coeducar des de l'àmbit local: una aproximació al concepte ... · la diputació de barcelona...

Col·lecció_Documents de Treball

Sèrie_Igualtat i Ciutadania 17

Coeducardes de l’àmbit local

Una aproximació al conceptede ciutats coeducadores

17

Co

educ

ar d

es d

e l’à

mb

it lo

cal

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

1466-2011 DT 17 Coeducar des de l'àmbit local Coberta ALTA.pdf 3 28/06/11 14:20

La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar el progrés i el benestar de la ciutadania.

La col·lecció Documents de Treball facilita als agents del món local documentació actualitzada per contribuir a millorar la gestió de les polítiques públiques locals.

L’objectiu del present document és oferir eines i recursos per poder fer front a les noves necessitats educatives de la ciutadania, partint de la base de la necessària igualtat entre sexes i la interacció entre les diferents maneres de fer i de viure al món. Amb aquest objectiu delimita l’abast actual del concepte «coeducació» i la relació entre educació i gèneres, proposa orientacions metodològiques per al treball coeducatiu a nivell local i dóna a conèixer què són les ciutats coeducadores.

L'educació és un camí segur per avançar cap a una societat més justa i igualitària; en de�nitiva, més democràtica.

Àrea d’Igualtat i Ciutadania

Oficina de Promoció de Polítiques d’Igualtat Dona-HomeSant Pere Més Baix, 708003 BarcelonaTel. 934 049 095 · Fax 934 049 186www.diba.cat/dones

Consulteu altres publicacions al web de la Llibreria de la Diputació de Barcelona:

www.diba.cat/llibreria

Col·lecció_Documents de Treball

Sèrie_Igualtat i Ciutadania, 17

Coeducar des de l’àmbit local

Una aproximació al concepte de ciutats coeducadores

Autores:Cecília PerazaAnna Carreras

© DiputaciódeBarcelonaJuliol,2011

Dissenyiproducció:DirecciódeComunicaciódelaDiputaciódeBarcelonaComposició:gama,slISBN:978-84-9803-465-3Dipòsitlegal:BI-1993-2011

5

Índex

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Què és la coeducació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Històriadelacoeducació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Del’escolamixtaalaperspectivacoeducativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

Reptesdelacoeducacióavui . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Coeducar és prevenir la violència de gènere . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

Elsprocessosdesocialització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

Laviolènciadegènere . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

Lateoriasexe-gènere . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

Elsgèneresilesidentitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

Elsestereotipsdegènere . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

Reconèixerelsexismeenlapràcticaquotidiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

Orientacions metodològiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

Lametodologiadelcanvi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

Laculturadel’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

Coeducar en el marc escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

L’expressiódelsexismeenelcurrículumescolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

Latransmissiódelsexismeatravésdelcurrículumocult . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55

Lainteraccióescolar:l’altracaradelamoneda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

Educacióemocionaliafectiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60

Índex6

Coeducar des de l’àmbit local: portes obertes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

Ciutatscoeducadores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

Oportunitatscoeducatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64

AnnexI .Municipisenquestats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68

AnnexII .Enquesta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73

7

Presentació

Emplaupresentar-vosunnoudocumentde treball,CoeduCar des de l’àmbit loCal. una aproximaCió al ConCepte de Ciutats CoeduCadores .Haestatpensatcomunaguiad’ac-tuació,reflexióianàlisisobrequèsignificaeducarenlaigualtatiperalaigualtat .

Responalafermaconviccióqueelprocéseducatiunosecircumscriual’escola,sinóque,d’unamaneraoaltra,totesitotssomagentseducatiusiquelaciutatésunespaieducatiuperexcel·lència .

Eldocumentnointentanomésdeposarenrelleuaquestaresponsabilitateducativaenquèensveieminvolucradeslespersonesquetreballemivivimalesciutats,sinódeportar-laatermeenbeneficidelacomunitat .Ensdónalespautesperquèaquestaeducacióesbasienelrespecteil’acceptaciódeladiversitatielsvalorsdecadascu-nadelespersones,ielspermetielseudesenvolupamentintegralcomaciutadansiciutadanesdepledret,responsablesicompromesosamblasocietatqueelsenvolta .

Éselqueanomenemcoeducacióiqueenspermettrencarambelsprejudicisielspa-tronsdeconductaqueperpetuen,encaraara,lesdiscriminacionsbasadesenelsexe,ienspermetavançarcapaunesrelacionsbasadesenlaigualtatdelséssershumans .

Iseràlaprojecciódelamiradacoeducativaalesciutatslaqueenspermetràprendreconsciènciaqueelbenestarilaqualitatdevidadeciutadansiciutadanesestrobenestretamentvinculatsaldesenvolupamentd’unasocietatigualitàriaidemocràtica .

Aquesttipusdesocietatéslaquepromovemdesdel’Àread’IgualtatiCiutadaniadelaDiputaciódeBarcelona,i,peraixò,undelseixosestratègicsdelesnostrespolíti-quespúbliqueselconstitueixlacoeducació .Ambaquestapublicacióvolemproveird’unaeinaquefacilitilasevaaplicacióenl’àmbitlocal .

Esticconvençudaquetotesaquellespersonesqueinterveniuenelprocéseducatiuicompartiuelnostreprojectedeprogréshitrobareuelselementsnecessarisperre-pensar i tirarendavant lavostratasca,unatascade laqualningúnoespotdes-entendre .

Imma MoraledaPresidentadelegadadel’Àread’IgualtatiCiutadania

8

Pròleg

Bajo las piedras hay flores que todavía no han nacido.

DelcontePrincesas olvidadas o desconocidas PhilippeLechermeieriRébeccaDautremer

Eldocumentqueteniualesmanséselfruitdeltreballdemoltsanys .Vaminiciarelnostrecamícoeducatiucomungrup,alprincipideladècadadelsnorantadelseglepassat,al’InstitutdeCiènciesdel’Educació(ICE)delaUniversitatAutònomadeBar-celona(UAB) .MarinaSubirats,MartaRovira,XavierBonal,XavierRamblaijomateixavamtreballarenprojectesderecercacom«L’Itxasoil’Arianne»,amblacol·laboraciódemésdevintescolesd’arreudel’Estatespanyol,quatred’ellesaCatalunya .Desd’aleshores,JuditRifàformapartdelnostreequip .

L’ediciódelsQuaderns per a la Coeducacióéselregistrequeil·lustralesnecessitatsilespreocupacionsd’aquellaèpoca,alvoltantdecomelsistemasexe-gènereopera-vaenl’educacióicomesmanifestavaalapràcticaquotidianaalesescoles .Alesho-res,vamdissenyarunametodologiapertald’explicarcomesproduïenireproduïenlesdiscriminacionsperraódegènereenl’àmbitescolar .Vamsistematitzarsetzeex-periènciesd’intervenció,apartirdel’observaciódelarealitateducativadesdelapers-pectivadegènere .D’aixòendiem«intervenciócoeducativa» .

Elnostretreballvoliacontribuiralaconstrucciósocialdelesidentitatsfemenines .Haví-emconstatatl’absènciadelesculturesidelsconeixementsdelesdonestantalahistò-riacomalcurrículumeducatiu .Elprotagonismemasculíentotselsàmbitsdelavidamar-ginava i ocultava la creativitat i les veus femenines a l’escola . Vam comprendre laimportànciadel’úsd’unllenguatgeinclusiuqueanomenéstantlesdonescomelshomes .

Enelcamírecorregut,vamdescobrirunamancageneralitzadadecriterispertaldedefinirelsvalorssocialsquefeienfaltaenunasocietatencanvi .S’haviaavançatenelconsensdeconsiderarladonasubjectededretsfonamentalscomlallibertatielco-neixement .Tanmateix,nos’haviacomençatadiscutirsobreelsdeuresquehemd’as-solir,homesidones,pertaldeferpossiblelaigualtatilajustícia .

Posteriorment,desdel’Institutd’Educaciódel’AjuntamentdeBarcelona(2000-2007),vamconcentrarelsnostresesforçoseneldissenyd’unapolíticaeducativabasadaendeterminatsvalorsdeconsenssocial,comaraelrespecte,laconfiança,laresponsa-bilitat,l’autonomiaielreconeixement .Enelprocésdedefiniciódevalorsdeconsens,justamentdesdelaperspectivadegènere,vamcomprendrequela«cura»ésunadi-mensióimprescindibleenlesrelacionshumanesienlarelacióamblaTerra .

Pròleg9

Vamgenerarunespaidediàlegciutadà,compartintbegudesialimentsecològics,enelqualaflorarenlesnecessitatsipreocupacionsdelmomentenrelacióambelsaber:lestertúlieseducatives«Sota lallunaverda»,unainiciativacoeducativadequalitatisostenibleeneltemps .Projectescom«Recuperemelsjardinsescolars»o«BarcelonaIdentitats»,enquèvanparticiparmoltesescolesdelaciutat,tambévanserpensatsdesd’unaperspectivacoeducativaenl’àmbitlocal .

L’experiènciadetreballinterdisciplinarienl’Administraciólocalensvadonarunavisiómésàmpliadelacoeducació .Vamconstatarquelaperspectivadegènerehad’incor-porarlesdimensionsdelasostenibilitatilainterculturalitatitranscendireldebatdelsvalorsdel’àmbitescolaral’àmbitciutadà,perimplicarlesfamílies,elsbarrisi,ende-finitiva,lesciutats .

Alllargdelllibreusanireutrobantambsaborsitexturesdiferents,algunsdelsqualsusresultaranconeguts .Algunespàginesestanimpregnadesambelssaborsdelasa-viesailesreflexionsprofundesdelanostraamigaimestraMarinaSubirats .Ellahaensenyatmoltesdonesialgunshomesatenyirlesfeinesdiàriesdejustíciaiequitat .Altrespàginesresumeixenelsesforçosconscientsdeniarsomnispossiblesjuntamentambmoltesdonesfeministesamblesqualshemconstruïtpensamentipràctiquesco-educatives .

Dosd’aquestesdonessónlesautoresd’aquestdocument .CecíliaPerazaésunadonajove,apassionadapelsaber,perlavidaiperlajustícia .Haassumitconscientmentelcompromísielrepted’endinsar-seenlacomplexaaventuradesistematitzarconeixe-mentsimetodologiessobrelacoeducació,amblafinalitatd’obrirlesportesdelscen-tresescolarsidurlacoeducacióaimpregnariaimpregnar-sed’altresexperiènciesiespaisvitals .AnnaCarrerasésunadonavalenta,autònoma,tambéapassionadaipro-fundamentalegre .Ésjoveiconfiada,ésunaprofessionalconscientiexcel·lenttreba-lladora .

AnnaCarrerasPort,CecíliaPerazaSanginés,JuditRifàDachs,MarinaSubiratsiMar-toriijomateixahemconstituïtunaassociació,quehemanomenatCoeducació, ambl’objectiudemantenirelsespaisdediàlegidiscussióqueenspermetinseguirinves-tigant,aprenentiincidintenlesdinàmiqueseducativesenlavidaescolariciutadana .Pertald’avançarenaquestcamí,usanimemautilitzaraquestdocumentiafer-noselsvostrescomentarisisuggerimentsperanarconsolidant,desdelspetitsgrupsd’àm-bitlocal,unasocietatcivilforta,reivindicativaiigualitària .

Amparo Tomé González

10

Vivimunmomenthistòriccaracteritzatperlacomplexitatipelsprocessosconstantsdecanvidavantdelsquals,l’educació,enelsentitmésamplidelterme,nopotrestarindiferent .Peraixò,ésfonamentaldisposard’orientacionsmetodològiques,einesire-cursosperpoderferfrontalesnovesnecessitatseducativesdelaciutadania,dema-neraqueespuguiassoliradequadamentaquestaresponsabilitatcompartidasobrelabasedelaigualtatentreelsgèneresilainteracciódelesdiferentsmaneresdeferideviurealmón .

Aquestdocumentdetreballesproposabàsicamenttresobjectiusquepretenendonarsuportalatascaquotidianadelsajuntamentsdelaprovíncia,eneldissenyil’execu-ciódepolítiquespúbliquesadequadesalesnovesnecessitatssocialsdesd’unapers-pectivacoeducativa:

–Definirlacoeducacióielsconceptesrelatiusal’educacióielsgèneres .

–Proposarorientacionsmetodològiquesperaltreballcoeducatiuenl’àmbitlocal .

–Ferunaprimeraaproximacióalconceptedeciutatscoeducadores .

Tanmateix,comqueestemparlantd’unconcepteconegutdesdeltempsdelaSego-naRepública,especialmententrelespersonesvinculadesalcampdel’educacióidelapromociódepolítiquesd’igualtat,hemvolgutanarmésenllàdeladefinicióconcep-tualpertald’esbrinarcoms’haanatreconfigurantaquestconceptealllargdelsanysicomespotabordarl’educacióenlapromociódelespolítiquesd’igualtatdegènere .

Enelprimercapítold’aquestdocumentdetreballesfaunarevisióhistòricadel’origendelacoeducaciócomunmodeleducatiutransformadorqueafavoreixlaigualtaten-trenenesinens .Tambéesfaexplícitaladiferènciaentrel’escolamixtailaperspecti-vacoeducativa,perdonarpeuaunareflexióglobalsobreelsreptesdelacoeducacióavui .

Pertald’oferirunadefinicióactualitzadad’aquestconcepteidelesmaneresenquès’hadesenvolupatenelcontextdelaprovínciadeBarcelona,s’harealitzatunestudiambunamostrail·lustrativadepersonaltècnicdelsajuntaments(agentsd’igualtat),pertaldeconèixerlessevesexperiènciesilasevainterpretaciódeltreballlocalambmiradacoeducativa .

L’objectiud’aquestexercicideredefinicióéspoderoferireinesimetodologiesadequa-desalscontextoslocalstotbasant-nosenexperiènciespropereseneltempsienelcontextsocialambundoblepropòsit .D’unabanda,contribuiractivamentalfomentdelaformaciópermanentdelpersonaltècnicdelesadministracionslocalsi,del’altra,

Introducció

Introducció11

oferirnovesestratègiesd’actuacióquereforcinlapromociódelaigualtatdegènereenelsdiferentsàmbits,momentsiespaiseducatiusd’unaciutat .

Elsdestinatarisd’aquestdocumentsónelssegüents:

–Personesquetenenresponsabilitatspolítiquesalsmunicipisdelaprovíncia .

–Tècniquesitècnicsmunicipals .

–Agentsd’igualtat .

–Professionalsdel’ensenyamentialsequipseducatiusdelsàmbitsformal,nofor-maliinformaldel’educació .

–Toteslespersonesinteressadeseneldesplegamentdelespolítiqueseducativesidegènereenl’àmbitlocal .

Eldocumentpresenta:

–Unmarchistòriciconceptualsobrelacoeducació .

–Orientacionsmetodològiquesieinesd’observació,anàlisiiintervenciócoeducativa .

–Propostesd’actuaciócoeducativaenl’àmbitlocal .

–Elementsperal’avaluaciódelapròpiapràcticadesd’unaperspectivadegènereidevalorssolidarisidemocràtics .

–Elementsperaunaprimeraaproximacióreflexivaalconceptedeciutatscoeduca-dores .

Eldocumentdetreballqueteniualesmans,doncs,amblasevaestructura,volapor-tarorientacionsmetodològiques,einesd’observaciódel’entorneducatiulocaliexpe-riènciesd’intervenciódinsiforadel’àmbitescolar,jaquel’educacióenlaigualtatiperalaigualtatésunaresponsabilitatcompartidaqueabastatotselsespaisimo-mentsd’unaciutat .

Tanmateix,noesté lapretensiód’oferirreceptesnirespostesúniquesotancades,perquènoexisteixen .Aquestés,pertant,undocumentobert .Éselmésproperaunquaderndebitàcola .Ésunquadernques’hadeguixar,ques’hadesubratllarirees-criureconstantment .

Unquaderndebitàcolaserveixperportarunregistre .Delseucontingutsen’extreulainformaciónecessàriapercomplimentarunamenadediaridenavegació .Antigament,elsmarinershianotavenquinsventsbufaven,quinsrumbsseseguien,quineral’estatdel’atmosferailaforçadelesmàquinesamblesqualsesnavegava,aixícomelsfetsimportantsesdevingutsdurantlanavegació .

Ambaquestaanalogiausvolemconvidarautilitzaraquestdocumentcomunrecursquotidià,queconvidialareflexióialavoluntatdeportarunregistredelesvostresac-tuacionsidelessituacionsqueustrobeu .Volemqueaquesttreballusserveixicomunapartintroductòriadelavostrapròpiamaneradeferlescoses,sensepordenau-fragar .Perquèelcamídelacoeducaciójahaestatsolcatpermarineresimarinersdemoltesaigües .Ésimportant,però,recordarperonhanhagutdepassaridonarvaloralsseusassoliments,alessevestroballes,aldeixantd’aquestvaixell .

Introducció12

Noobstantaixò,aquestésunprocésquenos’acabaràmai .Hauremdeferunaava-luacióconstantdelesaccionsquefemidelesquedeixemdefer,ambunavisiócrí-ticaianalítica,perpodermillorarlanostrapràcticairespondreadequadamentalesnovesdemandessocials .

Perpoderexplorarnovesrutes,necessitaremunadisposicióobertaalcanvi,notansolsdepràctiquesprofessionals;també,isobretot,depràctiquespersonals .Perquèlarutaqueproposalacoeducacióiqueesdescriuenaquestaguianoéspasunarutafàcil .Ésunviatgellargambobstaclespersuperar .Ésunviatgequeensrecordasi-tuacionsdeprofundainjustíciasocialiensfamantenirpresentselsfactorsquegenerenlesdesigualtats .Peròl’estelquesegueix,debensegur,ensportaràcapaunportmésalegre,méstranquilimésjust .

13

Abansd’endinsar-nosenladefiniciódequèsignificacoeducaravuiendia,calmirarenrerepertalderecordarcomvanéixeraquestconcepte,comhaanatevolucionantiquinscanvishaviscutl’escoladesd’aquestaperspectiva,sempreparal·lelsalscan-vispolíticsdelseglexx .

Lahistòriadelacoeducaciócomaintervencióescolartransformadoraicomalluitacapalaigualtatentredonesihomestéunahistòriarecent,iestàíntimamentlligadaal’evoluciódelconcepted’igualtatdegènere .

Història de la coeducació

Lahistòriadelacoeducacióéslahistòriadelalluitaperlaigualtatdegènereenelmóneducatiui,mésconcretament,enl’àmbitescolar .Comlalluitafeministailalluitapelreconeixementdelsdretshumans,lacoeducaciótéelseuorigenenlesideesli-beralsil·lustradesdelaRevolucióFrancesa .

Recordemquelaburgesiarevolucionàriadelfinaldelseglexviiivadefensarla«igual-tatdetotselshomes»excloentd’aquestareivindicaciólesdones,quenoquedaveninclosesenelgenèric .Iésquelesdiferènciesentredonesihomestenenunallargatradicióbasadaenelsprejudicissobrelainferioritatbiològicaiintel·lectualdelesdo-nesrespectedelshomes .Així,elpecatoriginal,duranttotal’edatmitjana,permetiajustificarlanecessitatd’obediència,desilenciideconfinamentdelesdonesacausadelasevafaltadeprudència .Delamateixamaneraesdesaconsellavalainstrucciódelesdonesisesostenialasevainferioritat .

L’evoluciódelconceptedecoeducacióhaestatsimultàniaalcanvideposicionsdelesdonesenlasocietat .I,comaquestcanvi,s’hahagutd’enfrontaraopinionsiposicionscontràries,i,enmoltsmoments,haestatconsideratinadequati,finsitot,ridícul .Ésperaixòquecalferunbreurecorreguthistòricquepermetisituarlesvariacionsenelspatronssocialmentacceptatsrelatiusal’educaciódelesdones .

Totiquelacoeducaciósuposamodelsd’ensenyamentqueafectentantl’educaciódelesnoiescomladelsnois,eldebatques’estableixrespecteaaquesttermeestàes-pecialmentrelacionatambelconceptepredominantencadaèpocasobrelamaneraadequadad’educarlesdones .Aquestaopciócoeducativasuposaunacercademajorigualtat,davantaltresopcionsquepropugnenelmantenimentdelesdiferències .

Què és la coeducació

Quèéslacoeducació14

Lacoeducaciósuposamodelsd’ensenyamentqueafectentantl’educaciódelesnoiescomladelsnois,jaqueésunaopcióquecercalaigualtat,davantal-tresopcionsquepropugnenelmantenimentdelesdiferències .

Bases del sistema educatiu actual

LesbasesdelsistemaeducatiuactualescomencenaconstruiraEuropaamitjanse-glexviii .Segonslesideeseducativesvigentsenaquellmoment,donesihomesforencreatsperDéupertaldedesenvolupardiferentsfuncionssocialsi,enconseqüència,tambélasevaeducacióhaviadesermoltdiferenciada .

Elnostresistemaeducatiunohaevolucionatalmarged’aquestesidees .Defet,finsfamoltpoc,donesihomeshaviendedesenvoluparfuncionssocialsdiferentsijeràrqui-camentordenades .Esvanelaborarmodelsd’educacióescolar,d’acordambaquestprecepteinicial,dirigitsafomentarlesdiferènciesentrenenesinens,tantalsidelesfamíliescomalesescoles,itambéenl’àmbitreligiósi,engeneral,enlavidasocial .Laculturadomèsticapassàaconvertir-seenl’eixdeformacióescolardelesdonesalnostrepaísfinsal1970 .

Lesnenes,doncs,ereneducadesperal’únicaprofessióalaqualestavendestinades:tenircuradelsaltres,queenmoltscasoserainterpretadacomunamaneradeviureid’estaralserveifísic,sexualimoraldelsaltres .

Model escolar segregat

Aquestmodelescolarsegregathapersistitfinsalsanyssetantadelseglexx,peròtam-bélademandadecoeducacióhaestatunaconstantdesdel’últimterçdelseglexix .Caltenirencompte,però,queelquealeshoress’enteniapereducacióestàmoltllunydelqueentenemavuidia .

LaInstituciónLibredeEnseñanzafoulapioneraaproposarlacoeducaciócomalíniadetreballeducatiu .VaserenelCongresoPedagógicodel1892quanesvansentirlesprimeresveusquedemanavencoeducació .AltresautorsiautorescomAndrésMajón,FrancescFerreriGuàrdiaiRosaSensatvanmantenir lasevapetició .Aleshores,elpensamentcatòlicparlavadecoeducacióperreferir-sealacooperaciód’educadoresieducadorsenlamateixatascaeducativa,mentrequeanarquistes,republicanesire-publicansesreferienal’educacióconjuntadenoiesinois .

Al lafidelseglexix,elpensamentcatòlicconsiderava lacoeducaciócomlacooperaciód’educadoresieducadorsenlamateixatasca,mentrequel’anar-quismeielrepublicanismel’enteniencoml’educacióconjuntadenoiesinois .


