programació adarve física i química 3 3r eso … · web viewvalorar críticament els hàbits...

PROJECTE ADARVE

FÍSICA I QUÍMICATERCER CURS

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

COMUNITAT VALENCIANA

OXFORD EDUCACIÓ

Física i Química 3r ESO. Comunitat Valenciana.

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ 2

2. METODOLOGÍA 5

3. LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES 9

4. ACTIVITATS, ATENCIÓ A LA DIVERSITAT, EVALUACIÓ I EVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES

18

5. CURRÍCULUM 23Objectius d'etapa i d'este curs (3r) per mitjà d'esta matèria (Física i Química) 23Contribució de la matèria (Ciències de la Naturalesa) a l'adquisició de les competències bàsiques 24Objectius de la matèria (Ciències de la Naturalesa) i d'este curs (3r) 26Continguts de la matèria (Física i Química) i curs (3r) 27Criteris d'avaluació de la matèria (Física i Química) i curs (3r) i la seua relació amb les competències bàsiques 28Objectius de la matèria (Física i Química) i la seua relació amb els criteris d'avaluació del curs (3r) 31

6. PROGRAMACIÓ DE LES UNITATS 33

Distribució temporal dels continguts 33

Bloc I: Diversitat i estructura de la matèria 33Unitat 1. Mesura i mètode científic 33Unitat 2. La naturalesa corpuscular de la matèria 38Unitat 3. La diversitat de la matèria 42

Bloc II: Estructura atòmica i canvis químics 46Unitat 4. Estructura de l'àtom 46Unitat 5. Elements i compostos 51Unitat 6. Canvis químics i les seues repercussions 55

Bloc III: Electricitat i energia 60Unitat 7. El circuit elèctric 60Unitat 8. L'energia elèctrica 63

Projecte Adarve (Oxford EDUCACIÓ)1


1. INTRODUCCIÓ

El Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, aprovat pel llavors Ministeri d’Educació i Ciència i que va establir els ensenyaments mínims de l’Educació Secundària Obligatòria com a conseqüència de la implantació de la Llei Orgànica d’Educació (LOE), s’ha desplegat a la Comunitat Valenciana pel Decret 112/2007, de 20 de juliol, pel qual s’estableix el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria per a aquesta comunitat. El present document es refereix a la programació de tercer curs d’ESO de la matèria de Física i Química (Ciències de la Naturalesa).

Com analitzarem més endavant amb més deteniment, una de les principals novetats que va incorporar la LOE en l’activitat educativa deriva de la nova definició de currículum, en concret per la inclusió de les denominades competències bàsiques. Pel que fa, globalment, a la concepció que s’hi té d’objectius, continguts, metodologia i criteris d’avaluació, les novetats són les que produeix, precisament, la seua interrelació amb aquestes competències, que orientaran el procés d’ensenyament-aprenentatge, i que en aquest document es posen de manifest quan, primerament, es desglossen en subcompetències els distints aprenentatges que cada una incorpora i, després, s’interrelacionen amb els criteris d’avaluació específics de cada una de les unitats didàctiques, vinculats al seu torn a les distintes activitats d’aprenentatge.

En el model de presentació de les competències bàsiques pel qual hem optat, reflectim de manera especialment operativa tant el moment com la manera com es treballen durant l’activitat educativa i s’avaluen, siga una avaluació contínua i formativa o una avaluació sumativa. La terminologia que alguns especialistes comencen a utilitzar (descriptors, exercicis o indicadors d’èxit, rúbriques...), majoritàriament en estudis i investigacions i, en menor grau, en documents didàctics com aquest, no s’empra en aquesta programació tant pel fet d’estar implícites les seues aportacions metodològiques en aquella per la qual hem optat com per considerar-la aliena, almenys de moment, a la tradició del nostre professorat i, en conseqüència, escassament pràctica. En tot cas, considerem prioritari, pel valor que aporta a l’activitat educativa, que el professorat sàpia en cada moment com el seu treball i el dels seus alumnes està enfocat cap a la consecució d’unes competències bàsiques determinades (desglossades en subcompetències, cada una de les quals formulada en termes d’èxits demostrables), i també com la seua realització pot ser mesurada (capacitats avaluables), ja que tant les subcompetències com les activitats d’aprenentatge es vinculen amb els criteris d’avaluació de la unitat.

Pel que fa, específicament, a l’aspecte metodològic amb què s’ha de desenvolupar el currículum, es manté, en cada una de les 8 unitats didàctiques d’aquesta matèria i curs, un equilibri entre els diversos tipus de continguts: conceptes, procediments i actituds continuen orientant, de manera integrada i interrelacionada, el procés d’ensenyament-aprenentatge, ja que cada un d’aqueixos continguts acompleix funcions distintes, però complementàries, en la formació integral de l’alumne, aspecte que també posen de manifest tant els criteris d’avaluació com les competències bàsiques / subcompetències, en cada un dels quals podem diferenciar aqueixos distints tipus de continguts i que exigeixen un tractament distint en l’aula. En conseqüència, la flexibilitat i l’autonomia pedagògica són característiques del procés educatiu, de manera que el professor pot emprar els recursos metodològics que garantisquen millor la formació de l’alumne i el desenvolupament ple de les seues capacitats personals i intel·lectuals, sempre afavorint la seua participació perquè aprenga a treballar amb autonomia i en equip, de manera que ell mateix construïsca el seu propi coneixement, aspecte aquest que també està present en la formació competencial.



L’ensenyament en els valors d’una societat democràtica, lliure, tolerant, plural, etc., continua sent, com fins ara, una de les finalitats prioritàries de l’educació, tal com es posa de manifest en els objectius d’aquesta etapa educativa i en els d’aquesta matèria (i que tenen una manifestació concreta en els continguts transversals que es poden treballar en cada unitat didàctica, un dels quals pot ser, per exemple, el fet que l’activitat científica no és patrimoni exclusiu de cap dels sexes). En aquesta Comunitat es converteixen en eix vertebrador i transversal del seu currículum els elements característics propis d’aquesta (encara que menys en aquest curs d’aquesta matèria de Física i Química), de manera que servisquen per a conéixer-ne i comprendre’n la realitat actual, així com el seu ric patrimoni, expressió d’uns elements que l’alumne ha de conéixer i que conviuen, no obstant això, amb uns altres de comuns al conjunt dels ciutadans espanyols, i que en la seua interrelació els enriqueixen.

Aquests aspectes s’han tinguts en compte a l’hora d’organitzar i seqüenciar les unitats didàctiques d’aquesta matèria: la integració ordenada de tots els aspectes del currículum (entre els quals incloem, preferentment, les competències bàsiques) és una condició sine qua non per a l’assoliment tant dels objectius de l’etapa com dels específics de la matèria i, per descomptat, els aprenentatges associats directament a les competències bàsiques. D’aquesta manera, objectius, continguts, metodologia, competències bàsiques i criteris d’avaluació, així com uns continguts entesos com a conceptes, procediments i actituds, formen una unitat per al treball en l’aula.

Des d’un plantejament inicial en cada unitat didàctica que parteix de saber el grau de coneixement de l’alumne sobre els distints continguts que s’hi treballaran (i que han tingut un treball previ en 1r i 2n d’ESO), s’efectua un desenvolupament clar, ordenat i precís de tots, adaptat en la formulació, el vocabulari i la complexitat a les seues possibilitats cognitives.

La combinació de continguts presentats expositivament i mitjançant quadres explicatius i esquemàtics, i en què la presentació gràfica és un recurs d’aprenentatge important, facilita no sols el coneixement i la comprensió immediats de l’alumne, sinó també l’assoliment dels objectius de la matèria (i, en conseqüència, d’etapa). En una cultura preferentment audiovisual com la que tenen els alumnes, seria un error desaprofitar les enormes possibilitats que els elements gràfics del llibre de text (i d’altres components, com la informació disponible en recursos digitals i audiovisuals) posen a disposició de l’aprenentatge escolar. El fet que tots els continguts es desenvolupen mitjançant activitats (pràctiques en molts casos) facilita que el professor sàpia en cada moment com els ha assimilat l’alumne, de manera que puga introduir-hi immediatament tots els canvis que calga per a corregir les desviacions produïdes en el procés educatiu (activitats de reforç, per exemple), i d’aquesta manera atendre la diversitat d’aprenentatges.

Així mateix, es pretén que l’aprenentatge siga significatiu, és a dir, que partisca dels coneixements prèviament adquirits i de la realitat quotidiana i interessos pròxims a l’alumne. Per això, en tots els casos en què és possible es parteix de realitats i exemples que li són coneguts, de manera que s’implique activament i receptivament en la construcció del seu propi aprenentatge. La inclusió de les competències bàsiques com a referent del currículum (i amb una presència extensa en els materials del professor) aprofundeix aquesta concepció funcional dels aprenentatges escolars. I per això s’hi inclou també un quadre senzill en què es recullen les competències bàsiques que es treballen en totes les matèries d’aquest curs, expressió de la vinculació tan necessària que ha d’establir-se entre alguns dels departaments didàctics.

Però no tots els alumnes poden seguir el mateix ritme d’aprenentatge, tant pel seu propi desenvolupament psicològic com per molt diverses circumstàncies personals i



socials: l’atenció a la diversitat d’alumnes i de situacions escolars es converteix en un element fonamental de l’activitat educativa. Distintes activitats (en el llibre de text, en els quaderns i en els materials de què disposa el professor associats a aquest) pretenen donar resposta a aqueixa ineludible realitat tan heterogènia de les aules.

És convenient destacar que l’apartat 5 d’aquesta Programació (Currículum) s’ha organitzat atenent la necessitat establir algunes vinculacions entre diversos elements prescriptius del currículum, les que són conseqüència, primerament, de la seua anàlisi i reflexió i, després, les que tindran repercussió immediata i directa en l’activitat educativa. En aquest últim cas es considera especialment important la interrelació entre els criteris d’avaluació de la matèria i les competències bàsiques, així com la dels objectius de la matèria amb aqueixos mateixos criteris d’avaluació, ja que d’aquesta manera s’aconsegueix saber tant si l’alumne va assolint o no les competències bàsiques que té associades aquesta matèria com la manera com l’aplicació d’uns criteris d’avaluació permet que l’alumne abaste uns objectius que estan formulats en termes de capacitats, i que per la seua expressió tenen una relació estreta amb les competències bàsiques.

En l’apartat 6 (Programació de les unitats) es manté, quan s’identifiquen els continguts que es treballen en cada unitat, una divisió en la tipologia ja clàssica (conceptes, procediments i actituds), independentment que no figuren diferenciats així en la legislació, ja que estan presents en el currículum escolar i permeten diferenciar, mitjançant la seua concreció, distintes estratègies d’ensenyament-aprenentatge, les mateixes que es dedueixen de la lectura dels altres elements del currículum (objectius, competències bàsiques i criteris d’avaluació). Per això, insistim en el fet que no ha d’oblidar-se que els alumnes continuen aprenent integradament conceptes, procediments (habilitats, destreses) i actituds, de manera que tots aquests es posen al servei de l’adquisició de les competències bàsiques.

En cada una de les 8 unitats didàctiques en què s’han organitzat / distribuït els continguts d’aquest curs, es presenten en aquest document uns mateixos apartats per a mostrar com es desenvoluparà el procés educatiu:

Objectius de la unitat. Continguts de la unitat (conceptes, procediments i actituds). Continguts transversals. Criteris d’avaluació. Competències bàsiques / subcompetències associades als criteris d’avaluació i

a les activitats d’aprenentatge.

El llibre de text utilitzat és Física i Química 3r ESO (Projecte Adarve, d’Oxford EDUCACIÓ, 2011), l’autora del qual és Isabel Píñar Gallardo. El professor disposa del Llibre del professor (esquema de continguts de la unitat, bibliografia, qüestions de diagnòstic previ, suggeriments didàctics, solucionari...), així com del CD ROM de recursos multimèdia (presentacions, animacions, enllaços web, llibre digital, recursos imprimibles —activitats de reforç i d’ampliació, adaptacions curriculars, proves d’avaluació, avaluació de competències, activitats informàtiques per a Windows-Linux—, generador d’avaluacions...).



2. METODOLOGIA

El desenvolupament dels coneixements científics i d’allò que hem anomenat la Ciència, amb majúscules, fa que en aquest curs siga imprescindible abordar el currículum de Ciències de la Naturalesa des de la perspectiva exclusiva de la Física i la Química (aquestes, juntament amb la Biologia i la Geologia, tenen en comú una manera determinada de representar i d’analitzar la realitat), conseqüència d’uns coneixements cada vegada més especialitzats i més profunds. Aquesta especialització no està renyida amb l’estudi interdisciplinari, no debades el coneixement científic, en general, i el natural, en particular, no pot estudiar-se de manera fragmentada (l’alumne ha de saber que hi ha uns procediments d’investigació comuns als distints àmbits del saber científic, i per això és fonamental la presència en el currículum de, per exemple, la competència en el coneixement i la interacció en el món físic i natural). És per això que, per exemple, en aquest curs hi ha un bloc de continguts i uns criteris d’avaluació comuns per a ambdues matèries, a més d’uns altres d’específics per a cada una.

