1

2

CONTINGUTS

EN PORTADA04 Non omnis moriar

L’ENTREVISTA06 Entrevistem l’Eva Clausó

A FONS10 Analitzem el fracking

OPINIÓ11 Dubtes? El gap year

ESPORTS12 Tots amb el juvenil de futbol sala

13 Gran temporada de l’equip infantil

ELS DELEGATS RESPONEN14 Recta !nal per aconseguir la nostra

impressora

RECOMANACIONS15 Ara que ha passat Sant Jordi

PASSI-HO BÉ!

“Quan la llei no és justa, és de justícia transgredir-la.”Víctor Alexandre

POEMALentament edi!que i dolorosament

aquest cant, que és un cant, més que d’amor, de ràbia,

d’una ràbia que funda les dinasties bíbli-ques,

d’una ràbia que crea, més que els versos, els pobles.

És la ràbia d’un poble o la ràbia d’uns po-bles

creuats de banda a banda pel senyal de la guerra,

una vida precària, un amor clandestí,les paraules ocultes cautament als calaixos,tot allò que no fou possible i és possible,

i hauria estat possible, però no fou possi-ble,

com si únicament ara l’aigua arribàs a l’àtic.No ens podíem besar si no era ocultament,i si no ens sorprenia la Moral d’uniforme

i si era a la platja la Moral a cavall.Hòmens d’ordre vigilen de reüll el que es-

crius,els hòmens que s’han fet grossos en la post-

guerra.Hem pecat per això, perquè no se’ns deixa-

vaexistir plenament, amar-nos plenament

amb aquell impudor que la vida demana,aquell amor capaç de fondre tots els ploms,rebentar les perilles, deixar el món a fos-

ques.

Vicent Andrés Estellés

3

EDITORIALLa revista que iniciem avui neix per omplir un buit. Ens hem de remuntar uns quants anys enrere per veure la última revista feta per estudiants de secundària del Costa i Llobera; el Tinta Negra. Ara en volem una altra, de pròpia, i la farem amb il·lusió i amb empenta, perquè no hi podem perdre res.

Volem parlar de la realitat que ens envolta, des d’una visió crítica - que no vol dir criticar-ho tot -, volem opinar, volem debatre, volem informar també d’allò que passa al Costa, volem crear un espai de re"exió i diàleg per als joves, perquè pensem que és necessari. Actualment, és més important que mai buscar el contrast d’informacions, el diàleg i el debat, les re"exions pausades i el contacte amb els experts. Vivim en un món canviant, on la immediatesa i el titular han pres el protagonisme al contingut i al rerefons de la notícia. No tan sols ens agradaria descriure i opinar dels temes actuals, també voldríem recordar esdeveniments del passat, perquè ens ajuden a entendre el camí que hem de seguir. En aquesta línia, ens agradaria sortir a buscar el món que volem.

És per això que entenem la revista com una plataforma interactiva que utilitza les noves tecnologies. La cultura, la llengua i el territori són l’herència dels nos-tres avantpassats i tindran el pes que necessiten. Tanmateix no deixarem de banda l’economia, la política ni la ciència, que controlen la nostra societat.

La renaixença del dofí ja és aquí. Aquest mamífer simbolitza la riquesa cultural dels pobles de la Mediterrània, l’esperança, el viatge cap a la prosperitat, el co-neixement...Malauradament, encara hem de sortir d’un període de decadència; hem de cons-truir economies sostenibles, aturar l’especulació i la corrupció - tot i ser massa utòpics.

D’altra banda, parlant en termes més pràctics som conscients que gran part dels problemes que ens afecten són causats pels repetits impagaments del govern espan-yol - diners que ens deu per llei- , a part de l’espoli !scal al qual estem sotmesos. La situació va empitjorant amb el desacord entre els governs - català i espanyol - per concretar el percentatge de dè!cit que haurem de pagar. De fet, amb aquest dè!cit que ens vol imposar l’Estat Espanyol, hauríem de fer més retallades que a Grècia, per exemple; serien unes destralades. La Unió Europea, controlada per l’FMI i el BCE, és el màxim responsable del compliment dels dè!cits; de la imposició del neoliberalisme, si bé és veritat que no exigeix a Catalunya el que ens exigeix Espanya. Defensem la transició nacional, el famós viatge cap a Ítaca, la llibertat, - simbolit-zada amb el dofí - així com la transició social; volem construir un Estat per a tots, uns Països Catalans que reparteixin més equitativament la feina i la riquesa (que segur que tindríem les regions mediterrànies sense espoliar), socialment justos i on poguem exercir la democràcia directa amb llistes obertes. Sense monarquies absolutes ni constitucionals, on les persones no siguin discriminades pel color de pell o per llur procedència. L’aleta del dofí és la part més visible d’aquest, serien les persones que viuen aquí i que treballen per assolir aquest objectiu.

Us convidem a re"exionar i a participar activament en aquest projecte, que volem que sigui de tots i per a tots.

COL·LABORADORSAndreu Ausàs

Juli AusàsOriol EscolanoEnric GómezXavier GraellsLau Maluquer

Pol MartíPol Mesalles

Anna MundetMartí Pedemonte

Dani PulidoMartyn Turner

Alumnes de 2n de Batx.

SEMÀFORSAda Colau

portaveu de la PAHPer defensar el dret d’un lloguer social i la dació en pagament amb fermesa i convicció, tot i ser titlla-da de terrorista i seguir endavant. La PAH comença ara, després de presentar la ILP al Congrés Espan-yol, una campanya per fer més vi-sible llur causa, es tracta de la Pri-mavera Verda.

