tr: el bullying escolar - cornella.cat³/treballs de recerca... · tr: el bullying escolar 2n...

Psicologia

TR: El bullying escolar

Daco

TR: El bullying escolar 2n Batxillerat

1

Agraïments:

A Fali Moreno per tutoritzar-me el treball, a la biblioteca Joan Salvat-Papasseit del meu

institut IES Esteve Terradas per proporcionar-me tot el material bibliogràfic, a Charo Navarro

Escribano per la revisió del treball, a la psicòloga del meu centre per proporcionar-me una

enquesta validada sobre l’assetjament escolar, a tot l’alumnat de segon i quart d’ESO del meu

institut per completar les enquestes i als meus amics i la meva família pel seu suport.


2

<< Algún día la gente se arrepentirá de haberse burlado de mí >>, dijo Barry Loukaitis,

de 14 años y residente en Moses Lake, Washington. El día 2 de Febrero de 1996, entró

en su clase de álgebra con un rifle de caza, dos pistolas y setenta y ocho cartuchos y

balas. Mató al profesor y a dos alumnos e hirió a un tercero.

<< Maté porque a la gente como yo se la maltrata a diario [...] Soy malo porque estoy

desalentado >>, dijo Luke Woodham, de 16 años, residente en Pearl, Misisipí. El día 1

de octubre de 1997, mató a su madre, luego a dos alumnos e hirió a siete.

Solo recuerdo que la vida no tenía nada de divertido – dijo un asesino anónimo –.

Marginado, tarado, perdedor. Me acuerdo mucho de lo de << fideo >> , porque era muy

delgado.

El día 6 de marzo de 2001, cuando en Estados Unidos empezaban a remitir los horrores

de Paducah (Kentucky), Springfield (Oregón). Jonesboro (Arkansas) y Littleton

(Colorado), los alumnos del Instituto de Santee, California, fueron a sus clases. Al final

de aquella jornada escolar, dos chicos fueron asesinados y otros trece, heridos. Los

titulares de los periódicos anunciaban: << Sin motivo >>, pero en el correspondiente

reportaje se decía << Williams sufrió alguna vez el acoso en la escuela cuando vivía en

Kentucky [y] [...] las burlas y las agresiones se agudizaron cuando llegó a California >>.

HARRIS, Sandra / GARTH F. Petrie.

(2003) El acoso en la escuela. Ediciones Paidós Ibérica. Barcelona S.A


3

Índex

·Introducció -4-

1. L’assetjament escolar -5-

1.1 Definició de “bullying” -5-

1.2 L’origen del “bullying” -6-

1.3 Tipus d’assetjament -7-

2. La violència -13-

2.1 Causes de la violència -13-

2.2 Agressors, víctimes i espectadors -15-

2.2.1 Agressors -15-

2.2.2 Víctimes -19-

2.2.3 Espectadors -21-

3. El professorat i la família -23-

3.1 Com saber si el teu fill és víctima de bulling? -24-

3.2 Com han d’actuar els pares? -25-

3.3 Quan el teu fill és l’assetjador -26-

3.4 Com han d’actuar els professors? -27-

4. Escenaris on pot aparèixer una situació de bullying -28-

5. Comentari del qüestionari -29-

5.1 Conclusions sobre els estats dels alumnes -29-

5.2 Conclusions sobre l’opinió dels alumnes -33-

5.3 Conclusions finals per als professors -34-

Annexos: -35-

6. Pel·lícula “Cobardes” -36-

6.1 Sinopsi -36-

6.2 Anàlisi de la pel·lícula -36-

7. Qüestionari -38-

8. Entrevista a la psicòloga M. S. G. -40-

9. Conclusions -43-

10. Bibliografia -44-


4

Introducció

Una de les etapes més importants i més boniques de la nostra vida és l’etapa dels

estudis, és a dir, de l’escola. Som nens i no tenim preocupacions fins que ens fem

grans, actualment podem tenir tot el que desitgem, tenim tot el temps del món per

jugar, divertir-nos, conèixer a gent, tant nois com noies, etc. Però, què sentim quan

sabem que aquesta etapa de la vida pot ésser la pitjor per a molts joves?

En aquest treball s’estudia com els diferents problemes i estats d’ànim d’alguns joves

arriben a convertir la vida d’altres nois innocents en un dels pitjors moments de la seva

vida. És a dir, que una etapa tan important en l’aprenentatge com és l’adolescència,

de vegades no acaba amb un bon final, sinó que pot desembocar en problemes tan

greus com traumes, depressions… o, fins i tot, el suïcidi de gent molt jove.

Des de fa moltíssims anys el “bullying” ha estat sempre present, però no tenia la

mateixa importància que te avui en dia. Encara que diguem que mai hem sigut

participants de bullying, ja sigui directament o indirectament moltes vegades hem

sigut participants de bullying. Perquè quantes vegades hem presenciat baralles i no em

fet res al respecte? Quants cops hem rigut de bromes desagradables que han fet

companys a altres companys? Quants cops hem vist com altres companys es ficaven

amb altres companys pel seu físic i tampoc hem fet res?

La primera motivació que m’ha portat a realitzar aquest treball ha estat un cas que va

succeir l’any 2010 a la meva classe. Una alumna d’un altre país durant el primer de

batxillerat va deixar els estudis, entre d’altres causes, per culpa d’un company que es

pot dir que era molt amic meu.

La metodologia que he utilitzat en fer aquest treball es centra en una investigació

bibliogràfica per adquirir informació teòrica i un treball de camp que es basa en la

realització d'un qüestionari, una entrevista i l'anàlisi d'una pel·lícula vinculada al tema,

per tal d'aplicar els conceptes adquirits i assimilar-los millor.


5

1. L’assetjament escolar

1.1. Definició de “bullying”

Abús, assetjament, violència física, intimidació, maltractaments, exclusió social, burla,

violència interpersonal o matonisme escolar són alguns sinònims que podrien definir el

concepte de bullying. És veritat que la paraula bullying es podria definir amb una sola

paraula però també es pot definir de moltes formes, ja que és una paraula amb un

sentit molt ampli que es refereix a tot tipus d’actituds intencionades, agressives i

repetides. En anglès “bullying” significa maltracta i intimidació a algú, això és traduït

normalment com a assetjament.

L’assetjament escolar, o pel seu terme en anglès “bullying”, és exactament qualsevol

tipus de maltractament ja sigui psicològic, físic o verbal on una persona o més, en

aquest cas un alumne (o alumna) o més companys produeixen a una altra persona

amb un sol objectiu: fer que aquesta persona pateixi, fent que tingui por o fent mal per

tal que la persona que causa aquests mals es senti bé i satisfet per agredir, causant en

poc temps a la víctima aïllament, exclusió i marginació social amb la resta de

companys i que inclús pot afectar al llarg de la seva vida, ja que la seva fermesa

psicològica disminueix.

Ja es sap que actualment per parlar de l’assetjament escolar s’utilitza el terme

“bullying”, però també cal fer referència al mot “mobbing”. Aquest terme es pot

utilitzar com a sinònim de bullying ja que en les primeres investigacions sobre

l’assetjament escolar encara no se l’anomenava bullying sinó mobbing. Actualment,

però, el terme mobbing gairebé no s’empra per parlar de l’abús escolar, sinó que més

aviat s’utilitza per parlar de l’assetjament laboral. El terme “mobbing” en anglès

significa “assetjar, acorralar a un grup, etc” i es podria definir com l’abús, l’assetjament

o burla que es produeix en una persona en el seu àmbit laboral amb l’objectiu de

produir en la víctima trastorns psicològics que afectin de manera seriosa a la seva vida

laboral produint-li per exemple por o terror.

En conclusió, de manera general, podríem dir que una agressió escolar és qualsevol

tipus de maltractament que es produeix a la víctima sense motiu per part de l’agressor,

ja sigui sol o en grup, que gaudeix a costa seva produint sovint conseqüències molt

negatives a la víctima.


6

1.2. L’origen del “bullying”

Es pot pensar que un tema com l’assetjament escolar ha estat analitzat des de fa molts

anys, ja que és un problema seriós al qual tothom dóna molta importància. Però el fet

és que fins a començament dels anys 70 a Suècia, a causa d’un augment de la violència

a les escoles, no es va començar estudiar el bullying d’una manera sistèmatica.

