gener 2013 nº07 - Segona època

entrevistaMoacyr Duarte, president

de l’Associació Brasilera de Concessionàries de Carreteres

p. 16

reportatgeabertis gestionarà tres

autopistes a Xile p. 26

sanef i abertis s’endinsen en l’univers de Dalí

p. 58

abertis, líder mundial d’autopistes

DESPRÉS DE l’acoRD PER intEgRaR lES concESSionS D’oHl al BRaSil i a XilE, ja PoDEm afiRmaR quE aBERtiS ÉS El PRimER oPERaDoR munDial D’autoPiStES”

Salvador alemany President d’abertis

editorial

La lectura de l’article sobre les smart Cities que l’arquitecte i enginyer ita-

lià Carlo ratti publica en aquestes pàgines m’ha fet pensar en la relació inseparable entre sensibilitat i intel·ligència. amb La ciutat sensible, ratti ens planteja com la intel·ligència d’una ciutat, l’eficiència –basada en les tecnologies de la informació− en la gestió de tots els seus processos, des de la traçabilitat dels residus a la gestió de la mobilitat, passa pel fet que la ciutat tingui “sentits”, sigui sensible. ell es refereix a un concepte físic. La ciutat, afirma, ha d’estar coberta de sensors, a fi i efecte que la informació que aquests transmeten permeti l’adopció de decisions intel·ligents i amb criteri.

d’alguna manera, doncs, la intel·ligència pressuposa la sensibilitat de saber apreciar i interpretar –d’anticipar− el context en el qual operem. i això és vàlid per a les orga-nitzacions i per a les persones. no podem conformar-nos amb un criteri d’allò que cal fer i com, sense, prèviament, haver diagnos-ticat el que ens passa i, per tant, sense comp-tar amb la sensibilitat, amb la capacitat de sentir i interpretar els senyals que rebem i que ens permeten establir aquest diagnòstic.

Vull pensar que a abertis hem estat capaços de dotar-nos d’aquesta sensibilitat, d’aquest sentit d’anticipació sobre el qual s’han fonamentat algunes de les decisions clau preses aquests darrers anys i que han culminat en la realitat d’un grup que avui, una vegada tancat l’acord per integrar les concessions d’OHL al brasil i a Xile, ja podem afirmar que és el primer operador mundial d’autopistes.

Pensem per un moment quina seria la realitat del nostre Grup en l’actual context econòmic si a començaments del 2000, i amb més intensitat a partir del 2003, no haguéssim impulsat el procés d’internacio-nalització de la nostra activitat. d’aquell 98% d’ingressos que l’any 2000 es generaven a espanya hem passat al 40% que preveiem per al 2013. abertis s’ha transformat defi-nitivament en una companyia internacional i d’abast global. repte i, alhora, oportunitat.

aquell impuls i decisió estratègics s’han concretat en operacions en altres països en els àmbits de les autopistes –amb sanef a França el 2006 i aquest 2012 amb el brasil com a referents imprescindibles−, dels aero-ports, de les telecomunicacions, i eren el resultat d’una anticipació, de la sensibili-tat respecte de la urgència del canvi i la necessitat de preparar una companyia per al futur. Capaç de fer sostenible el seu crei-xement, diversificant el risc geogràfic i, per tant, dotant-la de fortalesa per superar les diferents fases del cicle econòmic que normalment són asimètriques, de manera que un país o una regió econòmica compensa i reequilibra la fase alcista o baixista d’un altre país o regió.

treballem, doncs, per mantenir la forta-lesa del Grup i el seu potencial de creixement. És des d’aquesta fortalesa que no som aliens ni al context ni a la realitat econòmica que vivim. també ens afecta i també nosaltres, amb aquesta perspectiva de consolidació i de competitivitat a mig i llarg termini, hem pres decisions que comporten adaptació i una dosi de sacrifici que no hem d’amagar.

tanquem un 2012 dens en decisions que anticipen el futur d’una abertis transformada, més global. decisions que ens fan més com-petitius i també més eficients. Que ens apor-ten dimensió i, per tant, pulmó i espai per créixer. Unes i altres ens parlen de la capaci-tat d’interpretar el context i anticipar-se. de la capacitat d’estar preparats i reaccionar a temps. L’abertis d’aquest final del 2012 és més sòlida. És més internacional. té un acci-onariat compromès, reforçat –després de l’operació del brasil− amb la incorporació del Grup OHL com a accionista del Grup.

Una abertis que segueix treballant per al futur. Una companyia global i més com-plexa de gestionar per la diferent naturalesa i situació dels mercats i països on operem, però també amb més oportunitats per créi-xer i per desenvolupar les nostres aptituds i actituds com a professionals, com a persones i com a ciutadans responsables i amb cons-ciència i sensibilitat del difícil context en el qual hem d’actuar i prendre decisions. n

Sensibilitat i intel·ligència

gEnER 2013 n Link abertis n 3

06Opinió

Carlo RattiLa ciutat sensible

12 repOrtatge

Internacionalització El Brasil obre les portes

al sector privat

14repOrtatge

Presència internacionalEl rol de les infraestructures

en un món global

15repOrtatge

La Nit de l’Economiaabertis rep un premi a la

millor operació de l’any

16entreViSta

Moacyr Duarte“Les concessions al Brasil

estan consolidades”

22repOrtatge

Direcció de Recursos Interns i Eficiència

Un equip multidisciplinari, competitiu i innovador

26repOrtatge

Llatinoamèrica abertis, l’operador

d’autopistes més gran de Xile

30Viatge

Valparaíso Dona de l’oceà

34repOrtatge

metropistasPrimer any de recorregut

38repOrtatge

Insfrastructure Finance Summit 2012

Debat sobre el sector

40repOrtatge

TelecomunicacionsLes torres compleixen anys

42repOrtatge

InfraestructuresUna aposta per

la ciutat del futur

44nOtícieS

Hispasat 44 Dos nous satèl·lits

sanef 46Adquirida la companyia

líder en sistemes de peatge a Europa

Eco-pôle 47El futur edifici

ecològic de sanef

Túnels 48abertis gestionarà Vallvidrera i el Cadí

‘Carpooling’ 49Més de 10.000 usuaris

fundació abertis 50abertis celebra el seu IV Dia del VoluntariatEducació viària 52

Nova acció en instituts Castellet 54

Candidat a Centre per a les Reserves de la

Biosfera MediterràniesI Premi abertis

d’investigació 56L’ús de la matemàtica

en la predicció del trànsitDalí 58

abertis patrocina una exposició sobre el pintor català a França

61breuS

Actualitat abertisApunts d’altres

notícies destacades

link abertis

68 reSultatS

Gener-setembre 2012Resultats a l’alça

72aniVerSari

abertis compleix 25 anys en borsa

Investor’s link

link abertis és una publicació de Abertis Infraestructuras, SAAv. del Parc Logístic, 12-20.

08040 Barcelona.Tel.: 93 230 50 00. Fax: 93 230 50 02.

edita i realitza: Direcció Corporativa de Comunicació d’abertis.

cOnSell editOrial: Salvador Alemany, Francisco Reynés, José Aljaro, Josep Maria

Coronas, Toni Brunet, Juan María Hernández Puértolas, Sergi Loughney i Joan Rafel.

imatge cOrpOratiVa i prOducció:Erik Ribé i Bernat Ruiz.

cOOrdinació de cOntingutS: Alícia Cobeña.

redacció: Alícia Cobeña, Gemma Gazulla, Marc Gómez i Leticia Gonzálvez.

cOl·labOració: Christine Allard, Carolina Bergantiños, Bob Bullock, Julio Cerezo, Joan

Fontanals, Enric Pérez, Mercedes Pérez-Cruz, Roser Prenafeta, Marc Ribó, Albert Rossell, Bernat Ruiz,

abertis, abertis autopistas, abertis telecom, abertis airports i fundació abertis.

realització:Ediciones Reunidas, SA (Grupo Zeta).

Revistes Corporatives Barcelona.Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona.

Tel.: 93 265 53 53.Gerent: Òscar Voltas. Coordinadora editorial: Nuria González. Redactor en cap: Toni Sarrià.

Redacció: Gemma Figueras i Toni Capilla. Maquetació: Cristina Vilaplana i Xavier Julià.

Edició: Ares Rubio.Dipòsit legal: B-16431-2010.

abertis telèfon d’atenció a l’accionista: 902 30 10 15.

www.abertis.comabertis no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors en els treballs publicats,

ni s’identifica necessàriament amb la seva opinió.

Sumarinº07

4 n link abertis n gener 2013 gener 2013 n link abertis n 5

abertis, nou líder mundial d’autopistes

08repOrtatge

16

26

22

44 54

58

6 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 7

Les xarxes, els sensors i el disseny estan redefinint les nostres ciutats. Els espais en què vivim seran més verds, socials i estaran més connectats. En una paraula, seran més intel·ligents

Semblava que la xarxa anava a ani-quilar les ciutats i, en canvi, les està

salvant. A mitjans 90, a causa de l’explosió d’internet impulsat pels primers navegadors, molta gent parlava de la Death of Distance prenent el títol del llibre de Frances Cairn-cross. L’explosió de les xarxes anunciava la supressió de les distàncies en el món físic. La idea era tan forta que l’escriptor nord-americà George Gilder va arribar a dir que, tenint-ho tot a mà, les ciutats desaparei-xerien com a “llegat inútil del passat.” No obstant això, des d’aleshores, el nombre de persones que prefereix viure en àrees urba-nes ha augmentat fins a superar el 2008 el 50% de la població mundial: un fet sense precedents en la història de la humanitat.

Les xarxes han reforçat, en lloc de debi-litar, els elements de centralitat existents. De fet, la tecnologia ens allibera de l’obli-gació d’estar en un únic lloc per fer les coses, però això no ens allunya dels centres habi-tats. Les coses que ens interessen de la nostra vida quotidiana estan en l’espai físic: una bona qualitat de vida, un context humà favorable, condicions mediambientals òpti-mes i tots els altres factors determinants en l’elecció del lloc on viure, en els quals se centren contínuament les estadístiques sobre les ciutats més habitables i econo-mistes com Richard Florida, autor de La classe creativa. La transformació de la cultura del treball i l’oci al segle XXI.

Les noves tecnologies, per tant, no eli-minen les ciutats, sinó que les transformen profundament. Les ciutats, cobertes de sensors i de xarxes electròniques, s’estan transformant en ordinadors a l’aire lliure.

Podem dir que internet està envaint l’espai físic, un fenomen que sovint es coneix amb el nom de Smart City. Aquesta evolució ha invertit també altres realitats i actualment estrenem una dimensió híbrida, entre el món digital i el món material, que està transformant la manera com vivim. Pren-guem, per exemple, les carreres de fórmula 1: fa 20 anys per guanyar es necessitava un bon motor i un bon pilot, però ara el que fa falta és un sistema de telemetria basat en la recopilació de dades de milers de sensors col·locats al cotxe i en el seu processament en temps real.

De la mateixa manera, les ciutats d’avui dia ens permeten recopilar una quantitat d’informació sense precedents, que després pot ser transformada en respostes per part dels habitants o de l’administració pública. L’univers de les aplicacions urbanes és el signe més evident d’aquesta evolució. Per exemple, l’aplicació Waze per a telèfons mòbils, que contribueix a què el trànsit funcioni millor gràcies a les indicacions dels usuaris. O Open Table, que permet als clients reservar taula directament en un restaurant (als Estats Units gairebé ningú utilitza ja el telèfon per reservar una taula).

Els serveis basats en l’intercanvi de dades recollides en el medi ambient són també la base de les activitats que porta a terme el SENSEable City Laboratory a l’Ins-titut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) a Boston, com el projecte Trash Track, un sistema que permet seguir a través d’eti-quetes electròniques a distància el recor-regut de les mostres d’escombraries. Es va descobrir que no tots els residus es dirigei-xen a les instal·lacions de reciclatge més adequades i que algunes mostres recorren molts quilòmetres innecessaris. La infor-mació recopilada en més de 3.000 articles assegura la correcta eliminació i ajuda a difondre consciència entre els ciutadans. Per ara es tracta d’un experiment, però en molts aspectes estem en un moment his-tòric molt similar al de mitjan anys 90, quan va començar a estendre’s el web.

Davant la revolució produïda per la crisi entre el món digital i el món físic en què el

Big Data, o la capacitat de manipular grans quantitats de dades està centralitzada, les administracions senten precisament que han d’actuar. “Què hem de fer?” és una de les preguntes que escoltem repetides vega-des per part dels alcaldes de ciutats asiàti-ques, europees i americanes. Existeixen diferents enfocaments possibles. El primer fascina les grans multinacionals, moltes de les quals estan entrant amb força en el camp Smart City. Des de Cisco a IBM i Siemens, són moltes les que proposen solucions per fer més eficients els serveis com el transport i la recollida dels residus. És un enfocament interessant, encara que a vegades massa tècnic i pensat des de fora.

Al contrari, també és possible treballar en les ciutats des de baix, fet que permet a la ciutadania portar a terme un nou paper. Ho hem vist en el cas de la primavera àrab o de l’elecció d’Obama com a president dels Estats Units. Per gestionar una àrea urbana poden activar-se dinàmiques simi-lars. Al Regne Unit, per solucionar els pro-blemes de transport Fix My Transport s’ha convertit en un sistema molt eficaç i gratuït per recopilar informes d’allò que no funci-ona en el transport públic. A Boston, l’alcalde Menino va llançar el projecte New Urban Mechanics per incentivar l’activisme dels individus, convertits en “experts de la ciu-tat”. En el projecte destaquen, per exemple, les aplicacions desenvolupades per ajudar a assenyalar els problemes i per posar en contacte famílies i professors.

En lloc d’invertir en projectes faraònics, els governs han de crear noves plataformes per als ciutadans i, sobretot, intervenir per eliminar els obstacles que limiten la inno-vació urbana. Aquest activisme cívic digital ofereix una gran oportunitat. El model Smart City és també una oportunitat. El repte dels propers anys serà potenciar el patrimoni existent, corregint els errors urbanístics del segle passat i utilitzant les noves tecnologies. Un exemple és el trànsit: ja tenim cotxes sense conductor o xarxes que ens permeten no perdre temps i benzina buscant aparca-

opinió

informació, la carta guanyadora. Per als dissenyadors s’obren nous escenaris, en els quals l’arquitectura no s’encarrega només de les construccions, sinó que fa dialogar informàtica i ciències socials en nom d’una paradoxa: una tecnologia omnipresent però invisible, que existeix precisament perquè podem oblidar-nos-en i concentrar-nos sobre les coses que compten: una vida més simple, un ambient agradable i la capacitat de construir un ric teixit social. n

pERCarloratti

La ciutat sensible

Arquitecte i enginyer, exerceix a itàlia i treballa al MiT, on dirigeix el SenSeable City lab.

Ha col·laborat en més de 200 publicacions, com The New York Times, Scientific American, La Stampa i la revista Domus.

la seva obra s’ha exhibit a la Biennale de Venècia, el Museu d’Arts Decoratives de Barcelona, el Museu de la Ciència a londres o el MoMA de nova York. la revista Time va valorar el seu Digital Water Pavilion a l’exposició Mundial del 2008 com una de les millors obres de l’any .

el 2010 la revista Blueprint el va seleccionar com una de les 25 persones que “canviaran el món del disseny”, Forbes el va nomenar com un dels “noms que has de conèixer” el 2011 i Fast Company el va nomenar com un dels “50 dissenyadors més influents dels estats Units”. http://senseable.mit.edu

ELS GOVERNS HAN DE CREAR NOVES pLATAFORMES pER ALS CIUTADANS I ELIMINAR ELS OBSTACLES QUE LIMITEN LA INNOVACIÓ URBANA

LES CIUTATS, COBERTES DE SENSORS I DE xARxES ELECTRòNIQUES, S’ESTAN TRANSFORMANT EN ORDINADORS A L’AIRE LLIURE

ment. Molts dels problemes es resolen uti-litzant millor les infraestructures que ja existeixen. Amb menys asfalt i més silici.

A primer cop d’ull, la ciutat del futur no serà molt diferent de la d’avui. Com els romans fa 2.000 anys, necessitem plans horitzontals sobre els quals moure’ns i fines-tres que ens protegeixin de la intempèrie. No obstant això, el que més canviarà en el futur serà la manera d’habitar els espais, gràcies a noves formes d’intercanviar la

El 2012 passarà a la història com l’any en què abertis es converteix en

el grup líder mundial en el sector de les concessions d’autopistes amb la gestió de més de 7.300 quilòmetres. La compra del 60% d’OHL Brasil –des del desembre, deno-minada arteris– suposa una autèntica

reportatge

operació transformacional del Grup amb un important impuls en el seu procés d’internacionalització, nous socis interna-cionals i una renovació de l’accionariat. L’operació, que s’ha completat sota els estrictes criteris d’inversió del Grup, perme-trà millorar els principals indicadors financers

Després de la compra dels actius d’OHL al Brasil i Xile, abertis passarà a gestionar més de 7.300 quilòmetres d’autopistes arreu del món

abertis, nou líder mundial d’autopistes

Internacionalització

L’Autopista Fluminense uneix els estats de Rio de Janeiro i Espírito Santo amb el Ponte Rio-Niterói.

TExT I FoToS abertis

GENER 2013 n LINk abertis n 9

La compRa dELs actius d’oHL BRasiL impLica uN ENoRmE pas EN EL pRocés d’iNtERNacioNaLització d’aBERtis, quE avui té pREsèNcia EN 14 països

d’abertis i mantenir la seva fortalesa i sol-vència financera.

Impuls a la internacionalitzacióLa compra dels actius d’OHL Brasil implica un enorme pas en el procés d’internaciona-lització d’abertis, que és avui un grup mul-

tinacional amb presència en 14 països. És el resultat d’un procés d’internacionalització que es va iniciar fa anys i que s’ha intensificat en els darrers tres exercicis.

En aquest període, abertis s’ha centrat en el creixement selectiu i de focalització en aquells negocis en què el Grup pugui desenvolupar la seva vocació empresarial i aportar més valor per a l’accionista. En només tres anys, abertis ha duplicat el nombre de concessions que gestiona (32, el 2013) i el nombre de quilòmetres que gestiona, que passa dels 3.750 el 2009 als més de 7.300 amb què inicia el nou any. D’aquesta manera, abertis redueix la seva sobreexposició a certs mercats més debili-tats com l’europeu, en general, i l’espanyol, en concret. S’estima que el 2013, més del 60% de l’Ebitda es generarà fora d’Espanya (davant del 45% el 2009). El 20% provindrà dels actius d’abertis al Brasil.

Intensa activitat corporativaAmb el tancament de l’operació al Brasil, abertis prossegueix amb un període d’in-tensa activitat corporativa i de rotació del seu portafolis d’actius, en què ha aconseguit assolir el lideratge mundial en la gestió d’au-topistes i més diversificació internacional de la seva base d’actius –que permetrà al Grup que el 2013 més d’un 60% del seu Ebitda es generi fora d’Espanya. La presència d’abertis en el país amb la compra d’OHL Brasil li per-metrà, sens dubte, crear una plataforma líder per a la captació de futures oportunitats en la regió. A més, l’entrada al Brasil consolida la posició d’abertis al continent americà, en què ja està present amb negocis als Estats Units, Mèxic, Jamaica, Colòmbia, Bolívia, l’Argentina i Xile, on és ja la concessionària més gran del país. En l’actualitat, el 60% dels més de 7.300 quilòmetres d’autopistes que gestiona es troben a Llatinoamèrica.

8 n LINk abertis n GENER 2013

EL pRiNcipaL oBjEctiu EstRatèGic d’aBERtis coNtiNua sENt EL cREixEmENt sota EstRictEs cRitERis dE RENdiBiLitat i amB EspEciaL iNtERès EN ELs mERcats iNtERNacioNaLs

GENER 2013 n LINk abertis n 1110 n LINk abertis n GENER 2013

LEs coNcEssioNs d’aRtERis Es coNsoLidaRaN EN ELs comptEs d’aBERtis dE maNERa GLoBaL, és a diR, quE s’iNtEGRaRà tot EL sEu BaLaNç i comptE dE REsuLtats

São Paulo Rio de Janeiro

Llauressis

Belo Horizonte

Franca

Ribeirão Preto

São Carlos

Curitiba

Florianópolis

B r a s i l

La xarxa d’abertis al Brasil

xarxa Estat São Paulon Autoviasn Centroviasn Interviasn Vianorte

xarxa Federaln A. Fluminensen A. Fernão Diasn A. Régis Bittencourtn A. Litoral Suln A. Planalto Sul

abertis i Brookfield creen la marca al BrasilLa nova marca arteris s’inspira en el significat del concepte “artèria” com a eix vertebrador en la composició del seu logotip. artèria com a via de comunicació, transport de mercaderies i de persones. artèria com a suport per connectar ciutats, negocis i serveis. artèria com a infraestructura al servei de la mobilitat. artèria com a espai que facilita el transport d’aspectes vitals i fonamentals per al desenvolupament econòmic i social, així com per a la generació de valor.partint d’aquesta idea principal, s’ha desenvolupat la imatge visual

del sistema d’arquitectura de la nova marca arteris unint, a més, dos aspectes inspiracionals: el símbol universal d’autopista i la bandera del Brasil, elements que intensifiquen la percepció dels signes d’identitat i la seva representativitat corporativa.d’una banda, arteris aglutina la gestió de nou concessionàries d’autopistes, per tant porta implícit en el seu adN la seva iconografia universal. per això, de la mateixa denominació corporativa de la marca s’extreu el seu símbol. La pròpia lletra “r” de la paraula arteris condueix envers aquesta simbologia que, desenvolupada, genera l’imagotip

en la seva denominació corporativa. aquest recorda clarament la icona universal d’autopista, encara que reinterpretat i actualitzat. El resultat és una marca moderna, atractiva, amable i integradora, el disseny i la composició de la qual recull els signes d’identitat i els valors corporatius d’abertis i de Brookfield, partint d’una redefinició i actualització, evolucionant la seva identitat visual cap a nous trets comuns, generant un nou llenguatge dins del mapa d’arquitectura de les marques del Grup, i mantenint, no obstant això, els seus valors fonamentals. n

Nous socis i accionistesL’operació suposa també un canvi destacat en l’estructura accionarial, amb l’entrada del Grup OHL, que, amb un 15% del capital, es converteix en accionista de referència d’abertis, cosa que incrementa la comple-mentarietat dels actuals accionistes del Grup. Així, al principal accionista, La Caixa (26%), i al fons CVC (15%) s’uneix el grup constructor OHL (15%), que aportarà la seva experiència en el sector de les con-cessions a Llatinoamèrica. A més, l’auto-cartera del Grup descendeix del 10% fins al 0,8%, obrint la porta a potencials recom-pres d’accions. D’altra banda, abertis ha iniciat una aliança amb el fons canadenc Brookfield. Una associació que ha aportat més atractiu a l’operació ja que, d’una banda, ha comportat més diversificació del risc i un millor finançament de l’operació; i, de l’altra, s’ha incorporat al projecte un soci financer de primer nivell i gran conei-xedor del Brasil, on té presència des de fa més d’un segle i on ha invertit més de 18.000 milions de dòlars.

Estructura de l’operació L’operació es va estructurar en dues fases. En una primera fase, abertis va adquirir el 100% de Partícipes del Brasil i OHL va rebre com a contraprestació un 10% d’accions d’abertis que la companyia tenia en auto-cartera, 11 milions d’euros en efectiu i abertis va assumir passius enfront de

Les concessionàries dependents de l’estat de

São Paulo tenen períodes concessionals amb

venciments fins al 2028.

Partícipes per un valor total de 504 milions d’euros. En una segona fase, abertis ha transferit a Brookfield el 49% de Partícipes, així com el 49% dels passius i abertis ha rebut de Brookfield 362 milions d’euros en efectiu i accions representatives del 0,8% del capital social d’abertis que Brookfield havia prèviament adquirit. Aquest percentatge quedarà com a accions d’abertis en autocartera.