Paco Marhuendadirector de La Razón

Per publicar una opinió sobre la immersió lingüística, amb un car-tell de l’extrema dreta, feixista i xenòfoba al costat. Fa uns dies va abandonar una tertúlia radiofòni-ca, tot fent-se la víctima i esquivant totes les preguntes que li eren for-mulades.

4

EN PORTADA

Non omnis moriar (mai no moriré del tot)de l’alumnat de 2n de Batxillerat per al Jan

La força del destí ha creuat cadascuna de les nostres vides amb la del Jan en una trobada que ens ha deixat marca. El mateix destí que ens va unir ens ha separat físicament, però la seva força no és su!cient per treure de la nostra ànima cada trosset seu que encara viu dins nostre. El Jan segueix sent-hi, el formem tots i ens unirà sempre.

Amic Jan, amb la teva mirada dolça, tendra i plena de vida ens has capti-vat i has establert uns llaços d’amistat que res no podrà trencar mai. Els teus ulls blaus són les !nestres del mar i del cel, i transmeten sempre el que sents. El teu gran somriure ens enco-mana sentiments: alegria, inquietud, dubte... Sempre els has compartit amb nosaltres amb transparència. Ets tot cor i la teva ànima és plena del carisma i l’empenta que ens ajuda a seguir endavant. Sempre hem pogut comptar amb tu i així seguirà sent.

Ara et sentim tant com abans, ben endins nostre. Sempre hem estat es-tretament units i per a nosaltres tu ets únic. Amic generós, inigualable, ple d’ambicions i sempre !del; te’n vas a emprendre un viatge on no po-dem acompanyar-te, però has de sa-ber que estem amb tu. Allà on vagis tindràs els teus amics, la teva altra fa-mília. Germandat que el camí ha de-parat i durarà per sempre, !ns l’eter-nitat. No dubtis mai que el teu record perdurarà intacte en la memòria de tots, que tu, Jan, seràs sempre amb nosaltres tal i com ets: genial i en-tranyable.

Aquestes paraules no són un adéu, són un !ns sempre, un !ns després. Perquè sabem que allà on siguis es-taràs bé. Aquí, però, la vida serà una mica menys alegre sense tu. Queda tant per fer junts! tants episodis per escriure! La teva vida, però, no s’ha esvaït encara, sinó que ens omple de força per tirar endavant, per viure allò que se t’ha negat amb la passió amb què ho hauries fet tu.

Ens tornarem a trobar, no ho dubtis amic.

(1) Dibuix fet per Alba Sariola.

(2)- Tatuatge

(3)- Article escrit per ell a “El xiulet del barri”

Non omnis moriar

5

La teva sang s’ha barrejat amb les nostres llàgrimes i s’han transformat en la rosa vermella del dia 23 d’abril; dia que a partir d’ara tindrà el teu nom: Jan. El conte de sant Jordi s’ha miti!cat en tu i ara, enlloc d’un cava-ller de l’edat mitjana, el protagonitza un alumne de 2n de batxillerat d’ulls tendres. No et vaig arribar a conèixer com molts dels meus companys, però el dol no entén de distància, ni d’anys ni de res. Potser físicament ja no ets amb no-saltres però persistiràs a la nostra memòria, en diferents records. Potser has marxat a un indret que nosaltres no coneixem, però el teu lloc a la clas-se, i entre nosaltres, està vetat per a tu: ningú més serà capaç d’omplir el buit que has deixat. Físicament ets lluny, però el teu somriure i la teva forma de ser persisteix a les nostres ànimes, en un lloc del què mai et podrem treure i del què ja has fet casa teva: el nostre cor.Bon viatge Jan. // Ylla Silva

EN PORTADANon omnis moriar

(3)

Alumnes de 2n de Batxillerat han de-cidit tatuar-se els tres punts que es po-den veure en la imatge adjacent; era el tatuatge que tenia pensat fer-se ell. D’altra banda, les xarxes socials i més concretament la seva cronologia de Fa-cebook han estat un aparador més per compartir records viscuts, experiències en comú, fotogra!es, frases i tota mena de coses que perduraran físicament, i no tan sols en el nostre cor. El tiet del Jan hi ha participat activament i hi deixa aquest missatge:

Hola a todos. Soy el tío de Jan. Estoy haciendo un recopilatorio de imá-genes, videos, cosas donde salga Jan, etc...., para Carlos y Begoña (sus Pa-dres). Si queréis enviarme cosas, os lo agradecería un montón. Mi correo es gabrielmoese@yahoo.es. Gràcies.

6

L’ENTREVISTA amb Eva Clausó

La crisi econòmica es fa palesa en el nostre dia a dia. L’administració pública no n’és pas una excepció; les famoses retallades estan arribant a “la nostra”. Aquests últims dies hem vist resig-nats – o no – com es tancaven 4 de-legacions territorials de TV3; la del Pirineu (Alt Urgell, Andorra i La Cerdanya), la dels Pallars, la de la Catalunya Nord i la de les Terres de l’Ebre. La ràdio pública no ha volgut

ser menys i ha acomiadat una tren-tena de corresponsals comarcals. En paral·lel a aquests acomiada-ments, també han sorgit movi-ments ciutadans que han posat el crit al cel per evitar el tancament de les corresponsalies i la Generalitat ha cedit una mica - cobrint les co-rresponsalies dels Pirineus i l’Ebre amb funcionaris. De tot això, i més, en parlem amb l’Eva Clausó, que !ns fa pocs dies era la corresponsal

de TV3 al Pirineu.

