revista link abertis nº5 novembre 2011

NOVEMBRE 2011 Nº05 - SEGONA ÈPOCA

ENTREVISTESFrancisco Reynés,

conseller delegat d’abertisP. 12

Joaquín Almunia, comissari europeu de Competència

P. 24

REPORTATGEabertis assumeix amb Goldman

Sachs la gestió de dues autopistes de Puerto Rico

P. 16

abertis es reinventaFinalitza el procés de reordenació dels seus negocis

ÉS MOMENT D’AFRONTAR LA INELUDIBLE CORRECCIÓ DEL DÈFICIT, SENSE RENUNCIAR ALHORA A POLÍTIQUES D’IMPULS DE L’ECONOMIA”

SALVADOR ALEMANY PRESIDENT D’ABERTIS

EDITORIAL

Durant pràcticament 15 anys, el crei-xement al nostre país s’ha basat en bona

mesura en una elevada disponibilitat de recur-sos per part de les Administracions Públiques. Uns ingressos fi scals derivats en part de l’acti-vitat immobiliària, així com dels fons provinents de la Unió Europea en concepte de desenvo-lupament regional i cohesió, dels quals Espanya ha gaudit durant més de 25 anys.

Aquests ingressos conjunturals –que molts van considerar estructurals, assumint despeses corrents contra ingressos no cor-rents– s’han reduït bruscament per la caiguda del sector immobiliari i per la pràctica desa-parició dels fons europeus, en haver aconseguit Espanya la seva convergència amb la mitjana dels països de la Unió. En un context, doncs, de pressió sobre la disponibilitat dels recursos públics, ens enfrontem al repte de fer soste-nible i perdurable un nivell de prestacions públiques que van des de l’atenció a l’educa-ció i el sistema de salut, a les polítiques de desocupació i a la immigració i, tot plegat, contra uns ingressos que ja no arriben a les arques públiques.

És necessari explorar vies de col·laboració amb el sector privat en el fi nançament i en la gestió que permetin atendre, des dels pres-supostos públics, les necessitats prioritàries en els àmbits de la desocupació, de la salut, la dependència, l’educació o la immigració, sense qüestionar, més enllà del raonable, la continuïtat de les inversions en serveis i infra-estructures que són determinants per a la sostenibilitat, la competitivitat i l’impuls a curt i mig termini de l’economia. Compati-bilitzar la demanda d’infraestructures amb la limitació de recursos públics és possible: hem de reconèixer el paper que juga el sector públic en els processos de planifi cació −que han de transcendir el cicle curt de la política i els pressupostos–; en els esquemes de fi nan-çament i, en el seu cas, de tarifació; i en la regulació i el control de la competència en sectors amb empreses que gestionen xarxes i, per tant, pròximes al concepte dels mono-polis naturals.

I hem de reconèixer el paper que pot jugar el sector privat en el fi nançament, l’execució i l’explotació, i la gestió. Un rol que no s’hauria de contemplar des d’un oportunisme fi nancer que persegueix una monetització més o menys ràpida de determinats actius, davant una con-juntura negativa, sinó des de la confiança mútua i a llarg termini entre el públic i el privat.

És moment d’afrontar la ineludible cor-recció del dèfi cit, sense renunciar alhora a polí-tiques d’impuls de l’economia. Apuntaré només un exemple del que, des de l’àmbit de les infra-estructures, pot fer-se en aquest camp. Es refe-reix a la implantació de la directiva Eurovignette, que França i diversos països de la UE tindran ja en marxa entre el 2012 i el 2013. Aplicada a Espanya aportaria recursos per no diferir inver-sions avui amenaçades per un retard indefi nit; mantenir la xarxa viària existent; i facilitar la reducció del dèficit amb una actuació més equitativa, i socialment més acceptable, que altres mesures d’austeritat pressupostària.

A l’Eurovinyeta podria sumar-se la con-cessió de determinats corredors viaris captant nous recursos a curt i alliberant despesa recur-rent en manteniment. Aquesta, sense anar més lluny i com es recull en aquest número de la nostra revista, ha estat l’opció de l’estat de Puerto Rico al concessionar per 40 anys una de les principals artèries de comunicació de l’illa.

Implantació de l’Eurovinyeta i aposta pel model concessional ens permetrien avançar cap a un model homogeni de pagament per ús en els corredors viaris de gran capacitat com ja és el cas en els països del nostre entorn. Un model, el concessional, igualment vàlid per donar resposta als processos d’individualitza-ció de la gestió i foment de la competència entre aeroports. Sobre això també refl exiona en aquest número l’expert i professor de la Universitat de Bremen Hans-Martin Niemeier.

La col·laboració públicoprivada no resoldrà per si mateixa la crisi actual, però és indubtable que existeixen encara, a Europa i al món, inver-sions en infraestructures d’elevada rendibilitat socioeconòmica que cal abordar i que poden recolzar el creixement econòmic.

Públicoprivat i rellançament econòmic

NOVEMBRE 2011 LINK abertis 3

06OPINIÓ

Hans-Martin Niemeier

Va per bon camí la política aeroportuària europea?

12 ENTREVISTA

Francisco Reynés

“abertis està centrada a millorar la seva efi ciència

i créixer a l’exterior”

16REPORTATGE

Puerto Rico

abertis i Goldman Sachs assumeixen la gestió

de dues autopistes en aquest país

20EMPRESA

Gestió aeroportuària

I Seminari Internacional sobre gestió privada

d’aeroports

22REPORTATGE

Reunió Cercle d’Economia

Debat sobre l’austeritat i el control del dèfi cit

24ENTREVISTA

Joaquín Almunia

“Hem de treballar per obrir mercats, no per tancar-los”

28REPORTATGE

L’Eurovinyeta, a debat

Jornada organitzada per ASETA i la UIMP

de Santander

30EQUIP

Centres d’Operacions

Per la seguretat i la fl uïdesa del trànsit en autopista

34VIATGE

Girona

Una joia medieval entre muralles

38REPORTATGE

Infraestructures

El Cercle d’Infraestructures analitza el fi nançament

d’obres públiques en temps de crisi

40REPORTATGE

Truck Park

Inaugurades a l’AP-7 les primeres àrees de

servei per a transportistes

34NOTÍCIES

Autopistes 42

40è aniversari de l’AP-4

sanef 45Sensibilitzar sobre

seguretat en autopistes

Atenció a l’usuari 45sanef i sapn informen

els seus clients sobre les obres que afecten la seva ruta a

través del telèfon mòbil

Gira institucional 46El conseller delegat

d’abertis visita els Estats Units, l’Argentina i Xile

Global Gathering 2011 48abertis dóna a conèixer els seus reptes de futur

Nou equip directiu 49Reorganització del Comitè

de Direcció d’abertis

Nou satèl·lit 50Avenços a l’Hispasat AG1,

el primer satèl·lit de la missió Small Geo

link abertis

SUMARINº05

4 LINK abertis NOVEMBRE 2011

El Grup fi nalitza el procés de reordenació dels seus negocis

08ABERTIS

Reconeixement 51Salvador Alemany, premiat per

la seva tasca a les TIC

Creu de Sant Jordi 52El president d’abertis,

guardonat amb la màxima distinció catalana

UIMP 53abertis telecom,

a la 25a Trobada de les Telecomunicacions

càtedra abertis-IESE 54Cinquè aniversari del projecte

d’investigació d’abertis

Entrevista 55 Xavier Vives, director de

la càtedra abertis-IESE

VII Premi abertis 56Certamen sobre investigació en gestió d’infraestructures

72

24

16

66 RESULTATS

Gener-setembre 2011El Grup encara el fi nal de

l’exercici amb bones xifres

72ACCIONISTES

Junta General 2011Aprovació del procés de

reordenació del Grup

Investor’s link

link abertis és una publicació d’Abertis Infraestructuras, SA

Av. del Parc Logístic, 12-20. 08040 Barcelona.

Tel.: 93 230 50 00. Fax: 93 230 50 02.

EDITA I REALITZA: Direcció Corporativa de Comunicació d’abertis.

CONSELL EDITORIAL: Salvador Alemany, Francisco Reynés, José Aljaro, Josep Maria

Coronas, Toni Brunet, Juan María Hernández Puértolas, Sergi Loughney i Joan Rafel.

IMATGE CORPORATIVA I PRODUCCIÓ:Erik Ribé i Bernat Ruiz.

COORDINACIÓ DE CONTINGUTS: Alícia Cobeña.

REDACCIÓ: Alícia Cobeña, Gemma Gazulla, Marc Gómez i Leticia Gonzálvez.

COL·LABORACIÓ: Christine Allard, Carolina Bergantiños, Bob Bullock,

Julio Cerezo, Joan Fontanals, Sagrario Huelin, Astrid Noury, Vanessa O’Connor, Enric Pérez,

Mercedes Pérez-Cruz, Roser Prenafeta, Marc Ribó, Albert Rossell, Bernat Ruiz, Beatriz Sanz, abertis,

abertis autopistas, abertis telecom, abertis airports i fundació abertis.

REALITZACIÓ:Ediciones Reunidas, SA (Grupo Zeta).

Revistes Corporatives Barcelona.Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona.

Tel.: 93 265 53 53.Gerent: Òscar Voltas. Coordinadora editorial:

Nuria González. Redactors en cap: Toni Sarrià i Olga Tarín. Maquetació: Cristina Vilaplana

i Xavier Julià. Edició: Ares Rubio.Dipòsit legal: B-16431-2010.

abertis telèfon d’atenció a l’accionista: 902 30 10 15.

www.abertis.com

abertis no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors en els treballs publicats,

ni s’identifi ca necessàriament amb la seva opinió.


12

Seguretat viària 58La fundació abertis

analitza les necessitats de mobilitat dels més grans

Empremta de carboni 60Estudi de la fundació

abertis sobre les emissions contaminants a les

autopistes d’abertis

62BRANDING

Imatge renovadaabertis desplega una nova

campanya publicitària

63BREUS

Apunts de l’actualitat abertis

52 60


Hans-Martin Niemeier dibuixa els possibles escenaris cap als que el sector es dirigeix en el seu procés de privatització

En els vells temps, quan el transport aeri estava regulat, la funció dels aero-

ports estava clara. El seu paper consistia a servir a les companyies de bandera, amb què cooperaven per oferir els seus serveis als qui podien permetre’s el luxe de viatjar en avió. No obstant això, la situació ha canviat amb la liberalització dels reglaments de les aerolínies i la privatització dels aeroports. Això va tenir efectes molt benefi ciosos per als consumidors, ja que va anar acompanyat d’una dràstica rebaixa de les tarifes, si bé aquesta agradable relació ha anat tensant-se.

La IATA, l’organisme internacional repre-sentant de les aerolínies, afi rma que els aero-ports estan explotant les companyies aèries, mentre que, segons el Consell Internacional d’Aeroports (ACI), els aeroports competeixen entre si i es veuen limitats per les poderoses aliances globals entre aerolínies. Sens dubte, la cadena de valor del transport aeri no refl ec-teix en absolut una cadena de subministra-ment que funcioni a la perfecció en uns sectors competitius, i per tant ofereix grans oportu-nitats de millora. S’han portat a terme estudis que demostren que alguns aeroports europeus suporten costos elevats, especialment els ale-manys, que no han externalitzat els serveis d’assistència en terra (ground handling). La capacitat aeroportuària està infravalorant els aeroports amb molt trànsit, cosa que repre-senta milers de milions en pèrdues de benes-tar. Quina política hauria d’adoptar-se? Va per bon camí la política aeroportuària europea? En el aquest article, argumentaré que els intents de la UE es queden curts per assolir les seves pròpies fi tes i és necessari introduir un gran canvi en les seves polítiques.

La política de la UEEl 1995, la UE va defi nir amb claredat com haurien d’operar els aeroports. Concretament,

havien de fer-ho pel mínim cost i l’excés de demanda hauria de racionar-se de forma efi cient mitjançant l’assignació de les escas-ses franges horàries d’aterratge i d’enlaira-ment (slots) a qui estigués disposat a pagar més per elles.

Després de la liberalització del sector de les aerolínies, la UE va liberalitzar l’assistèn-cia en terra el 1996, fet que va reduir els preus d’aquests serveis i va comportar alguns petits canvis en l’estructura de mercat de l’assis-tència en terra. La directiva del 1995 sobre l’assignació de slots s’ha revisat en diverses ocasions per intentar millorar les mesures administratives adoptades per reduir la con-gestió. Finalment, el 2009 la directiva sobre les taxes aeroportuàries va ser aprovada pel Parlament Europeu. Aquesta directiva deter-mina, entre altres coses, que cada estat mem-bre ha d’establir una autoritat de supervisió independent.

No hi ha dubte que la UE ha intentat activament reformar el sector aeroportuari, però això és sufi cient? S’aconseguirà assolir l’objectiu de fi xar uns preus justos i efi cients, donades les actuals tendències de liberalitza-ció, privatització i competència?

Les expectatives frustrades de la privatitzacióEl 1997, la privatització del gestor aeroportu-ari britànic (BAA) va generar grans expectati-ves. Tard o d’hora les empreses públiques que aleshores gestionaven els aeroports amb escas-sos incentius per a la rendibilitat i la qualitat de servei serien substituïdes per empreses innovadores i rendibles que oferirien els seus serveis a preus de mercat amb un ventall de serveis que cobreixin les demandes dels usu-aris. No obstant això, les expectatives no s’han complert. Al contrari del que va passar al Regne Unit, la privatització no ha canviat la naturalesa

OPINIÓ

PER

HANS-MARTIN NIEMEIER

Va per bon camí la política aeroportuària europea?

Director de l’Institut de Transport i Desenvolupament a la Universitat de Ciències Aplicades de Bremen.

És president de la German Aviation Research Society (GARS) i membre executiu del Consell d’Assessorament Científi c de la Conferència d’Aviació d’Hamburg. Ha estat membre del Grup d’Assessorament Científi c per a la regulació econòmica del Sistema de Gestió del Trànsit Aeri Alemany.

És autor d’estudis com Airport benchmarking by economic regulators i Market power of Amsterdam airport. És coeditor dels llibres Airport Competition, Airport Slots i Th e Economic Regulation of Airports. Les seves investigacions se centren en la regulació i la privatització d’aeroports.


del sector al continent. En canvi, sembla que la privatització s’ha quedat a mig camí. Ha aconseguit que els aeroports se centrin més en l’obtenció de benefi cis, però al conti-nent els aeroports privats són generalment aeroports privatitzats parcialment (sovint sota el control de l’estat). La privatització parcial té alguns efectes positius: els aeroports han desenvolupat activitats alienes a l’aviació i també s’han produït unes lleugeres reducci-ons de costos gràcies a la liberalització de l’assistència en terra. Tot i això, en general, els aeroports de privatització parcial són menys eficients que els aeroports completament privatitzats i els de titularitat pública.

Escàs joc de la competènciaEls gestors dels aeroports afi rmen que aquests han de fer front a una dura competència. I tenen raó. Els aeroports mai no han estat monopolis purs sense substituts. Sempre han existit algunes alternatives poc atractives. No obstant això, les coses han començat a canviar. I el canvi pot apreciar-se en petits aeroports regionals, que han de decidir entre comptar amb els serveis de Ryanair o quedar-se enrere en el seu desenvolupament. I també els aero-ports més grans han d’enfrontar-se a la com-petència. Per exemple, l’aeroport de Manches-ter, de titularitat pública, que va ser regulat com els tres aeroports londinencs de BAA, va deixar d’estar designat com a aeroport subjecte a regulació el 2007, perquè el pròxim aeroport de Liverpool s’ha desenvolupat com una alternativa atractiva que avui dia ofereix fi ns i tot serveis intercontinentals.

Són transformacions encoratjadores que, no obstant això, poques vegades tenen lloc als aeroports de les grans ciutats del continent. Considerem l’exemple de l’aeroport d’Ams-terdam. Els qui viatgen per negocis prefereixen l’aeroport d’Amsterdam abans que optar pel tren d’alta velocitat o volar via els aeroports de Brussel·les i Düsseldorf. Amsterdam s’en-fronta a la competència en el mercat de llarg recorregut, però en el trànsit d’origen i desti-nació té un poder de mercat persistent, almenys mentre els petits aeroports regionals holandesos no passin a ser de titularitat i desenvolupament independents.

Òbviament, hi podria haver més compe-tidors. Hagués estat millor privatitzar per separat els aeroports de BAA, i el mateix passa amb els dos aeroports de París. Però, fi ns i tot en aquest cas, hi seguiria havent alguns aero-ports amb poder de mercat persistent.

La regulació: reformes a mitges En el millor dels casos, pot dir-se que els aero-ports estan regulats per institucions que garan-

El fracàs es fa evident quan els aeroports estan autoritzats a pujar les taxes en temps de crisi, just quan les companyies aèries inten-ten desesperadament retallar costos. També es posa de manifest quan els aeroports no ajusten l’estructura de les taxes per fi xar els preus de l’escassa capacitat disponible: és a dir, baixant les taxes fora d’hores punta i pujant les corresponents a les hores punta. Tot plegat és resultat d’una regulació basada en els cos-tos, perquè les taxes poden pujar sempre que els costos augmentin i no sigui necessari cap esforç per guanyar trànsit mitjançant un millor ús de la capacitat. Només en alguns aeroports continentals es practica amb èxit la regulació a través del límit màxim del preu (price cap),

com el de Budapest, el de Copenhaguen i el d’Hamburg; en ells, el regulador determina el nivell de preus per a un període de temps con-cret, de manera que resulta rendible reduir costos i canviar l’estructura de preus per acon-seguir augmentar el trànsit.

La reforma de la política aeroportuària europeaÉs necessari portar a terme una major reforma de la política aeroportuària, la qual hauria de regir-se pel principi de regular menys, però de forma més efi caç. No és necessari regular tots els aeroports de més de cinc milions de passatgers, com exigeix la directiva de la UE. Només cal recórrer a una amenaça creïble de regulació, com fa el regulador del Regne Unit. A més, cal regular i augmentar el joc de la competència; implementar price

caps amb forts incentius per a l’estalvi de costos i la fi xació efi cient de preus i la inver-sió; i dissenyar un panorama competitiu de “cels oberts” i una assignació de slots basada en el mercat.

ÉS NECESSÀRIA UNA

MAJOR REFORMA DE LA

POLÍTICA AEROPORTUÀRIA,

REGIDA PEL PRINCIPI

DE REGULAR MENYS

PERÒ AMB MÉS EFICÀCIA

ELS AEROPORTS DE

PRIVATITZACIÓ PARCIAL

SÓN MENYS EFICIENTS

QUE ELS AEROPORTS

COMPLETAMENT

PRIVATITZATS I ELS DE

TITULARITAT PÚBLICA

teixen un procés just i estableixen incentius per a l’efi ciència de costos i la fi xació justa i efi cient de preus? La resposta a aquesta pregunta és negativa. Dels 27 estats membres de la UE, només Àustria, la Gran Bretanya, Irlanda i els Països Baixos compten amb un regulador inde-pendent. La directiva europea sobre taxes encerta plenament en exigir la separació de les funcions del titular i del regulador. Però, ho aconseguirà? És massa aviat per afi rmar-ho, però els primers signes resulten una mica alar-mants. Alemanya implementarà la directiva de manera que els aeroports es consideraran inde-

pendentment regulats si el Ministeri de Finan-ces és el titular de l’aeroport i el Ministeri de Transport és l’encarregat de regular les taxes. Aquesta interpretació tan peculiar del concepte d’independència dóna lloc a un sistema regu-lador fallit.

Aeroports totalment privatitzats

Aeroports privatitzats parcialment amb un interès majoritari

Aeroports privatitzats parcialment amb un interès minoritari

Aeroports d’Europa privatitzats total o parcialment

No és la primera vegada que passa en la seva encara curta història. I és

que la capacitat d’adaptar-se a l’entorn i saber llegir en cada moment quin és el camí a seguir és una de les seves senyes d’identitat. Una dècada després que la companyia –que en aquell moment estava focalitzada en el

REPORTATGE

negoci d’autopistes a Espanya– es decantés pel camí de la internacionalització i la diver-sificació geogràfica, abertis es reinventa una vegada més.

I ho fa després d’haver aconseguit en els darrers anys multiplicar per sis totes les seves principals magnituds, amb un model

El Grup –centrat ja en la gestió dels seus tres negocis d’autopistes, telecomunicacions i aeroports– obre una nova etapa en la seva història orientada a un creixement selectiu, una major internacionalització i la millora de la seva eficiència operativa

abertis es reinventaReorganització dels negocis

TEXT abertis | FOTOS abertis / Thales Alenia Space

propi i d’èxit en el sector de la gestió de les infraestructures, i després d’haver seguit creixent tant en els seus resultats com en la seva política de retribució a l’accionista en uns últims anys marcats per la major crisi econòmica i financera global que ha conegut la humanitat des del crac del 29. La Junta

El retard en la recuperació del negoci d’autopistes a Espanya es compensa amb els increments de trànsit a França i Llatinoamèrica.


UNA DÈCADA DESPRÉS

QUE LA COMPANYIA

ES DECANTÉS PEL CAMÍ

DE LA INTERNACIONALITZACIÓ

I LA DIVERSIFICACIÓ

GEOGRÀFICA, ABERTIS ES

REINVENTA UNA VEGADA MÉS

d’Accionistes del passat mes de juny, en què es va aprovar la reorganització dels negocis del Grup, així com altres acords rellevants relacionats amb la política de retribució a l’accionista, ha marcat un abans i un després per a la companyia.

En la citada Junta es van aprovar diver-sos acords mitjançant els quals es concretava el procés de reordenació dels negocis del Grup, anunciat el mes de febrer passat, a tra-vés del qual s’agrupen els cinc negocis d’ac-tivitat al voltant de dues societats indepen-dents. D’una banda, Abertis Infraestructuras, que gestiona les activitats d’autopistes, infra-estructures de telecomunicacions i aeroports. De l’altra, Saba Infraestructuras, que integra els negocis d’aparcaments i parcs logístics.

Transformació profundaSegons va assenyalar en la seva intervenció davant la Junta el president d’abertis, Sal-vador Alemany, es tracta “d’un moment de transformació profunda, de repensar les bases des de les quals operem”. Per a Salvador Ale-many, amb aquesta reorganització “pretenem anticipar les decisions que facin possible que tots els negocis d’abertis disposin de les condicions necessàries per seguir creixent”. Es tracta, segons el president d’abertis, de dotar la companyia “d’un major focus”, cen-trant-se en els negocis d’autopistes, teleco-municacions i aeroports, que exigeixen d’una elevada intensitat fi nancera.

Per la seva banda, el conseller delegat d’abertis, Francisco Reynés, va assenyalar

en relació amb la reordenació dels negocis que “permet al Grup focalitzar la seva acti-vitat per seguir creixent en un entorn de recursos escassos, i sempre preservant el balanç i el compte de resultats”. Així mateix, Francisco Reynés va destacar que la reorga-nització dels negocis del Grup en dues soci-etats independents “enforteix el balanç de la companyia, fet que redundarà en un bene-fici per als accionistes”.

L’impacte en les principals magnituds d’abertis de la reordenació dels negocis és, segons va explicar Francisco Reynés, reduït. Les xifres proforma dels resultats del 2010 després de l’escissió dels negocis d’aparcaments i parcs logístics mostren un impacte estimat en les magnituds d’abertis d’un -5% en ingressos, -4% en Ebitda i -1% en resultat net. El deute net es redueix un 5% fins als 13.963 milions d’euros i la ràtio deute net/Ebitda també millora fins a situar-se en 5,8%.

