2

CONTINGUTS

AL DIA5 Canvis al transport públic

EN PORTADA6 Smartphones: una eina de treball a

classe

L’ENTREVISTA8 Pol Hortal: “Simplicitat, comunica-

ció i testing per una bona app“

OPINIÓ11 El neofeixisme europeu

12 La cultura lliure

13 Sobre la LOMQE

ELS DELEGATS RESPONEN14 Nou consell de delegats

RECOMANACIONS15 Lectures d’actualitat

PASSI-HO BÉ!

POEMA

L’Elionor

L’Elionor teniacatorze anys i tres hores

quan va posar-se a treballar.Aquestes coses queden enregistrades a la

sang per sempre.Duia trenes encara

i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”.La gent se l’estimava,l’Elionor, tan tendra,i ella cantava mentre

feia córrer l’escombra.Els anys, però, a dins la fàbrica

es dilueixen en l’opacagrisor de les finestres,

i al cap de poc l’Elionor no hauriapas sabut dir d’on li venien

les ganes de plorarni aquella irreprimible

sensació de solitud.Les dones deien que el que li passavaera que es feia gran i que aquells malses curaven casant-se i tenint criatures.L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia

predicció de les dones,va créixer, es va casar i va tenir fills.

El gran, que era una noia,feia tot just tres hores

que havia complert els catorze anysquan va posar-se a treballar.

Encara duia trenesi deia: “sí, senyor”, i “bones tardes”.

Miquel Martí i Pol

“La pitjor lluita és la que no es fa”

- Karl Marx

3

EDITORIAL

COL·LABORADORS

Andreu AusàsOriol EscolanoXavier GraellsPol Mesalles

Anna MundetMartí Pedemonte

Dani Pulido

SEMÀFORS

TWEETS DEL MES

Burocracia es una cosa que sólo existe en los países socialistas. La Administración española la confor-man charcuteros y campesinos.

-En #España te piden 7 años de cárcel por moles-tar a la vecina con el piano y 9 por un tartazo a Barcina y.. -VETE A CUBA! -Pero... -A CUBA!

PALESTINA IDEPENDENT, FREE TIBET, SÁHARA LIBRE... CATALUNYA FEDERAL. #ICVFACTS

«Tengo dos carreras y un máster y ni siquiera tengo trabajo. Pero NO me quejo. Soy el príncipe Feli-pe.» ¡Manda güevos! ow.ly/ppwXh

Erich Honecker @HoneckerRDA

La Tuerka @la_tuerka

Mas EnfurecidEZ @Mas_Enfurecido

El Jueves @eljueves

Hem començat un nou curs ple de notícies interessants i no volíem perdre l’opor-tunitat d’explicar-vos-les de la millor manera possible. Relats profunds i realistes per entendre la situació en què vivim. Un món globalitzat on les guerres preventi-ves contra el fantasma del terrorisme ocupen milers de portades de diaris mentre la gent del tercer i del quart món s’està morint de gana per culpa d’uns pocs o les me-sures d’ajustament que s’han de fer en països desenvolupats perquè no s’enfonsin. Això és mentida; un país avança si s’aposta per l’educació i la sanitat pública, per una gran inversió en la recerca científica, per un accés universal a la cultura i per una democràcia directa en la qual el poble escull totes les polítiques que l’afecten, perquè sinó passa el que passa: l’exemple més recent el trobem a Grècia, on les po-lítiques europees de millora de l’economia han enfonsat el país en la misèria i han fet créixer el feixisme. Per això, tornem a ser-hi perquè informar de les coses que passen és ajudar el món a desenvolupar-se com a persones que som i ensenyar uns valors morals i ètics imprescindibles per a sobreviure.En aquest número també hem volgut mirar cap al futur analitzant el progrés; no té cap sentit plantejar-nos les noves tecnologies com un objectiu. Tampoc té sentit dir que no són importants, però s’han d’utilitzar com una eina més, no pot ser que parlem tot el dia d’incorporar-les a les aules si no sabem com, si no canviem la metodologia, si no anem més enllà. Qui ho diu que és millor una educació sense llibres ni escriptura a mà? Nosaltres pensem que els mòbils poden ser una peça clau en l’educació, molt més que els obsolets netbooks, ja que ens obren moltes portes, sent un dispositiu de mides molt reduïdes, però el més important, com sempre, és el com.

Alberto Fabra

Alberto Fabra ha demostrat què és capaç de fer el PP contra la llengua valenciana. A les dificul-tats per estudiar en català, se li afegeix el tancament de la ràdio i televisió públiques i en valencià, mentre el País Valencià de l’espe-culació i la corrupció va caient de mica en mica. Els valencians ara han de demostrar que són més que tot això!

David Fernández

David Fernández ens aporta una vegada més intervencions que passaran a la posteritat. El seu estil directe, sense embuts i, so-bretot, clar li fan valdre la posició “de cavall de Troia al Parlament”, portant les protestes de l’esquerra independentista més lluny que mai.

4

AL DIA

Jornades de lluita contra la LOMQE

El 23 d’octubre es convocà una jornada de lluita a l’IE Costa i Llobera per a començar amb força el curs i la vaga del 24-O. Aquella tarda el nucli del SEPC de l’institut organitzà una xerrada sobre els efectes de la LOMQE i la LEC, on va participar una sindicalista de l’USTEC i els participants habituals de l’Assemblea d’Estudiants del Costa i Llobera. També vam fer un taller de pancartes per a preparar-les per al dia següent i vam posposar el documental de l’Educación Prohibida per més endavant. Des del SEPC es creu que és una necessitat organitzar a tot l’alumnat i que prengui consciència que el futur de l’educació i de la societat està en les seves mans i els estu-diants del Costa i Llobera hi estem completament d’acord. És per això que cal formar-nos per a poder combatre millor allò que ens oprimeix.

La matinada del 24 es van fer accions a diverses facultats i des de l’institut vam assistir a les convocatòries de Grà-cia i Sant Gervasi. La columna que baixava de la Plaça molina pel carrer Balmes estava formada per un centenar llarg d’estudiants de molts centres públics i concertats, que van voler reivindicar que l’educació ha de ser pública, en català, de qualitat, antipatriarcal, popular i laica.Ja als Jardinets de Gràcia s’hi van sumar més instituts i la columna hortenca va arribar a l’alçada del carrer Valèn-cia, on ja érem uns 300. A Plaça Universitat hi havia moltíssima gent, de tots els barris de Barcelona, l’àrea me-tropolitana, el Baix Llobregat i el Maresme. La manifestació va ser multitudinària perquè va reunir unes 80.000 persones que omplien la Via Laietana de gom a gom i va ser també combativa perquè es van fer diferents accions contra les sucursals bancàries i institucions de l’estat espanyol. La jornada va ser un èxit tot i no ser convocada des de les assemblees de base, la qual cosa va aportar una certa crítica des d’alguns col·lectius.

per Andreu Ausàs i Oriol Escolano

AGENDA

15nov

16nov

21nov

22:11 | Dover a la Sala Razzmatazz

20:00 | Arctic Monkeys al Pavelló Olímpic de Badalona22:30 | The Rollovers i Skabòries a Fontana

18:00 | Rachel Sermanni i Ramon Mirabet al BCN Music Hall

21:00 | Mishima a l’Apolo20nov

17nov

21:30 | Passenger a la Sala Razzmatazz

22nov

24nov

20:30 | The Courteeners a la Sala Music Hall

19:00 | Talco a El Moscou de Torelló

26nov

28nov

21:30 | Randy Greer i Ignasi Terraza a la Sala Luz de Gas

20:00 | Jamie Cullum al BARTS

5

AL DIA

La Barcelona quadriculada, hipodàmica (d’Hipòdam de Milet, el pare de l’urba-nisme), d’Ildefons Cerdà, és la que es vol tenir de referent per tal de millorar una xarxa d’autobusos antiga, hereva de la ja inexistent xarxa de tramvies. Amb l’objectiu d’augmentar la rapidesa dels trajectes i de fer més clara i lògica la xar-xa, aquesta s’està transformant.