Comencem pels inicis; quan va decidir estudiar Periodisme?Només et diré que quan vaig fer la primera comunió el primer re-gal que vaig demanar va ser una ràdio. Aleshores eren Casio i es compraven a Andorra. Era blanca i petita i encara la tinc. Potser hi va tenir alguna cosa a veure que a COU, quan em va tocar escollir

“El periodisme de veritat es fa xafant el carrer”per Andreu Ausàs

7

L’ENTREVISTAamb Eva Clausó

la carrera vaig posar Periodisme de primera opció i aquí estic. Fent el que m’agrada i sense mandra de llevar-me cada matí per anar a tre-ballar. El dia que en tingui potser em replantejaré les coses. De mo-ment la feina la disfruto, tot i les adversitats que tota feina té, encara que siguin injustes i plenes d’in-coherència.

Abans d’arribar a TV3, va treba-llar en altres mitjans? Com són els seus inicis en el món del pe-riodisme? Sí, sí... Tinc història com tothom. Jo surto de la base. Oh, i tant! He fet escola en molts llocs i crec que tothom l’hauria de fer. Vaig co-mençar en els meus inicis al dia-ri Segre fent pràctiques un estiu, coincidint amb les Olimpíades del 92. Va ser tot una experiència. Jo aleshores encara estudiava i, tot i que em van oferir treballar !xa vaig decidir acabar primer la ca-rrera, però pujava els caps de set-mana a La Seu d’Urgell on hi ha una delegació. Quan vaig acabar ja m’hi vaig quedar. Van ser uns inicis durs. Molta, moltíssima competèn-cia i tot era nou, però vaig apren-dre molt. Per mi va ser una escola. A la facultat aprens molta teoria, però la pràctica real la tens el dia a dia, quan comences a treballar i t’has de buscar la vida. Després he treballat per La Mañana, Regió 7, Diari d’Andorra, Cadena Ser, Flaix-bac Andorra, !ns arribar a TV3 com a corresponsal de l’Alt Urgell, Andorra i La Cerdanya, tot i que si ha convingut també he anat a fer els Pallars quan els corresponsals d’allà no han pogut i des de Lleida tampoc s’hi han pogut desplaçar. He après de tots i de tothom. M’has vist créixer com a persona i com a

periodista, i jo també ho he vist de molta gent. Jo dic que tinc més amics més que companys a la fei-na.

Ara que ja la coneixem una mica millor, ens podria explicar per què són tan importants les dele-gacions territorials?Aquests dies hem sentit, llegit i escoltat: TV3 som tots. No és una frase qualsevol, és una realitat. Els corresponsals, les delegacions te-rritorials formen part de l’engra-natge de qualsevol mitjà de comu-nicació. Olorem, xafem el territori, el coneixem més que ningú. No es poden fer notícies des d’un despatx d’una nevada a la muntanya, d’un poble incomunicat perquè fa una setmana que no té telèfon o no té aigua.... Has d’anar allà, i potser quan hi arribes si véns des d’una distància de 200 km, la notícia ja no és notícia, perquè ja n’hi ha una altra o potser el poble ja no existeix. Ja m’entens. El periodisme de veri-tat sempre he pensat que es fa xa-fant el carrer, parlant amb la gent, preguntant i no des d’un despatx. Jo no he fet notícies. He explicat històries, i això no es pot ser sense tenir presència física i una estruc-tura del periodista en el territori.

Creu que després del tancament total de 2 corresponsalies (la del Pallars i la de la Catalunya Nord), s’acaba un model d’èxit a casa nostra?Està clar que sí, i no només amb el tancament d’aquestes dues corres-ponsalies. Comprendràs que els que ens vinguin a substituir hauran de començar de zero. Les agendes de contactes no es fan d’un dia per un altre. No es pot parlar i ven-dre Catalunya a l’exterior si des de

dins ja s’està desmembrant el país, deixant de banda aquells territoris, que encara que tinguin menys po-blació, no vol dir que no se’ls hagi d’escoltar i hagin d’ésser represen-tats. Som iguals, oi? Tots som Ca-talunya, oi?

Els motius econòmics pels qual han comunicat el tancament de les corresponsalies li semblen su!cients? Pensa que hi ha altres maneres de reduir la despesa?Que hi ha dè!cit a TV3 o CatRàdio n’estic conveçuda, però li ben asse-guro que per les nostres retallades no hauran solucionat res, i sí incre-mentar-lo. Els que hem estat aco-miadats érem un minúscul gra en tot el dè!cit que diuen arrossegar. Hi ha molts programes de produc-ció externa ben coneguts, realitzats diuen, per ex-gerents de la Televi-sió amb un cost astronòmic que fa-rien perfectament i amb el màxim rigor els professionals de la casa i a les mateixes dependències amb un cost molt inferior. No és una a!rmació meva, sinó que és una proposta que va fer el comitè d’em-presa per evitar les retallades i no els van fer ni cas.... i com aquesta, altres fórmules per reduir la despe-sa d’una manera coherent. Jo no sóc la culpable d’una mala gestió. A nosaltres ens han demanat rigor a la feina, i professionalitat. Això és el que hem fet.A nosaltres ens acomiaden i pels que han fet una mala gestió no hi ha conseqüències? Però això és el pa de cada dia a la majoria de fei-nes, per a què enganyar-nos.