Perspectives de futurLa nova abertis, va apuntar el conseller delegat, centrarà a partir d’ara els seus reptes estratègics en “el creixement selectiu, la creació de valor per a l’accionista i un major procés d’internacionalització orientat a la diversificació del risc”. El conseller dele-gat d’abertis va indicar que la companyia seguirà atenta a les oportunitats d’inversió que es puguin produir en el mercat. Concre-

SEGONS SALVADOR

ALEMANY, “ES TRACTA

D’UN MOMENT DE

TRANSFORMACIÓ

PROFUNDA, DE REPENSAR

LES BASES DES DE LES

QUALS OPEREM”

Amb la nova reorganització,

la gestió dels aeroports i les infraestructures

de telecomunicacions passa a Abertis

Infraestructuras.

tament, va assenyalar els processos de pri-vatització d’autopistes als Estats Units i en altres països; el negoci que es pugui derivar per a abertis telecom del procés de segon dividend digital; així com el projecte de con-cessió de l’aeroport de Barcelona-El Prat que està planificant el Govern espanyol.

Per la seva banda, el president d’abertis va assenyalar sobre això que “les oportunitats per a negocis com els nostres són avui, i ho seran en els pròxims anys, clarament més grans en nombre i segurament també en dimensió del que ho han estat en aquesta primera dècada del segle XXI”.

Després del tancament del procés de reordenació dels seus negocis, també amb la venda de la participació a Atlantia, abertis ha iniciat una nova etapa marcada per un context macroeconòmic especialment complex. Tal com explicava recentment el president de la companyia, Salvador Alemany, “avui tenim un finançament més exigent per als nous projectes –més car–, menys extens –més capitalització i recursos del balanç propi– i més condicionada per les avaluacions de les companyies de ràting i de l’evolució en cada moment del risc país”. I és en aquest entorn en què abertis s’ha plantejat seguir creixent, focalitzada ja en els negocis d’autopistes, telecomunicaci-ons i aeroports, amb l’objectiu d’incrementar el pes del seu portafolis de negocis interna-cionals i conscient de la necessitat d’afegir


ABERTIS SEGUIRÀ

CREIXENT AMB L’OBJECTIU

D’INCREMENTAR EL PES

DEL SEU PORTAFOLIS DE

NEGOCIS INTERNACIONALS,

CONSCIENT DE LA NECESSITAT

D’AFEGIR ANYS DE VIDA

CONCESSIONAL A LA

SEVA CARTERA D’ACTIUS

A PARTIR D’ARA,

LA NOVA ABERTIS

CENTRARÀ ELS SEUS

REPTES ESTRATÈGICS

EN “EL CREIXEMENT

SELECTIU, LA CREACIÓ DE

VALOR PER A L’ACCIONISTA

I UN MAJOR PROCÉS

D’INTERNACIONALITZACIÓ

ORIENTAT A LA

DIVERSIFICACIÓ DEL RISC”,

SEGONS FRANCISCO REYNÉS

anys de vida concessional a la seva cartera d’actius.

Tancament del procés de segregació d’aparcaments i parcs logísticsEl passat mes d’octubre es va portar a terme la transmissió del 78,06% de les accions de Saba Infraestructuras que continuaven sent titulari-tat d’abertis al consorci format per CaixaHol-ding, Torreal i Proa Capital. abertis va rebre per la venda de les accions un total de 311,5 mili-ons d’euros, sense efecte en les magnituds del Grup a 30 de setembre.

Després d’aquesta transacció es dóna per conclòs un període que es va iniciar el passat 23 de febrer, quan abertis va anunciar l’inici d’un procés de reorganització dels seus negocis agrupant-los al voltant de dues soci-etats: Abertis Infraestructuras (societat cotit-zada i que integra els negocis d’autopistes, telecomunicacions i aeroports) i Saba Infra-estructuras (societat no cotitzada i que inte-gra els negocis d’aparcaments i parcs logís-tics). Posteriorment, el 17 de maig, abertis va informar que havia firmat un acord amb un consorci format per CaixaHolding, Torreal i Proa Capital pel qual aquests constituirien l’accionariat de Saba Infraestructuras, junta-ment amb els accionistes d’abertis que decidissin cobrar el dividend previst en acci-ons de Saba.

El passat 25 de juliol, abertis va comu-nicar que un total de 2.681 accionistes repre-sentatius d’un 21,94% del total d’accions d’abertis havien optat per cobrar el dividend en accions de Saba Infraestructuras. En aquest grup d’accionistes figurava el 20,7% de les accions titularitat de CaixaHolding.

Evolució del Grup el 2010 i perspectives per al 2011El conseller delegat, Francisco Reynés, va destacar en la seva intervenció davant els accionistes que “abertis va aconseguir el 2010 creixements sostinguts en ingressos, Ebitda i resultat net, en una conjuntura com-plexa i incerta”. La diversificació geogràfica, la visibilitat creixent de negocis com el de les telecomunicacions, l’evolució positiva del trànsit a les autopistes a França i Llatinoa-mèrica, i la contenció de les despeses d’ex-plotació i millora dels marges han estat la clau de la progressió del Grup en l’exercici, segons va explicar el conseller delegat.

També va assenyalar que abertis va portar a terme el 2010 inversions per un total de 757 milions d’euros, amb 192 milions destinats a inversió operativa i 564 milions a inversions d’expansió, tot i no haver emprès durant l’exercici adquisicions corporatives.


En relació amb les perspectives per al 2011, Francisco Reynés va assenyalar que el negoci d’autopistes “mostra que els incre-ments de trànsit a França i Llatinoamèrica segueixen compensant el retard en la recu-peració d’Espanya”. El conseller delegat d’abertis va destacar que “la millora del marge d’explotació, després dels resultats del primer trimestre, mostra un augment en l’eficiència operativa”.

D’altra banda, segons va indicar Francisco Reynés, el Grup centrarà per a aquest any els seus objectius de gestió en la millora de l’efi-ciència operativa tant en costos i despeses com en inversions, la prioritat en la reducció de deute i l’atenció selectiva a les oportunitats de creixement del mercat. “Tenim la voluntat i la fortalesa de balanç necessaris per seguir creixent i generant valor per a l’accionista”, va assenyalar.

El conseller delegat d’abertis repassa en aquesta entrevista el moment en

què es troba la companyia, després d’un any de profunds canvis en el si del Grup, que encara no han acabat i que dibuixen ja el perfil d’una nova abertis més focalitzada en els seus tres negocis actuals i amb una voca-ció marcadament internacional.

El procés de reorganització dels negocis d’abertis que es va iniciar el passat mes de febrer acaba de culminar en les dar-reres setmanes. Quin ha estat l’objectiu del Grup amb aquesta reordenació?L’objectiu principal ha estat el creixement. Transcorreguts tres anys de crisi econòmi- ca, en els quals hem consolidat l’etapa de forta expansió que vam viure entre el 2004 i el 2008, hem de preparar-nos per a una nova fase. El món ha canviat i aquest canvi no és conjuntural. Incorporar actius que millorin la vida mitjana de les nostres concessions constitueix un imperatiu estra-tègic per a la creació de valor a mig i llarg termini. D’altra banda, hem d’accentuar la vocació internacional del Grup. I, és clar, no podem créixer a qualsevol preu, sinó a través d’aquells projectes que ofereixin rendibilitats adequades.

Aquest és l’objectiu que ens vam marcar quan vam plantejar el projecte de segregació dels negocis d’aparcaments i parcs logístics. Es tractava de propiciar les condicions neces-sàries perquè cadascun dels negocis tingui accés als recursos en un context en què qual-sevol projecte de creixement demana una major capitalització i un menor recurs a l’en-deutament. Entenem que la concentració dels negocis al voltant de dues societats ges-tionades independentment, aporta a cadas-cuna d’elles focus i especialització pel que fa a les seves àrees prioritàries.

Autopistes, telecomunicacions i aero-ports en el cas d’abertis, i aparcaments i parcs logístics en el cas de Saba Infraestructuras. Això és com dir que els aporta un major recor-regut i potencial de creixement ja que hi haurà una major correlació entre els projectes a desenvolupar i els recursos disponibles.

Quan parla de seguir creixent, quines prioritats tindrà ara abertis?El primer en el que m’agradaria insistir, quan parlem de creixement, és que no creixerem a qualsevol preu. D’una banda, ho farem amb retorns que s’ajustin al que ens hem auto-imposat com a companyia. També ho farem cuidant l’estructura del nostre balanç, amb

«abertis està centrada a millorar la seva eficiència i créixer a l’exterior»

ENTREVISTA

Conseller delegat d’abertis

Francisco Reynés

TEXT abertis | FOTOS David Campos

El conseller delegat d’abertis destaca la gran aposta del Grup pels projectes d’autopistes al continent americà


PerfilNascut a Palma de Mallorca (1963), és enginyer industrial i MBA per l’IESE. Exerceix el càrrec de conseller delegat des de mitjan 2010. Anteriorment, va ser director general corporatiu d’abertis des del maig del 2009 fins al juny del 2010.

Prèviament a la seva entrada al Grup, va exercir com a director general de Criteria CaixaCorp. També ha estat director general i membre del Comitè de Direcció de Gas Natural, així com conseller delegat d’Uniland.

Actualment, Francisco Reynés també és conseller de sanef, Eutelsat i Hispasat.

el que seguirem creixent però sempre amb especial atenció al nostre ràting, que actual-ment està entre els millors del sector. També és important destacar que abertis no es plantejarà en aquest moment créixer fora dels tres de negocis d’activitat en què estem presents. En aquest sentit, no preveiem diver-sificar més sectorialment.

Pel que fa a les prioritats geogràfiques, creiem que és moment de seguir diversificant a l’exterior, amb especial atenció als projec-tes d’autopistes al continent americà. En aquest sentit, recentment hem anunciat una remodelació del nostre equip directiu en què destaca la creació de la nova Direcció Gene-ral d’Autopistes Amèrica, que dirigirà David Díaz, i de la qual depenen els negocis d’au-topistes que tenim a Xile, l’Argentina, Puerto Rico, així com l’oficina que el Grup ha esta-blert a Washington per estudiar projectes als Estats Units. Crec que els Estats Units cons-titueix en aquest moment una prioritat per a abertis pel que fa a projectes de creixe-ment, encara que com sempre estudiarem aquelles oportunitats que puguin sorgir en altres mercats i que puguin ser d’interès per a la companyia.

D’altra banda, també vull assenyalar que, en la mesura del possible, els projectes de creixement els portarem a terme amb part-

ners locals i financers que ens aportin, d’una banda, el coneixement del territori i, de l’altra, que comparteixin l’esforç financer de les operacions. En qualsevol cas, abertis sempre exercirà un paper de soci industrial, orientat a la gestió, en tots els projectes que portem a terme.

Està previst algun canvi en l’actual car-tera de negocis del Grup?Ens trobem en un moment en què estem reorganitzant la nostra cartera d’actius, amb l’objectiu de reduir la seva complexitat de gestió i reforçar el rol industrial en els pro-jectes en què coparticipem. En aquest sentit, ens interessa molt poder consolidar finan-cerament les participacions que tenim en determinats projectes, així com aprofundir en aquells que tinguin recorregut de valor i sinergies dins del Grup.

Així mateix, i com va ser el cas d’Atlan-tia a principis del 2011, vam contemplar les alternatives de desinversió en algunes de les nostres participacions com a via de finança-ment de les noves oportunitats d’expansió que se li presentaran al Grup i com a via de reducció del nostre nivell d’endeutament. Sempre, en qualsevol cas, partint de l’exigèn-cia en els retorns esperats i la selectivitat dels actius en què invertim.


ÉS EL MOMENT DE SEGUIR CREIXENT A L’EXTERIOR, EN ESPECIAL EN PROJECTES D’AUTOPISTES A AMÈRICA”

NO PREVEIEM DIVERSIFICAR MÉS SECTORIALMENT”


En els darrers mesos ha assenyalat en diverses ocasions a l’eficiència com un dels factors determinants en què estan treballant. Quins són els seus objectius en aquest sentit?Efectivament, un dels aspectes que centra l’atenció i els esforços de l’equip directiu, d’una manera més intensa si fos possible en aquest exercici 2011, és el de la contenció de les despeses d’explotació i les inversions operatives en el conjunt dels sectors i països en què operem. Aquest és un factor fona-mental en l’actual escenari d’incertesa mar-cat també per l’increment del cost del deute. En aquest sentit, estem reorganitzant l’es-tructura de gestió de la companyia sota els criteris d’una millora substancial de l’efici-ència de les operacions i l’adaptació de l’es-tructura de management als nous reptes. Es tracta, en definitiva, d’un compromís de l’equip de gestió de la companyia per gene-rar –de forma sostinguda i creixent– valor per a l’accionista, sota una perspectiva de llarg termini. En aquest àmbit jugarà un paper clau el manteniment d’una política de divi-dends atractiva i una cura del valor de l’acció, a través de les decisions, transparència, visió i proactivitat que tinguem amb el mercat.

ESTEM REORGANITZANT L’ESTRUCTURA DE GESTIÓ SOTA CRITERIS DE MILLORA DE L’EFICIÈNCIA DE LES OPERACIONS”

Quines expectatives té per al tancament de l’exercici 2011?Crec que les perspectives són positives en el seu conjunt, si bé haurem de seguir amb aten-ció l’evolució dels esdeveniments a l’escenari macroeconòmic. La situació a Europa és molt complexa i tot fa pensar que ho seguirà sent en els pròxims mesos. Tots són elements sus-ceptibles d’afectar els escenaris de sortida de la crisi i amb ells a les previsions amb què venim treballant, especialment pel que fa a l’evolució dels tràfics en les xarxes d’autopis-tes. Treballem per mantenir la forta generació de fluxos de caixa dels nostres negocis. Pel que fa a l’activitat orgànica, i fora de perill de les incògnites ja assenyalades, podem preveure que els tràfics puguin seguir estabilitzant-se a Espanya, mentre que a França i Amèrica el comportament serà positiu. També el trànsit de passatgers en els aeroports està inflexio-nant a l’alça en aquest exercici. Veiem també amb optimisme l’evolució d’abertis telecom després der culminar el desplegament de la TDT el 2010. A tot plegat sumem el focus en el control dels costos i del capex com un fac-tor de millora dels nostres marges que depèn fonamentalment de nosaltres mateixos i no tant de circumstàncies externes.

VAM CONTEMPLAR ALTERNATIVES DE DESINVERSIÓ EN ALGUNES PARTICIPACIONS COM A VIA PER FINANÇAR NOVES OPORTUNITATS I REDUIR L’ENDEUTAMENT”


REPORTATGE

Després del tancament de l’operació, el consorci inicia la gestió –a través de la concessionària Metropistas– de les autopistes PR-22 i PR-5 per un període de 40 anys

abertis i Goldman Sachs assumeixen la gestió de dues autopistes a Puerto Rico

abertis

TEXT I FOTOS abertis


El consorci liderat per abertis i el fons d’inversió Goldman Sachs Infrastruc-

ture Partners II ha tancat amb el Govern de Puerto Rico el procés d’adjudicació de la concessió per a la gestió de les autopistes PR-22 i PR-5. El consorci, que va assumir la gestió de les dues autopistes per un període de 40 anys, ha desemborsat un cànon con-cessional de 1.136 milions de dòlars (830 milions d’euros).

L’operació s’ha dut a terme a través d’un consorci format per abertis (45%) i el fons d’inversió Goldman Sachs Infras-tructure Partners II (55%), que ha finançat l’operació en una proporció aproximada del 40% d’aportació de capital per part dels

socis, mentre que el 60% restant es finançarà amb deute a llarg termini amb un grup de 12 entitats financeres. El consorci gestionarà les dues autopistes a través d’una societat conjunta denominada Autopistas Metropo-litanas de Puerto Rico LLC (Metropistas).

L’autopista José de DiegoL’autopista PR-22, també coneguda com a autopista José de Diego, és la més transitada de Puerto Rico, amb un trànsit diari de 84.000 vehicles, segons dades de l’any 2010. Circula al llarg de 83 quilòmetres connectant la capital (San Juan) amb la ciutat d’Arecibo pel nord de Puerto Rico. L’autopista disposa de set estacions de peatge, incloent l’estació

— 1 —Amb Metropistas, abertis reforça la presència a Puerto Rico, cap de pont i porta d’entrada als Estats Units.— 2 —L’autopista PR-22, també coneguda com José San Diego, suporta un trànsit diari de 84.000 vehicles. — 3 —La ciutat de San Juan de Puerto Rico és la capital i concentra una part important de la població del país caribeny. Juntament amb el pont Teodoro Moscoso, les autopistes PR-22 i PR-5 contribueixen a la dinamització econòmica de la regió.

1

2

3


de Buchanan, per on transiten cada any més de 25 milions de vehicles, i dóna servei a una zona que destaca per la ubicació de grans companyies multinacionals del sector indus-trial i farmacèutic.

L’autopista PR-5Per la seva banda, la PR-5 –oberta al trànsit el 2006– és una extensió de quatre quilòme-tres de la PR-22 que travessa l’àrea metro-politana de la capital San Juan, a l’àrea de Bayamón. Enllaça també amb les autopistes PR-6, PR-2 i PR-199, on fi nalitza el seu traçat.

Les autopistes PR-22 i PR-5 van tenir en l’exercici fi scal 2010 uns ingressos d’explo-tació de 90 milions de dòlars (62 milions d’euros).

Consolidació a Puerto Rico i porta d’entrada per als Estats UnitsL’operació consolida la presència d’abertis com a operador d’autopistes a Puerto Rico, on gestiona des de fa 16 anys el pont Teodoro Moscoso, situat a la zona metropolitana de San Juan. La via ha servit des de la seva inau-guració a més de 128 milions d’usuaris i el 2010 va aconseguir generar ingressos prò-xims als 19 milions de dòlars (27 milions d’euros), un 8% més respecte a l’any anterior.

La presència d’abertis durant uns quants anys a Puerto Rico i el seu compromís amb

1

Linkwww.gs.com

LA PRESÈNCIA D’ABERTIS A

PUERTO RICO CONTRIBUEIX

AL POSICIONAMENT DEL GRUP

COM A LÍDER MUNDIAL EN LA GESTIÓ

D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT

pont Teodoro Moscoso

autopista PR-22 autopista PR-5

aeroport

Arecibo Barceloneta

2


la comunitat i la qualitat del servei ofert pel pont Teodoro Moscoso han contribuït al posicionament del Grup com un líder mun-dial en la gestió d’infraestructures de trans-port i aliat de preferència per al desenvolu-pament de projectes del programa d’Alian-ces Públic-Privades de Puerto Rico, així com per al desenvolupament futur de projectes de col·laboració públic-privada a la resta dels Estats Units.

La gestió de les autopistes PR-22 i PR-5 suposa una referència per a altres jurisdicci-ons als Estats Units i servirà com a porta d’entrada a la resta del mercat nord-americà.

Sobre Goldman SachsGoldman Sachs és la companyia líder a nivell global en banca d’inversió, valors i gestió d’inversions. Fundada el 1869, la fi rma té la seva seu a Nova York i manté ofi cines a altres grans centres financers d’arreu del món. Goldman Sachs és un dels majors gestors de fons d’infraestructura a nivell mundial, des-prés d’haver recaptat més de 10.000 milions de dòlars (14.173 milions d’euros) de capital des de l’inici de la seva activitat l’any 2006.

GS Infraestructuri Partners són els fons del principal vehicle de l’empresa per realit-zar inversions directes en actius d’infraes-tructura i empreses. L’enfocament més destacat dels fons es troba en les oportuni-tats d’inversió en els sectors de transport i serveis públics. GS Infraestructuri Partners participa en una gran varietat d’actius de transport a nivell mundial incloent Asso-ciated British Ports, Carrix, Eurotunnel, la Red de Carreteras de Occident i Sintonia.

LA GESTIÓ DE LES DUES

AUTOPISTES SERVIRÀ

COM A PORTA D’ENTRADA

A LA RESTA DEL MERCAT

NORD-AMERICÀ

— 1 —El pont Teodoro Moscoso uneix el centre metropolità de San Juan amb l’aeroport internacional de la ciutat. — 2 —El traçat de les autopistes PR-22 i PR-5 transcorre per la costa nord de Puerto Rico.

San Juan

Manatí

Vega Baja Cataño

Dorado

Vega Alta

Bayamón

Guaynabo

El futur de la gestió aeroportuària

Aeroports

La Càtedra FEDEA-abertis i la Fundació RACC van organitzar el I Seminari Internacional sobre gestió privada d’aeroports, que es va portar a terme els passats 24 de maig i el 15 de juny a Madrid

El debat sobre la gestió dels aeroports està de plena actualitat. D’una banda,

la Unió Europa es troba immersa en la cons-trucció d’un veritable mercat únic de trans-port aeri, amb la mirada posada en la creixent eficiència del sector. De l’altra, Espanya pla-neja posar fi a més de 20 anys d’operació dels aeroports per part de l’ens públic AENA. Com s’ha afrontat aquest procés de privatització del sector al continent europeu? Quin model és el millor per a Espanya?

Amb l’objectiu de respondre a aquestes preguntes, i per analitzar els desafiaments als quals haurà d’enfrontar-se Espanya en el futur més proper en matèria aeroportuà- ria, la Càtedra FEDEA-abertis i la Fundació RACC van organitzar l’I Seminari Internaci-onal sobre gestió privada d’aeroports. Un esdeveniment en què es van donar cita des-tacats experts nacionals i internacionals, i nombrosos agents implicats.

La privatització a l’estrangerLa primera sessió, del 24 de maig, va tenir un marcat caràcter internacional i es va centrar en l’anàlisi de les experiències de privatitza-ció que s’han viscut als països del nostre entorn, amb atenció especial al Regne Unit i Alemanya.

El secretari d’Estat de Transports, Isaías Táboas, va ser l’encarregat d’inaugurar el seminari amb una presentació que, sota el títol L’estratègia de reforma dels aeroports

espanyols, oferia la visió del Govern de com hauria de ser la gestió privada d’AENA. El secretari d’Estat va recordar l’eficiència i la solidesa de l’operador aeroportuari i de la xarxa d’aeroports espanyols i va defen-

EMPRESA

sar la reforma del model actual i la liberalit-zació del sector.

A continuació, els professors David Star-kie (Regne Unit) i Hans Martin Niemeyer (Alemanya), i el cap de Regulació Econòmica de la britànica CAA, Ken Cheong, van analit-zar com s’havien portat a terme els diferents processos en els seus respectius països.

Increment de la competènciaDavid Starkie va posar l’èmfasi en la impor-tància de la lliure competència. Si fins ara el sector estava copat per empreses amb fort monopoli, en els darrers 25 anys això ha canviat. La normativa de Cels Oberts, el naixement de les companyies de baix cost i l’apogeu del comerç per internet han comportat un augment de la competència que exigeix una regulació menys complexa i més generalista.

En la resta del continent, la privatització s’ha produït de manera parcial en la seva majoria. Segons Niemeyer, la privatització no ha canviat la naturalesa de la indústria com va passar al Regne Unit; però sí ha com-

TEXT Gemma Gazulla | FOTOS abertis


EL NOU MODEL

AEROPORTUARI ESPANYOL

PERMETRÀ GUANYAR EN

COMPETITIVITAT EN UN

ENTORN CADA VEGADA MÉS

EXIGENT, AMB UNA GESTIÓ

MÉS AUTÒNOMA I FLEXIBLE,

SEGONS JUAN IGNACIO LEMA

portat que els aeroports europeus estiguin més orientats a la seva rendibilitat. Segons l’expert, és necessari desenvolupar a Europa una política coherent de regulació, privatit-zació i competència, amb institucions i processos justos i democràtics.