Ambl’arribadadelaPrimeraRepública(1931-1933),lesinstitucionsqueendepenienesvanconvertirenmixtes(instituts,escolesnormalsiescolesprimàries),perònoesvaaconseguireltandesitjatdecretqueestablíslacoeducacióenl’ensenyamentprimari .

L’escola mixta: igualtat restringida

Alhora,lesideespedagògiquesdelmovimentdel’EscolaNovaimpulsarentambéaCatalunyalarealitzaciód’unasèried’experiènciescoeducativesd’iniciativaprivada .Aquestesexperiències,juntamentambl’experiènciadelaInstituciónLibredeEnseñan-za,representenl’antecedentimmediatdel’organitzaciódelsistemaescolardelaSe-gonaRepúblicaidelGovernautònomdelaGeneralitatdeCatalunya,estructuratsotaelmodeldel’escolamixtaperaambdóssexes .

Foufinalmentalsetembredel1937quans’establílacoeducacióatoteslesescolesprimàriesdelazonarepublicana,ambl’afirmacióconvençudaque«l’activitatdenensinenesseràigualiconjunta,posantaixífialatradicionaldivisióentreelssexesal’es-colaprimària» .

Aquestesexperiències,quecalemmarcarenelcontextd’igualtatrestringida,esvantruncarenlallargaèpocafranquista .Elsentitjeràrquic,patriarcalitradicionaldefa-míliaqueimposavaelrègimnosolsvaaturartotselsavençosrealitzatsfinsalmoment,sinóenl’àmbitpedagògicvaretornaralsprincipisdelcatolicismeméstradicional,ambunscontingutsrígidsibasatsenladivisiópersexes .

Elrègimfranquistavaabolirlacoeducacióperquèeraun«sistemacontrarialsprinci-pisreligiososdelgloriósMovimientoNacionalid’imprescindiblesupressióperantipe-dagògiciantieducatiu,perquèl’educaciódelsnensidelesnenesresponguialsprin-cipisdesanamoraliestiguid’acordambelspostulatsdelanostragloriosatradició»(Ordenministerialdel5demaigdel1939) .

L’opciódel’escolamixtavaquedartancadaperunperíodellarg .L’Esglésiatornàaas-sumir,desdelspostulatsmésretrògrads,lainiciativaenelcampdel’educació .Lale-gislaciófranquistaprohibiadenoul’escolaritzacióconjuntadenenesinensenelsni-vellsprimari isecundari .L’educacióde lesnenesesconfià,enpart,a laSecciónFemeninadelaFalange,que,ambtotselsmitjansalseuabast,esproposàdifondreunmodelpedagògicdirigitainculcaraladonaquelafinalitatdelasevaeducacióquedavacircumscritaalslímitsdelasevafunciódemareiresponsabledelallar .

Elrègimfranquistaposàfial’escolamixtaitornàalsprincipiseducatiusformu-latsalseglexviii:desvaloritzàlesdonespersonalmentiprofessionalmentdinsiforadel’àmbitescolar .

Endefinitiva,esproduíelretornalsprincipisjaformulatsenelseglexviiisobrel’edu-caciódelesnoies;igualquealeshores,eltreballforadel’àmbitdomèstics’enteniacomunadesgràciaforçadapersituacionsextremesdepobresa .


Elperíodefranquistasignificà,peralesdones,unadesvaloracióprofessionaldelasevaformacióescolaratravésdeladiferenciaciódecurrículumsidel’escolasepara-da .Ladonaquedàconfinadaal’àmbitdomèsticiselinegavalapossibilitatd’augmen-tarelseunivellculturalilasevamobilitatsocial,dretquehaviaconqueritdurantelpri-merterçdelsegle .

Finsal1970,amblaLleigenerald’educació,quemodificaenprofunditatlalegislaciófranquistareferidaal’estructuraeducativa,nos’obriràlaportaal’educacióconjuntadenoiesinois,apostantperlarenovaciódelsistemaeducatiupertald’adaptar-sealesnovesnecessitatsproductives .Apocapoc,lesescolesesvananarconvertintenmixtes .

Aquestalleiencaraincloïamatisosenelsistemaeducatiuenfunciódelsexe,peròde-claravalapretensiód’oferiratotesitotslaigualtatd’oportunitatseducativaennomd’unasocietatmésjusta .Vegemquinmodeld’igualtatexistiaaleshores:

Elprincipid’igualtatd’oportunitatss’had’aplicartambéisensecaprestriccióalapoblaciófe-menina,totiqueaquestaafirmaciónovoldirigualtatasequesentrel’homeiladona .Siaquellprincipi,queés,endefinitiva,eldelallibertat,propugnalapossibilitatqueladonaaccedeixianivellssuperiorsdeculturaideresponsabilitatambl’únicalimitaciódelasevapròpiacapacitat,seriaincorrecteafirmarqueaquestacapacitatéslamateixaqueenl’homeentotselscasos,es-pecialmentquanestractad’ocupacionsquerequereixenungranesforçfísic .1

Així,elcurrículumnoesvacreardenou,enelsentitd’integrarelcurrículumdirigitanensielcurrículumdirigitanenes,sinóquelesneness’adaptarenalcurrículumdis-senyatperanens,iesproduíaixíunaassimilacióque,d’altrabanda,vapromourel’eli-minaciódelscontingutsde«culturadomèstica»delcurrículumdirigitsanenes .

Enperdrelegitimitataquellssabersconsideratstradicionalmentfemenins,esvande-valuarlesactivitatsquerealitzavenquasienexclusivitatlesdonesivanromandreocul-tes,invisibles,reforçantaixílaideaquenocaliaincloure-lesenelsistemaformal .Elnoumodeleducatiuvacontinuar,doncs,contribuintambunafórmulafalsamentneu-traliigualitàriaalareproducciódelesdesigualtatsconstruïdes .

LaLleigenerald’educaciódel1970obrílaportaal’educacióconjuntadenoiesinois .Noescreà,però,unnoucurrículum,sinóquelesnenesvanhaverd’adap-tar-sealcurrículumdissenyatperalsnens,ielscontingutsdeculturadomèsticavandesaparèixer .

L’escola en la transició a la democràcia

Enelterrenyintel·lectual,lapedagogiaespanyoladelsanyssetantaencarainstruïalesmestresambunaeducaciódiferenciadapersexes,fonamentadaensuposadesdife-

1 . La educación en España. Bases para una política educativa. Madrid:MEC,1969,p .122 .


rènciesbiològiques,iassenyalavacomaimpropisdelesdoneselstreballsqueenelcampintel·lectualrequerienaprofundiment,abstracció,creaciócientífica,filosòficaifinsartística,treballsteòricsdefredaespeculacióifonamentacióengeneral,treballsquerequerienmoltaserenitatemotivaidominidelsnervis .

Enlatransicióalademocràcia,elsmovimentsderenovacióreclamavenunaeducaciódemocràtica,igualitàriaidequalitat .Peròlacoeducaciónofouunobjectiuprioritarid’aquestsmoviments,comtampocnohofoudelsmovimentsfeministesquecomen-çavenaformar-seenladècadadelssetantaalvoltantdelaconsecuciódel’avorta-mentlliure,eldivorcioelsmètodesanticonceptius .Aleshoresescreiaquel’escolamixtapodriaassegurarlaigualtat .

Enpocsanys,però,esvaanardesenvolupantunmarclegislatiuenmatèriad’igualtatd’oportunitatsino-discriminació .AmbelprimerGoverndelPartidoSocialistaObreroEspañol(PSOE),l’octubredel1983escreal’InstitutodelaMujer,ambl’objectiudefo-mentarcondicionsquefacilitessinlaigualtatsociald’ambdóssexesiqueafavorissinlaparticipaciódeladonaenlavidapolítica,cultural,econòmicaisocial .Aquestmo-viment institucionalvasuposarelreconeixementoficialde lanecessitatd’introduirmesureslegalsipolítiquesperacabarambladiscriminacióperraódesexe .

Durantelperíodedelatransició,lesanàlisisilesinvestigacionsfeministessobrelespràctiqueseducativesdelsanysvuitantacomencenadenunciarlesdiscriminacionsqueesprodueixenenelsistemaeducatiuiposendemanifestlasocialitzaciódiferen-ciadaqueexercial’escolamixtaiqueserviaperalareproducció,lalegitimacióilaperpetuaciódelesdesigualtatsdegènere .

Taula resum

1892 EnelCongresoPedagógico esvansentirlesprimeresveusquedemanavencoeducació .AltresautorsiautorescomAndrésMajón,FrancescFerreriGuàrdiaiRosaSensatmantinguerenaquestapetició .

1931 Ambl’arribadadelaPrimeraRepública(1931-1933),esvanconvertirenmixteslesinstitucionsqueendepenien(instituts,escolesnormalsiescolesprimàries),perònoesvaaconseguireltandesitjatdecretqueestablíslacoeducacióenl’ensenyamentprimari .

1937 S’establílacoeducacióatoteslesescolesprimàriesdelazonarepublicana,ambl’afirmacióconvençudaque«l’activitatdenensinenesseràigualiconjunta,iposaràfialatradicionaldivisióentreelssexesal’escolaprimària» .

1939 Ambl’arribadadeFranco,il’Ordenministerialdel5demaigdel1939,s’aboleixlacoeducaciópelfetdeserun«sistemacontrarialsprincipisreligiososdelgloriósMovimientoNacionalid’imprescindiblesupressióperantipedagògiciantieducatiu,perquèl’educaciódelsnensidelesnenesresponguialsprincipisdesanamoraliestiguid’acordambelspostulatsdelanostragloriosatradició» .

1970 Lleigenerald’educacióifinançamentdelareformaeducativa(LGE) .Eliminalaclàusuladeseparacióobligatòriadenensinenes .Partidàriadelaigualtatd’oportunitats(enfunciódelescapacitats),estableixunmateixsistemaeducatiuperaambdóssexes .


1983 Escreal’InstitutodelaMujercomaorganismeautònomdinsdelMinisterideCultura,ambl’objectiudefomentarcondicionsperfacilitarlaigualtatsocialentresexesiafavorirlaparticipaciódeladonaenlavidapública,cultural,econòmicaisocial .Vasuposarelreconeixementdelanecessitatd’introduirmesuresperacabarambladiscriminació .

1990 LaLleiorgànicad’ordenaciógeneraldelsistemaeducatiu(LOGSE)del3d’octubrereconeix,perprimercopenlalegislacióespanyola,ladiscriminaciópersexesenelsistemaeducatiu,iestableixlanecessitatdereconsiderarl’activitateducativa .Aquestadeclaracióesvarecolliralsdissenyscurriculars,totmarcantobjectiusicontingutsambreferènciesexplícitesalaigualtatdesexesiorientacionsperincorporarmetodologiesquehaviendepotenciarlacoeducaciódemaneratransversal .

De l’escola mixta a la perspectiva coeducativa

Apartirdel1970,unadatamolttardanaencomparacióambaltrespaïsos, l’escolamixtaesvaanargeneralitzantal’Estatespanyol .Noobstantaixò,laimplantaciódel’escolamixtanoéspasunaconseqüènciad’undebatpedagògicod’unalluitareivin-dicativadelesdones,sinódelanecessitatdelegitimarunsistemaeducatiuenquèformalmenthaguessindesaparegutlesdiferènciesdetractealsindividus .

Finsalsanyssetanta,lareflexiósobrelaproblemàticaescolaresvacentrar,entermesgenerals,enlesdesigualtatsprovocadesperraódeclassesocial,aixícomenlaman-cad’equipamentsadientsienlacríticaalscontingutsimètodesdel’ensenyamenttra-dicional .Eltemadelacoeducaciónovaaparèixerenl’escenadelsdebatspedagògicsperquèesdonavaperfetquel’escolajatractavadelamateixamaneranenesinens,jaqueelsprogrameseducatiuss’anavenunificant .

Lacoeducaciónovaaparèixerenelsdebatspedagògicsdurantlatransicióalademocràciaperquèesdonavaperfetquel’escolatractavaiguallesnenesielsnens,jaqueelsprogrameseducatiuss’anavenunificant .

Desdel’any1985,lesescolessostingudesambfinançamentpúblicvanhaverdeserobli-gatòriamentmixtes .Alesescolesmixteshaviendeconviurenensinenes .Ellesiellscom-partienprofessorati–almenysenlateoria–elsmateixosespais,programes,deuresidrets .

Enelsuposatcasqueesconstatésl’existènciadeladesigualtatperraódesexe,eraatribuïdaadiferènciesnaturals,individualsopsicològiques,quel’educacióhaviaderespectaro,simplement,noesteniaencompte,jaqueesconsideravenprioritàriesaltresdesigualtatsinodeixavenllocalareflexiórespectealsignificatrealialsefectesqueprodueixl’escolamixta .

Efectivament,ladiscriminacióperraódesexeenl’estructuraeducativatendeixadis-minuir .L’ensenyamentmixt,unareivindicacióantigadelacoeducació,ésunasituacióvisiblementavantatjadaperalesdones,encomparacióambl’educaciósegregada .


Models d’igualtat formal

Hihadiferentsmodelsdesdelaperspectivadelgènerequeinclouen,d’unabanda,aquellespersonesquepersisteixenenunaactituddiscriminatòria«tradicional»,queimplicamantenirdemaneraobertadiferentsactitudsiexpectativesrespectealsnoisilesnoies;del’altra,hihaelmodelencobert,queintentageneralitzariimposarlacul-turaielsvalorsmasculins,considerant-loscomauniversalsiòptims .

Apartird’aquestraonamentpodemdirquesil’escolamixtareprodueixlaculturaielsvalorsmasculins,invisibilitzantelssabersielsvalorsfemeninsireforçantlesbarreresdelgènereenelprocésdesocialització,esconverteixenunainstituciópatriarcalian-drocèntrica,alaqualassisteixennenesinens .

Androcentrisme. Ésunavisiódelmónidelescosesqueposal’homecomacentreimesuradetot .Universalitzalamiradamasculinacomaúnicaiuniversal,fetqueinvi-sibilitzalesdonesiocultalesrelacionsdepoder .

Patriarcat. Ésunmodeld’organitzaciósocialipolíticbasatenladominacióielpodermasculinsdelshomesverslesdones, isobreelquals’haconstruïtunúnicmodel,l’hegemònic .

Moltespersones,però,encaraconfonenconceptualmentl’escolamixtaamblacoe-ducació,finsitotprofessionalsdel’ensenyament,aixícomteòriquesiteòricsdelapedagogia,queassegurenqueal’escolajanohihasexisme .

Sexisme. Designaaquellesactitudsqueintrodueixenladesigualtatilajerarquitzaciódelsindividussobrelabasedeladiferenciaciódesexes .

Desd’aquestesposicionsdavantl’escolamixta,espressuposaque,donantlesma-teixesoportunitatsalesnenesd’adaptar-sealanormamasculina,elproblemadelse-xismeestàsuperat .Peròquanesparlad’igualtatd’oportunitats,enrealitats’estàofe-rintunaigualtatuniformeis’homogeneïtzenlesnenesielsnenssotaunúnicmodelmasculí .

L’escolamixtaeslimitaa«agrupar»alesauleslesnenesielsnensideixarforadelmónacadèmictotallòquetéaveureambelmónielsaberdelesdones .

Perentendremilloraquestplantejamentposaremunexemple .Pensemenelcurrícu-lumescolar .Elfetquelesnenesestudiïnlesmateixesassignaturesqueelsnensnovoldirqueelscontingutss’haginrevisatdemaneraquesiguinatractiustantperalsunscomperalesaltres .Sipensemenl’educaciósecundària,perexemple,podemcomprendrequelahistòriaexplicadadesdelpuntdevistaandrocèntric(posantl’ac-centenlesguerres,lesconquestesilaimposiciócultural)potresultaralienaalesne-nes,tretqueesconsiderinellesmateixesilessevesrebesàviescomunacosaquenovanser,ésadir,guerreres .Enaquestsentit,enspodempreguntarsial’escolaespar-la,perexemple,delpaperdelesdonesidelesnenesalesguerres .


L’escolacoeducativaesplantejadesdelapresènciarealdelesdones,notansolsalesaules,sinóenl’organitzacióilagestiódelsistemaeducatiuidelscen-tresescolars .

Hihadiferentsfactorsqueespodendestacardel’hegemoniadelmodelmasculíal’escola .Entred’altres,laracionalitat,l’abstracció,l’anàlisi,lestaxonomies,l’especia-litzaciófuncional,elconeixementlineal,ilaintel·ligèncialògica,formaliabstracta,iespeculativa,entred’altres .

Tanmateix,noestractadecondemnaraquestsfactors;delqueestractaaquíésdeposarenqüestióelmodelqueconformal’organitzacióescolar,queprivilegiauntipusd’intel·ligènciaiconducta,menystenintaltresconductespossibles .

L’exemplemésiteratdelaprimaciadeladiversióiellleuremasculísobrequalsevolaltreéseldelfutbolal’escola:l’úsil’abúsqueesfadelespilotesalpatiienlesacti-vitatsextraescolarsésunelementquecaltenirencompte .2

Resumint,podemdirque,encaraquel’escolamixtanoestiguidissenyadapergene-rariperpetuarlesdesigualtatsdegènere,síqueajudaalegitimar-lessinoesfaunaanàlisicríticadelselementsesmentatsfinsara .Ésadir,queelfetquenensinenesconvisquinalamateixaescolageneraunsobreentèsd’igualtatformalialhoraamagademanerasubtillapersistènciadelesdesigualtats .

Legitimació. Enunsentitpolític,éslamaneraatravésdelaquals’obtécapacitatd’exer-cirelpodersensenecessitatderecórreralaviolència .

Davantdel’escolamixta,lacoeducaciósuposalasuperaciódelslímitsqueimposenelsgèneresilacoexistènciad’actitudsivalorstradicionalmentconsideratsmasculinsambaquellsconsideratscomafemenins,detalmaneraquepuguinseracceptatsiassolitsperpersonesdequalsevolsexe .

Coeducarsignificaeducarenlaigualtatdesdeladiferència .

Caltenirencompte,però,quelacoeducaciónoésunmodelacceptatnisocialmentestès,jaqueeldiscurspedagògicdominant,aixícomelmodeld’organitzacióescolar,mantenenuncaràctereminentmentandrocèntric .Cal,doncs,formularnousreptesperalacoeducaciódelseglexxi,aixícomunnoumodelescolar,totincorporantlesnovesnecessitatsirealitatssocials .

2 . PeraprofundirenaquesttemaespotconsultarelllibredeMarinasubiratsiAmparotoméBalones fuera: reconstruir los espacios desde la coeducación .


Reptes de la coeducació avui

Lacoeducacióimplicaunprocésintencionatd’intervencióatravésdelqualespoten-ciaeldesenvolupamentintegraldelapersonalitatdenenesinens,senselesbarreresdelgènere .Ésadir,queelsprocessoscoeducatiusabastendiferentspossibilitatsper-quèlesnenespuguinexperimentardesdel’aventura,l’agressivitatolavalentia,sensepordeseracusadesd’homenots,ielsnenspuguinactuardesdelatendresa,elcon-tactefísicolacurasensel’imperatiud’evitartotallòquepuguievocarl’homosexuali-tat .D’aquestamaneras’intentaabordarelsexismeculturaldesdelapràcticaquotidi-ana,treballantelsprejudicisilesdesigualtatsquecomporta .

Elsexismetéconseqüènciesnegativestantperalesdonescomperalshomes:limitalespossibilitatspersonalsinegadeterminatscomportamentsoactituds .Ésalesdones,però,alesquesituaenunaposiciód’inferioritatidependència .

Enaquestsentit,espersegueixunaconstrucciósocialcomunainoenfrontadadelesfeminitatsidelesmasculinitats,totintegrantladiversitatd’experiènciesid’opinionsdesdelallibertatil’espontaneïtat,enlarevisióil’anàlisiconjuntadelsprocessosedu-catius .

Desdelacoeducaciónohihaunanegaciódel’existènciadetretsbiològicsquede-terminenallòmasculíiallòfemení .Delqueestractaésdedestriarelscomponentssocials,antropològics,històrics,emocionals,econòmicsipolíticspertaldetenir-losencompte,fer-losvisiblesinoinculcar-losmoralmentdesd’unaposiciódogmàticaiapriorística .

Silacoeducaciósuposaunaeducacióintegral,suposatambéunaeducacióintegra-doradelmónidel’experiènciadelesdones .Qüestionalesformesdeconeixementsocialmentdominantsiposaunaespecialatenciósobreelsprocessosevolutiusdel’afectivitatilacuradelsaltres;dónarelleualasociologiadelavidaquotidianadesdelpuntdevistafemeníinotansolsdesdelmasculí .

Peròtotaixòésunprocésquerequereixlapràcticadellenguatgesdiversos,obertsalacomunicacióinterpersonal,quenopotserreduïtal’àmbitescolarnipottancar-sesobresimateixsensepretendrelatransformaciódelesestructuresidelesconcep-cionssocialsquemantenenunaclarasituaciódiscriminatòria .

Lacoeducaciórequereixlapràcticadellenguatgesdiversosinopotserreduïdaal’àmbitescolar,jaquebuscalatransformacióprofundadelesestructuresilesconcepcionssocialsquemantenenunaclarasituaciódiscriminatòria .

Lacoeducacióés,doncs,unaalternativaglobalal’ensenyamentquevamésenllàdelatransmissiódeconeixements .Implicaunprocésatravésdelqualesposaenqüestió:


–allòqueensenyem,

–lamaneraenquèhofem,i

–elsmotiuspelsqualsensenyemallòinoaltrescoses .

Pertant,s’had’entendrequenoestractadecrearàreesoassignaturesnoves,sinód’endinsar-seentotes .Enaltresparaules,estractadecoeducardemaneratransver-sal .

L’escolaquecoeducapreparaperalavida .Sis’educaperalavida,s’handeconsi-derarelsdosàmbitsquecomprèn:elpúblicielprivat .Desd’aquestavisió,l’alumnathauriad’aconseguirconeixementsculturalsbàsics;coneixementsteòrics ipràcticsd’economiaiadministraciódomèstica;unaeducaciósexualiemocionalqueprocurilasevaplenitudi,també,unaprofessióreconegudairemunerada .

Àmbit públic i privat

Desdelaperspectivadegènere,s’evidencialadiferenciaciód’àmbitsenfunciódelsexedelespersones .Així,tradicionalments’haadjudicatal’homel’àmbitpúblicideproducció(treballremuneratireconegut),mentrequeladonahaquedatconferidaal’àmbitprivat(treballnoremuneratinoreconegut)idereproducció .

L’àmbit productiu. Ésaquellonesdesenvolupal’activitatproductivadel’economia .Elsseusresultatstenenundeterminatvalordecanvienelmercat .

L’àmbit reproductiu. Éselqueincloutotallòreferitalareproducciódelespersones,lavidadomèsticailacura .Estàconsideratcomunvalord’ús–perònodecanvi–i,pertant,escol·locaforadelmercatidel’economiaformal .

Desd’unaperspectivaandrocèntrica, l’àmbitproductiuestàrelacionatambelmónmasculíigaudeixd’unprestigisocial,mentrequel’àmbitreproductiuestàvinculatambelmóndelesdones,desprestigiatidesvalorat .Aixòimplicaunaclaradivisióijerar-quitzaciósexualdelsrols,elsespaisielstreballs .