La direcció de la Corporació Ca-talana de Mitjans Audiovisuals va recti!car a última hora i va deci-dir enviar periodistes de plantilla

8

al Pirineu i a les Terres de l’Ebre. Li semblen unes bones mesures? El que em sembla, i com ja he dit des dels inicis de tot aquest “circ”, és que no es poden fer guions im-provisats i forçats per la pressió social, política i dels mateixos co-rresponsals de la zona, per una decisió del tot injusti!cada i plena d’incoherència. Si el model que hi havia ja funcionava, perquè l’avala en el meu cas 16 anys d’experiència o en el cas del Pere Codonyan, 20, etcètera, etcètera...., perquè can-viar-ho? A menys que ja hi hagués una clara intenció des dels inicis de no portar !x ningú en aquests territoris, i deixar-los morir len-tament. El que ha passat és que davant del clam de tots els terri-tori afectats s’ha creat una bomba de rellotgeria que necessitava una ràpida solució, perquè no explotés a la Corporació dels Mitjans Au-diovisuals de Catalunya (CCMA) que és qui ha ordenat aquests des-mantellaments. Jo diria, desvestir un Sant, per vestir-ne un altre. Sort n’hi ha que la gent té criteri i sap quan els donen gat per llebre. Els que pugin seran tan professio-nals com els que hem treballat du-rant tants anys, només que sap greu que els periodistes del territori se’ls defenestri amb un tancar i obrir d’ulls. Jo crec en un periodisme de proximitat fet pel territori, des del territori i per la gent del territori. I sigui quin sigui el territori, si hi ha bons professionals, perquè fer-los fora? L’única explicació que tinc no és la professionalitat d’uns i al-tres, sinó que es vol acabar amb un model de Televisió i Ràdio Pública, fent servir l’excusa econòmica, per-què diuen que la gent que puja serà més barata que els que ja hi érem. No només ho dubto, sinó que a!r-

mo que això és fals. Nosaltres no hem tingut ni delegació, ni cotxe de l’empresa, ni telèfon, ni portàtil, ni vacances... ni etc, etc etc.... Es trac-ta d’estalviar o de desmantellar?

No vull burxar en el tema, però el Sindicat de Periodistes de Cata-lunya ha denunciat irregularitats en els nomenaments dels nous co-rresponsals. Què n’opina?Opino que si hi hagut irregularitats ells mateixos ja ho investigaran. No crec que es facin a!rmacions d’aquest tipus sense tenir-ne proves o sigui que si hi ha o no irregulari-tats el temps ho dirà.

Considera positiu el fet que un grup privat de comunicació, com ho és el Grup Godó, vulgui fer la competència a TV3?Considero que la competència és sana i hi ha d’ésser, perquè el mitjà no es relaxi i sigui més competitiu. Això passa en totes les feines. Et fa créixer professionalment. Però el que considero un contrasentit és voler privatitzar els mitjans pú-blics, i ha arribat un moment que amb tot el que està passant ja no saps què pensar. Milions de sub-vencions als mitjans privats i des-prés diuen que es tanquen delega-cions bàsiques de TV3 i CatRàdio pel territori que són claus per la cohesió social de Catalunya, per-què no hi ha diners. Algú m’ho pot explicar? No he vist gaires notícies a les privades del Pirineu o altres territoris que no es trobin a la pe-rifèria de Barcelona. Aquesta és la diferència entre servei públic i pri-vat. M’entens, oi? Competència sí, si volem enriquir-nos tots i marcar diferències i després el públic que triï el que vulgui veure, però si el sacri!ci ha d’ésser desmantellar el

territori, què vols que et digui....

Després d’aquests anys a TV3, amb quines notícies que li ha to-cat cobrir es quedaria? Quins són els seus millors records?Potser per la intensitat amb la qual es va viure, perquè van ser quatre dies dormint una mitjana de cinc hores i plantats sense moure’ns a la carretera de La Massana a An-dorra, l’esfondrament de la plata-forma dels Túnels dels Dos Valires a la boca de La Massana. Hi van haver cinc morts i diversos ferits. Va ser dur i colpidor. Una imat-ge dantesca que sempre recordaré i tots els companys d’altres mit-jans que van treballar aquells dies, sempre recordarem. Ho sé, perquè sempre que me’n trobo algun, i surt a la conversa, per algun motiu en parlem. Aquest no és un bon re-cord per la tragèdia i les pèrdues de vides humanes, t’ho ben asseguro, però professionalment per mi van ser 4 dies molt intensos de molta feina que entre tot l’equip vam sa-ber resoldre, i quan el recordo em sento orgullosa de la feina feta.

Hi ha hagut un boom de perio-distes els últims anys? Com veu el futur de la seva professió? És cert que hi ha hagut un prolifera-ció molt gran de periodistes. No sé quants sobreviuran o sobreviurem, però tinc clara una cosa i és que la diferència entre tants, la marcarà el segell propi que cadascú sàpiga do-nar a la seva feina. Això ho acon-seguiran segurament aquells que realment tinguin en el periodisme la seva vocació. Aquells que ho portin a les venes. I tampoc és ga-rantia de supervivència com pots comprovar amb mi mateixa.

L’ENTREVISTA amb Eva Clausó

9

amb Eva Clausó L’ENTREVISTACreu que el procés sobiranista pot ajudar a millorar els mitjans de comunicació públics catalans?Sí, sempre que el procés sigui por-tant a terme per persones que esti-min, tinguin sensibilitat i coneixe-ment del territori en tota la seva amplitud. Si el procés sobiranista es fa des d’un despatx sense xafar pam a pam el país i creure que Ca-talunya som tots, no haurem fet cap pas endavant.

