úsic
a1.
255
862
1.49
5
93
9
1.
074
cent
res
de B
elle
s ar
ts-
103
27
258
186
cultu
ra p
opul
ar t
radi
cion
al2.
555
7.38
7
3.
579
909
2.08
2
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
71
Quad
re n
úm. 9
. Obl
igac
ions
rec
oneg
udes
net
es. L
iqui
daci
ó 19
99.
Desp
eses
no
obli
gatò
ries
. Pes
sete
s pe
r ha
bita
nt.
Tota
l per
tra
ms
de p
obla
ció
< 5.
000
5.00
0 -
20.0
0020
.001
- 5
0.00
0>5
0.00
0To
tal
4.5.
2. E
duca
ció
físic
a, e
spor
ts i
esb
arjo
5.42
3
11
.675
84
2
75
6
1.
682
Inst
al.la
cion
s es
port
ives
4.
643
10.8
07
-
-
896
Prom
oció
de
l’esp
ort
780
868
108
756
786
4.5.
3. A
rque
olog
ia i
pro
tecc
ió d
el p
atrim
oni
34
186
49
82
81
4.6.
Altr
es s
erv.
com
unit
. i s
ocia
ls71
1
1.
191
1.76
6
2.
519
2.11
6
5.1.
Inf
rast
. bàs
ique
s i
tran
spor
ts88
0
96
1
33
6
68
6
62
4 5.
1.2.
Rec
urso
s hi
dràu
lics
616
634
-
-
79
5.1.
3. T
rans
p.te
rrest
re ,
mar
ítim
i flu
vial
-
32
7
89
65
9
52
4
Tr
ansp
ort
col.l
ecti
u ur
bà
de v
iatg
ers
-
18
1
24
8
-
92
altr
es26
4
14
6
24
8
27
15
5.2.
Com
unic
acio
ns15
7
83
7
27
6
27
5
31
7
5.3.
Inf
rast
ruct
ures
agr
àrie
s25
0
25
9
23
7
-
81
5.3.
3. M
illor
a de
l med
i na
tura
l25
0
25
9
23
7
-
81
5.4.
Inv
est.
cien
tífi
ca, t
ècni
ca i
apl
icad
a12
-
-
8
5
5.5.
Inv
est.
bàs
ica
i es
tadí
stic
a-
-
28
25
2
17
4
6.2.
Reg
ulac
ió c
omer
cial
-
20
7
19
2
66
3
50
3M
erca
ts m
unic
ipal
s-
-
-
-
-
7.1.
Agr
icul
tura
, ram
ader
ia i
pes
ca-
147
769
8
20
5
7.2.
Ind
ústr
ia-
921
193
70
164
7.3.
Ene
rgia
89
-
10
1
-
26
7.4.
Min
eria
-
-
-
-
-
7.5.
Tur
ism
e-
779
298
20
146
9.1.
Tran
sf. a
Adm
in.p
úbliq
ues
202
155
1.38
9
1.
924
1.63
3
Tota
des
pesa
no
oblig
atòr
ia25
.238
65
.708
33
.073
23
.704
29
.239
TOTA
L DE
SPES
A10
8.79
2
14
1.81
4
12
2.42
3
10
0.90
8
10
9.42
0
DIP
UTA
CIÓ D
E BA
RCEL
ON
A.
SÈRI
E PA
PERS
DE
POLÍ
TIQU
ES T
ERRI
TORI
ALS
72
Quad
re n
úm. 1
0.
Obli
gaci
ons
reco
negu
des
nete
s. L
iqui
daci
ó 19
99.
Desp
eses
no
obli
gatò
ries
. Pes
sete
s pe
r ha
bita
nt.
Tota
l per
tra
ms
de p
obla
ció.
Mit
jana
= 1
00
< 5.
000
5.00
0 -
20.0
0020
.001
- 5
0.00
0>5
0.00
0To
tal
2.2.
Seg
uret
at i
prot
ecci
ó ci
vil
45
138
111
93
100
2.2.
2. S
egur
etat
43
136
112
93
100
2.2.
3. P
rote
cció
civ
il1.
105
1.09
5
-
-
10
0
3.1.
Seg
uret
at i
pro
tecc
ió s
ocia
l26
7
1.