Després de l’operació, abertis i Bro-okfield controlen un 51% i un 49% de Partícipes del Brasil respectivament, que al seu torn té el 60% de la companyia bra-silera cotitzada. Per la seva banda, OHL es converteix en accionista de referència d’abertis, on passa a controlar un 15% del capital. Com a conseqüència del canvi de control al Brasil, l’operació implica la for-mulació d’una oferta pública d’adquisició

(OPA) de totes les accions ordinàries en circulació d’OHL Brasil, que està actu-alment en procés i que suposa la mateixa estructura, condicions i preu que l’acceptat per OHL en tancar l’operació. Per atendre la part d’entrega d’accions associada a l’OPA, abertis no emetrà accions noves.

Impacte financerDes del punt de vista financer, l’operació té un clar i positiu impacte en el compte de resultats. Les concessions d’arteris es con-solidaran en els comptes d’abertis de manera global, és a dir, que s’integrarà tot el seu balanç i compte de resultats. D’aquesta manera, abertis preveu incor-porar aproximadament 900 milions d’euros d’ingressos i 470 milions d’Ebitda. La nova abertis superarà així els 5.100 milions d’ingressos i els 3.100 milions de benefici operatiu, consolidant-se com a líder mun-dial tant per nombre de quilòmetres gestionats com per ingressos.

Alhora, abertis enfortirà de manera destacada el seu balanç amb l’increment dels actius i la reducció dels ràtios de palanquejament. En incorporar actius amb menys deute i millors ràtios de palan-quejament, la ràtio deute net/Ebitda es reduirà fins a un nivell de 4,7X, cosa que suposa un 22% menys que el de fa només 3 anys. A més, les noves autopistes que s’incorporen a la cartera d’abertis permetran prolongar la durada mitjana

dels seus actius, ja que es tracta de contrac-tes que tenen de vida mitjana fins al 2029, és a dir, 16 anys.

Descripció dels actius d’arterisEls actius que s’integren a abertis són 9 concessions d’autopistes a Brasil, amb un total de 3.226 quilòmetres. Estan localitzats als Estats de São Paulo, Minas Gerais, Rio de Janeiro, Santa Catarina i Paraná, amb quatre concessionàries dependents de l’Es-tat de São Paulo: Autovias, Centrovias, Inter-vias i Vianorte; i cinc concessionàries depen-dents de la xarxa Federal: Autopista Fernão Dias, Autopista Regis Bittencourt, Autopista Litoral Sul, Autopista Planalto Sul i Autopista Fluminense. Les concessionàries dependents de l’estat de São Paulo tenen períodes con-cessionals amb venciments fins al 2028. Per la seva banda, les concessionàries fede-rals tenen venciment concessional el 2033. Es tracta d’un portafolis d’autopistes sòlid, que incorpora una equilibrada cartera de concessions, i que millora la vida mitjana de les autopistes d’abertis.

objectiu estratègic: seguir creixentEl creixement d’abertis no acaba aquí. Líder mundial en el sector de les concessi-ons d’autopistes, tant per nombre de quilòmetres gestionats al món (més de 7.300) com per ingressos (aproximada-ment 5.100 milions d’euros), abertis està avui més preparada que mai per afrontar nous reptes. En els propers mesos, el Grup es fixa com a objectiu seguir aprofundint en la recerca d’eficiències en l’opex i capex en tots els seus negocis; l’enfortiment

del balanç i la posició financera de la companyia; la integració dels actius adqui-rits al Brasil i Xile; i l’optimització del seu portafolis. Per a abertis, el principal objectiu estratègic seguirà sent el creixe-ment, sempre sota estrictes criteris de rendibilitat, i amb especial interès en mercats internacionals en el sector de les autopistes com els Estats Units i Mèxic, economies estables, amb seguretat jurídica, marcs concessionals clars i àmplia ex- periència en l’àmbit de la col·laboració publicoprivada . n

PIB per càpita en US dòlar (base 100 = 1980)

1.200

1.000

800

600

400

200

0

1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004 2008 2012

Brasil Espanya EUA Argentina

Es tracta d’un gegantí pla d’estímul econòmic per valor de 70.000 milions

de dòlars destinat a expandir la xarxa de car-reteres i ferrocarrils del país durant els propers 25 anys. En concret, el nou Pla Nacional de Logística Integrada contempla la construcció, l’ampliació i la modernització de gairebé 7.500 quilòmetres de carreteres i de 10.000 quilòmetres de vies ferroviàries, així com el primer tren d’alta velocitat de Llatinoamèrica, que unirà São Paulo i Rio de Janeiro. L’ambi-ciós pla pretén atreure més de 66.000 milions de dòlars en inversió per dotar el Brasil d’unes millors instal·lacions abans de la celebració dels dos grans esdeveniments esportius que se celebraran al país el 2014 i 2016, la Copa del Món de Futbol i les Olimpíades d’estiu. “Per continuar sent un país just, el Brasil ha de tenir una economia cada dia més com-petitiva, amb bones infraestructures”, afir-mava la seva presidenta, Dilma Rouseff, el passat mes d’agost.

reportatge

El projecte va tenir de seguida una bona acollida entre el sector privat, que el consi-dera un important impuls per a la moder-nització del país. Segons el conseller delegat d’abertis, Francisco Reynés, “el Brasil dis-posa de fonaments per apostar a llarg ter-mini. És un país amb gran potencial i una aposta important”. Conscient dels reptes que afronta el seu país en els propers anys, Dilma Rousseff pretén comptar de nou amb el sector privat, després de la seva pèrdua de pes durant l’última dècada, i apostar per una iniciativa empresarial clau per a l’èxit del pla. Rousseff aposta per una col·laboració publicoprivada (PPP) que beneficiï el país per consolidar la seva expansió en el futur, augmentar competitivitat i poder jugar en la primera divisió econòmica.

Tot plegat sense deixar de banda l’es-forç inversor del Govern, que seguirà liderant la política d’inversions. A més d’instaurar els fonaments per impulsar un creixement sos-

La presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, va anunciar el passat mes d’agost la posada en marxa d’un ambiciós pla d’infraestructures que compta amb el sector privat

El Brasil obre les portesal sector privat

El Brasil es prepara per als seus

projectes de futur. Per al Mundial del

2014 renova l’històric Maracaná.

La presidenta Dilma Rousseff relaciona competitivitat amb una gran inversió en infraestructures.

TExT i foTos abertis

gEnEr 2013 n Link abertis n 13

El noU plA d’infrAEstrUctUrEs dEl govErn dEl BrAsil sUposA UnA intErEssAnt oportUnitAt dE nEgoci pEr A ABErtis

tingut a mig-llarg termini, la presidenta del Brasil busca mantenir a curt termini una economia que s’ha expandit a una mitjana superior al 4% en els darrers anys, situant-se com la sisena potència mundial. Per a les empreses espanyoles, entre elles abertis, el nou pla d’infraestructures suposa una interessant oportunitat de negoci.

Mesures per impulsar l’economiaDilma Rousseff ha complementat la gran inversió en infraestructures amb noves fór-mules per impulsar la producció, el consum i l’ocupació a través de nous incentius. La capital del país, Brasília, va anunciar al setembre l’eliminació del pagament d’im-postos socials per a 25 sectors productius, mesura que tindrà un cost de 6.500 milions de dòlars anuals i entrarà en vigor el 2013. Com a compensació, les empreses pagaran un impost reduït sobre els seus ingressos. Malgrat l’impacte de la crisi mundial i el creixement de l’endeutament de la població, el Govern de Rousseff pronostica per al 2013 un creixement del PIB superior al 4%.

Els cercles econòmics, les empreses i els principals sindicats han acollit positi-vament el programa de privatitzacions més ambiciós llançat des del 2003 i esperen que permeti duplicar la inversió nacional i l’entrada d’inversió estrangera. Els experts aproven el canvi de model pel que fa a la cooperació amb la iniciativa privada i veuen amb bons ulls la creació d’un marc de concessions que ofereixi condicions atractives al sector privat, sense deixar per això de banda el vessant social que Dilma Roussef defensa.

fases del plaL’estratègia d’impuls al desenvolupament d’infraestructures inclou en la seva primera etapa plans per duplicar la capacitat de les principals autopistes, construcció de trams ferroviaris i concessions per a vies i línies fèrries. En una segona fase contindrà un gegantí projecte encara per definir sobre ports, segons el ministre de Transports, Paulo Passos. El pla estarà gestionat per una nova empresa pública, l’Empresa de Planificació en Logística, encarregada d’integrar els pro-jectes i de supervisar les obres. El finançament es vehicularà a través del Banc Nacional de Desenvolupament del Brasil (BNDES).

“El pla ajudarà el país a ser més ric, més sòlid, més modern i més competitiu. El repte

és aconseguir que el Brasil disposi d’una infraestructura compatible amb les seves dimensions”, afirma la presidenta brasilera. “No és un programa perquè les inversions es dilueixin en 15 o 20 anys”, afegeix Rous-seff, qui es marca també com a objectiu disminuir els costos de transport i d’energia.

interès espanyolA l’espera de conèixer la lletra menuda del nou pla d’infraestructures, creix l’interès de

12 n Link abertis n gEnEr 2013

les empreses espanyoles pel Brasil. El mateix Govern brasiler ha animat recentment a la participació de companyies amb projecció internacional en el nou megaplà d’infraes-tructures, entre elles abertis. n

reportatge

GENER 2013 n Link abertis n 1514 n Link abertis n GENER 2013

abertis rep un premi a la millor operació de l’any

El conseller delegat d’abertis, Fran-cisco Reynés, va recollir de mans del

president d’honor de La Caixa, Ricardo For-nesa, el guardó a la millor operació de l’any. En el marc de la gala de La Nit de l’Economia, organitzada per elEconomista el passat novembre, abertis va rebre el Premi a la Millor Operació Empresarial de l’Any en reconei-xement a l’operació protagonitzada per la companyia al Brasil, que ha culminat amb la compra de les autopistes d’OHL en aquest país. La vetllada premiava el reconeixement professional, el prestigi, el suport i la promo-ció de l’activitat econòmica que genera el sector empresarial espanyol. La cerimònia va estar presidida pel ministre d’Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, i va comptar

amb la presència del president de la Comu-nitat de Madrid, Ignacio González, i el secre-tari d’Estat de Comerç, Jaime García-Legaz, a més d’uns 400 empresaris.

Les altres empreses guardonades van ser la Fundación Integralia, Premi a la Millor Iniciativa en Responsabilitat Social Corpo-rativa (RSC) per la seva contribució al desen-volupament de l’activitat econòmica amb ajuda a sectors desafavorits; la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED), Premi a la Millor Iniciativa en Formació per la seva tasca de suport a la integració social i laboral de les persones amb minusvalide-ses; Geeksphone, Premi a la Innovació Digi-tal per la seva originalitat i valentia en rea-litzar un programa d’innovació empresarial

La companyia va ser guardonada pel diari ‘elEconomista’ per l’operació de compra de les autopistes d’OHL al Brasil, que ha convertit abertis en líder mundial en el sector de les autopistes

La Nit de l’economia

TexT i foTos abertis

a través d’internet; Áreas, Premi a la Inter-nacionalització per la seva aposta pel mer-cat exterior, amb un creixement en els aeroports i les autopistes dels Estats Units; i, finalment, el Premi a la Personalitat Eco-nòmica de l’Any, que va recaure en María Dolores Dancausa, consellera delegada de Bankinter, per la seva trajectòria professio-nal desenvolupada íntegrament en el sector financer i assegurador d’Espanya.

L’entrega de premis es va celebrar a l’au-ditori de CaixaForum, al Passeig del Prado de Madrid. La presentació oficial i paraules de benvinguda de l’acte van anar a càrrec del president d’Editorial Ecopremsa (editora d’elEconomista), Alfonso de Salas, i del presi-dent d’honor de La Caixa, Ricardo Fornesa. n

El rol de les infraestructures en un món global

En un món en què les tecnologies de la informació i les infraestructures anul-

len en bona mesura el concepte “distància”, les polítiques econòmiques requereixen d’una coordinació internacional cada vegada més important. Aquesta és una de les tesis defen-sades pel president d’abertis, Salvador Ale-many, a la conferència Investing in Infrastruc-tures in a connected world, organitzada per l’escola de negocis IESE el passat mes de novembre a São Paulo. La reunió també va comptar, entre d’altres, amb la presència de Sergio Aranda, director general a Llatinoamè-rica de Gas Natural Fenosa, Paulo Ricardo Stark, president i CEO de Siemens Brazil, i el moderador de la ponència, Eduardo Martínez Abascal, professor de IESE Business School.

Més enllà del seu impacte directe en termes d’inversió, el president d’abertis va destacar que el rellevant en infraestruc-tures “són els seus resultats en termes de redistribució territorial de la riquesa” perquè faciliten la implantació i la generació d’activitat econòmica al voltant dels grans corredors viaris, a més de vincular i articular l’interior d’un país amb les grans àrees metropolitanes que actuen com a grans impulsores de l’atractivitat i del creixement. D’altra banda, va afegir que “les inversions en infraestructures presenten dues carac-terístiques que les diferencien d’altres actius: requereixen d’una visió a llarg termini pel que fa a la seva planificació i finança-ment, i una vegada executades no es poden deslocalitzar.

Col·laboració publicoprivadaEn la seva ponència a São Paulo, Salvador Alemany va recordar el gran esforç inversor

El president d’abertis, Salvador Alemany, va defensar al Brasil l’esforç inversor que està plantejant el govern brasiler respecte al nou pla d’infraestructures

presència internacional

TexT i foTos abertis

que està plantejant el govern de la presi-denta Dilma Roussef, que preveu una inver-sió de més de 65 bilions de dòlars durant els pròxims anys en infraestructures terrestres. En aquest context, el president d’abertis va advertir de la importància de plantejar una estratègia clara “que ens permeti cobrir l’anomenat infrastructure gap, és a dir, la distància entre les necessi-tats infraestructurals i la capacitat de les administracions públiques per impulsar-les, finançar-les i gestionar-les. Haurem de pensar a com fer-les possibles finance-rament sense posar en qüestió l’atenció a altres necessitats públiques.” Per això

la col·laboració publicoprivada (CPP) és una constant en la provisió de serveis bàsics i regulats com l’aigua, l’energia, el sanejament o determinades infraestructu-res viàries.

Segons el president d’abertis, les condicions necessàries perquè des de l’Administració s’aposti per la CPP són la disponibilitat d’un marc jurídic que el faci possible, una política d’infraestructures pen-sada a llarg termini, una metodologia com-pleta de selecció i priorització dels projectes a desenvolupar i, finalment, un model de finançament de pagament per ús que s’apliqui de manera homogènia. n

el president d’abertis, salvador Alemany, durant la conferència pronunciada al Brasil.

el conseller delegat d’abertis, francisco Reynés, rep el premi de mans del president d’honor de La Caixa, Ricardo fornesa.

Moacyr Duarte és el president de l’As-sociació Brasilera de Concessionàries

de Carreteres (ABCR), entitat que reuneix 45 concessions que, en total, administren i con-serven més de 15.000 quilòmetres de carre-teres. Duarte veu les concessions com un sector madur i consolidat que ha estat clau en la modernització de les infraestructures i de l’economia del país carioca. A més d’obrir la porta a la participació d’operadores inter-nacionals, com abertis, al Brasil, reivindica el paper de les empreses privades, com les

que s’agrupen a ABCR, en la prestació de serveis públics tot i l’oposició de certs sectors amb idees preconcebudes en contra seu.n n n

Com analitza el sector de la concessió al Brasil? Ja és un negoci madur i consolidat?Després de gairebé 20 anys, les concessions de carreteres al Brasil estan consolidades i es caracteritzen per la realització de grans inversions, a més de la implementació de noves tecnologies perquè el funcionament, la seguretat i el manteniment de les carre-teres resultin més eficaços. El 1993 es va llançar el Programa Brasiler de Concessió de Carreteres Federals (PROCOFE per les seves sigles en portuguès). El primer con-tracte, el del pont Río-Niterói, es va firmar el desembre del 1994. El cobrament de peat-ges va començar l’agost del 1996, al pont Río-Niterói i a la carretera President Dutra, que uneix les ciutats de São Paulo i Rio de Janeiro. A partir del 1997, es van implantar programes estatals. ABCR es va constituir el juny del 1996 amb 7 associades i, actu-alment, compta amb 55 que operen 15.473 quilòmetres de carreteres federals, estatals

«Les concessions de carreteres al Brasil estan consolidades»

entrevista

President de l’aBCr

Moacyr Duarte

TexT abertis | foTos ABCR

El president de l’Associació Brasilera de Concessionàries de Carreteres (ABCR) analitza la situació actual de la gestió de la xarxa viària del Brasil

16 n LINK abertis n gener 2013

Perfil Moacyr Duarte servilha és llicenciat en Dret per la facultat de Dret de la Universitat de são Paulo el 1962.

Va treballar al Grup Camargo Corrêa, on va ocupar diversos càrrecs. Va formar part del Consell d’Administració de Banc Geral do Comércio. entre el 1991 i el 1995 va treballar a Portugal, a Bento Pedroso Construçoes (odebrecht), on va participar en la licitació per a la concessió del pont sobre el riu Tajo.

en l’actualitat, desenvolupa activitats de Consultoria Jurídica i presideix l’Associació Brasilera de Concessionàries de Carreteres (ABCR).

abcr es va constituir el 1996 amb 7 associades i actualment comPta amb 55 que oPeren 15.473 quilòmetres de carreteres, el 7,2% de la xarxa Pavimentada brasilera”

gener 2013 n LINK abertis n 19

lleugeres i pesades, i 378 ambulàncies.Si abans les carreteres s’operaven, prin-

cipalment, en funció de la informació obtin-guda per ràdio, per exemple, actualment la informació es transmet en temps real mit-jançant imatges d’alta qualitat, gravades digitalment per càmeres de supervisió instal-lades a la xarxa viària. Això es deu a què el sector inverteix en tecnologies complexes i d’última generació que permeten que els Centres de Control Operatiu (CCO) supervi-sin de forma contínua les carreteres.

L’enquesta que anualment realitza la Confederació Nacional de Transports (CNT, més informació al web: www.cnt.org.br o al mateix organisme) va apuntar que les vies en règim de concessió privada obtenen una qualificació molt superior a les operades pels organismes públics, fet que confirma l’èxit del programa de concessions: les 21 millors carreteres brasileres es troben en mans de la iniciativa privada.

Pel que fa als avenços institucionals, després de l’inici del Programa de Carreteres Federals, es va promulgar la Llei 8.987, de 1995, l’anomenada Llei de Concessions, que va establir el respectiu marc legal. Aquesta llei va definir, entre altres punts, que al Brasil s’utilitzaria el criteri de la tarifa per preu en lloc de per cost, com fins aleshores, amb la qual cosa la concessionària assumeix el risc empresarial, que en el cas de les carreteres correspon als riscos de trànsit, de costos d’in-versió i d’operació, de captació dels recursos financers necessaris i del respectiu cost.

Amb la implantació del Programa de Concessions de Carreteres es van portar a terme diverses impugnacions per via judicial, com el cobrament de peatge en carretera d’un únic carril per a cada sentit i la neces-sitat d’una via alternativa, que es van resol-

i municipals, cosa que correspon amb el 7,2% de la xarxa pavimentada brasilera. n n n

el govern brasiler va anunciar recent-ment que pretén concedir altres carre-teres. Com avalua aquest nou procés?Considerant la necessitat de millorar la infra-estructura viària del país i els bons resultats aconseguits fins ara amb les concessions, per a ABCR la decisió del Govern Federal anun-ciada a l’agost de concedir a la iniciativa privada 7.500 quilòmetres més de carreteres resulta molt positiva. Els trams estan agrupats en nou lots, set dels quals es troben a la fase inicial dels estudis de viabilitat i els altres dos en fases més avançades.

Les qüestions que s’estan plantejant, de manera general, estan relacionades princi-palment amb els criteris anunciats, pel que fa a la forma de la licitació: sense qualificació prèvia dels interessats, sense proposta tècnica ni comercial. Es pretén utilitzar de nou l’ano-menada inversió de fases, en la qual només s’obre la documentació del licitador que va presentar la menor oferta dins del límit esta-blert pel govern.

18 n LINK abertis n gener 2013

n n n

Quins avenços destaca en la història del sector de la concessió al Brasil? En primer lloc, hem de destacar la millora en la qualitat de les carreteres, que es tradueix en beneficis en els costos operatius, especi-alment per als transportistes de mercaderies, i més seguretat i comoditat per als usuaris, en general. Des de l’inici de les concessions fins a agost del 2012 es van construir 3.381 quilòmetres de carreteres pavimentades en les vies en règim de concessió. Es van construir 694.000 metres quadrats de ponts i viaduc-tes nous, a més de recuperar-se aproxima-dament 3,9 milions de metres quadrats

d’aquestes estructures. Pel que fa a les mesu-res de seguretat preses, les concessionàries van instal·lar 1,8 milions de metres de bar-reres de ciment, a més de 3,7 milions de metres de guarda-rails metàl·lics. Fins al setembre d’aquest any, també es van instal-lar a les vies en règim de concessió 2.272 càmeres, 6.501 pals SOS, a més de 3.337 radars fixos i mòbils. Les concessionàries van construir i operen 320 SAU (bases d’atenció al client), que compten amb 503 grues, entre

dre a favor de les concessionàries. També es van establir agències per regular i fiscalitzar els Programes de Concessió de Carreteres, com el federal el 2000 (ANTT) i el de l’Estat de São Paulo (Artesp) el 2002. Es van crear agències en altres estats, algunes d’elles que no eren específiques de l’àrea de transports.n n n

Com avalua la seguretat dels contractes al Brasil? Quins han estat els avenços en aquest sentit?Els Tribunals Superiors (Tribunal Suprem Federal i Tribunal Superior de Justícia) han garantit el compliment dels contractes a través d’una jurisprudència que s’ha conso-lidat en els darrers 10 anys. n n n

Al Brasil encara existeix algun tipus de resistència al model de concessió de carreteres?

Aquest procediment requeriria que el govern realitzés un estudi de viabilitat de molt bona qualitat, amb una adequada pro-jecció del trànsit i una estimació realista dels costos d’inversió i de funcionament. Els estu-dis de viabilitat ja publicats, dels dos primers lots de concessió, que comprenen trams de les vies BR-040 entre Brasília i Juiz de Fora, i de la BR-116 a l’estat de Minas Gerais, no presenten aquest nivell de qualitat i han estat qüestionats per part dels interessats.

les concessionÀries Han millorat la qualitat de les carreteres, Fet que es tradueix en beneFicis als costos oPeratius Per als transPortistes i a mÉs seguretat Per als usuaris”

la resistÈncia al cobrament de Peatge al brasil És similar a la que es Produeix en altres PaÏsos, PrinciPalment en aquells on les concessions es realitZen Per recuPerar, amPliar, mantenir i oPerar carreteres existents”

La resistència al cobrament de peatges és similar a la que es produeix en altres països, principalment en aquells on, com al Brasil, les concessions es realitzen bàsicament per recuperar, ampliar, mantenir i operar carre-teres existents. De tant en tant sorgeixen els coneguts arguments que el peatge suposa una doble tributació o que l’usuari està tor-nant a pagar per la carretera, com si la seva durada fos eterna i no necessités millores. Malgrat que les enquestes realitzades entre els usuaris indiquen un alt nivell de satisfac-ció amb la qualitat dels serveis prestats, quan es pregunta específicament sobre l’import de la tarifa de peatge, la majoria respon que la considera alta. Aquesta resistència al paga-ment per part de l’usuari fa que alguns sectors intentin buscar beneficis electorals criticant les concessions o intentant dificultar el com-pliment dels contractes.

20 n LINK abertis n gener 2013 gener 2013 n LINK abertis n 21

n n n

Com analitza el futur de les concessions al Brasil? Creu que existeix potencial per a un gran creixement d’aquest negoci en els propers anys a causa de la visió del Govern federal?Al Brasil existeixen tres modalitats de con-cessions. La comuna, instituïda per l’esmen-tada llei del 1995, la patrocinada i l’adminis-trativa, aquestes dues creades per la llei de 2004 i que al Brasil es coneixen com Associ-acions Publicoprivades (PPP, per les seves sigles en portuguès). En la concessió comuna no existeix subvenció: l’obra es manté exclu-sivament mitjançant els ingressos de peatge i de projectes complementaris (bàsicament publicitat i cobrament per l’ús de la zona de domini de la via), que no arriben al 3% dels ingressos per peatges. En les concessions

patrocinades existeix el cobrament de peatge i, a més, la subvenció de l’entitat adjudicadora, necessària per possibilitar una tarifa mòdica, tenint en compte el valor de la inversió exigida i el baix trànsit. Les concessions administra-tives corresponen, en les carreteres, al peatge encobert, en el qual no existeix cobrament de peatge, sinó que el govern es fa càrrec del pagament al concessionari.

