2

CONTINGUTS

NOTÍCIES BREUS

EN PORTADA06 Londres: un viatge que perdurarà

en el record

L’ENTREVISTA09 Entrevistem el David Tallon

A FONS11 La programació: afició o necessitat?

OPINIÓ12 Per què?

ELS DELEGATS RESPONEN13 Passat, present i futur de l’assem-

blea d’estudiants de Sarrià-Sant

Gervasi-Gràcia

RECOMANACIONS14 Èpic concert de Muse

14 Art per viure o art per sentir?

PASSI-HO BÉ!

POEMA

Diumenge

Els ocells de la llum se’n van a jóc i ens deixen a les branques un subtil

tremolor de petites veritats. Cal perdre l’ànima d’arbust. Un altre

sentiment transitori s’ha gastat. Ens aixequem, i amb por de no saber retrobar a temps qui som i què volem, anem tornant ben poc a poc. La tarda,

la brasa imatge nostra, nerviosa però abnegada mare de la cendra,

s’apaga, i es respira la pudor del tabac refredat. Hem estat sols,

però ara ens estrenyem als colls d’embut (colzes amb colzes, passos que es fan nosa)

per vessar dins el poble l’imprecís record d’uns camps trencats, al.luvials deixes de camions, d’uns camins curts

com un alè cansat, i uns arbres vius que ja se n’ha fet llenya. Ens confonem

amb els que s’han quedat, i que ara surten dels balls i de les coves de penombra

gelatinosa, i tots trepitgem besos que la tarda ha endurit, i ara es parteixen en dues valves, com un musclo, i cauen. Un nen que se li ha rebentat el globus llança un plor viperí. Tots ens mirem

i riem satisfets. Cap de nosaltres no és gaire amunt en l’escala dels éssers.

Gabriel Ferrater Soler

3

EDITORIAL

COL·LABORADORS

Andreu AusàsJuli Ausàs

Oriol EscolanoEnric Gómez

Pol MartíPol Mesalles

Carme PampalonaMartí Pedemonte

Laura PoloMiquel PoyDani Pulido

Martyn Turner

SEMÀFORS

TWEETS DEL MES

Antoni Garcia @antonigarcia

Niño-Becerra: “Si els diners de Catalunya es que-dessin aquí, no tindria dèficit propi i el deute es podria liquidar en 3 anys” @elsingular

Corre per #camps i #fabras, un #pujol que fa un #bustos que #matas. M’#encrespo. Quins #palle-rols. Oi, #daniel? Plou #sobre #millet...

De #Eurovision tan sols em preocupa l’any que durem l’amic Miquel del Roig a cantar-hi “La Farola”. #catalans #FestaMajor

LAPAO, NAZIS, TRIBUNAL CONSTITUCIO-NAL, LLEI WERT, SITENCUYONG, PACTE FISCAL, ESTATUT... ESTÀ CLAR: CAL MÉS DIÀLEG I PEDAGOGIA. #MELINDRISME

#Burjassot 70 persones a la “mani” ultra. 18 associacions convocants. M’ixen 3,9 persones per associació. Allò que ells diuen “Cuatro gatos”

David Fernàndez #CUP @HiginiaRoig

lluc salellas vilar @llucsalellas

Mas Enfurismat @Mas_Enfurecido

Vixens @vixenix

Més al nostre web!

Les circumstàncies socials no milloren i la classe política no pot cometre cap tipus d’error si no vol perdre la confiança del poble. Si precisament CiU i ERC defensen, juntament amb altres partits, un procés d’autodeterminació, aquest, per no perdre credibilitat, s’hauria de dur a terme amb una transparència total, democràticament i amb una convenient renovació de cares en el sí de la coalició de govern. No podem tenir personatges amb vora trenta anys de dedicació, la renovació és clau. D’altra banda, aquests darrers dies hem sentit que volen fer un ERO a TV3. És cert que potser s’ha de redimensionar, però el que és inadmissible és que tot i enviar 312 persones al carrer, a la CCMA hi segueixin treballant i cobrant una barbaritat, els cinc consellers de la Corporació (CiU, PSC i PP). És molt criticable el trist paper del PSC, que rebutja específicament les retallades als mitjans públics i les va aprovant totes amb els seus dos consellers. Des d’aquí considerem que dificultar l’accés a la informació i retallar les emissions del servei públic és una mesura que pretén formar una societat d’ignorants, a la qual ens oposem. Així, donem suport al periodista Bertran Cazorla (apallissat pels mossos), als treballadors de televisió grega i als afectats per l’ERO de TV3 - que en el fons, som tots.

