dissabte 15 d’octubre de 2011 · número 10 · dissabte 15 d’octubre de 2011 · número 10...

www . s i t g e s f i l m f e s t i v a l . c om

Dissabte 15 d’octubre de 2011 · Número 10

Pàg. 04LA COSA

Pàg. 07THE ARTIST

Pàg. 04TORMENTED

Pàg. 06HIMIZU

2DIARI DEL FESTIVAL

Dissabte 15 octubre 2011

INFO TICKETENTRADES (IVA inclòs)8€: Secció Oficial Fantàstic a competició, Secció Oficial Fantàstic Panorama, SitgesFamily, Secció Oficial Noves Visions, Secció Anima’t, Secció Seven Chances, sessions especials 6€: Secció retrospectiva i homenatges (Sitges Clàssics). Menors de 14 anys per a la secció SitgesFamily 7€: Sessions Anima’t Curts, sessió SOFC Curts i sessió SOFP Curts 10€: Maratons, programa doble i sessions en 3D 12€: Maratons del 16 d’octubre, gala d’inauguració i gala de cloenda 4€: Classes magistrals (Sitges Fòrum)

ENTRADES ESPECIALS (IVA inclòs)Abonament Matinée: 99€Vàlid per a accedir a les sessions de l’Auditori, durant tot el festival, en la franja de les 8:30h - 10h - 12h - 15h (no inclou les sessions en 3D ni les maratons del 16 d’octubre). El pots comprar fins al 6 d’octubre, només a través de ServiCaixa. Butaca VIP: 290€La manera més còmoda de no perdre’t cap pel·lícula des de la teva butaca preferent. Tindràs la teva pròpia acreditació i podràs gaudir de totes les sessions de l’Auditori durant tots els dies del festival, incloent-hi la inauguració, la cloenda i la marató de l’últim dia*. La pots comprar fins al 6 d’octubre, només a través de ServiCaixa. Localitat Numerada (LN)Les sessions de tarda, vespre i nit de l’Auditori disposen d’un nombre limitat de butaques numerades. Amb aquesta entrada, per 2€ més, no hauràs de córrer per a aconseguir una bona localització.

ABONAMENTS FANTÀSTICS**Descompte 20: compra 20 entrades per a 20 sessions diferents i t’aplicarem un descompte del 20%. Abonament de 10 entrades: compra 10 entrades per a 10 sessions diferents i t’aplicarem un descompte del 10%. Aquests Abonaments Fantàstics es podran adquirir a través del Call Center de ServiCaixa (902 33 22 11) i a les taquilles.

VENDA D’ENTRADES PER A GRUPSa través de www.servicaixa.com

CARNETS AMB DESCOMPTE**20% de descompte en la compra d’entrades per als joves LKXA i MultiEstrella limitat al 5% de l’aforament de cada sessió. 20% de descompte en la compra d’entrades per als titulars del Club ServiCaixa, Carnet de Biblioteques CBB, Carnet Jove, Targeta Cinesa Card, Club Casa Asia, Club FNAC Oci i Cultura, Socis Univers de la UPC, Targeta Amiga Desigual, majors de 65 anys, Club TR3SC, Club UOC i RACC Master.

Els descomptes no són acumulables. El titular haurà de mostrar el DNI i el seu carnet de descompte a l’accés a les sales i a les taquilles. Es podran adquirir una entrada per carnet amb descompte, excepte els socis del TRESC que podran adquirir-ne dues. * Els titulars de la Butaca Vip podran accedir a les maratons del 16 d’octubre amb seient lliure (no seran numerades). ** Excepcions dels Abonaments Fantàstics i dels carnets amb descompte: no aplicables a les gales d’inauguració i cloenda, les maratons del 16 d’octubre, Abonament Matinée, Butaca VIP i Localitat Numerada.

VENDA D’ENTRADESLes entrades les podràs comprar a través de tots els canals de venda anticipada de ServiCaixa:· Internet (www.servicaixa.com) · Caixers de ServiCaixa · Call Center (902 33 22 11)

Del 6 al 16 d’octubre també es podran adquirir les entrades per a tots els dies i espais a les taquilles situades a l’Hotel Meliá Sitges (c/ Ramon Dalmau, s/n) i a les taquilles situades a l’Edifici Miramar (c/ Fonollar, s/n) de Sitges.

Comissions: Entrades: Internet, caixers i mòbils: 0,9€. Call Center: 1,5€. Abonaments: Matinée: 10€. Butaca VIP: 20€. Fantàstic de 20 entrades: 10€. Fantàstic de 10 entrades: 5€. Per entrada o abonament en tots els casos. IVA inclòs.

RECOLLIDA D’ENTRADES:

Imprimeix les teves entrades per a tots els dies a qualsevol dels caixers de la xarxa ServiCaixa i també als terminals situats al costat de les taquilles de l’Hotel Meliá i Edifici Miramar durant el festival.

Caixers de ServiCaixa més propers a Sitges: Carrer Major, 18 / Camí de la Fita, 1 / Av. Sofia, 8 / Carrer Parellades, 16 / Centre Comercial Oasi, 20-23 / Carrer Sant Honorat, 32

Recorda recollir l’entrada per al teu Abonament Matinée i Butaca VIP a ServiCaixa i bescanvia’l a la finestreta de recollida d’abonaments situada al costat de les taquilles de l’Hotel Meliá.

TAQUILLES DEL FESTIVAL

Es podran adquirir entrades per a tots els cinemes i sessions a: Taquilla Hotel Meliá (Sala Tramuntana). Del 6 al 16 d’octubre C/ Ramon Dalmau, s/n Horari: Des de les 9.00 h i fins a l’inici de l’última sessió de pagament dels cinemes Auditori o Tramuntana. Taquilla Edifici Miramar. Del 6 al 16 d’octubre C/ Fonollar, s/n Horari: Des de les 9.00 h i fins a l’inici de l’última sessió de pagament dels cinemes Retiro o Prado.

Les entrades per a les sessions que comencin abans de les 9.00 h en qualsevol dels espais només es podran adquirir anticipadament.

Observacions: Forma de pagament acceptada en efectiu i amb targeta. Es donarà prioritat a la venda d’entrades per a les sessions immediates. És prohibit l’accés a la sala un cop començada la sessió. Únicament es contemplarà el canvi o devolució de l’import de l’entrada en el cas de cancel·lació del/dels llargmetratge/s anunciat/s en la programació.

Es recomana que consulteu la descripció de les pel·lícules abans d’adquirir les entrades.

Per a més informació consulteu la web www.sitgesfilmfestival.com

Punts d’informació del festival: · Hotel Melià (Sala Tramuntana) · Edifici Miramar · Oficina de Turisme (estació)

INFO TRANSPORTSEl Festival no és responsable dels possibles canvis d’horaris d’aquests serveis de transports. I els possibles canvis en les projeccions del festival no afectaran ni modificaran l’horari dels serveis de transports:TREN*

Consulteu tots els horaris, parades i preus a www.rodaliesdecatalunya.cat o bé al 900 41 00 41.TREN FANTÀSTIC!Del 6 al 16 d’octubre (ambdós inclosos) Tren directe Sitges – Barcelona (Sants) Sortida des de Sitges: 1:30h de la matinada.

Preu del bitllet: 3.15€ (aquest trajecte)Vàlids els abonaments de RENFE i ATM. El Tren Fantàstic sortirà puntualment a la 1:30h sense excepcions. En cas de retard en les projeccions nocturnes, la sortida d’aquest tren no es veurà modificada.