Els responsables defensen que d’aquesta manera un 95% dels usuaris arribaran al seu destí amb un sol transbordament i a qualsevol punt de la ciutat amb 40 minuts màxims. D’altra banda, és cert que les parades es distanciaran i en molts casos s’haurà de caminar més per anar a buscar el bus i que els desplaça-ments sense fer cap transbordament es reduiran molt.

L’Ajuntament de Barcelona està posant en marxa la nova xarxa en diferents fa-

ses, la primera de les quals s’estrenà el passat 1 d’octubre de 2012, amb les lí-nies D20 (Ernest Lluch-Pg.Marítim), H6 (Zona Universitària-Fabra i Puig), H12 (Gornal-Besòs/Verneda), V7 (Pl.Espanya-Sarrià) i V21 (Montbau-Pg.Marítim). El dia 18 de novembre s’es-trena la segona fase i es posaran en mar-xa 5 línies més de les 28 previstes: l’H8 (Camp Nou-La Maquinista), que subs-titueix el 15; l’H10 (Badal-Olímpic de Badalona), que substitueix el 43 i el 44; l’H16 (Paral·lel-Fòrum), que comporta canvis al 14, al 36 i al 41; el V3 (Zona Franca-Can Caralleu), que fa variar part del recorregut del 16, del 34 i del 66 i eliminar el 72; i el V17 (Port Vell-Car-mel), que suposa l’eliminació del 28 i la reestructuració del 19 i del 40. La manera de desplaçar-se dins de Bar-celona canviarà per a molts, però és clar que per arribar al Costa i Llobera en bus serà molt diferent (els Ferrocarrils no experimenten cap canvi).

El V3 serà probablement el transport més utilitzat per accedir a l’escola, en-llaçarà la Zona Franca, Sants i les Corts amb Pedralbes i Sarrià per acabar a l’ac-tual parada del 66, a Can Caralleu, fent un recorregut molt semblant a l’antiga ruta 5 de l’AMPA. En realitat, agafarà des de Maria Cristina el trajecte actual del 34, amb el qual compartirà quatre parades, i pujarà per la Gran Via Car-les III, Manuel Girona, Benet i Mateu i Santa Amèlia. A partir d’aquí, el 34 baixarà per Eduardo Conde i finalit-zarà el recorregut on ara ho fa el 16, a Eduardo Conde amb Manuel Girona, i el V3 pujarà per Avinguda Foix fins la Ronda i seguirà pel carrer dels Esports (darrere del Tàber i la residència d’estu-diants) fins on acaba el 66 i el 130.

L’arribada d’aquest nou bus comportarà que el 34 deixi d’arribar a la rotonda de Can Caralleu (Avinguda Foix-Ronda de Dalt) i es quedi a Manuel Girona i, per tant, que el 16 no pugui finalitzar allà el recorregut i ho faci al carrer Manila. Per evitar en part la duplicació de part del recorregut, el 34 torna als orígens i deixarà de pujar per Gran Via Carles III i tallarà per Avinguda de Sarrià. El 66 ha d’acabar al carrer Desert de Sarrià, da-vant de l’escola Dolors Monserdà-San-tapau, malgrat que falta la confirmació a la proposta de pares i mares de l’escola per tal que finalitzi a la rotonda de Can Caralleu i sembla que això ja s’hauria aconseguit.

L’afectació en el 130 és mínima, però per a millorar la seguretat i seguint el projecte del Camí Escolar, s’ha traslla-dat la parada que hi havia davant de les escales del cel a la zona de les maniobres dels autocars, al final del passatge de la Blada.

Canvis al transport públicper Andreu Ausàs

Canvis al transport públicR

da d

el M

ig

Pg

Zon

a Fr

anca

Gran Via

Pl de lesGlòries

Pl Lesseps

Rda de Dalt

Trav de Gràcia

Rda Gral. Mitre

Av M. Déu Montserrat

Via Augusta

Sants

Trav de les Corts

Av Diagonal

Av Icària

St. Antoni M. Claret

Av Mer

idiana

Paral·lel

La R

ambl

a

Gra

n d

e G

ràci

a

Rda Litoral

Moll de

Barcelona

Moll de laBarceloneta

Via

Lai

etan

a

Mar

ina

Rda de Dalt

Gran ViaPl Espanya

Pl Pratde la Riba

Via

Aug

usta

Av

J. V

. Foi

x

Av Madrid

Num

ànci

aN

icar

agua

Pau

Cla

ris

Rog

erde

Llú

ria

València

Mallorca

PlPauVila

Pg Marítim

Pg J

oan

de B

orbó

Dr. AiguaderCarmen Amaya Pg Calvell

Pg Taulat

Rb

la P

rim

Rbla Guipúscoa

Lep

ant Indústria

Còrsega

Rosselló

Creu Coberta

Ed

uard

o C

ond

e

Vallc

arca

Av

Rep

.A

rgen

tina

Pg M. Déu del Coll

Rbla

Car

mel

Av

de l’

Esta

tut

Trav de Dalt

Rda

Guinardó

Pad

illa

Pg Fabra

i PuigEscòciaAv

Bor

bó

Garcilaso

Sagre

ra

St. Adrià

Pl IldefonsCerdà

Pl de lesDrassanes

Pl AlfonsoComín

Pg

Pic

asso

Pg Sta. Coloma

Pg Colom

Gran Via

València

Mallorca

Av Diagonal Beren

guer

de P

alou

Ben

et i

Mat

euTa

rrag

ona

Via

Aug

usta

Mar

ina

Lepa

nt

Gra

n Vi

aC

arle

s III

Pg

de

Grà

cia

Santuari

Gran Vista

Pg

St.

