CFA LLORET DE MAR GES 1 CURS 2013-2014

I. LES PERSONES I LA SALUT

1. L’ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ

Nom i cognoms:........................... .................

[Escriba texto]

MBA

2

[Escriba texto]

MBA

3

1. El cos humà

1.1 NIVELLS D?ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ

El cos humà està constituït per nombrosos elements que s'agrupen en diferents nivells

d'organització. Anant de les estructures més simples a les més complexes, s'hi poden

considerar els nivells següents:

• Àtoms. Són els elements químics que

formen els éssers vius. Els principals són el

carboni, l'hidrogen, l'oxigen i el nitrogen, però

també n'hi ha d'altres, com ara el sofre, el ferro,

el calci, etc.

• Molècules. Són els components a partir

dels quals les cèl·lules poden elaborar les seves

pròpies estructures. Són les proteïnes, els glúcids

o els lípids. Les molècules arriben a les cèl·lules a

través de la sang.

• Cèl·lula. És la unitat bàsica dels éssers

vius. Les cèl·lules es nodreixen, fabriquen els seus

propis components, eliminen les substàncies de

rebuig, interaccionen amb altres cèl·lules, es re-

produeixen, etc.

• Teixit. És un conjunt de cèl·lules que

s'especialitzen i s'associen per complir una funció

determinada.

• Òrgan. Els òrgans estan formats per diferents teixits i tenen encomanada una

funció específica. Per exemple, l'intestí està format per teixit epitelial i teixit muscular.

El cor, el fetge, un múscul o els ovaris són exemples d'òrgans.

• Aparell o sistema. És una associació d'òrgans que treballen conjuntament per

realitzar una funció vital. Per exemple, l'associació de diversos òrgans, com l'esòfag,

l'estómac i l'intestí, formen l'aparell digestiu.

[Escriba texto]

MBA

4

NIVELLS D'ORGANITZACIÓ D'UN ORGANISME

PREGUNTES

1. Són iguals totes les cèl·lules d'un òrgan? I les d'un teixit?

2. Quantes cèl·lules, teixits i òrgans diferents es mostren al dibuix?

1.2 EL MANTENIMENT DE LA VIDA.

Per al manteniment de la vida, l'organisme necessita nutrients, oxigen i aigua. També li cal mantenir una determinada temperatura i eliminar les substancies de rebuig.

Una altra condició indispensable és mantenir constant el medi intern corporal, amb in-dependència dels canvis en el medi ambient.

Perquè això sigui possible, els diferents aparells i sistemes del cos humà cooperen en-tre si per respondre als canvis que es produeixin en cada moment: per exemple, una major demanda d'oxigen, una pèrdua d'aigua, una disminució de la temperatura o la resposta a un estímul.

QUÈ ÉS L'HOMEÒSTASI?

S'anomena homeòstasi l'equilibri que manté constant el medi intern de l'organisme.

òrgan (duodè)

teixit (epitelial)

cèl·lula (epitelial)

teixit (muscular)

orgànul (mitocondri)

cèl·lules (musculars)

aparell (digestiu)

organisme (ésser humà) molècula

simple

molècula complexa

(proteïna)

[Escriba texto]

MBA

5

Es produeix mitjançant mecanismes de regulació en els quals participen tots els aparells i sistemes, que s'interrelacionen.

El sistema nerviós i el sistema endocrí s'encarreguen de coordinar tots els mecanismes de regulació. Per exemple, si es produeix un canvi de la temperatura corporal, es posen en marxa mecanismes de resposta en els diferents sistemes i aparells.

Així, quan tenim fred, els músculs es contreuen i es relaxen ràpidament, fet que produeix una tremolor; els capil·lars sanguinis es contreuen per evitar més pèrdua de calor a través de la pell; el pèl s'eriça per atrapar més aire i augmentar així l'aïllament tèrmic, i té lloc un augment del metabolisme cel·lular per produir

la calor que el cos necessita.

3. Quina funció té l'aparell

respiratori?

4. Explica on van a parar els

nutrients que processa l'aparell digestiu.