FMI

Per voler precaritzar i explotar més els treballadors, i per afavorir l’acomiadament fàcil i ràpid.

Els pobles turc i brasiler

Per defensar la democràcia del i pel poble, i per resistir la repres-sió unint-se, sent cada cop més forts, demanant reformes molt legítimes en la situació actual.

4

NOTÍCIES BREUS

“A mi em sembla que la idea que a un estat li correspon una llengua oficial i només una, és una idea que en el fons és molt espanyola i molt francesa. És la idea aquesta de l’estat-nació, unificat, cen-tralista i amb una única llengua oficial.

Jo crec que la realitat social de Ca-talunya, la història, les circumstàn-cies sociològiques, etcètera, ens obli-guen a pensar d’una altra manera. Per tant, és una idea que m’atrau, la d’un Estat Català amb dues llengües oficials i gestionant aquest bilingüis-me social que hi ha, gestionar-lo amb intel·ligència, i tenint en compte que en qualsevol cas, el català és la llengua distintiva, de Catalunya, és la llengua històrica i ha de ser la llengua preferent.

Crec que si amb un estat en contra, com hem tingut durant 300 anys, hem mantingut i hem fet progres-sar el català com l’hem fet progressar, amb un estat a favor, encara que sigui compartint la oficialitat amb el cas-tellà, crec que ens en podem sortir.”

Entrevista a Euard Voltas, director del TimeOut Barcelona

En la última reunió de de delegats, feta el divendres 31 de maig, es va tancar el curs. Vàrem comentar el tema de l’im-pressora, tema tractat en el número an-terior d’El Dofí per Anna Mundet. Es va dir que finalment l’impressora es posarà en marxa el curs vinent i funcionarà amb targeta. Serà un petit triomf de l’alumnat. D’altra banda, l’alumnat de primer de batxillerat es va comprometre a elaborar la normativa de l’impressora. L’altre tema que va sortir va ser el del re-ferèndum de la Llei Wert; era una pro-posta engegada pel SEPC i per diferents instituts, i volíem mostrar-hi el nostre suport. Finalment queda ajornat per al curs que ve, quan realment se sàpiga tota la lletra petita de la llei. Abans de fer la consulta haurem de realitzar un petit treball de recerca d’informació i explicar els canvis que es farien, a les tutories.

Última reunió de delegatsdel curs

Junqueras: “La consulta dependrà dels convergents”

Festa de l’esport a Can CaralleuCan Caralleu celebrà la Festa de l’Esport el passat dissabte 15 de juny, de 9 a 14 hores. Va ser un matí ple d’acti-vitats esportives obertes a tothom. Entre aquestes, es va organitzar un campionat de futbol 7 en el qual un grup d’alumnes de batxillerat del Costa i Llobera va participar. La seva participació va resultar força satisfactòria. De 8 equips participants, van quedar en tercera posició, després d’haver perdut la semifinal als penals i guanyar el partit per assignar la tercera i quarta plaça.

per Andreu Ausàs, Juli Ausàs, Pol Martí, Dani Pulido i Martyn Turner

5

NOTÍCIES BREUS

S’acaben les lligues escolars

El passat dimecres 22 de maig va acabar la competició de lliga per a l’equip juvenil de l’Institut Escola Costa i Llobera. El con-junt acaba una temporada agredolça amb una derrota a Les Corts i un empat contra el Col·legi Dominiques de l’Ensenyament. Amb aquests resultats, Borja Guilera, l’en-trenador dels nois, s’acomiada de l’equip, després de dues temporades plenes de bons moments, i de les banquetes de futbol per marxar un any al Canadà.

L’equip infantil del Costa i Llobe-ra de futbol sala va acabar els par-tits de lliga el passat mes de maig. Els nois van acabar classificats en quarta posició i per tant no han po-gut anar a les fases finals del cam-pionat de Barcelona. Han tingut més sort el Col·legi Sil, que ha acabat primer, i l’Esportiu Claret, que ha acabat segon i també s’ha classificat.

Aquesta quarta posició és molt en-ganyosa, ja que en realitat haurien d’haver acabat tercers per culpa d’una negligència de l’àrbitre de l’últim partit, que no va apuntar el resultat. Va ser una claríssima victòria 2-8 contra l’Escola Carlit, però tot i la injustícia el nois s’han mostrat molt satisfets per la gran tempora-da efectuada.

