projecte foto-id - informe tècnic 2015-2016 · sobretot el dofí llistat, el dofí mular i en...

INFORMETÈCNIC

RESULTATSPROVISIONALSDELPROJECTEFOTO-IDENTIFICACIÓ2015-2016

per

OriolGiralt,MontseValls,BarbaraRoldán,EvaRizo,VickiMiller,AnnaConde,Laura

Almarcha,GonzaloJara,DavidRodés,RicardMarcosiNatàliaFernández.

AssociacióCetàceaC/MasDuran48,08042Barcelona

[email protected]

TAULADECONTINGUTS

ANTECEDENTS 1

PROJECTEFOTO-IDENTIFICACIÓ 1

INTRODUCCIÓ 1MATERIALSIMÈTODES 2RESULTATS 12CONCLUSIONS: 19UNAMIRADAALFUTUR: 23

REFERÈNCIES 23

ANNEX1:ALBIRAMENTSPERANYSIPERESPÈCIES 26

AssociacióCetàcea|Informetècnic:Resultatsprovisionalsdelprojectefoto-identificació.

1

ANTECEDENTS

Afinalsde l’any2012, l’AssociacióCetàceavacomençaradesenvoluparunestudisobreel rorqualcomú(Balaenopteraphysalus)ques’haviadeduratermeenaigüesdedavantdelacostadelGarrafiquevainiciar-sealaprimaveradel2013,perquèésprecisamententreelsmesosdemarçi juny,elperíodeenqueaquestaespècieemprenunamigraciócapa lesprincipalsàreesd’alimentacióenelMediterrani, situades al mar de Ligúria [1, 2]. Tot i que estudis recents han demostrat que unaproporcióderorqualsesquedenenaigüessituadesalnorddelMarBalear[3],tambéhiharorqualsquemigrendesd’altresregionsdelMediterraniodesd’aigüesatlàntiques[2,3,4,5]iquelesaigüesdedavantdelacostacatalanasónunazonaimportantdemigracióifinsitotdepossibleresidènciaperal’espècie[2,6].Duranteltranscursdel’estudivàrempoderobservaraltresespèciesdecetacis,sobretotdofins.Aixídoncs,sensedeixardebandaelrorqualcomú,vàremdecidirampliarlesespèciesestudiadesidesenvoluparunprojecteperaconèixermillortotselscetacisquehabitenofreqüentenlazona,basant-loenlafoto-identificació.Aquestestudiesvainiciaralaprimaveradel’any2014is’haestatduentatermefinsa l’actualitatsotaelnomdeProjecteFoto-Identificació:Balenesidofinsallitoralcatalà.

PROJECTEFOTO-IDENTIFICACIÓ

ElProjecteFoto-Identificació:Balenes idofinsdel litoralcatalàesva ideardurant latardorde l’any2013is’haestatdesenvolupantdesdelaprimaveradel’any2014finsal’actualitat.Lasevafinalitatéslad’estudiarlesdiferentscomunitatsdecetacisqueviuendavantdelescostesdelGarrafentotallòreferentalasevacomposició,alshàbitatsquefreqüenteni l’úsqueenfanoalcomportamentquedesenvolupen. L’estudi es basa en l’ús de tècniques de foto-identificació i la presa de dades decomportament i composició dels grups durant les sortides d’albirament. Es tracta d’un projecteplantejatallargtermini,amblaintenciód’anarrecollint informaciósobreelsgrupsdecetacisdelazona iquedemoment jahaservitperadesenvoluparcatàlegsdefoto-identificaciódeduesde lesespèciesdecetacisalbiradesalazona,eldofímularielcapd’ollagris.

INTRODUCCIÓ

HihaonzeespèciesdecetacisqueespodenveuredeformamésomenysfreqüentalmarMediterrani.Vuitd’ellesestanconsideradescomaresidents,elrorqualcomú,elcatxalot(Physetermacrocephalus),el zífiddeCuvier (Ziphiuscavirostris),el capd’ollanegred’aleta llarga (Globicephalamelas),el capd’ollagris(Grampusgriseus),eldofícomú(Delphinusdelphis),eldofímular(Tursiopstruncatus)ieldofíllistat(Stenellacoeruleoalba)[6,7,8,9].TotesellesespodenalbirarambmésomenysfreqüènciaenelmarBalear,peròn’hihaquatrequesónforçacomunsenaigüessobrelaplataformaieltalúscontinentalsdelacostacatalana:elrorqualcomú,elcapd’ollagrisielsdofinsmularillistat.

Estudisrealitzatsanteriorment,sobretotafinalsdelseglepassat,suggerienlapresènciad’aquestesespèciesambcertafreqüènciaenelMarBalear,totiquealgunesd’ellesesconsideravenforçamenysabundantsqueenaltreszonesdelMediterrani[10].Amésamésestudissobrel’avaramentdecetacisdesenvolupats des de finals dels anys 70 han mostrat que individus d’aquestes espècies queden


2

encallatsambunafreqüènciavariablealesplatgesdellitoralcatalà[11,12,13],fetquesuggereixlasevapresènciadeformamésomenysregularenelMarBalear.TotiqueestudisrecentsconfirmenlapresènciadegairebétotesaquestesespèciesalMediterraninord-occidental[6,7,8,9,14],sónpocselsestudiscentratsenaigüesdelacostamediterràniacatalanaienconcretenellitoralcatalàcentral.

Durantlessortidesrealitzadesalaprimaveraitardordel2013enelmarcdelProjecteRorqual,enqueelrorqualcomúeral’objectiuprincipaldel’estudi,vàrempoderobservaraltresespèciesdecetacis,sobretotel dofí llistat, el dofímular i enmenormesurael capd’olla gris. En conseqüència, vàremdecidir posar en marxa un projecte que ens permetés estudiar-les i el vàrem basar en la foto-identificació dels individus albirats, ja que aquesta tècnica pot ser aplicada a l’estudi de diferentsaspectesdelespoblacions.D’aquestamanera,desdelaprimaveradel’any2014estemduentatermeelProjecteFoto-Identificació:Balenesidofinsdellitoralcatalà.Estractad’unestudiplantejatallargterminiambelqueintentemobtenirunmillorconeixementdelesespèciesdecetacisqueespodenalbiraralazona,estudiarelshàbitatsqueutilitzentotavaluantquinúsenfaniveurequinsindividuscomponen els diferents grup. Una de les eines utilitzades és la creació d’uns catàlegs de foto-identificacióde tresde lesquatreespèciesobservades.Aquestses vancrearoes crearanamb lesfinalitatsdeidentificariconèixerelscetacisqueespodenalbiraralanostracosta,comparar-losambcatàlegsdelMediterraninord-occidentalperapoderinferirlamobilitatdelsdiferentsgrupsiperúltimutilitzar-loscomaeinadivulgativasobrelestasquesrealitzadesperl’AssociacióCetàcea.

MATERIALSIMÈTODES

L’àreaons’hadesenvolupatl’estudiestrobaenaigüesdavantlacostadelGarraf.Lasevaelecciónoésal’atzar,sinóqueresponalfetdetenirlacertesaqueerapossibleveure-hirorqualscomunsialtresespècies de cetacis. Se situa entre els municipis de Castelldefels (Baix Llobregat) i Calafell (BaixPenedès),mésconcretamententrePortGinestaiSegurdeCalafell(Figura1).Lazonaestudiadaarribafinsa15millesdelacosta,incloentelsdiferentshàbitatsons’esperatrobar-hilesdiferentsespèciesdecetacis,talicomsucceeixenaltreszonesdelMediterrani[10,16,25,26].

Lessortidesdurantl’any2013esvarenrealitzardesdelsportsdeVilanovailaGeltrú,SitgesiSegurdeCalafell,totiquelamajoriaesvanrealitzardesdelportesportiudeVilanovailaGeltrú.Apartirdel’any2014ifinsal’agostde2016,latotalitatdelessortidesesvanrealitzardesdelportdeVilanovailaGeltrúiapartirdesetembrede2016desdelportesportiudelGarraf.Elmotiudelcanvideportéslogístic degut a la disponibilitat d’embarcacions de lloguer per realitzar l’estudi, sempre tenint enconsideraciólaproximitatdel'àread'estudi.


3

Elmètoded’observacióempratal’estudis’haanatadaptantalsrequerimentsdelprojecte.Així,enuniniciitalicomesmostraalafigura2,esvandissenyarcinctranssectespertaldetenirunacoberturaméssistemàticadel’àread’observacióiesvanmanteniraqueststranssectesdenavegaciódurantelsanys 2013 i 2014. El disseny d’aquests transsectes assegurava que els diferents tipus d’hàbitatsquedavencobertsdurantlasevarealització,augmentantaixílaprobabilitatd’observaralgunadelesespèciesdecetacisquefreqüentenlazona.

Apartirde2015però,igràciesal’experiènciaobtingudadurantelsanysanteriors,esvandeixardebandaelstranssectesiesvaoptarperrealitzarrutesbasadesenelrelleusubmarí,concretamentrutesdirigidesmajoritàriamentalscanonsdeSantSalvador,elsClots,BerengueraiocasionalmentalcanódelFoix(Figura3).