Finalment li preguntem; com en-cara el seu futur? Té esperances de trobar feina aviat?El meu futur és ara mateix, el pre-sent. Tot és massa recent i les coses s’han d’assimilar. Sóc humana i per mi ha estat un cop de puny a l’es-tómac. No t’enganyaré i et diré que estic tan ampla. M’han tocat l’àni-ma, perquè tot aquest temps, hi he posat l’ànima i molta il·lusió en la feina i ara em sento estafada per una decisió tan injusta i arbitrària. Però m’emporto tot el suport i l’esti-ma de molta gent i dels meus com-panys que tot aquest temps m’han cuidat, estimat i mimat. Els dono les gràcies. Penso lluitar !ns el !nal per fer el que m’agrada, que és dedicar-me al periodisme. Tot el que he acon-seguit ho he fet lluitant, per con-vicció i passió, i no m’ha anat pas malament, si no fos perquè m’he topat amb un gestors poc sensibles amb el territori, en el qual jo hi veig persones, i ells hi veuen números. I sí con!o a trobar feina. Temps al temps.

Molta sort!

10

A FONS Analitzem el fracking

Què és el fracking i com funciona?La fractura hidràulica o altrament co-neguda com a fracking és una tècnica d’extracció de recursos d’hidrocarburs no convencionals en jaciments del subsòl. No convencionals: Aquests hidrocar-burs que estan impregnats a la roca però que no es poden obtenir amb les tècni-ques habituals. El procediment consisteix en perforar !ns a 5 km verticalment i foradar horit-zontalment de 2 a 5 km. Després s’hi envia una màquina amb explosius al llarg de la cavitat excavada horitzontalment i s’hi fan detonar els explosius per a què es formin escletxes en el subsòl. Finalment, s’injecta una barreja d’aigua

amb sorra (98%) i uns productes quí-mics (2%) entre 600 de diferents que poden ser perillosos. Aquests esquincen la roca i el gas s’es-capa arribant a la superfície per mitjà dels tubs del pou d’extracció. Entre un 15-85% de la mescla injectada torna a la superfície.

Bene!cis econòmicsS’extreu gas amb un rendiment econò-mic força alt comparat amb l’alt dels preus dels combustibles fòssils per la mancança de jaciments trobats i l’es-gotament dels recursos energètics no renovables.

Inconvenients i perills del frackingLa pràctica d’aquesta tècnica a països com els Estats Units ja ha estat portada a terme durant anys i ha causat greus

problemes al medi ambient i a la pobla-ció. Els components químics injectats pels tubs contaminen les acumulacions d’aigües subterrànies que després s’usen per a consum domèstic i també les ai-gües super!cials alimentades per déus i aqüífers. S’utilitzen grans quantitats d’aigua, que és malgastada en aquestes explotacions, i que, un cop acabat el procés no es pot tornar a utilitzar per a ús convencional perquè és molt tòxica, llavors l’única opció és dipositar-la en bases a l’exte-rior, on !nalment acabarà evaporant-se a l’atmosfera i precipitarà en forma de pluja àcida. La població propera a l’extracció pot observar que obrint l’aixeta de la pica hi surt gas. També el fracking produeix contaminació atmosfèrica abocant ga-sos d’efecte hivernacle molt perillosos com el metà o el benzè en l’evaporació d’aigües residuals o per les !ltracions dels pous d’extracció.A més a més, es necessiten uns 500 ca-mions diaris per el transport del gas, per tant, s’haurien de construir carrete-res més amples per al pas de vehicles de gran tonatge i les poblacions quedarien

Analitzem el frackingper Dani Pulido

11

OPINIÓDubtes? El gap year!

L’altre dia vaig estar parlant amb el meu cosí. Feia uns mesos que havia acabat el batxillerat i estava estudiant Engin-yeria de la Construcció. “I què? Com va tot?” li vaig preguntar. “Fatal, ho he deixat.” Em va respondre. Em va sobtar. “I això?”, li vaig preguntar. “Doncs que era una merda, no m’agradava, em vaig precipitar”, em va respondre. Amb això no pretenc fer una crítica negativa cap a l’Enginyeria de la Cons-trucció, ni de bon tros. Segur que és una carrera perfecta per a molts estudiants. El que vull re"ectir és que cal meditar i re"exionar bé el futur i no precipitar-se.El cas del meu cosí no és pas únic. Cada vegada hi ha més joves que, ja sigui per pressió familiar o personal, es precipi-ten en l’elecció dels seus estudis supe-riors i, en la majoria de casos, ho acaben deixant als pocs mesos. Això és produc-te d’una manca de re"exió sobre el fu-tur dels estudiants, que es precipiten en l’elecció del seu futur i acaben perdent temps i diners en l’elecció d’una carrera inadequada per ells.Malauradament la nostra societat està estructurada de manera que els joves estudiants estem sotmesos a molta pres-sió per estudiar i estudiar i treure’ns la carrera com abans millor. Això no ha de ser necessàriament així. No cal anar directament a la universitat després del Batxillerat. Aquesta és la !loso!a del gap year.El Gap Year és una alternativa per a tots aquells joves que acabem el Batxillerat sense tenir l’autoconeixement necessari per a poder escollir uns estudis supe-riors adequats per a ells.Com el seu nom indica, el Gap Year consisteix en passar un any sense estu-diar, cosa que no signi!ca, com molta