A tres quarts de set començava el matx que enfrontava el Pozo Múrcia i el Barça Alusport. Era el segon partit de la final de la lliga nacional de futsal i el primer ja l’havia guanyat el Barça. La primera part va ser intensa amb un clar domini dels blaugranes que van marxar al descans amb 0-3 amb gols de Torras, Aicardo i Wilde. L’entrenador del Pozo, va can-viar la formació a la mitja part i va posar al porter jugador a pista, jugant de cinc, per remuntar el partit. Primerament, els va sortir malament perquè Paco Se-dano va marcar el quart però després van reaccionar marcant dos gols, Alex i Kike i més tard un altre, que ajustava el marcador. Després el Barça per mitjà de Lozano i Lin van arrodonir el marcador.

El diumenge 16 també varen jugar el Lleida contra el Jaén. La primera part va ser dominada pels andalusos però no van saber obrir el marcador. La segona part, el Lleida va sortir amb empenta però el Jaén es va avançar. Abans d’igua-lar el Lleida el marcador, va haver-hi una acció polèmica de l’últim defensor del Jaén sobre el davanter del Lleida, que l’àrbitre hauria d’haver mostrar la targeta vermella però es va quedar en groga, quan podia haver canviat el rumb del partit. Van arribar al final del partit amb empat a un i van anar a la pròrroga on res va canviar. A la tanda de penals un jugador del Lleida, el va llençar fora i l’últim del Jaén igual. L’úl-tim llançament del Lleida el va xutar el porter (Pau Torres) però va ser aturat.

El Girona i l’Alcorcón buscaven una plaça per a la final del play-off d’ascens a 1a Divisió. Els gironins van sortir con-centrats i al minut 3 ja guanyaven amb un gol de Javi Acunya, que posterior-ment es va retirar lesionat. El segon gol va arribar de la mà de Juanlu abans del descans. Ja a la segona meitat, el mateix Juanlu va fer el tercer, sentenciant l’eli-minatòria. Els madrilenys van marcar el gol de l’honor a les acaballes del partit.

Crònica esportiva del diumenge 16 de juny

El passat diumenge 16 de juny, el Barça Regal jugà el quart partit de la sèrie de la final de la lliga Endesa contra un potentíssim Reial Madrid. El Madrid anava per davant amb un marcador de 2-1 i aquest partit podia ser l’últim de la sèrie i el conjunt madrileny podia alçar-se amb el títol. El resultat final fou de 73 - 62 per al conjunt blaugra-na i aquesta victòria forçà el cinquè i últim partit. Al partit es va veure un Regal amb molt nivell basquetbolístic i

superior al conjunt blanc, amb un gran protagonisme d’Ante Tomić, Xavi Ra-basseda, un lideratge clau per part de Marcelinho Huertas i un Madrid molt poc encertat des de la línia de 3 i amb alguns errors.Aquest matx va ser un crit d’esperança per al conjunt blaugrana, però el partit també va tenir els seus contres, el ca-pità blaugrana, Juan Carlos Navarro, patí una lesió, una ruptura fibril·lar del bíceps femoral després de realitzar una

acció i va ser dubte per al cinquè partit, el de dimecres. El partit de dimecres era un duel im-portantíssim que determinà el campió de lliga, aquesta vegada, el Reial Ma-drid. El Barça estava molt motivat i li va posar les coses molt difícils al Madrid. Tot i això, el FCB acumulava moltes le-sions i va fer jugar Jasikevicius amb una costella trencada. El partit acabà 79 a 71, a favor del Madrid, que es proclamà així campió de lliga.

Regal Barça - Madrid

Més imatges al nostre web!

6

EN PORTADA Londres: un viatge que perdurarà en el record

Londres: un viatge que perdurarà en el recordper Andreu Ausàs i Pol Mesalles. Fotos de Laura Polo i Martyn Turner.

Un dels grans parcs presents a Londres, que ens van per-metre gaudir de grans migdiades.

És habitual fer-se fo-tos davant de Charles Darwin, imitant l’evo-lució de les espècies.

7

EN PORTADALondres: un viatge que perdurarà en el record

Núvol circulant per damunt del London Eye, que vàrem poder visitar en una de les moltes estones lliures del viatge.

