nas161.indd 1nas161.indd 1 03/06/2016 9:26:3603/06/2016 9:26:36

-2- Juny 2016 El de Cardedeu

EditorialEl NAS de Cardedeudel grup ULL a l’ull,scpOfi cines: Sant Ramon, 23 08440 CARDEDEU Tel 93 871 34 79 elnasdecardedeu@gmail.com www.elnasdecardedeu.cat Cif: J-61507943

Direcció: Núria Aymerich Xavier Navarro

Col·laboradors: Miquel Comas Clàudia Serra Maria Valdívia Paula Pedrero Lorena Velasco

Columnes d’opinió: Francesc Barbachano Sussanna Cabiscol Jordi Geronès Montel Toni Giménez Antoni Giner i Arbusà Josep Jallé Jordi Nadal Quim Om Miquel Pujadas Kathy Raymond

Ve de lluny Toni Giménez

Fotografi a: Xavier NavarroPublicitat: ULL a l’ull scpGestió administrativa Laura MañasDisseny i maquetació: Alex Fonoll

Impressió: Impremta Indugraf Off set SADipòsit legal: B-7847-2002

Aquest periòdic no es responsabilitza de les opinions dels seus columnistes.

Els habituals

El Nas de Cardedeu és gratuït i el podeu trobar a partir del dia 10 de cada mes (aprox.) També us el podeu descarregar des de la nostra web: elnasdecardedeu.cat

PUNTS DE DISTRIBUCIÓ

Cicles RuaixAv. Rei En Jaume, 22Quiosc del CentreCtra de Cànoves, 4Quiosc de l’EstalviPl. Joan Alsina

Es distribueixen 1.500 exemplars dels quals un 70% es deixen en aquests punts i la resta, es reparteixen per als establiments i comerços de la vila

Quiosc de Poble SecCtra. Dosrius, 128Redacció d’El NASC/ Sant Ramon, 23

De Bàbia a PernambucoXavier Navarro pàg. 06

Olors...Quim Om pàg. 08

Parlant del tempsSusanna Cabiscol pàg. 10

Ple municipal pàg. 12

La veu dels polítics pàg. 14

La bústia pàg. 15

XQ pàg. 30

Avaluacions pàg. 30

Fa 10 anys pàg. 30

Ve de llunyToni Giménez pàg. 30

La foto pàg. 15

El govern de tu a tu pàg. 16

E-mocionsJosep Jallé pàg. 18

La segona veuKathy Raymond pàg. 20

Darrera el taulell pàg. 22

Aquí y ahoraFrancesc Barbachano pàg. 24

Especial formació i lleure pàg. 26

Resum metereològicMiquel Comas pàg. 31

Un any de Govern

Sembla que una de les coses que primer va fer el govern actual és canviar el nom a les regidories, com si al fer-ho, netegessin la imatge que es pogués tenir d’elles. O potser és per dotar les regidories d’un nom que soni millor, més modern, més “social”. I certament la impressió després d’aquest any de govern és que hi ha hagut alguna cosa més que canvis de nom. També han fet carrils bici, han reobert espais participatius, han creat una regidoria de recaptació d’impostos, la fi ra de Sant Isidre ha disposat d’un toc nou, i en el últim ple es va aprovar la creació d’una empresa per recuperar el serveis externalitzats. Massa aviat per dir res al respecte, de moment, com explicava en Rafel Caballeria a l’entrevista del “Govern a tu a tu”, és un full en blanc per anar-hi posant allò que a l’Ajuntament li convingui. El primer servei a recuperar: el de la neteja.

Un any i és cert que ha entrat una manera de fer molt diferent. Els preguntem com els va la relació ERC i CUP i ens responen tots que molt bé, però tots i cadascun dels regidors entrevistats han remarcat que tenen diferències programàtiques i que miren de trobar-se en les coincidents.

Un dels canvis més notables, cal dir-ho, és la manera de fer de l’Alcalde. Acostumats a la Calamanda Vila, amb el seu posat matriarcal, amb una llibreta inexistent on apuntava tot per no oblidar-se, i donant llargues a gaire bé tot, ara amb l’Enric Olivé, que mira de respondre aviat, que obre la porta al ciutadà per parlar amb ell, que participa de les activitats que s’organitzen i que, al menys ho sembla, escolta, hi ha respostes molt més concretes. Això sí, si no li pregunten pel Casino...

Però només ha estat un any.

nas161.indd 2nas161.indd 2 03/06/2016 9:26:3703/06/2016 9:26:37

Juny 2016El de Cardedeu -3-

La Fira de Sant Isidre estrena un espai dedicat a l’agroecologiaLa creació d’un espai anomenat àgora propicia activitats, conferencies i tallers. La mostra gastronòmica incorpora un dia més p. 4

El passeig Mestre Alexandri s’omple de vehicles classics p.9

El Ple aprova crear una SL per recuperar serveis ara externalitzats p.12

Mor Mossèn Fransesc Galceran P.18

Maurici Cot inaugura un obrador de pastisseria inclusiva P.18

El premi d’honor Tomàs Balvey per Maria Fortuny P.19

Lluís Llach veu la independència en 14 mesos P.21

nas161.indd 3nas161.indd 3 03/06/2016 9:26:3803/06/2016 9:26:38

-4- Juny 2016 El de Cardedeu

Recuperada el 1984 a meitat de maig la Fira de Sant Isidre és com la Festa Major de primavera. Els 13, 14, 15 i 16 de maig Cardedeu ha rebut uns 30.000 visitants, segons els organitzadors de la Fira, que des de 2009 ha volgut modernitzar el seu nom amb la denominació Ficard.

La Mostra Gastronòmica ha allargat, per davant, una nit, i el nou espai d’ Agroecologia i Proximitat s’ha afegit al de Turisme Rural i Familiar, amb una més racional col·locació dels estands creant un espai de trobada al mig.

S’inaugura divendres, 13 de maig, amb una pluja fi na, a l’estand que té l’Ajuntament. Pimer parla Núria Hernández, regidora de Desenvolupament econòmic, que destaca el nou espai agroecològic, que sorgeix per a posar en relleu un fet que s’està produint en els darrers anys, molta gent jove torna al camp i engega projectes buscant la qualitat i la sostenibilitat.

Josep Mª Vilà, el president de la Comissió de la Fira comença per tenir un record pel senyor Llopis, mort recentment, que havia fet molt per la Fira de Sant Isidre. Seguidament fa agraïments a tots els que l’han fet possible.

L’alcalde, Enric Olivé, és el tercer en parlar. Diu que el protagonisme no hauria de ser sols pels qui estan fent els parlaments, que els tècnics i Brigada, que ho han muntat, i els voluntaris de la Comissió de la Fira són els veritables artífexs de la Fira. Destaca la ramaderia i la gent que hi treballa, estudiosos i pagesos, que són una realitat a Cardedeu i aquí es fan visibles, però que hi estan tot l’any.

Mercè Conesa, la presidenta de la Diputació és la personalitat convidada a la inauguració. Parla de ta tasca de la Diputació, la gestió dels Parcs i Territori, i el

La pluja no va poder amb la Fira de Sant Isidre, que va estrenar un nou espai: Agroecologia i ProximitatUna Fira més ben organitzada va crear més espais i activitats

programa “El parc a taula” on es propicia la cultura dels productes de proximitat. Cardedeu està entre dos parcs i la terra ha de ser productiva, diu. Recorda que Martí Pujol, l’alcalde de Llinars, que està al seu costat, és el vicepresident de la Diputació, ella és alcaldessa de Sant Cugat. Acaba destacant els 33 anys de feina per a tenir aquesta Fira.

Seguidament, va parant de ploure i es va en comitiva visitant les diferents parades del recinte.

Hi ha unes 200 parades, distribuïdes en diferents àmbits: el comercial i d’entitats, seguint les avingudes Pau Casals i 11 de setembre, la de demostracions i atraccions per criatures i jovent en els camps entre 11 de setembre i General Moragues. A la part de mestre Alexandri el bestiar i artesans, i en els Pinetons zona de bars i la Mostra gastronòmica.

La part de bestiar exposa boví i equí, més alguns garrins, bens, i exòtiques llames. Són 17 ramaders de vacu i 45 relacionats amb els cavalls.

Divendres, plujós, no va evitar que es fes la inauguració, que un personatge amb xanques i vestit de pagès anés animant i que l’associació Hi som fes un taller de xocolata.

La Mostra Gastronòmica va tenir menys públic del previst i en canvi a la Caminada nocturna pels volts no va espantar la gent.

La Caminada té 6 quilòmetres i aplega uns 1300 participants, que van una mica més al nord de Can Bordoi, sempre per camins rurals, fi ns tornar al punt d’inici

Dissabte va fer un dia bo. Es va iniciar amb una trobada de globus aerostàtics, que va haver de variar el punt de sortida, pel vent, i ho va fer des de Sant Hilari aterrant a la zona del Marital i passant per sobre la Fira.

A la zona Agropecuària es va explicar el Conte infantil “La llavor misteriosa” i més tard una xerrada sobre el malbaratament d’aliments, amb un taller de cuina d’aprofi tament. I un tast de formatges i cerveses locals. L’espai central de la nova àrea, que anomenen àgora, amb bales de palla per seure, va estar un dels llocs més concorreguts. El de Villamagore van fer exhibicions d’espases i danses medievals.

Campionat de mini tenis, que va tenir als petits a la pista coberta i als majors de 9 anys a les pistes de tenis dels Pinetons, dinar de germanor pels geganters... exhibició de salt d'obstacles amb cavalls, demostració d’obediència de gossos mitjançant agility i el concurs de bestiar, van ser activitats per a tots els gustos. La Penya Barcelonista de Cardedeu organitza el mercat d’intercanvi de cromos al recinte de la Mostra Gastronòmica i habilita un punt de recollida solidària de material esportiu, “dóna-li una

Podeu veure el reportatge fotogràfi c de laFira de Sant Isidre a la nostra web

elnasdecardedeu.cat

Xavier Navarro

nas161.indd 4nas161.indd 4 03/06/2016 9:26:3903/06/2016 9:26:39

Juny 2016El de Cardedeu -5-

segona vida al material esportiu que tens en desús” La mateixa Penya va propiciar a la Pista coberta que per la tarda es pogués veure en pantalla gegant la fi nal de Copa que el Barcelona va jugar, i guanyar, davant l’Atlético de Madrid.

Un estand amb l’objectiu de promoure l'ús d'energies sostenibles feia crispetes a partir de l'energia generada amb bicicletes estàtiques generadores d'electricitat. Es tractava d’un punt d’informació ambiental amb dues educadores difonent les actuacions d’estalvi energètic que s’han dut a terme des de l’Ajuntament, amb resultats actuals de recollida i gestió de residus a Cardedeu, així com dels consums d’aigua i donant consells per a una millor efi ciència

Per la tarda, a l’àgora es torna a explicar contes infantils, es dóna berenar de macedònia ecològica i es fa la xerrada “Qui controla el que mengem?” a càrrec d’Esther Vivas i Carles Diaz. Les activitats es van succeint, es poden fer passejades en ruc, visitar una granja mòbil, que es pot portar a escoles i altres indrets, o agafar el trenet turístic que sortint de Pau casals va per diferents barris de Cardedeu.. Hi ha taller de decoració de màscares, teatre en anglès The explorer's show. Una mica apartat de tot el Circuit de la diversitat. El munta l’AE Rocafort, amb proves on sempre es fa servir un sentit, sols el tacte, o sense mirar, saltar a peu coix, equilibris, punteria, o pintar amb la boca o els peus. Col·locats en Els Pinetons, en paral·lel a les pistes de tennis, va passar força desapercebut i amb poc públic.

La Hípica del Montoya va mostrar alguns carruatges tirats per cavalls. Va destacar un Landau de quatre cavalls. Anaven donant explicacions de cada un.

Els gegants reuneixen 8 colles i després de dinar arròs unes 200 persones van fer una plantada a Mestre Alexandri i un cercaviles pels carrers del Centre. Hi ha els de Cardedeu, Caldes d’Estrach, Santpedor, Balsareny, Montesquiu, St. Pere de Torelló St Vicenç de Montalt i Bages

Un dels gegants de St Vicenç de Montalt està portat per Maxi Fernandez, cec des dels 17 anys, ara en té més de 40, que va guiat pel que li diuen des de fora. Té retinosis i amb l’ajut de la ONCE es va superant fi ns coses com aquesta, a Cardedeu és el primer cop que porta un gegant.

A les sis de la tarda estaven anunciades sardanes, però a aquella hora els organitzadors estaven trucant a la Cobla Lluïsos de Taradell, que no es va presentar i va quedar en venir l’endemà.

El que s’anunciava com “Exhibició d’obediència civil” amb l’escola canina de Julián Albala comença mitja hora tard esperant vinguin més participants “Semos 4 pero vamos a disfrutar. Habíamos de ser 12, però solo que seamos 7 salimos” Així ho van fer, i entre ells hi havia una gossa que només portava tres dies entrenant. Va sortir força bé.

Un dels actes més esperats, hi ha qui agafa cadira hora i mitja abans, la Desfi lada, va tenir molts canvis. La presentació no la va fer Anna Gesa, sinó Nacho i Alex Abad amb un tarannà molt dirigit a joves. La cantant es diu Alba Robles, que ha estat a Melody. Surten Suc de Taronja, El Somni, (un desfasament en la desfi lada de El Somni s’omple amb una altra actuació d’Alba Robles) després hip hop , amb una escola del CEM. Segueix Mima’t. Anne iS, Dual Moda. Hi ha concursos, i els germans Abad fan una crida perquè la gent vagi a animar al FC Cardedeu, que està a punt d’ascendir de divisió. S’acaba l’acte amb una altre actuació d’Alba Robles

La Mostra Gastronòmica torna a patir les inclemències del temps, tot i que molta gent encara hi va. Aquest any la vaixella és compostable, i per tant pot anar al contenidor marró. Hi ha informadors que assessoren per que es faci una separació correcta de les deixalles i es tirin en el contenidor adequat.

Al Casino Popular, al costat del recinte fi ral, es fan activitats. El que anys enrere era la Fira pels joves “El pati d’en Sidru” té una certa continuïtat, amb concerts, classes de swing, campionat de futbolí i xerrades sobre els camps d’Idomeni i Eko.

A la llunyana Textil Rase a les 11 de la nit es fa una festa Remember, amb música dels 80 i 90 recordant el New Palace, la discoteca d’aquella època, amb punxadisc que van estar allà: Joan Reche i Xavi Calero.

Diumenge, 15 de maig es va iniciar amb basquet 3 x 3 pels més petits, en la Pista coberta del Pompeu Fabra, mentre que en el Pavelló d’Esports hi havia una exhibició i campionat de katas i kobudo, organitzat pel club de Karate. El Museu, que tenia estand propi, va fer una ruta per les cases de pagès amb un itinerari guiat.

Als Pinetons mostres d’agility i un taller demostració de Tai txi i Txi kung, mentre a l’àgora hi havia taller de màscares, una xerrada sobre com fer un hort en un metre quadrat, un tats de vins i a l’estand d’estalvi d’energia es mostrava els diferents elements quotidians amb punts de potencial estalvi energètic com són la cuina, el bany, el transport, l'ofi cina o els espais comuns. També “Hi som” torna a fer un taller de xocolate.

Jordi Puig i Roca presenta un llibre, “L’hort del segon origen” i fa una xerrada sobre com fer viable un projecte agroecològic. Destacable la idea de que el 50% de temps s’ha de dedicar a produir i el 50% a vendre, perquè s’ha d’acabar sent el propi venedor i quedar-se aquest marge

L’espectacle eqüestre Freestyle Horse Show, anomenat "La Máquina del tiempo” va posar el llistó molt alt per a altres vegades. Tres cavalls sense cap mena de regnes, guiats sols per la veu de qui anava a peu pel seu costat, van fer salts, curses i es van acabar seient en uns sillons immensos com si estiguessin a taula.

La Burricada, aquest any, té 5 equips, comencen amb una hora de retard i l’organització diu que és perquè encara

continua a la pàgina següent

nas161.indd 5nas161.indd 5 03/06/2016 9:26:3903/06/2016 9:26:39

-6- Juny 2016 El de Cardedeu

De Bàbia a Pernambuco

Per Xavier Navarrono hi ha el servei mèdic obligatori, que està atenent una incidència. Els verd són els Mascs, el groc Los burros, el lila Trambolic’s, el blau “Los 4 fantasticos” i el vermell “Los Patiños”. El lila és qui s’emporta el premi de 200 euros, el groc el de 100 i el vermell el de 50

L’altre clàssic és el 25è concurs mundial de menjadors de Borregos. Per participar-hi s’ha de tenir més de 16 anys. En aquest cas hi van participar nou persones, que van lluitar per endur-se els 100, 60 i 30 euros dels premis. Temps enrere l’ingesta de borregos s’acompanyava amb aigua o vi, ara es fa amb llet o aigua.

Mentre, a l’Església, hi ha un concert del programa Labryny, amb música grega, i que s’ha inclòs en la programació de la Fira.

Sardanes, aquest cop sí, i una exhibició amb més participants de l’escola canina d’Albala, es van succeint. L’afluència de visitants és important, i a la Mostra Gastronòmica, aquell vespre s’arriben a vendre 1300 tiquets.

Enguany els tres instituts de Cardedeu han col·laborat en enquestar els visitants i analitzar la informació que permetrà fer una valoració qualitativa de la Fira per conèixer quines són les zones més visitades i ben valorades, i que servirà com a punt de partida de cara a la fi ra de l’any vinent.

Una "taula rodona" per parlar sobre el valor de l'agricultura ecològica i el consum responsable per un entorn i un futur sostenibles està organitzada per “Cardedeu en transició”

Dilluns s’inicia amb Minihandbol al carrer, una activitat que es fa per 23ª vegada i que en fa ja 18ª és el memorial Mai Carmen Cáceres, l’entrenadora morta en accident a l’entrada de Cardedeu.

Un taller de fer mató i diverses xerrades omplen el matí. Destaquen la xerrada tècnica sobre el transplantament genètic d'embrions a la ramaderia impartida pel reconegut expert a nivell estatal Daniel Martínez Bello, i la de Josep Pàmies "La dolça revolució de les plantes medicinals".

A la gimcana de cotxes, per primer cop en molts anys, no hi ha la prova de la balança, i és notícia que comencin només amb un quart d’hora de retard. Hi ha 27 equips inscrits.

Per la tarda, poc abans de la clausura de la Fira, hi ha una Sessió d'entrenament a càrrec del Club Vallesà de Rítimica a la Pista Coberta

De les parades comercials és destacable l’absència gairebé total de comerços de Cardedeu, la presència de fi raires habituals del menjar i una espectacular parada de tomàquets de Barbastro, “La tomateria gourmet” amb exemplars de més d’un quilo cada un.