Aquestfetnovoldirquelasoluciósiguiatorgarundeterminatvalordecanvialtreballreproductiuiqueelcontinuïnrealitzantlesdones(comesfariadesd’unalògicaan-drocèntrica),sinóquelasolucióhad’anarpelcamídetrobarlesmaneresdedonarelseujustvaloracadaunad’aquestestasquesicompartir-les,jaqueéseltreballrepro-ductiuieldel’àmbitdomèsticelquesustentaifacilitaeltreballproductiu .Quèpas-sariasilesdonesabandonessindurantquaranta-vuithoreseltreballdel'àmbitprivatireproductiuenunaciutat?

Propostes des de la coeducació

Desdelacoeducacióesposaenqüestióaquestadivisiósocialdeltreball,jaque,sibééscertqueésnomésladonaquipotassumirlatascadelagestacióilareproduc-


cióbiològica,nohidedicatotalavida(comfeiaabans) .Elsmodelsfamiliarsid’orga-nitzaciósocialestancanvianticalqueelsistemaeducatiuformalielsdiferentspro-cessos educatius globals ho tinguin en compte i integrin al màxim les diferentsmaneresdeviureideseralmón .

Lacoeducacióhad’educarambcriterisperalacríticaiperaundeterminattipusdeconvivència,decompromís,decreativitatidejustícia .Ésadir,quehad’educarenlapauiperalapaudesdelreconeixementdelconflicte .Hadereconèixeridonarvaloraladiversitatialainterculturalitat .Educarperaldesenvolupamentsostenibletotba-sant-seenl’explicitaciódelsvalorsdemocràticsiigualitaris .Quintipusd’actuacionslocalspodrienserconsideradescoeducatives?

La coeducació com a puntal bàsic de l’educació en valors

Lasocietatexperimentaunasèriedecanvisqueafectenelsmodelsdevidaielssis-temesdevalors,cosaquerepercuteixalmateixtempsenlaformaciódecriteris,enl’orientaciódelapresadedecisions,enlesrelacionsinterpersonalsienlesexpecta-tiveslaboralsivitals,ques’hand’adequardemaneracríticaaaquestarealitat .

Perpoderferfrontaaquestscanvissocialsitecnològics,enelsdarrersanyss’hancomençatagenerarcanvisculturalsdegranenvergadura,perquèhemhagutdeco-mençaramodificarelsnostresestilsdevidaielsnostrescomportaments .Enaques-taevolució,l’educacióhadetenirunpaperclauiintegrarelementsestructuralsqueincloguintantaspectesintel·lectualscomafectius .

Coeducarnoésjuxtaposarenunamateixaclasseindividusd’ambdóssexes,nitampocésuni-ficar,eliminantlesdiferènciesmitjançantlapresentaciód’unmodelúnic .Noésuniformitzarlesmentsdenensinenes,sinóque,alcontrari,ésensenyararespectarallòdiferentiagaudirdelariquesaqueofereixlavarietat .Aconseguirunaeducaciónosexistaésunproblemadelari-quesaqueofereixlavarietat .Aconseguirunaeducaciónosexistaésunproblemaqueexcedeixelmarcdel’escola,jaqueconcerneixtambélafamíliaila societatsencera,peròatravésdel’es-colaespotduratermeunaimportanttascadetransformació .3

L’educació,entesacomunaresponsabilitatsocialcompartidaquesuperaelsàmbitsfamiliariescolar,vagenerantnovesnecessitatspertald’atendreladiversitatsocialiculturalquecaracteritzaelsnostrestemps .Pertaldedonarunarespostaadequadaalacomplexitatqueaixòsuposa,s’hadededicarunaatencióespecialaalgunsas-pectesclau,comaralesrelacionsinterculturalsielsnousreptesdavantdelsdese-quilibrisentrelanaturailasocietat,aixícomlesdesigualtatsdegènere,queencaraentorpeixenlallibertatenlesrelacionshumanes .Peraixò,hemdeferfrontaunnousistemadevalorsieducarlesnovesciutadanesielsnousciutadansenvalorssocialscompartits .

3 . M .moreno .Cómo se enseña a ser niña: el sexismo en la escuela .


Elsvalorsestransmetenis’aprenen,enbonapart,atravésdelesrelacionsentreper-sonesiapartird’allòqueaquestesfanopractiquen,independentmentdelquediguin .Lesincoherènciesqueapareixenentreeldiscursilespràctiquesmoltesvegadess’es-capenalaconsciència,inomésunatascadereflexióianàlisicríticapermetidentificar-lesigenerarcanvis .

Quanparlemdevalorsensreferimaideesqueimpregnen,acompanyenis’expressenenelsnostreshàbitsienelsnostrescomportamentsquotidians .Constitueixenlabasedel’educacióenlapauiperalapau,enl’autonomiaquepermetilesmiradescríti-ques,eneldiàlegquefacilitilatrobadaentrepersonesi,pertant,entregèneres,en-tregeneracionsientrecultures .Elsvalorssónalabasedel’ensenyamentil’aprenen-tatge .

Reptes de l’educació en valors

Respecte

Autonomia

Responsabilitat

Confiança

Cura

Reconeixement

Sostenibilitat

Diversitat

Interculturalitat

Igualtat

Ciutat

Família

Escola

Grupd’iguals

Mitjans

Valors Mirades Espais

Elsàmbitsenelsqualsesdesenvolupendemaneramésevidentelsdiferentsproces-sosilesdinàmiquesd’aprenentatgesónlafamília,l’escola,lesrelacionsentreiguals,4elsmitjansdecomunicacióilaciutatcomaentornquotidià .

Lesmiradescrítiquesapartirdelesqualss’impulsenelsprocessosdediàlegirefle-xióenaquestsàmbitssónlacoeducació,ladiversitatilasostenibilitat,totesvertebra-desambl’educacióperalsdretshumans .

Lacoeducacióilesrelacionsdegèneres’entenencomelselementseducatiusquepossibilitenmaneresdepensarenlaconstruccióenllibertatdelesidenti-tatsmasculinesifemenines .

Ladiversitatésconsideradacomunelementquepossibilita inocomuninconve-nientocomunelementrestrictiu .Apartird’aquestamirada,s’emfatitzalatascaeduca-

4 . Unestudirecomanablepertald’aprofundirenaquesttemaésl’assaigdepsicologiadeJudithRichHarrisEl mito de la educación,que,desd’unaperspectivainterdisciplinària,demostraquelesmaresielsparestenenunainfluènciarelativasobrecomresultaranlessevesfillesiielsseusfills,jaquelespersonesquerealmentlessocialitzensónlesmateixesnenesielsnensdelvoltant,perquèsesocialit-zenentreellesientreellsmateixos .


tivadelessemblancesculturals,elvalordelesdiferènciesilacompatibilitatdedis-tintesidentitats .

L’educacióperaldesenvolupamentsostenibles’enténcomunprocésdinàmicicon-tinu,centratenlesdimensionseducatives,quepromouunesrelacionsrespectuosesambelmediambientiunadistribuciómésequitativadelariquesadelplaneta,quecontribueixalatransformaciósocialialaconservacióecològica .

Ambaquestselements,espromouelrespecteil’exercicidelsdretshumanscomunamanerad’anarmésenllàdelsmodelsdepoder .Unsdretsentesoscomelresultatdelaconstruccióindividualocol·lectivaquesorgeixdelapresadeconsciènciadelespossiblescontradiccionsentreelspropiscomportaments,culturalmentapresos, iaquellsqueesconsiderenpertinentsd’undeterminatmodeldeculturadepau .Lavo-luntatdecanviesconcretaennovesactituds imaneresdeferquecorresponenatransformacionsenelssistemesdevalors .

26

Apartirdediferentsprojectescoeducatiusimpulsatsidesenvolupatsenelsdarrersanyss’hanobtingutexperiènciesbendiverses .Moltesd’aquestesexperièncieshanpropiciatlareflexióalvoltantdelaviolènciadegènere,lesmaneresdeprevenir-laielsfactorsquehiintervenen .

Laviolènciaengeneralésunmalsocialqueenmajoromenorgrau,id’unamaneraod’unaaltra,tothomhapatitihaexercitmésomenysconscientment .Cal,doncs,quedesdelsdiferentsàmbitsdelasocietattreballemperaportarestratègiesdegestióireso-luciódeconflictes,enquèlaviolènciamainosiguilaresposta .Lesrelacionsagressi-vesiabusivess’handesaberidentificaritractarcomunamaneradeprevenirlavio-lènciaentotsicadascundelsàmbitsdelavidaidelsprocessosdesocialització .

Exercirlaviolènciaésimposarpensamentsovalorsamblaforça,ésfer-sevaleramblapor,ésnoentraradialogar,ésexcloureiinfravalorartotelqueposaenqüestióelpoderdequilaposaenmarxailautilitza .5

Els processos de socialització

L’escolaésundelscontextoscadacopmésimportantsenlasocialitzaciódelesper-sones,juntamentamblafamília,elgrupd’iguals(amiguesiamics,companyesicom-panys,veïnesiveïns,cosinesicosins,etc .),elsmitjansdecomunicacióatravésdelsseusmissatgesil’entornmésproper .

Socialització.Ésunprocésatravésdelqualelsindividusd’unasocietatoculturaapre-nenifanseuunrepertoridenormes,valorsiformesdepercebreiinterpretarlareali-tat .Implicaunapresadeconsciènciadel’estructurasocial,delsmecanismesdecon-trolidelsagentsqueenformenpart .Totsaquestselementsdotenlespersonesdelescapacitatsnecessàriesperinteractuarsocialmentdemaneraadequada .

La importànciadelscontextossocialitzadorsésqueconstitueixenespaisenquès’apreneniesconstrueixenelsvalorssocials,aixícomlesactitudsielscomporta-mentssocialmentacceptats .Estractadel’entornonesgenerentottipusderelacionsid’interaccionshumanes:deconfiança,dedesconfiança,depor,d’amistat,deconvi-vència,derespecte,deresponsabilitat,etc .

5 . InstitutodelaMujer,1998,citataM .Á .santos(coord .)El harén pedagógico. Perspectiva de género en la organización escolar .

Coeducar és prevenir la violència de gènere

Coeducarésprevenirlaviolènciadegènere27

Enaquestsentit,s’hadecomprendrequeésenaquestsmateixoscontextosenelsqualsespotgenerariexercirunaprofundaviolènciaenelnomdelcontrolsocial .Ésaleshoresquanaspectescomlacultura,lareligió,elsdinersolallengua,perexem-ple,podenserutilitzatsperjustificarolegitimarlaviolènciaestructuralodirecta .Iésambaquellsmateixosargumentsqueespotqualificardenormaloanormalundeter-minatcomportamentiseracceptatocastigat,iespotgenerarunpatródeviolènciacultural .

Violència directa.Ésaquellaquesuposaunaagressiófísica(unassassinat,unatortu-ra,unabufetada,unamutilació,unaviolaciósexualialtresformesdemaltractamentfísic) .

Violència estructural.Ésaquellaqueformapartdel’estructurasocialiqueimpedeixcobrir lesnecessitatsbàsiquesde lespersones(salut,alimentació,habitatge, tre-ball,etc .) .

Noobstantaixò,éstambéenelscontextosdesocialitzacióqueespodendesapren-dredeterminatspatronsculturals,aixícomreconstruirireformularelsvalorscompar-tits .Estractad’espaisenelsqualspodemdesconstruirdeterminadesactitudsicom-portamentspergenerarnovesmaneresderelacionar-nos .S’hadetenirencompte,però,quetambéexisteixenaltrestipusdeviolències .

Violència simbòlica.S’exerceixa travésdelnostreentornmésproper .Lamanerad’identificar-lapotserl’observaciód’aquellselementsdelnostreentornquetransme-tenunadesigualtatquanaparentmentsónneutres .

Perexemple,quanunespotpublicitarianunciaalgunaliment,seriadifícilpensarquetinguésalgunacàrregaviolenta .Tanmateix,siaquellanuncis’adreçanomésalesdo-nesperquèestractad’unproductelight,perexemple,s’utilitzaunacàrregasimbòlicapertalde«recordar»alesdonesquehandetenircuradelasevafiguraimantenir-seprimes(mésquesanes) .

Atravésd’aquellsuposatanuncipublicitari,s’utilitzauntipusdemissatgeque,amésdelavendadelproducte,télafinalitatdemantenirundeterminatcontrolsocial,enaquestcas,específicamentsobrelesdones .Senseserexplícit,esviolentalesdonesquenosóncoml’idealprojectatenlapublicitat .Esdeterminaunmodeldebellesacorporalatravésdelpoderdelacomunicacióvisual .S’exerceix,enaquestcas,undeterminattipusdeviolènciasimbòlica .6

Laviolenciasimbólicaesesaviolenciaquearrancasumisionesquenisiquierasepercibencomotalesapoyándoseenunas«expectativascolectivas»,enunascreenciassocialmenteinculcadas .7

6 . PeraprofundirsobreaquesttemaespotconsultareltextdePierreBourdieuLadominación mascu-lina .

7 . P .bourdieu .Razones prácticas. Sobre la teoría de la acción,p .173 .


La violència de gènere

Laviolènciadegènereespotpresentarenqualsevold’aquestsplansi/oenmoltsalavegada;ésadir,potimplicarviolènciadirecta,violènciaestructural,violènciaculturaliviolènciasimbòlica .

L’any1979,la«Declaraciósobrel’eliminaciódelaviolènciacontraladona»delesNacionsUnidesjadefinialaviolènciacontralesdonescom«totactedeviolènciabasatenlaper-tinençaalsexefemeníquetinguiopuguitenircomaresultatundanyopatimentfísic,sexualopsicològicperalesdones,incloent-hilesamenacesd’aquellsactes,lacoaccióolaprivacióarbitràriadellibertat,tantsiesprodueixenlavidapúblicacomenlavidaprivada» .

L’any2004,al’Estatespanyols’introduíperprimeravegadalaperspectivadegènerecomaanàlisidelproblemasocialalallei,8totincorporantelfactorculturalcomacau-sadelfenomen .

LaLlei13/2007,de26denovembre,demesuresdeprevencióiproteccióintegralcon-tralaviolènciadegèneredelaJuntad’Andalusiadefineixclaramentelconcepte .Se-gonsl’article3,laviolènciadegènereésqualsevolmanifestaciódeladiscriminació,lasituaciódedesigualtatilesrelacionsdepoderqueelshomesexerceixensobrelesdonespelsolfetdeser-ho .

Comprènqualsevolactedeviolènciabasadaenelgènerequetinguicomaconse-qüència,oquetinguipossibilitatsdetenircomaconseqüència,perjudiciopatimentenlasalutfísica,sexualopsicològicadeladona,incloent-hiamenacesd’aquestsactes,coercióoprivacionsarbitràriesdelasevallibertat,tantsiesprodueixenenlavidapú-blicacomprivada .

Comjahemexplicat,lareflexióalvoltantdelaviolènciadegènereilessevesmani-festacionshaestatàmpliamentabordadaidebatudadesde lacoeducació, jaquel’educaciótéunpaperclauenlareproducciódelesdesigualtatssocialsilacoeduca-ciós’haconcentrataanalitzarlesrelacionsdepoderdelshomessobrelesdonesenl’àmbiteducatiu .

Lacoeducacióabordalaviolènciadegèneredesdel’anàlisidelesrelacionsdepoderdelshomessobrelesdonesenl’àmbiteducatiuidesdelaconstrucciódelesidentitatsdegènere .

Seguintaquestalògica,lamasculinitatilafeminitatnopodenserconsideradesnomés«tretsdelcaràcter» .Lasocialitzaciódelshomesilesdones,ésadir,elsrolssocials,sexualsidegènerequeaprenemdurantlainfànciail’adolescènciasónaquellsquedesenvolupemdesprésenlavidaadulta .

8 . Lleiorgànica1/2004,de28dedesembre,demesuresdeproteccióintegralcontralaviolènciadegè-nere .


Desdelacoeducaciós’hateoritzatalvoltantdelaconstrucciódelesidentitatsdegè-nereentantqueprocessoscontinus,contradictorisdevegades,quedefineixentotesicadascunadelesaccionshumanesalllargdelprocésdevidaiquetenenelseuori-genenelsprocessoseducatiusidesocialització .

La teoria sexe-gènere

Pertald’explorarlesaportacionsdelacoeducacióaldebatrespectedelesidentitatsdegènereésimportantrecórrerelcamídeladescobertaidel’anàlisipercomptarambunmarcconceptualdereferència .

Talcomdiuladefinició,laviolènciadegènereesprodueixjustamentpelfetdeserdona .

Quèsignificaésserunadonaenlanostrasocietat?Lateoriasexe-gènereseràelnos-tremarcdereferènciaperentendre-hounamicamillor .

Desquenaixem,ofinsitotabans(quanelpareilamarejasabensielnadóseràunanenaounnen),ensconvertimenésserssexuatsiescrea,així,unadualitat:oetsunanenaoetsunnen .

Sibécertesdiferènciesbiològiquesentredonesihomessóninnegablesidicotòmi-ques(comaraelscromosomessexuals,lataxahormonalolaconstituciódel’aparellgenital),altresdiferènciessónd’unordreestrictamentestadísticinosónpasabsolu-tes,com,perexemple,latallaolaforçafísica .Generalmentlesdonessónméspetitesomenysfortesfísicamentqueelshomes,perexemple,peròsis’esculla l’atzarunhomeiunadona,potserperfectamentqueestrobielcontrari .Entotcas,delesdife-rènciessexuals,hormonalsifísiquesentrehomesidonesentenimmoltainformació .Encanvi,delessimilituds,lescoincidènciesielspuntsencomú,nosen’haparlattant .

Donesihomesposseïmpernaturalesacaracterístiquesfísiquesqueensfandi-ferentsdesquenaixem .D’acordambaquestesparticularitats,socialments’hanestablertfuncionsirolsdiferentsperacadasexe .

Desdelmomentquenaixem,doncs,segonssisomnensonenes,comencemarebreuntractediferenciatperpartdelespersonesqueensenvolten;ésadir,quenenesinenstenenunprocésdesocialitzaciódiferent .Elsvalors,lesnormesdecomporta-mentilescreencesqueenssóninculcatsdesdelaprimerainfànciadelimitenelsatri-butsilesaspiracionssocialsquesegonselnostresexe«hemdetenir» .Someduca-desieducatspercomportar-nosd’unadeterminadamaneraapartirdeladiferènciasexual,sensequeaixòguardirelacióamblescapacitatsrealsdelsindividus .Aixòéselqueesconeixcomelsistemasexe-gènere .

Perexemple,ladestresa,ellideratgeilaforçafísicasónqualitatsfomentadesentreelsnens,ambl’objectiudelasevavisibilitat,protagonismeiexercicidepoder,mentre


queentrelesnenesespromoulatendresa,ladolçorilapassivitat,amblaideasub-jacentdemantenir-lesenlainvisibilitat,enllocssecundarisienlasubmissió .

Elsistemasexe-gèneredefineixladistribucióderolssocialsfemeninsimascu-linsenfunciódelsexedelespersones,laqualcosatradueixunadiferenciacióbiològicaenunadiscriminaciósocial .

Segonsl’antropòlogamexicanaMartaLamas,elgènereéselconjuntd’ideessobreladiferènciasexualqueatribueixencaracterístiquesfemeninesimasculinesacadasexe,alessevesactivitatsiconductesiatoteslesesferesdelasevavida,mentrequeelsexeesrefereixalesdiferènciesbiològiquesinaturalsquelespersonestenimennéixer .

Peraquestmotiu,lamaneracomensrelacionemdonesihomesestàdeterminadaperlesnormesd’ordrejurídic,socialireligiós,lestradicions,lesreglesielsrolsquecons-titueixenlabased’unaculturaenunmomenthistòricdeterminat .

Sexe.Estàdeterminatperlescaracterístiquesgenètiques,hormonals,fisiològiquesifuncionalsquediferencienbiològicamentelséssershumans .

Gènere.Éselconjuntdecaracterístiquessocialsiculturalsassignadesalespersonesenfunciódelseusexe .

Lesnormesielsvalorsd’unasocietatestransmetenatravésdelaculturailasevaper-manèncias’assoleixmitjançantelprocésdesocialitzacióiaprenentatgeenlesinstitu-cionssocialscomaralafamília,l’escola,l’estat,lareligióielsmitjansdecomunicació .

Elsprocessosd’aprenentatgeacostumenarepetirlesmaneresdepensarid’actuar,perlaqualcosatambéreprodueixenelsvalorsnegatiusilesiniquitatsentreelshomesilesdones .Tanmateix,aquestprocésvariaenfunciódelaculturadelaqualestracti .

Ensuma,nosónlesdiferènciessexualslesqueimpliquenpersimateixescapacitats,aptitudsoactitudsdiferentsentreelsindividus,sinóqueelqueconfereixcapacitats,comportamentsopersonalitatsdiferentséselgènere .

Elgènereésunconjuntdenormesdiferenciadesperacadasexequecadasocietatelaborase-gonslessevesnecessitatsiquesónimposadesalsindividusapartirdelseunaixement,comapautesquehanderegirelsseuscomportaments,desigsiaccionsdetottipus .9

Enaquestesquema,elterme«sexe»designaunescaracterístiquestranshistòriques,estrictamentbiològiques,mentrequelaconcreciódel«gènere»depèndelmomenthistòricidelcontextcultural .Elsgèneressóncontínuamentredefinitsperlasocietat,mainosónestablesisempreesvanmodificantenrelacióambaltrescanvissocials,comladivisiódeltreball,lamoralsexual,elscanvisdemogràficsifinsitotlesguerres .

Enalgunscasosespodenproduircontradiccionsentresexeigènere,amblaqualcosaesfamésevidentqueelspapersd’homeidonasónfonamentalmentconstruc-

9 . M .subirats .«Conquistarlaigualdad:lacoeducaciónhoy» .Revista Iberoamericana de Educación,núm .6,1994:Género y educación .


cionssocials .Aquestescontradiccionsespalesenquanestrobenhomesquerealit-zenpapersconsideratstípicamentpropisiexclusiusdelesdones,oal’inrevés,ambunaúnicalimitacióbiològica:lareproducció .Toteslesaltresposicionsenelsistemasocialpodenserocupadesidesenvolupadesperpersonesquebiològicamentsiguinhomesodones .

Els gèneres i les identitats

Alllargdelciclevital,imitjançantelprocésdesocialització,lespersonesanemcons-truintlanostraidentitat .Laidentitatdegènereésunaconstrucciósimbòlicaicontéelconjuntd’atributsassignatsalespersones,enaparençaapartirdelsexe .

Elsgèneresestableixensistemesd’identitats icomportamentsquedeterminenallòquehandeferelsindividussegonselsexequetinguin,laqualcosaresultaabsoluta-mentlimitadoradelespossibilitatsdeldesenvolupamenthumà .Però,comsostenenMarinaSubiratsiAmparoTomé(2007),10entractar-sed’unaconstrucciósocialarbi-trària,podríempensarquenosónformulesindispensablesperalavidahumana .