BUS DIÜRN I NOCTURNMonbúsConsulteu tots els horaris, parades i preus: 938 937 511 / www.monbus.catBUS URBÀ DE SITGESVallpineda, Terramar i Llevantina. Consulteu tots els horaris, parades i preus: Transports Comtal: 902 302 025

EL DIARI DEL FESTIVAL

COORDINACIóVioleta Kovacsics

REDACCIóGerard Casau, Toni Junyent, Natalia Marín, Àlex Vicente

MAqUETACIó Juan Carlos Gómez, Stalyn Salazar, Francisco Valenciano (Estudio Fénix)

FOTòGRAFSMiguel Ángel Chazo, Jesús Paris

IL·LUSTRACIó Guillem Dols

VOLUNTÀRIA Patricia Salvatierra

3DIARI DEL FESTIVAL Dissabte 15 octubre 2011

Ana de Armas i Antonio Trashorras, actriu i director de El callejón Les Femmes fatales visiten Sitges

L’equip de Juan de los muertosGonzalo Suárez amb la seva Maria Honorífica

Pedro Olea, Maria Honorífica Álex de la Iglesia, Carlos Areces i Carolina Bang amb el Méliès d’Or

4DIARI DEL FESTIVAL


S. O. F. PANORAMA-CASA ASIARETIRO 17:15

TORMENTED Fem un recorregut fugaç per

la història secreta dels conills pertorbadors: a principis dels no-ranta teníem el Max, del videojoc “Sam & Max”, la més delirant de les aventures gràfiques de Lucas Arts; quasi una dècada més tard

Richard Kelly s’estrenava amb Donnie Darko, on un sinistre per-sonatge amb cap de conill anun-ciava la fi del món, i, poc després, David Lynch ens presentava Rab-bits, aquesta comèdia de situació amb conills que més tard recicla-ria per a Inland Empire. Ara és el torn de Takashi Shimizu, l’home al darrere de la saga de Ju-On (La maldición) i d’aquella per-torbadora fantasia onírica, quasi lovecraftiana, que es va estrenar a Espanya amb el títol de Seres

extraños. Torna Shimizu, un dels capdavanters del nou J-horror del tombant de segle, amb dos aliats d’excepció: d’una banda, la tecno-logia 3D i, de l’altra, el prestigiós Christopher Doyle, que ja va fer la fotografia de films de gènere asiàtics com ara Dumplings o les dues entregues d’episodis Three i Three extremes.A Tormented, Takashi Shimizu signa el seu particular ninot di-abòlic, substituint Chucky per un pervers conill de peluix que surt

de la televisió –compte amb el 3D: quasi el pots tocar– per fer encara més opressiva i angoixant la vida del nen que protagonitza el film. Un malson que inclou tots els elements clàssics de l’horror japonès més recent: fantasmes, famílies amb estranyes malalties i escenaris irreals que inquieten i descol·loquen l’espectador. El director de La maldición va pre-sentar l’any passat The Shock Labyrinth, la seva primera pel-lícula en 3D. Ara, ja experimentat amb el format, ens ofereix una contundent faula d’horror i boge-ria en la qual, com en la majoria dels seus films, li és ben igual no tenir un fil narratiu simple, i es recrea encadenant escenes per-torbadores d’atmosfera enrarida que contribueixen a aquesta me-ravellosa cerimònia de la confu-sió. Tormented és una experièn-cia sensorial per als qui gaudeixen sentint com se’ls posa la pell de gallina i els batecs del cor s’ac-celeren.

NOVES VISIONS-DISCOVERYPRADO 10:45

DIAMOND FLASH

Si en la edición pasada del fes-tival la pequeña joya inclasificable entre los filmes españoles a con-curso fue Dispongo de barcos, de Juan Cavestany, en Sitges’11 todo parece indicar que Diamond Flash se llevará el gordo. Es el debut en el largo del dibujante de cómics Carlos Vermut, que satisface así un deseo que le ha acompañado desde

niño: “retrocedo más en el tiempo y me encuentro a mí mismo, vestido con el jersey verde del uniforme de mi colegio, sentado en un pupitre, frente a una ventana, asegurando, de nuevo, que yo lo que quiero es hacer cine”. Eso escribía Vermut en su blog, Ombligópolis, cuando se disponía a empezar el guión de su opera prima.El ilustrador y ahora también cineasta madrileño no ha escati-mado riesgos en su puesta de largo. Diamond Flash tiene un póster promocional muy añejo, muy de extraña película italiana o española de los setenta, y su pro-pio realizador asegura que tiene algo de giallo. Un giallo que a la vez es un filme de superhéroes y a la vez una comedia marciana. Un brebaje de locura burbujeante que gira alrededor de cinco mu-jeres en apuros, emocionales y de todo tipo, cuyas vidas están entrelazadas, sin que ellas lo se-pan, por un misterioso personaje llamado Diamond Flash.Vermut sorprendió a propios y extraños en Sitges’09 con su cor-tometraje Maquetas, que venía de alzarse con el gran premio, ese mismo año, en el Notodofilmfest. Atención al cameo surrealista de Miguel Noguera, muy nogu-eriano, si nos permitís la licencia, y a la inquietante presencia de Javier Botet, la “niña Medeiros” de [·Rec]. Una película que sume al espectador en un constante desconcierto, una montaña rusa de giros imprevisibles que no po-déis dejar escapar. A no ser que queráis esperar meses o incluso años para verla en una sala de cine convencional, como ocurrió con aquella maravilla llamada The Birthday.

Fa uns quants mesos, al ge-ner d’aquest any, Phenomena ens va brindar la possibilitat pri-vilegiada de tornar-nos a emoci-onar amb els primers plans, aeris, d’un gos que corre per la neu i que porta dins seu una “cosa”. La cosa de 1982. John Carpenter. Kurt Russell. Kurt Russell i l’alco-hol. Morricone. La fotografia de Dean Cundey. La darrera conver-sa, a la vora de les flames... Un consell: oblideu-vos de tot això. Un altre consell: agafeu-vos a la vostra butaca, respireu fondo i disposeu-vos a gaudir d’una in-quietant i espectacular aventura antàrtica de terror i ciència-ficció. La cosa (2011) ens explicarà què va passar als membres de l’ex-pedició noruega a què es fa refe-rència en el film original de Car-penter, els primers a topar amb l’enigma d’un altre món. L’ende-

mà de la seva estrena als Estats Units, arriba a Sitges una de les produccions fantàstiques més es-perades de la temporada.Escrita per Eric Heisserer, que ja va posar al dia Malson a Elm Street i signa també el guió de la recentment estrenada (i tan divertida com tota la saga) Fi-nal Destination 5, la nova The Thing suposa el debut en la di-recció de l’holandès Matthijs van Heijningen, un reputat realitzador publicitari. Amb només 18 anys, el cineasta havia fet els seus primers passos en el cinema encarregant-se de decorar els sets d’El ascensor, un dels films més recordats de Dick Maas, que aquest any ha visitat Sitges. Mary Elizabeth Winstead, una de les muses del Tarantino de Death Proof, interpreta la paleontòloga Kate Lloyd, que viatja al conti-

nent antàrtic per ser testimoni d’una descoberta sorprenent: un ésser que hi ha hibernat, dins el gel, des de fa cent mil anys. En el repartiment hi trobem altres actors coneguts, com ara Adewa-le Akinnuoye-Agbaje, l’enigmàtic Mr. Eko de Lost, o el danès Ulrich Thomsen (Celebración, Allegro, The Broken). Des del respecte més absolut, però sense deixar-se intimidar ni per Carpenter ni per les ina-bastables extensions nevades de l’Antàrtida, Heijningen ha cons-truït una vibrant intriga amb monstre, una criatura més pre-sent i amenaçadora encara que la que va eliminar pràcticament tot el repartiment de la pel·lícula de 1982. És l’hora de trencar el gel. És l’hora de lluitar per la su-pervivència. Senyores i senyors, La cosa...

CLOENDAAUDITORI 09:00, 19:45 I 23:00

LA COSA


S. O. F. PANORAMA-CASA ASIARETIRO 21:00

TATSUMI Tatsumi celebra la vida y obra

del autor de manga japonés Yosi-hiro Tatsumi, un mangaka famoso por haber iniciado, allá por la dé-cada de los cincuenta, la vertiente artística japonesa conocida como gekiga, un estilo de dibujo don-de prima la imagen dramática en oposición a los manga, dirigidos en su mayoría a los lectores infanti-les (en Estados Unidos este género está considerado como precursor del movimiento actual de la novela gráfica). Tatsumi, un astuto y ho-nesto observador de la condición humana en general y del amor y la vida en particular, alcanzó presti-gio a finales de los años sesenta y principios de los setenta, cuando los niños que crecieron leyendo mangas buscaban algo más adaptado a una audiencia adulta. Ahora nos llega en forma de tributo animado una pelí-cula donde se recrea la vida y obra de este estupendo autor, desde sus comienzos en el ocupado Japón de la posguerra, donde su pasión por las historias gráficas se convierte en un medio de mantener a su po-bre familia, pasando por uno de los momentos clave de su vida, cuando conoce al gran Osamu Tezuka, has-ta su redefinición del paisaje manga mediante el fomento de un género alternativo para los adultos. Dirigida por Eric Khoo, realizador que puso a Singapur en el mapa del cine in-ternacional con títulos como Mee Pok Man (premiada en el Festival de Pusán), 12 Storeys (filme que

tuvo el privilegio de ser la primera película de Singapur proyectada en el Festival de Cannes) o Be with Me (seleccionada para abrir la Quince-na de Realizadores en Cannes en 2005), y que, entre otros, ha re-cibido galardones tan importantes como el del Orden de las Artes y las Letras en Francia. Khoo, fan confe-so y lector acérrimo de las historie-tas de Tatsumi, se inspiró a la hora de trasladar sus viñetas a la gran pantalla en el libro autobiográfico de más de 800 páginas “A Drif-ting Life” (algo así como “una vida a la deriva”), memoria monumental que el dibujante japonés tardó once años en escribir. De este libro ha escogido cuatro pasajes: “Hell”, “Be-loved Monkey”, “Good-Bye” y “Just a Man”, que, aparte de ilustrar el esfuerzo creativo y productivo del director por dar a conocer el talento de Tatsumi, son pura delicia visual. Demos la bienvenida con un entusi-asmo no disimulado a un filme im-prescindible para conocer el trabajo de uno de los artistas visuales más importantes de Japón, un autor úni-co e irrepetible.