En defi nitiva han estat quatre dies plens d’activitats i exposicions.

ve de la pàgina anterior

És tant difícil d’entendre?

Ja no es tracta de que et donin feina, és que et deixin treballar!

Economistes reconeguts, que donen classes a la universitat com el Dr. Gonzalo Bernardos diuen que ja hem sortit de la crisi, sí. Que ho hem de mirar d’una manera global, que primer ho perceben uns , els qui tenen més diners, que també la van notar, i després poc a poc la classe mitjana i hi ha unes capes que han quedat ja marginades.

Els elements indicadors són bàsicament si corre el diner, si hi ha negoci, si als bancs els surt més a compte deixar a interès baix que guardar-lo al Banc Europeu que els cobra per guardar. I efectivament, per poc que tinguis, sorpresivament els bancs t’ofereixen crèdits al consum. I s’estan començant a vendre més cotxes, i els lloguers pugen i els preus de l’habitatge deixa de baixar. I apareixen moltes petites empreses, de nova forma, que es dediquen a coses que fa 10 anys no existien, i el negoci tradicional, l’empresa mitjana o petita va deixant pas a empresaris micro, que no deixen de ser autònoms però hi ha qui s’entesta en dir-ne emprenedors.

A Cardedeu hi ha un degoteig de nouvinguts, sobren negocis, i se’n tanquen, noves maneres de guanyar-se la vida van tenint més adeptes. Només cal veure com a la Fira de Sant Isidre l’espai d’agricultura tenia empresaris joves, en l’edat d’emprendre i mirar el futur, gent que no espera que mamà administració et resolgui la vida.

No pot funcionar bé una societat amb una massa improductiva tant gran, infants, jubilats, pre-jubilats, aturats, gent de baixa, joves que amb 30 anys estan esperant que algú els doni una feina... gent en excedència... Hi ha partits que volen dedicar molta despesa social per ajudar als qui queden pel camí, però l’ajut ha de ser ensenyar a pescar o donar les eines, no donar el peix. Perquè el diner a repartir en ajuts, d’on ha de sortir? Una societat improductiva, que escanya als qui fan alguna cosa no pot subsistir, i la fi de la crisi va lligada, en gran part, a aquest canvi de mentalitat.

nas161.indd 6nas161.indd 6 03/06/2016 9:26:4003/06/2016 9:26:40

Juny 2016El de Cardedeu -7-

L'associació "Música Modal a Cardedeu" va presentar la 1ª edició de "Labyrinth Catalunya ", una sèrie de cursos i concerts de músiques de l’Orient Mitjà i del Mediterrani que tenen lloc entre el 5 i 24 maig a Cardedeu i Barcelona. A la nostra vila hi ha sis seminaris de música al llarg de tres setmanes i cinc concerts.

E l " L a b y r i n t h M u s i c a l Workshop", amb seu original a l'illa de Creta, Grècia, és una referència per a l'estudi i transmissió de les músiques de l'Orient Mitjà i del Mediterrani. Creat l’any 2003 per

Músiques d’Orient Mitjà la mediterrània de la mà de LabyrinthDurant el mes de maig es van realitzar a Barcelona i Cardedeu seminaris i concerts

Ross Daly, compositor i investigador de les músiques del món, va ser premiat l’any 2012 amb l’ "European Citizens Prize" de la Unió Europea.

El seminar is de música de "Labyrinth" tenen la característica d'oferir una introducció a unes músiques poc accessibles, d’una forma viva i creativa. Els cursos estan impartits per alguns dels mestres més reconeguts de cada cultura i s’organitzen de manera que sigui possible un estudi i pràctica intensiva. Consten de 33 hores d'estudi en sis dies. Al mateix temps la fi losofi a dels seminaris és que siguin accessibles al màxim nombre de gent possible, amb preus baixos

Quan Artescena Social joves va estrenar el 2014 en el centre Cultural, l’espectacle “Jo sé què soc” poc imaginava que seria premiat. El 1er Premi de Teatre Jove en la categoria no escolar de Catalunya els hi ha estat donat per una obra de creació col·lectiva de teatre i circ dirigida per Olga Vinyals, amb text de Josep Casanova, Ana Garcia, Noemí Rodríguez, pel moviment escènic i circ de Sònia Ganza, l’escenografi a de Josep Castells, il·luminació de Toni Magrinyà i l’actuació de Martí Alonso, Pol Basses, Marc Benítez, Josep Casanova, Irene Felices, Neus Ferrer, Ana Garcia, Biel Ibáñez, Andreu Extremera, Maria Roure, Ariadna Roure, Paula Ribes i Carla Ribes.

Ara estan preparant l’espectacle Illes, que pensen estrenar pel desembre.

Artescena Social joves guanya un premi per “Jo sé què sóc”L’entitat ha estat reconeguda a la categoria Teatre jove no escolar de Catalunya

Redacció

Els concerts van ser oberts al públic, així diumenge 15 va ser a l'Església de Sta. Maria de Cardedeu a les 19:00h de la tarda, amb la participació tant dels professors Ross Daly:lyra/Tarhu, Kelly Thoma: lyra, Ömer Erdogdular: ney, Giorgos Papaioannou: violí com els seus alumnes.

Dissabte 21 de maig una gran festa Grega amb sopar i balls de Creta i altres illes gregues a la plaça de St. Corneli. Giorgios Manolakis, amb llaüt cretenc i bouzoki, i Giorgios Papaioannou, amb violí i lavta hi van posar la música.

L'Associació Cardanses també va organitzar un taller de danses de Creta i altres illes gregues el mateix dia 21 per la tarde a Vil·la Paquita impartit per Fotiní Trigonaki.

Redacció

La companyia de teatre de Cardedeu Scla’Ka Si va convertir el Parc de la Font dels Oms en l’escenari perfecte per representar per última vegada, “Jerusalem”, de Jez Butterworth. Va ser dissabte, 21 de maig i acompanyada per desenes de persones que no es van voler perdre l’emocionant comiat d’un dels espectacles més ambiciosos que ha fet realitat aquest grup amateur, just un any després de

Scla’Ka Si Teatre acomiada “Jerusalem”al Parc de la Font dels OmsL’obra guanya tres primers premis al concurs TACA’M de Caldes de Montbui

l’estrena de l’obra al Centre Cultural de Cardedeu.

Dir ig ida per Pep Duran, “Jerusalem” explica la història de Johnny Byron un personatge que el dia de Sant Jordi rep una carta on li notifi quen que ha de marxar de la caravana on viu al mig del bosc. Entre festes, drogues i alcohol ell, i el grup de joves que es refugien a la zona, lluiten perquè el desnonament no es faci efectiu.

La història, que barreja a la perfecció entreteniment i refl exió, és una de les més reconegudes del teatre anglès dels darrers anys i Scla’Ka Si l’ha portada a Catalunya per primera vegada en català amb la traducció del text original de la cardedeuenca Núria Busquets.

L’emoció va tornar a aparèixer poques hores després a l’entrega de premis de la 28à edició del concurs de teatre amateur TACA’M, de Caldes de Montbui. “Jerusalem” va aconseguir tres primers premis: el de millor director per Pep Duran, millor caracterització per Jorgina Belda i millor presentació escènica per Josep Castells. Àlex Ferrer es va endur el segons premi a millor actor pel paper de Johnny Byron i Scla’Ka Sí Teatre un segon premi en la categoria de millor grup. Va completar la llista un tercer premi de votació popular.

L’aventura de “Jerusalem” va començar fa un parell d’anys, quan la companyia va organitzar el seu primer càsting que va portar a Cardedeu amants del teatre d’arreu de Catalunya que volien optar a un dels vuit papers que buscava el grup per completar el repartiment de l’obra.

Ja fa deu anys que Scla’Ka Si es va constituir a partir d’un taller de teatre organitzat pel Patronat Municipal de Cultura. La gran estrena del grup va ser a l’agost del 2005 amb “Quan digui un”, de Gary Blackwood, al teatre de l’Esbarjo.

Clàudia Serra

foto

: CS

nas161.indd 7nas161.indd 7 03/06/2016 9:26:4103/06/2016 9:26:41

-8- Juny 2016 El de Cardedeu

Olors...Per Quim Om

Olor de desinfectant

El dimarts dia 10 de maig a la tertúlia de Cincdedeu, vàrem

parlar de la salut a Cardedeu. L’ajuntament ha rebut una enquesta feta als alumnes de quart d’ESO i es d’aquí on vol començar a treballar la regidoria de Salut per fer un pla per Cardedeu.

La regidora de Salut, que va assistir al programa com a convidada, ens va fer una bona explicació del que pensa fer.

Estaria bé la intervenció pública en els aspectes que poden ajudar a millorar o conservar una bona salut? Crec que sí.

El municipi té els mitjans per fer-ho? Alguns en deu tenir.

Un dels problemes, gairebé l’únic del que es va parlar, va ser el del consum d’alcohol. 72% dels alumnes de quart d’ESO declaren haver-ne consumit.

Durant el col·loqui es va fer esment de la gran quantitat que se’n consumeix durant la Festa Major. La regidora va intervenir dient que no es pot prohibir res. Bé no es pot prohibir res però, en el món on vivim, no hi ha mil coses prohibides?

Potser no es pot prohibir la venda d’alcohol, però, si no es pot regular, continuarà sent la més cervesera de l’entorn , on hi venen a parar tots els que volen consumir-ne sense cap restricció. Continuarà essent el poble amb més olor de desinfectant els matins de la festa.

No seria un bon punt per començar a aplicar un pla de salut per Cardedeu? Podríeu fer posar a les barres on es ven cervesa una pancarta que digués “l’alcohol és perjudicial per a la salut” tal com es fa als paquets de tabac?

Potser que amb menys alcohol i menys, molt menys, soroll –l’excés de decibels també és perjudicial– passés a ser, a més de la millor, la més saludable del país.

Elisenda Amat Casadesus rep el segon premi Sambori ÒmniumAquesta alumna de primària de l’escola Germans Corbella va participar en la desena edició de la festa jove El Tinter

El Tinter, la festa jove de les lletres catalanes que premia les obres dels infants i joves dels Països Catalans organitzada per Òmnium Cultural, va donar divendres, 27 de maig, a les 18.30 h al Casinet d'Hostafrancs de Barcelona, el seu veredicte.

Enguany, al Sambori, el premi de narrativa, hi han participat 430 centres i un total de 44.000 alumnes de primària i secundària. La d'aquest 2016 és la desena edició. Pel que fa al Pissiganya, el premi de poesia, hi han participat 190

Redacció centres i 1.000 alumnes en la seva cinquena edició.

En aquest cas ha estat finalista una alumna de Cardedeu , l’Elisenda Amat Casadesus, de l’escola Germans Corbella, que amb el seu treball “Les aventures d’en Glanet”, ha guanyat el Segon Premi en la categoria Cicle inicial de primària.

A l'edició d'enguany, a m e n i t z a d a p e r l a companyia Comediants, es va fer una escenografi a i espectacle basat en 'El llibre de les bèsties' de Ramon Llull.

Aquest curs 2015-16, alumnes de 1r d'ESO de l'Institut Pla Marcell han preparat una exposició en el marc de l'assignatura de Taller de tutoria.

Diverses visites al Museu els ha permès veure que l'arxiu fotogràfi c de Pau Fort que està compost de plaques de vidre, fotografi es en paper, negatius, a més de documents i manuscrits, llibres de notes amb informacions com la donació de la Casa Daurella, notes creuades entre Tomàs Balvey i el mateix Pau Fort, i fotografi es del municipi, d'actes socials i històrics de la vila, que suposen un important testimoni gràfi c del Cardedeu dels anys 30 als 60.

Sant Corneli mostra la vila del segle passat gràcies a un treball de l’Institut Pla MarcellEls alumnes de 1er d’ESO han triat 100 fotografi es de Pau Fort fons del Museu i les han classifi cat per temes

Els alumnes han triat un centenar de fotografi es que han dividit en diferents temes: Futbol, carreres de cotxes, carreres de motos, bàsquet, embalat, teatre, Festa bellesa, Orfeó Cardedeuenc, Commemoració papa Pius XII, gegants i capgrossos i Orfeó i indumentària.

En aquests apartats han dividit l'exposició que ha d'acollir Sant Corneli, on s'inclouen també textos fets per ells.

El fons fotogràfi c Pau Fort va ser cedit en dipòsit al Museu Arxiu Tomàs Balvey– Casal Dr. Daurella per la família Fort el març de 2011. Pau Fort, no sols va ser un gran afi cionat a la fotografi a; també era el conservador del Museu després de la mort de Tomàs Balvey, l'any 1954, i es va encarregar d'ordenar i classifi car alguns dels objectes del mateix. L'any 1956, a petició seva, la Diputació de Barcelona va incloure el Museu de Cardedeu en el cens dels museus locals.

Des del Museu s'ha inventariat i s'ha portat a terme un procés de conservació del material i s'ha digitalitzat tota la part gràfi ca de manera que sigui accessible a la consulta.

Redacció

Divendres 27 de juny “Cardedeu acull” va fer un acte a la plaça Sant Corneli per conscienciar del drama que viuen els qui fugen de les zones en confl icte o de fam. Arnau Carner va fer una xerrada davant unes seixanta persones, argumentant els motius d’aquesta situació i la necessitat de no quedar-se amb els braços creuats.

“Cardedeu acull” a més de les xerrades, a la recent Festa de les Escoles ha incidit en el Contacontes, es fan activitats a l’Esplai, es recullen diners amb venda d’articles i sopars solidaris i tres membres del col·lectiu es desplaçaran a camps de Grècia, vora les fronteres tancades, per ajudar als refugiats.

L’acte de Sant Corneli es va cloure amb un sopar, i abans Roger Canal va posar-hi música.

Cardedeu Acull convida Arnau Carner per parlar de solidaritat amb els refugiats A més, l’entitat organitza diverses activitats per a la conscienciació i recaptació de fons Redacció

nas161.indd 8nas161.indd 8 03/06/2016 9:26:4103/06/2016 9:26:41

Juny 2016El de Cardedeu -9-

El Departament d’Ensenyament va publicar el 17 de maig l’oferta defi nitiva de places, que a Cardedeu confi rma la pèrdua d’un grup de P3. La reducció afectarà l’escola Germans Corbella en comptes de l’escola Ramon Macip-Dolors Granés com preveia l’oferta inicial. El Departament argumenta el canvi pel nombre de preinscripcions fetes en primera i segona opció, i per així atendre satisfactòriament un major nombre de famílies.

Aquesta informació ja la va avançar la cap de l'Àrea per a la Coordinació i la Planifi cació Escolar dels Serveis Territorials d’Ensenyament al Maresme-Vallès Oriental, Violant Segura, a la regidora d’Educació, Isabel Sallés, en una trobada el dia 12, en la qual també hi va assistir una representació de la “Plataforma Cardedeu es mou”.

La Plataforma, dies abans va publicar un manifest on afirma hi ha hagut irregularitats en el procés de preinscripcions del proper curs escolar per part del Departament d’Ensenyament. "Tot el procés ha estat com una burla. En primer lloc es va decidir tancar una escola abans de tenir dades reals, condicionant absolutament el procés de selecció de les famílies i estigmatitzant l’escola triada" es diu en el mateix.

L’Ajuntament diu que seguirà treballant amb tota la comunitat educativa i amb la “Plataforma Cardedeu es mou” per tal de garantir la qualitat educativa del municipi i defensar l’escola pública.

El Departament d’Ensenyament confi rma la pèrdua d’un P3 per al proper cursFinalment es tancarà el de l’escola Germans Corbella que ha rebut menys preinscripcions i així atendre de manera satisfactòria el màxim de famíliesRedacció

“IV Trobada de Vehicles Clàssics de Cardedeu”, deien els cartells que es veien des de feia uns dies els carrers del municipi. I la cita no va decebre, ja que el passat diumenge 29, més de dos cents vehicles clàssics –és a dir, de més de 25 anys- van omplir el Passeig del Mestre Alexandri, al costat del Parc dels Pinetons.

La trobada, organitzada per l’associació Clan, va reunir models com un Seat 124, un Renault 12, un Volkswagen Golf GTI, un Citroën 2cv, un Skoda Octavia, un Seat 600, un BMW 2002 o Volkswagen Beatle, que van ser objecte de les fotografi es dels assistents.

La IV Trobada de Vehicles Clàssics omple els Pinetons d’automòbils de més de 25 anys Entre els cotxes exposats es va poder veure un Skoda Octavia o un Volkswagen Beatle

Durant tot el matí, conductors de cotxes, furgonetes i motos clàssiques van anar arribant al recinte, i els 200 primers van poder gaudir d’una botifarra i una beguda de forma gratuïta, cortesia de l’organització. “L’Associació del Clan té 4 anys i som un grup d’aficionats als vehicles clàssics de Cardedeu, Llinars, Granollers i Sant Antoni de Vilamajor (entre d’altres) que fem sortides i trobades coincidint amb actes culturals, per difondre l’afi ció pels vehicles clàssics”, explica la secretària de l’associació, Pilar Codony.

“La trobada grossa sempre és l’últim diumenge de maig a Cardedeu. Consisteix en exposar els vehicles clàssics, però no es fa ruta perquè moure tants vehicles és un problema”. La primavera és quan es concentren més actes de vehicles clàssics, explica la representant del Clan, qui recorda que és una data molt important ja que es reuneixen afi cionats d’arreu Catalunya. “L’any passat, va venir gent de Caldes, de Sant Cugat, de Rubí... en total van ser 255 vehicles”.

Els assistents van poder conèixer de prop les històries dels cotxes exposats, ja que els conductors oferien la possibilitat d’entrar i seure dins els vehicles i explicaven algunes de les memòries viscudes amb aquell automòbil.

Lorena Velasco

El 7 de maig, dins les propostes del Govern en el projecte “Cardedeu en transformació. Idees i projectes de canvi per un nou Cardedeu” Guillem Tendero va argumentar com anar cap a una producció agroecològica més sana i sostenible.

Tendero, amb quinze anys d’experiència en l’àmbit agroalimentari i el desenvolupament local, és màster en estudis ambientals, ha escrit diversos llibres i articles sobre agroecologia i sobirania alimentària. Actualment treballa com a coordinador del Postgrau en Dinamització Local Agroecològica (UAB).

“Cardedeu en transformació” organitza una xerrada sobre agroecològica, producció sana i sostenibleGuillem Tendero autor de diversos llibres i articles ve a Cardedeu per parlar de com treballar al costat de productors i consumidors

L’acte es va fer a les 12 del migdia en el Pompeu Fabra, a la pista coberta, amb l’assistència de l’alcalde, Enric Olivé, i la regidora de Desenvolupament, Núria Hernández.