5. Quins aparells participen en el subministrament de nutrients a les cèl·lules?

6. Quins aparells o sistemes participen en l'eliminació de substàncies de rebuig?

SINTETITZA 7. Què són els nivells d'organització del cos? Indica la diferència entre teixit, òrgan i sistema. 8. Com s'anomenen els elements químics que formen els éssers vius?

9. Digues quins d'aquests exemples són àtoms, molècules, cèl·lules, teixits, òrgans, sistemes o aparells: oxigen - neurona - epidermis - glòbul vermell - fetge proteïna - múscul - sistema nerviós - cor

MBA

6

2. Els teixits (I)

2.1 QUÈ ÉS UN TEIXIT? Un teixit està format per cèl·lules semblants i

per una substància intercel·lular. Cada teixit s'especialitza en una funció. Els teixits, al seu torn, s'agrupen per formar un òrgan, la funció del qual depèn dels teixits que el formen.

Hi ha quatre grups de teixits diferents: epitelial, conjuntiu, muscular i nerviós.

2.2 EL TEIXIT EPITELIAL O EPITELI

Els teixits epitelials són els responsables de les funcions de protecció (pell), absorció (epiteli intestinal), filtració (epiteli renal), secreció (glàndules) i excreció (epiteli dels alvèols pulmonars).

Aquests teixits estan formats per cèl·lules molt juntes i amb escassa substància intercel·lular.

Les cèl·lules tenen una cara lliure, i l'oposada està adherida a una membrana basal. Aquesta membrana uneix les cèl·lules epitelials al teixit conjuntiu subjacent.

Els teixits epitelials no tenen vasos sanguinis. Es nodreixen amb els nutrients i l'oxigen que es difonen des dels capil·lars del teixit conjuntiu pròxim.

Segons la seva funció, el teixit epitelial pot

ser de dos tipus:

• Teixit epitelial de revestiment. Recobreix tot el cos, com l'epidermis de la pell, i entapissa les cavitats internes, com l'esòfag, i els conductes de l'organisme, com els vasos sanguinis.

Pot estar format per una o per diverses capes de cèl·lules (epitelis simples o epitelis estratificats). També pot presentar microvellositats (com a l'intestí) i cilis (com a la tràquea) o produir moc.

Els epitelis estratificats són més resistents que els simples i desenvolupen funcions de protecció.

• Teixit epitelial glandular. Constitueix les glàndules, que poden ser endocrines, si secreten els seus productes directament a la sang; exocrines, si vessen els seus productes a l'exterior o al tub digestiu, o mixtes, si secreten substàncies a l'exterior i a l’interior.

Aquest teixit està especialitzat en la producció i la secreció de diverses substàncies, com la suo

MBA

7

r, el suc gàstric, la saliva, el greix de la pell i les hormones.

Les glàndules exocrines vessen la seva secreció a l'exterior del cos, com les glàndules sudorípares (a) o les sebàcies (b), o al tub digestiu, com les glàndules gàstriques o les salivals (c).

Els teixits conjuntius són els més abundants. Sostenen l'estructura corporal, uneixen els altres teixits i pro-tegeixen els òrgans interns.

Estan formats per cèl·lules anomenades fibroblasts i una matriu extracel·lular que elles mateixes secreten i que està reforçada per fibres de naturalesa proteica que els proporciona elasticitat, resistència o duresa.

Els diferents teixits conjuntius es diferencien pel tipus de cèl·lules que els constitueixen, per la matriu i pel tipus de fibres. Se'n distingeixen cinc tipus principals: lax, dens, cartilaginós, ossi i sanguini.

Teixit conjuntiu lax. S'estén per tot el cos. Envolta i protegeix els òrgans i forma la capa subcutània de la pell. Una varietat és el teixit adipós, les cèl·lules del qual acumulen greix.

Teixit conjuntiu dens. Es molt resistent a causa de les fibres de col·lagen. Forma els tendons i els lligaments i la capa més profunda de la pell.

Teixit conjuntiu cartilaginós. Està format per una matriu gelatinosa, fibres de col·lagen i fibres elàstiques. Forma l'esquelet de l'embrió; en l'adult és reemplaçat per os, excepte en el pavelló auditiu, al nas o als discos intervertebrals.