Les expectatives per al sector, pel que fa a les concessions comunes, tenint en compte les obres recentment anunciades pel Govern Federal anteriorment esmenta-des, no són molt favorables, ja que no s’entreveuen molts projectes més que puguin ser viables mitjançant aquesta modalitat, és a dir, només amb el cobrament de la tarifa. Les millors perspectives es troben en les concessions patrocinades, que poden

fer viables fins i tot projectes greenfield, ja que al Brasil hi ha poc més de 200.000 quilòmetres de vies pavimentades, fet que representa menys del 13% del total de carreteres del país (gairebé 1,5 milions de quilòmetres). Considerant l’extensió del territori brasiler, la xarxa viària resulta la menor d’entre les 20 economies mundi-als més potents. Encara no existeixen con-cessions patrocinades en carreteres federals. De les actuals associades d’ABCR, 53 són concessions comunes i només 2 patrocina-des, totes dues en l’àmbit estatal: Pernam-buco i Minas Gerais.n n n

Quins han estat els principals beneficis que ha reportat a la societat brasilera el sistema de concessió de carreteres al Brasil?Les actuals carreteres brasileres es van cons-truir, a partir del 1945, amb recursos del Fons de Carreteres Nacional, viable gràcies a l’impost sobre combustibles. A partir de començaments dels anys 80, els recursos d’aquest impost es van anar desviant cap a altres finalitats i, el 1998, amb la nova Cons-titució Federal, l’impost sobre combustibles va desaparèixer i es va prohibir la vinculació d’impostos, de manera que el Fons de Carreteres Nacional va deixar de ser viable. La manca de recursos va suposar la ràpida degradació de la xarxa de carreteres i va obli-gar a buscar alternatives a començaments de la dècada dels 90. D’aquestes, la més exitosa va ser la concessió de carreteres a la iniciativa privada, que va passar a operar els més importants eixos viaris, especialment a les regions sud i sud-est, amb una excel·lent qualitat, i que va proporcionar uns significa-tius beneficis als usuaris en termes de costos operatius, seguretat i comoditat. Els governs, a més de transferir els costos d’inversió, de manteniment i d’operació als usuaris, també van obtenir ingressos per tributs i concessions que, en els darrers 10 anys, han superat 10 bilions de dòlars.n n n

Quin paper poden tenir les operadores globals com abertis al Brasil (operadores que estan apostant amb força per pro-jectes de col·laboració pública i privada a europa i Amèrica)?Les operadores globals com abertis podran tenir un paper important al Programa de Concessió de Carreteres, principalment en la implantació d’obres greenfield amb les concessions patrocinades, com a conse-qüència de la seva experiència específica en aquest sector en projectes desenvolupats en altres països.

n n n

L’aplicació de les tecnologies de peatge dinàmic (telepeatge, GPs...) pot contri-buir a una gestió més eficaç del trànsit? fins a quin punt són prioritàries aques-tes tecnologies al Brasil?Des del Congrés Brasiler de Carreteres i Concessions (CBR&C) realitzat el 2007, ABCR ha incentivat el debat del flux lliure que, segons es creu, s’implantarà a mig ter-mini al Brasil. Actualment, gairebé el 50% dels passos per les cabines de peatge es realitzen amb l’ús de tags. Recentment, s’han realitzat proves tecnològiques a carreteres de l’estat de São Paulo amb pòrtics que podrien substituir les cabines de peatge. La implantació efectiva del flux lliure suposa la superació de dos obstacles principals.

El primer és el control de la flota de vehi-cles, per assegurar-se que la gairebé totalitat dels vehicles que utilitzin la via pagarà el peatge, ja que actualment gairebé un terç dels vehicles no paga ni la llicència ni les mul-tes. Això pot resoldre’s amb la implantació, per part del Govern Federal, del Sistema Naci-onal d’Identificació Automàtica de Vehicles (SINIAV), el començament del qual està pre-vist per al gener del 2013 i que finalitzarà el juny del 2014.

L’altra qüestió està relacionada amb la resistència de les persones que actualment utilitzen les carreteres sense pagar peatge, ja que recorren trams sense cabines de cobra-ment. Un dels arguments utilitzats per a viabilitzar el flux lliure és que propiciaria l’augment de la base de pagadors, cosa que permetria disminuir el valor del peatge cobrat actualment a les cabines. No obstant això, aquell que ara no paga tendeix a oferir una gran resistència al nou sistema, malgrat el petit import que se li cobraria.

al brasil Hi Ha Poc mÉs de 200.000 quilòmetres de vies Pavimentades, menys del 13% del total de carreteres. si tenim en comPte l’extensió del territori brasiler, la xarxa viÀria resulta la menor d’entre les 20 economies mundials mÉs Potents”

les aPortacions Privades en inFraestructures Han estat i seguiran sent un Factor imPortant Per al desenvoluPament del País, malgrat certes idees Preconcebudes contra la ParticiPació Privada en la Prestació de serveis Públics”

les oPeradores globals, com abertis, Podran tenir un PaPer imPortant en el Programa de concessió de carreteres”

Per fer-se una idea del que això significa, en el cas de la carretera President Dutra, només el 10% dels usuaris paguen peatge (inicialment comptava amb 4 llocs de peatge en 402 quilòmetres, que tenen gairebé 2.000 accessos). Els intents per reduir el pro-blema mitjançant el desdoblament de les cabines de peatge, amb la consegüent reduc-ció proporcional de la tarifa, es van enfrontar a moltes dificultats en la seva implantació, malgrat haver comptat amb l’important suport de l’entitat adjudicadora. n n n

Des d’un punt de vista general, com veu l’evolució de l’economia brasilera en el context actual de crisi de les grans economies mundials? I, en concret, quin ha estat el comportament de l’eco-nomia brasilera enfront del context americà? Quins factors destacaria com a atractius i competitius?Podem afirmar que l’evolució de l’economia brasilera ha estat bastant satisfactòria en l’ambient de crisi mundial. L’impacte inicial de la crisi americana es va poder absorbir gràcies a què el sistema ban- cari brasiler s’assenta sobre unes bases sòli-des. La crisi que va patir el Brasil a les anteriors dècades va obligar al saneja- ment d’aquest sector i a la imposició d’uns patrons de regulació i fiscalització consis-tents. El Brasil destaca per institucions polítiques consolidades i per un mercat intern significatiu.n n n

en molts països, la crisi econòmica es reflecteix en els dèficits públics més alts i en l’endeutament. fins a quin punt considera que les aportacions privades en l’àmbit dels finançaments i de la gestió d’infraestructures constitueixen un factor d’estímul i impuls per al desen-volupament?Sens dubte, les aportacions privades en infraestructures han estat i seguiran sent un factor important per al desenvolupament del país, malgrat que, en alguns sectors, segueixen existint certes idees preconce-budes pel que fa a la participació de la ini-ciativa privada en la prestació de serveis públics. No obstant això, aquestes idees preconcebudes se superen a causa de la necessitat d’atreure la iniciativa privada, tant per la capacitat de mobilització dels recursos financers exigits com pel rendiment en la gestió de les empreses que, entre altres aspectes, compten amb molta més agilitat per introduir noves tecnologies i resoldre problemes resultants de catàstrofes naturals i accidents de gran impacte. n

22 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 23

tor general, Lluís Deulofeu. Un altre dels eixos d’aquest equip és el de pilotar el pro-grama d’eficiència del Grup i ser exemplar en la implantació d’accions d’eficiència en tots els serveis que presten les diferents Direccions.

Cultura de serveiTotes les àrees de la DGRIiE tenen en comú l’orientació a prestar serveis a les unitats de negoci d’abertis, amb el màxim nivell de qualitat al cost més òptim, i tenint en compte les necessitats d’evolució del Grup. Alguns exemples de serveis compartits a Espanya són la gestió de les infraestructures tecnològiques del Centre de Procés de Dades, els serveis d’administració econòmica i d’administració de personal prestats sobre sistemes informàtics corporatius (i que, per tant, són compartits per unitats de negoci), o la gestió d’edificis corporatius i altres ser-veis generals. Com a exemples de serveis a nivell de Grup podem trobar la gestió de directius o la coordinació de programes de

reportatGe

La Direcció General de Recursos Interns i Eficiència té com a finalitat oferir serveis transversals al Grup assegurant el seu creixement, augmentant el seu valor i garantint més competitivitat i eficiència a cadascun dels seus negocis

Direcció de recursos Interns i eficiència

TexT abertis | foTos David Campos

Oferir serveis corporatius i optimitzar les despeses d’explotació i de

les inversions operatives amb l’objectiu de millorar els resultats del grup abertis. Aquestes són les línies mestres que definei-xen el programa de la Direcció General de Recursos Interns i Eficiència (DGRIiE). Aquesta Direcció, que va néixer a mitjan 2011, integra les funcions de serveis com-partits del Grup a Espanya, constituïdes per les Direccions de Sistemes d’Informació, Administració, Compres i Serveis Generals, així com les Direccions Corporatives d’Or-ganització i de Persones, i la Direcció de Projectes Especials.

eixos de la Direcció GeneralLa cultura de servei és una de les principals bases en què se sustenta la Direcció Gene-ral de Recursos Interns i Eficiència. “La raó de ser de totes les Direccions que conformen la DGRIiE és la prestació de serveis a les unitats de negoci del Grup amb eficàcia i qualitat”, afirma el seu direc-

desenvolupament de persones, com Talent o Abantia.

orientació a projectesLa Direcció General de Recursos Interns i Eficiència, per atendre les necessitats del Grup, també està orientada a treballar en forma de projectes. En moltes de les ocasi-ons aquests projectes, per les seves carac-terístiques multidisciplinàries, requereixen de col·laboració entre diverses de les Direc-cions i, alhora, amb la resta de la corporació i les unitats de negoci en diferents projectes i iniciatives de millora i d’eficiència. Un exemple d’això és el projecte per renovar el sistema de gestió de nòmines a Espanya, que sota el lideratge de les direccions d’Ad-ministració i Sistemes d’Informació, ha requerit d’una estreta col·laboració de les àrees de Persones i Organització de la cor-poració i de les unitats de negoci a Espanya. Però també ho són qualsevol de les nom-broses iniciatives d’automatització de pro-cessos, basades en els sistemes corporatius,

foto d’equip de la DGRiie, en una recent reunió de comandaments, gerents i directors.

Un equip multidisciplinari, competitiu i innovador

La cuLtuRa dE sERvEi és uNa dE LEs basEs pRiNcipaLs dE La diREcció GENERaL dE REcuRsos iNtERNs i EficièNcia

24 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 25

D’esquerra a dreta, Juan Rodríguez de la Rubia, director de Projectes especials; francesc sánchez, director d’Administració; Josep María Gómez Hospital, director de Compres i serveis Generals; lluís Deulofeu, director general de Recursos interns i eficiència; José Carlos Moreno, director de sistemes d’informació; Jordi fernández, director corporatiu d’organització; Joan Rafel, director corporatiu de Persones; santi Rodríguez, adjunt a Direcció.

Les Direccions de la DGrIie, al detallDirecció Corporativa d’organització: defineix i promou la implantació de polítiques, projectes, criteris d’actuació homogenis per garantir la coherència de les estructures organitzatives, així com la delimitació de responsabilitats per assegurar l’alineació amb l’estratègia i els objectius del Grup. Així mateix, promou la implantació del model de processos i de sistemes de gestió reconeguts i certificables en matèria de qualitat, configurant una dinàmica de millora contínua i de recerca de l’excel·lència en la qualitat del servei.

Direcció Corporativa de Persones: és la responsable de definir i promoure a tot el Grup la implantació de polítiques, projectes i criteris d’actuació homogenis per ajudar les persones a assolir els objectius de l’organització i alinear-los amb el projecte d’empresa. És la responsable de la gestió de directius (desenvolupament, compensació i beneficis) de tot el grup abertis.

Direcció de Compres i serveis Generals: defineix les polítiques i les directrius de compres del Grup, així com de coordinació, a nivell nacional i internacional, dels diferents departaments implicats amb el propòsit d’optimitzar la gestió de compres mitjançant l’aprofitament de les sinergies i reduint el grau de dispersió. Així mateix, realitza la prestació del servei de compres de les famílies transversals a les empreses del Grup a espanya.

D’altra banda, és la responsable de definir les polítiques de prestació de serveis generals, en especial de la gestió i estàndards d’espais d’oficines.

Direcció de sistemes d’informació: estableix les polítiques i les directrius per al Grup en l’àmbit de les Tecnologies de la informació i Comunicacions. Coordina els diferents departaments implicats amb el propòsit d’assegurar la convergència a futur dels actuals models, compartir coneixement i desplegar les millors pràctiques. Per això determina els estàndards hardware/software de referència per al desenvolupament de sistemes i consolida el mapa de comunicacions del Grup i estableix els criteris generals d’interconnexió entre xarxes.

Direcció d’Administració: estableix les polítiques i les directrius en l’àmbit de la prestació dels serveis d’Administració econòmica, Tresoreria operativa i d’Administració de Personal, per a les empreses del grup abertis a espanya. És la responsable de la prestació dels serveis d’Administració econòmica (comptabilitat, actius fixos, comptes a pagar, etcètera), Tresoreria operativa i Administració de Personal (gestió de nòmina) per a aquestes empreses.

Direcció de Projectes especials: lidera la realització de projectes transversals per al Grup.

que contínuament s’estan posant en marxa dins del Grup.

Un equip dinàmicL’equip que conforma la Direcció de Recur-sos Interns i Eficiència és forçosament “dinà-mic i innovador”, assenyala el seu director general, Lluís Deulofeu, ja que “ha de tirar de tot el Grup perquè evolucioni d’acord amb les necessitats del nou entorn (inter-nacionalització i eficiència)”. La seva voca-ció de servei l’obliga, doncs, a ser resolutiu i constantment preocupat per la qualitat.

el programa d’eficiènciaLa Direcció General de Recursos Interns i

resultats del mateix. El Comitè d’Eficiència es recolza en òrgans específics com el Comitè de Plantilla i el Comitè OPEX/CAPEX (de l’anglès Operational Expenditure/Capi-tal Expenditure), que és l’encarregat d’ana-litzar i d’autoritzar les despeses i les inver-sions més significatives. Altres elements clau són, d’una banda, potenciar la funció de compres i promoure la implantació en tot el Grup de mecanismes de licitació elec-trònica (subhastes), i, de l’altra, el desple-gament internacional dels sistemes infor-màtics de gestió corporatius, ja implantats en les unitats de negoci d’Espanya, que incorporen els processos de gestió propis d’abertis.

Eficiència coordina de manera transversal el programa d’eficiència, els beneficis del qual es poden visualitzar en els resultats del Grup, que està aconseguint protegir el seu Ebitda i el seu cash flow en gran part gràcies a l’optimització de les despeses d’explotació i al control de les inversions operatives. Aquest programa es plasma en un pla 2011-2014 que, elaborat conjuntament amb les unitats de negoci i la Direcció de Control de Gestió Corporatiu i actualitzat anualment, recull totes les iniciatives d’eficiència dels diferents negocis. Per supervisar la correcta execució del programa s’ha creat el Comitè d’Eficiència que és responsable de les seves línies mestres i de fer un seguiment dels

Bones pràctiques a tot el GrupDes de la Direcció General es pretén forçar una visió de grup a través de compartir best practices entre unitats de negoci, aplicant sinergies entre elles sempre que sigui possible. D’aquesta manera, existeixen col·laboracions amb les diferents unitats de negoci d’autopistes en la realització de benchmarks i l’anàlisi de la implantació en elles de les millors pràctiques (reparació de ferms, tecnologia de peatge, etcètera). Així mateix, des de l’àrea de Compres es recolza totes les unitats de negoci a identi-ficar oportunitats de contractació conjunta de béns/serveis mitjançant la realització de licitacions electròniques, així com en la

realització de compres transversals, de manera que s’obtinguin millors resultats en les negociacions.

Reptes a curt i mig terminiLa Direcció de Recursos Interns i Eficiència intenta adaptar-se en tot moment a les necessitats de les unitats de negoci de manera que rebin tot el suport necessari per aconseguir els resultats previstos en el programa d’eficiència. A curt i mig termini, l’objectiu és estendre el programa d’efici-ència a les noves unitats de negoci que s’incorporin al Grup dins del seu pla d’inter-nacionalització (com en les últimes opera-cions d’abertis al Brasil i Xile). n

La dGRiiE cooRdiNa dE maNERa tRaNsvERsaL EL pRoGRama d’EficièNcia, quE Es pLasma EN uN pLa 2011-2014 quE REcuLL totEs LEs iNiciativEs d’EficièNcia dELs difERENts NEGocis

26 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 27

reportatge

La companyia aconsegueix el control d’Autopista de Los Andes, Autopista del Sol i Autopista Los Libertadores, que aporten 343 quilòmetres més a la xarxa que abertis gestiona al país andí

abertis reforça el seu lideratge a Xile

expansió a Llatinoamèrica

TexT abertis | foTos David Campos

En paral·lel a l’adquisició de les concessions del Brasil, abertis també

ha arribat a un acord amb OHL per a l’adquisició dels actius concessionals d’aquesta companyia a Xile. Després del tancament de l’operació, el Grup ha aconseguit el control de 3 concessionà-ries d’autopistes al país, amb un total de

DEspRés DE l’acoRD, abERtis acoNsEGuEix Els 770 quilòmEtREs D’autopistEs EN coNcEssió al país

la DiREcció GENERal D’autopistas améRica té com a objEctiu iNtEGRaR EN uNa sola compaNyia lEs coNcEssioNàRiEs D’oHl a xilE amb la xaRxa quE abERtis ja GEstioNava EN aquEst país

Valparaíso

la Calera

limache

los Andes

san Antonio

Melipilla

santiagode xile

x i l e

343 quilòmetres. L’operació s’ha realitzat per un import total de 204 milions d’euros, quantitat que el Grup costejarà amb finan-çament local sense recurs.

Aquesta adquisició, que compleix amb els estrictes criteris de rendibilitat fixats pel Grup, converteix abertis en l’operador d’au-topistes més gran de Xile, on compta amb

més de 770 quilòmetres en concessió. Així mateix, suposa un nou impuls al procés d’internacionalització de l’activitat de la companyia, i consolida també l’aposta d’abertis pel mercat de les Amèriques. En el primer trimestre del 2013, la Direcció General d’Autopistas América, que encapçala David Díaz, té com a objectiu realitzar la integració total de les concessionàries d’OHL a Xile amb la xarxa que abertis ja gestionava en aquest país en una sola companyia que estigui focalitzada en el creixement, la millora de l’eficiència i la creació de valors.

Els actius que abertis incorpora al seu portafolis són l’Autopista Los Andes (92 quilòmetres), que connecta la ciutat de Los Andes amb la Ruta 5 Nord; l’Autopista del Sol (132 quilòmetres), que uneix Santi-ago de Xile amb el port de San Antonio; i l’Autopista Los Libertadores (119 quilò-metres), que comunica la capital del país amb importants ciutats al nord de la Regió Metropolitana de Santiago, així com amb les províncies de San Felipe i Los Andes.

Presència d’abertis a xile En els darrers anys, abertis s’ha consolidat com el principal operador d’autopistes a Xile, on, abans d’aquesta nova operació, ja gestionava 480 quilòmetres de vies d’alta capacitat. El Grup controla les concessio-nàries rutas del pacífico, que gestiona l’autopista homònima, de 131 quilòmetres, entre Santiago de Xile i Valparaíso i Viña del Mar; elqui, titular de l’autopista Los Vilos-La Serena, de 229 quilòmetres; i gesa, que explota el tram Santiago-Los Vilos (218 quilòmetres).

abertis també gestiona l’Autopista Central, que, amb una longitud de 61 qui-lòmetres, consta de 2 trams: l’Eix Nord-Sud, que uneix el riu Maipú amb l’enllaç de l’au-topista Américo Vespucio Norte, i l’Eix Gene-ral Velásquez, que s’estén des de la Ruta 5 Sud fins al seu enllaç amb la Ruta 5 Norte.

La bona marxa de l’economia xilena permet que l’evolució del trànsit a les auto-pistes d’aquest país sigui molt positiva. Es tracta d’un mercat amb què abertis està plenament satisfet, i que destaca per la seri-etat, eficàcia i solidesa del seu sistema con-cessional i l’estabilitat del seu marc institu-cional i econòmic. n

enrique Calcagni, gerent general d’abertis xile.

luis Miguel de Pablo, conseller delegat d’oHl xile.

David Díaz, director general d’Autopistas América.

28 n link abertis n gener 2013 gener 2013 n link abertis n 29

La conferència va reunir experts en el sector que van posar sobre la taula les implicacions de la regulació aeroportuària i els aspectes que poden distorsionar la competència

La regulació, clau per generar competència

Conference on Airports Competition

TexT i foTos abertis

La competència entre aeroports pot ser factible, encara que es recomana analit-

zar en cada cas el seu abast i en alguns aeroports pot persistir la necessitat de regulació. Aquesta és una de les conclusions de la jornada Confe-rence on Airports Competition (Barcelona, 19 de novembre), organitzada per l’Institut d’Economia de Barcelona i la càtedra abertis-FEDEA. Amb aquesta jornada es pretenia aprofundir en el tema de la competència entre aeroports, per la qual cosa en primer lloc es plantejava l’aplicació del concepte de competència en aquest context. En segon lloc, i quan aquesta competència és possible, els experts es van preguntar per les seves implicacions en termes de regulació aeroportu-ària i sobre el benestar social. Finalment es va debatre sobre aquells aspectes que poden dis-torsionar aquest tipus de competència.

En la seva ponència, el professor H. M. Nie-meier (Universitat de Bremen) va afirmar que els aeroports competeixen entre si en diferents segments de mercat: per atreure trànsit tant als mercats locals com en àrees d’atracció; per al trànsit de connexió –competència entre hubs; per a la càrrega aèria o per atreure les bases de companyies aèries. Niemeier va apuntar que “existeix evidència de competència entre aero-ports de dimensions petites o mitjanes”, per exemple, entre els aeroports del Regne Unit i,

enfront de la privatització individual d’aeroports. Va indicar que la primera opció garanteix els ingressos més importants derivats de la venda, encara que, “si el que es desitja és aconseguir millores d’eficiència, l’adient és privatitzar de manera individual fomentant la competència entre aeroports”.

Desenvolupament de rutesLa jornada va concloure amb una taula rodona sobre el desenvolupament de rutes en aeroports. Hi van participar el director de desenvolupament de negoci d’abertis airports, Bob Bullock; Ofe-lia Betancor, representant de la càtedra abertis-FEDEA; Mario Rubert, del Comitè de Promoció de Rutes de l’Aeroport de Barcelona, així com l’anterior ponent, Mike Tretheway. Durant el debat es van posar de manifest les raons que justifiquen la necessitat de promoure les rutes en mercats aeroportuaris subjectes a un grau superior de competència i els factors que deter-minen la seva efectivitat.

En aquest sentit, Bob Bullock, director de desenvolupament de negoci d’abertis airports, va posar com a exemple la gestió dels aeroports d’abertis i va destacar que la planificació de rutes es realitza involucrant les aerolínies, la regió i altres stakeholders per acordar els objectius. n

en menor mesura, entre els alemanys. No obs-tant això, els aeroports de grans dimensions “poden gaudir de poder de mercat. Per això, la possibilitat de competència entre aeroports ha de ser valorada cas per cas”.

El professor Peter Forsyth (Monash Uni-versity, Austràlia) va argumentar, per la seva banda, que, en els casos que la competència és intensa, la regulació és innecessària. Enfront de possibles situacions de poder de mercat, “la regulació ha de dissenyar-se de tal manera que fomenti la competència, evitant restriccions que la impedeixin”, va afegir. La competència pot ser incentivada per polítiques dirigides a la liberalització dels acords bilaterals internacio-nals, la reducció de la integració entre aeroports i l’impuls del mercat de slots. Alhora, cal “evitar actuacions de política pública capaces de dis-torsionar la competència en el mercat”.