8

EN PORTADA Londres: un viatge que perdurarà en el record

El Big Ben en tota la seva esplendor, mal-grat que no el vam visitar específicament.

Vàrem contemplar d’aprop el Big Ben, abans de fer un re-corregut en vaixell pel riu Tàmesi. És destacable la indica-ció de “look right”.

9

L’ENTREVISTAamb David Tallon

“Tots som intole-rants al gluten i a la lactosa”per Martyn Turner i Andreu Ausàs

En David Tallon i la Marina Pont, a més de ser parella i pares d’una celía-ca, també són socis de la botiga Free-food, que ven productes ecològics, sense gluten i sense llet. Ens hem tro-bat amb en David perquè ens expli-qui els detalls d’aquesta botiga.

La filosofia d’aquesta botiga és que al ser celíac, has de buscar la versió po-sitiva de la celiaquia. Nosaltres venim d’una alimentació ecològica i pensem que tothom hauria de menjar ecològic per evitar tot el tema dels tòxics i tots els pesticides i tot això que li posen, els transgènics... Per evitar tot això, has d’anar a parar a un producte ecològic, que ells et certifiquen que ni porta transgènics ni s’han utilitzat productes sintètics durant la seva elaboració. L’aliment per al celíac, és la seva medi-cina i ha de ser el més sa possible. Quin és el problema del menjar per a celíac? Totes les marques aquestes, com la Schar, intenten imitar el producte que no és per a celíacs. Aleshores li posen colorants, estabilitzants... perquè hi hagi poques diferències amb el produc-te normal. Nosaltres això no ho volem, el que volem és donar menjar sa, sense utilitzar els cinc cereals que porten glu-ten (el blat, la civada, el sègol, el kamut i l’espelta).

Ens han dit que els celíacs tenen l’es-tómac dèbil i la llet és molt densa i costa de digerir, per la qual cosa és millor no prendre’n.

De fet, prendre llet no ajudarà ni a una persona celíaca ni a una persona que no sigui celíaca. Estem prenent la llet d’una vaca, on la proteïna de la vaca està envoltada d’una gran quantitat de greix per alimentar a un corder i que en cinc mesos passi de 50 kg a 500 kg. El nostre cos no pot descompondre aques-ta proteïna. Tothom és intolerant a la llet. Què fan amb la llet? L’homoge-neïtzen, la pasteuritzen... per intentar trencar la proteïna per tal que puguem absorbir-la. Això és antinatural, el que passa és que sempre hi ha hagut una gran cultura de la llet.

Per què vau decidir posar en marxa aquesta botiga? Estem molt sensibilitzats amb el tema; la filla gran és celíaca i jo havia estat vegà. Anàvem llegint llibres fins que vam arri-bar a Alimentación, la tercera medicina, un llibre escrit pel doctor Seignalet, que explica que el blat original no és igual que el blat que hi ha ara, perquè el blat es va utilitzar durant segles com a mo-neda. El que va passar aleshores és que es van començar a creuar espècies per

intentar augmentar la producció. Això va fer que al final el blat es modifiqués. El blat actual, com que ha estat modifi-cat, el nostre cos no té els enzims neces-saris per a descompondre’l. Tothom és, per això, intolerant al gluten.

Vosaltres sabíeu que la botiga podia funcionar? Últimament està venint més gent, ja que es coneix més la celiaquia?Nosaltres creiem molt en aquest tipus d’alimentació i, tot i les dificultats, ho tirem endavant per convicció. D’altra banda, cada vegada està venint més gent; gent que es preocupa per tenir una alimentació sana i gent que hi ve per la malaltia.

Encara ets vegà?No.

Pots explicar per què ho vas deixar de ser?Vaig deixar de ser-ho perquè per ser vegà has de ser molt radical. Com que jo tinc dues filles i un fill, no els volia ensenyar el que és la negació al menjar.

10

L’ENTREVISTA amb David Tallon

Llavors vam veure que menjar carn no és dolent sempre que sàpigues l’origen d’aquesta carn. Jo ara en menjo, de ve-della, perquè ve del costat de Ripoll, un lloc que he viatjat, he vist com cuiden les vaques, com els donen menjar, com fan la transhumància fins als prats a l’es-tiu per a menjar aigua freda.

Vosaltres porteu els productes de Ca-talunya o també de l’estranger?El que és fruita i verdura, per exemple, ve sempre del lloc més a prop possible, i el que és envasat, ve o d’aquí o d’Ale-manya, d’Anglaterra, d’Itàlia, perquè aquí el tema d’ecològic sense gluten no està gaire desenvolupat.