gent pensa, passar-se un any de festa. L’ideologia del Gap Year és que l’estu-diant viatgi a l’estranger, es busqui al-guna feina temporal, per exemple, com a “oper” a la vegada que desenvolupa les activitats que més li agraden. D’aquesta manera, l’estudiant guanya un món personalment. Coneix cultures diferents completament diferents a la seva, cosa que li dóna una visió del món més ampla a la vegada que li propor-ciona una independència que mai havia tingut abans.És amb aquesta independència que l’es-tudiant pot millorar i madurar i que pot afrontar una decisió tan important.Personalment crec que els estudiants, com és el meu cas, que encara no sabem quin camí agafar, hem de dedicar més temps a la meditació i re"exió. Intentar alliberar-nos d’aquella pressió que de tant en tant ens oprimeix. L’objectiu és aconseguir tot això mantenint un nivell acadèmic que ens permeti escollir quan tinguem les idees més clares.Així doncs, si en un any i poc que em queda per acabar el Batxillerat no sapi-gués què vull estudiar i aconsegueixo els recursos necessaris per fer-ho, no dub-taré en fer un Gap Year, que no és pas perdre un any com hi ha gent que creu sinó un any de bene!cis i de desenvolu-pament de l’estudiant.

Dubtes? El gap year!

per Oriol Escolano

afectades amb moltíssima més circula-ció per l’interior de centres urbans. Un exemple són els EUA, on s’han detectat uns 1000 casos de malalties respiratòries, neurològiques i sensorials comprovades en zones residencials pro-peres a pous d’extracció per mitjà del fracking.

Les empreses Les empreses que han sol·licitat la con-cessió d’explotacions pel fracking són empreses multinacionals dedicades només al bene!ci a costa del que calgui aconseguir-ho. No tenen en compte els riscos per la població i a més els guan-ys que n’obtinguin seran superiors als costos d’extracció i a les concessions concedides tant pels governs autonò-mics com pel central. La gestió dels re-cursos naturals hauria de ser controlada pel mateix govern perquè si comencem a privatitzar les poques competències estratègiques que tenim acabarem per vendre el país al gran capital que ho destrossa tot al seu pas. El territori és del i pel poble i la meva opinió és que s’hauria de consultar amb els ciutadans si volen deixar-lo en mans privades. Fi-nalment, el medi ambient ha d’estar per sobre de qualsevol projecte urbanístic o energètic perquè és el pulmó del plane-ta que ens manté vius.

Moviments socialsS’han creat plataformes i moviments populars contra l’extracció amb aquests mètodes als Països Catalans, al País Basc i l’estat espanyol però també als Estats Units, França, Canada, Bulgària, Irlan-da on els efectes ja han estat soferts per una part de la població i n’han prohibit l’ús. La plataforma aturem el fracking, “millor vius que fòssils” és la que ha dut a terme una campanya de mobi-litzacions, xerrades i actes molt impor-tant arreu del territori per lluitar con-tra aquesta tècnica i advertir dels seus perills. Fins i tot, ja s’han declarat 100 municipis i 11 comarques de Catalun-ya lliures de fracking com una mesura interessant.

12

ESPORTS Tots amb el juvenil de futbol sala!

Nou anys enrere, un grup d’alumnes, que aleshores feien tercer de primària a l’escola, van voler iniciar-se al futbol sala. Va ser un any on només es tractava d’aprendre els principis bàsics d’aquest esport: jugar en equip, els valors que cal tenir en compte... però tot això sense competir en una lliga. No va ser !ns l’any següent, a quart de primària, on ja es va començar a formar —tan tèc-nicament i tàcticament, com amb els jugadors que majoritàriament formen el conjunt aquestes últimes tempora-des— un equip per passar-ho bé jugant a la lliga del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona.Aquest no ha estat mai un equip que pugui destacar pels bons resultats, ben al contrari. Però, tot i així, això mai ha estat un motiu per desanimar-se i no posar-hi ganes, sempre ha sigut un equip molt unit, il·lusionat i sobretot amb moltes ganes de gaudir jugant a futbol sala. Unes ganes que han durat, de moment, nou anys, essent l’equip masculí més veterà aquesta temporada, tot un exemple per als més petits que ara comencen.Era Borja GuileraAmb en Marc Monner d’entrenador, l’equip va fer un gran salt tàcticament. Amb ell els jugadors van poder apren-dre a jugar a un futbol sala més vistós. L’assimilació de la rotació com a prin-cipal jugada d’atac, va ser el principal canvi en l’estil de joc.Amb aquesta base, quan en Borja Gui-lera va agafar el conjunt, tocava re"ec-tir tots els anys que l’equip havia estat

competint. Va començar una ratxa de resultats més regulars i de mica en mica més satisfactoris. Després de tant temps entrenant junts, l’equip, per !, ha po-gut estar lluitant per les parts altes de la taula classi!catòria del grup.La problemàtica porteria i els últims resultatsEls nois poden dir que mai han tingut un mateix porter durant dues tempo-rades seguides. La porteria del juvenil sempre ha estat un problema, si és que se n’hi pot considerar així. Cal dir, però, que aquests dos últims anys ha estat ben coberta: l’any passat per l’exalum-ne Eric Pasquín i enguany per en Martí Pedemonte.Tot semblava que anava molt bé amb el

