revista link abertis n. 1 març 2010

ENTREVISTESSalvador Alemany, president d’abertis

P. 12Daniel Calleja,

director de Transport Aeri de la Comissió Europea

P. 20

Resultats 2009 del grup abertis

P. 76

MARÇ 2010 Nº01 - SEGONA ÈPOCA

Nou exemple de col·laboració publicoprivada a França

sanef invertirà en la iniciativa ‘Paquet Vert’

01 CAT_ok.indd 1 12/4/10 11:19:02

02-03 CAT_ok.indd 4 13/4/10 10:51:53

VOLEM ESTAR PRESENTS I PARTICIPAR ACTIVAMENT EN EL DEBAT PÚBLIC SOBRE LES INFRAESTRUCTURES

SALVADORALEMANYPRESIDENT D’ABERTIS

EDITORIAL

Aquest número de la revista del grup abertis que teniu a les mans inicia

una nova etapa en la vida d’aquesta publi-cació. Un nou format, un nom propi, link, que la vol dotar de personalitat i d’identitat, i que simbolitza la voluntat d’unir i de connectar que anima la nostra revista d’ençà els seus inicis. I, fonamentalment, una ambició reno-vada per apropar la realitat d’abertis als nostres accionistes, als col·laboradors, a les institucions amb què ens relacionem, a les Administracions amb què treballem, als cli-ents i als usuaris de les infraestructuras que gestionem. En defi nitiva a tots aquells que, d’una manera o altra, poden estar interessats en allò que fem.

link abertis, en aquesta etapa que ara comença, vol servir també a un dels objectius que deriven de la nostra identitat com un dels operadors globals de referència en el sector de les infraestructures: volem ser pre-sents i participar activament en el debat públic sobre les infraestructures. Quines necessitem, com les prioritzem i planifi quem, com les fi nancem i com les gestionem.

Tenim una visió de la realitat en què operem i la volem compartir. No ens sentim aliens als interessos de les comunitats i dels territoris amb què treballem. Tenim consciència de les circumstàncies que, com a societat, ens afecten i ens limiten. Però també tenim la il·lusió i el compromís de ser part de la solució.

Les pàgines d’aquesta publicació volen refl ectir aquesta realitat diversa i complexa. Les opinions, les entrevistes, els articles, els testimonis de les persones conformen un espai de lectura i d’informació en què les notícies sobre les fi tes assolides pel Grup, les seves veus i les seves experiències con-viuen amb les visions d’experts que, des

d’una visió més distanciada i, per tant, més objectiva, aporten refl exió i coneixe-ment. Tot plegat ens permet presentar-los una publicació que informi, que resulti atractiva, interessant i propera a tots aquells que tinguin l’oportunitat de fullejar les seves pàgines.

Aquest primer número de link abertisrespon a aquest plantejament. Hi trobarem notícies sobre el Grup, destacant la presen-tació dels resultats de l’exercici 2009, o l’acord fi nal amb el Govern francès que, en el marc de l’iniciativa Paquet Vert, ha permès una extensió d’un any, fi ns el 2029, dels drets de concessió de sanef. També hi trobarem opi-nió, refl exió i prospectiva a través de l’article del professor Pedro Nueno sobre el paper galvanitzador i vitalista que els grans projec-tes –reptes n’hauríem de dir– d’enginyeria poden jugar en el progrés de la nostra societat. En una entrevista el director de Transport Aeri de la Comissió Europea, Daniel Calleja, ens aporta la seva visió sobre el moment i el futur que podem esperar pel transport aeri a Europa. Així doncs, notícies, refl exió, coneixement.

Vull aprofi tar també per fer una refe-rència molt breu als resultats de l’any 2009, els quals en un dels contextos econòmics més adversos i difícils dels darrers 70 anys, van situar-se en màxims històrics per al nos-tre Grup. Són uns resultats que posen èmfasi en la consolidació, l’estabilitat i la fortalesa d’un model que, en una situació difícil i incerta com l’actual, ha estat capaç d’absorbir l’im-pacte de la crisi gràcies a l’equilibri del balanç intern entre negocis i països en què operem. La fortalesa, en aquest cas, de la diversifi cació i la internacionalització.

Nova etapa, consciència del moment i dels reptes, il·lusió per les solucions.

Nova etapa

MARÇ 2010 LINK abertis 3

02-03 CAT_ok.indd 5 12/4/10 11:22:08

06OPINIÓ

Pedro Nueno

Els macroprojectes i el sector privat

12ENTREVISTA

Salvador Alemany

“Un grup com abertisha d’estar en un procés

permanent d’actualització de projectes”

16REPORTATGE

Nou satèl·lit W7

Eutelsat amplia la seva cobertura a Rússia i Àfrica

20ENTREVISTA

Daniel Calleja

“El cel únic europeu suposarà un estalvi

energètic que podrà revertir en els preus”

26EQUIP

abertis telecom

Lidera el procés d’implantació de la TDT

32VIATGE

Bilbao

Protagonista d’una gran transformació urbanística

36REPORTATGE

GSMA 2010

abertis telecom mostra la seva tecnologia

de TV en mobilitat

38BRANDING

Nova revista

link abertis unifi ca els criteris de

les publicacions periòdiques del Grup

40REPORTATGE

Un web més accessible

www.abertis.com facilita l’accés a persones amb discapacitat

i edat avançada

42NOTÍCIES

Transparència 42Un estudi d’IPSOS reconeix

l’estratègia comunicativa d’abertis

Ajuda humanitària 44L’aeroport d’Orlando

Stanford col·labora en les evacuacions d’Haití

C-32 i A-2, en obres 46La Generalitat i acesa

acorden realitzar millores

Ampliació de l’AP-6 48iberpistas es disposa a augmentar la capacitat

de l’autopista segoviana

Tercer carril a Girona 50Les obres entre Vilademuls

i la Jonquera, en marxa

Gestió de residus 51aumar millora el procés dels residus derivats de la seva pròpia activitat

Logística xilena 52

abertis logisticspark

santiago, a bon ritme

ISO 14001 53abertis logística obté

la certifi cació de qualitat sobre impacte ambiental

Expansió logística 54MRW arriba a abertis

logisticspark coslada

Millor aeroport 56Belfast International

amplia la seva capacitat

08REPORTATGE

sanef reforça el seu compromís mediambiental amb inversions al ‘Paquet Vert’

link abertis

SUMARINº01

4 LINK abertis MARÇ 2010

04-05 CAT_ok.indd 4 12/4/10 11:36:18

Cardiff, en expansió 57Renovació de la

terminal britànica en ple creixement de rutes

líder a Itàlia i Xile 58saba creix als dos països

amb dos nous nuclis a Gènova i Concepción

Més capacitat 59El pàrquing de Vilafranca del

Penedès duplica les seves places

Referent a Espanya 59La gestió de saba als

aeroports, exemple a seguir

Voluntariat 60Programa de Voluntariat

Corporatiu de la fundació abertis

Museu renovat 62La fundació abertis posa

al dia l’exposició de la història de Castellet

Visites a Collserola 65Un estudi de la fundació

abertis comptabilitza més de dos milions de visitants

Claustre restaurat 66abertis col·labora amb el

Monestir de Vallbona

Mil·lenari 67La fundació abertis

restaura les vidrieres del cambril de la Verge del

monestir de Montserrat

68BREUS

Apunts de l’actualitat abertis

36

16

20

6212

72 ANÀLISI BORSÀRIA

Premis CFAabertis, objecte

d’estudi en el prestigiós concurs universitari

74REVALORITZACIÓ

Balanç fi nancerBon comportament

borsari de les accions d’abertis

76TANCAMENT D’EXERCICI

Resultats 2009 Anàlisi dels actius

del Grup al llarg de l’anterior exercici

Investor’s link

link abertis és una publicació d’Abertis Infraestructuras, SA

Av. del Parc Logístic, 12-20. 08040 Barcelona.

Tel.: 93 230 50 00. Fax: 93 230 50 02.

EDITA I REALITZA: Direcció Corporativa d’Estudis i de Comunicació d’abertis.

CONSELL EDITORIAL: Salvador Alemany, Francisco José Aljaro, Toni Brunet,

Joan A. Margenat, Josep M. Vila, Francisco ReynésJoan Rafel i Sergi Loughney.

IMATGE CORPORATIVA I PRODUCCIÓ:Erik Ribé i Bernat Ruiz.

COORDINACIÓ DE CONTINGUTS: Alícia Cobeña.

REDACCIÓ: Elena Barrera, Sergio Castilla, Marc Gómez, Leticia Gonzálvez, Esther Mir,

Bernat Ruiz i Susana Sanjuán.COL·LABORACIÓ: Christine Allard, Pilar Barbero,

Carolina Bergantiños, Bob Bullock, Julio Cerezo, Joan Fontanals, Marta Giner, Sagrario Huelin, Anna

Morera, Astrid Noury, Vanessa O’Connor, Enric Pérez, Mercedes Pérez-Cruz, Roser Prenafeta, Astrid

Recoque, Marc Ribó, Albert Rossell, Beatriz Sanz, abertis, abertis autopistes, abertis telecom,

abertis logística, abertis airports, fundació abertis, acesa, aucat, aulesa, aumar,

avasa, iberpistas, castellana i saba.REALITZACIÓ:

Ediciones Reunidas, SA (Grup Zeta).Revistes Corporatives Barcelona.

Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. Tel.: 93 265 53 53.

Gerent: Òscar Voltas. Coordinadora editorial: Nuria González. Redactors en cap: Toni Sarrià i

Olga Tarín. Maquetació: Cristina Vilaplana. Edició: Ares Rubio.

Dipòsit legal: B-16431-2010.abertis telèfon d’atenció a l’accionista:

902 30 10 15.www.abertis.com

abertis no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors en els treballs publicats,

ni s’identifi ca necessàriament amb la seva opinió.


44

32

04-05 CAT_ok.indd 5 12/4/10 11:38:43

Si la fotografi a que sempre veiem de Xangai, amb una impressionant con-

centració de gratacels, hagués estat feta fa 20 anys des del mateix lloc, hagués mostrat una plana amb molt poques, petites i dete-riorades construccions sobre camps i fangars. La velocitat d’aquest desenvolupament ha requerit una velocitat similar en el desenvo-lupament de tota mena d’infraestructures. L’aeroport de Pudong. El tren d’alta velocitat per unir l’aeroport i la ciutat. El metro i altres transports públics. Túnels sota el riu i ponts per sobre. Autopistes. Però també hospitals, escoles, hotels, distribució d’energia. I tot això s’ha gestionat amb creativitat, fl exibilitat i efi càcia. També ambició?

En els 30 anys que van succeir la segona guerra mundial els grans projectes eren rebuts amb interès per la societat en general i,

OPINIÓ

PER

PEDRO NUENO

Professor d’Iniciativa Empresarial a l’Escola de Negocis IESE i membre del Consell Assessor Internacional de la Generalitat de Catalunya.

Col·laborador regular en la premsa i avaluador de publicacions per a diverses editorials i institucions especialitzades en el camp de la direcció d’empreses (Harvard Business School Press, Strategic Management Society i altres).

Autor, entre d’altres, dels llibres Cartas a un joven emprendedor i Emprendiendo. Hacia el 2020.

a vegades, eren una forma de demostrar la vitalitat d’un país, d’exhibir l’orgull nacio-nal i d’explorar conceptes tecnològics nous. Desplegaments d’aeroports, obres hidràuli-ques, ferrocarrils, ports, autopistes, comuni-cacions. Programes espacials, incloent la col·locació de satèl·lits, amb aplicacions de defensa, meteorologia, comunicació, mobi-litat; però també d’exploració d’oportunitats o simplement d’orgull nacional, com enviar éssers humans a l’espai. Tots aquests projec-tes van proliferar, van aparèixer models, es van desenvolupar empreses, es va reconstruir un entorn destrossat i es va ampliar amb desenvolupaments nous. I la societat va aplaudir i va deixar fer.

Però als anys 70 la societat va intervenir i va començar a opinar sobre els grans pro-jectes. El concepte de sostenibilitat va apa-

El professor Pedro Nueno analitza l’evolució de les grans iniciatives en infraestructures i formula propostes de com ha d’articular-se en l’actualitat un escenari propici per al seu ressorgiment

Els macroprojectes


LinkIESEweb.iese.edu/curriculums/nueno.html

06-07 CAT_ok.indd 2 12/4/10 11:44:12

Mànega o el túnel Seikan a Japó, es van pre-sentar projectes d’innovadores màquines tuneladores i es va atraure l’interès de com-panyies d’enginyeria, fi nançament, consul-toria i infraestructures d’arreu del món. Es vivia un entusiasme enorme per resoldre problemes de transport sota terra.

El 1985, Thomas Stockebrand va realit-zar una prova pilot al campus del MIT d’allò que seria un túnel sota l’Oceà Atlàntic en què s’hauria fet el buit i pel qual circularia un tren electromagnètic a velocitat supersònica unint Europa i Amèrica en una hora. En presència d’autoritats d’arreu del món, com sir Alan Muir Wood, conseller del Govern britànic al Proposed Railway Tunnel accross the English Channel, Stockebrand va disparar dins d’un tub de 300 metres de llarg, al voltant d’un edifi ci del MIT, al tub del qual s’havia fet el buit, un objecte lleuger que havia de recórrer la distància a velocitat supersònica. Aquella nit, Stockebrand, sopant entre professors de Harvard i de MIT, a l’històric Harvard Faculty Club, va rebre de mans del doctor Stewart Smith, chairman del Science Council of Canada, un premi pel seu exitós experiment.

S’havia tallat de cop el transport supersònic aeri en avió, però la ment humana no és der-rotable i allí estava el transport supersònic subterrani en tren i encara més ràpid. Però el projecte va arribar tard. La societat estava perdent l’entusiasme pels grans projectes i aquells líders intel·lectuals del món del túnel no van tenir successors.

El mateix fenomen es va viure al Japó, on l’economia va tenir un desenvolupament espectacular recolzant-se en un ràpid desenvolupament d’infraestructures (auto-pistes, trens d’alta velocitat, túnels i ponts de dimensions rècord). Però la pèrdua de l’en-tusiasme i el qüestionament de la racionali-tat d’aquell desplegament van afectar també el Japó, que va entrar en una letargia pessi-mista sense que els seus líders polítics i empresarials sabessin fer alguna cosa per contrarestar-ho.

Oportunitats de lideratgeHi ha una sèrie d’aspectes per als quals no trobo una resposta clara. Per què el tema de grans projectes va deixar d’interessar als grans

rèixer amb força (encara que després va perdre força durant 20 anys, fi ns que ha tor-nat). La primera pujada forta dels preus ener-gètics el 1973 va conscienciar sobre la con-veniència d’estalviar. La prudència d’estimu-lar energies alternatives (eòlica, fotovoltaica, a partir de les onades del mar) va aparèixer amb força (encara que després també va perdre intensitat fins a dates recents). El rebuig a l’impacte d’infraestructures i, fi ns i tot, de grans projectes tecnològics va sorgir de forma generalitzada.

Probablement, la primera anàlisi rigorosa d’aquesta intervenció de la societat parant un gran projecte és l’estudi realitzat a la Har-vard Business School sobre el transport super-sònic publicat per Mel Horwitch. Europa (França i el Regne Unit) amb el Concorde, Rússia amb el Tupolev-144 i els Estats Units amb l’SST competien per dotar el sector del transport de passatgers d’avions supersònics. A Amèrica, noms com McNamara, Johnson i Kennedy apareixen associats a l’esforç públic i privat de l’SST. Empreses com Boeing, Lock-heed, General Electric, Pratt and Whitney i, fi ns i tot, les principals aerolínies van aportar fons, esforç, col·laboració i interès, encara que milers de milions de dòlars públics van fl uir als anys 60 cap a aquell projecte.

Però la sorpresa va venir quan la societat va començar a organitzar-se en contra del projecte a fi nals de la dècada. Un total d’11 municipis al voltant de l’Aeroport JFK de Nova York es van agrupar al Town-Village Aircraft Safety and Noise Abatement Committee. Institucions de tot el país van afavorir el des-envolupament d’associacions com NOISE (National Organization to Insure a Sound-controlled Environment). Aquestes organit-zacions van desenvolupar una extraordinària activitat de mobilitzacions, acusacions de favoritismes i interessos ocults, utilització dels mitjans, captació de líders d’opinió. El moviment va ser una sorpresa a les altes esferes de Washington que van decidir tallar bruscament el projecte i prohibir la circulació sobre el país d’avions supersònics de transport de passatgers. Així va acabar un projecte sobre el qual s’havien construït esperances de tota mena, incloses noves infraestructures aero-portuàries. Els qui pensaven als anys 50 que les persones voldríem perdre poc temps viat-jant en aquest segle es van equivocar.

Un fenomen semblant va ocórrer al Centre d’Estudis Avançats d’Enginyeria del Massachusetts Institute of Technology, on Frank P. Davidson va liderar un projecte espec-tacular sobre construcció de túnels durant molts anys. D’aquell projecte van sortir ini-ciatives com el túnel sota el Canal de la

centres de coneixement com Harvard, MIT, Oxford i d’altres? Va ser bo que la societat es mobilitzés davant d’aquests projectes? Qui ha de proposar un gran projecte? Qui ha de fi nançar-lo? Qui ha de gestionar-lo?

Els grans centres del coneixement te-nen un important poder catalitzador. Poden reunir líders de diferents sectors juntament amb líders del govern i d’organismes inter-nacionals i pensar en termes de creativitat, de llarg termini i en l’entorn global. Aquest exercici de brainstorming sense risc és, sens dubte, un factor positiu per al progrés eco-nòmic i social.

Encara que potser no fos predictible, és comprensible que, assolits uns estàndards econòmics raonables, les societats democrà-tiques desenvolupades entressin en la con-sideració de projectes importants. Qualsevol projecte de certa envergadura pot molestar algunes persones o es li pot atribuir algun risc. Això permetrà l’aparició d’oportunitats de lideratge protector. Les societats tendiran a pensar a curt. És difícil que grups socials pensin en solucionar problemes futurs. És més fàcil que recolzin aquella famosa petició, Not in my backyard, per frenar un projecte encara que aquest porti anys de treball i inversions importants ja realitzades.

La següent qüestió és qui ha de propo-sar projectes. Si l’àmbit és molt local i l’horitzó temporal reduït, el risc lògic és la proliferació de projectes i la seva fragilitat econòmica. Però aconseguir un àmbit geogràfi c ampli i un horitzó temporal a llarg, que portarien a una lògica de servei, economies d’escala i solidesa econòmica, requeriria una elevada capacitat de lideratge negociador, experièn-cia i compromís.

Això ens porta a pensar que el sector privat ha de jugar un paper important en la generació i, lògicament, en la gestió de grans projectes. Però això requerirà jugadors amb compromís a llarg termini, experiència demostrada, i capacitat creativa i emprene-dora. Un bon emprenedor és un professional que emprèn un projecte innovador però via-ble basat en un business plan. Els historiadors dels grans projectes recorden com a arquetip d’aquell lideratge emprenedor Pierre-Paul Riquet que va construir Le Canal des Deux Mers (o Canal du Midi) a França, per unir l’Atlàntic i el Mediterrani, amb un projecte detallat, proves pilot, pressupost i inversió personal, convencent el rei Louis XIV el 1666 d’aprovar el seu projecte (i aportar la meitat dels fons). El projecte es va completar el 1681 i va implicar 257 quilòmetres de canals que avui encara embelleixen i connecten ciutats com Tolosa amb el mar.

“EL SECTOR PRIVAT HA DE

JUGAR UN PAPER IMPORTANT

EN LA GENERACIÓ I,

LÒGICAMENT, EN LA GESTIÓ

DE GRANS PROJECTES”


06-07 CAT_ok.indd 3 12/4/10 11:44:52

El grup sanef, companyia del grup abertis, invertirà 250 milions d’euros

en tres anys en projectes destinats a millorar la integració de les seves infraestructures en el medi ambient i els serveis que ofereix als seus clients. Aquestes inversions s’emmarquen dins de l’acord (conegut com Paquet Vert)firmat per sanef amb el Govern francès. Aquest acord inclou la prolongació d’un any de les dues concessions de sanef (sanef i sapn), fins el 2029.

Voluntat d’invertir per reactivar l’economia localAmb aquests compromisos mediambientals, sanef pretén aportar el seu gra de sorra a la reactivació de l’economia francesa. Aquestes inversions, que s’engloben en un conjunt de mesures conegut com a Plan de rélance,generaran un elevat nombre de comandes a empreses de diferent mida i activitat a les vuit regions que travessen les autopistes de sanef, i contribuiran al desenvolupament econòmic i industrial dels territoris que cobreix la xarxa del Grup.

El finançament del Paquet Vert es cons-trueix al voltant d’un model de col·laboració publicoprivada que persegueix afavorir la inversió privada a curt termini, facilitant el seu retorn en uns quants anys. El Govern francès ha firmat amb un total de cinc socie-

tats d’autopistes, que formen part de sanefi Vinci, el Paquet Vert, que inclourà inversions properes als 1.000 milions d’euros.

Potenciar la inversió mediambientalD’una banda, aquestes inversions tenen un fort component d’innovació, en afavorir noves solucions per al desenvolupament sostenible de les autopistes, com en el cas de les zones dissenyades tenint en compte el medi ambient.

Altres projectes se centraran, així mateix, en posar al dia les autopistes més antigues, perquè compleixin les normes exigides avui dia en matèria de protecció acústica o dels recursos hídrics.

sanef inverteix en verd

Col·laboració publicoprivada

La companyia gal·la del grup abertis realitzarà una inversió addicional de 250 milions, principalment destinats a millores mediambientals, dins del ‘Paquet Vert’ del Govern francès. Un pla el finançament del qual es construeix al voltant d’un model de col·laboració publicoprivada que persegueix afavorir la inversió privada a curt termini, facilitant el seu retorn en uns quants anys

REPORTATGE

AQUESTES INVERSIONS

TENEN UN FORT COMPONENT

D’INNOVACIÓ, EN AFAVORIR

NOVES SOLUCIONS PER

AL DESENVOLUPAMENT

SOSTENIBLE DE

LES AUTOPISTES 2

TEXT I FOTOS sanef

1


08-11 CAT_ok.indd 36 12/4/10 15:23:06

— 1 —sanef invertirà 250 milions d’euros en tres anys per millorar la integració en el medi ambient de les seves autopistes.— 2 —Les autopistes més antigues es posaran al dia i compliran amb les normes actuals en matèria de protecció acústica o de recursos hídrics.


Protecció de l’aire Desplegament del telepeatge sense parades a tots els eixos de sanef.

Creació d’un punt de combinació de mitjans de transport (autopista i port fluvial) i d’aparcaments de vehicles privats d’ús compartit.

Protecció dels recursos hídrics Tractament d’emissions regulars i accidentals en autopistes.

Augment de les capacitats d’emmagatzematge d’aigües pluvials.

Protecció acústica Tractament de més de 550 punts negres de contaminació acústica.

Instal·lació de quatre noves pantalles acústiques.

Protecció de la biodiversitat i desenvolupament del patrimoni d’arbres Realització d’una auditoria de la biodiversitat als espais verds de sanef.

Creació d’una via addicional per a animals salvatges.

Valorització i desenvolupament del patrimoni d’arbres plantant 10.000 exemplars de varietats locals.

Linkssanefwww.sanef.com

Ministeri francès d’Ecologia www.developpement-durable.gouv.fr/

08-11 CAT_ok.indd 37 12/4/10 15:23:57

Oportunitat d’oferir més serveis als clientsAquestes inversions mediambientals també permetran a sanef oferir més serveis als seus clients, en fer extensives al conjunt de la xarxa innovacions que ja estan funcionant en certs trams. Un exemple és el telepeatge sense parades, que ja és una realitat per als vehicles lleugers que circulen per les autopistes A1, A2, A4 entre París i Reims, i l’A16 i l’A26, i que es desplegarà a la xarxa sapn. El mateix passa amb el telepeatge sense parades de vehicles pesants, operatiu al peatge d’Aumale (A29), que es desplega-rà a les estacions de peatge de totes les autopistes.

En possibilitar que els clients ja no hagin d’aturar-se, el telepeatge sense parades ajuda els conductors a reduir el seu consum de carburant i a limitar el seu impacte en el medi ambient reduint les emissions de gasos amb efecte hivernacle.

Desplegament de l’‘eco-concepció’Amb la mirada sempre posada en l’atenció a l’usuari, i sense descuidar el personal de la companyia, el grup sanef inverteix en el disseny d’edificis ecològics responsables, construïts amb materials respectuosos amb el medi ambient, així com en el consum de la mínima energia i l’aposta per aquells pro-ductes que incorporin la producció d’energies renovables (eòlica i fotovoltaica).

Aquestes inversions verdes inclouen la creació d’un edifici Eco-Pôle que combini l’atenció tècnica, el peatge i el manteniment en l’enllaç A4/A26; la realització de prototips d’àrees de descans que reuneixin tècniques i pràctiques mediambientals òptimes; i el desplegament progressiu d’aquestes mesu-res a totes les àrees per als clients.