Tant en aquest curs com en els altres de l’ESO, l’alfabetització científica dels alumnes, entesa com la familiarització amb les idees científiques bàsiques, es converteix en un dels seus objectius fonamentals, però no tant com un coneixement finalista (no s’estan formant ni físics ni químics) sinó com un coneixement instrumental que els permeta la comprensió de molts dels problemes mediambientals que afecten el món. Això només es podrà aconseguir si el desenvolupament dels continguts (conceptes, fets, teories, lleis, etc.) parteix del que coneix l’alumne i del seu entorn, el qual podrà comprendre i sobre el qual podrà intervenir. Si a més tenim en compte que els avanços científics s’han convertit al llarg de la història en un dels paradigmes del progrés social, veiem que la seua importància és fonamental en la formació de l’alumne, formació en què també repercutirà una manera determinada d’enfrontar-se al coneixement, la que incideix en la racionalitat i en la demostració empírica dels fenòmens naturals. En aquest aspecte s’hauria de recordar que també ha de fer-se insistència que el mètode científic aporta a l’alumne: estratègies o procediments d’aprenentatge per a qualsevol matèria (formulació d’hipòtesis, comprovació de resultats, investigació, treball en grup...), aspecte que està estretament lligat a algunes de les competències bàsiques (aprendre a aprendre i autonomia i iniciativa personal, sobretot).

Els coneixements de ciències de la natura adquirits per l’alumne en els dos cursos precedents (més generalistes) han de refermar-se i ampliar-se durant aquest curs (últim en què és obligatori l’estudi d’aquesta matèria per a tots els alumnes) i el següent (per als que hi opten), incorporant també activitats pràctiques de laboratori, enfocades sempre a la recerca d’explicacions del món que ens envolta.

Per tant, l’estudi de Física i Química en aquest curs tindrà en compte els aspectes següents:

Considerar que els continguts no són només els de caràcter conceptual, sinó també els procedimentals i actitudinals, de manera que la presentació d’aquests continguts vaja sempre encaminada a la interpretació de l’entorn per part de l’alumne i a assolir les competències bàsiques pròpies d’aquesta matèria, la qual cosa implica emprar una metodologia basada en el mètode científic.

Assolir un aprenentatge significatiu, rellevant i funcional, de manera que els continguts / coneixements puguen ser aplicats per l’alumne a l’enteniment del seu entorn més pròxim (aprenentatge de competències) i a l’estudi d’altres matèries.

Promoure un aprenentatge constructiu, de manera que els continguts i els aprenentatges siguen conseqüència els uns dels altres.



Tractar temes bàsics, adequats a les possibilitats cognitives individuals dels alumnes.

Afavorir, a més del treball individual, el de caràcter col·lectiu entre els alumnes.

Per a tractar adequadament els continguts des de la triple perspectiva de conceptes, procediments i actituds i per a contribuir a la consecució d’unes competències determinades, la proposta metodològica ha de tenir en compte la concepció de la ciència com a activitat en construcció i revisió permanents, i oferir la informació necessària realçant el paper actiu de l’alumne en el procés d’aprenentatge mitjançant diverses estratègies:

Donar-li a conéixer alguns mètodes habituals en l’activitat i la investigació científiques, convidar-lo a utilitzar-los i reforçar els aspectes del mètode científic corresponents a cada contingut.

Generar escenaris atractius i motivadors que l’ajuden a véncer una possible resistència apriorística al seu acostament a la ciència.

Proposar activitats pràctiques que el situen davant del desenvolupament del mètode científic, proporcionant-li mètodes de treball en equip i ajudant-lo a enfrontar-se amb el treball / mètode científic que el motive per a l’estudi.

Combinar els continguts presentats expositivament, mitjançant quadres explicatius i esquemàtics, i en què la presentació gràfica és un recurs d’aprenentatge important que facilita no sols el coneixement i la comprensió immediats de l’alumne sinó també l’assoliment dels objectius de la matèria (i, en conseqüència, d’etapa) i les competències bàsiques.

Totes aquestes consideracions metodològiques s’han tingut en compte en els materials curriculars que s’han d’utilitzar i, en conseqüència, en la pròpia activitat educativa que s’ha de desenvolupar diàriament:

Tractament dels continguts de manera que conduïsquen a un aprenentatge comprensiu i significatiu.

Una exposició clara, senzilla i raonada dels continguts, amb un llenguatge adaptat al de l’alumne.

Estratègies d’aprenentatge que propicien l’anàlisi i la comprensió del fet científic i natural.

Aquests aspectes metodològics i de continguts s’han desenvolupat en les diferents seccions del llibre de text utilitzat, per això la importància que es concedeix a algunes, com ara les tècniques d’investigació i la química / física en la societat.

Anteriorment plantejàvem com a fonamental el fet que l’alumne participe activament i progressivament en la construcció del seu propi coneixement, exemple precís d’una metodologia que persegueix la seua formació integral. Per això, l’ús de qualsevol recurs metodològic, i el llibre de text continua sent encara un dels més privilegiats, ha d’anar encaminat a la participació quotidiana de l’alumne en el procés educatiu, no a substituir-lo. Però en un context en què s’està generalitzant l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (Internet, recursos digitals, etc.), no tindria sentit desaprofitar-ne les possibilitats educatives, per això el seu ús, interessant en si mateix per les possibilitats d’obtenció d’informació que permet, fomenta que l’alumne siga format en algunes de les competències bàsiques del currículum (aprendre a aprendre, tractament de la informació i digital...).

Els continguts del currículum d’aquesta comunitat estan agrupats en blocs: Introducció a la metodologia científica (comú també a la matèria de Biologia i Geologia d’aquest curs), Energia i electricitat, Diversitat i unitat d’estructura de la matèria i Canvis químics i les seues aplicacions. En aquest curs s’estudia l’estructura interna de les substàncies (propietats elèctriques de la matèria i estructura de l’àtom), la unitat i la diversitat de la



matèria (naturalesa corpuscular) i els canvis químics i les seues repercussions (reaccions químiques i la importància que tenen).

En aquest sentit, el llibre de text utilitzat organitza cada unitat amb una mateixa estructura, i les distintes seccions de la qual atenen les diferents exigències metodològiques indicades:

Una pàgina inicial, amb una sèrie de preguntes de diagnòstic inicial a partir d’una il·lustració que cridarà l’atenció sobre els continguts.

Un desenvolupament expositiu de la unitat: Desenvolupament, intercalant proporcionalment continguts conceptuals,

procedimentals i actitudinals, així com text i il·lustracions, dibuixos i fotografies, i que sol finalitzar amb activitats.

Els conceptes (lleis, teories...) es ressalten mitjançant un quadre de color perquè no passen desapercebuts a l’alumne.

Realització d’experiments senzills per a facilitar la comprensió de conceptes i procediments, organitzats sota la denominació d’Experimenta.

Activitats de reflexió (Reflexiona) perquè obtinga conclusions que després es desenvolupen en els epígrafs de continguts.

Tècniques d’investigació, mitjançant les quals s’exposen mètodes i procediments per a resoldre una activitat o per a desenvolupar algun contingut específic.

Informació complementària, a manera de dibuixos, fotografies, T’interessa saber, vocabulari explicatiu...

Una pàgina d’Idees clares, a manera de resum dels continguts de la unitat.

Una pàgina d’Estratègies, en què es resolen alguns exercicis significatius de la unitat, agrupats per blocs de continguts.

Unes quantes pàgines d’Activitats, que serveixen tant per a repassar coneixements com per a ampliar-ne uns altres, i que a més d’estar agrupades per continguts es graduen en dos nivells de dificultat (les de més, identificades mitjançant la lletra D).

Una pàgina d’Avaluació, en què, partint de la lectura d’un text, es pot comprovar el grau dels coneixements assolits i, en conseqüència, aprofundir els que més ho necessiten.

Avaluació de competències bàsiques: en acabar cada un dels blocs en què s’han organitzat els continguts (unitats 1-3, unitats 4-6 i unitats 7-8) es presenten quatre pàgines d’activitats que permeten avaluar el procés d’adquisició de les competències bàsiques, és a dir, la competència de l’alumne per a aplicar els coneixements assolits en situacions pròpies del món real.

Asimismo, el libro finaliza con los siguientes anexos:Així mateix, el llibre acaba amb els annexos següents:

Formulació i nomenclatura inorgànica. Propostes de pràctiques de laboratori (una per unitat):

- Unitat 1: Mesura amb el calibrador o peu de rei.- Unitat 2: Estudi d’una gràfica de calfament i refredament.- Unitat 3: Separació i anàlisi dels components d’una dissolució.- Unitat 4: Els espectres atòmics.- Unitat 5: Observació de les propietats d’alguns metalls.



- Unitat 6: Contaminació atmosfèrica.- Unitat 7: Conductors i aïllants.- Unitat 8: El dessalinitzador solar.

Índex analític.



3. LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

En la definició que la Llei Orgànica d’Educació (LOE) ha fet del currículum, ens trobem tant amb els components tradicionals (objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació) com amb una novetat significativa, com és la introducció de les competències bàsiques. Aquest element passa a convertir-se, a partir d’ara, en un dels aspectes orientadors del conjunt del currículum (no és casual que en el currículum antecedisquen en la formulació, fins i tot, els objectius) i, en conseqüència, en orientador dels processos d’ensenyament-aprenentatge, màximament quan en un dels cursos d’aquesta etapa educativa (segon d’ESO) l’alumne ha participat en l’anomenada avaluació de diagnòstic, en la qual ha hagut de demostrar l’adquisició d’unes competències determinades. Independentment que aquesta avaluació no tinga conseqüències acadèmiques per als alumnes, el fet que els seus resultats servisquen d’orientació perquè els centres adopten decisions relatives als aprenentatges dels alumnes ens dóna una idea de com els processos educatius es veuran condicionats per aquest nou element en la línia de ser molt més funcionals i menys terminals. No oblidem tampoc que la decisió de si l’alumne obté o no el títol de graduat en ESO en el pròxim curs es basarà en si ha adquirit o no les competències bàsiques de l’etapa, per això aquestes esdevenen el referent per a l’avaluació de l’alumne.

Moltes són les definicions que hi ha d’aquest concepte (conegut a partir dels Informes PISA), però totes fan insistència en el mateix: enfront d’un model educatiu centrat en l’adquisició de coneixements més o menys teòrics, desconnectats entre si moltes vegades, un procés educatiu basat en l’adquisició de competències incideix, sobretot, en l’adquisició d’uns sabers imprescindibles, pràctics i integrats, sabers que hauran de ser demostrats pels alumnes (és un poc més que una formació funcional). En suma, una competència és la capacitat posada en pràctica i demostrada d’integrar coneixements, habilitats i actituds per a resoldre problemes i situacions en contextos diversos. De manera molt gràfica i succinta, s’ha definit com la posada en pràctica dels coneixements adquirits, els coneixements en acció, és a dir, la mobilització dels coneixements i les habilitats en una situació determinada (de caràcter real i diferent d’aquella en què s’ha aprés en l’entorn escolar), l’activació de recursos o coneixements que es tenen (encara que es crega que no es tenen perquè pretesament s’han oblidat).

Però hi ha un aspecte que ha de destacar-se, el que podem anomenar caràcter combinat de la competència: l’alumne, mitjançant el que sap, ha de demostrar que ho sap aplicar, però a més que sap ser i estar. D’esta manera veiem com una competència integra els diferents continguts que són treballats en l’aula (conceptes, procediments i actituds), exemple d’una formació integral. En suma, estem reconeixent que la institució escolar no sols prepara l’alumne en el coneixement de sabers tècnics i científics, sinó que ho fa també com a ciutadà, per això ha de demostrar una sèrie d’actituds cíviques i intel·lectuals que impliquen el respecte als altres, a ser responsable, a treballar en equip...

També és important un altre aspecte, al qual moltes vegades no es concedeix la importància que té: formar en competències permet fer front a la renovació constant de coneixements que es produeix en qualsevol àrea de coneixement (en aquesta en particular). La formació acadèmica de l’alumne transcorre en la institució escolar durant un nombre limitat d’anys, però la necessitat de formació personal i/o professional no acaba mai, per la qual cosa una formació competencial en l’ús, per exemple, de les tecnologies de la informació i la comunicació permetrà accedir a aquest instrument per a demanar la informació que en cada moment es necessite (òbviament, després d’analitzar-se’n la qualitat). Si a més tenim en compte que moltes



vegades és impossible tractar en profunditat tots els continguts del currículum, és clar que l’alumne haurà de formar-se en aqueixa competència, la d’aprendre a aprendre.

En el llibre de text utilitzat s’integren aquests aprenentatges lligats a les competències bàsiques, bé de manera implícita en el desenvolupament dels continguts, bé de manera explícita (amb seccions específiques com és la d’avaluació de competències bàsiques en acabar cada un dels blocs de continguts).

En el nostre sistema educatiu es considera que les competències bàsiques que ha d’haver assolit l’alumne quan acaba l’escolaritat obligatòria per a enfrontar-se als reptes de la seua vida personal i laboral són les següents:

Competència en comunicació lingüística. Competència matemàtica. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Competència en el tractament de la informació i competència digital. Competència social i ciutadana. Competència cultural i artística. Competència per a aprendre a aprendre. Competència en l’autonomia i iniciativa personal.

Però, què entenem per cada una d’aqueixes competències? De manera succinta, i recollint el més significatiu del que estableix el currículum escolar, cada una aporta el següent a la formació personal i intel·lectual de l’alumne:

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICASuposa la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita i com a instrument d’aprenentatge i d’autoregulació del pensament, les emocions i la conducta, per la qual cosa contribueix, així mateix, a la creació d’una imatge personal positiva i fomenta les relacions constructives amb els altres i amb l’entorn. Aprendre a comunicar-se és, en conseqüència, establir llaços amb altres persones, acostar-nos a altres cultures que adquireixen sentit i provoquen afecte tot just es coneixen. En suma, aquesta competència és fonamental per a aprendre a resoldre conflictes i per a aprendre a conviure. La seua adquisició suposa el domini de la llengua oral i escrita en múltiples contextos i l’ús funcional de, almenys, una llengua estrangera.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

Aquesta competència consisteix, abans que res, en l’habilitat per a utilitzar els nombres i les seues operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i de raonament matemàtic per a produir i interpretar informacions, per a conéixer més sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat i per a resoldre problemes relacionats amb la vida diària i el món laboral. La seua adquisició suposa, en suma, aplicar destreses i actituds que permeten raonar matemàticament, comprendre una argumentació matemàtica, expressar-se i comunicar-se en el llenguatge matemàtic i integrar el coneixement matemàtic amb uns altres tipus de coneixement.