CineAsiawww.cineasia.net

Por fin. Después de acoger algunos de los nombres más insignes del cine coreano (Park Chan-wook a la cabeza), Sit-ges deja a un lado la acción, el fantástico y el terror para dar la bienvenida a una comedia fina y elegante. The Day He Arrives ll-eva la firma de Hong Sang-soo, cineasta de carrera fulgurante, ídolo en festivales de todo el mundo y paradigma de un cine tan pequeño como brillante.La línea argumental se puede resumir en pocas palabras: un cineasta y profesor universitario regresa a su ciudad natal. En su visita, se sucederán una retahíla de curiosos encuentros, desde jóvenes estudiantes que quieren saber más de él a un antiguo amor. Que su sencilla estruc-tura de momentos reiterativos no nos confunda: estamos ante

el director contemporáneo que entiende mejor las relaciones humanas. Hong, que en esta nueva aven-tura da definitivamente por fin-iquitados sus inicios en el ter-reno del drama y opta por el blanco y negro, se ha erigido, por derecho propio, en el Woody Allen asiático. Su humor no necesita de grandes alardes. La película se basta con un pro-tagonista que funciona como alter ego del director y con situaciones tan extremas emo-cionalmente como cotidianas: una escena en la que él se ar-rodilla ante su ex novia para su-plicarle que vuelva u otra en la que liga sin convicción con una camarera.Como siempre en el cine de Hong, todo discurre entre botel-las de alcohol, en bares donde las charlas se eternizan hasta

alcanzar el más simple de los equívocos. Bajo su apariencia casual, The Day He Arrives es-conde un poso profundo. Ahon-da en la nostalgia de aquello que fue: en el amor y en la amistad de juventud. En cierta manera, el protagonista está inmerso en un doble trayecto: el que lo ha llevado de vuelta a su ciudad y el viaje interior en el que contempla desde el presente las huellas de su vida pasada. En The Day He Arrives no hay monstruos como en The Host o Sector 7, ni asesinos despiadados como los de I Saw the Devil o The Yellow Sea. Tan sólo posee los ecos de un ro-mance, la sonrisa de una noche entre amigos y la mirada limpia y sincera de un cineasta que ha conseguido plasmar en la pan-talla, y con mano de maestro, la fragilidad de las emociones.

NOVES VISIONS-FICCIóPRADO 20:30

THE DAY HE ARRIVES

6DIARI DEL FESTIVAL


S. O. F. COMPETICIóRETIRO 15:00

THE PRODIGIES

Sitges sigue apostando por la animación de vanguardia más irreverente con el largometraje a concurso The Prodigies (conocida también por su título original La Nuit des enfants rois) dirigida por el hasta ahora creador de videojue-gos Antoine Charreyron, responsa-ble entre muchos otros de “Lara Croft Tomb Raider: The Angel of Darkness”. El realizador de origen francés salta al cine con esta adap-tación de la novela homónima de Bernand Lenteric y ha contado con Mathieu Delaporte y Alexander de La Patellière, autores del guión de la celebrada Renaissance, para lle-varla a la gran pantalla. La historia arranca en el Central Park de Nueva York, donde cinco niños son agredidos salvajemente. Pero estos niños no son unos niños cualquiera sino que son unos pro-digios de extraordinaria inteligencia. Tras la atrocidad, surge en ellos un sentimiento de odio y revancha contra el resto del mundo. Para esta personal vendetta utilizarán su inteligencia para trazar crímenes perfectos. Ahora se han convertido en una poderosa mente pensante, en una sola voluntad. La única per-sona que podrá impedir el desastre apocalíptico es Jimbo Starr, el sexto prodigio que los unió, protagonista de la historia.Una ambiciosa cinta de animación que tuvo su estreno en el pasa-do festival de Cannes y que cuenta con los actores Moon Dailly, Lau-ren Ashley, Jeffrey Evans y Jacob Rosenbaum, quienes no solo han prestado sus voces sino que ejer-cieron como modelos a través de la técnica de captación del movi-miento. The Prodigies es una joya del cine de animación reciente que deleitará a los amantes del dibujo estilizado y fanáticos de universos tipo Matrix y de la acción trepidante propia de los videojuegos.

NOVES VISIONS-FICCIóPRADO 09:00, 13:45

BEAST La relación amorosa es un

escenario ideal para el terror. El monstruo de los celos ha generado para el cine personajes memorables protagonistas de incontables pelícu-las. Pero la bestia-hombre de este film danés remite indudablemente a

La posesión de Andrzej Zulawski, ese otro gran psycho-horror-drama de culto. En aquella, el tercero en discordia era un inmundo ser love-craftiano que poseía, descomponía y engendraba a una portentosa Isabelle Adjani. Una excelente me-táfora del fin del amor a través de la locura y la violencia. Beast es la historia de Bruno y Maxine, dos jóvenes enamorados y felices que vivirán a lo largo del filme la degradación de su matrimo-nio. Mientras, el cuerpo de Bruno se transformará producto de la culpa, la rabia, el odio y la sospecha de un posible amante de su mujer. Algo está creciendo dentro de su cuerpo, una criatura que le inducirá al dolor, la demencia y lo que es aún peor, una insaciable necesidad de beber sangre. Pero no se asusten por-que no estamos ante una película más de monstruos ni de vampiros reloaded, sino ante una refinada y original propuesta en la que se nos muestra el lado más siniestro del amor. El trabajo del director danés es un excelente ejercicio que re-cuerda tanto en tema como en for-ma a El Desprecio de Godard (con idéntico uso musical) y a la esca-lada de violencia que vive la pare-ja de Quién teme a Virgnia Woolf? La atmósfera de extrañamiento y la inclusión de sutiles elementos fantásticos irán in crescendo hasta llegar a un sangriento clímax final. Beast supone la confirmación de Christoffer Boe, un autor de carrera impecable y una auténtica pesadilla para el espectador romántico em-pedernido.

NOVES VISIONS-ESPECIALSPRADO 15:30

USHIMA-NEXT

En un mundo futuro, no muy distinto al nuestro, cuatro perso-najes luchan por eludir el control de un gobierno mundial que vigila y educa a sus ciudadanos medi-ante una sofisticada red informá-tica. Ushima-Next es el primer largometraje del tándem forma-do por el director catalán Jesús Manuel Montané y el actor debu-tante tras la cámara Joan Frank Charansonnet. El dúo ha sabido compenetrar a la perfección sus trayectorias: Jesús Manuel se ha forjado durante años en el vide-oclip, el documental y la animaci-ón aportando con su experiencia ese aire alucinado que reviste a la película y que tan bien refu-erza el guión de Joan Frank, un intérprete de extenso currículum formado intensa y extensamente

en el teatro con el dramaturgo Fernando Arrabal, quien participa en la película como actor. Y no por casualidad, pues la película recrea y reivindica el “cine páni-co” creado por el filósofo español junto a Roland Topor y Alejandro Jodorowsky, un cine que es una celebración del terror, el humor y la simultaneidad del azar. Así de estrafalaria es la definición de este subgénero por el propio Jo-dorowsky: “No importan los mo-vimientos de la cámara. Ella debe moverse solo cuando no se puede quedar quieta. Tú llevas el alimen-to en la mano. La cámara es un perro. Hazla que con hambre siga al alimento. El hambre hace que el animal se borre. No hay perro, hay hambre, no hay cámara. Hay acontecimientos. Nunca te puedes comer la manzana entera en el mismo instante. Tienes que dar mordiscos.”Ushima-Next nos teletransporta a un mundo distópico brutalmen-te militarizado cuyas imágenes, lamentablemente, remiten a otras que no nos son desconocidas y que vemos a diario en las noti-cias. La crítica social queda per-fectamente envuelta por una asombrosa y creativa puesta en escena que combina un portento-so blanco y negro con los mejores efectos especiales.