A Anglaterra hi ha molta varietat d’aliments per a celíac i l’alimentació ecològica està molt més estesa. Totalment, totalment... de fet les mi-llors fires d’alimentació ecològica són a Alemanya o a Anglaterra i hi pots trobar de tot. Nosaltres hi anem i és on fem bona part dels contactes. El transport de productes des d’allà no ens surt car, perquè sempre busquem distribuïdors.

En aquest país que no dóna ajudes, el producte per a celíacs és molt car i suposo que si és ecològic encara més. No sé què dir-te, a veure, més car, sí, però estem parlant d’una qualitat dife-rent d’aliment i tot depèn de les priori-tats de la gent. Però en realitat, la gent que ve aquí ja ve de menjar ecològic, per la qual cosa, la diferència de preu no és tan gran.

També ens hem trobat amb productes mal etiquetats, que no saps si men-jar-te’ls perquè no especifica si porten gluten o no. La idea d’aquesta botiga és que tu pu-guis venir aquí i puguis comprar tot el que vulguis, perquè tot és sense gluten, encara que no tingui un segell “sense gluten”, nosaltres tenim els certificats que són sense gluten. Em certifiquen que ells no treballen amb gluten i no hi poden haver traces de gluten.

Quan diem que volem que puguis com-prar tot el que vulguis, volem dir que tot i les intoleràncies, nosaltres et busquem el producte adequat. Hi ha gent que ve aquí i que no pot menjar gluten ni llet, però també ens ve gent que ve amb més intoleràncies; a la soja, als fruits secs, a l’ou... i també els busquem productes adequats, que puguin menjar.

Ets partidari de la creació d’ajudes per a l’alimentació dels celíacs?El tema de les ajudes del govern? Per a mi, aquest tipus d’ajudes només aju-den la indústria alimentària; només en donen a allò que el govern vol, no a allò que la gent realment necessita. Donarien ajudes per a producte Schar i aquest tipus de productes, però això no és el que a la gent li va bé. S’hauria d’estudiar bé com fer-ho.

Has dit que les fruites i verdures vé-nen d’aquí a prop. Aquí vens kiwis, i no són d’aquí, són de Galícia. Doncs sí, i quan no n’hi ha a Galícia, els portem del sud de França, o sinó, de Nova Zelanda. Aquí entres en el de-bat del menjar local; tot s’ha de mirar bé. Que sigui local no vol dir que tin-gui una petjada de CO2 més petita que no és local; un pagès de Vilanova que té tomàquets en un hivernacle i els re-parteix en furgoneta per Barcelona està contaminant més que un buc gegant de kiwis de Nova Zelanda.

També teniu en compte per tant la contaminació que es genera durant la producció. Sempre ho tenim en compte, la proxi-mitat dels productes, però sense radi-calismes. A veure, ara mateix no tenim pomes, perquè vénen d’Argentina i Xile i ara aquí no és època de pomes. Des del meu punt de vista és millor ajudar al desenvolupament d’una comunitat africana, important productes d’allà que comprant a un pagès de Vilanova que té quatre negres esclavitzats sense seguretat social ni res. Nosaltres inten-tem també tot el tema de comerç just, tot s’ha de valorar.

Us heu trobat amb gent que hagi deixat de venir per temes econòmics?No t’ho sé dir, ningú m’ho ha vingut a dir. Antigament, l’alimentació supo-sava un 30-40% de la despesa d’una economia domèstica, ara seria al voltant d’un 5%. Jo crec que hem de tornar a conscienciar la gent, perquè tenim bon menjar més a prop del que ens pensem. De fet, a la gent, cada vegada li costa menys pagar una mica més. Cada ve-gada som més conscients del que men-gem, fet important.

Vídeo BTV!

11

A FONSAnalitzem la programació

Avui en dia, descarregar una aplicació (o “app”) - ja sigui per al nostre smar-tphone, el nostre tablet o el nostre ordi-nador - és tan fàcil com fer clic al botó “Download”, es tracti o no d’una aplica-ció gratuïta.

El problema que sorgeix amb aquesta “facilitat” és que tendim a oblidar-nos de tota la feina que hi ha al darrere de la creació d’aquesta aplicació; és a dir, deixem de pensar en la programació.