Daniel Olweus, investigador escandinau, és avui en dia reconegut

com el psicòleg amb major importància i autoritat sobre

l’assetjament escolar, ja que va ser el primer que es va interessar i

preocupar seriosament per aquest tema i, per tant, va començar a

fer el primer estudi del bullying l’any 1973. Però no va ser fins l’any

1982 quan es va dedicar més intensament encara als estudis sobre

aquest tema a causa del suïcidi de tres joves. En aquests mateixos

estudis va ser on Daniel Olweus va començar a utilitzar les paraules

“agressor” i “víctima”.

Als primers estudis que va fer es va centrar bàsicament en l’assetjament escolar a les

escoles de primària i secundària, fent investigacions com per exemple; sobre els

escenaris on es produïen més agressions escolars, el nombre d’agressors contra la

víctima, l’evolució dels problemes segons l’edat, el com intervenien els pares i

responsables del centre, és a dir, el professorat i els pares de les víctimes i dels

agressors, etc. Tots aquests estudis van ser realitzats principalment a Suècia i Noruega

i gràcies aquests estudis als anys 80 es va començar a prendre seriosament aquest

tema, fins i tot es van implantar diverses campanyes contra les agressions escolars.

Gràcies als estudis de Daniel Olweus, en l’àmbit internacional van començar diverses

investigacions centrades concretament en les agressions escolars. El tema de les

agressions escolars al nostre país preocupa des de fa escassos anys.

A més a més, segons els últims estudis realitzats pel propi Daniel Olweus, entre els 14

països on s’han realitzar més investigacions sobre l’assetjament escolar, Espanya es

troba a la meitat d’aquests 14 països. Per tant, a causa d’allò s’han implantat amb més

força diversos programes de prevenció a les escoles.


7

Uns dels primers casos més rellevants d’assetjament escolar que es va produir al

nostre país i que va fer commocionar a tot Espanya va ser el cas d’un noi anomenat

Jokin, de 14 anys, estudiant de 4t d’ESO en l’Institut Talaia d’Hondarribia, que va patir

molt al col·legi, ja que era sotmès constantment a maltractament físic i psicològic per

part dels seus companys de la mateixa classe i que a causa d’allò el 21 de setembre de

2004 es va suïcidar. El seu suïcidi va ser el que més va commocionar a tothom, ja que al

matí d’aquell mateix dia, Jokin va agafar la seva bicicleta i es va dirigir a una gran

muralla on va saltar al buit. Dotze hores després van trobar el seu cos al peu de la

muralla, durant la investigació van trobar un comentari seu a Internet que deia: “Libre,

oh libre. Mis ojos seguirán aunque paren mis pies” Aquest cas va produir la primera

condemna per assetjament escolar a l’Estat espanyol.

És una mica difícil definir la paraula “bullying” o “assetjament escolar” amb exactitud,

per això, per al psicòleg Daniel Olweus la seva definició ha de tenir quatre criteris

fonamentals per poder fer una definició més específica i exacta. Aquests quatre criteris

són:

� L’assetjament escolar es sol produir sense cap mena de provocació per part de

la víctima.

� Es produeix de forma repetida

� És agressiu i intencionadament perjudicial

� Es produeix en una relació en què hi ha un desequilibri de poder.

Avui en dia tant en la ràdio, revistes o televisió es poden veure molts casos de violència

escolar, on els alumnes maltracten a nens inclús a professors, l’objectiu d’aquests

agressors és observar com les demés persones els veuen superiors, és a dir, més

poderosos.


8

1.3. Tipus d’assetjament

Dins el maltractament escolar existeixen diversos tipus d’assetjament. Tanmateix, en

qualsevol tipologia d’assetjament escolar poden observar-se unes primeres conductes

agressives comunes, no detectables per la pròpia víctima però que sí que poden ser

observades per la gent que l’envolta. Aquestes primeres “agressions” o “assetjaments”

cap a la víctima poden ser directes o indirectes.

Les agressions o assetjaments directes solen ser més comuns entre nens, bàsicament a

causa d’agressions físiques i baralles, en canvi l’assetjament indirecte solen ser més

comuns en nenes, normalment a la preadolescència.

Als Estats Units, l’any 1999 es va fer un estudi sobre les agressions escolars que rebien

els joves de tots els col·legis dels Estats Units, en col·legis de centre urbà, suburbà i

rurals. D’aquests estudis es van treure diverses conclusions, per exemple que un 13%

dels joves d’entre 12 i 18 anys d’edat deien que havien rebut diferents burles tant

físiques com verbals respecte a la seva ètnia, orientació sexual, sexe o discapacitat, i

que d’aquests, els que més ho notaven eren els nens i nenes de diferents raça o ètnia.


9

En una segona fase hi ha molts més tipus d’agressions i ja sabem que el bullying és

considerat com qualsevol tipus de maltractament, ja que pot ser psicològic, físic o

verbal, doncs bé, alguns dels tipus d’agressions més comuns són els següents:

Intimidacions psicològiques: les intimidacions psicològiques consisteixen

bàsicament en amenaces per tal de provocar por a la víctima. Aquestes

amenaces consistirien en fer xantatge, fer pintades, escriure cartes, fer burles

normalment en públic o inclús l’agressor és capaç d’amenaçar la víctima

directament.

Maltractament físic: el maltractament físic es realitza de forma directa, és a

dir, l’agressor és capaç de donar-li pallisses a la víctima, causar-li lesions amb

algun tipus d’objecte, donar-li puntades, empentes, cops, etc. També hi ha

maltractament de forma indirecta, com per exemple, robar-li, trencar el

material escolar, objectes personals, llibres, etc.

Maltractament verbal: el maltractament verbal consisteix bàsicament en

insultar la víctima, posar-li malnoms, difondre mentides i rumors fals, fer

trucades o inclús enviar correus electrònics, etc.

Aïllament i exclusió social: L’aïllament i l’exclusió social consisteix bàsicament

en no dirigir la paraula o directament ignorar a algú i impedir que aquesta

persona participi en la resta d’un grup alhora de fer activitats lúdiques o en

treballs acadèmics en grup o fins i tot boicotejar, fer xantatge o pressionar a

amics o amigues de la víctima per tal que no fessin res amb aquesta persona.

Cal destacar altres tipus d’assetjament, que encara que no semblin gaire importants, sí

que ho són, i molt. Aquests tipus de bullying són de tipus racista i homofòbic.


10

L’assetjament racista i l’assetjament homofòbic, són dos tipus de bullying que avui en

dia són molt importants, tant, que inclús es pot dir que són uns del temes que més es

debaten ja que hi ha molt racisme i molta homofòbia actualment.

Ara bé, explicaré les característiques principals del bullying racista y homo-fòbic:

Bullying racista: quan parlem de racisme parlem de discriminació. Podem dir

que al bullying racista hi ha tot tipus de maltractament, és a dir, psicològic, físic

i verbal, ja que aquest consisteix bàsicament en agredir a una persona de

qualsevol manera, ja sigui insultant, separant-lo d’altra gent o fins i tot

agredint-los físicament. Els motius que porten a l’agressor a fer això són

bàsicament pel seu color de pell, pel seu origen o fins i tot per la seva religió.

Cal dir que el racisme es un tema amb un sentit molt ampli que no solament

s’enfoca en les agressions escolars entre nens sinó que també entre adults i

que avui en dia és un tema molt destacat.

Bullying homofòbic: igual que al bullying racista al bullying homofòbic hi ha també tot

tipus de maltractament, o sigui, psicològic, físic i verbal, podríem dir el mateix que el

racisme però aquest és una mica diferent respecte als motius que porten a un agressor

a agredir a persones homosexuals, és a dir, a discriminar a persones per la seva

orientació sexual. Els motius poden ser per la seva orientació sexual o perquè altra

gent pensa que aquesta persona pot ser homosexual. De tots el tipus de bullying,

aquest és el més comú a les aules, ja que els joves a la mínima baralla que hi ha

sempre s’escolta el mateix insult “ gay o maricona”. Les persones que pateixen aquest

tipus de bullying es pot dir que són els que més sofreixen ja que és a l’adolescència

quan una persona sol descobrir la seva orientació sexual i avui en dia la societat està

acostumada a que una persona sigui heterosexual i no homosexual.


11

Un altre tipus de bullying més actual, és el bullying relacionat amb les tecnologies i que

s’anomena ciberbullying. El ciberbullying és bàsicament la intimidació que es pot

produir a través de qualsevol tipus de dispositiu electrònic. La taula següent mostra les

diferents formes que hi ha de fer assetjament a través de noves tecnologies i les seves

característiques:

(ANEAS SANCHEZ, Asela (2009) Acoso escolar y convivència en las aulas. Editorial:

Formació Alcalá. Jaén.)