nou porter !ns que, aquest últim mes d’abril, se li ha diagnosticat una púrpu-ra de Shönlein-Henoch, una vasculitis que afecta a la pell i altres òrgans. A la pell, causa una púrpura palpable, sovint amb dolor a les articulacions i a l’abdo-men. Això el va fer descansar d’esport i satisfactòriament van desaparèixer quasi totes les parts afectades menys als tur-mells, dels quals li varen fer una biòp-sia d’una de les taques que no va donar prous dades. El jugador es va fer més proves mèdiques, entre les quals cons-tava un anàlisi de sang i un altre d’ori-na, per assegurar que la malaltia crònica no ha tingut afectació renal. Tot i així, el porter està prenent una medicació perquè no perdi tanta proteïna a la ori-na, ja que triplicava el valor “normal”. Segueix fent repòs lleu sense practicar activitat esportiva, però ja pot assistir a l’institut.Aquesta baixa tan important, va poder suposar una causa de dos mals resultats a la lliga: un empat contra els Maris-tes de Sant Joan i una derrota contra l’Horta. L’equip, per això, segueix llui-tant per les primeres posicions amb un empat contra els segons classi!cats. La següent cita és contra els primers, les Corts-Ubae. L’equip demana als ha-

Tots amb el juvenil de futbol sala!

per Pol Martí

A dalt, d'esquerra a dreta: Martí Pedemonte, Albert Sierra, Nil Par-cerisas, Roger Torres i Borja Guilera. A baix, d'esquerra a dreta: Pol Martí, Edu Sánchez, Andreu Galofré, Guillem Pou i Héctor Lamaña.

E�^jnbi�¼embfZf^gm�gh�^lm¨�l^f[kZgm�bons resultats a la lliga

13

ESPORTS*UDQ�WHPSRUDGD�GH�O·HTXLS�LQIDQWLO

bituals seguidors i als menys habituals que intentin assistir en aquest partit que es jugarà el proper divendres 22 de maig a les 21.15h del vespre al seu camp. El porter encara és dubte per defensar els colors groc i negre i intentar acabar la segona volta amb dues victòries que, amb molta sort i mals resultats dels dos primers classi!cats, podrien suposar una complicada hipotètica classi!cació per a les eliminatòries.

Propers partits del juvenilDivendres 17/05 a les 21:15 hAE Les Corts-Ubae “B” - Juvenil “A”

Dimecres 22/05 a les 20:00 hJuvenil “A” -Dominiques de l’Ensenya-ment “A”

Propers partits de l’infantilDivendres 10/05 a les 20:15 hInfantil “A” - AEE Institut Menendez i Pelayo “A”

Dissabte 18/05 a les 9:00 hEscola Carlit “A” - Infantil “A”

Classi!cacionsJuvenil

Infantil

Gran temporada ]^�e�^jnbi�bg_Zgmbeper Juli Ausàs

Pos. Equip PJ PG PE PP GF GC PT1 AE Les Corts-Ubae “B” 8 7 1 0 35 18 152 Escola Carlit “A” 9 6 1 2 30 21 133 IE Costa i Llobera “A” 10 4 3 3 35 32 114 Club Horta FS “C” 11 4 2 5 43 39 105 Escola Pia Balmes “A” 9 3 1 5 19 32 76 Col·legi Dominiques de l’Ensenyament “A” 9 2 2 5 24 32 67 Esportiu Maristes Sant Joan “B” 10 1 2 7 26 38 4

El nostre equip infantil de futbol sala està fent una gran tempora-da. Al principi de curs van ajun-tar els dos equips de l’any passat i van passar a ser-ne un de sol. A la plantilla són onze jugadors i dos porters. A la primera lligueta de set equips van començar molt bé marcant nou gols fora de casa, i els següents resultats van seguir sent favorables. Només van cedir un empat a cinc gols contra Les Corts UBAE A, un gran equip i un empat a tres contra un Frederic-Mistral molt combatent. Finalment es van classi!car com a primers de grup i van passar a la fase preferent. En aquesta segona fase els va tocar un dels pitjors grups de set equips, amb els totpoderosos Esportiu Cla-ret i Col·legi Sil com a favorits. Pri-

mer van començar amb una dura derrota per sis a un contra Jesús i Maria, però es van saber recupe-rar apallissant al Sil quatre a zero. Ara, cap al !nal de temporada, una sèrie de mals resultat els han portat a estar a la quarta posició empatats amb un equip més. Tot i que serà molt complicat arribar a Copa Barcelona, estan competint força bé els seus partits i encara poden donar guerra. La primera posició se la disputaran el Claret, que té un gran joc en equip, ataca molt bé i té una defensa molt or-denada, i el Sil, que té molt poten-cial físic i sobreviu sobretot gràcies a un jugador que és el sostre de la competició. Els partits que queden decidiran qui es mereix passar i qui ha jugat millor durant tota la lliga.

