el llenguatge en les ciencies socials

44
El llenguatge en les ciències socials Fonaments, conceptes i models Lupicinio Íñiguez Rueda PID_00173421

Upload: erickgn

Post on 16-Dec-2015

31 views

Category:

Documents


4 download

DESCRIPTION

Introducción al tema del análisis del discurso. Documento en catalán, parte de un manual sobre análisis del discurso

TRANSCRIPT

  • El llenguatge enles cincies socialsFonaments, conceptes i models

    Lupicinio iguez Rueda

    PID_00173421

  • FUOC PID_00173421 El llenguatge en les cincies socials

    Cap part d'aquesta publicaci, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,reproduda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitj, tant si s elctric comqumic, mecnic, ptic, de gravaci, de fotocpia o per altres mtodes, sense l'autoritzaciprvia per escrit dels titulars del copyright.

  • FUOC PID_00173421 El llenguatge en les cincies socials

    ndex

    Introducci.................................................................................................. 5

    Objectius....................................................................................................... 6

    1. Consideracions preliminars............................................................. 7

    2. El gir lingstic.................................................................................. 9

    3. La teoria dels actes de parla........................................................... 12

    4. La lingstica pragmtica............................................................... 15

    5. L'etnometodologia............................................................................. 255.1. Els quatre conceptes clau de l'ETN ............................................. 265.2. Implicacions de l'etnometodologia ............................................. 31

    5.2.1. El que s manifest i el que s ocult ............................... 315.2.2. Acci social i estructura social ....................................... 325.2.3. ETN i llenguatge institucional ....................................... 33

    6. L'enfocament discursiu de Michel Foucault: discurs iprctiques discursives....................................................................... 346.1. La concepci de discurs .............................................................. 346.2. Problematitzaci .......................................................................... 36

    7. Conclusions.......................................................................................... 38

    Resum............................................................................................................ 40

    Activitats...................................................................................................... 41

    Exercicis d'autoavaluaci........................................................................ 41

    Solucionari.................................................................................................. 42

    Glossari......................................................................................................... 43

    Bibliografia................................................................................................. 44

  • FUOC PID_00173421 5 El llenguatge en les cincies socials

    Introducci

    Aquest mdul est dedicat als fonaments que sostenen el paper actual del llen-guatge en les cincies socials.

    S'organitza entorn de cinc eixos representatius d'aquesta fonamentaci, quesn: el gir lingstic, la teoria dels actes de parla, la lingstica pragmtica,l'etnometodologia i alguns aspectes de l'obra de Michel Foucault.

    La selecci d'aquests cinc fonaments no s arbitrria, ats que, com deta-lla-rem, presenten un fil conductor que dna coherncia a mltiples prctiquesque sota l'etiqueta d'anlisi del discurs o perspectiva discursiva prenen cadadia ms fora en les cincies socials. No obstant aix, no s l'nica possible.Amb seguretat, altres perspectives discursives a les quals aqu noms alludiremdetallarien altres fonts diferents. Ara b, s possible afirmar que a poquesd'aquestes se'ls escapar la importncia que han tingut en aquest procs lesque assenyalem aqu.

    L'argument principal del mdul s que el paper que el llenguatge va tenir ini-cialment en les cincies socials va ser bsicament metodolgic i de comple-ment a l'activitat investigadora, per que gradualment ha arribat a formar unaperspectiva particular present en una gran varietat de corrents sociolgics ipsicosocials.

  • FUOC PID_00173421 6 El llenguatge en les cincies socials

    Objectius

    Desprs d'haver treballat el material d'aquest mdul, haureu d'haver assolit elsobjectius segents:

    1. Identificar les principals perspectives que fonamenten el paper del llen-guatge en les cincies socials.

    2. Ser capaos de reconixer les seves caracterstiques principals.

    3. Veure les seves conseqncies principals en les cincies socials.

    4. Introduir-se, amb els mitjans oferts, en el camp de la investigaci socialbasada en el llenguatge i explorar els vessants que s'ofereixen en el text iles lectures recomanades.

    5. Reconixer la trajectria que va des de l's del llenguatge com a eina me-todolgica fins a la constituci discursiva de corrents i perspectives.

  • FUOC PID_00173421 7 El llenguatge en les cincies socials

    1. Consideracions preliminars

    En els ltims anys s'ha produt un moviment en les cincies socials i humanesmolt intens, gaireb se'n podria dir radical, que tractarem de reproduir enaquest mdul. Una de les seves caracterstiques principals t a veure amb elscanvis que es poden observar en el pla de la metodologia i de la teoria.

    En efecte, certes opcions metodolgiques, com l'mfasi en el llenguatge quevan connotant molts mtodes, a poc a poc han acabat per convertir-se enperspectives teriques noves per dret propi, s a dir, en un plantejament tericradicalment diferent al que caracteritzava el perode anterior.

    Un dels exemples ms evidents d'aquest procs s, sens dubte, el del'anlisideldiscurs (d'ara endavant, AD). Aquest s un mtode que haaparegut emmarcat a l'interior del gir lingstic, i que ha estat profusa-ment utilitzat.

    s ms, l'AD s una etiquetacomuna per a definir una gran quantitat de m-todes emprics que sn utilitzables i utilitzats per a l'estudi d'una gran varietatde temes que, noms a ttol d'exemple, podem dir que van des de l'estudi deles interaccions quotidianes cara a cara, fins a processos com la memria, elpensament i les emocions, i fins i tot problemes socials com l'exclusi social,la diferenciaci de gnere o el racisme.

    L'AD i la seva dependncia amb altres metodologies

    Com a mtode que s, l'AD t tant similituds com diferncies amb altres enfocamentsmetodolgics dins l'anomenada metodologiaqualitativa (Denzin i Lincoln, 1994). Attol d'exemple es poden esmentar l'anlisi de contingut (Bardin, 1977), l'anlisi narrativa(Bruner, 1990; Cabruja, iguez i Vzquez, 2000) i altres formes d'anlisi basades en lalingstica (Tusn i Calsamiglia, 1999).

    L'aspecte que ressaltarem en aquest mdul s una cosa que ha succet i encarasucceeix en diverses disciplines socials i humanes com la sociologia o la psi-cologia: a saber, que ms enll de constituir una alternativa metodolgica, lareflexi terica que l'ha originat i que l'acompanya en el seu desenvolupamentprovoca un efecte summament interessant, de manera que, el ms interessantque es pot dir de l'AD actualment no s que sigui un mtode, sin que s unaperspectiva des de la qual s'analitzen els processos socials.

    Com veurem en el mdul "L'anlisi del discurs en les cincies socials. Varietats,tradicions i prctica", sota el nom d'AD hi ha etiquetes, noms i perspectivesmltiples i molt diverses, amb principis, caracterstiques i procediments dife-rents. La seva varietat s tan gran que no les podrem cobrir en la seva totali-tat. Per tot aix, n'hem triat algunes que sn representatives d'aquest tipus de

    Vegeu tamb

    D'alguns d'aquests, en veuremexemples interessants en elmdul "L'anlisi del discurs enles cincies socials. Varietats,tradicions i prctica".

  • FUOC PID_00173421 8 El llenguatge en les cincies socials

    procs, com tractarem de mostrar. Repassarem l'AD amb l'nica aspiraci queal final de l'assignatura tingueu un panorama ampli d'aquest escenari particu-lar que sigui prou atractiu per a convidar-vos a aprofundir-hi.

    Per a aconseguir-ho, comenarem amb l'itinerari fundacional de l'AD. bvi-ament, cada perspectiva en AD presenta uns fonaments i descriu unes arrelsque no sn sempre coincidents amb les que s'expliquen en altres perspecti-ves diferents. Presentarem quatre contextos de desenvolupament histric que,al nostre parer, comena amb el girlingstic; continua amb la teoriadelsactesdeparla; segueix encara amb la pragmticalingstica i, tamb, ambl'etnometodologia, i el podrem fer concloure amb l'obra de MichelFoucault.

    Els qui sostinguin una idea de discurs i d'AD diferent de la que presentaremaqu, segurament diferiran en aquest itinerari histric i conceptual, i proba-blement emfasitzaran unes tradicions sobre unes altres i, fins i tot, negaran lesrelacions amb algunes d'aquestes. Aix no obstant, es pot assumir fcilmentque aquests desenvolupaments han exercit, directament o indirectament, unagran influncia en la constituci i el desenvolupament de l'AD.

  • FUOC PID_00173421 9 El llenguatge en les cincies socials

    2. El gir lingstic

    El gir lingstic s'ha presentat en el primer mdul detalladament, per la qualcosa ara no insistirem gaire en els detalls. Tan sols emfasitzarem aquelles ca-racterstiques ms rellevants per a la presentaci del llenguatge en el si de lescincies socials i humanes, i en les eines analtiques, com l'AD.

    Un dels aspectes interessants que podem ressaltar aqu t a veure amb la na-turalesa del gir lingstic. Com passa sempre quan una formulaci reeixidaacaba formant part del bagatge com en un espai ampli de la cincia, hi ha unacerta simplificaci quan ens hi referim. En efecte, el gir lingstic s'acostumaa confondre amb un inters que nicament est centrat en el llenguatge.

    Tanmateix, com s'ha vist en el mdul primer, el gir lingstic (d'ara en-davant, GL) s particularment interessant, no perqu pensi que el llen-guatge s important, no perqu pensi que la major part de les accionshumanes sn lingstiques o, com diria Wittgenstein, perqu tot s llen-guatge. No s per aix que s important. Ho s perqu oposa el llen-guatge quotidi, s a dir, all que nosaltres diem quan parlem, al llen-guatge cientfic especialitzat i formal, i es pregunta si s'ha d'elaborar unllenguatge propi que sigui capa d'explicar com s el mn o no.

    Aquesta empresa va ser precisament l'anttesi d'altres perspectives que en cin-cies socials i humanes han incorporat l'estudi del llenguatge, com ara, el po-sitivisme. El que es planteja s si el llenguatge explica la realitat, en dnacompte, la reprodueix o no. Aix, doncs, no s solament estar interessat enel llenguatge, el gir lingstic mai no s aquest gir perqu les cincies socialss'interessin merament pel llenguatge. Ho s per la seva interrogaci sobre siel llenguatge quotidi resulta del tot suficient per a poder explicar el mn ila vida real.

    Coberta d'El giro lingstico, de Richard Rorty.

    El clebre treball de Rorty (1967), que dna el nom a aquest moviment, de-bat precisament el que en un moment dels anys seixanta estava en ple apo-geu. A saber, qestiona l'empresa de construir un llenguatgeformal que donicompte del mn, un llenguatge tan allunyat del llenguatge quotidi com siguipossible. Desprs de Rorty i el gir lingstic, el que tenim s un exalament, sise'n pot dir aix, una dignificaci del llenguatge quotidi que el converteix enl'nic llenguatge possible i rebaixa el llenguatge formal a l'espai del llenguatgequotidi.

    Lectura complementria

    R.Rorty (ed.) (1967). El girolingstico. Barcelona: Paids/ ICE / UAB.Rorty va recopilar l'any 1967un conjunt d'assajos que de-batien el llenguatge i la filo-sofia del llenguatge des demltiples perspectives i posi-cions. s un text de la mxi-ma importncia.