NOVES VISIONS-FICCIóPRADO 22:30

HIMIZU El pasado mes de marzo, el ci-

neasta japonés Sion Sono se encon-traba inmerso en la preparación de Himizu, película basada en el manga homónimo de Minori Furuya. Cuan-do el horror empezó a expandirse en Fukushima, el director de Guilty of Romance cambió en seguida las localizaciones, acercándose a las zo-nas afectadas por el terremoto y el posterior desastre nuclear. La idea de convertir Himizu en un reflejo de lo que estaba sucediendo iba co-brando forma. El cineasta reescribió la historia para adaptarla a los ti-

empos que vivía su país. “Creo que vivimos en un mundo de ciencia-ficción, como si fuera Blade Runner”, expresó entonces el director. “Los días de normalidad han terminado, hemos entrado en una fase en la que aquello que va más allá de la norma resulta interminable”.Su adaptación del cómic, dirigida en principio al público adolescente en su país, adopta el aspecto de una obra marcada por el absurdo coti-diano, donde el griterío ha sustituido definitivamente a la comunicación. Sono pone en escena a una juven-tud perdida, cuyos padres ya no sólo no ejercen de referentes, sino que ni siquiera demuestran tener la más mínima estima por sus hijos. Los progenitores del joven Sumida han desaparecido en combate. Su padre sólo vuelve de vez en cuando para pegarle alguna que otra paliza. Al mismo tiempo, su excéntrica compa-ñera de clase Chazawa le persigue como una obsesa por todas partes, mientras sus padres terminan la construcción de un pequeño templo, donde esperan que se suicide de una vez por todas.Pese a la intensidad y el dramatis-mo de las situaciones retratadas, Sono apuesta por una puesta en escena deliberadamente distante y estridente, que no hace más que su-brayar la histeria que ha invadido la vida de su país.

No coneixem el nom del pro-tagonista, però sí sabem que sol conduir com un malalt pels carrers de Los Angeles. De dia, treballa com a doble per a les escenes d’acció de les pel·lícules que es roden a la ciutat. De nit, fa de xófer per a criminals que el recompensen a preu d’or. Solitari i implacable, és conegut per ser el millor al volant. Podria ser el per-sonatge d’una pel·lícula de sèrie B dels vuitanta o l’avatar d’un vi-deojoc de conducció salvatge. En una altra dècada, l’hagués inter-pretat algú com Steve McQueen o el Ryan O’Neal de la millor època.El conductor de la pel·lícula és un mortal amb trets de super-home que, si bé no dubta a fer servir els seus poders al marge de la legalitat, ho fa seguint el dictat del seu codi moral. “Sem-pre he volgut fer una pel·lícula de superherois. Però ningú no em trucava per oferir-me’n una, o sigui que em vaig decidir fer-la

tot sol. Drive és, essencialment, l’al·legoria d’un home en procés de convertir-se en superheroi”, explica el director danès Nicolas Winding Refn, una de les sensa-cions del Sitges’09 amb Valha-lla Rising i Bronson. El cineasta va ser personalment escollit per l’actor protagonista, Ryan Gos-ling, després de veure la integra-litat de la seva hiperestilitzada filmografia.Després del sideral bluff pro-tagonitzat per James Franco i abans que Hollywood exploti a fons el fenomen Michael Fass-bender, Ryan Gosling ocupa la desitjada posició temporal d’ac-tor del moment. Considerat fins no fa gaire un actor per a admi-radores de melodrames pseudo-catòlics i espectadores exaddic-tes al Club Disney, Gosling dóna el pas definitiu cap a un cinema molt més contundent amb Dri-ve, per la qual Winding Refn va fer-se amb el premi a la millor

direcció a Cannes, imposant-se a noms de la categoria de Pedro Almodóvar, Aki Kaurismäki i Lars von Trier. Al costat d’un Gosling especial-ment imperiós, Carey Mulligan interpreta Irene, una veïna que complicarà la vida d’aquest con-ductor. El protagonista es veurà obligat a aliar-se amb el marit exconvicte d’Irene en un tèrbol assalt i a convertir-se en un pare de substitució per al seu fill. Travessada per l’alta velocitat i els grans angulars, un dels trets distintius de la poderosa estèti-ca dissenyada pel cineasta, Dri-ve es troba avui en un delirant conflicte judicial als Estats Units, on una espectadora ha denunci-at els productors de la pel·lícula per “publicitat enganyosa”. Diu que el tràiler li havia fet esperar un film a l’estil de The Fast and the Furious (A todo gas). Quedeu avisats: Drive és qualsevol cosa, menys això.

S. O. F. PANORAMAAUDITORI 11:00, 15:15

DRIVE


SEVEN CHANCESPRADO 18:30

ETERNITY La nostra concepció de les histò-

ries (i del cinema) de fantasmes ha canviat força en els darrers anys. La figura de l’espectre s’ha anat des-lligant a poc a poc del terror i de l’arquetip del llençol flotant en un passadís fosc. Amb això no volem dir que els fantasmes ja no facin por (en les darreres edicions del festival n’hem tingut exemples per donar i per vendre), sinó que ara també ens poden provocar moltes altres emoci-ons. Sobretot des que vam aprendre que, a vegades, els autèntics fantas-mes som nosaltres.L’any passat, el tailandès Apic-hatpong Weerasethakul portava a Sitges l’extraordinària El tío Boonmee recuerda sus vidas pa-sadas, una pel·lícula on els fan-tasmes arribaven pacíficament a l’hora de sopar, algunes vegades sota l’aparença de micos. Ara un dels seus col·laboradors, Sivaroj Kongsakul, debuta en la direcció amb una pel·lícula potser diferent

de les del director de Syndromes and a Century, però partícip de la seva mateixa noció de llibertat creativa.Llibertat per a trastocar els co-dis de gènere, per a estar pen-dent només de les exigències de la història: en els primers minuts d’Eternity hi veiem un home, Wit, travessant el paisatge amb moto. No trigarem gaire a descobrir que es tracta d’un espectre que tor-na als escenaris on va transcórrer la seva joventut. Només fa tres dies que va abandonar el món dels vius, però Wit sap que es troba a una distància insalvable i que l’única manera de tornar-hi és re-cordant i invocant els seus propis fantasmes. Així, rememorarà els dies en què començava a sortir amb la seva dona, en què eren una jove parella enamorada amb tota la vida per davant.Kongsakul ha imaginat un passeig per la vida i la mort, un film ple de melangia on els cossos estan con-demnats a desaparèixer, però on els sentiments perduren. Inclassi-ficable i romàntica, Eternity ha se-duït els espectadors de Deauville i Rotterdam, on ha guanyat un Tiger Award.

Som a l’any 1927. George Valentin és l’estrella més brillant de tot el firmament de Hollywo-od. A mig camí entre Douglas Fairbanks i Rodolfo Valentino, té un talent natural per a la gestu-alitat, el claqué i les acrobàcies. No hi ha director que no vulgui treballar amb ell, ha signat un contracte milionari amb un dels millors estudis i és l’home dels somnis de milers de jovenetes, així com el gendre perfecte de tota sogra que es preui. La vida li somriu, fins que arriba la pit-jor de les catàstrofes. Els temps del cinema mut estan a punt de concloure. La capital del cinema quedarà, ben aviat, envaïda pels talkies. Actors de gestualitat menys exagerada i veu melodi-osa, com ara Peppy Miller, una figurant sense frase que Geor-

ge creua en un rodatge i a qui dóna l’oportunitat de la seva vida. Mentre Peppy, una d’aque-lles girls next door que Hollywo-od sempre ha adorat, puja com l’escuma del xampany, George inicia un descens accelerat del qual mai no s’acabarà de refer.Hi ha pel·lícules especialment aptes per als festivals. The Ar-tist és una d’elles. Quan es va projectar a l’últim Festival de Cannes, va ser rebuda com una benedicció. És d’aquelles pel-lícules que alegren el dia, que sempre ve de gust tornar a veu-re. Un homenatge a l’art de fer pel·lícules tramat amb enginy, realitzat amb mà mestra i plagat de referències cinèfiles: l’argu-ment sembla inspirat en Ha nas-cut una estrella, així com en els autèntics inicis de Greta Garbo

al món de Hollywood. El director Michel Hazanavicius (responsa-ble de la saga OSS 117, paròdia de les pel·lícules d’espies que es va convertir en tot un fenomen a França) s’encarrega de dirigir aquest apassionant pastiche que recorda els temps de transició del cinema mut al sonor sen-se un únic diàleg al llarg de tot el seu metratge. Al capdavant de la pel·lícula, un espectacular Jean Dujardin –fins no fa tant, conegut únicament com a còmic televisiu— brilla en el paper de George, pel qual es va fer amb el premi d’interpretació a Cannes i es perfila com a possible nomi-nat als Oscars. Aquesta pel·lícula muda del segle XXI serà, de fet, el principal cavall de batalla dels totpoderosos germans Weins-tein a la pròpia cerimònia.