Laconsideraciódelsgènerescomaconjuntsdepautessocials(ésadir,comacons-truccionssocials)diferenciadoresilimitadoresdelespossibilitatsindividualsposademanifestunarelaciódepoder:ladominaciódelshomes,imésespecíficamentdelgè-neremasculí,sobrelesdones .Aquestadominaciódónaformaatoteslesrelacionsso-cials:lafeina,lapolítica,lacultura,laciènciai,òbviament,lesrelacionsinterpersonals .

Ladominaciód’ungèneresobrel’altreconstitueixlabased’unordresocialjeràrquicquedeterminalesposicionsdelsindividusalmargedelessevescapacitatsespecífi-ques .Aquestordresocialjeràrquichaestatanomenatpatriarcat(elqualjahemdefinitambanterioritat) .

Sexisme.Ésuntermeutilitzatenciènciessocialsperdesignaraquellesactitudsqueintrodueixenladesigualtatilajerarquitzacióeneltractequerebenelsindividus,sobrelabasedeladiferenciaciódesexe .

Elsexisme,derivatdel’ordrepatriarcaldelasocietat,ésunapautaculturalalaquals’oposentotesleslleisvigentsenelmónoccidental,jaquelademocràciaesbasaenlaideaquetoteslespersoneshandesertractadesdelamateixamaneraihandete-nirlesmateixesoportunitats .

Elsexismecomportaconseqüènciesnegativestantperalesdonescomperalshomes,peròsobretotperalesdones,jaquelessituaenunaposiciód’inferioritatidedependència .Combatre’lésundelsreptesfonamentalsdelanostrasocietat .

10 . M .subiratsiA .tomé .«Elsgènerescomafórmuleslimitadores» .A:Balones fuera: reconstruir los espacios desde la coeducación .


Peralshomes,elsexismetéconseqüènciesnegatives,jaquelimitalessevespossi-bilitatscomapersones,peròelsproporcionaméspodersobrel’entorn .

És,però,perquèhihahomesquesesentencòmodesenaquestaposiciódepoderialgunesdonesquenosónconscientsdelasevaposiciósubordinada,queestractendemantenirlesformesdelsexismecomunfetnaturaliindiscutible,iesridiculitzenlesdonesquelluitenpereliminar-lodelesrelacionssocials .

Comveiem,lesidentitatsdegènerenotansolsexpressenlesconcepcionspròpiesd’unaculturaid’undeterminatcontextsocial,sinóqueactuencomalegitimadoresd’uncerttipusderelacionssocialsdepoder .Pelfetdeseretiquetatcomahomeodona,cadasubjecteéscol·locatdinsd’unacategoriasocial:lafemeninaolamascu-lina,alesqualscorresponenpapers,obligacions,dretsideures .Aquestordenamentadjudicamésvaloralacategoriamasculinailiconfereixdretssobrelacategoriafe-menina .

Els estereotips de gènere

Davantd’aquestescontradiccionsentreelsexeilesidentitatsdegènere,elsestereo-tipstenenunpapermoltambivalent .Potserpodríempensarqueensfanlavidamésfàcil,enelsentitque,comqueensdonenunaimatgepredefinidad’ungrupod’unin-dividu,janocalqueensdetinguemaconèixer-lo .

Evidentment,aquestaimatgepredefinidaestàesbiaixadaidistorsionada,iformulalarealitatd’unamaneraintencionadaoinconscientmenterrònia .Així,tendeixenacari-caturitzaroridiculitzaraquellespersonesquevolenallunyar-sedelesnormessocialsoquelluitenperserellesmateixesitrencarambelmodelsocialmentdominant .Ien-carafamésdifícilaquestatascad’autoafirmacióencontradel’establert .

Estereotip. Ésunaimatgeorepresentaciómentalmoltsimplificadai,finsitot,falseja-dad’algungrupopersonaquecomparteixdeterminadesqualitatscaracterístiquesoquepertanyaundeterminatcol·lectiu .Aquestesimatgesgeneralmentestanbasadesentòpics i judicisconvencionals iacostumenacomportarconnotacionsnegativesverslapersonaoelgrup .11

Elsestereotipssónmodelsdecomportamentsocialbasatsenopinionsprecon-cebudesivalorsques’imposenalsmembresd’unadeterminadacomunitat .

L’estereotipactuacomunmotlleomodel,jaque,enrepetir-sedemanerarígidaiin-conscient,vareproduintunprejudici,creaticompartitsocialment,quevapenetrant

11 . L’úsd’aquestconcepteprovédelsestereotipsd’impremta,ques’agafavend’unmotlledeplomenllocdeltipus original .Aquestsespodienportard’unllocal’altresensenecessitatdefercanvis .Lame-tàforarepresentaunconjuntd’ideespreestablertesqueespodenportard’unllocal’altresenseunexer-cicireflexiuocrític .


enl’imaginaricol·lectiu .Aquestesimatgesiideescorrenelperilldeportar-nosaac-tuard’unamaneramoltdeterminada,perquèsovintcondueixenaladiscriminaciódelapersonaoelgrupalqualhematribuïtaquellacàrrega .

Entreelsestereotipsdegènereméscomunsreferitsalesdonesfigurenlescaracte-rístiquesdedependència, feblesa, indecisió,subjectivitat,emocionalitat,passivitat,tendresairepressiósexual,entred’altres .

Entreelsestereotipsatribuïtsalshomesdestaquenelsadjectiusdefortalesa,valentia,objectivitat,independència,racionalitat,activitat,duresaillibertatsexual,perexemple .

Aquesttipusderepresentacionsmentalsindividualsocol·lectivessónsempreelre-flexdelaideologiadominant,jaqueaquestaorganitzalarealitatdemaneraconser-vadorasegonselsestereotipsquelisónpertinentsivetllaperlaperpetuacióilare-producciódel’ordresocialestablert .

Elscitatsestereotipsilasevaincidènciaenlesrelacionspersonalsmarquenlesdife-rènciesilesdesigualtatsentresexesipropicienrelacionsdedominacióisubordina-ció .L’exercicid’aquestpoderdiscriminahistòricamentlesdonesiafavoreixlesrela-cionsabusivesil’existènciadelaviolènciaenverslesdones .12

D’acordambGarcíaSalomón,laidentificacióambmodelsestereotipatsd’homesido-nesprovocaquelesrelacionsdeparellaqueesvanestablintestiguininfluïdesideter-minadesperactituds,rolsiexpectativessexistesqueaboquenarelacionsnoiguali-tàries, en què l’esquema «domini-submissió-dependència» conforma el de«conflicte-abús-violència» .

Redefinirlesidentitatsdegènereprevalentscomportanecessàriamentuncan-vid’actitudsicomportaments .

Reconèixer el sexisme en la pràctica quotidiana

Abansdepensaracombatreelsexisme,ésfonamentaldisposardeleseinesielsre-cursosadequatspertaldereconèixer-lo,enlessevesdiferentsformesielsseusdi-ferentsvessants,enlanostrapràcticaquotidiana .Peraquestmotiu,enaquestdocu-mentdetreballestrobarandiferents idees,orientacions imaneresdedetectarel

12 . Pertald’aprofundireneltemaiobtenireinesdetreballespotconsultarM .GarCíasalomón .Els pa-ranys de l’amor: Materials per treballar la prevenció de relacions abusives amb adolescents i joves .

L’objectiuprincipald’aquestapublicacióésoferireinespertaldetreballarenformatdetalleratravésdelavisualitzacióilapresadeconsciènciadelsestereotipsideladesigualtatdegènere,delstòpicsreferentsal’amorialesrelacionsdeparella,icomprendredequinamaneratotesaquestesqüestionsestaníntimamentrelacionadesamblesdiversesmanifestacionsdeviolènciaenlesrelacionspersonalsafectives .


sexismepertaldecontinuargenerantestratègiesd’intervencióperfomentarcanvisd’actitudsentrelaciutadania .

Perpoderocupar-nosd’aquestafeinahemd’afinarmoltlanostramiradaicreureenlanostracapacitatdedistingiraquellesactitudsquegenerendesigualtatsdetracteentreelsindividus,sobrelabasedeladiferenciaciódesexe .Sempre,però,partintdelaideaquetoteslespersonessom,enalgungrau,classistes,racistesisexistes .

Hemdetenirlacapacitatd’imaginarexemplesquotidiansqueil·lustrinaquestesdesi-gualtatsitrobarlesmaneresdesistematitzar-losidurunregistre .D’altrabanda,ésimportantgenerarotrobarelsespaisielsmomentsadequatspertaldecontrastarlesnostresimpressions,compartirlanostraanàlisiiimaginarestratègiesd’intervenciópertaldecombatrelesdiversesexpressionsdelsexisme .

Sotaaquestmarc,treballariintervenirdesdelacoeducació,entoteslesesferesdelavida,ésindispensable .Desd’aquestaperspectivapodemevidenciarelstretssexis-tesdelapràcticaeducativaquotidiana(dintreiforadel’àmbitescolar)illuitarpercon-tinuartrencantleslimitacionsqueelsgèneresensimposen .

Ésevidentqueelprocésnoresultaràfàcilniimmediat,peròésmitjançantaquestcamíd’obstaclesquelespersonespodrananartrobantelsseuspropisestils–mésjustosisincers–deviureiconviureenelmón .

Peraixò,eldesaprenentatgedelaviolènciaidelsrolsdegènereestablertsnoespotplantejardemaneraaïllada,sinóques’had’abordardemaneraintegralapartirdetre-ballarid’incidirenlaprogressivaeradicaciódelesdesigualtatssocials .

Agents de canvi

Alllargdelahistòria,elsmodelsdereferènciasobrelesrelacions–familiars,escolars,d’iguals,deparellaientregeneracions–hananatvariant .Aquestscanvissovinthanestatprovocatsperl’accióindividualicol·lectivadediferentspersonesigrupsquenosesentiencòmodesenelsrolsqueelshaviatocatviureienlesformesconcretesdedur-losatermei,demicaenmica,elsvananarcanviant .Peraixò,d’aquestesperso-nesocol·lectiusendiemquesónmotorsoagentsdecanvi .

Elprofessoratielpersonaltècnicdelsajuntaments,perlasevaposicióactivaenlatransformació,tambépodenpresentarresistènciesalcanvi .Ésadir,quemoltscopspodemtrobarresistènciesinconscientsentrelesnostrescompanyesielsnostrescom-panysquepodenpensarodirquealseucentredetreballjanohihasexisme .

Elprofessoratielpersonaltècnicdelsajuntamentssón,potencialment,agentsdecanviperalacoeducació,peròtambépodenpresentarresistències .Ésin-teressantlapossibilitatdefer«tacad’oli»ipromoureeldebatconstantilacu-riositatsociològicaentrelespersonesd’unequipdetreball .


Davantd’aquestesafirmacions,lanostrapropostaconsisteixaqüestionar-noslasi-tuació:pensemquealnostrecentredetreballnohihaelementsdiscriminadorsperraódegènere .

Ambaquestafinalitatpodemelaborarunmissatgepositiuqueenspermeticomençarainvestigariatreballar,totpartintdel’elaboracióconjuntadepreguntespertinentsinopasd’afirmacionsconfrontadores .

Alllargdelpropercapítolespresentenunasèried’orientacionsmetodològiquesquecaltenirencomptepertald’engegarprojectesd’observacióid’intervencióambunamiradacoeducativa .

36

Enaquestcapítolpresentemunasèried’orientacionsmetodològiquesqueseràim-portanttenirencomptepertald’engegarqualsevoltipusdeprojectedesenvolupatambunamiradacoeducativa .Atravésd’aquestesorientacionspretenemdotar-vosd’elementsperpoderactuardelamaneramésrigorosairesponsablepossible,enfunciód’allòquehemaprèsalllargdelapròpiaexperiència .

Aquestaguiaestàadreçadaapersonesqueprovenend’àmbitsformatiusmoltdife-rents,algunsambunatradicióinvestigadora,d’altresambunatradiciómésgestoraopragmàtica .Entotcas,leseinesqueaquíespresentenprovenend’unadisciplinadelesciènciessocialsambunaàmpliaireconegudatradicióinvestigadora:lasociologiadel’educació .

Perdir-hod’unaaltramanera,lasociologiapodriaexplicar-secomunatendènciaaveurelarealitatintentantllevar-lielsdecoratsilesmàscares,mirantdarreredelesin-terpretacionsoficials .

Sociologia. Esrefereixaquíaunadisciplinaambunsabercríticireflexiuqueaportapuntsdevistaoconeixementsdiferentsalshabituals,peròquesón«científics»;ésadir,empíricamentcontrastatsiargumentatslògicament,encaraquesempreobertsalcontrastambresultatsdenovesinvestigacions .

Endefinitiva,noésl’objectiud’aquestdocumentdetreballaprofundirenaquesttemanipretendrequeelpersonaltècnicdelsajuntamentsoelsresponsablespolíticsd’àmbitlocalesdediquinalainvestigaciósociològica;13tanmateix,síques’haconsideratfona-mentalexplicitard’onprovenenlesorientacionsmetodològiquesqueaquíespresentenifomentarentreelpersonaldelsajuntamentslacuriositatsociològica .Ésadir,fomen-tarlareflexióilacríticarigorosaentotselsàmbitsdelavidapolíticadelaprovíncia .

Perdetectarelsexismeenl’àmbitlocalpodemrecórreralametodologiadelainvestigació-accióparticipativaometodologiadelcanvi,utilitzadaenlainvesti-gaciósociològica .

L’objectiud’aquestcapítolésoferirdiferentsidees,orientacionsimaneresdedetectarelsexismeenelsidelesnostresvidesquotidianesidelsnostresespaisdetreballper

13 . Siesvolaprofundirenaspectesbàsicsdelasociologiadel’educacióespotconsultarF .Fernándezpalomares(coord .) .Sociología de la educación .

Orientacions metodològiques

Orientacionsmetodològiques37

taldecontinuargenerantestratègiesd’intervenciócoeducativa .Tanmateix,l’experi-ènciaqueavalaaquesttreballs’haconcentratenlaintervencióeducativaenelmónescolar .Noobstantaixò,s’havolgutcomençaracaminarenunanovadirecció(lespolítiqueslocals)pertaldeferunaaproximacióalconceptedecoeducacióforadel’àmbitestrictamentescolar,iavançaraixícapal’àmbitdel’educacióciutadanaenl’àmbitlocal .

La metodologia del canvi

Elpuntdepartidad’aquestapartatésrecordarqueunametodologianoéspasunareceptaoundecàlegquecalseguir .Ésunconjuntdecaminsomaneresd’aconseguirunobjectiuquepodenresultarútilsperobservarlanostrarealitat .Enaquestcas,pre-sentemunasèried’orientacionsmetodològiquesdissenyadespelgrupdecoeducaciódel’InstitutdeCiènciesdel’EducaciódelaUniversitatAutònomadeBarcelonaaladècadadelsanysnoranta,anomenada«Metodologiadelcanvi»,queofereixpautesperal’observaciódelsprocessoseducatiusdesd’unaperspectivadegènere .

Metodologia.Agrupaunasèriedemètodes(camins)quesesegueixenperaconseguirunomésobjectius,totcercantestratègiesvàlidesperincrementarelconeixement .Apli-cataunàmbitdiferentdelcientífic,esrefereixaunseguitd’observacionsoanàlisisri-gorosesqueserveixenperexplicarunamanerad’interpretaralgunfenomen .Unmètodeésunprocedimentperaconseguirelsobjectiusilametodologiaésl’estudidelmètode .

Apartirdel’experiènciad’investigacióiintervencióeducativapodemdirquel’observa-ciódelarealitatsocialhadeserlabasedequalsevoliniciativa,projecteoprogramaqueesvulguidesenvolupar .Nomésapartirdel’observaciórigorosadelarealitatseràpos-sibledissenyarestratègiesd’intervencióeducativareeixidesirespectuosesambl’entorn .

Adiferènciad’altresmetodologiesd’investigaciósociològica,lametodologiadelcan-viparteixdelsupòsitquenon’hihaproud’analitzarlarealitatsocial;ésindispensableintervenir-hienunadireccióqueserveixialespersonesinvolucradesenelsprocessoseducatius,pertald’avançardesd’unadeterminadasituaciódedesigualtatcapaunaaltrasituacióquesiguimésfavorable,justaiadequadaperalsagentsimplicats .

Lametodologiadelcanviésútilalespersonesquevoleneliminarelsexisme,enlamesuraqueofereixpautesperobservar,analitzar,entendre,decidiriinter-venirpertaldemillorarlescondicionsdevidadelespersonesdesd’unapers-pectivad’igualtatdegènere .

Aquestametodologiapresentadiferentsfases:

–Fasedesensibilització .

–Fased’investigació-acció(observació,sistematitzacióianàlisi) .

–Fased’intervenció(propostadecanvis,planificacióiintervenció) .


Així,apartirdelasensibilitzacióespotestablirunaseqüènciacíclicaqueesdesen-volupaenuncerclebasatenl’observaciódel’entorn,l’anàlisicompartida(apartirdelacreaciódelsespaisadients),laplanificacióilaintervenciósobreelscontextosedu-catius .

Gràfic 1. Seqüència cíclica de la metodologia del canvi

Intervenir

Observar

Plani�car

Analitzar Intervenir

Observar

Plani�car

Analitzar Intervenir

Observar

Plani�car

Analitzar

Sensibilització. Éselprocésatravésdelqualespreténdotardesensibilitatidesper-tarcuriositatsobrealguntemad’interèscomú;enaquestcas,lesdesigualtatsdegè-nereenl’àmbiteducatiu .Éselmomentenelqualesdifonenelsprincipalsconceptesrelacionatsamblatemàticapertaldegenerarconsciènciacríticaiafavorirlamobilit-zaciósocial .Enaquestprocésespodengenerardebats,dinàmiquesdegrupojorna-desdediscussióambl’objectiud’aproparaquestespreocupacionsalconjuntdelcol-lectiu .

Lasensibilitzacióinicialtéundobleefecte:

–Permetqueelpersonaldisposid’undiagnòsticdesituaciódesexismeenelseuentornmésproper .

–Disposafavorablementlagentimplicadaperalainnovacióenunadirecciócoedu-cativa .

Tanmateix,aquestafasenodónarespostaalespossiblescausesquegenerenlesdi-versessituacionsdediscriminaciósexistaencadaàmbit .Peraixò,comptarambl’acompanyamentdepersonesformadesenlamatèriaiambrecursoseducatiusima-terialdesuportperalprocésdesensibilitzacióésfonamentalpertald’oferirelementsexplicatiusalsfenòmensdeladiscriminaciósexista .

Durantelprocésdesensibilització,lespersonesnotenenexcessivesdificultatsperdesenvoluparundiscurscríticamesuraqueaprofundeixenenl’anàlisidelsexisme .Unaaltracosaés,aixònoobstant,conèixerlessolucionsiestardisposadesaintro-duirtottipusdemodificacionsenlapròpiapràctica .Desprésdelprocésdesensibilit-zaciós’intentaacostarelsagentsinvolucratsalcanvidepràctiques,perlaqualcosalesrestriccionsquehipodenaparèixersónbendiverses .

Uncopadquirituncertnivelldesensibilitzaciósobrelesformesdemanifesta-ciódelsexismeenelsprocessoseducatius,elsagentsdecanvi(elprofessoratoelpersonaltècnic)handecentrar-seenelcanvidelespràctiquesquotidianes .


ComafirmaXavierBonal,14serviriadebenpocdescobrirl’existènciadediscriminaciósexistasidesprésnoesplantegenestratègiespera lasevasuperació .Tanmateix,l’anàlisisobreelsàmbitsilesformesdemanifestaciódelsexismenoensofereixlaso-lucióimmediatasobrequècalferpertalquel’escolaoelmunicipiesdevinguinco-educatius .

Lasegonafasedelametodologiadelcanviescaracteritzaperunainvestigacióadre-çadaalcanvi .Plantejalanecessitatdeconèixerelproblemaenprofunditatabansd’ex-perimentarcanvisenlapràcticaquotidiana .

Aquestafased’investigació-acció-críticaacostaelsagents involucrats,enprimerapersona,alapossibilitatsimultàniadeqüestionar-sedemanerareflexivalessevesin-terpretacionsdelarealitatidecontrastarpossibleshipòtesisqueexpliquenunasi-tuaciódedesigualtat .

Hipòtesis.Ensreferimaquía l’explicaciótemptativad’unfenomendediscriminació(descripciódelescauses)oalaformulaciód’unasolucióprovisionalperaunproble-ma .Elcontrastdeleshipòtesisdelsagentsimplicatsesfaràenfunciódel’observaciódelarealitat(constatacióempírica) .

Siesdetectaunproblemadediscriminaciósexistaenunmunicipi,perexemple,lespersonesinvolucradesenelprojected’investigació-accióhaurandebuscarlescau-sesdelproblema .Aleshores,podrienconvocardiferentspersonesambresponsabili-tattècnicaipolíticaperdebatrelespossiblescausesisolucionsalproblema,utilitzantlametodologiadelcanvi .

Imaginemqueelproblemadetectatésl’exclusiódelesnoiesadolescentsd’unespaipúblic .Unapossiblehipòtesisobrelescausesdelproblemapodriaserqueelsnoisqueutilitzenaquellespaiadoptenactitudsagressivesenvers lesnoies .Noobstantaixò,unaaltrapossiblehipòtesipodriaserquelesnoiess’estimenmésreunir-seenespaistancats(elcasal,elcentrecívic,etc .) .Aleshores,abansd’ocupar-sed’intentarconvèncerl’altrapersonadelesraonsquemotivarenlanostrahipòtesi,esproposaràlaconstatacióempírica:anaraobservarl’espai,ambunespautesclares,perconèixerlespossiblescausesdel’exclusióiformularpossiblessolucions .

Elcaràcterreflexiudelainvestigació-accióevitalaprecipitaciód’intervencionsielsconsegüentspossibles«efectesperversos»queespodenderivard’unaexperimenta-ciópocplanificadaipocreflexiva .

Lafased’investigació-accióésfonamentalperdosmotius:

–Perquèelsagentsinvolucratsenelprocéss’adonindeladistànciaquehihaentreconèixerelproblemaiaplicar«receptes»queelsolucionen .

–Perpoderaccediralacomplexitatialamulticausalitatdelmateixproblemai,con-següentment,aldissenydetallatiseqüenciatdelesintervencions .

14 . X .Bonal .«Canviarl’escola:lacoeducacióalpatidejocs» .Quaderns per a la Coeducació,núm .13,p .7 .


D’entrada,lespropostesqueesformulenenaquestdocumentdetreballpodenresul-tarllunyanes,perquè,potser,enalgunsespaisdetreballnoestemhabituatsaaquesttipusdepràctiques(reunir-nosperdebatreambrigoricontrastarempíricamentlesnostreshipòtesis,ambpautesclares,ambeficiència iambrespecteal tempsdelesaltrespersones) .Noobstantaixò,lesdonesielshomestenimunagranpràcticaenlaformulaciód’hipòtesisienlageneraciódepropostescreativesalsproblemes .Estractanomésdedotar-nosd’alguneseinesperobtenirmillorsresultatsdelainter-venciósocialenpolítiqueslocals .