A partir de l’anàlisi de la situació al Canadà i als Estats Units, el professor Mike Tretheway (Intervistas) va presentar les possibles fonts de distorsió de la competència. Va argumentar que les polítiques de màrqueting portades a terme pels aeroports poden ser positives.

En el cas d’ajudes públiques, “es precisa una avaluació rigorosa que eviti possibles dis-torsions del mercat”. Mike Tretheway va tractar, així mateix, el tema de la privatització en bloc

D’esquerra a dreta, el moderador del debat, Jaume Adrover, i els ponents

ofelia Betancor, Bob Bullock, Mike Tretheway i Mario Rubert.

nova càtedra abertis a Xileel grup abertis continua ampliant la seva xarxa de càtedres sobre Gestió d’infraestructures del Transport als països on té presència, en aquest cas a la república andina

el grup abertis va presentar al gener una nova càtedra abertis sobre gestió d’Infraestructures del Transport creada juntament amb la Facultat de Ciències Físiques i Matemàtiques de la Universitat de Xile. L’acte de presentació va tenir lloc a l’ambaixada d’espanya a Xile i va comptar amb la presència de l’ambaixador, Íñigo de Palacios; el conseller delegat d’abertis, Francisco reynés; el director de l’escola d’enginyeria de la Universitat de Xile, James McPhee, en representació de Francisco Brieva, degà de la Facultat de Ciències Físiques i Matemàtiques; el director de la càtedra abertis a Xile, Sergio Jara; el president de la Cambra Oficial espanyola de Comerç de Xile, José María Castillero; i el conseller econòmic i comercial de l’Ambaixada d’espanya, José Antonio garcía.

formació i investigacióLa nova càtedra abertis-Universitat de Xile, igual que les seves homònimes d’espanya, França i Puerto rico, centrarà la seva activitat en la formació i la investigació en matèria de gestió d’infraestructures de transport i hi participaran, estudiants, investigadors, professors i professionals d’aquest camp. el doctor Sergio Jara, professor d’economia del Transport a la Universitat de Xile, serà el director d’aquesta nova càtedra.

Universitat i empresael grup abertis, conscient de la importància de la vinculació amb el món acadèmic per al progrés social i econòmic, promou des del 2003 la formació, la investigació i la transferència de coneixement entre universitat i empresa. Pròximament, la xarxa internacional de càtedres especialitzades del grup abertis augmentarà amb la creació de la càtedra abertis al Brasil, coincidint amb la recent adquisició d’OHL Brasil, que converteix abertis en líder mundial en el seu sector. n

el conseller delegat d’abertis, francisco

Reynés (al centre), posa a l’ambaixada

d’espanya a xile després de la creació

d’aquesta nova càtedra abertis.

viatge

Corria l’any 1954 quan Pablo Neruda va publicar Las odas elementales, poemes

entre els quals destacava un en què revelava la seva passió incondicional per una ciutat. “En tu pecho austral / están tatuadas / la lucha, / la esperanza, la solidaridad / y la alegría como anclas / que resisten / las olas de la tierra”, va escriure el bard a la seva Oda a Valparaíso, un homenatge a la que durant molt temps la seva ciutat d’acollida i d’inspiració. Perquè en aquesta rara avis arquitectònica que és Valparaíso, tapís de miradors, escalinates eternes i carrers ser-pentejants enfilats als seus 42 turons, segueix bategant el llaç invisible amb el poeta. Encara que cap coordenada condensa aquesta unió com La Sebastiana, la residència on Neruda va viure des del 1961. Convertida en museu en memòria del poeta i en icona de la ciutat, és una talaia enfilada al cim del turó Bellavista des de les altures del qual, com fes durant hores Neruda, contempla el Pacífic. “Amo, Valparaíso, cuanto encierras, / y cuanto irradias, novia del océano”, va retratar en un dels seus poemes més famosos dedicats a la ciutat.

Ànima ‘porteña’No hi ha dubte: els versos de Neruda són la millor guia sentimental per descobrir l’essèn-cia de Valparaíso. Ubicat just al centre de Xile i amb un casc històric declarat Patrimoni Mun-

La inspiradora dona de l’oceà

Valparaíso

Els turons de Valparaíso, prenyats de carrerons costeruts i edificis multicolors, s’enfilen insolentment sobre el Pacífic. La capritxosa fesomia urbana de la ciutat portuària, declarada Patrimoni Mundial per la Unesco, és la metàfora física del seu captivador caràcter porteny, el que va captivar sense remei el poeta Pablo Neruda

TexT David Revelles | foTos agències

30 n link abertis n gener 2013 gener 2013 n link abertis n 31 35

que recorden l’època en què la ciutat era un bulliciós port: el Bar Inglés (Cochrane, 851) i el Bar La Playa (Serrano, 567). Caminant cap al nord s’arriba fins al Muelle Prat, punt de partida de les visites guiades per la badia. L’ex-cursió val la pena, sobretot perquè permet contemplar els turons de Valparaíso entapissats per cases de façanes multicolors.

El carrer Prat i la seva extensió, el carrer Esmeralda, són el cordó umbilical entre la plaça Sotomayor i la plaça Aníbal Pinto. En aquesta apartada plaça es troba tota una institució de la ciutat que no s’ha de perdre: el Café Cinzano (www.barcinzano.cl), fundat el 1896 i l’ambient vital del qual dóna empenta per continuar el recorregut. A l’en-creuament entre Prat i Esmeralda espera l’emblemàtic rellotge Turri (1929), que no només marca el compàs de les hores, sinó

dial per la Unesco el 2003, el Valparaíso modern segueix atresorant tot el sabor porteny que va captivar l’autor de Veinte poemas de amor y una canción desesperada. La ciutat, formada per districtes ubicats als turons encarats a la badia i la zona costanera anomenada El Plan, segueix sent, com a bona urbs portuària pas-sional, astuta i bohèmia. No li falta tampoc aquesta mica de demència necessària per sobreviure. “Valparaíso, / qué disparate / eres, / qué loco, / puerto loco, / qué cabeza / con cerros, / desgreñada”, va celebrar Neruda. En bona mesura, aquesta personalitat ferma de la ciutat i la seva gent té molt d’obstinació. El port de Valparaíso, el més important del Pací-fic sud a principis del XIX, va perdre d’un cop de ploma el seu protagonisme després de l’obertura del Canal de Panamà. Després va arribar el devastador terratrèmol del 1906 i la ciutat va haver de tornar a reinventar-se. La ciutat de Valparaíso actual segueix fent gala d’aquest caràcter.

La plaça Sotomayor, presidida per l’estàtua dels Héroes de Iquique i amb edificis emblemà-tics com la Comandancia, és el millor enclava-ment per iniciar un periple pel Valparaíso origi-nari. La plaça Echaurren és el lloc on l’espanyol Juan de Saavedra va desembarcar el 1543. L’església de la Matriz presideix la placeta. No gaire lluny es troben dos establiments populars

viña del Mar, la madura joventut de la ‘ciutat jardí’la història de Viña del Mar, ubicada al nord de Valparaíso, no pot comparar-se amb la del port. fundada el 1874, tot i la seva joventut, és madura i plena d’atractius. Viña del Mar, la ciutat jardí, s’ha erigit en una de les destinacions més sofisticades del turisme xilè, escapada obligatòria en qualsevol estada a Valparaíso. Del seu llegat patrimonial destaquen els seus castells i palaus, capritxos de les elits

neogòtica. A un pas, els estanys i els jardins de la plaça José francisco Vergara, amb el Teatre Municipal com a edifici més únic, és un bon lloc on descansar abans de posar rumb al nord i provar sort al Casino Municipal (1932). els ponts Quinta, libertad o Quillota deixen a quatre passes els Palaus Rioja i Carrasco, tots dos de principis de segle xx, així com la fastuosa col·lecció del Museu d’Arqueologia i Història francisco fonck, l’entrada del qual està presidida per un moai original de l’illa de Pasqua.

adinerades que, després del terratrèmol que el 1906 va destruir Valparaíso, s’hi van assentar. Una de les joies és el Castell Wulff. Construït el 1905 per un comerciant alemany, les seves torrasses enfront del Pacífic són una de les estampes més conegudes de la ciutat jardí. Als voltants, el turó Castillo emmarca el Palau Presidencial (1929) i el Palau Vergara (1910), actual Museu de Belles Arts, ubicat al Parc Quinta Vergara, cuya l’arbreda vella del qual emmarca la seva blanca arquitectura

Una de les cases senyorials que caracteritzen el paisatge de Valparaíso.

— 1 — la nit cau sobre la costa de Valparaíso. — 2 — el pantalà, element característic de la costa.— 3 — la platja de Viña del Mar en ple estiu.— 4 — Vista aèria de Viña del Mar.

que, per la proximitat de l’ascensor Concep-ción, és tota una invitació per descobrir les altures de Valparaíso.

Dèdal vertical Valparaíso es compon de districtes ubicats als turons i El Plan, la zona costanera, tram de litoral que es pot recórrer a peu o, per exemple, a bord dels tradicions troleibusos de Valpara-íso. Encara que, és clar, si hi ha un mitjà de transport típic de Valparaíso són els seus ascensors. Amb un genuí sabor porteny, aques-tes vetustes cabines de fusta van ser introdu-ïdes a la ciutat entre el 1883 i el 1912. Dels 30 que hi va haver segueixen operatius 15, la majoria concentrats a l’Avinguda Pedro Montt, emblemàtics alguns com el Mariposas –el més llarg de la ciutat amb 177 metres– , Monjitas i Florida. Sotraguejant pels rails, els ascensors salven els costeruts turons residen-cials per descobrir el llegat arquitectònic i cultural dels turons i, de passada, brindar mag-nífiques vistes de l’oceà.

Així ho demostren Cerro Concepción i Cerro Alegre, dues de les coordenades inelu-dibles en la visita a Valparaíso. El seu nucli urbà conserva el seu traçat inicial i un regust aristocràtic que palpita a les façanes dels seus casalots i mansions vuitcentistes. A Cerro

on dormirsutherland House (Av. Alemania

Tel. (+56) 32-3196798 www.sutherlandhouse.cl. situat a Cerro

Alegre, en un casalot del 1870, totes les habitacions d’aquest hotel

boutique ofereixen magnífiques vistes de la badia.

Hotel del Cerro (Almirante Montt, 44 tel. (+56) 32-3170826

www.hoteldelcerro.cl. el millor d’aquest hotel de 13 habitacions,

a més dels seus bons preus (de 25.000 a 45.000 pesos xilens), és la seva privilegiada ubicació: el

carrer Almirante Montt és l’entrada obligada natural als Cerros

Concepción i Alegre, el cor artístic, cultural i gastronòmic de la ciutat.

on menjarCafé Cinzano (plaça Aníbal Pinto,

1182 Tel. (+56) 32 213043 www.barcinzano.cl). Bressol de la bohèmia portenya, aquest clàssic

de Valparaíso va obrir les seves portes el 1896. Avui segueix sent un

dels millors llocs on assaborir un piscolabis a base de carn a la xilena,

això sí, amenitzada amb música en viu i tangos, boleros i cuecas.

J. Cruz (Condell, 1466 Tel. (+56) 32- 211225 www.jcruz.cl).

Tot un símbol de Valparaíso on degustar la més autèntica de

les chorrillanas de la ciutat.

Restaurante Menzel (las Heras, 563 Tel. (+56) 32- 2114091). Per als

mitòmans, entre les taules d’aquest restaurant el sibarita Pablo neruda

assaboria un dels seus plats favorits, el caldillo de congre,

sempre acompanyat de bon vi.

Per saber-ne méswww.ciudaddevalparaiso.cl

guia per al visitant

32 n link abertis n gener 2013 gener 2013 n link abertis n 33

4

1 2

3

entrevista | Juan JaÑa

“La Sebastiana, la casa de neruda, és visita obligada”Juan Jaña, cap d’administració d’abertis autopistas xile, ens parla dels atractius de Valparaíso i Viña del Mar i ens convida a descobrir la personalitat entranyable dels seus habitants. n n n

Què no ens hauríem de perdre si visitem Valparaíso?Per al visitant és fonamental conèixer els turons (cerros) de Valparaíso en especial, el Cerro Alegre i els seus passeigs miradors que permeten al turista gaudir d’una àmplia panoràmica de la badia.es recomana utilitzar els antics ascensors per pujar a aquests miradors dins dels quals destaca el passeig gervasoni i l’Artillería, entre d’altres. S’aconsella visitar el Museu La Sebastiana, casa del poeta Pablo neruda, actualment convertida en un concorregut museu.Pel que fa a l’aspecte culinari, destaquen les tradicionals chorrillanas, consistents en un abundant plat on es barreja el sabor de les patates fregides, ceba, ou ferrat i carn. Dins dels llocs més coneguts per provar una bona chorrillana es troba el J. Cruz i el Cinzano. especial interès desperten els focs artificials cada 31 de desembre quan el rellotge marca la mitjanit, moment en què es desplega a la badia una extraordinària varietat de pirotècnia que captiva l’espectador i els visitants, que s’abracen desitjant-se un feliç any nou.n n n

Com definiria els habitants de Valparaíso o Viña del Mar?els habitants d’ambdues ciutats destaquen per ser persones tranquil·les i amants del mar, la naturalesa i l’aire pur. el porteny, sense cap mena de dubte, té un

Concepción perviu l’empremta dels milers d’immigrants europeus que van arribar al port durant el segle XIX a través dels seus centres de culte, com l’església Luterana (1898) o l’església Anglicana San Pablo (1858), d’estil neogòtic. Deambular per aquests turons és una bona oportunitat per assaborir la gastronomia local, amb cèle-bres plats com la chorrillana –patata, ceba, ou i carn fregida–, aturar-se a les seves boti-gues de disseny o recórrer els seus passeigs de vianants. Al cim del Cerro Alegre, es troba el Palacio Baburizza (1916), preciosa mansió art nouveau que alberga el Museu de Belles Arts. El cim del Cerro Concepción acull el passeig Gervasoni, encantador carrer empe-drat amb icones com el Café Turri i la Casa Mirador de Lukas.

Encara que si hi ha un ascensor que enca-mina el visitant a un enclavament màgic, aquest és l’Espíritu Santo, que comunica amb el Cerro Bellavista, turó amb tresors com el Museo a Cielo Abierto, una vintena de murals creats per 18 artistes xilens que, dispersos per laberíntics carrers i passadissos, acompanyen les passes d’autòctons i forans. Aquests que, imantats per l’halo de Neruda, acaben a La Sebastiana, casa de quatre pisos que va ser l’escapament de Neruda a Valparaíso.

Però, sobretot, l’arquitectura anàrquica que Neruda va projectar a La Sebastiana és un desdoblament de Valparaíso en forma de laberints de passadissos angostos, racons silenciosos i parets pintades de mil i un colors. Fins a arribar al quart pis de la casa, on un llit de bronze s’enfronta a la badia. És ales-hores quan el sortilegi es revela i les respos-tes s’apilen. No cal esforçar-se gaire per imaginar-hi Neruda, perdent la mirada al Pacífic, l’amant serè de la seva estimada Valparaíso, “la dona de l’oceà”.

Presència d’abertis a xileabertis s’ha consolidat en els darrers anys com el principal operador d’autopistes a Xile, amb la gestió de més de 480 quilòmetres a través de les concessionàries Rutas del Pacífico, Autopista Central, elqui i l’operadora gesa. Recentment, abertis també ha arribat a un acord amb OHL per adquirir els actius concessionals d’aquesta companyia a Xile. Després del tancament de l’operació, el Grup ha aconseguit el control de 3 concessionàries d’autopistes en el país, amb un total de 343 quilòmetres. Aquesta adquisició conver-teix abertis en l’operador d’autopistes més important de Xile, on compta amb més de 770 quilòmetres en concessió. n

sentit de pertinença significatiu per la seva ciutat, lloc que té un atractiu únic a les seves edificacions. Les seves acolorides cases i edificis transporten el visitant a èpoques passades. Per contrapartida, el viñamarino apunta cap a la modernitat i l’avantguarda amb una ciutat renovada, cuidant per sobre de tot les seves àrees verdes que li donen el seu principal encant de ciutat jardí.n n n

Quin creu que és el millor moment de l’any per visitar les dues ciutats?Tot l’any. no obstant això, suggereixo els mesos de desembre a febrer.n n n

Quins trets destacaria d’aquestes ciutats i dels seus habitants?Són llocs molt confortables per viure, amb un clima molt regular amb temperatures de 18 a 20º de mitjana, que permeten tant al porteny com al viñamarino gaudir tot l’any de les bondats de la ciutat.els habitants són molt cordials, ofereixen les garanties de la seva ciutat als visitants que arriben en gran nombre durant els mesos de gener i febrer, principalment santiaguinos i argentins provinents de Mendoza. n

34 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 35

reportatge

El conseller delegat, Francisco Reynés, realitza una visita institucional a Puerto Rico, on s’ha inaugurat una nova càtedra abertis

metropistas, primer any de recorregut

aniversari del consorci

TexT i foTos abertis

metropistas, el consorci format per abertis i Goldman Sachs Infras-

tructure Partners II, ha fet un any al capda-vant de la gestió de les autopistes PR-5 i la PR-22 a Puerto Rico. El juny del 2011, el Govern de Puerto Rico va seleccionar el consorci com a preferred bidder en el concurs per a la gestió de les dues vies, si bé el procés es va tancar en el mes de setem-bre d’aquell any, quan metropistas va assumir la gestió.

Amb motiu d’aquest aniversari, el con-seller delegat d’abertis, Francisco Reynés, va realitzar a l’octubre una visita instituci-onal a Puerto Rico, durant la qual va tenir

l’oportunitat de trobar-se amb representants institucionals, com el governador electe, Alejandro García Padilla –aleshores candidat pel Partit Popular Democràtic (PPD)– i el secretari de la Governació, Miguel Romero, amb qui va tractar sobre la possibilitat de futurs plans de col·laboració publicopri-vada al país. Així mateix, el conseller delegat va aprofitar la seva estada al continent americà per viatjar a la ciutat de Nova York, on es va trobar amb el cònsol general d’Es-panya davant els Estats Units, Juan Ramón Martínez Salazar, amb qui va analitzar les oportunitats de col·laboració publicopriva-des als Estats Units.

La presència d’abertis durant uns quants anys al territori i el seu compromís amb la comunitat i la qualitat del servei han contribuït al posicionament del Grup com un aliat de preferència per al desenvolupa-ment de projectes del programa d’Aliances Publicoprivades, que desenvolupa el Govern de Puerto Rico, i per al desenvolupament futur de projectes de col·laboració publico-privada a la resta dels Estats Units.

Aposta pel continent americà abertis (amb una participació del 45% dins del consorci) i el fons d’inversió Gold-man Sachs Infrastructure Partners II (amb un 55%) van finançar l’operació per a la creació de metropistas en una propor-ció aproximada del 40% d’aportació de capital per part dels socis, mentre que el 60% restant es va finançar amb deute a llarg termini amb un grup de 12 entitats

EL CONSORCI, EN què PARTICIPEN ABERTIS I GOLDMAN SACHS, HA FET uN ANY AL CAPDAVANT DE LA GESTIÓ DE LES AuTOPISTES PR-5 I PR-22 DE PuERTO RICO

san Juan

Manatí

Vega BajaCataño

Dorado

Vega Alta

Bayamón

Arecibo Barceloneta

Guaynabo

pont Teodoro Moscoso

autopista PR-22 autopista PR-5

aeroport

els 83 quilòmetres de la PR-22, popularment

coneguda com l’expreso de Diego, connecten

les ciutats de san Juan i Hatillo.

financeres. El consorci va desemborsar un cànon concessional de 1.136 milions de dòlars (830 milions d’euros). Aquesta operació va contribuir a consolidar la presència d’abertis com a operador d’au-topistes a Puerto Rico, on ja gestionava des del 1995, a través d’Autopistas de Puer-to Rico (apr), el pont Teodoro Moscoso, que connecta els municipis de San Juan i Carolina.

36 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 37

fòrum d’Aliances PublicorivadesFrancisco Reynés va aprofitar la seva visita a Puerto Rico per participar al Fòrum d’In-fraestructures APP, el primer d’aquestes característiques organitzat per abertis i TFI News, una publicació especialitzada del sector. La trobada, que va tenir lloc el 9 d’oc-tubre a San Juan, va reunir un grup de gestors d’infraestructures, experts financers i repre-sentants de l’Administració federal dels Estats Units. Els participants van centrar el debat en el potencial de la col·laboració publicoprivada seguint l’experiència de Puerto Rico, que ha estat pioner en el desen-volupament d’aquest tipus de partenariats al continent americà.

Segons va declarar a aquest fòrum Francisco Reynés, “Puerto Rico s’ha conver-tit en una plataforma clau per al desenvo-lupament d’abertis als Estats Units. El marc reglamentari que s’ha desenvolupat aquí ha fixat pautes a escala mundial, cosa que ha fet que companyies com la nostra mirin Puerto Rico com a líder en la gestió d’infra-estructures mitjançant el mecanisme d’ali-ances entre els sectors públic i privat”.

“Aquest fòrum reafirma el compromís d’abertis amb Puerto Rico, més enllà, sens dubte, de complir la nostra responsabilitat com a gestors dels projectes que se’ns han

encomanat, i ens permet a més continuar marcant el nostre camí en el mercat nord-americà des de Puerto Rico”, va assegurar el conseller delegat.

També va estar present en aquesta trobada John Mica, congressista nord- americà i president de la Comissió de Trans-port i Infraestructura de la Cambra de Re-presentants, qui es va referir al futur de la legislació federal per propiciar col-laboracions públicoprivades en el sector del transport dels Estats Units. D’altra ban-da, Gonzalo Alcalde, CEO de metropistas, va presentar l’experiència del consorci com a concessionària d’un projecte de col-laboració públic-privada en el camp de les vies d’alta capacitat, com és el cas de les autopistes PR-22 i PR-5.

El fòrum també va comptar amb la pre-sència de Luis Fortuño, anterior governador de Puerto Rico; David Díaz, director d’Auto-pistas América d’abertis; Jordi Graells, direc-tor d’abertis USA; Jim Riley, subdirector de la Divisió d’Innovació del Departament de Transport d’Ohio; Jim Reed, director del Grup de Medi Ambient, Energia i Transport del Consell Nacional de Legislatures Estatals; i David Álvarez, director de l’Autoritat per a les Aliances Publicoprivades de Puerto Rico, entre d’altres. n

PuERTO RICO S’HA CONVERTIT EN uNA PLATAFORMA CLAu PER AL FuTuR DESENVOLuPAMENT D’ABERTIS ALS ESTATS uNITS

abertis mira Puerto Rico com a líder en la gestió d’infraestructures mitjançant el mecanisme d’aliances entre els sectors públic i privat.