253
-
-
100
Serv
eis
soci
als
de b
ase
288
1.24
9
-
-
10
0
altr
es83
1.
288
-
-
100
3.2.
Pro
moc
ió s
ocia
l16
61
15
0
88
10
0
3.
2.2.
Pro
moc
ió o
cupa
ció
18
40
115
103
100
3.2.
3. P
rom
oció
i re
inse
rció
soc
ial
6
98
37
8
-
100
altr
es-
1.30
3
-
-
10
0
4.1.
San
itat
17
361
15
103
100
Cent
res
assi
stèn
cia
prim
ària
230
137
59
108
100
Altr
es2
377
12
103
100
4.2.
Edu
caci
ó 27
1
30
4
25
6
15
10
0M
ante
nim
ent
c.pú
blic
s i
ense
ny.p
rimar
i31
9
31
4
20
7
-
100
Esco
les
Bres
sol
600
431
238
81
100
altr
es-
212
342
-
10
0
4.3.
Hab
itat
ge i
urba
nism
e10
5
14
7
99
95
10
04.
3. 1
. Ha
bita
tge
50
148
100
96
100
Parc
s pú
blic
s6.
924
-
-
-
10
0
4.5.
Cul
tura
179
366
120
60
100
4.5.
1. P
rom
. i d
ifusi
ó de
la c
ultu
ra12
3
23
5
14
9
66
10
0Bi
blio
tequ
es6.
924
-
-
-
10
0M
useu
s-
197
159
69
100
Arxi
us-
44
22
137
100
Cons
erva
toris
de
mús
ica
117
80
139
87
100
cent
res
de B
elle
s ar
ts-
55
15
139
100
cult
ura
popu
lar
trad
icio
nal
123
355
172
44
100
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
73
Quad
re n
úm. 1
0.
Obli
gaci
ons
reco
negu
des
nete
s. L
iqui
daci
ó 19
99.
Desp
eses
no
obli
gatò
ries
. Pes
sete
s pe
r ha
bita
nt.
Tota
l per
tra
ms
de p
obla
ció.
Mit
jana
= 1
00
< 5.
000
5.00
0 -
20.0
0020
.001
- 5
0.00
0>5
0.00
0To
tal
4.5.
2. E
duca
ció
físic
a, e
spor
ts i
esb
arjo
322
694
50
45
100
Inst
al.la
cion
s es
port
ives
51
8
1.
206
-
-
100
Prom
oció
de
l’esp
ort
99
110
14
96
100
4.5.
3. A
rque
olog
ia i
pro
tecc
ió d
el p
atrim
oni
42
229
60
101
100
4.6.
Altr
es s
erv.
com
unit
. i s
ocia
ls34
56
83
11
9
10
0
5.1.
Inf
rast
. bàs
ique
s i
tran
spor
ts14
1
15
4
54
11
0
10
05.
1.2.
Rec
urso
s hi
dràu
lics
777
799
-
-
100
5.1.
3. T
rans
p.te
rrest
re ,
mar
ítim
i flu
vial
-
62
17
12
6
10
0
Tr
ansp
ort
col.l
ecti
u ur
bà
de v
iatg
ers
-
19
6
26
8
-
100
altr
es1.
758
972
1.65
2
18
0
10
0
5.2.
Com
unic
acio
ns50
26
4
87
87
10
0
5.3.
Inf
rast
ruct
ures
agr
àrie
s30
7
31
8
29
1
-
100
5.3.
3. M
illor
a de
l med
i na
tura
l30
7
31
8
29
1
-
100
5.4.
Inv
est.
cien
tífi
ca, t
ècni
ca i
apl
icad
a21
9
-
-
14
6
10
0
5.5.
Inv
est.
bàs
ica
i es
tadí
stic
a-
-
16
14
5
10
0
6.2.
Reg
ulac
ió c
omer
cial
-
41
38
13
2
10
0M
erca
ts m
unic
ipal
s-
-
-
-
-
7.1.
Agr
icul
tura
, ram
ader
ia i
pes
ca-
72
376
4
10
0
7.2.
Ind
ústr
ia-
560
117
43
100
7.3.
Ene
rgia
343
-
38
9
-
100
7.4.
Min
eria
-
-
-
-
-
7.5.
Tur
ism
e-
534
204
14
100
9.1.