Teixit conjuntiu ossi. Està format per una matriu molt dura, impregnada de sals minerals, que li donen rigidesa. Forma els ossos.

Teixit conjuntiu sanguini. Està constituït per una ma-triu líquida, el plasma, i unes cèl·lules mòbils, les cèl·lules sanguínies (glòbuls blancs, vermells i plaquetes).

MBA

8

SINTETITZA

1. Què és un teixit? Quins són els tipus principals de teixits de l'organisme?

2. Quines característiques tenen les cèl·lules dels teixits epitelials? Quines són les funcions que fan aquests teixits?

3. Digues el nom i la funció de tres tipus de glàndules.

4. La matriu extracel·lular dels teixits conjuntius pot ser líquida, gelatinosa o sòlida. Indica un exemple de teixit conjuntiu per a cadascuna.

MBA

9

3. Els teixits (II)

3.1 . EL TEIXIT NERVIÓS

El teixit nerviós està format per dos tipus de cèl·lules: les neurones i les cèl·lules glials, també anomenades cèl·lules de la neurò glia.

La neurona

La neurona és la unitat funcional del sistema nerviós. Es connecten unes amb altres i estan especialitzades a rebre i conduir informació (impulsos nerviosos) i a transmetre els missatges a altre; cèl·lules del cos.

Són responsables del pensament, del control de l'activitat muscular i del control del funcionament de les glàndules.

Les neurones varien molt en forma i en grandària, però totes tenen una estructura bàsica similar. Estan

formades per:

• Un cos cel·lular, que conté el nucli i el citoplasma de la cèl·lula.

• Unes prolongacions neuronals anomenades dendrites i àxon Les dendrites són nombroses, curtes i ramificades; l'àxon és únic. La informació viatja sempre de les dendrites a l'àxon. Els àxons de moltes neurones es reuneixen i formen els nervis.

Les cèl·lules glials o de la neuròglia

Les cèl·lules glials fan funcions semblants a les del teixit conjuntiu. Són les que proporcionen suport a les neurones. N'hi ha de diversos tipus:

• Astròcits: són les més abundants. Són presents al sistema nerviós central. S'adhereixen als vasos sanguinis i proveeixen les neurones de nutrients.

• Micròglia: són cèl·lules petites amb prolongacions. Tenen una funció de protecció i defensa de les neurones davant de substàncies nocives o d'agents infecciosos.

• Cèl·lules de Schwann: es troben al sistema nerviós perifèric. Aïllen unes neurones de les altres per mitjà d'una beina de mielina que envolta l'àxon.

1. 1. On es Localitzen el nucli i el citoplasma de les neurones?

2. 2. Quines diferències hi ha entre les dendrites i els àxons?

3. On es localitzen les cèl·lules de Schwann?

MBA

10

3.2 EL TEIXIT MUSCULAR

El múscul és un teixit que pot

canviar de forma i de longitud i, així,

produir moviment.

Els músculs representen la meitat de la massa corporal. El teixit muscular està format per cèl·lules allargades, anomenades fibres musculars o miòcits, que són capaces de contreure's per l'estimulació del sistema nerviós.

Hi ha tres tipus de teixit muscular: • Teixit muscular estriat o esquelètic.

Està format per fibres musculars estriades de color vermell i es localitza sota la pell. Constitueix els músculs esquelètics que s'uneixen als ossos mitjançant els tendons.

Les fibres són cèl·lules cilíndriques i plurinucleados. S'agrupen formant feixos, envoltades per teixit conjuntiu. La seva contracció és voluntària i són les responsables del moviment i de mantenir la postura del cos.

• Teixit muscular cardíac. Està format per fibres musculars estriades, ramificades i unides unes amb altres, de color vermell. Constitueix les parets del cor (miocardi).

Es contreu automàticament de manera rítmica, no presenta fatiga i permet la propulsió de la sang pels vasos sanguinis.

• Teixit muscular llis o visceral. Està format per fibres musculars llises de color rosa pàl·lid. Forma part de les parets dels òrgans buits del cos (estómac, intestí, vies urinàries i aparell genital).