Aquestes rutesenspermetencobrir lesdiferentsàreesdedistribuciód’albiramentsdecetacisquevàremconstatarambelsresultatsdel’estudidurantelsanys2013i2014.Aquesteszonesinclouenprofunditatscompresesentreels500iels1000metresonpodemtrobarunadelesespèciesd’interèsperlaelaboraciódelcatàlegdefoto-identificació,elcapd’ollagris[14,15].

Figura1:Àread’estudidelProjecteRorqual,situadadavantdelacostadelGarraf,entrelespoblacionsdeSegurdeCalafelliSitges.


4

Figura2:Detalldelscinctranssectesdissenyatsal’àread’estudiiutilitzatsdurantelsanys2013i2014.

Figura3:Diagramadel fonsmarídavantde lescostesdelGarrafonespodenveure laplataformai el talúscontinentalsielscanonssubmarins.


5

Lanavegacióesrealitzaentotmomentamotor,pertenirunamillormaniobrabilitatenelcasdequeesprodueixiunalbiramentdecetacis,totiqueenocasionsiquanelventhopermet,s’utilitzenlesvelescombinadesambelmotorperincrementarlavelocitatdenavegació.

LanavegacióambcetacisesrealitzasemprerespectantelRealDecret1727/2007.

Actualment,hihaunmínimdetresmembresdel’AssociacióCetàceaencadasortidaqueduenatermeles tasquesdepatronatgede l’embarcació,observació i recerca, requeridespelprojecte.Duranteltranscursde les sortides, s’encarreguend’anotardadesambientals cadahora,dadesgeogràfiques,dadesreferentsalsgrupsdecetacisirealitzarfotografiesdelsindividusalbirats.

S’utilitzendostipusdefitxes,lafitxadedadesambientalsenlaqueesrealitzenanotacionscadahora(figura4) i la fitxad’albiraments,en laqueesrealitzenanotacionsúnicamentquanesprodueixunalbirament de cetacis i que pretén enregistrar dades més concretes de situació, identificació icomportamentenrelacióalindividuogrupalbirat(figura5).

Comquelescoordenadesdecadaalbiramentesprenensobrel’embarcació,aquestesenregistrenlaposiciódelvaixellenelmomentdelatrobadaenllocdelaposiciórealdelgrupdecetacisobservats.Peracorregir-ho,mesuremelrumbdel’embarcació,l’anglerespecteelrumbdel’embarcacióielgrupdecetacis,iladistànciaqueelseparadel’embarcació.D’aquestamanera,podemestimarlaposiciódel grup de cetacis en elmoment de l’albirament. Aquest fet ens permet incorporar els diferentsalbiramentsalprogramaArcMap10icalcularlaprofunditatdelesaigüesperacadaund’ells.

Figura4:Fitxadedadesambientalsons’hianoten lesdiferentsvariablesambientalsal’entradaisortidadeporticadahoraduranteltranscursdecadasortida.


6

Materialutilitzat

Elmaterialempratenelprojecteéselques'utilitzahabitualmentenaquesttipusd’estudisiconstad’un GPS, per a enregistrar el recorregut de la sortida i les coordenades dels albiraments; fitxesd’anotació,ons’hiapuntentoteslesdadesambientalsireferentsalesespèciesalbirades(Figura4i5);càmeresfotogràfiquesrèflexdigitalsambelsobjectius,ambunadistànciafocalvariabled’entre50i300mm,adequatsperarealitzarfotografiesdelsanimalsqueseranutilitzadesposteriormentperalasevafoto-identificació;gravadoraicàmeradevídeoperaenregistrarelcomportamentdelsanimals.Uncopacabadalasortida,lesdadesifotografiess’informatitzenperalseuposterioranàlisiiprocessat.Enelcasdelesfotografies,amésesvalorasipodenresultarútilsperalafoto-identificacióiaquellesque presenten la qualitat suficient s’incorporen al programa DARWIN que, com expliquem mésendavant,ensajudaenlafoto-identificaciódelsindividus.

Protocoldevaloraciódefotografies

Hihaunasèriedepassosqueconvéseguirperapoder realitzaruncatàlegdequalitatapartirdel’enorme quantitat de fotografies obtingudes durant les sortides d’albirament. Nosaltres seguim 3passos principals per a determinar quines fotografies passaran a formar part del catàleg de foto-identificació:

Figura5:Fitxad’albirament,en laquees realitzenanotacionsúnicamentquans’albirauncetaciogrupdecetacis.


7

1. Tria de fotografies: Es tracta d’un primer pas necessari per a poder triar totes aquellesfotografiesquecompleixenunasèriedecriterisbàsicsdequalitatperapoderserinclosesenuncatàlegdefoto-identificació.Enaquestsentithemestablertunasèriedecriterisfixant-nosenlafeinadeParsons,2005iCalambokidisetal.,1997,queensserveixenperavalorarcadaunadelesfotografiesiassegurar-nelasevaqualitat.

2. Preparaciódelesfotografies:Segurament,moltesdelesfotografiesescollidesenelprimerpashaurandesertractadesd’algunamaneraabansdeserinclosesenelcatàleg.Generalmentcalretallarlesfotografies,detalformaquenoméssiguivisiblel’aletadel’individuenqüestiói posteriorment ampliar-la per tal d’assegurar que totes les marques són perfectamentrecognoscibles.

3. Comparació de fotografies: Per últim, un cop tenim les fotografies seleccionades, noméscaldrà comparar-les entre si, per veure si es tracta d’individus ja coneguts (catalogatsprèviament)osies tractad’individusnous.Aquestúltimpasésnecessari fer-lo tant,entrefotografiesrealitzadesenunmateixdia,comamblesfotografiesdelcatàleggeneral.Aquestprocésespotduratermedeformamanualomitjançantl’úsd’einesinformàtiques.

Triadefotografies

Comquedurantunasortidad’albiramentespodenarribararealitzarmoltesfotografies,ésnecessarirealitzarunaselecciódelesimatgesqueacabaransentinclosesenelcatàlegdefoto-identificació.Elprimerpasésdesestimarde formavisual totesaquelles fotografiesen lesquenohiha cap cetacifotografiatoenlesquenoespodenreconèixerlespartsques’utilitzenperalreconeixementindividualdelsanimals.

Posteriormentesseleccionentotesaquellesimatgesd'aletesquetenenlaqualitatsuficientperaserincloses en el catàleg. Nosaltres seguim un procés de selecció que comporta que cada aleta siguianalitzada independentment per dos revisors en base a set criteris tècnics de qualitat. D’aquestamaneras’intentadisminuirlasubjectivitatenlatriaiassegurarquetoteslesfotosescollidestenenunaqualitatmínimabasadaencriteristècnics.AquestscriterissónempratsperdiversosautorspertaldecontrolarlaqualitatdelesfotografiesquesóninclosesalcatàlegdeFoto-identificació[28].

Al'AssociacióCetàceahemadaptatelssegüentscriteris,similarsalsesmentats:

• Enfocament:Fareferènciaalgraud’enfocamentdelafoto.Commésenfocadaestiguilafoto,mésrecognosciblesseranelstretsdistintiusquepresentil’individuenqüestió.Enfotografiesborroses,noseràpossibleladiscriminaciódelsdiferentstretsdistintius,jaqueaquestspodenaparèixerlleugeramentdeformatsoresultartotalmentimperceptibles,sobretotenelcasdelesmarquesméspetites.

• Distància/midaaleta:Distànciaa laqueestroba l’animalenelmomentdefer la foto.Elsteleobjectius ens permeten “apropar” bastant els animals, a més cada vegada es fanfotografies amb més resolució. Les formes d'aletes o marques distintives dels animalsfotografiatsaunadistànciaméscurtadel’embarcaciósortiranmésgransalafotoicontindranmésdetallssusceptiblesdeserutilitzatsperalasevaidentificacióindividual.Peradeterminar-


8

hoenscentraremenl’alçadadel’aleta(líniarectaverticaldesdelabasefinsa lapuntadel’aleta)respectel’alçadatotaldelafotografia.

• Contrast/llum:Enfotografiesonelcontrastésbaix,hihapocadiferènciaentrelesdiferentstonalitatsdelscolorsipertant,ésprobablequealgunadelesmarquesdistintivespuguipassardesapercebudes.Aixídoncs,és importantque lesfotografies inclosesenelcatàlegdefoto-identificacióoenlabasededadesestiguinbencontrastadesperapoderdiferenciartoteslescaracterístiquesquepuguinserdistintives.

Pelquefaa la llum, lasituacióde l’animalenrelacióambelsolpot ferquehihagimoltescaracterístiques que quedin emmascarades. El reflex que el sol projecta a l’aigua potemmascararmoltesmarquesdelapartsituadaal’ombra.S’hadetenirencomptetambéqueelsolpotquedarreflectitenelscossosmullatsdelscetacis,simulantalgunaferidaomarcainexistent.Calconsiderarqueésprobablequelesmarquesvisiblesdesd’ambdóscostatsdel’aleta(comlesosquesdelmargeposterior),esveginafectadesperlaposiciódelsol.