Com a punt final a la primera sessió, es va oferir el punt de vista de les principals empreses gestores d’aeroports. Bob Bullock, director de Desenvolupament de Nego- ci d’abertis airports, va explicar el cas d’abertis al Regne Unit, mentre que per part de Ferrovial ho va fer John Bruen, director de Desenvolupament Corporatiu de Ferrovial Aeroports.

Gestió conjunta o individualitzada?La segona jornada, celebrada el dia 15 de juny, es va obrir amb una ponència de Javier Gómez Navarro, exministre de Comerç i Turisme i expresident del Consell Superior de Cambres. A continuació, es va iniciar el debat entre els principals experts del país, que van oferir diferents punts de vista sobre els reptes del procés de privatització que està portant a terme AENA.

Per a l’acadèmic de la Universitat de Barcelona Germà Bel, la pregunta important no és la de si la millor gestió és la privada o la pública; sinó si la gestió serà conjunta –com existeix a Estònia, Finlàndia o Portugal– o individualitzada –com a la majoria de paï-sos d’Europa occidental–.

Ofelia Betancor, investigadora respon-sable de l’Àrea de Transport de la Càtedra d’Investigació FEDEA-abertis va presentar l’Observatori de Transport Aeri de FEDEA, que ofereix una classificació dels aeroports espa-

LA NORMATIVA DE ‘CELS

OBERTS’, LES COMPANYIES

DE BAIX COST I L’APOGEU DEL

COMERÇ PER INTERNET HAN

COMPORTAT UN AUGMENT DE

LA COMPETÈNCIA QUE EXIGEIX

UNA REGULACIÓ MENYS

COMPLEXA I MÉS GENERALISTA,

SEGONS DAVID STARKIE

nyols en funció dels tràfics, els resultats ope-ratius, les principals rutes i la proximitat entre les diferents instal·lacions. Entre les conclu-sions, es destaca que el vincle entre infraes-tructures de transport i creixement econòmic és cada vegada més feble, amb el que s’im-posa la necessitat d’avaluar ex ante els pro-jectes d’inversió.

Presència empresarialDes del punt de vista empresarial, es va comp-tar amb la presència dels representants de les principals aerolínies espanyoles: Manuel López, president de l’Associació de Compa-nyies Espanyoles de Transport Aeri (ACETA); Josep Piqué, president de Vueling; i Ferran Soriano, president de Spanair. Tots ells van exigir més transparència en la gestió i més participació de les aerolínies en el diàleg que manté obert AENA.

Manuel López va recalcar la necessitat de les aerolínies d’assegurar la seva rendibi-litat i va establir com a exigències davant el nou model l’eficiència, la transparència en la gestió, les taxes i els costos a cada aeroport, la millora continuada de la qualitat i que s’escolti les aerolínies de manera prèvia a la

ano, per a qui és necessari que els aeroports espanyols competeixin no només entre ells sinó també amb els de la resta del món.

El punt final de les jornades el va posar el president de la nova Aena Aeropuertos. Juan Ignacio Lema va defensar l’actual procés de privatització com una necessitat d’adap-tació a una realitat que demana menors costos i més flexibilitat. Segons Lema, el nou model permetrà guanyar en competitivitat en un entorn cada vegada més exigent, amb una gestió més autònoma i flexible.

fixació de taxes. També va exigir una major intermodalitat de transport, com estableix el Llibre Blanc de Transport i que ja està pre-sent en ciutats com París, Frankfurt, Brussel-les o Zuric.

El president de Vueling, Josep Piqué, va aplaudir els avenços que s’estan realitzant en el procés de privatització d’AENA però va assegurar que aquest es queda curt, que cal seguir avançant cap a una gestió descentra-litzada. Un model de gestió que també va defensar el president de Spanair, Ferran Sori-

D’esquerra a dreta: Manuel López, president d’ACETA; Ferran Soriano, president de Spanair; Josep Piqué, president de Vueling; i Miquel Nadal, director de la Fundació RACC.



REPORTATGE

L’austeritat com a base de l’economia

Reunió del Cercle d’Economia a Sitges

MARIANO RAJOY CREU

NECESSARI CREAR

CONFIANÇA PERQUÈ

ELS EMPRENEDORS

DESENVOLUPIN LES SEVES

INICIATIVES I TORNI

A CIRCULAR EL CRÈDIT

ARTUR MAS VA DESTACAR

LA NECESSITAT D’UN

PACTE FISCAL DE

CATALUNYA AMB EL

GOVERN QUE SORGEIXI EN

LA PROPERA LEGISLATURA

D’esquerra a dreta: Joschka Fischer, exministre d’Afers Estrangers i exvicecanceller alemany; Andreu Mas-Collell, conseller d’Economia de la Generalitat; Pedro Solbes,

exvicepresident segon del Govern i exministre d’Economia; i Daniel Cohen, catedràtic d’Economia de l’École Normale Supérieure i de la Universitat de París.

Aquest posicionament va ser com-partit pels més de 700 empresaris i

professionals assistents. Entre aquests es trobava l’expresident del Cercle i president d’abertis, Salvador Alemany, que va parti-cipar activament a les jornades.

Artur Mas: la necessitat d’un pacte fiscal per a CatalunyaArtur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, va obrir les jornades amb un parlament constructiu en què va remarcar la necessitat de continuar la política d’aus-teritat. Mas va emfatitzar la necessitat d’un pacte fiscal de Catalunya amb el Govern que sorgeixi en la propera legislatura, perquè en la seva opinió un dèficit fiscal anual de Catalunya del 9,5% no resulta assumible. Amb vista a les bases per al futur, el president

La política d’austeritat i de control del dèficit va ser el punt de trobada de la majoria de les ponències de la XXVII Reunió Cercle d’Economia celebrada a Sitges a finals de maig

TEXT Albert Bassols | FOTOS Cercle d’Economia / arxiu

català va recordar les potencialitats de l’eco-nomia catalana, com les seves exportacions de valor afegit, la gran incorporació de conei-xement i d’I+D en l’última dècada, la seva capacitat d’interconnexió geogràfica i una cultura empresarial que no s’ha de perdre.

Mariano Rajoy: per una futura llei d’estabilitat pressupostàriaEl president del Partit Popular, Mariano Rajoy, va manifestar que la seva prioritat és el rellançament econòmic i la creació de llocs de treball, abans que el debat sobre el pacte fiscal. Per a Rajoy, el Govern actual no genera la confiança necessària per a la recuperació econòmica. Va afegir que el programa de futur passa per crear confiança perquè els emprenedors desenvolupin les seves iniciatives i torni a circular el crèdit.


Va proposar una futura llei d’estabilitat pressupostària que estableixi límits de des-pesa i endeutament a les comunitats autò-nomes.

Fernández Ordóñez: no superar el 6% de dèficitEn una de les ponències més esperades, el governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, va instar les comunitats autònomes i ajuntaments a ser inflexibles amb el dèficit i amb l’objectiu de no superar aquest any el 6% de dèficit públic a tot Espanya. També va assenyalar que la reforma laboral ha d’aprofundir-se fins a trobar un punt de flexibilitat i seguretat adequat.

En la seva opinió, l’alt nivell d’atur actual és intolerable, fet que exigeix acce-lerar el creixement que aporti creació de llocs de treball. Respecte al sistema financer va dir que cal completar el sanejament del sector i la reestructuració de les caixes d’es-talvis. Sobre els fons que rebin les caixes del FROB, va recordar que són ajudes puntuals que han de ser tornades i en cas contrari s’obririen processos d’adjudicació de les caixes a altres entitats.

En el col·loqui sobre la competitivitat internacional de l’economia moderat pel president del Banc Sabadell, Josep Oliu, la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, va anunciar la creació d’un fons de capital risc per a projectes d’I+D amb una aportació del Govern de 300 milions d’euros i la confiança de mobilitzar 700 milions més del sector privat.

El contrapunt del premi NobelContràriament a la majoria d’opinions, el premi Nobel d’Economia del 2001, Joseph Stiglitz, va manifestar el seu desacord amb la política d’austeritat perquè va assenyalar que aquesta portaria a l’estancament de l’economia europea i un allargament de la crisi. En opinió de Stiglitz no va ser el dèficit el causant de la crisi sinó la desaparició de la demanda, influïda per la caiguda del crè-

dit. El Nobel d’Economia va afegir que els tres rescats realitzats fins ara –Grècia, Irlanda i Portugal– han entorpit la recuperació d’aquests països.

Pedro Solbes: canviar el model de rescatL’exministre d’Economia, Pedro Solbes, va instar a la finalització de les reformes de l’economia espanyola, en especial la del mercat laboral. Solbes va advocar per un canvi en el model de rescat dels països euro-peus en crisi.

Josep Piqué: preocupació per la cohesió socialJosep Piqué, president del Cerce d’Economia, va llançar un missatge en què va alertar sobre temes crucials: la compatibilitat de les polí-tiques micro i macroeconòmiques, el man-teniment de la cohesió social i la preocupant desocupació juvenil.

Finalment, les jornades van ser clausu-rades pel ministre d’Indústria, Miguel Sebas-tián, qui va assenyalar que l’ajust tant del sector públic com del privat està molt avançat. Sebastián va reiterar la necessitat de fer compatible el creixement amb el benestar social.

EN OPINIÓ DEL PREMI

NOBEL D’ECONOMIA,

JOSEPH STIGLITZ, ELS TRES

RESCATS REALITZATS

FINS ARA –GRÈCIA,

IRLANDA I PORTUGAL–

HAN ENTORPIT LA SEVA

PRÒPIA RECUPERACIÓ

— 1 —Mariano Rajoy, president del Partit Popular,

i Josep Piqué, president del Cercle d’Economia.

— 2 —Miguel Ángel Fernández Ordóñez,

governador del Banc d’Espanya. — 3 —

Cristina Garmendia, ministra de Ciència i Innovació, i Artur Mas,

president de la Generalitat.— 4 —

Salvador Alemany, expresident del Cercle i president d’abertis, amb José Luis López de Silanes, president de CHL.

— 5 —Joseph Stiglitz, premi Nobel d’Economia,

i Narcís Serra, exministre de Defensa i exvicepresident del Govern.

1

2

3

54


El vicepresident i comissari europeu de Competència considera que tancar

mercats a Europa com a reacció al protec-cionisme a l’exterior únicament tindria desa-vantatges. Joaquín Almunia exposa algunes alternatives que passen, per exemple, per més I+D+i i sistemes educatius més adaptats a les necessitats de les empreses.

Primer, una reflexió general com a vicepresident de la Comissió. La UE ha estat un model d’integració regional per a altres països i regions econòmi-ques. Les dificultats en el procés de concreció d’una nova constitució eu-ropea, o la crisi econòmica i fi nancera, amb l’amenaça del risc sobirà i les in-certeses al voltant de l’euro qüestionen el camí fet? Europa segueix sent part de la solució?Europa sempre s’ha construït pas a pas. Per posar un exemple de la meva cartera a la Comissió, la pròpia Unió Econòmica i Mone-tària (UEM) va trigar dècades a concretar-se i el Reglament que va autoritzar la Comissió a examinar fusions i adquisicions va entrar en vigor el 1990, 17 anys després d’haver estat proposat.

Malgrat dècades de discussions i prepa-racions, la UEM està encara per completar. Això és un fet. S’han donat molts passos per

reforçar la governança de la UEM. Fa un any la Comissió va presentar unes propostes que el Consell i el Parlament Europeu han fi nal-ment aprovat a fi nals de setembre. El nou paquet de governança de la zona euro millora i fa més eficaç la vigilància dels comptes públics al mateix temps que se centra en les reformes estructurals necessàries per aug-mentar el creixement potencial en els països que van perdre competitivitat.

Estic convençut que la UEM sortirà més fort d’aquesta crisi i que tindrem més Europa, no menys, pel que fa a la governança de la zona euro i la recerca de solucions per incre-mentar la creació de llocs de treball; però també en altres àrees com la gestió de la immigració, de les fronteres comunes o de la lluita contra el terrorisme. Això és el que desitgen els europeus, així com els nostres socis internacionals. Estic segur que trobarem les solucions per difícils que siguin i que Europa seguirà sent un model per a altres regions del món.

Quins són els principals objectius que es planteja durant el seu mandat com a responsable de les polítiques de Competència?La meva prioritat absoluta és contribuir a la sortida de la crisi i procurar que Europa surti més enfortida, més capacitada per créixer

«Hem de treballar per obrir mercats, no per tancar-los»

ENTREVISTA

Anàlisi econòmica

Joaquín Almunia

TEXT abertis | FOTOS David Campos

El vicepresident i comissari europeu de Competència aposta per inversions que generin activitat i llocs de treball de qualitat. Per això veu necessaris més I+D+i, sistemes educatius que responguin a les necessitats de les empreses i més competència en el sector dels serveis

de manera equilibrada, sostenible i per crear més i millors llocs de treball. La política de competència té un paper clau a portar a terme i és una eina imprescindible per dotar Europa dels mitjans que li permetin compe-tir efi caçment en l’escena global.

Una de les meves principals tasques, si no la principal, consisteix a assegurar la reestructuració dels bancs, de manera que aquests recuperin el seu paper fi nan-çant l’economia real, sense necessitat de recolzaments públics; en altres parau-les, que siguin viables. Això passa pel desapalancament del sistema bancari i l’augment de les seves ràtios de solvència a nivells que els permeti fer front a situa-cions d’estrès.

Estic convençut que, en la conjuntura actual, cal seguir complint les normes euro-pees de competència de manera rigorosa, sempre amb ple respecte dels procediments, així com dels drets de la defensa, evident-ment, i tenint en compte sempre l’interès general dels ciutadans i de l’economia. Una de les meves prioritats és la lluita contra els càrtels, que és, sens dubte, la forma més perjudicial de violació de les normes de com-petència i dels interessos dels ciutadans. El 2010 la Comissió va imposar multes per un total de gairebé 3.000 milions d’euros a empreses que van fi xar preus o van segmen-

PerfilVa ser diputat per Madrid al Congrés dels Diputats del 1979 al 2004.

Va obtenir dues carteres ministerials, primer la de Treball i Seguretat Social (1982-1986) i posteriorment la d’Administracions Públiques (1986-1991), amb Felipe González al capdavant del Govern.

Després del seu càrrec com a portaveu del PSOE al Congrés (1994-1997), va ser secretari general d’aquest partit del 1997 al 2000, així com líder de l’oposició durant aquest període.

Del 2004 al 2010 va exercir de comissari europeu d’Afers Econòmics i Monetaris.

Actualment, és vicepresident de la Comissió Europea i comissari europeu de Competència.


tar mercats en clara violació de les regles en què es fonamenta, cosa que ens benefi cia a tots . Com que les multes són una sanció però no indemnitzen els consumidors i les empreses afectades –sovint pimes– seguim refl exionant sobre la manera de reforçar a Europa el dret a obtenir compensació pel dany causat pels incompliments de les nor-mes de competència.

La competència signifi ca més possibili-tat d’elecció entre béns i serveis per a les empreses i per als consumidors, millor qua-litat i preus més baixos, i això s’ha demostrat en multitud de sectors, des de les telecomu-nicacions al transport aeri passant pels con-cursos públics.

La Comissió Europea preveu presentar un paquet de mesures de revisió de la normativa sobre contractació pública, i ha anunciat que publicarà una iniciati-va sobre concessions públiques que s’ha sotmès a consulta. En alguns casos par-lem d’actius i de serveis que operen pràcticament com a monopolis naturals. Com es contempla en aquest nou quadre la preservació de la competència?La Comissió està preparant, en efecte, noves regles per a ajudes d’Estat per als serveis d’interès econòmic general. L’objectiu gene-ral és disposar de regles més clares i simples per facilitar la vida a les autoritats públiques

TROBAREM LES SOLUCIONS, PER DIFÍCILS QUE SIGUIN, I EUROPA SEGUIRÀ SENT UN MODEL PER A ALTRES REGIONS DEL MÓN”

L’ESTABILITAT FINANCERA REQUEREIX QUE LA COMPETÈNCIA EN ELS MERCATS VINGUI ACOMPANYADA D’UNA REGULACIÓ ADEQUADA”


i als prestadors de serveis. Alhora, volem dirigir la nostra atenció a serveis que tenen un impacte transfronterer. Això significa centrar-nos menys en serveis locals que sovint donen lloc a compensacions relativa-ment petites.

A més, estem pensant a estendre el ven-tall de serveis socials que estan exempts d’exa-men previ –actualment, només hospitals i habitatges socials se’n beneficien; evident-ment, encara en aquest cas els Governs han d’evitar sobrecompensar companyies o altres entitats pel servei ofert–. Vull augmentar l’efi-càcia de serveis d’interès econòmic general, sobretot perquè el pressupost públic ha estat reduït considerablement per la crisi i els diners dels contribuents ha de ser gastat amb la major cura possible. He consultat i discutit aquest assumpte extensament amb totes les parts implicades, del Parlament Europeu, el món empresarial, els Governs nacionals, els regionals i les autoritats locals i, evidentment, els meus companys de la Comissió. Hem llançat una nova ronda de consultes sobre l’esborrany existent i espero que la Comissió adopti les noves regles l’any que ve.

La intervenció dels Estats en algunes entitats financeres suposa riscos per a la lliure competència entre aquestes i les que no han necessitat ajudes?És clar que sí. Molts bancs no van necessitar ajudes d’Estat, però s’han vist afectats per la situació de crisi actual i, és clar, per les ajudes rebudes pels competidors.

Per això, la Comissió insisteix en què l’entitat que es beneficia dels diners públics presenti un pla de reestructuració per reduir el cost per als contribuents i les distorsions en relació amb els bancs que no necessiten ajuda pública. Amb aquest objectiu imposem tres principis als bancs que han necessitat dels diners del contribuent. En primer lloc, els bancs que recorren a l’Estat han de rees-tructurar-se per recuperar com més aviat millor la seva viabilitat a llarg termini. És a dir, a través de les nostres decisions obliguem la institució financera a centrar-se en el seu negoci de base, abandonant les activitats deficitàries, a aconseguir fonts de finança-ment sostenibles i a dotar-se d’una base de capital suficient. Després de la reestructura-ció, el banc ha de prescindir del suport públic.

El segon principi és molt important des del punt de vista de l’equitat. Les nostres normes sobre el repartiment dels costos de la reestructuració exigeixen que els bancs paguin un preu a l’Estat per l’ajuda que reben, i que s’abstinguin de remunerar els accionis-tes i els titulars de capital híbrid, fins que el

banc completi la reestructuració i recuperi la seva activitat normal.

Segons el tercer principi, les institucions subvencionades no poden utilitzar les ajudes d’Estat per obtenir un avantatge competitiu en el mercat en detriment de bancs no sub-vencionats. Això significa, en termes pràctics, que els bancs subvencionats no poden cap-tar dipòsits oferint tipus d’interès inferiors als del mercat, ni atorgar préstecs en condi-cions més favorables que les del mercat. El banc ha de concentrar-se, a més, a completar el seu pla de reestructuració, cosa que en general implica la venda de part dels seus actius i, en conseqüència, no poden comprar altres entitats de crèdit o empreses.

A finals de setembre hem adoptat uns 25 plans de reestructuració bancària

LA COMPETÈNCIA SIGNIFICA MÉS POSSIBILITAT D’ELECCIÓ ENTRE BÉNS I SERVEIS PER A LES EMPRESES I PER ALS CONSUMIDORS”

per a bancs al Regne Unit, Benelux, Dina-marca, Irlanda, Alemanya i altres països, i encara tenim un nombre significatiu de casos pendents.

Quines són les actuacions que podria emprendre la Comissió amb vista a in-tentar evitar futures crisis com l’actual?Les autoritats internacionals, començant per


la Comissió –però també el G20 i el Fòrum d’Estabilitat Financera–, han diagnosticat amb encert les raons que van desencadenar la crisi financera per la caiguda del mercat hipotecari subprime als Estats Units i agreujada pel col-lapse de Lehman Brothers.

La UE està sent molt activa per reforçar el conjunt del marc regulador dels mercats financers, així com la seva transparència. Hem posat en marxa reformes legislatives per aconseguir més transparència i estabilitat en l’activitat de les institucions i els mercats financers.

En concret, la Unió ha creat nous orga-nismes de supervisió per augmentar la coor-dinació i els poders dels reguladors europeus d’intervenir quan es detecten bombolles o altres riscos de caràcter sistèmic. La Comissió

està prenent iniciatives per a una major regu-lació dels mercats com el reglament anome-nat EMIR sobre les transaccions en productes derivats over-the-counter i la revisió de la directiva MiFID, que estableix l’organització, la transparència i la supervisió de les opera-cions als mercats de valors. Aquestes mesu-res tenen com a objectiu principal millorar el funcionament dels mercats i evitar una acumulació perillosa de risc.

No es tracta d’eliminar els beneficis que un mercat competitiu pugui aportar en temes d’eficiència i accés als serveis. Però l’estabi-litat financera requereix que la competència en els mercats vingui acompanyada d’una regulació adequada.

El control de competència té un paper molt important a jugar per evitar que una entitat o grup controli informacions essen-cials per poder operar en els mercats financers en benefici d’uns quants. La producció i la difusió d’informacions del mercat és un tema fonamental que requereix control a través dels instruments de la política de competèn-cia. Sobretot, és necessari impedir que la informació sigui controlada pels qui puguin abusar-ne i excloure els seus competidors o distorsionar el funcionament del mercat.

Al nivell de la gestió de la zona euro, la Comissió ha fet propostes ambicioses per assegurar que els països que comparteixen l’euro puguin gaudir de tots els seus avan-tatges i respectin les regles que garanteixen un funcionament harmoniós. Correspon als Estats membre adoptar-les i, sobretot, res-pectar-les en el futur.

Com poden les empreses europees com-petir davant la presència de productes i serveis, elaborats en unes condicions labo-rals i mediambientals a vegades no homo-logables a les europees?Les empreses europees poden i han de com-petir innovant, produint béns de qualitat, amb un disseny original i amb un fort com-ponent d’investigació i de desenvolupament.

A les autoritats públiques, alhora, els toca defensar en els fòrums internacionals l’adopció de regles transparents i no discri-minatòries, la protecció dels drets humans i condicions de treball i remuneracions dignes, la defensa del medi ambient, etcètera. En això estem. No obstant això, és clar que les condicions laborals a la Xina i altres països no canviaran dràsticament de la nit al dia. Haurà de ser necessàriament una evolució progressiva. Les empreses europees i les auto-ritats públiques ho saben i han d’adaptar-se apostant per inversions generadores d’acti-vitat i de llocs de treball de qualitat. Això

EL CONTROL DE COMPETÈNCIA JUGA UN PAPER MOLT IMPORTANT PER EVITAR QUE UNA ENTITAT O GRUP CONTROLI INFORMACIONS ESSENCIALS PER PODER OPERAR EN ELS MERCATS FINANCERS EN BENEFICI D’UNS QUANTS”

exigeix més I+D+i, sistemes educatius més adaptats a les necessitats de les empreses i més competència en el sector dels serveis, incloent les professions liberals, i el comerç, per reduir els costos i augmentar el potencial de creixement.

La Comissió ve recomanant això des de la dècada passada, en l’anomenada Estratègia de Lisboa, i ho ha reprès a l’Estratègia Europa 2020. Hi ha països i empreses europees que ho comprendran i estaran millor preparats per fer front als desafiaments.

Els Estats membre van identificar amb la Comissió abans de l’estiu les reformes i altres prioritats, essencialment la correcció de les finances públiques i les polítiques estructurals per augmentar el creixement i el treball. Aquestes accions a nivell nacional són claus per aconseguir l’objectiu comú de la UE que no és un altre que la sortida de la crisi, incloent la resolució de la crisi del deute a la zona euro.