Però, què és exactament la programa-ció? Doncs la programació no és res més que la forma que tenim de donar “instruccions” a un ordinador, un smar-tphone o un tablet per tal que faci allò que nosaltres dessitgem.

A diferència de la “creença popular”, segons la qual la programació és una sèrie de complexos codis i algoritmes, en el fons la programació no és res més que l’estructuració lògica d’una sèrie de “conceptes humans” per tal que un ordinador sigui capaç d’entendre’ls; po-dríem dir, doncs, que la programació és el llenguatge de les màquines.

Exemplifique-m’ho:

En aquest codi C++ (un dels diferents llenguatges de programació existents), observem que tenim un concepte humà: escriure 5 cops seguits una frase a la pantalla de l’ordinador.

Ara bé, si volem que l’ordinador ens faci cas, haurem de donar-li les instruc-cions en el seu propi llenguatge. Així doncs, comencem declarant la variable num amb el valor 1. Després, diem que mentre (while) la variable num sigui menor a 5, escrigui la frase dessitjada i augmenti en 1 el valor de la variable.

D’aquesta manera, quan executem aquest codi, a la pantalla apareixerà 5 cops seguits la nostra frase.

Amb aquest simple exemple es pot ob-servar que la programació és una eina molt potent a l’hora de treballar la lò-gica; així doncs, tal com diu la cita, la programació ens pot ajudar a nosaltres com a persones per a organitzar millor les nostres pròpies idees i, així, trobar solucions als problemes que se’ns plan-tegen.

A més, actualment la programació ja no és una eina - una “afició” - que tenen uns quants “geeks” formalment ano-menats enginyers de software, sinó que forma part de la vida i de la feina de gairebé tothom. Ja et vulguis dedicar a la indústria, a l’arquitectura, a la recerca científica i tecnològica o a qualsevol al-

tre àmbit de treball, la programació serà una peça clau del teu futur.

Així doncs, si la programació és una eina tan important - una “necessitat” - i, a sobre, ens serveix a nosaltres com a persones, ens preguntem: com és que gairebé no s’ensenya a les escoles?

Aquesta és la gran pregunta que ens fem i que no som capaços de respondre. La programació no s’ensenya per falta de recursos, ja que actualment una gran quantitat d’escoles tenen ordinadors a disposició dels alumnes. La programació tampoc no s’ensenya perquè sigui difícil d’aprendre, ja que a un nivell bàsic és bastant simple. La programació tampoc no s’ensenya perquè sigui una disciplina avorrida; contràriament, és una forma molt inte-ressant d’aprendre lògica.

No. Si volem trobar una raó per la qual la programació no s’ensenya a les esco-les ens hem de remuntar als prejudicis dels quals parlàvem al principi: la por que la societat ens ha induït cap a tot allò que sembla massa complex.

Així doncs, quina conclusió podem extreure d’aquí? Doncs, que tal com deia Isaac Newton, la unió porta a la varietat, i la varietat en la unió és la llei suprema de l’Univers. És a dir, si ens unim tots junts per demanar una classe de programació, ho aconseguirem.

Per acabar, només em quedar dir que el pròxim cop que facis clic al botó “Download”, pensa en totes les hores de dedicació i els milers de línies de codi que un equip de persones qualsevols, com tu i com jo, han escrit.

La programació: afició o necessitat?per Pol Mesalles

int num = 1;

while (num <= 5) { cout << “Aquesta és la frase número “ << num << endl; num = num + 1;}

Vídeo de l’associació Code.org!

“Tothom en aquest país hauria d'aprendre a programar un ordina-

dor… perquè t'ensenya a raonar.”- Steve Jobs

12

OPINIÓ

Per què?per Oriol Escolano

Benvolgut ministre Wert,Em plau informar-lo que ho ha acon-seguit. Vostè és un autèntic superstar. No hi ha dia que no llegeixi les seves accions a la premsa: “Wert admite que el interés del Gobierno es “españolizar a los alumnos catalanes”, La Vanguardia, 10 d’octubre, “Wert suprime las becas para estudiar idiomas en el extranjero”, El Pais, 14 de febrer, “Wert redueix un 40% els ajuts a estudiants de FP i ba-txillerat”, diari ARA, 19 de juny, “Wert propone dejat sin derecho a huelga a los alumnos menores de 18 años”, lasetxa.com, 19 de juny.Deixant a banda la seva gran fama i po-pularitat, de la qual segur que està molt