  • FUOC PID_00173421 10 El llenguatge en les cincies socials

    Aix ha tingut conseqncies extraordinries per a aquest itinerari de cons-trucci d'un enfocament crtic en cincies socials i humanes. A part de les queja han estat assenyalades en el mdul "El gir lingstic", la seva importncia scrucial perqu obre la porta a dues coses fonamentals:

    1) primer, a convertir la tasca de la cincia en una prcticasocialms, igualque qualsevol altra, perqu les persones que es dediquen a fer cincia utilitzenel llenguatge igual que altres persones que no sn cientfiques;

    2) segon, a la fonamentaciepistemolgica ms important de la cincia so-cial crtica que s el treball antirepresentacionista de Rorty.

    Efectivament, l'avantpassat fundacional de l'antirepresentacionisme de Rortys aquesta idea de gir lingstic. El seu inters rau, no tant en el fet que apartir de llavors les cincies humanes i socials es van comenar a interessarpel llenguatge, sin en el fet de deslegitimar l'operaci de construcci delsllenguatges formals com les millors maneres de donar compte de la realitat idipositar aquella acci en el llenguatge quotidi.

    En l'mbit de les cincies socials i humanes, l'impacte d'aquesta idea tansimple ha estat fonamental perqu fa desaparixer, deslegitima de ma-nera rotunda tota pretensi de l'anomenat llenguatge cientfic, li treuqualsevol classe de validesa ats que iguala les prctiques de les perso-nes que es dediquen a fer cincia a les prctiques de qualsevol personacomuna del carrer.

    La suposada superioritat o certa bondat, ajustabilitat, reproductivitat, capaci-tat heurstica, etc., dels llenguatges formals desapareixen i fa possible pensarque no necessitem anar ms enll de la manera en qu la gent interpreta, fai construeix la realitat.

    El llenguatge cientfic tamb s argot

    Encara est molt arrelada la idea que el llenguatge cientfic disposa de recursos que el fanms adequat en els intents de comprendre el mn que ens envolta. Aquesta idea s tanpresent en nosaltres que fins i tot caiem, molt sovint, en una retrica especialitzada, capade crear un argot que solament entenen els cientfics i cientfiques. El que s interessantdel plantejament del gir lingstic s la consideraci que aquest llenguatge s precisamentun argot, igual que el que un grup social ha construt en un barri, parlant de les sevesvides i les seves coses.

    Especialment per a l'espai general de les cincies humanes i socials, hi ha unaaltra porta que s'ha obert des del gir lingstic. Aquesta porta s la dignifica-ci de l'accisocial. En efecte, hi ha teories sobre l'acci social en moltes deles grans tradicions, sobretot sociolgiques, per en totes aquestes hi ha unajerarquia d'acci en la qual no totes les accions dels ssers humans ocupen la

    La influncia del'etnometodologia

    En aquest aspecte, com veu-rem ms endavant, la influn-cia de l'etnometodologia senorme.

  • FUOC PID_00173421 11 El llenguatge en les cincies socials

    mateixa posici. El gir lingstic va obrir la possibilitat de pensar tota accihumana al mateix pla. Com va fer aix? Simplement, considerant que no hiha operaci de parla que no sigui una acci en sentit estricte.

  • FUOC PID_00173421 12 El llenguatge en les cincies socials

    3. La teoria dels actes de parla

    En aquest itinerari fundacional, un altre element clau ha estat la teoria delsactes de parla (d'ara endavant, TAP).

    Quan JohnL.Austin (1962) es planteja com a objecte d'anlisi la significaci,es basa en els plantejaments del gir lingstic. La seva proposta s que allfonamental en el procs de significaci no s ni la connexi del significantamb el significat, ni la manera en qu s'elabora el significat. La qesti no s nicom es reprodueix el signe, ni com es codifica, ni com es descodifica, qestionsque sn presents en tots els debats tpics de la lingstica tradicional.

    Segons Austin, l'important s com es parla, i aqu com hem vist en el mdul"El gir lingstic", l'important s que parlar s una acci equivalent a qual-sevol altra i, per tant, regulada de la mateixa manera en qu estan reguladestotes les accions dels individus.

    La gran aportaci d'Austin, que obre una possibilitat metodolgica al'AD, s que quan es parla no expressem un significat, sin que femalgunacosa.

    s aquesta subtilesa, que forma part del background ms o menys general fins itot en la lingstica contempornia, la que representa en el seu moment un girrealment revolucionari perqu, parafrasejant Austin, "quan jo dic certes coses,l'acci est exactament en all que jo dic".

    Aquesta aportaci d'Austin obre la possibilitat a l'AD, de manera que sense lateoria dels actes de parla, avui continuarem atrapats en una visi representa-cional del llenguatge.

    Llavors, el gir lingstic, d'una banda, i la teoria dels actes de parla, del'altra, ens han donat la possibilitat de pensar que el llenguatge no s lafinestra per a saber el que passa al cap, sin una acci per dret propi.

    "Jo et batejo"

    Ja en vam veure alguns exemples en el mdul "El gir lingstic". Per considerem-neencara un altre. "Jo et batejo". En la tradici cristiana el bateig no s nicament posarl'aigua, com no s nicament que ho faci un sacerdot. El bateig s'esdev quan alg enun-cia aquesta frase: "Jo et batejo". No el ritual, no la persona que el fa, no les condicionsque legitimen l'acte, sin l'expressi del verb "batejar". Insistim, per la seva importncia,en les idees ja desenvolupades en el mdul "El gir lingstic": l'important s que l'accide parlar s ella mateixa una acci que no representa res, no es posa al lloc de res, noinforma de res sin que s, en sentit estricte, l'acte mateix.

    Lectura recomanada

    J.L.Austin (1998). Cmohacer cosas con palabras (ed.original 1962). Barcelona:Paids.Austin va pronunciar una s-rie de conferncies a la uni-versitat de Harvard el 1955,que van ser publicades poste-riorment el 1962. En aques-tes conferncies va dissenyarla teoria dels actes de parla.Es tracta, doncs, d'un textfundacional, til per a total'assignatura.

  • FUOC PID_00173421 13 El llenguatge en les cincies socials

    Austin va distingir entre expressionsconstatatives i expressionsrealitzati-ves:

    1) Les constatatives sn aquelles que descriuen el mn o les coses que enformen part i que, consegentment, es poden avaluar en termes de veritat ode falsedat.

    2) Les realitzatives, o els realitzatius, sn en les que Austin es va centrar, i lesva definir de la manera segent:

    "Aquella expresin lingstica que no consiste, o no consiste meramente, en decir algo,sino en hacer algo, y que no es un informe, verdadero o falso acerca de algo."

    J. L. Austin (1998). Cmo hacer cosas con palabras (pg. 6). Barcelona: Paids.

    "[...] expresar la oracin (por supuesto que en las circunstancias apropiadas) no es des-cribir ni hacer aquello que se dira que hago al expresarme as, o enunciar que lo estoyhaciendo: es hacerlo [...] Cmo llamaremos a una oracin de este tipo o a una expresinde este tipo? Propongo denominarla oracin realizativa o expresin realizativa o, paraabreviar, 'un realizativo' [...] Indica que emitir la expresin es realizar una accin y questa no se concibe normalmente como el mero decir algo."

    J. L. Austin (1998). Cmo hacer cosas con palabras (pg. 4). Barcelona: Paids.

    Aquest tipus d'expressions no sn ni vertaderes ni falses, per, com diu Aus-tin, poden ser ms o menys afortunades. En efecte, com a accions, aquestesexpressions no representen res en particular i, per tant, no es pot determinar sis'ajusten o no s'ajusten a una suposada realitat que estarien representant. Tan-mateix, en estar determinades necessriament per certes condicions de con-text, el que s que podem avaluar s el seu xit o el seu fracs en la realitzacidel que pretenen.

    "Adems de pronunciar las palabras correspondientes al realizativo, es menester, comoregla general, que muchas otras cosas anden bien y salgan bien para poder decir que laaccin ha sido ejecutada con xito. Esperamos descubrir cules son estas cosas exami-nando y clasificando tipos de casos en los que algo sale mal y, como consecuencia deello, el acto asumir un cargo, apostar, legar, bautizar, o lo que sea es un fracaso o, por lomenos, lo es en cierta medida. Podemos decir entonces que la expresin lingstica no esen verdad falsa sino, en general, desafortunada. Por tal razn, llamaremos a la doctrinade las cosas que pueden andar mal y salir mal, en oportunidad de tales expresiones, ladoctrina de los Infortunios."

    J. L. Austin (1998). Cmo hacer cosas con palabras (pg. 55). Barcelona: Paids.

    Els realitzatius poden ser de diferents tipus. Austin va distingir els actes locu-tius (locutionary act), els illocutius (illocutionary) i els perlocutius (perlocu-tionary act).

    a) Un acte locutiu s el que es realitza en dir merament alguna cosa, s a dir,en emetre el so de les paraules.

    b) L'acte illocutiu s l'acte que es realitza en dir alguna cosa.

  • FUOC PID_00173421 14 El llenguatge en les cincies socials

    c) Finalment, l'acte perlocutiu s el que es realitza per haver dit alguna cosa,s a dir, les conseqncies o efectes que genera all que s dit.

    "Podemos decir que realizar un acto locucionario es, en general, y eo ipso, realizar unacto ilocucionario (illocucionary act), como propongo denominarlo. Para determinar quacto ilcucionario estamos realizando, tenemos que determinar de qu manera estamosusando la locucin."

    J. L. Austin (1998). Cmo hacer cosas con palabras (pg. 142). Barcelona: Paids.

    "Expres que realizar un acto en este nuevo sentido era realizar un acto 'ilocucionario'.Esto es, llevar a cabo un acto al decir algo, como cosa diferente de realizar el acto de deciralgo. Me referir a la doctrina de los distintos tipos de funcin del lenguaje que aqu nosocupan, llamndola doctrina de las 'fuerzas ilocucionarias."

    J. L. Austin (1998). Cmo hacer cosas con palabras (pg. 144). Barcelona: Paids.

    "Hay un tercer sentido, segn el cual realizar un acto ilocucionario y, con l, un actoilocucionario, puede ser tambin realizar un acto de otro tipo. A menudo, e incluso nor-malmente, decir algo producir ciertas consecuencias o efectos sobre los sentimientos,pensamientos o acciones del auditorio, o de quien emite la expresin, o de otras perso-nas. Y es posible que al decir algo lo hagamos con ese propsito, intencin o designiode producir tales efectos. Podemos decir entonces, pensando en esto, que quien emitela expresin ha realizado un acto que puede ser descrito haciendo referencia oblicua, obien no haciendo referencia alguna, a la realizacin del acto locucionario o ilocucionario.Llamaremos a la realizacin de un acto de este tipo la realizacin de un acto perlocuci-onario o perlocucin."