En tot cas, i torno al fons de la pregunta, tinc clar que el proteccionisme només tindria com a efecte agreujar la situació per a tots. Europa ha de mantenir-se oberta a inversors estrangers –de la mateixa forma com volem que les inversions europees siguin acollides en altres parts del món– perquè signifiquen beneficis per a tots. Les nostres economies necessiten tenir accés a mercats competitius i les nostres empreses només poden ser veri-tables líders mundials si se’ls incentiva a ser més innovadores i eficaces –i exposades a la competència–. Tancar mercats a Europa com a reacció al proteccionisme a l’exterior únicament tindrà desavantatges per a tots. Per tant, hem de treballar per obrir mercats –i no per tancar-los.

LinkComissió Europeaec.europa.eu

3.000milions d’euros en concepte de multes imposades per la Comissió Europea a empreses que van fixar preus o van segmentar mercats.

25plans de reestructuració bancària adoptats per la Comissió al Regne Unit, Benelux, Dinamarca, Irlanda i Alemanya, entre altres països.

El juny del 1999, la Unió Europea va adoptar un nou marc legal que

regula el sistema de taxes als camions, una directiva coneguda popularment com a Eurovinyeta. Es tracta d’una taxa que s’imposa als vehicles pesants per distància

L’Eurovinyeta, a debat a Santander

Infraestructures

Diversos països europeus, com Alemanya, Àustria, Bèlgica, Holanda i Suècia, ja han aplicat l’Eurovinyeta per gravar la circulació de camions per vies lliures de peatge. França i Dinamarca tenen previst implantar-la en breu. A Espanya, el debat està obert

REPORTATGE

TEXT abertis | FOTOS Héctor Cerrada

Actualment, l’Eurovinyeta està operativa a Alemanya, Àustria, Bèlgica, Holanda, Hon-gria, Luxemburg, la República Txeca i Suècia, mentre que França i Dinamarca projecten implantar-la en el futur més pròxim. En el cas d’Espanya, és necessari implantar la directiva?


recorreguda, amb el propòsit de recuperar tant els costos de la infraestructura com els costos externs. La directiva estableix els criteris però deixa a cada Estat membre la llibertat d’imposar-la o no en el seu territori.

L’APLICACIÓ DE

L’EUROVINYETA A ESPANYA

AFECTARIA 400.000

VEHICLES NACIONALS

I 50.000 ESTRANGERS

DE MÉS DE 3,5 TONES

A ESPANYA HI HA

UN TOTAL DE 3.365

QUILÒMETRES DE VIES DE

PEATGE EXPLÍCIT, COSA

QUE REPRESENTA EL 22%

DEL TOTAL DE LA XARXA

Aquest va ser el tema de debat de les jorna-des L’Eurovinyeta a Espanya i a Europa: estat

de la qüestió, organitzades per ASETA i la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander.

L’esdeveniment, que va tenir lloc els dies 27 i 28 de juny, va congregar polítics, perio-distes, entitats financeres i principals agents per oferir la seva visió sobre el tema. Josep Lluís Giménez, director general d’abertis autopistas, també va prendre part en l’acte com a moderador.

62.500 milions en 15 anysA Espanya hi ha un total de 3.365 quilòmetres de vies de peatge explícit, fet que representa el 22% del total de la xarxa d’alta capacitat, mentre que en altres països com Portugal (70%), França (60%) o Itàlia (86%) és con-siderablement superior. A Alemanya, després de la implantació de l’Eurovinyeta, la totali-tat de la xarxa està tarificada.

Segons un estudi resultat d’un grup de treball organitzat per ASETA, l’aplicació de l’Eurovinyeta a Espanya afectaria 400.000 vehicles nacionals i 50.000 estrangers de més de 3,5 tones, i no descarta que, en un període indeterminat, hagués d’estendre’s també a la resta de vehicles (uns 30 milions), com succeeix a Holanda.

Seguint aquests càlculs, la implantació de l’Eurovinyeta elevaria els ingressos de l’Estat espanyol fins als 3.602 milions d’euros el primer any, mentre que en 15 anys la xifra global ascendiria a més de 62.500 milions d’euros. Aquests ingressos anirien destinats principalment a la millora i el manteniment dels 15.584 quilòmetres de vies gestionades per l’Estat, comunitats autònomes, diputa-cions i ajuntaments.

La visió políticaEl debat sobre el pagament per ús “està sobre la taula i és oportú i necessari”, segons Rafael Simancas, portaveu del Grup Parla-mentari Socialista a la Comissió de Foment i Habitatge del Congrés dels Diputats, qui va afirmar, no obstant això, que “no ens sembla una mesura que es pugui aplicar en aquest moment”. Rafael Simancas va assegurar que s’està en vies de constituir una subco-missió al Congrés per a l’estudi de l’aplicació

D’esquerra a dreta: Josep Lluís Giménez Sevilla, director general d’abertis autopistas; Andrés Ayala, Rafael Simancas i Pere Macias, portaveus del Grup Popular, del Grup Parlamentari Socialista i de CiU, respectivament, a la Comissió de Foment i Habitatge del Congrés dels Diputats.


d’aquesta directiva i d’altres vies alternatives de finançament de les infraestructures.

Andrés Ayala, portaveu del Grup Popular, va valorar que “les autopistes de peatge tenen capacitat per donar una oferta diferenciada respecte a la resta de la xarxa viària, cosa que atorga un valor afegit a l’usuari”. No obstant això, es va mostrar contrari a abordar l’Euro-vinyeta actualment “perquè grava un sector en concret, el del transport de mercaderies”.

Per la seva banda, Pere Macias, portaveu de CiU en la mateixa Comissió, va defensar la directiva: “No inventaria coses noves pel que fa als mecanismes del pagament per ús, si s’aplica a Europa per alguna cosa serà. Cal fer una profunda remodelació basada, en primer lloc, en la tarifació per ús, i en segon lloc, per crear una xarxa única eficient”, va afirmar.

Des del punt de vista del Ministeri de Foment, “no és el moment oportú” per apli-car la normativa, segons el director general de Transport Terrestre, Manuel Villarante, que va justificar la seva opinió “per la crisi econò-mica i la situació del sector del transport”. Aquest últim “podria veure restada la seva competitivitat”, va assegurar.

Manuel Villarante va subratllar el major impacte econòmic que la directiva podria tenir sobre els transportistes nacionals: “Espa-nya i Itàlia, en ser perifèrics, veurien més gravat el seu trànsit intern que els països centreeuropeus”, que, en aquest sentit, es troben “en situació d’avantatge”.

Impacte sobre els transportistesL’impacte econòmic que tindria l’aplicació de la directiva sobre el sector del transport és una de les principals claus del debat. L’establiment de l’Eurovinyeta a Espanya, segons Pere Padrosa, president de la patronal ASTIC, deixaria al col·lectiu de transportistes un estret marge de costos. Com va explicar, el 75% dels costos es veuen compromesos per factors externs: carburants (32%), salaris de personal (31%) i peatges (11%)”, va deta-llar. “L’Eurovinyeta ens deixaria un 1% o 2% de marge per gestionar”.

“No qüestiono l’Eurovinyeta com a mesura de recaptació”, va afirmar Pere Padrosa, qui va exigir que el procés sigui “transparent” i que els diners recaptats es destinin a la millora de les infraestructures.

Linkwww.aseta.es

Com es gestiona la vialitat d’una auto-pista? Quin és el protocol a seguir en

cas d’accident? Els Centres d’Operacions d’abertis autopistas a Espanya es posen cada dia al servei dels conductors que circulen pels més de 1.500 quilòmetres de la xarxa de les seves autopistes. Situats estratègicament en diferents punts de la xarxa, aquests centres compten amb la tecnologia més avançada per gestionar els recursos necessaris per a la resolució de qualsevol incidència.

Els Centres d’Operacions processen la informació que reben de tots els agents externs i dels recursos amb què compta abertis autopistas per vetllar per la segure-tat i la comoditat en els desplaçaments dels seus clients. Davant qualsevol incidència, posen en marxa un pla d’acció que mobilitza els equips requerits per a la seva resolució (sistemes, vialitat, manteniment, seguretat i assistència).

Són quatre els centres que operen a la xarxa d’abertis autopistas: el Centre d’Ope-racions de Granollers (Barcelona); el de San Rafael, ubicat a Segòvia i que gestiona la xarxa Centre-Sud; el de Sagunt (València), que con-

Els Centres d’Operacions d’abertis autopistas Espanya coordinen i gestionen durant tot l’any la vialitat de tota la seva xarxa d’autopistes

Per la seguretat i la fluïdesa al trànsit

EQUIP


ELS CENTRES D’OPERACIONS

ES POSEN CADA DIA AL

SERVEI DELS CONDUCTORS

QUE CIRCULEN PELS MÉS

DE 1.500 QUILÒMETRES

DE LA XARXA DE

LES SEVES AUTOPISTES


Autopistes sota control

de centres d’operacions) o bé marcant crite-ris i directrius comunes en els àmbits de conservació i manteniment. Els centres comp-ten habitualment amb tres figures: els coor-dinadors de comunicació, que a través de monitors gestionen la vialitat d’un tram de l’autopista; el coordinador de sala (únicament als centres de Granollers i San Rafael), que exerceix d’interlocutor amb els Centres d’Emergència, amb la Direcció i amb la poli-cia de les diferents comunitats autònomes.

trola la xarxa AP-7 aumar; i el de Logronyo (la Rioja), que coordina la xarxa AP-68 Ebre.

Segons explica Sara Rodríguez, gerent dels Centres d’Operacions d’abertis autopistas, els centres tenen com a principal objectiu “mantenir la fluïdesa a l’autopista les 24 hores del dia. Davant qualsevol incidèn-cia, el repte és restablir les condicions normals de trànsit com més aviat millor”.

Aquest objectiu es tradueix bàsicament en dues tasques fonamentals: d’una banda, gestionar la vialitat de l’autopista (incidències, obres, senyalització, en definitiva, tot el que passa en una autopista); de l’altra, coordinar la informació que es recull i es genera de la gestió d’aquesta vialitat. Dues facetes dife-rents: centre d’informació i centre de gestió de la vialitat. “Disposem de diferents canals d’informació que ens arriben des de l’autopista sobre accidents, a través dels pals SOS o de trucades de clients que ens arriben al call

center. També a través dels nostres equips que estan a l’autopista i que ens envien molta informació”. Es disposa també d’altres siste-mes tecnològics, com els sensors de l’auto-pista, les expires de trànsit o els sistemes Bluetooth, que ofereixen informació al centre en temps real de la situació del trànsit.

Treball en equipEls quatre Centres d’Operacions formen part de la Direcció de Suport a l’Explotació d’abertis autopistas, que dirigeix Lourdes Roquet. Es tracta d’una direcció transversal, que ofereix suport a les xarxes en aquelles funcions que poden realitzar-se conjunta-ment per a totes elles (control de peatge, manteniment dels sistemes centrals, gestió

EL SEU PRINCIPAL OBJECTIU

ÉS MANTENIR LA FLUÏDESA A

L’AUTOPISTA LES 24 HORES

DEL DIA. DAVANT QUALSEVOL

INCIDÈNCIA EL REPTE ÉS RESTABLIR

LES CONDICIONS NORMALS DE

TRÀNSIT COM MÉS AVIAT MILLOR


D’esquerra a dreta: Víctor Blanco, Isabel Marcilla, Paz Casas, Mónica Gámez, Nuria Marqués, Gonzalo Grande, Cristina Zamorano, Sara Rodríguez, Dalina Llorente, Lourdes Roquet i Juan Zamorano.

Finalment, cada centre compta amb un res-ponsable, que coordina l’actuació dels dife-rents operadors.

“Dins de la Direcció de Suport a l’Explo-tació, trobem les àrees des de les quals, de manera transversal, donem suport a les dife-rents xarxes, com Control de peatge o Man-teniment Central”, explica Sara Rodríguez. L’operativa habitual de treball és que cada coordinador gestioni unes incidències en un tram de la xarxa assignat, “encara que en el


ES FACILITA INFORMACIÓ

A L’USUARI MITJANÇANT

ELS PANELLS DE MISSATGES

VARIABLES DE L’AUTOPISTA,

EL WEB D’INFORMACIÓ

I EL CENTRE D’ATENCIÓ

AL CLIENT

— 1 — Isabel Marcilla, del centre de Logronyo. — 2 — Mónica Gámez i Nuria Marqués, del centre de Sagunt.— 3 — Cristina Zamorano, Dalina Llorente i Gonzalo Grande, del centre de San Rafael.— 4 — Víctor Blanco, Paz Casas, Guillem Pibernat i Sara Rodríguez, del centre de Granollers.

1

3

2


moment que qualsevol incidència o gestió que realitza necessita d’un suport de la resta de l’equip perquè la feina es desenvolupi de la millor manera possible. Aquest és un petit exemple de la importància d’un bon equip gestionant una autopista”, comenta Gonzalo Grande, responsable del Centre d’Operacions de San Rafael. També en l’àmbit de Centres d’Operacions es troba l’àrea de Vialitat i Segu-retat Viària, el responsable de la qual és Antoni Comes, des d’on es treballarà per definir i portar a terme una línia de treball centralit-zada en aquesta matèria que permeti donar resposta a les demandes tant de les diferents xarxes d’autopistes com de l’entorn, d’una manera homogènia i d’acord amb els objec-tius establerts per abertis autopistas.

Gestió i coordinació de la vialitatLa Direcció de Suport a l’Explotació posa al servei de cada direcció de xarxa un Centre d’Operacions perquè aquesta pugui gestionar la vialitat de la seva autopista. El Centre d’Operacions de Granollers és el més gran de tots, tant en nombre de persones –apro-ximadament unes 30–, com en trams amb IMD (intensitat mitjana diària de vehicles) més alta, ja que controla la corona metropo-litana de Barcelona, amb trams amb una IMD superior a 100.000. El centre de Grano-llers, a més de gestionar les autopistes de les

xarxes Gencat i AP-7 AP-2 d’acesa, també recull i centralitza la distribució d’informació provinent de la resta de centres d’abertis autopistas. En total, els Centres d’Opera-cions estan formats per un equip de més de 80 persones.

Protocol en cas d’accidentsEls protocols a seguir quan hi ha un accident són molt similars als quatre Centres d’Ope-racions. En cas d’una incidència a l’autopista, els operadors reben a través dels diferents canals informació que es visualitza a través de les càmeres (en cas que hi hagi càmera al lloc de l’accident). El centre activa tots els recursos tant interns –equips de suport i man-teniment– com externs –policia, bombers, assistència mèdica–, i es comunica la incidèn-cia també a peatge, ja que el flux de vehicles de l’autopista pot veure’s afectat.

La informació que arriba al centre es deriva als diferents organismes gestors de trànsit, DGT, SCT o Govern basc, segons on s’hagi produït l’incident. Determinades incidències, com senyalitzacions o accidents, es transmeten també al Ministeri de Foment o Generalitat de Catalunya per a la xarxa Gencat. Així mateix, es facilita informació a l’usuari mitjançant els panells de missatges variables de l’autopista, el web d’informació i el Centre d’Atenció al Client, al qual pot trucar per obtenir informació.

Funcionament dels centresEn els darrers temps, l’homogenització dels Centres d’Operacions d’abertis autopistas s’ha consolidat tant en els sistemes i aplicacions informàtiques, com en la manera de treballar. “Tot i això, existeixen diferències, degudes a les característiques i a l’entorn de cada autopista, per exemple l’estacionalitat del trànsit de caps de setmana, les operacions especials o la vialitat hivernal de cada autopista”, comenta Gonzalo Grande.

Des d’aquest estiu, el Centre d’Operacions de San Rafael gestiona la vialitat de tota la xarxa Centre-Sud, després de la consolidació de la gestió d’AP-4 Sevilla-Cadis i de l’AP-71 Lleó-Astorga. Així mateix, cal destacar la consolidació del centre d’aucat a Granollers i la del centre de Villajoyosa a Sagunt. Segons el responsable del Centre de San Rafael, “l’evolució està sent bona i l’adaptació i coneixements adquirits han estat bastants ràpids”. El procés de consolidació de Centres d’Operacions a la Xarxa Centre-Sud ha comportat “l’adaptació dels circuits que estaven establerts, de manera que es realitzen d’una forma més eficient i homogènia”.

En els propers mesos, es realitzarà el canvi de la plataforma d’aplicacions del Centre de Logronyo i l’adaptació als circuits i processos de la xarxa Ebre. D’aquesta manera, el Centre de Logronyo consolidarà el seu procés d’aplicació del model d’abertis autopistas Espanya.

Pel que fa al contacte amb altres departaments per coordinar operatius, “la relació amb els altres departaments és l’altra part fonamental que permet que les gestions assegurin una explotació de les autopistes de qualitat”, explica Gonzalo Grande.

4

VIATGE

Enclavada entre el mar i les munta-nyes, l’encantadora ciutat de Girona

confirma allò que la bona essència es guarda en pot petit, ja que els seus menys de 100.000 habitants conviuen amb un llegat històric, arquitectònic, gastronòmic i cultu-ral que la converteixen en tot un tresor i la doten d’una personalitat realment única. La seva animada quotidianitat de botigues i mercats, marcada a foc per segles de comerç, agita la vida diària d’aquesta petita ciutat travessada pel riu Onyar.

Oberta al món, la ciutat moderna s’ha estès més enllà de les antigues muralles que, d’altra banda, han sabut conservar intacte tot el sabor d’un dels cascos antics més rics del nostre país, el Barri Vell. Caminar-hi és assegurar-se un viatge en el temps i per les civilitzacions. Un dels llocs més signifi-catius per iniciar el passeig és, sens dubte, la catedral de Santa Maria.

Situada a la zona més alta de la ciutat i culminada per un àngel de bronze que domina el campanar, es tracta d’un valuós conjunt arquitectònic que uneix nombrosos estils, ja que la seva construcció es va allargar entre els segles XI i XVII, i té escultures de mitjan segle XX. Al seu interior s’accedeix d’una forma solemne, després de pujar per

Una joia medieval entre muralles

GironaLlargues escalinates, places porticades i carrerons costeruts esculpeixen amb aires medievals el seu casc antic. Capaç d’extasiar el viatger, 2.500 anys de patrimoni històric i la seva proximitat a la Costa Brava converteixen aquesta ciutat en un destinació imprescindible

TEXT Marta Carrera | FOTOS agències


una escalinata barroca de 90 esglaons. Si bé la façana constitueix per si mateixa un fort reclam, el major atractiu de la construcció es troba al seu interior. I és que, una vegada travessada la porta de Sant Miquel, el visitant quedarà sorprès per la seva espectacular nau gòtica de gairebé 23 metres, la més ampla del món, només superada per la basílica vaticana de Sant Pere.

Ciutat artística per excel·lènciaA pocs passos d’aquest tresor arquitectònic es troba el Museu d’Art, allotjat al Palau Episcopal, on es poden admirar més de 8.500 obres d’art de gran valor. Hi destaquen les dels estils gòtic i romànic. Molt a prop d’aquí es troba el misteriós call (barri) jueu, que convida a deixar-se portar pel seu desorde-nat entramat d’estrets carrerons i escales, amagant una de les caminades més evoca-dores de la ciutat. Partint des de la plaça de la Catedral, antic mercat entre cristians i jueus, s’arriba al portal de Sobreportes, veri-table punt d’accés al laberíntic call. Alguns dels seus edificis encara conserven, als mun-tants de les portes, els forats on s’introduïa la mezuzá: un estoig amb un petit pergamí en què podien llegir-se diferents pregàries jueves. Per submergir-se a fons en aquesta

religió és més que recomanable visitar el Museu d’Història dels Jueus, emplaçat on antigament es va alçar una sinagoga del segle XV, de la qual encara es conserven algunes restes.

El carrer de la Força és l’artèria en minia-tura del call i va formar part del tram de Via Augusta que travessava la ciutat. És a través d’ella que s’arriba a la placeta de l’Institut Vell, que alberga el Museu d’Història de la Ciutat i l’Arxiu Municipal de Girona, dues visites per entendre l’essència gironina.

Ambient medievalFruit de la històrica miscel·lània de cultures de la localitat, a escassos metres del barri jueu apareixen els esplèndids Banys Àrabs, en ple barri de Sant Pere. Aixecats l’any 1194, destaquen sobretot pel seu magnífic apodyterium, o sala de vestuari, on un tem-plet central octogonal amb arcs de ferradura sustenta una llanterna que aporta llum natu-ral i resguarda la piscina. La seva cúpula, construïda amb pedra volcànica, manté la calor de la sala.

De nou a l’aire lliure pels angostos carrers, el viatger percep l’ambient medieval i l’encant històric que es palpa a cada cantonada, cosa que ha convertit Girona en un veritable decorat cinematogràfic. El Barri Vell va ser utilitzat a la pel·lícula El perfum, basada en la novel·la de Patrick Süskind, per reproduir la França del segle XVIII. David Trueba també es va rendir al municipi amb el seu film Soldats de Salamina, basat en la novel·la de Javier Cercas.

La rica influència cultural rebuda per Girona durant segles l’ha fet albergar una prestigiosa universitat que impregna la loca-


Projecte d’ampliació de l’AP-7 a Gironaabertis autopistas està portant a terme el projecte d’ampliació de l’autopista AP-7 a Girona, les obres de construcció del tercer i quart carril de la qual en el tram Fornells-Vilademuls avancen segons el calendari previst.

Els treballs d’ampliació es van adjudicar en dos subtrams: el primer, de Fornells a Sarrià de Ter, i el segon tram, de Sarrià de Ter a Vilademuls. Les obres, que es van iniciar el passat mes d’abril, tenen un termini d’execució de 21 mesos.

acesa completa les obres de l’AP-7 a Girona amb l’ampliació de dos a tres carrils als trams Vilademuls-Figueres Sud i Figueres Sud- La Jonquera. Amb una longitud de 17,3 i 22,3 quilòmetres, respectivament. Aquestes obres, que es van iniciar el gener del 2010, es preveu que finalitzin el desembre del 2011.

El conjunt d’actuacions que integren el projecte d’ampliació de l’AP-7 suposarà la millora substancial del corredor estratègic del Mediterrani, la major capacitat del qual redundarà en la millora del servei a l’usuari.

litat catalana d’un alegre ambient estudian-til. La seva Facultat de Lletres, instal·lada a l’antic convent de Sant Domènec, és només una prova de l’interès de Girona per la cultura, que també es tradueix en la presència del prestigiós festival de tardor d’arts escèniques Temporada Alta.

Tresor del Romànic Prosseguint amb el recorregut monumental, la següent destinació és el monestir benedictí de Sant Pere de Galligants, datat al segle XII i declarat Monument Històric-Artístic Nacio-nal. D’estil romànic, la seva església té tres naus i quatre absis, i està culminada per un bonic campanar de planta octogonal. El seu preciós claustre acull avui dia el Museu Arqueològic Provincial.

A prop del monestir, de pujar per car-rerons costeruts, el visitant arriba a dalt de tot de la muralla de la ciutat. Els més de 40 setges soferts durant la seva història

javen per aquest ampli espai natural, gaudint de la calma en plena ciutat.

Per arribar a La Devesa s’ha de travessar la ribera dreta del riu Onyar cap a l’esquerra. Per fer-ho, es pot escollir entre quatre dels ponts més representatius de Girona, tots diferents. El primer és el pont de Manel Gómez, format per un únic arc, mentre que el segon és el de Sant Agustí. Aquest pont uneix el carrer Argenteria, prolongació de la rambla de la Llibertat, amb la plaça Indepen-dència. O el que és el mateix, enllaça dues de les zones on prendre el pols a la ciutat.