En els darrers anys, a les terres de Cardedeu i territoris propers estan ressorgint projectes agroecològics impulsats per persones recent incorporades al sector, que veuen en la pagesia una nova forma d’ocupació i d’arrelament a la terra. Alhora, trobem associacions de consumidors que s’organitzen en cooperatives de consum per trobar productes ecològics i de

foto

: LV

proximitat, que promouen un sistema de comercialització més just amb les produccions agrícoles i ramaderes del nostre territori.

En aquesta xerrada es va tractar de com es vol treballar de costat amb els productors i consumidors per generar noves sinèrgies que consolidin els projectes agroecològics, i així repercutir de manera positiva en el desenvolupament econòmic i social de Cardedeu. L’Ajuntament vol que s’expliquin alguns dels objectius estratègics marcats per aquest mandat i Tendero va parlar de casos d’èxit de dinamització local agroecològica a d’altres territoris, de com fer –ho per facilitar la comercialització de circuits curts i quin suport es pot aconseguir per a la consolidació de projectes agroecològics.

Redacció

nas161.indd 9nas161.indd 9 03/06/2016 9:26:4203/06/2016 9:26:42

-10- Juny 2016 El de Cardedeu

Parlant del tempsPer Susanna Cabiscol

Fabricant màquines

Q u è é s p e r a nosaltres l'educació i com l’entenem? Com s'entenia fa uns anys? Realment aprenem

alguna cosa anant a l'escola? En l'actualitat tenim una educació que alguns anomenen bulímica. Es tracta de memoritzar un seguit de conceptes que no entenem i vomitar-los el dia de l'examen per poder aprovar. Segurament si ens tornessin a fer l'examen dos dies després, ja no recordaríem res. De què serveix doncs estudiar tot el que ens fan estudiar? A part, ens serveix realment aquests coneixements? Per què ens fan aprendre coses que no utilitzarem mai? Per què no ens ensenyen coses més essencials i útils com saber què fer quan algú es trenca un braç, li dóna un infart o s'ofega? De debò és important que ens aprenguem de memòria la taula periòdica? Que sapiguem analitzar sintàcticament una frase? Per què no ens ensenyen a pensar o imaginar, a ser creatius? Se suposa que l'escola ha de ser la base de la nostra educació, que amb ella adquirirem uns coneixements per poder ser independents i crítics, però en realitat el que fa és tot el contrari, crea màquines amb els coneixements que el sistema vol. No us heu preguntat mai perquè ens ensenyen aquests conceptes i no uns altres? Per què tots hem d'aprendre el mateix si no acabarem fent les mateixes coses? Per què ens tracten a tots igual si tots som diferents? El nostre sistema educatiu, per moltes reformes educatives que hagi patit durant els últims anys, segueix sent el mateix. La societat ha canviat, la tecnologia ha avançat, però el sistema segueix igual, i també els resultats acadèmics. Quan arribarà el canvi?

El cap de setmana del 7 al 8 de maig, més de 450 nens i nenes d’entre 6 i 9 anys dels Escoltes Catalans van acampar a l’ermita de Sant Hilari per tal de celebrar la trobada escolta anomenada “Folletada”. Cada tres anys, els follets de l’associació i els seus monitors, organitzen un cap de setmana conjunt per tal de formar cohesió de grup i compartir vivències al costat de la natura amb d’altres infants.

Els Escoltes Catalans acampen a l’ermita de Sant Hilari450 infants es reuneixen en l’anomenada “Folletada”, una trobada que es fa cada tres anys

Els Escoltes Catalans és l’associació laica de l’escoltisme català formada per 4.000 infants i joves repartits en una quarantena d’agrupaments en dotze comarques catalanes. Pol Rojas, monitor i cap de branca dels Follets, valora l’acampada com una experiència molt enriquidora. “Tant monitors com els nanos vam quedar molt contents. Era una aposta innovadora, perquè normalment ho organitzem tot a partir d’activitats tancades dividides per grups. En aquest cas, vam optar per donar més llibertat als infants i que decidissin

individualment quines activitats preferien. Ells eren els protagonistes i, per tant, es feien responsables de com vivien l’experiència”.

L’espai es va repartir en 7 mons, que representaven 7 temàtiques diferents, totes elles per potenciar la vessant més artística dels nens i nenes. Aquests estaven composats a l’hora per 22 “racons”, amb activitats de circ, bodypainting, pintar un mural col·lectiu, fer bombolles de sabó, construir cabanes....

Els follets van desplaçar-se fi ns a Cardedeu amb tren i van caminar des de l’estació fi ns l’ermita, ajudats per una furgoneta que els portava les motxilles. “Sempre havíem fet la Folletada a Santa Maria de Palautordera, a la instal·lació de La Granja; però aquesta opció no s’adaptava al nou format de racons, ni el contacte directe amb natura”, explica Rojas.

No obstant el temps, que no va acabar d’acompanyar, no va afectar en la realització de les activitats previstes.

Paula Pedrero.fo

to: P

. Ped

rero

El 4 de maig, dins la jornada europea de neteja de boscos i espais naturals Clean-Up Day que es va fer del 6 al 8 de maig, alumnes de 3er d’ESO van participar-hi netejant la llera de la riera.

Any rere any, milions de tones d’escombraries acaben als oceans,

Amb el Clean-Up Day es neteja la llera de la riera de VallfornersAlumnes de 3er d’ESO participen en la jornada europea de neteja de boscos i espais naturals

les platges, els boscos i altres espais de la natura. Les causes principals són la producció insostenible i els patrons de consum de les nostres societats, les escasses estratègies de gestió de residus i la manca de sensibilització de la població.

Per tal de reduir el nombre de residus abocats a la natura i donar

visibilitat a la problemàtica, la EWWR (Setmana Europea de la Prevenció de Residus) coordina una jornada anual de neteja o clean-up day a tot Europa.

El Clean-Up Day europeu, “Let’s Clean Up Europe!” vol aplegar les iniciatives locals en un únic esdeveniment que tindrà lloc el mateix dia a tot Europa; el seu objectiu és animar i arribar al màxim nombre possible de ciutadans europeus Els participants del “Lets Clean Up Europe!”, que col·laboren en mantenir net el seu entorn, poden comprovar amb aquesta activitat la quantitat de residus que s’aboquen en el seu barri o municipi.

Redacció

nas161.indd 10nas161.indd 10 03/06/2016 9:26:4203/06/2016 9:26:42

Juny 2016El de Cardedeu -11-

L’alumnat dels cursos de preparació a les proves d’accés als grau mitjà i superior s’han examinat durant el mes de maig. De les 65 persones matriculades, 56 han fi nalitzat el curs, de les quals 42 han superat la prova d’accés amb una nota mitjana de 6,06 que els permet matricular-se el proper curs en un grau professional.

El Centre de Formació d’Adults Graó de Cardedeu (CFA) acompanya l’alumnat en tot el procés, des de que s’inscriu en el centre fi ns que fi nalitza el grau que decideixen cursar. Compta amb servei d’orientació, tutories individualitzades i recursos pedagògics adaptats a les necessitats d’aquestes persones.

El 75% de l’alumnat del Centre de Formació d’Adults supera les proves d’accés als grausEls 42 alumnes que han aprovat ho han fet amb una nota mitjana de 6,06 que els permet continuar amb la seva formació reglada.

A més d’aquests cursos, el CFA també ofereix informàtica, anglès i formació bàsica. El període de preinscripció pel proper curs és del 20 al 28 de juny.

Redacció

foto ajuntament

Dijous 19 de maig, durant tot el matí la Tèxtil Rase es va convertir en un mercat de paradetes on es plantejaven problemes de lògica i de matemàtiques. Es tractava de la Fira matemàtica Carde9+1Nova edició de la Fira matemàtica Carde9+1 la trobada que reuneix tot l'alumnat de sisè de primària i de primer d'ESO dels centres públics de la vila.

Hi participen els tres instituts i les cinc escoles, en un cas alumnes de 1er d’ESO i en l’altre de 6è, això signifi ca més de 500 estudiants.

En petits grups han dissenyat les activitats, en paradetes proposen un problema als altres participants i a mesura que els van resolent van omplint un carnet i aconseguint lletres, que, ordenades, acabaran construint una frase. Hi havia un total de 27 activitats. Fins i tot l’alcalde, Enric Olivé, es va entretenir a resoldre’n algun durant la seva visita a l’edició d’aquest any.

Més de 500 estudiants participen a la Fira Matemàtica Carde9+1Els alumnes de sisè de primària i primer d’ESO participen en la trobada d’enigmes

Redacció

Diumenge 29 de maig es va presentar a la terrassa del Museu el projecte : Ruta Raspall amb geolocalització. Ariadna Costas Mañero, de 16 anys, de l’Institut Manel Raspall, n’ha estat l’autora amb el suport d’Àlex Letosa, director del Centre. El projecte es va englobar dins del Pla Individualitzat d’Ampliació que va triar l’alumna.

Es tracta d’una nova aplicació de mòbil que permetrà conèixer l’obra arquitectònica de Manuel Joaquim Raspall a Cardedeu. Han calgut dos cursos per acabar el projecte però segons indica la seva autora, Ariadna Costas, de 16 anys que va estudiar fi ns a 4t d’ESO a l’INS arquitecte Manuel Joaquim Raspall de Cardedeu, “ha valgut la pena. No només he pogut conèixer millor l’aplicació d’Eduloc, sinó sobretot tot el tresor arquitectònic modernista que tenim a Cardedeu”.

Per a fer servir l’aplicació primer cal que ens baixem l’aplicació catalana i gratuïta Eduloc en el nostre dispositiu mòbil. Un cop la tinguem podem entrar, dins la Biblioteca d’Escenaris, a la “Ruta Raspall” i ja podem començar la nostra visita cultural per Cardedeu, doncs l’ampliació ens buscarà el punt més a prop que tinguem per començar. A cada punt, trobarem informació arquitectònica, artística i històrica de l’edifi ci, imatges des de tots els angles, així com accés a més informació a diferents llocs web. Un altre dels atractius d’aquesta ruta és que en tots els punts es pot gaudir d’una audiodescripció per a persones invidents.

L’Ariadna ja no és alumna de l’Institut Raspall, ja que va marxar a estudiar a l’INS Vicens Vives, de Girona, on està cursant el Batxillerat Internacional gràcies a una beca de la Fundació Cellex.

Ariadna Costas de l’Institut Manel Raspall desenvolupa una aplicació de geolocalització turísticaEl Museu va presentar el projecte informat que la Ruta modernista farà servir aquesta App per a mòbils

Redacció

nas161.indd 11nas161.indd 11 03/06/2016 9:26:4203/06/2016 9:26:42

-12- Juny 2016 El de Cardedeu

Ple ordinari del 26 de maig

El Ple del 26 de maig comença amb l’absència dels regidors Glòria Pascual (PSC) i Hug Lucchetti (CUP) S’inicia aprovant l’acta de la sessió anterior sense que ningú hi tingui res a dir.

L’alcalde, Enric Olivé (ERC), exposa el segon punt del dia, la proposta d’acord inicial de creació de la societat de responsabilitat limitada de capital íntegrament públic "C10 Serveis i Manteniments, SL" i aprovació inicial dels seus estatuts. Diu que busquen fórmules de gestió de serveis municipals que estan externalitzats i que en cap cas es fa una municipalització. Els diferents convenis i concerts, a mesura que vagin vencent, seran estudiats cas per cas i es buscarà la fórmula millor. Aquest estudi es farà amb els diferents grups municipals i el que ara es vol és preparar una estructura, per si ve al cas fer-ne gestió directe tenir ja preparada una cosa que necessita uns tres mesos de tràmits i podrà funcionar ja el 2017. Es tracta d’una S.L. amb soci únic, l’Ajuntament de Cardedeu, amb una Junta formada pels 17 regidors, que es reunirà el setembre per escollir els diferents càrrecs.

Jaume Gelada (PP) agraeix l’explicació, però el preocupa que sigui una S.L. que traurà feina als industrials de Cardedeu que ja la estan fent i això farà perdre personal,

Jordi Abad (GpC) diu que són el govern menys participatiu des de la democràcia. No han parlat, segueix, ni amb el comitè d’Empresa ni amb l’oposició i creu que a l’antic regidor d’ERC Jordi Cots li caurà la cara de vergonya en veure el que estan fent. Està d’acord en municipalitzar segons quins serveis, i el sobta que la CUP, un partit anticapitalista, una de les primeres coses que faci sigui fer una societat limitada. Li sembla molt fort, i GpC suggereix una empresa mixta, que agafi gent del poble, ja sap que li diran que ja ho fan, però el primer que faran serà col·locar un gerent. Demana retirin el punt de l’ordre del dia, “ja sé que els se’ls refot, però podrien assessorar-se de com no fer una S.L. i en canvi fer una empresa mixta”

Quesada (PSC) mirant els papers que té al davant, agraeix que s’ampliï a 9 el consell d’administració, perquè al menys hi hagi un representant de cada grup. No estan en contra de fer una empresa per gestionar serveis, però no tenen informació sufi cient. Ara, en aquest moment és un error fer-ho així. És buscar un titular de que es municipalitzen serveis, però no servirà per a res. Amb informes d’Intervenció i Serveis Econòmics es pot veure si és més efi caç, però ara no està justifi cat. No queda clar si se subroga el personal que ara fa la feina però no es pot incloure el conveni de cada un. És un error estratègic que condiciona el futur, i el fet que es digui que s’estudiarà cada cas, un cop constituïda la societat no es deixarà a fora del nou espai. Pensa que primer s’ha d’analitzar els serveix que es volen posar i veure si es necessari constituir una societat. El vot serà negatiu.

Calamanda Vila (CiU) diu que han analitzat la proposta i ja s’han dit la major part de les coses. Veuen que no és clara ni com es garanteixen els contractes. Té complicacions que traspassen mandat, molts ajuntaments han tingut problemes després per poder absorbir una S.L Ni queden clars els serveis que es vol incloure.. No hi poden donar suport.

Benet Fusté (CUP) diu que creu que no és un problema de participació sinó d’escoltar. La municipalització és important, és una manera de controlar els serveis. No hi ha confl icte entre

Es crea una societat per gestionar serveis municipals amb els vots de tota l’oposició en contraOlivé “no estem començant la casa per la teulada sinó que es posen fonaments”

qualitat i lucre. No hi ha IVA, ni hi ha marge empresarial i és un fort estalvi econòmic. La gestió directe el sorprèn que no ho vegin tots com una cosa bona. Es pot discutir el calendari, o si es fa una societat mercantil o un organisme autònom. Ara es valorarà cada servei, per si s’internalitza o es deixa extern. Ara hem d’aprovar una caixa que anirem omplint poc a poc.

Juan Masferrer (ERC) diu que no vol repetir els arguments de l’Enric o el Benet. El que es vol fer és una eina base on anar ubicant coses un cop s’hagin estudiat cas per cas. La participació vindrà després, ara tenim l’eina i després parlem de quins serveis van dins. El calendari va portant concessions i convenis que caduquen i cada un tindrà una solució i veure si se subroga personal.

Olivé diu que a la memòria d’alcaldia ja es detalla que es comptarà amb tots els grups per estudiar cas per cas i en els estatuts queda força clar. A Gelada li diu que no veu cap empresa cardedeuenca afectada, sols s’ha d’estudiar el tema de l’aigua, que en aquest cas es jubila.

Rafel Caballeria (ERC) demana que primer es faci una segona volta abans de parlar de la subrogació de personal.

Gelada diu que és una generalització de les empreses que fan serveis per l’Ajuntament. En altres moments, no defensarà a la sra. Calamanda, es va crear un bon sidral per la poca participació en temes de poca importància, però crear una societat així, sí que és important.

Abad li diu a Benet que l’hi expliqui quines reunions han tingut. Només a la Comissió Informativa s’ha parlat del tema. Diu que no escolten, “és vostè qui no escolta, sols s’escolta a vostè”. GpC ho ha explicat allà, es pot fer una societat d’inserció, pot dir que ha fet reunions amb el govern, o en el casino, però a ell no l’han cridat.

José Quesada diu que posen el carro davant els bous. Primer s’ha de decidir si els serveis es municipalitzen o no, i ara estan creant l’eina per a gestionar les municipalitzacions. Primer s’ha de fer un estudi econòmic de quins serveis es poden municipalitzar i els seus costos, i s’analitzen els serveis que van vencent. Pregunta si a la S.L. hi va personal nou o de l’ajuntament, o si es faran subrogacions. Ho estan fent, creu, perquè el programa ho diu i hi ha pressa i han de fer alguna cosa que mostri que s’està complint, però s’ha de fer números per veure si és correcte.

Vila diu que no es veuen estudis previs i comencen per la teulada. Parla d’un ajuntament de prop de Barcelona que van voler fer un organisme propi per gestionar en lloc de la Diputació, i posar una empresa de seguretat en lloc de policia, és com voler un gabinet d’advocats en lloc de jutges. S’ha de veure què es fa i sobre el problema de les aigües s’ha de parlar a fons.

Fusté diu que a la Comissió ja van explicar que els objectius són contraris a la proposta d’Abad d’una empresa d’inserció. Insisteix en que els tècnics mirin cas per cas i que ara es vol fer una caixa que s’anirà omplint.

Caballeria diu a Quesada que primer veure el que es posa i si cal fer la caixa és qüestió de tempo. La caixa està feta i l’omplirem entre tots. Molts ajuntaments estan anul·lant organismes autònoms i el que han trobat és el millor. Sobre el personal i si s’ha de subrogar o no, hi ha sentències molt contradictòries. “La nostra intenció no és fer perdre qualitat de feina als treballadors, i si es pot subrogar es fa, sempre que un estudi provi la viabilitat del servei” A Vila li diu que el sector públic te Pla de Transparència i la Llei de Contractes és clara. Al Comitè d’Empresa se’ls ha informat i hi ha una reunió la setmana que ve sobre el tema.

Olivé diu que no estan començant la casa per la teulada sinó que es posen fonaments.

Vots a favor: 8 (5 ERC, 3 CUP) i en contra: 7 (3 CiU, 2 PSC, GPC, PP)

Canvi d’usos al Polígon SudMasferrer exposa la proposta d’aprovació

inicial de modifi cacions del POUM en quant a usos de dues illes a la zona d’indústria del Polígon Sud. Es vol passar d’industrial a sociocultural. El motiu és donar ús a naus concretes, 7 o 8, per les que s’han demanat permisos per a fer coses que abans s’havia proposat fer en altres llocs i per proximitat amb l’autopista, a menys de 300 metres, no es podien fer per l’existència del Pla d’emergències de Protecció Civil. Ara aquestes naus estan més allunyades i es podrien fer si es canvia l’ús. Les peticions són per usos esportius i religiosos.