Tran
sf. a
Adm
in.p
úbliq
ues
12
9
85
11
8
10
0
Tota
des
pesa
no
oblig
atòr
ia86
22
5
11
3
81
10
0
TOTA
L DE
SPES
A99
13
0
11
2
92
10
0
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
75
Annex 2
Model de quadre de recollidad’informació dels pressupostosmunicipals
DIP
UTA
CIÓ D
E BA
RCEL
ON
A.
SÈRI
E PA
PERS
DE
POLÍ
TIQU
ES T
ERRI
TORI
ALS
76
Obli
gaci
ons
reco
negu
des
nete
s. L
iqui
daci
ó 19
99
capí
tol 1
capí
tol 2
capí
tol 3
capí
tol 4
capí
tol 6
capí
tol 7
capí
tol 8
capí
tol 9
Tota
l
2.2.
Seg
uret
at i
prot
ecci
ó ci
vil
2.2.
2. S
egur
etat
2.2.
3. P
rote
cció
civ
il
3.1.
Seg
uret
at i
pro
tecc
ió s
ocia
lQu
otes
a M
utua
litat
s o
a la
Seg
uret
at S
ocia
l
3.2.
Pro
moc
ió s
ocia
l3.
2.2.
Pro
moc
ió o
cupa
ció
3.2.
3. P
rom
oció
i re
inse
rció
soc
ial
4.1.
San
itat
Cent
res
assi
stèn
cia
prim
ària
4.2.
Edu
caci
ó M
ante
nim
ent
c.pú
blic
s i
ense
nyam
ent
prim
ari
Esco
les
Bres
sol
4.3.
Viv
enda
i ur
bani
sme
4.3.
1. V
iven
da4.
3.2.
Urb
asni
sme
i arq
uite
ctur
aPa
rcs
públ
ics
4.5.
Cul
tura
4.5.
1. P
rom
. i d
ifusi
ó de
la c
ultu
raBi
blio
tequ
esM
useu
sAr
xius
Cons
erva
toris
de
mús
ica
cent
res
de B
elle
s ar
tscu
ltura
pop
ular
tra
dici
onal
4.5.
2. E
duca
ció
físic
a, e
spor
ts
i es
barjo
Inst
al.la
cion
s es
port
ives
Prom
oció
de
l’esp
ort
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
77
Obli
gaci
ons
reco
negu
des
nete
s. L
iqui
daci
ó 19
99
capí
tol 1
capí
tol 2
capí
tol 3
capí
tol 4
capí
tol 6
capí
tol 7
capí
tol 8
capí
tol 9
Tota
l
4.5.
3. A
rque
ol.
prot
ecci
ó de
l pat
rimon
i
4.6.
A
ltre
s se
rv.c
omun
i. i
soci
als
5.1.
Inf
rast
ruc.
bàsi
ques
i t
rans
port
s5.
1.1.
Car
rete
res,
cam
ins
veïn
als
i vi
es p
úbliq
ues
5.1.
2. R
ecur
sos
hidr
àulic
s5.
1.3.
Tr
ansp
.ter
rest
re ,
mar
ítim
i
fluvi
alTr
ansp
ort
col.l
ecti
u ur
bà
de v
iatg
ers
5.2.
Com
unic
acio
ns
5.3.
Inf
rast
ruct
ures
agr
àrie
s5.
3.3.
Mill
ora
del m
edi
natu
ral
5.4.
Inv
est.c
ient
ífica
, tèc
nica
i ap
licad
a
5.5.
Inv
est.
bàs
ica
i es
tadí
stic
a
6.2.
Regu
laci
ó co
mer
cial
Mer
cats
mun
icip
als
7.1.
Agr
icul
. ram
ader
ia i
pes
ca
7.2.
Ind
ústr
ia
7.3.
Ene
rgia
7.4.
Min
eria
7.5.
Tur
ism
e
9.1.
Tra
nsf.
a A
dmin
. púb
lique
s
Med
i am
bien
Tota
l pre
ssup
ost
de d
espe
ses
cons
olid
at
L’estimació de la despesa no obligatòria dels ens localsde la província de Barcelona
Barcelona, maig de 2001.