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSICÉs l’habilitat per a interactuar amb el món físic en els seus aspectes naturals i en els generats per l’acció humana, de manera que facilite la comprensió de successos, la predicció de conseqüències i l’activitat dirigida a la millora i la preservació de les condicions de vida pròpia, de les altres persones i de la resta dels éssers vius. En suma, implica l’adquisició d’un pensament cientificoracional que permet interpretar la informació i prendre decisions amb



autonomia i iniciativa personal, així com utilitzar valors ètics en la presa de decisions personals i socials.

COMPETÈNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I DIGITALÉs l’habilitat per a buscar, obtenir, processar i comunicar informació i transformar-la en coneixement. Inclou aspectes que van des de l’accés i la selecció de la informació fins al seu ús i la seua transmissió en diferents suports, incloent-hi la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com un element essencial per a informar-se i comunicar-se. La seua adquisició suposa, almenys, utilitzar recursos tecnològics per a resoldre problemes de manera eficient i tenir una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació de què es disposa.

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANAAquesta competència permet viure en societat, comprendre la realitat social del món en què es viu i exercir la ciutadania democràtica en una societat cada vegada més plural. Incorpora formes de comportament individual que capaciten les persones per a conviure en societat, relacionar-se amb els altres, cooperar, comprometre’s i afrontar els conflictes, per la qual cosa adquirir-la suposa ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, les creences, les cultures i la història personal i col·lectiva dels altres. En suma, implica comprendre la realitat social en què es viu, afrontar els conflictes amb valors ètics i exercir els drets i els deures ciutadans des d’una actitud solidària i responsable.

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICAAquesta competència implica conéixer, apreciar, comprendre i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font de gaudi i d’enriquiment personal i considerar-les part del patrimoni cultural dels pobles. En definitiva, apreciar i gaudir l’art i altres manifestacions culturals, tenir una actitud oberta i receptiva davant de la realitat artística plural, conservar el patrimoni cultural comú i fomentar la pròpia capacitat creadora.

COMPETÈNCIA PER A APRENDRE A APRENDREAquesta competència suposa, d’una banda, iniciar-se en l’aprenentatge i, de l’altra, ser capaç de continuar aprenent de manera autònoma, així com buscar respostes que satisfacen les exigències del coneixement racional. Així mateix, implica admetre una diversitat de respostes possibles davant d’un mateix problema i trobar motivació per a buscar-les des de diversos enfocaments metodològics. En suma, implica la gestió de les pròpies capacitats des d’una òptica de recerca d’eficàcia i el maneig de recursos i tècniques de treball intel·lectual.

COMPETÈNCIA EN L’AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONALAquesta competència es refereix a la possibilitat d’optar amb criteri propi i portar endavant les iniciatives necessàries per a desenvolupar l’opció escollida i fer-se’n responsable, tant en l’àmbit personal com en el social o laboral. La seua adquisició implica ser creatiu, innovador, responsable i crític en el desenvolupament de projectes individuals o col·lectius.

En una competència no hi ha sabers que s’adquireixen exclusivament en una matèria determinada i només serveixen per a aquesta. Amb tot el que l’alumne aprén en les diferents matèries (i no sols mentre està present en la institució escolar) i en altres activitats educatives (complementàries, extraescolars) construeix un bagatge cultural i d’informació que ha de servir-li per al conjunt de la seua vida, que ha de ser capaç



d’utilitzar-lo en moments precisos i en situacions distintes. Per això, qualssevol d’aqueixes competències poden assolir-se, si no en totes, sí en la majoria de les matèries curriculars, i també per això en totes aquestes matèries podrà utilitzar i aplicar aquestes competències, independentment en quins les haja pogudes adquirir (transversalitat). Ser competent ha de ser garantia d’haver assolit uns aprenentatges determinats, però també, no ho oblidem, que permetrà assolir-ne uns altres, tant en la pròpia institució escolar com fora, garantia del seu aprenentatge permanent.

Dit això, queda clar que hi ha una interrelació evident entre els distints elements del currículum, i que hem de posar-la de manifest per a utilitzar adequadament tots els materials curriculars que s’empren en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Quan en una programació didàctica s’indiquen els objectius d’una unitat (formulats en termes de capacitats), se sap que aquests condicionen l’elecció d’uns continguts o d’uns altres, de la mateixa manera que s’ha d’indicar uns criteris d’avaluació que permeten demostrar si l’alumne els assoleix o no els assoleix. Per això, els criteris d’avaluació poden presentar una doble interpretació: d’una banda, els que tenen relació amb el conjunt d’aprenentatges que du a terme l’alumne, és a dir, hi haurà uns criteris d’avaluació lligats més o menys expressament a conceptes, uns altres a procediments i uns altres a actituds, ja que cada un d’aquests continguts han de ser avaluats per haver-se treballat en classe i que són els que s’avaluen en els diferents moments d’aplicació de l’avaluació contínua; i de l’altra, hi haurà criteris d’avaluació que s’han formulat més en la seua relació expressa i directa amb les competències bàsiques.

Si partim del fet que les competències bàsiques suposen una aplicació real i pràctica de coneixements, habilitats i actituds, la manera de comprovar o d’avaluar si l’alumne les ha adquirides és reproduir situacions com més reals d’aplicació millor, i en aquestes situacions allò més habitual és que l’alumne se servisca d’aqueix bagatge acumulat (de qualsevol tipus de continguts) però responga, sobretot, a situacions pràctiques. D’aquesta manera, quan avaluem competències, avaluem preferentment, encara que no sols, procediments i actituds (encara que els conceptes hi siguen un suport imprescindible), per això les relacionem amb els criteris d’avaluació amb més caràcter procedimental i actitudinal.

De quina manera s’assoleix cada una de les competències bàsiques des d’aquesta matèria? Exposarem succintament els aspectes més rellevants en el nostre projecte, a costa del que la pràctica educativa diària puga aconsellar en cada moment:

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSICAquesta és la competència amb més pes en aquesta matèria: el seu domini exigeix l’aprenentatge de conceptes, el domini de les interrelacions existents entre aquests, l’observació del món físic i de fenòmens naturals, el coneixement de la intervenció humana, l’anàlisi multicausal... Però a més, i igual que altres competències, requereix que l’alumne es familiaritze amb el mètode científic com a mètode de treball, la qual cosa li permetrà actuar racionalment i reflexivament en molts aspectes de la seua vida acadèmica, personal o laboral.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICAMitjançant l’ús del llenguatge matemàtic per a quantificar fenòmens naturals, analitzar causes i conseqüències, expressar dades, etc., en suma, per al coneixement dels aspectes quantitatius dels fenòmens naturals i l’ús d’eines matemàtiques, l’alumne pot ser conscient que els coneixements matemàtics tenen una utilitat real en molts aspectes de la seua pròpia vida.



COMPETÈNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I DIGITALEn aquesta matèria, i perquè l’alumne comprenga els fenòmens físics i naturals, és fonamental que sàpia treballar amb la informació (obtenció, selecció, tractament, anàlisi, presentació...), procedent de molt diverses fonts (escrites, audiovisuals...), i no totes amb el mateix grau de fiabilitat i objectivitat. Per això, la informació, obtinguda bé en suports escrits tradicionals, bé mitjançant noves tecnologies, ha de ser analitzada des de paràmetres científics i crítics.

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANADos són els aspectes més importants mitjançant els quals aquesta matèria intervé en el desenvolupament d’aquesta competència: la preparació de l’alumne per a intervenir en la presa conscient de decisions en la societat, i per a la qual cosa l’alfabetització científica és un requisit, i el coneixement de com els avenços científics han intervingut històricament en l’evolució i el progrés de la societat (i de les persones), sense oblidar que aqueix mateix desenvolupament també ha tingut conseqüències negatives per a la humanitat, i que han de controlar-se els riscos que pot provocar en les persones i en el medi ambient (desenvolupament sostenible).

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICADos són també els aspectes més importants mitjançant els quals aquesta matèria intervé en el desenvolupament d’aquesta competència: la utilització del llenguatge com a instrument privilegiat de comunicació en el procés educatiu (vocabulari específic i precís, sobretot, que l’alumne ha d’incorporar al seu vocabulari habitual) i la importància que té tot allò que s’ha relacionat amb la informació en els seus continguts curriculars.

COMPETÈNCIA PER A APRENDRE A APRENDRESi aquesta competència permet que l’alumne dispose d’habilitats o d’estratègies que li faciliten l’aprenentatge al llarg de la vida i que li permeten construir i transmetre el coneixement científic, suposa també que pot integrar aquests nous coneixements en els que ja té i que els pot analitzar tenint en compte els instruments propis del mètode científic.

COMPETÈNCIA EN L’AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONALAquesta competència parteix de la necessitat que l’alumne cultive un pensament crític i científic, capaç de desterrar dogmes i prejudicis aliens a la ciència. Per això, haurà de fer ciència, és a dir, enfrontar-se a problemes, analitzar-los, proposar solucions, avaluar conseqüències, etcètera.

Hem indicat les competències bàsiques que recull el nostre sistema educatiu (set de relacionades expressament amb aquesta matèria, totes excepte la cultural i artística), competències que per la seua pròpia formulació són, inevitablement, molt genèriques. Si volem que servisquen com a referent per a l’acció educativa i per a demostrar la competència real assolida per l’alumne (avaluació), hem de concretar-les molt més, desglossar-les, sempre en relació amb els altres elements del currículum. És el que hem anomenat subcompetències, i que no deixen de ser més que uns enunciats operatius conseqüència de l’anàlisi integrada del currículum per a aconseguir uns aprenentatges funcionals expressats d’una manera que en permet la identificació pels distints agents educatius.

En aquesta matèria i aquest curs, aquestes subcompetències i les unitats en què es treballen són les següents (hi ha altres competències / subcompetències que també s’adquireixen en aquesta matèria, encara que no durant aquest curs):



COMPETÉNCIES / SUBCOMPETÈNCIES

UNITATS

En el coneixement i la interacció amb el món físic

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8

Reconèixer qüestions que es poden investigar des de la ciència: diferenciar problemes i explicacions científiques d’altres que no ho són.

2

Utilitzar diferents estratègies de recerca d’informació científica. Comprendre i seleccionar la informació adequada en diverses fonts.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8

Reconéixer els trets clau de la investigació científica: controlar variables, formular hipòtesis, dissenyar experiments, analitzar i contrastar dades, detectar regularitats, fer càlculs i estimacions.

1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7

Comprendre principis bàsics i conceptes científics, i establir diverses relacions entre aquests: de causalitat, d’influència, qualitatives i quantitatives.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8

Descriure i explicar fenòmens científicament i predir canvis. Utilitzar models explicatius.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8

Aplicar els coneixements de la ciència a situacions relacionades amb la vida quotidiana.

2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8

Interpretar dades i proves científiques. Elaborar conclusions i comunicar-les en distints formats de manera correcta, organitzada i coherent.

1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7

Argumentar a favor o en contra de les conclusions, i identificar els supòsits, les proves i els raonaments en l’obtenció d’aquests.

1, 2, 4, 5, 6, 7 i 8

Reflexionar sobre les implicacions de l’activitat humana i els avenços científics i tecnològics en la història de la humanitat, i destacar, en l’actualitat, les implicacions que tenen en el medi ambient.

3, 4, 5, 6 i 8

Considerar distintes perspectives sobre un tema. Evitar generalitzacions improcedents. Qüestionar les idees preconcebudes i els prejudicis. Practicar l’antidogmatisme.

2 i 4

Tenir responsabilitat sobre un mateix, els recursos i l’entorn. Conéixer els hàbits saludables personals, comunitaris i ambientals basats en els avenços científics. Valorar l’ús del principi de precaució.

3, 4, 5, 6 i 8

Mostrar formació i estratègies per a participar en la presa de decisions sobre problemes locals i globals plantejats.

8



Matemàtica 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8 Utilitzar el llenguatge matemàtic per a

quantificar els fenòmens naturals.1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8

Fer servir el llenguatge matemàtic per a analitzar causes i conseqüències.

2, 3, 7 i 8

Usar el llenguatge matemàtic per a expressar dades i idees sobre la naturalesa.

1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7

Tractament de la informació i competència digital

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8

Aplicar les formes específiques que té el treball científic per a buscar, arreplegar, seleccionar, processar i presentar la informació.

1, 2, 3, 4, 5, 6 i 8

Utilitzar i produir en l'aprenentatge de l'àrea esquemes, mapes conceptuals, informes, memòries…

1, 2, 3, 5, 6 i 7

Fer servir les tecnologies de la informació i la comunicació per a comunicar-se, demanar informació, reaalimentar-la, simular i visualitzar situacions, obtenir i tractar dades.

1, 3, 5, 6 i 7

Social i ciutadana 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 8 Comprendre i explicar problemes

d'interés social des d'una perspectiva científica.

3, 4, 5, 6 i 8

Aplicar el coneixement sobre alguns debats essencials per a l'avanç de la ciència, per a comprendre com han evolucionat les societats i per a analitzar la societat actual.