Gelada diu que no ho veu coherent. Votaran en contra. El senyor Espargaró va fer un bon model, era una persona que feia les coses molt bé. I a Masferrer li diu que no cal dir per usos religiosos, es vol fer una mezquita i no passa res.

Abad diu que això es presenta perquè l’Associació Musulmana ha comprat una nau, però a la reunió amb l’AAVV no es va donar aquestes explicacions, a l’igual que en les del carril bici del carrer Llinars. “Van dir que tot eren petons i abraçades i després va haver una manifestació en contra. També els preocupa que la Mezquita, que no hi està en contra, perquè està sense problemes ben a prop de la que hi ha ara, es faci d’una mida que no és per la gent de Cardedeu sinó de tota la comarca.

Hurtado (PSC) diu que en mandats anteriors ja es va parlar d’on es farien aquests usos, i no van trobar lloc. Ara es pot trobar una solució si és cert que els veïns de Poble Sec ho tenen clar. S’ha de vigilar l’aforament, a Lleida es va permetre per 500 persones i es reuneixen més de 1.200.

Míriam Nogueras (CiU) Diu que el govern anterior ho va proposar i els que ara formen l’actual s’hi van oposar. Ells hi votaran a favor, perquè els ciutadans de Cardedeu no es mereixen que les propostes es votin a favor o en contra segons qui les faci. No hi votaran en contra.

Fusté diu que creu que la llibertat religiosa és un dret i no s’ha d’entrar en un debat de perifèria de racisme i veure si venen molts o pocs. No cal parlar-ne més.

Masferrer diu que no entra en com va anar abans, es basa en una realitat actual. No es fa per un cas particular, es fa per donar diferents usos.

Gelada vol afegir que tots són responsables de les sigles i partits que representen, és una incongruència i curiós que van votar abans en contra , de manera irracional. “Sr. Benet, abans van votar no, i ara si. Com la Míriam, dic que el vot ha de ser en funció del que es presenta”.

Abad diu que per coherència tornarà a votar en contra.

Nogueras pregunta si faran servir la feinada que va fer el Sr. Espargaró.

Marta Cordomí (CUP) diu que llavors es va actuar per una petició expressa i volent evitar el confl icte, els llocs que es proposaven eren inaccessibles i el seu vot va ser coherent. Ara es fa en un lloc adequat

Masferrer diu que la feinada de llavors no és el mateix. Es podria fer a qualsevol lloc i es va voler crear un espai concret fora del casc urbà. Ara el context és diferent i en un lloc d’usos defi nit

Vots a favor: 13 (5 ERC, 3 CUP, 3 CiU, 2 PSC) Vots en contra: 1 (GpC) Abstencions: 1 (PP)

Xavier Navarro

continua a la nostra web elnasdecardedeu.cat

nas161.indd 12nas161.indd 12 03/06/2016 9:26:4303/06/2016 9:26:43

Juny 2016El de Cardedeu -13-

Diumenge 29 de maig, en el transcurs de La recreació teatralitzada de la destrucció de Ripoll en el seu 177è aniversari (1839-2016) La Carlinada, hi ha hagut un desafortunat accident amb quatre persones ferides, tres trabucaires i el fotògraf d’El 9Nou.

En el moment de tancar l’edició, les primeres notícies expliquen que ha esclatat una polvorera durant el transcurs de la galejada, quasi bé al fi nal de l’acte, en un carrer estret. Membres de la Colla de Castellar de Riu (Berga) que estaven a prop, han sortit mal parats amb cremades importants en el seu cos; a més a més, el fotògraf i periodista d’El 9Nou, Xavier Mas, que estava cobrint l’acte, ha estat qui va patir més l’impacte de la defl agració.

Tots els ferits van ser traslladats en un primer moment a l’Hospital de Campdevànol i posteriorment a l’Hospital de La Vall d’Hebron. Després d’hores a la unitat de cremats, els ferits de la Colla de Castellar de Riu van ser donats d’alta encara que amb les seqüeles de les cremades, però el fotògraf continua ingressat.

No guardar la distància de seguretat i el fet que hi hagués gent fumant poden haver estat les causes de l’accident.

Una explosió de pólvora fereix a tres trabucaires i el fotògraf d’El 9NouEls fets van transcórrer durant La Carlinada que se celebrava a Ripoll quan passava per un carrer estret

Redacció

Dijous, 19 de maig, poc abans de les nou del vespre, un Opel Corsa blanc es va encastar contra el banc de la part sud de la plaça Alsina, després de pujar la vorera i tocar un arbre.

Un Opel Corsa s’estavella contra un banc de la plaça AlsinaEls bombers van haver d’intervenir per treure a la conductora

La nit de dimarts 10 de maig a dimecres 11, es va sentir un fort cop a la zona de l’església, alguns veïns van sortir al balcó i van poder veure com uns individus s’emportaven coses de la botiga que Vodafone té a la plaça de l’Església i les fi caven en un vehicle.

Aquets van amenaçar-los de mort i van fugir. La

Tornen a robar a una botiga de telefoniaLa Policia Local va perseguir el vehicle fi ns a Granollers

Redacció

Agents de la Policia Local de Cardedeu van detenir dimarts dia 10 al migdia, dues persones com a presumptes autores del robatori en una casa del barri de Can Montells.

Cap a les 3 del migdia, uns ciutadans van alertar la Policia de la possibilitat d’un furt. S’hi van traslladar el vehicle patrulla i un vehicle camufl at, que van localitzar dues persones que fugien un cop detectades pels veïns.

Un cop identificats per diversos testimonis, van ser detinguts. Ambdós són residents a Cardedeu. Un, de 23 anys, té 5 detencions per robatoris i delictes contra la salut pública. L’altre, de 24 anys, té 2 detencions per robatori amb força.

La Policia local deté els presumptes autors del robatori en un habitatgeAvisats pels veïns va poder arribar quan aquests fugien

Redacció

Redacció

Dijous 20 de maig un turisme procedent del carrer Esteve Barangé se salta la prohibició de direcció obligatòria cap a l’avinguda Rei En Jaume i continua recte envestint un motorista que circulava en direcció Llinars. L’home, de 73 anys, va caure a terra i fa patir diverses fractures i va haver de ser traslladat a l’Hospital de Granollers.

Un vehicle envesteix un motorista de 73 anys al saltar-se un senyal de direcció obligatòriaLa mateixa cruïlla ja va ser escenari d’un accident similar i aquell cop va morir un jove de 17 anys

Tot i l’aparatositat de l’accident els testimonis diuen que no cridava l’atenció per la velocitat i sembla ser que la conductora, una noia de 22 anys veïna de Cànoves, va perdre el coneixement per algun problema de salut i el vehicle va continuar recte provinent de Mare de Déu del Pilar.

Va caler l’actuació dels bombers per rescatar-la de l'interior del vehicle, i va ser traslladada a l'Hospital General de Granollers. El cotxe i el banc van quedar molt malmesos.

Afortunadament, tret de la conductora, ningú més va prendre mal, tot i ser un lloc molt concorregut.

Ara fa un any, la mateixa cruïlla va ser escenari d’un accident en què va morir un jove de 17 anys que anava a estudiar al Ginebró. El vehicle que volia creuar l’avinguda, no disposava de suficient visibilitat, va sortir i encalçar al motorista que anava perfectament per l’avinguda.

A rel d’aquella mort es va posar un senyal de direcció obligatòria cap a la dreta per al vehicle que ve d’Esteve Barangé, però encara són molts els conductors que se la salten, creuen i segueixen per Barangé per girar a la dreta pel carrer Girona i anar a la carretera de Dosrius evitant-se el semàfor com ha estat el cas d’aquest últim accident. fo

to P

olici

a Lo

cal

Policia Local es va presentar gairebé de seguida, amb un cotxe sense logotipar i va iniciar la persecució del vehicle en direcció Granollers, mentre s’avisava als Mossos.

Els delinqüents només van tenir temps d’endur-se dos ordinadors, ja que l’alerta dels veïns no els va deixar temps de remenar per la botiga. Els autors van ser identifi cats mitjançant les dades i imatges recollides.

Redacció

nas161.indd 13nas161.indd 13 03/06/2016 9:26:4303/06/2016 9:26:43

-14- Juny 2016 El de Cardedeu

La veu dels nostres polítics

Agrupació Local de CiU Agrupació Local PSC Cardedeu

Esquerra - Acord Independentista Cardedeuwww.esquerra.cat/cardedeu

Serveis... Municipals! El Pla d’Actuació Municipal establert

per aquest mandat ja fixava uns principals “Projectes de Poble”, i d’entre ells hi fi gurava la

Municipalització de Serveis. En concret diu: “Revisarem i retornarem, de forma progressiva i planifi cada, el control directe dels serveis que es presten amb gestió externa”.

Des del Grup Municipal d’ERC tenim clar que hi som per prendre decisions. A vegades aquestes poden semblar agosarades, i fi ns i tot crear alguna reticència. Tanmateix nosaltres tenim clar que en la gestió del bé comú els projectes han de ser possibilistes, però que quan toca s’han d’emprendre sense demora ni por.

I en aquest cas no tenim cap dubte en iniciar aquest anàlisi de la “remunicipalització” en benefi ci d’un servei públic millor, més econòmic i més proper. I volem fer-ho amb la premissa d’haver de fer estudi profund de cadascun dels serveis susceptibles de gestionar directament en el moment que pertoqui (venciment de contractes o concessions, o pròrrogues d’aquests). Estudi que serà sempre rigorós, obert i transparent.

I és en aquest camí que, en una mostra més de tenir allargada de mires, i de construir la casa pels fonaments, es constitueix ara la societat “C10 Serveis i Manteniments, S.L.”. Serà el vehicle per ordenar adequadament els medis humans i materials que han de vestir una organització per a integrar els serveis que en cada moment l’Ajuntament decideixi donar als veïns: una societat que afavorirà el control, que donarà un adequat tracte als seus treballadors, que facilitarà la participació ciutadana respecte dels béns comuns, i que gestionarà de forma més efi cient i econòmica, en benefi ci de tots i totes.

Una empresa municipal?

El govern de CUP i ERC va presentar el projecte de crear una empresa municipal, en

forma de societat limitada per (terme de moda) municipalitzar serveis, que és la manera fi na de dir “passar a públics alguns dels serveis que actualment fan empreses privades, sovint de Cardedeu”.

Aquest ajuntament va arribar a tenir un endeutament altíssim i va costar molt d’esforç situar-nos on som ara. Dir que ara l’Ajuntament incrementarà la seva pròpia estructura i per tant, els seus costos però que no passa res, demostra un desconeixement preocupant de la gestió de recursos.

A sobre, es posa el carro davant dels bous: primer crearem l’empresa i després ja veurem què municipalitzarem. Tot plegat molt poc transparent. Deu ser una manera d’evitar les possibles protestes de les empreses del nostre poble que, potser perdran la seva feina.

Una refl exió fi nal: algú coneix una empresa que sigui bona en tot? Que sigui la millor en servei de neteja, però també en reparació de façanes i en transport públic? No. Les empreses s’especialitzen i es converteixen en les millors, al millor preu, en un sol servei. Com s’ho farà l’Ajuntament per garantir que no acabem pagant més cars els mateixos serveis?

Malbaratament alimentari

El malbaratament alimentari té una relació directa en l’impacte ambiental, social i econòmic.

En els darrers anys, hem vist com la crisi econòmica ha colpejat de forma important molts col·lectius socials, especialment aquells que es troben en risc d’exclusió social. Les polítiques per garantir l’accés a les necessitats bàsiques portades a terme des de l’administració han hagut de combinar-se amb les realitzades per diverses entitats socials, per tal de donar resposta a l’augment de la demanda. Els bancs d’aliments o la necessitat de garantir beques de menjador han posat de relleu la contradicció entre l’excessiu malbaratament alimentari i les necessitats d’alimentació existent. És per aquest motiu que cal facilitar l’aprofi tament d’aliments frescos i elaborats, mitjançant acords de col·laboració entre el sector social i els sectors alimentaris. En aquest sentit, podem trobar a Catalunya exemples de bones pràctiques portades a terme per diversos ajuntaments, entitats socials i el sector de l’alimentació (productors, mercats, supermercats i restauració).

Des dels Ajuntaments hem de demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que impulsi mesures de col·laboració i cooperació amb totes les administracions públiques, agents i entitats que treballen en l’àmbit alimentari, per a establir acords i circuits, amb garanties per a l’aprofi tament dels aliments frescos que s’acaben malbaratant.

nas161.indd 14nas161.indd 14 03/06/2016 9:26:4403/06/2016 9:26:44

Juny 2016El de Cardedeu -15-

La Foto

La bústia

Aquesta secció és oberta a tothom Podeu enviar les vostres cartes per correu electrònic a elnasdecardedeu@gmail.com, per correu tradicional a c/ Sant Ramon, 23 08440 Cardedeu o passant per les

nostres ofi cines.

Només us demanem que sigueu breus i respectuosos.Imprescindible que estiguin signades.

Moltes gràcies!

Ens reservem el dret de publicar-les en funció de l’espai disponible.

XQ?

Fa 10 anys...

Ve de lluny Per Toni Giménez

Avaluacions

EX: Excel·lent NOT: Notable BÉ SUF: Aprovat INS: Insufi cient DEF: Defi cient

Ordenances de Civisme

Article 33. Plafons municipals Els plafons municipals seran d’ús exclusiu per a la informació de caràcter públic i la comunicació institucional. En cada plafó es podrà penjar un únic cartell d’allò que s’informa, que no podrà ser d’una mida superior a DINA3.

S’entén per publicitat tota acció encaminada a difondre entre el públic qualsevol tipus d’informació de qualsevol activitat, producte o serveis que s’ofereixin al consum i que comporta, directa o indirectament, un afany de lucre.

S’entén per informació de caràcter públic aquella informació generada per entitats o altres persones jurídiques l’objectiu dels quals és informar d’activitats i fets sempre que no comportin ànim de lucre directe ni indirecte, i l’objectiu de la informació respongui a l’interès de caràcter general.

S’entén per comunicació institucional la informació generada per organismes públics. No queda inclòs en aquesta Ordenança el correu personalitzat.

Article 34. Repartiment a les bústies La publicitat i la informació de caràcter públic serà dipositada a l’interior de les bústies dels veïns i/o en aquells espais que els veïns o les comunitats hagin disposat per al seu dipòsit. Resta expressament prohibit deixar la publicitat i la informació de caràcter públic al terra dels vestíbuls, repartir-la a mà en la via pública, introduir-la per sota de les portes o dipositar-la en bústies en les que expressament s’indiqui la voluntat de no rebre’n.

Article 35. Publicitat i informació de caràcter públic a la via pública i col·locació d’etiquetes adhesives publicitàries El repartiment de publicitat als vianants i la seva col·locació en els vehicles estacionats a la via pública resta expressament prohibida. Excepcionalment, i en resolució motivada, l’Ajuntament podrà autoritzar-ne el seu repartiment subjecte a les condicions que

es determinin. Tampoc no és permès el llançament i l’escampada de tota mena d’octavetes i materials similars.

No es permetrà la publicitat d’establiments i activitats emplaçades dins el terme municipal de Cardedeu que no disposin de les corresponent llicències urbanístiques i/o no estigui al corrent del pagament de taxes municipals. Així mateix, no es permetrà la publicitat d’activitats o establiments expressament prohibits per la llei. Així mateix resta prohibida la col·locació de qualsevol tipus d’etiqueta, ja sigui al mobiliari urbà, a les façanes dels edifi cis o a qualsevol altre lloc del terme municipal.

Article 36. Utilització de les façanes per a la col·locació de publicitat Queda prohibida la utilització de les façanes per a la col·locació de publicitat, informació de caràcter públic i comunicació institucional.

I en un altre àmbit:Article 60. Són infraccions lleus:40) No portar els gossos lligats amb la corresponent

corretja i collar quan es trobin a la via pública i als llocs i espais públics en general.

Serveix d'alguna cosa l'ordenança de civisme? I aquests només en són uns quants exemples

Josep Duran

Xarlatà de fi ra

A la passada Fira de Cardedeu vam assistir a la xerrada del Josep Pàmies a l'Espai d'Agroecologia. El senyor Pàmies és un pagès que va a saltar a la fama com a activista antitransgènics i ara es dedica a difondre el seu missatge i vendre productes pretesament guaridors. El seu és un discurs antisistema que ataca les multinacionals i el poders establerts i promou la tornada als productes naturals i una economia a petita escala. Fins aquí, la vessant social i econòmica amb què molts podem estar d'acord. Però el Pàmies també va d'expert en salut i s'atreveix a posar en qüestió l'exercici de la medicina científi ca. Un parell d'exemples. Diu que els fàrmacs són la tercera causa de mort al món. Mentida: no estan ni entre els 10 primers. Diu que els medicaments no curen, cronifi quen. Mentida: en 50 anys, la curació del càncer infantil ha passat del 20 al 80 %. Ell no ofereix dades ni estudis clínics, sinó casos concrets i testimonis com el de la seva amiga Odile Fernández, que es va curar d'un càncer de mal pronòstic (que no terminal) amb herbes i un canvi d'alimentació. El que no menciona és que a més es va sotmetre a químio, ràdio i tots els tractaments convencionals que li van oferir els metges. A més, trivialitza la malaltia, dient que té un origen emocional i que es pot curar amb un canvi de vida, donant falses esperances als pacients. No oblidem que el senyor Pàmies comercialitza plantes medicinals a la seva web, entre d'altres productes miraculosos. Es recolza en els articles científi cs quan l'interessa, manipula dades i informació, i menysprea els que el contradiuen parlant de la "màfi a científi ca". El Pàmies recorda els antics personatges que anaven de poble en poble venent ungüents miraculosos, els xarlatans de fi ra.

Sandra Becerril i Estela Gutiérrez

A com s’han fet els espais en l’edició d’aquest any de la Fira de Sant Isidre

A la tímida recuperació econòmica que s’albira.

A la precarietat laboral de tot el que no siguin funcionaris.

Als qui ocupen les zones vermelles sense canviar el vehicle de lloc, només el disc horari.

A la cura de parcs i jardins públics.

A la difi cultat de desplaçar-se per la població de sud a nord si no és per Àngel Guimerà.

Als qui a peu, en bici o en cotxe se salten els senyes de tràfi c.

Als qui tenen les tanques vegetals ocupant les voreres i obliguen a variar el pas als vianants que hi circulen.

Als qui lliguen la bicicleta a un arbre o fanal ocupant voreres estretes.