• Anglehoritzontal:Fareferènciaal’angledelacàmeraenrelacióambl’animalenelmomentdeprendrelafoto.L’angleòptimsón90°,ésadir,perpendicularal’eixlongitudinaldel’animal.D’aquesta manera tot un costat de l’aleta queda fotografiat, mostrant també el margeposteriorde l’aletadorsal.Fotografiespresesenunanglediferentpoden“distorsionar” lesmarquesquepresentenelsanimals,dificultantoimpedintelseureconeixement.

• Anglevertical:Fareferènciaal’angledelacàmeraenrelacióambl’animalenelmomentdeprendre la foto.Commésavallestigui lacàmera respecte la superfíciede l’aigua,milloresveuranlescaracterístiquesdefoto-identificaciódelesaletes.

Figura6: Representaciódel’anglehoritzontalrespectel’aleta de l’animal (líniagrisadelmig)enelmomentdelapresadelafotografia.


9

• Altura respecte l’aigua: Defineix si l’aleta o la marca distintiva està completament oparcialmentforal’aigua.Enelcasdequel’aletaolamarcanosobresurticompletamentdel’aigua,potserquealgunacaracterísticaimportantquediamagadaodeformadaasotal'aigua.

• Objectes: Algunes aletes o marques distintives es poden veure amagades per alguns“objectes”, com ara gotes d’aigua, que n’alterin la forma i puguin induir a errors a l’horad’identificarocompararelsindividusambaltresexemplarsdelcatàleg.

Cadaundelscriterisesvaloraràenunaescalade0a3,corresponentel0aunaqualitatpobreiel3aunaqualitatexcel·lent.Posteriormentsesumenlespuntuacionsdecadaundelscriteris,detalmaneraquecadaaletarepunapuntuaciód’entre0i21.Enfunciódelapuntuaciófinalobtinguda,l’aletaesclassificaenunadeles4categoriessegüents,semprequenotinguiunavaloracióde0percapdelscriterisesmentatsanteriorment,jaqueenaquestcasquedariadescartadaautomàticament:

• Grau3:Imatgedemoltaltaqualitat.Unafotoésdegrau3quanlasumadetotselscriterisestàsituadaentre21i18icapdelscriteristéunavaloracióde0.

• Grau2:Imatgedebonaqualitat.Unafotoésdegrau2quanlasumadetotselscriterisestàsituadaentre18i12icapdelscriteristéunavaloracióde0.

• Grau1:Imatgedequalitatregular.Unafotoésdegrau1quanlasumadetotselscriterisestàsituadaentre11i5.

• Grau0:Imatgedemalaqualitat.Unafotoésdegrau0quanlasumadetotselscriterisestàsituadaentre4i0.

Figura 7: Representació de l’angle vertical respecte l’aleta del’animal (línia grisa del mig) en el moment de la presa de lafotografia.


10

Totesaquellesaletesquehanestatvaloradespelsdosrevisorsambunapuntuaciósuperiora18,sónincloses directament al catàleg de foto-identificació. Aquelles aletes valorades ambuna puntuaciód’entre16 i18perundelsdosrevisorsopertotsdos,sónrevisadesperunatercerapersonaque,basant-seenelscriterisanteriors,decideixsilafotografiatélaqualitatsuficientperaquel’aletasiguiinclosaenelcatàlegdefoto-identificació.

L’objectiuprincipalquepersegueixtotaquestprocedimentdetriadefotografiesésquelesaletesquehan estat seleccionades per al catàleg de foto-identificació tinguin la qualitat suficient perquè elsindividuspuguinserreconegutsenfuturesfotografies.

Preparaciódelesfotografies

Uncops’hanseleccionatlesfotografiesquepassaranaformarpartdelcatàlegdefoto-identificació,s’handeprepararperapoderincloure-les.Aquestésunprocésqueesduuatermeinformàticament.Esbasaen3passosprincipals:

• Retallar:Comque lamajoria de fotografies realitzades no només inclouen l’aleta que ensinteressa és necessari retallar la foto original, de tal forma que inclogui només l’aleta enqüestió.Calremarcarqueés importantguardartambéunafotografiaoriginal,enel formatoriginal.

• Ampliar:Uncopretalladalafotografia,caldràampliar-lafinsaunamidaquepermetiveureclaramentisensedistorsiótotselstretscaracterísticsdel’aleta.Enaquestpasésonesfamésevidentlanecessitatdeseleccionarimatgesquetinguinunaqualitatsuficient.

• Ressaltarlesmarques:Espodenretocaralgunsaspectestècnicsdelesfotografies(brillantor,contrast, nivells, etc.) per intentar potenciar els trets característics de l’aleta en qüestió, ifacilitarlasevacomparacióposteriorambaltresfotografies.

L’objectiufinalqueespersegueixambaquestpasésperunabandaaconseguirquetoteslesfotografiesqueforminpartdelcatàlegtinguinlamateixacomposició,pelquefaamidadelafotografia,midaiposició de l’aleta, i per altra bandamaximitzar la visualització de lesmarques d’identificació delsindividus,detalformaquesiguimésfàcilpoder-losreconèixerposteriormentenaltresfotografies.Comparaciódelesfotografies

Ésimportantcomparartoteslesfotografiesrealitzadesalmateixdia.D’aquestamanerapodremveuresin’hihaquecorresponguinalmateixindividu,evitanthaver-lesdecompararunaperunaambtotelcatàlegdefoto-identificació.Aquestfetesfamésevidentcommésgranéselcatàleg.Amésamés,elfet de tenir diferents fotos del mateix individu realitzades el mateix dia, ens pot facilitar el seureconeixementenelcatàleg.

Enl'elaboraciód'estudisdefoto-identificaciólacomparacióentrealetesdediferentsfotografiess'hade centrarenunesmarquesdistintivesquehande compliruna sèriede requisitsperassegurar lacorrecteidentificaciód'unre-albirament[29,30]:


11

• Estabilitatdelesmarques:Comqueelsestudisdefoto-identificacióesrealitzenallargtermini,ésnecessaritrobarmarquesquenovariïnalllargdeltempsiqueenspermetinassegurarelreconeixementdelsindividusenanysfuturs.

• Singularitatde lesmarques:Peraqueels individussiguinrecognoscibles, lesmarquesquepresentenhandeserúniquesperacadaund’ells.Nohihalacertesaabsolutadequeunamarcaésúnica,peròengenerals’acceptaquecomméscomplexaéslamarcaemprada,mésdifícilseràquehagiunaltreindividuambunamarcaexactamentigual.

• Igualprobabilitatdere-albirament:Ésimportantquetotselsindividuscatalogatspresentinlamateixaprobabilitatdeserre-albirats.Peraixòéstantimportantutilitzardiferentsmarquesdereconeixementiassegurarlaqualitatdetoteslesfotografiesseleccionades.

Apartdelstresaspectescomentats,ésmoltimportantquelesmarquesutilitzadesestiguinsituadesen parts de l’animal que siguin fàcilment observables fora l’aigua. En aquest sentit, els tretsd’identificacióqueutilitzemnosaltresperacatalogarindividusd’espèciescomaraeldofímularoelcapd’ollagris,estansituatsal’aletadorsalisónlesosquesoferidesalmargeposteriordel’aleta,elperfiloexteriordel’aleta(vistdesdellateral)ilesmarquesoferidessituadesalslateralsdel’aleta.

L’objectiufinalqueperseguimambl’elecciódelestrescaracterístiquesd’identificaciócomentadeséstantelreconeixementd'individusfotografiatsanteriormentcomlaincorporaciódenousindividusalcatàleg.

Hihadiferentsprogramesd’ordinadorquefacilitenlacomparaciód’aletesfotografiadesamblesdelsindividus que ja formen part d’un catàleg. El seu funcionament es basa en comparar diferentscaracterístiquesdel’aletanovaintroduïdaamblesaletesquejaformenpartdelcatàleg,donantcomaresultatunallistadepossiblescoincidènciesordenades,demajoramenorgraudeprobabilitatdecoincidència. D’aquesta manera es redueix considerablement el nombre d’aletes a analitzar is’aconsegueix reduir el temps destinat a aquesta tasca. Tot i això, sobretot en aquells casosmésdubtosos,potserquesiguinecessarianalitzarelcatàlegcompletperapoderconfirmarodescartarunapossiblecoincidència.

NosaltreshemoptatperlautilitzaciódelprogramariDarwin(DigitalAnalysisandRecognitionofWhaleImagesonaNetwork)[24]comaeinainformàticadesuportenlacomparaciódefotografies.Aquestprogramabasaelseufuncionamentenelperfildelesdiferentsaletesielaboraunallistaambpossiblescoincidències amb les aletes ja emmagatzemades a la base de dades com a resultat final. La raóprincipalperlaquehemoptatperaquestaopcióésque,adiferènciad’altresprogrames,Darwinnonecessitaquetoteslesaletesestiguinenlamateixaorientació,ipertanteliminaeltreballprevidemanipulació fotogràfica. A més a més, és un programa molt intuïtiu, que funciona en sistemesoperatiusWindowsiMacintoshiqueofereixresultatsbastantacuratsenlacomparaciódefotografies.Actualment,enstrobemenunafaseinicialenl’úsd’aquestprogramaquecorresponalainclusiódelesaletesdetotselsindividusquejaformenpartdelcatàleg.Totiqueaquestaésunafasequeimplicadestinarmoltsesforçosperassegurar la inclusiódetotes lesaletesamb lamàximaqualitat,estemconvençutsquel’úsdeDarwinensajudaràenelfutur,sobretotamesuraqueesvagiincrementantelnombred’individusinclososenelscatàlegsdefoto-identificació.