1 i 5

Reconéixer aquelles implicacions del desenrotllament tecnocientífic que puguen comportar riscos per a les persones o el medi ambient.

2, 4, 5 i 6

Comunicació lingüística 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8 Utilitzar la terminologia adequada en la

construcció de textos i argumentacions amb continguts científics.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8

Comprendre i interpretar missatges sobre les ciències de la naturalesa.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8

Aprendre a aprendre 1, 2 i 6 Integrar els coneixements i procediments

científics adquirits per a comprendre les informacions provinents de la seua pròpia experiència i dels mitjans escrits i audiovisuals.

1, 2 i 6

Autonomia i iniciativa personal 1, 2, 6 i 8 Desenrotllar un esperit crític. Enfrontar-se

a problemes oberts, participar en la construcció temptativa de solucions.

1 i 6



Desenrotllar la capacitat per a analitzar situacions valorant els factors que han incidit en ells i les conseqüències que poden tindre.

2, 6 i 8

La manera com l’alumne demostra l’adquisició dels aprenentatges lligats a cada una de les competències i subcompetències —o fins i tot d’uns altres, no necessàriament lligats expressament a aquestes— és mitjançant l’aplicació dels distints criteris d’avaluació, i que en aquesta programació s’interrelacionen amb els de les unitats didàctiques, i no amb els generals del curs, ja que aquests, per les seues intencions, són massa genèrics.

Com ja hem indicat, una de les característiques de les competències bàsiques és que permeten i fomenten la transversalitat dels aprenentatges a què estan associats, és a dir, que es poden i s’han d’assolir, encara que des d’una perspectiva diferent però complementària, mitjançant el desenvolupament del currículum de les distintes matèries d’aquesta mateixa etapa educativa. En aquest tercer curs, aqueixes matèries són Física i Química, Biologia i Geologia, Castellà: Llengua i literatura, Valencià: Llengua i literatura, Llengua estrangera, Ciències Socials, Geografia i Història, Educació plàstica i visual, Matemàtiques, Música, Tecnologies, Educació Física i Religió/Atenció educativa (i una optativa).

Pel treball conjunt que exigeix al professorat d’aquest curs, indiquem en el quadre següent les competències bàsiques que, almenys, s’han d’assolir també en altres matèries, en unes amb més interrelació i en unes altres, amb menys:

MATERIÈSCOMPETÈNCIES BÀSIQUES

1 2 3 4 5 6 7 8Física i Química (i Biologia i Geologia)

X X X X X X X

Castellà: llengua i literatura X X X X X XValencià: llengua i literatura X X X X X XLlengua estrangera X X X X X XCiències Socials, Geografia i Història

X X X X X X X X

Educació plàstica i visual X X X X X X X XMatemàtiques X X X X X X X XMúsica X X X X X X XTecnologies X X X X X X XEducació física X X X X X X

Nota:1. Coneixement i interacció amb el món físic.2. Matemàtica.3. Tractament de la informació i digital.4. Social i ciutadana.5. Comunicació lingüística.6. Artística i cultural.7. Aprendre a aprendre.8. Autonomia i iniciativa personal.



Com pot observar-se, la transversalitat de les competències bàsiques és evident, i és per això que en el marc del projecte educatiu del centre hagen de formular-se criteris uniformes per al seu tractament conjunt.



4. ACTIVITATS, ATENCIÓ A LA DIVERSITAT, AVALUACIÓ I AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES

ACTIVITATS

Tal com es dedueix dels plantejaments metodològics exposats i del tractament que han de tenir les competències bàsiques, i com a part fonamental d’aquests, l’explicació i el desenvolupament dels distints continguts els seguirà la realització de diverses activitats de comprovació de coneixements, i que són les indicades en el llibre de text de l’alumne i en altres materials complementaris, associades en cada cas als distints continguts i a les competències bàsiques, de la mateixa manera que hi ha activitats expressament lligades a aquestes (avaluació de les competències bàsiques referides als continguts de cada bloc).

L’aprofundiment que pot fer-se amb cada una, sobretot les que treballen els continguts inicials de la unitat, estarà en funció dels coneixements previs que el professor haja detectat en els alumnes mitjançant les activitats / preguntes de diagnòstic inicial, i que parteixen d’aspectes molt generals, però imprescindibles per a regular l’aprofundiment que ha de marcar el procés d’aprenentatge de l’alumne i per a establir estratègies d’ensenyament a fi que aquesta siga com més personalitzada millor. A l’inici del curs, i per a comprovar el punt de partida de l’alumne, es farà una avaluació prèvia, de la mateixa manera que n’hi haurà una de final que permeta valorar integradament la consecució dels objectius generals de curs. Igualment n’hi haurà en altres moments del curs (unitat a unitat, trimestral...).

A més de les activitats esmentades de desenvolupament dels continguts i de comprovació dels coneixements, unes d’importància vital en aquesta matèria són les de caràcter procedimental, que es treballen tant quan es desenvolupen els continguts com en seccions específiques del llibre de text de l’alumne, i que versen entorn de la lectura (l’alumne ha de llegir en classe en totes les matèries), a la recerca d’informació, a l’aplicació del mètode científic, a la interpretació de dades i informació, a l’ús acurat de materials i d’instruments de laboratori..., és a dir, tota una sèrie de procediments —sense oblidar actituds davant del treball— que l’alumne ha de conéixer en profunditat perquè els utilitzarà permanentment (i que el permet formar-se, a més, en algunes de les competències bàsiques), en suma, el que en el currículum figura agrupat en el bloc de continguts comuns.

És important destacar que la matèria de Física i Química en el Projecte Adarve incideix de manera sistemàtica en l’adequació de les activitats amb els continguts desenvolupats, de manera que l’alumne comprenga i interioritze el treball de l’aula. En tots els materials utilitzats es treballa amb diverses fonts d’informació: des de documents de revistes especialitzades i premsa diària a pàgines web i bibliografia, de manera que el professor decideix entre els materials més adequats per a cada estil d’aprenentatge dels seus alumnes.

Si anteriorment indicàvem que les característiques metodològiques i els continguts tenien el seu reflex en les distintes seccions del llibre de text utilitzat, volem destacar la finalitat de la pàgina denominada Idees clares, mitjançant la qual es resumeixen els continguts bàsics de la unitat, i per això la importància que tots els alumnes hi recórreguen per refermar els continguts treballats.



ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

En un procés d’ensenyament-aprenentatge basat en la identificació de les necessitats de l’alumne, és fonamental oferir-li tots els recursos educatius que calga perquè la seua formació s’ajuste a les seues possibilitats, en uns casos perquè aquestes són més elevades que les del grup, en unes altres perquè necessita reajustar el seu ritme d’aprenentatge per les dificultats amb què es troba. Per a atendre a la diversitat de nivells de coneixement i de possibilitats d’aprenentatge, és a dir, per a adequar l’ensenyament a l’aprenentatge i per a fer compatibles la comprensivitat i la diversitat, es proposen en cada unitat noves activitats, diferenciades entre les d’ampliació i les de reforç, que figuren en els materials didàctics d’ús del professor, i que pel seu propi caràcter depenen de l’aprenentatge de l’alumne per a decidir quins, en quin moment i com es desenvoluparan, ja que no totes són igualment vàlides per a tots els alumnes. En el cas de les activitats finals de cada unitat, s’indiquen les de més dificultat mitjançant la lletra D.

Els materials complementaris de què disposa el professor (Proves d’avaluació, Activitats de reforç i d’ampliació, Avaluació de competències i, per descomptat, les Adaptacions curriculars —amb fitxes de treball específiques—) s’adeqüen perfectament a aqueixa finalitat, no sols per les característiques de les seues activitats sinó per la seua diversa tipologia i complexitat.

PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ I CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Els aprenentatges de l’alumne han de ser avaluats sistemàticament i periòdicament, tant per a mesurar-ne individualment el grau d’adquisició (avaluació sumativa en diferents moments del curs) com per a, i per això, introduir en el procés educatiu tots els canvis que calga si la situació ho requereix (quan els aprenentatges dels alumnes no responen al que, a priori, s’espera d’ells). A més d’aqueixa avaluació sumativa, que tendim a identificar amb les finals d’avaluació i de curs (ordinària i extraordinària, quan s’escaiga), hi haurà altres avaluacions, com la inicial (no qualificada) i la final i, sobretot, la contínua o formativa, la que es du a terme al llarg de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, immersa en aquest, i que insisteix, per tant, en el caràcter orientador i de diagnòstic de l’ensenyament.

Els procediments i els instruments d’avaluació, en el cas d’aqueixa avaluació contínua, seran l’observació i el seguiment sistemàtic de l’alumne, és a dir, es prendran en consideració totes les produccions que desenvolupe, tant de caràcter individual com grupal: treballs escrits, exposicions orals i debats, activitats de classe, lectures i resums, investigacions, actitud davant de l’aprenentatge, precisió en l’expressió, autoavaluació... I els de l’avaluació sumativa, les proves escrites trimestrals i les de recuperació (i final de curs, si l’alumne no haguera recuperat alguna avaluació, i extraordinària, en el cas d’obtenir una qualificació d’Insuficient en l’ordinària final de curs). En tot cas, els procediments d’avaluació seran variats, de manera que puguen adaptar-se a la flexibilitat que exigeix la mateixa avaluació. Les qualificacions que obtinga l’alumne en les proves de recuperació, ordinària final de curs (en el cas de no haver superat alguna de les avaluacions trimestrals) i extraordinària podran ser qualificades amb una nota superior a Suficient.

Com a criteris de qualificació per a establir les notes en cada una de les tres avaluacions en què s’ha organitzat el curs i en l’ordinària final de curs i en l’extraordinària de setembre, les proves escrites ponderaran un 40%, els treballs un 20%, les lectures i les activitats diàries de classe un 40%, és a dir, es tindran sempre en compte les qualificacions de les activitats fetes per l’alumne al llarg de tot el curs



escolar (avaluació contínua), amb l’excepció d’aquells alumnes que hagen perdut el dret a l’avaluació per un nombre excessiu de faltes d’assistència a classe sense justificar, i en aquest cas la qualificació final només tindrà en compte la nota de la prova escrita. Aquesta ponderació múltiple respon al fet que es pretén avaluar, és a dir, mesurar, tota mena de continguts que s’han treballat en classe al llarg del curs (conceptuals, procedimentals i actitudinals). Els alumnes seran informats d’aquestes decisions al començament del curs.

AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES

En la Taula següent s’indiquen, en cada una de les competències bàsiques, les distintes subcompetències en què s’han desglossat els distints aprenentatges que integra aquesta matèria perquè puguen ser avaluades en les tres avaluacions trimestrals de l’alumne, així com en les finals (ordinària i, si s’escau, extraordinària). D’aquesta manera es té una visió global dels aprenentatges que aconsegueix l’alumne així com dels que encara no ha assolit.

Per a registrar-ho, aconsellem l’escala qualitativa següent, ordenada de menys a més: 1: Poc assolida; 2: Regularment assolida; 3: Adequadament assolida; 4: Ben assolida; i 5: Excel·lentment assolida.

COMPETÈNCIES / SUBCOMPETÈNCIES AVALUACIONS TRIMESTRALS

AVALUACIÓ FINAL

En el coneixement i la interacció amb el món físic

1ª 2ª 3ª O E

Reconèixer qüestions que es poden investigar des de la ciència: diferenciar problemes i explicacions científiques d’altres que no ho són.














GLOBAL

Matemática Utilitzar el llenguatge matemàtic per a

quantificar els fenòmens naturals. Fer servir el llenguatge matemàtic per a

analitzar causes i conseqüències. Usar el llenguatge matemàtic per a expressar

dades i idees sobre la naturalesa.GLOBAL

Tractament de la informació i competència digital Aplicar les formes específiques que té el treball

científic per a buscar, arreplegar, seleccionar, processar i presentar la informació.

Utilitzar i produir en l'aprenentatge de l'àrea esquemes, mapes conceptuals, informes, memòries…

Fer servir les tecnologies de la informació i la comunicació per a comunicar-se, demanar informació, reaalimentar-la, simular i visualitzar situacions, obtenir i tractar dades.

Social i ciutadana Comprendre i explicar problemes d'interés

social des d'una perspectiva científica. Aplicar el coneixement sobre alguns debats

essencials per a l'avanç de la ciència, per a comprendre com han evolucionat les societats i per a analitzar la societat actual.

Reconéixer aquelles implicacions del desenrotllament tecnocientífic que puguen comportar riscos per a les persones o el medi ambient.

GLOBAL

Comunicació lingüística Utilitzar la terminologia adequada en la

construcció de textos i argumentacions amb continguts científics.


GLOBAL



Aprendre a aprendre Integrar els coneixements i procediments

científics adquirits per a comprendre les informacions provinents de la seua pròpia experiència i dels mitjans escrits i audiovisuals.

GLOBAL

Autonomia i iniciativa personal Desenrotllar un esperit crític. Enfrontar-se a

problemes oberts, participar en la construcció temptativa de solucions.

Desenrotllar la capacitat per a analitzar situacions valorant els factors que han incidit en ells i les conseqüències que poden tindre.

GLOBAL

O: Avaluació Final OrdinàriaE: Avaluació Final Extraordinària



5. CURRÍCULUM

En aquest apartat, en què es reprodueix el currículum oficial vigent en aquesta comunitat, hem optat per indicar algunes de les interrelacions que es produeixen entre els diversos elements del currículum d’aquesta matèria i curs, ja que considerem que són vàlides per a tenir una visió de conjunt de la manera com cada un intervé en l’activitat educativa.

