solucions ciencies per al món contemporani 1batx

S O L U C I O N A R I

UNITATS DIDCTIQUES

33

AC T I V I TAT S D A P R E N E N TATG E

1. La matria fosca no es pot observar pel fet que no emet ni reflecteix prou ra-diaci. La matria atmica s la que constitueix la matria visible.

2. s lenergia que provoca la fora de repulsi entre les partcules. s de signecontrari a la fora de la gravetat.

3. Sn les segents: Teoria de la gran explosi o Big Bang. Teoria de lestat estacionari o de la creaci contnua.La teoria de la gran explosi o Big Bang, com es comenta a la pgina 14, ofe-reix dues possibilitats: la de lUnivers en contnua expansi i la de lUniverspolsant.

4. La radiaci de fons s una radiaci molt feble que es considera leco de la granexplosi inicial de lUnivers en expansi.

5. El desplaament de les plaques litosfriques provoca: La formaci de serralades, en plegar-se els sediments acumulats a les con-

ques de sedimentaci a causa del xoc de dues plaques i tamb a lascenside magma originat a les zones de fregament existents, on una placa passaper sota duna altra (subducci).

Generaci de sismes, produts per la fricci entre les plaques que es des-placen entre si.

Formaci de volcans, quan surt a fora el magma originat a les zones de fric-ci de les plaques.

6. Els ssers vius es caracteritzen perqu: Actuen espontniament i amb una certa intencionalitat realitzant les tres

funcions vitals, que sn nutrici, reproducci i relaci. Sn ssers molt complexos. Estan constituts per una cllula (unicellulars) o diverses (pluricellulars). La informaci biolgica sobre la seva estructura corporal i el seu funciona-

ment es troba en els cids nucleics. Mantenen relativament constant el seu medi intern.

7. La matria orgnica est constituda, bsicament, per toms de carboni (C) idhidrogen (H), mentre que la matria inorgnica no, s a dir, no cont C niH en una proporci predominant. La matria orgnica es troba en la naturanoms formant part dels organismes i de materials derivats, com el petroli,mentre que la matria inorgnica, tamb denominada matria mineral, cons-titueix els minerals, les roques i laigua.

Unitat 1. Lorigen de lUnivers i de la vida

34

Les cllules eucariotes tenen nucli, s a dir, presenten el material gentic en-voltat per un embolcall nuclear. Les cllules procariotes no tenen el materialgentic embolicat per una membrana, per la qual cosa no tenen nucli.

8. Un gen s un segment dcid nucleic amb informaci sobre un determinatcarcter biolgic i que, per tant, es pot transmetre als descendents (s una uni-tat dinformaci hereditria).

9. Pasteur va introduir un brou de cultiu en un matrs de coll llarg i estret. Vaescalfar el coll del matrs fins a corbar-lo en forma de coll de cigne, amb lex-trem obert. Desprs va bullir el contingut del matrs per destruir qualsevolforma de vida. A continuaci va deixar que es refreds el brou.Va veure que, malgrat que hi entrava aire, si el matrs es mantenia vertical, noes produa la contaminaci microbiana del brou, fins i tot desprs de molttemps, pel fet que els microorganismes no podien ascendir pel coll del reci-pient. Per si sinclinava fins a posar en contacte el brou amb el fons de la cur-vatura del coll (plena de microbis), es produa la contaminaci microbianadel brou.

10. Latmosfera terrestre primitiva s la que tenia la Terra quan, fa uns 3 500 mi-lions danys, es van formar els primers ssers vius. Estava constituda, bsica-ment, per hidrogen (H2), aigua (H2O), amonac (NH3) i alguns hidrocarburs,com el met (CH4). Cal ressaltar que no contenia oxigen.

11. Un coacervat era una estructura tancada formada per un embolcall de pol-mers en linterior del qual hi ha enzims capaos dunir les petites molculesque entren i formar aix els polmers. Daquesta manera, els coacervats tin-drien un metabolisme molt senzill que els permetria crixer i dividir-se.

12. Segons la hiptesi de lendosimbiosi, la cllula eucariota es va formar a par-tir duna cllula eucariota que hauria englobat diverses cllules procariotesque, en comptes de ser digerides, van ser aprofitades, i entre totes es va esta-blir una relaci de simbiosi. Aix, cadascuna daquestes cllules englobadesshauria transformat en un orgnul cellular. Dacord amb aquesta hiptesi,els cloroplasts procedirien dels cianobacteris; els mitocondris, dels bacterisaerbics; els cilis i els flagels, dels bacteris espiroquetes, etc.

AC T I V I TAT S F I N A L S

13. LUnivers observable s la part que podem observar o deduir de lUnivers,que s el conjunt de tota la matria i energia existent i lespai en qu es tro-ben.


35

14. Una galxia s un conjunt destrelles i de pols csmica que es mou junt perlespai.

15. Lou csmic o tom primitiu s el nucli inicial a partir del qual shan originatles galxies, segons la teoria de la gran explosi. Aquest ou csmic estava constitut per neutrons que, en descompondres, vangenerar protons i electrons, els quals es van aglutinar i van formar toms dhidrogen i dheli, a partir dels quals es van crear els toms de la resta dele-ments.

16. Quan diem que lUnivers est en expansi, volem dir que totes les galxies oels cmuls de galxies sallunyen entre si.

17. A partir de la denominada singularitat inicial es va produir la gran explosi queva projectar tota lenergia i la matria que hi ha avui. Des daquest instant, lUnivers est en expansi contnua.Progressivament, la temperatura va disminuir i les quatre forces naturals (lagravetat, la interacci nuclear forta, la fora electromagntica i la interaccinuclear feble) van separar-se entre si. Al mateix temps es van anar constituintels diferents tipus dtoms.

18. Duna banda, perqu sha dedut que el valor de la densitat de lUnivers coin-cideix amb la densitat crtica necessria perqu es constitueixi la matria for-mada per toms. Si la densitat fos superior a la crtica, lUnivers es contrauria.Daltra banda, sha observat que les galxies ms llunyanes shavien acceleratfa uns 4 000 milions danys en sentit contrari al que determinaria la fora dela gravetat. s a dir, lUnivers est en expansi contnua a causa de la fora derepulsi de lenergia fosca.Aquestes dues observacions han perms concloure que lUnivers no es con-traur i, per tant, la teoria de lUnivers polsant es considera incorrecta.

19. sser viu s aquell que t una estructura material molt complexa i que s ca-pa de fer les tres funcions vitals (nutrici, relaci i reproducci).La vida s la propietat de determinats ssers (els anomenats ssers vius) denodrir-se, relacionar-se i reproduir-se, propietat que els diferencia dels ssersinerts o ssers no vius.

20. Els ssers vius i els ssers inerts o inanimats sn ssers materials, tridimensio-nals i constituts en part (ssers vius) o totalment (ssers inanimats) per mat-ria inorgnica, encara que noms sigui en estat lquid.

21. La fisiologia dels ssers vius s el conjunt de les seves funcions vitals i lanato-mia s la seva estructura interna i la seva forma corporal.

36

22. La nutrici s la funci de captar matria i energia de lexterior, a fi de man-tenir lestructura, crixer, desenvolupar-se i fer la resta de funcions vitals.

La relaci s la funci de captar estmuls de lexterior i elaborar-hi respos-tes adequades.

La reproducci s la funci doriginar individus nous, iguals o semblants alprogenitor o progenitors.

23. Lhomestasi s la qualitat que tenen els ssers vius de mantenir relativamentconstant el seu medi intern.

24. El procs de levoluci qumica fins que es va formar la primera cllulacomprn els passos segents: Formaci de latmosfera primitiva. Formaci del brou primitiu. Formaci de les membranes. Constituci dels coacervats. Sntesi de protenes enzimtiques. Sntesi dels cids nucleics. Formaci del protobiont.

25. El brou primitiu s el nom que van donar a la barreja daigua i de molculesorgniques (de C, H, O i N) que es van acumular a la hidrosfera primitivaquan es va refredar la Terra.

26. Els coacervats, segons Oparin, shaurien format al mar primitiu i estarien deli-mitats per un embolcall de polmers. Les microesferes, com afirmava Fox, esvan desenvolupar en zones volcniques i estarien delimitades per un embolcallproteic. Totes dues eren estructures tancades capaces de crixer i dividir-se.

27. Segons la hiptesi de lendosimbiosi, els mitocondris shaurien originat a par-tir dels bacteris aerbics, i els flagels, a partir dels bacteris espiroquetes.

28. Dacord amb la hiptesi autgena, els orgnuls citoplasmtics de la cllulaeucariota (nucli, reticle endoplasmtic, aparell de Golgi i vacols) shaurienformat per compartimentaci duna gran cllula procariota.

29. Es considera que els primers ssers vius pluricellulars es van formar a partirde les colnies temporals que van originar els organismes unicellulars.

30. Les cllules que van constituir els primers ssers pluricellulars es van haverdespecialitzar en diferents funcions integrades i coordinades entre si.


37

31. Els primers organismes procariotes van obtenir lenergia de les molcules org-niques, que constituen el brou primitiu, a travs dun procs denominat fer-mentaci. Posteriorment i abans que sacabessin aquestes molcules orgni-ques, van aparixer les espcies procariotes, que podien obtenir lenergia perviure a partir de lenergia solar mitjanant el procs de la fotosntesi.

32. Des dels ms antics fins als ms moderns seguirien aquest ordre: Procariotes. Eucariotes unicellulars. Eucariotes (sha de suposar que es refereix als colonials). Eucariotes pluricellulars. Plantes. Animals.

33. Organismes procariotes i organismes eucariotes unicellulars.

R E F L E X I I D E BAT

34. Les conseqncies principals derivades de la teoria de la relativitat sn: El temps absolut no existeix, ja que la durada dun succs depn de la velo-

citat del sistema en qu es realitza. Lespai i el temps constitueixen una mateixa realitat, denominada espai-

temps. La massa i lenergia sn dos aspectes duna mateixa realitat fsica i una es

pot convertir en laltra. La llum est constituda per quanta denergia lluminosa o fotons que amb

prou feines tenen massa quan estan en reps i que es propaguen seguint unmoviment ondulatori.

39


1. Serien idntiques o, amb molta ms probabilitat, shaurien extingit totes, s adir, ja no hi hauria vida a la Terra.

2. No, ja que no afecten el material gentic que transmetr als seus descendents.

3. No, ja que les modificacions duna estructura corporal a causa de la seva fun-ci, com, per exemple, un augment de la musculatura a causa de lesport, noafecten el material gentic que lindividu pot transmetre als seus descendents.