12

RESULTATS

Les dues temporades analitzades en el present document presentendiferències importants en elsaspectes logístics,metodològics i d’intensitat d’observació, tant entre elles com respecte als anysanteriors. Aquestes diferències queden patents sobretot en la temporada 2015 durant la qual elnombredesortidesvasermoltinferior,quedantrestringidesexclusivamentalsmesosdefinalsd’estiuitardor(Taula1).

Durantlatemporada2015vàremrealitzaruntotalde5sortidesrecorrentunadistànciadenavegaciósuperiorales73,98millesnàutiques.LadistàncianoesvapodercalcularperalgunadelessortidesdegutaproblemesdefuncionamentdelGPS.Eltempsdenavegaciónoesvamesurarperacapdelessortides.Entotalesvanproduiruntotalde8albiramentsquevanpermetreveurefinsa3espèciesdecetacisdiferentsincloentelsdofinsmularillistatielcapd’ollagris.

Durantlatemporada2016vàremrealitzaruntotalde15sortidesrecorrentunadistànciasuperiora238,31millesnàutiquesdurantmésde88,95horesdenavegació.LesdistànciesieltempsdenavegaciótotalsnoesvarenpodercalcularentoteslessortidesperproblemestècnicsambelGPS.Durantlessortidesfetesesvarenproduiruntotalde23albiramentsdefinsa4espèciesdiferentsdecetacis,incloentelsdofinsmularillistat,elrorqualcomúielcapd’ollagris.

Taula1:Nombredesortidesrealitzadesdurantlestemporades2015i2016,eltotalsumantambduestemporades,eltotaldelestemporades2013i2014ielsresultatstotalsdesdel’inicidelprojecte.

AnyNombreSortides

NombreAlbiraments

Espèciesalbirades

Tempsdenavegació

Distànciadenavegació

2015 5 8 3 NA1 >73,98mn32016 15 23 4 >88,95h2 >238,31mn3Total2015-2016 20 31 4 >88,95h1,2 >312,29mn3Total2013-2014 27 42 4 172,25h 669,55mnTotal2013-2016 47 73 4 >261,2h1,2 >981,84mn3

1Durantlatemporada2015noesvaenregistrareltempsdenavegacióperacapsortida.2Durantlatemporada2016noesvaenregistrareltempsdenavegacióperatoteslessortides.3Durantlestemporades2015i2016noesvapodercalcularladistànciatotaldenavegaciódegutaproblemesambelGPS.

Entotes lessortidesrealitzadesdurant la temporada2015esvaproduircomamínim l’albiramentd’una espècie de cetacis. La comparació estacional entre espècies no va ser possible en aquestatemporada, perquè només es van realitzar sortides durant elsmesos de finals d’estiu i tardor. Essignificatiuelfetquedurantaquestperíodenoesvaobservarcapexemplarderorqualcomú.Delestresespèciesalbirades,eldofíllistatvaserelcetacialbiratmésvegades,ambuntotalde4albiraments,mentrequetanteldofímularcomelcapd’ollagrisesvanpoderveureenduesocasions(Taula2).Laprofunditatmitjanaielnombred’individuspergrupencadaalbiramentnoinclouentotselsencontres,perquèalgunesdelessortidesesvanrealitzarambpersonalinsuficientiutilitzantprotocolsdepresadedadeslleugeramentdiferents,fetquehainfluenciatdemaneradeterminantelsvalorsobtinguts.Totiaixò,peralessortidesenlesquesiqueesvanprendrelesdades,semblaquelaprofunditatalaquelesdiferentsespèciesvarenseralbiradesseriensemblantsa lesobservadesenlestemporades2013i2014.


13

Nomésen4deles15sortidesrealitzadesdurantlatemporada2016noesvaobservarcapespèciedecetacis.Enles11restantsse’nvanalbirarfinsa4dediferents.Elrorqualcomúieldofíllistatvanserelscetacisalbiratsenmésocasionsamb10i9encontresrespectivament,mentrequeeldofímularielcapd’ollagrisesvanalbirarmenysvegades,3i1respectivament.Lesdadesdeprofunditatperacadaespècies’ajustenalesdadesdetemporadesanteriors,exceptelesdelrorqualcomúilesdeldofímular.Entotsdoscasoslaprofunditatmitjanaéssuperioratemporadesanteriors.Aquestfetperò,podriaserunaconseqüènciadelafaltadedadesperaalgundelsalbiramentsenelcasdeldofímularial fetque lamajoriaderorqualscomunsvanseralbiratsenaigüesmésprofundesde200metresTaula2).Noméseldofí llistat va seralbiraten totes lesestacionsdurant lesqualses van realitzarsortides.D’altrabanda,ésespecialmentinteressantveurequetotselsalbiramentsderorqualcomúidofímularesvanproduirdurantelsmesosd’hiverniprimavera.L’únicgrupdecapd’ollagrisvaserobservatavançadalaprimavera.

Tenintencomptelesduestemporades,eldofíllistatvaserl’espèciealbiradamésvegades(13),seguidadeproppelrorqualcomú(10).Perlasevabanda,eldofímularamb5albiramentsielcapd’ollagrisamb3vanserlesespèciesobservadesambmenysfreqüència(Taula2,Figura9).Deformageneral,espotapreciarunadavalladaenelnombred’albiramentsperaldofímularillistatrespecteatemporadesanteriors.Elnombred’albiramentsderorqualcomúesmantéestablementrequeelsdecapsd’ollagrisaugmentamoltlleugerament(Figura9).

Figura9:Nombred’albiramentsobservatsencadaundelsanys(gràficdel’esquerra)inombred’albiramentperespècies(gràficdeladreta).Lesdiferentsespèciesdelgràficdeladretaestanrepresentadesperlesinicialsdelsrespectiusnomscientífics:BPBalaenopteraphysalus(Rorqualcomú),GGGrampusgriseus(Capd’ollagris),SCStenellacoeruleoalba(Dofíllistat)iTTTursiopstruncatus(Dofímular).


14

Taula2:Mostraunacomparativadelaprofunditatidelnombred’individusperacadaespècieiperalestemporades2015i2016ientreellesielsanysanteriors(2013i2014).

Nombreindividus Profunditat(m)Espècie Nºalbiraments Mitja±DE Interval Mitja±DE Interval

Temporada2015Dofíllistat 4(3)1(3)2 5±1,73 3–7 339,67±276,53 126-652Dofímular 2(1)1(1)2 2±0 2 40±0 40Capd’ollagris 2(1)1(1)2 14±0 8–20 614±0 614 Temporada2016Dofíllistat 9(8)1(8)2 8,25±5,16 1–14 460±349,63 157–1177Dofímular 3(2)1(1)2 14±0 10–18 344,36±447,50 204–691Capd’ollagris 1(1)1(1)2 2±0 2 824±0 824Rorqualcomú 10(9)1(7)2 1,71±0,49 1–2 404,22±318,86 86–1092 Temporades2015i2016Dofíllistat 13(11)1(11)2 7,36±4,64 1–20 427,18±322,52 126–1177Dofímular 5(3)1(2)2 8±8,49 2–18 311,67±338,59 40–691Capd’ollagris 3(2)1(2)2 8±8,49 2–20 719±148,49 540–800Rorqualcomú 10(9)1(7)2 1,71±0,49 1–2 404,22±318,86 86–1092 Temporades2013i2014Dofíllistat 22(22)1(22)2 9,61±12,74 1–100 569,18±217,76 214–1066Dofímular 8(8)1(8)2 3,31±2,74 1–10 63±41,47 20–125Capd’ollagris 2(2)1(2)2 16,5±4,95 6–30 665,5±239,71 496–835Rorqualcomú 10(10)1(10)2 1,3±0,35 1–2 328,88±332,4 65–1075 ToteslestemporadesDofíllistat 35(33)1(33)2 8,86±10,70 1–100 521,85±261,24 126–1177Dofímular 14(11)1(11)2 4,25±4,21 1–18 130,82±193,97 20–691Capd’ollagris 5(4)1(4)2 12,25±7,5 2–30 692,25±165,70 496–835Rorqualcomú 20(19)1(17)2 1,47±0,45 1–2 346,21±308,1 65–1092

1Entreparèntesielsalbiramentsenelsqueesvamesurarlaprofunditat2Entreparèntesielsalbiramentsenelsqueesvacomptabilitzarelnombred’individusdelgrup

Albiramentsenrelacióalaprofunditat

En general, les espècies de cetacis tendeixen a distribuir-se en funció de la profunditat. De totesmaneres,siconsideremnoméslestemporades2015i2016,novàremtrobardiferènciessignificativesentreelsalbiramentde lesdiferentsespèciesenrelacióamblaprofunditat, tot iquesiqueespotapreciar una distribució diferencial, essent el cap d’olla gris (719 ± 148,49 m) l’espècie amb unadistribuciómésallunyadadelacosta.Contràriamentalvistentemporadesanteriorselsalbiramentsdedofíllistat(427,18±322,52m),rorqualcomú(404,22±318,86m)idofímular(311,67±338,59m)presentenunaprofunditatmitjanasemblant(Taula2iFigura10).