L’encant de les petites botigues d’arte-sania i antiguitats es barreja amb les anima-des terrasses i restaurants bufons on degus-tar plats típics com la botifarra dolça, l’arròs a la cassola o el suquet de peix i dolços com els carquinyolis o els bunyols.

També des del pont de Sant Agustí és possible delectar-se amb la vista de les conegudes cases de l’Onyar, que combinen

Com arribarGirona està ben comunicada per

diferents vies. En cotxe, les principals carreteres per accedir

són l’AP-7, la N-II i la C-25. L’estació de trens es troba a la plaça

Espanya i si s’arriba en avió, l’aeroport està a 15 quilòmetres.

Moure’s per la ciutatLes distàncies entre els punts

d’interès són curtes, així que és fàcil visitar-la a peu. Disposa de 10 línies

d’autobusos urbans i un tren turístic que recorre el Barri Vell.

On allotjar-seHotel Llegendes de Girona Catedral

Portal de la Barca, 4 Tel. 972 22 09 05

www.llegendeshotel.comEn un emblemàtic edifici

del casc històric, als peus de la Catedral, fusiona a la perfecció

elements de l’edifici original amb una rehabilitació exquisida.

Des de 120 euros.

Hotel Carlemanyplaça Miquel Santaló, s/n

Tel. 972 21 12 12www.carlemany.es

Com si es tractés d’un museu d’art contemporani, aquest acabat

de reformar hotel de façana envidrada convida a la contemplació

de tapissos, esculturas, olis i acrílics. Des de 110 €.

On menjarEl Celler de Can Roca

carretera de Taialà, 40 Tel. 972 22 21 57

www.elcellerdecanroca.comEn aquest dues estrelles Michelin el

chef Joan Roca i els seus germans ofereixen cuina d’emocions, com

els seus calamarsets amb roca de ceba o turró de foie y tòfona.

Alberedapasseig José Canalejas, 6

Tel. 972 22 60 02Un clàssic que acaba d’estrenar

local al costat del riu. Degustar els peus de porc amb gambes

de Palamós amb vista a la catedral és un luxe.

Per saber-ne méswww.girona.cat

GUIA PER AL VISITANT


— 1 — Estany de Banyoles. — 2 — Teatre-Museu Dalí, a Figueres. — 3 — Reconstrucció del Fòrum romà a les ruïnes d’Empúries. — 4 — Tamariu.

1 2

recalquen la vital importància d’aquesta construcció, les restes medievals de la qual es troben en molt bon estat de conservació.

No obstant això, els inicis de la muralla es remunten a temps més llunyans, per a la defensa de l’aleshores denominada Gerunda sota el domini de l’Imperi Romà, encara que les restes d’aquesta època són pràcticament inexistents. Recorrent l’actual Passeig de la Muralla poden contemplar-se excel·lents panoràmiques de la ciutat, des de les teulades amuntegades de l’antic barri dels gremis fins a la part moderna, passant per l’imponent parc de La Devesa, autèntic pulmó verd gironí.

Recés naturalA la confluència del riu Ter amb l’Onyar s’es-tenen les 40 hectàrees d’aquesta gran zona arbrada que la converteixen en el parc urbà més gran de Catalunya. La seva tranquil·litat convida a vagar sota els seus més de dos mil plataners, alguns de més de 50 metres d’altura. Ja al segle XVIII els gironins passe-

en harmonia pictòrica tons ocres, rosats, grocs i crema. I és que recórrer la façana fluvial al vespre i contemplar com les cases acoloreixen el paisatge i es reflecteixen a les aigües del riu és com introduir-se en un quadre impressionista. No s’ha d’oblidar el pont de les Peixateries Velles, dissenyat per Gustave Eiffel, artífex de la famosa torre parisenca, que va saber deixar el seu segell inconfusible. Tampoc s’ha d’oblidar el pont de Pedra, molt a prop dels místics porxos de la plaça del Vi presidida per l’Ajuntament de la ciutat.

Aquest punt, al cor del Barri Vell de Girona, és idoni per acomiadar aquesta ciutat d’artistes i de cultura, d’història i arqui-tectura, les dimensions de la qual són inver-sament proporcionals a les meravelles que amaga entre els seus carrerons.


Uns voltants privilegiatsCosta BravaA només una hora de camí, és possible gaudir d’aquest encantador perfil del litoral català, distingit per un bon nombre de platges i cales d’aigües clares i sorra fina o roques. Entre les més famoses es troben Aiguablava, Fornells, Llafranc o Tamariu.

Teatre-Museu Dalí Una visita al Teatre-Museu Dalí, al municipi de Figueres, constitueix la millor forma d’entendre la vida del genial artista gironí. Alberga més de 1.500 obres del mestre del surrealisme, incloses algunes de les més representatives, com Galatea de les

43

ENTREVISTA | XAVIER PERUCHO

“Girona i la seva província són l’escapada perfecta”Xavier Perucho, cap d’unitat de les obres que la companyia acesa porta a terme a l’autopista AP-7 Nord, comenta els atractius de la ciutat de Girona i destaca alguns llocs de visita obligada que el visitant no pot perdre’s si visita aquesta ciutat.

Un bon motiu per visitar Girona. Tant Girona com la seva província poden

convertir-se en l’escapada perfecta:

l’encant medieval de la ciutat, la seva

proximitat amb la Costa Brava, amb la

Fajeda d’en Jordà i els seus volcans a

Olot, amb el surrealisme de Dalí… A més

esferes, Leda Atòmica o La cistella de pa.

Jaciment d’EmpúriesFundada al segle VI aC pels grecs, l’antiga ciutat d’Emporiae es va convertir en un important enclavament comercial. Al segle III aC, van ser els romans els qui van deixar el seu llegat. Les ruïnes inclouen carrerons, murs superposats, mosaics i fins i tot objectes de l’època grega.

Estany de BanyolesAmb una extensió de 107 hectàrees, és un dels més grans de tot Espanya. La millor manera de contemplar-lo és recórrer la carretera de circumval·lació que l’envolta que, a més, dóna peu a visitar l’església romànica de Santa Maria de Porqueres.

d’una immillorable oferta gastronòmica

i incomptables meravelles a menys

d’una hora de la ciutat.

Què no hem de perdre’ns si visitem Girona?La visita a la ciutat medieval és obligada.

La Catedral, els Banys Àrabs, el call

jueu i un passeig per la muralla

són una bona opció. Així mateix,

els ponts que travessen el riu Onyar: el

Pont de Pedra, el de Manel Gómez,

el de Sant Agustí, el de les Peixeteries

Velles… Travessar-los ofereix una

de les panoràmiques més famoses de

la ciutat: les cases de colors a la vora

del riu amb la Catedral i l’església de

Sant Feliu de fons. Des del pont

d’Eiffel el visitant creurà trobar-se a

l’interior de la postal típica de Girona.

En poques paraules, com descriuria els seus habitants?

Girona és una ciutat històricament

oberta al comerç i al visitant, està

preparada per al nombrós turisme

que la visita. Serveis de guies,

restaurants i hotels reben amb

amabilitat el visitant. L’habitant de

Girona se sent afortunat i orgullós de

la seva ciutat, i així ho transmet a tots

aquells que s’apropen a conèixer-la.

Quin creu que és el millor moment de l’any per visitar Girona?Durant la setmana denominada

Girona temps de flors, que se celebra

al maig. Durant aquesta setmana la

ciutat obre les portes de les seves

cases històriques, els seus museus

i edificis públics perquè el visitant

pugui veure les diferents exposicions

florals que alberguen. En els seus

nombrosos carrerons i escalinates

es respira l’olor de totes les flors

que engalanen la ciutat.


REPORTATGE

El castell de Castellet va acollir una nova jornada del Cercle d’Infraestructures per tal d’analitzar de quina manera es poden trobar en temps de crisi mètodes de finançament per a obres públiques necessàries

Projectes immediatament finançables

Jornada Cercle d’Infraestructures

TEXT Leticia Gonzálvez | FOTOS abertis

En la conjuntura econòmica actual, i tenint en compte les dificultats per

les quals passen no només les administraci-ons sinó també el sector financer, determinats projectes d’obra pública són de difícil finan-çament. No obstant això, és necessari trobar aquelles actuacions que sigui possible finan-çar per poder garantir l’execució de les infra-estructures necessàries.

Sota aquest concepte es va desenvolu-par la jornada Projectes immediatament

finançables, organitzada pel Cercle d’Infra-estructures al castell de Castellet, seu de la fundació abertis. La secretària general d’Infraestructures, Immaculada Rodríguez-Piñero, i el president d’abertis, Salvador Alemany, van participar en l’acte juntament amb experts financers i tècnics.

Planificació contra ineficiènciesEn una situació de crisi té rellevància la neces-sitat de donar amb els sistemes de finança-ment apropiats per portar a terme els pro-jectes en matèria d’infraestructures planifi-cats. “Les infraestructures juguen un paper clau en la cohesió social i territorial”, va dir Inmaculada Rodríguez-Piñero. “La logística té cada vegada més un rol determinant en

els seus punts forts per aprofitar-los”, va determinar Salvador Alemany, qui va afirmar que en el cas d’Espanya juga a favor l’estabi-litat del seu sistema jurídic de concessions, que gaudeix de la confiança dels països estrangers.

Canvis en el sector financerArran de la crisi econòmica mundial, el sector financer internacional està vivint una pro-funda transformació. Aquests canvis han portat conseqüències com l’encariment del deute, unes estructures d’apalancament més conservadores, més dificultats per afrontar les inversions a llarg termini i, en general, més dificultats per tancar finançaments. “La situa-ció financera de les administracions públiques també ha estat definida com un nou risc que desincentiva l’entrada de capital estran-ger”, va afirmar David Noguera, director de Finançament Estructurat de Banc Sabadell.

“La inversió pública en infraestructures està disminuint any rere any i no hi ha garantia de reconduir aquesta situació. La situació del seu finançament també es complica”, segons Xavier Auguets, director de l’Àrea d’Assegurances i Participacions Empresarials de Catalunya Caixa. “A causa de la crisi financera global, s’està produint una allau de canvis en el marc del finança-ment de projectes d’infraestructures i en el marc del finançament corporatiu de com-panyies del sector”, va dir.

“L’augment del capital requerit en els projectes, del cost de finançament, del risc de refinançament, juntament amb l’in-crement de les garanties, provoca una dismi-nució de la rendibilitat per a l’accionista.

l’activitat econòmica i la competitivitat industrial del país, per a la qual cosa es neces-sita un desenvolupament de les infraestruc-tures coincident”, va afirmar.

Aquest desenvolupament no pot realit-zar-se si no és mitjançant una “estricta planificació”, a fi d’evitar ineficiències “que deixin les infraestructures buides”, va remar-car la secretària general, que va subratllar la necessitat que les diferents administracions (Estat i Autonomies) treballin de manera coordinada per establir les seves prioritats.

Moment d’oportunitatsEs diu que les situacions de crisi sempre impli-quen grans problemes, però també represen-ten un moment per trobar grans oportunitats. En el cas de les infraestructures, actualment s’està vivint en una situació de “multicon-flicte”, com va definir Salvador Alemany, ja que “tenim una necessitat com mai havíem tingut d’actuar en el curt termini; encara que, tot i això, la planificació de les infraestructu-res sempre ha de ser tractada a llarg termini”.

“És el moment de la gran oportunitat”, va dir Salvador Alemany. “Hem d’assumir allò que s’ha fet malament en el passat per afrontar el futur”. Això passa per revisar tots els elements de la planificació, des de la defi-nició de les tarifes fins als terminis, passant per l’establiment de nous criteris concessio-nals. “És necessària una nova metodologia per a la planificació de les infraestructures”, assumint que s’han de reconsiderar els pro-cediments actuals i “rebaixar les expectati-ves”, va assegurar el president d’abertis.

No obstant això, no tot són motius per a la preocupació. “Cada país ha de conèixer

LES INFRAESTRUCTURES

S’HAN CONVERTIT EN

UN “VALOR REFUGI” PER

A ALGUNS INVERSORS

INTERNACIONALS

DISPOSATS A INVERTIR


A part de l’estabilitat del marc legal, tots els projectes han de garantir una rendibilitat que resulti atractiva als inversors”, va explicar David Noguera.

Segons aquest expert, les infraestructu-res s’han convertit en un “valor refugi” per a determinats inversors internacionals, “que estan disposats a invertir en infraes-tructures sempre que els encaixi la relació risc-preu del projecte”.

Innovació financeraQuines possibles solucions es poden plante-jar a la problemàtica del finançament? Segons Xavier Auguets, s’ha de recórrer al que ell denomina “innovació financera”. Una possible solució és estendre el pagament

LinkCercle d’Infraestructures www.cercleinfraestructures.cat

per ús a infraestructures que actualment suporten exclusivament les arques públiques. L’Eurovinyeta, posada ja en marxa en alguns països, constitueix un clar exemple d’aquesta mesura.

També es poden explorar alternatives de finançament “que incloguin elements que afegeixin seguretat i garanties addicionals als finançadors”, va dir Xavier Auguets. Dues propostes d’això són l’Instrument de Garan-tia de Préstecs per a Projectes de la Xarxa Transeuropea de Transport (LGTT, en les seves sigles en anglès), en l’àmbit europeu, o l’Agència Multilateral de Garantia d’Inver-sions (MIGA), d’abast mundial.

La LGTT és un instrument impulsat per la UE i el Banc Europeu d’Inversions (BEI) per fomentar més participació del sector privat en el finançament d’infraestructures de trans-port d’interès europeu.

Per la seva banda, la MIGA, que forma part del Banc Mundial, promou la inver- sió estrangera directa, a través d’una asse-gurança per a les empreses que inverteixen en els seus països membres en forma de garanties contra riscos polítics, així com serveis d’assessoria, capacitació, suport i mediació.

Ponents i participants a les jornades celebrades al castell de Castellet, seu de la fundació abertis.

ES PODEN EXPLORAR

ALTERNATIVES DE

FINANÇAMENT QUE

INCLOGUIN ELEMENTS

QUE AFEGEIXIN SEGURETAT

I GARANTIES ADDICIONALS

ALS FINANÇADORS


REPORTATGE

Nou servei pioner a la xarxa d’autopistes a Espanya

abertis autopistas ha posat en marxa la primera àrea de servei espe-

cífica per a professionals del transport a l’au-topista AP-7, denominada Truck Park, i situada a l’àrea del Montseny (sentit Barcelona). Truck Park Montseny, que disposa d’un total de 122 places, és la primera d’aquestes carac-terístiques que entra en funcionament a la xarxa d’autopistes espanyola i disposa d’una àmplia oferta comercial i de serveis comple-tament orientada al col·lectiu del transport per carretera.

abertis autopistas va posar en marxa un segon Truck Park el mes de juliol a l’àrea de servei de Porta Barcelona, amb un total de 56 places d’aparcament. Així mateix, està previst desenvolupar dos Truck Park més, un pròxim a Sagunt (València) i un altre a prop de la Jonquera (Girona), que podrien posar-se en servei a finals del 2012, encara que els dos projectes encara es troben en fase d’estudi.

Els Truck Park inclouen una àrea d’apar-cament amb places reservades per a vehicles pesants de fins a 24 metres de longitud, amb zona Wi-Fi i places especials per a cami-ons frigorífics. També estan equipats amb un edifici exclusiu de serveis amb banys i dutxes, servei de bugaderia, sales de descans, conne-xió Wi-Fi i vending. Addicionalment, els pro-fessionals del transport també disposen d’una cafeteria reservada a l’àrea de servei.

Truck Park posa a disposició dels clients un sistema de tarifes especials a l’aparcament que respon als descansos reglamentaris

abertis autopistas inaugura els primers Truck Park a l’AP-7Les noves àrees de servei per a professionals del transport disposen de mesures destinades a garantir la seguretat dels clients i la càrrega



del sector. Així, la primera hora d’estada és gratuïta; l’estada d’una nit costa 16 euros; un dia complet, 28 euros; i dos dies, 38 euros. El pagament de l’aparcament és exclusiu amb dispositiu de telepeatge i, com a oferta de llançament, fins al 31 d’agost si el transportista passa una nit, disposarà d’una segona gratuïta.

abertis autopistas i Àrees s’han unit en aquest projecte per oferir al professional del transport una exclusiva oferta de restau-ració amb diferents packs en funció de les necessitats.

Prioritat per la seguretatEls nous Truck Park disposen d’importants mesures destinades a garantir la seguretat dels clients i la càrrega dels vehicles pesants. Compten amb una tanca de 3,5 metres d’al-tura amb elements antiassalt, sensors de vibració a tot el perímetre i control d’accessos individualitzat per a vianants. A més, disposen de sistemes de videogravació i de megafonia, controls d’accés de matrícules i il·luminació nocturna, entre altres serveis. La posada en marxa dels Truck Park suposa un pas més en la voluntat d’abertis autopistas i Àrees d’adaptar els serveis a les necessitats dels diferents clients de l’autopista.

En aquest sentit, ofereixen una fórmu- la pionera de servei als viatgers, amb una oferta específica per a cada tipus de client, tant per als particulars com per als professionals, i en què prima en cada moment la qualitat del servei i l’adequació a les seves necessitats.

Accessos3 vies d’accés (1 entrada/2 sortida) Controls d’entrada i de sortida per a camions amb lectura de matrícula de tractoraControl d’accessos per a vianants individualitzat i amb sistema de torn mitjançant validació de tiquet d’entradaSistemes de càmeres CCTV per a accessosAïllament vehicle per a l’operació entrada/sortidaMitjà de pagament exclusivament Via-TControl nivell d’ocupació i possibilitat de reserva de placesSistema d’interfoniaPanells informatius de places disponibles

Així són els Truck ParkÀrea de Servei Porta Barcelona (sentit Barcelona)

Superfície: 11.000 m2

Places vigilades: 56 Edifici de serveis: 144 m2

Àrea de Servei El Montseny(sentit Barcelona)

Superfície: 18.000 m2

Places vigilades: 122 Edifici de serveis: 187 m2

‘link Truckers’, una publicació per als professionals del transport Coincidint amb l’obertura dels Truck Park de les àrees de servei del Montseny i Porta Barcelona de l’autopista AP-7, abertis autopistas disposa de link Truckers, una revista per als professionals del transport.

link Truckers és un mitjà directe de comunicació entre abertis i els professionals del transport. Els lectors hi poden trobar l’actualitat de les autopistes, consells útils per aplicar a la seva feina, recomanacions de seguretat viària, les últimes novetats del sector, reportatges, entrevistes i propostes d’oci.


El passat mes de novembre l’autopista AP-4, que uneix les ciutats de Sevilla i Cadis, va estar d’aniversari

AP-4: 40 anys de servei a Andalusia

Autopistes


Es compleixen 40 anys de funciona-ment d’una via que és un dels princi-

pals eixos vertebradors de la comunitat andalusa i que ha afavorit el desenvolupa-ment de l’economia, la indústria, l’agricultura, el turisme i el transport de la regió.

Al llarg d’aquestes quatre dècades, l’AP-4 ha estat escenari de multitud de moments per al record.

— 1 — El 4 de novembre del 1971 es van

inaugurar diversos trams de la via: Dos Hermanas-Los Palacios; Los

Palacios-Las Cabezas i Jerez Sud-Puerto Real. Un parell de mesos més

tard, es va completar la via amb la finalització dels trams Las Cabezas-

Jerez Nord i Jerez Nord-Jerez Sud.

1

NO

TÍC

IES


Quaranta anys després, l’autopista Sevilla-Cadis segueix fidel a la seva missió: assolir l’excel·lència en la qualitat de servei i la satisfacció dels clients, en harmonia amb la societat, l’entorn i el medi ambient.

2

3

— 2 —Les obres es van adjudicar a la constructora Dragados y Construcciones, i es van iniciar el febrer del 1971. Van finalitzar amb un any d’antelació respecte al previst.— 3 —En la seva construcció es van utilitzar els més moderns mètodes i la millor maquinària del moment. El Ministeri d’Obres Públiques de l’època va afirmar: “Durant la seva execució, es van aplicar tècniques que podem considerar com a avançades al nostre país en una obra d’aquestes dimensions”.


Un important estalvi de temps

Sevilla Jerez Cadis km temps (minuts) km temps (minuts)

Per l’autopista 71 42 106 62,5

Per la N-IV 88 80 137 140

La nova autopista permetrà els usuaris recórrer la distància entre Sevilla i Cadis en poc més d’una hora, és a dir, a menys de la meitat del que suposava cobrir aquesta distància fins aleshores.

1 2

3— 1 —En un primer moment, les estacions de peatge

funcionaven amb un sistema manual d’obertura de la via. A la dècada dels 80 es van instal·lar

les vies automàtiques per al pagament amb targeta. L’últim avenç va arribar amb el telepeatge.

— 2 —El primer cotxe que va utilitzar l’AP-4 va ser un

Volkswagen Beetle d’un americà que vivia a Sevilla i treballava a Rota. El 1972, es va registrar una Intensitat

Mitjana Diària de 2.466 vehicles (el 50% dels vehicles lleugers que circulaven per aquell corredor). El 31 de juliol

del 2009 es va marcar una xifra rècord de 100.670 vehicles. — 3 —

L’AP-4 sempre ha estat compromesa amb el seu entorn físic. Des de la seva inauguració, la planificació

mediambiental va ser una prioritat, amb la plantació de nombrosos exemplars de pins. En l’actualitat,

compta amb 300 hectàrees enjardinades amb desenes d’espècies autòctones.

NO

TÍC

IES


Campanya de sanef per sensibilitzar sobre seguretat a les autopistes

sanef i sapn van llançar el mes de maig passat una campanya de sensibilització

amb l’objectiu que els clients segueixin circu-lant amb total seguretat. La imatge de la cam-panya va acompanyada de l’eslògan Cal arri-

bar fins aquí perquè ens feu cas? Amb ella es convida els clients a qüestionar-se el seu com-portament i mostrar una conducció més res-ponsable a les àrees circumdants a les zones d’intervenció de les autopistes.

El personal d’autopistes col·loca elements de senyalització de dia i de nit. Així mateix, intervenen en la circulació per protegir els clients als llocs que s’han produït accidents o avaries. A vegades, han de travessar els carrils de circulació per recollir un objecte que ha caigut a la calçada. La presència de personal a la via està perfectament senyalitzada, però malgrat això es registren massa accidents durant aquestes nombroses intervencions. La campanya de sensibilització s’ha desplegat a les autovies de sanef, en cartells instal·lats en les vies de peatge. El dispositiu de comunica-

Anunci de la campanya de sanef amb el lema: Cal arribar fins aquí perquè ens feu cas?

AUTOPISTES

La iniciativa té com a objectiu conscienciar els clients després d’un 2010 amb 24 accidents i un total de 7 ferits a les autopistes de sanef

ció també inclou l’enviament d’un correu electrònic als abonats de sanef, l’aparició d’informació en la pàgina web www.sanef.com i falques de ràdio emeses a l’emissora de sanef.

sanef informa l’usuari sobre les seves autopistes a través del telèfon mòbil

Fins ara es podia accedir a la informa-ció sobre les obres a la xarxa d’auto-

pistes de sanef des de la pàgina web sanef.com, i a partir d’ara es podrà accedir també des del telèfon mòbil. Aquesta aplicació gra-tuïta, que s’actualitza quan és necessari, permet obtenir informació sobre les principals obres que s’estan realitzant: dates, modalitats de circulació, detalls de tancaments dels intercanviadors i els desviaments. Es tracta d’una eina d’informació que els permet tenir el control en els seus desplaçaments.

Accedir a aquest servei gratuït és senzill. Per a tots els smartphones (HTC, Blackberry, iPhone…), només cal connectar-se al web adaptat per a mòbils www.circulez-malin.fr.