SESSIONS ESPECIALSAUDITORI 17:30

THE ARTIST

8DIARI DEL FESTIVAL


MIDNIGHT X-TREMEPRADO 01:00

MARATó LA NIT + ZOMBIexit humanity + DeaDheaDs + WorlD of the DeaD: the Zombie Diaries + high school of the DeaD

No us espanteu. Encara ens queda festival. Encara ens que-da una llarga travessia de qua-tre pel·lícules al Prado, quatre zombie movies: un film ambien-tat en la guerra civil americana (Exit Humanity, ja vam parlar-ne ahir); una road movie que pro-met moltes rialles i una història d’amor entre morts vivents; un survival quasi apocalíptic, i, per acabar, una mica d’anime. Unionistes i confederats obriran foc amb Exit Humanity i, a con-tinuació, arriba DeadHeads, que ha meravellat els aficionats del gènere per tots els certamens que ha visitat: en el Fright Fest anglès, a Toronto i a Austin. Una buddy zombie movie, tal com la defineixen els seus di-rectors, els germans Pierce, el pare dels quals va col·laborar amb Sam Raimi a Possessió infernal quan eren nens. El fet

que, de ben petits, veiessin tre-ballar el seu pare en una de les pel·lícules fundacionals del fan-tàstic dels anys vuitanta podria explicar aquest amor pel gènere i que hagin debutat, precisa-ment, amb una comèdia zombi. DeadHeads narra, amb un ritme endimoniat, el viatge que em-prenen dos col·legues convertits en zombis per trobar la promesa d’un d’ells. “Què n’hem après, de tot això? Que ens fascinen les missions suïcides. Que adorem els nostres actors i l’equip. I que ens encanta la nostra pel·lícula”. Això diuen Brett i Drew T. Pier-ce. No dubtem pas que tornaran a Sitges.La pel·lícula següent és World of the Dead, la seqüela de The Zombie Diaries, el film amb què els britànics Michael Bartlett i Kevin Gates van sorprendre el públic del Festival Sitges’06.

Una altra vegada amb la càmera a la mà, World of the Dead re-cupera i amplifica els encerts de la seva predecessora, descrivint, amb el mateix to documental cru i explícit, una fugida a tra-vés de dessolades zones rurals infestades de zombis. Una pel-lícula amb molta mala llet, que no té pietat ni dels vius ni dels morts. I, culminant aquesta última nit dels morts vivents d’aques-ta edició de Sitges, veurem en exclusiva els dotze episodis de High School of the Dead, dirigits per Tetsuro Araki, que també va realitzar la majoria dels episo-dis de la sèrie de culte Death Note. Una epidèmia transforma en zombis professors i estudi-ants d’un institut, mentre a fora s’estén la fi del món. “It’s the end of the world as we know it… and I feel fine...”


La tira de GUILLEM DOLS

la matanza de texas 2 va ser la teva primera pel·lícula de terror. Havies vist la primera part quan et van oferir el paper? T’agradava el gènere?Vaig veure la primera pel·lícula quan es va estrenar. Jo aleshores vivia a Austin, Texas i sortia amb un jugador de futbol americà. Era la OU Weekend –un partit de futbol americà entre els equips de les uni-versitats de Texas i d’Oklahoma–, que surt a la pel·lícula. Recordo que no vaig poder veure La matanza de Texas sencera. Em sentia com un personatge més, tenia molta por. I el que volia fer tota l’estona era avisar la policia. En general, la meva experiència amb el cinema de terror tenia més a veure amb coses com El exorcista o La profecía, o amb els contes de por que ens explicàvem, de petita, amb les meves cosines. M’encanta que m’espantin, però La matanza de Texas 2 era diferent d’aquestes pel·lícules. El cinema de terror canvia i es reinventa cons-tantment. Mai arribarà al punt i final, a una excel·lència definitiva, i això m’atrau molt. Quan vaig saber que Tobe Hooper estava preparant La matanza de Texas 2 no vaig dubtar ni un moment a presentar-me per al paper. Ell va canviar la manera d’entendre i veure el cine-ma de terror.

Els rodatges amb Tobe Hooper tenen fama de ser, com a mínim, peculiars. Com va ser treballar amb ell?Va ser una mica boig. Ell estava muntant Invasores de Marte al ma-teix temps que rodava TCM2. Te-nia un búnquer ple de muntadors i només disposava de tres o quatre hores al dia per rodar, la qual cosa li exigia molt. Jo no havia de prendre cap mena de decisió: les escenes ja estaven preparades, els diàlegs de L. M. Kit Carson eren perfectes i impagables, i jo només havia de fer el què deia el guió. Tret d’algun incident aïllat, tot va anar molt bé…

I què recordes de Dennis Hopper?T’ho creuràs o no, però havíem co-incidit uns anys abans, quan jo es-tava fent publicitat i ell estava ro-dant una pel·lícula amb un director espanyol –Renacer, de Bigas Luna–,

però aleshores ell bevia i es droga-va molt, així que quan vam comen-çar La matanza de Texas 2 ja no es recordava de mi. Però en aquell moment concret, els dos havíem deixat l’alcohol i les drogues, ja que jo també havia tingut les meves aventures. Els dos estàvem com-pletament sobris i durant el rodatge va sorgir un gran vincle entre no-saltres. Al guió original es deixava caure que el personatge del Dennis Hopper havia tingut un afer amb la mare del meu personatge, l’Stretch, i es suggeria que ell podia ser el meu pare. I tot això es va rodar. Pero la Cannon, la productora, va insistir en eliminar tot el desenvolu-pament dels personatges per poder tenir totes les morts, una darrere l’altra. Penso que es van carregar la pel·lícula. Em fa feliç que, tot i així, els fans l’adorin, però la visió origi-nal d’en Tobe era molt millor que el que finalment es va poder veure.

Algun cop t’han batejat com la scream queen de les seqüeles, ja que apareixes a el padrastro 2, leprechaun 3, halloween 2, … Algu-na seqüela en la qual t’agradaria participar?És difícil de dir… Sóc feliç de ser la reina de les seqüeles, no hi tinc cap problema. Trobo que, sovint, fer una continuació exigeix molta cre-ativitat, perquè els creadors s’han de trencar el cap per mantenir les audiències interessades. Però la ve-ritat és que m’atrau més fer co-ses originals, sobretot ara que hi ha tants joves cineastes de gènere, alguns dels quals són aquí a Sitges. Ara estic fent una pel·lícula que es diu Tales of Poe, i el seu director, Bart Mastronardi, el vaig conèixer a una convenció. Li vaig dir que m’agradaria molt treballar amb ell i no va trigar a trucar-me. A una altra pel·lícula Abolition, he coincidit amb Reggie Bannister, de Phantas-ma, que m’ha recomanat per altres papers… És emocionant treballar amb tots aquests directors nous.

¿Com va anar el rodatge de halloween 2, amb Rob Zombie?Va ser ràpid. La meva era la pri-mera escena, el primer dia de rodatge. I quan et toca ser la primera en rodar, vols que tot si-

gui perfecte, que no hi hagi cap entrebanc. En Rob és molt fàcil de tractar i no es complica gens, però al mateix temps sap exac-tament què vol. No és de fer mil assaigs o repetir molts cops l’es-cena. Vam parlar bastant per te-lèfon abans, i ell em va preguntar què faria per preparar-me el pa-per de doctora. Li vaig contestar: “Doncs veuré uns quants capítols d’Urgencias!”.

De fet, vas tenir un petit paper a urgencias. Comparteixes l’entusi-asme femení per George Clooney?No hi vaig treballar, amb Clooney! Però vaig treballar amb Eriq La Sa-lle, que, sent subtils, és una mica difícil. És un egoista. I el director del meu capítol no parava de cri-dar-me, tota l’estona. I això que era el marit d’una amiga meva! No ho podia suportar, no va ser una bona experiència. En el món de la televisió, quan un actor es conso-lida en alguna sèrie i comença a ser conegut, es torna terrible. La seva personalitat canvia molt. Tom Cruise, en canvi, és atent, amable, decent, saluda tothom al rodatge... La millor persona del món.