15

Lesdadesdelconjuntdelestemporades2013i2014,siquesuggereixendiferènciessignificativesentrelesdiferentsespèciesdecetacispelquefaalaprofunditat(Taula2iFigura10),especialmententreeldofímular(63±41,47m)ieldofíllistat(569,18±217,76m),eldofímularielcapd’ollagris(665,5±239,71m)ieldofíllistatielrorqualcomú(328,88±332,4m).

Analitzant el conjunt de les temporades, la distribució diferencial en funció de la profunditat éssemblantalqueesvaveurealestemporades2013i2014(Taula2),totiquenoméshihadiferènciessignificativesenlaprofunditatentreelsalbiramentsdedofímular(130,82±193,97m)icapd’ollagris(692,25±165,70m)idofímularidofíllistat(521,85±261,24m).Elrorqualcomú(346,21±308,1m)nopresentariadiferènciessignificativesambcapdelesaltresespècies,comtampocnihauriaentreeldofíllistatielcapd’ollagris(Figura10).

Figura10:Resultatsde lesANOVES realitzadesperveure si hi havia diferències significatives en ladistribuciódelsalbiramentsdelesdiferentsespèciesenreferènciaalaprofunditatdelesaigües.Lagràficade dalt a l’esquerra inclou els albiramentsenregistratsdurant lestemporades2013 i2014, ladedaltaladretainclouelsalbiramentsenregistratsdurantelsanys2015i2016ilagràficainferiorincloutots els albiraments enregistrats des de l’inici del’estudi.Lesdiferentsespèciesestanrepresentadesper les inicials dels respectius noms científics: BPBalaenopteraphysalus(Rorqualcomú),GGGrampus

griseus (Cap d’olla gris), SC Stenella coeruleoalba(Dofíllistat)iTTTursiopstruncatus(Dofímular).


16

Lesdadesdelesdiferentstemporades,peròespecialmentlesdelsanys2013i2014ilesdelglobaldelesquatretemporadessuggereixenquelesespèciesalbiradesalazonaespodriendistribuirendosotresgrupsenfunciódelaprofunditat.D’aquestamaneraelcapd’ollaieldofíllistatserienlesespèciesméspelàgiques,jaqueessolenveureenaigüesmésprofundes,sovintlligadesaltalúscontinental.Totiaixò,eldofíllistatpresentariaunavariabilitatmésgranjaquehaestatalbirattantenaigüesproperesalacostacomenzonesmésprofundes.Al’altraextremhitrobaríemeldofímularquesolseralbiratenaigüesmenysprofundes,mésproperesalacostaisovintlligadesalaplataformacontinental.Perúltim,elsalbiramentsderorqualcomútindrienunadistribuciómésvariableenl’àread’estudi,jaqueesproduirienenzoneslligadesalaplataformacontinental,altalúsifinsitotmésenllà(Figura11iAnnex2).

Midadelsgrups

Enlestemporades2015i2016,lestresespèciesdedelfínids(dofíllistat,dofímularicapd’ollagris)varen ser les que varen presentar una variabilitat més gran en la mida dels grups albirats, desd’individus solitaris a formacions en les quehi havia al voltant de20 animals (Taula 2). Totes tresespèciespresentavengrupsd’unamidamésomenyssemblantessentlamidamitjadelsgrupsdedofíllistatde7,36±4,64individus,ladeldofímularde8±8,49individusiladelcapd’ollagrisde8±8,49individus. Aquests resultats difereixen lleugerament dels resultats de temporades anteriors on elsgrupsdedofinsllistats(9,61±12,74)idecapsd’olla(16,5±4,95)tenienunamidamitjalleugeramentsuperioralamidamitjanadelsgrupsdedofinsmulars(3,31±2,74).Peraltrabanda,elrorqualcomúnomésva seralbirat coma individusaïllatsoperparellesambunamitjade1,71±0,49 individus,coincidintambelsresultatsobtingutsenanysanteriors.

Les dades del global de les quatre temporades suggereixen que hi ha certes diferències entre lesespeciesdecetacisalbiradesalazona.Enaquestsentit,eldofíllistat(8,86±10,7)ielcapd’ollagris(12,25±7,5)presentariengrupsmésnombrosos,mentrequeelsgrupsdedofinsmulars(4,25±4,21)isobretotderorqualscomuns(1,47±0,45)inclourienunnombremenord’individus.

Figura 11: A l’esquerra, tots els albiraments enregistrats entre els anys 2013 i 2016 on es pot observar ladistribuciódiferencialdecadaunadelesespècies.Aladreta,anàlisideladistribuciódelesdiferentsespècies,realitzatmitjançantel·lipsesdedesviacióaArcMap.


17

Resultatsdelscatàlegsdefoto-identificació

Undelsobjectiusdelprojectefoto-identificacióeral’elaboraciódecatàlegsdefoto-identificació,queenspermetinidentificariconèixermillorelsindividusquefreqüentenlesaigüesdeldavantdelacostadelGarraf.Enaquestsentit,italicoms’haexplicatal’apartatdemètodes,esvandesenvoluparunasèriedecriterisperavaluarlaqualitatdelesfotografiesquehanresultatsermoltútilsperadescartartotesaquellesfotografiesambunaqualitatmésbaixaiasseguraraixíquelesfotografiesinclosesenelscatàlegspermetenlafuturare-identificaciódelsindividusquehisurten.

Enelsúltimsdosanyshemcreatelscatàlegsdefoto-identificaciódeldofímularielcapd’ollagrisamblesfotografiesrealitzadesdesdel’inicidelprojecte.Enaquestsentit,durantlestemporades2013i2014esvanrealitzaruntotal379fotografiesdedofinsmularsi710fotografiesdecapsd’olla,perònomésentreel17iel19%delesfotografiestenienlaqualitatsuficientperpassaraformarpartdelsdiferentscatàlegsdefoto-identificació.Aquestesfotografieshanpermèsidentificarfinsa31individusdecapd’ollagrisi23individusdedofímular,tenintencomptenoméselsanys2013i2014(Taula3).

Durantlestemporades2015i2016esvanrealitzaruntotalde439fotografiesd’aletesdedofímulari564decapd’ollagris.D’aquestes,només60(13,67%)fotografiesdedofímulari46(8,15%)decapd’ollatenienlaqualitatsuficientperaserinclosesenelscatàlegsdefoto-identificació.Ambaquestesfotografiesesvanpoderincloure28nousindividusalcatàlegdefoto-identificaciódeldofímulari14eneldecapd’ollagris.Actualment,totsdoscatàlegscomptenamb45animalsidentificats(Taula3).

Taula3:Mostraelnombredefotografiesrealitzadesenelsalbiramentsdeldofímularielcapd’ollagris,elnombredefotografiesquehanestatseleccionadespera formarpartdelcatàlegdecadaunade lesespèciesitambéelsindividusquehanestatcatalogatsfinsadatad’avui.

AnyNombre

AlbiramentsTotal

fotografiesFotografies

seleccionadesIndividuscatalogats

Individusre-albirats1

Individusre-albirats2

Dofímular 2013 4 152 5 5 0 02014 4 227 63 18 0 02015 2 69 22 10 0 12016 3 370 45 18 0 5Total 13 818 135 45 0 6 Capd’ollagris 2013 0 0 0 0 0 02014 2 710 137 31 6 02015 2 558 46 14 0 02016 1 6 0 1* 0 1*Total 5 1274 183 45 6 1*

*IndividuGG0006(Akasha)aparegutmortenunaplatjadeGavà.LesfotografiesempradesperalacomparacióvansercedidesperlaXarxadeRescatdeFaunaMarina1Individusalbiratsenmésd’unalbiramentdurantelmateixany.2Individusalbiratsenmésd’unalbiramentenanysdiferents.


18

Detotselsindividusinclososenelscatàlegsdefoto-identificació,lamajoriahanestatalbiratsenunsolaocasió.Tanmateix,6individusdecapd’ollavanseralbiratsenduessortidesdurantlamateixatemporada.L’únicrealbiramentinteranualenelcasdelcapd’ollaéseldel’individuAkasha(GG0006),albiratperprimeravegadaalaprimaveradel’any2014iquevaaparèixeravaratmortenunaplatjadeGavàel22d’agostde2016.Enelcasdeldofímularnoesvaproduircaprealbiramentdurantunamateixa temporada, però un total de sis individus han estat vistos en més d’una ocasió en anysdiferents(Figura11).