El ciberbullying és un fenomen que passa desapercebut amb molta facilitat, i una de

les causes principals pel qual cada vegada hi ha més assetjament a través de noves

tecnologies es per culpa dels adults, sovint els que són pares perquè no s’adonen que

els seus fills quan estan estudiant amb l’ordinador moltes vegades estan navegant per

pàgines web i xatejant, i no s’adonen dels problemes que això li pot causar al seu fill.

La mitjana de diferents estudis que s’han realitzat a Espanya s’ha arribat a dir que un

44% dels menors que naveguen per Internet s’han sentit alguna vegada assetjats.


12

Un altre investigador també molt important es Ken Rigby, del qual cal destacar el

concepte d’assetjament maligne per a aquells joves que agredeixen a altres i que no

sempre són conscients de les conseqüències que pot causar a la víctima, encara que sí

que hi ha vegades en què l’agressor sí que és conscient que a la víctima no li agrada el

que el propi agressor fa. Per això per l’investigador Ken Rigby, hi ha set elements que

defineixen el seu propi concepte de «assetjament maligne», aquests set elements són:

� L’agressor gaudeix fent-li dany a la persona més dèbil.

� La conducta agressiva es sol repetir contínuament.

� Algú pateix aquest mal.

� No existeix cap provocació.

� Una persona o un grup amb major poder pot fer mal a un altre amb menys

poder.

� Existeix un desig inicial de fer mal.

� El desig porta a la pràctica.

En canvi, «l’assetjament no maligne» el defineix com un assetjament centrat més a les

burles, és a dir, la intenció d’aquest és que la satisfacció no és la mateixa que

«l’assetjament maligne» perquè aquest és com un joc on s’aconsegueix un altre tipus

de satisfacció. L’agressor sap que està agredint una altra persona, però aquesta

persona, és a dir, la víctima no s’adona que està patint assetjament.


13

2. La violència

2.1. Causes de la violència

Una persona no és violenta sense cap motiu, per tant, la violència potser evidentment

directa o indirecta per causa d’una sèrie de factors que fan que l’agressor d’alguna

manera sigui agressiva. Algunes causes de la violència poden ser les següents:

Factors personals: El canvi d’edat fa que a causa de l’activació de les hormones

d’una persona, aquesta pugui ser més agressiva. Això passa sovint als homes

més que a les dones. També la personalitat de cada persona pot ser

condicionada per altres factors molt importants, com per exemple les drogues.

o Drogues: el consum de drogues en adolescents fa que la moral dels nois

sigui molt més laxa i causa impulsos violents, inclús crea dependència i per

tant pot portar a cometre delictes per la necessitat de consumir drogues.

Algunes drogues poden causar malalties mentals en nois molts joves que

prenen substàncies des de molt petits, com ara la “paranoia”.

Problemes personals: es pot dir que els problemes personals és el factor més

habitual i que més condiciona als adolescents avui en dia. Tenir dificultats

familiars, com per exemple, problemes econòmics, tensions matrimonials,

racisme, problemes de salut, etc. Aquests problemes i d’altres poden causar

que el nen o la nena es comporti i busqui resolucions dels problemes d’una

manera no pacífica.


14

Factors socials: les ideologies socials d’altres persones poden condicionar a

una altra persona la seva forma de pensar ja que poc a poc una persona depèn

de com sigui les seves companyies, és a dir, la gent de qui s’envolta, els seus

amics, etc. Pot acabar enregistrant opinions i gustos que abans no tenia, per

exemple, en les seves creences, sexualitat, aspecte físic i molts altres aspectes

importants. Dins dels factors socials cal destacar el tema de l’entorn escolar.

o L’entorn escolar: Hi ha gent que copia la manera de ser d’una altra

persona que potser es cregui que és una persona popular i important per

tal de ser igual que aquesta i això implica moltes vegades agressivitat. Les

faltes de respecte, humiliació i altres vexacions porten a altres alumnes a

situacions agressives.

Noves tecnologies: Les noves tecnologies, com ara la televisió, l’ordinador…,

ens mostren constantment situacions violentes. Tant adults com nens, veiem

notícies, pel·lícules, sèries on la violència mai falta. Els nens, quan observen

aquestes imatges amb aquestes conductes violentes les imiten encara que sigui

per jugar amb amics. Si per exemple, veuen una

pel·lícula on lluiten dos ninjas qualsevol nen

immediatament imita un ninja. Cal dir que la

televisió no es cap motiu per justificar alguns

comportaments d’alguns nen però sí que cal

comentar-lo perquè encara que la violència

televisiva no afecta a totes les persones per igual

sempre hi ha algun nen o nena que es comporta

malament per coses que veuen a la televisió.

Videojocs: tot els nens tenen videojocs que solen ser de violència. Per tant, cal

dir que els videojocs més que un altra cosa són perillosos i influeixen a tots els

nens. Perquè quan un nen juga mostra tota la diversió que sent en jugar amb

les escenes de violència i per tant pot acabar creient que la violència es

divertida.


15

2.2. Agressors, víctimes i espectadors

En el maltractament escolar intervenen diferents persones amb un rol determinat.

Primerament, el protagonista negatiu, evidentment és l’agressor, el causant de totes

les conseqüències negatives de la víctima. El segon protagonista per desgràcia és la

víctima i l’últim personatge important són els

espectadors. Aquests tres personatges que

intervenen en el maltractament escolar tenen

unes característiques per uns trets concrets que

sovint es repeteixen en molts casos de

maltractament. Gràcies als estudis de molts

psicòlegs i altres especialistes de maltractament

escolar es pot saber el perfil psicològic de cada protagonista, és a dir, dels agressors,

víctimes i els observadors. Ara explicaré els diferents perfils de cadascun:

2.2.1 Agressors

Ja sabem que l’agressor no solament pot ser una persona, sinó que poden ser una

persona o més que exerceixen el seu domini a través de la violència. Així doncs, cal

esmentar la característica més important dels agressors, és que sabem com utilitzar

el seu poder, en cada persona. El tipus d’agressor no es gaire important perquè els

agressors poden ser petits i prims, alts o forçuts o com sigui, perquè el poder dels

agressors no solament s’aconsegueix amb la força física.

Algunes persones de vegades aparentment tenen tot el que desitgen, amb bones

qualificacions i amics però si ens pensem que és el que pensa aquesta persona i ens

fiquem en la seva ment per saber que se’ls ocorre per actuar d’aquesta manera,

trobem que aquesta persona no es sent segura per algun motiu i per sentir-se

millor amb si mateix, agredeixen a altres companys per tal d’obtenir el

reconeixement dels demés companys. Inclús, potser que el fet de fer mal a altres

persones, sigui per aquesta persona una font interna de satisfaccions pel plaer que

sent en veure sofrir a l’altra persona.


16

Les característiques principals de la personalitat dels agressors són les següents:

Comportament agressiu i gran impulsivitat en els seus actes.

Facilitat per irritar.

Falta d’empatia.

No tenen sentiments de culpa, pena ni remordiments pels seus actes, és a dir,

tenen actituds d’arrogància i ignorància.

Es mostren autosuficients i amb necessitat de dominar.

Creuen que la víctima es mereix el que li fa.

No es solen mostrar insegurs.

Baixa tolerància a la frustració, és a dir, quan volen alguna cosa la volen aquí i

ara.

Poc reflexius.

No solen complir les normes impostes socialment i mostren comportaments

antisocials.

Tenen dèficit d’habilitats socials i tècniques de resolució de conflictes.

Actitud negativa cap a l’escola .

Es solen creure líders del seu grup d’amics.


17

Quant a l’aspecte físic, habitualment pensem en nois i en aquells que són més forts, no

és sempre així, ja que l’assetjament també es dóna amb molta

freqüència en noies i no necessàriament corpulentes. Inclús, de

vegades es donen casos on l’agressor és més petit i agredeix

una altra persona d’un curs superior al seu. Cal destacar que les

dues característiques principals de l’aspecte físic de l’agressor

són:

Sexe masculí.

Tenen més fortalesa física.