Gràfic 2. Procés d’investigació i acció

Comjahemdit,aquestametodologiahaestatvalidadaperungrupderecercaso-ciològicaihaestatlamaneraenquès’haanatrealitzantintervenciócoeducativadurantelsúltimsvintanysenelsidelmónescolaraCatalunya,sempreambungrupasses-sorexterniambsuportiacompanyamentinstitucional .Aixònovoldirqueaquestsi-gui l’úniccamípossibleperanarmodificant lesactitudssexistesenelsprocessoseducatius,peròsíqueestractad’uncamírecorregutirevisatcol·lectivamentperalasevamilloraconstant .

Definició del problemaUtilitzaciópocigualitàriad’unespaipúblic

Construcció d’hipòtesisElsnoisqueregularmentesreuneixenalaplaçaadoptenactitudsagressivesverslesnoies

Contrast d’hipòtesis–Observaciópautadade

l’espai:actitudsquanjuguenapilota,quanescoltenmúsica,quanpractiquenskating,quanhihabegudesalcohòliques,etc .

–Entrevistes,espaisdediscussió,etc .

Reflexió i propostes d’accióIntervenciósobrel’espaipúblic:ofertad’activitatsquepromoguinlaconvivència,enjardinamentd’unazonadelaplaça,inauguraciód’unespaisimbòlicdestinataldebatilaconvivència,etc .

Interpretació dels resultatsLesnoiessesentenexclosesdelaplaçaquanhihaelementsdejocagressiu:pilotadefutbol,monopatins,etc .

1 2 3

Experimentació i avaluació

6 5 4


Lametodologiadelcanvicapalacoeducaciórequereixunprocésd’exploraciómoltcurósprevialaintervenciópertald’evitarefectesperversosdelesactua-cionspolítiques .LaIAofereix,enpart,aquestapossibilitat:situaelsagentsin-volucratscomaprotagonistesdelprocésdecanviiconstrueixelsproblemesquecalinvestigarapartirdel’observacióilapràcticaquotidiana .

Elcamíquequedaperrecórrerenlainterpretaciódelproblemadediscriminaciósexistailarecercadesolucionsencaraésllargipled’obstacles,especialmentforadel’àmbitescolar,jaquelacomplexitatéspràcticamentinabastablesinoesmarquenfitesconcre-tesinoesdeterminenelsespaisiàmbitsd’observaciódemanerarealistairesponsable .

Perdissenyarunprojected’investigació-accióperalaintervenciócoeducativacal:

–Marcarfitesconcretes(delimitarelproblema) .

–Determinarelsespaisiàmbitsd’observació .

Ésclaunoengegarprojectescoeducatiuspermodapolíticaoperinterèsper-sonal,sinóquecalacompanyaraltresprocessoslocalsambunamiradacoedu-cativa .

El procés d’observació

Observarlarealitatnoesunafeinafàcil .Ésimportanttenirencompteunseguitd’as-pectespertaldefer-hodemaneraordenadairigorosa .Establirobservacionspermetconèixerlasituaciódepartidaielspassosquecaldonarenelprojectedetransfor-maciócapalacoeducacióenquasiqualsevolàmbit .Permet,alavegada,obtenirunavisióglobalques’allunyadelsestereotipsielsprejudicis,ambeldistanciamentil’es-peritcrític .Facilitalareflexiósobrequèesvolmirariperquè,pertald’arribaraesbri-narquinscanvisesvolenaconseguir .

Continuantambelnostreexemple,hauríemd’intentarrespondrealessegüentspre-guntes:

•Quèvolemobservar?

Perexemple:elcomportamentdelsnoisenl’espaipúblic,lesrelacionsqueespro-dueixenentrenoisinoiesalmateixespai,elsllocsdetrobadadelesnoies,etc .

•Perquèvolemfer-ho?

Perexemple:pertaldegarantirl’úsigualitaridel’espaipúbliciprocurartrencarlesbarreresdegènereentrenoisinoiesadolescents .

•Quinscanvisespodrienaconseguir?

Perexemple:unamillorrelacióentrenoisinoiesadolescentsdelmunicipiatravésdelaintervenciósobrel’espaipúblic .D’unabanda,atacantlescausesdel’exclusió


itrencantlesdinàmiquespreestablertes,i,del’altra,oferintméspossibilitatsalma-teixespai:enjardinament,creacióderaconsméstranquils,col·locaciódebancsiombres,etc .

Pertalquel’observaciósiguirigorosa,hadesercurosamentestudiadairealitzadademanerasistemàtica .Ladinàmicaquecalseguirpodriaserlasegüent:

1 .Reflexióinicialambtoteslespersonesimplicadesenelprojecteperelegirl’àmbitd’investigació-acció .Evidentment,comméspersonespuguinimplicar-se,moltmillor(perexemple,personaltècnicdelesregidoriesdeJoventut,deParticipacióCiutada-na,deDona,deServeisalesPersones,deViaPúblicaiEsports,deCultura,d’Urba-nismeiObres,etc .) .15

2 .Confeccionarconjuntamentunafitxad’observacióque inclogui lesdiferentsva-riablesquecalobservardesdelaperspectivadegènere(espai,activitats,materials,úsdelllenguatge,etc .) .

3 .Assegurar-sequetoteslespersonestenenmoltclarallòqueesvolobservar:l’es-pai,lesrelacionsqueesprodueixen,elsconflictesilasevagestió,lesformesdeco-municació,elsjocs,etc .Ésimpossibleferunaobservaciódetotalavegada .Delimitarl’àmbitd’observacióesdevéunfactorfonamental .

4 .Pertenirunavisiógeneraldelesrelacionsqueesprodueixenenunespaideterminatésimportantferunaprimeraobservacióglobaldelesdinàmiquesques’hidesenvolupen,aixícomdelsespaisidelsagentssocialsimplicats .Uncopfetelprimercontacteilaprimeraulladageneral,s’hadeprendreladecisiódelsaspectesqueesvolenobservar .Aquestexercici,persimateix,implicalaconstrucciódelconsens .

5 .Ésrecomanablefermésdetresobservacionsdelmateixespai,alamateixahoraipermésd’unobservadoroobservadora,peraconseguirunavaloraciósistemàticaqueensdoniunainformaciófiable .

6 .Ésenriquidorquel’observaciólapuguinrealitzar,juntamentambelsagentsimpli-cats,personesexternes .Enalgunscasos,tambéespodeninvolucrarelsmateixosnenesinens,noiesinois .

7 .Ésimportantprendrenotes,siéspossible,atravésd’unafitxad’observaciómíni-mamentpactadacol·lectivamentamaneradeguia .D’aquestamaneraespodràcon-trastarlainformació,sistematitzar-laigenerarreflexionsmodel .

8 .Ésnecessariferunaanàlisi,primeraescalaindividualidesprésconjuntament(amblarestadel’equip),delainterpretacióqueenfem .

9 .Finalment,hihalaposadaencomú,eldebat,lageneraciódepropostesilaplani-ficaciódelesintervencions,iestornaaobservarlasituacióuncops’hagiintervingutamblabasedel’avaluacióprèvia .

15 . UnbonexempledetreballcoordinatcomelqueesproposaéselCircuitBCNcontralaviolènciaverslesdones,ques’haestructuratapartird’unacomissiótècnicaformadaperpersonesdelsdiferentsàmbitsqueelconformen(sanitari,social,policíac,educatiu,judicial,serveisespecialitzatsientitatsdedones);s’hancreatdiferentsgrupsdetreballalvoltantdelaproblemàticaambl’objectiud’incrementarlacoordinacióinterprofessionalcomaelementnecessariperalamilloradel’atencióalesdonesielsseusfillsifilles:«Ladimensiómulticausal,lesconseqüènciesielmateixprocésdelaviolènciadegène-renecessitenunabordatgeintegralicoordinatentreelsdiferentsàmbits» .


Els àmbits d’intervenció

L’exercicid’observacióirecollidad’informacióaconsegueixdespertarlainquietudne-cessàriaenelcol·lectiuimplicat,perònoofereix«receptes»peralcanvi,bàsicamentperquènos’harealitzatl’anàlisidelescausesdelessituacionsdedesigualtatdetec-tades .

L’elecciód’unúnicàmbitdetreballtécomaobjectiulapossibilitatd’aprofundirenlesmanifestacionsienlespossiblescausesquegenerenelproblemaievitareldesenvo-lupamentdemecanismes«d’assaigierror» .

Quintipusd’àmbitéspreferibletreballar?L’úsnosexistadelllenguatge,ladistribuciódelsespais,elscontingutsdequadernsidocumentsdetreball . . .

Evidentment,elprimercriterid’eleccióésquel’àmbitresultid’interèsperalsagentsimplicatsenelprojecte,siguielprofessorat,siguielpersonaltècnicdelsajuntamentsoelpersonalresponsabled’altresmomentsiespaiseducatius .Aquestaqüestióésdecisivapergarantirlasevamotivacióilasevaimplicacióenelprocésdecanvi .

Mésenllàd’aquestaqüestióelemental,tanmateix,altresfactorspodenserimportantsenelmomentd’elegirl’àmbitdetreball .Aquestscriteris,malgratquenosóndecisius,podentenirlasevaimportànciaenl’orientaciódelapràcticacoeducativaposterior:

1 .Unprimercriterideprioritzacióques’hadetenirencompteéseld’elegirunàmbitqueimpliquielmàximnombredepersonespossible .Diversosàmbitsdetreballpo-denrequerirdiversosgrausd’implicació .Perexemple,ladecisiódeprioritzarunespaipúblicpotimplicartotelpersonaltècnicdel’ajuntament,peròprioritzarunatemàtica(donesitreball,perexemple)potimplicarsolamentalgunesàreesmunicipals(Regi-doriadeDona,Regidoriad’Ocupació) .Lògicament,aixònoésgarantiasuficientperassegurarlaimplicaciócol·lectiva .Enalgunscasos,finsitotfaaparèixerdetermina-desresistènciesalcanvi .Tanmateix,enlamesuraqueobligaaprendredecisionscol-lectives,afectal’ajuntamentenelseuconjuntis’evital’aïllamentdelesiniciativesdecanvi .

2 .Elsegoncriteriques’hadeconsiderarenelprocésd’elecciódel’àmbitéseldelacentralitatdeltreballsobrelaciutadania(comportaments,expectativesorelacionsin-terpersonals) .Latransformaciódelesactitudsielscomportamentsciutadansnos’had’entendre,però,comunaqüestióllunyanaalatransformaciódelesactitudsielscom-portamentspropis .Noobstantaixò,s’had’incloureenelprocésd’estudideleshipò-tesisielplantejamentd’intervencionsallòquesuposaunreplantejamentdelespolíti-queslocalsodelpaperdelpersonaldelsajuntaments .

3 .Elcaràctermulticausaldeladiscriminaciósexistasuposalanecessitatd’identificarunespaioàmbitd’intervencióenelqualconflueixindiferentsaspectesodimensionsdeladesigualtatsexual .Elcanvicoeducatiunoespotlimitaralatransformaciód’unespaipúblic,alamodificaciódeladistribucióderecursosoatrencarlajerarquiadegèneres .L’eficàciadelcanvisecentra,precisament,enlapossibilitatdetreballarsi-multàniamentsobrelamulticausalitatdelsexisme .


Treballarsobreunúnicàmbitalmunicipinos’had’entendre,pertant,comunalimita-ció .Lasimultaneïtatdecausesqueprodueixenlessituacionsdedesigualtatallunyaqualsevolsospitaquel’efectivitatdelcanviesvegilimitadapertreballarúnicamentunaspectedelavidalocal .Enrealitat,ésfàcilqueesprodueixiunefecte«d’extensióin-terpretativa»d’unàmbitdetreballaunaltre .

Enelsegüentcapítold’aquestdocumentesfaunbreurepàssobreelsdiferentsàm-bitsques’hananalitzatitreballatenelmarcescolarenelsúltimsanys .Noobstantaixò,aquíesfaunprimerexercicid’extrapolacióentreelsàmbitsd’observaciótreba-llatsrecurrentmentalscentresescolarsielsàmbitsqueespodrienobservarenelsidelesinstitucionspúbliques .Entotcas,estractad’unaprimeraaproximacióaltreballcoeducatiuenl’àmbitlocal,amblaqualcosavolemqueaquestallistas’entenguicomunaelaboraciómetodològicaincipient .

Pertaldecomençaraimaginaralgunsàmbitsd’actuacióqueespodrientreballarenelsidel’Administració,acontinuaciópresentemunataulacomparativaentreelsàm-bitsquesovints’hantreballatalscentresescolarsdesdelacoeducacióiaquellsqueespodriencomençaradebatrealsnostresllocsdetreball .

Centre escolar Ajuntaments

Llenguatgedelprofessoratcapal’alumnat Llenguatgeutilitzatenelsmissatgesinterns(correuselectrònics,notificacions . . .)

Llibresdetextimaterialescolar Documentsdetreball,guiesmetodològiques,textosutilitzats

Distribucióiúsdel’espaidelpati Distribucióiúsdelsespaisenfunciódelesàreesdetreball(quinsespaisutilitzaelpersonald’UrbanismecomparatambelqueutilitzalaRegidoriadeDona,perexemple)

Diferènciespersexeenl’úsdelmaterial Diferènciespersexeenlaparticipacióilaescolar implicacióenlesreunionsdetreball

Produccionsdel’alumnat Materialoficialelaboratperalaciutadania

Conseqüènciesdelainteriorització Coherènciadel’Administracióenlad’estereotipsdegènereenl’alumnata conciliaciódelavidapersonal,familiariclasseiacasaseva laboraldelpersonal

La intervenció

Latriad’unàmbitd’observació,seguint la lògicadelametodologiadelcanvi,con-duiràelgrupdetreballarealitzaralgunesobservacionspautades,asistematitzar-lespertald’analitzar-lesconjuntamentenelsespaisimomentsreservatsperalareflexiócoeducativaenelsidel’Administracióodelainstitucióescolarperplanificar,finalmenticonjuntament,unaintervenció(queposteriormenthauràdeserobservadaianalitza-daenuncercledecontínuaconstrucciócol·lectiva) .


Comjahemdit,nohiha«receptes»adequadespermodificaruntempsiunespaionesprojectenrelacionsdepoderitradicionsinstitucionals .L’avaluaciódelesinterven-cionsseràl’elementquepermetràprendreconsciènciadeleslimitacionsdelesinter-vencionspuntuals .

Ésnecessaricontrolarl’impactedelesintervencionsperavaluarfinsaquinpuntespodendescartardeterminadesexperiènciesiquinesmesuresespodenin-corporaralavidaescolard’uncentreoaladinàmicad’unmunicipi .

Lesestratègiesd’intervenciós’agrupensegonssiespodenplantejard’unamaneraimmediataomediata .Pelquefaalesprimeres,estractad’accionsqueesprojectencomaconseqüènciadeladetecciódesituacionsdedesigualtatodiscriminació,oquesónproductedel’alteraciód’algunaspectedelavidadelmunicipiolavidaescolarquepreocupaelsagentsimplicats .Aquesttipusd’intervencionssuposenuncanvicul-turalrelatiuperònocomportenuncanviautomàticenlesactitudsdelespersones .

Malgratqueenmoltesocasionsl’efectedelesintervencionspotresultarfàcilmentob-servable,hihauntipusd’impactemenysvisiblequerequereixeldesenvolupamentdemesuresd’avaluació .

Unprerequisitperprendrepartenl’acció(intervenciócoeducativa)secentraenelco-neixementsobrealternativesivisions .Vallapenaitévalortreballarpercrearvisionsconjuntes:quinssónelsnostresdesitjos,elsnostressomnisilesnostresnecessitatsenrelacióamblacoeducacióicomcreiemqueelspodemaconseguir .Aquestadi-mensiópotincloureconeixementssobrecoms’afrontenlesqüestionsenaltrescultu-res,siguinproperesollunyanes,jaqueelconeixementd’aquestesrealitatspotserunabonafontd’inspiracióperdesenvoluparlesnostrespròpiesvisions .

Lesaccionspositivesoestratègiesd’intervencióplantejadesdemaneramediatapo-denincloure,perexemple,elssegüentsàmbitsd’actuació:

–Larevisiódetotelfuncionamentd’unainstitucióperprendrepartafavordelaigual-tat,enrelacióambelsobjectiuspolítics,elscontinguts, l’organigrama,etc . (perexemple,eldissenydeplansd’igualtatqueincloguinlamiradacoeducativa) .

–Ladefensailarevaloraciódelavidail’experiènciadelesdones,d’allò«tradicio-nalmentfemení»,perpositivitzar-hoperalgènerehumà,atravésdetoteslesacti-vitats,elsprogramesielsprojectesmunicipals .

–Donarsuportifomentarla«transgressióderols» .

Pertald’evitarquelaintervencióesconverteixienunreforçdelsexisme,éspreferiblecrearunambientfavorablequenopascomençaruna«croadapersonal» .Ésinteres-santutilitzarexemplesdelahistòriaolaliteraturaabansqueatacarlavidapersonaldelsagentsimplicatsenelprojecte .Finalment,ésmoltimportantdonarl’oportunitatioferirelsmitjansperquèlespersonespensinperellesmateixesinopasintentar«om-plir-les»denovesidees .


Perevitarquelaintervencióesconverteixienunreforçdelsexisme,éspreferi-blecrearunambientfavorablequenopascomençarunacroadapersonal .

El llenguatge de la crítica i de la possibilitat

Malgratquel’enfocamentcríticdelacoeducacióesfonamentienunamanerad’en-tendreelvalord’aprendrecol·lectivamental’entorndetemespolèmicsosituacionsdediscriminació,aixònosignificaquelacoeducacióhagidepromourepessimisme,apatia,pororàbiadesproporcionadad’uncol·lectiuversunaltre .

Lacoeducació,immersaenlaculturadelacomplexitatienlanecessitatd’unpensa-mentcrític,faunacridaaafrontaraquestespolèmiquesidesigualtatspermetentquelespersoness’adoninque«elsproblemescorresponenapossibilitatsioportunitatsiquenohihaunaindependènciarealsenselaincertesaielriscd’escollir» .16

Peraquestmotiu,untemacentraléslanecessitatdecomplementar«elllenguatgedelacrítica»,elqualajudaal’aclarimentdelsproblemes,ambun«llenguatgedelapos-sibilitat»,quecontribueixaferlasoluciósignificativaipossible .

Combinantelpensamentcríticambelllenguatgedelapossibilitat,esposaèmfasienelfetqueserunapersonacríticanosignificasernegativaniescèpticadetot .Perquèunapersonacríticanoésaquellaquesemprediu«no»,sinólaques’esforçaperunirelprocéscríticdereflexióirecercaambunavisióempàticaioptimistadelespoten-cialitatsbuscantsolucionsidireccionspositives .

Elpensamentcríticaparellatambelllenguatgedelapossibilitatconfereixalsés-sershumanscapacitatspersonalsicol·lectivesquepodensertransformadoresiapuntarcapanovesvisionsdelfutur,moltnecessàriesperalcamícoeducatiu .

Elllenguatgedelapossibilitatsubratllaquelapersonacríticanocercalímitsnirestric-cions,sinóque,enunavisiócreativaioberta,buscais’inspiraenviesquehanestatreeixidesiproductivesperaaltrespersones–enaltrescultures,enaltresperíodesdetempsoenaltressituacions .

La cultura de l’avaluació

Enaquestapartatespresentaunapropostad’avaluacióenunintentperrevisarl’ac-tual«culturadefer»(engegarprojectes,programes,campanyes,etc .),ambl’objectiu

16 . F. morGersen et al.Educació per al desenvolupament sostenible: tendències, divergències i criteris de qualitat,p .32-33 .


detrobarmètodesianalitzarpràctiquesméscoherentsamblesperspectivescoe-ducativesdescritesabans .Explorardiferentsperspectivesde l’avaluacióésfona-mentalpercercarcoherència iconsistènciaenlesaccionsprojectadesdesd’unainstitució .

Lademandad’avaluacióeducativahacanviatradicalmentenelsúltimsvintanys .Hempassatdel’avaluacióentesacomunjudiciemèsperaquellsquetenenlaposicióol’autoritatperfer-ho(elprofessor,eldirector, l’inspector,etc .)alarecopilació,ladescripcióilainterpretaciódeda-des,querequereixenrecerca,estudiambprofunditatireflexió .17

Lanecessitatdecontroldeladespesapúblicaésundelsfactorsquehacontribuïtalacreixentdemandad’avaluació .Tanmateix, lanostra ideade l’avaluaciós’allunyadela«mesuraobjectivadelsresultats»,perquènocreiemnienlapossibilitatd’unaavaluació«lliuredevalors»,especialmentenelsprogramessocialsieducatius,nienunúniciirrefutableenfocamenttècnicenelquall’avaluacióesconsideraunmerins-trumentdemesura,queredueixanombreslacomplexitatdelesvariablessocialsieducatives .

Enelsprocessoseducatiusesrequereixuntipusd’avaluacióquetinguipresentaques-tacomplexitatinoeslimitia«mesures»–quesovintsónimpossibles–,sinóquecen-tril’atencióenles«emergències»(allòqueemergeixdelaintervencióeducativa),ambl’objectiudevalorar-les,inopasjutjar-les,perassenyalarfortalesesidebilitatsdelsprojectes,lesiniciativesielsprogrames .18

Un model d’avaluació amb perspectiva coeducativa

Ambl’objectiudecontribuiraelaborarunmodeld’avaluaciódesd’unaperspectivacoeducativa,enaquestapartatprenemcomabaseuninstrumentelaboratpelFòrumdeValorsdelaComissiódeValorsiCiutadaniaActivadelProjecteeducatiudeciutatdeBarcelonal’any2006,amblaideadeproposarformesdevisualitzacióicomunicaciódelesbonespràctiqueseducativesqueesprodueixenalaciutat .

D’aquestamanera,esformularenunasèriedecriterisperal’avaluaciódeprojecteseducatius,inspiratsenlaideaquediferentsentitatsiinstitucionspoguessinreflexio-narsobreelcompromísqueadquireixenambl’educacióenvalorsicomhofanexplí-citatravésdelsseusprojectes .

L’eixcentraleralacercadecoherènciaentreelsvalorsenunciatsperunprojecteilasevaconcrecióensituacionsreals,iésperaquestmotiuquepensemquetotprojectecoeducatiuhauriadepoderseravaluatprenentcomabaseelscriterisques’enuncienacontinuació .

17 . F. morGersen et al.,op. cit.,p .45 .

18 . Peraprofundirenaquesttemaesrecomanalalecturadel’apartat«Perunaavaluaciócoherentamblaculturadelacomplexitat» .A:F. morGersen et al.,op. cit.,p .47-52 .


Criteris d’avaluació

Esvaloralanecessitatqueelsprojectescoeducatiusestiguincentratsotinguinpre-sentsalgunoalgunsdelseixossegüents:

–Lespersones,lessevescapacitats,lessevesnecessitats,elsseusconeixementsilessevesactituds .