Àrees eco-responsablesLes àrees de servei d’una xarxa d’autopistes constitueixen els punts estratègics de tro-bada entre la companyia i els seus clients. Aquests espais són l’element més visible de la qualitat del servei ofert i han de satisfer al màxim les seves expectatives.

sanef porta a terme dos prototips d’àrees proporcionant les millors garanties en termes de protecció del medi ambient: tractament d’aigües residuals mitjançant filtres de canya, gestió d’aigües pluvials als aparcaments, recollida i classificació de resi-dus, optimització energètica d’equipaments, etcètera. Aquestes tècniques, altament inno-vadores, es desplegaran en els propers mesos a les xarxes de sanef.

Obtenció del màxim d’energia Els edificis i les instal·lacions tècniques de sanef integren un baix nivell de consum d’energia (calefacció, ventilació, aigua calenta, il·luminació).

D’altra banda, s’aplica la integració d’unitats de producció d’energia renovable híbrida, eòlica o fotovoltaica, per obtenir un balanç energètic positiu de totes les instal·lacions.


Les mesures de reactivació econòmica promouran la dinamització de les vuit regions que travessen les autopistes de sanef.

08-11 CAT_ok.indd 38 12/4/10 15:24:21

ENTREVISTA | FRANÇOIS GAUTHEY

“Seguim apostant pel desenvolupament sostenible”

François Gauthey, director general del grup sanef, ha apostat, des de la seva arribada al càrrec el 2008, per la consecució d’alts estàndards de qualitat. El respecte pel medi ambient és una altra de les seves màximes prioritats.

Per què i com s’ha compromès sanef a realitzar aquestes inversions? El model de concessió permet

invertir a llarg termini i contribuir

a dinamitzar l’economia de les

regions per on passen les nostres

autopistes, sense cost per a l’Estat

ni per al contribuent. En firmar

aquests compromisos es reconeix

aquest model i les seves virtuts.

Compartim amb abertis una

visió estratègica a llarg termini,

en plena coherència amb les

seves inversions.

Per què han decidit invertir en millores mediambientals?Aquesta visió de llarg termini

no es pot dissociar de la idea de

desenvolupament sostenible,

de protecció dels nostres recursos

naturals i, per tant, del medi

ambient. Estic convençut que

aquests temes són essencials,

tant en el present com per al

futur. Des de fa molt temps,

sanef para molta atenció a

l’impacte mediambiental de

les seves activitats, i l’acord

que hem firmat ens permetrà

seguir millorant la nostra aportació

al desenvolupament sostenible

i oferir un millor servei als

nostres clients.

Llavors aquest compromís amb el desenvolupament no suposa una revolució per a sanef…Des de fa més de 13 anys, sanefés pioner en el telepeatge sense

parades a França. Implantat

primer a l’A14 a la regió de París,

fa dos anys es va posar en marxa

a l’eix Nord i a l’eix París-Reims

gràcies a l’excel·lent sinergia

amb abertis. Aquests acords

ens permetran generalitzar

un servei que, no obstant això,

no és nou a les nostres xarxes.

A més, des de fa any i mig

explotem el primer telepeatge free flow d’Europa, a la circumval·lació

de Dublín, que suposa un enorme

avanç pel que fa a fluïdesa per als

usuaris i pel que fa a emissions de

CO2 per al medi ambient. Finalment,

i en la mateixa línia, des de l’1 de

gener d’aquest any, participem

en el cobrament de la taxa per a

vehicles pesants a Eslovàquia.

Per tant, no suposa cap

revolució, aquests compromisos

ens donaran l’oportunitat d’avançar

en una política que el nostre Grup

ja aplica des de fa temps.

En quin sentit es pot dir que l’acord reflecteix les seves relacions amb l’Estat francès?Sempre tenim l’ambició i la

voluntat d’escoltar les peticions

de l’Estat i de donar-los resposta,

moguts per la nostra vocació

de servei públic. I ho fem sense

deixar de banda l’equilibri de

la concessió.


08-11 CAT_ok.indd 39 12/4/10 15:24:52

ENTREVISTA

«El rendiment del Grup el 2009 és resultat del canvi i la forta expansió dels darrers anys»

Entrevista amb el president d’abertis

Salvador Alemany

TEXT abertis | FOTOS David Campos


12-15 CAT_ok.indd 14 12/4/10 15:26:01

Perfi lSalvador Alemany (Barcelona, 1944) és llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona i diplomat per IESE. També és professor mercantil i censor jurat de comptes. Està casat i té dues fi lles i quatre néts.

El president d’abertisva accedir a la responsabilitat de conseller delegat del Grup el 1998, coincidint amb el nomenament d’Isidre Fainé com a president. Salvador Alemany va ser prèviament director general de saba, empresa de la qual segueix sent conseller delegat.

Actualment, Salvador Alemany és president d’acesa i d’abertistelecom i conseller de diverses companyies. Des del 2008 és també president del Cercle d’Economia.


Després de 10 anys com a conseller delegat d’abertis, Salvador Alemany

fa balanç del seu primer any com a president de la companyia. En els darrers 10 anys, el Grup ha viscut un procés de transformació que pot qualifi car-se d’històric per la seva magnitud i pels resultats obtinguts.

2009 ha estat el primer exercici amb vostè en la presidència del Grup. Què destacaria d’aquest primer any?La consolidació de la trajectòria del nostre Grup durant aquests darrers 10 anys. Un projecte de canvi i d’evolució substancial, des d’una companyia de concessions fi ns a la realitat actual d’un operador global d’infraestructures per al transport i la mobilitat.

Aquest és un projecte que en bona mesura impulsem sota el lideratge d’Isidre Fainé, però que ha tingut una naturalesa coral en el sentit de ser molt compartit i d’haver-se demostrat capaç de convocar el suport i la confi ança dels nostres accio-nistes. Des dels institucionals de referència –amb Criteria i ACS al capdavant−, que apor-ten estabilitat i fortalesa al Grup, fins als petits inversors que han decidit confi ar una part dels seus estalvis a aquest projecte i créixer amb ell.

Quins eren en aquell temps els objectius que es marcava la companyia?Quan vam iniciat aquell procés no teníem unes fi tes predefi nides pel que fa a projectes o inversions concretes, però sí teníem una consciència clara que es donaven les condi-cions necessàries per fer realitat un profund canvi d’orientació. Teníem la voluntat de fer-ho i disposàvem de l’equip i els recur-sos. No haver-ho intentat, en vista dels resul-tats aconseguits, hauria estat un error de càlcul i, possiblement, un menyspreu del talent de les persones i de les capacitats que aportaven al projecte.

Crec que podem –accionistes, equip directiu, treballadors i també els territoris i els països als quals servims− sentir-nos orgullosos del camí fet. El rendiment del Grup a l’exercici 2009, un dels més difícils per a l’economia mundial en els darrers 60 anys, ha estat el resultat directe de la feina feta durant aquests últims anys de transformació i de forta expansió.

Quins són els factors que han permès a abertis assolir un dels millors resul-tats de la seva història en un context econòmic de crisi com el del 2009?Sens dubte, l’aposta per un model industrial

12-15 CAT_ok.indd 15 12/4/10 15:26:32

INICIATIVES COM LES INVERSIONS A L’AP-7 I LA C-32 A ESPANYA O EL ‘PAQUET VERT’ A FRANÇA SÓN EXEMPLES DE COM DES DEL SECTOR PRIVAT POT RECOLZAR-SE LA INVERSIÓ EN INFRAESTRUCTURES SENSE INCREMENTAR EL DÈFICIT PÚBLIC


a llarg termini. En aquests darrers anys hem vist com hi ha hagut molts actors que van sobredimensionar l’expectativa d’un retorn a curt termini de les seves inversions, deixant de banda l’anàlisi i el sentit de realitat propi dels models industrials en què les expecta-tives se situen en el mig i llarg termini. Enten-guem industrial en el sentit d’aquell que inverteix, creix i es desenvolupa en el seu àmbit de coneixement i d’experiència.

Durant uns anys, aquesta mena de dis-curs va quedar relegat a un segon pla. Es va instaurar un model en què la innovació i els productes financers van acabar per per-dre la seva condició de mitjà per constituir-se en una finalitat. Així, es va arribar a alimentar una sèrie d’operacions altament apalancades i poc capitalitzades, que va tenir el seu correlat en una espiral de valoracions allu-nyades dels fonamentals que haurien d’haver-les justificat.

Quines serien les claus per entendre el desenvolupament de la companyia? D’alguna manera, la realitat dels fets ens ha tornat a una etapa en què les estratègies d’expansió i de creixement dependran més dels recursos propis i la solidesa i la solvència del compte de resultats, fruit del valor afegit de la gestió empresarial, i menys del crèdit i l’endeutament extrems. Aquesta ha estat, i és, la filosofia que ha caracteritzat el desen-volupament d’abertis.

abertis ha invertit importants recursos en la seva expansió durant els darrers cinc anys. ¿Seguirà aquest procés?abertis és un grup que, per la seva naturalesa, ha d’estar en un procés per-manent d’actualització del seu portafolis de projectes. La vida mitjana de les nostres concessions és un indicador rellevant per a nosaltres i, per això, créixer és d’al-guna manera una exigència estratègica. Des d’aquest punt de vista, el nostre pro-cés d’expansió seguirà endavant, com també ho farà l’aposta per seguir apro-fundint en la internacionalització de les nostres activitats.

Com condiciona la situació econòmica les estratègies de creixement? Cal tenir en compte factors com el moment i l’oportunitat. Vam saber aprofitar, amb rea-lisme en les nostres projeccions, la fase de màxima liquiditat del cicle econòmic i el nostre Grup va assolir una dimensió global. D’alguna manera, ens hem posicionat en un altiplà des d’on seguirem ascendint, dosificant l’esforç –endeutament i aportació de recur-sos propis− en funció de la qualitat dels actius i el seu encaix estratègic, la seva adequació a un nou escenari més realista en termes de valoració, la seva visibilitat pel que fa a gene-ració de fluxos de caixa i una dilució limitada i a curt termini en els resultats del Grup.

12-15 CAT_ok.indd 16 12/4/10 15:26:43

EL NOSTRE PROCÉS D’EXPANSIÓ SEGUIRÀ ENDAVANT, COM TAMBÉ HO FARÀ L’APOSTA PER LA INTERNACIONALITZACIÓ DE LES NOSTRES ACTIVITATS


L’objectiu és que la rendibilitat mitjana del conjunt de la nostra cartera, i amb ella de les perspectives d’estabilitat que oferim als nostres accionistes, es mantingui o millori a mig termini.

Sostenir la inversió en infraestructures és clau des d’un punt de vista de com-petitivitat i d’impuls de l’activitat eco-nòmica. Fins a quin punt els esquemes de col·laboració publicoprivada són una alternativa que permeti sostenir deter-minats nivells d’inversió i de qualitat en el sistema d’infraestructures? Efectivament, aquest és un problema rellevant al qual hem de fer front com a societat. Requereix de visió, decisió i consens en el context de les decisions polítiques. I demana informació i conscienciació als ciutadans respecte del cost real dels serveis i infraes-tructures que constitueixen la base de la nostra xarxa de seguretat i de benestar. No hi ha serveis o infraestructures gratuïtes.

Un Grup com abertis ha fet l’opció de treballar al costat de les Administracions Públiques dels països on operem. Per vocació i convicció ens sentim compromesos a col-laborar en la posada en pràctica de solucions que permetin el manteniment i la dotació d’un stock d’infraestructures ajustat a les necessitats del territori i que garanteixi la seva competitivitat en termes de connecti-vitat i de mobilitat.

És el cas d’iniciatives com el Paquet Verta França i en què participa sanef, compa-nyia d’abertis.... Sí, aquest pla permet convocar importants fluxos privats d’inversió a curt termini en la xarxa d’autopistes, a canvi de l’extensió per un any de les actuals concessions, concessi-ons del grup sanef (sanef i sapn). És un exemple de com el sector privat pot reduir la pressió sobre els recursos públics i generar eficiència en la gestió.

L’aplicació de la nova directiva Eurovig-nette en bona part dels països de la UE és, així mateix, un exemple de captació de recur-sos procedents del pagament per ús dels corredors viaris europeus per part del trans-port de mercaderies. També en aquest àmbit el sector privat està recolzant els diferents Estats en el desenvolupament, la implemen-tació i la gestió d’aquests sistemes.

Tampoc Espanya és aliena del tot a aquesta tendència. Exemples com el con-veni amb l’Estat que està permetent la inversió de 500 milions d’euros en l’amplia-ció de l’autopista AP-7, o el nou conveni amb la Generalitat de Catalunya que com-promet la inversió de 100 milions d’euros en el corredor del Maresme a Barcelona, són així mateix exemples de com des del sector privat pot recolzar-se la inversió en infraestructures sense incrementar el dèficit públic.

LES ESTRATÈGIES DE CREIXEMENT DEPENDRAN MÉS DELS RECURSOS PROPIS I LA SOLVÈNCIA DEL COMPTE DE RESULTATS, I MENYS DEL CRÈDIT I L’ENDEUTAMENT EXTREMS

12-15 CAT_ok.indd 17 12/4/10 15:26:52

Amb el llançament, el tercer portat a terme durant el 2009, la companyia amplia la seva capacitat satel·litària a Rússia i Àfrica, zones amb un gran potencial de creixement

Eutelsat llança el satèl·lit gegant W7

Més cobertura espacial

TEXT I FOTOS Eutelsat


REPORTATGE

16-19 CAT_ok.indd 10 12/4/10 12:04:20

El cel nocturn del cosmòdrom de Baikonur, a les estepes del Kazakhstan,

es va il·luminar a les 20.19 h del 23 de novem-bre, quan el coet rus Protó va enlairar-se amb la seva enorme potència per llançar a l’espai un nou satèl·lit d’Eutelsat. Anomenat W7, i amb un pes de 5,6 tones en plataforma de llançament, el nou satèl·lit es dirigia cap a la posició orbital 36º Est amb una missió clara per als seus propers 15 anys de servei.

Per a Eutelsat, el principal operador de satèl·lits europeu, i del qual abertis és prin-cipal accionista, W7 va ser el tercer llançament del passat 2009, i es va produir després dels llançaments dels satèl·lits HOT BIRD™ 10, que es va posar en òrbita al febrer, i W2A, que

es va enlairar a l’abril. Marca el terme mig d’un ambiciós programa d’expansió constituït per la posada en òrbita de nou satèl·lits Eutelsat entre el 2008 i el 2011. El programa permetrà a la companyia augmentar els seus recursos orbitals en un 30% i generar bandes de freqüència optimitzades per a nous serveis, en especial la banda Ka per a banda ampla i la banda S per a serveis mòbils.

El 23 de novembre els ulls de tots els treballadors i la comunitat d’usuaris d’Eutelsat estaven miraven cap al satèl·lit gegant W7. Michel de Rosen, director gene-ral d’Eutelsat, explica les aspiracions de la companyia: “Fa 12 anys vam obrir la posició orbital 36º Est amb finalitats comercials,

El W7 disposa de fins a 70

transponedors operatius i 5 zones

de cobertura d’alt rendiment.

Expansió orbitalW7 va ser el tercer llançament del 2009, després dels del HOT BIRD™, al febrer, i del W2A, a l’abril.

El programa permetrà a Eutelsat augmentar els seus recursos orbitals en un 30% i generar bandes de freqüència optimitzades per a nous serveis.


16-19 CAT_ok.indd 11 12/4/10 12:04:34

convençuts que la difusió de vídeo digital a Rússia i el continent africà estava preparada per enlairar-se i que els satèl·lits representen la millor plataforma per donar serveis a aquests mercats. Gràcies a la qualitat dels nostres recursos i a l’àmplia cobertura d’aquestes dues àrees amb els nostres satèl-lits W4 i SESAT 1, Eutelsat ha aconseguit el ferm recolzament a llarg termini dels líders del mercat de la televisió. Amb el W7, la nos-tra missió és proporcionar a aquests clients, i a altres clients futurs, l’espai necessari per portar el creixement i la visibilitat de les seves xarxes de difusió a la tercera dècada”.

L’estratègia d’expansió en òrbita d’Eutelsat se suma a la de substitució per endavant de satèl·lits en totes les seves posi-cions orbitals operatives. A més de reempla-çar els satèl·lits actuals, el nou artefacte espacial aporta característiques complemen-tàries, entre elles una capacitat comercial extra, més redundància en continuïtat de servei i cobertura més àmplia. En el cas del W7, s’ha coposicionat amb la nau espacial W4 d’Eutelsat i ha substituït el satèl·lit SESAT 1, que porta en ple funcionament comercial des de l’any 2000. En comparació amb els 18 transponedors i les 2 zones de cobertura de SESAT 1, el W7 està equipat amb fins a 70 transponedors operatius i 5 zones de cober-tura d’alt rendiment, fet que suposa un impuls considerable de les possibilitats comercials en una àrea d’importància clau.

Satèl·lit clauL’activitat principal d’Eutelsat són les apli-cacions de vídeo, que han generat gairebé un 74% dels ingressos del Grup en l’exercici fiscal 2008-2009 i representen 3.300 canals de televisió per a 190 milions de llars. Un total de 450 canals s’emeten des de 36° Est, que és ara una de les majors zones de difusió d’Eutelsat, només per darrere de la posició principal, HOT BIRD™. Els clients de televisió de pagament ja establerts en aquesta posició són, entre d’altres, NTV+ i Tricolor TV (Rússia), Poverkhnost (Ucraïna), Multichoice Africa (que dóna servei a l’Àfrica subsahariana) i Hi-TV (Nigèria).

La televisió per satèl·lit és un dels pro-ductes de més creixement de consum a Rús-sia; ja arriba a més de sis milions de llars, i NTV-Plus i Tricolor TV representen el 95% d’aquest dinàmic mercat. El potencial de televisió per satèl·lit a Àfrica és igual de sig-nificatiu. Amb la seva baixa penetració de cable i la seva enorme població rural, el satèl-lit és la solució més eficient i rendible perquè les llars accedeixin a un entorn multicanal amb tots els avantatges de la qualitat digital. Serveixi per il·lustrar-ho el fet que la plata-forma DStv operada per Multichoice Africa, amb els seus 120 canals i 200.000 nous subs-criptors a tota l’Àfrica subsahariana, va regis-trar un dels seus períodes de més creixement l’any passat.

A més de la seva important missió en l’àmbit televisiu, el W7 és un satèl·lit clau de la flota d’Eutelsat per a telecomunicacions i serveis de dades, que és el segon pilar de l’activitat del Grup i va generar més del 18% dels ingressos a l’exercici 2008-2009. Encara que les principals rutes de dades internacio-nals solen funcionar amb fibra, els satèl·lits

L’ESTRATÈGIA D’EXPANSIÓ

EN ÒRBITA D’EUTELSAT

SE SUMA A LA DE

SUBSTITUCIÓ PER

ENDAVANT DE SATÈL·LITS

EN TOTES LES SEVES

POSICIONS ORBITALS

OPERATIVES

Amb 5,7 tones de pes, el W7 es dirigeix a la seva posició orbital 36º Est des del cosmòdrom de Baikanur, al Kazakhstan.


16-19 CAT_ok.indd 12 12/4/10 12:04:44

estan recolzant cada vegada més la ràpida transició de les economies en desenvolupa-ment a un entorn totalment digital, en donar accés directe a les comunitats africanes a l’eix londinenc d’internet. Per això, faciliten la interconnexió de les xarxes GSM, que ja han avançat a les xarxes de telefonia fixa en tot el continent africà, i connecten localitats industrials aïllades amb la base central de les seves empreses respectives, independent-ment d’on estiguin situades. Els terminals VSAT d’intercanvi de dades entre usuaris, instal·lats en milers de transmissors GSM, plataformes d’accés a internet i oficines, van augmentar en un percentatge del 10% l’any passat, fins a assolir els més de 1.500 milions arreu del món.

Michel de Rosen s’ha referit a això: “Si el mercat global de capacitat satèl·lit va augmentar un 7,9% el 2008, el creixement d’Eutelsat va ser del doble d’aquesta xifra. Això reflecteix la llarga presència d’Eutelsatals mercats d’Àfrica, Àsia Central i Orient Mitjà, que són els motors del creixement general dels serveis de dades i augmentaran àmpliament el seu marge de creixement gràcies al W7.

Ara que el nou satèl·lit d’Eutelsat ha entrat en servei comercial, en els primers dies de gener del 2010, els objectius del Grup se centren en dos llançaments de satèl·lit plani-ficats per a aquest any i els dos previstos per a 2011. Entre ells, KA-SAT, el primer satèl·lit paneuropeu multifeix de banda Ka per a banda ampla amb velocitats i costos d’usuari com-parables als de l’ADSL2. “Es tracta d’una prova més de la creixent necessitat que els satèl·lits portin a terme el seu paper en el desenvolu-pament d’un entorn plenament digital”, comenta Michel de Rosen. “Aquesta aspiració subratlla l’estratègia general d’Eutelsat i garanteix el nostre futur a llarg termini en tots els mercats als quals donem servei”.

Després del llançamentMentre que la tasca del coet Protó finalitza nou hores després de l’enlairament, la del satèl·lit comença just aleshores. En les hores i els dies següents a la seva separació del coet, es realitza tota una sèrie de passos que són crítics i inclouen l’obertura de panells solars i antenes, i la maniobra del satèl·lit cap a l’òr-bita geoestacionària. A aquesta fase de 10 dies la segueix una ronda completa de com-provacions en òrbita la finalitat de la qual és garantir el funcionament del satèl·lit; per exemple, que la seva potència i la seva cober-tura compleixin amb les especificacions. Una vegada finalitzades les proves, es dirigeix el satèl·lit a la seva posició operativa, des d’on

entrarà en ple servei comercial. Des del 2004, Eutelsat ha reunit l’experiència i els conei-xements necessaris per gestionar íntegrament aquest complex conjunt d’activitats post-llançament des del seu centre de telecomu-nicacions amb satèl·lits de Rambuillet, pels voltants de París.

Què passa amb el satèl·lit després de la seva substitució?Com que Eutelsat planifica l’arribada de nova capacitat molt abans que es produeixi, el satèl·lit reemplaçat sol tenir encara uns quants anys d’ús comercial futur. Aquest és el cas del satèl·lit SESAT 1, al qual ha substi-tuït el W7 en 36° Est. Després de l’operació de trasllat del trànsit del SESAT 1 al W7, que es portarà a terme sense complicacions i en horari nocturn, SESAT 1 es portarà a una ubi-cació Eutelsat alternativa on continuarà oferint servei comercial fins a, almenys, finals del 2011. Aquesta gestió dinàmica dels seus recursos orbitals proporciona a Eutelsat una considerable flexibilitat operativa.

— 1 —Moment de

l’assemblatge del satèl·lit W7.

— 2 —Il·lustració del

satèl·lit W7 a l’espai.

Exercici 2008-2009

74%Ingressos generats per les aplicacions de vídeo.

3.300Canals de televisió gestionats.

190Milions de llars proveïdes per satèl·lits d’Eutelsat.

1

2


LinkEutelsatwww.eutelsat.com

16-19 CAT_ok.indd 13 12/4/10 12:05:30

Segons un estudi d’Eurocontrol, una organització especialitzada en la segu-

retat en la navegació aèria i formada per 38 països, la Unió Europea va registrar el 2007 10 milions de vols. La mateixa font va anun-ciar que aquests s’incrementarien anualment en un 2,7% de manera que per al 2030 l’espai aeri europeu superaria els 20 milions de vols anuals. Després de la liberalització del sector aeri la Unió afronta un segon repte: gestionar aquest increment de trànsit desenvolupant un marc jurídic i tecnològic propi d’acord amb les necessitats de capa-citat, seguretat i respecte mediambiental del sector.

Un actor fonamental en aquest nou escenari serà la Comissió Europea, que està impulsant diferents projectes com la creació d’un únic espai aeri comú. Daniel Calleja, director de Transports Aeris de la Comissió Europea, va repassar amb la revista link abertis alguns dels aspectes més importants del repte que afrontarà el transport aeri a la Unió Europea durant les properes dèca-des. Ho va fer durant una jornada dedicada a les col·laboracions publicoprivades organit-zada el mes de setembre a Barcelona per la Lliga Europea de Col·laboració Econòmica (LECE) conjuntament amb el Ministeri d’Afers Estrangers i de Cooperació i amb el Cercle d’Economia.