Sobre l’aspecte social i familiar cal dir que algunes característiques condicionen a

l’agressor de tal manera que fa que aquesta persona es comporti d’una manera

conflictiva. Un exemple clar potser quan els pares no valoren el rendiment escolar del

seu fill ni el comportament que té a l’escola i les decisions que s’instauren des del

col·legi, criticant les actuacions que realitzen els professors. Per tant, en aquest últim

cas arribarà un moment en què el fill també ho farà, ja que sap que els seus pares no li

castigaran pel seu comportament. Les característiques principals en l’aspecte social i

familiar que es poden donar en els agressors són:

Mostren dificultats d’integració social i escolar.

Falta d’afecte entre familiars.

Mostren baix interès per l’escola.

Passivitat dels pares respecte a l’accés del nen a la violència.

Reflex de com exerceixen sobre ell mateix la violència.

Falta d’atenció dels seus pares o professors.

Veu que els seus pares, germans o amics majors obtenen el que volen

mitjançant la violència i aprofitant-se d’altres persones.

Ell mateix pateix les agressions dels seus pares, germans o amics.

Està exposat a molta violència en els mitjans de comunicació, televisió,

videojocs, etc. (Veure pàgina 14)


18

Encara que aquestes característiques mostrin a

l’assetjador contínuament agressiu i amb mal

comportament no sempre és així, ja que hi ha

agressors que són amics de la víctima però que quan

aquesta persona s’uneix amb altres amics, és a dir,

en grup, doncs la seva actitud canvia a causa de la

pressió dels seus amics. La pressió del grup d’amics

és molt important en aquestes edats. En aquest cas

quan l’agressor sent pressió es burla del seu amic ràpidament fent que s’ho prenguin

com una petita broma.

Tot seguit, cal esmentar els diferents tipus d’agressors que hi ha. Concretament es

poden distingir tres tipus d’agressors que són els següents:

L’agressor intel·ligent: els agressors intel·ligents es caracteritzen

principalment per ser populars, és a dir, per tenir bones habilitats socials i

organitzar a les persones que l’envolten amb l’objectiu que compleixin les

seves ordres. Encara que la seva característica principal sigui aquesta, també

cal dir que els agressors intel·ligents tenen un gran part positiva i és que al

llarg de la seva educació secundària, solen madurar i, per tant, canvien la seva

actitud a millor. D’altra banda, són els tipus d’agressors més difícils

d’identificar. En definitiva, aquest agressor és aquell que és capaç

d’emmascarar l’actitud intimidant.

L’agressor poc intel·ligent: l’agressor poc intel·ligent és aquell que mostra un

comportament antisocial i que intimida i agredeix a altres persones

directament. Quasi sempre és per causa de falta de confiança en si mateix i

falta d’autoestima. Gràcies al seu comportament aquests tipus d’agressors

aconsegueixen el rol que volen i també atreure a altres persones dins del seu

grup. La diferència que tenen amb els agressors intel·ligents és que aquests al

llarg del temps no maduren i no progressen i, per tant, mantenen la seva

actitud negativa. Aquests agressors solen agredir només als que veuen més

dèbils.

L’agressor víctima: Aquests tipus d’agressors són una mica especials, ja que el

noi és agressor i víctima a la mateixa vegada, agredeix als més dèbils mentre

que al mateix temps és agredit per altres nois més grans que ell. De vegades

és víctima a la seva pròpia casa. Aquest tipus d’agressors podem dir que és el

pitjor, ja que tenen molts més comportaments problemàtics i símptomes

depressius i són els que menys capaços d’establir amistats.


19

2.2.2 Víctimes

Qualsevol noi o noia a l’escola ha estat víctima

d’alguna manera, sempre. No és gaire important

quan aquesta situació no és constant ja que

qualsevol noi o noia sempre que vegi possibilitat

d’escapar, la víctima ho farà en la majoria

d’ocasions. Evidentment, les víctimes solen ser

persones insegures igual que els agressors. Les característiques principals de la

personalitat de les víctimes són les següents:

Mostra una personalitat insegura, és a dir, té poca confiança en si mateix i no

sembla poder defensar-se sol.

Baixa autoestima per causa de l’assetjament escolar.

Alt nivell d’ansietat.

Mostra un caràcter dèbil i submís. No obstant, pot arribar a ser agressiu.

Introvertit i tímid, amb moltes dificultats de relació i d’habilitats socials.

Solen tenir pocs amics i generalment solen estar sols.

Immadur per la seva edat.

Indefens per experiències negatives prèvies i, per tant, no sap com afrontar els

problemes.

Comença a tenir trastorns psicològics i la víctima tracta d’evitar l’assetjament

amb malalties inventades o malalties provocades que poden arribar a derivar

trastorns psicològics molt importants.

Sol estar sobre protegit per la família, per tant, està acostumat a què altres

adults li solucionin tots els problemes.


20

Tenen molta dificultat alhora de fer amics però quan troben un amic creen

llaços de gran dependència fins arribar al punt d’obeir a l’altra persona encara

que no hi estiguin d’acord.

Tenen poca popularitat a classe, per tant, aquesta persona no té cap grup

d’amics que el pugi protegir.

Quant a l’aspecte físic, no hi ha un aspecte en concret que es pugui definir, però sí que

es pot dir que una característiques principal és:

Menys corpulents físicament

Però, una vegada aquesta persona es converteix en víctima els agressors

s’encarreguen de generar motius per agredir-les i posar-li mots com per exemple:

o Portar ulleres

o Obesitat

o Diferent ètnia

o Estatura

o Manera de vestir, etc.

Sobre l’aspecte familiar cal dir que les víctimes solen ser dependents i per això és molt

important fomentar la relació dels nens amb els seus iguals des de petits, és a dir,

guarderies, escoles infantils, ludoteques, etc.

Tot seguit, cal esmentar els diferents tipus de víctimes que hi ha. Concretament es

poden distingir tres tipus de víctimes que són els següents:


21

Víctima activa i provocativa: Aquestes víctimes solen ser habitualment

alumnes que tenen problemes de concentració i es comporten de forma

irritant al seu voltant, això li serveix a l’agressor com a excusa alhora de

comportar-se malament amb ells. Moltes vegades no tenen intenció de

molestar les víctimes però ho fan perquè no han entès com han de

comportar-se. De vegades, provoquen intencionadament a altres companys

per buscar la seva atenció i que es conformen amb tenir una atenció negativa

que a no rebre cap atenció.

Víctima passiva: Aquestes víctimes són les més freqüents, ja que tenen poca

defensa i són persones molt insegures. Alhora d’enfrontar-se amb problemes

amb altres persones reaccionen amb molta por i no saben com actuar. No

responen als insults dels agressors ni tampoc als atacs, per tant, això

l’agressor l’interpreta com menyspreu.

Víctima agressor: Aquest tipus de víctima te les mateixes característiques que

l’agressor víctima. (Pàgina 18)

2.2.3 Espectadors

Sempre que hi ha agressions a les escoles, generalment també hi ha espectadors que

solament es limiten a mirar o inclús animar a l’agressor. La intenció de l’agressor

moltes vegades és cridar l’atenció dels demés companys per mostrar el seu poder de

violència sobre la víctima per així sentir-se més popular i tenir una imatge de noi dur.

Com he dit abans, hi ha diferents tipus d’espectadors que actuen de manera diferent

quan presencien algun tipus d’assetjament escolar, els podem dividir en quatre

categories:

Amics dels agressors: davant una situació de violència els amics dels agressors

s’uneixen a ell i inclús arriben a ficar-se en la baralla o simplement anima al

seu amic a què l’agredeixi més encara.

Passius: els espectadors passius són aquells que solament es limiten a no

cridar l’atenció però a la mateixa vegada davant una situació de violència no

fan res a respecte per aturar-la.

Defensors: aquests espectadors són aquelles persones que davant una

situació de violència defensen a la víctima i fan tot el possible perquè aquesta

no torni a patir un altre agressió.


22

La personalitat dels espectadors que presencien situacions d’assetjament

escolars tenen diverses característiques que cal explicar. Quan pensem el motiu

pel qual aquests nois que no fan res quan veuen una situació de “bullying” ens

preguntem què és el que passa per la ment d’aquestes persones i perquè no fan

res al respecte. Així, a continuació explicaré les característiques de la personalitat

d’aquests tipus d’espectadors:

No fan res al respecte i s’uneixen amb l’agressor perquè així es senten més

forts. En canvi, si es posessin del costat de la víctima es sentirien més dèbils.

Ells també disfruten amb aquestes situacions.

Creuen que protestant no aconseguiran parar la situació.

Tenen por que a l’hora de defensar la víctima, l’agressor es torni més agressiu

encara amb ells.