Amb l’aplicació gratuïta ‘Circulez malin’, els clients de les autopistes de sanef i sapn poden conèixer al detall les obres que trobaran a la seva ruta

El telèfon mòbil s’ha convertit en un nou canal d’informació sobre l’estat de les autopistes de sanef.

Concretament en el cas dels iPhone, els usu-aris disposaran aviat de la possibilitat de

AUTOPISTES

descarregar-se l’aplicació Circulez malin des de www.circulez-malin.fr o des de l’App Store.

Mantenir informats els clients sanef es compromet a informar sobre les obres que s’estan portant a terme a la seva xarxa a través de diversos canals: l’emissora de ràdio de les autopistes sanef, els panells informatius fixos instal·lats abans de la zona de les obres, els panells informatius llumino-sos i els fullets informatius que es distribu-eixen als clients la setmana anterior a les obres. Així mateix, abans de sortir, els usuaris poden consultar informació pràctica i detalls sobre els desviaments aplicats a la secció Obres en curs del web sanef.com.

El conseller delegat d’abertis, Fran-cisco Reynés, va realitzar una gira

institucional entre els mesos de setembre i octubre en què la companyia ha posat de manifest la seva aposta estratègica pel con-tinent americà com una de les principals àrees geogràfiques on el Grup té interès a créixer en els propers anys.

El conseller delegat va visitar Puerto Rico, els Estats Units, l’Argentina i Xile, països clau per a la companyia. Durant el viatge, va tenir l’oportunitat de reunir-se amb importants

autoritats, entre elles el governador de Puerto Rico, Luís Fortuño; el secretari d’Estat, Kenneth McClintock-Hernández; el secretari de Gover-nació, Marcos Rodríguez-Ema; i el secretari de Transports i Comunicacions porto-riqueny, Rubén Hernández.

abertis és present a Puerto Rico a la ges-tió de les autopistes PR-22 i PR-5, després del recent acord amb el fons d’inversió Goldman Sachs Infrastructure Partners II. La nova societat, denominada Metropistas, gestionarà les dues autopistes per un període de 40 anys. abertis

abertis centra la seva mirada al continent americà

ABERTIS

El conseller delegat del Grup, Francisco Reynés, manté trobades d’alt nivell als Estats Units, l’Argentina i Xile

NO

TÍC

IES


1

TEXT abertis | FOTOS Luis Carlos Fernández / abertis

— 1 — El conseller delegat d’abertis, Francisco Reynés, durant la seva trobada amb el governador de Puerto Rico, Luis Fortuño. — 2 —Francisco Reynés, conseller delegat d’abertis, durant la seva trobada amb el ministre argentí de Planificació General i Inversió Pública, Julio de Vido.— 3 —Francisco Reynés es va reunir amb el ministre d’Obres Públiques xilè, Laurence Golborne.


gestiona també en aquest país des de fa 16 anys el pont Teodoro Moscoso, situat a la zona metropolitana de San Juan.

El repte dels Estats UnitsAl seu pas per Amèrica del Nord, el conseller delegat es va reunir a Washington amb el secretari de Transports de l’Administració nord-americana, Ray LaHood, i amb John Mica, congressista i president del House of Representatives Transportation and Infras-tructure Committee, amb qui va tractar sobre la importància estratègica que suposa per a abertis el mercat nord-americà. La compa-nyia té com objectiu treballar directament sobre el terreny en un moment en què s’ul-timen privatitzacions en infraestructures, a més de promoure en aquest país la definició de marcs legislatius i normatius en els àmbits federal i estatal que valorin els factors neces-saris per poder portar a terme projectes a llarg termini.

Visita a les concessions argentinesEn la seva estada a l’Argentina, Francisco Reynés va visitar les oficines d’Ausol, conces-sionària que gestiona l’accés nord de Buenos Aires en un recorregut de 119 quilòmetres i de la qual abertis compta amb el 45%. Des d’allà es va dirigir a les oficines del Grupo Concesionario del Oeste (gco), titular de la concessió de l’Autopista de l’Oest, de 56 quilòmetres. El conseller delegat va tenir ocasió de reunir-se amb el ministre de Pla-nificació General i Inversió Pública, Julio de Vido, amb qui va tractar sobre l’estat de les infraestructures i la conjuntura econòmica del país. El conseller delegat d’abertis va assistir aquell mateix dia a un sopar a la resi-dència de l’ambaixada amb el conseller Eco-nòmic i Comercial, Íñigo Febrel.

Xile, principal operador d’autopistesFrancisco Reynés va fer també parada a Xile, país on abertis s’ha consolidat com a prin-

2

3

cipal operador d’autopistes amb la gestió, directa i indirecta, de 480 quilòmetres, des-prés dels processos d’adquisició de diferents concessionàries en aquest país. A Santiago de Xile, el conseller delegat es va trobar amb el ministre i la subsecretària d’Obres Públi-ques, Laurence Golborne i Loreto Silva, res-pectivament, i amb el coordinador general de Concessions, Emilio Pellegrini. En el marc de la seva visita a la capital xilena, Francisco Reynés va sopar amb el ministre conseller, David Navarro, i el primer secretari de l’am-baixada, Jaime Moreno.

La visita al país andí es va tancar amb la reunió que el conseller delegat va mantenir amb el ministre de Transports i Comunica-cions xilè, Pedro Pablo Errázuriz. Després de la trobada, el conseller delegat d’abertis va visitar les instal·lacions d’Autopista Central, de la qual la companyia posseeix el 50%, i Rutas del Pacífico, de la qual participa amb el control majoritari.

abertis celebra la tercera edició del Global Gathering 2011

Amb l’objectiu de compartir les noves línies estratègiques de la companyia

i seguir fomentant la cohesió com a grup, l’equip directiu d’abertis va celebrar el passat mes de setembre la tercera edició del Global Gathering. Durant els dos dies que va durar la trobada, que va tenir lloc a Girona, els assistents van tenir l’oportunitat de conèixer els reptes de futur de la compa-nyia en l’àmbit corporatiu, així com els que fan referència al sector d’activitat (autopis-tes, telecomunicacions i aeroports).

Pla estratègic El conseller delegat d’abertis, Francisco Reynés, va ser l’encarregat d’obrir la trobada, que va reunir un centenar de directius de diferents països, amb una explicació exhaustiva del pla estratègic que haurà de seguir la companyia en els propers mesos i va convidar els assistents a adaptar-se

Foto de família dels participants a la tercera edició del Global Gathering, que es va celebrar a Girona.

ABERTIS

Durant els dos dies que va durar la trobada, els assistents van tenir l’ocasió de conèixer els reptes de futur de la companyia en l’àmbit corporatiu

NO

TÍC

IES

a l’actual conjuntura econòmica apel·lant constantment a l’eficiència.

A la jornada van assistir també el direc-tor general d’abertis autopistas España, Josep Lluís Giménez; el de sanef, François Gauthey; el d’autopistes Amèrica, David Díaz; el d’abertis telecom, Tobías Martínez; i el d’abertis airports, Carlos del Río, que van explicar els reptes de futur que han fixat a cadascuna de les empreses que lideren. Així mateix, van presentar els objectius de les seves respectives àrees el director general de Recursos Interns i Eficiència, Lluís Deulofeu, i el director general de Finances i Desenvolupament Corporatiu, José Aljaro.

Va clausurar la trobada el president d’abertis, Salvador Alemany, corroborant les paraules del conseller delegat i convidant els presents a seguir fent d’abertis una empresa de referència mundial.




cions d’Autopistes Puerto Rico, dirigida per Gonzalo Alcalde; Autopistes Xile, el director de la qual és Enrique Calcagni; les concessio-nàries d’Argentina gco i Ausol, dirigides per Carlos Staino i Marcelo Benaglia, respectiva-ment; i l’oficina de Washington, que dirigirà Jordi Graells.

abertis va anunciar en l’última reunió del Global Gathering una reestructu-

ració de l’organigrama de l’alta direcció de la companyia. El nou organigrama té com a objec-tiu simplificar el Comitè de Direcció de la companyia, així com la relació matricial entre les unitats de negoci i els serveis corporatius d’abertis. “El Grup es troba davant el repte de seguir creixent, focalitzant aquest creixement amb prioritat a l’estranger”, va dir Francisco Reynés durant la seva intervenció davant els directius. “Per això –va afegir el conseller dele-gat del Grup– devem també adaptar la nostra organització amb l’objectiu de permetre aquest creixement, així com millorar l’eficiència de les operacions que permeti maximitzar el cash

flow lliure disponible per invertir”.En el nou organigrama destaquen dues

importants posicions corporatives, la Direcció General Financera, al capdavant de la qual està José Aljaro –i que amb la remodelació assumirà també el Desenvolupament Corporatiu del Grup– i la Direcció General de Recursos i Efi-ciència, encapçalada per Lluís Deulofeu. Aquesta última direcció constata la importàn-cia estratègica que el Grup atribueix en aquests moments a l’eficiència en les operacions.

De la Direcció General de Finances i Desenvolupament Corporatiu depenen, des-prés de la remodelació, les direccions de Pla-nificació Estratègica i Desenvolupament Cor-poratiu, Finances, Relacions amb Inversors, Control de Gestió i Assessoria Fiscal. De la Direcció General de Recursos Interns i Eficièn-cia depenen les direccions de Persones, Orga-nització i Oficina de Transformació, Sistemes d’Informació, Administració, Compres i Serveis Generals, i Projectes Especials.

David Díaz, nou director general d’Autopistes Amèrica Amb la reorganització, el fins ara director gene-ral d’Estratègia i Desenvolupament Corporatiu d’abertis, David Díaz, ha estat nomenat direc-tor general d’Autopistes Amèrica del Grup, càrrec de recent creació.

El nou director general d’Autopistes Amèrica d’abertis reportarà directament al conseller delegat del Grup, Francisco Reynés, i tindrà sota la seva responsabilitat les Direc-

abertis reorganitza el seu equip directiuEN EL MARC DEL GLOBAL GATHERING 2011

La nova organització simplifica el Comitè de Direcció d’abertis, que s’ha fixat com a objectius prioritaris la millora de l’eficiència en costos i el creixement internacional de la companyia


Juan María Hernández Puértolas, al capdavant de la Direcció de Comunicació del GrupJuan María Hernández Puértolas va ser nomenat el mes passat d’abril nou director de Comunicació d’abertis, en substitució de Toni Brunet, que a partir d’ara serà el director corporatiu d’Estudis i Gabinet de Presidència de la companyia. El nou director de Comunicació d’abertis reportarà directament al conseller delegat del Grup, Francisco Reynés, i tindrà sota la seva responsabilitat el desenvolupament de l’estratègia de comunicació interna i externa d’abertis. La seva incorporació al grup d’infraestructures es va produir a principis del mes de juny.Juan María Hernández Puértolas és llicenciat en Ciències Econòmiques i en Periodisme, i diplomat (PDG) per l’IESE. Des de novembre del 2007 va exercir com a director de Comunicació Externa de Criteria CaixaCorp, i anteriorment va ser, successivament, redactor en cap d’Economia i d’Opinió de La Vanguardia.

David Díaz, nou director general d’Autopistes Amèrica d’abertis.

José Aljaro, director general de Finances i Desenvolupament Corporatiu d’abertis.

Lluís Deulofeu, ara director general de Recursos Interns i Eficiència d’abertis.


NO

TÍC

IES

Hispasat avança en el desenvolupament del satèl·lit AG1

Hispasat, l’operador espanyol de comu-nicacions per satèl·lit i del qual abertis

posseeix el 33,4% de l’accionariat, va assistir el passat mes de juny al Saló Internacional de l’Aeronàutica i de l’Espai, Paris-Le Bourget 2011, per presentar els últims avenços del satèl·lit Hispasat AG1, inclòs en la missió Small Geo. Aquest projecte és un dels més avantguardistes promoguts per l’Agència Espacial Europea (ESA) i té com a principal objectiu el desenvolupament, la validació i la posada en òrbita d’una innova-dora plataforma de satèl·lits geoestacionaris de reduïdes dimensions.

La presidenta d’Hispasat, Petra Mateos, va prendre part en un acte celebrat en el marc del Saló més important del sector i presidit per la directora de Telecomunications and Integra-ted Applications de l’ESA, Magalí Vaissière, jun-tament amb els responsables del programa i les empreses participants en el projecte. Petra Mateos va destacar que “el nou satèl·lit perme-trà a la companyia consolidar la seva posició en l’àmbit del processat a bord digital regene-ratiu, alhora que és una mostra més de la clara aposta d’Hispasat per la col·laboració per al desenvolupament d’avenços en el sector de les telecomunicacions espacials. L’Hispasat AG1 incorpora la càrrega útil REDSAT que permetrà a la companyia utilitzar de manera més àgil i eficient la potència del satèl·lit, augmentant substancialment la capacitat de transmissió amb la consegüent reducció del cost de les comunicacions”.

En els últims mesos, s’ha realitzat una intensa activitat pel que fa al disseny dels dife-rents equips i susbsistemes del satèl·lit AG1 i, actualment, Hispasat treballa en la seva revi-sió crítica per tancar la seva configuració defi-nitiva. Gràcies al desenvolupament d’aquest nou satèl·lit, Hispasat se situa al cap de les iniciatives promogudes per l’ESA per al desen-volupament i l’explotació comercial de càrre-gues útils de comunicacions innovadores amb què serà possible introduir nous serveis de comunicacions per al desenvolupament de productes i serveis en l’àmbit de les plataformes de Televisió Directa a la Llar (DTH), la banda ampla i la televisió en alta definició (HDTV).

Innovació tecnològica L’Hispasat AG1, amb una vida útil estimada de 15 anys, aportarà a Hispasat una moderna i competitiva capacitat de comunicacions, tant en l’àmbit tradicional d’arrendament de capa-citat espacial, com en el relacionat amb projec-tes d’innovació tecnològica, consolidant la posició de la companyia com referent interna-cional en el sector i impulsor del desenvolupa-ment tecnològic de noves solucions de comu-nicacions per satèl·lit.

Els seus 20 transponedors en bandes de freqüències Ku i Ka subministraran una àmplia oferta de serveis de comunicacions. Per al desen-volupament de la missió SmallGeo, Hispasat compta amb la participació de Thales Alenia Space España i EADS-CASA Espacio.

Sobre aquestes línies, llançament d’un satèl·lit Hispasat. A sota, Petra Mateos, presidenta d’Hispasat, juntament amb Giuseppe Viriglio, director de Telecomunicacions i Navegació de l’ESA.

TELECOMUNICACIONS

L’operador de satèl·lits espanyol serà el responsable del desenvolupament, l’operació i l’explotació del primer satèl·lit de la missió Small Geo. El llançament del satèl·lit Hispasat AG1 està previst per al 2013 TEXT I FOTOS abertis


D’esquerra a dreta: Jorge Fernández Díaz, vicepresident tercer del Congrés dels

Diputats; Salvador Alemany, president d’abertis; i Ferran Amago, degà del COETTC.

Amb motiu de la X Diada de les Tele-comunicacions a Catalunya, celebrat a

l’Auditori CosmoCaixa de Barcelona i organit-zat pel Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya (COETTC), Salvador Alemany, president d’abertis, va ser premiat per la seva aportació al desenvolupa-ment i la divulgació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Espanya.

En el seu discurs, Salvador Alemany va destacar la importància de les TIC com a motor

El passat mes de maig, el Departa-ment d’Interior de la Generalitat de

Catalunya va adjudicar provisionalment a la companyia abertis telecom el subminis-trament i el manteniment d’un sistema de recepció i transmissió de vídeo des de mitjans aeris. El servei, que representa per a abertis

de creixement econòmic, i va assenyalar que “si volem ser un dels nodes rellevants d’aquesta nova xarxa de l’economia global, necessitem defi nir una Agenda Digital que, partint de la realitat actual de les TIC i dels objectius de l’Agenda Digital per a Europa, ens permeti assolir els nostres objectius de reactivació eco-nòmica, creixement i creació de llocs de treball”.

A l’esdeveniment, també es va rendir homenatge a personalitats del món empre-sarial, com Agustí Cordón, director general del

telecom un projecte del voltant d’uns dos milions d’euros, consisteix en el subminis-trament de quatre sistemes de transmissió per a quatre aeronaus i vuit centres equipats per poder rebre dos senyals simultàniament, abraçant com a zona de cobertura l’àrea de Catalunya.

El president d’abertis, premiat per la seva aportació al desenvolupament i la divulgació de les TIC

Nou projecte audiovisual

TELECOMUNICACIONS

TELECOMUNICACIONS

En el seu discurs, Salvador Alemany va proposar la defi nició d’una Agenda Digital, en línia amb l’europea, que “ens permeti assolir els nostres objectius de reactivació econòmica, creixement i creació de llocs de treball”TEXT abertis | FOTOS Silvia Colmenero

FIB; Joana Caparrós Masip, presidenta de Woman Together; Josep González i Sala, pre-sident de PIMEC; José Manuel Lara, president del Grup Planeta i d’Antena 3; i Bernardo Lorenzo, president de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT).

NO

TÍC

IES


persones que pateixen necessitats; Ramón Pascual de Sans, per ser un dels referents de l’activitat científica a Catalunya; o Edu-ard Punset, per la seva trajectòria com a economista, polític i divulgador científic.

Medalla d’Or al Mèrit CívicAquell mateix mes d’abril, Salvador Alemany també va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de l’Ajuntament de Barcelona, un guardó que el Ple del Consistori atorga per unani-mitat de tots els grups municipals.

L’aleshores alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, li va lliurar la medalla en un acte cele-brat al Saló de Cent de l’Ajuntament. El pre-sident de la fundació abertis, Miquel Roca Junyent, va ser l’encarregat de realitzar la presentació de Salvador Alemany i la lectura dels mèrits que li han fet mereixedor del reconeixement, aprovat en Consell Plenari per unanimitat.

El president d’abertis, Salvador Ale-many, ha rebut la Creu de Sant Jordi

–la màxima distinció que atorga la Genera-litat de Catalunya– per la seva destacada aportació a l’economia i a la societat cata-lanes. La Creu de Sant Jordi s’atorga a aque-lles persones i entitats que han destacat pel seu servei a Catalunya, especialment en els àmbits cívic i cultural. La distinció es va crear el 1981 i qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s’atorgui aquest guardó a una persona, ja sigui física o jurídica.

A l’acte de lliurament d’aquest any, un total de 29 personalitats i 15 entitats van rebre la Creu de Sant Jordi, entre elles Josep Antoni Duran i Lleida, pel conjunt de la seva trajectòria i per haver estat un dels primers diputats catalans al Parlament Europeu; Montserrat Colomer, per la seva tasca com a treballadora social, en reconei-xement a la qualitat de la seva atenció a les

Salvador Alemany, distingit amb la Creu de Sant Jordi

RECONEIXEMENTEl president d’abertis, Salvador Alemany, després de rebre la Creu de Sant Jordi de mans del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas.Un total de 29 personalitats i 15 entitats van rebre

la Creu de Sant Jordi en un acte celebrat el 27 d’abril al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat


TELECOMUNICACIONS

25a Trobada de les Telecomunicacions UIMPabertis telecom proposa la coinversió en xarxes per afrontar els reptes de futur “en un marc econòmic desfavorable”


El director general d’abertis telecom, Tobías Martínez, va defensar “la suma

d’esforços i la coinversió en xarxes de nova generació per part dels operadors per assolir els reptes de futur que té el sector”. Ho va fer durant la seva intervenció en la 25a Tro-bada de les Telecomunicacions UIMP, que es va celebrar entre el 5 i el 8 de setembre a Santander. El curs, que la patronal del sector AMETIC i Telefónica organitzen des del 1987, portava en aquesta ocasió per títol Más allá de lo conseguido, i hi han participat responsables de les empreses més representatives del sector juntament amb l’Ad-ministració i la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions.

En la seva intervenció, titulada El nou

cicle inversor: oportunitat per racionalitzar el

desplegament d’infraestructures, Tobías Martínez va assenyalar que la compartició en el desplegament de xarxes és un “model vàlid i eficient” per complir amb els objectius d’ac-cés universal a internet d’alta velocitat i la resta de fites marcades per la Comissió Euro-pea a l’Agenda Digital, que requeriran a tot Europa d’un esforç inversor estimat en uns

D’esquerra a dreta.: Jesús Banegas, president d’AMETIC; Bernardo Lorenzo, president de la CMT; Juan Antonio Zufiria, president d’IBM Espanya; i Tobías Martínez, director general d’abertis telecom.

300 bilions d’euros en xarxes de nova gene-ració per als propers vuit anys, amb un “entorn econòmic desfavorable”.

Medalla d’Or al Mèrit Cívic“La coinversió és la millor solució, per la seva capacitat per racionalitzar les xarxes existents i optimitzar les noves”, va destacar el repre-sentant d’abertis telecom, qui va afegir que “no podem construir cadascú una carretera per arribar al mateix lloc”. El director general d’abertis telecom va recordar el perfil de la companyia “com a soci tecnològic i financer” obert a participar juntament amb altres ope-radors en el desplegament de les noves infra-estructures que necessita la societat.

En la seva intervenció, Tobías Martínez també va recordar l’èxit en el desplegament de la TDT i de l’apagada analògica realitzada a Espanya l’abril del 2010, una realitat que ja és compartida a Europa per 19 països i que 7 estats més completaran l’any que ve. El director general d’abertis telecom va cridar l’atenció sobre la necessitat de “planificar correctament” els serveis mòbils de quarta generació que es desplegaran sobre l’espec-

tre de 800 MHz a partir del 2015, que avui utilitza la TDT, per evitar interferències en les emissions i va advertir que el Pla de Migració per garantir l’èxit d’aquest procés haurà d’es-tar aprovat abans de finals d’aquest any.

Juntament amb abertis telecom van participar a la trobada representants d’ope-radors i empreses de tecnologia i la inaugu-ració de l’esdeveniment va comptar amb la presència dels prínceps d’Astúries; del presi-dent de la Comunitat Autònoma de Cantàbria, Ignacio Diego; del ministre d’Indústria, Turisme i Comerç, Miguel Sebastián; i altres autoritats locals i nacionals.


L’1 de juliol es va celebrar el cinquè aniversari de la càtedra abertis-IESE

durant un acte presentat pel director general de l’escola de negocis, Jordi Canals, el profes-sor Xavier Vives, titular de la càtedra, i pel president i el conseller delegat d’abertis, Salvador Alemany i Francisco Reynés, respec-tivament. El vicepresident de la Comissió Europea, Joaquín Almunia, va ser el convidat principal a l’acte de celebració, el qual va impar-tir una sessió sobre les perspectives econòmi-ques de l’eurozona.

Jordi Canals va destacar el benefici que la relació entre empreses i universitats té per a la societat, agraint el compromís que abertis ha adquirit amb el patrocini d’aquesta càtedra. Xavier Vives va fer un repàs als nombrosos actes, publicacions i articles realitzats durant aquests cinc últims anys, i que ha permès la col·laboració amb CES-Ifo i altres entitats de prestigi inter-nacional. Per la seva banda, el conseller delegat d’abertis, Francisco Reynés, va ressaltar la beneficiosa col·laboració de la companyia amb l’IESE i amb el prestigiós equip d’investigadors, i va fer un repàs del context econòmic actual. Salvador Alemany, president d’abertis, va fer

la introducció al vicepresident de la Comissió Europea, Joaquín Almunia, i va destacar el seu rellevant paper dins la política econòmica euro-pea, tant en la seva posició actual de comissari responsable de la competència com en la seva anterior responsabilitat en el comissariat per a afers econòmics.