Com valora l’actual situació del mercat aeri a Europa després dels processos de concentració entre aerolínies i l’eclo-sió del fenomen de les companyies denominades de baix cost?El mercat aeri a Europa ha patit una trans-formació espectacular conseqüència directa de la liberalització impulsada per la Unió Europea. No fa tant ens trobàvem amb una fragmentació del mercat fruit de l’existència d’una vintena de companyies de bandera i no hi havia aerolínies de baix cost. Ara l’es-cenari és un altre. D’una banda, noves rutes, noves tarifes i noves oportunitats de transport aeri més avantatjoses per als consumidors. De l’altra, una concentració dels operadors tradicionals en forma d’aliances i l’aparició de les companyies de baix cost. Això sembla que ens portarà a dos models. Un serà el de les companyies que treballaran en xarxa o hub, i un altre el de les denominades de baix cost que cada vegada tenen més demanda i a les quals hem de considerar també com veritables companyies comunitàries, ja que operen des de diferents Estats.

Aquesta liberalització no només ha afec-tat les companyies, també altres actors com els gestors aeroportuaris. Quines mesures ha pres la Comissió sobre això?

PerfilDaniel Calleja Crespo, de 50 anys, és llicenciat en Dret i en Ciències Econòmiques i Direcció d’Empreses. Parla alemany, francès, anglès, italià i portuguès, a més d’espanyol.

El 1986 va començar a treballar a la Comissió Europea com a membre del servei jurídic.

Entre altres càrrecs ha estat conseller del president de la Comissió Europea, Jacques Santer, i cap de gabinet de comissaris com Marcelino Oreja (Cultura i Assumptes Audiovisuals) i Loyola de Palacio (Transports i Energia, i vicepresidenta de la Comissió).

«Després del mercat i la moneda, el proper repte és aconseguir un ‘cel únic’ europeu»

ENTREVISTA

Aeroports

Daniel Calleja

TEXT Julio Moreno | FOTOS David Campos

El director de Transports Aeris de la Comissió Europea exposa els reptes que ha d’encarar el sector en les properes dècades a la Unió Europea


20-25 CAT_ok.indd 14 12/4/10 12:01:08


20-25 CAT_ok.indd 15 12/4/10 12:01:33

El mercat no s’ha obert només per a les companyies aèries, també per als aeroports. S’estan donant fenòmens com a privatitza-cions d’aeroports i participació del capital privat en la seva gestió. Tot plegat s’està rea-litzant amb l’objectiu que els mercats inte-riors funcionin amb més eficiència. Aquest és el repte de la Comissió Europea, i per a això tindrem mitjans de control com la Direc-tiva sobre Taxes Aeroportuàries aprovada l’octubre del 2008.

En què consisteix aquesta directiva i com la gestionarà cada país?La directiva consisteix en l’harmonització de les taxes aeroportuàries per a tota la UE. No es tracta d’un mètode de càlcul comú, ja que ens trobem davant d’una gran diversitat de situacions, però sí que conté l’exigència de no discriminació entre aerolínies ni entre passatgers, així com la transparència a l’hora d’informar sobre els costos que s’han tingut en compte a l’hora de calcular unes taxes, vinculant aquestes a la qualitat dels serveis prestats. No va ser fàcil arribar a aquest text que té 2012 com a data límit d’aplicació. Van fer falta tres intents fins que el Parlament Europeu i el Consell de Ministres de Transport de la Unió la van ratificar. Els ministres de Transport europeus no es posaven d’acord. Pel que fa a la gestió, cada Estat membre haurà de crear un òrgan de supervisió. Ha de ser independent del gestor aeroportuari, com els que existeixen en alguns aeroports del Regne Unit. Serà aquest el que vetlli per una correcta interpretació de la norma.

Quan es va aprovar aquesta directiva, no es va produir un cert rebuig dels ges-tors aeroportuaris?És cert que es va donar un rebuig inicial, pot-ser perquè el sector aeroportuari no estava tan acostumat com altres baules, el de les companyies per exemple, a una legislació més intensa. Ara ja ho estan i la Comissió les està convidant per tal que aprofitin la situa-ció de crisi per no esperar a la transposició de la directiva, que és el 2012, i que l’antici-pin perquè puguin operar com més aviat millor segons criteris de mercat.

Un altre tema important en el projecte de la Comissió és la dels models de ges-tió aeroportuària. Té la Comissió algu-na preferència pels models centralitzats, o bé aposta per models en xarxa?La Comissió respecta tots els models, siguin individualitzats o en xarxa. No ens correspon a nosaltres decidir-ho, sinó als Estats sota el principi de subsidiarietat. On sí participarà la

Comissió Europea és en observar que es compleixin els principis bàsics de competi-tivitat i d’eficiència.

En quin moment es troba el procés de cel únic europeu i com revertirà la seva aplicació en l’usuari? El desenvolupament del segon paquet de l’anomenat cel únic europeu és un dels pro-jectes més ambiciosos i difícils davant dels quals es troba la Unió Europea. Tenim un mercat i una moneda única a gran part de la Unió, però no tenim un espai únic de nave-gació aèria a Europa. Les sobiranies nacionals fan que estigui fragmentat.

Als Estats Units, i dins d’un espai geo-gràfic similar, es realitzen el doble d’opera-

EL PROJECTE DE‘CEL ÚNIC’ EUROPEU NOMÉS SERÀ UN ÈXIT SI COMPTEM AMB LA PARTICIPACIÓ DEL SECTOR PRIVAT


El futur del sector aeri a Europa

2,7%Increment anual de vols a la Unió Europea, segons estimacions d’Eurocontrol.

20Milions de vols anuals sobre l’espai aeri europeu previstos per al 2030.

20-25 CAT_ok.indd 16 12/4/10 12:01:42


cions que als territoris de la Unió i al mateix cost. Per tant, cada moviment allà té la mei-tat de cost que els nostres. Aquest problema d’eficiència se solucionarà amb les mesures de la segona fase del programa de Single European Sky (SES), que va aprovar el Parla-ment Europeu el setembre passat. Entre elles, més regulació sobre les tarifes i la creació de blocs comuns i transnacionals de trànsit aeri als quals anomenem Functional Airspace Blocks (FABS). En una primera fase es dividirà Europa en nou blocs, que podran gestionar conjuntament diversos països i que a la llarga convergiran en un únic espai aeri. Les rutes seran més directes i això suposarà un estalvi energètic que podrà revertir en els preus i en les polítiques mediambientals.

Com està participant el sector privat i quines dificultats en la seva execució vénen derivades de l’actual situació econòmica?El programa de cel únic té un component industrial i tecnològic molt important que és el Single European Sky ATM Research (SESAR). Aquest és un projecte conjunt de la comunitat de transport aeri europea l’objec-tiu del qual és desenvolupar totes la tecno-logies necessàries per gestionar el que serà el cel únic europeu.

SESAR és una empresa comuna, amb un pressupost que supera els 2.000 milions d’eu-ros i en què participen tres actors a parts iguals: la Comissió Europea, Eurocontrol i un

EL ‘CEL ÚNIC’EUROPEUGestió integrada. En l’actualitat, el trànsit aeri europeu està condicionat per una xarxa de rutes basades, en gran part, a les fronteres nacionals i la diversitat de les pràctiques de treball dels professionals del sector. El cel únic europeu organitzarà un espai aeri superior basat en un únic sistema integrat i coordinat capaç, a més, de donar resposta a les necessitats futures de seguretat i de volum, compromeses pel continu creixement del nombre de vols.

Eficiència i seguretat. L’augment del trànsit aeri té una repercussió directa en els usuaris i les companyies aèries. Els endarreriments suposen una càrrega econòmica per a les aerolínies que pot assolir els 2 bilions d’euros a l’any. La millora de la gestió dels vols gràcies al cel úniceuropeu –la idea del qual es va gestar als anys 60– tindrà conseqüències significatives en l’eficiència i la seguretat del transport aeri.

LinkUnió Europeahttp://europa.eu

20-25 CAT_ok.indd 17 12/4/10 12:01:54

grup de diverses empreses del sector que hi estan veient una oportunitat de negoci. La participació del sector privat en aquest projecte, que es troba ja en una segona fase i que té la seva data d’aplicació per al 2020, és fonamental. Només si comptem amb una participació molt activa d’aquest, acon-seguirem els seus objectius que són augmen-tar la seguretat, millorar la capacitat i reduir les emissions.

El 2012 el sector de l’aviació entrarà en el comerç d’emissions C02. Quina és la política mediambiental de la Comis-sió en aquest aspecte?El sector del transport aeri és conscient que ha de contribuir a la reducció d’emissions. Per això ja hem estat treballant en dos meca-nismes. El primer es basa en una coordinació amb tercers països que comptin amb sistemes normatius similars que ens permeti aplicar conjuntament la directiva.

En segon lloc, volem liderar un acord mundial en el sector. Europa està sent líder pel que fa a les mesures contra el canvi climàtic i, per això, des de la Comissió inten-tarem presentar davant l’Organització Internacional d’Aviació Civil una sèrie de reptes conjunts. En aquest aspecte, i pel bé comú, són necessaris diàleg i discussió amb tots els països.

I com repercutirà en les tarifes el com-pliment de la directiva? Diferents estudis de la Comissió Europea apunten que l’increment del cost en el bitllet no hauria de ser elevat. Menys de 5 euros en els vols intraeuropeus i menys de 20 en els transoceànics. En aquest aspecte crec que l’aplicació de la directiva de reducció d’emissions per al nostre sector tindrà un aspecte positiu. D’una banda, caldrà renovar les flotes d’avions i augmentarà la investiga-ció en la recerca de carburants alternatius sintètics que ens apropin als objectius de carbon neutral growth.

La seva Direcció ha fet una aposta de-cidida per la seguretat en el trànsit ae-ri. Quines són les novetats sobre això?Primer hem impulsat la creació d’una Agèn-cia Europea de Seguretat Aèria que està a la ciutat alemanya de Colònia, i que és l’única entitat garant de la seguretat aèria a Europa. Serà l’única competent en les llicències i en les certificacions dels avions europeus. Ja ha certificat, entre d’altres, l’Airbus 380. Amb això hem tancat les finestretes nacionals i hem harmonitzat totes les despeses de certificació amb l’estalvi que això suposa.

L’aeroport britànic de London Luton, gestionat per la

companyia abertis airports,inclou més de 100 destinacions

a Europa, Àfrica i Àsia.

D’altra banda, estem treballant molt en la configuració de llistes negres de companyies i fins i tot països que no respecten la norma-tiva internacional en temes de seguretat. Aquesta llista, que s’està aplicant des del 2006, s’actualitza constantment, està al nos-tre web i, en breu, per iniciativa del nostre comissari Antonio Tajani, ens plantejarem la confecció d’una llista negra mundial.

Un tercer aspecte està relacionat amb el seguiment dels avions i ve lligat al recent accident del vol d’Air France entre Rio de Janeiro i París. Hem d’aconseguir que no hi hagi zones de penombra en el trànsit dels nostres avions. En paral·lel a això, estem des-envolupant aplicacions perquè el contingut de les caixes negres es consulti també des d’altres suports.

Quines accions especials està desen-volupant la seva Direcció amb motiu de la presidència espanyola de la Unió Europea?Continuarem impulsant les mesures de segu-retat aèria abans citades sobretot en forma d’acords amb altres països. També estem desenvolupant la segona fase de cel únic, establint fulles de ruta i celebrant reunions amb tercers països ja que es tracta d’un pro-jecte obert a tercers. També celebrarem una cimera d’aviació amb els responsables del sector a Amèrica Llatina i seguirem millorant aspectes relacionats amb la capacitat i el medi ambient.

Ha vingut vostè a Barcelona a participar en una jornada organitzada per la Lliga Europea de Cooperació Econòmica, el Ministeri d’Afers Estrangers i el Cercle d´Economia sobre les concessions pu-blicoprivades. Quina és la seva opinió sobre això?Penso que les col·laboracions publicoprivades en l’àmbit aeri europeu són fonamentals, i així ho ha assenyalat el mateix president de la Comissió Europea, José Manuel Durâo Barroso. I més en l’actual situació econòmica. El finançament publicoprivat en projectes transnacionals ens permetrà més creixement i més competitivitat.


20-25 CAT_ok.indd 18 12/4/10 12:02:33

A la Comissió tenim estudis referent a com aquest model en projectes de llarga durada és avantatjós i modern davant d’altres fórmules. Suposa també un aspecte a tenir en compte a l’hora d’executar pressupostos públics. Jo mateix he vingut a exposar el pro-jecte SESAR com a exemple d’aquesta entesa i crec que el següent pas ara és conciliar els diferents enfocaments i ordres jurídics naci-onals per establir un marc comú.

L’ACCIDENT DEL VOL D’AIR FRANCEENTRE RIO DEJANEIRO I PARÍS VA DEMOSTRAR QUE ENCARA HI HA ZONES ON NO CONTROLEM ELS NOSTRES AVIONS

RESPECTEM ELS MODELS DE GESTIÓ AEROPORTUARIS INDIVIDUALS O EN XARXA, MENTRESIGUIN EFICIENTS

LA COMISSIÓ VOL ELABORAR UNA LLISTA NEGRA MUNDIAL DECOMPANYIES I PAÏSOS QUENO RESPECTEN LES NORMES DE SEGURETAT DE L’AVIACIÓ

HEM CREAT UNA AGÈNCIA EUROPEA DESEGURETAT AÈRIA QUE ÉS L’ÚNICA COMPETENT EN LLICÈNCIES I CERTIFICACIONS


20-25 CAT_ok.indd 19 12/4/10 12:03:38

EQUIP

Després d’anys de proves i de tancar-se amb èxit les primeres fases de

l’anomenat apagat analògic, la transició de la xarxa analògica de difusió de televisió a una altra exclusivament digital es donarà per finalitzada arreu d’Espanya, dos anys

abertis telecom lidera el procés d’implantació de la Televisió Digital Terrestre (TDT), que aquest mes de març substitueix l’analògica arreu d’Espanya

‘Connectats’ a la TDTAdéu a la TV analògica

TEXT abertis | FOTOS David Campos

abans de la data fixada inicialment per la Unió Europea.

El mes de març del 2010 està marcat al calendari com la data en què es dóna l’adéu definitiu a la televisió analògica. En acabar l’any 2009, més de cinc milions de ciutadans

de 1.700 municipis de totes les comunitats autònomes ja veien exclusivament la TDT. En el marc d’aquest ambiciós projecte, l’equip d’abertis telecom ha orientat part de la seva estratègia de creixement al nostre país a l’impuls i el desplegament de la nova


26-31 CAT_ok.indd 10 12/4/10 12:06:02

tecnologia. Tot l’equip ha afrontat un extens procés de digitalització dels seus centres, que li ha permès liderar la implantació de la TDT a Espanya, complint els objectius fixats per l’Administració.

Tasca d’equipAl capdavant de l’Oficina de Transició TDT d’abertis telecom es troba Pedro Linares, que destaca la tasca del conjunt de l’equip: “El projecte TDT, en major o menor mesura, és una empresa de tots, un treball molt coral”.

Un projecte que suposa “una gran comple-xitat tècnica i logística”, i que abertis telecom ve afrontant amb èxit des que es va iniciar el Pla de Transició a la TDT, el setem-bre del 2007.

El repte que afronta l’equip d’implan-tació de la TDT és d’envergadura, però es disposa del compromís i l’aval de tots els actors involucrats: televisions, adminis-tracions públiques, operadors de xarxa, instal-ladors, fabricants i indústria. D’altra banda, assegura Pedro Linares, “s’ha dut a terme una important tasca d’informació al ciutadà. Els radiodifusors han fet anuncis en els seus canals, la premsa ha ofert també molta informació i les Comunitats Autònomes han organitzat sessions per donar respostes al ciutadà”.

D’altra banda, Carmen Espinosa, cap de projectes i coordinadora de la planificació de les emissions i la validació tècnica dels centres, creu que “tot l’equip ha estat ple-nament conscient de la importància que ha tingut aquest projecte per a abertis, i ara es recullen els fruits de la feina d’aquests darrers anys. La planificació ha estat clau”.

També en el procés d’apagat, i en coor-dinació amb l’Oficina de Transició TDT, es troba Cristina Carboneras, qui destaca “la bona entesa amb totes les persones impli-cades en el projecte” com a part de l’èxit.

Un projecte complexEl procés de substitució de la tecnologia analògica per la digital en el servei de tele-visió terrestre té una especial incidència a Espanya, ja que al voltant del 80% dels continguts televisius es reben mitjançant ones terrestres, mentre que en la majoria de països europeus aquesta xifra se situa per sota del 50%, i en alguns casos no arriba a aquest percentatge.

En aquest sentit, Oriol Sitjà, director de Negoci d’abertis telecom, coincideix en assenyalar la implantació de la TDT i el pro-cés d’apagat analògic com un dels projectes de telecomunicacions més complexos que ha afrontat Espanya fins el moment, princi-palment per dos motius: “En primer lloc, per la complexitat tècnica, per la simultaneïtat analògica i digital; i, d’altra banda, per la dimensió social del projecte, ja que afecta 46 milions de persones”. A part d’aquests dos aspectes, Oriol Sitjà apunta a més al factor temps com un repte addicional impor-tant del projecte, ja que es van determinant els terminis d’apagat als quals l’equip ha de cenyir-se. “Tot l’equip humà d’abertis telecom treballa intensament des de l’inici del projecte perquè la transició de televisió

Tot l’equip humà d’abertis telecom ha treballat intensament perquè la transició de televisió analògica a digital sigui un èxit.

EL PROJECTE TDT, EN

MAJOR O MENOR MESURA,

ÉS UNA EMPRESA DE

TOTS, UN TREBALL MOLT

CORAL DE TOT L’EQUIP

D’ABERTIS TELECOM

LA IMPLANTACIÓ DE LA

TDT ÉS EL PROCÉS DE

TELECOMUNICACIONS

MÉS COMPLEX QUE HA

AFRONTAT ESPANYA

FINS EL MOMENT


Els principals reptesTecnologia, simultaneïtat dels sistemes analògic i digital.

Dimensió social, perquè el canvi afecta 46 milions de persones.

Temps, pels terminis als quals l’equip s’havia de cenyir.

26-31 CAT_ok.indd 11 12/4/10 12:06:25

— 1 —Equip de l’Oficina de Transició a la TDT. —2 —Direcció de Tecnologia.— 3 —Direcció de Negoci, Direcció d’Estratègia i Desenvolupament de Negoci, Direcció d’Assessoria Jurídica i Regulació, i Direcció de Comunicació Externa. 3

analògica a digital sigui un èxit. La gent és conscient dels beneficis de la TDT, ja que hi ha poques coses que puguin arribar a mobilitzar tant l’espectador, avui dia, com l’absència de televisió”.

De la mateixa manera que l’equip de tecnologia i explotació, el director de Negoci destaca el treball multidisciplinari que s’ha dut a terme, no només entre l’equip d’abertis telecom, sinó en col·laboració amb el personal extern que també s’ha involucrat en el procés: “Des de la Unitat de Negoci, mantenim una estreta relació amb les Comu-nitats Autònomes i el Ministeri per realitzar un correcte seguiment del projecte”.

Es tracta, en efecte, d’un treball de gran envergadura: “Parlem de la substitució d’un sistema audiovisual per un altre, que implica la renovació de l’equipament de difusió en més de 4.000 punts arreu d’Espanya”. I aquest procés de substitució es realitza amb els dos sistemes –analògic i digital– en actiu, emetent de forma simultània, i precisant de la col·laboració d’usuaris i de comunitats de veïns per adaptar l’antena (individual o col-lectiva) i disposar d’un receptor adequat.

Compromís amb el ciutadàDes de la Unitat d’Explotació també existeix una forta vinculació amb el territori. Segons Roser Vila, responsable d’Explotació del grup de treball de l’oficina tècnica, “la nostra gent és la que està en contacte directe amb el terreny. Els ajuntaments i les poblacions es dirigeixen als nostres tècnics per mostrar les seves inquietuds i problemes”. Durant el procés d’encesa, el seu equip verifica el cor-recte funcionament dels centres emissors i soluciona els problemes, acompanyat mol-tes vegades pels afectats. Des d’explotació, es realitza també la identificació de zones fosques on no arriba el senyal per poder

1


26-31 CAT_ok.indd 12 12/4/10 12:07:21

2

En xifresLa quota de pantalla de la TDT va assolir el desembre del 2009 el 52,8%.

De desembre del 2008 a desembre del 2009 van ser adquirits gairebé 10 milions d’equips TDT.

Les vendes de sintonitzadors de TDT el novembre del 2009 van ser de 784.000 unitats, fet que xifra les vendes acumulades en 24,2 milions d’unitats.

Gairebé 22 milions d’individus (més del 50% de la població) es van connectar diàriament amb la TDT el desembre del 2009.

El consum mig diari de TDT per individu se situa en els 132 minuts.


26-31 CAT_ok.indd 13 12/4/10 12:08:21

LA COORDINACIÓ DE TOTES

LES PERSONES IMPLICADES

EN AQUEST PROJECTE,

TENINT EN COMPTE LA

SEVA COMPLEXITAT, HA

ESTAT PART DE L’ÈXIT

L’APAGAT ANALÒGIC

S’HA PRODUÏT

A ESPANYA DOS ANYS

ABANS DE LA DATA

COMPROMESA

AMB LA UE

EN PRIMERA PERSONA | JOSÉ ANTONIO QUINTELA I IGNACIO LEÓN

Tot llest per al canvi

José Antonio Quintela i Ignacio León són director i portaveu de l’Oficina Nacional de Transició a la TDT, respectivament.

El procés de transició a la Televisió

Digital Terrestre, la TDT, s’apropa a la

seva fi a Espanya. En menys de 50 dies,

el calendari anunciarà inexorablement

l’arribada del 3 d’abril de 2010, data

que tan omnipresentment ha arribat

a estar en els somnis, alguna vegada

malsons, d’aquells que estem

directament implicats i compromesos

en la consecució d’aquest repte

històric d’avenç i de progrés tecnològic

al nostre país.

Queda molta feina per fer en

aquesta vertiginosa etapa final del

procés; però, a la vista de com va

evolucionant, creiem que podem

començar a sentir-nos satisfets

dels èxits aconseguits. Pocs haguessin

apostat fa més de 2 anys, aquell

calorós matí del 7 de setembre del

2007 en què es va aprovar el Pla

Nacional de Transició a la TDT, que

arribaríem a aquest moment en

les condicions en què ens trobem!

On rau el secret d’aquesta

consecució? En la nostra opinió,

anticipar-se a possibles problemes. L’equip d’explotació col·labora de manera estre-ta amb el departament de Tecnologia d’abertis telecom, tant en el procés d’en-cesa com en el d’apagat, analitzant els pro-jectes, implantant mesures i realitzant pro-postes de millora. Durant l’hivern passat, es van instal·lar tituladores “moltes vegades en temps rècord, en dies de festa com Nadal i amb unes condicions meteorològiques adver-ses per poder complir amb els terminis que el Ministeri havia marcat”, recorda la respon-sable d’explotació.

Fases d’implantacióEn coordinació amb els instal·ladors i amb el personal del territori de les zones es troba Josep Serra, cap de la Unitat de Provisió de xarxa d’abertis telecom. Des de la seva unitat es porta a terme una primera fase de viabilitat, en què es preveuen les necessitats per implantar el servei. Una segona fase de replantejament, en què es marquen tots els punts de la instal·lació de l’equipament. I, finalment, una tercera fase d’acceptació, en què s’arriba a la firma amb l’instal·lador i el personal d’abertis per donar el vistiplau al projecte. Un cop instal·lat l’equip, es realitza la seva configuració perquè compleixi els paràmetres del projecte.

La TDT està complint els objectius pre-vistos: més de cinc milions d’habitants ja reben la televisió només en digital. abertis telecom és un referent a Europa en la implantació de la TDT: Espanya està situada per davant de països que també han iniciat un procés d’apagat analògic, com és el cas de Bèlgica, França, Itàlia o el Regne Unit, entre d’altres. Europa està en ple canvi tec-nològic i la TDT obre la porta a nous esce-naris (alta definició a curt termini, i a altres opcions a mig i llarg termini), i a nous suports per gaudir d’aplicacions i de serveis d’oci i de comunicació.


El ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, va

escenificar l’apagat el 23 de juliol del 2008 a

Soria, amb l’alcalde de la ciutat, Carlos Martínez.

LinksTelevisió Digital Terrestrewww.televisiondigital.es

abertis telecomwww.abertistelecom.com/es/apuestadigital.php

26-31 CAT_ok.indd 14 12/4/10 12:09:09

com en tot en aquesta vida, la clau està

en les persones.

Sovint, en la voràgine quotidiana

d’un projecte tan complex com el

que ens ocupa, oblidem que, en gran

mesura, la diferència entre l’èxit i

el fracàs consisteix en poder comptar

amb un equip humà de professionals,

a tots els nivells de responsabilitat i

en tots els àmbits d’acció que, dia rere

dia i sense defallir, posin en la seva

tasca particular el millor d’ells mateixos,

sense escatimar esforços i posant cura

i vinculació amb el propi projecte.