D’aquesta manera, establim la interrelació entre els objectius d’ESO i els objectius d’aquesta matèria en aquest curs —els quals contribueixen a l’adquisició d’aquells—, els objectius de la matèria que totalment o parcialment poden aconseguir-se en aquest tercer curs i la interrelació entre els criteris d’avaluació d’aquest curs amb les competències bàsiques.

OBJECTIUS D'ETAPA I D'ESTE CURS (3R) PER MITJA D'ESTA MATERIA (FÍSICA I QUÍMICA)

L’esmentat Decret 112/2007 indica que els objectius d’aquesta etapa educativa, formulats en termes de capacitats que han d’assolir els alumnes, són els següents:

a) Conéixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, refermant els drets humans com a valors comuns d’una societat plural, oberta i democràtica, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica (3r).

b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç dels processos de l’aprenentatge i com a mitjà de desenrotllament personal (3r).

c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social (3r).

d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constitució, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independència del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol discriminació (3r).

e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejuís de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes (3r).

f) Desenrotllar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació (3r).

g) Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s’estructura en distintes disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència (3r).

h) Desenrotllar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats, així com valorar l’esforç amb la finalitat de superar les dificultats (3r).

i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura d’ambdós llengües (3r).



j) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

k) Conéixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la història de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món; respectar el patrimoni artístic, cultural i lingüístic; conéixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les críticament i desenrotllar actituds de respecte per la cultura pròpia i per la dels altres.

l) Conéixer i acceptar el funcionament del cos humà i respectar les diferències. Conéixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salud dels hàbits d’higiene, així com de l’exercici físic i de l’adequada alimentació, incorporant la pràctica de l’esport i l’educació física per a afavorir el desenrotllament personal i social.

m) Analitzar els mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar juís i actituds personals respecte a estos.

n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, l’atenció dels sers vius i el medi ambient, i contribuir-ne així a la conservació i millota (3r).

o) Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.

p) Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de comunicació escrita i audiovisual.

CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA (CIÈNCIES DE LA NATURALESA) A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

La major part dels continguts de Ciències de la naturalesa incidix directament en l’adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Precisament el millor coneixement del món físic requerix aprendre els conceptes i procediments essencials de cada una de les ciències de la naturalesa i manejar les relacions entre si: de causalitat o d’influència, qualitatives o quantitatives, i requerix així mateix l’habilitat per a analitzar sistemes complexos, en els quals intervenen diversos factors. Però esta competència també exigix els aprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement sobre els fenòmens naturals. Cal per a això familiaritzar-se amb el treball científic, per al tractament de situacions d’interés, i amb el seu carácter temptatiu i creatiu: des de la discussió sobre l’interés de les situacions proposades i l’anàlisi qualitativa, significativa d’estes, que ajude a comprendre i a delimitar les situacions plantejades, passant pel plantejament de conjectures i inferències fonamentades i l’elaboració d’estratègies per a obtindre conclusions, incloent-hi, si és el cas, dissenys experimentals, fins a l’anàlisi dels resultats.

Alguns aspectes d’esta competència requerixen, a més, una atenció precisa. És el cas, per exemple, del coneixement del propi cos i les relacions entre els hàbits i les formes de vida i la salut. També ho són les implicacions que l’activitat humana i, en particular, determinats hàbits socials i l’activitat científica i tecnològica tenen en el medi ambient. En este sentit cal evitar caure en actituds simplistes d’exaltació o de rebuig del paper de la tecnociència, i afavorir el coneixement dels grans problemes a què s’enfronta actualment la humanitat, la recerca de solucions per a avançar cap a l’èxit d’un desenrotllament sostenible i la formació bàsica per a participar, fonamentadament, en la necessària presa de decisions al voltant dels problemes locals i globals plantejats.

La competència matemàtica està íntimament associada als aprenentatges de les Ciències de la naturalesa. La utilització del llenguatge matemàtic per a quantificar els fenòmens naturals, per a analitzar causes i conseqüències i per a expressar dades i



idees sobre la naturalesa proporciona contextos nombrosos i variats per a posar en joc els continguts associats a esta competència i, amb això, dóna sentit a eixos aprenentatges. Però es contribuïx des de les Ciències de la naturalesa a la competència matemàtica en la mesura que s’insistisca en la utilització adequada de les ferramentes matemàtiques i en la seua utilitat, en l’oportunitat del seu ús i en l’elecció precisa dels procediments i formes d’expressió adequats amb el context, amb la precisió requerida i amb la finalitat que es perseguisca. D’altra banda, en el treball científic es presenten sovint situacions de resolució de problemes de formulació i solució més o menys obertes, que exigixen posar en joc estratègies associades a esta competència.

El treball científic té també formes específiques per a la recerca, recollida, selecció, processament i presentació de la informació que s’utilitza a més en molt diferents formes: verbal, numèrica, simbòlica o gràfica. La incorporació de continguts relacionats amb tot això fa possible la contribució d’estes matèries al desenrotllament de la competencia en el tractament de la informació i competència digital. Afavorix l’adquisició d’esta competència la millora en les destreses asociadse a la utilització de recursos freqüents en les matèries com són els esquemes, mapes conceptuals, etc., així com la producció i presentació de memòries, textos, etc. D’altra banda, en la faceta de competencia digital, també es contribuïx a través de la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació en l’aprenentatge de les ciències per a comunicar-se, demanar informació, retroalimentar-la, simular i visualitzar situacions, per a l’obtenció i el tractament de dades, etc. Es tracta d’un recurs útil en el camp de les ciències de la naturalesa i que contribuïx a mostrar una visió actualitzada de l’activitat científica.

La contribució de les Ciències de la naturalesa a la competencia social i ciutadana està lligada, en primer lloc, al paper de la ciència en la preparació de futures i futurs ciutadans d’una societat democràtica per a la seua participació activa en la presa fonamentada de decisions; i això pel paper que juga la naturalesa social del coneixement científic. L’alfabetització científica permet la concepció i tractament de problemas d’interés, la consideració de les implicacions i perspectives ofertes per les investigacions realitzades i la presa fonamentada de decisions col·lectives en un àmbit de creixent importància en el debat social.

En segon lloc, el coneixement de com s’han produït determinats debats essencials per a l’avanç de la ciència contribuïx a entendre millor qüestions importants per a comprendre l’evolució de la societat en èpoques passades i analitzar la societat actual. Si bé la història de la ciència presenta ombres que no han de ser ignorades, el millor d’esta ha aportat a la llibertat del pensament i a l’extensió dels drets humans. L’alfabetització científica constituïx una dimensió fonamental de la cultura ciutadana, garantia, al seu torn, d’aplicació del principi de precaució, que es basa en una creixent sensibilitat social enfront de les implicacions del desenrotllament tecnocientífic que puguen comportar riscos per a les persones o el medi ambient.

La contribució d’esta matèria a la competència en comunicació lingüística es produïx a través de dos vies. D’una banda, la configuració i la transmissió de les idees i informacions sobre la naturalesa posa en joc un mode específic de construcció del discurs, dirigit a argumentar o a fer explícites les relacions, que només s’adquiriran des dels aprenentatges d’estes matèries. L’atenció en la precisió dels termes utilitzats, en l’encadenament adequat de les idees o en l’expressió verbal de les relacions farà efectiva esta contribució. D’altra banda, adquirir la terminologia específica sobre els sers vius, els objectes i els fenòmens naturals fa possible comunicar adequadament una part molt rellevant de l’experiència humana i comprendre prou el que altres expressen sobre esta.



Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement científic constituïxen una oportunitat per a desenrotllar la competència per a aprendre a aprendre. L’aprenentatge al llarg de la vida, en el cas del coneixement de la naturalesa, es va produint a l’incorporar informacions provinents en unes ocasions de la pròpia experiència i en altres de mitjans escrits o audiovisuals. La integració d’esta informació en l’estructura de coneixement de cada persona es produïx si s’han adquirit en primer lloc els conceptes essencials lligats al nostre coneixement del món natural i, en segon lloc, els procediments d’anàlisi de causes i conseqüències habituals en les Ciències de la naturalesa, així com les destreses lligades al desenrotllament del caràcter temptatiu i creatiu del treball científic, la integració de coneixements i recerca de coherència global, i l’auto i interregulació dels processos mentals.

L’èmfasi en la formació d’un esperit crític, capaç de qüestionar dogmes i desafiar prejuís, permet contribuir al desenrotllament de l’autonomia i iniciativa personal. És important, en este sentit, assenyalar el paper de la ciència com a potenciadora de l’esperit crític en un sentit més profund: l’aventura que suposa enfrontar-se a problemes oberts, participar en la construcció temptativa de solucions, en definitiva, l’aventura de fer ciència. Quant a la faceta d’esta competència relacionada amb l’habilitat per a iniciar i dur a terme projectes, es podrà contribuir a través del desenrotllament de la capacitat d’analitzar situacions i valorar els factors que hi han incidit i les conseqüències que poden tindre. El pensament hipotètic propi del quefer científic es pot, així, transferir a altres situacions.

OBJECTIUS DE LA MATÈRIA (CIÈNCIES DE LA NATURALESA) I D'ESTE CURS (3R)

Segons aqueix mateix decret, l’ensenyament d’aquesta matèria té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents [indiquem a continuació de cada un dels objectius els que s’han d’assolir, totalment o parcialment, en aquest tercer curs d’ESO]:

1. Comprendre i expressar missatges amb contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, així com argumentar i donar explicacions entre altres en l’àmbit de la ciència. Interpretar i construir, a partir de dades experimentals, mapes, diagrames, gràfiques, taules i altres models de representació, i formular conclusions (3r).

2. Utilitzar la terminologia i la notació científica. Interpretar i formular els enunciats de les lleis de la naturalesa, i també els principis físics i químics, a través d’expressions matemàtiques senzilles. Manejar amb desimboltura i sentit crític la calculadora (3r).

3. Comprendre i utilitzar les estratègies i conceptes bàsics de les Ciències de la naturalesa per a interpretar els fenòmens naturals, i per a analitzar i valorar les repercussions de les aplicacions i desenrotllaments tecnocientífics (3r).

4. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies coherents amb els procediments de les ciències, com ara la discussió de l’interés dels problemes plantejats, la formulació d’hipòtesis, l’elaboració d’estratègies de resolució i de dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració d’aplicacions i repercussions de l’estudi realitzat i la busca de coherència global (3r).

5. Descobrir, reforçar i aprofundir en els continguts teòrics, per mitjà d’activitats pràctiques relacionades amb estos continguts (3r).

6. Obtindre informació sobre temes científics utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació i altres mitjans i utilitzar-la; valorar el seu contingut, per a fonamentar i orientar els treballs sobre temes científics (3r).

7. Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement per a analitzar, individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques (3r).



8. Desenrotllar hàbits favorables a la promoció de la salut personal i comunitària, facilitant estratègies que permeten afrontar els riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l’alimentació, el consum, les drogodependències i la sexualitat.

9. Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements provinents de les Ciències de la naturalesa per a satisfer les necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions entorn de problemas locals i globals als quals ens enfrontem (3r).

10. Conéixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient amb atenció particular als problemas a què s’enfronta hui la humanitat i la necessitat de busca i aplicació de solucions, subjectes al principi de precaució, per a avançar cap a l’èxit d’un futur sostenible (3r).

11. Entendre el coneixement científic com una cosa integrada, que es compartimenta en disciplines diferents per a aprofundir en els diferents aspectes de la realitat (3r).

12. Descriure les peculiaritats bàsiques del medi natural més pròxim, quant als seus aspectes geològics, zoològics i botànics.

13. Conéixer el patrimoni natural de la Comunitat Valenciana, les seues característiques i elements integradors; valorar la necessitat de la seua conservació i millora.

CONTINGUTS DE LA MATÈRIA (FÍSICA I QUÍMICA) I CURS (3R)

Bloc 1 (Comú). Introducció a la metodologia científica. Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com el plantejament de

problemes i discussió del seu interés, la formulació i posada a prova d’hipòtesis i la interpretació dels resultats. L’informe científic. Anàlisi de dades organitzades en taules i gràfics.

Busca i selecció d’informació de caràcter científic per mitjà de les tecnologies de la informació i comunicació i altres fonts.

Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització d’esta per a formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre problemes relacionats amb la naturalesa. La notació científica.

Valoració de les aportacions de les ciències de la naturalesa per a donar resposta a les necessitats dels sers humans i millorar les condicions de la seua existència, així com per a apreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural, participant en la seua conservació, protecció i millora.

Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d’un laboratori. Caràcter aproximat de la mesura. Sistema internacional d’unitats. El respecte per les normes de seguretat en el laboratori.

Bloc 2. Energia i electricitat.El concepte d’energia

Energies tradicionals. Fonts d’energia. Energies alternatives. Conservació i degradació de l’energia.

Electricitat Fenòmens electrostàtics. Les càrregues elèctriques i la seua interacció: les forces elèctriques. Camp elèctric. Flux de càrregues. Conductors i aïllants. L’energia elèctrica. Generadors i corrent elèctric. Circuits elèctrics senzills.



L’electricitat a casa. L’estalvi energètic.

Bloc 3. Diversitat i unitat d’estructura de la matèria.La matèria, elements i compostos

La matèria i els seus estats d’agregació: sòlid, líquid i gasós. Teoria cinètica i canvis d’estat.

Substàncies pures i mescles. Mètodes de separació de mescles. Dissolucions. Substàncies simples i compostes.