Aposta per la innovació i la competitivitatEn la seva compareixença, Joaquín Almunia va fer un repàs a la situació econòmica europea, afirmant que malgrat els creixents dubtes sobre el futur de Grècia “no hi haurà default”, ja que la Comissió estaria disposada a fer tot allò que sigui necessari per evitar-ho. Encara que va manifestar que “quelcom ha fallat” per arribar a la situació actual, la solució requerirà “un esforç d’explicació i de comunicació necessari” perquè la societat “no consideri que el que s’ha de fer és una imposició”. El comissari europeu va fina-litzar la seva sessió confirmant que el creixement ha de venir del “dinamisme, la innovació i la competitivitat”, i va instar els governs a què facilitin aquests processos, i decideixin “sobre el que saben, i no sobre el que no saben”.

La càtedra abertis-IESE celebra el cinquè aniversari

La presència del vicepresident de la Comissió Europea, Joaquín Almunia, va aixecar gran expectació entre el públic assistent a la celebració del cinquè aniversari de la càtedra abertis-IESE.

CÀTEDRA ABERTIS-IESE

Durant la jornada es va fer un repàs de la situació econòmica actual i es van analitzar les perspectives de l’eurozona

NO

TÍC

IES


CÀTEDRA ABERTIS-IESE

“La càtedra s’ha consolidat com un referent en el seu àmbit d’investigació”Entrevista a Xavier Vives, director de la càtedra abertis-IESE


La càtedra abertis-IESE celebra els seus primers cinc anys de vida. El seu director,

Xavier Vives, valora amb satisfacció el camí recorregut i, davant l’actual conjuntura eco-nòmica, considera que des de la perspectiva acadèmica es pot contribuir a abordar-la. Espe-cialment, amb més implicació de les relacions entre el públic i el privat.

Quin balanç fa dels primers cinc anys de la càtedra abertis-IESE? Què destacaria d’aquest període?Crec que el balanç és molt positiu, en primer lloc perquè en aquests cinc anys hem aconse-guit que la càtedra es consolidi com un referent en el seu àmbit d’investigació, amb una acti-vitat intensa i creixent. En segon lloc, perquè aquesta activitat ha combinat la investigació, la producció i la difusió acadèmica en sentit més estricte amb la divulgació a un públic més general de les qüestions estudiades, amb un impacte específic tant en el món empresarial, aprofitant el privilegiat altaveu que representa l’IESE, com en tasques d’assessorament a orga-nismes públics.

Existeixen altres iniciatives similars en el món de col·laboració entre acadè-mia i empresa en l’àmbit de la regulació, la competència i les polítiques públi-ques? Com està posicionada la nostra càtedra?Sí que existeixen altres càtedres o centres d’in-vestigació sobre aquests àmbits, però el fet que ens diferencia de les altres és l’amplitud de la temàtica, ja que en general les iniciatives exis-tents o bé tracten temes més específics o bé estan més enfocats a la perspectiva jurídic-legal que no l’econòmica.

Com pot contribuir la col·laboració entre el sector públic i el sector privat a sortir de l’actual situació econòmica? L’apor-tació des del món acadèmic pot ser significativa en aquest sentit?És absolutament imprescindible en la situació actual aprofundir en les relacions públic- privades. Les limitacions pressupostàries públiques, que impliquen d’una banda una escassetat o inexistència fins i tot de recursos

PerfilXavier Vives és llicenciat en Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, MA i doctor en Econòmiques per la Universitat de Califòrnia-Berkeley.

Entre el 1991 i el 2001 va ser director de l’Institut d’Anàlisi Econòmica del CSIC. Ha estat catedràtic d’Estudis Europeus de l’escola de negocis INSEAD (París), professor d’investigació a ICREA-UPF i ha impartit classes a les universitats de Califòrnia-Berkeley, Harvard, Pennsilvània, Nova York i Barcelona (UAB).

A més, ha treballat al Banc Mundial i a la Comissió Europea com a consultor. Actualment, és professor d’Economia i Finances, director acadèmic del Centre Sector Públic-Sector Privat i director de la càtedra abertis de Regulació, Competència i Polítiques Públiques, a l’IESE Business School de Barcelona.

públics per a noves inversions necessàries o la recerca d’una major eficiència en la despesa pública, buscant en les millors pràctiques del sector privat àrees de millora, són dos clars exemples d’aquesta necessària col·laboració.

Des de la perspectiva acadèmica nosaltres podem col·laborar analitzant de manera rigo-rosa com estan funcionat aquestes relacions i proposar línies d’avenç que maximitzin els resultats de les mateixes, en termes d’eficièn-cia i benestar.

Quines iniciatives és necessari em-prendre en els propers anys per reforçar el paper i l’aportació des de la càtedra abertis-IESE en particular, i des del món acadèmic en general, per a la millora social i econòmica del país?Una de les àrees que hem constatat que neces-sita millores importants és la referent a la regulació d’alguns mercats, com el financer a nivell internacional. S’estan donant passos en la direcció correcta, però cal analitzar-los, ava-luar-los i seguir proposant línies de millora.

Una segona línia que hem detectat té un interès creixent són les col·laboracions públic-

privades mitjançant les quals el sector privat es fa càrrec d’infraestructures o serveis públics. En aquesta àrea existeixen moltes oportunitats de millora a nivell de disseny i execució dels contractes, per evitar problemes d’informació asimètrica o d’oportunisme.

Són línies en què una investigació acadè-mica de qualitat ha de servir per generar un millor funcionament de l’economia i, per tant, crear un clima de confiança en la societat per superar l’actual situació.

Premi abertis a la investigació en gestió d’infraestructuresEstudis sobre l’estimació del temps de viatge en autopista, la reducció de l’impacte acústic dels avions i la millora de la xarxa ferroviària reben el reconeixement a la vuitena edició del certamen

El treball Highway travel time estima-

tion with data fusion (Estimació del temps de viatge en autopista amb fusió de dades), de Francesc Soriguera, va ser la inves-tigació guanyadora, en la modalitat de Tesi Doctoral, del VIII Premi abertis d’investigació sobre gestió d’infraestructures de transport, que convoca cada any la càtedra abertis-UPC. El premi està dotat amb 10.000 euros i la publicació del treball.

La tesi guanyadora presenta una meto-dologia senzilla i innovadora per preveure el temps de viatge en autopista, basant-se en la fusió de dades dels detectors de pas de trànsit amb les dades de tiquets de peatge. L’aplicació d’aquesta metodologia a l’autopista AP-7 entre Sant Celoni i la Roca del Vallès demostra empí-ricament que és possible desenvolupar un sistema precís d’informació en temps real sobre el temps estimat de viatge en autopista. Es tracta, per tant, d’un possible servei de valor afegit per a les concessionàries d’autopistes

CÀTEDRA ABERTIS

A dalt, foto de família del VIII Premi abertis. A sota, Francisco Reynés, conseller delegat d’abertis.

NO

TÍC

IES

gairebé sense inversió tecnològica addicional. La qualitat i l’originalitat de la investigació queda avalada amb sis articles en revistes internacionals de referència.

Francesc Soriguera, professor del Depar-tament d’Infraestructura del Transport i del Territori de la Universitat Politècnica de Cata-lunya (UPC), va rebre el premi en un acte celebrat el 18 de maig a l’Escola Tècnica Supe-rior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona. La cerimònia va estar presidida pel rector de la UPC, Antoni Giró, acompanyat pel conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Lluís Recoder; el conseller delegat d’abertis, Francisco Reynés; i el director de la càtedra abertis, Francesc Robusté.

Accèssit sobre aeroportsL’accèssit en la modalitat de Tesi Doctoral va ser per a la investigació Contributions to the

optimization of aircraft noise abatement pro-

cedures (Contribucions a l’optimització dels


TEXT Albert Rossell | FOTOS Josep Loaso


Linkwww.catedrasabertis.com

Antoni Giró entrega el VIII Premi abertis a Francesc Soriguera, pel seu treball Highway travel time estimation with data fusion.

Xavier Prats, autor de Contributions to the optimisation of aircraft noise abatement procedures, recull l’accèssit de mans de Lluís Recoder.

Francisco Reynés amb Luis Cadarso, autor de Robustesa en logística: transport ferroviari de passatgers.

procediments per atenuar el soroll de les aero-naus), de Xavier Prats, professor de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels de la UPC. La investigació proposa una metodologia per gestionar el creixent trànsit aeri optimitzant els procedi-ments de vol des de la perspectiva de l’impacte acústic. El sistema ja ha estat aplicat a l’aero-port de Girona.

Pel que fa a la modalitat de Tesina, Treball Final de Carrera o de Màster, Treball de Curs o Article, dotada amb un premi de 4.000 euros, el treball guanyador va ser Robustesa en logís-

tica: transport ferroviari de passatgers, de Luis Cadarso, enginyer aeronàutic per la Universi-tat Politècnica de Madrid. La seva investigació planteja solucions per evitar endarreriments en trens que circulen amb freqüències altes i en distàncies relativament curtes i amb un gran nombre de parades, sistema propi dels trens de rodalies. Els resultats del model han estat rebuts positivament pels planifi cadors de Renfe.

Primer certamen internacionalA partir del 2012, el guanyador del IX Premi abertis en la modalitat de Tesi Doctoral, con-vocat per la càtedra abertis-UPC, competirà amb el guanyador del certamen homòleg que la chaire abertis-ENPC-IFSTTAR convoca a França.

La càtedra abertis i la fundació abertisvan inaugurar el passat 27 de gener la primera càtedra a França, conjuntament amb l’École des Ponts ParisTech (ENPC) i l’Institut Français des Sciences et Technologies des Transports, de l’Aménagement et des Réseaux (IFSTTAR). Dirigida pel professor Simon Cohen, les acti-vitats de la chaire abertis se centren en la formació i la investigació en matèria de gestió d’infraestructures de transport i van dirigides a estudiants, investigadors, professors i pro-fessionals d’aquest camp.

Conduir amb 70 i 80. Per què no?En el marc del seu Programa de Seguretat Viària, la fundació abertis posa a debat les necessitats de mobilitat de la gent gran

El director general de Trànsit, Pere Navarro, i el director del Servei Català

de Trànsit, Joan Aregio, van coincidir en la necessitat d’establir mecanismes de coordi-nació entre les autoritats de Trànsit i Salut a l’hora de renovar els permisos de conduir a les persones més grans de 65 anys. Tots dos van participar en la jornada Conduir amb 70 i 80.

Per què no?, impulsada per la fundació abertisa Barcelona. Els participants també van apos-tar per una major especificitat en les proves d’aptitud i van reclamar una millor senyalit-zació, especialment en punts clau com les rotondes i les interseccions.

Pere Navarro va afirmar que no és possible restringir la conducció per l’edat, “ja que depèn de les condicions físiques i psíquiques de cada individu”. El director gene-ral de Trànsit va apel·lar a l’“autoresponsabi-litat de cadascú i de l’entorn familiar per decidir quan un ja no es troba en les condi-cions per conduir”.

FUNDACIÓ ABERTIS

Representants polítics i institucionals, professionals de la salut i experts en seguretat viària es van donar cita a la jornada.

NO

TÍC

IES

Joan Aregio va ser el primer a manifestar la necessitat de compartir els historials mèdics amb l’objectiu de garantir que les persones grans “puguin exercir el seu dret a la conducció amb seguretat”, sense que això hagi de suposar un “perjudici per als drets dels altres”.

En un context d’envelliment de la pobla-ció espanyola, la fundació abertis, en el marc del seu Programa de Seguretat Viària, va pro-moure aquesta jornada amb l’objectiu de reflexionar sobre les necessitats de mobilitat de les persones grans, actuïn ja com a vianants, conductors o ocupants d’un vehicle. La tro-bada va reunir representants polítics i insti-tucionals, professionals de diferents àmbits de la salut i experts en seguretat viària.

Xifres relatives als vianantsXavier Almirall, director de l’Oficina del Pla de Seguretat Viària de Catalunya (Servei Català de Trànsit), va destacar l’increment


TEXT Albert Rossell | FOTOS Josep Loaso


de víctimes mortals d’atropellaments a Catalunya entre el col·lectiu dels majors de 65 anys, que va ser del 102% el 2010.

Per la seva banda, Clara de Yzaguirre, directora del Pla de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, va indicar que a la Ciutat Com-tal els atropellaments representen el 10% dels accidents entre els més grans de 60 anys. Les principals causes són no respectar els semàfors i travessar fora del pas de vianants.

En l’àmbit europeu, el nombre de via-nants atropellats entre gent gran és molt superior a altres trams d’edat, segons Ana Isabel Blanco, cap de l’àrea de Planifi cació i Participació de l’Observatori Nacional de Seguretat Viària (DGT).

Segons dades de la Direcció General de Trànsit (DGT), els majors de 65 anys supo-sen gairebé el 10% dels 30 milions de con-

Linkfundació abertiswww.fundacioabertis.org

ductors que hi ha a Espanya. Entre el 2008 i el 2010, gairebé 7.000 persones de més de 65 anys van ser víctimes d’accidents de tràn-sit a Catalunya en vies urbanes i interurbanes, amb un total de 213 morts. De les víctimes mortals, un 40% eren conductors, mentre que un altre 40% eren vianants i un 20% passatgers d’un vehicle. Si bé la reducció de la mortalitat a la xarxa viària catalana se situa al voltant del 60% en l’última dècada, en el cas dels més grans de 64 anys el descens ha estat menor: del 48%.

Pere NavarroDIRECTOR GENERAL

DE TRÀNSIT

“Cal garantir les necessitats de mobilitat i seguretat de la gent gran”

Josep Lluís GiménezDIRECTOR GENERAL

D’ABERTIS

AUTOPISTAS ESPAÑA

“És una responsabilitat pensar que hi ha un segment d’usuaris amb unes necessitats especials”

Miquel RocaPRESIDENT DE LA

FUNDACIÓ ABERTIS

“Hi ha d’haver formació perquè les persones grans s’adaptin a la conducció”

Luis MontoroCONSELLER CIENTÍFIC

DE LA FUNDACIÓ

ABERTIS

“Les persones grans formen un col·lectiu tan important com injustament oblidat”

Joan AregioDIRECTOR DEL SERVEI

CATALÀ DE TRÀNSIT

“Les persones grans són unes estrictes complidores de les normes de trànsit”

NO

TÍC

IES


La fundació abertis ha impulsat un estudi per conèixer l’abast de les

emissions de gasos d’efecte hivernacle produïdes en els 1.509 quilòmetres d’au-topistes gestionats per abertis a Espanya, així com la compensació de les emissions aconseguida gràcies a la vegetació exis-tent al voltant d’aquestes infraestructu-res. Gumersindo Feijóo, catedràtic de l’Àrea d’Enginyeria Química de la Univer-

L’empremta de carboni a les autopistes d’abertis

FUNDACIÓ ABERTIS

La massa forestal del tram Barcelona-La Jonquera de l’AP-7 és capaç de compensar el 2,60% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, xifra molt positiva ja que és superior al llindar que recomana Kyoto

TEXT Albert Rossell | FOTOS fundació abertis

sitat de Santiago de Compostel·la, ha lide-rat aquesta investigació, que ha dotat abertis d’una eina de gestió ambiental per a la identificació i la quantificació de les emissions que es produeixen a la seva xarxa d’autopistes.

Per fer l’estimació dels gasos d’efecte hivernacle a les autopistes, s’han tingut en compte tant les emissions directes (produïdes pel trànsit de vehicles) com les indirectes

1

Linkfundació abertis www.fundacioabertis.org

(relacionades amb la construcció i el mante-niment de les infraestructures). Per calcular la capacitat d’absorció d’emissions de diòxid de carboni de la massa forestal, s’han inven-tariat els arbres i els arbustos en els diferents trams d’autopistes.

Així s’ha sabut, per exemple, que la massa forestal del tram Barcelona-La Jonquera, de l’AP-7, va compensar el 2,60% de les emissions produïdes el 2008, xifra molt positiva ja que és superior al llindar del 2% que es recomana com a MDL a Kyoto. Les espècies que més van contribuir a contrares-tar les emissions en aquest tram van ser Pinus

pinaster, Populus nigra, Pinus pinea i Pinus

halepensis, responsables del 59% de la miti-gació total.

Emissions de diòxid de carboniLa investigació demostra que el diòxid de carboni és el principal gas d’efecte hivernacle, tant per a les emissions directes com per a les indirectes, amb contribucions al voltant del

— 1 —La superfície forestal de Catalunya (62% del territori) és una de les més altes d’Europa. — 2 —Martí Boada, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre del Comitè Científic de la fundació abertis.

Martí Boada: “Catalunya és un país de boscos, però no ho sap”Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient (5 de juny) i amb l’Any Internacional dels Boscos (2011), la fundació abertis va oferir la conferència Els boscos de Catalunya: present i futur, a càrrec del doctor Martí Boada, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre del Comitè Científic de la fundació abertis. Durant la seva ponència, a la Fundació Francisco Godia, Martí Boada va afirmar que “Catalunya és un país de boscos, però no ho sap”. La seva superfície forestal ocupa el 62% del territori, una de les proporcions més altes d’Europa i molt per sobre del conjunt d’Espanya (25%), França (27%), la Unió Europea (25%) i fins i tot els Estat Units (35%).


2

97% en el primer cas i al 96% en el segon. Les emissions procedeixen principalment del trànsit de vehicles, amb contribucions entre el 85 i el 99,7% per a la major part dels trams. Els vehicles lleugers són els responsables de gran part d’aquestes emissions directes –entre el 70 i el 90%–, si bé l’efecte per vehi-cle és notablement superior per als pesats.

També s’ha comprovat que la substitució de vehicles de tecnologies obsoletes per vehi-cles de les normatives europees més recents permet una reducció d’impacte significativa, que va des del 0,7% de disminució en les emissions totals, en substituir exclusivament els turismes, fins al 2,7%, si se substitueixen els turismes, vehicles de càrrega i autobusos. En aquest sentit, la investigació conclou que caldria estudiar qualsevol mesura enfocada a la promoció de l’ús de vehicles menys con-taminants, com l’adopció de diferents tarifes en funció de les emissions, ja que la seva implementació és més senzilla i directa que altres alternatives de mitigació.


Sota aquest concepte clau, abertis desplega la seva campanya d’imat-

ge corporativa, desenvolupant un nou ví-deo institucional, falques de ràdio, bàners per a internet i layouts publicitaris per di-fondre, entre el seu públic objectiu, els ac-tius, magnituds, indicadors, així com els beneficis de la nova organització empre-sarial, fruit de la recent ordenació dels seus negocis.

Per això, els valors d’abertis se sin-tetitzen en el seu missatge corporatiu que, alhora, és el seu reason why: In-

fraestructures que funcionen. Un missat-ge que defineix i descriu el que fa abertis d’una forma senzilla i transparent, ocu-par-se que totes les infraestructures que les persones utilitzen cada dia funci-onin de forma eficient i eficaç, que fun-cionin bé.

BRANDING

Mitjançant autopistes, aeroports o telecomunicacions, abertis treballa, dia a dia, per gestionar infraestructures de forma sostenible i implicant-se i compro-metent-se amb la societat. Per aquest motiu, l’actual claim d’abertis es decli-na en autopistes, aeroports i telecomu-nicacions que funcionen, integrant els negocis en el missatge corporatiu que els defineix.

abertis desplega la seva nova campanya d’imatge de marca

abertis

El Grup ha integrat les seves tres àrees d’activitat a la campanya publicitària, reforçant els seus valors com a empresa sota una raó de ser en comú: gestionar “infraestructures que funcionen”

TEXT Joan Fontanals | FOTOS abertis


LinkNou vídeo d’abertis:www.abertis.com/area-multimedia

Un nou vídeo institucional que funcionaOriginal, plàstic, descriptiu, agradable… són alguns dels adjectius amb què es podria qualifi car el nou vídeo corporatiu d’abertis. Un vídeo que relata de manera cordial i amb un look atractiu i innovador, però sense artefactes afegits ni grandiloqüències, les activitats de gestió d’infraestructures del Grup.

El vídeo consta de dues parts: una primera més emocional on, a manera d’espot publicitari, s’introdueix a l’espectador en el món abertis a través d’una arquitectura visual molt suggerent, mostrant els seus negocis mitjançant infraestructures que apareixen i desapareixen enfront de la sorpresa mirada de l’espectador.

La segona part del vídeo integra, de forma descriptiva i quantitativa, els valors, les magnituds i les xifres d’abertis, tot plegat emmarcat en el mateix look clar, transparent, pròxim i directe de la primera part del vídeo, aproximant el públic a la realitat d’abertis d’una forma nova, diferent, descobrint que, sens dubte, darrere d’abertis hi ha molt més que infraestructures, ja que abertis és, també, sinònim de satisfacció per als seus clients i accionistes.

Fer que les infraestructures funcionin signifi ca escurçar distàncies, connectar les ambicions dels qui fan possible el funcio-nament de la companyia amb les expecta-tives dels qui es benefi cien dels seus pro-ductes i serveis, els clients.

Això és el que fa abertis, estar al cos-tat de les persones i de la societat, però sense que es noti. Fer, en defi nitiva, que les infraestructures funcionin.

Per un món que funcioniLa campanya, vehiculada al voltant del seu claim Infraestructures que funcionen, no respon només a les necessitats d’apropar al públic, d’una forma objectiva, el conei-xement i la difusió de les tres àrees de gestió d’abertis, tampoc s’oblida de les activitats de la fundació abertis, que pro-mou la investigació sobre la repercussió de les infraestructures en el territori, el medi ambient i l’economia. Sota aquest concep-te, mitjançant la seva fundació, abertis es compromet amb la societat per un món que funcioni.

Tant és així que la campanya integra la fundació, explicant l’aposta pel compro-mís de RSC d’abertis, desenvolupant un programa de seguretat viària, i actuant en la conservació i la difusió del patrimoni cultural, històric i artístic. La campanya pu-blicitària s’encarrega de difondre-ho a tra-vés d’una imatge, transparent, pròxima, fi able, directa, senzilla i amable, la nova imatge d’abertis amb què es potencia el valor de marca, el creixement del Grupi s’enforteix la relació amb el seu públic i clients.

art

investigació

cultura

medi ambient

seguretat viària

fundacioabertis.org

A la fundació abertis promovem la investigació sobre la repercussió de les infraestructures en

el territori, el medi ambient, l’economia i la demografia. Com una de les respostes al compromís

de RSC d’abertis, desenvolupem un Programa de Seguretat Viària, l’objectiu del qual

és sensibilitzar les persones sobre la necessitat d’una mobilitat responsable. Sensibles pel

patrimoni històric i artístic, actuem en la seva conservació i difusió, amb l’objectiu d’apropar

la cultura a les persones. Ens comprometem per un món que funcioni.

per un món que funcioni

BR

EU

S


abertis telecom, operador d’infraes-tructures de telecomunicacions del grup

abertis, va col·laborar amb la Corporació Ara-gonesa de Ràdio i Televisió (CARTV) en la primera retransmissió en directe d’un esdeveniment musical en 3D el 10 de juny. Es va tractar del concert de Violadores del Verso celebrat a la Torre

TELECOMUNICACIONS

abertis telecom col·labora en un esdeveniment musical en 3D

de l’Aigua, al recinte EXPO de Saragossa. L’ope-rador del grup abertis va prestar els serveis de CDN (Content Delivery Network) per a la seva distribució a través d’internet. Gràcies a aquest treball, l’empresa 5 va rebre a l’octubre el premi a la Millor Producció Tècnica de TV, en el marc dels IX Premis de Producció Professional.

abertis autopistas va rebre el passat mes de maig a la delegació del Govern

de l’Índia, encapçalada pel ministre de Transport per Carretera i Autovies, C.P. Joshi, en viatge oficial a Espanya. El grup va visitar les instal-lacions del centre de control de trànsit del túnel de Guadarrama i l’estació de peatge de San Rafael (Segòvia), acompanyats per directius d’abertis autopistas com Ignacio Arbilla, director de la Xarxa Centre-Sud; Jesús Martín Recio, cap de manteniment de la Xarxa Centre-Sud; i Francisco Rubio, cap de servei del centre d’operacions de San Rafael.