    J. L. Austin (1998). Cmo hacer cosas con palabras (pg. 145). Barcelona: Paids.

    "En primer lugar distinguimos un grupo de cosas que hacemos al decir algo. Las agrupa-mos expresando que realizamos un acto locucionario, acto que en forma aproximadaequivale a expresar cierta oracin con un cierto sentido o referencia, lo que a su vez esaproximadamente equivalente al 'significado' en el sentido tradicional. En segundo lu-gar, dijimos que tambin realizamos actos ilocucionarios, tales como informar, ordenar,advertir, comprometernos, etc. esto es, actos que tienen una cierta fuerza (convencional).En tercer lugar, tambin realizamos actos perlocucionarios; los que producimos o logra-mos porque decimos algo, tales como convencer, persuadir, disuadir, e incluso digamos,sorprender o confundir. Aqu tenemos tres sentidos o dimensiones diferentes, si no mas,de la expresin 'uso de una oracin' o 'el uso del lenguaje' (y, por cierto, tambin hayotras)."

    J. L. Austin (1998). Cmo hacer cosas con palabras (pg. 153). Barcelona: Paids.

    "Distinguimos as el acto locucionario (y dentro de l los actos fonticos, 'fticos' y 'r-ticos') que posee significado; el acto ilocucionario, que posee una cierta fuerza al deciralgo; y el acto perlocucionario que consiste en lograr ciertos efectos por (el hecho de)decir algo."

    J. L. Austin (1998). Cmo hacer cosas con palabras (pg. 166). Barcelona: Paids.

    Aix, doncs, la parla com a acci porta a la prctica la idea, derivada del girlingstic, segons la qual el llenguatge no s representatiu de la realitat sinque, ms aviat, laprodueix. Austin desentranya els processos mitjanant elsquals es realitza aquesta constituci i, per tant, genera les condicions de possi-bilitat d'inserir el llenguatge com a procs social de ple dret i de la mateixa AD.

    Coberta de Cmo hacer cosas con palabras, deJ. L. Austin.

  • FUOC PID_00173421 15 El llenguatge en les cincies socials

    4. La lingstica pragmtica

    Lingsticapragmtica o pragmtica (Levinson, 1983) sn els noms que rephabitualment el tercer dels fonaments de l'AD. Ens detindrem una mica ms enla pragmtica perqu aquesta no ha estat tractada amb la mateixa profunditatque el gir lingstic o la teoria dels actes de parla en el mdul "El gir lingstic".

    1) En l'estudi del significat, la teoria lingstica dominant s, en qualsevol deles seves modalitats, la teoriadelsigne, sense gaireb variacions respecte de laformulaci de Ferdinand de Saussure (1915). La pragmtica, tanmateix, ambprou feines guarda relaci amb l'esmentada teoria, sin que s'ofereix com unaalternativa a aquesta.

    Lectures recomanades

    S.C.Levinson (1989).Pragmtica (ed. original1983). Barcelona: Teide.M.V.EscandellVidal (1996).Introducci a la pragmtica.Barcelona: Ariel.Es tracta de dos manualsde pragmtica lingsticaexcellents.

    F. Saussure (1945). Curso de lingstica general (pg. 129).Buenos Aires: Losada.

    En la teoria del signe tradicional es postula l'existncia del parell significant/significat. D'acord amb aquesta teoria, la relaci entre ambds extrems delparell s totalment arbitrria. Parallelament a aix, es pot dir que hi ha lapostulaci implcita que els significats guarden alguna relaci amb el mn,una relaci probablement de representaci, en virtut de la qual podem subs-tituir l'objecte del mn real per la paraula.

    Ferdinand de Saussure (1857-1913), lingistasus.

    L'existncia d'un ndex

    En la lingstica tradicional s'assumeix l'existncia d'alguna classe d'ndex, a l'interiorde cada llengua, que ens permet d'arribar del significant al significat. Aquest ndex, quepodria tenir un format com el d'un diccionari, hauria de ser utilitzat per cada un denosaltres quan tractem de descodificar, s a dir, entendre, all que vam sentir o all queens estan dient.

    2) Parallelament a la teoria del signe, hi ha la teoriadelacomunicaci mscomunament estesa i acceptada:

    Processos psicolgics isocials

    Molts processos psicolgics isocials s'han fonamentat enaquesta teoria del signe. Aix,el pensament, l'aprenentatge,el procs de comunicaci i, engeneral, la interpretaci com aprocs individual i collectiu ensn fidels exemples.

  • FUOC PID_00173421 16 El llenguatge en les cincies socials

    D'acord amb aquesta teoria de la comunicaci, l'emissor emet un missatgemitjanant un canal que s descodificat per l'oient, tamb denominat recep-tor.

    No ens estendrem ms en aquestes dues teories ja que sn mpliament cone-gudes per tots.

    3) La qesti clau s que la pragmtica s'oposa tant a les implicacionsd'aquesta teoria lingstica simple de significant i significat com a la teoria dela comunicaci, i aporta un punt de vista radicalment diferent.

    En efecte, la pragmtica est interessada estrictament en els principisque regulen l'sdelllenguatge i, en particular, en aquelles condicionsque fan de l's d'un enunciat concret una accidecomunicaci.

    La diversitat de concepcions pragmtiques

    Aix, per exemple, un dels grups pragmtics ms coneguts en aquest moment s el queassumeix els principis de la teoria de la rellevncia (Sperber i Wilson, 1986). Aquesta suna orientaci pragmtica marcadament cognitivista que veu en el procs de comunica-ci una tasca del parlant que empaqueta o codifica el que vol dir i una tasca en la recepcique desempaqueta o descodifica el que vol escoltar. En aquesta tasca de descodificacihi ha certes claus, la ms important de les quals s la rellevncia del que s'ha dit ambel context, la qual facilita tant el procs d'enunciaci com el procs de recepci. En lamesura que en aquesta visi de la pragmtica es dna un paper molt important al procsde codificaci i de descodificaci, i que s, bviament, un paper eminentment mental ocognitiu, no ens hi referirem.

    La pragmtica

    La pragmtica no t, tanma-teix, una nica concepci con-sensuada, ms aviat podem dirque hi ha una gran varietat deconcepcions pragmtiques.

    Ens referirem a una pragmtica menys interessada a discernir la naturalesadels processos cognitius de codificaci i descodificaci, i ms interessada enla praxicomunicativa. Aquesta s la pragmtica coherent amb els principisdel gir lingstic i la teoria dels actes de parla que hem vist anteriorment i quepodem trobar en autors com Grice (1975) o Levinson (1983). Des d'aquestaaltra concepci de la pragmtica, de tipus no cognitivista per dir-ho d'algunamanera, no hi ha cap significat estable preexistent o codificable de maneraunvoca, sin que hi ha un procs de comunicaci en el qual la contextualit-zaci s l'nica possibilitat real de comprensi.

    La pragmtica afirma, molt enfticament, que cal donar per descomp-tat que sempre hi ha un sentit d'all que es diu quevamsenll delsignificat que acompanya les paraules. s d'aquesta manera que podeminterpretar les accions de la parla tant en termes intencionals com nointencionals.

    Vegeu tamb

    A la pgina web del'assignatura podreu trobarun exemple que illustra laimportncia del context enla comprensi. Com veureuall clarament, la contextu-alitzaci s l'nica possibili-tat d'intelligibilitat d'un text.Aquest exemple illustra per-fectament com en aquesta vi-si dels processos comunica-tius, el ms important s elcontext.

  • FUOC PID_00173421 17 El llenguatge en les cincies socials

    a) En termes intencionals quan, per exemple, alg vol dir alguna cosa msdel que est dient i no diu.

    b) En termes nointencionals, tant quan per exemple considerem la maneraen qu s'estructura gramaticalment una frase, el tipus de connexions contex-tuals que ofereix des d'un punt de vista gramatical, com quan considerem lesparts de la parla que es refereixen a situacions contextuals dctics, que veuremms endavant, ja que aquestes sn les condicions necessries per a qualsevolcomprensi de la situaci comunicativa.

    "Llegir entre lnies"

    Aquest s el cas de "llegir entrelnies", s a dir, quan en llegirun text es busca qu s el querealment voldria dir i no diu.

    Podem afirmar, doncs, que totes les llenges tenen aquest tipus de ginys i queno es pot abordar una anlisi del significat de les coses si no es tenen en compteaquests dispositius.

    La diferncia entre la pragmtica i el model tradicional de comunicacies basa en el fet que ms que canal, el que tenim s un context de co-municaci que cal conixer per a fer intelligible all de qu parlem.

    El llenguatgeens s, per tant, el que defineix la pragmtica, en oposicia altres maneres d'entendre el llenguatge. No s possible comunicar-se sensedisposar d'un ancoratge lingstic en aquests contextos fsics, relacionals i so-cials, i aquesta operaci lingstica ha de ser descodificada, perqu si no esprodueix l'esmentada descodificaci, la comprensi s impossible.

    En aquesta presentaci de la pragmtica, ens referirem especialment a duesqestions crucials: la dixi i les implicacions.

    a) La dixi:

    El terme dixi es refereix a aquells elements de l'estructura gramaticalque relacionen el llenguatge amb el context.

    Els dctics codifiquen les relacions del llenguatge i el context d'enunciaci.I ho fan complint diverses funcions com assenyalar o indicar llocs i/o coses,persones, moments, etc. Per aix, els dctics poden ser de tres menes.

    De persona, quan es refereixen a persones i indiquen el rol que cada par-ticipant t en la interacci (parlant, oient).

    Exemples de dctics de persona

    Jo, nosaltres, tu, ells, i tamb vocatius com paio / paia o xec, sn exemples de dcticsde persona.

    Un exemple

    Si trobssim a terra una no-ta manuscrita amb l'expressi"Torno en cinc minuts" sensetenir, per, informaci sobrel'escenari relacional, fsic, tem-poral, etc., aquesta frase notindria sentit. Qui ha de tor-nar?, on ha de tornar?, quindia?, a quina hora?, o, en elmillor dels casos, hauran trans-corregut ja els cinc minuts oresta encara temps? Aquestexemple illustra mpliamentla importncia dels elementsimplicats en la significaci icomprensi. Els supsits subja-cents a la pragmtica van enaquesta direcci.

    La dixi

    "El tmino 'deixis' proviene dela palabra griega para sealaro indicar, siendo ejemplos pro-totpicos o principales de elloel uso de los demostrativos, lospronombres de primera y se-gunda persona, el tiempo ver-bal, adverbios especficos de ti-empo y lugar como now 'aho-ra' y here 'aqu', y varios otrosrasgos gramaticales ligados di-rectamente a las circunstanciasde la enunciacin" (Levinson,1983, pg. 47).

  • FUOC PID_00173421 18 El llenguatge en les cincies socials

    De lloc, quan es refereixen a llocs que localitzen les persones o objectesals quals es refereixen en la conversa.

    Exemples de dctics de lloc

    Posa-ho aqu s un exemple en qu aqu s un dctic de lloc.

    De temps, quan es refereixen als diferents moments d'all que es narraprenent com a punt de referncia el moment en qu es produeix la con-versa.

    Exemples de dctics de temps

    Ens veiem desprs s un exemple en qu l'adverbi desprs actua com a dctic temporal.

    Aquests sn els dctics descrits tradicionalment. Ms recentment s'hi han afegitaltres categories (Levinson, 1983): la dixi del discurs i la dixi social.

    Dixideldiscurs, quan es fan referncies a parts del discurs, anteriors oposteriors, en qu es formula l'enunciat.