4. a) Si es considera que el color del pelatge dels animals no est influt per lam-bient, el lamarckisme no proporcionaria cap explicaci sobre per qu elsssos dEuropa i Amrica sn bruns i els del pol Nord sn blancs. Si esconsidera que el nombre dhores de sol s que influeix en el color del pe-latge, el lamarckisme diria que a causa del nombre ms gran dhores de sola Europa i Amrica del Nord el color del pl senfosqueix i que aquestcarcter es transmetria als descendents. Segons el darwinisme, el procsevolutiu que ha originat aquestes espcies dssos diferents s que el pe-latge blanc dels ssos polars els permet acostar-se a les seves preses, les fo-ques, sense ser vistos, mentre que per passar inadvertits en un bosc el mi-llor s tenir un pelatge marr. A causa de la variabilitat de la descendncia,uns ssos neixen ms clars que daltres i, com que noms els animals quemengen arriben a ledat de la reproducci, nicament aquests transmetenles seves caracterstiques als seus descendents. Aix, al pol Nord els que te-nien ms possibilitats darribar a ledat de la reproducci eren els ms clars,mentre que en els boscos els que tenien ms possibilitats eren els ms fos-cos.

b) El lamarckisme afirmaria que determinats ocells que vivien en zones la-custres en qu abunden petits organismes aqutics (petits crustacis, lar-ves dinsectes, petits cucs, etc.) cada dia sesforaven a capturar-los ambel bec. Aix va fer que, al llarg dels anys, els seus becs es modifiquessin unamica per capturar millor laliment. Aquestes modificacions es van trans-metre als descendents i aix, generaci a generaci, va acabar formant-seel complex bec filtrant dels flamencs. En canvi, els pardals viuen en zonesseques amb abundncia de gramnies, s a dir, amb gran quantitat de lla-vors, que constitueixen la major part de la seva dieta. Els precursors delspardals dia a dia sesforaven a recollir llavors amb el bec, la qual cosa vaprovocar que, al cap dels anys, els seus becs es modifiquessin una mica peragafar millor les llavors. Aquestes modificacions es van transmetre als des-cendents i aix, generaci a generaci, va acabar formant-se el bec fort icurt tpic dels pardals. Per al darwinisme, a causa de la variabilitat de ladescendncia, en lespcie precursora dels flamencs uns individus van ni-

Unitat 2. La teoria de levoluci i lorigen de lsser hum

40

xer amb el bec ms apte per filtrar microorganismes que daltres i, comque noms els animals que mengen arriben a ledat de la reproducci, ni-cament aquests van transmetre les seves caracterstiques als seus descen-dents. Aix, generaci a generaci, es va anar formant el complex bec fil-trant dels flamencs. De la mateixa manera, a causa de la variabilitat de ladescendncia, en lespcie precursora dels pardals, uns individus van ni-xer amb el bec ms apte per recollir i trencar llavors que daltres i, com quenoms els animals que mengen arriben a ledat de la reproducci, nica-ment aquests van transmetre les seves caracterstiques als seus descen-dents. Aix, generaci a generaci, es va anar formant el bec fort i curt delspardals.

c) Per al lamarckisme, el fet que determinats bacteris estiguessin situats enzones on la concentraci dantibitics era tan baixa que els permetia so-breviure va fer possible que desenvolupessin algunes vies metabliquesper destruir aquestes petites quantitats dantibitics i aquestes modifica-cions es van transmetre als bacteris fills. Aix, generaci a generaci, elsbacteris es van acostumar a viure sense problemes en concentracions msaltes dantibitics. Segons el darwinisme, a causa de la variabilitat de ladescendncia, uns bacteris naixien amb alguna caracterstica (el neodar-winisme aclariria que seria a causa duna mutaci) que els permetia sobre-viure en ambients amb petites concentracions dantibitics. Aquests bac-teris serien els nics que sobreviurien i, per tant, els nics que transmetrienles seves caracterstiques a la generaci segent. La repetici daquest pro-cs, generaci a generaci, seria la que originaria bacteris cada vegada msresistents als antibitics.

d) El lamarckisme afirmaria que els animals excavadors, com, per exemple,els talps, com que gaireb mai fan servir els ulls per veure-hi, amb prou fei-nes mourien les parpelles ni els msculs oculars per enfocar i aix fariaque, per falta ds, aquestes estructures satrofiessin, s a dir, quedessinmolt petites i amb poca mobilitat, com queda un bra desprs destar en-guixat alguns mesos. Aquest grau datrfia es transmetria als descendentsi aix, generaci a generaci, continuant amb la vida danimal excavador,els individus ja naixerien amb els ulls atrofiats. Segons el darwinisme, acausa de la variabilitat de la descendncia, en lespcie precursora dun ani-mal excavador, com, per exemple, el talp, alguns individus van nixer ambels ulls ms petits que daltres i com que en els animals excavadors els ullsno aporten cap avantatge sin certs desavantatges, com dolor, ferides i in-feccions, noms els individus que tenien els ulls molt petits sobrevivien iarribaven a ledat de la reproducci, per tant, nicament ells van transme-tre les seves caracterstiques als seus descendents. Aix, generaci a gene-raci, es va anar arribant a uns animals que tenien els ulls molt petits, gai-reb immbils i no funcionals, s a dir, uns ulls atrofiats.


41

5. Aquesta pregunta es fa abans dexplicar el neodarwinisme, per la qual cosa enla resposta noms shan dutilitzar els termes del darwinisme clssic. Segonsaquest, la ra bsica seria que els pinsans que van arribar a les diferents illesvan trobar molts tipus daliments disponibles que cap altre animal aprofitava,ja que com que eren unes illes volcniques molt recents encara no havien es-tat colonitzades per altres animals. A ms, com que unes illes eren ms jovesque daltres, i les unes molt ms altes que les altres, tenien una vegetaci moltdiversa i unes condicions ambientals tamb diferents. Per exemple, hi ha illessense vegetaci, mentre que daltres tenen boscos humits en els punts msalts. Aix va afavorir que, a causa de la variabilitat dels descendents, els unstinguessin ms facilitat per alimentar-se duna forma i els altres, duna altra.Trobar-se en grups diferenciats va permetre que els primers es reprodussinentre si i els segons tamb ho fessin noms entre si. Aquest procs es va anarrepetint i en els anys de falta daliment nicament els que havien nascut ambles caracterstiques ms adequades van arribar a ledat de la reproducci i no-ms ells van transmetre les seves caracterstiques als descendents. Al final, des-prs de moltes generacions, els diferents grups de pinsans eren tan diferentsque ja no es podien reproduir entre si, s a dir, ja eren espcies diferents. Comque a ms daquest allament alimentari, que s un tipus dallament ecolgic,tamb hi ha un cert grau dallament geogrfic entre les diferents illes, ja queper a un pins resulta difcil passar duna illa a una altra, van aparixer esp-cies que noms es troben en una de les illes i no en les altres.

6. s degut al fet que sn rgans que no impliquen cap inconvenient per a lin-dividu, s a dir, cap minva de capacitat de supervivncia i, per aix, la seleccinatural no hi actua en contra. Aix, malgrat la seva inutilitat, aquests rgansno desapareixen.

7. Lala dun ocell i lala duna ratapinyada es consideren rgans anlegs en elsentit que les dues serveixen per fer la mateixa funci, malgrat que la seva es-tructura interna, en part, s diferent. Si es comparen, veiem que a les ales delsocells no hi ha dits, mentre que en les de les ratapinyades els dits sn moltallargats i constitueixen els radis que mantenen la membrana interdigital, elpatagi, estirada durant el vol. En part tamb es consideren rgans homlegs, ja que, malgrat que tenen unaestructura interna molt semblant, els dos tipus dales tenen, primer, un os llarg;desprs, dos ossos llargs i, desprs, una srie de petits ossos molt curts, elsquals fan algunes funcions diferents: en les ratapinyades, mantenir agafadesles cries mentre estan penjades; en els ocells, formar una cambra daire queels alla del fred exterior i, si estan ben impermeabilitzades, evitar que laiguafreda dels rius, llacs i mars entrin en contacte amb la pell.

42

8. El grup que presenta els embrions ms semblants als dels humans s el delsmamfers, concretament el dels simis. Aix s perqu compartim avantpas-sats comuns ms recents amb la resta despcies daquest grup. Tots els em-brions sassemblen ms en les primeres fases, ja que tots comencen sent unasimple massa esfrica de cllules i s desprs quan es van activant gradual-ment els gens diferencials que impliquen els diversos rgans propis de cadagrup i de cada subgrup dorganismes, i ho fan segons les caracterstiques delsgens de cada individu.

9. Cuvier i Linn estan relacionats amb el fixisme. Lamarck, amb lamarckisme.Darwin, amb darwinisme. Simpson, Mayr i tamb Darwin, amb neodarwinis-me.

10. Les mutacions sn la base de levoluci. Sense mutacions, la primera formade vida encara seria idntica o shauria extingit. Noms les mutacions origi-nen informacions biolgiques noves. La recombinaci gentica noms origi-na combinacions noves dinformacions.

11. Lexistncia despcies que no han variat substancialment al llarg de milionsdanys, com els taurons, els bivalves, les esponges, els equinoderms, etc., sperqu viuen en ambients que amb prou feines han canviat les condicions am-bientals al llarg de milions danys, com els oceans. A causa daix no han apa-regut pressions selectives noves cap a ms canvis en la seva organitzaci es-tructural.

12. La teoria neutralista de Kimura permet entendre lenorme diferncia que hiha quant a la composici daminocids dun mateix tipus de protenes, difern-cia que es dna fins i tot en els individus duna mateixa espcie, i tamb en lesseqncies de nucletids de lADN. Segons la teoria neutralista, molecular-ment la majoria de les mutacions no sn ni favorables ni desfavorables, s adir, sn mutacions neutres, per la qual cosa no sn afectades per la seleccinatural i, per tant, la major part dels canvis evolutius moleculars no serienadaptatius. Cal ressaltar que aquesta teoria implica prescindir dun dels aspec-tes bsics del neodarwinisme, que s la selecci natural del ms apte. Aixtamb saprecia en veure que la supervivncia de moltes estructures vives (es-pores, llavors, ous, espermatozoides, etc.) est ms lligada a latzar que a la in-formaci biolgica.La teoria de lequilibri puntuat de N. Eldredge i S. Gould permet entendreque desprs dunes formes fossilitzades en vinguin unes altres de completa-ment diferents, sense que aparegui cap resta de formes intermdies. Aquestssalts, que representen la desaparici brusca de les espcies preexistents i la-parici sobtada de les espcies segents, no queden explicats pel model delgradualisme filtic ni tampoc sembla convincent justificar-ho, a causa de le-


43

levat nombre de llocs en qu succeeix, alludint que el registre fssil s incom-plet a causa de les dificultats del procs de fossilitzaci. La teoria neutralistaho explica proposant que en levoluci pot haver-hi llargs perodes, anome-nats dequilibri, en els quals les espcies no canvien, seguits de curts perodes,denominats de punt de discontinutat o puntuals, en els quals hi ha una evo-luci rpida. Aquesta ltima es dna a partir duna petita poblaci de lesp-cie ancestral que queda allada de la resta, en altres condicions i que, per tant,evoluciona de forma diferent fins a una nova espcie. Posteriorment, aques-ta espcie torna a lrea inicial i es fa molt abundant.