–Lesrelacionsentrelespersones .

–Lescondicionsqueenvoltenlavidaquotidianadelespersones .

D’aquestamanera, les iniciativesd’accióoelsprojectesd’intervenciócoeducativacentraranlasevaatencióenlesdonesielshomes,potenciantlessevescapacitats,atenentlessevesnecessitatsiobservantlessevesactituds,tantenl’àmbitindividualcomenelderelació .

Perdissenyarunprojectecoeducatius’handetenirencomptetresaspectesclau:laclaredatdelsobjectius,laprecisiódelesactivitatsielscriterisperpo-sar-loenpràctica .

Pautes per al disseny dels objectius del projecte

• Quins canvis pretenem fer sobre les persones a les quals està destinat el nostre projecte?

Convéredactarelsprojectesdemaneraqueesvisualitzinelscanvisqueesprete-nengenerarenlespersonesusuàriesodestinatàriesdelprojecte .Aquestcriterihadegarantirqueelprojectesecentrimésenlespersonesinotantenelsmitjansaportatsoenlesinstitucionsparticipants .

• De quina manera incidim en el context d’acció del nostre projecte per facilitar els canvis que fomentem?

Calquepermetinincidirenelcontextdirectedelespersones,enlescondicionsmaterialsdevida,ienl’adopciódemesuresqueajudinapreveurelanecessitatdecanvisnecessarisenelcontext .

• Quins espais/moments oferim per a la relació entre les persones?

Handepreveurelacreaciódesituacionsquefacilitinlesrelacionsentrelesperso-nes(donesihomesensituaciód’igualtat),tenintencomptecriterisdecomunicació,derespecteid’escoltaactiva .Calgarantirespaisitempsperafavorir-neelcontacte .

Pautes per a la descripció de les activitats

• De quina manera diagnostiquem les necessitats de les persones usuàries?

Calpreveuremecanismesquepermetinrecollir lesnecessitatsde lespersonesusuàriesodestinatàriesdelprojecte .


• Tenim criteris d’avaluació de l’impacte del nostre projecte?

Convéincloure-hiaccionsqueajudinlespersonesusuàriesodestinatàriesavisua-litzarelscanvispersonalsiambientalsquehageneratlaimplementaciódelprojecte .

• Enunciem amb claredat què esperem de les persones que participaran en el pro-jecte proposat?

Ésimportantpresentarambclaredatisenseambigüitatselsmodelsdecomporta-mentcíviciderelacionssocialsqueelprojecteconsideracorrectesoidonis,sen-secaureenmaniqueismesosentènciesabsolutistes .Caltenirpresentqueelcan-vid’hàbitod’actitudnohadesignificarunsobreesforçimportantperalespersonesusuàriesodestinatàries .

• Quines seran les nostres estratègies de comunicació i treball en xarxa amb la resta d’entitats que treballen en aquesta comunitat?

Convéoptimitzarlesexperiènciesdel’entornisabertendirpontsambentitatsiins-titucionsdelacomunitatquetenenunaltpotencialdepenetracióendeterminatssegmentsdelapoblació .

• De quines estratègies o dispositius de gestió d’emocions i de conflictes disposem?

Ésimportantserprudentsquanespuguipreveurequedeterminadesaccionspo-denincidirenlesemocionsoelssentimentsdelespersonesopodenvulnerarsen-sibilitatsconcretes .

• Fem una clara descripció de les activitats que volem dur a terme? Disposem d’es-tratègies per avaluar l’impacte d’aquestes activitats?

Laconcreciódelesactivitatsfacilitaquese’npuguideterminarl’impacteenlesper-sonesusuàriesodestinatàriesdelprojecteiavaluarelgraud’acomplimentdelsob-jectius .

Criteris per a la posada en pràctica del projecte

• Quines competències necessita la participació activa de les persones en les acti-vitats que proposem?

Elsagentsimplicatsenelprojectehandetenirproucompetènciaperdeterminarelgraud’assolimentodedesenvolupamentdelsvalorscentralsdelprojecte .

• A través de quines accions promovem la reflexió i l’avaluació continuada?

Convéfomentaraccionsdereflexióassossegadaiserenadelespersonesusuà-riesidestinatàriesdelprojectepertalqueprenguinconsciènciadelqueespreténid’allòqueesvaassolint .

• Quins són els valors que defensen les persones destinatàries del nostre projecte? A través de quines pràctiques podem detectar-los?

Calincidiriferexplícitesaquellespràctiquesdevalorqueduenatermelesperso-nesusuàriesidestinatàries,sovintdemaneranoconscient .

•Com formulem les nostres creences i recomanacions?

Ésimportantexpressarenpositiulesnostresrecomanacionsidiscursos,imirard’evitarlesexpressionsnegatives,coercitivesocensuradores .

50

Revisarbreumentelsdiferentsàmbitsd’intervenciócoeducativaques’hantreballatenelmarcescolarenelsúltimsanysésmoltimportantpertald’omplirdecontingutlesorientacionsmetodològiquesdescritesenl’apartatanterior .

Comjahemvist,l’educaciótéunpaperclauenlatransmissióderolssocialsienlafor-maciódelespersones,talcomexpliquenlesteoriesdelareproducció ensociologiadel’educació .Atravésdelesinvestigacionssociològiques,delsestudisfeministes,del’antropologiailapsicologiasocial,sabemquel’escolaprodueixireprodueixlespau-tesculturalsentrelesqualstrobemlareproducciódelsexismealscentresescolars .

Elsexismeésunelementestructuradordelesrelacionssocialsentredonesihomesientrenenesinens .Ésadir,produeix,reprodueiximantélesdesigualtatsentantquemantéprivilegisalshomespelfetdeser-ho,mentreque,alcontrari,lesdonesconti-nuensentmenyspreadesilessevesexpectativescontinuenestantensegonpla .

Delamateixamanera,lescontribucionsdelesdonesalaciènciaialahistòriadelahumanitatsónsistemàticamentocultadesisilenciadesinitansolsnoapareixenalsllibresdetextqueserveixendeguiaalsprocessoseducatiusformals .

L’escolaprodueixireprodueixlespautesculturals,entrelesqualstrobemelse-xisme .

Enunaescola,elsaspectesquepodenserfontdediscriminaciósónmúltiplesiva-riats .Elscentreseducatiussónespaisd’ensenyamentiaprenentatgei,pertant,derelacionsiconvivència .

Elsvalorsestransmetenis’aprenen,enbonapart,atravésdelesrelacionsentreper-sonesiapartird’allòqueaquestesfanopractiquen,independentmentdelquediguin .Lesincoherènciesqueapareixenentreeldiscursilespràctiquesmoltesvegadess’es-capenalaconsciència,inomésunatascadereflexióianàlisicríticapermetidentificar-lesigenerarcanvis .

Elsvalorsconstitueixenlabasedelesrelacionsd’ensenyament-aprenentatge,inde-pendentmentdequinssiguinelsagentsinvolucratsdirectamentenelsprocessosedu-catius(pares,mares,noiesinois,professorat,personalnodocent . . .) .Pertant,elsàm-bitsapartirdelsqualss’haintervingutambperspectivacoeducativaestandirectamentvinculatsal’escola,lafamíliailaciutat .

Coeducar en el marc escolar

Coeducarenelmarcescolar51

Pertald’analitzarcoml’escolaielseuentornmésimmediatactuendetransmissors,notansolsdecontinguts,sinótambédevalors,faremunabreuanàlisidelscentreseducatiusdesdelaperspectivadegènere .

L’expressió del sexisme en el currículum escolar

Partintdelahipòtesiqueenunciàvemalprincipi,quel’escolaactuacomareproduc-toradelesdesigualtatssocialsidegènere,analitzaremalgunsaspectesdel’organit-zacióescolar .Percomençar,ésimportantdistingiranalíticamentladiferènciaentreelcurrículumexplícitil’anomenatcurrículumocult .Aquestadistincióconstitueixlabasedel’anàlisidelesdiferentsdiscriminacionsreproduïdesenelsidelcontextescolar .

Currículum.Éselconjuntd’objectius,continguts,criterismetodològicsid’avaluacióquel’alumnathad’aconseguirenundeterminatnivelleducatiu .Incloucontingutscon-ceptuals(saber),procedimentals(saberfer)iactitudinals(saberser) .Aquestéselcur-rículumexplícit .

Currículum ocult.Implicatotsaquellsaprenentatgesquenoformenpartdelcurrícu-lumexplícit,peròqueesdonenenlesrelacionsd’ensenyament-aprenentatgeentotcentreescolar iforad’aquest .Fareferènciaalatransmissió,sovint inconscient,denormes,valors,maneresd’interpretarlarealitat icreencesquesovintcalrevisar, jaqueduenimplícitesdiscriminacionsdediversaíndole .

Unadelesfuncionsbàsiquesdel’educacióescolaréslatransmissiódeconeixementsisabersacumulatsalllargdeltemps;coneixementsisabersquehanestatadaptatsalesnecessitatsdecadamomenthistòric,ésadir,seleccionatselsuns,refusatselsaltres,enfunciónosolsdelasevavalidesacientífica–tambéelconceptedeciènciacanviad’unaèpocaaunaaltra–,sinósobretotperlesnecessitatsdedominaciópolí-ticaiideològica .Alainstitucióescolaraquestssaberss’organitzensotacriterisdiver-sosiconstitueixenelcurrículumoprogramaescolar .

Una revisió dels llibres de text

Finsqueleslleonestinguinlessevespròpieshistoriadores,leshistòriesdecaçadorscontinuaranglorificantelcaçador .

Elsllibresdetextutilitzatsperal’aprenentatgeescolarsónelsquelegitimen,gràciesalaparaulaescritailaimatge,alsullsdequipreténaprendre,elsmodelsquecalse-guir .Lesfrasesilesimatgesdelsestereotipssexualsméscriticatsalllargdelsanyshananatdesapareixentenfer-seexcessivamentevidentelseuarcaisme:«Elparefumalapipamentrellegeixeldiari»,«Lamarecuina»,«Elnenjugaapilota»,«Lanenaparalataula» .

Elsllibresdetextusatsperal’aprenentatgeescolarsónelsquelegitimen,gràciesalaparaulaescritailaimatgealsullsdequipreténaprendre,elsmodelsquecalseguir .


Noobstantaixò,diversostreballsrecentssobreelsllibresdetextmésutilitzatsal’es-cola19mostrenquemantenenunaltgraudesexisme:lamajoriad’imatgesdeperso-natgesqueapareixensóndepersonatgesmasculins;delamajoriadelesprofessionsques’anomenen,menysd’unaquartapartsónatribuïdesadones,iaquestesfanre-ferènciaexclusivamentaprofessionsconsideradestradicionalmentfemenines:perru-queres,venedores,infermeres,mestres,secretàries . . .

Perquèsóntanimportantselsllibresdetextialtresmaterialscurriculars?

•Perquèavui,comahir,lasevafuncióésrecollirelconeixementquelasocietatcon-sideralegítimtransmetrealjovent .

•Pretenencontenirelselementsculturalsimprescindiblesperalaformaciódene-nesinens:perquèpuguinentendrecoméselmónonviuenisàpiguenquiésquiilasevadiferència .

•Elquecontenenelsllibressónseleccionsculturals:ésadir,reflecteixenaquellesparcel·lesdelarealitatques’estableixencomaprioritàriesofonamentals,idesdelesvisionshegemòniquesdelconeixement,laculturaielsvalors .

•Quanutilitzemunllibredetextoaltresmaterialsnoestemsimplementensenyant(iaprenent)unamatèriaenconcret,sinótambécoméselmón,comhaarribatasercomés,quihacontribuïtaquèidequinamanera .

•Tambéensenyem(iaprenem)quisomnosaltres,quès’esperaquefem,quèéspos-sibleiapropiatiquèno,quinesexpectativesésraonabletenir,aquipodempren-drecomamodel . . .

•Lamajoriadelsllibresescolarsreflecteixenitransmetenelsmodelssocialsdomi-nantsicontribueixenareproduirbiaixos,estereotipsiprejudicissexistes,classistesiracistes .

•Tambéhihamaterialsqueofereixennousmodelsirecuperentradicionsvaluo-ses,totiquenosiguindominants,iambaixòofereixenaltresmiradessobrelarealitatqueamplienlespossibilitatsdecomprensióielecciódelesnenesidelsnens .

Quanutilitzemunllibredetextoaltresmaterials,notansolsensenyemiapre-nemunamatèriaenconcret,sinótambécoméselmón,comhaarribatasercomés,quihacontribuïtaquèidequinamanera .

Entermesgenerals,elquelesinvestigacionsrecentsindiquenésque:

•Elcontingutdelsllibresdetextreflecteixunavisiódelarealitatquecorresponamodelssocialshegemònics:unavisiópatriarcal,androcèntrica,enquèelshomescontinuensentelreferentqueespreténgeneralitzarcomauniversal .

19 . Peraprofundirenaquesttemarecomanemlalecturad’untextqueaportaelementsd’anàlisiitèc-niquessenzillesd’investigació:capítol7deM .Á .santos(coord .),El harén pedagógico. Perspectiva de género en la organización escolar,op. cit.


•Noesrecullenlesnovesaportacionsdelconeixement,queconstatalapresència–antigairecent–delesdonesentotselsàmbitsdelarealitat .

•Noesrecullentampoclesraonsperlesqualslesdonesnohanpogutestarpre-sentsencertesèpoquesiencertscampsd’activitat,perhaverestatexpressamentexclosesdel’accésal’escriptura,perexemple .

•Sobretotasecundària,esmostrenmodelsmoltestereotipats–peradonesiho-mes–tantenrelacióamblessevescaracterístiquespersonalscomsocials(campsd’actuació,professions . . .) .

•Nos’ofereixen,pertant,nipossibilitatsperalreconeixementdelacontribuciódelesdonesaldesenvolupamentsocialnitampocperalqüestionamentdelsmodelsderelacióentrehomesidonesquesónjeràrquics,discriminatorisilimitadors .

Elcontingutdelsllibresdetextreflecteixunavisiódelarealitatquecorresponamodelssocialshegemònics–unavisiópatriarcal,androcèntrica,enquèelshomescontinuensentelreferentqueespreténuniversal–inoreculllesnovesaportacionsdelconeixement,queconstatalapresència–antigairecent–delesdonesentotselsàmbitsdelarealitat .

Algunstreballs20posenderelleucomelsexismeesprojectademanerasistemàticatantatravésdel’omissiódepersonatgesiformesdevidafemeninescomdelainfra-valoracióiinfrarepresentaciódelesdones .

Lesformesdevidadelesdones,tradicionalmentdesenvolupadesenl’esferaprivada,sóncompletamentexclosesdelstextos .Peralahistòriaimportenlesguerresentrepobles,leslluitespelpoderilesformesdeproducciódelessocietats,perònolesfor-mesdereproducciódelavidaquotidiana,ésadir,elquefanlessocietatsperpodercontinuarexistint:alimentació,curad’altri,relacionsafectives . . .Pertant,nosolss’ex-clouenlesdones,sinótambélessevesformesdevida,lasevacultura .

L’androcentrisme en la ciència

L’anàlisidelescaracterístiquesdelsaberqueestransmetal’escolaposaenevidènciadiferentsqüestions:laquasitotalinexistènciadereferènciesalesaportacionsquehan

20 . Peraprofundirmésesrecomanendostextos:

N .blanCo .«¿Dequémujeresydequéhombreshablanloslibrosdetexto?»Kikiriki. Cooperación Edu-cativa.

M .GarCía;H .troiano;M .zaldívar .El sexismo en los libros de texto: anàlisis y propuesta de un sistema de indicadores. Elllibresecentraenunaanàlisidellibresdetextdeciènciessocialsdeleseditorialsmésimportantsdel’Estat,iposaderelleuquel’absènciadedonesalcurrículumdeciènciessocialsésqua-siabsoluta,iquanapareixenpersonatgesfemeninsaltext,aquestss’ajustenaunmodeldecomporta-mentmasculí .Ésadir,nomésdestaquenlesdonesques’ajustenaunarquetipviril,oelqueéselmateix,lalabordelesqualscontribueixaalgunaspectedelavidapública .


realitzatlesdonesalacultura,lamancad’atencióalsaspectesculturalsquepodenserespecialmentinteressantsperaelles,ilesfreqüentsafirmacionssobrelesdonestenintencompteprejudicisinocomprovacionsobjectives .Utilitzem,doncs,l’expres-sió«androcentrismeenlaciència»perexplicarque,enlasevamajorpart,laciènciaactualestàconstruïdadesdelpuntdevistamasculí,queesconverteixenmesuradetoteslescoses .

Lesconseqüènciesd’aquestcaràcterandrocèntricsobreelsabertransmèsal’escolasóndiverses .Percomençar,l’herènciaculturalqueescontinuatransmetentexclouelsexefemenídelahistòriaidelsaberengeneral,inomostraexemplesdedonesquehagincontribuïtamillorarlescondicionsdelavidacol·lectiva .D’aquestamanera,men-treelsnensielsnoisespodenidentificarambelsherois,elssavis,elsguerrersoelsartistes,lesnenesilesnoiesdifícilmenttrobenprecedentsdedonesenlaculturailahistòria .

Lessantesilesreinessónelsúnicsmodelsdedonesdignesdemenció,i,totiaixí,aquestessemprerestenensegonterme(nopodemoblidar,però,elsaltrespapersquetenenlesdonesenlahistòria:bruixes,prostitutesomonges) .Ésinteressantcons-tatarquealgunesdelespoquesfiguresfemeninesquehanobtingutunacertarelle-vànciaenlahistòria,comJoanad’Arc,deuenaquestreconeixementalarealitzaciódegestesconsideradesmasculinesenladistribuciótradicionaldepoders .

Mentrequeelsnensielsnoisespodenidentificarambelsherois,elssavis,elsguerrersoelsartistes,lesnenesilesnoiesdifícilmenttrobenreferentsfemeninsalaculturailahistòria .

Unaltreaspectequecalassenyalaréslajerarquitzacióandrocèntricadelssabersalcurrículumescolar:esjutgencomaimportantsiindispensablesperalavidaadultamatèriescommatemàtiques,històriaollengua .Encanvi,noesconsideraimprescin-dibleaprendreatenircurad’unbebèoaprendreacuinar,aconèixerelsefectesd’unrentatsobreelsteixits,oaatendrelesnecessitatsquotidianes,comarreglarroba,perexemple .Entotcas,aquestestasquesnorequereixenconeixementsdelsqualss’ha-gid’ocuparl’escola,jaquenose’lsatribueixlacategoriadesaberfonamental .

Enaquestsentit,launificaciódecurrículumsperanenesinenshasuposatlapèrduadel’aprenentatged’unsconeixementsiunesactivitatsque,pelfetdeserantigamentexclusiusdel’educaciódelesnenes,s’handesvaloratfinsalpuntdedesaparèixerpercompletdelcurrículumdel’escolamixta .Larevisióilareformulaciódelcurrículumésclauperalacoeducació .

Enl’actualordenacióeducativanoesfandistincionsentreelqueesconsideraunsa-berapropiatperalesnenesiaquellqueésadequatperalsnens;podríemdirques’haaconseguitunaigualtatformalapartirdel’escolamixta .


La transmissió del sexisme a través del currículum ocult

Elcurrículumocultfuncionad’unamaneraimplícitaatravésdelscontingutsculturals,lesrutines,lesinteraccionsilestasquesescolars .Noésfruitdelaplanificació«conspirativa»delcol·lectiudocent .Peròelqueésimportantassenyalarésque,normalment,dónacomaresultatunareproducciódelesdimensionsilespeculiaritatsdelanostrasocietat .21

Veurem,però,queelsistemaeducatiunosolstransmetiavalual’aprenentatgedelesnocionsculturalsacceptadesiestablertes,ésadir,totallòqueconstitueixelcurrícu-lumoficial,sinóquetambétransmet,atravésdelainteraccióentredocentsialumnat,unconjuntdenormesipautesdecomportamentiderelaciómoltimportantsenlamodelaciódelesactitudsposteriorsqueconfigurenunaprenentatgeparal·lel .

Elsistemaeducatiutransmet,atravésdelainteraccióentredocentsialumnat,normesipautesdecomportamentiderelaciómoltimportantsenlamodelaciód’actitudsposteriorsqueconfigurenunaprenentatgeparal·lel:l’anomenatcur-rículumocult .

Algunesd’aquestespautesinormesestanexplicitadesenelsistemaescolariapa-rentmentafectenigualmentnoiesinois .Noobstantaixò,existeixenunasèriedeno-cionsipautesnoexplícitesqueinflueixendecisivamentenl’autovaloraciódenenesinensenlesopcionsilesactitudsquevanadoptantalllargdelseuprocésd’ensenya-ment .Éselques’haanomenatcurrículumocult .

Perreflectirlapresènciadesexismealcurrículumocults’hanutilitzatdiversesestra-tègiesmetodològiques,unadelesqualsfouanalitzarquintipusdellenguatgeutilitzaelprofessoratenladescripciódelsindividusd’ambdóssexes .22Elsnenssónclassifi-catscomaarriscats,independents,agressius,segurs,enèrgicsofidels,mentrequelesnenessónconsideradesordenades,passives,conscients,cursis,etc .L’adjectiva-ciódelsindividusesconverteixd’aquestamaneraenunprocésdeconstrucciódelesidentitatsdegènere .

L’establimentd’aquestesidentitatspermetidentificarconductesdedesviacióque,pelfetd’aparèixerdemaneraaïllada,enforteixenencaraméselsestereotips .D’aquestamanera,latransgressiódelesconductesassociadesacadasexeesconverteixenunmotiud’etiquetatgedelsindividus .

Unaaltradadaimportantiqueensconvidaareflexionaréselfetqueelprofessoratrecordaiutilitzamoltméselsnomsdelsnensqueelsdelesnenes .L’anonimatdelcol-lectiufemeníenlavidaescolarésunaclaraexpressiódelpapersecundaridelesne-nesenlainstituciói,pertant,delasevadiscriminació .Elprofessoratpottenirunaac-

21 . CitataM .Á .santos,op. cit.

22 . PeraprofundirenaquesttemaespotconsultarM .subiratsiC .brullet .Rosa y azul: la transmisión de los géneros en la escuela mixta .


titudcríticarespectealpaperquetélafamíliaenlasocialitzaciódenenesinensenrolssexualsespecífics,perònoésconscientqueapartirdelasevaactituddiferen-ciadareforçaladefiniciódegèneresidelsrolssexuals .

Elprofessoratpottenirunaactitudcríticarespectealpaperdelafamíliaenlaso-cialitzaciódenenesinensenrolssexualsespecífics,perònoésconscientquelasevaactituddiferenciadorareforçaladefiniciódegèneresidelsrolssexuals .

Donar valor a l’ús del llenguatge

Enunmónonelllenguatgeil’anomenarlescoseséspoder,elsilenciésopressióiviolència .23

arianne riCH

Quanparlem,lesparaulesdiuenalgunacosadequisom,delnostreorigengeogràfic,delnostresexeilanostraedat,delgrupsocialalqualpertanyem,decomentenemelmón . . .