orgullós, li recordo que vostè ocupa una cartera anomenada Ministerio de Edu-cación, Cultura y Deporte i, tot i que comprenc que vostè pertany a un partit amb una ideologia conservadora i ha de mantenir una postura coherent amb el partit, li recomano que reflexioni una mica i em digui si us plau què fa. Li ho demano perquè jo senzillament no ho entenc (no cal eliminar tampoc la pos-sibilitat que les retallades no m’hagin permès desenvolupar la meva habilitat de comprensió). Aparentment a mi em dóna la sensació que té una necessitat imperiosa de des-truir el sistema educatiu català i la im-mersió lingüística que, crec que estarem

d’acord, ha triomfat totalment, tant en l’aprenentatge de la llengua catalana com la castellana. Em puc imaginar que és una estratègia política per intentar aturar l’onada d’independentisme que últimament no para de créixer a Cata-lunya. El que sí que no puc comprendre de cap manera són les constants i repetitives accions per privar un dret fonamental com el de l’Educació. Les reduccions de beques, els constants canvis de sistema per a privatitzar l’educació no fan més que impedir a cada vegada més alumnes continuar els seus estudis post-obliga-toris per motius purament econòmics, cosa que no és més que un retrocés clar en el procés d’aconseguir una educació pública i de qualitat per a tothom. Senzillament no entenc la seva manera de pensar. No entenc per què.

Carta al ministre Wert

13

ELS DELEGATS RESPONENL’assemblea d’estudiants

Passat, present i futur de l’assemblea d’estudiants de Sarrià-Sant Gervasi-Gràciaper Andreu Ausàs i Dani Pulido

Des de fa uns cursos, els representants d’alumnes de diferents instituts dels barris de Sarrià, Sant Gervasi i Gràcia ens anem reunint periòdicament (més o menys, cada setmana). No cal que si-guis ni delegat ni membre del consell escolar per anar-hi, hi pots anar sense ser representant de ningú. Tot i així, els participants de les assemblees de la coordinadora són els que s’encarreguen després d’organitzar les vagues i els actes de protesta als diferents instituts, sem-pre en contacte amb els altres instituts per tal de mostrar més força. La coordinadora agrupa bàsicament l’alumnat dels instituts de Sant Gervasi i Gràcia, amb l’excepció del Costa i Llo-bera, que forma part de Sarrià. Es tracta d’alumnes del Montserrat, Menéndez y Pelayo, Serrat i Bonastre, Vila de Gràcia i Secretari Coloma. Els alumnes de cen-tres concertats també hi tenen cabuda; el CIC, el Súnion... La coordinadora ha pogut constatar la poca força dels moviments socials sobretot a Sarrià-Sant Gervasi, però la bona voluntat també serveix i, de mo-ment, la participació a les assemblees ha augmentat de manera considerable; d’unes 7-8 persones que hi assistien abans, ara en són unes 30. S’ha demos-trat que el fet de pertànyer a centres concertats no suposa cap impediment a l’hora de compaginar-ho amb la llui-ta social i amb la defensa de l’ensenya-ment públic. El que s’ha fet fins ara és sobretot una campanya d’accions de protesta, en contra de les retallades en educació i en-

senyament, sovint buscant els culpables de la crisi i els problemes del sistema. És a dir, no només s’hi parla d’ensen-yament, també serveix d’espai de debat per temes extraeducatius. La coordinadora no és neutral, és a dir, té unes bases i unes opinions. Teòrica-ment va començar com una platafor-ma per a tothom, però a la pràctica els assistents estaven bastant concentrats ideològicament; sobretot d’esquerres i independentistes, tot i que amb ex-cepcions. El jovent de dretes o més conservador no s’organitza de la ma-teixa manera. És per això que des de la coordinadora es defensa una educa-ció antipatriarcal, popular, catalana, de qualitat i pública. Aquestes són les bases, curiosament, del SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans). De fet, la coordinadora no ha convocat mai mobilitzacions de manera independent

(excepte un escarni a la seu de CiU), sempre ho ha fet sumant-se a d’altres convocatòries, moltes de les quals or-ganitzades pel mateix SEPC. Després de veure que en altres punts de Barcelona hi ha assemblees del SEPC amb èxit, que són les que més es mobilitzen, es va valorar adhe-rir-s’hi directament.