J. B

osco

Ciè

ncie

s

Paral·lel

Pl FrancescMacià

Av Diagonal

Rda de Dalt

Av Jose

p Tarradella

s

Com

te d

’Urg

ell

Rda litoral

Rda

Lito

ral

AvMeridiana

Pg Valldaura

Pl Karl Marx

Pl Catalunya

Pg

San

t Jo

an

Pl Borràs

Av d’EspluguesPg R. Elisenda

de Montcada Pg Bonanova

Pere IV

PARC DE LACIUTADELLA PARC

DIAGONAL MAR

FÒRUM

CEMENTIRIDEL SUD-OEST

UPCCAMPUSNORD

UPCCAMPUSSUD

ESTADIF.C. BARCELONA

SAGRADAFAMÍLIA

PARC VALLD’HEBRON

TÚNELDE LA ROVIRA

PARC GÜELL

PALAUSANT JORDI

ESTADI OLÍMPICLLUÍS COMPANYS CEMENTIRI

DE L’EST

HOSPITALDEL MAR

L’AUDITORI

TNC

ARC DETRIOMF

PARC DEJOAN MIRÓ

ESTACIÓDE SANTS

HOSPITALCLÍNIC

HOSPITALDE LA VALLD’HEBRON

PARC DELLABERINT

PALAU DEPEDRALBES

HOSPITALDE

SANT PAU

PARC CREUETADEL COLL

NUS DELA TRINITAT

CASTELL DEMONTJUÏC

MNAC

UNIVERSITAT

DRASSANES

CATEDRAL

ZOO

PARC ESPORTIUCAN DRAGÓ

CEMENTIRID’HORTA

FIRA DEBARCELONA

MAR MEDITERRÀNIA

FUNICULARDEL TIBIDABO

FUNICULARDE VALLVIDRERA

FUNICULARDE MONTJUÏC

ESTACIÓDE FRANÇA

TELEFÈRICDE MONTJUÏC

FIRA 2

ESTACIÓSANT ANDREUCOMTAL

Gornal

Badal

Camp Nou

Ernest Lluch

Zona Universitària

Can Caralleu Sarrià Montbau

Carmel

Pg. Marítim

Pg. Marítim

Port Vell

Pl. Espanya

Zona Franca

Paral·lel

Fòrum

Besòs/Verneda

Olímpic de Badalona

La Maquinista

Fabra i Puig

Plànol nova xarxa de bus

V3 Zona FrancaCan Caralleu

V7 Pl. Espanya / Sarrià

V17 Port Vell / Carmel

V21 Pg. Marítim / Montbau

H6 Z. Universitària / Fabra i Puig

H8 Camp Nou / La Maquinista

H10 BadalOlímpic de Badalona

H12 Gornal / Besòs/Verneda

H16 Paral·lel / Fòrum

D20 Pg. Marítim / Ernest Lluch Gran Via

CATEDRAL

H16

Direcció de la línia

Llocs d’interès

Terminal de línia

Funicular de Montjuïc

FunicularParal·lel

IntercanviadorTelefèric de Montjuïc

Alfons X

H10

V7

H16H16

H12

H8

H6V17

V21V7V3

H6

D20

H8

D20V17V3 V21

H10

H12

Jardinetsde Gràcia

LessepsM. Cristina

Prat dela Riba

Carles IIILes Corts

Estacióde Sants

Pl. IldefonsCerdà

Pl. Espanya

Paral·lel

Correus

Pg. Marítim

Vila Olímpica

Gran ViaPau Claris

Monumental

SagradaFamília

MallorcaPau Claris

JardinsIndústria

Alfons X

© 2

013

Tran

spor

ts d

e B

arce

lona

, S.A

.To

ts e

ls d

rets

rese

rvat

s.

Més informació al web de la nova

xarxa de bus

6

El futur de les societats depèn en gran part de l’educació del país, i és per això que aquest és un tema molt debatut, sovint massa; tothom vol fer canviar l’educació al seu gust, afegint o traient assignatures, canviant el nom del depar-tament d’educació pel d’ensenyament o a l’inrevés, o aprovant noves lleis d’edu-cació amb cada canvi de govern... Més enllà d’aquesta realitat, hem de buscar una educació de qualitat que cedeixi el protagonisme a la comunitat educa-tiva. De fet, el concepte d’educació de qualitat tampoc no és el mateix per a tothom, perquè uns pretenen que l’edu-cació t’eduqui en valors i altres que si-gui un ensenyament professional. Tot és ideològic.

Un dels temes que ha portat més cua aquests darrers anys en educació és el de la incorporació de les noves tecnologies a l’aula com una important eina edu-cativa. Malgrat que pel nostre progres-sisme o conservadorisme podem con-formar-nos unes opinions a favor o en contra d’aquesta incorporació, n’hem d’intentar analitzar objectivament els beneficis i els inconvenients. Si bé hi ha gent que mira amb una certa reticèn-cia l’ús dels ordinadors a l’aula, aquesta oposició és encara més forta si parlem dels mòbils. En aquest article volem reivindicar el gran potencial dels mòbils com a eina educativa.

En primer lloc, cal tenir en compte que els smartphones ja no són una realitat desconeguda ni paral·lela, ara formen part de la vida de la majoria de les per-sones que ens envolten i, veient que no són una moda passatgera, hauríem d’in-

tentar treure’n profit enlloc d’aplicar la fàcil prohibició d’allò que és desconegut (recordem que l’ús dels telèfons mòbils queda prohibit a la majoria d’escoles). Els smartphones, igual que els ordina-dors, ens obren la porta a un món in-finit de coneixement i informació, tant via aplicacions (o “apps”) com via In-ternet. Ara bé, a diferència dels portàti-ls, els mòbils són una eina que podem aprofitar més, sobretot a causa de la seva agilitat intrínseca; són dispositius que portem sempre a sobre, que ocupen poc espai a la taula i que es treuen i es desen ràpidament perquè sempre estan encesos, preparats per ésser consultats. També veurem, a més, que la seva bate-ria ens pot durar tot el dia, eliminant la necessitat d’una infraestructura a classe per als endolls. És, doncs, una bajanada prohibir com-pletament l’ús dels smartphones, ja que hi ha una immensa varietat d’apli-cacions i serveis molt útils per als es-tudiants (més detallats a la pàgina ad-jacent) que ens porten a pensar en els mòbils com una eina més de treball a classe. Per tant, no estem defensant la substitu-ció del llapis i el paper per llibres digi-tals, ordinadors i processadors de textos com havien intentat programes tipus 1x1 de la Generalitat, sinó que conside-rem que els smartphones han de servir de complement als mitjans més clàssics perquè, en el fons, el nostre objectiu últim és aconseguir la millor educació possible per a tothom. Consultar enciclopèdies i diccionaris a classe és el que molts anomenarien “sis-tema ideal”, però avui en dia per a dub-tes ràpids el més pràctic és accedir a In-

ternet o a una app específica. A més, les noves tecnologies ens aporten una visió diferent que, juntament amb el suport físic del paper, formen la “combinació ideal” per entendre qualsevol concep-te. Posem per cas que estem estudiant l’explicació de Faraday i Lenz sobre la inducció electromagnètica: mentre que a la llibreta podem apuntar les defini-cions, fórmules i esquemes estàtics, el mòbil ens ofereix una animació visual. O, si estem estudiant la continuïtat de les funcions trigonomètriques, po-dem veure immediatament la gràfica d’aquestes mitjançant una app gratuïta, mentre que a mà hauríem de realitzar tota una sèrie de càlculs per veure’n la tendència. A més, l’aplicació dels smartphones a l’educació és una gran oportunitat pels professors, les escoles i els professio-nals del sector mòbil, ja que tot aquest col·lectiu tindrà l’oportunitat de col·la-borar per crear apps alternatives ade-quades als estudiants.

Tanmateix, no tot són flors i violes, ja que el mòbil podria suposar una dis-tracció més durant les classes i un nou objecte a controlar per part del profes-sor. El que s’ha de buscar és que l’alum-ne sigui prou madur per saber què pot i què no pot fer, i penalitzar-ne només el mal ús; s’han de poder fer fotos dels enunciats del llibre, de la pissarra o bus-car més informació del que s’està treba-llant a classe sense que el tema esdevin-gui objecte de discussió.