Amésamésdelacomparacióamblesfotografiesdelnostrecatàleg,tambéestemcol·laborantambla iniciativa coneguda com a CetIdMed. Es tracta d’una sèrie de catàlegs de foto-identificació dediferentsespèciesenelquehicol·laborendiferentsassociacionsientitatsdellitoralMediterranidelaPenínsulaIbèrica.Totiquelamajoriad’ellesrealitzenlasevarecercamajoritàriamentenaigüesdel’estret de Gibraltar i el mar d’Alboran, hem comparat els individus del nostre catàleg amb les

Figura12:Mostra laproporciódefotografiesquetenien laqualitatsuficientperapassaraformarpartdelscatàlegsdefoto-identificaciódeldofímularidelcapd’ollagris.Notislaquantitatdefotografiesnecessàriesperaobtenirnoméspocsindividuscatalogats.


19

fotografiesinclosesalabasededadesdeCetIdMed,gràciesalacol·laboraciódelsvoluntaris.Tenintencomptelesfotografiesdelsanys2013i2014,nomésunindividudedofímular,elTT0023batejatambelnomdeDofina,haestatidentificatalabasededadesdeCetIdMed,mentrequenohihacapexemplardecapd’olladelnostrecatàlegquefigurienelscatàlegsesmentats.Actualmentestemduentatermelacomparaciódelesfotografiespresesdurantlestemporades2015i2016.

CONCLUSIONS:

Durantlatemporada2015esvarenrealitzarforçamenyssortidesqueenlarestadetemporadesdeguta problemes logístics de l’associació, fet que va comportar l’albirament d’un nombre inferiord’espèciesqueenaltres temporades.Amésamés l’úsd’unametodologia iunes fitxesd’anotaciólleugeramentdiferentsenlapresadedadesdurantlessortidesd’albiramentvacomportarlafaltadedadesenaspectescom laprofunditatenqueelsdiferentsalbiramentsesvanproduiroelnombred’animalsencadaundelsgrupsobservats.

Ambl’objectiudecorregiraquestamancad’informació,esvacanviarlametodologiadetreballivandissenyarnovesfitxesdepresadedadesdurantlessortidesperalatemporada2016.Elcanviespotvalorardeformamoltpositivajaquehapermèsunincrementsignificatiudel’enregistramentdedades,ques’hadutatermedeformasatisfactòriaenmésd’un60%delsalbiramentsdetoteslesespèciesambl’excepciódeldofímular.

Lafaltadedadespothaveralteratlleugeramentelsresultatsobtingutsdisminuintlesdiferènciesentreespècies, enespecialpera les temporades2015 i 2016.Aquest fetpot, enúltima instància,haverafectat lacomparacióambtemporadesanteriors.És importantdoncstenirencomptequea l’horad’analitzarelsresultats,lesconclusionsquese’npuguinextreurepodranestarlleugeramentalteradesperlamancadedades.

Totiaixò,analitzantambdetenimentlainformaciódisponibletantperal2015comperal2016ielconjuntdelsdosanys,podríemdirqueladistribuciódelsalbiramentsdelesdiferentsespèciesrespectealaprofunditatsegueixunpatrólleugeramentdiferental’observatdurantlestemporades2013i2014,segonselqualhihaviadiferènciessignificativesentrelesdiferentsespèciespelquefaaladistribuciódelsalbiramentssegonslasevaprofunditat[15].Enaquestsentit,vàremveurequeelsalbiramentsdedofíllistaticapd’ollagrisesdistribuïenmajoritàriamentsobreeltalúscontinental,talicomjas’havistenaltresregionsdelMediterrani[14,16,17,18].Adiferènciad’altresanysperò,enqueelsalbiramentsdedofímularhavienquedatdistribuïtsenaigüesmenysprofundes,mésproperesalacostaisovintlligadesalaplataformacontinental,enlestemporades2015i2016algunsgrupsdedofímularvarenserobservatsenaigüesambprofunditatssuperiorsals200metres.Perúltim,talicomhavíemvistenelsanys2013i2014elrorqualcomúteniaunadistribucióunamicamésvariable,totiquesovintlligadaaaigüesdesobrelaplataformacontinental,peròsenseexcloureaigüesmésprofundessobreeltalús.Comjahemcomentat, lesdadesobtingudesenelsanys2015i2016semblenseguiraquestmateixpatróamblaexcepciódelsalbiramentsdedofímular,quepresentenunaprofunditat lleugeramentsuperioralaobservadaenaltrestemporades.Aquestfetespodriadeureaquel’esforçd’observaciódurantlestemporades2015isobretot2016,vaestarcentratsobretotenaigüesmésprofundesdels200 metres, ja que moltes de les sortides realitzades perseguien arribar a la zona dels canonssubmarinsdeltalúscontinentalambl’objectiud’obtenirmésinformaciósobreelsgrupsdecapd’ollagris.


20

Considerantelconjuntdelesdadesdelesquatretemporades, lesdiferènciesentrelesespèciesenreferènciaalaprofunditatesfamésevident.Enaquestsentitlesdadessuggereixenquelesquatreespèciesespodriensepararentresgrups(Figura11).Elprimer,ambunadistribuciómésallunyadadela costa i lligada al talús continental, inclouria el dofí llistat i el cap d’olla gris. El segon, amb unadistribuciómésproperaalacostai lligadaaaigüesdelaplataformacontinental,estariaformatpeldofímular.Eltercer,ocupariaaigüestantdelaplataformacontinentalcomdeltalúsiestriaformatpelrorqualcomú.

Acontinuaciópassemacomentarambmésdetenimentcadaunadelesespèciesobservades,tenintencomptetantlesdadesobtingudesdurantelsanys2015i2016comtotalainformaciórecollidadesdel’inicidel’estudi:

Capd’ollagris(Grampusgriseus):

Es tracta segurament de l’espècie amb un caràcter pelàgicmésmarcat, ja que es sol observar enregionsrelacionadesambeltalúscontinental,especialmentaquelleslligadesacanonssubmarins[14,17]. Els albiraments enregistrats en els anys 2015 i 2016 per als que es van prendre dades deprofunditat, semblen confirmar aquest patró, ja que totsells es vaproduir entre els 614 i els 824metresdeprofunditatenàreesproperesalscanonssubmarinssituatsdavantdelescostesdelGarraf,imaienaigüesmenysprofundes.Amésamés,lesdadesdelsanys2013i2014reforcenelcaràcterpelàgicdel’espècie,fetqueconfirmaque,talicompassaenaltresregionsdelMediterrani[14,17],elcapd’ollagrisés l’espècieambunadistribuciómésallunyadadelacostadelesques’hanobservatduranteltranscursdel’estudi.

Elnombred’individuspergrupobservatenelsalbiramentsdel’any2015éssemblantalobservatentemporadesanteriorsisemblantalques’haobservatenaltresàreesdelMediterrani[14].L’albiramentenregistratel2016semblanocoincidiramblesdadesd’anysanteriorsoaltreszonesgeogràfiquespelquefaalnombred’individus,peròaquestfetesdeuseguramentalacurtaduradadel’albirament,elqual va ser interromput per la presència d’una embarcació de transport de passatgers de gransdimensions.

Dofíllistat(Stenellacoeruleoalba):

Comenelcasanterior,eldofíllistattambéésunaespècieambunadistribuciómésaviatallunyadadelacostaisesoltrobarenaigüesdemésde800metresdeprofunditat[16].Elsalbiramentsenregistratsdurantlestemporades2015i2016semblenconfirmaraquestextrem,jaquemésdelameitatesvanproduirenaigüesmésprofundesde400metres,talicompassaenaltreszonesdelMediterrani[16,18,19,20].Totiaixò,elfetdequealgunsalbiramentss’hanproduïtenaigüesmenysprofundespodriasignificarqueladistribuciódel’espècieenl’àread’estudinoestarianomésrestringidaenaigüesdeltalúscontinentalimésenllà.Defet,elconjuntdedadesdelesquatretemporadessemblenconfirmaraquestextrem.Sibééscertquelaprofunditatmitjaéslleugeramentsuperiorals500metres,tambéhi ha albiramentsque s’hanproduït enaigües ambunaprofunditat inferior a250metres, fetquedenota lapolivalènciade l’espècie, tal icoms’haobservatenaltresàreesdelMediterrani [16].Caltenirencomptetambéqueperraonslogístiqueslessortidesd’albiramentnoméss’endinsenfinsa15


21

millesnàutiquesdelacosta,fetquepodriadeterminardeformasignificativalamitjadeprofunditatdelsalbiramentsdel’espècie.

Lamidadelsgrupsobservatsdurant les temporades2015 i2016nodifereixsubstancialmentde lamidaobservadaentemporadesanteriors,peròsiqueéslleugeramentinferioralamidaenregistradaenestudisanteriors[10].Aquestesdiferènciesambestudisanteriorspodenserdegudessobretotaladistribuciódiferencialdelsalbiraments,elsdelpresentestudi situatsgeneralmentsobreaigüesdeltalúscontinentalielsdelsestudisanteriorsenaigüesmésallunyadesdelacosta,fetquepodriaalterarlacomposiciódelsgrups.