13. En el cas que siguin de sexes diferents es pot saber constatant si sn capaosde tenir descendents frtils. Si noms tenen reproducci asexual, no es pot sa-ber si sn o no de la mateixa espcie, excepte que siguin descendents dun ma-teix progenitor, ja que la definici actual despcie nicament es refereix a lesespcies amb reproducci sexual.

14. No, els carcters adquirits no shereten, ja que no canvien lADN de les cllu-les de lindividu.

15. a) Perqu com ms difcil sigui que els individus duna zona es puguin en-creuar amb els individus de laltra zona, ms probable s que les mutacionsque es donin per atzar en una de les poblacions siguin diferents de les quees produeixin en laltra poblaci.

b) Si les espcies haguessin sorgit per creaci, al principi nhi hauria moltesi, a mesura que shan anat extingint, cada vegada nhi hauria menys. Encanvi, si les espcies han sorgit per diferents vies evolutives dadaptaci aambients diferents a partir davantpassats comuns, com ms temps passi,ms espcies hi haur, com ha passat si es compara el nombre despciesactuals respecte del nombre despcies fssils.

c) Aix implica que no sn descendents directes dels peixos que han evolu-cionat a reproduir-se mitjanant viviparisme placentari i a alimentar lescries mitjanant llet segregada per glndules mamries, sin que sn des-cendents evolutius de mamfers terrestres que caminaven, com els hipop-tams, que shan adaptat a la vida aqutica marina.

d) Aquest fet demostra que els ocells descendeixen dels rptils i aquests, delspeixos i, per aix, durant les primeres fases embrionries encara es mani-festen els gens que comporten la formaci dels vasos artics que passenper dins de les estructures branquials. Com que desprs aquestes estruc-tures desapareixen, la selecci natural no actua contra aquests gens i aques-ta caracterstica es mant encara, malgrat que els ocells adults no presen-

44

ten diversos arcs artics, sin noms un, lanomenada crossa de laorta,com nosaltres.

16. La grfica 1 correspon a la b); la grfica 2, a la c); i la grfica 3, a la c).

17. Si sempre fossin perjudicials, els individus afectats moririen. Per altra banda,els no afectats, com que van continuar amb la informaci gentica idntica ala que resultava adequada a les condicions de vida inicials al planeta, quanaquestes condicions haguessin canviat ja no haurien pogut sobreviure i la vidashauria extingit al nostre planeta.

18. a) Creacionisme Cada espcie s el fruit dun acte creador diferent.

Lamarckisme

Uns grups dindividus shan esforat per sobreviure en unescondicions molt diferents de les dels altres grups i al cap de centenars danys presenten tantes adaptacions diferents que ja no es poden reproduir entre si.

Darwinisme

Uns individus han viscut en unes condicions tan diferents delsaltres que les caracterstiques amb qu naixien alguns individus,que eren adequades en unes condicions, no ho eren en les altres,per la qual cosa al final presentaven caracterstiques tan diferentsque ja no es podien reproduir entre si.

Neodarwinisme

Les poblacions han quedat allades i han viscut en unescondicions diferents, per la qual cosa les mutacions irecombinacions gentiques que eren adequades en unescondicions no ho eren en les altres, en les quals per atzar hi hahagut altres mutacions. Tot aix va fer que les diferentspoblacions arribessin a no poder reproduir-se entre si.


45

b)

c)Creacionisme

Cada espcie s el fruit dun acte creador diferent i cadascuna sportadora dun grau de variabilitat individual que, en part, esmanifesta en la descendncia.

LamarckismeEls individus adquireixen caracterstiques diferents segons la sevaactivitat i totes es transmeten als descendents per part dels dosprogenitors. Per aix, els individus sn tots diferents entre si.

Darwinisme

El darwinisme no va saber explicar la causa de les difernciesentre els descendents duna mateixa parella, simplement es valimitar a constatar aquest fet en la frase: Hi ha una variabilitaten la descendncia; per alguna causa, els uns neixen ambcaracterstiques ms aptes que daltres.

Neodarwinisme

El neodarwinisme va donar una explicaci a la causa de lavariabilitat de la descendncia. s deguda a les mutacions i, enms grau, a la recombinaci gentica que es produeix durant laformaci dels gmetes. Aix explica que tots els individus dunaespcie, exceptuant els bessons univitellins, siguin diferents entre si.

CreacionismeMoltes caracterstiques sn imprescindibles per poder viure i, per tant, malgrat que cada espcie s el fruit dun acte creadordiferent, comparteixen moltes caracterstiques.

Lamarckisme

Moltes caracterstiques sn imprescindibles per poder viure i, per tant, malgrat que cada espcie ha evolucionat adaptant-se a una determinada forma de viure, comparteixen moltescaracterstiques comunes.

Darwinisme

Moltes caracterstiques sn imprescindibles per poder viure i, per tant, encara que cada espcie evoluciona de forma diferent en funci de les caracterstiques ambientals diferents, tamb hoha fet conservant aquelles caracterstiques comunes que resultenms avantatjoses.

Neodarwinisme

Com que moltes caracterstiques sn imprescindibles per poderviure, malgrat que en cada espcie es donen mutacions irecombinacions gentiques, per efectes de la selecci natural elsindividus amb canvis importants respecte de les caracterstiquesimprescindibles per poder viure sn eliminats i, per tant, aquestescaracterstiques no varien.

46

d)

19. Evolucionen les poblacions. Els individus no evolucionen, ja que moren ambla mateixa informaci gentica amb qu neixen.

20. a) Una mandbula amb ment satribueix a un Homo sapiens sapiens.b) Un crani amb una forta cresta sagital de 500 cm3, a un Australopithecus aet-

hiopicus, a un Australopithecus robustus o a un Australopithecus boisei, ja quenoms aquestes tres espcies tenien una mandbula molt robusta per po-der menjar llavors i, com que els msculs masseters sinsereixen en els os-sos cranials, per tenir ms superfcie dinserci hi havia la cresta sagital.

c) Un crani de 1 000 cm3 de parets molt grosses, a un Homo erectus.d) Un crani de 1 400 cm3 allargat cap endarrere i amb arcs supraciliars molt

marcats, a un Homo sapiens neanderthalensis.e) Una mandbula amb diastemes clars, a un Australopithecus anamensis, a un

Australopithecus afarensis o a un Australopithecus bahrelghazali. f) Unes pedres amb pocs cops per fer-les esmolades al costat dunes res-

tes dossos danimals cremats, a un Homo erectus, ja que s el primer quedomina el foc.

CreacionismeCada espcie s el fruit dun acte creador diferent i, per tant,cadascuna pot presentar aquells rgans especialitzats que li snnecessaris per viure.

Lamarckisme

Els individus adquireixen caracterstiques diferents segons la seva activitat i totes es transmeten als descendents. Per tant, si fan una activitat gaire especfica, com estirar molt el coll perpoder menjar les fulles ms altes, arriben a tenir un rgan moltespecialitzat, com s el llarg coll de la girafa.

Darwinisme

Uns individus han viscut en unes condicions tan dures i especialsque noms els individus que naixien amb una caractersticadeterminada molt especfica que els permetia sobreviurearribaven a reproduir-se i transmetre aquesta caracterstica alsseus descendents. Aix, generaci a generaci, sarriba a tenirrgans molt especialitzats i diferents dels daltres espcies.

Neodarwinisme

El neodarwinisme va donar una explicaci al fet que apareguessinindividus amb caracterstiques noves i especials. Consisteix enmutacions a latzar i, ms especialment, en la recombinacigentica que hi ha durant la formaci dels gmetes. En unambient molt dur, en qu aquesta caracterstica resultavaimprescindible per sobreviure, noms els individus que la tenienes reproduen i la transmetien als seus descendents. Aix,generaci a generaci, sarriba a generar rgans moltespecialitzats.


47


21. Resposta oberta. Daquest text es dedueix que en el mn cientfic, o entre elscientfics, no hi ha cap debat sobre si acceptar o no levoluci. Avui es consi-dera que levoluci s una realitat inqestionable; s ms, es creu que senseacceptar levoluci no es pot entendre prcticament res del que s la matriaviva. Dit duna altra manera, noms els que ignoren la biologia poden estar encontra de levoluci.Les posicions dogmtiques contra levoluci neixen, majoritriament, perques considera, equivocadament, que levoluci vol anullar la idea dun ssersuperior creador de totes les coses. La realitat s que levoluci no contradiulexistncia dun sser superior, noms fa innecessria lactuaci constant da-quest sser com a creador de cadascuna dels milions despcies que hi ha. Encanvi, levoluci no diu res de lorigen de tot, s a dir, de lUnivers, duna mat-ria que, inexplicablement, tendeix a organitzar-se, a generar vida, fins i tot vidaconscient, com s el nostre cas.

Unitat 3. La salut i la investigaci mdica

49


1. Salut: estat en qu lorganisme exerceix normalment les seves funcions.Malaltia: trastorn que es produeix quan un rgan pateix una alteraci i deixade funcionar correctament.Smptoma: canvis que produeix una malaltia en lorganisme.Infecci: entrada dun organisme a linterior dun altre.Organisme patogen: s el que penetra a dins dun altre i el perjudica.Medicament: s una substncia que alleuja, cura o prev laparici duna ma-laltia.Esterilitzaci: destrucci dels grmens patgens i fins i tot les seves formesde resistncia.Antispsia: aplicaci de substncies qumiques per reduir el nombre de mi-croorganismes patgens que han penetrat a travs de la pell.

2. Les vies ms habituals de transmissi sn: Per contacte directe a travs de ferides a la pell, com la rbia o el ttanus. A travs de laire, com el refredat, la grip, les galteres i la pneumnia. Per via sexual, com la sida, la sfilis i lherpes genital. A travs de laigua i els aliments, com la salmonellosi, el clera i el botu-

lisme. Per animals, com la febre groga, la pesta, la malria i la malaltia de la son.

3. Utilitzaria un antisptic com lalcohol etlic, laigua oxigenada o una solucide iode.

4. a) El virus de la grip.b) Els smptomes de la grip sn febre, esgarrifances, mals de cap, dolors mus-

culars en les extremitats o a la regi lumbar i sensaci de cansament.c) La grip s una malaltia vrica i, per tant, no necessita un tractament espe-

cfic. La majoria de les persones amb bon estat de salut es recupera de lagrip sense complicacions. Tot i aix, saconsella al malalt que descansi, be-gui molt de lquid, eviti lalcohol i el tabac i prengui els medicaments queli recepti el metge, que generalment seran antitrmics i analgsics.

d) Shan de vacunar contra la grip: Les persones de 65 anys o ms. Les persones de menys de 65 anys amb malalties crniques cardiovas-

culars, pulmonars o metabliques. Les dones embarassades, preferiblement a partir del segon trimestre

dembars. Els professionals sanitaris que treballen en institucions geritriques o

en centres de cures de malalts crnics.

50

5. Evita laparici de cries dental. Prev les infeccions de la pell i evita la pudor. Impedeix la contaminaci dels aliments. Fa menys probable lautoinfecci.