Si la societat va incorporant les noves tecnologies perquè ens resulten pràcti-ques i ens faciliten moltes tasques, no té sentit que a l’escola s’intentin evitar. La incorporació dels mòbils a les au-les també pot evidenciar les aptituds tecnològiques dels alumnes, obrint i fomentant aquest camp com a objecte indispensable del nostre futur.

El mòbil a l’aulaper Pol Mesalles i Andreu Ausàs

EN PORTADA Smartphones: una eina de treball a classe

T’interessa el tema?Participa a l’enquesta!

7

EN PORTADASmartphones: una eina de treball a classe

APPS I SERVEISper a l’educació a l’aula

PER A ORGANITZAR-TE

EvernoteGratuïta | Android i iOS

Evernote, l’aplicació de prendre notes per excel·lència, ofereix totes les fun-cions que mai puguem arribar a necessi-tar: des d’afegir recordatoris fins a cercar dins de post-it escrits a mà, passant per l’organització mitjançant blocs de notes i etiquetes. Sense cap mena de dubte, el gran ventall de funcions, juntament amb l’estabilitat, rapidesa i seguretat del servei, converteixen Evernote en l’apli-cació estrella de qualsevol estudiant.

WunderlistGratuïta | Android i iOS

Va començar com una altra startup tec-nològica, però avui ja aspira a conver-tir-se l’Evernote dels to-do. Wunderlist és una app o servei que et permet orga-nitzar totes les teves tasques en diferents llistes que, a més, pots compartir amb altra gent. És l’app ideal per treballar en projectes col·laboratius.

iStudiez Pro0,89 € | iOS

Aquesta és una de les aplicacions més completes de cara a organitzar-te el dia a dia. Consta de diferents pestanyes: una per veure l’aspecte del dia o de la setmana, una altra per afegir deures i exàmens, i una última per a controlar les assignatures del curs, organitzar ho-raris i calcular notes finals.

Dropbox (i similars)Gratuïta | Android i iOS

En els últims anys, els serveis d’em-magatzematge en cloud han augmentat exponencialment. Des de la revolució iniciada per Dropbox, serveis com Goo-gle Drive, Box o Skydrive s’han unit a la festa. Tots aquests serveis ofereixen simplicitat, diversos GB d’espai dispo-nible i sincronització entre tots els teus dispositius. En el cas de Google Drive, a més, incorpora un complet processador de textos, editor de presentacions i full de càlcul.

Wolfram|Alpha2,69 € | Android i iOS

Nascut com un servei web, Wol-fram|Alpha és un servei de coneixement computacional. Bàsicament, interpreta les teves preguntes i t’ofereix la millor resposta: des del nombre de calories que hi ha en un entrepà fins a l’equació de Schrödinger, passant pel càlcul de qual-sevol derivada, la geografia i la política.

Quick GraphGratuïta | iOS

És f(x) una funció continua en tot el seu domini? Quins són els seus màxims i mínims? En quins punts talla l’eix X? Quick Graph és tota una calculado-ra gràfica capaç de respondre a totes aquestes preguntes i més, tant en el pla com en l’espai, des d’una senzilla inter-face que et permet introduir l’equació d’una funció i veure’n la representació gràfica immediatament.PTE HD

Gratuïta | Android i iOS

Quines són les valències del crom (Cr)? I la temperatura d’ebullició del mercu-ri (Hg)? Si vols trobar de forma ràpida qualsevol informació referent a les pro-pietats d’un element, aquesta taula pe-riòdica mòbil serà l’eina ideal.

Calculator Infinity2,69 € | iOS

En molts casos, les aplicacions calcula-dora preinstal·lades en els smartphones no ofereixen funcions avançades que podem trobar en calculadores científi-ques més “tradicionals”. Aquí entra en joc Calculator Infinity, una completa calculadora que ens permetrà resoldre equacions i sistemes d’equacions, con-vertir unitats, utilitzar constants pre-cises i, sobretot, treballar d’una forma gràfica que ens facilitarà molt la feina.

iTunes U

Gratuïta | iOS

T’imagines com seria escoltar una clas-se de l’MIT? O de Harvard? O, sense anar més lluny, una classe de la UPC? Gràcies a iTunes U, juntament amb la col·laboració de centenars d’universitats d’arreu del món, això ja és possible. Un cop subscrit a qualsevol curs, aquesta app t’avisarà quan es pengin els nous ví-deos de les classes, i et recomanarà tas-ques per seguir el teu autoaprenentatge.

Google TranslateGratuïta | Android i iOS

Conegut per tots, Google Translate és una eina de traducció molt efectiva que, portada a un dispositiu que carregues sempre a sobre, esdevé d’allò més útil. A més, en companyia d’altres dicciona-ris, com el de l’IEC a DIEC 2 o la RAE a Definitio, juntament amb les apps de Dictionary.com i WordReference, tens a mà tot el que necessites.

PER A RESOLDRE DUBTES

PER A APRENDRE’N MÉS

Utilitzes alguna altra app?Comenta-ho al web!

8

En Pol Hortal és el director general de l’empresa DSeed, una agència 100% Social Media, i està involucrat en molts altres projectes d’àmbit sobretot tec-nològic. Ha col·laborat en la creació d’aplicacions i webs, gràcies a la seva formació d’informàtica i a la recerca de bons projectes per a finançar. Ex-pert en start-ups, innovació tecnològica i comunicació digital, ens ha permès conèixer amb més profunditat com són els processos de creació d’aplicacions però també hem reflexionat al voltant de la importància i el paper de les noves tecnologies en el món actual. uWhisp, un dels projectes en el qual participa, va rebre el Premi Mundial de Tecnologia 2012.

En primer lloc, enhorabona pel premi! D’on va sorgir la idea de dissenyar el uWhisp?

La idea va ser una invenció d’un estu-diant de la UPC, el Joan Cases, que hi va involucrar tres companys més i va contactar amb nosaltres a través del coordinador de l’equip d’emprenedors de la UPC per tal de formalitzar la idea; nosaltres som un grup de petits inver-sors, venture capital, i la idea ens va agradar molt, sobretot el fet que la veu guanya la partida al text, també a Inter-net (l’aplicació és com una espècie de Twitter amb missatges de veu). La gran naturalitat i simplicitat de la idea són elements importants que vam trobar-hi i crec que sempre s’han de buscar amb tot el que es fa a la xarxa. La tecnologia ha de fer les coses més senzilles i més eficients. La idea no va ser meva, però sí que nosaltres vam invertir-hi veient que

la idea tenia potencial i havia estat re-butjada per molts altres grups inversors.

I quina acollida ha tingut això?

Ha tingut una acollida prou bona; amb dos mesos vam tenir 15000 usuaris. Una de les millors coses que vam fer va ser l’aplicació internacional des del mi-nut 1 enlloc d’anar arribant a diferents zones mundials per fases. Era divertit veure gent a la Xina passant-se missat-ges en el seu idioma o gent d’aquí com-partint bajanades.

Perquè vosaltres a part d’invertir-hi també hi esteu una mica posats.

Sí, ens hi hem posat, sobretot en la part de la comercialització d’aquesta tec-nologia, que això va arribar a la seva fi quan vam vendre el 51% de les accions de l’empresa a MediaPro.

Què creus que cal per desenvolupar una bona aplicació?