    Exemple de dixi del discurs

    Per exemple, quan en el text llegim l'enunciat com vam veure en el mdul 1, se'ns fareferncia a una part de l'escrit que s'ubica temporalment i espacialment anteriormental que llegim.

    Expressions com en definitiva, aix, doncs, no obstant aix i d'altres de similars tambtenen aquesta funci dctica discursiva.

    Dixisocial, quan es codifiquen les distincions socials dels rols dels parti-cipants en la conversa, en particular, quan indiquen la relaci social entreels participants.

    Exemple de dixi social

    Sn exemples de dixi social les frmules de tractament tu, vost, o vs, ats que indiquenclarament la posici dels parlants i/o la relaci entre ells. Aix, quan una persona joveparla amb una altra de ms gran, s habitual l's de vost. Els vocatius estimat/ada! otresoret!, per exemple, dits per un dels membres d'una parella tenen idntica funci.

    Tota indicaci contextual, i consegentment la dixi, t un punt de referncia.En pragmtica aquest punt de referncia es denomina centre dctic. Hi ha uncert consens a acceptar que la dixi s'organitza de manera egocntrica (Levin-son, 1986), s a dir: d'una banda, el parlant, d'una altra, el temps en qu esprodueix el seu enunciat i, finalment, el lloc d'enunciaci.

    En termes de la dixi del discurs, el centre s el lloc discursiu en qu elparlant es troba i en termes de la dixi social, el centre s la posici socialdel parlant entorn de la qual giren les dels seus interlocutors.

  • FUOC PID_00173421 19 El llenguatge en les cincies socials

    No obstant aix, i per acabar, s'ha d'assenyalar que la dixi pateix interessantsdesplaaments, com per exemple, quan el parlant assumeix el rol de l'oiento quan el parlant converteix el passat en el centre dctic d'un relat. Aquestsdesplaaments han de ser coneguts pels participants en la interacci, perqud'una altra manera, resultaria impossible qualsevol comunicaci.

    b) Les implicacions:

    Grice (1975) va elaborar la noci d'implicaci. Una implicaci s unainferncia que els participants, en una situaci de comunicaci, realit-zen a partir d'un enunciat o conjunt d'enunciats.

    Grice distingeix entre el que es diu i el que es comunica:

    el que es diu depn de les paraules que s'enuncien,

    el que es comunica s tota la informaci que transmet l'enunciat.

    Grice tamb va distingir entre implicacions convencionals i implicacions noconvencionals:

    les implicacionsconvencionals poden dependre del significat convenci-onal de les paraules,

    les implicacionsnoconvencionals, no, ja que depenen de les regles con-textuals.

    Quan aquestes regles sn les que estructuren la conversa, parlemd'implicacions conversacionals. D'alguna manera, les implicacionsconversacionals sn una conseqncia dels enunciats, s a dir, les oraci-ons que sn dites pels parlants comporten una producci de sentit msenll del significat convencional de les paraules que es pronuncien.

    "En algunos casos, el significado convencional de las palabras usadas determinar ques lo que se implic, adems de ayudarnos a identificar lo que se dijo: Si digo (con ungesto de autosuficiencia) 'Es un latino; luego es muy temperamental', yo mismo me com-prometo ciertamente, en virtud del significado de mis palabras, con la idea de que l (lapersona en cuestin) sea muy temperamental es una consecuencia (se sigue) de que sealatino. Pero mientras que he dicho que es latino y que es temperamental, no me gustaradefender la tesis de que he dicho (en el sentido deseado) que del hecho de que alguiensea latino se sigue que es muy temperamental, si bien ciertamente lo he indicado o im-plicado. No pretendo sostener que mi preferencia de la mencionada oracin sea, estricta-mente hablando, falsa, pese a que lo primero no fuese una consecuencia de lo segundo."

    H. P. Grice (1991). "Lgica y conversacin". A: L. M. Valds (ed.). La bsqueda del significado(pg. 515). Madrid: Tecnos / Universitat de Mrcia.

    Nota

    L'esmentada informaci no sexplcita, no s'extreu del signi-ficat de les paraules, sin ques implcita i s'elabora en elmarc de les normes de la con-versa i del context d'interacci.

  • FUOC PID_00173421 20 El llenguatge en les cincies socials

    Exemples d'implicacions

    Aix, doncs, "Es un latino, luego es muy temperamental", que Grice proposa en la citaci,s una implicaci convencional. Tanmateix:

    A: Vas veure la teva neboda ahir?B: Ahir no vaig sortir de casa en tot el dia

    s una interacci en qu la implicaci no va associada a les paraules utilitzades. Quan elparlant B respon la pregunta de A, en sentit literal no est responent si va veure la sevaneboda o no, per el que ha respost implica clarament que no la va veure.

    El context privilegiat de les implicacions s el que Grice va anomenarprincipi de cooperaci.

    Vegem en qu consisteix. Segons Grice, conversar requereix un desig decollaborar amb una altra persona, necessita objectius compartits:

    "Nuestras conversaciones no son habitualmente sucesiones de observaciones inconexas,y no sera racional que as fuese. Hasta cierto punto, son esfuerzos cooperativos de for-ma caracterstica. Cada partcipe se apercibe de que hay en ellas, en alguna medida, unpropsito comn o conjunto de propsitos comunes, o al menos una direccin mutua-mente aceptada. Este propsito, o direccin puede fijarse desde el principio (por ejem-plo, proponiendo un tema de discusin) o puede evolucionar durante su transcurso; cabeque est perfectamente definido o que se halle tan poco delimitado que deje a las partesun margen de movimientos considerable (como sucede en las conversaciones casuales).Pero en cada estadio se excluirn algunas contribuciones conversacionales por inadecu-adas. Cabra formular entonces un principio general aproximado que, puede esperarse,las partes implicadas observarn (ceteris paribus): a saber: 'Haga usted su contribucin ala conversacin tal y como lo exige, en el estadio en que tenga lugar, el propsito o ladireccin del intercambio que usted sostenga'. A este principio podramos bautizarlo elPrincipio Cooperativo (PC)."

    H. P. Grice (1991). "Lgica y conversacin". A: L. M. Valds (ed.). La bsqueda del significado(pg. 515-516). Madrid: Tecnos / Universitat de Mrcia.

    Si qualsevol dels parlants no est disposat a complir amb aquest principi, s adir, a collaborar, llavors el que succeir s que l'altre inferir que vol dir unaaltra cosa.

    El principidecooperaci t diverses mximes segons Grice (1975, pg. 516i seg.):

    1) Mxima de quantitat:

    "Tiene que ver con la cantidad de informacin a proporcionar, y a ella pertenecen lasmximas:

    1) 'Haga usted que su contribucin sea tan informativa como sea necesario' (teniendo encuenta los objetivos de la conversacin), y puede que tambin

    2) 'No haga usted que su contribucin resulte ms informativa de lo necesario'."

    H. P. Grice (1991). "Lgica y conversacin". A: L. M. Valds (ed.). La bsqueda del signi-ficado (pg. 516). Madrid: Tecnos / Universitat de Mrcia.

    2) Mxima de qualitat:

  • FUOC PID_00173421 21 El llenguatge en les cincies socials

    "A la categora de Cualidad pertenece una supermxima: 'Trate usted de que su contribu-cin sea verdadera', y dos mximas ms especficas:

    1) 'No diga usted lo que crea que es falso'.2) 'No diga usted aquello de lo cual carezca de pruebas adecuadas'."

    H. P. Grice (1991). "Lgica y conversacin". A: L. M. Valds (ed.). La bsqueda del significado(pg. 516). Madrid: Tecnos / Universitat de Mrcia.

    3) Mxima de relaci (rellevncia):

    "Dentro de la categora Relacin sito slo una mxima: 'Vaya usted al grano'."

    H. P. Grice (1991). "Lgica y conversacin". A: L. M. Valds (ed.). La bsqueda del significado(pg. 517). Madrid: Tecnos / Universitat de Mrcia.

    4) Mxima de mode:

    "A la categora de Modo, la cual concibo de manera que no tiene que ver (como sucedecon las categoras precedentes) con lo que se dice, sino con cmo se dice lo que se dice,pertenece la supermxima: 'Sea usted perspicuo', as como diversas mximas:

    1) 'Evite usted ser oscuro al expresarse'.2) 'Evite usted ser ambiguo al expresarse'.3) 'Sea usted escueto (y evite ser innecesariamente prolijo)'.4) 'Proceda usted con orden'."

    H. P. Grice (1991). "Lgica y conversacin". A: L.M. Valds (ed.). La bsqueda del signifi-cado (pg. 517). Madrid: Tecnos / Universitat de Mrcia.

    Una implicaci conversacional es produeix tant quan s'obeeixen aques-tes mximes com quan es violen totes o alguna d'elles. Totes les impli-cacions requereixen clcul per part dels interlocutors, en el sentit ques'assumeix que els parlants respecten el principi de cooperaci.

    "La presencia de una implicatura conversacional ha de poderse inferir; porque inclusoen el caso de que se la pueda captar intuitivamente, y a no ser que la intuicin puedareemplazarse por un argumento, la implicatura (an estando ah) no podr considerarseconversacional; ser una implicatura convencional. Para inferir que est ante una impli-catura conversacional, el oyente habr de apoyarse en los siguientes datos: 1) el signifi-cado convencional de las palabras proferidas, junto con la identidad de las referenciasimplicadas; 2) PC y sus mximas; 3) el contexto lingstico o extralingstico de la pro-ferencia; 4) otra informacin de fondo; 5) el hecho (o presunto hecho) de que ambosinterlocutores conocen, o suponen que conocen, cada uno de los detalles relatados en losapartados precedentes, y que stos estn a su alcance. Una pauta general para diagnosti-car la presencia de una implicatura conversacional puede ser la siguiente: 'l ha dichoque p; no hay ninguna razn para suponer que no est observando las mximas, o almenos PC; podra estar cumplindolas si pensase que q; sabe (y sabe que yo se que lsabe) que yo me apercibo de la necesidad del supuesto de que piensa que q; no ha hechonada para impedirme pensar que q; por lo tanto, pretende que yo piense, o al menoshacerme posible que piense, que q; y consiguientemente ha implicado que q'."

    H. P. Grice (1991). "Lgica y conversacin". A: L. M. Valds (ed.). La bsqueda del significado(pg. 517). Madrid: Tecnos / Universitat de Mrcia.

    Aix, les caracterstiques d'una implicaci sn, segons H. P. Grice, les segents:

    "Finalmente, podemos mostrar ahora que, siendo una implicatura conversacional lo quees, ha de poseer ciertos rasgos.

    Puesto que para asumir que estamos ante una implicatura conversacional hemos de su-poner que se observa el Principio de Cooperacin, y puesto que es posible optar por

  • FUOC PID_00173421 22 El llenguatge en les cincies socials

    no hacer esto, se sigue de ah que una implicatura conversacional generalizada puedecancelarse en un caso particular. Se la puede cancelar explcitamente por medio de unaclusula que establezca o que implique que el hablante ha preferido no guardar el citadoprincipio; o se la puede cancelar contextualmente, si la forma verbal proferida que habi-tualmente lleva consigo semejante implicatura es usada en un contexto tal que no dejaduda ninguna de que el hablante est dejando en suspenso la aplicacin del principio.