6. En les malalties produdes per bacteris, perqu destrueixen o impedeixen elcreixement daquests microorganismes.

7. Lautomedicaci s prendre medicaments sense consell mdic. s perjudicialperqu pot provocar intoxicacions o interaccions amb altres medicaments. Sis un antibitic, pot facilitar laparici de bacteris que hi sn resistents i perdefectivitat.

8. a) Infecci: s lentrada dun microorganisme patogen a dins dun organis-me hoste.

b) Infestaci: es denomina aix la invasi dun organisme viu per parsitspluricellulars, com la tnia solitria, un fong o un poll.

c) Malaltia infecciosa: s la que es pot transmetre dun individu a un altre,com la grip.

9. a) La pell actua de barrera contra lentrada de microorganismes.b) Un antisptic elimina els microorganismes patgens que han entrat al cos,

mentre que un desinfectant destrueix els microorganismes abans que hipenetrin.

c) Un medicament s una substncia que alleuja, cura o prev laparici du-na malaltia.

d) Sanomenen smptomes els canvis que produeix una malaltia en lorganis-me i que permeten identificar-la.

e) Un analgsic s un medicament que calma el dolor o lelimina.f) Perqu poden aparixer soques de bacteris que hi siguin resistents i arri-

ba un moment que no hi actua en contra.

10. La vacuna provoca laparici de cllules productores danticossos. Algunesdaquestes cllules poden reproduir-se i circular per la sang durant molts anys,de vegades durant tota la vida i, si lantigen torna a penetrar, hi reaccionen r-pidament en contra i el destrueixen.

11. En una vacuna sintrodueix lantigen perqu el cos reaccioni produint anti-cossos, mentre que en un srum (en realitat, un antisrum) sintrodueix di-rectament lantics en lorganisme malalt per combatre la malaltia.

12. Una epidmia s una malaltia restringida a una rea local, com una regi o unpas, que afecta molts individus en una poblaci.


51

Una pandmia s una malaltia que pot afectar pocs individus, per que shaests per un territori molt gran, com un continent o el mn sencer. La sida s lnica pandmia actual. El cncer no ho s perqu, encara que estdistribut per tot el mn, t causes diferents: radiacions, substncies qumi-ques, virus, mutacions gentiques, etc.

13. Perqu els antibitics noms actuen contra els bacteris, i la grip s una malal-tia produda per un virus.

14. Resposta oberta.

15. a) Evita lobesitat i el risc de tenir arteriosclerosi o alguns tipus de cncer,com el de clon.

b) Eviten laparici dalguns tipus de cncer, com el de bufeta, pulm, larin-ge, medulla ssia i pell.

c) Contribueix a mantenir el pes en els lmits adequats i sembla que dismi-nueix el risc de tenir cncer de clon i de pit.

d) Redueix el risc de malalties mentals, com la depressi.e) Evita lesions provocades pels accidents de trnsit, com la paraplegia.

16. El cncer s una malaltia en qu algunes cllules de lorganisme es reproduei-xen de forma anormal i incontrolada i poden originar metstasi en altres r-gans o teixits.Per prevenir el cncer sha de prendre el sol amb precauci, no fumar, evitarel consum excessiu de fumats i embotits, no entrar en contacte amb elementsqumics cancergens i vacunar-se contra el virus que causa el cncer de colldter i el virus de lhepatitis B.

17. En una angina de pit, les plaques dateroma estrenyen algunes artries coron-ries, cosa que disminueix la quantitat de sang que rega una part del msculcardac. Si la placa obstrueix lartria del tot, la part de teixit cardac que irri-ga mor i es produeix un infart de miocardi.

18. Menjar pocs greixos saturats, evitar els pats amb un excs de sal, fer exerciciregularment, evitar el consum dalcohol o moderar-lo i evitar situacions pro-longades dansietat i estrs.

19. Dormir vuit hores diries, evitar situacions destrs i aplicar formes de des-cans actiu i gaudi del temps lliure contribueixen a prevenir certes malaltiesmentals, com la depressi i lansietat.

Mantenir una postura correcta a lhora de seure evita malalties de la colum-na vertebral, com lescoliosi.

Protegir-se dels rajos directes del sol pot impedir laparici del cncer de pell.

52

20. 1 B, C i D2 A, E3 F

21. LOrganitzaci Mundial de la Salut recomana als governs que prenguin me-sures per prevenir aquestes malalties, com, per exemple, augmentar els im-postos sobre lalcohol i el tabac, crear vies per a vianants i bicicletes, inspec-cionar peridicament els mens dels menjadors escolars i de les empreses,etc.

22. La majoria de les malalties mentals sn desordres qumics de lencfal, i elsmedicaments li aporten les substncies qumiques que necessita per funcio-nar normalment.

23. Els rgans que es trasplanten amb ms freqncia a Espanya sn el rony, elfetge, el cor, el pulm i lintest.

24. El rebuig es produeix perqu el cos que ha rebut lrgan lidentifica com a es-trany i intenta destruir-lo amb el sistema immunitari.

25. a) Han de ser compatibles, s a dir, han de tenir el mateix grup sanguini.b) Alguns trasplantaments, com el de rony o cor, salven la vida del pacient,

mentre que daltres, com el de crnia, milloren la qualitat de vida.

26. A Espanya, una persona es gasta a la farmcia, durant un any, 241,77 euros,aproximadament.a) Quan la poblaci creix, la despesa farmacutica augmenta. Si la poblaci

envelleix, apareixen malalties degeneratives que fan augmentar la despe-sa farmacutica.

b) Si eliminem lautomedicaci i prenem els medicaments noms durant elsperodes que indica el metge, en farem servir menys i estalviarem diners.Els medicaments genrics sn ms econmics, cosa que fa disminuir ladespesa farmacutica.


53


27. Els riscos ambientals principals que afecten la poblaci del nostre pas sn elssegents:

28.

29. Perode dincubaci: s el temps que passa des que entra lagent infeccisfins que apareixen els primers smptomes. La durada depn de la malaltia.Perode de desenvolupament: coincideix amb laparici dels smptomes ca-racterstics de la malaltia.Convalescncia: en aquest perode, lorganisme ven la malaltia i es recupera.

Manipulacidels aliments

Mantenir una higiene personal escrupolosa, mans ben netes iungles raspallades.

No fumar quan es manipulen aquests productes ni esternudar otossir-hi a sobre.

Fer servir guants de goma si es tenen ferides o talls a les mans. Portar sempre roba molt neta i una gorra per recollir els cabells.

Eliminaci de residusorgnics

Cuidar la higiene personal. Fer servir guants dun sol s. Seguir un pla de vacunaci contra malalties com el ttanus.

Controlsanitari delsanimals

Mantenir els animals domstics correctament vacunats. Eliminar de la cadena alimentria les carns procedents danimals

amb malalties transmissibles a lhome o amb restes de tractamentshormonals o antibitics.

Garantir les condicions higienicosanitries de les granges i elsescorxadors.

Riscos ambientals Conseqncies Prevenci

Excs de pes Obesitat, arteriosclerosi.Malalties coronries.

Cuidar lalimentaci,reduir el consum degreixos saturats i ferexercici fsic moderat.

Tabaquisme Emfisema pulmonar.Cncer de pulm.

Evitar o reduir el consumde tabac.

Ansietat i estrs Augmenta la tensi arteriali la freqncia cardaca.Pot provocar malalties delcor i mentals.

Evitar situacions destrs idesenvolupar hbits devida saludables: descansadequat, exercici fsic, etc.

Contagis per via sexual Poden transmetre malaltiescom la sida, lhepatitis i elcncer de coll dter.

Mantenir una parellaestable i evitarcomportaments de risc.

Consum excessiudalcohol

Eleva la tensi arterial i elstriglicrids. Afavoreixlaparici dartmiescardaques.

Eliminar o reduir al mnimel consum dalcohol.

54

30. s a causa de laparici de medicaments antiretrovirals, que retarden lapari-ci dels smptomes de la malaltia.

31. LEstat i les comunitats autnomes intenten fomentar la salut dels ciutadansprenent mesures per evitar la propagaci de malalties infeccioses. Algunessn: Leducaci sanitria a travs dels mitjans de comunicaci de masses, per

exemple, les campanyes que intenten evitar les infeccions relacionades ambel consum de drogues.

La prevenci primria mitjanant les campanyes de vacunaci i la deteccipreco de les malalties, per exemple, les campanyes de vacunaci contra lagrip o la meningitis.

La promulgaci de lleis que garanteixin la higiene en lobtenci i manipu-laci dels aliments, les transfusions sangunies, etc.

32. Seguir una dieta rica en greixos saturats. Consumir sal en excs. No controlar la pressi sangunia regularment. Fer poc exercici fsic o fer-lo sense regularitat. Viure situacions prolongades dansietat o estrs. Consumir begudes alcohliques habitualment.

33. Algunes de les mesures que ajuden a prevenir la hipertensi sn: Si hi ha un excs de pes, s convenient consultar-ho amb un metge perqu

elabori un programa de dieta i exercicis. Fer exercicis suaus o moderats regularment, sense excedir-se. Nhi ha prou,

per exemple, si caminem durant 30 minuts cada dia. Evitar els dolos, el greix animal i el consum de certes carns, com la cansa-

lada, la carn de porc, el fetge, etc. s millor triar una dieta rica en fruites iverdures.

Evitar el consum dalcohol i el tabac. Limitar el consum de begudes que continguin cafena, com el caf, el te i

algunes begudes de cola. Reduir el consum de sal, tenint en compte que molts aliments que men-

gem habitualment, com el pa, en tenen. Dormir prou i evitar lestrs o aprendre a controlar-lo en la mesura que si-

gui possible. Evitar els ambients contaminats o molt sorollosos. Comprovar la pressi arterial cada quatre o sis mesos, com a mnim. Si ja

es t hipertensi, cal fer revisions mdiques del cor i els ronyons, ja que lahipertensi pot afectar-los.

34. El consum daliments en una dieta mediterrnia tpica s el segent:


55

Cada dia: Oli doliva com a font de greix principal. Cereals, sobretot, pa i pastes. Llegums, llavors, nous i fruita seca. Productes lactis, especialment els fermentats, com el iogurt i els formatges. Molta fruita i verdura. Consum moderat de vi (una o dues copes al dia) i de forma regular, prin-

cipalment, amb els pats. Els pats es poden amanir amb condiments variats, com llimona, vinagre,

all, herbes aromtiques, menta, orenga, canyella, etc.Cada setmana: Ous: entre un i quatre per setmana. Peix: de dues a quatre vegades per setmana. Aviram: entre dues i quatre vegades per setmana. Carns vermelles: consum setmanal en petita quantitat o en ms quantitat

algunes vegades al mes.

35. A 2 D 3B 4 E 5C 1


37. Un medicament genric es ven sense letiqueta duna marca comercial i t unprincipi actiu similar al medicament de marca. Aquest tipus de medicament es pot elaborar un cop ha caducat la patent queprotegia el medicament de marca.Lavantatge principal dun medicament genric respecte del de marca s quecosta menys, ja que no necessita inversi en investigaci ni desenvolupament.