La majoria dels teus papers a la televisió han estat petites apari-cions. ¿T’agradaria protagonitzar una sèrie? M’encantaria! Per la seguretat que em donaria tenir un sou fix! I, a més, en una sèrie és interessant el procés creatiu al llarg de les tem-porades. Tinc el millor manàger del món, Chris Rowe, que ha fet mi-racles amb la meva carrera en els darrers anys, així que no descarto res… M’encanta treballar a la televi-sió alhora que al cinema, perquè pa-

guen molt bé i pots conèixer bons directors que no fan cas d’aquestes estrelles amb els fums pujats.

Tant al cinema com a la televisió, has fet molts papers però pocs de comèdia. ¿No t’agrada aquest gènere?M’encanta la comèdia! Però al ci-nema simplement no m’ofereixen papers d’aquest tipus. I a la tele he fet algun paper còmic, com a De repente, Susan, però és molt difícil entrar en aquest món per-què els directors de càsting solen preferir actors que ja fan comèdia sovint. Una cosa que està molt bé del cinema de terror, és que sem-pre hi ha moments absurds o cò-mics, que et permeten canviar una mica de registre.

quina ha estat l’experiència més terrorífica que has viscut?Porto setze anys casada. La meva vida ha estat molt tranquil·la, segu-ra i domèstica des d’aleshores. No he tingut moltes experiències terro-rífiques, però un dels moments que més m’ha sacsejat va ser l’11-S. Sobretot perquè va ser un moment tan inesperat… La gent va anar a treballar, com cada dia, i de cop i volta els veies saltant per la fines-tra. Tinc molts amics de Nova York i penso que va ser un moment que va esfereir tot el món. Estimo el meu país i crec que viure allò em va fer més forta com a ciutadana del món. Em va fer més conscient del sofriment general, de ser part d’alguna cosa. Avui, els nord-ame-ricans parlem compulsivament, els uns amb els altres, no ho podem evitar. Va ser un dia extraordina-ri, que em va apropar molt al meu país i a la meva gent.

“Sóc feliç de ser la

reina de les seqüeles”

ENTREVISTA: CAROLINE WILLIAMS

10DIARI DEL FESTIVAL


Esto se acaba. No el mundo, de momento, pero si el festival. Aun os quedan dos días de Brigadoon, así que no perdamos más tiempo. Hoy nos visita una eminencia de lo paranormal: el periodista, inves-tigador y también cineasta –El ser o Más allá de la muerte cabrían perfectamente aquí– Sebastián d’Arbó, que estrena en Sitges El misteri de Fassman, un documen-tal que se adentra en la figura del profesor Fassman, nacido en los Pirineos, en Sort, i que pasa por ser uno de los mejores hipnoti-zadores españoles de la historia, un personaje peculiar cuya historia podremos descubrir. También pi-sará el edificio Miramar otra emi-nencia, Pete Tombs, autor del libro canónico “Mondo Macabro”, que se encargará de presentar Jean Rollin, le rêveur égaré, otro docu-mental, esta vez sobre Jean Rollin, uno de los protagonistas de esta edición de Brigadoon. Sus com-patriotas Damien Dupont e Yvan Pierre-Kaiser glosan y reivindican al cineasta francés, del cual tam-bién se proyecta La Nuit des hor-loges, su penúltimo filme.Tenemos un estreno ibérico exclu-sivo: Cop Models, misión: Turbo-zombies, el nuevo largo de Adrián Cardona (Brutal relax, La raíz del mal), un delirio que vendría a ser la versión zombie de Zoolander.

Y una sesión de FIB Cortos, fruto de la colaboración entre el Sitges y ese evento musical que se ce-lebra en julio cerca de Castellón, donde la gente va medio desnuda y a veces hay incendios. Cortesía de CineAsia, también se proyecta Thirst, la última de Park Chan-wook, que triunfó en Sitges’09. Y, a continuación, Japan Madness nos ofrece Erotibot, una guerra de sexos robótica (como el mismo tí-tulo indica) que quizá interesaría al geminoide del profesor Ishiguro.Y para los que se resistan a des-pedirse de Sitges, el domingo aún habrá Brigadoon. Se proyectan Contaminación: Alien invade la tie-rra, una de las cimas psicotrónicas de Luigi Cozzi, y el debut de Jean Rollin en 1967, Le Viol du vampire. También tendremos YellowBric-kRoad, el sorprendente debut de Jesse Holland y Andy Mitton, una de las perlas indies de la tempo-rada, y un pequeño clásico de la ciencia-ficción de los 50, The Co-lossus of New York. Un suculento programa, por si ya habéis visto todas las que echan en las demás maratones dominicales. Y ya está. Tengo una buena y una mala noti-cia. La buena es que el taxista que me tiene que devolver al centro de internamiento ya ha llegado. La mala no es que esté muerto, sino que es idéntico a mí…

úLTIMA SALIDA,

BRIGADOONel Páramo alterna horror y contex-to social. ¿Cómo surge el proyecto de mezclar el terror con el conflicto con las FARC en Colombia?Me interesaba trabajar a partir de leyendas campesinas sobre espantos, historias de fantasmas que circulan por los pueblos y se transmiten de generación en ge-neración. Está menos arraigado de lo que se cree: la gente no va por las ciudades hablando de su creencia en las brujas, pero todo esto sí que tiene su impor-tancia en el mundo rural. Se me ocurrió que el terror no estuviera provocado por nada físico que lo provoque. Quería generar tensión entre lo real y lo imaginario a par-tir de la nada. Quería que la pelí-cula asustara sin recurrir a lo so-brenatural, que los protagonistas perdieran la cordura sin ataques concretos. No fue fácil: me costó siete versiones del guión. Había que mantener la tensión sin he-chos ni ataques concretos.

¿En qué momento decidió intro-ducir a la guerrilla como principal motor de esa tensión?La guerra es aterradora. Lo que los paramilitares han hecho en el campo, descuartizando civiles y cosas por el estilo, merece una película así. Es natural hablar de las FARC desde un enfoque de terror. He querido destacar este asunto porque se habla poco de él en el cine. A los colombianos les suele aburrir, aunque con El Páramo han agradecido que sea una película diferente.

¿qué referentes utilizó en este híbrido de géneros?¿Referentes? No tuve ninguno, con una excepción: el francés Philippe Grandrieux, un cineasta casi experimental que me hicie-ron estudiar en la universidad. No tiene nada que ver con el género, pero sus películas, como Sombre y La Vie nouvelle (proyectada en el Sitges’02), provocan una reac-ción casi física en el espectador que sí he querido reproducir. En todo caso, me interesaba más el subtexto que la apelación a lo emocional. El género, en el fondo, es una disculpa para despertar una reflexión sobre el conflicto y el miedo.

¿Se siente parte integrante de la renovación del cine latinoameri-cano?Debo reconocer que conozco muy mal el cine latinoamericano, por-que paradójicamente no se dis-tribuye de la mejor manera en América Latina. Todo el cine la-tinoamericano que conozco, que tampoco es tanto, lo vi en Francia mientras estudiaba.

¿qué prepara de cara al futuro?Estoy ultimando una historia de amor desgarradora. Pero me ha gustado la reacción que ha teni-do el espectador respecto a esta película. La gente se da sustos, pega gritos y se tapan la cara. Me ha gustado y sorprendido que el espectador lo viva así, así que puede que vuelva a rodar cine de género.