    En la medida en que para inferir que se est ante una implicatura conversacional hagafalta, adems de la informacin contextual y de fondo, tan solo el conocimiento de loque se ha dicho (o del compromiso convencional de la proferencia), y en tanto en cuantoel modo de la expresin no juegue funcin alguna en la inferencia no ser posible darcon otra forma de decir la misma cosa, por carecer de la implicatura en cuestin, a noser que algn rasgo especial de la nueva versin sea relevante por s solo para la determi-nacin de una implicatura (en virtud de alguna de las mximas de modo). Si le damosa esta caracterstica el nombre de 'indesligabilidad', cabe esperar que toda implicaturaconversacional generalizada que se lleve a cabo mediante una locucin familiar, y nadaespecial, tenga un alto grado de indesligabilidad.

    Hablando en trminos aproximados, puesto que para inferir la presencia de una implica-tura conversacional se presupone un conocimiento previo de la fuerza convencional de laexpresin cuya proferencia lleva consigo la implicatura, el implicandum conversacionalser una condicin a no incluir a la especificacin primera de la fuerza conversacionalde la expresin. Aunque puede que no sea imposible que lo que se inicie en la vida, pordecirlo as, como implicatura conversacional adquiera la naturaleza de implicatura con-vencional, suponer que en un caso dado esto sucede as requerira de una justificacinespecial. As pues, inicialmente al menos, los implicata conversacionales no son parte delsignificado de las expresiones cuyo uso se adhieren.

    Puesto que la verdad de un implicatum conversacional no se sigue de la verdad de lo quese dice (lo que se dice puede ser verdadero y lo que implica puede ser falso), la implicaturano va unida inseparablemente a lo que se dice, sino al decir lo que se dice o al 'expresarlode esa manera'.

    Puesto que inferir una implicatura conversacional es inferir lo que se ha supuesto parasalvaguardar la observancia del Principio Cooperativo, y dado que pueden darse variasexplicaciones especficas posibles, quedando la lista de stas abierta, en tales casos elimplicatum conversacional ser la disyuncin de tales explicaciones especficas; y si lalista queda abierta, el implicatum tendr el carcter de indeterminacin que muchosimplicata reales parecen de hecho poseer."

    H. P. Grice (1991). "Lgica y conversacin". A: L.M. Valds (ed.). La bsqueda del significado(pg. 515-516). Madrid: Tecnos / Universitat de Mrcia.

    Acabarem aquest apartat dedicat a la pragmtica amb dos exemples.

    1) Imagineu-vos que viviu en un quart o cinqu pis sense ascensor. Quan arri-beu a casa, alg que comparteix l'habitatge amb vosaltres diu la frase segent:

    Veurem que no es pot fer una anlisi del discurs sense pragmtica. En cert sen-tit, estudiar AD s estudiar pragmtica, fer una AD s fer una anlisi pragmti-ca. I aquest exemple, al mateix temps que s una illustraci de la pragmtica,ens ajudar a entendre com es fa una AD.

  • FUOC PID_00173421 23 El llenguatge en les cincies socials

    Quan alg diu S'han de baixar les escombraries, podrem pensar que fa unaconstataci d'un fet cert, a saber, que hi ha brossa que s necessari emportar-seper a ser recollida. Per parem la nostra atenci en el context: una casa ambdiverses persones (per exemple, una famlia), tard al vespre (per exemple, lesdeu del vespre), final d'un dia de feina, etc. En aquesta situaci, si alg diuS'ha de baixar la brossa, la major part de les persones entendran que en rea-litat no es constata un fet, sin que ms aviat es prega o, fins i tot, es dnal'ordre de baixar les escombraries. No hi ha manera, fora dels ensenyamentsde la pragmtica, d'entendre com succeeix aix, s a dir, com un parlant acon-segueix que el seu interlocutor entengui que li estan donant una ordre.

    B, tornem a l'exemple S'han de baixar les escombraries. s com, des de lescincies socials, fer la crtica segent a la pragmtica (del mateix tipus que laque sovint es fa a Austin, per exemple): que noms es preocupen d'exemplescurts amb frases petites i que un no pot tractar els problemes socials des de lapragmtica. Tanmateix, el reconeixement dels actesperlocutius com aquellsactesdeparla que generen efectes, ens obre la porta a una anlisi ms globala partir de la pragmtica.

    Suposem que l'enunciat d'aquest exemple es produeix en una casa en la qualhi ha un matrimoni. Podem anticipar qui dir aquesta expressi perqu sabemque no la pot dir qualsevol indistintament, que aquesta acci t a veure ambuna posiciderol. Com a analistes, quan analitzem una expressi d'aquesttipus, com ens ensenyar l'etnometodologia, no necessitarem tenir una teoriasobre la desigualtat social, perqu l'observaci i el registre puntual d'aquestacte s informatiu d'all que passa. En efecte, les conseqncies de dir "s'ha de"sn una ordre, ja que alg baixa efectivament les escombraries, o b protestaperqu se sent increpat perqu ho faci, o s'excusa o es justifica perqu ja hova fer en mltiples ocasions. I sabem tamb que en un context com aquest,aquesta ordre no la pot donar qualsevol.

    Aquest acte ens informa del fet que hi ha una posici dissimtrica, enla qual un est en condicions de donar una ordre a l'altre. No informade les capacitats d'interpretaci o de descodificaci de la parella, quebviament s un subjecte hbil en la seva llengua i entn totes i cadauna de les paraules. No s aix, del que informa s de la relaci quetenen aquestes dues persones.

  • FUOC PID_00173421 24 El llenguatge en les cincies socials

    2) Segon exemple: a la taula de qualsevol casa, una famlia estndard dina osopa. Sentim l' expressi segent:

    Onslasal?

    Igual que en el cas anterior, aquesta no s una interrogaci per a saber la ubi-caci del saler: qualsevol en una situaci com aquesta sap que s novamentuna ordre perqu alg porti la sal a taula. Res no impedeix de donar una ordredirecta com Porta'm la sal i, de vegades, succeeix, per aix no s necessariperqu es produeixi l'ordre, perqu alg porti la sal a taula, i perqu es cons-titueixi i reconstitueixi una situaci de dissimetria bvia entre els diferentsparticipants de l'escena.

    Des d'un punt de vista convencional, podrem fer una anticipaci de quin sl'escenari real, quines sn les posicions dissimtriques reals des de les qualsuna persona pot donar una ordre com aquesta. Per no s imprescindible, oalmenys no ho s en molts casos.

    Dir On s la sal, igual que dir s'ha de, comporta la posici de rol, la posi-ci de dissimetria, l'exercici del poder, etc. i, com a analistes, l'nic quenecessitem s ser membres competents en aquest context per a enten-dre qu passa, res ms. No necessitem tenir una teoria sociolgica nipsicolgica, l'nic que necessitem s ser membres competents en aques-tes circumstncies.

  • FUOC PID_00173421 25 El llenguatge en les cincies socials

    5. L'etnometodologia

    El fams text de Garfinkel (1967) Studies in Ethnomethodology comena ambaquestes paraules, que constitueixen des de l'inici una de les millors definici-ons del que s l'etnometodologia (d'ara endavant, ETN):

    "Els estudis segents tracten de les activitats prctiques, les circumstncies prctiques iel raonament sociolgic prctic com a temes d'estudi empric. Aquests estudis concedei-xen a les activitats ms comunes de la vida diria l'atenci que normalment es posa enels esdeveniments extraordinaris i intenten donar-ne compte com a fenmens per ellsmateixos. La idea central s que les activitats realitzades pels membres per a produir icontrolar les situacions de la seva vida quotidiana organitzada sn idntiques als proce-diments utilitzats pels membres per a fer accountable (explicables) aquestes situacions."

    H. Garfinkel (1967). Studies in Ethnomethodology (pg. 1). Nova Jersey: Prentice Hall.

    Efectivament, l'ETN ha posat l'mfasi en l'anlisi de les activitats prc-tiques quotidianes i les ha dotat del mateix inters que gran part de lasociologia estndard ha donat als esdeveniments "aparentment" impor-tants.

    El focus d'inters de l'ETN sn les persones en la seva interacci quotidiana iles activitats que desenvolupen en els seus contextos immediats. Per aix sesitua aquesta part de la sociologia en l'mbit de les microsociologies, tambanomenades per alguns autors amb la denominaci particular de "sociologiesde la situaci" (Daz, 2001).

    "Els estudis etnometodolgics analitzen les activitats diries com a mtodes a qu recor-ren els membres per a fer que aquestes mateixes activitats siguin visibles, racionals i co-municables en tots els propsits prctics, s a dir, accountable (explicables), com a orga-nitzacions de les activitats comunes de cada dia. La reflexivitat d'aquest fenomen s unacaracterstica singular de les accions prctiques, de les circumstncies prctiques, del co-neixement de les estructures socials que dna el sentit com, i del raonament sociolgicprctic. La reflexivitat d'aquest fenomen fonamenta l'estudi de totes aquestes situacionsperqu ens permet localitzar i examinar les seves diverses ocurrncies."

    H. Garfinkel (1967). Studies in Ethnomethodology (pg. VII). Nova Jersey: Prentice Hall.

    "Utilitzo el terme etnometodologia per a referir-me a la investigaci de les propietatsracionals de les expressions indexicals i altres accions prctiques com a continent de lesrealitzacions de les prctiques organitzades de la vida diria."

    H. Garfinkel (1967). Studies in Ethnomethodology (pg. 11). Nova Jersey: Prentice Hall.

    L'ETN va nixer com a corrent sociolgic en els anys seixanta. Va significaruna ruptura extraordinria amb els models sociolgics dominants, ja que noes postula tant com una teoria sin com una perspectiva d'investigaci. Enl'entramat dels corrents sociolgics, es postula com una alternativa definida

    Lectura recomanada

    A.Coulon (1988). La etno-metodologa (ed. original1987). Madrid: Ctedra.s una molt bona introduc-ci a l'etnometodologia quet la virtut de ser fidel por-taveu dels plantejaments deGarfinkel i de ser un llibreconcs i am.En el text de Coulon es de-tallen amb inusitada clare-dat tant les caracterstiquesde l'etnometodologia com elsseus orgens, els seus precur-sors, les seves prctiques in-vestigadores i, fins i tot, lescrtiques ms comunes queha rebut.Per tot aix s de lecturaobligada per a qualsevol per-sona interessada a aprofundiren l'etnometodologia.

  • FUOC PID_00173421 26 El llenguatge en les cincies socials

    contra aquelles versions que defensen l'explicaci dels fets socials i s'apuntaa aquelles que sostenen la comprensi com a nica forma de viabilitat enl'apropament als processos socials.

    Els principis bsics sn pocs i, probablement, el ms important d'aquestss l'assumpci que tots els membres de la societat sn socilegsalaprctica, s a dir, que cada persona en la seva acci quotidiana descriula realitat, en parla i la construeix alhora.

    No hi ha, doncs, una realitat social independent dels individus el coneixementde la qual noms s possible des d'un pensament teric i una investigacialiena al sentit com, sin que ms aviat el sentit com s capa, perfectament,no solament de construir la realitat social, sin de conixer-la i de donar-necompte.