38. El virus penetra i es reprodueix a linterior dun tipus de leuccits, els T4, iacaba destruint-los. Lorganisme de la persona infectada reacciona fabricantms limfcits daquest tipus i, mentre hi hagi prou limfcits per substituir elsdestruts, la malaltia no es desenvolupa.

39. Cal diferenciar entre pacients infectats amb el VIH, que sn portadors del vi-rus per no tenen la malaltia, i pacients amb sida, que sn els que manifestenels smptomes.

40. Els retrovirus tenen ARN que, un cop a linterior de la cllula infectada, es re-plica per formar ADN bicatenari. Un cop format lADN, sinsereix dins lADNpropi de la cllula infectada.

56

El VIH s un retrovirus que envaeix els limfcits TCD4 i els destrueix. Comque aquests limfcits pertanyen al sistema immunitari, el malalt queda expo-sat a latac daltres microbis que hi penetren, es reprodueixen i originen infec-cions greus que poden causar la mort.

41. Les zones de ms fam al mn sn les que tenen lesperana de vida ms baixa.


42. a) Entre els 15 i els 24 anys se solen obtenir els carnets de conduir, tant deciclomotors com de motocicletes i autombils. Les defuncions serien de-gudes, sobretot, a la inexperincia i a la velocitat inadequada.

b) Aquest increment podria ser degut a la disminuci dels reflexos amb ledat.

c) Resposta oberta.

43. a) Fugen dels rgids controls a qu es veuen sotmesos, als pasos desenvolu-pats, els assajos de medicaments amb ssers humans.

b) Els malalts no tenen medicaments contra algunes malalties i, desesperatsi confiant en el metge, accepten ls daquests nous frmacs que, en teo-ria, poden curar-los.

c) Lavantatge s que tenen accs a medicaments nous que, en teoria, snms eficaos que els que ja hi ha al mercat.

Linconvenient principal podria ser labsncia de control per part dels governsen qu es fan aquestes proves. Els laboratoris haurien dinformar el pacientdels riscos que assumeix i si aquest risc s proporcional a lesperana de cura-ci que t.


57


1. Les diferncies ms importants entre lADN i lARN sn:a) Diferncies qumiques

Bases nitrogenades:LADN cont adenina, guanina, citosina i timina, mentre que lARNt uracil en comptes de timina.

Glcids:LADN cont desoxiribosa, mentre que lARN t ribosa.

b) Diferncies estructuralsLes molcules dADN estan formades per una doble cadena de nucle-tids, enrotllada en forma de doble hlix o descala de cargol, mentre quelARN noms cont una cadena de nucletids, encara que pot plegar-se sobre si mateixa en algunes zones, i formar una doble cadena.

c) Diferncies funcionalsLADN cont la informaci gentica en forma de gens i lARN serveixcom a intermediari de la informaci que porta lADN en forma de gensi la protena final codificada per aquests gens.

2. a) s ARN, perqu la cadena cont la base nitrogenada uracil.b) Les lletres representen tres bases nitrogenades: luracil, la guanina i la ci-

tosina.c) U, perqu cada cod est format per tres bases nitrogenades.

3. LARN missatger determina lordre en qu suneixen els aminocids per for-mar una protena.Els ARN de transferncia transporten els aminocids fins als ribosomes per ala sntesi de protenes.LARN ribosmic suneix a determinades protenes per formar els ribosomes.

4. El pas de la informaci gentica fins a lobtenci de la protena es realitza endues etapes: Transcripci: s el procs de cpia duna part de lADN a ARN missatger,

que passa al citoplasma. Traducci: el ribosoma se situa a lextrem de lARNm i colloca dos ARN

de transferncia que tenen lanticod complementari del cod de lARNmissatger. Desprs, uneix els aminocids que porten els ARNt als seus ex-trems i es desplaa un triplet cap a la dreta, mentre lARNt situat a lesquer-ra surt del ribosoma.Quan el ribosoma ha recorregut completament lARN missatger, sha pro-dut una protena especfica en qu a cada triplet de les bases de lcid nu-cleic li correspon un aminocid determinat: s el que sanomena codi gen-tic.

Unitat 4. Biotecnologia i reproducci

58

5. 48 bases.

6. a) Seqenciar el genoma hum per identificar els gens que contenen els cro-mosomes i saber quines protenes codifiquen.

b) Sn quatre: Esbrinar la seqncia de bases de lADN de cada cromosoma. Localitzar els gens en els cromosomes. Determinar la seqncia de nucletids de cada gen. Esbrinar quina protena codifica cada gen i quina funci fa.

c) En la primera.d) Vint anys.e) i f) Un informe gentic s un reconeixement mdic en qu sintenta esbri-

nar si una persona t una anomalia gentica o pot tenir una malaltiagentica en un futur.

7. Si es detecta una anomalia gentica, es pot aplicar un tractament mdic queatenu o neviti els efectes.

8. La frase es refereix al fet que se sap la seqncia de bases i, per tant, lordredels aminocids, per no shan localitzat tots els gens ni se sap la funci quefan la majoria.

9. En la majoria dels casos, un informe gentic noms indica la predisposiciduna persona a tenir una malaltia, no que lhagi de tenir necessriament enun futur; de fet, s possible que no arribi a desenvolupar-la mai. Linformegentic, per tant, no hauria dimpedir aconseguir una feina, subscriure una p-lissa dassegurana o rebre certs tractaments mdics.

10. Es podria aplicar un possible tractament mdic per evitar o disminuir el de-senvolupament de la malaltia durant el perode de gestaci o desprs del nai-xement.


12. La biotecnologia s una tcnica que fa servir organismes vius o parts per ob-tenir productes o ssers vius amb caracterstiques especials.Lenginyeria gentica s, en realitat, una part de la biotecnologia que es basaen la transferncia dADN dun organisme a un altre per fabricar certes substn-cies, corregir defectes gentics o crear espcies noves.Aquests dos conceptes solen ser utilitzats indistintament, cosa que s un error.La fermentaci alcohlica, per exemple, s una tcnica de biotecnologia, perno denginyeria gentica, perqu no transfereix ADN dun microorganisme aun altre.


59

13. Els vectors de clonaci sn petites molcules dADN a les quals safegeix elgen o els gens que codifiquen la protena que es vol obtenir. Els vectors sin-trodueixen en les cllules hostes perqu shi multipliquin. Els principals vectors de clonaci sn els plasmidis i lADN de certs virus, comels bacterifags.

14. Sobt una insulina idntica a la humana, i aix seviten les reaccions immu-nolgiques que solen produir-se quan es fa servir insulina dorigen animal.

s ms barat perqu els bacteris produeixen una gran quantitat dinsulinaen poc temps. Fins al 1982 calien ms de 50 000 pncrees danimals perextreure un quilogram dinsulina.

15. Es du a terme en quatre fases: Salla el gen que es vol clonar. Es talla el gen i el plasmidi, i es deixen unes vores dadherncia o enganxo-

ses. Suneix lADN del gen amb el del plasmidi, i sorigina un ADN recombi-

nant. Sinjecta el plasmidi en un bacteri o en un llevat perqu shi divideixi.La indstria farmacutica fa servir plasmidis per formar soques de bacteris ollevats capaos de sintetitzar hormones, enzims, antibitics i anticossos.

16. Si es cultiven els bacteris en un medi que contingui aquest antibitic, nomssobreviuran els que continguin el gen clonat, a ms del gen que proporcionaresistncia a lantibitic.

17. Sinsereix el gen en un plasmidi del bacteri Agrobacterium tumefaciens i sin-fecta la planta. Quan els bacteris modificats ataquen les cllules de la planta,li transfereixen el plasmidi i li insereixen el gen, sense provocar la malaltia.

18. Sn ms segures perqu no contenen el microorganisme complet, sin algu-nes de les seves protenes. Daquesta forma es provoca una resposta protec-tora especfica en la persona vacunada sense els efectes adversos que es po-den presentar amb vacunes que contenen el microbi complet o atenuat.

19. Com que lherbicida no actua sobre les plantes del conreu es pot fer servir pereliminar les males herbes que hi creixen.

20. La reproducci assistida s el conjunt de tcniques destinades a facilitar la fe-cundaci mitjanant la manipulaci dels gmetes. Per aix sanomena tambfecundaci artificial.

60

21. La fecundaci artificial sutilitza en els animals per: Millorar algunes de les seves caracterstiques, com la producci de llet o de

carn. Evitar lextinci despcies com ls bru, la cabra salvatge, el rinoceront ne-

gre, la gasela dama, etc.

22. En una inseminaci artificial la uni dels gmetes es realitza a dins de lapa-rell genital femen, mentre que en una fecundaci in vitro es realitza a fora delcos de la mare, en un medi de cultiu.

23. Per fer la inseminaci artificial en una dona sha destudiar primer el seu ciclemenstrual i realitzar-la en el moment de lovulaci.

24. Encara que no s freqent, sutilitza semen dun donant en casos excepcio-nals, com en el cas dinfertilitat masculina per absncia despermatozoides oquan hi ha un risc de transmetre una malaltia hereditria als fills.

25. La fecundaci in vitro no s un tipus de reproducci assistida, ja que es mani-pulen els gmetes per facilitar la fecundaci.

26. Les etapes de la fecundaci in vitro sn tres: Tractament hormonal per produir ovcits. Uni dels ovcits amb els espermatozoides en un medi de cultiu per for-

mar embrions. Transferncia dels embrions perqu nin i continun desenvolupant-se.

27. Com en la FIV, la fecundaci es fa fora del cos de la futura mare, en un medide cultiu, per en la ICSI sinjecta en lovcit un sol espermatozoide mitjanantun microcapillar.Sutilitza quan el nombre despermatozoides del donant s escs.

28. Un blastocist s un embri que es desenvolupa al cap de cinc o sis dies de lafertilitzaci.Si simplanten blastocists, que estan ms desenvolupats i sn ms resistents, estransfereixen menys embrions i la possibilitat dembarassos mltiples disminueix.

29. La criocongelaci s la introducci dels embrions en nitrogen lquid a unatemperatura aproximada de 196 C.

Un embri criocongelat pot ser utilitzat en una FIV, i aix sestalvien les pri-meres fases del procs: lobtenci de gmetes i la fecundaci.

Els embrions congelats poden ser conservats en aquest estat indefinida-ment i no se sap qu fer-ne. Avui dia es planteja destruir-los o utilitzar-losper a la investigaci cientfica.


61

30. Moltes persones consideren que des del moment en qu sha produt la fe-cundaci sorigina un nou sser hum amb una dotaci gentica prpia, dife-rent de la del pare i de la de la mare. Per tant, no pot ser usat per experimen-tar o destrut.

31. La paraula clonaci t dos significats: Allar i multiplicar part de lADN dun organisme. Obtenir un individu o ms a partir de la cllula somtica.

32. En una clonaci per divisi dun embri se separen les cllules dun embriperqu cadascuna origini un individu. No s una clonaci autntica perqusobtenen individus idntics entre si, per diferents dels progenitors.