Nova càtedra abertis a Puerto Ricoen el marc de la seva visita, francisco Reynés va firmar un acord amb la Universitat de Puerto Rico (UPR) per establir la càtedra abertis a l’illa, especialitzada en Gestió d’infraestructures de Transport

La càtedra abertis de Puerto Rico està dirigida a estudiants, investigadors, professors i professionals del sector i segueix el model desenvolupat per abertis en altres països, amb l’objectiu de promoure la formació, la investigació i la transferència de coneixement en aquest camp.En la firma de l’acord van participar, juntament amb Francisco Reynés, el director de la fundació abertis, Sergi Loughney, i el president de la uPR, Miguel Muñoz. abertis i la seva fundació impulsen des del 2003 la creació de diferents càtedres en col·laboració amb reconegudes universitats i institucions acadèmiques en els països on el Grup té una presència estratègica. “Ens interessa aprofundir en el coneixement sobre la gestió global i integral de les

infraestructures de transport al llarg de tot el seu cicle de vida, considerant per això no només el disseny dels models d’operació més eficients, sinó també el seu impacte sobre els territoris des del punt de vista econòmic, social, mediambiental i cultural”, va dir Reynés durant la firma de l’acord. “Per això, promovem l’educació, la investigació i la transferència de coneixement entre universitat i empresa a través d’aquestes càtedres, els treballs de les quals li obren pas a propostes d’infraestructures funcionals per a un món globalitzat”, va afegir. La càtedra abertis a Puerto Rico fomenta la col·laboració entre universitat i empresa per detectar oportunitats de col·laboració que permetin alinear les necessitats reals d’infraestructures amb els coneixements i les disciplines desenvolupats en l’àmbit universitari. L’acord també promou l’intercanvi i les relacions entre la uPR i altres càtedres, i amb altres centres d’excel·lència, potenciant la internacionalització de les activitats i facilitant l’avanç del coneixement,

estimulant i dinamitzant l’intercanvi entre els experts i els investigadors per millorar també l’aplicabilitat dels resultats obtinguts.El conveni donarà pas a la creació del Premi abertis a Puerto Rico, que reconeixerà treballs d’investigació d’estudiants universitaris a l’illa dedicats al camp de la infraestructura amb un premi en metàl·lic. Aquest se suma als certàmens que la càtedra abertis ja promou a Espanya i França, i el 2013 optarà juntament amb ells al Premi Internacional abertis. abertis té una llarga experiència de col·laboració amb universitats i centres d’excel·lència als països on exerceix la seva activitat, promovent activitats d’investigació i de desenvolupament tant de forma directa com a través de les empreses i les organitzacions que conformen el Grup. Des del 1999, la fundació abertis es dedica a promoure i difondre l’estudi sobre la repercussió de les grans infraestructures en el territori, especialment en l’economia, la demografia i el medi ambient, sempre en col·laboració amb universitats i institucions acadèmiques. n

38 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 39

de la concessió de les autopistes PR-22 i PR-5 al consorci conformat per abertis i Goldman Sachs.

El conseller delegat d’abertis va expres-sar el seu desig que les Administracions es comprometin cada vegada més per aquest model i es va mostrar confiat en què sorgi-ran noves oportunitats en el sector d’infra-estructures. “La realitat de la nostra com-panyia és una història de creixement i creació de valor, i així volem que segueixi sent en els propers anys”, va concloure.

La presentació de Francisco Reynés va venir precedida per la participació del secre-tari d’Estat d’Infraestructures, Transport i Habitatge del Ministeri de Foment, Rafael Catalá. Catalá va destacar la voluntat del govern de seguir invertint fins i tot malgrat l’actual conjuntura econòmica per la qual

reportatge

abertis va participar al fòrum organitzat per Infranews, que en aquesta edició girava al voltant dels reptes que ha d’afrontar el mercat d’infraestructures europeu en el marc econòmic vigent

Nous reptes per a les infraestructures europees

Infrastructure Finance Summit 2012

TexT i foTos abertis

tants destacats de la indústria europea d’infraestructures. Va ser creada el 2002 amb l’objectiu d’unir en un esdeveniment tots els agents que desenvolupen i financen les infraestructures al continent europeu: empreses d’infraestructures, gestors de fons, inversors institucionals, fons de pensions, consultors i assessors polítics, així com repre-sentants de les principals administracions nacionals i europees.

L’edició del 2012, celebrada els dies 3 i 4 d’octubre a l’hotel Wellington de Madrid, va estar marcada per l’anàlisi de l’actual crisi a l’Eurozona i el gran impacte que està tenint en la presa de decisions d’inversió en el sector de les infra-estructures en general i en concret en els diversos projectes de col·laboració publi-coprivada. n

abertis va ser una de les empreses protagonistes de la cimera Infranews’

European Infrastructure Finance Summit 2012 (EIFS), un esdeveniment amb 10 anys d’història que s’ha consolidat any rere any com a punt destacat de reunió, anàlisi i diàleg entre empreses d’infraestructures,

inversors, experts financers i organismes governamentals del continent europeu. La presència d’abertis a la cimera va venir de la mà del conseller delegat, Francisco Reynés, que va participar com a convidat especial el segon dia de les Jornades, el passat 4 d’octubre.

En la seva presentació, Francisco Reynés va destacar l’evolució de la companyia des del 2000 fins al dia d’avui, ja consolidada com un grup líder mundial en el sector de les autopistes que, després de tancar l’operació de compra d’OHL Brasil, està present a 14 països, ha multiplicat per 9 el nombre de treballadors i per 12 els ingressos anuals.

Responent a la pregunta que centrava les Jornades, “Com s’enfronta el mercat d’infraestructures europeu als nous reptes que es presenten en un període de convul-sió sense precedents?”, el conseller delegat va desgranar alguns dels principals objectius de la companyia en els darrers anys: “abertis, com a empresa líder en el seu sector, busca ser cada vegada més eficient, més global i, alhora, més focalitzada”.

Pel que fa a l’eficiència, Reynés va des-tacar l’esforç dels darrers mesos per acon-seguir més competitivitat pel que fa als costos del Grup. El control de l’opex i el capex s’ha convertit en un avantatge competitiu, i és per això que l’eficiència és avui un dels punts clau de l’estratègia del Grup.

Creixement racionalPel que fa a més internacionalització i foca-lització, el principal executiu del Grup va assenyalar que, una vegada consolidat OHL

ABERTIS, COM A EMPRESA LÍDER EN EL SEU SECTOR, BUSCA SER CADA VEGADA MÉS EFICIENT, MÉS GLOBAL I, ALhORA, MÉS FOCALITZADA

LA COL·LABORACIó PUBLICOPRIVADA ÉS EL MILLOR SISTEMA DE GESTIó EN UN MóN AMB ExCÉS DE DèFICIT I DE DEUTE PúBLIC

Brasil en els comptes de la companyia, el negoci internacional suposarà ja dos terços del total. No obstant això, també va desta-car que l’actual situació de restricció de recursos en els mercats obliga abertis a créixer amb criteris estrictes: “Volem inver-tir i créixer però no a qualsevol preu. Volem preservar la nostra fortalesa financera inver-tint en projectes que generin valor als nos-tres accionistes”. En aquest sentit, va des-tacar que l’operació de compra d’OHL Brasil tancada al desembre compleix tots els requisits exigits.

D’altra banda, Francisco Reynés va recalcar l’important paper de la col-laboració publicoprivada i les oportunitats que s’obren: “Estem convençuts que la col·laboració publicoprivada és el millor sistema de gestió en un món amb excés de dèficit i de deute públic”. Segons Reynés, els recursos dels inversors privats poden ajudar a compensar la manca de recursos que tenen en l’actualitat les Administracions. I va destacar com a exemple la fluida relació de col·laboració entre abertis i l’Adminis-tració de Puerto Rico, encapçalada per l’aleshores governador Luis Fortuño, després

francisco Reynés, conseller delegat d’abertis, va representar la companyia a la infranews’ european insfrastructure finance summit 2012 (eifs).

està passant el nostre país i va presentar les principals xifres del nou Pla d’Infraestructures, Transport i Habitatge del Govern espanyol, el conegut més col·loquialment com a PITVI.

Cimera de les infraestructuresLa European Infraestructuri Finance Summit atreu cada any al voltant de 250 represen-

40 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 41

Aquest any, les torres de

comunicacions més importants

d’Espanya estan d’aniversari.

reportatGe

telecomunicacions

habitants) de les comunitats autònomes d’Andalusia, Extremadura i Castella-La Manxa (més de 1.000 centres). La instal·lació té en l’actualitat un important paper en la implantació de la Televisió Connectada a Espanya, model en què convergeixen els continguts del sector audiovisual i internet en un entorn multidispositiu. n

Dos dels centres més emblemàtics de la xarxa d’infraestructures d’abertis

telecom han celebrat recentment el seu aniversari: Torre de Collserola a Barcelona i Torrespaña a Madrid.

Les torres de telecomunicacions compleixen anysTorre de Collserola (Barcelona) i Torrespaña (Madrid) donen servei a més de nou milions de ciutadans

TExT i foTos abertis telecom

Actualment, Torrespaña ofereix servei als principals radiodifusors espanyols, públics i privats, difonent el seu senyal a la ciutat de Madrid i la seva àrea metropolitana, aconse-guint una cobertura superior a cinc milions d’habitants. Més de 20 professionals confor-men la seva plantilla, que atén el servei 24 hores al dia, 365 dies a l’any.

Des de Torrespaña es difon el senyal de 9 múltiplex de TDT d’àmbit estatal i auto-nòmic que sumen en total 43 canals, i els 15 programes de ràdio analògica més els 3 múltiplex de ràdio digital que suposen 12 canals. Se supervisen a més les alarmes dels centres de difusió de TDT de petita potència (cobertures menors de 5.000

Torre de Collserola, 20 anys a l’skyline de BarcelonaUbicada a la serra del mateix nom, la Torre de Collserola es va inaugurar el 1992 amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona i des d’aleshores és un enclavament de primer ordre en les telecomunicacions de Catalunya i una icona que forma part de l’skyline de la ciutat de Barcelona. Aquell mateix any, amb motiu dels Jocs, des d’aquest centre es van oferir més de 31.000 hores de televisió a radiodifusors d’arreu del món.

Dissenyada per l’arquitecte britànic Norman Foster, la torre unifica, des dels seus 288 metres d’altura, els serveis que s’oferien anteriorment en els diversos centres ubicats a la serra de Collserola. En aquest sentit, des del Centre Emissor de Torre Collserola es difon el senyal de 53 canals de televisió diferents per a 4 milions d’habitants de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

A Torre Collserola s’ubica, d’altra banda, un dels Centres de Control d’abertis telecom, des del qual es monitoritzen les emissions i el funcionament de 2.348 centres, ubicats en 8 comunitats autònomes, amb la capacitat de controlar la xarxa de tot el territori nacional en cas de necessitat.

Des d’aquest emplaçament s’ofereix la distribució dels principals programes que es difonen a Catalunya, a més d’intercanvis de senyals amb el centre de telecomunica-cions Torrespaña, a Madrid, i el centre de satèl·lits d’Arganda del Rey per realitzar diversos serveis. També es realitzen enllaços

LA TORRE DE COLLSEROLA DIFON EL SENYAL DE 53 CANALS DE TELEVISIÓ PER A 4 MILIONS DE PERSONES

TORRESPAÑA PARTICIPA EN LA IMPLANTACIÓ DE LA TELEVISIÓ CONNECTADA, uN ENTORN quE uNEIx INTERNET I AuDIOVISuAL

ocasionals per garantir la cobertura audiovi-sual de diferents esdeveniments i retrans-missions esportives.

Torrespaña, autèntic quilòmetre 0 de la xarxa, compleix 30 anys Inaugurada oficialment el 7 de juny del 1982, els principals objectius contemplats en la seva posada en marxa van ser, d’una banda, respondre la necessitat tecnològica que plan-tejava la cobertura informativa del Campio-nat Mundial de Futbol a Espanya i oferir el senyal audiovisual a la ciutat de Madrid, el seu entorn metropolità i províncies limítrofes, solucionant alhora els problemes de cobertura que es produïen des d’altres centres emissors.

LinkTorre de Collserola www.torredecollserola.com

42 n link abertis n gener 2013 gener 2013 n link abertis n 43

l’estand d’abertis telecom a l’Smart City World Congress.

reportatge

Infraestructures

aquestes dades. La Xarxa Smart compta també amb una sala de gestió ubicada a la seu de l’operador a Torrent (València), espe-cialitzada en serveis i aplicacions de segure-tat i emergència.

Ubicacions de la Smart Zone A més de la Smart Zone ubicada a la seu d’abertis a Barcelona, la Smart Zone especialitzada en aplicacions de vídeo i ciutat estarà ubicada a la seu d’abertis telecom a Tres Cantos (Madrid). En aquest entorn es troben els equipaments per desenvolupar aplicacions avançades en el tractament de vídeo, gestionar dades i implementar solucions que facilitin i millorin el contacte del ciutadà amb els serveis prestats per l’Administració (aparcaments, trànsit, infor-mació, seguretat).

Les diferents localitzacions de la Smart Zone permeten a l’operador comptar amb un banc de proves integral en què com-provar diferents solucions en base a la construcció de la ciutat del futur. Es tracta d’un sistema de xarxa de coneixement obert a la col·laboració amb altres Living Labs o iniciatives similars per tal d’unir esfor-ços i convertir-se en un referent en el desen-volupament de solucions avançades en Smart Cities.

abertis telecom va presentar les seves solucions tecnològiques per al desen-

volupament de la ciutat intel·ligent en el marc de l’Smart City World Congress, esdeveniment que al novembre va reunir a la Fira de Barcelona 300 representants internacionals que inter-venen en el desenvolupament de la ciutat del futur. La segona edició del Congrés es va cen-trar en innovacions que serveixen per estalviar recursos, a més de respondre al desafiament d’un futur sostenible. “Els avenços tecnològics no són una despesa sinó una inversió que estalvia costos a llarg termini”, va explicar el seu director de màrqueting, Alex Mestre.

la nova Xarxa SmartL’operador d’infraestructures de telecomu-nicacions d’abertis va presentar en aquest

Una aposta per la ciutat del futurabertis telecom, l’operador d’infraestructures de telecomunicacions d’abertis, va presentar a l’Smart City Expo World Congress 2012 el seu Red Smart, una xarxa de coneixement per a la ciutat intel·ligentTeXT abertis | foToS Josep Loaso

Smart City plaza, una petita Smart Zone al recinte de la Fira abertis telecom va participar a la Smart City Plaza, espai que l’organització de la fira va configurar de forma similar a una Smart Zone. en aquest entorn, l’operador va instal·lar sensors per a la recepció de dades referents a aparcament, mobilitat i reg; les xarxes de telecomunicacions per a la transmissió d’aquestes dades –que també van permetre interactuar amb el visitant gràcies al desplegament d’una xarxa Wi-fi-mesh– i les solucions que permeten el monitorat i gestió òptima d’aquestes dades.

esdeveniment la seva Xarxa Smart, una xarxa integrada per les seves tres instal·lacions tècniques a Barcelona, Madrid i València, i dissenyada basant-se en l’especialització en els diferents àmbits d’actuació que es pre-senten en una ciutat intel·ligent. La Xarxa Smart, que permet a gestors urbans i empre-ses verificar, avaluar i implementar diferents solucions i aplicacions concebudes per a la ciutat del futur, està formada en primer lloc per una Smart Zone, que l’operador ha instal-lat a l’entorn de la seva seu de Barcelona i que va inaugurar fa un any, coincidint amb la primera edició del Congrés sobre Smart Cities. Es tracta d’una reproducció a petita escala d’una ciutat, en què es recullen dades mitjançant sensors i càmeres per poder ges-tionar els serveis i les aplicacions associats a

La Smart Zone ha estat un element diferencial on desenvolupar i demostrar diver-sos projectes d’I+D+i en l’àmbit de les Smart Cities, en facilitar un entorn urbà real amb unes infraestructures smart llistes per acollir els projectes més innovadors.

abertis Smart Partner ProgramEn el marc de les seves activitats en el sector de la ciutat intel·ligent, abertis treballa en el desenvolupament de l’entorn col·laboratiu abertis Smart Partner Program, dirigit a les companyies interessades a treballar conjun-tament en el desenvolupament de la ciutat del futur. Com a part d’aquesta iniciativa de col·laboració, el operador ha posat en marxa el web http://aspp.smartabertis.com dirigit a les companyies interessades a treballar conjuntament en el desenvolupament de la ciutat del futur.

Un total de 21 empreses (desenvolupa-dors d’aplicacions, consultories, fabricants i utilities) s’han adherit fins al moment a l’abertis Smart Partner Program, l’objectiu del qual és implementar un entorn de crea-tivitat i innovació en l’àmbit Smart, en què-participin els diferents actors de l’ecosistema SmartCity. n

Smart Zone, balanç del primer anyAl llarg del seu primer any, més de 72 empre-ses i organismes públics han participat a la Smart Zone de la divisió de telecomunicaci-ons d’abertis, ubicada a l’entorn de la seva seu corporativa de Barcelona. El 49% d’aques-tes visites es van realitzar durant els esdeve-niments SmartCityExpo 2011 i Mobile World Congres. La Smart Zone de Barcelona i la Sala de Gestió de Torrent (València) han rebut des de la seva posada en marxa més de 152 visi-tes. Configurada com una microciutat intel-ligent, la Smart Zone és l’espai on fabricants, desenvolupadors i proveïdors poden verificar les seves solucions i interaccionar amb la resta de participants.

Està equipada amb una xarxa de més de 70 sensors, 4 càmeres, Bluetooth, un sis-tema de gestió remota d’enllumenat reg, així com comptadors de consum d’aigua, elec-tricitat i gas. Les dades que aporten els sensors són transportats mitjançant xarxes de tec-nologies diferents (Wi-Fi, TETRA, WIMAX) fins a la Sala de Gestió d’abertis telecom per al seu correcte processat. A la Sala de Gestió s’obté una visualització integral en temps real de la informació, fet que permet l’anàlisi de les actuacions pertinents, per tal d’optimitzar recursos i minimitzar el temps de resposta.

Hispasat construeix dos nous satèl·lits

Carlos Espinós, conseller delegat del grup Hispasat, i Jean-Yves Le Gall,

president i conseller delegat d’Arianespace, van anunciar el passat mes de setembre a París la firma dels contractes de llançament dels satèl·lits Amazonas 4A i Hispasat AG1 en un acte al qual van assistir el director general de l’Agència Espacial Europea (ESA), Jean-Jaques Dordain, i la directora de Tele-comunicacions i Aplicacions Integrades de la mateixa. La posada en òrbita d’aquests dos satèl·lits suposa per a l’operador espa-nyol un nou avenç en la seva estratègia de creixement i expansió.

L’Amazonas 4A serà llançat a l’espai per un coet Ariane 5 ECA o Soiuz des del Centre Espacial Europeu de la Guaiana Fran-cesa, a Kourou, a principis del 2014. Construït a partir d’una plataforma GEOSTAR 2.4 d’Orbital Sciences Corporation, el nou satèl-lit del grup Hispasat se situarà en la posició orbital 61º Oest. Comptarà amb 24 trans-ponedors en banda Ku i una massa de llan-çament estimada de tres tones. Durant els seus més de 15 anys de vida útil, l’Amazonas 4A aportarà al Grup capacitat espacial addi-cional a Llatinoamèrica per oferir als seus clients gran varietat de serveis de televisió i comunicacions. Gràcies al llançament de l’Amazonas 4A, milions de sud-americans tindran accés a serveis audiovisuals i de telecomunicacions d’alta qualitat. El nou satèl·lit donarà resposta a la demanda del mercat, en especial a la distribució de con-tinguts relacionats amb esdeveniments esportius com la Copa Mundial de Futbol del 2014 o els Jocs Olímpics del 2016 que se celebraran al Brasil.

L’Amazonas 4A serà el vuitè satèl·lit de la companyia posat en òrbita per Ariane-space. Amb anterioritat es van llançar els satèl·lits Hispasat 1A i 1B el 1992 i el 1993, respectivament. El 2005 i el 2006, a través d’Hisdesat, es va tornar a comptar amb Ari-anespace per llançar a l’espai els satèl·lits XTAR-Eur i Spainsat. Els satèl·lits Amazonas

El satèl·lit Amazonas 4A,

com el de la imatge, es basa

en la plataforma GEOSTAR-2.

AbERTiS

L’Amazonas 4A i l’Hispasat AG1 permetran a Hispasat incrementar la seva capacitat satel·litària arreu del món. Amb aquests seran nou els llançaments del grup Hispasat realitzats per Arianespace

no

tíc

ies

2 i Hispasat 1E es van posar en òrbita el 2009 i el 2010. I en els primers mesos del 2013 Arianespace llançarà un altre satèl·lit del grup Hispasat, l’Amazonas 3.

L’AG1, un nou avenç en el camí de la innovacióEl novè satèl·lit d’Hispasat que serà llançat per Arianespace és l’Hispasat AG1, la primera missió de la plataforma Small GEO, desen-volupada per OHB Systems (Alemanya) amb l’Agència Espacial Europea i Hispasat. Incor-pora la innovadora càrrega útil regenerativa REDSAT, que permetrà a Hispasat utilitzar de manera més àgil i eficient la potència del satèl·lit, augmentant substancialment la capacitat de transmissió amb la consegüent reducció del cost de les comunicacions. L’Hispasat AG1, que serà llançat a finals del 2014 per un Ariane 5, comptarà amb una massa de llançament estimada de 3,2 tones.

Aliança entre Arianespace i HispasatDes del llançament el 1992 de l’Hispasat 1A, Arianespace i Hispasat han mantingut una sòlida relació de confiança mútua. Ser elegits per un operador europeu de referèn-cia per llançar els seus dos pròxims satèl·lits és una significativa mostra de confiança en Arianespace, a més d’un clar reconeixement a la qualitat i l’excel·lència dels serveis de llançament d’Hispasat.

Arianespace, que des del 1980 proposa als seus clients les ofertes més innovadores, és el proveïdor de serveis i solucions de llançament líder en el món. Recolzat per 21 accionistes i per l’Agència Espacial Euro-pea, Arianespace es recolza sobre un equip internacional. Fins al 15 de juny del 2012, Arianespace ha realitzat 206 llançaments del coet Ariane (301 càrregues útils), 26 llançaments del Soiuz (2 des del Centre Espacial de la Guaiana Francesa i 24 des de Baikonur amb Starsem) i el primer llan-çament amb un vehicle Vega. La companyia

44 n Link abertis n GENER 2013GENER 2013 n Link abertis n 45

TExT Hispasat | fOTOS Courtesy of Orbital Sciences Corporation

el desè satèl·lit d’Hispasat, el 2013L’Amazonas 3, el llançament del qual està previst per a principis del 2013 des de la Guaiana francesa, es troba en la recta final del seu procés de construcció a Palo Alto, Califòrnia. Després de més de dos anys des del començament del programa, el nou satèl·lit, el desè que Hispasat posi en òrbita, ha completat ja la seva fase principal d’integració, així com la gran part de les proves funcionals. El satèl·lit oferirà cobertura en tot el continent americà, Europa i nord d’Àfrica durant els seus més de 15 anys de vida útil. A més, l’Amazonas 3 posiciona el grup Hispasat com el primer operador a Llatinoamèrica que pot oferir serveis interactius i aplicacions multimèdia. D’aquesta manera, el satèl·lit, a més de donar continuïtat als serveis actualment prestats pel grup Hispasat, contribuirà a universalitzar l’accés a internet en la regió, fet que representa un important salt per a la reducció de la bretxa digital a Llatinoamèrica. També altres serveis via satèl·lit, com són la difusió de plataformes de televisió, el desplegament de xarxes corporatives de telefonia fixa i mòbil o de teleensenyament i telemedicina, banda ampla sense limitacions geogràfiques o solucions integrals de comunicació per als operadors de telecomunicacions.

té previstos 22 llançaments d’Ariane 5, 15 de Soiuz i 2 de Vega, que suposen més de 3 anys d’activitat.

Sobre el grup Hispasat El grup Hispasat, del qual abertis compta amb el 40% de l’accionariat, està constituït per empreses amb presència tant a Espanya com a Llatinoamèrica, on la brasilera His-pamar opera la flota de satèl·lits Amazonas. El Grup és l’operador de telecomunicacions per satèl·lit líder en la difusió i la distribució de continguts en espanyol i portuguès, inclosa la transmissió d’importants plata-formes digitals de Televisió Directa a la Llar (DTH) i Televisió d’Alta Definició (TVAD). Hispasat és una de les primeres companyies del món per ingressos en el seu sector i el principal pont de comunicacions entre Europa i Amèrica. n

sanef adquireix la companyia líder en sistemes de peatge a Europa

L’Eco-pôle, el futur edifici ecològic de sanef, en marxa

El passat mes d’octubre, la companyia CS ITS, una històrica en el món del

peatge des de fa més de 40 anys, va ser adqui-rida per sanef, filial d’abertis a França, per convertir-se en sanef its technologies. L’em-presa ocupa 220 persones a 7 països arreu del món (França, el Regne Unit, Croàcia, els Estats Units, el Canadà, Puerto Rico i Xile). Integradora de sistemes i solucions en sistemes de peatge, sanef its technologies compta des d’ara amb la gamma més completa del mercat i controla quatre activitats: el peatge clàssic, xarxes de peatge de flux lliure i d’emergència, i solucions de back-office.