    Per l'etnometodologia, la realitat social no s mai una cosa exterior als indivi-dus, sin un producte incessantment construt per l'activitat de tots els mem-bres d'un grup o collectivitat en la seva acci quotidiana.

    5.1. Els quatre conceptes clau de l'ETN

    Ressaltarem quatre conceptes clau de l'ETN per la seva particular rellevnciaen els enfocaments discursius. Aquests conceptes sn: 1) la competncia; 2) laindexicabilitat; 3) la reflexivitat, i 4) l'accountability (traduble per la par-frasi donar compte de).

    1)Competncia

    La noci de competncia de "membresa", o de membre competent, desenvo-lupada per l'ETN no es refereix a la pertinena a un grup o collectivitat, sinms aviat a l's que es fa o es pot fer del llenguatge natural.

    Contrriament al concepte sociolgic i psicologicosocial de pertinena a unasocietat, grup o categoria social, la noci de "membresa" de l'etnometodologiaes refereix ms aviat a la gesti i el maneig del llenguatge.

    En aquest sentit, ser un membre competent significa ser una personacapa d'actuar, ser una persona amb coneixements de procediments,mtodes i estratgies que li permeten d'adaptar-se i desenvolupar-seamb xit en el context social en el qual habita.

  • FUOC PID_00173421 27 El llenguatge en les cincies socials

    "Convertirse en miembro supone afiliarse a un grupo, a una institucin, lo que requiereel manejo progresivo del lenguaje institucional comn. Esta afiliacin descansa en laparticularidad de cada uno, su manera singular de debatirse con el mundo, de 'ser en elmundo', en las instituciones sociales de la vida cotidiana. Una vez afiliados, los miembrosno tienen necesidad de interrogarse sobre lo que hacen. Conocen lo implcito de susconductas y aceptan las rutinas inscritas en las prcticas sociales. Esto es lo que haceque no seamos extraos a nuestra propia cultura y, a la inversa, que las conductas o laspreguntas de un extranjero nos resulten extraas."

    A. Coulon (1987). La etnometodologa (pg. 51). Madrid: Ctedra.

    "As pues, un miembro no es slo una persona que respira y que piensa. Es una personadotada de un conjunto de procedimientos, de mtodos, de actividades, de savoir faire,que lo hacen capaz de inventar dispositivos de adaptacin para dar sentido al mundoque le rodea."

    A. Coulon (1987). La etnometodologa (pg. 51-52). Madrid: Ctedra.

    El concepte de membre competent, la "membresa", no s en termes de l'ETNuna assumpci, un aprenentatge o una enculturaci amb els sistemes de valorsde creences o les anlisis de la intersubjectivitat d'un grup social o culturaldonat:

    "Hi ha una caracterstica de les accounts (explicacions) dels membres que per a ells t unarellevncia tan singular i prevalent que controla el carcter especfic d'altres caractersti-ques en la seva qualitat de caracterstiques racionals i recognoscibles de les investigacionssociolgiques prctiques. La caracterstica s aquesta. Pel que fa al carcter problemtic deles accions prctiques i a l'adequaci prctica de les seves investigacions, els membres do-nen per fet que han de 'conixer' de bon principi les situacions en qu han d'operar, si sque les seves prctiques han de servir com a mesures per qu les caracterstiques particu-lars i localitzades d'aquestes situacions facin possible una account (explicaci) recognos-cible. Els membres entenen que aquestes accounts (explicacions) sn trets constituentsde les situacions que fan observables, siguin aquestes accounts (explicacions) del tipusque siguin, en tots els seus modes lgics, amb tots els seus usos i per a qualsevol mtodeque es faci servir per a la seva recopilaci. Els membres coneixen, demanen, disposen ifan s d'aquesta reflexivitat per a produir, acomplir, reconixer o demostrar l'adequaciracional dels seus procediments i descobriments per a tots els propsits prctics."

    H. Garfinkel (1967). Studies in Ethnomethodology (pg. 8). Nova Jersey: Prentice Hall.

    L'ETN sorgeix per oposici a les teories de l'acci vigents al final dels anys sei-xanta, sobretot a les de Parsons. En aquest sentit, davant l'assumpci que elnostre comportament s un comportament que segueix regles, l'ETN est in-teressada en la manera en qu constitum aquestes normes quan interactuemo actuem.

    Per aix, la "membresa" en el sentit de l'ETN no s compartir aquestbackground que ens precedeix, o almenys no s nicament aix, sinque s ms aviat tenir la competncia per a l'acciconjunta i la in-teracci.

  • FUOC PID_00173421 28 El llenguatge en les cincies socials

    La competncia en l'aprenentatge dels idiomes

    El llenguatge mateix pot servir-nos com a exemple. La qesti no resideix noms en sicada un de nosaltres coneix o no una llengua, cosa que ens faria membres competentsd'aquesta comunitat lingstica, sin a veure si som capaos de parlar, que s una cosacompletament diferent.

    Com sap qualsevol persona que ha hagut d'aprendre una segona llengua, no n'hi ha proude conixer-la, s a dir, conixer la seva gramtica o conixer el seu vocabulari, ja queaix no dna la competncia. Una "membresa" s una competncia sobretot en el maneigdel llenguatge com ents no solament de les paraules, sin del context de les normes iregles que es constitueixen en l'acci social.

    2)Indexicabilitat

    L'enunciaci de tota paraula o frase es produeix en un context. Aquest con-text fa que cada paraula tingui un significat especfic en cada oportunitatd'enunciaci. Comprendre una paraula o una frase implica sempre una anliside la situaci que va ms enll de la informaci donada efectivament en unmoment concret.

    Aquest context d'enunciaci, a ms, s'estn a elements ms enll de la situa-ci immediata, com poden ser els intercanvis lingstics previs, la relaci quemantenen els interlocutors o la histria de cada un d'ells.

    El concepte d'indexicabilitat, desenvolupat en l'ETN per Garfinkel, im-plica que tot llenguatge natural s indexical en la mesura que el seusignificat s sempre dependent del context de la seva prpia producci.No hi ha significat possible al marge de les condicions del seu s i del'espai social de la seva enunciaci.

    Cada persona en la seva interacci, com a membre competent, coneix sensedificultat els usos i significats de les paraules i oracions que usa. La comprensimtua, igual que la intelligibilitat del que succeeix per a qualsevol observadorpotencial, es fa possible en virtut d'aquesta propietat que hem anomenat inde-xical. Arribem al coneixement del significat concret i pertinent d'un enunciatpel nostre coneixement d'aquest carcter indexical. L'ETN s'interessar, doncs,per veure com utilitzem el llenguatge i com, d'una manera completament ru-tinria, som capaos de donar sentit a les paraules.

    "Per a entendre les propietats que es manifesten en les accounts (explicacions) per talcom sn trets caracterstics de les ocasions socialment organitzades de la seva utilitzacipodem partir dels estudis dels lgics, que es refereixen a les propietats de les expressionsindexicals i de les frases indexicals. Husserl parlava d'expressions el sentit de les quals nopot ser decidit per un oient sense que conegui o assumeixi en certa manera una part dela biografia i els objectius de qui ha fet servir l'expressi, les circumstncies de l'emissi,el desenvolupament previ de la conversa o la relaci particular de la interacci real opotencial que existeix entre l'emissor i l'oient."

    H. Garfinkel (1967). Studies in Ethnomethodology (pg. 4). Nova Jersey: Prentice Hall.

    Nota

    Una paraula o oraci nocomporten, per tant, plena-ment el significat, sin quel'adquireixen plenament enl'escenari concret de la sevaproducci.

  • FUOC PID_00173421 29 El llenguatge en les cincies socials

    Totes les circumstncies que envolten una paraula sn les portesd'accs a l'acci de compartir el sentit. Cada participant fa un treball,com diria Garfinkel, documental. Com en un arxiu, una cosa ens portaa l'altra.

    Un exemple: anlisi etnometodolgica d'una entrevista

    Posem l'exemple d'una entrevista. Una entrevista s una situaci d'interrogaci ms omenys pactada, en qu l'entrevistador no t una informaci que l'entrevistat s que t.Tots dos estructuren l'espai-temps perqu un digui el que l'altre vol saber. Analitzadaetnometodolgicament, aquesta situaci comporta identificar totes aquelles accions del'individu que porten a aquells espais que cada participant coneix. Llavors el que dnaidea d'una situaci no s solament si alg s o no competent, sin sobretot la indexica-bilitat: cada cosa que es diu, com cada cosa que es fa, ens posa en contacte amb algunacosa que passa. Qualsevol observador d'aquesta situaci podria arribar per si mateix aaquest tipus de conclusions. Tot el que passa cobra sentit per l'estructuraci que es dnaen aquell moment particular i no nicament per les condicions de partida. s a dir, sis'observa que l'entrevistat contesta malament, llavors s fcil veure que som davant d'unaruptura d'una regla o d'una norma, no s necessari saber les condicions prvies pactadeso no de l'entrevista.

    3)Reflexivitat

    La propietat de la reflexivitat t a veure, al mateix temps, amb les des-cripcions d'una situaci i amb la seva construcci, en el sentit que des-criure-la s construir-la. La reflexivitat t a veure simultniament amb lacomprensi d'all que s'esdev i amb l'explicitaci d'aquesta compren-si.

    La reflexivitat, en paraules de Garfinkel, significa:

    "[...] que les activitats realitzades pels membres per produir i controlar les situacions dela seva vida organitzada de tots els dies sn idntiques als procediments utilitzats per afer descriptibles aquestes situacions."

    H. Garfinkel (1967). Studies in Ethnomethodology (pg. 1). Nova Jersey: Prentice Hall. [Latraducci s de l'autor.]

    En una situaci donada, la reflexivitat es refereix, simultniament, a les prc-tiques que la descriuen i la construeixen. Mentre interactuem amb altrespersones i hi parlem, produm simultniament el significat, les normes i laintelligibilitat del que fem. Quan descrivim un esdeveniment o una situacisocial, al mateix temps l'estem construint.

    s mitjanant l'acci de parlar, i en virtut de la indexicabilitat que ja hemesmentat abans, que produm el mn. No hi ha un antecedent, no hi ha uncodi que en seguir-lo conformi la realitat social, ms aviat, noms hi ha lamateixa prctica que l'institueix a cada moment.

    Coberta de La etnometodologa, d'Alain Coulon.

  • FUOC PID_00173421 30 El llenguatge en les cincies socials

    La reflexivitat no s el mateix que reflexi o reflexionar, en el sentit de prendreconscincia d'alguna cosa. No es refereix a una suposada capacitat de la gentde reflexionar o ser conscient de les seves prpies accions:

    "S'ha argumentat que la possibilitat de comprensi comuna no consisteix a demostrarque hi hagi mesures de coneixement compartit de l'estructura social, sin que aquestacomprensi rau completament en el carcter aplicable de les accions d'acord amb lesexpectatives de la vida diria com a moralitat. El coneixement derivat del sentit comque els membres de la societat tenen dels fets de la vida social s un coneixement insti-tucionalitzat del mn real. El coneixement derivat del sentit com no solament descriula societat real per als membres, sin que, a la manera d'una profecia, s la conformitatmotivada de les persones que tenen aquests antecedents i aquestes expectatives la queprodueix les caracterstiques de la societat real."