Volem rememorar, amb certa

nostàlgia, aquell matí ja llunyà del

23 de juliol del 2008 en què, al centre

emissor d’abertis telecom Santa Ana,

vam procedir a realitzar el primer

cessi d’emissions analògiques de

televisió a Espanya: el cessament

del projecte pilot Soria TDT. Allà

vam poder palpar per primera vegada

la profunda faceta humana d’un

projecte tan tecnològic com aquest.

L’emoció no estava en la festa de

benvinguda a la TDT que se celebrava

simultàniament en una plaça de la ciutat.

La veritable emoció estava en aquells

tècnics d’abertis que, gairebé amb

llàgrimes als ulls, assistien a la defi nitiva

jubilació dels seus emissors analògics;

sí, “els seus emissors”, aquells que ells

mateixos havien instal·lat 20 anys enrere

i que, des d’aleshores, havien mimat

amb tantes hores de feina i d’insomni.

Doncs bé, estem convençuts

que és aquesta implicació personal activa

amb la responsabilitat, amb l’objectiu,

la que, en gran mesura, ens ha permès

arribar fi ns aquí i la que farà possible

completar amb èxit un trànsit a la TDT

que ja molts qualifi quen de modèlic a

Europa. Vam conviure colze a colze en

aquest projecte professionals de tots

els àmbits. Des dels responsables

de la gestió pública, fi ns al tècnic de

manteniment del centre emissor

més recòndit que més d’una nit gèlida

ha hagut de dormir en el seu vehicle,

atrapat en meitat de la muntanya

nevada, tractant de solucionar una

incidència. Des del programador de

televisió, fi ns a l’executiu que, enganxat

a una maleta i a un ordinador portàtil,

viu en continu viatge. Des de l’instal·lador

que orienta una antena col·lectiva,

fi ns a l’enginyer que tracta d’optimitzar

un diagrama de radiació.

Tots som necessaris i tots treballem

per a un mateix objectiu: culminar

aquesta substitució tecnològica històrica

i irrepetible, que tants avantatges

reportarà al sector audiovisual del nostre

país, i que tan directament redundarà en

el benestar dels nostres conciutadans.

Direcció d’Explotació.


26-31 CAT_ok.indd 15 12/4/10 12:09:31

VIATGE

Bilbao és la nova Bilbao. No existeix més unanimitat de criteris a l’hora de

valorar en positiu la transformació d’una ciu-tat en els darrers anys. Si hi ha una urbs euro-pea que, gairebé literalment, s’hagi rentat la cara i obert al món, aquesta és sens dubte la ciutat biscaïna. La seva modernització i pro-jecció cultural no ha escatimat energies per dissenyar el seu actual perfil, encara que a les guies turístiques el lloc resplendeix amb diver-ses estrelles pel seu màxim interès arquitec-tònic. El cert és que aquesta ciutat, sorpre-nentment transformada i ja lliure de la seva famosa ria de contaminació industrial, exhibeix ara edificis sorprenents i a l’avantguarda de l’arquitectura internacional.

El tret de sortida va arribar amb l’al·legoria d’un gegantí vaixell mercant avarat a la riba de la ria del Nervión. L’impressionant carcassa de titani del Museu Guggenheim refulgeix des

oberta al mónBilbaoUn festí urbanístic és el que s’ha permès la ciutat basca a través d’una important transformació. A la saga del Museu Guggenheim van infraestructures, hotels i una alta gastronomia que es reinventa

TEXT David Revelles | FOTOS Ajuntament de Bilbao, Diputació Foral

de Biscaia, Museu Guggenheim Bilbao, Universitat de Deusto


32-35 CAT_ok.indd 60 12/4/10 15:30:01

— 1 — Museu Guggenheim. — 2 — Passeig Abandoibarra. — 3 — Biblioteca de la Diputació Foral de Biscaia.

1

2

3

Visites obligadesPont SuspèsEl pont-transbordador més antic del món, construït el 1893, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1986. Enllaça Las Arenas amb Portugalete i ofereix una insuperable vista panoràmica des de la passarel·la a 50 m d’altura. Està construït amb una imponent estructura de ferro.

SanturtziA només 14 km de Bilbao, aquesta cèlebre població pesquera mereix una escapada al seu abarrotat port, a la Torre de Salazar, a l’Hotel Palacio Oriol, o al pròxim Monte Serantes, on és possible realitzar una ruta guiada de senderisme o una simple caminada pel plaer de perdre’s a la muntanya.

Biblioteca ‘cub’La nova Biblioteca de la Universitat de Deusto, de Rafael de Moneo, s’alça davant de la passarel·la Pedro Arrupe. Amb estructura en forma de cub i cantonades arrodonides, disposa de 10 plantes (5 de subterrànies). Inaugurada el gener del 2009, alberga 800.000 obres.

que el seu pare, Frank Gehry, el va convertir en referència mundial el 1997. No obstant això, el nou Bilbao urbanístic va més enllà. Han dei-xat també la seva particular empremta edificis com el que acull el Departament de Sanitat del Govern basc (l’Osakidetza), el Palau de Con-gressos i de la Música Euskalduna Jauregia, un impactant complex cultural; la biblioteca ovoide de la Diputació Foral de Biscaia o la de la Uni-versitat de Deusto, formatejada en un immens cub amb cantonades arrodonides. Però abans de tots ells, un petit avançament és la passarel·la de Santiago Calatrava a la riba dreta de la ria, como si es tractés d’un vaixell de vela blanca.

Un ‘vaixell’ de titaniEl Museu Guggenheim ha representat, 13 anys després de la seva inauguració, un nou signe d’identitat per a aquesta ciutat de dimensions mitjanes, amb gairebé 400.000 habitants i

una àrea metropolitana que s’apropa al milió. Aquest vaixell insígnia, totalment obert a l’exterior gràcies a les seves finestres-parets de vidre, distribueix els seus 24.000 m2

en colossals sales d’exposició, auditori, restau-rant i llibreria.

Un altre gran espai consagrat a la cultura es va fer realitat fa només dos anys després de l’obra de Gehry. El Palau Euskalduna Jaure-gia constitueix una altra fita arquitectònica de no poca envergadura. Amb 53.000 m2, va ser concebut per Federico Soriano i Dolores Palacios com un altre vaixell que emergeix del mateix dic on s’ubicava l’històrica drassana Euskalduna. Les seves sales interiors no impres-sionen menys: l’escenari més gran d’Espanya (1.800 m2) per albergar la temporada d’òpera i la seu de la Bilbao Orkestra Sinfónica, i també valuosos fons artístics entre els quals figuren peces de Dalí, Larrea o Lazcano.


32-35 CAT_ok.indd 61 12/4/10 15:30:56

Endinsar-se a la ciutat signifi ca trobar-se cara a cara amb algun exemple de la seva transformació arquitectònica. La seu de l’Osa-kidetza, inaugurada l’octubre de 2008, és un políedre irregular de vidre ubicat a l’històric solar que antigament va albergar el dispensari Ledo. Al costat de l’edifi ci Santiago, o la nova Cambra de Comerç, forma part de l’arquitec-tura envidriada amb què l’urbs ha augmentat la seva transparència.

Una de les obres que no deixa indiferent és la Torre Iberdrola, de l’arquitecte argentí César Pelli: un gratacel de 150 m que emergeix de la plaça Euskadi. Les seves 33 plantes de doble façana de vidre en forma de triangle isòsceles allargat la fan omnipresent des de qualsevol punt de la ciutat.

Dos dels projectes més importants aixe-cats a la ciutat són, curiosament, les seves dues biblioteques més importants. Al costat de la de la Universitat de Deusto, de Rafael de Moneo, s’alça la de la Diputació Foral de Biscaia, inaugurada el 2007, és una construc-

ció ovoide de 5.000 m2, obra del despatx IMB Arquitectos. Aquest edifi ci transpira tradició i modernitat: una obra amb revestiment de vidre transparent que permet veure des del carrer els llibres emmagatzemats, i que alberga, entre 300.000 volums, 40 incunables dels segles XV a XVI. L’exemplar més antic és l’Expositio super Summulas Petri Hispani,de Johannes Versor, imprès pel mestre Henri-cus Alding a Nàpols (Itàlia) el 1477.

InfraestructuresPerò les ingents construccions amb intenció de perseverar també s’han aliat amb els grans mitjans de transport: passaran a la història la xarxa de metro en què Norman Foster va integrar arquitectura i enginyeria, la nova terminal de l’aeroport de Santiago Calatrava o l’Estació Intermodal d’Abando, del britànic Michael Wiford. Es tracta d’un ambiciós complex per a trens d’alta velocitat, llarg recor-regut i rodalia, a més d’autobusos, metro i aparcament.

Com arribarBilbao està connectada amb

Sant Sebastià i Vitòria a través de les autopistes A-8 i AP-68,

respectivament. Des de Santander, s’accedeix per l’autovia del

Cantàbric, i des de Burgos, per l’A-68. En avió s’arriba a l’Aeroport

Internacional de Bilbao, en Loiu, a 10 km de la capital.

On dormirGran Hotel Domini Bilbao

Alameda Mazarredo, 61Tel.: 944 253 300

www.hotels-silken.com/gran-hotel-domini-bilbao

Codissenyat per Javier Mariscal, està considerat una petita obra

d’art. Destaca el seu Ciprés fósil,del mateix autor, una escultura

de 26 m d’alt. De 115 a 225 euros.

Hotel Artetxe Carretera Enekuri-Artxanda, km 7

Tel.: 944 747 780www.hotelartetxe.com Masia rehabilitada amb

12 habitacions, decoració rústica i vistes immillorables a Bilbao

des de qualsevol cambra.

On menjarEtxanobe

Palau Euskalduna, Avinguda Abandoibarra, 4. Tel.: 944 421 071Amb una estrella Michelin i dos sols de la Guia Campsa, disposa

d’una variada oferta de receptes amb bacallà. S’accedeix amb

un ascensor panoràmic.

XukelaPerro, 2. Tel.: 944 159 772.

En ple Casc Antic, ofereix una barra plena de pinchos des de fa 20 anys.

Són insuperables els seus patés de campagne, bloc de canard

o mousse de Perigord.

On comprarRui-Wamba

Plaza Nueva, 10. Tel.: 944 154 238 www.artesanianueva.net

Establiment d’articles d’artesania basca obert des del 1926: pilotes de

jai alai, cistella punta, txapeles,música, pintura…

Per saber-ne méswww.bilbao.net/bilbaoturismo

www.turismoa.euskadi.net

GUIA PER AL VISITANT


El Casc Antic acull una oferta

diversa i rica de comerços tradicionals.

32-35 CAT_ok.indd 62 12/4/10 15:31:00

La renovació de les infraestructures d’accés a la ciutat basca és una altra de les assignatures que s’han saldat amb una nota alta. Un exemple d’això és la campanya de renovació de ferms i reparació del viaducte de Cachambiano en sentit Bilbao realitzat per avasa. En total, 13 km d’actuacions en carril lent i en 7 semiviaductes de la calçada en sentit Bilbao, entre altres millores que inclouen les inversions de la companyia del Grup abertis per oferir més vies dedica-des en exclusiva a usuaris del sistema de telepeatge Via-T, del qual es van compta-bilitzar més de vuit milions de trànsits al llarg del 2009.

La ria, per a la ciutatEls bilbaïns no han vist desaprofitar un dels espais clau en la seva economia durant dècades. L’antiga zona industrial al costat de la ria, que va ser signe d’identitat de la ciutat en l’època de més esplendor dels alts forns i drassanes fins que als anys 80 el sector va patir una reconversió que va obligar a tancar grans empreses, s’ha reconvertit en una immensa àrea amb parcs i passeigs, i s’aixequen zones de negocis i barris nous. Un exemple immillorable d’aquesta recu-peració d’espais són els 348.500 m2 del barri d’Abandoibarra als quals ara es pot acce-dir des de l’avinguda del mateix nom i el pas-seig de la Ribera. Bilbao Ría 2000, empresa creada el 1992 per emprendre la recuperació d’aquestes antigues zones industrials de la ciutat, ha reconvertit gairebé 116.000 m2

en zones verdes.En la mateixa línia, l’antiga estació fer-

roviària de mercaderies d’Ametzola ha vist cobrir les seves vies i alçar-se una àrea resi-dencial i un parc que han guanyat unes altres 36.000 hectàrees per als bilbaïns.

Avantguarda i tradicióLa ciutat disposa també d’una oferta diversa i rica que viu en els comerços tradicionals del Casc Antic o en els grans magatzems i firmes internacionals del centre. No obstant això, conserva intacta, i millorada, una gastronomia que va des del plat més selecte als tradicionals i elaborats pinchos i l’inalterable costum del chiquiteo. Des de petits i abarrotats locals de tapes fins als més sofisticats restaurants d’autor que parteixen de la gastronomia tradicional del País Basc, Bilbao s’alça com a aparador únic per degustar la més variada oferta en restauració. Estrelles Michelin i sols de la Guia Campsa acrediten la qualitat de les viandes de nombrosos establiments. Un altre motiu de pes per no deixar de visitar la ciutat amb qualsevol excusa cultural.

ENTREVISTA | GONZALO ALCALDE

“Sempre és bon moment per venir”

El director general d’avasavalora la modernització i el dinamisme econòmic i arquitectònic de la ciutat basca. Gonzalo Alcalde analitza les claus que han fet possible aquest procés de transformació sense torbar l’harmonia entre allò clàssic i allò modern.

Podria donar-nos una raó per visitar Bilbao?N’hi hauria moltes, però destaco

la profunda transformació,

produïda en no gaire temps,

des d’una ciutat industrial a una

ciutat oberta, de serveis i amb

una gran oferta cultural. En aquesta

imatge han estat peces clau la

recuperació de la ria de Bilbao i

algunes icones del disseny modern,

com el museu Guggenheim o

el metro de Norman Foster.

Quins trets destacaria de la ciutat i dels seus habitants?De la ciutat, la convivència

harmònica entre allò clàssic

(el Casc Antic, els elegants edificis

del Bilbao de l’Ensanche ) i

allò modern, el seu dinamisme

econòmic, la gastronomia i les

seves dimensions, còmode per

desplaçar-se. Dels seus habitants,

la seva hospitalitat i la seva gran

serietat a l’hora de treballar, sens

dubte compatible amb saber gaudir

de l’oci amb sentit de l’humor.

Un lloc per perdre’s per la ciutat, més enllà dels llocs d’atracció turística?Suggereixo diversos llocs : un

passeig a peu des de l’Ajuntament

al Palau Euskalduna per la riba

de la ria, una visita al Museu de

Belles Arts (un magnífic gran

desconegut), un recorregut fins

a Artxanda, gaudint de la pujada

al funicular o, finalment, una

visita a la Casa Montero, exemple

d’arquitectura modernista a Bilbao.

Quins altres llocs proposaria visitar als voltants de la ciutat?L’Arboleda, en l’entorn de Bilbao,

en direcció a Cantàbria. Altres

punts d’interès són la zona de

Getxo i Las Arenas, amb les seves

elegants cases i el port, el Pont

Suspès, etcètera. I, si disposem

de temps, no hem de perdre’ns

Urdaibai (Reserva de la Biosfera

declarada per la Unesco), preciós

paratge natural que combina mar

i muntanya, amb parades obligades

a Bermeo i la ria de Mundaka,

paradís dels amants del surf.

Quin és el millor moment de l’any per visitar Bilbao?Si es vol diversió, la tercera

setmana d’agost (les festes de

Bilbao). Si els interessos són altres,

recomanaria l’inici de la tardor, amb

bon clima, dies llargs i invitació al

passeig. Si allò que es busca són

emocions fortes, qualsevol cap

de setmana al llarg de l’any que

l’Athletic jugui a San Mamés. En fi,

sempre és bon moment per venir

a aquesta preciosa ciutat i qualsevol

excusa és bona per fer-ho.


32-35 CAT_ok.indd 63 12/4/10 15:31:08

abertis telecom, operador d’infra-estructures de telecomunicacions del

grup abertis, va estar de nou present al Mobile World Congress 2010 (GSMA), que es va celebrar en Fira de Barcelona entre el 15 i el 18 de febrer. El congrés va tornar a reunir a les empreses i organismes interna-cionals protagonistes del desenvolupament de les comunicacions mòbils. Per cinquè any consecutiu, abertis telecom va facilitar i va gestionar la infraestrucutra de xarxa de difusió i transport de TV mòbil per a la recep-ció de senyals de televisió i serveis interactius en terminals mòbils.

abertis telecom és, des de la primera edició d’aquest evento el 2006, Partner Ofi -cial de Xarxes de TV en mobilitat del GSMA. Aporta i gestiona xarxes basades en les dife-rents tecnologies disponibles, que permeten comprovar la seva versatilitat i conèixer les aplicacions i continguts desenvolupats per als suports mòbils.

abertis telecom,al GSMA

Proveïdor oficial per cinquè any consecutiu

La companyia va desplegar la primera xarxa de cobertura híbrida satèl·lit-terrestre de TV en mobilitat d’Espanya al Mobile World Congress 2010 (GSMA), celebrat a Barcelona

REPORTATGE

TEXT I FOTOS abertis telecom

abertis telecom va portar a terme demostracions de televisió en mobilitat.

ABERTIS TELECOM VA

FACILITAR I VA GESTIONAR

PER CINQUÈ ANY

CONSECUTIU LA

INFRAESTRUCTURA DE

TV MÒBIL AL CERTAMEN

Primeres demostracions DVB-SH amb recepció terrestre i satèl·litLa companyia va desplegar en la passa-da edició del Mobile World Congress tres xarxes per donar cobertura als serveis que conformaran les demostracions de TV en mobilitat, en els diferents estàndards exis-tents: DVB-H (Digital Video Broadcasting Handheld), DVB-SH (Digital Video Broadcas-ting Satellite Handheld) i MediaFLO (Media Forward Link Only).

En el marc del Mobile World Congress 2010 es van portar a terme demostracions de televisió en mobilitat amb tecnologia DVB-SH, un servei que combina l’ús de la xarxa terrestre i del satèl·lit. Aquestes demostracions són fruit de la col·laboració amb l’Agència Espacial Europea (ESA) i el Ministeri d’Indústria.

El treball conjunt amb els dos organis-mes, que recolzen i fi nancen respectivament els projectes FURIA (Futura Red Integrada Audiovisual) i J-Ortigia, va permetre en aquest esdeveniment la transmissió de senyals de televisió en vehicles, combinant xarxa ter-restre i sael·litària en el mateix servei.

Desplegament tecnològicLa infraestructura desplegada per abertis telecom va incloure les seves instal·lacions de transport i de difusió de televisió a Torre de Collserola, la capacitat del sistema satèl·lit Eutelsat, així com diversos transmissors instal-lats a la ciutat i al recinte de la Fira de Barcelona, que van completar la cobertura de les emissions a l’exterior i l’interior dels pavellons.


ES VAN PORTAR A TERME

DEMOSTRACIONS DE

TELEVISIÓ DVB-SH, QUE

COMBINA L’ÚS DE LA XARXA

TERRESTRE I DEL SATÈL·LIT

36-37 CAT_ok.indd 34 12/4/10 12:12:48

abertis telecom va difondre, a través d’aquestes xarxes, la programació de desenes de canals de ràdio i de televisió dels principals radiodifusors nacionals i internacionals, a més dels Media Partners de la Asociación GSM.

Aquestes demostracions van permetre comparar diverses tecnologies en el congrés, i el comportament de diversos tipus d’apli-cacions i de serveis interactius.

Presentació de serveis interactiusA més de la seva participació tècnica com a proveïdor de xarxa, abertis telecom va estar present en l’actual edició de Mobile World Congress al Pavelló d’Espanya (Hall 3) i va instal·lar una Sala Tècnica –situada al Pavelló 7– amb els equips i les plataformes avançades necessàries per a les demostracions.

Seguint la línia de col·laboració amb la indústria d’altres anys, abertis telecom va coordinar i va col·laborar en la integració de diferents sistemes d’accés condicional, així com de diferents serveis interactius sobre diverses de les plataformes de televisió en mobilitat desplegades.

D’altra banda, abertis telecom va presentar aquest any els seus productes de distribució de continguts per internet a dis-positius mòbils, així com alguns dels nous dispositius per a TV mòbil broadcast del mer-cat, com el nou Nokia 5330 de Nokia Siemens Networks.

Tots aquests nous serveis, estàndards i sistemes formen part de les demostracions que es van portar a terme a l’estandd’abertistelecom. A més, la companyia va col·laborar amb els diferents fabricants en proves d’in-teroperatibilitat d’aquells equips que es van presentar a Fira de Barcelona, posant a dis-posició la seva sala tècnica. Juntament amb abertis telecom, han col·laborat amb recur-sos en el desplegament les empreses Eutelsat, Athenas, Telelux, Albalá i Mier.

Principals projectesA més de coordinar el projecte FURIA, abertis telecom participa en alguns dels projectes més rellevants per al desenvolupa-ment de la televisió en mobilitat, com Wing TV (Wireless, Integrated, Nomadic, GPRS-UMTS&TV, handheld terminals), el projecte B21C (Broadcast for the 21st Century), i J-Ortigia, finançat per l’agència espacial euro-pea (ESA).

abertis telecom forma part del projecte Safetrip, l’objectiu del qual és el desenvolu-pament d’un sistema basat en un receptor DVB-SH per als vehicles (a manera de caixa negra). Aquest sistema permetria rebre i transmetre informació (de forma híbrida terrestre-satèl·lit), com ara dades d’estat de les carreteres, o indicar la posició GPS en cas d’accident.

En el projecte Safetrip participen 19 empreses, entre les quals es troben abertis autopistes, abertis telecom i Eutelsat.

— 1 —Tobías Martínez, director general d’abertis telecom, amb el ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, i el secretari d’Estat de Comunicacions, Francisco Ros, al GSMA.— 2 —A l’estand d’abertistelecom es van portar a terme diverses demostracions tecnològiques.

1

2


Linksabertis telecomwww.abertistelecom.com/es/index.php

GSM Worldwww.gsmworld.com

36-37 CAT_ok.indd 35 12/4/10 12:13:30

La publicació que tenen a les seves mans és el fruit de dos anys de treball.

Dos anys en què s’ha defi nit un nou model de publicacions periòdiques corporatives per a les empreses del grup abertis, més d’acord amb el creixement i la seva expan-sió internacional.

La revista abertis va néixer en paral·lel a la creació d’abertis, després de la fusió d’Acesa Infraestructuras, SA i Áurea, Concessions d’Infraestructures, SA, com a mitjà de comunicació entre els diferents públics i clients de les empreses del Grup. Després de 7 anys, 18 números, 270.000 exemplars editats i més de 1.000 pàgines publicades en 3 idiomes, es feia necessari renovar-la, procés que s’ha basat en aspec-

BRANDING

abertis renova la seva revista corporativa iunifi ca els criteris de la resta de publicacions periòdiques de les seves unitats de negoci

‘link abertis’Nova revista corporativa

TEXT Bernat Ruiz

ELS CRITERIS GRÀFICS

INCORPORATS PERMETEN

OFERIR UN NOU

‘LOOK & FEEL’, UN

NOU AIRE ABERTIS

INCONFUSIBLE I

IDENTIFICADOR DELS

VALORS DEL GRUP


tes fonamentals per entendre la nova etapa que avui comença.

Realitat del Grup S’ha unificat la línia gràfica corporativa que, partint de la revista corporativa linkabertis, servirà de model per a la resta d’actuals i futures revistes internes i exter-nes del Grup.

D’aquesta manera, es tracen uns criteris gràfics clarament definits que permeten donar a tota publicació un nou look & feel, un nou aire abertis inconfusi-ble i identifi cador dels valors del Grup. Això dotarà de coherència al model integrat de publicacions per a totes les unitats de negoci.

Nº1

7 j

uny

20

09

10 ANYS QUE HAN MARCAT UN CICLE HISTÒRICRELLEU EN LA PRESIDÈNCIA

DESÈ ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ ABERTIS

ENTREVISTES AMB MARC PAPINUTTI, DIRECTOR D’INFRAESTRUCTURES DEL MINISTERI D’ECOLOGIA DE FRANÇA, I ANTONIO ESTACHE, PROFESSOR D’ECONOMIA DE L’UNIVERSITÉ LIBRE DE BRUXELLES

Diverses portades dels 18 números de la revista

abertis publicats en els darrers 7 anys.

38-39 CAT_ok.indd 38 12/4/10 12:15:35

de comunicació interna de primer ordre, que s’editarà en 10 idiomes per a més de 12.000 persones.

RacionalitzacióS’ha optimitzat i millorat l’eficiència de tot el procés, tant de la redacció de continguts com de l’edició gràfi ca, la pro-ducció i la seva distribució territorial. Una vegada s’hagi iniciat la normalització de les publicacions corporatives del Grup, això permetrà un apreciable estalvi de recur-sos i de paper, racionalitzant la gestió de totes les publicacions i apropant-nos a un model més sostenible, d’acord amb les polítiques de sostenibilitat i de racio-nalització dels recursos, que formen part de les accions i del Pla de Responsabilitat Social Corporativa que el grup abertisimplanta a totes les seves empreses i accions.