FUTUREn la darrera assemblea, la de dilluns, es va decidir l’adhesió de la coordina-dora al SEPC. A partir del curs 2013-2014, la coordinadora s’integrarà al SEPC i se sumarà als altres nuclis del sindicat que hi ha escampats arreu de Barcelona. Amb aquesta annexió, el SEPC tindrà 8 nuclis a Gràcia, 2 a Horta i 1 al Poblenou. Això implicarà un canvi organitzatiu i una xarxa de col·laboració molt més àmplia.

14

RECOMANACIONS

Èpic concert de Museper Enric Gómez

La gira d’estiu de Muse per presentar el seu nou disc, The 2nd Law, va fer la seva esperada parada a la capital cata-lana. El concert a Barcelona serà l’únic que Muse efectuï a la Península Ibèrica. El seu nou disc està basat bàsicament en els actuals problemes econòmics i en els problemes morals i ètics de la socie-tat. L’escenari estava coronat per quatre torres que escopien foc en moments claus. Quan interpretaren Panic Station a la pantalla es van veure representats els presidents dels principals països del món ballant sobre el món, entre ells hi havia: l’Angela Merkel, el Mariano Ra-joy, etc... En definitiva, aquest àlbum és

una queixa a la societat actual i a la actual situació econòmica mundial.

TOP 111. Bliss

2. Knights of Cydonia3. Starlight

4. New Born5. Animals6. Madness

7. Undisclosed Desires8. Panic Station

9. Follow me10. Supremacy

11. Time is Running Out

Vídeo del concert!

Art per viure o art per sentir?per Miquel Poy

Art per sentir o art per viure? Aquest va ser el títol de la meva primera ex-posició i amb aquesta pregunta vaig il·lustrar el nom de les meves creacions. Com podeu observar, qüestiono si l’ art ha de servir com a eina de mitjà per viu-re i guanyar diners o simplement s’ha de sentir. Jo trobo que, en aquest sentit, el dibuix que expressa millor aquesta pregunta és el que acompanya l’article. Aquesta obra, que podríem anomenar “El sentiment” expressa un devastador alliberament d’energia positiva que es reflecteix principalment en els colors. Podem observar que totes les línies de colors no segueixen un mateix sentit ni cap mena d’ordre i també, tres fases o blocs que conformen una sola figura.

Aquest dibuix està realitzat amb la in-tenció de mostrar tot el conjunt d’emo-cions o sentiments quan veiem una obra d’art. Personalment crec que l’art ha de tenir la màgia d’expressar alguna cosa, “una realitat alternativa”, aquesta era una de les paraules que deia en el full de presentació de l’exposició. “Realitat alternativa” reflecteix molt bé el meu punt de vista. L’art té la particularitat de mostrar i contenir secrets que cal en-devinar per entendre el significat. L’art pot formar part de filosofia, la filosofia d’entendre, de preguntar-se i d’obtenir respostes. L’art podria ser un món sem-blant al dels somnis que codifiquen el seu significat.

15

PASSI-HO BÉ!

B E R F P F K E R KO F U D I W I F G YD I F A Q A S C B NC Z O X E V I W O SR E N O N T Q E E PL D U P I H M S Y NA X I L Z E X K A LY R V C A R Z I C KN W E R G B E M Q RS H I C A F O D P EM A S S M E D I A ZV N B R G J K R J AE T A X E U L A S TT O R F A P G M E RN S T H K I O S K IZ S I D E R W F R JY O C L G Y J A O LR G L M A S M X B LB P E K W N D E M UX U R Z T H R T R ZO L A C I M V U T EP I B E E P Y Q O DC A S T P Z B E K J per Dani Pulido

AGENDA

Quan?

17 18 19

juliol

23

juny

29

juny

29

juny

4 5 6 7

juliol

Concert musical a Berga | Músic: Miquel del Roig | Accés gratuït

Concert musical a El Masnou | Grup: Dr. Calypso

Concert musical a Sant Ramon (Lleida) | Grup: Pirat’s Sound System

Festival músical i polític de les JERC a Montblanc | Grups: La Pegatina, Bongo Botrako, Boikot, Strombers, Dr. Calypso, Aspencat, Oprimits, Gossos | Accés de pagament

Aplec musical i polític d’ARRAN a Sant Celoni | Grups: Obrint Pas, At Versaris, KOP, ARRAP, Ebri Knight, Orxata Sound System | Accés de pagament (als concerts)

On? Qui?

La Vinyeta per Martí Pedemonte