33. a) Perqu produeix individus que procedeixen de les cllules dun mateixembri i tenen la mateixa informaci gentica.

b) S, perqu sorigina a partir del nucli duna cllula adulta dun individuque, en desenvolupar-se a linterior dun vul, origina un altre individuidntic a loriginal.

c) Permet obtenir cpies idntiques dun animal que hagi destacat per cer-tes caracterstiques per evitar que, en ser encreuat amb un altre, es perdin.

d) Per utilitzar la clonaci en la conservaci despcies en perill dextinci caldisposar de prou quantitat dvuls.

e) Perqu la fecundaci es facilita i es realitza fora de lter matern.

34. La clonaci humana reproductiva s aquella en qu lembri es desenvolupafins al naixement, mentre que la clonaci humana no reproductiva o terapu-tica utilitza les cllules de lembri per a la investigaci o per a trasplantaments.

35. Els teixits procedents duna cllula troncal o cllula mare dun individu te-nen la mateixa informaci gentica; per aix, no els rebutja.



37. Un cod s un grup de tres bases nitrogenades consecutives situades en lARNmissatger que codifica un aminocid determinat o un smbol de puntuaci,com el comenament o la parada de la traducci.

38. El pas de la informaci gentica fins a lobtenci de la protena es realitza endues etapes. Durant la primera, la transcripci, la informaci passa de lADNa lARN missatger, mentre que en la segona, la traducci, lARN missatger sllegit en els ribosomes per sintetitzar la protena.

62

39.

a) Sha collocat cada base amb la seva complementria.b) LARNm de la cadena inferior s: AUUACCCGGCUUAAGCCGAU

UCGTc) Els anticodons dARNt que caldrien per traduir aquest ARNm en un po-

lipptid serien: UAAUGGGCCGAAUUCGGCUAAGCA

40. La cadena dARN s AUU ACC CGG CUU AAG CCG AUU CGT i, per tant,la seva complementria en ADN seria: TAA TGG GCC GAA TTC GGCTAA GCALa cadena dADN completa s:

TAA TGG GCC GAA TTC GGC TAA GCAATT ACC CGG CTT AAG CCG ATT CGT

Saconsegueix, novament, la cadena dADN original.

41. Pptid: SER-LEU-VAL-GLY

ARNt: UCA; AAU; CAU; CCA

ARNm: AGU-UUA-GUA-GGU

ADN: TCA-AAT-CAT-CCA

42. La seqncia original s:ARNm: GGC-UAA-UGC-GUC*-AUU-AUG-UGC-CCAPptid: Alanina-Parada-Cistena-Valina-Isoleucina-Metionina-Cistena-Pro-lina

Si perd la C*, la seqncia dARNm seria:GGC-UAA-UGC-GUA-UUA-UGU-GCC-CA

I el nou pptid seria:Alanina-Parada-Cistena-Valina-Leucina-Cistena-Alanina-Prolina

43. A una molcula dARN de transferncia (ARNt). Subministra els aminocids al ribosoma perqu faci lacoblament de la pro-

tena a partir de lARN missatger.


ATTACCCGGCTTAAGCCGATTCGATAATGGGCCGAATTCGGCTAAGCT


63

45. Sintrodueix en lembri el gen que porta la informaci del gen de lhormonade creixement quan encara es troba en fase de zigot. Un cop es comprova queaquest embri ha incorporat el gen, simplanta lembri en lanimal que ac-tuar com a mare i que produir llet amb lhormona.

46. Es podrien utilitzar vectors de clonaci com lADN dels virus bacterifags,per reemplaar el gen p53 defectus que causa la malaltia per un altre que fun-cioni correctament. Per ara els resultats que shan obtingut amb aquest siste-ma sn fora escassos.

47. Aquest tipus de blat de moro resisteix latac dinsectes parsits i lagricul-tor t prcticament garantida la collita.

Linconvenient s que la planta de blat de moro no modificada s que satacada pels insectes; per tant, a les zones on convisquessin les dues esp-cies de blat de moro, la que no hagus estat modificada genticament seriadesplaada per laltra i arribaria a desaparixer.

48. a) Es pot utilitzar per a la inseminaci artificial danimals. En explotaci ra-madera i avcola, la tcnica permet limitar el naixement de mascles i aug-mentar el nombre de vaques productores de llet i gallines ponedores dous.

b) Malgrat que tcnicament s possible, la selecci de sexe est prohibida enla majoria dels pasos, encara que de vegades es fa per evitar laparici dal-guna malaltia lligada al sexe.

49. En una reducci embrionria se seleccionen els embrions per la forma de de-senvolupament, no pas per les caracterstiques gentiques, com s el cas de laDGP.Aquesta tcnica s eugensica perqu intenta seleccionar els individus msaptes.

50. Perqu en la fecundaci in vitro sutilitzen dos gmetes que produiran un zi-got, capa de desenvolupar-se per formar un individu; per tant, lembri tuna dotaci gentica diferent de la dels seus progenitors.En la clonaci no es fusionen gmetes, sin que sintrodueix el nucli dunacllula adulta en el citoplasma dun ovcit. En aquest cas, lembri t la infor-maci gentica del donant del nucli.


52. Les cllules mare poden ser tils per substituir les que han estat danyadescom a conseqncia duna malaltia. Podrien ser utilitzades per tractar malal-ties incurables fins ara, com el Parkinson, lAlzheimer, lesclerosi mltiple i leslesions de medulla ssia.

64

Aquest tipus de cllules sobtenen a partir dembrions en les primeres fasesde desenvolupament, de la medulla ssia, del cord umbilical, etc.






65


1. a) Lecologia s la cincia que estudia les interaccions entre els ssers vius iamb lambient fsic en el qual viuen.

b) Els ecosistemes sn sistemes dinmics, en principi autnoms, formatsper una comunitat natural (biocenosi) i per un medi ambient fsic (bi-top) que interaccionen mtuament.

2. a) Alfals, conill, sser hum.b) Blat de moro, gallina, sser hum.c) Plncton, balena, sser hum.

3. Amb el temps, lecosistema arriba a un estat anomenat clmax (estat ptimduna comunitat biolgica, tenint en compte les condicions del medi), en elqual tot canvi ulterior es produeix molt lentament i el lloc queda dominat perespcies de llarga vida i molt competitives.

4.

5. Al nostre pas hi ha zones on hi ha tales darbres, sobretot per a la indstriadel paper. Aquesta tala est fora controlada per les autoritats i no hi ha abu-sos. Potser s ms problemtica la tala per construir urbanitzacions, en qulespeculaci del sl s ms difcil de controlar.

6. El consum creixent de carb i petroli des de finals de la dcada dels quarantaha provocat concentracions cada vegada ms grans de dixid de carboni(CO2). Lefecte hivernacle resultant, que permet lentrada de lenergia solarper redueix la reemissi de rajos infrarojos a lespai exterior, genera unatendncia a lescalfament que podria afectar el clima global (canvi climtic)i provocar el desgla parcial dels casquets polars. Lanomenat oz de super-

Unitat 5. Els problemes mediambientals

Precipitacions

Circulaci superficiali subterrnia

Condensaci

Transpiraci

Evaporaci

66

fcie s perills si passa els lmits naturals a causa de la seva toxicitat, perqutamb s un gas que provoca efecte hivernacle.

7. La CAC s una de les opcions de mitigaci per estabilitzar les concentracionsatmosfriques de gasos defecte hivernacle. La captaci de CO2 pot aplicar-se a grans fonts puntuals. Llavors, el CO2 seria comprimit i transportat per seremmagatzemat en formacions geolgiques, a loce, per convertir-lo en for-ma de carbonats minerals o per ser utilitzat en processos industrials.

8. Entre les radiacions ultraviolades, loz, loxigen i altres elements qumics hiha una srie de complicades reaccions que fan mantenir un equilibri entreaquests elements. Aix, loz es genera i desintegra contnuament mantenintconstant la seva concentraci. Per a causa de les activitats humanes sabo-quen a latmosfera diversos contaminants que trenquen aquest equilibri i de-sequilibren la capa doz. Entre daltres, un dels ms perillosos sn els CFC(clorofluorocarburs), que sutilitzen en aerosols, a les neveres, en els apa-rells daire condicionat i en altres dispositius. Avui dia, la majoria dels pasossubstitueix els CFC per altres productes no txics.Sha detectat un gran forat a la capa doz a lAntrtida. El perill ms gran slincrement de cncer de pell a causa de les radiacions ultraviolades de granenergia que passen a latmosfera a travs daquest forat o on es produeix unadisminuci del gruix de la capa doz.Loz superficial es forma a partir daltres contaminants i pot reaccionar ambaltres substncies, tot aix per lacci de la llum. Loz pot ser transportat perlaire, recrrer grans distncies i traspassar fronteres.

9. La biodiversitat es defineix com la quantitat i abundncia relativa de diferentsfamlies (diversitat gentica), espcies i ecosistemes (comunitats) en una zonadeterminada. s a dir, es tracta de la variabilitat dorganismes vius de qualse-vol tipus, inclosos, entre daltres, els ecosistemes terrestres i marins i altresecosistemes aqutics.

10. Limpacte general del canvi climtic s que els hbitats de moltes espcieses desplaaran cap al pol o cap a altituds ms altes.

Els impactes de canvis ocasionats per la temperatura sobre llacs i correntsserien menys marcats als trpics, moderats en latituds mitjanes i grans enlatituds altes, on sesperen els canvis de temperatura ms importants.

Els ecosistemes boscosos resultaran afectats pel canvi climtic tant de for-ma directa com a travs dinteraccions amb altres factors com el canvi enls dels sls.

11. Lastrnom britnic Roger Angel insisteix en el fet que es pot collocar unaombrella gegantina formada per 16 bilions de discos de vidre a milions dequilmetres de distncia de la Terra per desviar els rajos del Sol.


67

Una altra soluci seria la de lenginyer Stephen Salter i el fsic atmosfricJohn Latham. Aquests investiguen sobre nvols molt especials, brillants,en els quals els rajos del Sol rebotin en direcci a lespai. Proposen utilitzaruna flota de futuristes vaixells bombarders de nvols que atomitzin laiguamarina i ruixin els nvols amb aquest fi vapor, per tal de fer que siguin msdensos i ms reflectors.

Finalment citarem la proposta del professor alemany de qumica atmosf-rica Paul Crutzen, guanyador del premi Nobel el 1995 desprs dexplicarla formaci del forat de la capa doz a lAntrtida. La inspiraci del seu as-saig van ser unes erupcions volcniques que hi va haver el 1991 al sud-estde lsia. En els anys que van seguir lerupci, la temperatura mitjana de laTerra va baixar 0,6 C. El sofre del volc havia impedit que algun dels rajosdel Sol arribessin a la Terra. Grutzen proposa llanar un mili de tones desofre a lestratosfera per crear un filtre sobre la Terra.