Carai, això és una pregunta molt bona! Jo crec que, i ara et donaré la volta, no ens hem de mirar les aplicacions com a tals, sinó com un sentit global d’expe-riències. Estem envoltats d’ordinadors, pantalles, telèfons... per la qual cosa hem de construir una experiència, en-lloc d’una aplicació, i veure com aquesta es pot adequar. Has de tenir en compte la transcendència més enllà de l’aplica-ció i has de calcular-ho tot, però la base és en la simplicitat, per a reduir costs de desenvolupament i de comunicació. És

millor fer una aplicació més limitada i saber-la comunicar bé que no pas, ho dic per experiència pròpia, fer una apli-cació amb mil i una funcions, que no es podrà comunicar bé. No podem obli-dar que el 80% dels projectes s’encallen en la part tecnològica. Una altra de les coses a tenir en compte és el testing amb els usuaris; has d’anar millorant amb allò que et demanen els usuaris i, finalment, us aconsello no gastar-se gai-res diners per fer aplicacions.

Com va ser el procés de desenvolupa-ment de l’aplicació?

Molt divertit. Normalment són pro-cessos llargs i divertits i a mi m’agraden molt. Deixes de ser una empresa per ser un equip fent coses, on el becari és igual que el director general, el de sistemes igual que el desenvolupador, on tothom s’uneix per una finalitat molt concreta i això és molt maco; és una mica com pa-rir un fill, tot i que no n’he tingut! Amb tot això, aquest entusiasme es va per-dent en tant que el projecte o l’empresa va evolucionant, però tan de bo tots els projectes tinguessin aquest problema perquè això vol dir que funcionaria.

Aquest procés és el mateix per a totes les aplicacions o depèn de cada apli-cació?

A nivell de metodologia crec que tots els projectes han de començar igual, hi ha d’haver una metodologia molt cla-ra i passa per això, per definir molt bé un prototip. D’aquest prototip veure com es comunicarà, veure quina serà la vida en aquesta transmèdia que us deia

“Simplicitat, comunicació i testing per una bona app”per Oriol Escolano, Pol Mesalles i Andreu Ausàs

“La tecnologia ha de fer les coses més senzilles i més eficients”

L’ENTREVISTA amb Pol Hortal

9

L’ENTREVISTAamb Pol Hortal

(és a dir, si fem una aplicació com serà aquesta i com es bolcarà al Facebook, al Google, al no sé què..., si fem una web, tindrà una aplicació, no tindrà cap apli-cació?). Això ho fasejarem en pròximes fases perquè tots els projectes on s’en-callen és en la part tecnològica (80%), perquè o bé la tecnologia es consumeix tots els recursos que tenen, perquè no s’ho han planificat bé, o perquè l’evolu-ció tecnològica fa que els projectes du-rin massa i acabin naixent morts.

I aleshores el dia a dia d’un progra-mador informàtic com és? Una perso-na que està treballant en aquesta apli-cació, arriba a la feina i què fa?

a veure, bàsicament és programar, pro-gramar i programar, però sí que hi ha metodologies que fan que la programa-ció sigui més àgil. Tot i això, el que es fa a nivell metodològic és fer reunions de seguiment i posar microtasques dins d’una planificació global. Bàsicament el que fa un programador és programar, malgrat que s’ha de dedicar a plantejar la base inicial de com es farà aquesta programació i com es plantejarà. En un ambient de programació, es diuen mol-tes burrades i és certa la frase aquella de “estar enchufado”! També és cert que en el cas dels programadors els horaris són poc estables i hi ha gent que prefereix descansar cada tres hores, altres treba-llar de nit, alguns que tarden tres hores en estar on fire, per la qual cosa es treba-lla fent microtasques, amb un ambient de confiança i responsabilitat.

A part de la gent de la UPC, la resta de la gent, per exemple vosaltres, qui-nes tasques hi feu?

nosaltres per exemple li vam canviar el nom (uWhisp= tu xiuxiueges) i vam definir-ne la imatge i el logo. Després vam haver de definir tot el que seria la comunicació i el model de negoci. Clar, fer una aplicació on pots penjar grava-cions de notes de veu és molt interes-sant, però com treus pasta d’aquí? Ara

estan evolucionant molt més la plata-forma i han llençat versió per Android, el que passa és que jo crec que van tard. Com volíem guanyar diners? A través de comptes premium, fent un model freemium que es diu, una part free i si vols més recursos has de pagar. A qui li interessava tenir aquests recursos? So-bretot a les ràdios.

És com el model aquest que han adoptat moltes empreses avui en dia, des de l’Evernote… Això funciona?

No ho sabem. Jo personalment hi con-fio molt poc perquè d’alguna manera estàs limitant l’ús de la plataforma i els que realment hi vulguin participar hau-ran de pagar més. No sé si us sona el HatTrick, un joc online per fer equips de futbol, en el qual molta gent paga-va més per tenir més recursos, però en general aquests models d’empresa no acostumen a sortir bé.

Què han estudiat les persones impli-cades en el projecte?

En aquest projecte, érem 4 informàtics però també hi col·laborava un dissen-yador gràfic especialitzat en interfícies, el Jan, un politòleg soci de DSeed que portava la part de comunicació, l’Alber-to, un periodista (per les relacions pú-bliques directes). Hi havia també una becària de Comunicació audiovisual.

En el teu cas, hem vist que també has

estudiat Humanitats.

Jo vaig començar humanitats, com també informàtica i no n’he acabat cap. Humanitats ho vaig deixar al segon ci-cle, perquè ho feia per la UOC; ho vaig fer més per amor a l’art que per res més i tinc la intenció de recuperar-ho. És com un hobby, no em preocupa aca-bar-ho ara.

Per tant, a Digital Seed hi treballa gent de formacions molt diverses amb un projecte comú.

Sí, aquesta és la gràcia, és maco... segons el projecte els publicistes potser hi te-nen més importància, en altres menys, però sempre busquem els professionals que ens puguin ajudar i, òbviament, els programadors i els enginyers també hi són. La part tècnica suposa el 30-40 % de la nostra empresa, tot i que molts cops és menyspreada i jo crec que és l’error. Com he dit abans la majoria d’start-ups s’encallen en la part tècnica.

Per l’aplicació vau rebre suport pú-blic, alguna subvenció? Sí, vam rebre un crèdit participatiu que dóna l’estat, entre 15 i 55000 euros, que després li has d’anar tornant i si no ho fas, es pot quedar participacions de la teva empresa o pot executar el deute.

Com valores la venda del 51% de les participacions a Mediapro?

10

L’ENTREVISTA amb Pol Hortal

Molt positivament. No va ser una venda, venda del tot, i, a més, era una venda perfecta: ens aliem amb MediaS-ports, nosaltres posem la tecnologia, i ells la campanya de publicitat, perquè són els representants de l’Iniesta, del Guardiola, entre d’altres, i que aquests dies han de començar a mostrar la seva imatge per la campanya publicitària. Sembla mentida, però ara ens hem que-dat encallats amb la part tècnica, amb la tecnologia.

La inversió en tecnologia és una via per sortir de la crisi?