CS ITS i el grup sanef col·laboren acti-vament des de fa molts anys en el desenvo-lupament de sistemes de peatge. Tots dos han contribuït a l’èxit de grans projectes innovadors com el perifèric de Dublín (M50) o el projecte del Golden Ears Bridge. Així mateix, segueixen treballant conjuntament en el desenvolupa-ment i execució del sistema de peatge free-flow més gran del món, que s’inaugurarà el desembre del 2012: el Portmann Bridge de Vancouver. Aquesta sinergia única entre una concessionària i un integrador permet oferir al mercat sistemes que incorporen les neces-sitats de l’operador i, alhora, permet a aquest últim controlar una baula important en la cadena de valor i, per tant, optimitzar els cos-tos d’explotació per ser més competitius.

AUTOPISTES

La nova filial, sanef its technologies, compta des d’ara amb quatre activitats: el peatge clàssic, les xarxes de peatge de flux lliure i d’emergència, i solucions de ‘back-office’

L’edifici, situat en la conjunció de les autopistes A4 i l’A26, compleix els requeriments mediambientals i albergarà els equips de gestió de la xarxa francesa d’autopistes

no

tíc

ies

sanef i en el seu conjunt del grup abertis millora la competència de sanef en matèria de sistemes de peatge i fa que aquest sigui l’únic grup francès amb una triple expe-riència en aquest tipus d’infraestructures: sistemes de captació, concessió i explotació de peatges. Per la seva banda, sanef its technologies es converteix en l’únic actor capaç de controlar tots els peatges de les seves àrees estratègiques. sanef its technologies té totes les potencialitats necessàries per res-pondre a projectes actuals com el pagament per ús per a transports pesats o el peatge en zones urbanes o en vies ràpides, sigui quina sigui la dimensió d’aquests projectes.

“Aquesta aliança dóna un nou impuls al nostre negoci que, al llarg dels projectes i inversions en I+D, ha sabut crear un ventall únic de productes. A més, la bona reputació de sanef i abertis en matèria de concessió i explotació ens posiciona com un nou líder en un mercat amb un ràpid creixement”, apunta Arnaud Quémard, conseller delegat de sanef its technologies. Per a François Gauthey, director general de grup sanef, “l’adquisició de sanef its technologies és un element clau en el desenvolupament estratègic del Grup tant a França com a nivell internacional. Posiciona el grup sanef com un actor principal dins els grans projectes de peatge del món”. n

46 n lInk abertis n gener 2013 gener 2013 n lInk abertis n 47

TExT I fOTOS abertis

sanef està construint des del passat mes d’abril el denominat Eco-pôle,

un edifici ecològic responsable. És a dir, realitzat amb materials respectuosos amb el medi ambient, eficient en el consum d’energia i que utilitzi energies renovables. En aquest sentit, destaca el seu gran sostre equipat amb panells fotovoltaics. L’edifici s’ubica en un parc de nou hectàrees en la conjunció de les autopistes A4 i l’A26, a Reims. A partir del març del 2013, l’Eco-pôle serà el quarter general dels equips de gestió de la xarxa est del país, així com de manteniment i de supervisió dels peatges. L’edifici s’emmarca en la filosofia d’Eco-

A dalt, dues simulacions del futur edifici. A sota, una fotografia de l’inici de les obres d’aquesta emblemàtica construcció.

concepció de sanef, que inclou també la realització de prototips d’àrees de descans que reuneixin tècniques i pràctiques medi-ambientals òptimes i el desplegament progressiu d’aquestes mesures en totes les àrees per als clients. La construcció de l’edi-fici, que tindrà un cost total de 47 milions d’euros, va ser adjudicada a l’estudi d’arqui-tectura Crzeszczak-Rigaud Architectes i al taller Paysage & Lumière. Quan s’inau-guri, aquest nou edifici acollirà els equips de gestió de l’empresa, els serveis de man-teniment i el centre de supervisió de peat-ges de sanef, i serà un dels primers edificis d’energia positiva (BEPOS) de França. n

TExT I fOTOS abertis

48 n link abertis n gener 2013 gener 2013 n link abertis n 49

El consorci format per BTG Pactual i abertis acorda amb la Generalitat de Catalunya la concessió dels túnels per un període de 25 anys

BTG Pactual i abertis gestionaran Túnels de Vallvidrera i del Cadí

TexT i foTos abertis

El consorci format pel banc d’inversió brasiler BTG Pactual i abertis ha arri-

bat a un acord amb la Generalitat de Cata-lunya per a la concessió de la gestió per un període de 25 anys de Túnels de Vallvidrera i Túnel del Cadí. abertis, que participa com una posició minoritària en el consorci, exer-cirà com a soci industrial per a la qual cosa ha subscrit un contracte de gestió de les dues infraestructures durant el període con-cessional de 25 anys.

Tots dos actius representen els princi-pals punts de connexió entre la zona central de Catalunya i els Pirineus (Túnel del Ca- dí), així com entre Barcelona i les princi- pals ciutats de l’interior (Túnels de Vallvi-drera). Entre les 2 concessions sumen 41 quilòmetres, que inclouen 10 quilòme-tres de túnels.

Cànon concessional de 430 milionsBTG Pactual i abertis assumiran, a través d’una nova societat en què participen amb un 65% i un 35% respectivament, un cànon conces-sional de 430 milions d’euros. Es preveu un desemborsament inicial de 310 milions d’eu-ros que es finançarà en una proporció de 70% deute i 30% recursos propis. Això suposa una inversió inicial per a abertis de 37 milions d’euros. Els accionistes desemborsaran l’import restant del cànon al final de la concessió. L’ope-ració compleix amb els estrictes criteris de retorn i creació de valor que abertis estableix per a aquest tipus de projectes. D’altra banda, l’operació no posa en risc l’actual nivell de qualificació creditícia d’abertis. AZ Capital ha actuat com a assessor financer de BTG Pactual i BBVA Corporate Finance ha actuat com a assessor financer d’abertis en l’operació. n

A CAtAlunyA, 525 usuAris vAn utilitzAr el servei i es vAn CompArtir 330 rutes

el túnel del Cadí connecta la zona central de Catalunya amb els Pirineus.

Conscients de la necessitat d’inicia-tives que fomentin l’ús eficient dels

recursos, així com del medi ambient, abertis autopistas va posar en marxa fa un any i mig el servei de carpooling. El por-tal autopistas.com ofereix als usuaris d’internet, d’una forma senzilla i gratuïta, posar-se en contacte amb altres conductors per compartir trajectes en cotxe. Es tracta d’un sistema que posa en contacte conduc-tors amb places lliures en el seu vehicle amb usuaris als quals els interessa fer el mateix trajecte però no disposen de mitjà de trans-port, o en disposen però prefereixen opti-mitzar esforços. Una vegada l’usuari es registra a autopistas.com, o bé es pot oferir una ruta per oferir una o diverses places del seu vehicle, o bé pot sumar-se a compartir alguna ruta ja existent que li interessi.

Madrid i Barcelona, les ciutats que més sol·liciten el serveiDes de la seva posada en marxa, gairebé 10.000 usuaris s’han beneficiat del sistema de carpooling. Les rutes més sol·licitades són Barcelona-Madrid / Madrid-Barcelona (27%), València-Madrid / Madrid-València (23%), Màlaga-Madrid (15%), Màlaga-

Més de 10.000 usuaris s’apunten al ‘carpooling’

MoBiliTAT

Compartir cotxe, l’anomenat ‘carpooling’, és un sistema cada vegada més estès entre aquells conductors que desitgen compartir el seu vehicle amb altres usuaris que realitzen el mateix trajecteTexT i foTos abertis

València (15%) i Madrid-Àvila (2%). Les rutes de llarg recorregut són les més sol·licitades, encara que a l’interior de la ciutat també s’utilitzen. En el cas de la Comunitat de Madrid, des de l’inici de la posada en funcionament del servei van ser 251 usuaris, que van compartir 115 rutes (cada usuari va compartir dues vegades cotxe). En el cas de Catalunya, 525 usuaris van utilitzar el servei, en què van compar-tir 330 rutes.

Tendències d’úsLa conjuntura econòmica actual ha motivat un increment en la tendència del servei Comparteix Cotxe. En general, les rutes com-partides al llarg de l’any són constants, encara que s’observa una punta de sol-licituds en determinats mesos de l’any. La majoria de trajectes són de llarg recorregut i coincideixen amb períodes de vacances. El gener del 2012, per exemple, es van com-partir 577 rutes, un 35% més que la mitjana de la resta de mesos, a causa en part al perí-ode postnadalenc. Pel que fa a perfils de client, el 30% dels usuaris que compar-teixen cotxe són dones i el 70% són homes. La mitjana d’edat és de 39 anys. n

no

tíc

ies

700

600

500

400

300

200

100

0

gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre

mesos 2012

ALTES COMPARTEIX COTXE

577

427

297

451425

381

495

483

476

327

núm

. alte

s

evolució del ‘carpooling’ a espanya durant l’any 2012

no

tíc

ies

50 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 51

El president d’abertis i de la fundació abertis, Salvador Alemany, va subratllar que “el voluntariat a abertis forma part de l’ànima de l’empresa” i va reforçar la idea que transmet el lema del Dia del Voluntariat per-què “en un entorn de crisi generalitzada, la resposta de la societat i de l’empresa són molt importants”. L’acte també va comptar amb la participació del conseller en funcions de Benestar Social i Família de la Generalitat, Josep Lluís Cleries.

Donacions a projectes solidarisEn el marc del Dia del Voluntariat, la fundació abertis va anunciar la donació d’un total de 24.000 euros a quatre iniciati-ves solidàries, que han estat seleccionades després d’una votació entre els treballadors del Grup a través de la intranet corporativa. Així, la fundació destinarà 6.000 euros a cadascun dels projectes guanyadors: un pro-jecte terapèutic per a nens i joves víctimes de maltractaments i abusos sexuals impulsat per la Fundació Concepción Juvanteny de Barcelona; la millora de la mobilitat de nens i nenes haitians discapacitats i/o amputats

abertis va celebrar al desembre el seu IV Dia del Voluntariat Corporatiu,

acollint diferents activitats d’ajuda i de sensibilització, centrades aquest any en l’augment de la pobresa i l’exclusió social. Aquesta edició, que va portar per lema Ara més que mai, fem créixer la nostra ajuda, es va emmarcar en el programa de Voluntariat Corporatiu, Voluntaris, que es desenvolupa en la companyia des del 2009. L’acte insti-tucional celebrat a la seu del grup abertis a Barcelona va comptar amb la participació de tres entitats de referència en atenció social integral: Fundació Banc d’Aliments, Creu Roja i Cáritas Diocesana.

El president de la Fundació Banc d’Ali-ments de Barcelona, Antoni Sansalvadó; el president de Creu Roja Catalunya, Josep Mar-quès; i la responsable d’Acció Social de Cári-tas Diocesana de Barcelona, Joana Martín, van exposar en una taula rodona moderada pel director de la fundació abertis, Sergi Loughney, la dura realitat en què es troben actualment moltes persones i, en especial, múltiples famílies que fins fa molt poc mai no es creia que podrien necessitar ajuda.

abertis celebra el seu IV Dia del Voluntariat

FunDació abertis

el president d’abertis i de la fundació abertis, salvador alemany, durant la seva intervenció el Dia del Voluntariat.

Els treballadors d’abertis es bolquen contra la pobresa i l’exclusió social en el seu IV Dia del Voluntariat

en el centre de rehabilitació Kay St. Germain, a Port-au-Prince (Haití), liderat per la Funda-ció Nuestros Pequeños Hermanos; ajuda a la investigació de la síndrome de Sanfilippo i a la teràpia genètica com a curació, de Sanfilippo Barcelona; i adaptació i condicio-nament d’un habitatge cedit per l’Ajuntament de Barcelona, per a persones amb discapaci-tat mental i els seus tutors, de la Fundació Aspasim.

Visita de Jil van eyle, creador del concepte ‘teaming’El creador del concepte teaming (microdo-nacions a les empreses a través de la nòmina), Jil van Eyle, també va participar en el IV Dia del Voluntariat del grup abertis, mostrant el seu agraïment a tots els treballadors d’abertis per l’euro que cadascun d’ells des-tina mensualment a projectes solidaris de diversa índole i que s’elegeixen internament, per votació.

activitat en diversos països Donada l’actual i creixent demanda d’ali-ments, del 10 al 20 de desembre, es va pro-moure la recollida d’aliments a més de 20 centres del Grup a Espanya. També, a la seu de Barcelona, es van recollir joguines noves o seminoves, així com regals per a adoles-

cents, que van ser destinats als nens que es troben a les cases d’acollida de la Fundació Concepció Juvanteny. En el pla internacional, les seus d’abertis a l’Argentina, Xile, França, Puerto Rico i el Regne Unit també es van sumar a la celebració d’aquest dia promovent la col·lecta d’aliments.

Programa de Voluntariat corporatiuVoluntaris, el Programa de Voluntariat Corpo-ratiu d’abertis, és u n a i n i c i a t i va impulsada per un grup de treballa-dors de la com-panyia, mitjan-çant la qual abertis facilita als seus treba-lladors un marc per poder desen-volupar activitats de vo lunta r i a t durant el seu temps lliure. Sota el lema, Sumem voluntats, s’orga-nitzen diverses activitats solidàries al llarg de l’any. n

text abertis | Fotos Josep Loaso

treballadors del grup abertis recullen el premi de les organitzacions dotades amb 6.000 euros.

no

tíc

ies

52 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 53

Les Corts, el Col·legi Maristes Sants-Les Corts, Sant Ramon Nonat, Sant Ramon Nonat-Sagrat Cor, l’Escola Solc i l’Escola Thau, de Barcelona; i l’Institut de Sales, l’Ins-titut Torre Roja i l’Institut Josep Mestres i Busquets, de Viladecans. Cada classe que participi en aquesta iniciativa elaborarà un treball en grup que, posteriorment, se sot-metrà a un tribunal format per les entitats implicades. D’entre totes, sortirà una classe guanyadora que rebrà com a premi un eBook per a cada alumne.

L’acte de presentació d’aquesta acció va comptar amb la presència de Teresa Pijoan, directora general d’Educació Secun-dària Obligatòria i Batxillerat del Departa-ment d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya; Joan Aregio, director del Servei Català de Trànsit; Salvador Alemany, presi-dent d’abertis i de la fundació abertis; i Àngel Gil, cap de Programes Socials i Soci-osanitaris de l’Institut Guttmann.

La fundació abertis, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de

Catalunya, l’Institut Guttmann i el Servei Català de Trànsit van presentar el passat mes d’octubre el Projecte Auriga, que pretén conscienciar de la importància d’una conducció responsable als joves d’entre 14 i 18 anys que s’inicien en la mobilitat. Aquesta acció s’emmarca en la campanya Et queda una vida que desenvolupa la fundació abertis. Per aconseguir aquest objectiu, un voluntari de l’Institut Guttman amb paraplegia a conseqüència d’un acci-dent de moto sofert quan tenia 18 anys explicarà la seva experiència i donarà pautes de comportament als alumnes d’11 centres educatius de Barcelona i Viladecans.

Es tracta d’una prova pilot en aquestes dues àrees, que neix amb la voluntat d’estendre’s a altres zones geogràfiques. Els centres que participen són l’Institut Ausiàs March, l’Institut Joan Boscà, l’Institut

Fundació abertis

d’esquerra a dreta, el director de la fundació abertis, sergi loughney; el president d’abertis i de la fundació abertis, salvador alemany; la directora general d’esO i batxillerat del departamentd’ensenyament de la Generalitat de catalunya, teresa Pijoan; el director del servei català de trànsit, Joan aregio; i el cap de Programes sociosanitaris de l’institut Guttmann, Àngel Gil.

En col·laboració amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Guttmann i el Servei Català de Trànsit

campanya ‘et queda una vida’La campanya Et queda una vida, en què s’em-marca el Projecte Auriga, es dirigeix especi-alment als joves, i per aquest motiu internet i les noves tecnologies tenen un paper destacat. La fundació abertis disposa del microsite www.tequedaunavida.com, un web que, de manera pedagògica i lúdica, ajuda a conèixer les principals causes dels accidents de trànsit entre els joves.

El microsite inclou el joc interactiu 9 vides en joc per conscienciar els conductors dels perills reals de les males pràctiques al volant (beure alcohol, superar els límits de velocitat, usar el mòbil, programar el GPS mentre es condueix, portar els retrovi-sors mal regulats, les conductes exhibicio-nistes o competitives, etcètera). Entre tots els guanyadors d’aquest joc se sortejaran 10 eBooks més.

els impulsors: departament d’ensenyament de la Generalitat de catalunyaEl govern de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Ensenyament, fomenta l’educació en seguretat viària, en considerar-la important especialment en els joves d’entre 14 i 18 anys que es tro-ben en l’adolescència. El fet de començar a entrar en contacte amb la conducció fa necessari reforçar conceptes clau com la responsabilitat, la convivència i el civisme.

institut Guttmann L’Institut Guttmann és un hospital d’alta especialització, dedicat al tractament mèdic i a la rehabilitació de persones amb lesió medul·lar, dany cerebral adquirit o una altra gran discapacitat d’origen neurològic. La seva àmplia experiència el fa centre de refe-rència en la seva especialitat en l’àmbit nacional i internacional. Els pacients hi reben atenció integral i personalitzada amb un elevat nivell humà, científic i tècnic, mitjan-çant programes clínics desenvolupats per experts en neurorehabilitació. L’Institut Guttmann desenvolupa també una impor-tant tasca social en pro dels drets de les persones amb discapacitat i la sensibilitza-ció social. Exemple d’això són les actuacions preventives que porta a terme en l’àmbit dels accidents de trànsit.

servei català de trànsitEl Servei Català de Trànsit, organisme públic dependent del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, compta amb un Pla de Seguretat Viària que es renova cada trienni, i que és el document clau que revisa i proposa les línies estratègiques a seguir i les actuacions realitzades per acon-seguir els objectius generals en matèria de seguretat viària. L’SCT col·labora amb el Departament d’Ensenyament en la promo-ció i el desenvolupament de l’educació per a la mobilitat segura.

fundació abertisLa fundació abertis ha impulsat aquest projecte, conscient de la necessitat d’educar els joves en matèria de seguretat viària. Aquesta és una nova acció de l’extens Pro-grama de Seguretat Viària que la fundació porta a terme des del 2003, i que inclou la promoció d’investigacions, l’organització de jornades científiques, l’educació viària en escoles i campanyes de sensibilització. La fundació abertis busca els socis ade-quats per a cada projecte, sempre en suport de les administracions públiques que ges-tionen les polítiques de seguretat viària. La fundació, que actua en els àmbits social, mediambiental i cultural, és una de les res-postes de la responsabilitat social corpora-tiva d’abertis, un dels principals grups internacionals de gestió d’infraestructures de mobilitat i transport. n

Links:www.guttmann.comwww.fundacionabertis.comwww.gencat.cat/transitwww.gencat.cat/ensenyament

el voluntari Jordi Vilaseca imparteix una sessió informativa sobre seguretat viària a l’escola ins de sales de Vilaseca.

abertis promou un programa per conscienciar els joves d’una mobilitat segura

DICIEMBRE 2012 n link abertis n 53

no

tÍc

iEs

54 n link abertis n GENER 2013

sinó que també és un centre de difusió d’idees i projectes, de difusió de coneixe-ment, i serveix com a estímul a l’interès pel patrimoni cultural i natural, sent paradigma de la gestió sostenible del patrimoni.

Rehabilitat per abertis l’any 2001 seguint criteris de construcció sostenible, la construcció original del castell data de l’any 977. La seva imatge històrica es va veure enaltida en recuperar l’estructura i els elements originals més destacats, com la torre del segle X i la muralla oriental del segle XV. Per poder complir les noves fun-cions que anava a adquirir el castell, es va rehabilitar dividint-lo en dos sectors relaci-onats amb les seves respectives èpoques d’origen: l’edifici de la Història i l’edifici del Coneixement. La seva vinculació al camí, a la Via Augusta, posada en evidència després de les campanyes d’excavació arqueològica realitzades el 2007, augmenta el seu valor patrimonial com a enclavament amb 25 segles d’hàbitat continuat.

El castell de Castellet s’ha convertit també en escenari ideal per a l’observació de la rica varietat de fauna i flora que té al seu voltant. La presència de l’aigua és un

El castell de Castellet, seu de la fundació abertis, opta per albergar

un Centre per a les Reserves de la Biosfera Mediterrànies de la Unesco. La presentació oficial de la candidatura va tenir lloc el pas-sat mes de juliol a París, davant la subdirec-tora general de Ciències Naturals de l’Or-ganització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco), Gretchen Kalonji. Actualment, la Xarxa Mun-dial de Reserves de la Biosfera de la Unesco està composta per 610 centres repartits per 117 països del món, que comparteixen coneixement, intercanvien experiències i promouen les bones pràctiques. La candi-datura de la fundació abertis, que compta amb el suport de l’Organisme de Parcs Naci-onals del Ministeri d’Agricultura, Alimenta-ció i Medi Ambient del Govern espanyol, coneixerà la decisió de la Unesco el 2013.

Enclavament privilegiatSituat en un enclavament natural privilegiat, envoltat per l’espai natural del parc del riu Foix, a la comarca de l’Alt Penedès (Barce-lona), el castell de Castellet no només allotja la seu institucional de la fundació abertis

Castellet, candidat a Centre per a les Reserves de la Biosfera Mediterrànies

patrimoni

a dalt: el castell presidint el paisatge del parc del Foix. a la dreta: dos detalls de l’edificació del segle X que abertis va recuperar el 2001 per ubicar la fundació abertis.

La seu de la fundació abertis serviria d’amplificador dels esforços de la Unesco en la promoció del desenvolupament sostenible

factor essencial per al desenvolupament d’una bona diversitat d’aus. En relació amb aquesta gran vida faunística, la fundació abertis va editar el 2011 el llibre Fauna vertebrada del Parc del Foix, de Xavier Bayer, Cisco Guasch i Humbert Salvadó, que cata-loga 322 vertebrats, entre peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers. 243 d’aquestes espè-cies són aus. D’altra banda, la fundació abertis forma part del Consorci del Parc del Foix, espai natural protegit de 2.900 hectàrees que conforma el pantà del riu Foix i el seu entorn, als municipis de Cas-tellet i la Gornal i Santa Margarida i els Monjos.

Gestió mediambientalLa política mediambiental d’abertis se cen-tra en la implantació progressiva d’un sistema de gestió mediambiental amb l’objectiu de minimitzar l’impacte de les activitats del grup abertis sobre el medi ambient en aquells països on opera. En aquest sentit, abertis treballa per reduir l’empremta de carboni que genera la seva activitat, optimitzant la gestió de residus i conservant la biodiversitat dels espais naturals on es troben les seves infraestructures. També es porten a terme accions de sensibilització mediambiental per fer extensiu el compromís amb l’entorn, els seus treballadors, clients i proveïdors.

responsabilitat Social CorporativaLa fundació abertis és una de les respostes de la Responsabilitat Social Corporativa d’abertis, ja que promou la investigació sobre l’impacte de les grans infraestructures en el territori, i actua en els àmbits del medi ambient, l’acció social i la promoció de la cultura, a més de portar a terme un ampli programa de seguretat viària. La fundació col·labora també amb les principals institu-cions culturals, de la mà de les administra-cions públiques, amb l’objectiu de fer la cultura més accessible a la ciutadania. També fa possible la intervenció en monuments per a la seva recuperació. En aquest sentit, ha posat a disposició del públic el planter romà del Mèdol, d’importants dimensions i excavat durant el període de la República Romana i de l’Imperi Romano, i va servir per construir els edificis més importants de Tàrraco, actual ciutat de Tarragona. n

Links: Seu fundació abertis:http://www.fundacioabertis.org/es/fundabertis/fa_sede.phpreserves de la biosfera de la Unesco:http://www.unesco.o rg/new/es/natural-sciences/environment/ecological-sciences/biosphere-reserves/

no

tíc

ies

56 n link abertis n GENER 2013

Una tesi sobre l’ús de la matemàtica en la predicció del trànsit va ser la

guanyadora el passat mes d’octubre amb el I Premi Internacional abertis d’Investigació que reconeix els millors treballs en l’àmbit internacional de les càtedres d’abertis. La doctora María Nogal (Universitat de Cantà-bria) ha estat la guanyadora amb el seu tre-ball de tesi doctoral, Mètodes matemàtics per a la predicció del trànsit. En la modalitat de tesines, el premi ha recaigut en Guillaume Costeseque (ENTPE-Université de Lyon), amb un treball titulat Analyse et modélisation du trafic routier: passage du microscopique au macroscopique.