Quan veuen que tota la gent calla ells també callen perquè creuen que és

millor.

Cal dir que els espectadors resulten molt eficaços per solucionar aquestes situacions

de maltractament ja que moltes vegades la baralla continua depenent dels

espectadors, ja que poden seguir la baralla o aturar-la d’alguna manera.


23

3. El professorat i la família

El professorat i la família són fonamentals en la detecció dels casos de bullying i, per

tant, tenen el paper més important, ja que són els que han d’estar alerta davant

qualsevol tipus d’assetjament que es produeixi.

Podríem dir inclús que abans que es produeixi cap

situació són ells els que l’han d’evitar i adonar-se de

qualsevol símptoma que aparegui en un nen o una

nena. De la família i del professorat depenen la

resolució d’aquests problemes, ja que és crucial la

postura que adoptin en cada persona que pugui patir

“bullying”.

El professorat, davant els casos de “bullying”, sol adoptar tres tipus de resposta:

La primera, és la del “no” compromís per tenir por de perdre autoritat o ser

atacat.

La segona, la de certa complicitat amb l’agressor fent-li creure que amb allò

no es veurà implicat de cap manera en el problema.

I la tercera, tenir un compromís natural, encara que aquest es produeix en

pocs casos.

Més important encara és el paper dels pares. Els pares sovint solen estar al marge del

problema, encara que moltes vegades és perquè no s’adonen de la situació en què es

troba el seu fill o filla. Moltes vegades quan els pares sí que s’adonen del problema

dels seus fills, la primera cosa que fan es agafar a l’agressor i parlar amb ell, i aquest

acte que es produeix moltíssimes vegades, és molt poc recomanable. Els pares també

arriben a castigar al seu fill perquè el seu fill es defensi brutalment. No s’ha d’actuar

així de cap manera, encara que la intenció del pare sigui bona. Així doncs, el més

aconsellable abans de parlar amb la família o amb l’agressor, seria que les parts

implicades es comprometin a no molestar-se més, encara que tant l’agressor com la

víctima no vulguin ser amics.


24

3.1. Com saber si el teu fill és víctima de “bullying”?

Sabem que el professorat i la família són fonamentals i tenen el paper més important,

ja que són els que han d’estar alerta de qualsevol tipus d’assetjament que es produeixi,

però, com es pot saber qui sofreix “bullying”? A continuació, explicaré les

característiques principals que poden indicar qui pateix assetjament escolar, és a dir,

els símptomes d’una persona que sofreix bullying:

Si el nen o nena comença a tenir trastorns de son, per exemple, somnis de

por.

Baix rendiment escolar.

Diu moltes mentides.

Té ferides pel cos.

Si sovint arriba a casa amb la roba estirada o trencada.

Comenta que li roben les coses o si cada dia diu que perd les seves

pertinències.

No parla gaire a casa ni es veu amb els seus amics.

Està moltes hores a casa sol.

Evita sortir de casa sol i no vol fer alguns trajecte, per exemple, el trajecte de

casa a l’escola.

Manifesta angoixa quan parla.

Te molts canvis d’humor.

No vol anar a les activitats extraescolars.

Canvis d’hàbits a l’hora de menjar o dormir.

Li és igual la seva forma de vestir i el seu aspecte.

Li costa concentrar-se.

Dolors abdominals.

Trastorns en l’alimentació.


25

3.2. Com han d’actuar els pares?

Si el teu fill alguna vegada és intimidat per

un company de l’escola, cal fer-li veure que

li dones suport des del primer moment. Com

he dit abans, els pares no han de fer el que

moltíssim gent fa, i es anar a parlar amb

l’agressor amenaçant-lo o inclús agredint-li

físicament o verbalment. Evidentment el nen

no sabrà com actuar, llavors, necessita

l’ajuda del pare per saber com ha d’actuar. Si

per exemple, al nen que sofreix “bullying” li posen mots o le marginen, el que han de

fer els pares és explicar-li al seu fill o filla, amb serenitat, però directament, totes les

diverses maneres que hi ha que una persona es pot sentir ferida o incòmoda, ja que

per sentir-se així no cal patir cap de dany físic ja que el dany moral o emocional sol ser

pitjor. Així doncs, depenent de l’edat cal explicar-li què és el “bullying” sense

problemes i sense por. Si és necessari li cal dir al nen o nena que hi ha molts joves que

han arribat a suïcidar-se. Encara que sembli que no, al nen li servirà molt aquesta

conversa perquè tindrà les idees més clares. Quan la víctima torni a patir algun tipus

d’assetjament d’aquest tipus, tindrà clar que el primer que farà es:

Ignorar l‘agressor.

Fer com si no ho hagués escoltat.

No mirar-lo.

No plorar ni enfadar-se.

Fins i tot, convertir alguns comentaris seus en bromes.

Parlar amb un adult.

En cas que el nen o nena no vulgui anar al col·legi no s’ha d’obligar-lo, sinó contractar

un treballador social que l’acompanyi. Al nen cal fer-li veure que no ha d’avergonyir-se

de res. No s’ha perdre la paciència amb el nostre fill o treure importància al tema

dient-li al nen que es defensi igual que ells perquè seria pitjor. Tampoc s’ha de mostrar

gaire preocupació, sinó optimisme. És molt important investigar molt bé què ocorren

exactament i per això cal escoltar al fill sense interrupcions.


26

3.3. Quan el teu fill és l’assetjador

És evident que saber si el teu fill és víctima de bullying és molt important, però, què

passa quan el teu fill és l’assetjador? És difícil assimilar que el teu fill és l’assetjador, en

aquest cas, és imprescindible que els pares parlin primerament amb l’escola, és a dir,

amb tots els professors. Sovint, quan els pares s’adonen que el seu fill és l’assetjador el

primer que fan és respondre amb més violència encara per intentar solucionar el

problema i això és l’últim que s’ha de fer, ja que poden ser acusats de maltractament

cap al teu fill. Per això cal seguir alguns consells per tractar casos com aquests i que a

continuació esmentaré:

Investigar per què el teu fill és un assetjador.

Parlar amb tot l’equip docent del col·legi per saber l’actitud del teu fill a

classe.

Observar als amics del teu fill: les seves activitats, actituds, etc.

Transmetre confiança, perquè el teu fill vegi que pot confiar en tu.

Assimilar que el teu fill és l’assetjador.

Deixar-li clar al teu fill que pot passar si segueix amb aquesta actitud.

Parlar amb el teu fill fins que mostri les seves insatisfaccions.

Fer-li veure el seu error per tal que li demani disculpes a la víctima.

Demostrar el mateix afecte que senties abans de saber que el teu fill era

acusador.

No ignorar la situació.


27

3.4. Com han d’actuar els professors?

Com he dit abans, el paper del professorat és

igual d’important que el paper que tenen els

pares. Els professors són els que han d’estar

alerta per detectar possibles casos de bullying a

les aules. Cal dir que el paper del professorat és

bastant complicat, perquè per exemple, en una

enquesta realitzada per l’Associació Nacional de

Professors el 80% del professorat confessen que

la seva professió produeix molt estrès i per tant perjudica molt la seva salut, també la

falta de consciència per part de molts d’ells davant les conseqüències del bullying, això

és més comú entre professorat jove amb falta d’experiència. Els professors més

veterans, consideren que des de sempre hi hagut bullying i que fins ara mai se li ha

donat gaire importància i, per últim, i més important és que molts professors es troben

desprotegits i desautoritzats, ja sigui pels pares dels alumnes o pels propis alumnes. Els

agressors no solament agredeixen les víctimes sinó que també arriben a agredir els

professors, per exemple, agafant les seves pertinències i amagar-les o llençar-les.

També intenten boicotejar les classes fent gràcies i no fent cas del docent.

Hi ha professors que inconscientment i amb bona intenció fan bromes a altres alumnes

i que aquests alumnes es prenen aquestes bromes com a burles quan en veritat no és

així. Encara que a aquestes persones els molesten aquestes bromes dels professors ells

no diuen res i callen. Si per exemple, un professor li diu a un nen “surt a la pissarra

petita llagosta” els altres nens riuen i, per tant, li deixen aquest mot per sempre, és a

dir, aquest nen passaria anomenar-se “llagosta” i a partir d’aquest nom li farien més

burles com, per exemple, “el professor et diu llagosta perquè ets molt lleig”.