Elsusosdelllenguatgeconstitueixenunmiralldelaidentitatsocioculturaldelesper-sones .Comquel’escolautilitzaconstantmentelllenguatgeoraliescritcomavehicledetransmissiódelssabersilesnormessocials,ifinsitottractaelllenguatgecomaobjected’estudiireflexió,ésimportantintentarmodificarcertsusoslingüístics,perdi-fícilquesembli .L’evoluciódelesllengüesmostraprecisamentlasevacapacitatd’adap-tacióalscanvisdevalorsqueesprodueixenenlasocietat .

Elllenguatgeenscondicionalamanerad’entendrelarealitat .Quanparlemde«l’home»comasinònimd’«humanitat»femunexercicid’androcentrisme .

Elllenguatgeestructuralanostravisióipercepciódelmóni,pertant,ensdónaunaimatgedeterminadadelarealitat,delasocietatenquèvivim .D’unabanda,elllenguatgeenscondicionalamanerad’entendrelarealitati,del’altra,faqueaquestarealitatsiguid’unadeterminadamanerainod’unaaltra .Ésestructuratiestructurantalhora .Ésevi-dentquenocreixem(i,pertant,noaprenemaparlar)enuncontextlliuredeprejudicis .

Lesparaulesimporten .Totiquecreiemqueestemutilitzantelllenguatge,éselllenguatgequiensutilitza .Demanerainvisiblemodelalanostraformadepensarsobrelesaltrespersones,lessevesaccions,elmónengeneral .24

Lanostrasocietathaestat,iencarahoés,unasocietatsexistaiandrocèntrica,amésdeserclassista iracistaperprincipi (conscientmentoinconscient) .Sexistaperquè

23 . CitataM .Á .santos,op. cit.

24 . D .tanen .Género y discurso .


adjudicadiferentsrolsalespersonesenfunciódelseusexeiandrocèntricaperquèmiraelmóndesd’ullsúnicamentmasculins .Elshomessónalcentredetot,lesdonesquedenenunsegontermeo,finsitot,sónignorades .Quanparlemde«l’home»comasinònim«d’humanitat»femunexercicid’androcentrisme .

Hihamoltesmaneresdeferservirelllenguatgedeformasexista .Revisem-nealgunsexemples:

•Lamésevidentimésutilitzadaésferservirelmasculícomagenèric,argumentanteconomiadelllenguatgeodeclarantaprioriquenohihaintenciódiscriminatòria .

•Algunsfenòmensquereflecteixenunavisióexclusivamentmasculinadelmón,comelsvocablesandrocèntrics,l’absènciadeformesfemeninesenellèxicreferidesaoficisititulacions .

•Eldesequilibrienlesformesdetractament,quereflecteixl’escassaautonomiaatri-buïdaalesdonesialseudiferentestatusenrelacióambelshomes .

•Algunsusosqueconsagrenunaimatgepejorativadeladona,comalgunesduali-tats(home públic/dona pública, zorro/zorra),lesassociacionsestereotipades(home estressat/dona histèrica),elsinsultsconfiguratsdemanerapositivaquans’assig-nenal’universmasculíinegativaencasd’atribuir-seal’universfemení(ser collo-nut/ser un conyàs),elsrefranyssexistes(qui té bon marit, a la cara ho porta escrit)…

Lesdoness’hanincorporatalmercatdeltreballregularitzat,alauniversitat,exercei-xenprofessionsquetradicionalmentnoexercien,itotaixòs’hadereflectirquanenparlem .Lasocietathapatitcanvis;pertant,hemdetenirlacapacitatd’expressar-los .Sivolemarribaral’equitatentredonesihomes,calunllenguatgequenoocultiniin-fravalorilesdones .Hemdetenirencomptequequanparlemdellenguatge,allòquenos’anomenanoexisteix .

Profecies autocomplertes

Calrevisar,enrelacióambl’avaluaciócurricular,l’existènciadeprejudicissobrelesdi-ferentsaptitudsicapacitatsdenenesinensdavantlesdiversesassignatures .Ésfre-qüentsentirdiralprofessoratque lesnenesestanmésdotadesperal llenguatge,mentrequeelsnenshoestanperalesmatemàtiques .Aquestprejudiciestàmoltar-relatihadonatllocadiversosestudisquehandemostratquenohihaunespautesestablesenaquestsentit .

Unadelesexpressionsmésclaresdesexismeenelsistemaescolar,enl’àmbitd’edu-caciósecundària,estrobaenlesdiferènciesdelestaxesdeparticipaciódenenesinensenlesdiferentsassignaturesoptativesienelsdiferentstipusd’estudis,perexem-ple .Elquesucceeixenlesnostresescoles–iesrepeteixalarestadepaïsosindus-trialitzats–éslamarcadegènerededeterminadesassignaturesiestudisqueescor-respondirectamentambel«gèneredelesprofessions» .

D’aquestamanera,lesmatemàtiquesielsestudistècnics(talcomjahemcomentat)engeneralsónclarament«masculins»,aixícomdeterminadesbranquesdelaforma-


cióprofessional(mecànica,electrònica,automoció . . .) .D’altrabanda,lesassignaturesd’art,dellenguaileshumanitatsengeneralideterminatsestudisdeformacióprofes-sional(puericultura,perruqueria,secretariat . . .)sónmésescollitsperlesnoies .

SegonsunanotaaparegudaaldiariElPaís,25«laideaconvencionalquelesnoieste-nenmenystalentmatemàticqueelsnoiss’estàenfonsantsotaelpesdelesdades» .L’últimmacroestudidirigitperlapsicòlogaJanetHyde,delaUniversitatdeWisconsin(EUA),juntamentambaltrestreballsrecents,qüestionalasuposadasuperioritatmas-culinaenlesmatemàtiques .Laconclusiód’aquestestudiésquelesdiferènciesentregèneressónestadísticamentirrellevantsifluctuants:devegadesafavoreixenelsnoisidevegadeslesnoies .

Lescreencespopularsexerceixenunainfluènciaincreïbleennoiesinois,segonsex-plicaHydeenelmateixarticle:«Silatevamareoprofessoracreuenquetunovalsperalesmatemàtiques,aquestfetpottenirunprofundimpacteenlatevaautoestimama-temàtica .»

Uncasespectaculard’aquestefectes’explicaenelreferitarticleperiodístic .Unpsi-còlegdelaUniversitatdeBritishColumbiadeVancouver,Canadà(StevenHeine),vasotmetre120donesd’uns20anysadosexercicisdematemàtiquesseparatsperunaprovadecomprensiódelecturaqueeradiferentsegonselgrupdedones:unassaigsosteniaquelesdiferènciesd’habilitatmatemàticaentrehomesidonessónd’origengenètic,il’altreafirmavaquesóndegudesal’experiència .Toteslesdonesvantreureunapuntuaciósimilarenelprimerexercici,peròlesdonesquevanllegirl’assaigge-nèticvanferelsegonexerciciclaramentpitjor .Lamalaptesafemeninaperalesma-temàtiquesté,pertant,unapartdeveritatautocomplerta .

La interacció escolar: l’altra cara de la moneda

L’anàlisidelainteraccióal’aulahaestatundelsmètodesutilitzatsperestudiarelcur-rículumocultqueestransmetenlapràcticaescolar .LesinvestigacionsdutesatermealsEstatsUnitsaladècadadelsanyscinquanta,completatsperposteriorsestudisalaGranBretanya,confirmenqueelpersonaldocent–homesidones–dedicamésatencióalcomportamentdelsnens,elsfanméspreguntes,elsdonenmésindicacionspertreballar,elsfanméscrítiquesielsrenyenmés .

Quinaéslacausadeladiferènciadetracteques’estableixalesaulesentrenenesinens?Comresponenlesnenesdavantd’aquestamenorinteracció?

UnainvestigaciórealitzadaaCatalunya26mostraquelesnenesadoptenactitudsdepassivitatcreixentquan,amés,se’lsparlamenys,i,contràriament,augmentalasevaparticipacióquansónestimuladesamblamateixaintensitatqueelsnens .Tambélesnenesfanmenysreferènciaalessevesexperiènciesviscudesforadel’àmbitescolar,

25 . J .sampedro .«Ellastambiénvalenparaingenieras(perohuyen)» .El País,31dejulioldel2008,p .28 .

26 . CitadaperM .subirats .«Conquistarlaigualdad:lacoeducaciónhoy»,op. cit.


probablementcomaconseqüènciadelainterioritzaciód’unpapersecundariquelescondueixasentir-sepocimportants .Enconjunt,lesnenesadoptenelpaperpassiuquese’lsassignaenfrontdelpaperactiuatorgatalsnensideixenqueaquestsocupinelsespaiscentralsalspatisialesaules,queimposinelsseusjocs,iquelesnenesintervinguinenlamesuranecessàriaenlessituacionsobertescom,perexemple,as-semblees .

Lesnenesadoptenelpaperpassiuquese’lsassignaenfrontdelpaperactiuatorgatalsnens;deixenqueaquestsocupinelsespaiscentralsalspatisialesaulesiqueimposinelsseusjocs,iintervenenenlessituacionsobertes,comaralesassemblees .

L’explicaciómésplausibledelapersistentmenorinteraccióamblesnoiesilesjovesalesaulesés,segonsMarinaSubirats,queescontinuentransmetentelspatronscul-turalsdelesconductesassignadestradicionalmentahomesiadones,totiqueambunmatísimportant:lageneralitzaciódel’escolamixtailacreixentimportànciadel’edu-cacióformalenladeterminaciódelafuturaposiciósocialdelsindividushanconduïtaemfatitzarelsvalorsqueabanserenconsideratsexclusivamentmasculins .

Aixònos’explicaobertament,peròlacompetitivitat,l’agressivitat,eldesigdedesta-carideserelprimer,laindiferènciaenfrontdelesdificultatsoelsproblemesdelscom-panyssón,defet,comportamentscadacopmésvaloratsenelsistemaeducatiu,entantquesóncaracterístiquesquedefineixenlapersonalitatpròpiadelstriomfadorsielsadequats,pertant,altipusd’individuqueenaquestmomentesvaloraenelsiste-maproductiu .Benalcontrari,lesactitudsielscomportamentsvistoscomapropisdelesnenesidelesdonestenenactualmentmoltpocvaloral’escola,peròdemicaenmica,igràciesalesaportacionsdediversespersones,totaixòestàcanviant .

L’anàlisisociològicadelainteracciómostral’existènciad’unconjuntdeprejudicisidepautesdecomportamentnoexplícitsqueprofessoresiprofessorsutilitzenenlasevainterrelacióiquecontradiuen,d’altrabanda,moltsdelsvalorsafirmatsexplícitamentpelsistemaeducatiu .

Posemunexempled’aquestatransmissióinvertidadevalorsenlaqualesdestacaladiferènciaentreelqueésexpressatcomavalorpositiual’escolaielquerealmentésbenvalorat .

Enrelacióamblesconductesconflictives,lanormaescolarpressuposaquel’alum-nats’hadecomportarbé:acceptarladisciplinail’ordreinstitucionalitzat .Alhora,ladocilitatésunvalornegatiuenlasocietatactual,unsignedepassivitatidenosaberimposar-se;pertant,elfetqueelsnensescomportinmalamentsovintésconsideratcomaprovadepersonalitatactivaifortai,enconseqüència,valoratpositivament,totiquenosiguiexpressatdemaneraoberta .Aquestsjudicisdevalorsónpercebutsperlesnenesielsnens,itécomaconseqüènciaunaugmentdelesactitudsconflic-tives .


Enunanena,uncomportamentconflictiuésmoltmenystoleratqueenunnen,quesovintrepsancionsmenysduresquelesnenes .Aquestavaloraciódiferent,negativaperalesnenesipositivaperalsnens,esrepeteixenrelacióamblapulcrituddelstreballsolacuriositatperlescosesilespersones .

Encanvi,enlatrajectòriaprofessionalposteriordelesnoies,esmostrenlesconse-qüènciesdeladiscriminacióviscuda .Lesnenestendeixenaadoptarcomportamentsdemajoradhesióalesnormesestablertes,perquèlasevarupturanoelssuposaavan-tatges;perconsegüent,tendeixenasermésestudiosesiaaconseguirmajorsèxitsacadèmics .

Almateixtemps,però,laformadesocialitzacióquehanrebuttantalafamíliacomalsistemaeducatiuactuasobreellesconvencent-lesdelseullocsecundarienlasocie-tat,delanormalitatdelpapersubordinatidelamenoratenciódelaqualsónobjecte .Peraquestaraó,ladiscriminaciósexistanotécomaconseqüènciaunamenorquali-ficacióacadèmica,peròsíunadevaluaciódelespossibilitatspersonalsdelanena,quehaexperimentatdurantlainfànciaunllargaprenentatgedeno-protagonistaihainterioritzatlainseguretatenelsàmbitspúblics .

Educació emocional i afectiva

Finsfapoc,ningúnoqüestionavaquès’haviad’ensenyariquènos’haviad’ensenyaral’escolaialsinstituts .Elstemps,persort,estancanviant .Comjas’haanatcomen-tantalllargd’aquestcapítol,apartdelatransmissiódeconeixement,l’escolatéunenormepesenlasocialitzaciódelespersonesatravésdelcurrículumocultque,demaneramoltsubtil,ensenyaaobeirelssuperiors,aacceptarlesjerarquiesil’ordreestablert,aixícomunsistemadenormesivalorsquepromoulaformaciód’unsindi-vidusqueacceptinl’estatdelescosesdemanerainqüestionable .

Aquestprocésdesocialitzaciódel’individu,avuidia,pràcticamentésdelegatal’es-colapeldebilitamentprogressiud’aquestacapacitatenlafamíliaiperlairrupciódelsmitjansdecomunicaciócomanousagentssocialitzadors,entrealtresaspectes .Nohemd’oblidar,però,quelaresponsabilitateducativanohaderecaurenomésenl’es-cola,sinóentotselsagentssocialitzadorsieducadors,mésenllàdelmarcescolar .Ésenaquestacoresponsabilitateducativaquehemdecontinuarcercantmodelscoeducatiusalternatiusal’ordreimperant .

Cal,doncs,reinventarl’educacióenunmónquecanvia .L’educacióhad’ampliarelstemes,lesformesielsmètodesperaccediragaudirdelaculturadelsaber,totbus-cantunequilibriharmoniósentrelaformacióracionalil’alliberamentdelasensibilitat .Així,elsobjectiusdel’educacióconcordenambeldesenvolupamentd’unaformacióintegral,immersaenunaculturaiunasocietatglobals .


L’educacióhad’ampliarelstemes,lesformesielsmètodespergaudirdelacul-turadelsaberibuscarunequilibriharmoniósentrelaformacióracionalil’allibe-ramentdelasensibilitat .

Finsavui,l’escolahacentratelsseusesforçosadesenvoluparelsaspectesracionalsdelsindividus,oblidantenmoltscasosl’aspectesentimentaliafectiu .

Laintel·ligènciaemocional,obviadadurantanys,comprènhabilitatscoml’autocontrol,elconeixementd’unmateix,lamotivacióolasensibilitatpertenirencompteelssen-timentsdelsaltres .Lamalaptesaemocionalenscondueixatenirreaccionsdespro-porcionadesimaldirigides,quepodendur-nosaresultatsdesastrososperanosaltresmateixosiperalsaltres .

Elgènere,amésamés,peruncantóencadenahomesidonesamaneresdesentirideviureimposadesperlatradició,i,perl’altre,sabemqueelssentimentss’apreneniquepercanviarlesactitudsprofundescalcanviarprimerlescreencesquelesdeter-minen;pertant,ésimprescindibleiniciarunaeducacióemocionalque«desaprengui»allòaprès .

Calcrearnoussentimentsielaborarunesnovescreencesafectives .L’educacióafec-tivosexualenl’adolescència27potserunacontribucióimportantperaldesaprenentat-gedelaviolènciaiperalaformaciód’unesrelacionsméssanesiigualitàries,lliuresdeviolènciadequalsevoltipus,jaqueelsjovesilesjoves,apartirdelconeixementdelsseussentiments,estaranencondicionsdegestionar-losdelamillormanera .

Així,entreelsequipsdetreballésnecessariestablirunesrelacionsdeconfiançaiaju-damútua,unesrelacionsquepermetinactuarambmesura,ideixardebandalasen-sacióquenos’hipotferresoquemaiesfaelqueéssuficient .Aquestéselveritablecamícapalaconstrucciód’unaescolaid’unesinstitucions,espais,endefinitiva,nosexistesiméslliuresijustos,ontinguincabudatottipusdeconeixementsideperso-nesimaneresdefer,sempredesdel’afecte,elrespecteilaconfiança .

27 . Perconsultarunapropostad’actuacióespotrecórreralllibredeRosasanCHisTot per amor?: una experiència educativa contra la violència a la dona.

62

Aquestcapítolfinalnopreténcapaltracosaqueobrirnovesportesalacoeducació,mésenllàdelslímitsdelmónescolar .Estractad’uncapítolobertqueintentasembrarirecollirinquietudsentrelesdiferentspersonesquetreballenenl’àmbitdelapromociódepolítiquesd’igualtat,enparticular,ientotselsàmbitsdelespolítiquespúbliques,engeneral,pertald’adoptarunaperspectivacoeducativaenelseutreballquotidià .

Aescalaglobalestractad’unapartatqueesproposaferunaprimeraaproximacióalanociódeciutatscoeducadores,intentantferalgunesaportacionsimoltespregun-tes,desdelaperspectivadegènere,alconceptedeciutatseducadores .28

Ciutats coeducadores

Elconceptedeciutateducadoraesvainstitucionalitzarl’any1990ambmotiudelPri-merCongrésInternacionaldeCiutatsEducadoresaBarcelona,pertald’integrarsotaunmateixmarcelsdiferentsàmbitsiagentseducatiusd’unaciutat,incloent-hielses-paisd’educacióformal,noformalidelleure .D’aquestamanera,elconceptehaevo-lucionatfinsalpuntdeconsiderarl’educaciócomaeixtransversaldelespolítiquesmunicipals(PEC2007) .

Elconcepte«ciutatseducadores»implica,amésdelesfamíliesil’escola,elsajuntaments,lesassociacions,lesindústriesculturals,lesempresesialtresins-titucionsicol·lectiusdelaciutat .

Aquestconcepte–explicalasecretàriadel’AssociacióInternacionaldeCiutatsEdu-cadores,PilarFigueras–obrel’educacióaunanovadimensióqueimplica,amésdelesfamíliesil’escola,tambéelsajuntaments,lesassociacions,lesindústriesculturals,lesempresesialtresinstitucionsicol·lectiusdelaciutat .

28 . LesciutatsambrepresentacióalPrimerCongrésInternacionaldeCiutatsEducadores,celebrataBarcelonaalnovembredel1990,vanrecolliralaCartainicialelsprincipisbàsicsperal’impulseducatiudelaciutat .Partiendelconvencimentqueeldesenvolupamentdelsseushabitantsnoespotdeixaral’atzar .AquestacartaesfonamentaenlaDeclaracióUniversaldeDretsHumans(1948),enelPacteIn-ternacionaldeDretsEconòmics,SocialsiCulturals(1966),enlaDeclaracióMundialsobreEducacióperaTothom(1990),enlaConvencióqueesvaassumiralaCimeraMundialperalaInfància(1990)ienlaDeclaracióUniversalsobrelaDiversitatCultural(2001) .

Coeducar des de l’àmbit local: portes obertes

Coeducardesdel’àmbitlocal:portesobertes63

D’aquestamanera,l’educaciós’enténcomunatascacompartidaperlesfamíliesilesescoles,peròtambéperaltresagentsquenohavienestatconsideratsfinsaaquellmomentcomacoresponsablesdel’educacióciutadana .Perexemple,lespersonesencarregadesdelsserveissocialsid’atencióalespersones,delaplanificacióurbana,lamobilitatilavialitat,delasalutodelaseguretat,delsesports,delsmitjansdeco-municació,etc .

Enaquestmarc,elProjecteeducatiudelaciutatdeBarcelonahapromogutidesen-volupatdurantelsúltimsanys l’ÀreadeValors iCiutadaniaActiva,sota ladirecciód’AmparoTomé–unapersonaprofundamentcompromesaamblacoeducació–,enelqualhaestatconsideradalaperspectivadegèneredinsdelsdiferentsprojectes,po-santèmfasienelvalordelaigualtat comavalorciutadàdemocràticfonamental .

Undelsobjectiusclaudelconcepte«ciutatseducadores»éslapresadecons-ciènciadelpaperquetétothomenelsprocessoseducatiusd’unaciutatdesdelainterdisciplinarietatilatransversalitat .

Prendreconsciènciadelpaperquetenimtoteslespersonesenelsprocessoseduca-tiusd’unaciutatésundelsobjectiusclaudel’úsd’aquestnouconcepteieixestructu-rantdelespolítiqueslocals .Peraixò, laciutateducadoraimplicauncompromísquehandecompartirelsgovernslocalsilasocietatcivilpertaldepromourecondicionsd’igualtat,d’inclusióidesostenibilitateneltempsienelsdiferentsespaisd’unterritori .

Interdisciplinarietat. Ésunaformadetreballcomplexaquereconeixelcaràcterrelatiudelsenfocamentscientíficsperseparatiestimulal’elaboraciódenousenfocamentsmetodo-lògicsmésadequatsperalasoluciódelsproblemes,integrantinstrumentsifórmulesd’acciódediferentsdisciplines,apartird’unaconcepciómultidimensionaldelsfenòmens .

Transversalitat. Eneducació,lestemàtiquestransversalsimpliquenelconjuntdecon-tingutsessencialmentactitudinalsqueformenpartdelesactivitatsplantejadesento-teslesàreescurricularsdelsistemaeducatiu(perexemple,educacióambiental,edu-cacióperlapau,educacióperalaciutadaniaocoeducació) .Abastencontingutsdediferentsdisciplinesielseutractamenthadeserabordatdesdelacomplementarietat .

Enelsprocessoseducatiusinherentsaunaciutat,lainterdisciplinarietataportaràlariquesadelsdiferentsmètodesperal’anàlisidelarealitat,totintegrantprofessionalsprocedentsdediversesdisciplinesenlacercademúltiplessolucionsperaunmateixproblemasocial;latransversalitat,perlasevabanda,implicaràlacomprensióprofun-dadelaimportànciadelacoeducacióentoteslesesferesdelavidaciutadanailagestiódelesciutats .

Perquèunaciutatsiguieducadorahadetenirunaintencionalitatmoltclaracapade-terminatsvalorsdemocràticsidejustíciasocial .Peraaquestafinalitat,s’haurandepreveure,a travésde lespolítiques locals,elscanvisque lasocietatexperimentacontínuament,aixícomlesnovesnecessitatssocialsquederivend’aquestesnovesmaneresd’entendreideseralmón .


Elsprincipisquesustentenelconceptedeciutateducadora,talcomassenyalalaCar-tadeCiutatsEducadores (2002),sónelsd’impulsar laqualitatdevida, la igualtatd’oportunitats,eldiàlegintergeneracional,laformacióalllargdelavida,l’associacio-nisme,laparticipacióciutadanailacoordinacióentreadministracionsisocietatcivil .