El mercat no s’ha obert només per a les companyies aèries, també per als aeroports. S’estan donant fenòmens com a privatitza-cions d’aeroports i participació del capital privat en la seva gestió. Tot plegat s’està rea-litzant amb l’objectiu que els mercats inte-riors funcionin amb més eficiència. Aquest és el repte de la Comissió Europea, i per a això tindrem mitjans de control com la Direc-tiva sobre Taxes Aeroportuàries aprovada l’octubre del 2008.

La directiva consisteix en l’harmonització de les taxes aeroportuàries per a tota la UE. No es tracta d’un mètode de càlcul comú, ja que ens trobem davant d’una gran diversitat de situacions, però sí que conté l’exigència de no discriminació entre aerolínies ni entre passatgers, així com la transparència a l’hora d’informar sobre els costos que s’han tingut en compte a l’hora de calcular unes taxes, vinculant aquestes a la qualitat dels serveis prestats. No va ser fàcil arribar a aquest text que té 2012 com a data límit d’aplicació. Van fer falta tres intents fins que el Parlament Europeu i el Consell de Ministres de Transport de la Unió la van ratificar. Els ministres de Transport europeus no es posaven d’acord. Pel que fa a la gestió, cada Estat membre haurà de crear un òrgan de supervisió. Ha de ser independent del gestor aeroportuari, com els que existeixen en alguns aeroports del Regne Unit. Serà aquest el que vetlli per una correcta interpretació de la norma.

És cert que es va donar un rebuig inicial, pot-ser perquè el sector aeroportuari no estava tan acostumat com altres baules, el de les companyies per exemple, a una legislació més intensa. Ara ja ho estan i la Comissió les està convidant per tal que aprofitin la situa-ció de crisi per no esperar a la transposició de la directiva, que és el 2012, i que l’antici-pin perquè puguin operar com més aviat millor segons criteris de mercat.

La Comissió respecta tots els models, siguin individualitzats o en xarxa. No ens correspon a nosaltres decidir-ho, sinó als Estats sota el principi de subsidiarietat. On sí participarà la

Comissió Europea és en observar que es compleixin els principis bàsics de competi-tivitat i d’eficiència.

cel únic

El desenvolupament del segon paquet de l’anomenat cel únic europeu és un dels pro-jectes més ambiciosos i difícils davant dels quals es troba la Unió Europea. Tenim un mercat i una moneda única a gran part de la Unió, però no tenim un espai únic de nave-gació aèria a Europa. Les sobiranies nacionals fan que estigui fragmentat.

Als Estats Units, i dins d’un espai geo-gràfic similar, es realitzen el doble d’opera-

abertis abertis

cions que als territoris de la Unió i al mateix cost. Per tant, cada moviment allà té la mei-tat de cost que els nostres. Aquest problema d’eficiència se solucionarà amb les mesures de la segona fase del programa de Single European Sky (SES), que va aprovar el Parla-ment Europeu el setembre passat. Entre elles, més regulació sobre les tarifes i la creació de blocs comuns i transnacionals de trànsit aeri als quals anomenem Functional Airspace Blocks (FABS). En una primera fase es dividirà Europa en nou blocs, que podran gestionar conjuntament diversos països i que a la llarga convergiran en un únic espai aeri. Les rutes seran més directes i això suposarà un estalvi energètic que podrà revertir en els preus i en les polítiques mediambientals.

El programa de cel únic té un component industrial i tecnològic molt important que és el Single European Sky ATM Research (SESAR). Aquest és un projecte conjunt de la comunitat de transport aeri europea l’objec-tiu del qual és desenvolupar totes la tecno-logies necessàries per gestionar el que serà el cel únic europeu.

SESAR és una empresa comuna, amb un pressupost que supera els 2.000 milions d’eu-ros i en què participen tres actors a parts iguals: la Comissió Europea, Eurocontrol i un

2,7%

20 cel únic

cel únic

«El rendiment del Grup el 2009 és resultat del canvi i la forta expansió dels darrers anys»

Salvador Alemany

abertis | David Campos

12 abertis MARÇ 2010 MARÇ 2010 abertis 13

Després de 10 anys com a conseller delegat d’abertis, Salvador Alemany

fa balanç del seu primer any com a president de la companyia. En els darrers 10 anys, el Grup ha viscut un procés de transformació que pot qualifi car-se d’històric per la seva magnitud i pels resultats obtinguts.

La consolidació de la trajectòria del nostre Grup durant aquests darrers 10 anys. Un projecte de canvi i d’evolució substancial, des d’una companyia de concessions fi ns a la realitat actual d’un operador global d’infraestructures per al transport i la mobilitat.

Aquest és un projecte que en bona mesura impulsem sota el lideratge d’Isidre Fainé, però que ha tingut una naturalesa coral en el sentit de ser molt compartit i d’haver-se demostrat capaç de convocar el suport i la confi ança dels nostres accio-nistes. Des dels institucionals de referència –amb Criteria i ACS al capdavant−, que apor-ten estabilitat i fortalesa al Grup, fins als petits inversors que han decidit confi ar una part dels seus estalvis a aquest projecte i créixer amb ell.

Quan vam iniciat aquell procés no teníem unes fi tes predefi nides pel que fa a projectes o inversions concretes, però sí teníem una consciència clara que es donaven les condi-cions necessàries per fer realitat un profund canvi d’orientació. Teníem la voluntat de fer-ho i disposàvem de l’equip i els recur-sos. No haver-ho intentat, en vista dels resul-tats aconseguits, hauria estat un error de càlcul i, possiblement, un menyspreu del talent de les persones i de les capacitats que aportaven al projecte.

Crec que podem –accionistes, equip directiu, treballadors i també els territoris i els països als quals servims− sentir-nos orgullosos del camí fet. El rendiment del Grup a l’exercici 2009, un dels més difícils per a l’economia mundial en els darrers 60 anys, ha estat el resultat directe de la feina feta durant aquests últims anys de transformació i de forta expansió.

Sens dubte, l’aposta per un model industrial

1

2

Disseny i continguts Un dels aspectes més diferenciadors d’aquest nou model de comunicació corporativa es tradueix en l’ampliació de l’espai disponible per desenvolupar informativament les nove-tats de les empreses abertis. La nova revista passa de 60 a 80 pàgines. El seu disseny possibilita un esquema de continguts molt més periodístic, i permet establir i desen-volupar un diàleg i una comunicació més directa i transparent amb els lectors.

Aquest nou disseny ve acompanyat de millores en els continguts: noves seccions, nous recursos gràfi cs, una presentació visual de dades més atractiva i un desenvolupa-ment de la informació contextual. Així mateix, s’ha millorat l’edició digital dispo-nible al web www.abertis.com, amb l’addi-ció d’hiperenllaços que permeten contex-tualitzar la informació de forma més efi cient, selectiva i immediata.

PúblicAquesta nova revista és polivalent i es dirigeix a tots els seus públics, posant espe-cial atenció als seus accionistes, inversors, analistes fi nancers, professionals del sector de les infraestructures i institucions públi-ques i privades. Reforçant el testimoni i l’esforç que des de sempre abertis ha realitzat per mantenir un millor diàleg i comunicació amb els seus accionistes, es potencia la secció destinada a accionistes i inversors, fi ns ara l’actual Revista de l’Ac-cionistaes converteix en Investor’s link, amb una nova i ampliada presentació de la infor-mació molt més visual, gràfi ca, informativa, intuïtiva i útil.

Dues línies diferenciadesEl conjunt de revistes link distingeix dues línies de publicacions corporatives periòdi-ques, les externes i les internes. Cada unitat de negoci –abertis autopistes, abertis telecom, abertis airports, saba i abertis logística-, segons necessitats de comuni-cació i relació amb els seus clients, podrà disposar de la seva pròpia revista. Les publi-cacions externes es basaran en el disseny de link abertis. Les internes prendran com a patró la nova revista interna corporativa, denominada linking.

‘linking’La nova revista interna corporativa és l’ambiciosa aposta d’abertis per a trans-metre la seva cultura, missió, visió i valors comuns del Grup a tots els seus treballadors i col·laboradors. Més de 60 empreses en 17 països empenyen a disposar d’una eina

— 1 —Aquesta nova revista és polivalent i es dirigeix a tots els nostres públics, prestant especial atenció als nostres accionistes, inversors, analistes fi nancers, professionals del sector de les infraestructures i institucions públiques i privades. — 2 —Aquest nou disseny ve acompanyat de millores en els continguts, amb nous recursos gràfi cs, una presentació visual de dades més atractiva i un desenvolupament de la informació contextual.

38-39 CAT_ok.indd 39 12/4/10 12:15:50

aplicatiu interactiu i animat per mostrar la presència arreu del món d’abertis i les seves cinc àrees de negoci. En sintonia amb el mis-satge corporatiu Apropem el món, el mapa, utilitzant com a base el programa Google Maps, ofereix als usuaris un espai d’accés fàcil, efi caç i modern.

El web corporatiu www.abertis.com està dirigit als diferents públics de la companyia i recull tota la informació actualitzada sobre la marxa del grup abertis i les seves diferents línies de negoci. Així mateix, disposa d’un espai específi c d’informació a accionistes i inversors, i detalla l’activitat de la companyia en matè-ria de Responsabilitat Social Corporativa.

El grup abertis ha redissenyat la seva pàgina web corporativa –www.abertis.

com– amb l’objectiu de facilitar a les persones amb discapacitat (física, intel·lectual o tècnica) i d’edat avançada la màxima accessibilitat a la informació de la companyia.

El redisseny s’ha realitzat seguint els cri-teris d’accessibilitat internacionals recollits a la Web Accessibility Iniciative (WAI) del World Wide Web Consortium (WWC), que els ha determinat com a especifi cacions de referèn-cia quan es tracta de fer que les pàgines d’in-ternet siguin accessibles a les persones amb discapacitat. Seguint aquestes pautes, el nou web d’abertis compleix amb el nivell AA o doble A (nivell mitjà). La nova imatge del web s’ha modernitzat, caracteritzant-se per un disseny més nítid i fresc, i ha millorat la nave-gabilitat, fent-la més senzilla i ràpida. També s’ha renovat l’estructura de continguts per tal de millorar la usabilitat del web, fet que facilita l’accés a la informació a tots els usuaris.

Pel que fa al look & feel del nou website,aquest es caracteritza, principalment, per un ús de la tipografi a i el color més clar i contras-tat. Si bé s’ha mantingut una estructura en la mateixa línia que l’anterior, s’han introduït canvis com el pas d’un menú horitzontal a un vertical.

Presència arreu del mónAprofi tant la incorporació de criteris d’acces-sibilitat al web corporatiu d’abertis, també s’ha realitzat un redisseny del mapa de pre-sència del Grup arreu del món. Es tracta d’un

El nou web d’abertis, accessible per a persones amb discapacitat

Comunicació ‘on-line’

Les principals millores s’han introduït en la usabilitat, ara molt més senzilla i ràpida, i els continguts, optimitzats per facilitar l’accés a la informació

REPORTATGE

TEXT I FOTOS abertis

EL REDISSENY S’HA

REALITZAT SEGUINT ELS

CRITERIS D’ACCESSIBILITAT

INTERNACIONALS

RECOLLITS AL WEB

ACCESSIBILITY INICIATIVE


40-41 CAT_ok.indd 34 12/4/10 12:18:50

Si bé s’ha mantingut una estructura en la mateixa

línia que l’anterior, s’han introduït canvis com

el pas d’un menú horitzontal a un vertical.

La importància de l’accessibilitatLa Web Accessibility Initiative (WAI) és una branca del World Wide Web Consortium, que vetlla per l’accessibilitat de les pàgines d’internet. També és responsable de la publicació de les Guies d’Accessibilitat al Contingut Web,en què estableix una sèrie de pautes considerades estàndards internacionals.

La missió de la WAI és que persones amb alguna mena de discapacitat, o que la seva edat avançada ha minvat les seves habilitats, puguin fer ús de les pàgines web. És a dir, que aquests internautes puguin “percebre, entendre, navegar i interactuar amb el site, aportant al seu torn continguts”, segons la WAI.

Aquesta accessibilitat es mesura en tres nivells (A, AA i AAA), que corresponen a: criteris mínims, estesos i d’accessibilitat màxima. Les mesures adoptades han de tenir en compte discapacitats causades per problemes visuals, auditius, físics, cognitius, neurològics i de la parla. Desenvolupar pautes i tècniques que proporcionin solucions accessibles per als programadors de pàgines web és una de les funcions de la WAI.


Linksabertiswww.abertis.com

WAIwww.w3.org/WAI/

40-41 CAT_ok.indd 35 12/4/10 12:19:01

Així ho confirma la segona onada de l’Estudi KAR (Key Audience Research),

d’IPSOS, després de realitzar la seva última enquesta periòdica (desembre del 2009), entre més de 100 periodistes que van opinar sobre la reputació corporativa de les empreses d’aquest sector, mesurada en termes d’èxit

La transparència a abertis, un valor consolidat i reconegut

ABERTIS

Segons un estudi d’IPSOS, abertis és la companyia d’infraestructures a Espanya que millor es relaciona amb els mitjans de comunicació

NO

TÍC

IES


empresarial, estratègia i Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i les relacions entre empre-ses i mitjans de comunicació.

Els factors que més valoren els mitjans de comunicació a l’hora d’opinar sobre les empreses en general, i sobre les companyies d’infraestructures en particular, segueixen sent

FAVORABLE DESFAVORABLE NO DEFINEIX

Com valora les relacions de cadascuna de les següents empreses amb la premsa?

Fins a quin punt és favorable la seva opinió o impressió global de cada empresa?

MOSTRA | EMPRESES SECTOR INFRAESTRUCTURES

* Per motius de confidencialitat, s’han omès els noms de les empreses.

42-43 CAT_ok.indd 50 12/4/10 12:20:39

els resultats financers, seguits cada cop més de prop i amb puntuacions molt pròximes, de la qualitat dels productes i serveis, i el tracte o el servei als clients.

Empresa de futurLa mostra també assenyala el grau de favora-bilitat dels mitjans cap a les empreses d’infra-estructures, que se situa a la meitat del ràn-quing, per sota de sectors com el turisme, les telecomunicacions o l’alimentació, però supe-rant els serveis financers, assegurances, banca, farmacèutiques, automoció, línies aèries o mitjans de comunicació. abertis destaca entre la seva competència sectorial, recollint la millor impressió global com a empresa entre els mitjans. És també de la que millor parlaria un periodista i la que millor es relaciona amb els mitjans. A més, comparteix lideratge en altres àmbits quan allò que es valora és l’èxit a mig i llarg termini (futur), l’estratègia corporativa potent i clara, les millors gestionades o les més reconegudes per la seva sensibilitat mediam-biental o responsabilitat social.

Opinió d’altres col·lectiusL’informe també revela informació substancial per desenvolupar una bona estratègia de comunicació amb els mitjans, quan detalla la informació més demandada pels periodistes que, en el cas d’abertis, és l’estratègia corpo-rativa, tant a Espanya com en cadascun dels mercats internacionals en què opera, així com els principals indicadors d’activitat.

Els periodistes, i així ho constata la darrera onada del KAR 2009, segueixen preferint el tracte directe amb els directius de les com-panyies com a principal font d’informació, seguida dels comunicats, les converses tele-fòniques i les trobades informatives. No obstant això, l’anàlisi d’IPSOS és molt més global, ja que des del 2007, el seu Estudi KAR (realitzat dos cops l’any) pren el pols de la situació econòmica i mesura la Reputa-ció Corporativa de les principals empreses del país (cotitzades i empreses de grans dimen-sions no cotitzades). El seu informe compta amb la participació de periodistes especialit-zats en economia i empreses de mitjans de comunicació de tots els sectors, als quals se sumen analistes, polítics, acadèmics i líders empresarials.

Entre aquests altres col·lectius i compa-rant amb totes les empreses analitzades, la percepció i l’opinió sobre abertis va guanyant punts, però la seva presència en els diferents rànquings es dilueix davant d’empreses amb major posicionament entre el públic en gene-ral (Telefónica, Santander, BBVA, Coca Cola, Iberdrola, Repsol, Inditex, etcètera).

ENTREVISTA | JORGE DÍAZ-CARDIEL

“Client i producte cobren protagonisme”

Jorge Díaz-Cardiel, director corporatiu d’IPSOS.

Què conclou l’informe?Primer, l’absoluta necessitat de

mesurar els intangibles. Hem assistit,

fins fa poc, a la presa de decisions

en matèria de reputació i relació

amb grups d’interès, basades en

assessoraments i opinions sense

base de contrast, en contraposició

amb altres àmbits de gestió. Avui,

no obstant això, veiem la necessitat

de l’anàlisi i el mesurament

d’aquesta mena de variables de

la manera més objectiva possible

i al llarg del temps, per observar

tendències basant-se en una

evolució històrica i anticipar

comportaments, principalment en

un moment com l’actual, d’incertesa.

Quins valors demanen més els col·lectius enquestats?En matèria de Responsabilitat Social

Corporativa (RSC), l’informe ens

assenyala que aquesta no pot ser

una simple declaració d’intencions.

Demanen que sigui quelcom tangible

i mesurable, i que es materialitzi

en polítiques i programes concrets.

Un altre dels aspectes analitzats,

la reputació corporativa, ha perdut

molts punts i, en general, ara es

tradueix en èxit empresarial,

però amb matisos: si abans només

es considerava la rendibilitat

econòmica, ara cobren protagonisme

també el tracte a clients i la qualitat

del producte i servei. La conjuntura

que vivim ha determinat l’evolució

d’aquest concepte i també el que es

reclama a les empreses. Ara et diuen:

“Parlem de coses més relacionades

amb el terreny dels negocis i les

persones i no de grans estratègies

corporatives”. Finalment, un dels

aspectes més rellevants de l’informe

és analitzar com les empreses

conviuen amb els seus grups

d’interès i allò que es constata és

que quant millor et relacionis amb

ells, més oportunitats tens

d’obtenir i mantenir l’èxit.

Quines pràctiques valorenels mitjans? El seu paper és vital, perquè bona part

de la percepció del públic en general

està condicionada pels mitjans de

comunicació. I aquí la conclusió és

clara: prioritat per la transparència

informativa, l’accessibilitat a les fonts

(directius) i traslladar una estratègia

ben definida. La relació amb els

mitjans de comunicació ha d’estar

basada en termes de reciprocitat. En

general, les empreses ben valorades

pels mitjans de comunicació –és

el cas d’abertis- solen tenir també

bones relacions amb la resta dels

seus públics objectiu.

Quins sectors i models d’empreses són els més ben posicionats?En època de crisi, les preferències

van associades al concepte d’oci

i d’escapisme i, per això, en l’actualitat,

es prefereixen sectors com

l’hoteler, turisme, telecos, internet i

l’alimentació; davant de la banca

i les caixes, ara menys valorades.

Entre els models d’empreses

millor posicionades es troben

les companyies que, tot i les

seves dimensions, són percebudes

amb proximitat local, integrades

i implicades en la societat i amb

els seus clients. També es

valoren aspectes de responsabilitat

corporativa i relació amb grups

d’interès, així com les empreses

espanyoles de gran dimensió

amb èxit empresarial fora de les

nostres fronteres.


42-43 CAT_ok.indd 51 12/4/10 12:20:42

NO

TÍC

IES

El flux d’avions entre Sanford i la capi-tal d’Haití, Port-au-Prince, va augmentar a mesura que les accions d’ajuda van cobrar força. Es va treballar 24 hores al dia en una operació basada en les directrius que va facilitar l’exèrcit nord-americà, encara que es feia difícil parlar d’una planificació de les operacions a llarg termini.

Un dels majors reptes que es va pre-sentar va ser el d’acollir nens orfes que van anar arribant fins al 25 de gener i van haver

L’aeroport internacional d’Orlando Sanford, gestionat als Estats Units per abertis a través de tbi, va oferir la seva ajuda en operacions d’evacuació d’Haití i va facilitar el flux d’avions amb subministraments humanitaris

El passat mes de gener van arribar a l’aeroport d’Orlando Sanford cente-

nars d’evacuats en avions C-17. Van ser rescatats gairebé 10.000, en més de 120 vols. Molts d’ells van necessitar atenció mèdica, alguns patien problemes de mobi-litat i també van arribar nens i nenes que van perdre els seus pares durant el terratrè-mol. El DCF (Department of Children and Families de Florida) se’n va fer càrrec i els va traslladar a centres d’acollida.

El grup abertis col·labora amb la causa d’Haití

ABERTIS


El paper dels voluntaris va ser molt important a l’hora de rebre les persones necessitades d’ajuda.


44-45 CAT_ok.indd 50 12/4/10 12:22:16

els 15.000 evacuats que s’estima que van arribar a l’aeroport durant el mes de gener.

Les accions del Grup Des d’abertis s’estan portant a terme diver-ses accions a l’hora de contribuir en causes com les que està patint el país caribeny. abertis col·labora en accions humanitàries a través de Creu Roja des de fa 10 anys i, en el cas concret d’Haití, ha realitzat una apor-tació addicional com a col·laboració amb motiu de la catàstrofe.

En el cas d’Haití, abertis va donar suport al Magatzem d’Acció Humanitària i d’emergència d’Anoia, des d’on la Creu Roja va enviar material de primera necessitat als afectats per la catàstrofe.

També cal destacar el treball de comunicació interna a través del programa Voluntaris, que ha donat a conèixer als treballadors del Grup les diferents opcions de col·laboració amb ONG en casos com el de la catàstrofe d’Haití.

d’esperar llargues hores a l’aeroport mentre es completaven els tràmits d’adopció. Davant d’aquesta situació, es va improvisar un jardí d’infants a la Sala de Trànsit, on es va acomodar els petits abans que els seus pares adoptius poguessin portar-los a les seves noves llars.

Equips de suportEls voluntaris van jugar un rol molt impor-tant a l’hora de rebre les persones necessi-tades d’ajuda que van arribar des d’Haití. Creu Roja Americana les va atendre amb aliments, atenció mèdica bàsica i suport psicològic, alhora que va col·laborar en diversos aspectes de l’organització de les operacions.

Es calcula que l’aeroport d’Orlando Sanford va rebre el 43% de les evacuacions procedents d’Haití des que van comen-çar les operacions d’auxili i, tot i que l’activitat va patir un recés, els equips sanitaris van seguir presents. Així mateix, es van formar equips de suport per rebre

EvacuacionsEs calcula que l’aeroport d’Orlando Sanford va intervenir en el 43% del total d’evacuacions procedents d’Haití.

Gairebé 10.000 persones van ser evacuades en més de 120 vols.

L’aeroport va estar format per equips de suport per rebre més de 15.000 nous evacuats.


Linkabertis airports www.abertisairports.com

44-45 CAT_ok.indd 51 12/4/10 12:22:31

El conveni estableix que acesa aportarà els 100 milions d’euros de l’obra i preveu que el retorn arribarà dels ingressos derivats del trànsit addicional.

NO

TÍC

IES

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i el

president d’abertis i d’acesa, Salvador Ale-many, van firmar el passat 29 de gener un conveni per desenvolupar un conjunt d’ac-tuacions de millora de les comunicacions viàries al Maresme i la Selva. Així, el docu-ment preveu la construcció d’una nova connexió des de l’autopista C-32 entre els termes de Blanes i Lloret de Mar, la conne-xió futura amb l’autovia A-2 (Tordera-Maçanet de la Selva), i l’execució de millo-res en l’autopista actual.

Aquest acord permet donar continuï-tat a l’obra, actualment en execució, de prolongació de l’autopista entre Palafolls i

Tordera, facilitar una connexió directa amb la A-2 i potenciar les comunicacions a la Costa Brava sud.

Al mateix temps, preveu la millora i modernització de la C-32 al seu pas pel Maresme. En conjunt, les obres en marxa i les actuacions previstes suposaran una inver-sió d’uns 100 milions d’euros.

Inversió de 100 milions d’eurosEn aquest sentit, la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques i acesa han acordat que els 100 milions d’euros de l’obra els aportarà acesa, i es preveu que el retorn arribarà dels ingressos derivats del trànsit addicional. Al final de la concessió, es

acesa invertirà 100 milions en millores al Maresme i la Selva

AUTOPISTES

L’acord amb la Generalitat preveu la construcció d’una connexió des de la C-32 entre Blanes i Lloret de Mar i de l’enllaç amb la futura autovia A-2TEXT abertis | FOTOS Josep Loaso


46-47 CAT_ok.indd 50 12/4/10 12:23:50

ActuacionsFinalitzar i posar en servei les obres que estan actualment en marxa de prolongació de l’autopista entre Palafolls i Tordera.

La construcció d’un nou ramal de connexió de l’autopista des del terme de Blanes, a continuació de la futura connexió amb l’A-2, a Lloret de Mar. La Generalitat està redactant el projecte de traçat d’un ramal que es planteja com una via d’un carril per sentit, d’uns 7 km de longitud. A més de donar continuïtat a la C-32 cap a la Costa Brava, servirà com a variant o alternativa a la carretera GI-682 i, d’aquesta manera, afavorir la seguretat i la fluïdesa del trànsit en aquest àmbit.