Àtoms, molècules i cristalls Estructura atòmica: partícules constituents. Utilització de models. Nombre atòmic. Introducció al concepte d’element químic. Unions entre àtoms: molècules i cristalls. Fórmules i nomenclatura de les substàncies més corrents segons les normes

de la IUPAC. Masses atòmiques i moleculars. Isòtops: concepte i aplicacions.

Bloc 4. Canvis químics i les seues aplicacions.Les reaccions químiques

Perspectives macroscòpica i atomicomolecular dels processos químics. Representació simbòlica. Concepte de mol. Equacions químiques i el seu ajust. Conservació de la massa. Càlculs de massa en reaccions químiques senzilles. Realització experimental d’alguns canvis químics.

La química en la societat. Elements químics bàsics en els sers vius. La química i el medi ambient: efecte hivernacle, pluja àcida, destrucció de la

capa d’ozó, contaminació d’aigües i terres. Petroli i derivats. Energia nuclear. Medicaments.

CRITERIS D'AVALUACIÓ DE LA MATÈRIA (FÍSICA I QUÍMICA) I CURS (3R) I LA SEUA RELACIÓ AMB LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

1. (comú Biología i Geologia). Determinar els trets distintius del treball científic a través de l’anàlisi contrastada d’algun problema científic o tecnològic d’actualitat, així com la seua influència sobre la qualitat de vida de les persones.

2. (comú Biología i Geologia). Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat.

3. (comú Biología i Geologia). Descriure les interrelacions existents en l’actualitat entre societat, ciència i tecnologia.

4. Descriure les característiques dels estats sòlid, líquid i gasós. Explicar en què consistixen els canvis d’estat, utilitzant la teoria cinètica, incloent la comprensió de gràfiques i el concepte de calor latent.

5. Diferenciar entre elements, compostos i mescles, així com explicar els procediments químics bàsics per al seu estudi. Descriure les dissolucions.



Efectuar correctament càlculs numèrics senzills sobre la seua composició. Explicar i usar les tècniques de separació i purificació.

6. Distingir entre àtoms i molècules. Indicar les característiques de les partícules components dels àtoms. Diferenciar els elements. Calcular les partícules components d’àtoms, ions i isòtops.

7. Formular i anomenar algunes substàncies importants. Indicar les seues propietats. Calcular les seues masses moleculars.

8. Discernir entre canvi físic i químic. Comprovar que la conservació de la massa es complix en tota reacció química. Escriure i ajustar correctament equacions químiques senzilles. Resoldre exercicis numèrics en què intervinguen mols.

9. Enumerar els elements bàsics de la vida. Explicar quins són els principals problemes mediambientals de la nostra època i les seues mesures preventives.

10. Explicar les característiques bàsiques de compostos químics d’interés social: petroli i derivats, i fàrmacs. Explicar els perills de l’ús inadequat dels medicaments. Explicar en què consistix l’energia nuclear i els problemes que se’n deriven.

11. Demostrar una comprensió científica del concepte d’energia. Raonar avantatges i inconvenients de les diferents fonts energètiques. Enumerar mesures que contribuïxen a l’estalvi col·lectiu o individual d’energia. Explicar per què l’energia no pot reutilitzar-se sense límits.

12. Descriure els diferents processos d’electrització de la matèria. Classificar materials segons la seua conductivitat. Realitzar exercicis utilitzant la llei de Coulomb. Indicar les diferents magnituds elèctriques i els components bàsics d’un circuit. Resoldre exercicis numèrics de circuits senzills. Saber calcular el consum elèctric en l’àmbit domèstic.

13. Dissenyar i muntar circuits de corrent continu respectant les normes de seguretat en què es puguen dur a terme mesuraments de la intensitat de corrent i de diferència de potencial, indicant-ne quantitats d’acord amb la precisió de l’aparell utilitzat.

Quan avaluem no sols establim graus d’assoliment dels objectius educatius mitjançant les qualificacions que atorguem, també optem pels procediments i els instruments d’avaluació que s’adeqüen millor als distints continguts (i als seus tipus) que els alumnes han de conéixer. I amb la presència de les competències bàsiques en el currículum escolar hem de fer atenció a conéixer (i establir) la manera com els diferents criteris d’avaluació relatius a la matèria d’aquest curs s’interrelacionen amb aquestes, encara que siga d’una manera molt genèrica i per això la indiquem a continuació:

CRITERIS D'AVALUACIÓ COMPETÈNCIES BÀSIQUES

1. Determinar els trets distintius del treball científic a través de l’anàlisi contrastada d’algun problema científic o tecnològic d’actualitat, així com la seua influència sobre la qualitat de vida de les persones.

Coneixement i interacció amb el món físic.

Social i ciutadana. Comunicació lingüística. Tractament de la informació i

competència digital Autonomia i iniciativa personal. Aprendre a aprendre.

2. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat.


Aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal.



3. Descriure les interrelacions existents en l’actualitat entre societat, ciència i tecnologia.


Comunicació lingüística. Social i ciutadana.

4. Descriure les característiques dels estats sòlid, líquid i gasós. Explicar en què consistixen els canvis d’estat, utilitzant la teoria cinètica, incloent la comprensió de gràfiques i el concepte de calor latent.


Comunicació lingüística. Matemàtica. Autonomia i iniciativa personal.

5. Diferenciar entre elements, compostos i mescles, així com explicar els procediments químics bàsics per al seu estudi. Descriure les dissolucions. Efectuar correctament càlculs numèrics senzills sobre la seua composició. Explicar i usar les tècniques de separació i purificació.


Matemàtica. Comunicació lingüística. Autonomia i iniciativa personal.

6. Distingir entre àtoms i molècules. Indicar les característiques de les partícules components dels àtoms. Diferenciar els elements. Calcular les partícules components d’àtoms, ions i isòtops.



7. Formular i anomenar algunes substàncies importants. Indicar les seues propietats. Calcular les seues masses moleculars.


Comunicació lingüística. Matemàtica.

8. Discernir entre canvi físic i químic. Comprovar que la conservació de la massa es complix en tota reacció química. Escriure i ajustar correctament equacions químiques senzilles. Resoldre exercicis numèrics en què intervinguen mols.



9. Enumerar els elements bàsics de la vida. Explicar quins són els principals problemes mediambientals de la nostra època i les seues mesures preventives.


Comunicació lingüística. Social i ciutadana. Autonomia i iniciativa personal.

10. Explicar les característiques bàsiques de compostos químics d’interés social: petroli i derivats, i fàrmacs. Explicar els perills de l’ús inadequat dels medicaments. Explicar en què consistix l’energia nuclear i els problemes que se’n deriven.


Comunicació lingüística. Social i ciutadana. Autonomia i iniciativa personal.



11. Demostrar una comprensió científica del concepte d’energia. Raonar avantatges i inconvenients de les diferents fonts energètiques. Enumerar mesures que contribuïxen a l’estalvi col·lectiu o individual d’energia. Explicar per què l’energia no pot reutilitzar-se sense límits.


Matemàtica. Comunicació lingüística. Social i ciutadana. Autonomia i iniciativa personal.

12. Descriure els diferents processos d’electrització de la matèria. Classificar materials segons la seua conductivitat. Realitzar exercicis utilitzant la llei de Coulomb. Indicar les diferents magnituds elèctriques i els components bàsics d’un circuit. Resoldre exercicis numèrics de circuits senzills. Saber calcular el consum elèctric en l’àmbit domèstic.


Comunicació lingüística. Matemàtica. Social i ciutadana. Autonomia i iniciativa personal.

12. Dissenyar i muntar circuits de corrent continu respectant les normes de seguretat en què es puguen dur a terme mesuraments de la intensitat de corrent i de diferència de potencial, indicant-ne quantitats d’acord amb la precisió de l’aparell utilitzat.


Matemàtica. Autonomia i iniciativa personal.

OBJECTIUS DE LA MATÈRIA (FÍSICA I QUÍMICA) I LA SEUA RELACIÓ AMB ELS CRITERIS D'AVALUACIÓ DEL CURS (3R)

De la mateixa manera, indiquem a través de quins criteris d’avaluació es pot establir, preferentment encara que no únicament, si l’alumne assoleix o no els objectius de la matèria que s’han establit expressament per a aquest curs:

OBJECTIUS DE MATÈRIA I CURS CRITERIS D'AVALUACIÓDEL CURS

Comprendre i expressar missatges amb contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, així com argumentar i donar explicacions entre altres en l’àmbit de la ciència. Interpretar i construir, a partir de dades experimentals, mapes, diagrames, gràfiques, taules i altres models de representació, i formular conclusions.

1, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12 i 13

Utilitzar la terminologia i la notació científica. Interpretar i formular els enunciats de les lleis de la naturalesa, i també els principis físics i químics, a través d’expressions matemàtiques senzilles. Manejar amb desimboltura i sentit crític la calculadora.

1, 4, 5, 6, 7, 8, 10,11 i 12



Comprendre i utilitzar les estratègies i conceptes bàsics de les Ciències de la naturalesa per a interpretar els fenòmens naturals, i per a analitzar i valorar les repercussions de les aplicacions i desenrotllaments tecnocientífics.

1, 2, 3 , 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12

Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies coherents amb els procediments de les ciències, com ara la discussió de l’interés dels problemes plantejats, la formulació d’hipòtesis, l’elaboració d’estratègies de resolució i de dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració d’aplicacions i repercussions de l’estudi realitzat i la busca de coherència global.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11 i 12

Descobrir, reforçar i aprofundir en els continguts teòrics, per mitjà d’activitats pràctiques relacionades amb estos continguts.

1, 2, 12 i 13

Obtindre informació sobre temes científics utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació i altres mitjans i utilitzar-la; valorar el seu contingut, per a fonamentar i orientar els treballs sobre temes científics.

1 i 10

Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement per a analitzar, individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques.

3, 9, 10 i 11

Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements provinents de les Ciències de la naturalesa per a satisfer les necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions entorn de problemas locals i globals als quals ens enfrontem.

1, 3, 9, 10 i 11

Conéixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient amb atenció particular als problemas a què s’enfronta hui la humanitat i la necessitat de busca i aplicació de solucions, subjectes al principi de precaució, per a avançar cap a l’èxit d’un futur sostenible.

1, 3, 9 i 10

Entendre el coneixement científic com una cosa integrada, que es compartimenta en disciplines diferents per a aprofundir en els diferents aspectes de la realitat.

1, 2 i 3



6. PROGRAMACIÓ DE LES UNITATS

A continuació es desenvolupa la programació de cada una de les 8 unitats didàctiques en què s’han organitzat i seqüenciat els continguts d’aquest curs. En cada una s’indiquen els corresponents objectius didàctics, continguts (conceptes, procediments i actituds), continguts transversals, criteris d’avaluació i competències bàsiques associades als criteris d’avaluació.

DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DELS CONTINGUTS

La distribució temporal inicialment prevista per al desenvolupament de les 8 unitats en què s’ha organitzat el curs, d’acord amb els materials didàctics utilitzats i la càrrega lectiva assignada (2 hores setmanals), és la següent:

Primera avaluació: unitats 1 a 3Segona avaluació: unitats 4 a 6Tercera avaluació: unitats 7 i 8

OBJECTIUS

1. Reconéixer les etapes del treball científic i elaborar informes sobre diverses experiències aplicant-hi els mètodes propis de l’activitat científica.

2. Observar i descriure fenòmens senzills.3. Fer servir alguns instruments senzills de mesura i d’observació.4. Expressar correctament les observacions utilitzant el llenguatge científic.5. Interpretar gràfiques que expressen la relació entre dues variables.6. Identificar les variables dependent, independent i controlada en un text que

descriu un experiment o una investigació senzilla.7. Valorar el coneixement científic com un procés de construcció lligat a les

característiques i a les necessitats de la societat en cada moment històric, i que està sotmés a l’evolució i a la revisió contínues.


UNITAT 1

MESURA I MÈTODE CIENTÍFIC

BLOC I

DIVERSITAT I ESTRUCTURA DE LA MATÈRIA


CONTINGUTS

Conceptes El mètode científic. Etapes del mètode científic: l’observació, l’elaboració d’hipòtesis, el disseny

experimental, l’anàlisi dels resultats i la formulació de lleis i teories. La mesura.

- El sistema internacional d’unitats.- La notació científica.- Múltiples i submúltiples d’unitats.

Instruments de mesura:- Precisió i sensibilitat.- Xifres significatives i arredoniment.

L’informe científic.

Procediments Ús correcte dels instruments de mesura. Recerca, selecció i anàlisi de la informació científica utilitzant les

tecnologies de la informació i la comunicació, la premsa oral i l’escrita, llibres, revistes científiques…

Anàlisi de comentaris de textos científics. Plantejament d’interrogants davant de fets i fenòmens que ocorren al nostre

voltant. Elaboració de conclusions i comunicació de resultats mitjançant la

realització de debats i la redacció d’informes. Comparació entre les experiències dutes a terme i les hipòtesis inicials. Anàlisi de gràfiques a partir de dades experimentals.

Actituds Valoració del mètode científic a l’hora d’explicar un fet relacionat amb la

ciència. Reconeixement i valoració de la importància dels hàbits de claredat i ordre

a l’hora d’elaborar informes. Rigor i cura del material de laboratori en el treball experimental. Interés per participar en debats relacionats amb alguns dels temes tractats

a l’aula, en què es mostre respecte envers les opinions dels altres i s’hi defensen les pròpies amb arguments basats en els coneixements científics adquirits.