Servei de Programació. Diputació de Barcelona
Aquest text és una reproducció íntegra del treball lliurat pels autors
Ajuntaments
L’objectiu d’aquest apartat és quantificar el volum de despesa discrecional realitzadapels ajuntaments de la província de Barcelona, ajuntament de Barcelona exclòs, l’any1999.
Mitjançant el servei d’informació econòmica municipal (SIEM) de la Diputació deBarcelona hem obtingut el conjunt de la despesa dels ajuntaments de la província deBarcelona de l’any 1999 que ha estat de 345.565 milions de pessetes.
A partir de la mostra de les liquidacions dels pressupostos de l’any 1999 de 46 ajunta-ments que representen el 44% de la població s’han obtingut els percentatges que repre-senten, per capítols i mida de municipis, la despesa discrecional en relació al conjuntde despeses dels ajuntaments.
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
81
Quadre 1. Liquidació pressupostos municipals(en milions de pessetes)
Cap.I Cap.II Cap.III Cap.IV Cap.VI Cap.VII Cap.VIII Cap.IX Total
Majors 50.000 hab. 48.321 39.502 4.735 20.923 28.608 3.451 554 10.354 156.448
Entre 20.001 i 50.000 hab. 18.870 15.294 1.621 6.324 13.333 691 50 5.397 61.580
Entre 5.001 i 20.000 hab. 27.733 25.274 1.692 5.348 22.765 561 85 6.213 89.671
Fins a 5.000 hab. 9.178 11.587 601 1.732 12.844 226 10 1.688 37.866
TOTAL 104.102 91.657 8.649 34.327 77.550 4.929 699 23.652 345.565
Aquest percentatges aplicats al conjunt de la despesa municipal de la província deBarcelona, per capítols de despesa i mida del municipi, permeten fer una aproximacióal conjunt de despesa de caràcter discrecional de l’any 1999 en un import de 106.094milions de pessetes.
Aquesta quantitat, 106.094 milions de pessetes, representa el 30,7% del total de ladespesa municipal dels ajuntaments de la província de Barcelona, exclosa la del’Ajuntament de Barcelona.
DIP
UTA
CIÓ D
E BA
RCEL
ON
A.
SÈRI
E PA
PERS
DE
POLÍ
TIQU
ES T
ERRI
TORI
ALS
82
Quadre 2. Relació despesa discrecional / total despesa
Cap.I Cap.II Cap.IV Cap.VI Cap.VII
Majors 50.000 hab. 34,01% 18,57% 54,66% 7,95% 31,53%
Entre 20.001 i 50.000 hab. 36,36% 29,35% 59,33% 14,48% 28,80%
Entre 5.001 i 20.000 hab. 55,18% 45,66% 79,26% 46,52% 34,19%
Fins a 5.000 hab. 28,21% 26,17% 49,21% 14,85% 21,76%
Quadre 3. Estimació de la despesa discrecional dels ajuntaments de la província de Barcelona (any 1999)
Cap.I Cap.II Cap.III Cap.IV Cap.VI Cap.VII Cap.VIII Cap.IX Total
Majors 50.000 hab. 48.321 39.502 4.735 20.923 28.608 3.451 554 10.354 156.448
Majors 50.000 hab. 16.434 7.336 0 11.437 2.274 1.088 0 0 38.569
Entre 20.001
i 50.000 hab. 6.861 4.489 0 3.752 1.931 199 0 0 17.232
Entre 5.001
i 20.000 hab. 15.303 11.540 0 4.239 10.590 192 0 0 41.864
Fins a 5.000 hab. 2.589 3.032 0 852 1.907 49 0 0 8.429
TOTAL 41.187 26.397 0 20.280 16.702 1.528 0 0 106.094
Diputació de Barcelona
Dins d’aquest mateix apartat de despesa no obligatòria del món local de la província deBarcelona es pot afegir un conjunt de serveis que presta la Diputació de Barcelona i queno són competència de l’ens provincial. La despesa de l’any 1999 va ser de 21.546milions de pessetes.
LA D
ESPE
SA N
O O
BLI
GATÒ
RIA D
ELS
AJU
NTA
MEN
TS
83
Quadre 4. Despesa en serveis impropis Diputació de Barcelona (any 1999)
Imports (en milions de pessetes)
Serveis Socials 2.974
Sanitat 11.187
Educació 2.429
Suplències Generalitat 4.956
TOTAL 21.546