28

4. Escenaris on pot aparèixer una situació

de bullying

Sabem que el bullying es produeix en

qualsevol lloc, o sigui, no hi ha cap lloc

concret, però sí que cal esmentar els

escenaris més comuns on es

produeixen aquestes situacions de

violència. Generalment el lloc on més es

produeix bullying és en la mateixa

escola, és a dir, a les aules, passadissos,

banys, menjadors, patis, etc. Sovint es

produeixen a les entrades i sortides de

col·legi i en els canvis de classe.

Als patis es solen produir més agressions físiques, marginació, robatoris, etc. Els

lavabos, també són un lloc molt habitual, ja que aquest lloc és perfecte per als

alumnes, perquè allà poden parlar malament d’altres sense problemes, amagar coses,

inclús pegar a la víctima amb més comoditat. Les situacions més comunes que es

produeixen dins dels lavabos són l’amenaça i la intimidació.

Les amenaces amb armes són les menys comunes dins de les escoles, perquè, aquestes

situacions també solen ser fora del centre escolar, inclús es pot dir que és el lloc més

comú perquè els alumnes pensen que fora de l’escola evitaran que els professors

puguin actuar a l’hora de barallar-se. Altres llocs possibles són a les activitats

extraescolars, com per exemple, futbol, tenis, karate, etc. A les excursions també hi ha

moltes situacions de violència perquè alguns alumnes s’arriben a posar més nerviosos

quan surten d’excursió. Tots aquests llocs nombrats són espais físics, però cal destacar

que no solament es produeixen en aquests llocs sinó que actualment ha augmentat

considerablement el bullying a través de les noves tecnologies. (Veure pàgina 9).


29

5. Comentari del qüestionari

Poc desprès de finalitzar el primer trimestre del segon curs de batxillerat 2010 vaig

passar per les classes de segon B i quart A d’ESO del meu institut, l’IES Esteve Terradas

de Cornellà de Llobregat, un qüestionari que vaig elaborar sobre la intimidació i el

maltractament entre iguals. En total han participat 53 alumnes, és a dir, 27 alumnes de

segon d’ESO i 27 alumnes de quart d’ESO. Moltes preguntes lliures del qüestionari no

van ser contestades pels alumnes, simplement perquè no sabien què respondre.

L’objectiu principal en passar aquest qüestionari era, d’entrada, veure si, segons el

punt de vista de l’alumnat, es donaven casos de “bullying” al meu institut i els

diferents tipus d’agressions més comunes que s’hi produeixen. D’altra banda, una altra

intenció era saber amb quina freqüència es produeixen agressions a l’escola, observar

si els alumnes tenen clar el concepte del “bullying” i quines solucions aporten ells

mateixos.

5.1. Conclusions sobre els estats dels alumnes.

Dels resultats obtinguts a les enquestes, cal destacar algunes preguntes que mostren

com es senten els alumnes en el col·legi i si pateixen algun tipus de bullying. Així

doncs, cal dir que el 57% dels alumnes diuen que mai s’han sentit sols en el pati,

l’altre 37% diuen que poques vegades, i l’altre 7% estan sols al pati perquè els seus

amics no volen estar amb ells. A primera vista sembla que no són mals resultats ja que

el percentatge no és molt elevat.

Quantes vegades t'has sentit sol o sola en el pati

perquè els teus amics no han volgut estar amb tu?

56%37%

7%

Mai

Poques vegades

Moltes vegades


30

En canvi, a la classe de quart d’ESO, els resultats són una mica millors, ja que cap

alumne es sent sol als patis i un 77% dels alumnes mai es sent sol encara que l’altre

23% diu que algunes vegades sí.

Només han contestat aquesta enquesta una sola classe de quart d’ESO, amb això vull

dir que en una sola classe he pogut detectar un quants de casos de bullying perquè

encara que el 92% de classe hagi contestat que no pateix cap tipus d’intimidació, hi ha

un 4% que pateix intimidacions des de principi de curs i des de fa poc temps.

Quantes vegades t'has sentit sol o sola en el pati

perquè els teus amics no han volgut estar amb tu?

77%

23%0%

Mai

Poques vegades

Moltes vegades

Si els teus companys t'han intimidat algúna

vegada. Des de quan es produeix aquesta

situació?

92%

4% 4%

Ningu m'ha

intimidat mai

Des de fa una

setmana

Des de principi

de curs


31

Una altra pregunta que els alumnes van contestar, era sobre els llocs més comuns on

es solen produir aquestes situacions d’intimidació o maltractament. De tots els

alumnes de segon i quart d’ESO el 34 % creu que el lloc més comú on es produeix més

intimidacions o maltractament són a les classes, l’altre 38 % creu que es produeix als

patis i el 28 % creu que al carrer.

Si algun alumne és intimidat per alguna persona el primer que ha de fer seria parlar

amb els pares, professors o com a mínim altres companys que siguin amics seus, en

canvi, gràcies a l’enquesta podem veure com el 11% de tots els alumnes de segon i

quart d’ESO no parla amb ningú en cas d’intimidació. També podem saber que el 66%

d’alumnes considera que no pateix cap tipus d’intimidació. Hi ha un 7% que parlen

amb el professor i un 9% que ho parla amb la família.

En quins llocs es solen produir aquestes

situacions de maltractament?

28%

38%

34%

A classe

Al pati

Al carrer

Si algú t’intimida parles amb algú d’allò que et

succedeix?

66%

11%

7%

9%

7% No m'intimiden

No ho parlo amb

ningu

Amb els professors

Amb la familia

Amb els companys


32

Quan vaig elaborar l’enquesta la pregunta “14” era la més interessant per a mi ja que

era molt important que la gent contestarà amb sinceritat perquè amb aquesta

pregunta es podia saber amb plenitud si en el meu centre es donen intimidacions amb

freqüència.

Aquests resultats són solament de la classe de quart A d’ESO i es pot dir que són

resultats molt preocupants perquè ni un sol alumne ha contestat que mai es donen

casos d’intimidació. El 77% de la classe diu que poques vegades es donen intimidacions

però l’altre 23 % diu que moltes vegades hi ha intimidació a l’escola. Vull comentar que

la poca gent que ha contestat en l’opció de “Moltesvegades”, al costat, ha dibuixat

signes de “+”, inclús han posat un comentari com per exemple “cada dia”.

Aquests resultats són preocupants perquè si en una sola classe han contestat això, si

les enquestes les haguessin contestat tots els alumnes de quart d’ESO, els resultats

s’intueix que serien força pitjors.


succedeix?

77%

23%

0%

Mai

Poques vegades

Moltes vegades


33

A la classe de segon d’ESO els resultats d’aquesta pregunta són similars als de quart,

encara que l’única diferència és que el 33% dels alumnes han contestat que mai hi ha

intimidacions al centre, un altre 44% diu que poques vegades i l’altre 33% que no és

poc, diu que moltes vegades. A continuació podem observar els resultats de la classe

de segon d’ESO:

5.2. Conclusions sobre l’opinió dels alumnes

Un altre qüestió molt important és saber quines són les formes més freqüents

d’intimidació i maltractament entre companys. A continuació podem observar quina és

l’opinió de l’alumnat de segon i quart sobre aquest assumpte.


succedeix?

46%

35%

18%

Mai

Poques vegades

Moltes vegades

Quins són les formes més freqüents d’intimidació i

maltractament entre companys?

19%

47%

5%

0%

15%

14%No ho se

Posar mots o deixar en

ridicul

Agredir fisicament

Robar

Amenaces

Aillament, no juntar-se,

etc.


34

El 19% dels alumnes no saben quines són les formes més freqüents d’intimidació.

Segons els resultats la forma més freqüent és posar mots o deixar en ridícul o les

amenaces, amb un 47% i 15% seguidament.

Saber la reacció dels alumnes quan es troben davant una situació d’intimidació cap a

un altra company nostre és molt important, per tant, a l’enquesta, també vaig elaborar

una pregunta al respecte.

Com es pot observar, el 38% dels alumnes no farien res al respecte, l’altre 32%

d’alumnes intentaria tallar la situació personalment i l’altre 29% tampoc faria res

encara que pensen que haurien de fer alguna cosa. De 52 alumnes, solament una

persona avisaria alguna persona que pugui parar la situació. Aquestes dades

reflecteixen la poca importància que li arriben a donar alguns alumnes davant

aquestes situacions.

Solament explicaria aquestes dades la por o el temor que puguin tenir alguns alumnes

davant aquestes situacions.

