1.1.- Definició.

Moviments d’ideologia ultranacionalista, antisocialista, antiliberal i antidemocràtica que van fundar o van pretendre fundar règimstotalitaris baix els principis de cabdillatge i un exèrcit de partit

al període d’entreguerres (Ernst Nolte)

El feixisme és el capitalisme que rebutja els seus orígens liberals per adaptar l’estructura social de producció a aquelles circums-

tàncies en què la idea liberal seria políticament, econòmicament i socialment fatal per a la idea capitalista (Harold Laski)

1.2.- Característiques.Estat totalitari: rebuig al liberalisme democràtic i la separació de poders,

intentant controlar totalment la vida pública i privada de les persones

“A més de combatre el socialisme, el feixisme ataca tot el conjunt de les ideologies democràtiques, i les rebutja tant des del punt de vista de les seves premisses teòriques com de les seves aplicacions i instrumentalitzacions pràctiques. El feixisme nega que el nombre, pugui dirigir les societats humanes; nega que aquest nombre pugui governar mitjançant una consulta periòdica; afirma la desigualtat irremeiable, fecunda i beneficiosa dels homes, que no es pot anivellar mitjançant un fet mecànic i extrínsec com és el sufragi universal. Es poden definir com a règims democràtics aquells en què, de tant en tant, es dóna al poble la il·lusió de ser sobirà, però la veritable i efectiva sobirania resideix en altres forces (...).”B. MUSSOLINI: La doctrina del feixisme, 1932.

“El jove moviment nacionalsocialista és, en essència i organització, antiparlamentari,és a dir, rebutja, tant en el principi com en la composició, qualsevol teoria basada enel sufragi de les majories (...).Una ideologia que, negligint el principi democràtic de la massa, aspira a consagrar aquest món a favor de l’home superior està lògicament obligada a reconèixer tambéel precepte aristocràtic de la selecció, de manera que garantisca el govern i la màxima influència dels més capacitats”.

A. HITLER: Mein Kampf, 1924.

“Som un partit antiparlamentari que rebutgem amb bons fonaments la Constitucióde Weimar i les institucions republicanes que va crear; som enemics d’una demo-cràcia falsificada que inclou en la mateixa llista als intel·ligents i als tontos, alsaplicats i als malfeiners; vegem en l’actual sistema de majoria de vots i en l’organit-zada irresponsabilitat la causa principal de la nostra creixent ruïna. ¿Què anem a fer, per tant, en el Reichstag?Anem al Reichstag per a procurar-mos armes en el mateix arsenal de la democràcia.Ens fem diputats per a debilitar i eliminar les idees de Weimar amb el seu propirecolzament. Si la democràcia és tan estúpida que ens facilita dietes i passes de lliurecirculació per aconseguir aquest objectiu és assumpte seu (...). També Mussoliniva anar al Parlament. I, malgrat això, no va tardar en marxar amb les seues camisesNegres sobre Roma.”

J. GOEBBELS: article en Der Angriff, 30 d’abril del 1928.

Partit únic: PNF a Itàlia i NSDAP a Alemanya

Estat corporatiu: es prohibeixen les vagues i protestes obrers i els sindicats de classe,substituïts pel sindicat corporatiu feixista, que imposa els interessos de la burgesia

“En les corporacions el sindicalisme feixista troba la seua meta. (...) Mentre el sindicalismesocialista, pel camí de la lluita de classes, desemboca en al política amb el seu programa desupressió de la propietat privada i de la iniciativa individual; el sindicalisme feixista, a travésde la col·laboració de les classes, desemboca en les corporacions, que donen a la col·laboracióharmonia i sistema, defensant la propietat, però elevant-la a funció social, respectant la iniciativa privada, però en l’àmbit de la vida i l’economia de la nació.El sindicalisme no pot ser una finalitat en ell mateix: o es converteix en socialisme polític oen corporacions feixistes. Sols en les corporacions es realitza la unitat econòmica dels seusdiversos elements: capital, treball i tècnica.”

B. MUSSOLINI: Discurs en el Consell Nacional de les Corporacions, 22 d’abril del 1930.

Exaltació del líder, cap del partit únic, encarnació de la nació i expressió de la voluntat de tots

Nacionalisme exacerbat, agressiu i expansionista front a l’internacionalisme (antimarxisme)

“El Reich alemany, com a Estat, ha d’abastara tots els alemanys i imposar-se la missió,no sols de cohesionar i conservar les reservesmés preuades dels elements racials originarisd’aquest poble, sinó també la de conduir-los,lenta i fermament, a una posició predominant.”