    H. Garfinkel (1967). Studies in Ethnomethodology (pg. 53). Nova Jersey: Prentice Hall.

    En l'ETN la reflexivitat no s, doncs, un concepte moral. Ms aviat es refereixal fet que quan es fa alguna cosa, prpiament es constitueix i un membrecompetent podria ser, a ms, capa de donar compte d'all que fa.

    Un exemple: anar amb bicicleta

    Posem com a exemple una acci trivial com anar amb bicicleta. Anar amb bicicleta sun acci que es constitueix ella mateixa en l'acte de traslladar-se sobre dues rodes. s elmoviment del conductor i la mateixa mquina el que fa possible el trasllat. Un ciclistapot pretendre de fer conscient i explcit tots els actes implicats a anar amb bicicleta, percom sabem, aix far que caigui. Aix, doncs, per a anar amb bicicleta b no s necessaripensar com es va amb bicicleta, llavors podem dir que hi ha una espcie de coneixementimplcit, un coneixement no necessriament conscient que s el que permet d'anar ambbicicleta, per que al mateix temps pot ser explicitat. Des del moment en qu un ciclistapot explicar per qu es mou i no cau, podem afirmar que per a poder mantenir-se dret,el que cal s ser reflexiu, que no s el mateix que ser conscient d'una cosa o reflexionarsobre una cosa, sin que en l'estructuraci de l'acci els membres que hi participen podendonar compte de l'acci que desenvolupen a cada moment.

    4)Accountability

    L'ltim concepte de l'ETN que repassarem est relacionat amb els ante-riors i, particularment, amb la indexicabilitat i la reflexivitat. Algunacosa, una acci, una situaci social, el mn mateix, s accountable per-qu s accessible, perqu el podem descriure, entendre, explicar.

    I aix no s solament una cosa que puguin fer els cientfics socials i els analistesen virtut del seu propi coneixement, sin que s una cosa que cada personadesenvolupa i realitza quotidianament en les seves accions prctiques. El mnno preexisteix com a tal, sin que es realitza, s'institueix en cada acci prcticai en cada interacci realitzada per les persones.

    Quan alg descriu el que fa o li esdev, al mateix temps ho constitueix. Quanfem un relat o en donem una explicaci, construm el mn en el qual vivim.L'ETN s'interessa pels relats i les descripcions, accounts, precisament per laseva propietat constitutiva de la realitat:

    Terminologia

    L'accountability s un termeangls que no es pot traduir.Hem preferit de mantenir-loen la llengua original perquen pugueu prendre el sentitper a l'explicaci del procs alqual es refereix.

  • FUOC PID_00173421 31 El llenguatge en les cincies socials

    "Hacer visible el mundo es hacer comprensible mi accin al describirla, porque doy aentender su sentido al revelar los procedimientos que empleo para expresarla."

    A. Coulon (1987). La etnometodologa (pg. 49). Madrid: Ctedra.

    En paraules de Garfinkel:

    "El carcter 'reflexiu' o 'encarnat' d'aquestes prctiques explicatives (accounting) i de lesaccounts (explicacions) constitueix l'element central d'aquesta concepci. Quan faig ser-vir el terme accountable (explicable) em refereixo a qestions com les que detallo totseguit. Em refereixo a prctiques observables i comunicables, s a dir, aquelles que elsmembres entenen com a prctiques de situacions d'observaci i explicaci, en qu 'esveu i es diu'. Em refereixo tamb al fet que aquestes prctiques tenen un acomplimentinacabable, continu, contingent; i que es duen a terme i ocorren com a esdevenimentsen els mateixos afers quotidians que aquestes prctiques descriuen al mateix temps queles organitzen; que les parts que intervenen en aquestes situacions tenen l'habilitat, elconeixement i el comproms amb el treball detallat d'aquest acompliment, la competn-cia dels quals obstinadament reconeixen, utilitzen, donen per feta i en depenen; i queel fet de donar per feta la seva competncia proporciona a les parts les caracterstiquesdistintives i particulars d'una situaci, i evidentment tamb els forneix de recursos, pro-blemes, projectes, etc."

    H. Garfinkel (1967). Studies in Ethnomethodology (pg. 1-2). Nova Jersey: Prentice Hall.

    "En resum, el sentit recognoscible, el fet, el carcter metdic, la impersonalitat ol'objectivitat de les accounts (explicacions) no sn independents de les ocasions social-ment organitzades de la seva utilitzaci. Les seves caracterstiques racionals consisteixenen all que els membres fan amb les accounts (explicacions) en les ocasions reals social-ment organitzades de la seva utilitzaci. Les accounts (explicacions) que fan els membresestan estretament i essencialment lligades per les seves caracterstiques racionals a lesocasions socialment organitzades de la seva utilitzaci, ja que sn caracterstiques de lesocasions socialment organitzades de la seva utilitzaci."

    H. Garfinkel (1967). Studies in Ethnomethodology (pg. 3-4). Nova Jersey: Prentice Hall.

    5.2. Implicacions de l'etnometodologia

    L'ETN planteja conseqncies molt interessants per a la prctica de l'anlisisociolgica i per a la consideraci del llenguatge en aquesta prctica.

    5.2.1. El que s manifest i el que s ocult

    D'una banda, per desessencialitzadors que siguin els plantejaments crtics enles cincies socials, en la major part d'aquests roman una dicotomia sistem-tica: la diferncia entre el que s ocult i el que s manifest. s a dir, semblaque sempre hi ha un cam pel qual l'anlisi d'un procs ens permetr d'arribara alguna cosa que no es veu, que est oculta, que s justament el que realmentimporta.

    Des de l'ETN i des d'aquest conjunt d'arguments, el plantejament s queno hi ha res ocult, que no hi ha res que sigui al darrere sin que, msaviat, el que hi ha s noms i exclusivament all que hi ha quan es diuo es fa alguna cosa.

  • FUOC PID_00173421 32 El llenguatge en les cincies socials

    No hi ha una norma o normes que hi siguin en un altre lloc i que s'haginde descobrir; la norma no s un codi escrit o que mitjanant l'observaci delcomportament de les persones es pot induir que existeix. La norma s l'acci.

    Llavors aquesta idea de buscar l'ocult s irrellevant. L'ETN desacredita aquestarecerca del que hi ha al darrere, b sia el pensament de la gent, b sia l'acci del'individu o, fins i tot, una hipottica estructura social reficada com una co-sa aliena a l'acci dels individus. L'estructura social no seria identificable mit-janant l'anlisi dels relats de la gent o l'observaci dels seus comportamentsperqu no s al darrere, no s ms enll o ms en, en un altre lloc, sin que si est en l'acci mateixa. Aix s l'ETN. Parafrasejant Garfinkel, podem dir queel mn no ser d'una vegada per sempre, sin que es compleix en les nostresrealitzacions prctiques.

    Aix, doncs, no hi ha res que sigui aix que anomenem les normes que fanque el nostre comportament sigui d'una determinada manera, sin que, quanfem alguna cosa, estem fent normes.

    No cal, per tant, buscar quina s la norma que hi ha al darrere regulant elnostre comportament. La invitaci de l'ETN s que n'hi ha prou de saber comes fan les coses, s a dir, que fer s una forma de dir, que fersdir.

    5.2.2. Acci social i estructura social

    L'aportaci de l'ETN a una anlisi de l'estructura social s que l'acci individu-al, petita, restringida, quotidiana, irrellevant i insignificant, efectivament estestructurada, tal com ens informen els estudis clssics sociolgics, pel marcsocial en el qual es desenvolupen. Per la innovaci de l'ETN s que aquestamateixa estructura actua, s'executa, es posa en evidncia, es construeix lite-ralment encadaacci.

    Aix, doncs, quan a l'ETN se li atribueix desinters per l'estructura social perqufocalitza l'estudi en petits extractes de converses o en petits episodis d'activitatsocial, es comet una gran injustcia. El seu inters per coses tan poc interes-sants com la cortesia, un intercanvi trivial o una acci espontnia, sn nomsl'inters per una pea minscula en l'edifici de l'estructura social, ats que totaacci, fins i tot la ms insignificant, contribueix a la construcci social. Perencara que la seva contribuci sigui infinitesimal, el que s clar s que si aque-lla acci desaparegus, llavors no hi hauria actualitzaci de l'estructura socialen cap moment.

  • FUOC PID_00173421 33 El llenguatge en les cincies socials

    5.2.3. ETN i llenguatge institucional

    Freqentment es pensa que, pel que fa a per a parlar de l'acci quotidiana,l'ETN no est habilitada per a analitzar els processos que es donen a l'interiorde les organitzacions i institucions. Per l'enfocament etnometodolgic sostuna altra argumentaci.

    En efecte, l'nica diferncia entre les accions que s'executen en les ins-titucions i les mateixes institucions rau, en tot cas, en el fet que cobrenuna naturalesa prpia de l'escenari que defineixen. Per molts han visten l'ETN una nica sortida per a analitzar aquests contextos, a saber,l'anlisi de la interpellaci espontnia.

    L'nica cosa que una persona interessada en els mbits institucionals ha de fers assumir que aquest s un escenari normatiu, d'interacci peculiar, en qu laquotidianitat tamb t lloc, en qu la parla de vegades s marcada per un argotlingstic especfic, com passa, per exemple, amb els argots professionals.

    Compatibilitat i necessitat de l'ETN

    Dit breument, una anlisi de prctiques institucionals no s incompatible amb la pers-pectiva etnometodolgica ni amb l'inters per alguna cosa ms enll de la quotidianitat.En efecte, molts estudis etnometodolgics s'han centrat en les institucions i, en particu-lar, en organitzacions empresarials. Quina podria ser la diferncia? Tots hem sentit desde la sociologia estructural que hem de separar les normes explcites del funcionamentinformal, que en la realitzaci d'una organitzaci informal i que en el desenvolupamentd'una organitzaci social s ms important l'organitzaci informal que la formal. Doncsb, tan sols, per exemple, amb l'anlisi de les converses quotidianes, l'ETN aporta moltams llum sobre com s'estructura una organitzaci a partir de les interaccions concretesdels individus que la formen i ofereix una anlisi molt ms rica amb aquesta reflexique qualsevol anlisi estructural de les normes explcites de l'organitzaci, encara queaquestes normes estiguin escrites a la llinda de l'organitzaci que s'est analitzant.

  • FUOC PID_00173421 34 El llenguatge en les cincies socials

    6. L'enfocament discursiu de Michel Foucault: discursi prctiques discursives

    El treball de MichelFoucault desborda qualsevol intent d'encastar-lo en unmarc disciplinari i/o temtic concret. La seva obra s, sens dubte, una de lesms influents del passat segle XX. Qualsevol dels temes que han estat objectedel seu inters sempre han tingut com a conseqncia un canvi radical, tantpel que fa a la definici mateixa del camp, com pel que fa al seu abordatge,estratgies i formes de conceptualitzaci. Aix, almenys, es pot dir de tres delsseus interessos: el discurs, el poder i les relacions poder / saber, i la produccide subjectivitat. I avui cap d'aquests no s pensat ni analitzat de la mateixamanera en qu era pensat i analitzat anteriorment al seu plantejament.