5.3. Conclusions finals per als professors

Després de veure els resultats de totes les enquestes, que han de portar a la reflexió, i

que només han estat contestades per dues classes d’ESO, que en total sumen 52

alumnes. Crec que caldria augmentar la supervisió en tots els àmbits de l’escola.

Inclús també fer reunions amb els pares per informar tot el que calgui sobre el

bullying. I, si és possible, rebre a les classes de tutoria informació per part d’un

especialista sobre el bullying.

Què fas quan un company teu n’intimida un altre?

38%

29%

1%

32% Res, passo del tema

Res, pero crec que hauria

de fer alguna cosa

Aviso alguna persona que

pugui parar la situacio

Intento tallar la situacio

personalment


35

Annexos:


36

6. Pel·lícula “Cobardes”

6.1. Sinopsi

Gaby és un noi de catorze anys que té por d'anar a l'escola. La seva por és a causa d'un

company de la seva classe anomenat Guille, el qual lidera un petit grup de nois que es

dediquen a fer mal a Gaby fent tot tipus de coses.

Però al mateix temps en Guille també té por de

defraudar al seu pare. Tant els pares d’en Gaby

com els d’en Guille també tenen les seves pors a

diverses coses. Primerament, Joaquim, el pare d’en

Guille treballa en una empresa d’alarmes i té por

de perdre la seva feina, i Merche, la seva mare té por que la seva família fracassi. En

canvi Guillermo, el pare d’en Guille té molta por al

poder que l’envolta, ja que ell és polític. Magda, és

el nom de la mare d’en Guille i té por de no conèixer

al seu propi fill. Després està Silverio, propietari

d’una pizzeria, aquest és l’únic personatge que

sembla que no té gens de por a res i que també és l’únic que sap tot el que li passa a

Gaby. Gràcies als consells que aquest li dóna a Gaby, va poder definitivament acabar

amb l’horrorosa situació a què Gaby es trobava i

planifica una trampa perquè no tornin a molestar-lo

mai més. Aquest pla consistia en gravar en Guille

mentre li pegava a en Gaby, per així poder amenaçar-

lo dient-li que ho diria als seus pares. Una vegada en

Gaby va poder combatre la seva situació i acabar-la

definitivament, en propi Gaby es va convertir en agressor d’un altre company de la

seva classe.

6.2 Anàlisi de la pel·lícula

Amb aquesta pel·lícula, una persona que no sap què és exactament el concepte

“bullying”, després d’haver vist aquest concepte li queda molt ben entés ja que a la

pel·lícula contínuament es poden observar moltes característiques pròpies del bullying.

Només començar la pel·lícula ja es pot observar amb el sempre fet de veure al noi que

aquest no té gaire amics, també qui és l’acosador, al qual ja es veu que és un noi

popular, intel·ligent inclús el líder d’aquest grup d’amics amb qui està.


37

Un altra cosa molt clara que es pot observar és l’ambient i la poca comunicació dels

pares tant de la víctima com de l’acosador, és a dir, d’en Gaby i d’en Guille. A la

pel·lícula el professorat i pares mostren cert passotisme respecte a les situacions

violentes que es mostren ja que arriben a confondre de manera molt injusta que la

víctima en veritat és l’agressor i l’agressor és víctima, dient inclús que l’agressor, o sigui

en Guille, està millorant el seu rendiment acadèmic i en Gaby baixant el seu

rendiment quan a la pel·lícula es mostra com en Gaby està bastant atent a les classes

encara que no estigui molt però a causa de l’assetjament que li estan causant.

Ni els pares, ni els professor són capaços d’indentificar qui és la víctima realment, i

aquest fet és molt habitual avui en dia als col·legis.

Només començar la pel·lícula podem veure com

al protagonista li envien missatges al telèfon

posant-li amenaces o burles i li posen malnoms,

ja que li diuen “zanahoria” pel simple fet de tenir

el cabells de color taronja. Cal dir que a la

pel·lícula no solament l’agredeixen físicament

sinó que l’arriben a insultar, escopir, ficar-li objectes a la motxilla per tal que l’inculpin

sense que hagués fet res i així fer que els companys i professors pensin que és un

lladre, el tanquen al lavabo mentre cremen una paperera posant la seva vida en perill,

el persegueixen sempre corrent fins a casa per agredir-lo o robar-li, etc.

El protagonista reflecteix molt bé les conseqüències del seu problema i el problema del

bullying en general ja que hi ha moments del protagonsita que fins i tot arriben a

emocionar l’espectador i que podem veure com poc a poc el protagonista és més feble

psicològicament. Hi ha una escena que reflecteix

perfectament com el seu estat d’ànim i la seva feblesa

psicològica són mínimes. En aquesta escena es pot

observar com el protagonista està jugant a un joc i on

el propi protagonista del joc està a dalt d’un edifici

molt alt i en Gaby decideix suïcidar-se. Això és una

característica clara de les conseqüències que pot

arribar a causar el bullying.

Aquest cas de la pel·lícula és un cas una mica sorprenent, ja que al final de la pel·lícula

en Gaby acaba superant el seu problema amb els companys que li feien bullying i dic

sorprenent perquè en Gaby una vegada ha superat el seu problema i agafa el control

de la seva pròpia situació respecte als companys, ja que és el propi Gaby qui finalment

acaba fent bullying a un altre company de la seva classe. Això no és d’estranyar ja que

han passat diversos casos a la vida real on la pròpia víctima acaba sent agressor.


38

7. Qüestionari.


39

10. S i algú t’intimida parles amb algú d’allò que et succedeix?

a. Ningú m’intimida.

b. No ho parlo amb ningú

c. Amb els professors

d. Amb la família

e. Amb els companys

11. Si has intim idat a lgun company teu t’ha dit algú alguna cosa al respecte? (pots triar més d’una

resposta).

a. No he intimidat ningú

b. Ningú m’ha dit res

c. Sí, als me us professors els ha semblat mala ment.

d. Sí, a la meva família li ha semblat malament.

e. Sí, als me us companys els ha semblat malament.

f. Sí, la meva familia m’ha dit que esta va bé.

g. Sí els meus professors m’han dit que està bé.

h. Sí, els me us companys m’han dit que està bé.

12. S i has participat en s ituacions d’intim idació cap als teus companys, per què ho vas fer? (pots triar més

d’una resposta)

a. No he intimidat a ningú.

b. No ho sé.

c. Perquè em provoquen.

d. Perquè son diferents (gitanos, paios….)

e. Perquè eren més dèbils.

f. Per molestar.

g. Per gastar una broma.

h. Altres…… ……… ……… …… …..

13. Quins són les dues formes més freqüents d’intimidació i maltractament entre companys?

a. No ho sé.

b. Posar mots o deixar en ridícul

c. Agredir fís icament

d. Robar

e. Amenaces

f. Aïllament, no juntar-se.

g. Altres…… ……… ……… …… ….

14. Amb quina freqüència es donen intimidacions al teu ce ntre?

a. Mai

b. Poques vegades

c. Moltes vegades

15. Què penses dels nois i de les noies que intimide n a altres companys?

a. Que no sé per què es fiquen amb ells.

b. Que són més forts.

c. Que ho fan amb intenció de fer una broma.

d. Altres…… ……… ……… …… .

16. Què fas quan un company teu n’intimida un altre?

a. Res, passo del tema

b. Res, però crec que hauria de fer alguna cosa.

c. Aviso algú que pugui parar la situació.

d. Intento tallar la situació personalment.

17. Què hauria de passar perquè s’arreglés la intim idació o maltracta ment?

a. No es pot arreglar.

b. No ho sé.

c. Que es faci alguna cosa (explica breument el que i qui ho hauria de fer: familia, professorat,

companys… ):


40

8. Entrevista a M. S. G. (Psicòloga col·legiada amb número 13901)

1. Què és el Bullying?

Bullying és una paraula anglesa que significa intimidació. El Bullying (també conegut com assetjament escolar) es refereix a qualsevol forma de maltractament psicològic, verbal o físic produït entre escolars de forma reiterada al llarg d'un temps determinat. 2. Com poden saber els pares que el seu fill / a pot estar patint assetjament escolar? És bastant comú que l’assetja’t viu terroritzat amb la idea d'assistir a l'escola i que es mostri molt nerviós, trist i solitari en la seva vida quotidiana. 3. Es culpable la família de la conducta de l’agressor?