Per què aquest any ha estat millor la Fira de Sant Isidre que en les darreres edicions?Per què van plegant tants comerços del Centre?Per què hi ha tantes activitats els caps de setmana i fi ns i tot en el mateix lloc com divendres 27, on hi ha una xerrada sobre els refugiats en el mateix lloc on s’inaugurava una exposició sobre trabucs?Per què hi ha tants pocs comerços de Cardedeu exposant a la Fira de Sant Isidre?Per què quan s’acaba de dominar un programa informàtic surt una versió nova i s’ha de tornar a començar?Per què no es fa d’un sol sentit el carrer Girona.? Oest, Est.Per què en tant poc temps hem passat de tenir una sola benzinera a que en hi hagi tres i dues més en l’horitzó?Per què els horaris comercials són tant poc racionals?

El primer actes de campanya, a Cardedeu, per l’Estatut és a favor del NO Cal pagar una entrada de 18.000 euros per fer-se soci del golf de Vilalba Una baralla al Centre del poble acaba amb una persecució amb varis vehicles policials després que un fes diversos talls a la cara a un altre.Es presenta, al Museu, el projecte d’exposició permanent “Tomàs Balvey col·leccionista”La primera promoció del Mil·lenari ja té 18 anys i ho celebra Un rodamón, Joan Josep Sieira, porta 16 mesos en bici i passa dos dies a Cardedeu.Aquell any, per Sant Isidre hi va haver aizkolaris. L’Agrupació Coral visita Perpinyà.

La maternitat d’Elna es converteix en una pel·lícula sobre el camp d’Argelers.

Cantar la canyaEra tocar una canya partida pel mig, de llarg a llarg, tot utilitzant-la com a instrument

de percussió, però també com a instrument per dirigir i menar el bestiar.

Fotos: Ramon Masjoan

nas161.indd 15nas161.indd 15 03/06/2016 9:26:4403/06/2016 9:26:44

-16- Juny 2016 El de Cardedeu

El Govern de tu a tu

Nom complet: Rafel Caballeria PerramonUn color: Blau turquesa.Un lloc: a banda de Cardedeu, FormenteraUn personatge de còmic: Eric CastelUn personatge històric: Leonardo da VinciCardedeu en un títol: El millor lloc per viure, en tots els sentitsUn tret característic: És tranquil i amable, tot i que no m’ha convidat a un cafè

Rafel Caballeria: “Forma part de la nostra manera de pensar: ser una administració participativa, col·laborativa i transparent”Regidor de Desenvolupament de l’organització i transparència, d’Esports i 4rt Tinent d’Alcalde, és el número quatre de la llista per ERC i per la seva feina coneix catalans arreu del món

En Rafel Caballeria ha arribat a l’Ajuntament al mateix moment que jo, a les 9.15h en punt. De fet, ha entrat rere meu. Ens hem saludat, s’ha fet un cafè i hem pujat al seu despatx.

Va néixer a Granollers el 1965. A Cardedeu hi ha viscut en dues etapes, primer ara fa 30 anys, i s’hi va estar durant cinc o sis anys però va marxar a viure a Camprodon i a Barcelona i després va tornar, ara fa uns vuit o nou anys i viu a la carretera de Cànoves.

És diplomat en gestió i administració pública, llicenciat en comunicació audiovisual i està estudiant a la UOC Humanitats, tot i que ho ha hagut de deixar durant un temps, no li queda temps amb les regidories.

Té dedicació plena a l’ajuntament perquè li resultava molt difícil compaginar la seva feina al mig de Barcelona i que, a més, li suposava viatjar a l’estranger sovint.

De què treballaves?Sóc funcionari a la Generalitat ara fa 30 anys, des del 86,

en diferents departaments. Al principi a Salut i Educació en tasques de gestió i suport a la inspecció dels serveis. I vaig estar uns anys, però el gruix és en l’àmbit de les relacions exteriors, en una àrea molt específi ca: relació amb els casals catalans al món, és a dir, en relació amb els catalans al món, que en són molts i són un col·lectiu força desconegut per al català d’interior que diem nosaltres.

T’enyores?En l’aspecte humà sí. M’agrada molt la relació amb les

persones i tenia molts bons amics. Però cada dia tinc correus així que hi mantinc relació.

I a ERC?Militant de fa 14 anys. Vaig començar com amic i simpatitzant,

però tenia amics ja fi cats, en la sectorial, i en l’àmbit d’exteriors em van animar a entrar i portar aquests temes, i et vas implicant i una cosa porta a l’altra. La política, com deia aquell, o la fas o te la fan. Així que m’hi vaig implicar del tot.

I a número quatre? Com et pillen?

El verb pot ser aquest (riu). Quan van haver de configurar la llista, el que va davant sí que ha d’estar clar però la resta, t’impliques, però no t’hi fi xes si ets el quatre o el sis. Sabíem que creixeríem però alguns no esperàvem que tant. D’un hem passat a cinc. Em va agafar una mica de sorpresa.

D e s e n v o l u p a m e n t d e l’organització i transparència?

Té una explicació. Després de parlar amb els socis de govern, acordes tirar endavant coses programàtiques tipus fer un carril bici o que el parc dels pinetons sigui un espai unit... Però n’hi ha d’altres coses que formen part de la nostra manera de pensar, de la nostra manera de fer: ser una administració participativa, col·laborativa i transparent.

Cert que els ciutadans tenen un òrgan de gestió de la vida municipal però han de saber què es fa. La gent ha de conèixer en què es gasta el pressupost, fi ns l’últim euro. Si és així, si es treballa amb transparència, és quan podem passar a una segona fase, la de la participació. Perquè si no saps com està muntat l’ajuntament, quina estructura econòmica interna té, és difícil fer-se càrrec del per què fas o no fas.

Algú et diu “falta un altre pavelló”, val. D’acord. Però si sap el pressupost que hi ha i en què es gasta, quan diu que falta un pavelló i que cal fer-lo li pots preguntar: i vostè està disposat a pagar més impostos? Perquè els diners que hi ha són els que són i van a unes partides concretes. D’on treure’m els diners per fer-lo?

Ara la nostra ràtio d’endeutament és bona, estem sobre un 40% quan legalment es pot arribar a un 110€ de pressupost anual...

Doncs augmenteu el deute i feu el pavelló!

És una maquinària perversa. No és només el que val fer un pavelló, és aleshores assumir el que costarà tenir aquest pavelló: personal, manteniment, subministraments... Això té un cicle. Fa anys el pressupost era 23 milions i ara no arribem a 15. Què passaria si no es preveu a llarg termini? Perquè la maquinària funcioni cal pensar en el futur.

Tornem a la transparènciaSí. Volem anar més enllà en

temes de transparència, publicar-

ho tot. Que si un ciutadà fa un clic pugui trobar la informació que busca.

Estàs parlant en un futur, no?Això és en tres mesos. Ens ho creiem tant i volem

canviar el model d’organització, perquè volem que l’ajuntament sigui una administració moderna, efi caç, efi cient, i propera al ciutadà, i així és com decidim crear aquesta àrea específi ca, que es dediqui a això i a desenvolupar-ho.

Hi havia transparència quan vau arribar?

La Llei de transparència és d’obligació compliment a partir de l’1 de gener d’aquest any. Quan vam arribar, tots els indicadors marcats del portal de la transparència, deien que estàvem en un 48% d’implementació, a més estava externalitzat, així que l’actualització de dades o la possibilitat de fer més del mínim que s’exigeix, no podies. La Diputació oferia la possibilitat de tenir aquest portal de la transparència “estàndard”, que ja el tenim penjat, encara que no hem fet publicitat perquè encara estem bolcant totes les dades, omplint-lo de contingut, per això els 3 mesos...

La web de l’ajuntament canviarà?No, no, serà des de la web de l’ajuntament que hi

podràs accedir. Hi haurà un banner que et portarà al portal de la transparència. Plens, juntes de govern, convenis, contractes majors, menors, personal, pressupost...

Però serà informació actualitzada?Sí, és clar, sinó no té cap sentit. I si per accedir a

la informació has de fer deu clics, tampoc és vàlida. Cal que sigui fàcil accedir als continguts i que aquests estiguin actualitzats.

I en aquest procés de transformació, en què tampoc tenim tècnic de transparència...

Pel que veig aquests és un problema de vàries regidories...

Cert. Perquè hi ha un llei des del 2011 que no deixa contractar ningú, hi ha matisos, cert, però no pots contractar, no deixa que pugis la massa salarial. Si algú es jubila, doncs depèn del departament, com el de la policia que sí que podries substituir-lo, o les baixes, si algú es posa malalt no el pots cobrir, has de tenir dues baixes, perquè la taxa de reposició és del 50%.

Fins ara, es cobrien aquestes mancances de personal amb plans d’ocupació. No hi havia tècnic de transparència, però hi havia una noia amb un pla

Núria Aymerich

nas161.indd 16nas161.indd 16 03/06/2016 9:26:4503/06/2016 9:26:45

Juny 2016El de Cardedeu -17-

d’ocupació que va entrar i durant sis mesos va introduir dades. Però se li va acabar el pla d’ocupació i va marxar. I també n’hi havia una altra que feia Participació i també alguna cosa de “govern obert”, però el mateix. I en varis llocs hi havia aquestes persones treballant en plans d’ocupació. Però així t’autoenganyes, ja que no són tècnics que formes, aprenen i fan la feina, perquè quan això passa, ja se li acaba el temps i ha de marxar.

Però a l’ajuntament hi ha treballant molta gent.

No més de la que per la mida tocaria. Nosaltres tenim clar com ha de ser aquesta administració, així que amb aquestes limitacions, hem de ser creatius. A més la mobilitat no està prevista. El tècnic que entra a treballar a salut entra com a tècnic de salut, no pot treballar a cultura...

I si el tècnic vol, tampoc?Sí, si, clar, si les dues parts estan d’acord sí. Cal

fer una modifi cació, una maquinària lenta i feixuga, però sí.

Així doncs, tu vols arribar a aconseguir una administració efi caç, efi cient i propera, amb aquests valors tan macos, però et trobes que la realitat és una altra, com per exemple que no hi ha implementat la gestió d’expedients, l’administració electrònica. I això que ja fa anys que s’està portant a terme! hi ha fi ns i tot una normativa, però resulta que aquí no. Així que cal fer dues passes enrere abans de continuar endavant.

Ens trobem també amb els contractes del personal, majors sense procés, discontinus, menors.... i penses, com pot existir això? I també cal fer dues passes enrere, a veure com ho organitzem tot això... I tot són processos molt complexos. I jo em pensava que podria el primer dia prémer el pedal de l’accelerador i resulta que primer el que he hagut de posar és la marxa enrere, per després poder accelerar.

En el Ple vau parlar del C10 Serveis i M a n t e n i m e n t s S L , u n a s o c i e t a t p e r municipalitzar els serveis.... no surt més a compta externalitzar?

Primer, la paraula municipalitzar és incorrecte. El que és, és recuperar un servei del que l’ajuntament és el titular. Per exemple, la neteja. Els ajuntaments diuen: com el puc oferir aquest servei? Jo, contractant el personal, comprant el camió, etc... o contractant el servei a fora, a un senyor, pacto amb ell unes condicions i al cap de quatre anys...

Però això funciona bé així...Abans es pensava que sí, però en els darrers anys els

experts i estudiosos diuen que potser no és tan efi cient externalitzat, que és millor fer-lo de manera interna.

Tot deriva al final amb els costos. Eficàcia i efi ciència. L’efi càcia és el que em costa i l’efi ciència la qualitat d’allò que faig. Així ara cal estudiar què em costa externalitzat i veure què em costaria si ho faig jo. Quan fas un contracte amb una empresa estàs lligat al contracte. Pactes un preu i unes hores de neteja. I si aleshores hi ha un servei extra, l’has de pagar a preu d’or i a part del que havies pactat. O pitjor. Tens una emergència i no poden venir a resoldre’l el problema perquè estan treballant en un altre lloc.

Així que cal veure la part econòmica perquè el tema de la major qualitat és segur perquè si tu tens el control, pots dir-li a les persones que cal resoldre el problema en el moment que ho necessites.

Ara Secretaria i Intervenció ja estan fent formació al respecte, per l’estalvi, per la qualitat i per recuperar-ne el control.

I com ho fas? Doncs si demostrem a l’Estat que estalviem diners, aleshores sí que es podria contractar. Però el personal que actualment està realitzant aquest servei està en el conveni de la neteja i a l’ajuntament hi ha un conveni per a tots els treballadors igual. I què passa si ara em quedo el personal, el subrogo? Seran funcionaris? Els haig d’aplicar el meu conveni? I si són funcionaris, cal que convoqui les places per oposició...

Així el que s’està fent ara als ajuntament és crear un ens que agafi aquest personal. S’internalitza el servei amb aquesta eina de manera que els puguis aplicar el conveni de la neteja i a més millorar-los les condicions laborals, perquè aquesta és una altra, que tenen unes condicions laborals.... i no només econòmiques, sinó de vacances, horaris... Nosaltres podríem donar millor qualitat de servei i millor qualitat de condicions de treball.

Així que hem pensat en crear aquest ens perquè quan arribi el moment, tenir l’eina per poder-ho fer.

L’ens, doncs, serà aquesta societat limitada. I quins socis tindrà?

Aquesta és també una de les coses que ens ha agradat. La SL tindrà dos òrgans de direcció. Per una banda tots els regidors del Ple, és a dir, els socis són tots els ciutadans de Cardedeu. I per l’altra banda, un altre òrgan que és més de gestió, que hi haurà quatre o cinc tècnics i un representant de cada partit.

En els dos òrgans hi haurà polítics?Sí. Així manen els polítics sí o sí.Manen?...mmmmm.... Participen en la presa

de decisions. Aquest ens és ara un paper en blanc on anirem posant aquelles coses que considerem. El contracte de neteja dels edifi cis acaba ara al juny, i fem una pròrroga perquè ens doni temps. Però si decidim fer-ho així, ja tenim l’eina per portar-ho endavant. El que es va aprovar al Ple és un paper encara en blanc. És una eina.

Però es va aprovar amb la majoria de Govern, així que quan entri el proper govern podria ser que ho tirés tot enrere...

Es produeixen dos fets molt curiosos. Hi ha qüestions que anem ajustats pel temps. Hi ha coses que les portem al Ple perquè ens corre pressa. Si no ho fem ara, no ho tirem endavant. I no hi ha cap altra qüestió que el que vam portar a aprovació, és un full en blanc encara. És una eina. Però quan anem a decidir què tornem a recuperar, parlarem a les comissions, on hi ha l’oposició, i hi participaran. Així d’aquí a tres anys, si estan al govern, dubto que tirin enrere el que decideixen en aquestes comissions.

Què passa amb els confl ictes entre el personal de la Brigada? Una dona que va haver de ser traslladada de lloc, un home que va denunciar en El NAS el maltracte, un altre que ha demanat el canvi, un altre que ha plegat... Penseu fer alguna cosa?

La Brigada i altres llocs. És cert que a la Generalitat és més fàcil perquè si hi ha algú que et cau malament, doncs saps que potser demà tant tu com ell pot ser que ja no hi sigui per un trasllat. Al poble passa diferent. Perquè si tu em caus malament, et trobo comprant el pa, a l’escola...

Però m’estàs dient que hi ha confl ictes a més llocs?

Sí, sí, és clar. Potser a la Brigada és un col·lectiu molt específi c de treball manual que hi ha una interacció més propera. Jo sempre deixo la porta oberta perquè la gent vingui a parlar-me o explicar-me qualsevol situació o problema que passi.

Mira, van venir dues persones de la Brigada a parlar temes de relació personal i d’organització. El tema personal, no sé qui té raó, si l’un, l’altre, o els dos. Sí que intentem, que si el tema és molt greu, mirem de fer mobilitat. Precisament fa poc ho vam fer. Es van conjugar dues situacions i es va poder fer, el que volia canviar de lloc i una plaça que quedava buida. Però no només passa a la Brigada. També ve qui em diu “la meva cap, la meva administrativa, o el meu no sé què...” Això és molt difícil de dirimir.

A la part d’organització sí que hi entrem. I ara estem fent una reorganització de la Brigada de temes de tasques, però no de persones. Però miro de tenir la porta oberta i sóc molt sincer i dir-li a la persona si es pot fer alguna cosa o no. I si no es pot fer, doncs per molt que pugui entendre-ho i donar-li la raó, no hi puc fer res...

Anem a Esports. Funciona molt sol, no?Bastant. Jo vaig demanar aquesta regidoria

perquè hi ha contacte amb la gent que a mi m’agrada molt.

Si? Però si la gent s’acosta només per queixar-se!

Vols dir? Doncs per queixar-se. És la manera de saber. A mi m’agrada el contacte humà. Així que Esports m’agrada molt. Surto dels organigrames, convenis i papers i vaig a Esports. I molt bé. hi ha un equip que treballa molt bé i que el sap portar. Tenim la problemàtica del CEM que és el que més temps m’ocupa.

El tema de la piscina que perd aigua?Són tres coses. Primer que és un complex que el

porta una empresa externa. Segon que el complex té un problema estructural, té una fuita, perd aigua. El contracte amb l’empresa que la porta, acabava el 15 de juliol de 2015. Quan vaig entrar, és la primera carpeta que em vaig trobar al damunt de la taula. I era un marrón. La sorpresa és que és una mancança estructural que no s’havia interposat cap demanda contra l’empresa constructora. Doncs val, la posarem. I la tercera qüestió és que és un servei externalizat, li diem que hem d’estudiar el tema i cal que continuï portant el complex fi ns que no arribem a una conclusió. Parlem amb l’empresa i parla que cal una inversió d’uns 400.000-600.000 euros com a mínim per a la reparació i manteniment ja que el complex ja té 10 anys. A més, també hi havia una fuita de socis, els treballadors desmoralitzats... Així que el que fem és dir-los que anem a fer-ho bé. Posem la demanda i mentre va fent el seu curs, anem a avaluar quants calers hem de posar per arreglar-ho. I pel que fa al concessionari, que li ha caducat la concessió, li diem que la llei diu que fi ns que no tinguem una sortida, vostè ha de continuar donant el servei. A més, un cop fet els números, veiem que aquest és un altre serveis dels que podem recuperar.

El complex? Nosaltres entenem l’esport com una funció

social. Una eina de cohesió social, d’integració, de crear xarxa, com diu sempre en Joan Masferrer, i té tota la raó. Volem l’any que ve poder gestionar-ho perquè sigui una via perquè les entitats i la gent de Cardedeu se’l faci seu. L’altra dia vam fer una taller participatiu en una primera fase amb entitats esportives, treballadors del CEM i usuaris. Els vam dir: quin CEM vols? Hi van assistir unes 26 persones. I després farem una segona part amb el que es va dir, eixamplant una mica el cercle, i després també hi participaran els partits polítics, a veure què volem. Si pot ser una eina, doncs val.