CONTINGUTS TRANSVERSALS

El treball científic és un bloc de coneixements comuns a tota etapa que permet utilizar les tecnologies de la informació i la comunicació per a comunicar-se, demanar informació i realimentar-la, i també per a obtenir i tractar dades.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Determinar els trets distintius del treball científic per mitjà de l’anàlisi contrastada d’algun problema científic o tecnològic d’actualitat, i com influeix sobre la qualitat de vida de les persones.

2. Utilitzar les noves tecnologies per a informar-se, aprendre i comunicar-se emprant tècniques i estratègies diverses.



3. Fer servir el llenguatge com a instrument de comunicació i expressar-se amb precisió emprant la terminologia científica adequada.

4. Treballar en el laboratori respectant les mesures de seguretat.5. Elaborar un informe científic d’una investigació duta a terme.6. Determinar en un text els trets distintius del treball científic.7. Dissenyar un experiment adequat per a comprovar una hipòtesi.8. Conéixer i utilitzar correctament les unitats del sistema internacional

corresponents a distintes magnituds.9. Emprar els factors de conversió en els canvis d’unitats, així com també la

notació científica.10. Fer servir els instruments de mesura de longitud, massa, volum, temps i

temperatura.11. Fer i interpretar una gràfica senzilla utilitzant dades experimentals.12. Conéixer el significat de la precisió i la sensibilitat d’un instrument de mesura.13. Expressar una mesura amb el nombre adequat de xifres significatives.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS

A la següent taula s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cadascuna d'elles, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes realitzen en els diferents materials curriculars:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES /

SUBCOMPETÈNCIES

CRITERISD’AVALUACIÓ

ACTIVITATS

En el coneixement i la interacció amb el món físicUtilitzar diferents estratègies de recerca d’informació científica. Comprendre i seleccionar la informació adequada en diverses fonts.

2 5AF 1, 2 i 14


1, 4, 6, 7, 10 i 11 6-8 i 12-14EXP (p. 11 i 13)

ES 2AF 3, 6, 7, 11, 14-16, 25 i 28


1, 6, 7 i 12 1-4, 24-26RE (p.19)

ES 1AF 4, 6, 7, 9, 10, 12,

14-16 i 26-27EV (p. 27)


1, 5 i 7 1, 2 i 8EXP (p. 11 i 13)AF 3, 12-14 i 27

AV (p. 27)




1, 3, 7 i 11 9-11EXP (p. 11 i 13)

ES 2AF 5 i 11-16


6 i 11 11 i 15EX (p. 13)

ES 1AF 8

MatemàticaUtilitzar el llenguatge matemàtic per a quantificar els fenòmens naturals.

8, 9, 10, 11 i 13 9-11 i 16-23EXP (p. 11 i 13)

EX 1 i 2ES 2 i 3

AF 11, 13-25 i 28AV (p. 27)

Usar el llenguatge matemàtic per a expressar dades i idees sobre la natura.

3, 8, 9, 10, 11 i 13 9-11 i 17-23EX 1 i 2ES 2 i 3

AF 11, 13-23 i 28

Tractament de la informació i competència digitalAplicar les formes específiques que té el treball científic per a buscar la informació, recollir-la, seleccionar-la, processar-la i presentar-la.

2 5 i 15

Utilitzar i produir, en l’aprenentatge de l’àrea, esquemes, mapes conceptuals, informes, memòries…

2 IC (p. 22)

Fer servir les tecnologies de la informació i la comunicació per a comunicar-se, demanar informació, realimentar-la, simular i visualitzar situacions, obtenir i tractar dades.

2 AF 1 i 2

Social i ciutadanaAplicar el coneixement sobre alguns debats essencials per a l’avenç de la ciència, per a comprendre com han evolucionat les societats i per a analitzar la societat actual.

1 1 i 5

En comunicació lingüísticaUtilitzar la terminologia adequada per a construir textos i argumentacions amb continguts científics.

3 i 5 RE (p. 12)AV (p. 27)




1 4AF 8

AV (p. 27)

Per aprendre a aprendreIntegrar els coneixements i els procediments científics adquirits per a comprendre les informacions provinents de l’experiència personal i els mitjans escrits i audiovisuals.

3 24 i 25RE (p. 19)AF 25 i 28

Autonomia i iniciativa personalDesenvolupar un esperit crític. Enfrontar-se a problemes oberts, participar en la construcción temptativa de solucions.

3 6-8AF 5

RE: Reflexiona. EXP: Experimenta. EX: Exemple. IC: Idees clares. ES: Estratègies.AF: Activitats finals. AV: Avaluació.



OBJECTIUS

1. Justificar l’existència de la pressió atmosfèrica.2. Descriure les característiques i les propietats dels gasos.3. Estudiar les propietats dels gasos des d’un punt de vista macroscòpic.4. Conéixer les lleis experimentals dels gasos.5. Interpretar el comportament dels gasos a escala microscòpica.6. Utilitzar el model cinètic per a interpretar les lleis dels gasos.7. Extrapolar el comportament dels gasos mitjançant la teoria cinètica al

comportament de la matèria en general.8. Reconéixer la naturalesa corpuscular de la matèria.9. Reconéixer la contribució de l’estudi dels gasos al coneixement de l’estructura

de la matèria.10. Justificar els diferents estats d’agregació de la matèria d’acord amb la teoria

cinètica.11. Explicar els canvis d’estat des del punt de vista de la teoria cinètica.

CONTINGUTS

Conceptes La matèria. L’estat gasós. El comportament dels gasos.

- La pressió d’un gas varia amb el volum.- El volum d’un gas varia amb la temperatura.- La pressió d’un gas varia amb la temperatura

El model cinètic dels gasos. La teoria cinètica de la matèria.

- Els estats d’agregació i la teoria cinètica.- Canvis d’estat. Interpretació gràfica.- Propietats característiques de la matèria i la teoria cinètica.

Procediments Aplicació de les estratègies pròpies del mètode científic. Maneig d’instruments de mesura senzills. Realització d’experiències que posen de manifest l’existència de la pressió

atmosfèrica. Representació i interpretació de gràfiques en què es relacionen la pressió,

el volum i la temperatura. Realització d’experiències senzilles que posen de manifest la naturalesa

corpuscular de la matèria. Realització de càlculs matemàtics senzills utilitzant les lleis dels gasos. Interpretació de gràfiques de calfament i refredament de substàncies. Comparació entre les conclusions de les experiències dutes a terme i les

hipòtesis formulades inicialment.


UNITAT 2

LA NATURALESA CORPUSCULAR DE LA MATÈRIA


Actituds Reconeixement del caràcter temptatiu i creatiu de la ciència. Valoració de la importància dels models i de la confrontació amb els fets

empírics. Rigor i cura del material de laboratori en dur a terme experiències.

Compliment de les normes de seguretat quan s’hi duguen a terme.


Foment de l’hàbit de la lectura.- Adquisició d’hàbits de vida saludables. Respecte envers el medi ambient. Prevenció de riscos a casa, en el centre escolar, etcétera.


1. Interpretar fenòmens relacionats amb l’existència de la pressió atmosfèrica.2. Descriure les característiques i les propietats dels estats sòlid, líquid i gasós.3. Interpretar qualitativament la pressió i la temperatura a partir de la teoria

cinètica per a arribar a comprendre el comportament dels gasos.4. Interpretar les gràfiques que relacionen les variables pressió, volum i

temperatura.5. Aplicar les lleis dels gasos per a calcular el valor d’una de les variables pressió,

volum o temperatura tenint en compte que la tercera roman constant.6. Conéixer els aspectes bàsics de la teoria cinètica de la matèria.7. Utilitzar el model cinètic per a justificar les característiques dels estats

d’agregació.8. Explicar els canvis d’estat d’acord amb la teoria cinètica de la matèria.9. Interpretar les gràfiques de calfament i refredament de la matèria.10. Diferenciar la descripció macroscòpica de les propietats de la interpretació

corresponent a escala microscòpica mitjançant models.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS

En el coneixement i la interacció amb el món físicReconèixer qüestions que es poden investigar des de la ciència: diferenciar problemesi explicacions científiques d’altres que no ho són.

1 i 9 15-16, 21 i 22ES 4

AF 1, 5, 11 i 34




10 34AV 1-16


3, 4, 5 i 9 1, 2, 4-7, 10, 12, 13 i 24RE (p. 29, 32 i 34)

EXP (p. 31, 33 i 41)EX 1, 3 i 4

ES 1-4AF 5, 8-11, 19, 23,

44, 46 i 49-53


3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10 1-7, 10, 12, 15, 25, 29, 32 i 33

RE (p. 29, 32, 34 i 45)AF 18-21, 23, 33, 36 i 49-53


2, 3, 6, 7, 8, 9 i 10 3, 15-21, 25-27, 32 i 36ES 4

AF 11, 36-42, 44-46, 49-53 i 55


1 i 9 1-3, 8, 11, 12, 24, 28-31 i 34; RE (p. 29, 32 i 45)

EX 4ES 4

AF 2, 3, 5, 8-11 i 49-54Interpretar dades i proves científiques. Elaborar conclusions i comunicar-les en distints formats de manera correcta, organitzada i coherent.

3, 4, 9 i 10 1-3, 11-18, 20-24, 32 i 33RE (p. 29, 32 i 34)

EXP (p. 31, 33 i 41)EX 3 i 4

ES 4 AF 8-12, 15, 23, 37, 43, 46 i 47

AV 1-16Argumentar a favor o en contra de les conclusions, i identificar els supòsits, les proves i els raonaments en l’obtenció d’aquests.

9 3, 7, 10, 12, 15-18 i 24RE (p. 32, 34 i 45)

ES 4AF 49-52


6 3, 16, 18 i 19AF 2 i 5


5 1, 2, 4, 7, 10, 13, 14, 25 i 27RE (p. 29, 32, 34 i 45)

EX 3ES 1-3

AF 6, 7, 13, 14, 16, 17, 22, 24-33 i 49- 52


3 i 4 7 i 9-14RE (p. 32 i 34)

EX 3 i 4AF 23




1, 4 i 9 1, 2, 4-6, 8, 9 i 24RE (p. 29, 32, 34 i 45)

EX 3 i 4ES 4

AF 4, 6, 7, 13-17, 22, 24-33, 49-52, 56 i 57


4 i 9 16 i 34ES 4AF 43


IC (p. 46)

Social i ciutadanaAplicar el coneixement sobre alguns debats essencials per a l’avenç de la ciència, per a comprendre com han evolucionat les societats i per a analitzar la societat actual.

10 AF 5


6, 7 i 10 7, 10, 13, 15-28, 31, 32 i 35 RE (p. 32, 34 i 45)

EXP (p. 33)EX 2

AF 4, 5, 8-10, 34, 35, 37 i 38Comprendre i interpretar missatges sobre les ciències de la naturalesa.

1, 4 i 9 16-24ES 4

AV 1-16


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10 AV 1-16

Autonomia i iniciativa personalDesenvolupar la capacitat per a analitzar situacions en què es valoren els factors que hi han incidit i les conseqüències que poden tenir.

3 16RE (p. 32, 34 i 45)

AF 5




OBJECTIUS

1. Diferenciar les mescles de les substàncies pures gràcies a les propietats d’aquestes últimes.

2. Distingir mescla heterogènia de dissolució.3. Conéixer la diferència entre mescla i compost.4. Diferenciar un element d’un compost.5. Fer servir instruments de mesura senzills.6. Utilitzar correctament les distintes maneres d’expressar la concentració d’una

dissolució.7. Planificar un disseny experimental adequat per a separar una mescla o una

dissolució en els components corresponents.8. Participar en la planificació i en la realització en equip d’activitats i

investigacions senzilles.9. Obtenir informació a partir de les gràfiques de variació de la solubilitat amb la

temperatura.10. Predir conseqüències negatives quant a la preservació del medi ambient.11. Reconéixer la importància de les dissolucions en els productes de consum

habitual i en les repercussions sobre la salut de les persones i el medi ambient.

CONTINGUTS

Conceptes Què és la matèria? Els sistemes materials: heterogenis i homogenis. Separació de mescles heterogènies. Les dissolucions: tipus i concentració d’una dissolució. Solubilitat.

- Concepte de solubilitat.- Corbes de solubilitat. Interpretació gràfica.

Mètodes de separació de dissolucions. Com es poden preparar dissolucions.

- Substàncies pures: substàncies simples i compostos. El petroli i els seus derivats. Contaminació del sòl i de l’aigua.

Procediments Utilització correcta d’instruments de mesura senzills. Identificació de la concentració de les mescles de les substàncies en les

etiquetes de productes de consum habitual. Utilització de mètodes físics, basats en les propietats característiques de les

substàncies pures, per a separar-les d’una mescla. Identificació d’algunes mescles i dissolucions importants que s’utilitzen en la

industria i en la vida diària. Preparació de dissolucions de sòlids i líquids de composició coneguda. Realització i interpretació de gràfiques de solubilitat de sòlids i gasos en

aigua a diferents temperatures.


UNITAT 3

LA DIVERSITAT DE LA MATÈRIA


Ús dels mitjans de comunicació i les noves tecnologies per a obtenir informació.

Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització d’aquesta información per a expressar-se adequadament.

Actituds Valoració de la necessitat d’establir criteris de classificació que ens

permeten estudiar la matèria partint de la diversitat d’aquesta. Respecte per les normes de seguretat establides per a treballar en el

laboratori. Reconeixement de la importància que tenen en la pràctica les propietats

característiques d’alguns materials utilitzats en la vida diària. Actitud positiva davant de la necessitat d’una gestió sostenible de l’aigua i

valoració de les actuacions personals que potencien el fet de reduir el consum i la reutilització de l’aigua.