En els assetjaments escolars, s'identifica la probable existència d'una educació familiar molt permissiva, que afavoreix que el nen mostri dificultats per posar-se en el lloc de l'altre i que el seu nivell de frustració sigui molt baix. 4. Quines conseqüències psicològiques ocasiona el bullying als agressors i les víctimes? En els agressors, les conductes d'assetjament poden fer-se cròniques i convertir-se en una manera il·legítima d'aconseguir els seus objectius, amb el consegüent risc de derivació cap a conductes delictives, incloent violència domèstica i de gènere. En les víctimes, pot ocasionar la deterioració de l'autoestima, ansietat, depressió, fòbia escolar i intents de suïcidi, amb repercussions negatives en el desenvolupament de la personalitat, la socialització i la salut mental en general. 5. Com podries resumir la personalitat de l'agressor? Normalment l'agressor o assetjador no té perquè patir cap trastorn de personalitat, sinó que fonamentalment presenta absència d'empatia, que explicaria la seva incapacitat per posar-se en el lloc de l'assetjat i ser insensible al sofriment d'aquest, presentin un nivell de frustració molt baix i algun tipus de distorsió cognitiva, a eludir l'evidència dels fets i delegar les responsabilitats en uns altres.


41

6. Què creu que hauria de fer un pare que descobreix que el seu fill està patint assetjament escolar? I un professor? - Cal convèncer a la víctima del fet que recorri a l'ajuda dels seus pares i professors i denunciar al més aviat possible aquesta situació. - Parlar calmadament amb el seu fill(a) sobre les raons de participar en aquests comportaments. Per ajudar-ho, necessita saber que pot comptar amb l'ajuda dels adults en qualsevol moment, i així, anar recuperant la confiança i poder superar aquesta situació. - Informar al Director o Coordinador de l'escola de qualsevol incident d'abús o intimidació, fins i tot si el seu fill(a) ha participat en aquests comportaments. Això els ensenyarà a ser responsables del seu propi comportament. També buscar ajuda de fora. El comportament d'abús o intimidació requereix un abordatge integral. El psicòleg o conseller pot oferir més suggeriments o de treballar amb el seu fill(a) per desenvolupar noves habilitats emocionals i socials. Parlar calmadament amb el seu fill(a) sobre les raons de participar en aquests comportaments.

7. És més comú l'assetjament escolar entre nens o nenes? Els casos de bullying solen donar-se en nens i nenes, sent lleugerament major el percentatge de nenes en el perfil de víctimes.

8. Quines són les principals causes d'assetjament escolar? Les principals causes depenen de les característiques psicològiques de l'agressor, del seu entorn familiar i escolar. Però també poden influir elements externs com la televisió, ja que la violència en els mitjans té efectes sobre la violència real, sobretot en nens.

9. Quant temps pot durar?

El temps durant el qual la víctima cregui que encara pot ser novament blanc d'atacs. 10. L'assetjament escolar, es produeix més en col·legis privats o públics? A quines edats afecta més? No hi ha cap estadística que demostri si es dóna més en col·legis públics o privats Els casos de bullying solen donar-se en nens i en nenes en procés d'entrada a l'adolescència (12-13 anys).


42

11. Com creu que podria prevenir l'assetjament escolar? Prevenir el bullying, requereix una intervenció simultània sobre factors individuals, familiars i socioculturals. Prendre mesures concretes sobre la població de risc, o sigui els adolescents, i promoure una canvi de mentalitat respecte a la necessitat de denúncia dels casos d'assetjament escolar, encara que ells no siguin les víctimes, i també formar al professorat en habilitats adequades de prevenció i resolució de conflictes escolars, amb la finalitat de millorar la convivència educativa i prevenir la violència, ensenyant a resoldre conflictes de forma constructiva: pensant, dialogant i negociant.

12. Quin tipus de violència creu que és pitjor, la violència física, psicològica o verbal? Tots els tipus de violència són dolents, però de totes les modalitats la més difícil de combatre és la psicològica, per ser una actuació freqüentment invisible i que no deixa petjada. 13. Podria donar una opinió personal?

No cal confondre aquestes situacions amb els típics alts i baixos que es produeixen en les relacions entre els alumnes perquè aquests són fenòmens pertorbadors però no són veritables problemes de violència, encara que poden degenerar en ells si no es resolen de forma adequada. Per prevenir, és convenient deixar de pensar “que tot això és normal entre escolars”, i “que es tracta de bromes de criatures”.

.


43

9. Conclusions

Les agressions escolars són el conjunt de maltractament físic, psicològic i verbal entre

escolars que es repeteix durant un temps. Hi ha d’haver una víctima i un agressor. La

paraula “bullying” significa en anglès maltractament. Aquest concepte inclou

principalment la violència física. En canvi, el “mobbing” inclou la violència verbal. El

primer psicòleg i més important que va dedicar tots els seus estudis a les agressions

escolars, és a dir, al bullying, va ser el noruec Dan Olwes a l’any 1973. El més important

a l’hora d’estudiar els tipus d’agressions, és tenir en compte els efectes que poden

produir a les víctimes. El bullying poc arribar a provocar conseqüències irreversibles

sobre la víctima tant psicològiques com físiques.

El bullying és un tema preocupant que, d’altra banda, costa de detectar. Posar mots,

agredir físicament, aïllament, intimidació són les agressions més habituals. Les

persones que utilitzen la seva força per ficar-se amb els més dèbils solen fer-ho

motivats per una autoestima baixa, és a dir, per una gran inseguretat emocional. La

característica principal de l’agressor és el saber utilitzar el seu poder sobre altres

persones. Sovint, els agressors són corpulents. La pressió en grup condiciona molt

l’actitud de cada persona i això fa que es comporti l’agressor d’una manera violenta.

Les víctimes solen ser més dèbils i bastants innocents, sense amics o sense cap tipus de

recolzament de companys, i que també solen ser una mica insegures com els propis

agressors.

Un agressor sempre serà agressor si no s’atura a temps la situació. Els espectadors són

molt importants, inclús es pot dir que són els que tenen més facilitat alhora de parar

una situació de violència escolar. La pel·lícula Cobardes és un clar exemple de bullying.

A través del visionat d’aquesta pel·lícula resulten molt més fàcils d’entendre diversos

aspectes relacionats amb el bullying. L’entrevista realitzada a una psicòloga

acostumada a tractar amb casos d’assetjament, em va ajudar a veure’ls d’una manera

més propera.

L’enquesta que vaig elaborar, permet observar diferents punts de vista de l’alumnat.

Concretament dels alumnes de segon i quart d’ESO. És evident que no tenen una idea

molt clara del concepte de bullying, però sí que saben detectar quan es produeix o

quan viuen una situació d’assetjament. La meva conclusió final, deduïda a partir dels

resultats de l’enquesta, és que caldria informar més l’escola, tant als alumnes com als

pares, sobre l’abast i les conseqüències del bullying.


44

10. Bibliografia

Llibres:

ANEAS SÁNCHEZ, Asela (2009) Acoso escolar y convivència en las aulas. Editorial:

Formació Alcalá. Jaén.

BARBA, Joaquina. (2010) SOS! Bullying: [entendre l'assetjament escolar]. Edicions del

Bullent. Picanya (València).

BEANE, Allan L. Bullying : aulas libres de acoso. Graó. Barcelona, 2008.

CEREZO, Fuensanta. (2010) Intervención psicoeducativa y tratamiento diferenciado del

bullying : concienciar, informar y prevenir. Pirámide. Madrid.

HARRIS, Sandra / GARTH F. Petrie. (2003) El acoso en la escuela. Ediciones Paidós

Ibérica. Barcelona S.A

MACFARLANE, Aidan (2005). Bullying : quan els joves són víctimes i agressors : una

guia per a fer front als maltractaments. Bromera. Alzira.

RODRÍGUEZ, Nora . (2004) Stop Bullying. Primera edició. Barcelona: RBA.

Pàgines web:

http://www.acosomoral.org/

http://www.colegiointernacional.edu.mx/tips-bullying-cim.pdf

http://www.digibug.ugr.es/bitstream/10481/863/1/15887303.pdf

http://www.xtec.cat/~jcollell/ZHomo%20Bullying%20Racista.htm

http://www.slideshare.net/calapatardo/bullying-1449322

http://www.guiainfantil.com/educacion/escuela/acosoescolar/papelpadres.htm

http://www.consejos-e.com/Documentos/Sociedad-Ninos-Jovenes-Todos-los-

publicos/Bullying-hay-que-actuar-al-primer-sintoma_1173.html

tr: el bullying escolar - cornella.cat³/treballs de recerca... · tr: el bullying escolar 2n...

Documents