Pos. Equip PJ PG PE PP GF GC PT1 Col·legi Sil “A” 10 8 1 1 49 8 172 Esportiu Claret “A” 11 7 2 2 28 18 163 AE Les Corts-Ubae “B” 11 4 4 3 25 26 104 Col·legi Jesús Maria Sant Gervasi “A” 9 4 1 4 26 30 95 IE Costa i Llobera “A” 10 4 1 5 21 27 96 Institut Menendez i Pelayo “A” 9 1 2 6 15 26 47 Escola Carlit “A” 10 1 1 8 19 48 3

14

ELS DELEGATS RESPONEN 5HFWD�ÀQDO�SHU�OD�LPSUHVVRUD

No t’has trobat mai en la complexa si-tuació de necessitar urgentment la im-pressió d’algun treball escolar i no po-der fer-ho a casa? No has desitjat mai un servei d’impressió dintre mateix del recinte de l’institut? Davant la creixent demanda d’alumnes de l’Institut-Escola Costa i Llobera que precisaven un ser-vei d’impressió, els delegats vam decidir posar-nos mans a l’obra i trobar una bona solució.Per començar necessitàvem trobar el mètode; ja que bé podia ser un servei d’auto- manteniment, comprant una impressora i cartutxos de tinta men-sualment o un servei que s’anomena rènting. Us deveu estar preguntant què és això del rènting. Doncs bé, es tracta de llogar la impressora i pagar un preu estàndard cada mes per la tinta i la sus-tentació del projecte. Els avantatges que ens mostrava aquest últim servei respec-te el primer eren les següents:– Un seguiment de la viabilitat moltmés concret i exacte, amb control de costos, despeses i ingressos mensuals.– Cost per còpia reduït respecte a una impressora de propietat privada.– Un únic proveïdor, tant en el servei-tècnic com en el de consumidor.– En un arxiu directament relacionat amb la impressora s’emmagatzemen les dades de cada persona que decideix im-primir, escanejar o fotocopiar.Vam acabar decidint-nos per la sego-na opció. Pagant només 30# mensuals

més el cost del paper obtendríem una impressora multifuncional amb fax, es-càner, fotocopiadora, enviament per co-rreu electrònic i impressió. Sense obli-dar que es podria imprimir a doble cara, a escala de grisos o en color.El següent pas, un cop decidit el servei, era fer una mena d’estudi de mercat i consultar pressupostos. Estava l’escola preparada per assumir tal despesa? En-cara estem en procés d’enquestes, però es preveu que amb una inversió inicial per part de l’AMPA és possible pagar els primers 30# que demana l’empresa de rènting.

(Preu de lloguer + preu d’una full de paper) / 0.005 ! (preu per la impres-sió d’una fulla) =

= Nombre d’impressions necessàries

K^\mZ�ÛgZe�i^k�aconseguir la nos-tra impressora

per Anna Mundet, membre del consell escolar.

15

D’altra banda, també ens recomana; Noel et busca / Àngel Burgas. Edito-rial La Galera. 215 pàgs.

L’Enric, un noi de 20 anys, es desperta en un hospital. No recorda gairebé res i només sent un dolor intens per tot el cos. Un desconegut a!rma que el coneix i que han compartit pis. Però malgrat la desorientació és capaç de detectar que alguna cosa no va bé... Si no, per què hi ha vigilància policial a la porta de la seva habitació? Per què el desconegut li escriu una nota on diu: “Noel et busca”? Per què li expliquen que té petits sen-yals de cirurgia facial?Després de recuperar lentament la memòria i descobrir el seu passat tèr-bol i la seva identitat, reescriurà la seva història

Història impactant, trepidant i absolu-tament addictiva, que transmet al lector l’angoixa, la por i la tensió, i l’impedeix deixar de llegir. Un gran thriller.

Finalment, el Xavier va concloure les recomanacions amb una novel·la que

Ens interessava conèixer l’opinió del bi-biliotecari de Costa i Llobera, el Xavier, per saber quins llibres ens recomanava ara que ja ha passat Sant Jordi. Per això, li demanàrem que ens n’expliqués al-guns.

En primer lloc ens presentà: I’ll be there : sempre amb tu / Holly Goldberg Sloan ; traducció de Mercè Santaulària. Ed. Cruïlla. 366 p.

En Sam porta una vida nòmada i desor-denada amb el seu pare -un home des-equilibrat que viu de fer petits robato-ris- i el seu germà petit, en Riddle, que és autista i depèn absolutament d’en Sam. L’Emily, en canvi, té una existèn-cia ordenada i còmoda en una ciutat de províncies i uns pares amables i atents. Quan tots dos es troben, i s’enamoren, el seu món es trasbalsa i comencen les complicacions. Aquest relat, tendre i colpidor alhora, entrellaça amb molta habilitat, gran realisme i també amb un ritme gairebé cinematogrà!c, una història de supervivència amb una al-tra sobre el primer amor i el poder de l’amistat. Els personatges, Sam, Riddle i Emily, són absolutament entranyables.

RECOMANACIONS$UD�TXH�KD�SDVVDW�6DQW�-RUGL

també s’envolta de llibres, es tracta de La Bibliotecària d’Auschwitz / Anto-nio G. Iturbe. Columna edicions. 512 pàgs.

Antonio G. Iturbe s’ha basat en la vida de Dita Adlerovà, supervivent del camp de concentració d’Auschwitz per escriu-re aquesta novel·la. Allà, un grup de presoners del camp va aconseguir reunir una petita col·lecció d’una desena de llibres, i na Dita Adle-rovà va ser l’encarregada d’aquesta bi-blioteca clandestina, custodiant-la com un gran tresor en l’horror del camp. La lectura com a evasió a un duríssim dia a dia en una nova visió d’una temàtica ja tractada. Molt ben escrit, per mo-ments el llibre t’atrapa i et fa compartir l’angoixa dels protagonistes a ser desco-berts, i la seva supervivència diària.

També trobarem molts llibres que parlen de la independència.

:kZ�jn^�aZ�iZllZm�Sant Jordi...per Xavier Graells

16

L’equip d’El Dofí et recomana que visitis eldo!.cat