12. Es podrien produir desplaaments geogrfics i migracions de moltes espciesi canvis en processos fisiolgics, com la data daparici de brots, el momentde leclosi dels animals que es reprodueixen mitjanant ous, etc.


13. Un desenvolupament sostenible s un desenvolupament que satisf les ne-cessitats del present sense posar en perill la capacitat de les generacions futu-res per atendre les seves prpies necessitats.

14. Per exemple, la tala indiscriminada de boscos, la caa de les balenes, la pescaexcessiva de les espcies en extinci i la utilitzaci excessiva de laigua, entredaltres.

15. Ocasiona erosi, salinitzaci del sl i desertitzaci.

16. Els ecosistemes funcionen amb energia procedent del Sol, que flueix en unadirecci, i amb nutrients, que es reciclen contnuament. Les plantes usen le-nergia lumnica i la transformen, per mitj de la fotosntesi, en energia qu-mica sota la forma dhidrats de carboni i altres compostos. Aquesta energia stransferida a tot lecosistema a travs duna srie de passos basats en el men-jar o ser menjat, lanomenada cadena trfica. En la transferncia de lener-gia, cada pas es compon de diversos nivells trfics o dalimentaci: plantes,herbvors (que mengen vegetals), dos o tres nivells de carnvors (que men-gen carn) i organismes responsables de la descomposici.


68

18. Els ecosistemes sn dinmics en el sentit que les espcies que els formen nosn sempre les mateixes. Aix es veu reflectit en els canvis graduals de la co-munitat vegetal amb el pas del temps, fenomen conegut com a successiecolgica.Aquesta successi comena per la colonitzaci duna rea alterada, com perexemple un camp de conreu abandonat o un riu de lava recentment exposat,per part despcies que en poden tolerar les condicions ambientals. Majorit-riament es tracta despcies oportunistes que saferren al terreny durant unperode de temps variable. Com que viuen poc temps i sn males competido-res, acaben sent substitudes per espcies ms competitives i de vida ms llar-ga, com passa amb certs arbustos que ms tard sn substituts per arbres.La velocitat de la successi depn de la competitivitat de lespcie implicada,de la tolerncia a les condicions ambientals produdes pel canvi en la vegeta-ci, de la interacci amb els animals (sobretot, amb els herbvors remugants)i del foc.

19. Vegeu el cicle del carboni de la unitat.

20. La desforestaci per a plantacions darbres ha estat significativa a tot el mn,per especialment al sud-est asitic i a lAmrica del Sud. Els silvicultors detotes les zones han talat boscos naturals per fer un lloc a plantacions ms ren-dibles en la producci fustera, per avui sn ms conscients del cost social iambiental que representa aquesta actitud. Actualment sorgeixen propostesvoluntries, basades en el mercat, com la certificaci forestal i letiquetatge dela fusta, per afavorir els productes que provenen duna gesti sostenible delsboscos. Avui dia hi ha acord en qu, com que la desforestaci s el resultat demoltes accions directes activades per moltes causes fonamentals, lacci enun nic front difcilment podr resoldre el problema. Calen molts esforosper implantar una gesti forestal sostenible, que equilibri objectius ambien-tals, socials i econmics.

21. Amb lextracci excessiva de la fusta es produeix la desforestaci. s la des-trucci a gran escala del bosc per lacci humana. Avana a un ritme duns 17milions dhectrees a lany.

22. Shan fet alguns esforos adreats a salvar espcies en via dextinci. Una pro-posta immediata s la protecci despcies a travs de la legislaci. Sn im-portants els esforos que es fan a travs dels convenis internacionals. Un delsperills que afecten milions danimals i plantes a tot el mn s el comer ille-gal que sen fa amb el qual es poden obtenir molts guanys.

23. Resposta oberta. A Espanya, una de les espcies en ms perill s el linx ibric;tamb es troben en perill algunes espcies dguiles.


69

24. a) Les pluges cides es produeixen, fonamentalment, arran dels gasos con-taminants com els xids de sofre i de nitrogen (SO2 i NO2), encara quetamb hi contribueixen altres gasos com el dixid de carboni (CO2). Lacombinaci daquests gasos entre si i amb laigua produeix gotes dcidsulfric (H2SO4), dcid ntric (HNO3) i daltres. Quan plou, les gotes dai-gua que passen per laire arrosseguen les partcules dels cids anteriors iel resultat s que laigua de pluja es torna cida, i aix t conseqncies de-sastroses per a animals i plantes.

b) Loz, en determinades concentracions, s un contaminant molt perillsque forma part del boirum, es produeix per la interacci dhidrocarburs ixids de nitrogen sota la influncia de la llum solar.Loz ha produt tamb greus danys en les collites. Daltra banda, el des-cobriment en la dcada dels vuitanta que alguns contaminants atmosf-rics, com els fluorocarbonis, produeixen una disminuci de la capa dozprotectora del planeta ha comportat una supressi gradual daquests pro-ductes.

Lanomenat oz de superfcie s perills si passa dels lmits naturals a causade la seva toxicitat, perqu tamb s un gas que provoca efecte hivernacle.Entre els 20 i els 30 km daltura, dins lestratosfera hi ha una capa molt com-pacta doz (coneguda com a capa doz), que s molt important per a la vidaen el nostre planeta, ja que filtra les radiacions ultraviolades que vnen del Soli que sn molt perjudicials. Noms deixa passar les de baixa energia, necess-ries per a les funcions vitals.

25. El fenomen que el produeix s lefecte hivernacle. Avui dia sutilitzen tcni-ques per captar i emmagatzemar dixid de carboni (CO2), sn les tcniquesCAC, que sn un procs que consisteix a separar el CO2 ems per la inds-tria i fonts relacionades amb lenergia, i a transportar-lo a un lloc demmagat-zemament i allament de latmosfera a llarg termini.

26. a) Certa.b) Falsa.c) Certa.d) Certa.

27. Sn certes: a), b) i d).

28. Quan parlem de canvi climtic, ens referim a una forta discrepncia en la va-riaci estadstica relativament normal en lestat mitj del clima que persisteixdurant un llarg perode de temps; s a dir, que hi hagi una alteraci anormaldaquesta estadstica.

70

29. Podria ser un augment global de la temperatura, estimat de 2 a 8 C en els pr-xims cent anys. El contingut en dixid de carboni de latmosfera ha augmen-tat un 0,4 % cada any com a conseqncia de ls de combustibles fssils comel petroli, el gas i el carb. Els registres dels canvis en la composici de lat-mosfera durant lltim millenni mostren el rpid augment de les concentra-cions de CO2, que es pot atribuir principalment al creixement industrial desde lany 1750.

30. Les activitats humanes sn les responsables principals en un 99 % de lesvariacions que afecten lhbitat.

Un altre factor molt important que sha de tenir en compte en el manteni-ment de lecosistema s la introducci despcies noves, o extiques, quepoden desplaar altres espcies autctones.

Ls intens dels sls i la destrucci associada dhbitats naturals o semina-turals.


31. Resposta oberta. En general, la contaminaci atmosfrica provoca la conta-minaci dels sls en qu saboquen les substncies contaminants i, si no hi hams remei, es produeix la contaminaci de les aiges, tant de les superficialscom de les capes fretiques. Des del moment de la precipitaci en temps depluja es dissolen a laigua substncies txiques, com xids de sofre i de nitro-gen, que originen la pluja cida, la qual, un cop al sl, discorre per la superf-cie o sinfiltra cap a les capes subterrnies.Levoluci demogrfica dels nuclis urbans demana ms quantitat daigua pera labastament hum i per a la indstria, fet que planteja un gran malbarata-ment en matria daigua com a font denergia. No obstant aix, gradualment,les empreses, per raons econmiques, han comenat a reutilitzar laigua en elsprocessos de fabricaci.


71


1. Sentn que sn riscos naturals els que poden donar lloc a catstrofes natu-rals, les quals no han estat provocades pels humans. Com a exemples podemcitar un hurac, un terratrmol o una erupci volcnica.

2. Segons aquesta teoria, el planeta s un sser viu que sautoregula igual que elcos hum. La temperatura, la quantitat doxigen i altres parmetres ambien-tals es mantenen dins uns nivells de tolerncia perqu sigui possible lexistn-cia de vida. Per a Lovelock, la biota, que comprn tots els organismes vius, nonoms afecta profundament lambient de la Terra, sin que tamb participaactivament en el manteniment i la millora de la vida. Potser seran els humansels nics que poden destruir aquesta harmonia.Partint daix, la idea de Lovelock s que tota la vida de la Terra en conjuntinteracciona i t la capacitat de mantenir un entorn de manera que sigui pos-sible la continutat de la seva prpia existncia. Si algun canvi mediambientalamenacs la vida, actuaria per contrarestar el canvi de manera semblant a comho fa un termstat quan encn la calefacci o laire condicionat per mantenirla casa confortable quan canvia el temps.Gaia era una deessa de la mitologia grega que simbolitzava la Terra i premia-va les persones que respectaven la natura i sancionava les que no ho feien. Erauna ecologista del seu temps.

3. Un nus s una mesura de velocitat molt utilitzada en navegaci martima. Equi-val a una milla marina per hora (milla/h). Una milla marina s equivalent a1 850 m. La paraula anglesa per denominar nus s knot (Kt).

4. Resposta oberta.

5. En un terratrmol, dues plaques de lescora terrestre anomenades plaquestectniques sajunten en el que es denomina una falla. La fricci entre les pla-ques al llarg de la superfcie impedeix, al principi, un moviment entre si. Perel material prxim a la falla es deforma per lesfor exercit. La deformaci sa-cumula fins que el bloc, a causa de la fricci, es trenca pel punt ms feble, quegeneralment es troba molt per sota de la superfcie. A partir daquest punt ohipocentre, la ruptura sestn amb la corresponent radiaci dones ssmiques.El punt de la superfcie que cau en la vertical de lhipocentre rep el nom de-picentre del terratrmol i s el punt on primer arriben les ones ssmiques a lasuperfcie. A mesura que la ruptura sestn al llarg de la superfcie, les plaqueses mouen entre si i, generalment, al cap de pocs segons es paren en una novaposici dequilibri. La tensi al voltant de la falla desapareix i el sl sol rebo-tar a la seva posici dequilibri.(Vegeu el dibuix del text.)

Unitat 6. Riscos naturals i gesti sostenible de la Terra

72

6. Les erupcions volcniques poden tenir diversos nivells de catastrofisme; nonoms causen danys de tipus explosiu per sorpresa, sin que sen deriven al-tres conseqncies, com la variaci de transparncia de laire i, per tant, de laradiaci solar que arriba a la superfcie terrestre. Una forta erupci volcnicapot introduir els productes slids i gasosos que desprn a lestratosfera (en-tre 10 i 50 km sobre la superfcie terrestre), la qual cosa fa que aquests pro-ductes es dispersin rpidament al voltant del globus i que hi puguin quedarsuspesos durant ms dun any.Durant lerupci del volc Perbuatan, de Krakatoa (illa dIndonsia), el 1883,la transparncia atmosfrica a la radiaci solar va disminuir fins a un 20 % du-rant unes setmanes i fins a un 10 % durant diversos mesos. Aquesta erupciva ser un dels cataclismes ms grans dels dos ltims segles, van morir 40 000persones i el soroll de les explosions se sentien a 5 000 km de distncia. Des-prs dun temps inactiu, a partir de 1930 va tornar a despertar. Des de lany1800 fins avui shan produt unes vuit erupcions de magnituds similars en di-versos volcans. Potser una de les erupcions ms importants es va produir el1980 al volc Santa Helena als Estats Units, ja que feia 100 anys que estavaadormit.