“Es natural hablar de las FARC desde un enfoque de cine

de terror”

ENTREVISTA: JAIME OSORIO MáRQUEz


Uno de los grandes temas que recorrió las arterias del mejor cine fantástico de los años cin-cuenta fue el de la pérdida de la identidad. Algunas de las más notables películas de aquella dé-cada sobresaliente en todo lo ci-nematográfico en Estados Unidos, la década de Nicholas Ray, Sam Fuller, Douglas Sirk, Frank Tas-hlin-Jerry Lewis, los musicales de colores lúbricos de Vincente Min-nelli, los thrillers realistas de Phil Karlson, el cine desencantado de Fritz Lang y los westerns de An-thony Mann, pertenecían al fan-tástico de serie B y gravitaban en torno a la idea de esa identidad que se fractura, diluye o meta-morfosea mientras los persona-jes empiezan a pensar, también, si quienes les rodean son quienes eran o quienes dicen ser.Los dos filmes fundamentales –y casi fundacionales– de esta tendencia son El enigma de otro mundo (Christian Nyby-Howard Hawks, 1951) y La invasión de los ladrones de cuerpos (Don Siegel, 1956), y el estado de pa-ranoia que transmiten tendría su coda británica con Village of the Damned (Wolf Rilla, 1960), más perversa aún por cebarse en algo intocable, la infancia. Son, esencialmente, películas sobre la paranoia colectiva (en tiempos de guerra fría y fiebre anticomu-nista: el género como alegato, como subversión esquinada pero contundente de la realidad), por lo tanto filmes sobre la sospecha y la incerteza, en definitiva, algo que por otro lado recorre otros géneros y otras épocas del cine norteamericano. No es de extrañar que de La in-vasión de los ladrones de cuer-pos se hayan hecho tres re-makes coincidiendo con otras tantas épocas convulsas en la sociedad norteamericana, tras

escándalos políticos e invasio-nes bélicas injustificadas, y que de El enigma de otro mundo se rodara una nueva versión, la firmada por John Carpenter en 1982, y esta precuela de 2011 donde se esclarece aquello que Carpenter dejó en la antesala del relato. Que el mismo Carpenter dirigiera en 1995 un remake de Village of the Damned refuerza la idea de que hay corrientes y tendencias en un mismo género gracias a autores empeñados en que esas ideas no caigan en saco roto pese al paso devastador del tiempo que lo engulle todo.Las miradas perdidas en el film de Siegel de aquellos que ya han sido transformados tras el pro-ceso de las vainas vegetales, el grito final de Donald Sutherland en la excelente versión de Philip Kaufman de la misma historia, la angustia de las madres que no saben realmente lo que son sus hijos en las dos películas sobre el pueblo de los malditos o la es-pléndida secuencia de la prueba de la sangre en La cosa de Car-penter, cuando los miembros de la expedición polar desean saber –aunque en el fondo prefieren se-guir estando atenazados por la sombra de una duda– si están o no infectados, resumen esta idea del miedo a dejar de ser lo que uno es y el terror insostenible, inconcebible, cuando alguien se imagina que el de al lado ya no es a quien amó o apreció, es otra cosa con el envoltorio pálido de lo que fue. El horror en estado puro.

Quim Casas

LA COLUMNA DEL CRÍTIC

La pérdida de la identidad

Tot i haver passat de llarg l’edat de la jubilació, William Friedkin segueix en plena forma creativa. El director de French Connecti-on i L’exorcista torna amb una història ambientada al racó més profund de Texas, on un jove traficant endeutat amb una colla de gàngsters que amenacen amb esborrar-lo del mapa decideix contractar un policia que fa ho-res extra com a assassí a sou. El Killer Joe del títol –interpretat per un sorprenent Matthew McCo-naughey, molt preferible a la ver-sió sex symbol de tors obligatòri-ament nu, a la qual ja ens té més que acostumats– haurà d’exter-minar Adele, una dona alcohòlica

i malvada que no és altre que la mare del protagonista. El motiu del matricidi per tercers és cobrar la indemnització de l’assegura-dora, que s’eleva a l’astronòmica xifra de 50.000 dòlars.Friedkin adapta una obra de l’as-cendent dramaturga Tracy Letts, recentment guardonada amb el Pulitzer i que ja va inspirar el cineasta en el seu anterior film, Bug (Sitges’07), on descobria el costat fosc d’Ashley Judd, una altra intèrpret surenya tan de-saprofitada com McConaughey. Al seu costat, actors que aspira-ven a la primera fila i van haver de conformar-se amb seure a la segona, d’allò més adients per a

aquesta història de perdedors. Per exemple, Emile Hirsch (Hacia rutas salvajes), Thomas Haden Church (Entre copas) i Gina Ger-shon (l’única actriu mitjanament salvable del genocidi interpretatiu que va suposar Showgirls).Killer Joe sembla emparenta-da amb l’univers de l’escriptor Jim Thompson, així com amb el cinema dels germans Coen i el del Sam Raimi més provincià. Es tracta d’un thriller amb olor a po-llastre fregit, que torna a posar en circulació el seu veterà res-ponsable després d’unes quan-tes pel·lícules que havien tingut menys repercussió.

SESSIó SORPRESAAUDITORI 13:00, 01:00

KILLER JOE

Gerard Alonso CassadóFOTOGRAMAS1) MELANCHOLIA2) BELLFLOWER

Shelagh RowanTWITCH FILM1) ANOTHER EARTH2) HELLACIOUS ACRES: THE CASE OF JOHN GLASS

Julián GarciaEL PERIóDICO DE CATALUNYA1) THE YELLOW SEA2) ATTACK THE BLOCK

Eulàlia IglesiasCAHIERS DU CINÉMA-ESPAÑA1) NIGHT FISHING2) AMANECIDOS

Salvador LlopartLA VANGUARDIA1) THE YELLOW SEA i KILL LIST2) PROJECT NIM

Daniel Fernández EL BLOG AUSENTE1) ExTRATERRESTRE2) ATTACK THE BLOCK

Carlos Javier MarínAULLIDOS1) HARA-KIRI: DEATH OF A SAMURAI2) THE RAID

Luis RosalesSCIFIWORLD1) MIENTRAS DUERMES i ANOTHER EARTH2) THE RAID

Àlex GorinaCATALUNYA RÀDIO1) HANEzU i HARA-KIRI: DEATH OF A SAMURAI2) BELLFLOWER

Xavi SerraDIARI ARA1) THE YELLOW SEA2) ATTACK THE BLOCK

Rüdiger SuchslandFRANKFURTER ALLGEMEINE1) TARGET2) A LONELY PLACE TO DIE

Toni VallCINEMANIA1) MELANCHOLIA2) WOMB

Alejandro G. CalvoSENSACINE1) DRIVE2) THE RAID

ELS CRÍTICS OPINEN…1) Quina és la millor pel·lícula del festival?2) Quin descobriment has fet?



EGEDA va celebrar ahir divendres, dins dels actes paral·lels a la 44 edició del Sitges-Festival Internaci-onal de Cinema Fantàstic de Ca-talunya, el seu Consell d’Adminis-tració. L’acte va estar presidit pel Sr. Enrique Cerezo i va comptar amb l’estimable presència de l’il·-lustríssim Batlle de Sitges, Sr. Mi-quel Forns, y del Director General de l’ICIC, Sr. Fèlix Riera. Durant la jornada, EGEDA va cele-brar una sèrie d’actes relacionats

amb el foment de la indústria cul-tural de l’audiovisual a Catalunya. La jornada es va iniciar amb la sig-natura del conveni de col.laboració ICIC/EGEDA i EGEDA amb Catalan Films & TV, a continuació es va celebrar el consell d’EGEDA i l’acte institucional entre l’ alcalde de Sit-ges i el consell d’administració de EGEDA.El programa d’actes va finalitzar amb el dinar anual d’EGEDA i les institucions de l’audiovisual català.

Jornada EGEDA

La presència de l’Institut Buñuel, de la Fundació Autor, al Sitges 2011 - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, ha tingut aquest any dos principals components: l’organització dels Premis Nova Autoria, que aquest any han arribat ja a la seva onze-na edició, i l’estrena de la pel·lícula Eva, film que ha comptat amb la col·laboració de l’esmentat Insti-tut, en qualitat de co-productor. Pel que fa al primer aspecte, s’han convocat novament els Premis Nova Autoria, en les seves tres ca-tegories habituals: millor direcció-realització, millor música original i millor guió. El veredicte es va donar a conèixer el dissabte, 8 d’octubre, al Cinema Prado. Es van projectar tots els treballs seleccionats i es celebrà la festa-recepció amb els participants; professors i alumnes de les diverses escoles de cinema de Catalunya; Ángel Sala, director del festival; Agnela Domínguez, di-rectora d’Activitats i Comunicació de la Societat d’Autors a Catalu-nya, i els membres del jurat de la Nova Autoria 2011: Arnau Bataller, compositor; Sílvia Munt, directora, realitzadora, guionista i actriu i Ma-

ria Ripoll, directora, realitzadora i guionista. També es comptà amb la presència de l’alcalde de Sitges, l’Ilm. Sr. Miquel Forns. El lliurament oficial dels Premis Nova Autoria es celebra avui, 15 d’octubre, a l’Au-ditori de l’Hotel Meliá Gran Sitges, durant la cerimònia de cloenda del Festival. Els guanyadors pujaran a l’escenari a recollir uns premis que foren creats amb la voluntat de promoure i ajudar a difondre les noves produccions audiovisuals, elaborades pels alumnes de les es-coles de cinema de Catalunya. A través d’aquests premis, s’ofereix la possibilitat als autors emergents d’exhibir els seus treballs i donar-los a conèixer al gran públic en el marc d’un esdeveniment de projec-ció internacional En aquesta edició, els premiats són els següents: El Premi Nova Autoria 2011, a la mi-llor direcció-realització, a La Gota, presentat per la Universitat Ramon LLull-Blanquerna, de la qual són autors Daniel Piera Beatriz Esco-lar. El Premi Nova Autoria 2011 al millor guió ex aequo, a Camille, pre-sentat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), del qual és auto-ra Carme Puig, i a Ejercicio, presen-