No ho sé, però hem d’aprofitar el talent perquè n’hi ha molt i les ganes! Ens fal-ta orgull, que ens ho creguem i siguem ambiciosos, i també professionalitat; no s’hi val fer les coses a mitges, si ho fem, fem-ho bé! Jo trobo a faltar inversió pública en tecnologia, no ho sé, tants diners que marxen cap als bancs, i no se’n poden enviar més a la tecnologia o a les universitats? A més, és molt difícil en aquest país fer una empresa igual de productiva; que les dels EUA, el Japó o la Índia: el cost d’un treballador aquí és superior, les traves burocràtiques són més importants... això no vol dir que siguem una societat millor ni pitjor però és una realitat aquesta desigualtat a l’hora de competir. Hem de reconver-tir el totxo amb alguna cosa amb més valor afegit.

La independència és una solució?

No en tinc ni idea. El que és un fet equànime és que serem menys i per tant, més fàcils de controlar.

Treballant a escala mundial, afecta la situació política?

Jo crec que no, afecta molt poc. A nivell macro, no és el mateix pagar un 25% d’impostos de societat que pagar-ne un 7%. Em sembla molt bé un model on

es protegeixi el treballador, vas als EUA i s’estan barallant per coses que semblen necessàries per als individus, però a ni-vell de productivitat no hi pots compe-tir.

Què creus que ens aporten les huma-nitats? I la tecnologia?

La tecnologia ens porta els avenços, ens fa avançar i fa canviar les societats, les cultures. És per tant la tecnologia el condicionant principal per a l’evolució de la cultura de l’home. Les humani-tats es dediquen a estudiar la cultural i la tecnologia, els avenços. Una de les característiques de la tecnologia és que avança sense tenir en compte la societat i la societat no reacciona fins que veu que pot aprofitar aquella tecnologia d’una manera pràctica i és útil per a to-thom. Jo penso que les humanitats i les enginyeries o les tecnologies són estudis que van molt i molt lligats.

Què creus que et va mancar en la teva educació?

Uff, aquesta pregunta li hauríeu de fer a la meva mare, però no ho sé... pel que fa a la universitat, hi va faltar lideratge (la idea del professor com a referent). No ho sé, aquí no és com a molts llocs dels EUA on hi ha cercles de persones molt cultes que es relacionen amb els estudiants, comparteixen coneixement, premis Nobel impartint classe... Penso que tenim coneixements molt bons en tecnologia i ciència però ens ho hem de creure i ser professionals, com he dit. D’altra banda, no sóc gaire partidari d’algunes assignatures estil “comptabi-litat”, ja que això s’aprèn durant la vida professional, amb l’experiència, i l’es-cola t’ha de donar uns altres coneixe-ments, a partir dels quals tu sigui capaç de deduir la resta. L’educació en projec-tes també és aplicable; cada vegada hi ha més jocs la finalitat del qual és que el nen aprengui anglès, saltant de nivell, per exemple.

Què en penses de la prohibició de l’ús dels mòbils a les escoles, fins i tot com a eina educativa. Penses que els smar-tphones es podrien convertir en una nova eina pedagògica a l’aula?

També penso que és inevitable la in-troducció de les tecnologies a l’aula, no sé com, però la manera de fer d’una societat ha canviat i s’ha de notar en l’educació. Aquest grau de robotització de les aules pot ser de diferents graus i s’ha de trobar un punt mig: una tauleta pot ser una eina molt útil per mostrar i anar movent algunes representacions de funcions matemàtiques, per exem-ple. Renunciar als llibres tampoc seria positiu, penso.

Quin futur creus que li espera a l’edu-cació? Penses que es tendirà a una substitució dels suports físics pels di-gitals, o bé que els mitjans digitals es-devindran un complement dels físics?

L’ensenyament tendirà a fer-se més tec-nològic. Jo crec que això s’anirà veient amb el pas dels anys analitzant els re-sultats, perquè l’important és tenir una base important de coneixement i haver après a aprendre i agafar els hàbits de treballar; l’estudi t’organitza la ment i t’ajuda a pensar.

En quins altres projectes estàs involu-crat ara mateix?

Ara mateix he col·laborat al Festival Inèdit amb un documental d’un mú-sic de pop valencià que tocava mentre a Catalunya, la Nova Cançó era l’estil dominant. Ensenyem la part d’artista i també la persona. És un projecte petit i engrescador i penso que cada vegada n’hi ha més d’iniciatives com aquestes, barreja de hobby i benefici econòmic. També col·laboro a cooncert.org, un web en el qual el públic pot demanar concerts i aquest cap de setmana, per cert, ja n’hi ha dos de programats.

“Hem d’aprofitar el talent que tenim, perquè n’hi ha molt”

“L’estudi t’organitza la ment i t’ajuda a pensar”

11

OPINIÓEl neofeixisme europeu

No és cap secret que aquesta desgra-ciada crisi que ja fa uns anys que plana sobre tot el món està tenint un munt de conseqüències negatives. Les retalla-des a l’educació i a la sanitat, un per-centatge d’atur a un nivell altíssim, els desnonaments… tampoc és cap secret que els països més afectats són els mal anomenats PIGS (en anglès, porcs). Podem deduir a partir d’aquestes sigles que aquests països són Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya. Aquests països estan immersos en una important inestabi-litat política, cosa que comporta una finestra d’oportunitats per a noves fór-mules polítiques que busquen aconse-guir el suport del ciutadà descontent. Aparentment això no suposa cap incon-venient més enllà de la dispersió de vots que posteriorment provocarà proble-mes per a la formació del govern. En-cara diria més, aparentment aquestes al-ternatives són bones per aconseguir una societat més plural i diversificada. Quin és, doncs, el problema? El problema és que alguns d’aquests nous grups tenen tendències primitives, prehistòriques, contradictòries a una societat que desi-tja evolucionar: tendències d’ultradreta i feixistes.

A més a més, cal tenir en compte la si-tuació actual de Catalunya, amb una històrica majoria de la població cata-lana a favor de la creació d’un nou es-tat. Aquesta nova aspiració ha burxat bastant els sectors més espanyolistes de l’Estat espanyol, cosa que ha significat la ràpida ascensió en popularitat de grups amb les tendències esmentades abans, sobretot formats per joves amb ganes de gresca. Grups espanyolistes i de l’ex-trema dreta. Sense anar més lluny, po-dem recordar la Diada d’aquesta any a Madrid, en què un grup d’activistes de l’extrema dreta van provocar impor-tants aldarulls a la llibreria Blanquerna on s’organitzava un acte de commemo-ració de l’11 de setembre. Exemples clars d’aquests grups són les “Juventu-des Falangistas”, el Casal Tramuntana i, com a partit polític, “Alianza Nacio-nal”; aquests dos últims amb tendències clarament neonazis.

Dia rere dia llegim al diari casos simi-lars a la resta de països que formen els “PIGS”. Hem parlat amb l’exalumne Marcello Longo, que viu a Itàlia, per-què ens informi de primera mà de la situació: “Efectivament, la situació és similar aquí, a Itàlia. Hi ha molta gent jove que es considera feixista. Tot i així, per no sentir-se “discriminats”, no

s’atreveixen a votar a partits obertament neonazis (com, per exemple, “Forza nuova” i “Casapound”) i senzillament voten a partits de dretes, cosa compor-ta que els partits feixistes no obtinguin grans resultats a les eleccions. A més, cal tenir en compte que la situació a Itàlia és diferent a la d’Espanya, el feixisme va força temps que no existeix com a força predominant a Itàlia. En temps de crisi, a la gent el que li importa és viure bé, sense tenir en compte el concepte de moralitat o d’ideals.”