Elsprincipisquesustentenelconcepte«ciutateducadora»sónlaqualitatdevida,laigualtatd’oportunitats,eldiàlegintergeneracional,laformacióalllargdelavida,l’associacionisme,laparticipacióciutadanailacoordinacióentreadmi-nistracionsisocietatcivil .

Elnostrepuntdepartidapertalderecolliriproposarpautesd’actuacióperatècni-ques,tècnicsiresponsablesdelespolítiquesmunicipalséseldeferevolucionarelconceptedeciutateducadoraunpasmésenllà,finsalpuntd’aconseguirproposarquelacoeducaciósiguieixtransversaldelespolítiquesmunicipals .

D’aquestamanera,totaaccióeducativaestariatravessadaperlaperspectivad’igual-tatdegèneredemaneraintegraliseriaincorporada«entoteslespolítiques,entotselsàmbitsientoteslesetapes,perpartdelsactorsnormalmentinvolucratsenl’adop-ciódemesurespolítiques»,talcomsuggeriaelConselld’Europal’any1999enparlardegender mainstreaming(transversalitzaciódegènere) .

Comhemvistalllargd’aquestdocument,avuielconceptecoeducaciónopotdesig-narúnicamentl’educacióconjuntadelshomesidelesdones .Lacoeducaciódesignaunadeterminadamanerad’entendrel’educació,dintredel’escolaifora,basadaenunaveritableigualtatd’oportunitatssostingudaalllargdeltemps,quedónaelseujustva-loralesdiferentsaportacionsfetesperlesdonesipelshomesalavidaquotidiana,alaciènciaialahistòria,enunmodelpedagògicquerecullelssabersfemeninsfinsaraobviatsiocultatsiqueéscapaçd’educarperigualelsnoisilesnoiesenlaresponsa-bilitat,l’autonomia,elreconeixement,elrespecte,laconfiançailacura .

Oportunitats coeducatives

Aquestdocumentdetreballéselresultatd’unestudiderecerca,basatenlainforma-ciórecopiladaperpersonaltècnic(agentsd’igualtat)de56municipisdelaprovínciadeBarcelona(annexI),sobreelscriteris,implícitsiexplícits,queguienelsprocessosd’educacióiparticipacióciutadanadesdelaperspectivadegènereenelsajuntaments .

Analitzantlestendènciesilesdivergènciesdelsinformes,29eltreballesvacentrarenlaidentificacióde:

29 . Ensreferimalsqüestionarisquevanrespondrelesagentsd’igualtat,complementatsamblesen-trevistesrealitzadesapersonesresponsablesdelapromociódelespolítiquesd’igualtataescalalocalendiferentsmunicipisdelaprovíncia .Elmodeldel’entrevistaespotconsultaral’annexII .


–Lesdiferentsestratègiesd’intervencióeducativadesenvolupadesaescala local(bonespràctiques) .

–Lesnecessitatsdetectadespertald’integrarlavisiócoeducativaalatascaquo-tidianadelpersonaltècnicdelsajuntaments .

–Lesresistènciesidentificadesoelnivelld’acceptaciódelqualgaudeixlaperspec-tivacoeducativaentreelpersonaltècnicipolíticdelsmunicipis .

Delsresultatsde l’anàlisi realitzadas’handesprèselscriterispera l’estructuraciód’aquestaguia,totintentantrespondre,enalgunamesura,alesnecessitatsexpres-sadesperlespersonesenquestades .Entrealtrescoses,demanavendisposardema-terialactualitzatsobrelacoeducacióavui,deguiesmetodològiquesamborientacionsperal’acció,d’einesirecursosperalacoeducacióforadel’àmbitescolar,d’elementsargumentadorsperalasuperaciódelesresistènciesidentificades,etc .

Pelquefaalaintervenciócoeducativaobonespràctiques,esdetectàquelamajoriademunicipisenquestatshantingutalgunaexperiènciatransversalenlapromociódepolí-tiquesd’igualtatdegènereatravésd’estratègieseducatives,peròsempreenunprimernivelldesensibilitzacióciutadana(jornades,tallers,xerradesialtresaccionspuntuals) .Enaltrescasos,lesexperiènciescoeducativess’hanconcentratenelmónescolar .

Noobstantaixò,undesigiunademandaimperantdel’OficinadePromociódePolí-tiquesd’IgualtatDona-Home,del’Àread’IgualtatiCiutadaniadelaDiputaciódeBar-celona,éscomençaratraçarideespertald’obrirnouscaminsaltreballcoeducatiuforadel’àmbitestrictamentescolar .

Lacoeducacióforadel’àmbitestrictamentescolarpotserunaoportunitatperimpulsarnovesideesdetreballtransversalaescalalocal .

Ambaquestamotivació,elfinald’aquestdocumentromandràoberta lesvostresaportacions,comsifossinmúltiplesportesobertesperalacoeducació .Perquèunaportas’hadecreuarperpodersortirdelsllocsconeguts,inomésenobrir-laespotconvidarméspersonesaentraradintreoespotsortiral’exterior,acaminar,acom-partir,aviure .

Durantmoltsanys,lespersonescompromesesamblacoeducacióhananatdissenyantmodelscoeducatiusdecentresescolars,quehemanatdescrivint,enelsseusdife-rentsvessants,alllargd’aquestdocumentid’altres .Elreptedefuturconsisteixaanardissenyantconjuntamentmodelscoeducatiusdeciutat,demaneraqueaconseguimformular-noslespreguntesadequadesacadacontextdesdediferentsdisciplinesiperspectives,trobantelsespaisadientsperaldebatilacreativitattransformadora .

Peraquestmotiu,alllargd’aquestdocumenthemfetunexercicid’extrapolacióentreelsàmbitsd’observacióques’hananattreballantenelmarcescolarielsàmbitsqueespodrienobservarenelsidelesadministracionspúbliquesienlavidad’unaciutat .Perquèsabemqueaquesteslíniesdereflexiógeneraranunefecte«d’extensióinter-pretativa»d’unàmbitdetreballaunaltre .


Coms’haexplicitata lapart introductòria,ambaquesttreballnoesté lapretensiód’oferirreceptesnirespostesúniquesotancades,perquènon’hiha .Peraixòcreiemqueaquestdocumenthauriad’assemblar-seaunquaderndebitàcolaiserguixat,su-bratllatireescritconstantment,amblabasedelesvostresnotes,observacionsicons-tatacionsempíriques .

Adreçaraquestaguiaalpersonaltècniciambresponsabilitatpolíticadelsmunicipisharepresentatunimportantrepteiunesforçd’adaptació,jaque,finsara,lespropos-tesilesmetodologiescoeducativess’haviendissenyatexclusivamentperalpersonaldocentdelscentresescolars .

Tanmateix,sabemquelacoeducaciós’had’adaptaralesnovesrealitatsinecessitatssocialsiqueelpersonaltècnicipolíticdelsmunicipistél’enormeavantatged’estarapropdelsdiversosprocessoseducatiusd’unaciutat .Aixòrepresentamúltiplesopor-tunitatscoeducatives .30

Atravésdeltreballlocal,querepresentalamàximaproximitatamblesnostrescon-ciutadanesielsnostresconciutadans,hemd’adquirirlacapacitatdevisibilitzar,do-cumentariimplementarpolítiquesquecombatinladiscriminacióinspiradaenqualse-voldiferència:sexe,raça,classe,origencultural,preferènciasexual,etc .

Ambaquestpropòsit,unprimerpaséscrearoenfortirleslleismunicipalsilanormativalocalenmatèriadelluitaversladiscriminació,eradicanttoteslesnormesqueimpliquindiscriminaciónegativa,segregacióojerarquitzaciódelesdiferènciesentrelespersones .

Lacoeducaciós’hadepoderincloureexplícitamentenelsplansd’igualtatdelsmunicipiscomunaspectecomplexques’hadedesenvolupardesdetotselsàmbitsdeltreballlocal .

Peraixòésimportantpromoureidonarseguimentaplansd’igualtatqueincloguinac-cionsafirmativesentotselsàmbitsdelavidaciutadana:laboral,educatiu,sanitari,urbanístic,etc .Enaquestmarc,lacoeducaciós’hadepoderincloureexplícitamentenelsplansd’igualtatdelsmunicipiscomunaspectecomplexques’hadedesenvolupardesdetotselsàmbitsdeltreballlocal .Ésadir,quenohadeserunaspectedelegatnirelegatalmónescolar,sinóquehadeseruncompromísambelsprocessosedu-catiusdelaciutatenelsseusdiferentsàmbits .

Elsegüentpasqueproposemenlaimplementaciódelespolítiqueslocalsésobservarelsresultatsolesconseqüènciesdelesnostresintervencions,debatreambtotselsagentsimplicats,avaluarqualitativamentidocumentarelsavençosaconseguits .No-mésd’aquestamanerapodremcontinuarconstruintconjuntamentconeixementssig-nificatiusperferdelesnostresciutatsespaishumans,sosteniblesijustos .

30 . Sobrenovesrealitatsinecessitatssocials,desd’unaperspectivadegènere,espodenconsultar:

C .lomas .¿El otoño del patriarcado? Luces y sombras de la igualdad entre mujeres y hombres.

M .CastellsiM .subirats .Mujeres y hombres: ¿un amor imposible?


Peraixò,usanimemacomençaraobservarlesvostresciutats,adestacaraquellsele-mentsqueenspodenindicarquelanostraciutatéscoeducadora,definintlesvaria-blesqueprodueixenlesdiscriminacionsiidentificantlesaportacionsque,desd’unpuntdevistaintegrador(noandrocèntric),podríemferalanostraciutat,perviureiconviure-himillor .

Algunsindicadorsqueensconvidenalareflexiópodenserelssegüents:

–Unaciutatambpublicitatqueutilitzalesdonescomaobjectesexualpotcoeducar?

–Espotconsiderarcoeducadoraunaciutatque,alsdiarisiperiòdicslocals,publicamultiplicitatd’anuncisambdonesqueesprostitueixen?

–Unaciutatpotsercoeducativahavent-hiprostituciósexual?

–Unaciutatonellleureesredueixalacompetició,alfutbol,al’alcoholismeialcon-sum,potsercoeducadora?La vida ha de recobrar el sentit de viure-la, no de consu-mir-la...

–Unaciutatcoeducasihihavidaalcarrer ixarxessocialsfortes .Ambsensaciód’equitatsobreelsusosdelsespaisidelsrecursos,potserinseguraunaciutat?

68

ArenysdeMar,Maresme

Badalona,Barcelonès

BadiadelVallès,VallèsOccidental

BarberàdelVallès,VallèsOccidental

Berga,Berguedà

Calella,Maresme

Canovelles,VallèsOriental

Cardedeu,VallèsOriental

Castelldefels,BaixLlobregat

CerdanyoladelVallès,VallèsOccidental

CorberadeLlobregat,BaixLlobregat

CornellàdeLlobregat,BaixLlobregat

Esparreguera,BaixLlobregat

EspluguesdeLlobregat,BaixLlobregat

Garriga,la,VallèsOriental

Gavà,BaixLlobregat

Granollers,VallèsOriental

Llagosta,la,VallèsOriental

FranquesesdelVallès,les,VallèsOriental

Igualada,Anoia

Lliçad’Amunt,VallèsOriental

LlinarsdelVallès,VallèsOriental

MalgratdeMar,Maresme

Manresa,Bages

Masnou,el,Maresme

Mataró,Maresme

MolinsdeRei,BaixLlobregat

MontcadaiReixac,VallèsOccidental

OlesadeMontserrat,BaixLlobregat

PinedadeMar,Maresme

PratdeLlobregat,el,BaixLlobregat

Ripollet,VallèsOccidental

RodadeTer,Osona

Rubí,VallèsOccidental

Sabadell,VallèsOccidental

SantAndreudelaBarca,BaixLlobregat

SantBoideLlobregat,BaixLlobregat

SantCeloni,VallèsOriental

SantCugatdelVallès,VallèsOccidental

SantFeliudeLlobregat,BaixLlobregat

SantJoanDespí,BaixLlobregat

SantJustDesvern,BaixLlobregat

SantPeredeRibes,Garraf

SantQuirzedelVallès,VallèsOccidental

SantSadurníd’Anoia,AltPenedès

SantVicençdelsHorts,BaixLlobregat

SantaColomadeGramenet,Barcelonès

SantaMargaridaielsMonjos,AltPenedès

Annex I. Municipis enquestats

AnnexI .Municipisenquestats69

SantaPerpètuadeMogoda,VallèsOcci-dental

Sitges,Garraf

Terrassa,VallèsOccidental

Torelló,Osona

Vic,Osona

Viladecans,BaixLlobregat

VilafrancadelPenedès,AltPenedès

VilanovailaGeltrú,Garraf

70

Municipi:

El nombre d’habitants del municipi on treballes és de:

1 . <5 .000 2 . 5 .000–15 .000 3 . 15 .000–30 .000

4 . 30 .000–50 .000 5 . >50 .000

Al municipi on treballes, hi ha Projecte educatiu de ciutat?

1 . Sí 2 . No 3 . Nohosé 4 . Sí,perònoséenquèconsisteix

Professió:

Àrea de treball:

Càrrec:

Quina era la teva ocupació abans de treballar en temes d’igualtat i/o d’educació?

Sexe:

1 . Dona 2 . Home

Edat:

1 . <25 2 . 25–35 3 . 35–45 4 . >45

Estudis

Nivell: 1 . Batxillerat Formació: 1 . Magisteri

2 . FP/CFGS 2 . Pedagogia

3 . Estudismitjans 3 . Psicologia

4 . Estudissuperiors 4 . Sociologia

5 . Màster/Postgrau 5 . Educaciósocial

9 . Altres 9 . Altres

Annex II. Enquesta

AnnexII .Enquesta71

Descriu les teves activitats principals al teu lloc de treball:

Descriu quins programes gestiones de manera directa o indirecta

Consideres que la coeducació és una prioritat al teu municipi?

1 . Sí 2 . No 3 . Nohosé

Per què?

Hi ha alguna experiència de treball coeducatiu al teu municipi?


Si la resposta és afirmativa, descriu en què ha consistit, si us plau:

S’ha generat algun tipus d’estratègia al teu municipi, des de l’Administració pública o des de la societat civil, per tal de combatre les discriminacions per raó de gènere?


En les següents qüestions, et demanem que facis una reflexió de manera sintètica.

Quines serien les implicacions d’integrar una mirada coeducativa en les teves ac-tivitats?

AnnexII .Enquesta72

Descriu les teves necessitats principals per tal d’integrar la visió coeducativa en la teva tasca quotidiana:

Des de la teva perspectiva, quins són els agents educatius més rellevants al muni-cipi on treballes?

Quin és el nivell d’acceptació entre el personal tècnic i polític del teu municipi de la importància de treballar amb perspectiva de gènere?

Quines són les principals resistències que has trobat?

Si vols afegir alguna reflexió o la descripció d’alguna experiència, serà benvinguda.

Moltes gràcies per la teva col·laboració.

73

bonal,X .«Elprofessoratcomaagentdecanvi .Unaavaluaciósociològicaapartird’unaexperiènciaderecerca-accióencoeducació» .Tesidoctoral .Barcelona:Depar-tamentdeSociologia,UAB,1994 .

— .«Canviarl’escola:lacoeducacióalpatidejocs» .Quaderns per a la Coeducació,núm .13 .InstitutdeCiènciesdel’Educació,1998 .

blanCo,N .«¿Dequémujeresydequéhombreshablanloslibrosdetexto?» .Kikiriki. Cooperación Educativa,núm .54,1999 .

bourdieu,P .La dominació masculina .Barcelona:Edicions62,2000 .

— .Razones prácticas: sobre la teoría de la acción .Barcelona:EditorialAnagrama,2007 .

Calzada,T .E .;rovira,J .Participació i coresponsabilització ciutadanaa «Per una ciutat compromesa amb l’educació». Projecte educatiu de ciutat .Institutd’Educació-Ajun-tamentdeBarcelona .Vol .1,p .409-433,1999 .

Castells,M .;subirats,M .Mujeres y hombres: ¿un amor imposible?Madrid:AlianzaEditorial,2007 .

diputaCió de barCelona .Democràcia intercultural i ciutat educadora .Col·leccióGuiesMetodològiques .Barcelona,2006 .

— .«Agentsd’igualtatdegènere:unanovaprofessió» .Col·leccióDocumentsdeTre-ball .SèrieIgualtatiCiutadania .Barcelona,2007 .

Fernández palomares,F . (coord .)Sociología de la educación .PearsonPrenticeHall,2003 .

GarCía salomón,M .Els paranys de l’amor: Materials per treballar la prevenció de rela-cions abusives amb adolescents i joves. Barcelona:EdicionsOctaedro,2006 .

GarCía,M .;troiano,H .;zaldívar,M .El sexismo en los libros de texto: análisis y propu-esta de un sistema de indicadores. Madrid:InstitutodelaMujer,1993 .

Harris,J .R .El mito de la educación .Barcelona:NuevasEdicionesdeBolsillo,2003 .

lomas,C .¿El otoño del patriarcado? Luces y sombras de la igualdad entre mujeres y hombres. Barcelona:Península,2008 .

MEC .La educación en España. Bases para una política educativa .Madrid:MEC,1969 .

Bibliografia

Bibliografia74

moreno,M .Cómo se enseña a ser niña: el sexismo en la escuela .ColecciónOchodeMayo,núm .6 .Barcelona:IcariaEditorial,1986 .

morGersen, F .,etal.«Educacióperaldesenvolupamentsostenible:tendències,diver-gènciesicriterisdequalitat» .Barcelona:Graó,2007 .

PEC .Barcelona Ciutat Educadora .VolumI .L’educació com a eix transversal de les polítiques municipals .Barcelona:InstitutMunicipald’EducaciódeBarcelona,2007 .

peraza,C .;Carreras,A .«Lacoeducacióal’escolabressol:unprojectederecerca-acciósobrel’educaciódegènerealaprimerainfància» .Revista Barcelona Educació,núm .52 (febrer-marçdel2006) . Institutd’Educacióde l’AjuntamentdeBarcelona,p .8-9 .

— .«Unaexperienciacoeducativaenescuelasinfantiles(0-3)deBarcelona» .RevistaAula de Innovación Educativa,núm .159(febrerdel2007) .Graó,p .37-40 .

rambla,X .;tomé,A .«Unaoportunitatperalacoeducació:lesrelacionsentrefamíliesiescoles» .Quaderns per a la Coeducació,núm .14 .InstitutdeCiènciesdel’Educació,UniversitatAutònomadeBarcelona,1999 .

sampedro,J .«Ellastambiénvalenparaingenieras(perohuyen)» .ElPaís. SecciónSo-ciedad,31dejuliolde2008,p .28 .

sanCHis,R .Tot per amor?: una experiència educativa contra la violència a la dona .Bar-celona:AssociaciódeMestresRosaSensat,2006 .

santos,M .Á .(coord.) .El harén pedagógico. Perspectiva de género en la organización escolar .Barcelona:Graó,2000 .

subirats,M .«Conquistarlaigualdad:lacoeducaciónhoy» .Revista IberoamericanadeEducación,núm .6(setembre-desembrede1994):Género y Educación .

subirats,M .;brullet,C .Rosa y azul: la transmisión de los géneros en la escuela mix-ta .Madrid:MinisteriodeCultura,1988 .

subirats,M .;tomé,A .Balones fuera: reconstruir los espacios desde la coeducación .Barcelona:EdicionesOctaedro,2007 .

tannen,Deborah .Género y discurso .Barcelona:Paidós,1996 .

tomé,A .;bonal,X .«Construirl’escolacoeducativa:lasensibilitzaciódelprofessorat» .Quaderns per a la Coeducació,núm .12 .Barcelona:InstitutdeCiènciesdel’Educació .UniversitatAutònomadeBarcelona,1998 .

tomé,A .;González,A .;lomas,C .«Lucesysombrasenelcaminohaciaunaescuelacoeducativa» .A:Mujer y educación. Educar para la igualdad, educar desde la diferen-cia .Barcelona:Graó,2002 .

Publicacions disponibles a www.diba.cat/llibreria

Altres publicacions sobre igualtat i ciutadania

Documents de TreballSèrie Igualtat i Ciutadania

1 Centresd’informacióirecursosperadones:Unapropostademodelfuncionalidegestió

2 Agentsd’igualtatdegènere:Unanovaprofessió

3 Elementsperaunaactuaciómunicipaldepromociódelcivisme

4 Dretsideuresdelespersonesestrangeres:Manualpràcticperalaconvivènciaciutadanaadreçataprofessionalsdelmónlocal

5 Eldissenyinstitucionaldel’àmbitdelaparticipacióciutadanaalescorporacionslocals

6 Bibliografiabàsicasobrediversitaticiutadania:Edició2007

7 Elsdretshumansalaciutat:AdaptaciódelesnormativesmunicipalsalaCartaEuropea

8 Lamediacióciutadanaalsajuntaments:Estudidecasos

9 Joventutipolítiquesdejoventut:25aportacions

10 Síndicsdefensorsdelaciutadania:Apuntsperalasevaimplementació

11 CondicionsdevidaihàbitsdelapoblaciójovedelaprovínciadeBarcelona:EnquestadecondicionsdevidaihàbitsdelapoblaciódeCatalunya2006

12 Lamediacióciutadana:unanovapolíticapública:Basesd’implantació

13 Marcconceptualibonespràctiquesenciutadaniaiconvivènciaalsbarriseuropeus .INTI-CIEN

14 L’ússocialdeltempsalaprovínciadeBarcelona:EnquestadecondicionsdevidaihàbitsdelapoblaciódeCatalunya2006

15 CondicionsdevidaihàbitsdelesdonesdelaprovínciadeBarcelona:EnquestadecondicionsdevidaihàbitsdelapoblaciódeCatalunya2006

16Dinamitzacióiinformacióalscentresdesecundària,unaeinaeducativa

EstudisSèrie Igualtat i Ciutadania

1 Construintelsdretsdelesdones:Delsconceptesalespolítiqueslocals

2 Desenvolupantelsdretsdelesdones:Àmbitsd’intervenciódelespolítiquesdegènere

3 LespolítiqueslocalsdecivismeaEuropa:Exemplesdeconvivènciaid’implicacióciutadana

4 Polítiqueslocalsdejoventut:Criteris,einesirecursos

5 Polítiquesdeciutadania:Discurspúblicsobrelagestiólocaldeladiversitat

6 LespolitiqueslocalsdecivismeaEspanya

7 Polítiquesurbanesdeltemps





Documentos de TrabajoSerie Igualdad y Ciudadanía

13 Marcoconceptualybuenasprácticasenciudadaníayconvivenciaenbarrioseuropeos .INTI-CIEN

EstudiosSerie Igualdad y Ciudadanía

4 Políticaslocalesdejuventud:Criterios,herramientasyrecursos

5 Políticasdeciudadanía:Discursopúblicosobrelagestiónlocaldeladiversidad