Les obres estan previstes per l’estiu de l’any que ve. Aquest no ens donava temps.

No em queda més full, vols afegir alguna cosa més?

Hi ha vegades que es prenen decisions que la gent no entén bé, que diuen “com que ho aproven tot per majoria...” Però ens agradaria que la gent sabés que els processos són lents, i perquè les coses vagin primer cal preparar les coses. Hem fet molta cuina, estem fent molta cuina, i esperem que aviat la gent pugui veure els resultats, que pugui tenir tota la informació a l’abast per poder-se queixar si és el cas.

nas161.indd 17nas161.indd 17 03/06/2016 9:26:4503/06/2016 9:26:45

-18- Juny 2016 El de Cardedeu

e-mocions

Per Josep Jallé

... no ens hem d’enganyar, oi?

Certament, no ens h a u r í e m d ’ e n g a n y a r , Enric. I no és tant perquè,

amablement, ens feu sentir als veïns que ens escolteu i que repensareu una alternativa exposada, quan ja està dat i beneit d’antuvi. Ni perquè els reglaments d’usos, horaris i vibracions no els aplicareu, quan no us convé, perquè es tracta d’un acte “especial”. Ni d’escrits pel registre d’entrada que mai tindran una resposta, malgrat l’acte, simbòlic, no?, de prendre nota per tractar de canviar les inèrcies rescloses a les parets de l’ajuntament, mani qui mani. Ni...

No, és certament de fons el que es norma hipòcrita. Allò que cal comptar amb tots abans de decidir. Els veïns hi som sempre. La democràcia de base és participativa, abans de decidir coses que afecten. Però, no. I és la gran trampa quan, a posteriori, es fa com que se’ns escolta. Per molt que els agradi un lloc a una organització que demana, i dóna per fet que obtindrà, ocupar dies i nits un entorn veïnal, no es raó per autoritzar-ho. El que els hi agrada. Els veïns, per vies indirectes, se n’assabenten i demanen veu al consistori, i se’ls fa la recepció per exposar-ho com si res, d’antuvi, s’hagués acordat. O donar, entre d’altres, com a raó per reubicar que caldria refer les feines prèvies... a dos mesos del sarau.

La democràcia de base és participació oberta a tothom, per procurar compaginar interessos. Altra cosa és el que practiqueu, sota el rimmel de participació. Ens adonem que la pseudo democràcia dels veïns de l’Estat s’ha escampat i encomanat. Als sistema i als anti sistema que, pels resultats, també si apunten: si és per als meus, és diferent, diuen i riuen.

No ens hauríem d’enganyar, Enric. Cert. A veure quan comenceu.

Mossèn Francesc Galceran Puig Prevere de l'Arquebisbat de Barcelona, ha mort a l'edat de 88 anys, dilluns 9 de maig del 2016. La seva vetlla es va fer al Tanatori de Sáncho d’Àvila de Barcelona. Les seves exèquies es van celebraran dimarts, 10, a la Parròquia del Roser de Barcelona a les 9 del matí. A Cardedeu, dijous dea 12 es va fer una missa per la seva ànima a les vuit de la tarda.

El NAS ha demanat a algun dels feligresos del moment que en fes un recordatori de la persona, i Begoña Graupera l’ha fet:

“El vaig conèixer quan encara festejàvem amb en Josep, o sigui que fa més de 35 anys.

Mor Mossèn Francesc Galceran Havia estat rector de la parròquia de Cardedeu des del any 1971 fi ns el 1985

Quan vam decidir que ens casaríem, es tenia de fer el curset prematrimonial. El vam fer a Cardedeu, encara que ens vam casar a Llavaneres. Per aquest curset vàrem haver de veure’ns amb ell abans de començar-lo.

Era una persona estricta amb els preceptes, tant per a ell com per tots els feligresos. Quan el coneixies era una persona cordial, encara que una mica seria.

Recordo que quan una persona arribava a missa quan ell ja havia començat, parava fi ns que la persona estava instal·lada al seu lloc. (i això feia sentir malament als poc puntuals, per la qual cosa el proper diumenge t’esforçaves en ser puntual)

El recordo amb la seva majordoma. És l’últim rector que he conegut que en tenia una vivint amb ell. Tenia un gos que es deia Barrufa, amb quantitat de pèl.

Jo havia fet catequesi mentre ell va exercir de rector aquí a Cardedeu i sempre intentava que tot anés segons els seus criteris. En els primers temps fèiem catequesi a la Avinguda el Rei en Jaume a la casa de les monges de cuidar malalts. Després, quan es va fer el centre de catequesi, a la Carretera de Cànoves.

El fet de cedir els terrenys de la rectoria perquè hi construïssin el mercat i el centre de catequesi li va reportar moltes critiques i molta gent que estava contra ell.

Ens havia explicat que era molt afi cionat a la alta muntanya i a la fotografi a. Al centre de catequesi hi va penjar dos o tres paisatges molt macos, fotografi ats per ell mateix i que va fer ampliar per poder-los penjar allí.

Crec que va ser una persona introvertida, amant del bon fer, estricte però no intransigent, i a voltes incomprès per les circumstancies que li van tocar viure.

Que Deu l’aculli com es mereix.”

Redacció

El 24 de maig es va presentar en societat l’obrador “Maurici Cot, pastisseria i postres”.

En una nau al polígon Llinars Park va explicar el perquè de fer un pas endavant i obrir el seu propi negoci. Nerviós, i davant d’alguna de les seves especialitats, va anar explicant a la premsa els perquès, mentre elaborava un pastís de xocolate detallant els diferents passos.

Maurici Cot i Borràs, va estudiar cuina i pastisseria al CETT, l’Escola de Cuina i Pastisseria de Barcelona, i es va especialitzar a Espai Sucre en pastisseria. Després fa tres anys de pastisseria al Gremi, els 2on 3er i 4art curs, en el que guanya el premi al millor aparador. Ha participat en diversos certàmens en fi gures de xocolate, ha treballat de xef de postres de restaurant i com a pastisser acumula onze anys d’experiència en l’àmbit de la restauració i ara, amb el suport de la família, ha decidit tirar endavant el seu propi projecte.

Maurici Cot inaugura un obrador de pastisseria inclusivaEl jove cuiner cardedeuenc s’ha especialitzat en productes aptes per a celíacs

E n M a u r i c i e n s o f e r e i x pastisseria de creació pròpia i pastisseria tradicional. Vol oferir a hotels, restaurants, càterings, botigues... productes certificats aptes per a celíacs.

Ell mateix té, li van diagnosticar fa tres anys, intolerància a la lactosa i al gluten i això li ha donat un bagatge per investigar sobre el tema. Ha anat a França i a Taiwan, on ha vits diferents maneres de treballar i va fer demostracions de crema catalana i macarons elaborats de manera que són aptes pels intolerants i amb diferències de sabor que són inapreciables per als que no ho són. Un cop aconseguides aquestes fórmules per tenir textures i sabors amb altres farines i components diferents al blat i els derivats làctics, ha donat classes a escoles de rebosteria, fi ns

que ha decidit obrir el seu propi obrador.

El que fa ho anomena pastisseria inclusiva, per a celíacs i als qui no ho són. Farina de blat, de sarraí, fècula de patata i l’absència de gre ixos animals l i permeten fer una gran varietat de peces, on no poden faltar els borregos.

El consumidor final, en saber d’aquesta oferta g a s t r o n ò m i c a , l i h a demanat que obrís les portes de l’obrador a les seves necessitats. Per aquest motiu també seran atesos al Carrer de la Química, 7, situat al Pol. Ind. El Mogent, A7 Llinars Park, Llinars del Vallès.

Redacció

nas161.indd 18nas161.indd 18 03/06/2016 9:26:4503/06/2016 9:26:45

Juny 2016El de Cardedeu -19-

En motiu de les activitats organitzades per celebrar el Dia Internacional dels Museus, el MATBC va lliurar el diumenge 22 el IV Premi d’Honor Tomàs Balvey a Maria Fortuny Vila, per la seva contribució al manteniment del patrimoni cultural i històric de la vila.

El Premi d’Honor Tomàs Balvey reconeix la tradició de la ratafi aMaria Fortuny ha estat premiada per ajudar a recuperar aquesta beguda medicinal

Fortuny ha rebut el premi per ajudar a recuperar la tradició de l’elaboració de la ratafia, una antiga beguda medicinal. La premiada va compartir amb el poble la recepta de ratafia de la seva família, permetent així recuperar una tradició perduda fi ns fa 10 anys. Per elaborar la beguda, a base d ’anís o aiguardent, nous verdes, herbes i sucre, es necessita u n p r o c é s d e maduració i repòs, que s’allarga fi ns a 40 dies.

L’acte, celebrat a la Sala de les Columnes de l’ajuntament, va iniciar-se amb el parlament de l’alcalde, Enric Olivé, qui va agrair al Museu la seva feina de conservació del patrimoni. Després del lliurament del premi a la senyora Fortuny, consistent en un dels recipients de ceràmica característics de la farmàcia Balvey, els assistents van poder veure un vídeo sobre l’elaboració de la ratafi a i es va donar pas als parlaments dels besnéts de la premiada.

A banda del Premi d’Honor, el MATBC va organitzar un conjunt d’activitats en el marc de la diada dels museus, enguany sota el lema “museus i paisatges culturals”. Destaca el taller d’elaboració de ratafi a celebrat dissabte a la nit, el qual va facilitar als assistents la recepta i els ingredients necessaris per fer la beguda. El mateix dissabte es va fer la nit dels museus, que van estar oberts fi ns les 12 de la nit i els assistents van poder gaudir de visites guiades, un tast de licors i ratafi a i activitats i jocs pels més petits.

Lorena Velasco

foto

: LV

El darrer diumenge de maig l’associació “Hi som” va organitzar una passejada de 6 quilòmetres per les rodalies de Cardedeu per tal de conscienciar de la necessitat d’incloure laboralment a les persones amb alguna discapacitat i amb risc d’exclusió social.

Una xifra similar a la de l’any passat, en la 1ª Passejada inclusiva, va ser la de participants al tomb que es va donar per carrers de Cardedeu i de la seva part nord rural, per Can Bordoi i El Rieral. 151 dorsals, que van entrar també en el sorteig de diversos lots de regals a l’acabar.

La sortida es va fer al Pompeu Fabra a les 10 del matí. Gegants, que van acompanyar durant una estona als caminants, el grup de Granollers Sambeiros do rio Congost, de la colla dels Blaus, i els Trabucaires, que van donar el tret de sortida, van encarregar-se de l’animació. Nombroses

Hi Som organitza la 2ª Passejada inclusivaL’entitat vol conscienciar sobre la necessitat d’incloure en el mercat laboral persones amb alguna discapacitat o risc d’exclusió social

famílies s’hi van apuntar i les Associacions Adiscar, Montserrat Montero i Afadis Baix Montseny hi van participar, abundant les cadires de rodes, que no van tenir difi cultat al tractar-se d’un recorregut pràcticament sense desnivell.

Josep Teixidó, president de l’associació “Hi som”, explica la finalitat de l’associació organitzadora: treballem per la inclusió laboral de persones amb alguna discapacitat i amb risc d'exclusió social. Per fer-ho utilitzem la xocolata i fem productes de bomboneria. Treballem en xarxa amb altres associacions, com Viver de Belloch, AFADIS baix Montseny, Amics d'en Biel, Anna Vives... L’últim projecte és al restaurant Tarambana, consisteix en servir bombons amb el cafè o un plat de bombons per compartir per 4 persones. Aquests bombons els han fet els nois de Viver de Belloch i Afadis Baix Montseny.

El 31 de maig es va fer la presentació pels mitjans de comunicació en el mateix restaurant.

Redacció

La mostra es va inaugurar divendres 27 de juny, a les 19.30 amb la presència de la regidora de Cultura, Marta Cordomí i de representants del Museu, que ha col·laborat en l'exposició cedint algunes de les peces.

La colla Trabucaires de Cardedeu és la que ha preparat l'acte i va estar present en l'acte inaugural, que un cop acabat va enllaçar amb la projecció de la pel·lícula Serrallonga.

Precisament Serrallonga és un dels personatges més representatius de l'època en què més es va fer servir el trabuc i una fi gura seva a mida natural estava dins l'exposició

La mostra recorre la història dels trabucaires des del bandolerisme al Trienni Constitucional i als guerrillers carlins del segle XIX, que solien anar armats amb trabucs. Actualment els trabucaires el formen grups amb trabucs que intervenen en seguicis, cercaviles, trobades, processons, actes d'homenatge... i la seva acció, bàsicament d'acompanyament, consisteix a galejar o fer gala, és a dir, llançar trets a l'aire amb l'objectiu de fer soroll per alertar, anunciar i emfatitzar un fet festiu o d'importància per a la població.

L'origen d'aquesta activitat folklòrica la trobem en el bandolerisme i en les agrupacions de defensa populars i guerrilleres formades per civils que des del XVII donaven relleu amb trabucades de salva.

L'exposició està durant dos caps de setmana en l'horari habitual de la sala.

Exposició "500 anys de Trabucaires" a la Capella de Sant CorneliUna setmana abans de la XXXIV Trobada Nacional de Trabucaires s'ha inaugurat una exposició sobre aquesta arma

Redacció

nas161.indd 19nas161.indd 19 03/06/2016 9:26:4603/06/2016 9:26:46

-20- Juny 2016 El de Cardedeu

Segona veuPer Kathy Raymond

Desnutrició

L’Escola de Música Lluís Cullell tanca les seves portes. Després de gairebé 35 anys, l’embrió fundat per la Coral cardedeuenca i que es podia haver

convertit en una escola municipal puntera, ha mort de desnutrició. Com pot ser?

El procés ha sigut llarg. Fer el paper d’escola municipal sense ser-ho: mantenir el model –i les quotes– exigits a les municipals sense el conveni i subvenció corresponents i sense més entrades de diners que les mensualitats dels alumnes. Veure com no se sostenia aquest model encara gaudint del local de Can Serra i altres petites ajudes municipals. Veure marxar professors per no poder oferir-los un sou semblant al d’altres centres. Veure obrir centres municipals als pobles del voltant que abans ens proveïen del 40% del nostre alumnat. Cooperar durant anys amb un ajuntament que comença a pensar en la municipalització quan ja és massa tard i a tots ens cau a sobre la crisi econòmica. Voler aplicar un nou model d’escola (ideat abans que ningú pensava en aquelles línies) i no poder-ho fer per falta de mitjans. Veure obrir més centres gairebé al costat i no tenir mitjans ni econòmics ni humans per a fer-hi front. Veure, fins i tot, com des de l’ajuntament, amb qui hem col·laborat durant tres dècades –i quan més necessitàvem un cop de mà– es facilita l’obertura d’una nova escola de música al col·legi públic que més alumnes ens enviava. Perplexos –com és què s’ha fet això, si sempre, malgrat tot, l’escola ha donat un servei excel·lent?– hem vist fi nalment com la petita subvenció de l’ajuntament desapareix a partir d’aquest any.

Desnodrida, l’Escola de Música Lluís Cullell, sense defenses, ha sucumbit. Però al seu pas ha deixat músics excel·lents, concursos guanyats, concerts memorables i –sobretot– nens, joves i grans que gaudeixen cada dia de la música i del que els hi aporta com a persones. Amb això ens quedem. Hem fet el que hem pogut. Potser algun dia....

Cardedeu participa al certament Viles Florides des de la primera edició, en la qual va guanyar el primer premi. A partir d'aleshores, ha mantingut la màxima distinció fi ns al moment, amb les tres fl ors d'honor, un reconeixement a la feina ben feta en la millora i potenciació dels espais verds urbans.

El programa Viles Florides està impulsat per la Confederació d'Horticultura Ornamental de Catalunya i aquest maig ha organitzat el primer Fòrum Viles Florides, lloc on s’han

El 1er Fòrum Viles Florides posa Cardedeu com a exemple a seguirA l’acte hi va assistir Marta Pascual, tècnica de MediAmbient, que va explicar les actuacions que es fan al municipi

debatut idees i projectes. La trobada ha estat al Castell de Peralada i per part de la nostra vila hi van assistir la regidora de Medi Ambient, Marta Cordomí, i la tècnica de Medi Ambient, Marta Pascual, especialista en temes d'intervencions en el verd urbà i parcs i jardins.

La tècnica municipal va explicar les dues actuacions per les quals es considera Cardedeu un exemple d'èxit. Un és la recuperació i estabilització de talussos, com el del tobogan del parc de la Serreta i el talús fl orit del mateix parc a tocar de l'avinguda de Catalunya, ambdós estabilitzats amb la implantació de malles i vegetació fl orida. També es va parlar de les actuacions fetes als talussos de la riera de Vallforners.

L'altre projecte d'èxit és l'edició de la guia "Rutes a peu per Cardedeu i els seus voltants" amb l'objectiu que, especialment la gent gran, recorri els entorns de Cardedeu a peu, així com les rutes de divulgació de les herbes remeieres del museu i la vegetació local.

Redacció

El passat 4 de maig, els empresaris d’Inipro i Itinere van ser detinguts acusats de delictes contra l’Administració Pública i se’ls ha retirat el passaport. El cas comença arrel d’una denúncia de la CUP a Tarragona a la Fiscalia contra l’Ajuntament de la ciutat que va destapar un seguit de casos seguint una mecànica similar a l’hora de contractar serveis externalitzats. El jutge va decidir investigar un contracte que l'Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) de Tarragona va subscriure l'any 2010 amb l’empresa Inipro que és afí al PSC

Detinguts els empresaris que porten l’ESMECAcusats de delictes contra l’Administració Pública en licitacions a Tarragona, Viladecans i Palau Soiltà i Plegamans

i que, posteriorment, s'hauria prorrogat al marge de la normativa de contractació. La investigació ha trobat indicis que aquesta mateixa pràctica s'estaria reproduint en altres ajuntaments. Es tracta d’una trama de corrupció en la concessió de licitacions per a prestar serveis, principalment socials i educatius i també amb la suma de contractes menors, sense publicitat, que en el casos de Tarragona i Viladecans van arribar a sumar més de 250.000 euros en un any.

Cardedeu té, com a mínim, una contractació amb Inipro feta el desembre del 2013, per a portar l’ESMEC, i s’ha tornat a renovar aquest any. En declaracions a aquest periòdic, l’Alcalde Enric Olivé, diu que amb el Secretari s’han revisat aquest contractes i no hi ha cap irregularitat.