La situació és igual o més preocupant a Grècia. El partit “Χρυσή Αυγή” (Alba Daurada), amb tendències anticomu-nistes, antisemites, euroescèptics, feixis-tes, metaxistes (del dictador feixista grec Ioannis Metaxàs), nazis, xenòfobes i homòfobes, entre d’altres, va entrar al parlament grec el maig de l’any passat, producte de la situació d’incertesa i des-esperació que viu el país i ho ha fet amb tot el soroll que ha pogut. Sense anar més lluny, el 18 de Setembre d’aquest mateix any, el cantant de rap reivindi-catiu Pavlos Fryssas va morir assassinat per un membre d’Alba Daurada, inci-dent que ha provoca la detenció de dife-rents membres del partit, incloent-t’hi el seu líder, Nikolaos Michaloliakos.

És clar que vivim temps complicats, la crisi està afectant profundament la situació econòmica de la població mundial (alguns més que d’altres, com sempre) i també és clar que cal buscar alternatives. Però cal anar amb comp-te en quines alternatives busquem. Cal buscar alternatives amb iniciativa per millorar la situació econòmica i social actual, no per endarrerir-la amb un sis-tema basat en el feixisme com els grups esmentats. Cal implicar-se, cal buscar maneres de canviar les coses cap a un futur no cap a un passat.

Aquesta onada de grups feixistes s’està expandint ràpidament per la resta d’Eu-ropa i cal anar amb molt de compte. No es pot jugar amb aquestes coses.

Ull viu, el feixisme no preescriuper Oriol Escolano

Exemples de p u b l i c i t a t feixista dels Partits “Alba Daurada” a Grècia i “For-za Nuova” a Itàlia.

12

En els temps que corren, la cultura ha arribat a un preu massa elevat i tenir-hi accés cada cop és més difícil. L’última pujada de l’IVA cultural al 21% i la re-tallada de les subvencions, tant al teatre com al cinema, han afectat negativa-ment la qualitat i hi ha hagut compan-yies que s’han vist obligades a tancar per la manca de públic.

La cultura està estretament lligada a la societat i el desenvolupament cultural el determina la maduresa de la societat i n’és, per tant, un reflex. Hem passat de la cultura del teatre i del cinema a la cultura del futbol i els programes “es-combraria”. Podríem culpar-ne la crisi o la ganduleria del nostre país però jo crec que és el canvi de model en la creació de la cultura.

Ara més que mai, els beneficis econò-mics s’interposen a la qualitat o a la cul-tura que t’ensenya alguna cosa perquè per sobreviure has de guanyar diners, i per tant, la mercantilització d’aquesta part de la societat diríem que és inevi-table. Però hi ha gent que discrepa, que creu que hi ha alternatives que són molt necessàries per a fer un canvi de rumb que pot garantir que tothom pugui gau-dir de la cultura impulsant la creativitat i el desenvolupament de noves arts es-cèniques.

El concepte de cultura lliure s’ha estat treballant des de la meitat del segle XX fins l’actualitat, començant pel progra-mari lliure d’Stallman, passant per les cooperatives de llibres a casals i ateneus i també, la difusió gratuïta de música per Internet, el teatre de carrer o el ci-

nema independent, a través dels quals s’ha fet molt bona producció cultural. En l’actualitat, existeixen llicències que priven l’usuari poder fer-ne distribució, modificació o còpia de determinat ma-terial (copyright) i les que permeten fer el que vulguis (copyleft). Entre aquests dos tipus, hi trobaríem la llicència crea-tive commons que permetria unes cer-tes condicions.

Des del meu punt de vista, crec que hauríem de gestar un canvi cap a un model de cultura i coneixement lliu-re on poguéssim compartir les nostres obres i cooperar per fer-ne un coneixe-ment universal a l’abast de tothom i així crear una societat més justa on el benefici sigui el plaer de crear, observar i gaudir de la cultura.

La cultura lliureper Dani Pulido

OPINIÓ La cultura lliure

Les llicències Creative Com-mons

El símbol del “copyleft”

13

OPINIÓSobre la LOMQE

L’ensenyament ha mort. Tal i com va dir el Ministre Wert: “La educación pública ha dejado de contribuir a la sociedad. Hay que centrarse en la ca-lidad.”

7.32 del matí. Ferrocarrils de la Genera-litat de Catalunya. Situem l’escena: dos nois uniformats debatent els seus futurs. Un li diu a l’altre que fugirà ben lluny d’Espanya. Que marxarà “a toda prisa” de la merda que se’ns està menjant. El company, més optimista, contraataca proposant un Erasmus o un màster a l’estranger. Però llavors l’altre assegura que ja no és qüestió que ell foti el camp o no. Amb la mà al cor i el ritme de La Pasionaria de fons aclareix que mi-lions de persones no tenen la sort de po-der emigrar i s’han de conformar amb l’educació que s’ofereix aquí.

I jo em pregunto: on acabarem si se-guim com ara? En quina posició esta-rem d’aquí deu anys dins del panora-ma Europeu? Veig nens que corren i imagino l’educació retrògrada, centra-lista, conservadora, antidemocràtica, mercantilista, excloent, espanyolista, classicista i segregadora que ens espe-ra. Un sistema educatiu construït sobre una llei orgànica feta sense cap mena d’investigació o informe previ, única-ment basada en prejudicis de caràcter ideològic. Això pot ser una “millora de la qualitat d’ensenyament”? Qui té la vergonya de plantejar una contrare-forma educativa que s’ha elaborat sense consultar amb la comunitat educativa? Intento sentir la pressió dels exàmens constants i la falta de motivació que haurem d’experimentar, conscients en

cada moment que en aquelles revàli-des ens ho juguem absolutament tot. Un projecte sense finançament, amb 100.000 docents menys, una retallada addicional del 14,4% que conduirà a una espectacular massificació de les au-les i un empitjorament progressiu de l’ensenyament públic. Evoco classes se-gregades, nens que han de decidir el seu futur amb només tretze anys. No puc parar de pensar que és un atemptat con-tra la igualtat d’oportunitats. Tornem enrere; la universitat és reservada a les classes més afavorides. Obliguen a estu-diar en un únic idioma i així eliminen dos pardals d’un sol tret; el de la inde-pendència i el de la diversitat. Les esco-les es converteixen en petites dictadures i òrgans com el consell escolar passen a ser merament neutrals. El control és to-tal, el temari està establert, els coneixe-ments que aprendrem seran exactament els mateixos a tot arreu. Eliminació ín-tegre de l’espontaneïtat i la creativitat docent. La democràcia ha acabat. Con-vertim l’educació en un negoci, amb agents privats que pretenen augmentar

la competitivitat entre l’alumnat amb el propòsit real que esdevingui plenament rentable. Volen desmantellar la pública sota la disfressa de l’establiment de re-sultats, rànquings, rivalitat i classifica-cions entre centres.

I no puc evitar tenir por. Qui no en tindria? Em repeteixo que l’educació és un dret, no un luxe. Que hem de lluitar per defensar allò que és nostre, que no podem permetre que el Govern Central ens dinamiti. Ja no val l’excusa que a mi no m’afecta o jo no vull posicionar-me. Tinguis l’edat que tinguis, siguis d’on siguis, el futur del teu país, de la teva gent, dels teus fills, està en joc. Ha arri-bat l’hora de sortir al carrer i cridar pel que sentim que és nostre i no ens poden prendre.