L’execució de treballs de modernització en els enllaços i barreres actuals i altres millores a l’autopista, que s’aniran definint de forma conjunta fins al 2012.

verificarà si s’ha complert aquesta previsió i, en el seu cas, es restauraria l’equilibri concessional en la forma que en aquell moment es considerés més adequada.

Ampliació de la C-32Les obres de prolongació de la C-32, que es van iniciar fa gairebé un any, estan actualment en fase avançada d’execució. Aquests treballs consisteixen en la construcció de 4,4 km nous d’autopista, des del final actual de la C-32 a Palafolls fins a l’enllaç amb la carretera de Blanes (GI-600), en el terme de Tordera. Es preveu que aquesta obra, que compta amb un

pressupost global de 46,6 milions d’euros, finalitzi el proper juny. Actualment, s’ha completat el 70% dels treballs previstos. En el tram més proper a Palafolls, la formació de la calçada està força avançada, mentre que en el més pròxim a Tordera està en fase de moviments de terres.

Entre les estructures que s’estan executant, cal remarcar el viaducte –format per dos ponts paral·lels– que travessa el riu Tordera i la línia del ferrocarril, de 940 m de longitud. D’aquest viaducte, s’han col·locat les bigues en pràcticament tota l’estructura i s’ha iniciat el formigonat dels taulers.


Linksabertis autopisteswww.autopistas.com

Conselleria de Política Territorial i Obres Públiqueswww.gencat.cat/ptop

46-47 CAT_ok.indd 51 12/4/10 12:24:45

NO

TÍC

IES

L’execució del projecte inclou movi-ments de terra, drenatge longitudinal i trans-versal, afirmat (excepte capa de rodament), murs, ampliació de passos inferiors i de via-ductes, senyalització, abalisaments i defen-ses, desviaments provisionals, reposició de serveis afectats, obres complementàries, ordenació ecològica, estètica i paisatgística, etcètera. Així mateix, destaquen per la seva complexitat les actuacions en els tres via-

El passat mes de desembre, la concessionària rebia el vistiplau al

projecte de construcció d’un tercer carril per calçada en el tram San Rafael-Villacastín (20 km) de l’autopista AP-6. Les obres d’ampliació –que representen una inversió total de 83 milions d’euros– podrien ini-ciar-se aquesta primavera i concloure a l’en-trada del 2012, després d’uns 30 mesos de treball.

Via lliure a noves obres d’ampliació a l’AP-6 a Segòvia

AUTOPISTES

iberpistas portarà a terme en els propers mesos una nova obra d’envergadura, que permetrà incrementar la capacitat d’aquesta via cap al 2012, millorant la fluïdesa i la seguretat dels seus clients

TEXT I FOTOS iberpistas

Les obres inclouen mesures que reforçaran la visibilitat i que permetran redirigir el trànsit en cas d’emergència.


48-49 CAT_ok.indd 50 12/4/10 12:26:39

peninsular). Aquestes obres d’ampliació de l’autopista AP-6 se sumen a les que la concessionària ha realitzat en els darrers anys amb l’objectiu de donar resposta a una demanda creixent del trànsit, millorar la comoditat en la circulació i implantar els màxims nivells de seguretat en la infra-estructura.

En aquest sentit, iberpistas ha emprès les obres de construcció del tercer túnel de Guadarrama (sentit Madrid), així com la remodelació del Túnel I (reversible depenent de les necessitats de trànsit). La seva darrera actuació de remodelació i de millora va per-metre obrir al trànsit el Túnel II de Guadar-rama (sentit la Corunya), dotant-lo dels més moderns sistemes de seguretat, il·luminació, extinció d’incendis, ventilació, equips de control, etcètera.

Amb aquestes actuacions, l’autopista AP-6 es converteix en la primera infraestruc-tura viària d’Espanya dotada d’un sistema de tres túnels amb un de reversible.

ductes existents en el tram: Arenales (365 m), Sotillo (220 m) i Lavadero (150 m). El pro-jecte contempla l’ampliació de l’amplada dels nous taulers a 19 m, superant la con-siderada normal per a aquesta mena d’es-tructures. Aquesta mesura, a més de refor-çar la visibilitat, permetrà en cas d’emergèn-cia desviar el trànsit per un dels viaductes.

“La complexitat de les obres ens obligarà a iniciar els tres viaductes en totes dues cal-çades de forma simultània, i a treballar en el tronc de l’autopista en tres trams d’apro-ximadament 4 km de longitud de mitjana per sentit”, explica Rafael Pérez Arenas, director d’Enginyeria d’Obra Civil d’abertis autopistes Espanya. Aquests trams, a més, no són consecutius, sinó capiculats.

Més i millor capacitat de la viaL’increment de la capacitat de l’AP-6 permetrà alleujar el flux de vehicles que es desplacen des de Madrid cap al corredor del nord-oest (Galícia i la resta del nord

Un projectecomplex Inversió: 83 milions d’euros.

Terminis: inici a la primavera del 2010 i finalització el 2012. En total, 30 mesos de treballs.

Obres: construcció d’un tercer carril de 20 km per calçada entre San Rafael-Villacastín. El projecte afecta tres viaductes: Arenales (365 m), Sotillo (220 m) i Lavadero (150 m).


Linkiberpistaswww.iberpistas.es

48-49 CAT_ok.indd 51 12/4/10 12:27:12

El mes de febrer passat es van iniciar les obres de construcció del tercer

carril de l’AP-7 entre Vilademuls i la Jonquera, que corresponen al projecte d’ampliació de l’autopista entre la Jonquera (Girona) i Vila-Seca/Salou (Tarragona). Al mes de novembre, acesa va adjudicar el tram Vilademuls-Figueres Sud a l’empresa Corsan-Corviam, i el tram Figueres Sud-La Jonquera a Dragados, amb un termini d’execució de 24 i 23 mesos respectivament. Amb això, està previst que les obres finalitzin el tercer trimestre del 2011.

Les obres s’executaran de forma se-qüencial i per trams, fet que permetrà que l’ampliació sigui progressiva i sostingu-da durant tot el període. En tot moment romandran operatius dos carrils per sentit –inclosos els trams en obres–, fet que, afegit a la posada en marxa progressiva de l’am-pliació, minimitzarà els efectes sobre la fluïdesa del trànsit.

La licitació per contractar aquests tre-balls es va publicar el 29 de juliol al DOUE (Diari Oficial de la Unió Europea), i el 3 d’agost al BOE (Butlletí Oficial de l’Estat). La licitació es va endegar després de l’apro-vació, per part de la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Foment, del projecte de construcció d’aquests dos trams entre Vilademuls i Figueres Sud, de 17,3 km, i entre Figueres Sud i la Jonquera, de

22,3 km, amb un cost estimat de 45,3 i 51,5 milions d’euros, respectivament.

Pel que fa a les obres de construcció del tercer carril que s’estan portant a ter-me actualment entre Maçanet i Fornells, s’han conclòs 12,5 km dels 37 totals. El mes de desembre passat va finalitzar la construc-ció de tots els ponts i estructures dels via-ductes d’aquest tram. La finalització de les obres del mateix està prevista per al proper mes de juliol.

Quatre carrils a Girona El projecte d’ampliació de l’AP-7 en la demarcació de Girona es completa amb l’ampliació a quatre carrils en el tram Fornells-Vilademuls (Circumval·lació de Girona) amb tres enllaços nous que s’afegiran als actuals de Girona Sud i Girona Nord. Aquestes obres es van licitar el passat mes de novembre i el seu inici està previst per a la primera meitat d’aquest any.

La inversió prevista per al conjunt d’ac-tuacions de l’AP-7 suposa un desemborsa-ment per part d’acesa de gairebé 500 mili-ons d’euros, dels quals 350 milions corres-ponen al projecte de l’AP-7 a les comarques de Girona. Aquesta inversió no suposarà cap increment de la tarifa per a l’usuari ni tampoc l’extensió dels terminis de la concessió i representa la millora substancial del corredor estratègic del Mediterrani.

En marxa les obres del tercer carril entre Vilademuls i la Jonquera

Les obres s’executaran de forma seqüencial i per trams amb l’objectiu de minimitzar els efectes sobre la fluïdesa del trànsit.

AUTOPISTES

Al juliol finalitzarà l’ampliació en el tram entre Maçanet i Fornells

NO

TÍC

IES


50-51 CAT_ok.indd 50 12/4/10 12:28:16

aumar, companyia del grup abertis, s’ha proposat com a objectiu millorar

la qualitat de les seves instal·lacions. Per a això, ha portat a terme principalment dues línies de treball. La primera d’elles s’ha cen-trat en el condicionament de les zones d’em-magatzematge de residus modificant les condicions de la solera, teulada, contenidors, etcètera. Aquestes actuacions es van plan-tejar amb un triple objectiu.

D’una banda, homogeneïtzar-ne el sistema d’apilament a les diferents àrees de manteniment i reduir-ne l’impacte visual. En segon lloc, sol·licitar a l’Administració l’ampliació dels terminis d’emmagatze-matge de residus perillosos a un any, amb la conseqüent reducció de les despeses asso-ciades a la seva tramitació. I finalment, en general, millorar l’eficiència en el tractament dels residus.

Per a la consecució d’aquestes millores, el personal de manteniment es va esforçar en la reutilització de materials provinents d’antigues estructures metàl·liques, restes

aumar millora les seves instal·lacionsAUTOPISTES

Un dels objectius de qualitat i medi ambient d’aumar és la millora en la gestió dels residus derivats de l’activitat de la companyia

de marquesines, etcètera, que es van desti-nar a la construcció de la teulada, així com tubs de formigó o restes d’unes antigues sèquies que es van convertir en uns magní-fics portatestos.

A dia d’avui, l’Administració ha re-solt positivament la sol·licitud d’ampliació de termini en dues de les àrees de manteni-ment, quedant les altres tres en procés de resolució.

Acords de col·laboració La segona línia de treball es va basar en la recerca d’alternatives per al tractament de residus, amb vista a ser més eficients en el seu tractament. Per a això, aumar s’ha posat en contacte amb diferents Sistemes Integrats de Gestió de Residus (Ambilamp, Eco-RAEEs, SIGNUS), i ha establert acords de col-laboració amb ONG locals, per a la retirada de RAEE (Residus d’Aparells Elèctrics i Elec-trònics) i altres productes que puguin ser reutilitzats (pantalles d’ordinador, CPU, etcètera).


Linkaumar www.aumar.es

L’actuació es va portar a terme tenint en compte la reutilització de materials provinents d’antigues estructures.

El condicionament de teulades i contenidors de les zones

d’emmagatzematge de residus ha estat prioritari.

50-51 CAT_ok.indd 51 12/4/10 12:28:35

El passat 26 de novembre va tenir lloc l’acte d’inauguració oficial d’abertis

logisticspark santiago, el parc logístic que abertis logística desenvolupa a Santiago de Xile. L’acte va comptar amb la presència d’autoritats públiques, així com de directius d’abertis Xile i d’altres empreses del país.

abertis logisticspark santiago serà el primer parc logístic integral que es desenvo-lupa a la regió metropolitana. Es preveu que els primers 20.000 m2 de naus estiguin dis-ponibles en el primer semestre del 2010. El parc generarà més de 5.000 llocs de treball directes i 10.000 indirectes.

El parc logístic s’ubica a la comuna de Pudahuel, en una superfície de 63,3 hectàrees de terreny, on es construiran 335.000 m2 de naus logístiques i més de 15.000 m2 de ser-veis, oficines, restaurants i zones d’estacio-nament i descans.

abertis logisticspark santiago avança a bon ritme

La zona de la comuna de Pudahuel allotjarà 335.000 m2

de naus logístiques i més de 15.000 m2 d’oficines i serveis.

LOGÍSTICA

El primer parc logístic integral de la regió metropolitana de lacapital xilena ocuparà una superfície de 63,3 hectàrees i tindrà disponibles els primers 20.000 m2 de naus en el primer semestre d’aquest any

NO

TÍC

IES

Manel Martínez, director general d’abertis logísticaXile, durant la inauguració.


Linkabertis logisticsparksantiagowww.abertis.cl

52-53 CAT_ok.indd 50 12/4/10 12:39:34

El sistema de gestió ambiental d’abertis logística obté la certificació ISO 14001

LOGÍSTICA

minimitzant l’impacte sobre el paisatge, potenciant l’ús d’energies renovables i con-tribuint al desenvolupament sostenible.

Compromís mediambientalEn el marc de la seva política de qualitat, la companyia es compromet a disminuir l’im-pacte ambiental de les seves activitats e instal·lacions, a través de l’optimització dels consums d’aigua, energia i altres recursos naturals, portant a terme una adequada gestió dels residus i implicant els seus pro-veïdors i clients per a crear un entorn amb els majors nivells de qualitat, seguretat i protecció del medi ambient.

abertis logística ha obtingut la cer-tificació ISO 14001:2004 pel seu

Sistema de Gestió Ambiental aplicat a l’ac-tivitat de promoció i de gestió d’infraestruc-tures logístiques, incloent totes les activitats pròpies de la companyia.

Així mateix, els parcs logístics abertis logisticspark penedès i la Zona d’Equipa-ments CIM Vallès (tots dos gestionats ínte-grament per abertis logística) també han obtingut les certificacions ISO 14001 i 9001 pels seus sistemes de gestió ambiental i de qualitat, respectivament.

abertis logística està implicada en la protecció i la conservació del medi ambient,

El parc logístic abertislogisticspark penedèstambé ha obtingut les certificacions ISO 14001 i 9001.

En benefici del negoci i l’entorn Acceptada internacionalment, la UNE-EN ISO 14001 és una norma concebuda per gestionar l’equilibri entre les necessitats de rendibilitat de les empreses i la reducció de l’impacte mediambiental de les seves activitats.

Ofereix a les organitzacions la possibilitat de sistematitzar els aspectes ambientals que es generen a cadascuna de les activitats que desenvolupen, a més de promoure la protecció ambiental i la prevenció de la contaminació, des d’un punt de vista d’equilibri amb els aspectes socioeconòmics.

La seva aplicació permet optimitzar la gestió de recursos i residus, a més de reduir els impactes ambientals negatius derivats de la seva activitat o aquells riscos associats a situacions accidentals.

La qualificació respon a la política de qualitat de la companyia, orientada a la disminució de l’impacte ambiental de les seves activitats i instal·lacions


Linksabertis logísticawww.abertislogistica.com

aenorwww.aenor.es

52-53 CAT_ok.indd 51 12/4/10 12:40:19

abertis logística ha firmat un acord amb MRW per al lloguer de tres

mòduls d’una nau, amb una superfície to-tal de 7.750 m2, a abertis logisticspark coslada. Des d’aquest emplaçament, la Divi-sió de Logística Avançada de MRW portarà a terme activitats logístiques per a alguns dels seus clients més importants de serveis de comerç electrònic (e-commerce).

NO

TÍC

IES


La superfície llogada es troba situada a la segona fase del parc logístic, que està en funcionament des de principis del 2009. La nau inclou tres mòduls, amb una superfície logística de 7.312 m2 i uns altres 438 m2 d’ofi-cines. El lloguer de la nau per part d’aquesta empresa espanyola de paqueteria s’emmarca dins de l’aposta que la marca està fent al mercat de comerç electrònic. Recentment,

MRW s’instal·la en la segona fase d’abertis logisticspark coslada

LOGÍSTICA

L’empresa de paqueteria ha llogat tres mòduls al parc madrileny gestionat per abertis logística, des d’on portarà a terme l’activitat logística de la seva divisió de comerç electrònicTEXT I FOTOS abertis

54-55 CAT_ok.indd 50 12/4/10 12:42:10

MRW ha desenvolupat un nou servei exclu-siu per a la venda on-line: el servei MRW e-Commerce, dissenyat tant per a empreses que ja compten amb una botiga a internet com per a aquelles que necessiten un partnerde primer nivell com MRW per posar-la en marxa. Dins d’aquesta nova àrea de negoci, el Grup MRW espera liderar en dos anys un mercat que mou més de 15 milions d’envi-aments anuals.

Remodelació i modernitzacióA començaments del 2009, abertis logística va posar en marxa l’ampliació de les ins-tal·lacions d’abertis logisticspark coslada. El projecte va suposar la remodelació integral i la modernització de la segona fase del parc logístic, que ocupa una superfície total de 10,7 hectàrees. La zona definitivament ampliada i remodelada ocupa una superfície total de 38.000 m2, i consta de 4 noves naus, dividides en 12 mòduls comercials.

Exterior i interior d’unes naus d’abertis logisticspark coslada.

Cadascun d’aquests mòduls disposa de 2.400 m2 destinats a naus i 140 m2 més preparats per a la instal·lació d’oficines. Així mateix, aquests mòduls estan dotats de dues rampes d’accés per a vehicles mitjans i quatre portes grans. La primera fase d’abertis logisticspark coslada, de 24.500 m2 de superfície construïda de magatzems i d’oficines, es va posar en marxa el 2005 i es troba plenament consolidada. Entre els seus clients compta amb institucions públiques, com l’Ajuntament de Madrid i la Tresoreria General de la Seguretat Social, així com amb empreses privades, entre elles, Distribució de Premsa per Rutes SL i Domen SA.


Linksabertis logísticawww.abertislogistica.com

MRWwww.mrw.es

Superfície logísticaLa nau llogada a MRW inclou tres mòduls amb una superfície de 7.312 m2 i uns altres 438 m2 d’oficines.

El parc madrileny ocupa una superfície total de 10,7 hectàrees. La zona ampliada és de 38.000 m2.

54-55 CAT_ok.indd 51 12/4/10 12:42:47

L’aeroport de Belfast International, a Irlanda del Nord, va culminar el mes

de desembre passat la segona fase de remo-delació de la seva terminal, gràcies a la qual la instal·lació ha ampliat la seva capacitat de passatgers. La renovació de l’edifici ha com-portat l’ampliació de les seves instal·lacions i la modernització de la façana exterior.

Previsió de futurConegut com el Link de l’aeroport, la nova terminal disposa d’una façana envidriada, de 9 m d’altura i amb unes dimensions capaces d’acollir al seu interior un partit de futbol sala. Després d’aquesta obra, l’aeroport interna-cional de Belfast tindrà la capacitat per aten-dre tot el trànsit aeri de passatgers de la regió en les properes dècades.

NO

TÍC

IES


Belfast International culmina la seva nova terminal

AEROPORTS

L’aeroport gestionat per tbi modernitza les seves instal·lacions per ampliar la seva capacitat

LinkBelfast Airportwww.belfastairport.com

La terminal de Belfast

International ha renovat i ampliat

les seves instal·lacions.

En l’actualitat, l’aeroport té un volum anual de 5 milions de passatgers, encara que s’estima que el 2030 passaran per les seves instal·lacions gairebé 12 milions de viatgers. Els negocis, l’oci i els vincles històrics i cultu-rals amb el Regne Unit, juntament amb la irrupció de les línies aèries de baix cost, han aportat creixement a l’aeroport durant l’última dècada.

56-57 CAT_ok.indd 50 12/4/10 12:44:39


L’aeroport britànic de Cardiff també ha presentat un pla per renovar i

ampliar el seu terminal, amb la finalitat d’aug-mentar l’oferta comercial i de dotar Gal·les d’una infraestructura més moderna. Aquest projecte, que forma part d’un programa més ampli de millora de l’aeroport, podria comen-çar a desenvolupar-se a partir de finals d’aquest any.

Les reformes previstes inclouen l’ampli-ació de la part frontal de la terminal, amb la creació d’un gran hall que connecti les ter-minals de sortides i d’arribades, actualment separades. Aquest espai permetrà també l’augment de l’oferta comercial i de restau-ració de la terminal.

Aquest pla de redisseny de la terminal se suma a les millores que s’han portat a terme a l’aeroport durant el 2009. L’any pas-

Cardiff, un aeroport en plena fase d’expansió

AEROPORTS

Cardiff planeja renovar la seva terminal, mentre augmenta el nombre de rutes

sat es va renovar l’àrea est de l’aeroport (portes d’embarcament 3-10).

Així mateix, l’aeroport de Cardiff està instal·lant una nova torre de radar per al control del trànsit aeri. Aquest nou equip, dotat de tecnologia d’avantguarda, s’està posant a punt de manera que compleixi total-ment amb els requisits de l’Autoritat d’Avi-ació Civil.

Noves rutesDes de desembre, la companyia aèria KLM connecta Gal·les amb Bali, gràcies a la posada en marxa de nous vols des de Cardiff fins a l’aeroport Denpasar Ngura Rai, a Bali, via l’aeroport d’Amsterdam-Schiphol.

Així mateix, a partir de març, Aer Lingus Regional operarà des de Cardiff a Dublín amb connexions als Estats Units, incloent Nova York, Boston, Chicago i Orlando. L’aerolínia (nascuda després del recent acord d’Aer Aran amb Aer Lingus) també volarà diàriament a Cork. Amb vista a la temporada d’estiu, Thomas Cook UK & Ireland ha anunciat que obrirà dues noves rutes a Màlaga-Costa del Sol i Monastir (Túnez) de maig a octubre. Aquesta operadora ja vola des de Cardiff a Espanya, Turquia, Portugal, Creta, Xipre, Malta, Grècia i Egipte.

Vista de les instal·lacions

actuals de l’aeroport.

LinkCardiff Airportwww.tbicardiffairport.com

56-57 CAT_ok.indd 51 12/4/10 12:45:16

saba segueix creixent a Itàlia i Xile

El mes de desembre passat, saba Itàlia va inaugurar un nou estaciona-

ment a la ciutat de Gènova, amb una capaci-tat de 201 places. El nou nucli, situat a Via Canevari, contribuirà al desenvolupament i la millora d’una zona de la ciutat amb un passat industrial i que ara està experimentant un refloriment urbanístic.

Amb l’obertura d’aquest aparcament, saba Itàlia conclou una fase d’un projecte més ampli, que abraça també la construcció d’un altre aparcament a Gènova per donar servei a l’Hospital de San Martino de la ciutat, on saba ja estava present a través de la ges-tió de l’aparcament de l’Istituto Gaslini, amb 800 places de cotxe i 175 de moto. saba és líder del sector a Itàlia, on gestiona gairebé 30.000 places d’aparcament.

A més de les 201 places d’aparcament, el nucli de Via Canevari també inclou una àrea comercial de més de 425 m2 destinada a donar servei al barri. Així mateix, a la superfície del pàrquing, s’ha habilitat un centre esportiu, dotat de pistes de tennis i futbol sala, i una àrea verda amb zona de jocs infantils.

Expansió a Xile Per la seva banda, Saba Estacionamentos de Chile ha iniciat l’explotació d’un aparcament situat a la Plaza Tribunales de Justicia de la ciutat de Concepción, a Xile. El nou nucli d’estacionament compta amb 415 places distribuïdes en gairebé 10.600 m2 de super-fície construïda.

El projecte també inclou una nova pro-posta de paisatgisme i arborització de la plaça, on s’ha construït una font d’aigua i un amfi-teatre d’ús artístic i cultural. El conjunt suposa la remodelació d’una superfície total de més de 14.000 m2.

L’aparcament s’ha dotat amb els darrers avenços tecnològics, com un sistema de con-trol, circuit tancat de televisió i senyalització. Tot plegat amb l’objectiu d’oferir un servei de qualitat als seus clients, basat en la política de saba de prioritzar la innovació, l’aplicació de noves tecnologies i la concepció de l’apar-cament com un element fonamental per a la mobilitat.

A més, la posada en marxa d’aquest estacionament contribueix a descongestio-

nar una zona de la ciutat que registra elevats nivells de trànsit, contribuint a millorar la qualitat de vida dels ciutadans gràcies a una major comoditat i seguretat.

Després d’aquesta inauguració, sabapassa a gestionar un total de 15 aparcaments a Xile, amb una capacitat conjunta de gairebé 9.000 places i més de 3,5 milions de clients a les ciutats de Santiago, Concepción i Val-paraíso.

El nou aparcament a la Via Canevari de Gènova, Itàlia, té una capacitat per a 201 places.

APARCAMENTS

La companyia d’aparcaments del grup abertis manté el seu lideratge en els dos mercats, amb la posada en marxa de dos nous nuclis a Gènova i Concepción, que sumen 616 places al seu portafolis internacional

NO

TÍC

IES


58-59 CAT_ok.indd 50 12/4/10 12:47:07

L’aparcament de Vilafranca del Penedès duplica la seva capacitat


saba, referent en els aparcaments dels aeroports espanyols

saba s’ha consolidat en els darrers mesos com un dels operadors de refe-

rència en la gestió dels aparcaments d’aero-ports espanyols. Recentment, Aena, l’ens de gestió dels aeroports espanyols, ha adjudicat a la filial d’aparcaments d’abertis la gestió dels aparcaments dels aeroports de Tenerife Sud, Almeria i Pamplona.

saba ja gestiona els estacionaments dels aeroports de Barcelona-El Prat, Girona i Reus.