Inipro, Iniciatives i Programes, és una de les empreses d’un entramat entre les que hi ha també Itinere, especialitzades en agafar serveis externalitzats dels ajuntaments relacionats amb ensenyament i serveis socials i fer de pont entre administracions i treballadors, per evitar contractacions directes de monitors i personal de durada inferior a un any.

En altres casos es presenten a les licitacions les diferents empreses del grup i alguna d’elles s’ho emporta, perquè les xifres de preu temerari es treuen fent mitjana de les ofertes i així es desqualifi ca a les altres.

De moment, el 90% dels casos presumptament corruptes, han estat a Ajuntaments governats pel PSC, però ara ja es comença a mirar contractes fets l’any 1999.

El procés es va presentar dijous 26 de maig, al Casal de joves la Fusteria. Es tracta del projecte COU (Creem Opcions i a la Urna) impulsat des de les regidories de Participació ciutadana i Joventut, un exercici de democràcia directa perquè els nois i noies decideixin com volen distribuir els 6.000 euros destinats a projectes proposats per joves.

El regidor Hug Lucchetti ja ho va explicar també en el Ple Municipal, del mateix dia. Hi poden participar els joves

El joves decidiran el destí de 6.000 euros en la primera experiència de pressupost participatiuLes regidories de Participació ciutadana i Joventut han posat en marxa el projecte COU

Redacció

entre 16 i 30 anys, que facin vida a Cardedeu, que poden portar les propostes a La Fusteria fi ns el 14 de juny.

Es poden fer a títol personal o en grup, i un cop recollides es convocarà una assemblea oberta on conjuntament es debatran i consensuaran quines propostes fi nals han d'arribar a les votacions. També és el moment perfecte per conèixer quines idees couen les altres joves de Cardedeu

Aquesta assemblea es farà el 17 de juny i entre el 4 i 22 de juliol es podrà votar.

Redacció

nas161.indd 20nas161.indd 20 03/06/2016 9:26:4603/06/2016 9:26:46

Juny 2016El de Cardedeu -21-

La Taula d’Habitatge de Cardedeu va liderar dijous 5 de maig una concentració amb el lema “La Llei 24/2015 no es toca! Pel dret a l’habitatge i contra la pobresa energètica” que el govern espanyol vol recórrer davant el Tribunal Constitucional

Unes 70 persones es concentren amb el lema “La Llei 24/2015 no es toca!”Al fi nal de l’acte es va penjar una pancarta al balcó de l’Ajuntament reclamant el dret a l’habitatge i contra la pobresa energètica

Així, a la plaça Sant Joan, unes 70 persones es van reunir per demanar que la llei que protegeix als més desfavorits no es toqués. La concentració, estava convocada per la Taula d ’Habitatge de Cardedeu, de la qual en formen part representants dels grups polítics i

tècnics municipals, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), el Col·legi d’Advocats de Granollers i l’ANC.

L’alcalde, Enric Olivé, va destacar que Cardedeu té un 12.5% d’atur, i que la setmana anterior s’havia aprovat una moció demanant-ho. La moció va durar hores, del dijous al matí de divendres, en què el govern central la va aturar, diu.

No sols evita l’efecte dels desnonaments, també el de protecció energètica. Els Ajuntaments poden pal·liar moltes coses i garantir l ’habitatge i amb diversos mecanismes anar creant un parc d’habitatge públic.

L’alcalde, acaba dient que un Govern provisional està tombant una llei aprovada per unanimitat i que prové d’una ILP.

Després parla Antonia Castellana, de la PAH, que fa la història de com es porta la ILP a Madrid, on el PP la tomba. Després es porta a Catalunya i s’aprova i 13 autonomies l’han presentat. Ara es diu que és anticonstitucional i que tots els espanyols han de ser iguals, però per sota, no per sobre. La inconstitucionalitat és no garantir el dret a l’habitatge a tothom.

Desglossa que els pisos o cases estan pagats per la gent que ha anat pagant fi ns determinat moment, i també pels diners públics que s’han donat als bancs perquè no tinguessin problemes. I ara es treu als ajuntaments les eines que tenien per solucionar problemes a les persones, ja que se’ls diu que poden re allotjar i pagar subministraments energètics sempre que ho pagui l’ajuntament.

Ara, segueix, els bancs es queden els pisos sense cap cost i els subministraments les elèctriques i gasístiques les cobren a un o altra, però no aporten res. Aquesta llei, fi ns ara, ha permès evitar 32.000 talls.

Hi ha la llei 18/2007, que permet multar els pisos buits, i que no s’ha fet servir fi ns ara a l’haver una més àmplia. El Parlament està tramitant una de nova pel juny, on es demana fer una bossa general on no sigui cada Ajuntament qui ajuda en particular.

Al fi nal, l’Alcalde, la representant de la PAH, el president local de la ANC, Dani Rangil, regidors i representants de partits polítics van pujar al balcó de l’Ajuntament i van penjar una pancarta que diu: “La llei 24/2015 no es toca! Pel dret a l’habitatge i contra la pobresa energètica”.

Redacció

Gairebé 300 persones van anar al Centre Cultural a escoltar a Lluís Llach dimecres 25 de maig, a les 8 del vespre. Presentat per Óscar Orbezo, va aparèixer a l’escenari amb el seu clàssic gorro, que es va treure de seguida.

Lluís Llach “Jo vull una república on els espanyols se sentin més còmodes, encara, que vivint a Espanya”El ara diputat al Parlament de Catalunya parla del Procés per a fer un nou país

El primer que fa Llach és demanar il·lusió al públic, perquè es pensa que va al darrera i no és cert, el poble va al davant i els polítics són els que segueixen el camí marcat.

Tot el que s’ha fet ha estat entrenament pel que ve ara. “No esteu al darrera, esteu al davant” insisteix. “El Parlament està meticulosament fent les coses” i hi ha molta feina feta que no és visible, 14 mesos és el que queda i els gestos polítics s’han de fer quan ens convingui a nosaltres, no a mercè dels que facin els altres.

Bromeja sobre com han de fer les coses. “Si el TC no ens deixa legislar, doncs fem una comissió d’estudi, que portarà les coses a la mesa del Parlament” La seva comissió, i les demés, han de tenir noms estranys, però el Full de Ruta té el camí perfectament marcat, i es va seguint i fent feina, “només les coses externes ens fan fer a vegades un moviment al costat per a poder encarar-se millor”.

Després de la seva exposició, es va obrir el torn de preguntes que va respondre àmpliament.

Podeu llegir la crònica de Xavier Navarro a la web elnasdecardedeu.cat

Redacció

El Consell de Medi Ambient es torna a trobar després de 6 anysHi van assistir unes 30 persones amb l’ànim de fer aportacions i consideracions sobre el Cardedeu que es vol des de diversos punts de vista

El 3 de maig, al pati de Vil·la Paquita, va ser l’escenari de la reunió del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de Cardedeu, un òrgan participatiu que no es convocava des del 2010.

Aquest es va crear per ser un punt de trobada entre la ciutadania i els temes que es treballen des de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament. Unes trenta persones hi van assistir i es va destacar la importància de fer-ho per participar, amb diferents punts de vista, i no sols explicar, els projectes que s’estan treballant des de l’ajuntament en matèria de Medi Ambient, fi dels al Pla d’Actuació Municipal (2015-19) de l’actual govern local.

Així es van recollir consideracions i aportacions dels assistents per promoure una vila sostenible, saludable, que reconegui els valors de l’entorn, que sigui respectuosa amb el medi ambient i que sigui responsable avui pensant en el futur.

Redacció

nas161.indd 21nas161.indd 21 03/06/2016 9:26:4603/06/2016 9:26:46

-22- Juny 2016 El de Cardedeu

Darrera el taulellEn El NAS sempre ens ha interessat l’autònom, el petit o petita empresària, persones que han de

tirar endavant el seu negoci amb il·lusió, enginy, creativitat, iniciativa, amb tots els entrebancs del món, amb el somriure dibuixat al llavis quan entra el client passi el que passi, plenes de paciència, planejant projectes en nits d’insomni... Qui hi ha darrera el taulell? Ho esbrinem?

Travis Control, 10 anys resolent la traçabilitat en el sector alimentariJordi Nadal: “La informàtica és allò que m’agrada i que m’interessa des que tinc ús de raó”

Travis està dins d’un local amb varis despatxos llogats a empreses diferents, a l’avinguda Rei En Jaume. Encara n’hi ha de buits, i tot es veu molt nou i modern. He arribat amb la meva gravadora i càmera una mica espantada, parlar amb un “informàtic” m’hi imposa. Pico el timbre i la porta de vidre se m’obra donant-me pas. Em sento en Frodo quan entra a Mordor. El seu despatx està al fi nal de tot, el número 7, camino per un passadís que no té fi , silenci absolut. Entro encongida.

Per fi apareix en Jordi Nadal, que em rep amb un somriure de banda a banda i em mostra amb els braços oberts el seu petit món, i em presenta en Gerard, que durant tota l’entrevista restarà teclejant darrera la seva pantalla. El meus temors es dissipen a l’acte.

Jordi, tu... què ets?Consultor. La meva dona em va regalar

una samarreta que posa: “Solucionador de problemes”, i és cert, sóc això, una bona defi nició.

Problemes informàtics, és clar...Sí, sí, sobretot (riem). No, no informàtics, sinó a través de la

informàtica. Si quan vaig a casa d’un client, quan marxo té més problemes, és que he fracassat. Treballo perquè aquells processos que podien portar errors, els deixen de donar.

I què vens?Jo treballava en una empresa que oferia els serveis al ram de

l’automòbil, aquestes són empreses que tenen molts proveïdors, cada component d’un cotxe pot estar fabricat per una empresa diferent. Per aquestes empreses, doncs, és important saber la traçabilitat, i feia anys que es controlava.

Aleshores va venir l’època de la malaltia de les vaques boges, i aquella traçabilitat que s’exigia en el sector industrial es va començar a exigir en el sector alimentari. I vaig aprofi tar el forat. Va començar amb una llei que va sortir al 2005 però que van tardar molt en posar-se en solfa, van haver-se de formar els inspectors, les empreses no sabien de què anava, perquè ara tothom més o menys sap que és la traçabilitat, però...

Home, tothom, tothom...(Riu davant la meva cara d’ignorància total) Traçabilitat és una

manera de tenir un rastre, un camí molt clar des de les matèries primeres fi ns el producte fi nal. L’exemple que poso sempre és de la Nocilla, allò de “leche, cacao, avellanas y azúcar” ve a dir que han de saber exactament de cada una de les partides de Nocilla, a qui li van comprar la llet, la data de caducitat, les avellanes a qui li van comprar...

Així ara sabem quan hi ha una intoxicació, on buscar...Exactament. Quin és el causant de la intoxicació i quin ha estat el

producte afectat per retirar-lo del mercat. Abans s’havia de retirar tot el producte dels prestatges, perquè no podies discriminar, ara es pot saber exactament quina partida és la que cal retirar.

Doncs aprofi tant el moment, vaig elaborar aquest programa que a més de controlar això, també controla que els teus proveïdors estiguin fent bé les coses. Controls difícils de gestionar per a una empresa petita i nosaltres entrem i assessorem com implementar-ho de forma senzilla i informatitzada, de manera que els operaris no s’han de complicar la vida pensant en caducitats, en lots, en processos, sinó que la màquina ho fa per ell i els guia, perquè les màquines són molt rucs però tenen molta memòria, són molt ràpides i no s’obliden de res. Nosaltres ens podem

Núria Aymerich

nas161.indd 22nas161.indd 22 03/06/2016 9:26:4703/06/2016 9:26:47

Juny 2016El de Cardedeu -23-

FITXATravis ControlAv. Rei en Jaume, 149-151, loc.708440 Cardedeutel. 931 15 18 17web : www.traviscontrol.commail : info@traviscontrol.com

oblidar de fer la neteja setmanal, però la màquina no i t’ho recorda. I l’operari només ha de validar que l’ha fet, a una hora concreta, que ha rebut els productes correctes, que els ha emmagatzemat correctament...

Tu de formació ets informàtic.Sí, vaig estudiar enginyeria informàtica. Els informàtics sou... com ho diria... una mica

rarillus...Ara no tant! Abans a la informàtica li faltava el

component femení. Quan jo estudiava les dones no superaven el 10% i això feia que els informàtics no fossin rarus sinó summament rarus. Les dones tenen els objectius més palpables i que no hi fossin es notava. Ahir, per exemple, va ser el dia de l’orgull friqui i sí, en aquella època hi havia gent que la informàtica no era una formació, sinó una manera de ser i pensar. Però jo no m’hi considero, jo crec que sóc una mica normal, si és que ho puc dir!

Així tu el que fas és dissenyar aquest programa?

Després de 10 anys puc dir que la nostra feina és molt divertida perquè és molt variada però té un punt de rutinària. Primer anem a l’empresa, veiem com produeix, com treballa, entenem què fa, quins són els seus processos. Com que n’hem vist moltes empreses, generals com del sector làctic, o més específi ques com de control d’etiquetatge, o de xocolata o de peix fumat... veiem que tenen molts punts en comú i d'això nosaltres en fem la nostra experiència, és el nostre valor afegit, perquè podem ajudar-lo a ordenar els processos, a informatitzar-los i que aquests processos siguin una manera molt més efi caç de gestionar la seva empresa. I amb una gran avantatge que et permet la informàtica, i és que, des del principi fi ns el fi nal, tot el fl ux de dades es concentra en un sol punt, de manera que quan la persona que entra les comandes ho fa de manera informatitzada, la que les rep ho fa de manera informatitzada, el que porta el control de la cartera ho fa de manera informatitzada, i tot això està en un sol nucli, la persona que està a dalt de tot, de tot, de tot, té molta informació i de molt valor, no se li escapa res, sap en tot moment què hi ha a l’estoc, què li deuen, quan rebrà el producte, sap si tindrà trencament d’estocs... cosa que abans només podies aixecar el dit i veure d’on bufava el vent...

A veure si ho entenc, el primer que fas és anar a l’empresa a mirar com ho fa, és a dir, vas darrera de les taules de la gent a veure què fan...

Absolutament.Uf! quin pal per a ells, no?No! És la primera cosa que vaig aprendre. El primer

que haig de fer és guanyar-me al cap de producció. Tinc una certa veterania. Quan se senten fi scalitzats, es tanquen. Però si se senten interpel·lats, si els escoltes, si inclous les seves propostes com una part de les peces, se’l fan molt seu. Estar colze amb colze amb el cap de planta, és molt important. Així que el primer que faig és parlar amb ell i guanyar-me’l. A més, amb el temps, vas aprenent molt d’ells, de diferents processos de producció... és apassionant.

Així adaptes el programa a les necessitats de cada empresa...

Al principi teníem un programa estàndard i no ens vam en sortir per això. Vam començar a implementar un sistema que era el nostre, i vam veure que tots els negocis, tot el tema de facturació, control de cartera, comptabilitat... està marcat per la llei i fan el mateix, venguin xarcuteria com pneumàtics: la facturació, els papers que han de presentar... tenen una branca en comú. Així que vam decidir implementar un ERP, un sistema de control dels recursos de l’empresa: comptabilitat, nomines, facturació... i vam buscar un en concret que es diu a3ERP.

Sembla de la guerra de les galàxies.Sí! Quasi bé. Abans es deia Nexus, ara forma part de

l’empresa a3 Software. Sóc distribuïdor ofi cial d’aquesta part i l’incloc en el meu. Em permet fer la part de facturació estàndard i robusta, i la resta, control de planta, etiquetatge, etc. ho fa el meu. Però és un sol sistema. L’a3ERP em permet escriure a sobre sense deixar de ser estàndard. De manera que quan surt un nou model de declaració, d’iva o el que sigui, s’actualitza.

Però els teus mòduls són iguals per a tots els teus clients?

Dins del meu ordinador tinc una carpeta per a cada client. Jo venc un vestit fet a mida. Tinc uns models o

patrons on començar a retallar, però li poso el vestit al client i retallem, li escurço els baixos... és a dir, l’adapto al que necessita ell, i res més del que necessita. Si no li cal el tema de producció, doncs no té el mòdul de producció ni res que faci referencia a producció, ni ho veu.

Com es diu el teu programa?Travis Food, perquè és sobretot pel tema

alimentari.

I Travis?Traçabilitat i visió artifi cial.

Tret d’aquest mòdul de comptabilitat, tota la resta l’has fet tu.

He deixat de comptar quan vaig arribar a 2 milions de línies de codi, i això ja fa uns anyets. Hi ha molt de programa fet.

Dius que tens clients de fa 10 anys, els vas actualitzant el programa?

Els programes tenen 10 però les empreses també tenen 10 més. I les necessitats són canviants. Decideixen, per exemple, exportar. I hem hagut d’introduir els idiomes en l’etiquetatge i quan hem fet això, hem aprofi tat per implementar una millora de la impressió d’etiquetes amb un sistema més evolucionat de codi de barres...

I aquesta millora després va incorporada als següents clients...

Els meus clients saben que rares vegades venc la mateixa programació dues vegades. Quan faig una adaptació i veig que pot ser útil per a altres clients, els ho ofereixo i només ho paga el client que t’ho ha demanat expressament. Això és molt pràctic. A més les necessitats són a vegades les de tots i que, per tant, ells tindran el cost només d’implementar.

Així veig que els clients quan et contracten, es casen amb tu...

Absolutament. Però sóc molt transparent. A tots els meus clients els dono el codi font i actualitzat. No vull que un es quedi amb mi perquè no té més remei. Això no ho vull.

Però el programa només el pots manipular tu.

Home, hauria de trobar algú que sabés interpretar-lo. Però t’haig de dir que fi ns ara no m’he trobat amb cap. M’ha passat que un client que va créixer molt, l’ERP se li va quedar petit i va canviar, però més endavant em va trucar perquè li avalués els processos. Havien estat molt ben acostumats perquè tot se’ls adaptava a les seves necessitats. Els grans programes cal que tu t’hi acabis adaptant.

Els teus clients d’on són?En quinze dies he anat a Mercabarna, a Cerdanyola,

Barbarà, Berga... sobretot per la província de Barcelona.

I no et planteges expandir-te?Ara mateix no. Jo haig d’estar disponible als meus

clients sempre que em necessiten. Em poden trucar quan tenen el problema, no tinc horari. I això m’ho agraeixen. I moltes coses les puc solucionar a distància, però d’altres cal anar al lloc.

Això signifi ca que sempre vas amb el portàtil al damunt...

Sí. I ho puc fer també des del meu mòbil. Puc entrar a tots els ordinadors dels meus clients. Puc marxar de vacances i els clients estan tranquils.

I la teva família?Té avantatges i inconvenients. Tinc molta fl exibilitat.