“¡No pasarán!”per Anna Mundet

14

El dia 10 d’octubre es van escollir du-rant l’hora de tutoria els delegats de classe, que, a diferència dels cursos an-teriors, no són un subdelegat i un dele-gat, sinó que el càrrec és compartit. La funció d’aquest és fer de represen-tant de la seva classe davant del profes-sorat i davant del consell de delegats, un òrgan de participació més en el funcio-nament de l’escola que fou impulsat pel professor Mateu Fornós i per l’exalum-ne Eduardo Malinowski, i que també pot servir de punt de trobada entre els delegats de classe i els del consell d’esco-la. Aquest consell ja es va trobar el dia 17 del mateix mes i va proclamar pre-sidenta l’estudiant de 4t d’ESO Anna Mundet.

Els delegats escollits aquest any són:- 1r d’ESO: Fèlix Mas de Xaxàs, Jan Mediavilla, Martina Barrés i Joan Arruga. - 2n d’ESO: Margot Casals, Ro-ger Escolano, Andrés Moslares i Paula Vicente.- 3r d’ESO: Rafaella Barbosa, Carles Puig, Juli Ausàs i Àlex Huguet. - 4t d’ESO: David Pérez, Martí Palomares, Olívia Teerink i Lau Tin-toré. - 1r de Batxillerat: Mireia Valli-na, Hary Cruanyes, Elisenda Nieto i Xavi Cupons. - 2n de Batxillerat: Oriol Esco-lano, Dani Pulido, Marc Serra i Andrea Eraso. - Consell d’escola: Andreu Ausàs (2n de Batx.), Anna Mundet (4t d’ESO), Guillem Martínez (1r de Batx.) i Quim Navarro (2n d’ESO).

Si repassem els últims cinc cursos, po-dem veure nombrosos projectes frus-trats o simplement abandonats com ara la constitució d’una associació d’estu-diants de Costa i Llobera (curs 2008-2009) o la creació d’un bar per als alumnes de secundària, però també la materialització d’alguna de les propos-tes fetes per l’alumnat; la creació d’un aparcament de bicicletes a l’interior de l’escola o la tancada al recinte escolar en defensa de l’educació pública el curs 2011-2012.

Aquest curs es presenta mogut, malgrat que no més que els anteriors. El con-sell de delegats ja va començar el curs passat una campanya per a detallar tot el que diu la LOMQE i fer-ho arribar als alumnes. Per això, els delegats, ara que la llei ja ha estat aprovada al Senat i al Congrés espanyols ens organitzarem perquè tota la informació arribi a cada classe i es pugui fer un referèndum sim-bòlic per votar a favor o en contra de la

LOMQE. D’altra banda, haurem de ti-rar endavant el projecte del servei d’im-pressora a l’escola, iniciat ja fa uns anys, que va agafar empenta el curs passat amb la força de l’Anna Mundet. Aquest any el tema ja ha arribat a les mans del Xavier Bou i només és qüestió d’insis-tir-hi perquè es posi en contacte amb l’empresa que durà a terme el projecte. Algunes de les propostes de l’alumnat d’aquest curs ja han arribat al consell d’escola; l’existència d’una normativa més permissiva però sobretot més clara i unificada pel que fa a l’ús dels mòbils a l’aula, de la mateixa manera que n’hi ha una per als ordinadors, la possibilitat d’utilitzar l’espai de ràdio més sovint a les horaris del pati i assignar cada dia de la setmana a un curs, la demanda de poder tenir l’assignatura de cultura au-diovisual i també una major informa-ció al voltant dels estudis que es poden cursar a través de l’Institut Obert de Catalunya.

Nou consell de delegatsper Andreu Ausàs

ELS DELEGATS RESPONEN Nou consell de delegats

Els nous delegats

15

RECOMANACIONSLectures d’actualitat

70 milles del paradísRobert Klemen

Ara que per desgràcia sembla que Lam-pedusa torna a existir per als mitjans de comunicació, aquest llibre explica l’odissea dels que aconsegueixen arribar a l’illa. Explica la història (basada en fets reals) d’un pare i una filla somalis que volen arribar a Europa. El camí de Somàlia fins a Tunísia ja és dur, però les esperances d’un futur millor els donen forces per seguir. El viatge amb barca (si se’n pot dir així) que els porta a Lam-pedusa acaba quan els guardacostes ita-lians els capturen. Sembla que un cop a Lampedusa les il·lusions d’una nova vida es podran complir... però el malson segueix. El llibre remou la consciència i esquerda la immunització provocada per la quotidianitat de les notícies so-bre aquests casos, i més enllà de la des-gràcia, destaca la força dels personatges que hi apareixen.

Notícia bombaEvelyn Waugh

El 1938, William Boot té un petit apar-tat de botànica al Daily Beast , diari na-cional controlat per Lord Cooper (que controla també gran part de la premsa britànica). Per confusió, Lord Cooper envia a William Boot (en comptes de John Boot, un escriptor famós) de co-rresponsal a Ismailía, país africà a punt d’entrar en guerra. Aquest és el pretext que l’autor va utilitzar fa 75 anys per satiritzar el periodisme, les notícies in-ventades o exagerades, la manipulació de l’’opinió pública... però on també reben molts altres actors socials, i en general la situació de l’Europa pre-II Guerra Mundial. Humor anglès 100%.

Tu i joNiccolo Amannitti

Adaptada recentment al cinema per Bertolucci (tot i que amb modifica-cions), Tu i jo ens presenta a en Loren-zo, un noi de 14 anys que fa creure als seus pares que uns amics de classe l’han convidat una setmana a esquiar. En Lo-renzo però, passarà aquesta setmana sol al soterrani de casa, amb la provisió de menjar calculada, i només amb la com-panyia de música, videojocs i llibres. El pla se’n va en orris quan apareix la seva germanastra, l’Olivia, a la qual no veu des de fa anys, per buscar una cosa que

li pertany i que el seu pare ha guardat al soterrani de casa. Aquest és l’argument resumit d’una història colpidora, en la que l’escriptor fa màgia i ens fa emfatit-zar i entendre l’angoixa i fragilitat d’en Lorenzo gairebé des del primer parà-graf. I la bomba esclata quan apareix l’Olivia, la relació que es crea entre els dos i les responsabilitats que en Lorenzo haurà d’assumir...

El Juego de EnderOrson Card Scott

Si abans parlàvem de l’adaptació cine-matogràfica de Tu i jo, el pròxim mes de novembre arribarà la de “El Juego de Ender”. En un escenari futurista, la raça humana es veu amenaçada pels insectors, uns alienígenes que ja han in-tentat envair La Terra en dos ocasions. La raça humana fa pinya, i es prepara per la defensa d’una possible invasió, i entre d’altres mesures, recluta i entrena a nens prodigi per a preparar-los des de petits per la guerra del futur. Entre ells l’Ender, la gran esperança, amb només 5 anys. El llibre és molt dinàmic i ideal per als que es vulguin introduir a la li-teratura de ciència ficció. El creixement de l’Ender i la formació de la seva per-sonalitat (passen uns quants anys des de l’inici a la fi de la novel·la), és un dels punts forts de l’obra, juntament amb el sorprenent final i les converses entre els formadors de l’Ender al principi de cada capítol.

Lectures actualsper Xavier Graells

La Vinyetaper M

artí Pedemonte