Visita de la delegació del Govern de l’Índia ABERTIS AUTOPISTAS

El director d’Autopistes USA del grup abertis, Jordi Graells, ha estat nome-

nat president de la International Bridge, Tunnel and Turnpike Association (IBTTA) en el transcurs de la 79a Conferència Anual d’aquesta associació, celebrada a Berlín. Jordi Graells, que durant el 2011 ha exercit el càrrec de vicepresident primer, ocuparà la presidència de la IBTTA durant l’any 2012. Exercirà les seves funcions des de Washington DC, amb l’objectiu de prosse-guir amb l’estudi de les oportunitats de negoci que puguin presentar-se als Estats Units.

Jordi Graells, nou president de la IBTTAAUTOPISTES

Dins del cicle Moments de lideratge, el 28 de juny del 2011 Salvador Alemany

va protagonitzar el col·loqui titulat Nosaltres

juguem la partida: tres paisatges i un relat. El president d’abertis va narrar tres moments decisius en la seva trajectòria personal i pro-fessional, tant pel seu èxit com pel seu fracàs. La primera vivència, relacionada amb el nai-

Col·loqui sobre lideratgeCÀTEDRA ABERTIS-ESADE

xement d’abertis, va ser l’OPA d’iberpistas i la posterior fusió amb Aurea. La segona, amb la cancel·lació del procés de fusió amb Auto-estrade, l’actual Atlantia. Finalment, va recor-dar com va viure la final de la Final Four del 1996 com a president de la secció de Bàsquet del FC Barcelona.

abertis és una de les entitats promotores de la càtedra Lideratges i governança demo-

cràtica, promoguda per l’escola de negocis ESADE.

MARÇ 2010 LINK abertis 73

INVESTOR’SJUNTA D’ACCIONISTES 72

Llum verd al procés de reorganització de la companyia

Resultats gener-setembre 2011

abertis millora en benefi ci net i Ebitda

INVESTOR’SLINK

INGRESSOS PER SECTORS

En autopistes, la positiva evolució del trànsit a França i Llatinoamèrica ha compensat el descens registrat a Espanya.

AUTOPISTES 79% TELECOMUNICACIONS 13%

AEROPORTS 8%

APORTACIONS PER SECTORS

GENERACIÓ INGRESSOS

gener-setembre 2011 (Mn €) INGRESSOS EBITDAAutopistes 2.349 1.669

Telecomunicacions 383 169

Aeroports 223 72

ESPANYA 48% FRANÇA 38%

GRAN BRETANYA 5% ALTRES 5%

XILE 4%

ResultatsGener-setembre 2011

abertis registra un benefici net consolidat de 594 milions d’euros, un 5,9% més

Els resultats d’abertis en els primers nou mesos del 2011 inclouen els efec-

tes de la reorganització societària portada a terme aquest any, amb la incorporació d’una plusvàlua de 151 milions d’euros per la venda de la participació del 6,68% d’Atlantia. També s’inclou una reclassificació d’ingressos, des-peses i resultats, tant el 2010 com el 2011, vinculada a la segregació dels negocis d’apar-caments i parcs logístics.

La millora de les despeses d’explotació, que disminueixen un 3%, i un creixement de l’Ebitda de gairebé un 2%, destaquen en un període en què la positiva evolució dels trà-

fics de les autopistes a França (+0,6%) i Amèrica (+5,6%) compensa el descens que encara es manté a Espanya (-5,6%), a causa de la negativa situació econòmica. El període compta, així mateix, amb una millora dels ingressos del negoci d’aeroports (+6%) i un descens d’ingressos a abertis telecom (-9%), conseqüència d’una menor activitat no recur-rent respecte a l’any anterior.

Compte de resultatsEls ingressos d’explotació d’abertis en els primers nou mesos assoleixen els 2.964 mili-ons d’euros (-0,1%) i augmenta fins al 52%

1.894 milions d’euros en concepte d’Ebitda (+1,6%).


Punts clauEl perímetre de consolidació del Grup incorpora en el període els efectes de la reorganització societària portada a terme aquest any, amb els impactes per la venda d’Atlantia i la segregació dels negocis d’aparcaments i logística.

Augmenta el percentatge d’ingressos (52%) i Ebitda (48%) generat fora d’Espanya respecte al mateix període de l’any anterior.

L’evolució positiva del trànsit a les autopistes a França (+0,6%) i Amèrica (+5,6%) segueix compensant el descens que encara es manté a Espanya (-5,6%). Els ingressos d’abertis telecom descendeixen un 9%, a causa de l’efecte dels ingressos no recurrents de l’exercici 2010 vinculats a les extensions de cobertura de la TDT, i els d’abertis airports mostren una evolució positiva (+6%) respecte a l’exercici anterior.

També s’ha dut a terme la transmissió de les accions de Saba Infraestructuras que continuaven sent titularitat d’abertis al consorci format per CaixaHolding, Torreal i Proa Capital. abertis ha ingressat per la venda de les accions un total de 311,5 milions euros.

El Consell d’Administració d’abertis aprova el pagament d’un dividend a compte dels resultats del 2011 de 0,30 euros per acció, que es va abonar el 31 d’octubre. abertis tancarà un any en què haurà distribuït un total de 1,67 euros per acció, amb un desemborsament total de 1.245,3 milions d’euros.

EL CONSELL

D’ADMINISTRACIÓ HA

APROVAT EL PAGAMENT

D’UN DIVIDEND A COMPTE

DELS RESULTATS DEL 2011

DE 0,30 EUROS PER ACCIÓ

Els resultats per posada en equivalència suposen una aportació de 96 milions d’euros, procedents bàsicament de la participació a Eutelsat.

El grup abertis va aconseguir en els primers nou mesos del 2011 un benefici net total consolidat de 594 milions d’euros (+5,9%). Sense tenir en compte les plusvà-lues per la venda de la participació a Atlan- tia i l’efecte de la segregació dels negocis d’aparcaments i parcs logístics el benefici net comparable consolidat és de 575 milions d’euros (+5,6%). El cash flow (abans d’inver-sions i dividends) va assolir els 1.150 milions d’euros.

Balanç i inversionsEls actius totals d’abertis aconsegueixen en els nou primers mesos de l’any els 24.038 milions d’euros i el patrimoni net és de 4.641 milions d’euros.

Les inversions del Grup en aquest perí-ode ascendeixen a 519 milions d’euros, dels quals 371 milions d’euros (un 82%) es van destinar a expansió orgànica, 81 milions d’euros a inversió operativa i 144 milions d’euros a expansió inorgànica, amb l’adqui-sició, a través de la concessionària metropis-tas (45% abertis), de dues autopistes a Puerto Rico.

Al marge d’aquesta operació, en auto-pistes (171 milions d’euros) destaquen les inversions portades a terme per acesa (ampliació de l’autopista AP-7), iberpistas (ampliació de carrils), i per sanef (Paquet Vert); mentre que en telecomunicacions (56 milions d’euros) corresponen al desple-gament de tres nous múltiplex de TDT i a inversions per part d’Hispasat.

Estructura del deute El deute net d’abertis va descendir en el tercer trimestre de l’any respecte al tanca-ment de l’any anterior en 730 milions, situ-ant-se en els 13.921 milions d’euros (-5%). Del total de deute, un 57% s’ha constituït amb garantia dels propis projectes (sense recurs). El 96% del deute és a llarg termini i un 81% a tipus fix o fixat a través de cober-tures. El cost mig del deute és del 4,6% i el venciment mig és de 6,4 anys.

Evolució dels negocis: autopistes El negoci d’autopistes d’abertis va aportar en aquest període 2.349 milions d’euros en ingressos (79%) i 1.669 milions d’euros en Ebitda (88%). El trànsit en el conjunt de la xarxa d’autopistes d’abertis en els pri-mers nou mesos reflecteix una Intensitat Mitjana Diària (IMD) de 23.127 vehicles

594 milions d’euros en concepte de benefici net total consolidat (+5,9%).


ELS ACTIUS TOTALS

D’ABERTIS ASSOLEIXEN

EN ELS NOU PRIMERS MESOS

DE L’ANY ELS 24.038 MILIONS

D’EUROS I EL PATRIMONI NET

ÉS DE 4.641 MILIONS D’EUROS

2

1

el percentatge dels ingressos que es generen fora d’Espanya –procedents principalment de França, Xile i el Regne Unit–en relació amb el mateix període de l’any anterior.

Del total, un 79% es genera en l’activitat d’autopistes, mentre que un 13% correspon al sector d’infraestructures de telecomuni-cacions i un 8% al d’aeroports. Per la seva banda, les despeses d’explotació disminuei-xen en el període en un 3,1%, fins als 1.070 milions d’euros.

El resultat brut d’explotació (Ebitda) va assolir en aquest període els 1.894 milions d’euros (+1,6%) mentre que el resultat net d’explotació (Ebit) es va situar en els 1.192 milions d’euros (+1%). Per la seva banda, el resultat financer del període va ser de -447 milions d’euros.


(-1,3%), amb un creixement del 0,4% en el cas dels vehicles pesants.

Aquest període està marcat per una positiva evolució del trànsit a França, amb una IMD registrada a la xarxa de sanef de 23.952 vehicles (+0,6%). De la mateixa manera, es registren nivells positius a les autopistes de Xile, l’Argentina i Puerto Rico (+5,6%). Per la seva banda, la IMD a la xarxa d’autopistes a Espanya es va situar en 21.982 vehicles (-5,6%) en els nou primers mesos.

Infraestructures de telecomunicacions El negoci de telecomunicacions va tancar el període amb uns ingressos de 383 milions d’euros (-9%) i un Ebitda de 169 milions d’euros. Aquest sector representa el 13% del total dels ingressos d’abertis i el 9% de l’Ebitda.

Els ingressos d’abertis telecom s’han vist afectats en aquest període per un descens dels ingressos no recurrents per extensions de TDT i per l’apagada de la televisió analò-gica, realitzat l’abril del 2010, si bé aquest últim s’ha vist compensat per un increment de l’activitat digital i l’increment de la ca-pacitat satel·litària. Eutelsat aporta 69 mili-ons d’euros per posada en equivalència i Hispasat 18 milions d’euros al resultat net.

— 1 —El sector d’aeroports va aconseguir uns ingressos d’explotació de 223 milions d’euros (+6%). — 2 —El negoci de telecomunicacions va registrar uns ingressos d’explotació de 383 milions d’euros (-9%). — 3 —En autopistes, abertis va aportar 2.349 milions d’euros en ingressos (+79%).

3

COMPTE DE RESULTATS gener-setembre 2011 Mn ₣ Set. 2011 Set. 2010 Variació

Ingressos d’explotació 2.964 2.968 -0,1%

Despeses d’explotació -1.070 -1.104 -3,1%

Ebitda 1.894 1.864 1,6%Dotació amortització -702 -683 3%

Resultat d’explotació 1.192 1.180 1%Resultat financer -447 -436

Resultat posada en equivalència 96 83

Resultat abans d’impostos 840 828 2%Impost sobre societats -204 -218

Resultat de l’exercici 637 610 4%Interès dels minoritaris -62 -66

R. ordinari accionistes de la societat 575 544 5,6%Resultat reorganització societària 20 17

R. accionistes de la societat 594 561 5,9% Balanç 2011 Mn ₣ Set. 2011 Des. 2010

Immobilitzacions materials 1.710 2.325

Actius intangibles 25.320 16.948

Altres actius no corrents 4.173 3.942

Actiu circulant 1.282 1.466

Actius mantinguts per a la venda 1.303 612

Total actiu 24.038 25.292Patrimoni net 4.641 5.453

Deute financer 14.340 15.134

Altres creditors 4.163 4.705

Passius mantinguts per a la venda 894 0

Total passiu 24.038 25.292


1

— 1 —El negoci d’aeroports suposa un 8% del total d’abertis i el 4% de l’Ebitda.— 2 —El sector de telecomunicacions representa el 13% del total d’ingressos d’abertis i el 9% de l’Ebitda.

Aeroports L’activitat d’aeroports va aconseguir en els primers nou mesos uns ingressos d’ex-plotació de 223 milions d’euros (+6%), fet que suposa un 8% del total d’abertis, i un Ebitda de 72 milions d’euros (+12%), un 4% del total.

Les principals magnituds del negoci d’aeroports s’han reforçat en aquest període gràcies a l’increment del nombre de passat-gers dels aeroports gestionats per tbi, fins als 17,9 milions (+7,8%) i a l’augment de l’ingrés per passatger d’un 1,6%, així com la major aportació en conjunt dels aeroports de dca, que van créixer a un ritme del 4,4%.

Tancament del procés de segregació d’aparcaments i parcs logísticsD’altra banda, durant aquest període s’ha dut a terme la transmissió del 78,06% de les accions de Saba Infraestructuras que conti-nuaven sent titularitat d’abertis al consorci format per CaixaHolding, Torreal i Proa Capi-tal. abertis ha rebut per la venda de les acci-ons un total de 311,5 milions euros, sense efecte en les magnituds del Grup a 30 de setembre.

Després d’aquesta transacció es dóna per conclòs un període que es va iniciar el passat 23 de febrer, quan abertis va anunciar l’inici d’un procés de reorganització dels seus negocis agrupant-los al voltant de dues soci-etats: Abertis Infraestructuras (societat cotit-zada i que integra els negocis d’autopistes, telecomunicacions i aeroports) i Saba Infra-estructuras (societat no cotitzada i que inte-gra els negocis d’aparcaments i parcs logís-tics). Posteriorment, el 17 de maig, abertis va informar que havia firmat un acord amb un consorci format per CaixaHolding, Torreal i Proa Capital pel qual aquests constituirien l’accionariat de Saba Infraestructuras, junta-ment amb els accionistes d’abertis que decidissin cobrar el dividend previst en acci-ons de saba.

El passat 25 de juliol abertis va comu-nicar que un total de 2.681 accionistes repre-sentatius d’un 21,94% del total d’accions d’abertis, havien optat per cobrar el dividend en accions de Saba Infraestructuras. En aquest grup d’accionistes figurava el 20,7% de les accions titularitat de CaixaHolding.

Dividend a compteEl Consell d’Administració d’abertis ha acor-dat el pagament d’un dividend a compte de l’exercici 2011 per un import brut de 0,30 euros per acció a cadascuna de les accions existents i en circulació amb dret a percebre aquest dividend, incloses les procedents de

EL DEUTE NET D’ABERTIS

SE SITUA EN ELS 13.921

MILIONS D’EUROS (-5%)

AMB LA VENDA DEL

78,06% D’ACCIONS DE SABA

INFRAESTRUCTURAS,

ABERTIS DÓNA PER TANCAT

EL PROCÉS DE SEGREGACIÓ

D’APARCAMENTS

I PARCS LOGÍSTICS

l’última ampliació de capital alliberada. L’im-port màxim total del dividend a compte ascendeix a 232,8 milions d’euros, i es preveu que el pagament es faci efectiu el proper 31 d’octubre.

Amb el pagament d’aquest dividend, abertis tancarà un any en què haurà distribuït un total d’1,67 euros per acció, amb un desem-borsament total de 1.245,3 milions d’euros. El total inclou la remuneració ordinària a l’ac-cionista –amb l’abonament d’un dividend de 0,60 euros bruts per acció en dos pagaments– i la remuneració extraordinària no recurrent, amb un dividend de 0,67 euros per acció per a aquells accionistes que van decidir cobrar en efectiu per la segregació dels negocis d’aparcaments i parcs logístics, així com una devolució d’aportacions als socis amb càrrec a la prima d’emissió de 0,40 euros per acció. La rendibilitat per dividend de l’exercici, tenint en compte també la tradicional ampliació de capital alliberada d’una acció nova per cada 20 antigues –i comptant el tancament de la cotització d’ahir– ascendeix a un 12,9%.


2

519 milions d’euros en concepte d’inversions.


Junta General d’Accionistes 2011

grup abertis

Els accionistes d’abertis van donar llum verd a un procés de reorganització de la companyia, que focalitzarà la seva activitat en els negocis d’autopistes, telecomunicacions i aeroports


INVESTOR’SLINK

AMPLIACIÓ DE CAPITAL

La Junta va aprovar una ampliació de capital alliberada amb càrrec a reserves en una proporció d’1 acció nova per cada 20 antigues, de valor nominal de 3 euros per acció, per un total de 110,9 milions d’euros.


La Junta d’Accionistes va aprovar diver-sos acords relacionats amb el procés

de reordenació dels negocis del Grup. D’una banda, va ratificar l’acord del consell mitjan-çant el qual es crea Saba Infraestructuras i l’aportació a aquesta societat de la totalitat de les accions de Saba Aparcaments, SA i Aber-

LA JUNTA VA APROVAR LA

REORDENACIÓ DELS NEGOCIS

DEL GRUP A ABERTIS

INFRAESTRUCTURES I

SABA INFRAESTRUCTURAS

— 1 —Salvador Alemany intervé davant la Junta d’Accionistes. — 2 —Panoràmica del Consell d’Administració.— 3 —Francisco Reynés, conseller delegat d’abertis.

2

31

tis Logística, SA, per un import de 399 milions d’euros. La Junta va aprovar el repartiment d’un dividend extraordinari a compte dels resultats de l’exercici 2011 per un import de 0,67 euros per acció. Els accionistes van poder optar fins al 22 de juliol per percebre el dividend en efectiu o en accions de Saba Infraestruc-turas, a raó d’una acció per cada acció d’Aber-tis Infraestructures, SA.

La Junta també va ratificar la posterior transmissió a Torreal, Proa Capital i al Grup “la Caixa” de les accions de Saba Infraestruc-tures que restin en poder d’abertis una vegada finalitzat el procés de decisió, per part dels actuals accionistes, sobre el cobrament del dividend en efectiu o en accions.

EXERCICI 2010

La Junta va donar llum verda als comptes anuals del 2010 i a l’informe sobre política retributiva i de gestió del Consell d’Administració.

DIVIDEND EXTRAORDINARI

Es va aprovar un repartiment d’un dividend extraordinari a compte dels resultats de l’exercici 2011 de 0,67 euros per acció

443,4milions d’euros dedicats al repartiment de dividends amb càrrec a l’exercici 2010


Evolució en borsa i accionarialEl president d’abertis, Salvador Alemany, va fer referència també en la seva intervenció davant la Junta a la solidesa del valor en borsa de la companyia. En aquest sentit, va destacar que, del començament d’any ençà, “l’acció del Grup supera clarament la progressió de l’Íbex i la d’altres títols referents del nostre sector”.

Així mateix, va apuntar algunes claus que han marcat l’evolució de l’estructura acciona-rial de la companyia en els darrers anys, entre les quals va destacar “l’augment de la liquiditat, que pràcticament dobla la que tenia el 2007, i la capacitat del títol per absorbir les desinver-sions realitzades per les caixes d’estalvis (que han passat d’un 19% de participació a finals del 2007 a poc més d’un 1% en l’actualitat)”.

Altres acords de la JuntaLa Junta d’Accionistes d’abertis va aprovar també una devolució d’aportacions amb càr-rec al compte de prima d’emissió, per un import de 0,40 euros per acció, que està previst que es faci efectiva el pròxim dia 27 de juliol. Segons va explicar el president d’abertis, Salvador Alemany, per realitzar aquesta devolució s’ha valorat “l’impacte positiu en el balanç de la companyia dels ingressos i plusvàlues genera-des per la venda de la participació del 6,67% que manteníem a Atlantia”. Segons Salvador Alemany, part d’aquests recursos també s’han destinat a la reducció de deute.

D’altra banda, la Junta també va ratificar la distribució d’un dividend complementari brut de 0,30 euros per acció que, unit al divi-

gestió del Consell d’Administració. També van aprovar la delegació en el consell de la facultat per emetre pagarés, obligacions, bons i altres valors amb un import màxim total de 8.000 milions d’euros, amb un màxim de 1.000 milions per a l’establiment d’un pro-grama anual de pagarés de l’empresa.

NomenamentsLa Junta va ratificar els nomenaments dels consellers: Théâtre Directorship Services Alpha, Sàrl, representat per Javier de Jaime Guijarro, Théâtre Directorship Services Beta, Sàrl, representat per Santiago Ramírez Lar-rauri, i Théâtre Directorship Services Gama, Sàrl, representat per José Antonio Torre de Silva López de Letona. En els tres casos es tracta de consellers dominicals, a proposta de l’acció concertada entre Trebol Internati-onal BV i Admirabilia, SL. També es va ratificar el nomenament de Gonzalo Gortázar, a pro-posta de Criteria Caixa Corp. i Antonio Tuñón a proposta de Trebol Int BV i Admirabilia, SL, que substitueixen en el càrrec a Braulio Medel i Enric Mata. La Junta també va reelegir com a consellers a G3T SL, a proposta d’Inversions Autopistes, SL, i a Leopoldo Rodés i Manuel Raventós, a proposta de Criteria CaixaCorp.

Finalment, també va aprovar el Pla de lliurament d’accions 2011 per a un col·lectiu de treballadors de la societat i les seves filials que podran optar per rebre la totalitat o part de la seva retribució variable en accions d’abertis fins a un màxim de 12.000 euros anuals.

EL PRESIDENT D’ABERTIS

VA DESTACAR LA SOLIDESA

DEL VALOR EN BORSA

DE LA COMPANYIA

I L’AUGMENT DE LA

LIQUIDITAT DEL GRUP

EL PROCÉS “ENFORTIRÀ EL

BALANÇ DE LA COMPANYIA,

FET QUE REDUNDARÀ

EN UN BENEFICI PER ALS

ACCIONISTES”, SEGONS

SALVADOR ALEMANY

dend a compte pagat l’octubre del 2010 tota-litza 0,60 euros bruts per acció amb càrrec als resultats del 2010. Està previst que el pagament del dividend complementari es faci efectiu el proper dia 28 de juny. En total abertis haurà destinat 443,4 milions d’euros al repartiment de dividends amb càrrec a l’exercici 2010.

Així mateix, la Junta va aprovar una àmpli-ació de capital alliberada amb càrrec a reserves en una proporció d’una acció nova per cada 20 antigues, de valor nominal de 3 euros per acció, per un import de 110,9 milions d’euros.

Els accionistes d’abertis van donar llum verda als comptes anuals de l’exercici 2010 i a l’informe sobre política retributiva i de

art

investigació

cultura

medi ambient

seguretat viària

fundacioabertis.org

A la fundació abertis promovem la investigació sobre la repercussió de les infraestructures en

el territori, el medi ambient, l’economia i la demografia. Com una de les respostes al compromís

de RSC d’abertis, desenvolupem un Programa de Seguretat Viària, l’objectiu del qual

és sensibilitzar les persones sobre la necessitat d’una mobilitat responsable. Sensibles pel

patrimoni històric i artístic, actuem en la seva conservació i difusió, amb l’objectiu d’apropar

la cultura a les persones. Ens comprometem per un món que funcioni.

per un món que funcioni

el camí més curt.

Guies de viatge

Emissores de ràdio

Telèfons d’informació

Si vols planificar el teu viatge, pregunta-li a qui en sap. A autopistas.com hi trobaràs la informació més

completa, detallada, exacta i actualitzada, per planificar els teus desplaçaments.

Per què preguntar primer als altres si pots preguntar-nos directament?

Com està el trànsit

d’entrada a Sevilla?

revista link abertis nº5 novembre 2011

Documents