Aquest certamen internacional sorgeix de la posada en comú dels treballs guanyadors del IX Premi abertis d’Investigació sobre Gestió d’Infraestructures del Transport con-vocat per la càtedra abertis-UPC i els de l’homòleg que la chaire abertis-École des Ponts ParisTech-IFFSTAR (Institut Français des Sciences et Technologies des Transports, de l’Aménagement et des Réseaux) convoca a França, en les modalitats de tesi doctoral i

Premi a una tesi sobre ús de la matemàtica en la predicció del trànsit

i Premi internacional abertis d’investigació

El guanyador sorgeix dels finalistes dels premis abertis d’Espanya i Françatext fundació abertis | fotos Josep Loaso

de tesina. En paraules de Francisco Reynés, conseller delegat d’abertis, “aquests premis reforcen la idea de la importància de com-patibilitzar el món financer amb la societat. Des d’abertis tenim aquest compromís a nivell internacional, perquè la nostra gestió és d’àmbit global i estem compromesos amb la societat dels països on operem”.

L’acte de lliurament dels premis es va celebrar a l’Escola Tècnica Superior d’Engi-nyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona i va ser presidit pel rector de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC), Antoni Giró, acompanyat pel conseller delegat d’abertis, Francisco Reynés, el secre-tari de Territori i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet, el director de l’escola que va acollir l’acte, Sebastià Olive-lla, el director de la càtedra abertis-UPC, Francesc Robusté, i el de la chaire abertis, Simon Cohen.

La tesi guanyadora del I Premi Interna-cional d’abertis presenta tres aplicacions matemàtiques per a la predicció del trànsit: el model bayesià conjugat per a l’estimació

— 1 —la guanyadora del Premi abertis, maría nogal, rep el premi de mans del conseller delegat d’abertis, francisco reynés, i el rector de la Universitat Politècnica de catalunya (UPc), antoni giró. — 2 —foto de família del ix Premi abertis .

GENER 2013 n link abertis n 57

2

1

de les variables de trànsit, el model dinàmic de recàrrega consistent amb la regla FIFO i el model dinàmic de predicció amb demanda estocàstica. Aquest projecte també va ser el guanyador del IX Premi abertis i Inves-tigació de la càtedra abertis a Espanya, en la modalitat de tesi doctoral, dotada amb un premi de 10.000 euros i la publicació digital de la investigació. Per la seva banda, el premi internacional en la modalitat de tesines estudia el pas dels models de mode-lització macroscòpics a microscòpics en l’anàlisi del trànsit.

Pel que fa als premis atorgats en el IX Premi abertis d’Investigació de la càtedra abertis a Espanya, de la mà de la Universi-tat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC), la modalitat de tesina, treball final de carrera o de màster, treball de curs o article i dotada amb un premi de 4.000 euros i la publicació digital de la investigació, va ser per a Estudi i millora de la capacitat de glorietes amb fluxos de trànsit descompen-

ESADE de Lideratges i Governança Demo-cràtica; la càtedra abertis-FEDEA d’Econo-mia de les Infraestructures i Transports i la chaire abertis-École des Ponts ParisTech -IFFSTAR (Institut Français des Sciences et Technologies des Transports, de l’Aména-gement et des Réseaux).

La càtedra abertis-UPC, creada el 2003 per abertis i la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC) i dirigida pel catedràtic Francesc Robusté, té com a objectiu impulsar la formació i la investigació en l’àmbit de la gestió d’infraestructures de transport. La chair abertis-École des Ponts ParisTech (ENPC) i l’Institut Français des Sci-ences et Technologies des Transports, de l’Aménagement et des Réseaux (IFSTTAR) va ser creada el 2011. Dirigida pel catedràtic Simon Cohen, les seves activitats se centren en la formació i la investigació en matèria de gestió d’infraestructures de transport i van dirigides a estudiants, investigadors, profes-sors i professionals d’aquest camp. n

sats mitjançant microsimulació de trànsit. Aplicació a la intersecció de la CV-500 amb la CV-401, al Saler (València), de María Dolores Martín Gasulla (Universitat Poli-tècnica de València).

la càtedra abertisLa presència internacional de la càtedra abertis és cada vegada més important i constata el compromís de la companyia amb el món acadèmic. Recentment, abertis ha incorporat una càtedra creada juntament amb la Universitat de Puerto Rico (UPR) que contribuirà a la investigació sobre la repercussió de les grans obres en el territori, millorant així la qualitat de vida dels seus habitants. Ben aviat, la càtedra abertis estarà també present a Xile.

Formen part també de la càtedra abertis: la càtedra abertis-UPC de Gestió d’Infraestructures del Transport; la càtedra abertis-IESE de Regulació, Competència i Polítiques Públiques; la càtedra abertis-

58 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 59

NO

TÍC

IES

abertis s’endinsa en l’univers de Dalí

abertis, a través de la fundació abertis i de sanef –filial d’autopistes

del Grup a França– és un dels principals patro-cinadors de la gran retrospectiva de Dalí que es va obrir al públic al novembre al Cen-tre Pompidou, a París, i que estarà oberta al públic fins al 25 de març del 2013. Posteri-orment, es traslladarà a Madrid, al Museu Reina Sofía, del 23 d’abril al 2 de setembre del 2013. Aquesta exposició és una ocasió única per repassar l’obra de Salvador Dalí, ja que reuneix per primera vegada obres pro-cedents dels tres dipositaris del llegat Dalí: Fundació Gala-Salvador Dalí (Figueres), Sal-vador Dalí Museum de St Petersburg (Florida) i Museu Reina Sofía (Madrid), que d’aquesta manera uneixen esforços per oferir al públic el millor dels seus fons.

Contribueixen a l’excepcionalitat de la mostra préstecs d’altres institucions de pri-mer ordre, com el MoMA (Nova York), el Philadelphia Museum of Art, la Tate Modern i els Musées Royaux des Beaux-Arts de Bèl-gica. Aquesta col·laboració és una mostra més del compromís d’abertis i la fundació abertis amb la cultura, que col·laboren amb les grans institucions culturals dels països on el Grup està present, amb l’objectiu de fer accessible la cultura al gran públic i acompa-

nyar les Administracions Públiques en aquest paper. En aquest sentit, el patrocini cultural és una de les accions d’implicació en la comu-nitat i el teixit social que estableix el Pla Estratègic de Responsabilitat Social d’abertis, en què la companyia entén la cul-tura com un bé que enriqueix les persones i millora la seva qualitat de vida.

abertis, amb el món artísticLa vinculació d’abertis amb el món de l’art compta també amb una altra fita històrica molt destacada, amb l’adquisició l’any 2007, mitjançant dació, de l’oli de l’artista mala-gueny Pablo Ruiz Picasso, Dona amb gorra i amb coll de pell (1937), actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). abertis i la fundació abertis mantenen col·laboracions permanents amb les princi-pals institucions culturals d’aquells territo-ris on opera la companyia, entre les quals destaquen: el Museu del Prado, Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid, Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Fun-dació Orfeó Català-Palau de la Música, Teatre Nacional de Catalunya (TNC), L’Au-ditori i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), Fundació Francisco Godia, Museu d’Art Contemporani

D’esquerra a dreta, Francisco Reynés, conseller delegat d’abertis; Carlos Bastarreche, ambaixador espanyol a França; Frédéric Oudéa, president CEO de Société Générale; i François Gauthey, director general de sanef.

FunDaCió aBERtiS

La fundació abertis i sanef patrocinen la gran retrospectiva sobre Dalí que es va inaugurar al novembre al Centre Pompidou de París

tExt i FOtOS abertis

60 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 61

de Barcelona (MACBA) i festivals musicals com Castell de Peralada i Jardins de Cap Roig. El Grup també promou publicacions vinculades amb el patrimoni i la cultura, com la col·lecció Viator, que en la seva última edició recopila una anàlisi del patrimoni que atresoren al seu voltant les autopistes fran-ceses, gestionades per sanef, concessionà-ria del grup abertis a França.

Presència d’abertis i la fundació abertis a Françaabertis és el primer inversor espanyol a França. En els darrers anys, el Grup ha rea-litzat inversions acumulades de gairebé 5.000 milions d’euros al país, estenent la seva presència a les seves àrees de negoci d’autopistes i infraestructures de teleco-municacions. La companyia va incorporar el 2006 la concessionària sanef (Société des Autoroutes du Nord et de l’Est de la France), després que el desembre del 2005 el Govern francès adjudiqués el concurs de privatització d’aquesta empresa al consorci Holding d’Infrastructures de Transport (HIT), liderat per abertis amb un 52,5% de par-ticipació i en què també participen la Caisse de Dépôts, el grup assegurador AXA, el fons d’inversió francès Predica i la societat FFP, controlada per la família Peugeot.

L’entrada de sanef al Grup va suposar l’ampliació de la xarxa d’autopistes gestio-nades per abertis en 1.757 quilòmetres de vies de peatge en servei al nord de França, Normandia i Aquitània. sanef gestiona qua-tre de les set vies d’accés per autopista a Illa de França (regió de París) i també el trànsit que connecta Alemanya, Bèlgica i Luxemburg amb el nord de França i el Regne Unit. En el negoci de les infraestructures de telecomu-nicacions, abertis és accionista de l’opera-dor de satèl·lits Eutelsat.

La fundació abertis va iniciar el 2011 les seves activitats a França amb la creació d’una càtedra, conjuntament amb l’École des Ponts ParisTech i IFSTTAR, per a la for-mació i la investigació en matèria de gestió d’infraestructures, així com amb el llança-ment d’un programa de formació per a joves sobre conducció en autopista: Autoroute Académie. La chaire abertis, dirigida pel professor Simon Cohen, està dedicada a la formació i la investigació en matèria de gestió d’infraestructures de transport. Jun-tament amb les càtedres amb la Universitat Politècnica de Catalunya (Barcelona) cons-titueix una xarxa europea de càtedres espe-cialitzades que convoquen el Premi abertis internacional d’investigació en gestió d’in-fraestructures de transport.

NO

TÍC

IES

La presència internacional de la càtedra abertis és cada vegada més impor-tant i constata el compromís de la compa-nyia amb el món acadèmic. Recentment, abertis ha incorporat una càtedra creada juntament amb la Universitat de Puerto Rico (UPR) que contribuirà a la investigació sobre la repercussió de les grans obres en el territori, millorant així la qualitat de vida dels seus habitants. Ben aviat, la càtedra abertis estarà també present a Xile. Formen part també de la càtedra abertis: la càtedra abertis-UPC de Gestió d’Infraes-tructures del Transport; la càtedra abertis-IESE de Regulació, Competència i Polítiques Públiques; la càtedra abertis-ESADE de Lideratges i Governança Democràtica; la càtedra abertis-FEDEA d’Economia de les Infraestructures i Transports i la chaire abertis-École des Ponts ParisTech -IFFSTAR (Institut Français des Sciences et Technolo-gies des Transports, de l’Aménagement et des Réseaux).

sanef i la culturasanef exemplifica el seu compromís amb els territoris on opera mitjançant el patrocini cultural de nombrosos festivals regionals en els camps de la música, el cinema, la natu-ralesa o el folklore. El 2013, sanef té previst donar suport a una desena de certàmens a tot França, entre els quals es troben el Fes-tival de Jazz de la Petite Pierre (Alsàcia), el Festival de Cinema de Cabourg i Normandie Impressionnisme (Normandia), els Dies de la Rosa de l’Abadia de Chaalis i el Festival de Saint-Riquier (Picardia) i el Touquet Inter-national Music Master (Pas de Calais). Amb l’objectiu de difondre el patrimoni de les diferents regions de França on està present, sanef ha dotat totes les seves àrees de ser-vei de panells informatius amb els punts d’interès cultural i històric de la zona. n

El president de sanef, alain Minc, amb l’expresident del Banc Central Europeu, Jean-Claude trichet, a la presentació de l’exposició de Dalí.

BR

EU

S

El passat 26 de novembre es va cele-brar al castell de Castellet, seu de la

fundació abertis, la desena reunió de la Comissió Delegada de la Fundació Príncep de Girona (FPdGi), sota la presidència de Ses Alteses Reials Felip de Borbó i Letizia Ortiz. A la trobada van estar presents el patró de la FPdGi i president d’abertis i de la fundació abertis, Salvador Alemany, i el conseller delegat d’abertis, Francisco Reynés, qui van fer l’entrega d’insígnies a SS.AA.RR després de la firma del Llibre d’ho-nor del castell. A més dels membres de la Comissió Delegada, la visita va comptar, entre d’altres, amb la presència de Sergi Loughney, director de la fundació abertis;

Visita dels Prínceps a CastelletFunDaCió aBERtiS

Els Prínceps d’astúries i de Girona, en un moment de l’acte.

Leopoldo Rodés, membre del Consell d’Ad-ministració d’abertis; i Jaime Alfonsín, cap de la Secretaria de Ses Alteses Reials. n

abertis col·laborarà amb la Fundació Príncep de Girona en el seu nou pro-

jecte Apadrinant el talent amb l’objectiu de millorar l’ocupabilitat de joves amb forma-ció universitària o que hagin cursat un cicle superior de formació professional. Es tracta d’un projecte de mentoring pel qual cada participant tindrà un padrí que el guiarà durant sis mesos en la recerca d’una feina ajustada a les seves competències. En aquest sentit, abertis s’implicarà proporcionant mentors afins als seus interessos professi-

Apadrinant el talent‘MEntORinG’

onals. Entre d’altres, participaran en el pro-jecte el director corporatiu de Persones, Joan Rafel; el director de Compres i Serveis Gene-rals, Josep M. Gómez Hospital; el director de Control de Gestió Corporativa, Martí Carbonell; i el gerent d’Assessoria Jurídica, Daniel Ventín. n

62 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 63

El Consell d’Administració d’abertis, a proposta de la seva Comissió de

Nomenaments i Retribucions, va nomenar el passat mes de desembre per cooptació Obrascon Huarte Lain, SA, representada per Juan Miguel Villar Mir; OHL Concesiones SAU, representada per Juan Villar-Mir de Fuentes; i OHL Emisiones SAU, representada per Tomás García Madrid, com a nous con-sellers dominicals de la companyia. Els nous consellers substitueixen en el càrrec Floren-tino Pérez, Pablo Vallbona i Ángel García Altozano, que exercien el seu càrrec en repre-sentació de Théâtre Directorship Services Delta, SARL, Théâtre Directorship Services Lambda, SARL i Théâtre Directorship Servi-

Nous consellers dominicalsABERTiS

abertis autopistas va realitzar un simulacre d’accident a l’interior del

túnel de Mascarat, situat a l’autopista AP-7 entre les localitats alacantines de Calpe i Altea. En l’exercici van participar més de 100 persones entre cossos operatius, figu-rants, observadors i assistents. El simulacre es va portar a terme amb la col·laboració de la Demarcació de Carreteres i en coordina-ció amb la Guàrdia Civil, la Direcció General de Trànsit, el Centre de Coordinació d’Emer-

Simulacre d’accident a l’AP-7AUTOPiSTES

gències, Bombers de la Diputació d’Alacant, SAMU, Protecció Civil i els ajuntaments de Calpe, Benissa i Altea. L’operació servirà per avaluar els actuals procediments d’emer-gències i per millorar la coordinació de tots els agents intervinents, redundant en una millora del servei i de la seguretat viària del trànsit que circula per l’autopista. L’exercici va consistir en la simulació d’un accident entre tres turismes a l’interior del túnel i del posterior incendi d’un d’ells. n

ces Kappa, SARL respectivament. Després d’aquesta remodelació, el Consell d’Admi-nistració d’abertis manté quatre vicepre-sidències encapçalades per Isidre Fainé; Obrascon Huarte Lain SA, representada per Juan Miguel Villar Mir; G3T SL, representada per Carmen Godia i Théâtre Directorship Services Alpha, SARL, representada per Javier de Jaime. El Consell també ha donat llum verda a la incorporació d’OHL Concesiones a la Comissió de Nomenaments i Retribu-cions d’abertis, representada per Juan Villar-Mir de Fuentes, així com el nomenament del conseller independent Carlos Colomer Casellas com a membre de la Comissió d’Auditoria i Control. n

br

eu

s

El president de CaixaBank i vicepre-sident primer d’abertis, Isidre Fainé,

va recollir el passat mes de desembre el premi Business Leader of the Year que atorga la Cambra de Comerç, el principal fòrum empresarial entre Espanya i els Estats Units. El guardó reconeix “el sentit de l’anticipació d’Isidre Fainé, en crear CaixaBank i treure’l a borsa, a més de contribuir a la vertebració del sector financer espanyol i convertir-se en el principal banc minorista a Espanya”,

La directora general de Turisme i vicepresidenta executiva de l’Agèn-

cia Catalana de Turisme (ACT), Marian Muro, i el director general d’abertis autopistas, Josep Lluís Giménez, van firmar el passat desembre un acord de col·laboració per fomentar conjuntament el turisme a Catalunya. L’acord, vigent fins al 31 de desembre del 2013, permetrà dis-senyar diferents iniciatives promocionals

Isidre Fainé, guardonat a Nova York

Acord per al foment del turisme

ACCiOniSTES

ABERTiS

La companyia desenvoluparà diferents accions informatives per promocionar i difondre les possibilitats turístiques de Catalunya

isidre Fainé, amb el premi de la Cambra de Comerç de nova York.

Marian Muro, directora general de Turisme, i Josep lluís Giménez, director general d’abertis autopistas, després de la firma de col·laboració.

segons la Cambra de Comerç. Isidre Fainé, per la seva banda, va assenyalar que aquest reconeixement suposa un “nou estímul” per seguir avançant en el ferm “compromís de servei de CaixaBank amb els seus clients i amb la societat”. L’acte de lliurament del premi va comptar amb l’assistència de més de 300 representants, tant dels Estats Units com d’Espanya, del món de les finances, l’empresa, la política, la cultura i d’organit-zacions benèfiques i socials. n

per donar a conèixer itineraris i escapades al voltant de Catalunya.

Fruit d’aquesta col·laboració, abertis autopistas portarà a terme diferents acci-ons informatives en les seves àrees de servei i autopistes per difondre entre els seus usuaris les possibilitats turístiques de la destinació catalana, ja sigui en suports off-line com a través dels seus canals de comunicació on-line. En aquest sentit,

crearà una secció exclusiva dedicada a Catalunya al portal www.autopistas.com i editarà una guia multimèdia turística en català, castellà, anglès, francès i alemany. Per la seva banda, l’Agència Catalana de Turisme facilitarà els continguts més apropiats per a les plataformes d’abertis autopistas i li oferirà presència en els seus suports de promoció, especialment a inter-net i a les xarxes socials. n

3 nous consellers nomenats després de l’entrada d’OHl al capital d’abertis.

BR

EU

S

64 n link abertis n gener 2013 gener 2013 n link abertis n 65

El passat mes de setembre es va portar a terme la XXVI Trobada

de les Telecomunicacions sota el lema El pont cap al futur, organitzada per la Uni-versitat Internacional Menéndez Pelayo, i en què va participar el director general d’abertis telecom, Tobías Martínez. Com cada estiu, es van donar cita al Palacio de la Magdalena els representants del sector,

XXXVI Trobada de les Telecomunicacions

TElECOMUniCACiOnS

que van posar sobre la taula temes com el desplegament d’infraestructures, el desen-volupament de tecnologies al servei de l’eficiència i el futur del sector. Es tracta d’una interessant oportunitat que ofereix la Universitat Internacional Menéndez Pelayo per aportar una visió global de la situació actual en el món de les telecomu-nicacions. n

A partir de l’1 de gener del 2013, abertis autopistas deixarà d’acceptar

com a mitjà de pagament les targetes profes-sionals (targetes emeses per un emissor no financer) per a vehicles de massa màxima autoritzada (MMA) igual o superior a 3,5 tones en la seva xarxa d’autopistes a Espanya. A partir d’aquesta data, només s’acceptaran targetes d’emissors financers i dispositius de telepeatge, com Via-T. Aquesta és una mesura conjunta d’abertis autopistas i els emissors

Canvi de modalitat de pagament per als professionals del transport

AUTOPiSTES

no financers (Repsol, Cepsa, Servisa, DKV, Ressa, entre d’altres), dirigida a combatre el frau que es comet amb aquesta tipologia de targetes, fàcilment falsificables. Aquestes targetes seran substituïdes per Via-T, que és ara per ara el sistema de pagament en autopista més segur, ja que es basa en una tecnologia més avançada i és vàlid en la totalitat de la xarxa d’autopis-tes espanyoles. Així mateix, aquest sistema de telepeatge ofereix descomptes i beneficis als professionals del transport. n

abertis ha pres aquesta mesura per lluitar contra el frau que es comet amb aquest tipus de targetes.

L’aeroport de London Luton ha estat guardonat amb el prestigiós premi

ExxonMobil Aviation Safety Award com a reconeixement als seus èxits al llarg del 2011. El premi reconeix les normes i la cul-tura de seguretat tant de l’equip del dipòsit ExxonMobil de l’aeroport de London Luton

London Luton, guardonatAEROPORTS

El premi reconeix les normes i la cultura de seguretat, tant de l’equip de l’ExxonMobil com de l’equip d’Operacions Aèries de London Luton

com de l’equip d’Operacions Aèries de l’ae-roport de London Luton, i suposa la primera vegada que els equips han estat guardonats amb el premi de màxim nivell d’Exxon, dels quals només cinc es van entregar a equips d’operacions a Europa, Àsia i Àfrica. El premi suposa un reconeixement als esforços del

Comitè de Seguretat d’Operacions Aèries i de l’Equip d’Operacions Aèries per posar en marxa un procés de procediments i políti-ques estandarditzades per a tots els usuaris de les zones d’operacions. Com a resultat, les polítiques comunes poden establir-se i mantenir-se conjuntament. n

Edifici principal de la terminal de l’aeroport de london luton.

abertis telecom renova la concessió atorgada pel Club d’Excel·lència en

Gestió amb el segell 500+. Els passats 8, 9 i 10 d’octubre els avaluadors del Club Excel-lència Gestió van visitar les instal·lacions (Barcelona i Madrid) per quantificar el grau d’excel·lència de la companyia basant-se en el model EFQM. El model EFQM d’Excel·-lència és un model de gestió de l’organitza-ció que, des de la European Foundation for Quality Management, s’actualitza amb la informació pràctica i acadèmica aportada

Premi a l’excel·lència en gestió TElECOMUniCACiOnS

per organitzacions de dins i fora d’Europa. L’equip d’avaluadors va manifestar el seu entusiasme davant la feina d’abertis telecom cap a l’excel·lència, van destacar la maduresa de la cultura empresarial (tot i ser una companyia jove), la solidesa i l’ade-quat enfocament dels fonaments establerts i la clara orientació al client. Aquests èxits permeten reforçar i evidenciar d’una manera formal davant la societat i davant els clients el compromís d’abertis telecom amb la excel·lència. n

El director general

d’abertis telecom,

Tobías Martínez.