    Ens centrarem en noms un d'aquests el discurs per oferir-ne la definicii les caracterstiques i per aprofitar el tarann metodolgic i investigador deFoucault, ja que constituiran eines conceptuals i metodolgiques summamenttils per a completar el panorama de l'AD.

    En aquest sentit, encara que no es restringeixi al discurs i a l'AD, sin a qual-sevol altra tasca constitutiva de producci de coneixement, a qualsevol altratasca d'investigaci i anlisi, ressaltarem una de les ms importants caracters-tiques que els ha d'acompanyar segons Foucault, la problematitzaci.

    6.1. La concepci de discurs

    Lectura recomanada

    M.Foucault (1978). La ar-queologa del saber (ed. ori-ginal: 1969). Madrid: SigloXXI.Aquest text es presenta comuna caixa d'eines, utilitzantel terme que el mateix autorva encunyar per a referir-sea la seva proposta metodol-gica. s un text crucial per aentendre el paper del discursen les cincies socials.

    Per a Foucault, un discurs s alguna cosa ms que la parla, alguna cosa msque un conjunt d'enunciats.

    El discurs s una prctica i, com per a una altra prctica social qualsevol,es poden definir les seves condicions de producci.

    Diu Foucault:

    "Se renunciar, pues, a ver en el discurso un fenmeno de expresin, la traduccin verbalde una sntesis efectuada por otra parte; se buscar en l ms bien un campo de regulari-dad para diversas posiciones de subjetividad. El discurso concebido as, no es la manifes-tacin, majestuosamente desarrollada, de un sujeto que piensa, que conoce y que lo dice:es, por el contrario, un conjunto donde pueden determinarse la dispersin del sujeto ysu discontinuidad consigo mismo. Es un espacio de exterioridad dnde se despliega unared de mbitos distintos."

    M. Foucault (1969). La arqueologa del saber (pg. 90). Madrid: Siglo XXI.

    Tot discurs t un context de producci. Aquest context s la formacidiscur-siva. Foucault defineix formaci discursiva de la manera segent:

    Michel Foucault, filsof francs.

  • FUOC PID_00173421 35 El llenguatge en les cincies socials

    "Haz complejo de relaciones que funcionan como reglas: prescribe lo que ha debido po-nerse en relacin, en una prctica discursiva, para que sta se refiera a tal o cual objeto,para que ponga en juego tal o cual enunciado, para que utilice tal o cual conjunto, paraque organice tal o cual estrategia. Definir en su individualidad singular un sistema deformacin es, pues, caracterizar un discurso o un grupo de enunciados por la regularidadde una prctica."

    M. Foucault (1969). La arqueologa del saber (pg. 122-123). Madrid: Siglo XXI.

    Els discursos sn, doncs, prctiquessocials. s un fet que, a partir de Foucault,no es parlar ja tant de discursos com de prctiquesdiscursives.

    Foucault entn per prctiques discursives regles annimes constitudesen el procs histric, s a dir, determinades en el temps i delimitadesen l'espai, que van definint les condicions que fan possible qualsevolenunciaci en una poca concreta i en grups o comunitats especfics iconcrets.

    Per aix escriu:

    "Las palabras y las cosas es el ttulo serio de un problema; es el ttulo irnico deltrabajo que modifica su forma, desplaza los datos, y revela, a fin de cuentas, una tareatotalmente distinta. Tarea que consiste en no tratar en dejar de tratar los discursos co-mo conjuntos de signos (de elementos significantes que envan a contenidos o a repre-sentaciones), sino como prcticas que forman sistemticamente los objetos de que ha-blan. Es indudable que los discursos estn formados por signos; pero lo que hacen es msque utilizar esos signos para indicar cosas. Es ese ms lo que los vuelve irreductibles a lalengua y a la palabra. Es ese 'ms' lo que hay que revelar y hay que describir."

    M. Foucault (1969). La arqueologa del saber (pg. 81). Madrid: Siglo XXI.

    Aquest tipus de conceptualitzaci del discurs dna un sentit diferent a la sevaanlisi. En efecte, l'anlisideldiscurs des de la perspectiva de Foucault tambs una prctica. s una prctica que permet de desemmascarar i d'identificaraltres prctiques discursives. I s tamb, i sobretot, una forma per a transfor-mar-les:

    Lectura recomanada

    M.Foucault (1966). Las palabras y las cosas. Madrid: Siglo XXI.

    s un llibre seminal per a entendre la histria conceptual que subjau a la nostra visidel mn, de la societat i dels ssers humans en la nostra contemporanetat. Aix mateix,ressalta per haver posat de manifest d'una manera magistral el paper que les cincies hu-manes han tingut en aquesta histria. Com es diu en la presentaci de l'edici espanyola:"el rigor, la originalidad y la inspiracin de M. Foucault nos traen una mirada radical-mente nueva sobre el pasado de la cultura occidental y una concepcin ms lcida dela confusin de su presente".

    Coberta de Las palabras y las cosas, de MichelFoucault.

  • FUOC PID_00173421 36 El llenguatge en les cincies socials

    "Las positividades que yo he intentado establecer no deben ser comprendidas como unconjunto de determinaciones que se impusieran desde el exterior al pensamiento de losindividuos, o habitndolo en el interior y como por adelantado; constituyen ms bien elconjunto de las condiciones segn las cuales se ejerce una prctica, segn las cuales esaprctica da lugar a unos enunciados parcial o totalmente nuevos, segn las cuales, en fin,puede ser modificada. Se trata menos de los lmites puestos a la iniciativa de los sujetosque del campo en que se articula (sin constituir su centro), de las reglas que emplea (sinque las haya inventado ni formulado), de las relaciones que le sirven de soporte (sinque ella sea su resultado ltimo ni su punto de convergencia). Se trata de hacer aparecerlas prcticas discursivas en su complejidad y en su espesor; mostrar que hablar es haceralgo, algo distinto a expresar lo que se piensa, traducir lo que se sabe, distinto a poneren juego las estructuras de una lengua; mostrar que agregar un enunciado a una seriepreexistente de enunciados, es hacer un gesto complicado y costoso, que implica unascondiciones (y no solamente una situacin, un contexto, unos motivos) y que comportaunas reglas (diferentes de las reglas lgicas y lingsticas de construccin); mostrar que uncambio, en el orden del discurso, no supone unas 'ideas nuevas', un poco de invenciny de creatividad, una mentalidad distinta, sino unas transformaciones en una prctica,eventualmente en las que la avecindan y en su articulacin comn. Yo no he negado,lejos de eso, la posibilidad de cambiar el discurso: le he retirado el derecho exclusivo einstantneo a la soberana del sujeto."

    M. Foucault (1969). La arqueologa del saber (pg. 350-351). Madrid: Siglo XXI.

    6.2. Problematitzaci

    La problematitzaci s un terme que sintetitza la invitaci de Michel Foucaulta dotar la producci de coneixement i a saber d'un carcter transformador iemancipador.

    La problematitzaci es refereix a la totalitat de prctiques discursivesi no discursives que introdueix alguna cosa en el joc del vertader i delfals, i la constitueix com un objecte de pensament.

    Per, per damunt de tot, s un mtode i, tamb, un procs de pensament.La problematitzaci posa endubte tot all que es dna per evident o perbo, qestiona el que est constitut com a inqestionable, dubta d'all ques indubtable. Foucault ha portat a l'extrem aquest mtode problematitzantqestions com ara el concepte i l'exercici de poder, la sexualitat i l'alliberamentsexual.

    "Problematizar no es, solamente sera demasiado fcil, conseguir que lo no problem-tico se torne problemtico, es algo an mucho ms importante que esto, porque proble-matizar es tambin, y sobre todo, lograr entender el cmo y el por qu algo ha adquiridoun estatus de evidencia incuestionable, cmo es que algo ha conseguido instalarse, ins-taurarse, como aproblemtico. Lo fundamental de la problematizacin consiste en des-velar el proceso a travs del cual algo se ha constituido como obvio, evidente, seguro."

    T. Ibez (1996). Fluctuaciones conceptuales en torno a la postmodernidad y la psicologa(pg. 54). Caracas: Universitat Central de Veneuela.

    L'aplicaci prctica de la problematitzaci mostra en quin sentit es pot orien-tar i influir una prctica de producci de coneixement social, inclosa espec-ficament l'AD:

  • FUOC PID_00173421 37 El llenguatge en les cincies socials

    1) En primer lloc, poden ser tingudes en compte per a l'enfocament i el plan-tejament de la prctica investigadora, en particular la invitaci a la problema-titzaci.

    2) En segon lloc, constitueixen una forma alternativa a l'estudi de les prcti-ques socials per la via d'una AD, en el sentit que obren el seu camp d'accims enll de conixer el mn o els mons per dir-ho aix que el llenguatgeconstrueix i els efectes que provoca qualsevol prctica discursiva; un camp enqu el que s rellevant s la direcci que volem induir a la transformaci quetota acci discursiva i tota acci d'anlisi discursiva han de provocar necess-riament.

    Per ressaltar, per acabar, el manteniment d'una certa posici i un cert ta-rann als quals Foucault ens convidava:

    "La curiosidad es un vicio que ha sido estigmatizado una y otra vez por el cristianismo,por la filosofa e incluso por cierta concepcin de la ciencia. Curiosidad, futilidad. Sinembargo, la palabra curiosidad me gusta; me sugiere totalmente otra cosa: evoca el 'cui-dado', evoca la solicitud que se tiene con lo que existe y podra existir, un sentido agu-dizado de lo real pero que nunca se inmoviliza ante ello, una prontitud en encontrarextrao y singular lo que nos rodea, un cierto encarnizamiento en deshacernos de nues-tras familiaridades y en mirar de otro modo las mismas cosas, un cierto ardor en captarlo que sucede y lo que pasa, una desenvoltura a la vista de las jerarquas tradicionalesentre lo importante y lo esencial."

    M. Foucault (1999). Esttica, tica y hermenutica (pg. 222). Barcelona: Paids.

    Coberta de la publicaci francesa original de Laarqueologa del saber, de Michel Foucault.

  • FUOC PID_00173421 38 El llenguatge en les cincies socials

    7. Conclusions

    En aquest mdul hem repassat alguns dels fonaments que sustenten el paperque el llenguatge t actualment en les cincies socials. La lingstica s unacaracterstica de la comunicaci humana, sens dubte la ms genuna, per elque hem prets de mostrar aqu s que l'esmentada caracterstica no s nomsdels ssers humans com a individus singulars, sin que tamb ho s dels pro-cessos socials.

    El paper del llenguatge en les cincies socials es va reconixer inicialment quanes va percebre l'intersmetodolgic que la seva presa en consideraci podriatenir per als desenvolupaments de la cincia i el pensament socials. En aquellmoment, es van aprofitar les experincies acumulades de la lingstica i delsestudis de la comunicaci per a completar, i en ocasions substituir, l'arsenalde tcniques i procediments metodolgics disponibles. Sorgeix, aix, l's demtodes com l'anlisi de contingut (del qual tan sols hem fet referncia a laseva existncia) i les diferents modalitats d'anlisi del discurs (que hem desen-volupat en el mdul anterior).

    La lnia argumental del mdul ha estat que el que v