Rorqualcomú(Balaenopteraphysalus):

Delesquatreespèciesvistesal’àread’estudi,elrorqualcomúésl’únicmisticetqueespotobservarambcertafreqüència.Totselsalbiramentss’hanenregistratexclusivamententreelsmesosdemarçijuny,fetquesuggereixunapresènciaestacionaldel’espècie.Aquestfethaestatsuggeritperdiferentsautors[2,4,9]ielsnostresresultatssemblenconfirmar-ho.

Durant les temporades 2015 i 2016, la majoria d’albiraments de rorqual comú es van produiralbiramentsenaigüesmenysprofundesde200metres,mentrequeentemporadesanteriors,se’nvanenregistraralgunenaigüesdefinsapocmésde1.000metresdeprofunditat.Lapresènciadelrorqualcomúenaigüespocprofundescontrastaambelques’haobservatenaltresàreesdelMediterranionlaprofunditatmitjadelsalbiramentsestàsituadamésenllàdels1.500metresdeprofunditat[1,21].L’alimentaciópodriaserunapossibleexplicacióperalapresènciad’aquestaespècieenprofunditatspoc habituals. Tot i que nosaltres no hem enregistrat cap episodi d’alimentació en directa, elcomportamentd’algundelsanimals,movent-seencerclesenllocdemostrarunamovimentdireccional[22],fapensarquel’espècieespodriaalimentarenaigüesdeldavantdelacostadelGarraf.Amésamés,algunsestudismostrenelMarBalearcomunazonad’alimentaciópotencialperal’espècie,enespecialdurantelsmesosdeprimavera,estiuitardor[2].Amésderealitzarfotografiesdelsindividusperaestudisdefoto-identificació,elsesforçosenproperescampanyess’haurandedestinartambéaintentarconfirmarelcomportamentd’alimentacióalazona.

Lamidadelgrupobservadaenlestemporades2015i2016ésmoltsemblantalaquejas’haviaobservatambanterioritaticoincideixambelques’havistenaltresàreesdelMediterrani[1].

Dofímular(Tursiopstruncatus):

Delesquatreespèciesobservades,eldofímularéslaqueesdistribueixenaigüesmenysprofundes.Laprofunditatmitjanadelsalbiramentsenregistratsdurant les temporades2105 i2016se situaalvoltantdels300metres,essentclaramentsuperioralaobservadadurantlestemporadesanteriors(63metres). Aquestes diferències poden estar provocades per lamanca de dades de profunditat delsalbiramentsenregistratsdurantel2015ie2016opelfetquel’esforçd’observacióenmoltessortidesvaestarcentratenelscanyonssubmarinsdeltalúscontinental.Detotesformes,coincideixenambelques’haobservatenaltresàreesdelMediterrani[16,23],onl’espècieessoldistribuirenaigüespocprofundes.


22

Lamidadelsgrupsobservatsenelsanys2015i2016difereixlleugeramentdelaobservadaenanysanteriorsperòaquestfetesdeuenprimerllocal’albiramentd’ungrupformatperuns14individusal’any2015ialamancadedades,sobretotdurantlessortidesdel’any2015.Detotesformes,lamidadelsgrupsobservadaenelglobaldelestemporades,nodifereixgairedelques’haobservatenaltresàreesdelMediterrani[7,8].

Valoraciódefotografiesicreaciódecatàlegsdefoto-identificació:

Durantlestemporades2015i2016esvanduratermelavaloraciódelesfotografiesdedofímularicapd’ollagrispresesdurantelsanys2013i2014.Elscriterisdesenvolupatsperavalorarlaqualitatdefotografieshandemostratserefectius,rebaixantsignificativamentelnombredefotografiesinclosesenelsrespectiuscatàlegsrespectealesqueesvanprendredurantlessortides,totassegurantunaqualitatòptimaperalafoto-identificaciódetotesaquellesfotosseleccionades.Amésamés,latascadels voluntaris en la seva valoració, no només ha esdevingut fonamental per a poder acabar deconfeccionarelscatàlegs,sinóqueel fetdequecadafotografiahaestatvaloradaperdosd’ellshaaugmentatlaprecisióihadisminuïtlasubjectivitatdelprocés.Comquemoltsdelscriterisdequalitattenienunfortcomponentapreciatiu,mésquenopasquantitatiu,latascadecadaundelsvoluntaris,sobretotperalesprimeresvaloracionshaestatseguida,comentadaicorregidaenaquellscasosenqueeranecessariperunmembredel’equipderecerca.Aquestfethapermèslaunificaciódecriterisiaugmentarlaprecisiódelesvaloracions.

Gràciesalesfotografiesrealitzadesdurantelsdosalbiramentsdecapd’ollagrisdel’any2014vàrempoder constatar que fins a 6 individus havien estat albirats en totes dues ocasions. Tot i que capexemplardedofímularvaseralbiratenmésd’unaocasiódurantlestemporades2013i2014,durantlestemporades2015i2016siquehemfotografiatfinsa6individusquejahavienestatalbiratsenanysanteriors.Aquest fet suggereixque tant lescomunitatsdecapd’ollacom lesdedofímularqueespoden veureenaigüesde les costesdelGarraf, hi vindriende forma recurrent i fins i tot podrienpresentarcertgrauderesidència.Detotesmaneres,perpoderconfirmaraquestsdosúltimsaspectesesfamoltnecessaricontinuarprenentfotografiesdequalitatdelsindividusd’ambduesespèciesenelfutur.Amésamés,elscatàlegss’hanmostratútilsenelreconeixementd’individusaparegutsavaratsalacosta,comelcasd’Akasha,queapareguéavaratal’estiudel2016.Conseqüentment,creiemqueaquesteseinesderecercapodenresultarmoltútilsperaentendrel’evoluciódelacomposiciódelesdiferentscomunitatsdecetacisquehabitenellitoralcatalàcentral.

Enaquestsentit,caldestacarqueelstranssectesutilitzatsdurantelsanys2013i2014ensvanservirperaconèixerladistribuciódelesespèciesal’àread’estudi.Tanmateix,valorempositivamentelcanvien lesrutesdenavegacióadoptatapartirde l’any2015, jaqueenspermetcentrarelsesforçosenl’obtenciódelesdadesnecessàriesperaestudiarlesdiferentsespèciesdecetacis.

Elfetqueunindividudedofímulardelnostrecatàleghaguésestatvistanteriormentenzonesproperesal’estretdeGibraltarsuggereixlapossibilitatquel’àreadedistribuciódel’espècieincloguialmenystotellitoralmediterranidelapenínsulaIbèrica.Totiaixò,ésnecessariseguirrealitzantlacomparaciódefotografiesentreelsdiferentscatàlegsperveuresiestractad’uncasaïllatosiefectivamentelsindividusquefreqüentenlescostesdelGarrafpodentambéfreqüentaràreestantallunyadescomlesesmentadesanteriorment.


23

UNAMIRADAALFUTUR:

ElprojecteFoto-Identificació:Balenesidofinsallitoralcatalàhaestatsemprevistcomunestudiallargtermini per a conèixermillor les comunitats de cetacis que freqüenten el litoral català central. Enaquestsentit,elspresentsresultatsserveixenperadonarconèixerlafeinarealitzadafinsara,peròtambéperamostrarquinssónelsaspectesquecalpotenciardecaraalfutur.

Consideremquelesduesúltimestemporadeshanservitperadesenvoluparunametodologiaieinesdetreballques’adeqüenaltipusd’estudiqueestemrealitzant.Aquestesenspermetran,nonomésanarobtenintunmillorconeixementsobreladistribuciódelesdiferentsespèciesdecetacisenl’àread’estudi,sinóquetambé,mitjançanteldesenvolupamentdelscatàlegsdefoto-identificació,podremmillorarelconeixementquetenimsobreelseugrauderesidènciaenaquestazona.Amésamés,talicomdemostrenelscasosdel’individudedofímularDofina(TT0023)idelcapd’ollaAkasha(GG0006),lacol·laboracióentreentitatsoentreentitatsiinstitucions,potsermoltútilperaferunseguimentmésexhaustiudelescomunitatsdecetacisdelesnostrescostes.

De cara a la temporada 2017, ens plantegem continuar realitzant sortides de foto-identificació decetacisambl’objectiud’obtenirmésfotografiesiinformaciódelesespèciesquevisitenl’àread’estudi.Amésamés,tambécomençaremadesenvoluparuncatàlegdefoto-identificacióamblesfotografiesde rorqual comúquehemanatobtenintenanysanteriors i amb lesqueesperemrealitzardurantaquestatemporada.Totitractar-sed’unaespèciequeapareixnomésdeformaocasionalalesnostrescostesdurantlasevamigraciócapidesdelessevesàreesd’alimentacióenelMediterrani,consideremquerealitzar-neuncatàlegdefoto-identificaciópotpermetre,perunabandamillorarelconeixementsobreelsindividusalbiratsalazona.Peraltrecostat,potaportarinformaciósobrepatronsmigratorisdel’espèciesiescomparenlesfotografiesobtingudesambaltresfotografiesrealitzadesenaltresàrees.

REFERÈNCIES

1. NotarbartoloDiSciara,G.,Zanardelli,M.,JahodaM.,Panigada,S.,Airoldi,S.2003.ThefinwhaleBalaenopteraphysalus(L.1758)intheMediterraneanSea.MammalReview.33(2),105-150.