Per exemple, vam anar a EuroDisney una setmana i ho

vaig poder fer sense cap problema perquè porto el portàtil al damunt. I d’acord que vaig haver de fer una intervenció, però les vacances les vaig fer.

Però tot recau sobre tu?Per això la incorporació del Gerard i esperem

que d’aquí a fi nal d’any s’incorpori una nova persona i d’aquesta manera, en moments de crisi, cobreixes més l’atenció.

T’agradaria que els teus fi lls volguessin ser informàtics?

Encantat. Mira, tenia un amic que aleshores estava estudiant medicina que em va dir que les dues carreres que fèiem se semblaven molt. Per dues coses: la primera que quan tu ets informàtic o metge, tothom t’explica les seves penes: mira que em fa mal aquí o allà, tu què creus o, tu que ets informàtic, mira que la meva televisió, el mòbil... I la segona: els metges intenten que les persones funcionin com a màquines i els informàtics que les màquines funcionin com a persones.

Aquesta és una professió molt entretinguda i divertida. És allò que m’agrada i que m’interessa des que tinc us de raó. A més, la informàtica generarà la meitat de les feines que existiran i també es cert que es carregarà la meitat de les feines que existeixen.

Projectes de futur?Vull començar a conèixer les empreses d’aquí a

prop i veure com puc ajudar-les. Estic molt fi cat en molts altres temes de Cardedeu i, en canvi, pel que fa a la feina, la tinc tota fora. Ja seria hora.

nas161.indd 23nas161.indd 23 03/06/2016 9:26:4803/06/2016 9:26:48

-24- Juny 2016 El de Cardedeu

Aquí, y ahora...

Per Francesc Barbachano

farmàcia de guàrdia?

laguiadecardedeu.cat

i trobaràs també les adreces i telèfons de tots els comerços i

establiments

La Senyera

E n u n a r e u n i ó n d e gerifaltes del Ayuntamiento de turno, seguramente por unanimidad, decidieron prescindir de los mástiles

de la fachada de la Casa Gran, la de todos, donde habitualmente siempre se habían izado las diversas banderas. En una lejana época, la española, la catalana (senyera) y la de Cardedeu.

Desde hace años, se prescindió de la española y quedaron la senyera y la local. Pero, mire usted por donde y, seguramente por la decisión antes apuntada, en nuestro ayuntamiento ya no hay ni un solo mástil. Eso sí, a algún lumbrera se le ocurrido colocar en una mini zona ajardinada frente al ayuntamiento un alto poste donde, en un principio, se izó la senyera. Tras la Elecciones Municipales en que pasó a gobernar ERC conjuntamente con la CUP. Se puso una estelada clavada en la pared y posteriormente, se cambió la senyera del alto poste para sustituirla por una gran estelada. De eso, tal como está el patio, con esa encarnizada lucha entre el Estado y Catalunya por el eterno sentimiento independentista, ya casi no se asombra a nadie. No voy a entrar ni en legalidades constitucionales, ni en intereses, sean de la índole que sean. (lo que sea sonará) Pero si, me apetece, reclamarle como catalán, al alcalde Enric Olivé y a su gobierno que, en la façana del nostre Il·lustre Ajuntament, como mínimo fi gure la bandera de tots els catalans: la senyera; la misma que, en caso de lograr la independenia, debería de fi gurar en todos y cada uno de los ayuntamientos, instituciones y centro ofi ciales. Otra cosa es la reivindicación exponiendo esteladas donde legítimamente a cada cual, le vanga en gana; pero, el Ayuntamiento es de todos; donde paga sus impuestos cualquier hijo de vecino, sea cual sea su sentimiento. Ni siquiera Oriol Junqueras, actual Vicepresident de la Generalitat de Catalunya cometió ese error, cuando era alcalde de Sant Vicenç dels horts.

Bueno sería seguir el ejemplo Oriol Junqueras;la estelada bien está:Catalunya es la senyera.

L’atleta Jordi Escoriza va ser el guanyador de la 22a Cursa de Sant Isidre que es va celebrar diumenge 8 de maig. En categoria femenina Sílvia Segura es va endur la victòria. La prova, organitzada pels Corrigaires, va comptar amb un recorregut de 10 quilòmetres i prop de 820 participants. Per primera vegada la cursa va destinar 1 euro de cada inscripció a Metges Sense Fronteres.

Jordi Escoriza del club Rios Running les Franqueses va completar el recorregut amb un temps de 33:58 minuts, seguit de l’atleta Daniel Baena del club Running Vigía que va aconseguir completar la cursa en 34:33 minuts i Oscar Carrasco del club Matxacuca amb una marca de 34:47 minuts. Sílvia Segura del club Atletisme Les Tortugues va ser la primera dona amb un temps de

Jordi Escoriza i Sílvia Segura guanyen la Cursa de Sant IsidrePer primera vegada la prova lliura 1 euro de cada inscripció a Metges Sense Fronteres

40:14 minuts, seguida de Florence Bertholet del Runners Sant Adrià que va completar la prova en 40:58 minuts i Carmen Martin del club a4elkm que va aconseguir un temps de 41:50 minuts.

A les deu en punt del matí es va donar el tret d’inici a la cursa amb sortida i arribada davant del pavelló municipal d’esports. Cinc minuts abans van sortir els 5 participants de la 19à Cursa de Sant Isidre en cadira de rodes. Durant tot el recorregut una fi na pluja va acompanyar els prop de 820 corredors que, com és habitual, van gaudir d’una ruta variada amb trams urbans i zones de pista.

La gran novetat d’aquesta edició va ser la incorporació d’una vessant solidaria a la cursa. Per primera vegada un euro de cada una de les inscripcions anirà destinat a l’ONG Metges Sense Fronteres que treballa per proporcionar ajuda mèdica a països amb difi cultats.

Dissabte 7 de maig va ser el torn de la 7a edició de la Cursa Infantil Sant Isidre amb sortida i arribada a la plaça de Sant Corneli. La pluja no va aturar la prova que estava oberta a nens i nenes d’entre 6 i 13 anys que van competir en quatre categories diferents segons l’edat de cada participant.

Clàudia Serra

foto

: CS

Dimecres 11 de maig, a l’espai Biosfera, es va fer una trobada per parlar del projecte La Marxa Som, que està previst que el dia 22 de juliol passi per Cardedeu.

Quatre columnes recorreran la geografi a catalana confluint a Montserrat i durant el trajecte aniran rebent el suport de les entitats locals que hi vulguin participar.

Cardedeu es prepara per rebre La Marxa SomDins de les activitats proposades, es vol fer una columna de mares amb nadons

Per una banda hi ha els Grups Locals d’Acollida (GLA), persones i entitats que coordinen la benvinguda dels caminants, espais per sopar i dormir, organitzar actes culturals com una visita guiada a algun lloc o iniciativa local, recitals, actes de cultura popular, actes per a infants..., o acompanyar caminant fins l'etapa següent. També es van demanar acollir als caminants per una nit, i es va fer la proposta d’organitzar una columna de mares.

Aquesta columna, de mares amb nadons, té unes necessitats especials per a participar en aquesta La Marxa Som “que es veu com una Festa Major ambulant per implantar una democràcia participativa en un nou país” segons el comunicat de l’entitat.

Redacció

nas161.indd 24nas161.indd 24 03/06/2016 9:26:4803/06/2016 9:26:48

Juny 2016El de Cardedeu -25-

Als actes de celebració del Centenari del Futbol Club Cardedeu li ha faltat la guinda de l’ascens a 1ª Catalana. Després de perdre amb el Gironella i havent estat bona part de la temporada en els primers llocs ja no hi ha opcions matemàtiques.

El que sí han quedat campions i pugen són el Prebenjamí A i l’Infantil A. Els primers guanyen per 9 a 0 a Les Franqueses i ja porten 4 punts d’avantatge sobre el segon a falta d’un partit. En el cas de l’Infantil A, la cosa ha estat molt més ajustada. En el darrer partit, jugat a casa, va jugar contra el segon, el Montmeló i en un partit amb una primera part de qualitat i una segona plena de faltes i pèrdues de temps es va arribar al fi nal amb un 0 a 0, que va fer prevaldre el

El primer equip del FC Cardedeu no pot celebrar el Centenari amb un ascensLa derrota per 3-0 amb el Gironella l’últim cap de setmana de maig, després de poques victòries darrerament, el deixa sense opcions per pujar

punt d’avantatge amb que va començar el partit. Un xut al travesser del Cardedeu a falta de dos minuts per acabar el partit va deixar muts als vora de dos-cents espectadors que animaven a l’equip local.

Redacció

Cardedeu serà seu de la Final de Rítmica individualsEl 12 de juny serà la trobada dels millors clubs del Vallès Oriental

Diumenge 8 de maig es va celebrar el Bcn Comarques individual de rítmica a Montmeló. Es tracta d’una trofeu que aplega els millors clubs del Vallès Oriental, amb la participació d’unes 250 participants.

Va fer la funció de classifi catori per a la fi nal, que es farà a Cardedeu el 12 de juny, un trofeu de gimnàstica rítmica on el club, Vallesà de Rítmica Cardedeu espera obtenir grans resultats ja que en aquesta prèvia de Montmeló va aconseguir classifi car per a la Final la totalitat de les presentades, 11 i va assolir 7 pòdiums, entre ells dos primers llocs.

Redacció

Divendres 20 de maig es va dur a terme una xerrada sobre la metodologia del Futbol Base del RCD Espanyol a càrrec de Fran Navarro, coordinador del Departament d'Optimització i Rendiment (DOR) del futbol base del RCDE. L'activitat, que s'emmarcava dins de la celebració del Centenari del

Fran Navarro del RCD Espanyol parla sobre la metodologia del futbol base del clubDins dels actes de celebració del centenari del FC Cardedeu es va convidar al coordinador del DOR

Futbol Club Cardedeu, va tenir molt bona acollida i hi va haver una nodrida assistència, la majoria actuals jugadors i tècnics del FC Cardedeu, però també veterans i penyistes.

Fran Navarro es va asseure a la mesa entre el president del FC. Cardedeu, Julián López i la presidenta de la Penya Blanc i blava, Marta Castelló, i va explicar com l’acceptació de ser un club que s’ha de nodrir del futbol base ha obligat a desenvolupar una metodologia que està donant tan bons resultats.

Al fi nalitzar l'acte es va sortejar dos lots de material de l'Espanyol i es va seguir tertuliant sobre els punts en comú del futbol base dels periquitos i el club cardedeuenc.

Redacció

Dissabte 21 de maig, l’Infantil A del Futbol sala Cardedeu va celebrar l’ascens de categoria al fi nalitzar el partit contra el Mollet.

El partit es va celebrar a les 17.30 al pavelló d’esports.

L’infantil A del Futbol Sala es proclama campió i puja a 2ªDesprés de guanyar al Mollet el primer lloc ja és segur

Redacció

foto club

Infantil A

nas161.indd 25nas161.indd 25 03/06/2016 9:26:4803/06/2016 9:26:48

-26- Juny 2016 El de Cardedeu

Ja s’acosta la nit més màgica de l’any!

La sopa d’Ull patrocinada per:

Foguera

Coca

Solstici

Petard

Revetlla

Cava

Bengales

Bombetes

Coets

Traques

Piules

Bruixes

RENDA 2015ELS LLOGUERS PERSEGUITS

Estem en la campanya de la Renda del 2015 i anem veient algunes novetats importants.

La nova aplicació RENTAWEB dissenyada per l’Agència Estatal Tributària, compatible per a tabletes i telèfons mòbils, dona certs avisos per a guiar a l’atrevit contribuent que gosa fi car-s’hi. Un dels avisos que crida l’atenció fa referència als lloguers cobrats per l’arrendament de pisos, de manera que al declarar la propietat o usdefruit d’un immoble, posant la referència cadastral, surt un avís que et recorda la teva obligació de declarar els ingressos per lloguer en el cas d’haver tingut aquell immoble arrendat a tercers. En alguns casos fi ns i tot consta que l’immoble ha estat llogat, tot i que no coneixen els rendiments obtinguts. Un avís inesperat que causa una certa sorpresa.

Es veu que l’Agència Estatal Tributària ha estat recopilant informació dels anuncis de pisos de lloguer que es publiquen a internet, i lliga l’adreça publicada amb les dades del Cadastre, relacionant així l’anunci d’internet amb una referència cadastral concreta i el NIF del propietari corresponent. Una feinada que esperen que tingui l’efecte d’augmentar la recaptació d’impostos per la via de gravar un major volum de rendiments d’ immobles llogats, una veritable persecució del lloguer.

També l’Agència Tributaria Catalana (ATC) va crear un impost sobre els lloguers per la via de considerar gravable la transmissió del dret a utilitzar un pis, que es el que es fa al llogar-lo: el propietari cedeix temporalment el dret d’us al llogater. La ATC hi aplica l’impost de transmissions (impost autonòmic) en el moment de signar el contracte de lloguer, a una tarifa del 0,5% sobre l’import del lloguer capitalitzat a tota la durada del contracte. Així un lloguer de 500 € mensuals en un contracte de 3 anys, genera un impost que es calcula a 500 € per 36 mesos i per 0,5%, càlcul que genera una quota de 90 euros, que en aquest cas li correspon pagar al llogater i no al propietari.

Com veiem, un lloguer es objecte de gravamen per doble banda, el propietari el declara al seu impost de la renda i paga, i el llogater paga al signar el contracte. Pot obtenir més informació en el nostre número de telèfon 93.871.19.39

nas161.indd 26nas161.indd 26 03/06/2016 9:26:4903/06/2016 9:26:49

Juny 2016El de Cardedeu -27-

9 TURÓ

Llar d’InfantsPreescolar de 0 a 3 anys. Primer cicle d’educació infantil.

Pati exterior de 400m2, cuina pròpia. Autoritzat pel D. d’Educació. Eduquem els infants a través de l’experimentació i el joc, potenciant les capacitats

CAMBRIDGE SCHOOL

Escola d’idiomes

Per a nens, joves, adults i impreses

Casals, speaking i listening, viatges, colònies, cursos d’idiomes...Bons preus!

AUTOESCOLA SANT CELONI

AutoescolaTots els carnets de conduirIntensius express low costTambé tenim centre a Sant Celoni

BALLS DE SALÓJOSEP I CARMEEscola de ballBall de saló, salsa, dansa del ventre, ioga, sevillanes. També classes de pintura a l’oli

Fem cursos tot l’any

Descripció Cursos que realitza Intensius a l’estiu Observacions

nas161.indd 27nas161.indd 27 03/06/2016 9:26:4903/06/2016 9:26:49

-28- Juny 2016 El de Cardedeu

CAN CANTURRI

Centre d’ensenyances creatives, música, moviment i plàsticaMúsica a partir de nadons, piano, violí, guitarra (elèctrica, acústica i clàssica), trompeta, ceràmica escultòrica, dansaCasal artístic per a infants de 3 a 12 anys

Jardí de 300m2, professors especialitzats

ENGLISH&CO

Escola d’idiomesAnglès, iniciació, especialització, preparació a examens i a traduccions. Nens a partir de 4 anys

Casals d’estiu a partir de 4 anysReforç d’ESO i Batxillerat, grups reduïts. Anglès per empreses i descompte amb Carnet jove.

CASOLEM

Casal d’estiu i menjadors escolars

CasalCuina pròpia

ESPAI VITAL

Centre de moviment i dansa

Tai chi, chi-kung, pilates, bollywood, salsa...Classes intensives juny i juliolTallers per a la dona

FAS SPORT PADEL

Pistes de pàdel

Escola de nens, escola d’adults “classes partit”

Casals d’estiu, de nadal i setmana santa

6 pistes indoor (1 panoràmica) botiga de material

Descripció Cursos que realitza Intensius a l’estiu Observacions

nas161.indd 28nas161.indd 28 03/06/2016 9:26:5003/06/2016 9:26:50

Juny 2016El de Cardedeu -29-

IOLANDA MÁRQUEZ de la PAZ

PedagogaReeducacions i reforç escolar, difi cultats d’aprenentatge de lecto-escriptura, tècniques d’estudi, trastorns d’atenció i concentració...

Només per les tardes

MARTÍ Aula d’estudi

Suport a l’estudiantPrimària, ESO, Batxillerat i Universitat

Preparació exàmens de setembreObert tot l’any. Responsable Martí Fuentes Safont

JORDI PLANA

Escola de tennis i pàdel

Iniciació i preparació competicióCasal d’estiu (veure anunci)

HEAD LANGUAGES

Escola d’idiomes

Angles, alemany, francès, italià, espanyol per estrangersIntensius juliol i setembre d’angles, francès, alemany i italià. Casal d’estiu en angles per infants de 3 a 10 anys

JORDI ALIGUÉ

Estudi d’art

Dibuix, pintura i gravat

Curset d’estiu per a infants, de dibuix i pinturaGravat calcogràfi c, espai de creació i creixement personal

MOMENTS DE PATCHWORK

Taller de patchworkIniciació i nivell avançatCursos intensiusTallers monogràfi cs i venda de material

Descripció Cursos que realitza Intensius a l’estiu Observacions

nas161.indd 29nas161.indd 29 03/06/2016 9:26:5103/06/2016 9:26:51

-30- Juny 2016 El de Cardedeu

PETITS ARTISTES

Escola bressol de 0 a 3 anys

Experimentació, música, educar en verd i estimulació a la part artística. Malaguzzi, Pickler.

Hort, fàcil aparcament, horari de 8h a 18h. Responsable Rosa del Pino

TÀVIT

Llar d’infantsNens i nenes de 3 mesos a 3 anys

Només tanquem a l’agost

Centre Homologat pel D. d’Ensenyament. 500m2 de pati i no es tanca al migdia.

REC! CARDEDEU

Reforç acadèmic

ESO, Batxillerat i Universitat

Reforç i preparació exàmens setembreClasses particulars i grups reduïts. Vacances del 8 al 21 d’agost

VANE FERNÀNDEZ

Escola de dansaTotes les edats

Companyia A Contra&Tiempo

TERRA

Centre de benestar personal

Cursos individuals de Reiki. Tallers de creixement personal. Ioga, txi-kung, sòl pèlvic, ioga per embarassades...

Oferim teràpies, tallers i tenim botiga

Descripció Cursos que realitza Intensius a l’estiu Observacions

El proper mes

Especial

MOTORAnuncia’t i et trobaran!

93 871 34 79

nas161.indd 30nas161.indd 30 03/06/2016 9:26:5303/06/2016 9:26:53

Resum meteorològic

Els ciutadans més petits

Observant l’hort de Can Serra

nas161.indd 31nas161.indd 31 03/06/2016 9:26:5303/06/2016 9:26:53