En total, la companyia suma un total de gairebé 40.000 places gestionades en aeroports espa-nyols. Fora d’Espanya, el portafolis de sabatambé compta amb l’aparcament de l’aeroport de Bríndisi (Itàlia), amb 488 places.

L’aeroport de Tenerife Sud és el setè aero-port d’Espanya en volum de viatgers, amb 8,5 milions de passatgers anuals el 2008. L’apar-cament està compost d’11 zones amb un total de 2.460 places.

Contractes de tres anysL’aparcament de l’aeroport d’Almeria disposa de 830 places (de les quals, 680 són de rota-ció), mentre que el de Pamplona en té 502 places.

Els contractes de gestió de les tres darre-res adjudicacions tenen una durada de tres anys, prorrogables en dos anys més.

APARCAMENTS

Linkssabawww.saba.es

saba ha portat a terme unes obres d’ampliació en què ha invertit 6 mili-

ons d’euros, que han consistit en la construc-ció d’un aparcament de dues plantes en el subsòl de la rambla de Sant Francesc, connectat per un túnel amb el pàrquing de la plaça.

L’alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, i el director general de saba, Josep Canós, van inaugurar al desembre l’ampliació

APARCAMENTS

de l’aparcament subterrani que gestiona la companyia a la plaça del Penedès.

Les obres, que es van iniciar el març del 2008, han consistit en l’ampliació de l’apar-cament en 295 noves places, repartides en dues plantes subterrànies i ubicades en el subsòl de la rambla de Sant Francesc.

Així mateix, s’ha construït un túnel dos nivells sota l’avinguda de Tarragona que connecta les dues zones de l’aparcament.

L’estacionament disposa dels darrers avenços tecnològics, amb l’objectiu d’oferir un servei de qualitat als seus clients, basat en la política de saba de prioritzar la innova-ció i l’aplicació de les noves tecnologies en els aparcaments que gestiona.

Més presència a la ciutat L’ampliació de l’aparcament de plaça del Penedès consolida la presència de saba a la ciutat com a operador de referència en el sector de l’aparcament.

La companyia gestiona també el nucli de Cal Rondina, de 240 places, situat a l’en-creuament dels carrers Cid i Santa Clara; així com la zona blava, amb un total de 585 places d’estacionament en superfície. En total, saba gestiona més de 1.300 places a Vilafranca del Penedès.

Les instal·lacions disposen de 295 noves places.

Les obres han unit l’aparcament de la plaça amb un nou nucli a la Rambla de Sant Francesc

Aenawww.aena.es

58-59 CAT_ok.indd 51 12/4/10 12:47:30

NO

TÍC

IES


Van ser Creu Roja, l’Institut Guttmann, la Fundación Mambré, Telecos Sin Fronteras, l’Asociación Prevención de Accidentes de Tráfico P(A)T, la Fundación Marianao, l’associació FAREM, la Fundación Banco de Alimentos, la Fundación Formación y Trabajo, i l’Hospital Sant Joan de Déu.

També es va recollir roba usada per al projecte Roba Amiga, i aliments (arròs i llegums) per al Banc d’Aliments. Els treballa-dors van poder fer una aportació voluntària d’1 euro als Esmorzars solidaris als establi-ments del Parc Logístic de la Zona Franca. Aquestes donacions (un total de 637 euros) també es van destinar al Banc d’Aliments.

D’altra banda, gairebé 200 treballadors del Grup i familiars van participar en la Cami-nada solidària pel Parc de Collserola de Bar-celona per unir-se al projecte Apadrina un tractament, de l’Hospital Sant Joan de Déu. Amb l’aportació econòmica de 10 euros que la fundació abertis va realitzar per cada participant, es va assolir la xifra de 2.000 euros que serviran per portar a terme 100 tractaments hospitalaris a nens i nenes de Sierra Leone.

abertis va celebrar, els dies 1 i 2 de desembre, el Dia del Voluntariat,

avançant-se així al 5 de desembre –Dia Inter-nacional del Voluntariat– i emmarcant la iniciativa dins dels actes del desè aniversari de la fundació abertis. Aquesta celebració, a més, ha significat l’inici del Programa de Voluntariat Corporatiu Voluntaris, una ini-ciativa sorgida dels propis treballadors i que s’ha gestat amb el suport del Grup.

Presentacions d’organitzacions no gover-namentals (ONG), recollida d’aliments, roba i joguines, aportacions econòmiques i cami-nades solidàries van ser algunes de les acti-vitats del Dia del Voluntariat als edificis corporatius d’abertis a Barcelona i als centres de treball d’abertis telecom, aumar i iberpistas. La suma de les moltes petites voluntats va donar resultats com la recollida de 2.650 kg d’aliments i 1.680 kg de roba arreu d’ Espanya.

A BarcelonaUn total de 10 institucions i ONG van pre-sentar els seus projectes per sensibilitzar els treballadors del Grup i captar voluntaris.

Un gran Grup amb corFUNDACIÓ ABERTIS

abertis presenta el seu Programa de Voluntariat Corporatiu

Diverses institucions i ONG, entre elles Creu Roja, van presentar els seus projectes per sensibilitzar els treballadors del Grup i captar voluntaris.

TEXT Albert Rossell | FOTOS Miquel González

60-61 CAT_ok.indd 50 12/4/10 12:52:02


A abertis telecomVan participar en la recollida de roba usada els treballadors de les oficines de Barcelona i Madrid, a més dels centres d’Andalusia, Astúries, Balears, Canàries, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Extremadura, Galícia, Múrcia, País Basc, València i Saragossa. Totes aques-tes donacions van tenir com a destinació el projecte Roba Amiga.

A aumarA més de la recollida d’arròs, llegums i pasta per al Banc d’Aliments, també es va lliurar roba usada i camises noves per a Cáritas i Cottolengo. La campanya es va portar a terme a les oficines centrals de València i Sevilla, i als peatges troncals i centres de treball de les autopistes AP-7 i AP-4.

A iberpistasEl Dia del Voluntariat es va celebrar al centre d’Explotació de San Rafael. Hi van fer les seves presentacions les organitzacions Cáritas Segovia, Aida Books & More, A.JE.MA, Creu

Roja Segòvia i AMREF. A més, es van recaptar 591 euros en un partit de futbol solidari i es van comprar 150 agendes editades per la Fundació IUVE.

Així mateix, hi va haver recollida d’aliments i de joguines. Els aliments es van destinar a la campanya d’ajuda humanitària per als nens de Benín, impulsada per la parrò-quia d’El Espinar i Mensajeros de la Paz. Les 350 joguines recollides es van lliurar als nens necessitats de les parròquies de Segòvia, a l’associació AJEMA de Madrid i a les famílies necessitades del municipi d’El Espinar.

Compromís amb la societatEl Programa de Voluntariat Corporatiu suposa un pas més en el procés d’implicació d’abertisamb la comunitat i el teixit social, un com-promís que contempla el Pla Estratègic de Responsabilitat Social. Mitjançant aquesta iniciativa, la companyia facilita als treballa-dors un marc per poder desenvolupar activi-tats de voluntariat durant el seu temps lliure. En aquest sentit, el Grup ha posat a l’abast

del Comitè Central de Voluntariat eines com la intranet corporativa i els canals de comu-nicació interna de les diferents empreses del Grup. La intranet arriba a uns 3.000 treballa-dors i ha estat una de les vies utilitzades per enquestar els treballadors sobre el seu interès per col·laborar en projectes solidaris. Amb la resta de canals de comunicació de les unitats de negoci, es poden assolir els 5.888 treba-lladors del Grup a Espanya.

En el marc de Voluntaris, es crearan, a partir d’aquest any, diferents comitès locals de voluntariat, que avaluaran els projectes proposats pels treballadors. Aquelles propos-tes que siguin aprovades es comunicaran a la resta de voluntaris perquè puguin col·laborar. També està previst estendre el Dia del Voluntariat a les unitats de negoci dels diferents països.

Mitjançant el Programa de Voluntariat Corporatiu, abertis facilita als treballadors un marc per desenvolupar activitats de voluntariat en el seu temps lliure.

Linkfundació abertis www.fundacioabertis.org

60-61 CAT_ok.indd 51 12/4/10 12:52:36

Amb aquests estudis, es pot evidenciar que el lloc sempre ha estat vinculat a la vigi-lància de les vies de comunicació, de la gran via que va ser la Via Heraclia, després rebate-jada pels romans com a Via Augusta, i el traçat de la qual coincideix amb el de l’actual auto-pista AP-7. Tota aquesta informació queda

Avui sabem que la història del castell de Castellet no comença a l’Edat Mit-

jana, sinó que la primera fortalesa és d’època ibera o, el que és el mateix, té una edat d’aproximadament 2.500 anys, tal com indi-quen els estudis arqueològics realitzats. També s’ha confi rmat la seva ocupació romana.

Fragments de ceràmica trobats a Castellet juntament amb peces cedides per l’Ajuntamentde Cerdanyola del Vallès.

Castellet reescriu la seva història

FUNDACIÓ ABERTIS

En el seu desè aniversari, la fundació abertis renova el discurs museogràfi c del castell, el passat del qual es remunta 2.500 anys enrere, fi ns a temps dels ibersTEXT Albert Rossell | FOTOS Josep Loaso

NO

TÍC

IES

L’exposició s’ha renovat el 2009 com una de les grans actuacions de la fundació abertis en el seu desè aniversari.


62-65 CAT_ok.indd 50 12/4/10 12:56:49

Penedès, així com les fortaleses i les torres existents a aquests territoris.

Ja en l’espai museu, un audiovisual am-plia aquesta informació. El documental mos-tra la necessitat que tenien els romans de mantenir unes bones vies de comunicació per transportar béns, traslladar els exèrcits o disposar d’un sistema de correu eficaç. Tam-bé parla de la senyalització dels camins, dels castells de vigilància i de les mansions per al descans dels viatgers. Salvant les distàncies en el temps, vindrien a ser els primers ante-cedents de l’AP-7, dels punts quilòmetres i de les àrees de descans i de servei.

El museu exhibeix, a més, algunes tro-balles de la intervenció arqueològica realitzada el 2007 a Castellet. Els fragments de ceràmica trobats es complementen amb peces cedides per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès,

recollida en la nova exposició que hi ha a l’espai museu del castell de Castellet.

Un passeig per la història L’exposició s’ha renovat durant el 2009, com una de les actuacions de la fundació abertis en el seu desè aniversari. L’antic discurs museogràfic arrencava el 976, data en què apareix la primera documentació escrita relativa a Castellet de la que es té constància.

A la nova exposició, en entrar a l’Edifici de la Història del castell, els visitants poden veure l’itinerari que utilitzaven els romans per anar des de Gades (Cadis) a Roma, segons els vasos de Viccarello, i com canviava el nom de la via en els seus diferents trams. També es mostren els detalls de la Via Augusta al seu pas per Catalunya i per la comarca del

Horaris i reservesLes visites guiades se celebren els dissabtes i diumenges, de 10 a 14 hores. És recomanable realitzar la reserva llamando al telèfon 902 430 462. Les visites són gratuïtes.


62-65 CAT_ok.indd 51 12/4/10 12:58:50

que ajuden a entendre a quina mena de peces ceràmiques pertanyerien les restes trobades en el subsòl dels patis del castell.

L’exposició continua exhibint diferents maquetes que mostren l’evolució del castell medieval fins al segle XVI. Un segon docu-mental mostra les diferents reconstruccions experimentades pel castell en època medie-val i fins a arribar el 1999. Aquell any, abertisva comprar Castellet a l’Hospital de Nens de Barcelona i va portar a terme una profunda rehabilitació per convertir unes runes en la seu de la seva fundació.

Des de la posada en marxa del nou dis-curs museogràfic, a l’octubre, la visita dura uns 45 minuts. Les visites guiades se celebren els dissabtes i els diumenges, de 10 a 14 hores. Per a un millor aprofitament de l’estada, es fan grups d’unes 20 persones i és recoma-nable realitzar la reserva trucant al telèfon 902 430 462. Les visites són gratuïtes. Al web de la fundació abertis (www.fundacioaber-tis.org) es pot trobar un mapa per accedir a

NO

TÍC

IES Castellet. La fortalesa també obre les seves

portes durant el Mercat Medieval de Caste-llet i el dia del concert de Festa Major de la localitat. En total, 5.495 persones van visitar el castell el 2009, un 18% menys que l’any anterior a causa dels mesos que l’exposició va romandre tancada per a la seva renovació.

Espai obert a la societat civil L’Edifici del Coneixement del castell acull reunions corporatives i se cedeix a organit-zacions sense ànim de lucre perquè celebrin les seves reunions de treball, conferències, jornades i seminaris.

Algunes de les institucions que han pas-sat per Castellet al llarg del darrer any són la Fundación Amigos del Museo del Prado, la Fundación Francisco Godia, el Global Repor-ting Initiative, el Cercle d’Infraestructures, la Fundació CIDOB (Centro de Estudios Inter-nacionales de Barcelona) i el Centre d’Estudis Jordi Pujol.


L’exposició recorda que el castell sempre ha estat vinculat a la vigilància de les vies de comunicació.

62-65 CAT_ok.indd 52 12/4/10 12:59:10


El Parc de Collserola rep cada any més de dos milions de visites d’usuaris que

valoren, sobretot, la neteja, la senyalització i les àrees d’oci. Les motivacions dels visitants per a anar al parc són diverses: caminar i pas-sejar (44%), anar en bicicleta, fer jòguing o practicar un altre esport (27%), utilitzar les àrees d’oci (7%), gaudir de la natura (7%) i participar en les activitats guiades i forma-tives (3%), entre d’altres. Aquestes són algu-nes de les conclusions de la investigació Freqüentació i mobilitat dels usuaris del Parc de Collserola, encarregada a l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Bar-celona i presentada al febrer en una jornada científica al castell de Castellet. L’estudi ha rebut el suport de la fundació abertis gràcies al seu interès tant des del punt de vista de la mobilitat com del medi ambient i la biodi-versitat.

Collserola és un parc periurbà l’àrea del qual –més de 8.000 hectàrees– s’estén per 9 municipis amb un total d’1,9 milions d’habitants: Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Mont-

El Parc de Collserola rep més de dos milions de visites a l’any

FUNDACIÓ ABERTIS

La fundació abertis promou un estudi sobre la mobilitat i la freqüentació de l’usuari del parc, gràcies al seu interès mediambiental

Un 27% dels usuaris van al

Parc de Collserola a fer esport.

Les frases “Cal buscar l’equilibri entre biodiversitat i ús públic”. Núria Buenaventura, directora general de Medi Natural de la Generalitat.

“L’estudi és important per tenir dades per poder actuar”. Josep Perpinyà, vicepresident executiu del Parc de Collserola.

“La biodiversitat és el millor indicador de la salut mediambiental d’un territori”. Martí Boada, membre del Comitè Científic de la fundació abertis.

cada i Reixach, El Papiol, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. Barcelona aporta el 41% de les visites, i Sant Cugat i Cerdanyola, un 13% cadascun.

Danys als ecosistemes La majoria de visitants accedeix al parc en transport privat (43%), caminant (35%) i en bicicleta (11%). Només un 18% dels barce-lonins accedeix al parc en transport públic. En altres municipis, l’orografia permet que un

58% de les persones entri al parc caminant. Un cop allà, la immensa majoria dels usuaris fa un itinerari d’anada i tornada a peu entre dos punts del parc. Determinats punts supor-ten més de 35.000 desplaçaments anuals. La forta pressió humana que rep el parc està causant danys als seus ecosistemes i a algunes de les espècies que l’habiten. Precisament l’estudi ha de ser un document de treball per als gestors de Collserola que els ajudi en la seva presa de decisions.

TEXT Albert Rossell | FOTOS Parc de Collserola i Josep Loaso

La jornada va omplir la Sala Fòrum del castell de Castellet.

62-65 CAT_ok.indd 53 12/4/10 12:59:59

desplaçament horitzontal de la construcció. Nombrosos carreus, dovelles i capitells de pedra pateixen problemes d’envelliment i de degra-dació. El monestir també té problemes d’estanquitat de la coberta, especialment en el seu perímetre i en la zona d’evacuació de les aigües pluvials.

En el marc de la seva política de Respon-sabilitat Social Corporativa, abertis contribueix al foment i la difusió dels valors culturals, amb una atenció preferent al patrimoni històric. Com a exemple d’això, el Grup ha portat a terme la restauració del castell de Castellet, a Castellet i la Gornal, i la conservació del planter romà del Mèdol.

Com a part del seu compromís amb la preservació del patrimoni històric, el

grup abertis col·labora amb les obres de reha-bilitació de l’ala est i de l’ala sud del Monestir de Santa Maria de Vallbona. Habitat per mon-ges cistercencs des de fa 850 anys, aquest edifici declarat monument històric-artístic d’interès nacional està situat a Vallbona de les Monges (Lleida).

A causa del pas del temps, el clima i diver-ses obres, el conjunt del monestir s’ha anat deteriorant. L’edifici pateix problemes estruc-turals, derivats d’una progressiva deformació provocada per diverses causes. Així mateix, presenta esquerdes als arcs i murs a causa del

El deteriorament afecta principalment carreus, dovelles i capitells de pedra.

abertis col·labora en la restauració de l’històric claustre del Monestir de Vallbona

FUNDACIÓ ABERTIS

Monument històric-artístic d’interès nacional des del 1931, Santa Maria de Vallbona presenta un deteriorament derivat del pas del temps després de complir més de 850 anys d’antiguitat

NO

TÍC

IES


66-67 CAT_ok.indd 50 12/4/10 13:03:08


La fundació abertis, amb el mil·lenari de Montserrat

FUNDACIÓ ABERTIS

El passat 25 de novembre es va cele-brar una pregària amb motiu de la

finalització dels treballs de restauració de les vidrieres del cambril de la Verge, al Monestir de Montserrat. A la cerimònia van assistir, entre d’altres, Josep Maria Soler, abat del monestir; Sergi Loughney, director de la fundació abertis; i Tobías Martínez, director general d’abertis telecom.

La restauració s’ha dut a terme gràcies a la col·laboració de la fundació abertis amb Fundació Abadia de Montserrat 2025, entitat que treballa per a la celebració del mil·lenari del santuari.

Els treballs de restauració formen part dels preparatius de la celebració del mil·lenari del santuari de Montserrat.

66-67 CAT_ok.indd 51 12/4/10 13:04:56

El Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya (CECCP)

i el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) van organitzar el mes passat de gener un seminari sobre gestió ambiental del tràn-sit que va comptar amb la participació d’abertis autopistas, el CENIT i el Servei Català de Trànsit (SCT). La jornada va buscar mostrar els motius que porten les diferents parts implicades a aplicar criteris mediam-bientals a l’hora de determinar el sistema de gestió del trànsit.

Durant el seminari es van explicar les experiències i les aplicacions més significatives, es van debatre els avantatges i els inconveni-ents, i es va descriure la realitat del moment i les perspectives d’aplicació en el futur.

El seminari va analitzar l’aplicació de criteris mediambientals a l’hora de

determinar el sistema de gestió del trànsit.

Seminari sobre gestió ambiental del trànsit

ABERTIS AUTOPISTAS

BR

EU

S

L’exposició d’abertis autopistas va introduir la pròpia gestió de les autopistes com una gestió ambiental, on els recursos destinats a la vigilància, el control i la gestió de les incidències es posicionen com a factors clau per mantenir la fluïdesa del trànsit. Es va destacar la sensorització de la infraestruc-tura i els panells de missatgeria variable com a interfície amb l’usuari.

D’altra banda, i en relació amb els siste-mes de peatge, es va exposar el projecte de transformació del peatge obert a tancat i els programes de descompte associats als siste-mes de pagament OBE.


68-69 CAT_ok.indd 70 12/4/10 13:07:28

abertis va participar el passat mes de gener en una trobada organitzada per

la Dirección General de Tráfico (DGT), la Fun-dación Española para la Seguridad Vial (FESVIAL) i l’Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (INSHT), en què es va analitzar la problemàtica dels accidents laborals per acci-dent de trànsit i les claus per a la millora de la seva prevenció. EAn la jornada van participar 12 empreses, entre elles abertis autopistas, que va presentar experiències en seguretat viària dins del marc de la prevenció de riscos laborals, destacant el compromís pel benestar dels treballadors i la incorporació de la segure-tat viària en els seus plans de formació a través de cursos de conducció segura, mòduls de segu-retat viària, entre d’altres.

L’exposició Xarxa d’Infraestructures mostra els beneficis socials de la implantació d’una sèrie d’infraestructures previstes en un futur immediat.

Des del passat novembre, l’Agència de Patrocini i Mecenatge de la Gene-

ralitat de Catalunya organitza al Palau Robert de Barcelona l’exposició Xarxa d’Infraestruc-tures, en què el grup abertis té una repre-sentació important. Es tracta d’una mostra de tot allò que s’ha fet, s’està fent i es farà en matèria d’infraestructures.

Els continguts de l’exposició giren al voltant del benefici social que significarà la implantació, al nostre territori, d’una sèrie d’infraestructures previstes per a un futur immediat, a mig termini o en un horitzó més llunyà. L’audiovisual ha estat l’eina elegida per comunicar als visitants el discurs expo-sitiu que s’estructura sota la idea del transcurs d’un dia en la vida d’una ciutadana catalana que en certs moments es connectarà a les diferents xarxes infraestructurals.

La Guàrdia Civil de la ComunitatValen-ciana i aumar han firmat un Protocol

de Col·laboració que aconsegueix estrènyer encara més la cooperació de la companyia amb les Forces de Seguretat de l’Estat, i la finalitat essencial del qual és millorar la seguretat ciu-tadana a l’autopista AP-7 Tarragona-València-Alacant i, en particular, a les àrees de servei de Sagunto, La Safor, La Plana, Benicarló, La Ribera i La Marina. Aquest nou i innovador projecte, que possibilita a més la gestió eficaç de les darreres tecnologies, posa en relleu la voluntat de les dues parts de coordinar i d’unir esforços, per tal de millorar la salvaguarda dels usuaris de les autopistes.

En aquest sentit, aumar, igual que la resta de concessionàries d’autopistes del grup abertis, es troba implicada en el desenvolu-pament constant de mesures que comportin més seguretat a les autopistes.

‘La Seguretat Viària a l’Empresa. Bones Pràctiques’

ABERTIS AUTOPISTAS

Exposició al Palau Robert

ABERTIS

Millora de la seguretat a aumar

AUMAR


68-69 CAT_ok.indd 71 12/4/10 13:08:20

abertis se situa entre les 22 empre-ses espanyoles que han obtingut llocs

de podi en cada ús dels seus sectors en l’anu-ari sobre responsabilitat social elaborat per les consultores britàniques SAM i Pricewa-terhouseCoopers.

L’anuari, titulat La inversió sostenible: el paradigma per als inversors institucionals,aposta per la inversió que integri indicadors socials, mediambientals, inclou també les millors empreses per a cadascun dels 58 sectors productius analitzats.

En total, s’han estudiat les polítiques i les estratègies de responsabilitat social de 392 companyies, destacant en cadascun dels sectors medalles d’or, plata i bronze. De les empreses espanyoles, Abertis Infraestruc-turas, Gamesa, Iberdrola, Telefónica, Gas Natural, Repsol, Acciona, FCC i Agbar han obtingut la màxima qualifi cació. Dins de les

Portada de l’anuari que elaboren les consultores SAM i PricewaterhouseCoopers.

abertis, entre les 22 primeres empreses espanyoles de l’anuari de sostenibilitat

RSC

BR

EU

S

empreses del sector de transport industrial, Abertis Infraestructuras ha aconseguit l’or, sobre 25 empreses d’un total de 58. En total, les consultores van atorgar 97 distincions d’or, 84 de plata i 65 de bronze.

El passat 15 d’octubre es van celebrar a Barcelona els premis Amec, que

en aquesta edició van guardonar el grup abertis per haver contribuït a la projecció d’una imatge internacional positiva del nostre país. El secretari corporatiu d’abertis, Joan A. Margenat, va ser l’encarregat de recollir el premi.

Amec, amb seu central a Barcelona i oficines a Madrid i Xangai, és pionera en el foment de la internacionalització i la innovació de les empreses industrials, com a eines indispensables, en un món globalit-zat, per augmentar la seva competitivitat. Amb més de 200 activitats realitzades durant el passat 2009, un 60% d’elles a l’exterior, Amec recolza l’empresa a través dels seus serveis i defensa dels seus interessos davant els organismes empresarials i polítics competents.

El grup abertis, guardonat amb els premis Amec

PREMI EMPRESARIAL


El secretari corporatiu d’abertis, Joan A. Margenat, en el moment de recollir el premi Amec atorgat a la companyia.