7. Les borrasques sn centres de baixes pressions amb forts vents, associades acumulonimbes, generalment acompanyades de trons, llampecs i precipita-cions intenses en un curt perode de temps. Els cumulonimbes sn grans n-vols la base dels quals, que sol ser molt fosca, est situada a uns 1 000-1 500 mi a lestiu el cim pot trobar-se entre 12 000 i 14 000 m.

8. La sostenibilitat pretn un desenvolupament que satisfaci les necessitats delpresent sense posar en perill la capacitat de les generacions futures per aten-dre les seves prpies necessitats.El concepte de sostenibilitat es basa en les caracterstiques dintegraci am-biental, econmica i social. Aix mateix, es basa en una sostenibilitat local res-pecte de la insostenibilitat global.

9. Protegir el capital natural, disminuir lempremta ecolgica i afavorir el de-senvolupament de les capacitats econmiques locals, fent compatible lssostenible dels recursos.

Establir un model de desenvolupament econmic sostenible, dins les ac-tuacions que competeixen en lmbit local: als ajuntaments.

Establir un sistema dindicadors que ens permeti avaluar el compliment delmodel, aix com limpacte de les nostres actuacions sobre la sostenibilitateconmica local i global.

Plantejar una proposta dactuaci a fi de poder contribuir a la sostenibili-tat des daquelles rees que sn competncia de totes les administracionspbliques: autonmiques i governamentals.


73

10. Quant a la gesti de la fauna, hi ha una primera via que consisteix a conservarla fauna mitjanant la preservaci dels espais naturals protegint les poblacionsde fauna que habiten al territori, siguin espcies amenaades o no. La segonavia es du a terme a travs de plans de gesti i conservaci adreats especfica-ment a protegir espcies animals que, per algun motiu, es troben en perill, in-dependentment que habitin en espais protegits o no.

11. La protecci, la preservaci i el millorament del medi ambient per a les ge-neracions presents i futures s responsabilitat de tots els estats. Tots els estatshan de tractar destablir les seves prpies poltiques ambientals i de desenvo-lupament, dacord amb aquesta responsabilitat. Aquestes poltiques ambien-tals han de promoure i no afectar adversament el potencial de desenvolupa-ment actual i futur dels pasos en desenvolupament. Tots els estats tenen laresponsabilitat de vetllar perqu les activitats que es duen a terme dins la sevajurisdicci, o sota el seu control, no malmetin el medi ambient daltres estatso de les zones situades fora de la seva jurisdicci nacional. Tots els estats hande cooperar a lhora delaborar normes i reglamentacions internacionals enlesfera del medi ambient.

12. El Protocol de Kyoto s un pacte signat pels governs en la Conferncia de lO-NU sobre Canvi Climtic, que es va fer a la ciutat japonesa de Kyoto el 1997,en qu els signants (tots pasos industrialitzats) es comprometen a reduir, en-tre els anys 2008 i 2012, en un 5,2 % la quantitat demissions de gasos conta-minants a latmosfera, que sn els causants de lefecte hivernacle. A hores da-ra, 141 nacions han ratificat el pacte, tot i que no shi han afegit, per exemple,els Estats Units, que, segons es diu, emeten el 25 % dels gasos contaminantsdel mn.



14. Hi ha diverses teories sobre la desaparici dels dinosaures. Les unes perta-nyen a les anomenades teories terrestres, entre les quals hi ha la que con-sidera que va haver-hi uns moviments bruscos de les plaques que constituei-xen lescora terrestre, i que aquests moviments van engendrar canvis en elnivell del mar prou importants per afectar de manera significativa la flora i lafauna; les alteracions en la flora haurien produt desequilibris intestinals enels dinosaures. Tamb shauria modificat el cicle del carboni i hauria augmen-tat la concentraci de gas carbnic a latmosfera i, per tant, hi hauria hagut unaugment de temperatura al planeta que, alhora, hauria influt molt negativa-ment en aquests animals, ja que els dinosaures eren poiquiloterms, s a dir, la

74

seva temperatura variava amb la temperatura de lambient. Tot aix, a msdaltres catstrofes, com lincrement de lactivitat volcnica o la dessalinitza-ci dels oceans.Per les teories extraterrestres sobre la desaparici dels dinosaures sn co-munament ms acceptades. Aquest s el cas de la que fa referncia a la caigu-da dun meteorit duns 30 km de dimetre que hauria produt, en limpacte,un crter de 500 km. En un xoc daquesta natura shauria omplert de pols lat-mosfera, shauria quedat molt temps en lestratosfera, i hauria enfosquit no-tablement la radiaci solar. En aquestes condicions es va suprimir prctica-ment la fotosntesi, i els vegetals amb flors van desaparixer alhora que elsdinosaures i altres espcies animals. En realitat, ms duna quarta part de lesespcies vivents animals o vegetals va desaparixer en menys dun mili danys.

15. Incendis. Terratrmols i volcans. Tempestats i inundacions. Huracans. Crisis climtiques.

16. Un meteorit no s ms que un fragment de matria interplanetria capa deresistir el pas per latmosfera i arribar a la Terra. Hi ha meteorits de la midaduna pedra i daltres que arriben a tenir un dimetre de centenars de quil-metres.

17. Els vegetals esclerofilles sn els que es caracteritzen perqu tenen fulles per-sistents, petites i dures, que resisteixen llargs perodes de sequera i que for-men la vegetaci caracterstica de les zones mediterrnies. Com a exemplestenim lalzina, la surera i el garrofer.

18. Les comunitats vegetals mediterrnies tenen una bona resposta de resistn-cia al foc, grcies a lexistncia de dos tipus de vegetals: els uns, rebrotadors,tenen borrons latents i protegits i substncies de reserva que els permeten re-brotar rpidament en les condicions de desprs dun incendi; i els altres, de-nominats espcies germinadores, poden tenir bancs de llavors guardats alsubsl que, amb laugment de temperatura per acci del foc, poden germinaren un interval relativament curt.

19. Les espcies vegetals rebrotadores es caracteritzen perqu tenen borrons la-tents i protegits i substncies de reserva que els permeten rebrotar rpida-ment en les condicions que hi ha desprs dun incendi. I les espcies germi-nadores poden tenir bancs de llavors guardats al subsl que, amb laugmentde temperatura per acci del foc, poden germinar en un interval relativamentcurt.


75

20. Si b hi ha incendis forestals produts per causes naturals, com la caiguda derajos, lorigen de la gran majoria la trobem en lacci de lhome. Sigui per im-prudncies, sigui de forma intencionada, lsser hum s causa directa o indi-recta de ms del 90 % dels incendis que hi ha al mn.

21. Lescala de Richter mesura la intensitat dels terratrmols per lenergia allibe-rada, expressada en trinitrotolu (TNT). Una altra de les escales ms utilit-zades s la de Mercalli, que t dotze graus indicats en nmeros romans i estordenada en funci dels danys que el terratrmol pot causar.



24. Sutilitza el terme sisme submar per denominar els efectes produts pel mar acausa dels sismes que hi ha al llit mar, que tamb sanomenen tsunami, comel que hi va haver a lsia el Nadal de lany 2004.

25. Els cumulonimbes sn grans nvols la base dels quals, que sol ser molt fosca,est situada a uns 1 000-1 500 m, i a lestiu el cim pot trobar-se entre 12 000i 14 000 m.

26. El tornado s una depressi o borrasca de petita extensi i de gran intensitatque dna lloc a un remol visible que es despenja dun cumulonimbe. Els seusefectes destructius sn ben coneguts als Estats Units i a lndia, encara que enels ltims temps tamb es produeixen, tot i que no amb tanta intensitat, a Es-panya i Europa en general.

27. Lanomenada gota freda s un terme que es refereix a una pertorbaci atmosf-rica extratropical que pot provocar precipitacions, excepcionalment violen-tes i intenses, durant unes hores o diversos dies. Afecta superfcies molt re-dudes i segueix trajectries imprevisibles. s deguda al fet que certs correntsprovoquen que quedi allada una massa daire fred dorigen polar enmig dai-re dorigen tropical.

28. Les inundacions es caracteritzen pel desbordament duna massa daigua, unriu per exemple, que submergeix terres que habitualment no estan cobertesper laigua. El 1987 va haver-hi riuades a les conques del Xquer, el Serpis i el Segura.

Una gota freda va deixar moltes precipitacions i hi va haver rcords de plu-ja en 24 h, com els 720 mm de Gandia, els 377 mm de Dnia, els 330 mmde San Javier, els 316 mm dOriola o els 120 mm de la ciutat de Mrcia. ElXquer, sense el pant de Tous, va arribar a un cabal de 5 200 m3/s a Alzi-ra i va inundar tota la Ribera.

76

El 1996 es va produir la riuada del cmping de Biescas, al barranc dArs.Una gran tempestat va provocar intenses precipitacions i una riuada que,desprs dun embassament accidental, va arrasar el cmping Les Nieves, iva fer 87 vctimes mortals.

El 1997, la gota freda torna a provocar inundacions a la Comunitat Valen-ciana i la Regi de Mrcia. La situaci ms crtica es va viure a Alacant, onvan caure 270 mm al mat, 156 mm en noms una hora, i van morir quatrepersones. La inundaci va ser general, per va afectar especialment les zo-nes on els barrancs havien desaparegut pel procs urbanitzador.

El 2000, les pluges torrencials, causades per una gota freda de grans dimen-sions al vessant mediterrani van afectar Catalunya, Valncia, Mrcia, Te-rol, Albacete i Almeria. Les precipitacions van superar els 250 mm i hi vahaver moltes prdues humanes.

29. El pluvimetre s linstrument que mesura la quantitat de precipitaci en for-ma directa. La mesura de precipitaci sexpressa en millmetres, que corres-ponen a laltura que tindria la capa daigua equivalent a la precipitaci caigu-da. Cada millmetre significa un litre per metre quadrat.


31. La utilitzaci del terme crisi climtica tant pels cientfics com per lopini p-blica t diverses accepcions, per avui dia lestudi daquestes crisis agrupa me-teorlegs, fsics, qumics, metges, economistes i qualsevol especialista relacio-nat amb levoluci del clima. Aix es va decidir que el concepte de crisi climticaengloba totes les variacions climtiques breus que excedeixen bruscament elque pot considerar-se el valor mitj. Per exemple, en el bienni 1975-1976 hiva haver una gr

solucions ciencies per al món contemporani 1batx

Documents