2. Druon,J-N.,Panigada,S.,Léa,D.,Gannier,A.,Mayol,P.,Arcangeli,A.,Cañadas,A.,Laran,S.,DiMéglio,N.,Gauffier,P.2012PotentialfeedinghabitatoffinwhalesinthewesternMediterraneanSea:anenvironmentalnichemodel.MarineEcologyProgressSeries.464,289-306

3. Cotté,C.,Guinet,C.,Taupier-Letage,I.,Mate,B.,Petiau,E.2009.Scale-dependenthabitatusebyalarge-rangingpredator,theMediterraneanfinwhale.Deep-SeaResearchI.56,801-811.

4. Bentaleb,I.,Martin,C.,Vrac,M.,Mate,B.,Mayzaud,P.,Siret,D.,DeStephanis,R.,Guinet,C.2011.ForagingecologyofMediterraneanfinwhalesinachangingenvironmentelucidatedbysatellitetrackingandbaleenplatestableisotopes.MarineEcologyProgressSeries.438,285-302.

5. Cominelli,S.,Moulins,A.,Rosso,M.,Tepsich,P.2016.FinWhaleSeasonalTrendsinthePelagosSanctuary,MediterraneanSea.TheJournalofWildlifeManagement.80(3),490-499.


24

6. NotarbartolodiSciara,G.2002.CetaceanspeciesoccurringintheMediterraneanandBlackSeas.In: Notarbartolo di Sciara, G. (Ed.), Cetaceans of theMediterranean and Black Seas: state of

knowledge and conservation strategies. A report to the ACCOBAMS Secretariat, Monaco,February2002.Section3,17p.

7. Reeves,R.R.,NotarbartoloDiSciara,G.2006.ThestatusanddistributionofcetaceansintheBlackSeaandMediterraneanSea.IUCNCentreforMediterraneanCooperation,Malaga,Spain.64pp.

8. IUCN 2012.Marine Mammals and Sea Turtles of the Mediterranean and Black Seas. Gland,SwitzerlandandMalaga,Spain:IUCN.32pages.

9. Notarbartolodi Sciara,G. 2016.MarineMammals in theMediterranean Sea:AnOverview. InNotarbartolodiSciara,G.Podestà,M.,Curry,B.E.(Eds)Mediterraneanmarinemammalecologyandconservation.AdvancesinMarineBiology.75,1-36

10. Forcada, J., Hammond, P. 1998. Geographical variation in abundance of striped and commondolphinsofthewesternMediterranean.JournalofSeaResearch.39,313-325.

11. Grau,E.,Aguilar,A.,Filella,S.1980.Cetaceansstranded,capturedorsightedintheSpanishcoastduring1976-1979.ButlletídelaInstitucióCatalanad’HistòriaNatural.45(SecciódeZoologia,3),167-179.

12. Borrell,A.,Aguilar,A.,Forcada, J.,Fernández,M.,Aznar,F. J.,Raga, J.A.2000.VaramientodeCetáceosenlascostasespañolasduranteelperíodo1989-1992.MisceŀlàniaBiològica.23(1),53-69.

13. GozalbesAparicio,P.,Agusti,P.,Raga,J.A.2012.ProgressReportontheMediterraneanDatabase

ofCetaceanStrandings2011.UniversityofValencia,Spain.pp47.

14. Bearzi,G.,Reeves,R.R.,Romnato,E.,Pierantonio,N.,Airoldi.,S.2011.Risso’sDolphinGrampus

griseusintheMediterraneanSea.MammalianBiology.76(4),385-400.

15. Giralt,O.,Valls,M.,Miller,V.,Roldan,B.,Valiente,O.,Ramallo,C.,Fernández,M.,Ruiz,B.,2016.“Cetaceans off the Catalan Coast. Amatter of depth.” Presentation held in the 2016 AnnualChapter Meeting of the UK & Ireland Regional Student Chapter of the Society for MarineMammalogy,SaintAndrews,Scotland.

16. Cañadas,A.,Sagarminaga,R.,García-Tiscar,S.2002.CetaceandistributionrelatedwithdepthandslopeintheMediterraneanwatersofsouthernSpain.DeepSeaResearch.49,2053-2073.

17. Azzellino,A.,Airoldi,S.Gaspari,S.,Lanfredi,C.,Moulins,A.,Podestà,M.,Rosso,M.,Tepsich,P.2016.Risso’sDolphin,Grampusgriseus, intheWesternLigurianSea:Trends inPopulationSizeandHabitatUse.InNotarbartolodiSciara,G.Podestà,M.,Curry,B.E.(Eds)Mediterraneanmarinemammalecologyandconservation.AdvancesinMarineBiology.75,208-234.

18. Gannier,A.2005.SummerdistributionandrelativeabundanceofdelphinidsintheMediterraneanSea.Revued’Écologie:LaTerreetlaVie.60.223-238.

19. Gordon,J.C.D.,Matthews,J.N.,Panigada,S.,Gannier,A.,Borsani,J.F.,NotarbartolodiSciara,G.2000.Distributionandrelativeabundanceofstripeddolphins,anddistributionofspermwhales


25

in the LigurianSea cetacean sanctuary: results froma collaborationusingacousticmonitoringtechniques.JournalofCetaceansResearchandManagement.2(1),27-36.

20. Azzellino,A.,Gaspari,S.,Airoldi,S.,Nani,B.2008.HabitatuseandpreferencesofcetaceansalongthecontinentalslopeandadjacentpelagicwatersinthewesternLigurianSea.Deep-SeaResearchI.55,296-323.

21. Forcada,J.,Aguilar,A.,Hammond,P.,Pastor,A.,Aguilar,R.1996.Distributionandabundanceoffinwhales(Balaenopteraphysalus)inthewesternMediterraneanseaduringsummer.JournalofZoologyLondon.238,23-34

22. Mussi, B., Miragliuolo, A., Monzini, E., Díaz López, B., & Battaglia, M. (1999). Fin whale(Balaenopteraphysalus)feedinggroundinthecoastalwatersofIschia(ArchipelagoCampano).EuropeanResearchonCetaceans,13,330-335.

23. Blasi,M.F.,Boitani,L.2012.Modellingfine-scaledistributionofthebottlenosedolphinTursiopstruncatususing physiographic features on Filicudi (southern Tyrrenian Sea, Italy). EndangeredSpeciesResearch.17,269-288

24. http://darwin.eckerd.edu/?

25. Archer,F.I.,Perrin,W.F.1999.Stenellacoeruleoalba.AmericanSocietyofMammalogists.603,1-9.

26. Forcada,J.,Aguilar,A.,Hammond,P.S.,Pastor,X.,Aguilar,R.1994.Distributionandnumbersofstripeddolphins in thewesternMediterraneanSeaafter the1990epizooticoutbreak.Marine

MammalScience.10(2),137-150.

27. Calambokidis,J.,Steiger,G.H.,Straley,J.M.,QuinnII,T.J.,Herman,L.M.,Cerchio,S.,Salden,D.R.,Yamaguchi,M.,Sato,F.,Urbán,J.R.,Jacobsen,J.,vonZiegesar,O.,Balcomb,K.C.,Gabriele,C.M.,Dahlheim,M.E., Higashi,M., Uchida, S., Ford, J.K.B.,Miyamura, Y., Ladrón de Guevara P., P.,Mizroch, S.A., Schlender L., Rasmussen, K. 1997. Abundance and population structure ofhumpback whales in the North Pacific Basin. Report to Southwest Fisheries Science Center,NationalMarineFisheriesService,LaJolla,California.71pp

28. Parsons,K.M.2005.ProceduralGuidelineNo.4-5Usingphotographicalidentificationtechniquesfor assessing bottlenose dolphin (Tursiops truncatus) abundance and behaviour. In MarineMonitoringHandbook.Ed.JonDavies2001.JointNatureConservationCommittee.

29. Hammond,P.S.1986.Estimatingthesizeofnaturallymarkedwhalepopulationsusingcapture-recapturetechniques.ReportoftheInternationalWhalingCommission.SpecialIssue8,253-282

30. Würsig,B.,Jefferson,T.1990.Methodsofphoto-identificationforsmallcetaceans.ReportoftheInternationalWhalingComission.SpecialIssue12,43-52


26

ANNEX1:ALBIRAMENTSPERANYSIPERESPÈCIES

FiguraA

1:Albira

men

tsdelesdiferentsespè

ciesde

cetacisob

servad

esenlesdiferenttem

porade

s.No

tiselb

aixno

mbred’albiramen

tsdela

tempo

rada

201

5,produ

ïtpe

rladism

inucióenelnom

brede

sortides.


27

FiguraA2:M

ostraelsalbiramen

tsobservatsduran

telProjectefoto-id

entifica

ciósep

aratspe

respèciesia

nys.No

tisla

distrib

uciódife

renciald

els

albiramen

tsdecada

una

delese

spècieso

bservade

s.

projecte foto-id - informe tècnic 2015-2016 · sobretot el dofí llistat, el dofí mular i en...

Documents