70-71 CAT_ok.indd 70 12/4/10 13:10:19

INVESTOR’SBALANÇ BORSARI 74

Les accions d’abertis van tancar el darrer exercici amb un

31% a l’alça després de la millora dels dos últims mesos

Resultats 2009

abertis consolida el seu model de negoci

70-71 CAT_ok.indd 71 12/4/10 13:10:51

PREMIS ECONÒMICS

Els Premis CFA, organitzats per l’Institut CFA (Chartered Financial Analyst) amb el suport del diari El Economista i Criteria CaixaCorp, van analitzar en edicions anteriors les empreses Antena 3, Sol Meliá, Banco Santander i Telefónica.

INVESTOR’SLINK

com “un gran vaixell en un mar revolt”.Els guardonats amb el premi CFA van

assistir a la presentació dels resultats de la companyia, que van portar a terme el presi-dent d’abertis, Salvador Alemany, i el director general fi nancer, José Aljaro, i que es va cele-brar a la Borsa de Madrid el passat 25 de febrer. Els integrants de l’equip guanyador es van mostrar “molt impressionats pels resultats, en particular pel nivell de creixement de l’Ebitda el 2009”, tenint en compte la difícil conjuntura econòmica en el darrer exercici. En aquest sentit, Hylke Hertoghs, es va mani-festar “satisfet”, ja que els resultats van estar en línia amb les previsions que va utilitzar el seu equip. Va assenyalar també que “abertisha de continuar creixent en els propers anys, el mercat ho demana i la companyia ho pot assumir gràcies al seu alt nivell de generació de cash fl ow”.

Visió de futurEls premis CFA, que van ser creats fa un lus-tre, tenen com a objectiu descobrir els fu-turs analistes que s’encarregaran de recoma-nar als inversors oportunitats d’inversió en borsa, i els qui podrien en un futur encarre-garse de gestionar els grans patrimonis dels fons d’inversió.

El passat mes de febrer es va celebrar la V edició dels Premis CFA, organitzats

per CFA (Chartered Financial Analyst) i patro-cinats pel diari econòmic El Economista i Criteria CaixaCorp, i en què set equips van competir amb la realització d’una anàlisi borsària sobre abertis, companyia escollida en aquesta edició del concurs per ser objecte d’estudi.

Per segona vegada en la història del cer-tamen, el premi va recaure en un equip de la Universitat Carlos III de Madrid, conformat per quatre joves estudiants: Ruta Kmili-auskaite (Lituània), Hylke Hertoghs (Holanda), Rebecca Grabotin (Alemanya) i Martin Zim-mermann (Alemanya).

En una trobada amb link abertis, tots ells es van mostrar molt satisfets amb el premi aconseguit i van destacar les bones sensa-cions que els ha provocat l’estudi d’una com-panyia com abertis. “Es tracta d’una compa-nyia molt complexa –van assenyalar–, ja que compta amb diferents negocis i una diversi-fi cació geogràfi ca molt àmplia, fet que com-plica l’anàlisi”. Els membres de l’equip gua-nyador van coincidir en assenyalar que es tracta d’una empresa amb molts reptes de futur. En aquest sentit, un dels seus membres, Rebecca Grabotin, s’atrevia a defi nir abertis

abertis, objecte d’estudi als V Premis CFA d’anàlisi borsària

Concurs universitari

L’equip de la Universitat Carlos III de Madrid obté el primer premi i defensarà el seu estudi al concurs europeu que se celebrarà a Istanbul (Turquia)



72-73 CAT_ok.indd 74 12/4/10 13:14:36

INVERSIÓ DE FUTUR

Els premis CFA van néixer amb l’objectiu de descobrir futurs analistes i possibles gestors de fons d’inversió.

PROJECCIÓ MUNDIAL

L’equip guanyador competirà a la ronda europea, a Istanbul, i en el cas que venci, anirà al mundial, a Hong Kong.

En edicions anteriors, les empreses a analitzar van ser Antena 3, Sol Meliá, Banco Santander i Telefónica.

Propers reptesL’equip guanyador competirà també a nivell europeu a la ronda següent dels premis, que se celebraran a Istanbul (Turquia). Posterior-ment, si aconsegueix imposar-se en el concurs europeu, tindrà la possibilitat de viatjar a Hong Kong (Xina), on se celebrarà el certamen mun-dial. “Tindrem competidors molt forts a Istan-bul, però ens motiva sentir-nos orgullosos del treball que presentem, al marge de si guanyem o no”, comenta Rebecca Grabotin.

“Volem gaudir de l’experiència de ser allà, i si guanyem, millor”, puntualitza Ruta Kmiliauskaite. També apunta que “a Turquia serà més important la part de preguntes del jurat, que voldrà aprofundir en la companyia, ja que a diferència del jurat espanyol, aquest no la coneix. Allà es valorarà més la confiança que mostrem i la seguretat en les respostes a les preguntes”.

A l’espera de competir a Istanbul, els guanyadors es plantegen el seu futur com a analistes, encara que “no per sem-pre, sinó com una experiència temporal, ja que es tracta d’un treball molt dur”, afirmen.

— 1 —Foto de família dels set equips participants.— 2 —Ruta Kmiliauskaite, Rebecca Grabotin, Martin Zimmermann i Hylke Hertoghs, membres de l’equip guanyador, amb José Aljaro, director general Financer d’abertis (al centre).

1

ABERTIS HA DE CONTINUAR CREIXENT EN ELS PROPERS ANYS, EL MERCAT HO

DEMANA I LA COMPANYIA HO POT ASSUMIR GRÀCIES AL SEU ALT NIVELL

DE GENERACIÓ DE ‘CASH FLOW’”Hylke Hertoghs

2


1

72-73 CAT_ok.indd 75 12/4/10 13:15:20

IMPULS MUNDIALINVESTOR’S

LINK

Durant l’última dècada, l’acció abertisnomés ha tancat un any en negatiu, fet que demostra el seu valor defensiu i el seu gran atractiu a llarg termini (en els darrers 10 anys les accions d’abertis s’han revalo-ritzat en un 165%, sense tenir en compte els dividends).

abertis, a prop dels seus inversorsEl departament de Relacions amb Inversors dissenya i executa l’estratègia de comunica-ció cap als mercats financers nacionals i internacionals, mantenint la seva interlocu-ció permanent amb analistes i inversors. Mitjançant la comunicació i l’explicació de les principals estratègies de negoci, organit-zatives i operatives d’abertis, es donen els elements per contribuir a l’adequada fixa-ció del preu de l’acció.

El departament es marca com a fita diària l’accessibilitat i el contacte directe amb la companyia, així com l’eficiència de proveir informació en temps útil i inten-tar respondre eficaçment les qüestions plantejades per la comunitat d’analistes i d’inversors.

Per aconseguir aquest objectiu i adaptar aquesta informació a les necessitats de totes els col·lectius, abertis desenvolupa

L’Íbex 35 va pujar un 29,84% el 2009, sent el segon millor exercici borsari

dels darrers 10 anys. Aquesta evolució es pro-dueix en un context econòmic a Espanya amb xifres de PIB negatives i amb una perspectiva de sortida de la recessió més tardana que altres països els indicadors borsaris dels quals han tingut una rendibilitat menor. Les raons d’aquest comportament diferencial radiquen en les característiques del grup de companyies que formen part del selectiu, companyies internacionals la facturació de les quals es realitza en bona mesura en mercats exte-riors, com és el cas d’abertis. Les accions d’abertis van tancar l’exercici amb una reva-lorització d’un 31%, tancant a 15,72 euros.

Atractiu a llarg terminiAl llarg de l’any, el preu mínim de tancament es va marcar el 6 de març, dibuixant una ten-dència de descens en la cotització com la portada a terme pel mercat. Va ser un tri-mestre en què es van registrar descensos del trànsit mai vistos amb anterioritat i que el mercat va descomptar ràpidament.

A partir d’aleshores la tendència va ser de millora trimestre a trimestre fins a tocar un màxim de tancament el 19 d’octubre, quan va tancar a 15,965 euros.

abertis al mercat de valors durant l’exercici 2009

Balanç de l’any

DURANT L’ÚLTIMA DÈCADA,

L’ACCIÓ ABERTIS NOMÉS

HA TANCAT UN ANY

EN NEGATIU, FET QUE

DEMOSTRA EL SEU VALOR

DEFENSIU I EL SEU GRAN

ATRACTIU A LLARG TERMINI

Les accions d’abertis van tancar el darrer exercici amb una revalorització d’un 31% gràcies a la millora experimentada en els dos últims trimestres



EL 2009 S’HA MANTINGUT

UN ALT NIVELL D’ACTIVITAT

AMB INVERSORS

INSTITUCIONALS I

ANALISTES FINANCERS

A EUROPA, ESTATS UNITS

I AUSTRÀLIA

74-75 CAT_ok.indd 74 12/4/10 15:32:15

El 2009, abertis va celebrar 241 reunions a 25 ciutats d’arreu del món amb 249 institucions d’inversió.

TRAJECTÒRIA A L’ALÇA

En els darrers 10 anys, les accions d’abertiss’han revaloritzat en un 165%, sense tenir en compte els dividends.

una política de comunicació activa i àmplia que inclou: reunions amb inversors institu-cionals i analistes financers, conference calls,reunions amb accionistes, la revista de l’ac-cionista, així com disposar d’un call center iuna pàgina web permanentment actualitza-da.El 2009 s’ha mantingut un alt nivell d’ac-

tivitat amb inversors institucionals i analistes financers a través de diferents reunions en les places financeres més rellevants d’Europa, els Estats Units i Austràlia, fet que ve exigit per la globalitat i la diversificació de la base accionarial del Grup.

S’han celebrat reunions al llarg de l’any 2009 amb 249 institucions d’inversió (ges-tores) en 214 reunions, visitant 25 ciutats, algunes d’elles en diverses ocasions.

Campanya de ‘roadshows’Malgrat haver estat un any amb tràfics nega-tius mai vistos, amb unes perspectives macro-econòmiques també negatives, especialment per al mercat espanyol, els analistes han mantingut majoritàriament la seva recoma-nació de comprar abertis.

A 31 de desembre del 2009, el nombre total d’entitats que realitzava, de forma activa i recurrent, informes d’anàlisi de cobertura d’abertis ascendia a 28, de les quals el desembre del 2009 el 61% tenia recomana-ció de comprar, mentre que les recomana-cions de mantenir i infraponderar se situaven en el 32% i el 7% respectivament.

Juntament amb la intensiva campanya de roadshows portada a terme i el contacte constant amb els analistes, l’eix central de la comunicació amb inversors i analistes són les presentacions trimestrals de resultats de la companyia. És llavors quan el Departa-ment de Relacions amb Inversors efectua un especial esforç de comunicació en què combina l’elaboració d’informe trimestral de resultats amb registre a la CNMV, amb la realització de conference calls en què l’equip gestor analitza els resultats obtinguts. A això cal afegir que, per als resultats anuals, és l’alta direcció de la companyia la que es desplaça a la Borsa de Madrid per presen-tar-los in situ.

Atenció personalitzadaD’altra banda, la relació amb els 80.000 acci-onistes no institucionals que aproximada-ment té la companyia està encomanada a l’Oficina de l’Accionista, que és a més la res-ponsable de confeccionar i implantar els programes d’informació en diferents ciutats espanyoles, així com de tenir una atenció personalitzada en tots els canals de comu-nicació amb què compten els accionistes no institucionals.


15,72Preu al que les accions d’abertisvan tancar l’exercici 2009.

Evolució abertis vs Íbex 35 (base 30/12/04 = 100)

Cotització abertis Íbex 35

74-75 CAT_ok.indd 75 12/4/10 15:33:00

INVESTOR’SLINK

INGRESSOS PER SECTORS

ResultatsGener-desembre 2009*

El benefici net d’abertis creix un 5,6% al llarg de l’exercici fins a assolir els 653 milions d’euros

653Milions d’euros en concepte de beneficinet el 2009 (+5,6%).

Autopistes i telecomunicacions van obtenir la major part d’ingressos al llarg del 2009.

AUTOPISTES 74%TELECOMUNICACIONS 14%

AEROPORTS 7%APARCAMENTS 4%

LOGÍSTICA 1%


3.935Ingressos d’explotació d’abertis el 2009 (+6,9%), en milions d’euros.

financeres contingudes, el control sobre l’evolució dels costos operatius i un reforç del perímetre.

Sòlida posició financeraDe la mateixa manera, abertis manté una sòlida posició financera que el dota d’avantatge competitiu en un entorn

Els resultats d’abertis el 2009 mos-tren creixements en les principals

magnituds –ingressos, Ebitda i benefici net– i consolidin un model de negoci i una estratègia sostinguda de diversificació i d’internacionalització.

El Grup tanca un exercici en què destaca la forta generació de caixa, unes despeses

76-83 CAT_ok.indd 74 12/4/10 13:22:11

APORTACIONS PER SECTORS

GENERACIÓ D’INGRESSOS

2009 (Mn €)INGRESSOS EBITDA

Autopistes 2.923 2.068

Telecomunicacions 541 219

Aeroports 278 97

Aparcaments 150 55

Logística 30 12

ESPANYA 52%FRANÇA 35%

REGNE UNIT 4%XILE 3%

ALTRES 6%

Països de la UE:


ELS INGRESSOS

D’EXPLOTACIÓ EL

2009 ASCENDEIXEN

A 3.935 MILIONS

D’EUROS (+6,9%)

EL RESULTAT BRUT

D’EXPLOTACIÓ (EBITDA)

VA ASSOLIR DURANT

L’ANY ELS 2.435

MILIONS D’EUROS (+7,9%)

(*)Resum dels resultats presentats a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). La versió completa pot consultar-se a www.abertis.com,a l’apartat Relació amb Inversors o sol·licitar-la al telèfon d’Atenció a l’Accionista 902 30 10 15.

al dividend a compte repartit el mes d’octubre passat, representa un dividend total per a l’exercici del 2009 de 0,60 euros bruts per acció. L’import total màxim destinat al pagament de dividend ascendeix en l’exercici del 2009 a 422,3 milions d’euros (xifra que suposa un increment del 5% respecte al 2008).

El trànsit en el conjunt de la xarxa reflecteix un descens del 3,2% en aquest període (-5,1% en el primer semestre i -3,8% en els nou primers mesos del 2009), confirmant així la tendència a l’estabilització. sanef, a França, va tancar l’exercici amb el mateix trànsit que el 2008, registrant IMD positives en el segon semestre.

El passat 25 de febrer es van presentar els resultats

de la companyia a la Borsa de Barcelona.

Punts clauEl 50% dels ingressos i el 46% de l’Ebitda es generen fora d’Espanya. El 26% del volum de negoci procedeix de la diversificació.

La incorporació de nous actius (autopistes a Xile i Espanya) reforça el perímetre de consolidació. Les inversions en expansió superen els 1.000 milions d’euros.

Solidesa financera de la companyia, que reforça l’avantatge competitiu a l’actual conjuntura.

El 93% del deute és a llarg termini, un 84% a tipus fix o fixat a través de cobertures, i un 56% és deute sense recurs. El cost mitjà s’ha reduït un 0,7%.

abertis manté el ratingmés elevat del sector (a-) i va tancar el 2009 una emissió d’obligacions de 1.000 milions d’euros, que va permetre reemplaçar deute a curt per deute a llarg i racionalitzar el quadre d’amortització de deute del Grup.

El Consell d’Administració d’abertis convocarà la Junta General d’Accionistes per al proper 27 d’abril.

El Consell d’Administració ha acordat proposar a la Junta, a més de l’ampliació de capital alliberada, un dividend complementari de 2009 de 0,30 eurosbruts per acció que, sumat

76-83 CAT_ok.indd 75 12/4/10 13:22:23


— 1 —El president d’abertis, Salvador Alemany (centre), amb José Aljaro, director general Financer del Grup(dreta), i el secretari general del IEAF,Rafael Sarandeses (esquerra). — 2 —El president d’abertis,Salvador Alemany, durant la seva compareixença a la presentació de resultats. — 3—José Aljaro, director general Financer d’abertis.— 4—Públic assistent a la presentació de resultats el passat 25 de febrer a la Borsa de Madrid.

1

2

3 4

76-83 CAT_ok.indd 76 12/4/10 13:23:24


encara marcat per la incertesa econòmica. A aquests factors s’uneix la moderació

en el ritme de descens del trànsit a les autopistes del Grup, confirmant la tendèn-cia ja apuntada a finals del primer semestre del 2009. Aquesta tendència és més evident en el cas de sanef, a França, que gestiona gairebé la meitat de la xarxa d’abertisi que va registrar IMD positius al segon semestre.

Ingressos d’explotacióEls ingressos d’explotació d’abertisel 2009 ascendeixen a 3.935 milions d’euros, un 6,9% més que a l’anterior exercici. sanefaporta 1.413 milions d’euros (36% del total d’ingressos) a aquesta magnitud. El 48% dels ingressos d’explotació del grup abertisés generen fora d’Espanya, procedents prin-cipalment de França, el Regne Unit i Xile.

Del total d’ingressos, un 74% és genera a l’activitat d’autopistes, mentre que un 14% correspon al sector d’infraestructures de telecomunicacions i un 7% al d’aeroports. El sector d’aparcaments aporta un 4%, men-tre que parcs logístics, un 1%.

Resultat brut d’explotacióEl resultat brut d’explotació (Ebitda) va assolir el 2009 els 2.435 milions d’euros (+7,9%), mentre que el resultat net d’explotació (Ebit) és va situar en els 1.483 milions d’euros (+2,4%).

El grup abertis va assolir un benefici net de 653 milions d’euros (+5,6%) en l’exercici de 2009.

2009. Resum

1r TRIMESTRE

saba s’adjudica la gestió d’un aparcament per a camions a Arasur, Àlaba (194 places), i de l’aparcament de l’Hospital de Mataró (630 places).

Un consorci participat per sanef s’adjudica un nou contracte de telepeatge a Eslovàquia que preveu la posada en marxa del sistema i la seva posterior explotació per 13 anys, amb inici l’1 de gener del 2010.

El grup sanef ven a Hub Telecom la societat Masternaut en què participava en un 96,58%.

La junta General Ordinària d’abertis aprova els comptes anuals individuals i consolidades de l’exercici 2008, la distribució d’un dividend complementari de 0,30 euros per acció i l’ampliació de capital alliberada amb càrrec a reserves d’una acció nova per cada 20 d’antigues.

Inversions (milions d’euros)

INVERSIÓ OPERATIVA INVERSIÓ EXPANSIÓ

76-83 CAT_ok.indd 77 12/4/10 13:23:59


Resultat financerEl resultat financer a 31 de desembre del 2009 va ser de -573 milions d’euros. Els resultats per posada en equivalència supo-sen el 2009 una aportació de 78 milions d’euros, procedents bàsicament de la par-ticipació d’Eutelsat.

A l’exercici del 2009, abertis va gene-rar un cash flow net (abans d’inversions i dividends) de 1.550 milions d’euros (+9,4%).

La plantilla mitja d’abertis l’any 2009 situa en els 12.484 treballadors, un 59% dels quals treballa fora d’Espanya.

Balanç i inversionsEls actius totals d’abertis assoleixen, a 31 de desembre del 2009, els 24.637 milions d’euros i el patrimoni net ascendeix a 5.762 milions d’euros.

Les inversions del Grup el 2009 ascen-deixen a 1.394 milions d’euros, dels quals 1.161 milions d’euros (un 83%) és van des-tinar a expansió i 233 milions d’euros, a inversió operativa.

La inversió més significativa en expan-sió és va destinar al negoci d’autopistes i va ser l’adquisició a Citi per 605 milions d’euros d’un conjunt de participacions d’Itínere en diverses societats d’Espanya i Xile de les quals abertis ja era accionista. La resta d’inversions en expansió en autopistes corresponen principalment a les noves cons-truccions de sanef (170 milions d’euros) i l’ampliació de l’autopista AP-7 i la prolon-

Benefici net (milions d’euros)

2n TRIMESTRE

Es fa efectiu el pagament del dividend complementari 2008 de 0,30 euros per acció per un import total de 201,1 milions d’euros.

sanef-saba Parkings France s’adjudica la seva primera concessió d’un aparcament a França (París) de 426 places per un període de 12 anys.

abertis realitza l’ampliació de capital alliberada aprovada al mes de març per 100,5 milions d’euros. Suposa l’emissió de 33,5 milions de noves accions, en una proporció d’1 acció nova per cada 20 antigues, i situa el capital social d’abertisen 2.111.536.524 euros amb 703.845.508 accions.

abertis culmina la compra de participacions d’Itínere a Espanya i Xile. Despés de l’operació, abertis controla el 100% d’avasa a Espanya, i d’elqui i gesa a Xile, on obté el control de rutas del pacífico, rutas II i operadora del pacífico, amb un 78,9%.

76-83 CAT_ok.indd 78 12/4/10 13:25:25


4t TRIMESTRE

saba s’adjudica la concessió de la gestió de la zona blava del Port de Blanes (225 places) per un període de tres anys i la gestió dels aparcaments dels aeroports de Tenerife Sud (2.460 places), Almeria (830 places) i Pamplona (502 places), tots ells amb una durada inicial de tres anys ampliables en dos més.

sanef firma un acord amb el Govern francès, segons el qual es prolonguen un any més les dues concessions del grup sanef (sanef i sapn), fins a l’any 2029. Per la seva banda, el grup sanef invertirà 250 milions d’euros a la seva xarxa d’autopistes en tres anys en la implantació de millores addicionals, principalment mediambientals.

3r TRIMESTRE

saba s’adjudica la gestió de l’aparcament d’un centre comercial a Andorra (600 places) per un període de cinc anys, i de l’aparcament de l’aeroport de Reus (983 places) i adquireix un aparcament al centre de Santiago de Xile (304 places), en concessió fins a l’any 2037.

abertis manté la seva presència un any més i per quart any consecutiu en els índexs de sostenibilitat Dow Jones Sustainability IndexWorld, d’àmbit mundial, i al Dow Jones SustainabilityIndex Stoxx, d’àmbit europeu.

sanef-saba Parkings France s’adjudica la concessió per un període de 14 anys d’un aparcament a París de 650 places.

abertis fa efectiu el pagament d’un dividend a compte de l’exercici 2009 per un import total de 211,2 milions d’euros, que representa un import brut de 0,30 euros per acció.

abertis tanca una emissió d’obligacions de 1.000 milions d’euros amb venciment a set anys.

Dividends totals (milions d’euros)

76-83 CAT_ok.indd 79 12/4/10 13:26:53

COMPTE DE RESULTATS2009 (Mn € NIIF)

DES DES VAR.2009 2008

Ingressos d’explotació 3.935 3.679 6,9%

Despeses d’explotació -1.500 -1.424 5,4%

Ebitda 2.435 2.256 -7,9%Dotació amortització -952 -807 17,9%

Resultat d’explotació 1.483 1.448 -2,4%Resultat financer -573 -548 4,5%

Resultat p. equivalència 78 79 -1,0%

Resultat abans d’impostos 988 979 1,0%Impostos sobre societats -266 -294

Resultat de l’exercici 722 685 -5,4%Interessos dels minoritaris -69 -67

Resultat accionistes de la societat 653 618 -5,6%


gació de l’autopista C-32 que porta a terme acesa (101 milions d’euros).

En expansió també s’inclouen les inver-sions portades a terme en telecomunica-cions (194 milions d’euros) destinades bàsicament al desplegament de la TDT i la construcció de satèl·lits per part d’Hispasat. En aparcaments (35 milions d’euros), a l’expansió a Itàlia, Xile, Espanya i a l’entrada a França, amb la concessió de dos aparca-ments a París; i en parcs logístics (29 milions d’euros), al desenvolupament dels parcs de Sevilla, Lisboa i Xile.

Estructura del deuteA 31 de desembre del 2009, el deute net d’abertis descendeix respecte als nou pri-mers mesos de l’any i se situa en els 14.590 milions d’euros. Del total de deute, un 56% s’ha constituït amb garantia dels propis projectes (sense recurs). El 93% del deute és a llarg termini i un 84% a tipus fix o fixat a través de cobertures. El cost mitjà del deute és del 4,56% (5,25% en l’any anterior) i el venciment mitjà és de 7,2 anys.

ELS ACTIUS TOTALS

D’ABERTIS ASCENDEIXEN

A 24.367 MILIONS D’EUROS

I EL PATRIMONI NET,

A 5.764 MILIONS

LES INVERSIONS

AL LLARG D’AQUEST

PERÍODE ASCENDEIXEN

A UN TOTAL DE 1.394

MILIONS D’EUROS

EL 2009, EL DEUTE NET

D’ABERTIS DESCENDEIX

RESPECTE ELS NOU

PRIMERS MESOS DE

L’ANY I SE SITUA EN

14.590 MILIONS D’EUROS

76-83 CAT_ok.indd 80 12/4/10 13:27:08

76-83 CAT_ok.indd 81 12/4/10 13:27:09

84 CAT_ok.indd 70 12/4/10 13:29:09

revista link abertis n. 1 març 2010

Documents