La seva contracció és involuntària i permet el desplaçament de substàncies dintre dels tubs, conductes o cavitats; regulen el calibre de les artèries i permeten la dilatació dels músculs durant el part.

MBA

11

SINTETITZA

4 Descriu quines són les funcions de les neurones i també Les de les cèl·lules glials en general. Quina relació hi ha entre astròcits i neurones?

5 Indica el tipus de teixit muscular que forma part de les estructures següents: artèria aorta - estómac - miocardi tríceps - vena porta - úter – trapezi

RAONA

6 Digues un exemple d'un múscul que sigui de contracció involuntària i un aLtre de contracció voluntària. Explica'n la diferència.

7 Destaca alguna diferència del teixit muscular cardíac respecte dels altres tipus.

8 Quines conseqüències tindria per a la nostra vida que el teixit muscular cardíac

es fatigués?

MBA

12

El cos humà està format per diversos aparells i sistemes que s'encarreguen de dur a terme les tres funcions essencials de l'organisme:

ELS APARELLS I ELS SISTEMES DEL COS HUMÀ

Nutrició: aparells respiratori, digestiu, circulatori i urinari.

Reproducció: aparell reproductor.

Relació: sistema nerviós, esquelètic, muscular, immunitari, endocrí i tegumentari.

MBA

13

SINTETITZA 1. Associa amb algun aparell o sistema els òrgans o les estructures següents:

melsa - úter - tràquea - uretra - os - cervell - bronqui artèria - esòfag - cabeLl - pàncrees - múscul esquelètic 2. Quin aparell o sistema es relaciona amb tots els altres?

RAONA

3. Quins aparells o sistemes intervenen en l'expulsió de les substàncies de rebuig?

4. Quins aparells o sistemes intervenen en la contracció d'un müscul o en el moviment?

5. Quin aparell o sistema secreta hormones?

MBA

14

MBA

15 15

RECORDA L'ESSENCIAL

1. Ordena les teves idees

Resum

L'estructura del nostre cos està organitzada en diversos nivells de complexitat: àtoms,

molècules, cèl·lules, teixits, òrgans i aparells.

L'estructura fonamental dels éssers humans, com el dels altres éssers vius, és la cèl·lula.

Els aparells i sistemes del cos estan formats per òrgans i aquests, al seu tom, per diversos

teixits.

L'homeòstasi és el conjunt de mecanismes que coordinen el funcionament dels aparells, els

sistemes i els òrgans del cos.

Els teixits estan formats per cèl·lules semblants entre elles i especialitzades en funcions

determinades. Els teixits poden ser: epitelials, conjuntius, nerviosos o musculars.

Les funcions bàsiques del nostre cos són: de nutrició, de relació i de reproducció.

Les tècniques d'imatge actuals permeten explorar les estructures internes de l'organisme.

Les exploracions anatòmiques són la radiografia, l'escàner, l'endoscòpia i l'ecografia; les

exploracions funcionals són la tomografia, la termografia i la ressonància magnètica.

ORDENA LES TEVES IDEES

Quins són els sistemes que coordinen la resta d'aparells del nostre cos? Quines diferències

hi ha entre ells?

Digues els aparells del cos que intervenen en la nutrició.

L'epidermis està formada per capes de cèl·lules superposades que es van desprenent per la

part superficial. A quina classe de teixit pertany l'epidermis?

Les neurones estan tan especialitzades que es dediquen exclusivament a la transmissió

d'impulsos nerviosos. Com realitzen les altres funcions?

Digues els principals sistemes que intervenen o es relacionen amb les funcions de relació.

Quins són els principals teixits que constitueixen el sistema esquelètic i el sistema

muscular?

Indica les principals funcions, localització i diferències entre els teixits musculars llis,

cardíac i estriat.

MBA

16

2. Interpreta unes imatges

Els dibuixos representen diferents nivells d'organització de l'aparell digestiu: a) Indica quines cèl·lules, teixits i òrgans hi estan representats i ordena'ls segons la

seva complexitat.

b) Descriu les característiques del teixit epitelial.

c) Indica quin tipus de múscul forma part de l'aparell digestiu i quin tipus de

contracció fa: voluntària o involuntària.

d) Descriu les estructures que es representen en el dibuix b).

e) Per mitjà de quines tècniques es pot observar l'interior de l'intestí?