tat per l’escola de cinema Bande à Part, del qual és autor Raúl Pérez. El Premi Nova Autoria 2011, a la millor música original, a Chroma, presentat per la Universitat Pom-peu Fabra, de la qual és autor Juan Andrés González. Així mateix, el jurat va decidir atorgar una Men-ció Especial per l’interès del treball documental a Me llamo Peng, pre-sentat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), del qual són autores Jahel Guerra i Victoria Mo-lina de Carranza. També va decidir atorgar una altra Menció Especial, per l’interès del treball d’animació a Desde el Averno, presentat per l’escola d’Animació de Catalunya - 9 Zeros, del qual són autors Raúl García, Núria Argemí, Mariona Con-suegra, Saúl Darú, Maria Moreira, Clara Vallvé i Bernat Vilaseca. Pel que fa al segon aspecte, l’ Insti-tut Buñuel de la Fundació Autor, co-productor entre d’altres de la pel·lícula Eva, també fou present a la gala inaugural de la 44a edi-ció del Festival, celebrant que un certamen com el de Sitges aposti, un cop més, pel cinema de gènere produït a Catalunya i per un jove autor, Kike Maíllo.

PREMIS NOVA AUTORIAL’INSTITUT BUÑUEL DE LA FUNDACIó AUTOR AL FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA FANTÀSTIC DE CATALUNYA - SITGES 2011


© M

arta

Pich



PROGRAMACIÓAVUI - DISSABTE 15

Programació subjecta a canvis. Es recomana consultar la descripció de les pel·lícules abans d'adquirir les entrades

09:00 AUDITORICLOENDALA COSA (THE THING) Matthijs van Heijningen Jr. EUA, Canadà, 2011. 103’

09:00 PRADONOVES VISIONS-FICCIó BEAST Christoffer Boe. Dinamarca, 2010. 83’

09:30 RETIROS. O. F. COMPETICIó RED STATE Kevin Smith. EUA, 2011. 88’

10:45 PRADONOVES VISIONS-DISCOVERY DIAMOND FLASH Carlos Vermut. Espanya, 2011. 130’

11:00 AUDITORIS. O. F. PANORAMA DRIVENicolas Winding Refn. EUA, 2011. 100’

11:15 RETIROS. O. F. PANORAMA A LONELY PLACE TO DIE Julian Gibney. Regne Unit, 2011. 98’

13:00 AUDITORIKILLER JOE

13:00 RETIROS. O. F. COMPETICIó KILL LIST Ben Wheatley. Regne Unit, 2011. 96’

13:45 PRADONOVES VISIONS-FICCIó BEAST Christoffer Boe. Dinamarca, 2010. 83’

15:00 RETIROS. O. F. COMPETICIóTHE PRODIGIES Antoine Charreyron. França, 2010. 90’

15:15 AUDITORIS. O. F. PANORAMA CAMINO AL CEMENTERIO (CURT)DRIVE 100’

15:30 PRADONOVES VISIONS-ESPECIAL USHIMA-NExT Jesús Manuel Montané , Joan Frank Charansonnet. Espanya, 2011. 100’

17:15 RETIROS. O. F. PANORAMA-CASA ASIA TORMENTED Takashi Shimizu. Japó, 2011. 83’

17:30 AUDITORISESSIONS ESPECIALS THE ARTIST 100’

18:30 PRADOSEVEN CHANCES ETERNITY Sivaroj Kongsakul. Tailàndia, 2011. 105’

19:00 RETIROS. O. F. COMPETICIó THE TROLL HUNTER André Øvredal. Noruega, 2010. 103’

19:45 AUDITORIGALA CLOENDA LA COSA (THE THING) Matthijs van Heijningen Jr. EUA, Canadà, 2011. 103’

20:30 PRADONOVES VISIONS-FICCIóJE MAUDIS MA NUIT (CURT)THE DAY HE ARRIVES Hong SanSoo. Corea del sud, 2011. 79’

21:00 RETIROS. O. F. PANORAMA TATSUMI Eric Khoo. Singapur, Indonésia, 2011. 98’

22:30 PRADONOVES VISIONS-FICCIóHIMIZU Sion Sono. Japó, 2011. 129’

23:00 AUDITORICLOENDALA COSA (THE THING)LE LLAMAREMOS BOBBY (CURT) Matthijs van Heijningen Jr. EUA, Canadà, 2011. 103’

23:00 RETIROS. O. F. COMPETICIó LIVIDE Alexandre Bustillo i Julien Maury. França, 2011. 92’

01:00 AUDITORIMARATó IL CAVALIERE ERRANTE (CURT)KILLER JOES. O. F. COMPETICIó JUAN DE LOS MUERTOSAlejandro Brugués. Espanya, Cuba, 2011. 94’S. O. F. COMPETICIó LOBOS DE ARGA Juan Martínez Moreno. Espanya, 2011. 104’

01:00 RETIROMARATó S. O. F. COMPETICIó EMERGO Carles Torrens. Espanya, 2011. 78’ EL CALLEJóN Antonio Trashorras. España, 2011. 75’ MIDNIGHT X-TREME MONSTER BRAWL Jesse T. Cook. Canadà, 2011. 85’ DARK SOULS César Ducasse i Mathieu Peteul. Noruega, 2011. 95’

01:00 PRADOLA NIT + ZOMBIE MUERTES Y VIVIENTES (CURT)S. O. F. PANORAMA ExIT HUMANITY John Geddes. Canadà, 2011. 110’ MIDNIGHT X-TREME DEADHEADSBrett Pierce i Drew T. Pierce. EUA, 2011. 95’ WORLD OF THE DEAD: THE zOMBIE DIARIES 2 Michael Bartlett, Kevin Gates. Regne Unit, 2011. 83’ EPISODIOS “HIGH SCHOOL OF DEAD” Michael Bartlett, Kevin Gates. Regne Unit, 2011. 110’

SALA TRAMUNTANA

11:00 EL CALLEJóN O LA REFERENCIALITAT COM A MèTODE

BRIGADOON

13:00 HOMENATGE JEAN ROLLINLA NUIT DES HORLOGES

15:00 FIB CORTOS

16:30 ESTRENA DOCUMENTALEL MISTERI DE FASSMAN

18:30 ESTRENA DOCUMENTALJEAN ROLLIN, LE RêVEUR ÉGARÉ

20:30 ESTRENA BRIGADOONCOP MODELS, MISSION: TURBOZOMBIES

22:30 CINEASIA.THIRST

01:00 JAPAN MADNESS.EROTIBOT


PROGRAMACIÓDEMÀ - DIUMENGE 16

AUDITORI 3D 10:00TWIxT (90’)HARA-KIRI: DEATH OF A SAMURAI (126’)SECTOR 7 (101’)

AUDITORI 15:30DETENTION (93’)KILLER JOE (103’)LIVIDE (92’)TROLL HUNTER (103’)ExTRATERRESTRE (90’)

RETIRO 10:45SELECCIó: WORLD OF FLYING MACHINETHE GREAT BEAR (87’)

RETIRO 12:30CURTS SECCIó OFICIAL FANTÀSTICLEYENDADECAPODA SHOCKBOBBY YEAHJUNK LOVESONS OF CHAOSDIRTY SILVERWARESUFFER

RETIRO 15:15RED STATE (88’)A LONELY PLACE TO DIE (98’)THE YELLOW SEA (140’)ATTACK THE BLOCK (88’)INBRED (97’)

PRADO 12:00CURTS ANIMA’TANIMALES DE ALQUILERDRAWER HOBSLA FEMME À CORDESCéU, INFERNO E OUTRAS PARTES DO CORPOA MORNING STROLLCONTO DO VENTOFEED MEDRIPPEDTHE TANNERYGUARD DOG GLOBAL JAM

PRADO 15:00THE WOMAN (110’)KILL LIST (96’)BURKE AND HARE (91’)EL PáRAMO (100’)JUAN DE LOS MUERTOS (94’)

dissabte 15 d’octubre de 2011 · número 10 · dissabte 15 d’octubre de 2011 · número 10...

Documents