A. HITLER: Mein Kampf, 1924.

Racisme i odi a l’estranger (xenofòbia)

“La ideologia nacional racista veu el valor de la humanitat en els seus elements racials d’origen. Consideral’Estat sols com un mitjà per aconseguir la conservació racial de l’home. De cap manera creu, per tant, en laigualtat de les races, sinó que, pel contrari, en admetre la seua diversitat, reconeix també la diferència quali-tativa existent entre elles.Aquesta persuasió de la veritat li obliga a fomentar la preponderància del més fort i a exigir la supeditació del’inferior i del dèbil, d’acord amb la voluntat inexorable que domina l’univers.(...) L’Estat ha de començar per fer de la qüestió de la raça el punt central de la vida general; ha de vetllar perla conservació de la seua puresa i ha de consagrar al xiquet com el bé més important del seu poble. Està obligat a cuidar de que sols els individus sans tinguen descendència. (...) Tots aquells que, en aquest món, no són de raça pura, no són més que rebutjos.”

A. HITLER: Mein Kampf, 1924.

Militarisme imperialista: culte a la violència i la guerra i desig d’expandir-se

“Italians! Escolteu la llei que posa punt i final a un períodede la nostra història i n’obri un altre ple d’immenses possi-bilitats de futur:1r. Els territoris pertanyents fins al present a l’imperid’Etiòpia passen a la sobirania absoluta i indeclinable delregne d’Itàlia.2n. El rei d’Itàlia adopta per a ell i els seus hereus el títold’emperador d’Etiòpia.Oficials! Suboficials! Soldats de totes les forces d’Àfrica iItàlia! Camises Negres! Italians i italianes! Alceu, legiona-ris, els vostres cors i les vostres banderes amb convicció isaludeu com es mereix la reaparició de l’Imperi, desprésde mil cinc-cents anys, sobre les colines de Roma!

Proclamació de l’Imperi (9 de maig del 1936).

“Exigim la unió de tots els alemanys per a construiruna Gran Alemanya.Exigim espai i territori (colònies) per a l’alimentaciódel nostre poble i per a establir el nostre excés depoblació.”A.HITLER: Mein Kampf, 1924.

Jerarquització i domini de les elits sobre la resta (superiors-inferiors): homes sobre dones,militars sobre civils, la nació sobre la resta de nacions i el líder sobre tots

Omnipresència en la vida de la gent: educació, partit i sindicat únics, propaganda, mitjans de comunicació, associacions i repressió

1.3.- Causes o circumstàncies en què es desenvolupa.

Augment de l’ultranacionalisme pelstractats de pau de la Iª Guerra Mundial

A Itàlia no se li donen els territoris quese li havien promès → irredemptisme

A Alemanya se li imposen condicions moltdures a Versalles → descontent general

Crisis econòmiques

Fi Iª Guerra Mundial

Depressió dels anys ‘30Descontent de

la poblacióCrítica a lesdemocràcies

Ascens delfeixisme

Desclassament dels combatents: els militars que tornen de la guerra no es reintegren en lasocietat en mig de la crisi i es refugien en l’uniforme i les organitzacions paramilitars feixistes

Crisi dels estats liberals: continus canvis de govern que no són capaços de solucionar elsproblemes econòmics i socials (inestabilitat política) front a un comunisme en ascens

Col·laboració de l’alta burgesia amb el feixisme i el nazisme per frenar l’amenaça bolxevic, defendre els seus interessos i mantindre el sistema capitalista

“L’economia té necessitat d’un desenvolupament sa i progressiu. Els nombrosos partits lluitaven entre ells en el més complet desordre (...).Aquells que integrem l’empresa Krupp no som idealistes, sinó realistes.Teníem la impressió de que Hitler ens oferiria la possibilitat d’un desen-volupament autèntic, que, a més, ha dut a terme. Al principi votarem pelpartit populista, però els conservadors no podien governar el país; erenmolt dèbils. En aquesta lluita implacable pel pa i el poder, teníem la necessitat de ser guiats per una mà forta i dura: la de Hitler ho era. Després dels anys transcorreguts baix el seu mandat ens sentim satisfets.Desitjàvem un sistema eficient i que ens proporcionara els mitjans pera treballar tranquil·lament.”

A. KRUPP: Declaracions en els processos de Nuremberg (1945).