MARÇ 2010 n link abertis n 73

BR

EU

S

66 n link abertis n geneR 2013

abertis autopistas ha evitat el tancament del Museu d’Art Con-

temporani Esteban Vicente de Segòvia amb la venda del quadre Canto, del mateix autor, el pintor Esteban Vicente. El quadre va ser venut a l’empresa Ambientair i abertis autopistas va donar els diners obtinguts en la venda al Museu, ubicat a Segòvia, amb

Ajuda al Museu d’Art Contemporani de Segòvia

ART

D’esquerra a dreta, i flanquejant el quadre, Francisco Javier Vázquez, president del Museu d’Art Contemporani Esteban Vicente de Segòvia; Ricard Fornesa, director de Relació amb institucions i innovació d’abertis autopistas; Andrés Ortega, conseller delegat d’Ambientair; i Ana Martínez de Aguilar, directora del museu.

què s’han pogut portar a terme activitats educatives dirigides a famílies, col·lectius, associacions culturals i al públic en general. L’obra en qüestió, Canto, va ser realitzada el 1995, quan Esteban Vicente tenia 92 anys, i destil·la l’energia, la depuració i la desimboltura assolida al llarg de tota una vida artística. n

abertis autopistas ha presentat el nou volum de la col·lecció Personatges

il·lustres centrat en les comarques del Giro-nès i la Selva. El llibre, del qual s’han editat 2.000 exemplars, repassa les biografies de més de 150 persones destacades d’aquestes comarques. El llibre es va presentar al Palau de Congressos de Girona per l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont; l’alcalde de Sant Martí de Llémena i president del Consell Comarcal del Gironès, Jaume Busquets; l’alcalde de Sant

Nou volum sobre personatges il·lustresPUBliCACiOnS

Hilari Sacalm i president del Consell Comarcal de la Selva, Robert Fauria; i el director general d’abertis autopistas, Josep Lluís Giménez. Els músics Xavier Montsalvatge i Xavier Cugat, l’arquitecte Rafael Masó, els escriptors Roberto Bolaño, Miquel Pairolí i Salvador Espriu, el filòleg Modes Prats, i els empresaris Narcís Xifra, Paulino Torras i Jaume Casademont són alguns dels personatges il·lustres que recull el llibre, que fa un recorregut també pels pobles i ciutats d’aquestes comarques. n

El director general d’abertis autopistas, Josep lluís Giménez, acompanyat de participants en el llibre.

INvEStoR’Sresultats 68

El benefici net recurrent d’abertis va créixer un 6% en els 9 primers mesos del 2012

la companyia ha multiplicat per 21 la seva capitalització borsària

abertis compleix 25 anys en borsa

68 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 69

abertis va tancar els nou primers mesos del 2012 amb resultats a l’alça

en totes les seves principals magnituds. Les millores en ingressos (+1%), Ebitda recurrent (+3%) i resultat net recurrent (+6%) desta-quen en un període en què l’evolució del trànsit a les autopistes del Grup a Espanya i França es manté negativa. Els resultats del Grup no incorporen encara en aquest període els efectes de la incorporació d’actius d’au-topistes d’OHL al Brasil. Uns actius que en el primer semestre del 2012 van registrar uns ingressos de 560 milions d’euros, un 23% més que en el mateix període de l’any anterior.

Resultatsgener-setembre2012El benefici net recurrent d’abertis creix un 6% en els 9 primers mesos del 2012, fins als 536 milions d’eurosTexT i foTos abertis

INvestor’sLINK

El resultat consolidat dels nou primers mesos del 2012 incorpora les plusvàlues per la venda d’Eutelsat, que es va portar a terme mitjançant la col·locació accelerada al gener entre inversors qualificats d’un 16% i l’acord amb China Investment Corporation (CIC) per a la venda d’un 7% addicional el passat mes de juny. També incorporen les plusvàlues per la venda, el passat mes d’agost, de la partici-pació a Brisa, així com la provisió de diverses partides de costos destinades a l’adaptació de les estructures de la companyia a la demanda domèstica. Les plusvàlues per la venda d’Eutelsat i Brisa fan que el resultat net del Grup en aquest període se situï en els 1.003 milions d’euros (+69%). Sense tenir en compte aquestes aportacions extraordi-nàries, el resultat recurrent assoleix els 536 milions (+6%).

El president d’abertis, Salvador Alemany, ha assenyalat que “el Consell d’abertis ha aprovat un dividend a compte de 0,33 euros per acció que dóna continuïtat a la política de retribució a l’accionista del Grup, que des-taca per la seva solidesa i estabilitat. El man-teniment de la nostra política de dividends

–basada en la distribució d’un dividend crei-xent en dos pagaments i una ampliació de capital alliberada– és un dels pilars de la com-panyia i una mostra de la seva fortalesa en una conjuntura econòmica molt complexa”.

Per la seva banda, el conseller delegat d’abertis, Francisco Reynés, ha destacat sobre els resultats presentats avui que “la progres-siva internacionalització de la companyia, així com la intensificació en el nostre pla d’efici-ència operativa i de costos han permès com-pensar els efectes d’una caiguda del trànsit a les autopistes espanyoles”. En aquest sentit, ha destacat Reynés, “hem notat que després

EL MANTENIMENT DE LA POLÍTICA DE DIVIDENDS ÉS UN DELS PILARS DE LA COMPANYIA I UNA MOSTRA DE LA SEVA fORTALESA A UNA CONJUNTURA ECONÒMICA MOLT COMPLEXA

els ingressos d’explotació d’abertis en els 9 primers mesos del 2012 van assolir els 2.992 milions d’euros.

de l’estiu la caiguda del trànsit s’ha estabilit-zat, encara que preveiem que l’any 2012 tanqui a Espanya amb una caiguda del voltant del 10%, fet que suposa aproximadament un 30% acumulat des de l’inici de la crisi”.

El director general financer i de desen-volupament corporatiu d’abertis, José Aljaro, ha assenyalat que “abertis està implemen-tant una estratègia dinàmica de gestió d’ac-tius que li permeti créixer i millorar les seves ràtios de palanquejament . El mercat de deute a llarg termini ha reconegut l’esforç en gestió que està realitzant la companyia, i prova d’això és que a l’octubre hem pogut col·locar un bo a 7 anys per 750 milions d’euros a un tipus d’interès molt competitiu de 4,75%”.

Compte de resultatsEls ingressos d’explotació d’abertis en els 9 primers mesos del 2012 assoleixen els 2.992 milions d’euros, un 1% més que en el mateix període de l’any anterior, fet que suposa que un 53% dels ingressos es generen fora d’Es-panya –procedents principalment de França, Xile i el Regne Unit– en relació amb l’any anterior. Del total d’ingressos, un 80% es

GENER 2013 n link abertis n 7170 n link abertis n GENER 2013

750 milions d’euros, amb un cupó anual del 4,75% i venciment l’octubre del 2019. L’emis-sió del bo permet allargar el perfil de venci-ments de deute i mantenir uns costos de finançament competitius.

Les inversions del Grup en aquest perí-ode ascendeixen a 314 milions d’euros, dels quals 256 milions es van destinar a expansió i 58 milions a inversions operatives. Els prin-cipals projectes d’expansió en aquest període són els destinats a finalitzar l’ampliació de l’autopista AP-7 (61 milions) i el tercer carril de l’AP-6 (17 milions) a Espanya, les inversi-ons relacionades amb el paquet vert en auto-pistes a França (41 milions) i l’adquisició de 750 torres de telefonia mòbil a Telefónica (68 milions).

evolució dels negocis del Grup El negoci d’autopistes d’abertis va aportar 2.371 milions d’euros en ingressos (80%) i 1.669 milions d’euros en Ebitda (88%). El trànsit en el conjunt de la xarxa d’autopistes d’abertis en els 9 primers mesos reflecteix una Intensitat Mitjana Diària (IMD) de 22.068 vehicles (-4,6%). El període està marcat per la negativa evolució del trànsit a França (-2,7%) i Espanya (-10%), i pels nivells posi-tius a les autopistes de Xile, l’Argentina i Puerto Rico (+4,8%).

El negoci de telecomunicacions va tancar aquest període amb uns ingressos de 370 milions d’euros (-3%) i un Ebitda de 170 mili-ons d’euros. Els ingressos de telecomunica-cions s’han vist afectats per un descens dels ingressos no recurrents per extensions de TDT respecte al mateix període del 2011, així com per una menor aportació d’Hispasat. L’acti-vitat d’aeroports va aconseguir en aquest període uns ingressos de 246 milions d’euros, amb un augment del 2% respecte al 2011, i un Ebitda de 76 milions d’euros. Les principals magnituds del negoci s’han reforçat gràcies a un lleuger increment del nombre de pas-satgers fins als 18 milions (+1%).

Dividend a compteEl Consell d’Administració d’abertis va acor-dar ahir el pagament d’un dividend a compte de l’exercici 2012 per un import brut de 0,33 euros per acció a cadascuna de les accions existents i en circulació amb dret a percebre aquest dividend, incloses les procedents de l’última ampliació de capital alliberada. L’im-port màxim total del dividend a compte ascendeix a 268,8 milions d’euros, cosa que representa un increment del 10% respecte a l’exercici anterior, un 15% si es té en compte també l’efecte de l’ampliació de capital alli-berada d’una acció nova per cada 20 antigues.

LES INVERSIONS DEL GRUP ASCENDEIXEN A 314 MILIONS, DELS qUALS 256 ES VAN DESTINAR A EXPANSIó I 58 A INVERSIONS OPERATIVES

EL NEGOCI D’AUTOPISTES D’AbERTIS VA APORTAR 2.371 MILIONS D’EUROS EN INGRESSOS (80%) I 1.669 MILIONS D’EUROS EN EbITDA (88%)

L’abonament d’aquest dividend a compte, que es preveu portar a terme el prò-xim 8 de novembre, s’emmarca en la cone-guda política de retribució a l’accionista d’abertis basada en la distribució d’un divi-dend anual al qual se suma la ja citada ampli-ació de capital alliberada.

Ingressos d’explotació:2.992 milions d’euros (+1%). Ebitda recurrent: 1.958 milions d’euros (+3%). Resultat net total recurrent: 536 milions d’euros (+6%). Resultat net total: 1.003 milions d’euros (+69%). Deute net: 12.512 milions d’euros (-10%).

n El Consell d’Administració d’abertis aprova el pagament d’un dividend a compte dels resultats del 2012 de 0,33 euros per acció, que s’abonarà el proper 8 de novembre, un 10% superior al de l’any anterior (un 15% si es té en compte també l’ampliació de capital alliberada). n Segueix creixent el percentatge d’ingressos i Ebitda generat fora d’Espanya, que ja supera el 50%, encara que els resultats del Grup en aquest període no incorporen encara els efec-tes de l’adquisició d’actius d’autopistes d’OHL al Brasil.n El Grup segueix reduint el pes del seu endeu-tament, que se situa en 12.512 milions d’eu-ros, un 10% menys respecte al tancament del 2011.n El comportament negatiu del trànsit a les autopistes a França (-2,7%) i Espanya (-10%) es veu parcialment compensat per l’evolució positiva del trànsit a Amèrica (+5%) i els resultats del pla d’eficiència. n Els resultats dels nou primers mesos del 2012 incorporen les plusvàlues per la venda d’Eutelsat i Brisa. El resultat net total del Grup en aquest període se situa en els 1.003 mili-ons d’euros (+69%). Sense tenir en compte els extraordinaris, el resultat recurrent asso-leix els 536 milions (+6%). n

Del total de deute, un 56% s’ha constituït amb garantia dels propis projectes (sense recurs). El 91% del deute és a llarg termini i un 85% a tipus fix. El cost mig del deute és del 4,68% i el venciment mig és de 6 anys. Durant el mes d’octubre abertis, en el marc de la seva estratègia de gestió activa del balanç, va tancar una emissió de bons desti-nada a inversors qualificats per un import de

genera en l’activitat d’autopistes, mentre que un 13% correspon al sector de telecomuni-cacions i un 7% al d’aeroports. Per la seva banda, les despeses d’explotació augmenten en un 2%, fins als 1.092 milions d’euros, a causa dels costos no recurrents vinculats a l’adaptació de les estructures de la companyia a la demanda domèstica. El resultat brut d’explotació (Ebitda) va assolir els 1.900 milions d’euros (+0,3%), un 50% del qual està generat fora d’Espanya. Sense tenir en compte l’efecte dels costos no recurrents l’Ebitda comparable ascendeix a 1.958 mili-ons d’euros, un 3% més.

Deute i inversions El deute net d’abertis va descendir en els primers 9 mesos de l’exercici en 1.370 milions, situant-se en els 12.512 milions d’euros, un 10% menys respecte al tancament del 2011.

1%d’augment dels ingressos d’explotació, fins als 2.992 milions d’euros.

1%d’augment dels ingressos d’explotació, fins als 2.992 milions d’euros.

1%d’augment dels ingressos d’explotació, fins als 2.992 milions d’euros.

1%d’augment dels ingressos d’explotació, fins als 2.992 milions d’euros.

1%d’augment dels ingressos d’explotació, fins als 2.992 milions d’euros.

69%d’augment del resultat net total, fins als 1.003 milions d’euros.

69%d’augment del resultat net total, fins als 1.003 milions d’euros.

69%d’augment del resultat net total, fins als 1.003 milions d’euros.

69%d’augment del resultat net total, fins als 1.003 milions d’euros.

69%d’augment del resultat net total, fins als 1.003 milions d’euros.

l’activitat d’aeroports d’abertis va assolir en aquest període uns ingressos de 246 milions d’euros, amb un augment del 2% respecte al 2011.

COMPTE DE RESULTATS I BALANÇ

Compte de resultats gener-setembre 2012 M ₧

SeT 2012 SeT 2011 Var

Ingressos d’explotació 2.992 2.964 1%Despeses d’explotació -1.092 -1.070 2%ebitda 1.900 1.894 0%ebitda recurrent 1.958 1.898 3%Dotació amortització -815 resultat d’explotació 1.085 1.192 -9%Resultat financer 34 -447 Resultat posada en equivalència 56 96 Impostos sobre societats -121 -204Interessos dels minoritaris -50 -62Resultat reorganització societària 0 20resultat accionistes de la societat 1.003 594 69%resultat accionistes de la societat recurrent 536 508 6%

El compte de resultats adjunt presenta pel seu valor net de 0 els ingressos i les despeses corresponents als serveis de construcció o millora de les infraestructures realitzats durant l’exercici, que a efectes de presentació en els comptes anuals consolidats d’abertis es registren de forma separada, atenent a l’establert per la CINIIf 12.

BaLaNÇ GeNer-SeTeMBre 2012 (M €)

SeT 2012 DeS 2011

Immobilitzacions materials i immaterials 16.747 17.222Immobilitzacions financeres 3.443 4.181Actius corrents 1.025 955Tresoreria 1.528 391ToTAl ACTiU 22.923 22.749

Patrimoni net 4.638 4.416Deute financer no corrent 12.820 13.452Passius no corrents 2.926 2.876Deute financer corrent 1.219 820Passius corrents 1.320 1.185ToTAl PAssiU 22.923 22.749

72 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 73

abertis va commemorar el 2012 el seu 25è aniversari en borsa. Un camí

que les accions d’acesa van iniciar el 18 de maig del 1987, a un preu d’1,10 euros. 25 anys després, el valor d’abertis –que va agafar el relleu el 2003– se situa al voltant

abertis compleix 25 anys en borsa

Els títols d’abertis formen part ininterrompudament des del 1992 de l’índex selectiu Ibex 35 i també són presents en altres destacats índexs internacionals com l’Standard & Poor’s Europe 350 i l’FTSE Eurofirst 300. Des del 1987 fins al 2012, l’acció d’abertis s’ha revaloritzat un 10% de mitjana anual

ABERTIS ES TROBA ENTRE LES COMPANYIES MÉS DESTACADES DE L’IBEX 35 EN TERMES DE RENDIBILITAT PER DIVIDEND

TexT i foTos abertis

dels 12,42 euros per acció, i la seva capita·lització borsària sobre els 10.000 milions d’euros a 31 de desembre del 2012. Des dels orígens com acesa el 1987 fins al vigent any, l’acció d’abertis s’ha revaloritzat un 10% de mitjana anual, tenint en compte

AUGMenT De lA CoTiTZACiÓ

abertis va augmentar el 2012 la seva cotització un 5,7% respecte l’any anterior, mentre l’Ibex 35 va patir un descens del 4,7%.

inGressosDel GrUp

Els ingressos consolidats del Grup han passat dels 470 milions d’euros del 1999 als gairebé 4.000 del 2011.

INvestor’sLINK

revAloriTZACiÓ borsàriA

Des dels orígens com acesa el 1987 fins al vigent any, l’acció d’abertis s’ha revaloritzat un 10% de mitjana anual, tenint en compte l’ajust per les ampliacions de capital i dividends extraordinaris. La capitalització borsària de la companyia s’ha multiplicat per 21 vegades.

10%revalorització mitjana anual de l’acció d’abertis des del 1987.

La companyia ha multiplicat per 21 la seva capitalització borsària

16.00015.00014.00013.00012.00011.00010.000

9.0008.0007.0006.0005.0004.0003.0002.0001.000

0

1987

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

CapitaLitzaCió borsària x21 retribució creixentabertis basa la seva política de retribució a l’accionista en un dividend anual distribuït en dos pagaments. Així mateix, la companyia realitza una ampliació anual de capital allibe·rada. El creixement a llarg termini del dividend per acció estarà supeditat a la creació de valor per als accionistes i seguirà un principi de sos·tenibilitat. Amb càrrec a l’exercici 2011, aber-tis va augmentar la retribució directa a l’ac·cionista en forma de dividends ordinaris un 10% que, sumat a l’ampliació de capital 1*20, va suposar un increment de la remuneració ordinària total d’un 15%. Alhora, abertis va abonar el 2011 un dividend extraordinari per un import brut de 0,67 euros per acció, i la devolució d’aportacions amb càrrec al compte

LA INTERNACIONALITzACIó hA ESTAT uN ELEMENT BàSIC EN EL CREIXEMENT D’ABERTIS DuRANT ELS úLTIMS 25 ANYS

l’ajust per les ampliacions de capital i divi·dends extraordinaris. La capitalització bor·sària de la companyia s’ha multiplicat per 21 vegades.

Actualment, abertis es troba entre les companyies més destacades de l’Ibex 35 en termes de rendibilitat per dividend. Durant el 2012 les accions d’abertis no s’han vist afectades per l’evolució del context macro·econòmic. Mentre l’Ibex 35 patia una cai·guda del 4,7%, abertis va augmentar la seva cotització un 5,7% respecte l’any ante·rior. La seva solidesa financera i la qualitat dels seus actius li han permès publicar per als primers 9 mesos del 2012 un creixement dels ingressos de l’1% i del resultat net recurrent del 5,6%. 18

/05/

74 n link abertis n GENER 2013

de l’exercici 2011 per un import brut de 0,40 euros per acció, sumant un total d’1,07 euros per acció de remuneració extraordinària.

Durant l’any 2012, abertis ha compen·sat la disminució del trànsit a través de la diversificació geogràfica de les seves activi·tats, sumat a una política estricta de conten·ció de costos. abertis continua sent una gran generadora de caixa, cosa que li permet a la companyia mantenir amb garantia la política de retribució a l’accionista. Durant el mes de juny es va portar a terme una ampliació de capital alliberada d’1*20 i el 8 de novembre es va realitzar el pagament d’un dividend a compte a càrrec de l’exercici 2012 de 0,33 euros bruts per acció, augmentant un 10% respecte al 2011.

Caràcter internacionalDurant aquests 25 anys, la internaciona·lització ha estat un element bàsic en el

CroNoLoGia18.05.87 Primer dia de cotització efectiva d’acesa.14.01.92 Estrena del selectiu Ibex 35.12.09.94 acesa llança una OPA sobre saba.24.03.98 L’Ibex 35 supera els 10.000 punts.19.03.02 acesa llança una OPA sobre iberpistas.20.05.02 Acord per a la fusió que donarà lloc a abertis.19.07.02 Resultat de l’OPA sobre iberpistas.02.06.03 Primer dia de cotització d’abertis.04.12.03 Es formalitza l’adquisició de retevisión.24.11.04 abertis i Aena Internacional llancen una OPA sobre TBI.14.12.05 El Govern francès adjudica sanef al consorci d’abertis.05.12.06 abertis adquireix 32% de l’operador de satèl·lits Eutelsat.20.04.07 L’ Ibex 35 marca màxim històric a 15.080,90 punts.15.05.07 Les accions d’abertis registren el seu màxim històric de tancament ajustat a 24,98 € per acció.18.05.07 abertis compleix 20 anys en borsa15.02.08 El Consell d’abertis aprova l’adquisició del 28,4% d’hispasat.19.12.08 Adquisició de les participacions d’ACS a Autopista Central i Rutas del Pacífico.26.06.09 abertis tanca l’adquisició de participacions d’ Itínere a Espanya i Xile.01.09.10 CVC entra en l’accionariat d’abertis.14.01.11 abertis ven el 6,68% del capital social d’Atlantia.18.05.11 Venta d’aparcaments i logística. abertis es focalitza en tres àrees de negoci: autopistes,telecomunicacions i aeroports.13.01.12 abertis ven el 16% del capital social d’ Eutelsat entre inversors qualificats.18.05.12 abertis compleix 25 anys en borsa.22.06.12 abertis ven el 7% del capital social d’ Eutelsat a CIC.06.08.12 El Consell d’Administració dóna llum verda al projecte d’integració d’actius de autopistes d’ OhL al Brasil.08.08.12 abertis accepta l’OPA formulada per Tagus sobre Brisa i ven el seu 15,02% de participació.06.12.2012 abertis culmina l’operació d’integració d’actius d’autopistes d’OhL al Brasil.21.12.2012 abertis tanca l’adquisició de tres autopistes d’OhL a Xile.10.01.2013 abertis formalitza l’adquisició a Telefónica d’un 7,2% del capital d’hispasat.

creixement d’abertis. La comparació dels resultats d’abertis el 2012 amb els regis·trats el 1999 (encara llavors com Acesa Infraestructuras) exemplifica el gran salt efectuat per la companyia, culminat el passat exercici amb la integració de con·cessions d’autopistes d’OHL al Brasil i Xile i l’anunci de l’augment de participa·ció (fins a un 40%) en l’operador de satèl·lits Hispasat. Així mateix, els ingressos consolidats del Grup han passat de 470 milions d’euros el 1999, en què el 3% corresponien a l’activitat internacional, als gairebé 4.000 milions el 2011, amb més d’un 50% fora d’Espanya.

El continuat procés d’internaciona·lització de les seves activitats ha permès a abertis estar present en 14 països, en·tre els quals destaquen (França, el Regne Unit, Xile, el Brasil i els Estats Units), en·front dels 3 països del 1999. n

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

237,4 264,2289,5

304,0

357,5402,2

422,3443,4

EvoLuCió DiviDENDs paGats

+11%+10% +5%

+18%+12% +5% +5% +15%

512,2

20,000

18,000

16,000

14,000

12,000

10,000

8,000

6,000

4,000

2,000

0,000

18-0

5-87

18-0

2-88

18-1

1-88

18-0

8-89

18-0

5-90

18-0

2-91

18-1

1-91

18-0

8-92

18-0

5-93

18-0

2-94

18-1

1-94

18-0

8-95

18-0

5-96

18-0

2-97

18-1

1-97

18-0

8-98

18-0

5-99

18-0

2-00

18-1

1-00

18-0

8-01

18-0

5-02

18-0

2-03

18-1

1-03

18-0

8-04

18-0

5-05

18-0

2-06

18-1

1-06

18-0

8-07

18-0

5-08

18-0

2-09

18-1

1-09

18-0

8-10

18-0

5-11

18-0

2-12

18-1

1-12

EvoLuCió aNuaL aCCió abErtis

Evolució històrica cotització abertis

art

investigació

cultura

medi ambient

seguretat viària

fundacioabertis.org

A la fundació abertis promovem la investigació sobre la repercussió de les infraestructures en

el territori, el medi ambient, l’economia i la demografia. Com una de les respostes al compromís

de RSC d’abertis, desenvolupem un Programa de Seguretat Viària, l’objectiu del qual

és sensibilitzar les persones sobre la necessitat d’una mobilitat responsable. Sensibles pel

patrimoni històric i artístic, actuem en la seva conservació i difusió, amb l’objectiu d’apropar

la cultura a les persones. Ens comprometem per un món que funcioni.

per un món que funcioni

AAFF PAG A-4 CAT.indd 1 03/12/10 10:12

Una ciutat intel·ligent és més eficient, més segura, més sostenible, és el futur. I això és el que volem construir amb vosaltres: una ciutat on es visqui millor. Per això la dotem de sensors que recullen i envien les dades a un centre de control on les gestionem per optimitzar els recursos públics. Connectem fins a l’últim racó creant vincles de participació

i confiança. I fem que la ciutat sigui més segura, dotant-la de sistemes per a la detecció d’incidències per fer front a qualsevol emergència. Amb abertis telecom, posem la innovació a l’abast de les persones, fem créixer les vostres telecomunicacions i la vostra ciutat, convertint-la en una ciutat intel·ligent, en la ciutat del futur.

fem que la teva ciutatsigui més intel·ligent

infraestructures que funcionan

revita smart city 210x297 cast ok..indd 2 09/10/12 10:45