MBA

17 17

3. Analitza uns dibuixos Fixa't en els dibuixos i respon:

a) Quin tipus de cèl·lula representa cada dibuix?

b) Assenyala'n les característiques principals i en quin teixit es localitza cada tipus.

c) Indica algun òrgan, sistema o aparell en el qual es localitzin aquests teixits.

4. Analitza un text

El raquitisme infantil

El raquitisme és una malaltia òssia provocada per la manca de calci i fosfat en els

ossos i en els cartílags, com a resultat d'una mancança de vitamina D. La vitamina D

permet l'absorció de calci i fosfat a l'intestí i la seva fixació a la matriu òssia; aquest

procés s'anomena mineralització òssia.

Els casos de raquitisme poden ser deguts a la manca de vitamina D a la dieta, a la

manca d'exposició a la Ilum solar (la llum estimula la fabricació de vitamina D a

l'organisme), i també a un consum insuficient d'aliments rics en calci i fòsfor durant

la infantesa.

La manca de calci en els ossos provoca afebliment i estovament progressiu de

l'estructura òssia i ocasiona dolors i deformitats dels ossos, principalment a Les

extremitats inferiors, La columna vertebral, el crani i la caixa toràcica.

EL raquitisme és més freqüent durant els períodes de creixement ràpid (entre els 3

mesos i els 2 anys), en els quals l'organisme demana grans quantitats de calci i fosfat

MBA

18

i, sobretot, en països on La població té problemes d'alimentació.

CONTESTA

1. Quines són les causes principals del raquitisme durant la infantesa i com es

poden prevenir?

2. Explica quin és el procés que confereix rigidesa a la matriu òssia.

3. Busca informació sobre per què l'exposició a la llum pot prevenir el

raquitisme.

4. Quins aliments s'han d'incorporar a La dieta per prevenir el raquitisme

infantil?

5. Observa unes fotografies

Observa amb deteniment les quatre fotografies i fes les activitats:

Indica de quina tècnica d'imatge es tracta en cada cas. És una exploració anatòmica o és una exploració funcional?

Indica en cada imatge què es pretén observar, si hi detectes algun problema, i, si és així, de quin problema es tracta.

MBA

19 19

6. Actualitza els conceptes El càncer es deu a una proliferació anormal de les cèl·lules

El càncer és una malaltia greu que es deu a una multiplicació anormal i descontrolada de

les cèl·lules. També s'anomena tumor maligne, ja que les cèl·lules, com que perden el

control de les seves divisions, es multipliquen indefinidament, destrueixen el teixit sa del

qual provenen i, fins i tot, poden envair altres teixits del cos. També hi ha tumors

benignes, que es deuen a proliferacions molt localitzades d'algunes cèl·lules (berrugues,

fibromes, etc.).

Entre els agents que s'associen més sovint a l'aparició del càncer en destaquen eLs

següents: raigs X, radioactivitat, aLguns productes químics i contaminants, tabac, dietes

pobres en fibra o en vitamines A i C, com també factors hormonaLs i genètics.

Les cèl·lules van acumulant mutacions en els seus gens fins que es transformen en

cèl·lules tumorals.

CONTESTA 1. Quina és la característica principal de les cèl·lules tumorals?

2. A què es deu que un tumor pugui envair diferents òrgans del cos?

3. A què creus que es deu que en un mateix pacient de càncer apareguin nous

tumors en altres parts del cos? Com s'anomena aquest procés?

4. Els tumors es tracten amb radioteràpia i quimioteràpia. Informa't sobre aquests

tractaments i explica com actuen sobre les cèl·lules tumorals.

7. Cerca a la Xarxa L'osteoporosi és una malaltia òssia que afecta les persones grans i que està

relacionada amb la desmineralització òssia. Consulta la pàgina web següent i respon: http://www.tiching.com/18208 a) Quines causes té l'osteoporosi? b) Què provoca la fragilitat dels ossos? c) Fes una llista d'aliments recomanables per al tractament de l'osteoporosi.

MBA

20