Quan treballeu unitat, podeu fer que els alumnes desenvolupen actituds que porten a voler gaudir del patrimoni natural dels valencians i a voler conservar-lo, i també que valoren i respecten el paisatge i els programes de defensa i protecció del medi ambient.

Així mateix, es poden tractar temes relacionats amb l’educació per al consum, com per exemple l’anàlisi de la composició de productes i la valoració de la relació qualitat/preu.


1. Treballar en el laboratori respectant les mesures de seguretat que es recomanen en cada cas.

2. Utilitzar procediments i criteris que permeten saber si un material és una substància pura o una mescla.

3. Obtenir substàncies pures a partir de mescles, utilitzant procediments físics basats en les propietats característiques de les primeres.

4. Descriure algun procediment químic que permeta descompondre les substàncies pures en els elements corresponents.

5. Reconéixer i enumerar les diferències que hi ha entre mescla i dissolució i entre substància simple i compost.

6. Explicar i emprar les tècniques de separació i purificació de mescles.7. Descriure dissolucions i resoldre problemes senzills de càlcul de les

concentracions de les dissolucions.8. Conéixer la diferència entre dissolució saturada, concentrada i diluïda.9. Descriure la relació entre solubilitat i temperatura.10. Interpretar les corbes de solubilitat de diferents substàncies.11. Valorar l’ús de les tècniques de separació de les substàncies per a obtenir

recursos.






SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS


10 i 11 5, 7, 35 i 37AF 17


2, 3 i 6 20, 25, 26EXP (p. 53, 56, 57)

AF 10, 35-38


2 i 9 8, 28-31ES 4AF 9


2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 11 RE (p. 53)EXP (p.57) 1-9, 14, 20, 22-35

AF 1-17, 33, 35-48Aplicar els coneixements de la ciència a situacions relacionades amb la vida quotidiana.

2, 8 i 11 1-7, 11, 23, 24, 36 i 37AF 18, 41

AV 3


10 25, 26EXP (p.56)

ES 4


11 36 i 37




1 AF 33


7 12-19, 21EX 1-4ES 1-4

AF 17, 20-32 i 34Fer servir el llenguatge matemàtic per a analitzar causes i conseqüències.

9 26ES 4

AF 36-39Usar el llenguatge matemàtic per a expressar dades i idees sobre la natura.

10 25 i 26ES 1

AF 36-38AV 11-13


1 1-3, 10, 35 i 37AF 17


IC (p. 68)


11 35AF 17

Social i ciutadanaComprendre i explicar problemes d’interés social des d’una perspectiva científica.

11 36 i 37AF 17


1 i 4 10AF 3

AV (1-13)


10 AF 17AV (1-13




OBJECTIUS

1. Conéixer les primeres teories i models sobre la constitució de la matèria.2. Conéixer els diferents mètodes d’electrització dels cossos.3. Identificar la naturalesa elèctrica de les partícules atòmiques i situar-les en

l’àtom.4. Reconéixer que la massa d’un electró és molt més menuda que la massa d’un

protó o d’un neutró.5. Explicar la composició del nucli atòmic i la distribució dels electrons en

l’escorça.6. Associar els fenòmens elèctrics amb canvis en l’estructura electrònica.7. Explicar la diferència entre cossos carregats positivament i negativament.8. Conéixer els conceptes de nombre atòmic, nombre màssic, massa atòmica i

isòtop.9. Reconéixer la importància de les aplicacions de les substàncies radioactives i

valorar-ne les repercussions per als éssers vius i per al medi ambient.

CONTINGUTS

Conceptes Matèria divisible o indivisible. Naturalesa elèctrica de la matèria.

- Mètodes d’electrització.- La càrrega elèctrica.

L’àtom és divisible: electrons i protons. El model atòmic de Thomson.

- La formació d’ions.- L’electrització de la matèria.

El model atòmic de Rutherford.- Els neutrons.- Estructura de l’àtom nuclear.

Modificacions al model de Rutherford. El model de Bohr.- La distribució dels electrons.

Identificació dels àtoms: nombre atòmic i màssic. Isòtops. Massa atòmica relativa.

Radioactivitat. Aplicacions dels radioisòtops. L’energia nuclear.


UNITAT 4

ESTRUCTURA DE L’ÀTOM

BLOC II

ESTRUCTURA ATÒMICA I CANVIS QUÍMICS


Procediments Identificació d’alguns processos en què es pose de manifest la naturalesa

elèctrica de la matèria. Realització d’experiències electrostàtiques senzilles. Disseny i construcció d’instruments senzills, com ara versoris o

electroscopis, per a estudiar la interacció elèctrica. Descripció de l’estructura atòmica dels primers elements. Utilització de les fonts habituals d’informació científica per a buscar dades i

comprendre- es. Comparació entre les conclusions de les experiències dutes a terme i les

hipótesis formulades inicialment. Realització de comentaris de text sobre els investigadors i els científics que

van esenvolupar els primers models atòmics. Predicció de les conseqüències derivades de l’aplicació d’un model.

Actituds Reconeixement de la importància dels models i de confrontar-los amb els

fets empírics. Valoració del coneixement científic com un procés aproximat i provisional i,

per tant, en construcció permanent. Actitud crítica enfront de les repercussions de fer servir les substàncies

radioactives per als éssers vius i per al medi ambient. Valoració de la importància de la contribució de l’estudi de l’electricitat al

coneixement de l’estructura de la matèria. Reconeixement de la importància de les aplicacions de les substàncies

radioactives.


Utilització d’estratègies pròpies del treball científic, com ara el plantejament de problemes i la discussió de l’interés que tenen.

Argumentació de les respostes que donen la física i la química a les necessitats dels éssers humans per a millorar les condicions de la seua existència.


1. Produir i interpretar fenòmens electrostàtics quotidians.2. Construir instruments senzills, com ara versoris o electroscopis, relacionats

amb els fenòmens d’electrització.3. Utilitzar alguns models de la teoria atòmica per a explicar el comportament

elèctric de la matèria.4. Descriure els primers models atòmics i justificar-ne l’evolució per a poder

explicar nous fenòmens.5. Indicar les característiques de les partícules que componen els àtoms.6. Calcular les partícules que componen els àtoms, els ions i els isòtops.7. Distribuir les partícules en l’àtom coneixent-ne el nombre atòmic i el nombre

màssic.8. Descriure l’estructura electrònica dels primers elements.9. Calcular la massa atòmica relativa, tenint en compte els isòtops i la riquesa

d’aquests.10. Conéixer les aplicacions dels isòtops radioactius i les repercussions de la

radioactivitat en els éssers vius i en el medi ambient.






SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS


10 37 i 42


2 i 3 AF 12-15 i 27


3, 4, 5, 7 i 8 1,3, 15 i 26AF 4, 6-9, 13, 15, 17-21, 23,

24, 28, 31-34, 47-51 i 55AV 1, 2, 4, 5, 6, 7, 9, 10 i 11


1, 2, 3, 4, 5, 7 i 8 1, 2, 8-11, 14, 16-25, 35 i 36EXP (p. 80, 81) RE (p. 84,85)

EX 1ES 1

AF 2, 3, 5, 6, 10, 11, 16, 22, 25, 29, 30, 35 i 52-54

AV 3 i 12Aplicar els coneixements de la ciència a situacions relacionades amb la vida quotidiana.

1 i 10 37, 38, 39, 42 i 43


3 i 4 RE (p. 84)EX 1, 3 i 4,

17, 20, 24, 27, 32, 33AF 40-42 i 47


4 RE (p. 84) 15, 19 i 26AF 25-27AV 7-11




10’ 37, 38, 42 i 43


4 AF 1, 4, 26 i 27AV 8, 10 i 11


10 35-38AF 53


6 i 9 5-7, 12, 13, 17, 21-23, 25 i 28-33EX 2, 3 i 4

ES 2-4AF 34, 36-39, 43, 44,

46 i 48-50AV 12, 13 i 14


5, 7 i 8 34ES 2 i 4

AF 40-42 i 45-47


10 37 i 42


10 36-43

Reconéixer les implicacions del desenvolupament tecnocientífic que puguen comportar riscos per a les persones o per al medi ambient.

10 37-39 i 42




3 i 4 AF 5 I 35


1, 3, 4, 7 i 10 1RE (p. 85)AF 5 i 10AV 1-14




OBJECTIUS

1. Saber que un element és una substància que conté un sol tipus d’àtom.2. Explicar el criteri de classificació dels elements en la taula periòdica.3. Diferenciar entre elements metàl·lics i no metàl·lics.4. Distingir entre àtom, molècula i cristall.5. Diferenciar les propietats químiques dels compostos de les dels elements que

els componen.6. Calcular la massa molecular relativa d’unes substàncies determinades.7. Conéixer la importància que alguns materials i algunes substàncies tenen en la

vida quotidiana, la salut i l’alimentació.8. Justificar les propietats de les substàncies interpretant-ne la constitució.9. Predir la naturalesa del tipus d’unió entre els àtoms d’un compost en funció de

les seues propietats.

CONTINGUTS

Conceptes Classificacions dels elements químics:

- Metalls i no-metalls. La taula periòdica actual. Agrupació dels àtoms en la matèria. Massa i quantitat de substància: massa molecular relativa, composició

centesimal, massa molar i volum molar. L’abundància dels elements en l’univers, a la Terra i en els éssers vius. Els elements en l’ésser humà. Els medicaments.

Procediments Identificació dels elements que s’utilitzen més en el laboratori, en la

indústria i en la vida diària. Elaboració d’alguns criteris per a agrupar els elements químics. Realització d’esquemes de molècules diatòmiques senzilles. Anàlisi de la composició d’unes substàncies o d’uns medicaments

determinats a partir de les etiquetes. Elaboració de murals que incloguen el desenvolupament històric de la

recerca dels elements.

Actituds Valoració de les repercussions de la fabricació i de l’ús de materials i de

substàncies freqüents en la vida quotidiana. Valoració del desenvolupament històric de la taula periòdica. Reconeixement de l’actitud perseverant dels científics per a explicar els

interrogants que ens planteja la natura. Respecte per les normes de seguretat i valoració de l’ordre i de la netedat a

l’hora d’utilitzar l material del laboratori.


UNITAT 5

ELEMENTS I COMPOSTOS



En aquesta unitat s’estudien temes relacionats amb la salut dels éssers humans, com ara la necessitat d’uns elements determinats que hi ha en certs aliments. També es tracta de la utilitat dels fàrmacs i s’alerta del perill de l’automedicació.


1. Determinar els trets distintius del treball científic per mitjà de l’anàlisi contrastada d’algun problema científic o tecnològic, i també com influeix sobre la qualitat de vida de les persones.

2. Utilitzar les noves tecnologies com a eina de treball per a informar-se, aprendre i comunicarse emprant tècniques i estratègies diverses.

3. Conéixer l’estructura de la taula periòdica i situar-hi els elements més importants.

4. Comprendre la importància que ha tingut la recerca d’elements en l’explicació de la diversitat de materials existents.

5. Reconéixer l’abundància desigual dels elements en la natura.6. A partir d’una sèrie d’elements, diferenciar entre metalls i no-metalls.7. Comprendre com es formen les molècules diatòmiques i justificar la formació

d’alguns compostos.8. Diferenciar entre element, àtom, molècula i cristall.9. Calcular la massa molecular relativa i la composició centesimal d’alguns

compostos.10. Justificar la diversitat de substàncies que hi ha en la natura i entendre que totes

están constituïdes per uns quants elements.11. Saber calcular la massa molar i conéixer-ne la relació amb la massa i amb la

quantitat de substància en mol.12. Descriure la importància que alguns elements tenen per a la vida. 13. Conéixer els elements que han de formar part de la nostra dieta i saber en

quins aliments s’inclouen.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS


2, 3 i 10 3, 14 i 28




1 AV (p. 123)


3, 4, 5, 6, 7, 8 i 10 1-6, 9,10,14,18,19 i 33-38; RE (p. 104)

AF 7, 9, 12, 13, 16-26, 55, 56, 62 i 63

AV (p. 123)


3, 4, 5, 6, 7, 8 i 10 7-9, 11-13, 15, 16 i 27-34AF 1-6, 14, 15, 21,

27-31 i 64-69Aplicar els coneixements de la ciència a situacions relacionades amb la vida quotidiana.

12 i 13 34, 37 i 38AF 70-73


11 23RE (p. 111)

AF 8


10 9 i 18AF 29-31


12 34-38AF 70-73


13 37-38


9 i 11 17 i 20-26; RE (p. 104, 105); EX 1-4; ES 1-4

AF 32-62 EV (p. 123)Usar el llenguatge matemàtic per a expressar dades i idees sobre la natura.

9 i 11 21, 22 i 26; RE (p. 111); ES 1-4

AF 32-62




2 3, 141 i 28


3 IC (p. 118)


2 i 10 3 i 28


10, 12 i 13 33-38AF 70-73

Aplicar el coneixement sobre alguns debats essencials per a l’avenç de la ciència, per a comprendre com han evolucionat les societats i per a analitzar la societat actual.

13 3


1, 12 i 13 33-38AF 70-73


1 AF 28AV (p. 123)


1 AV (p. 123)




OBJECTIUS

1. Conéixer la diferència entre dissolució i reacció química.2. Distingir entre transformacions físiques i químiques.3. Reconéixer la transferència d’energia en una reacció química.4. Escriure i ajustar equacions químiques.5. Enumerar alguns dels factors que intervenen en la velocitat d’una reacció.6. Descriure alguns dels processos químics que tenen lloc en el laboratori, en la

industria i en la Terra.7. Reconéixer la importància de les reaccions químiques en relació amb els

aspectes energètics, biològics i l’alteració dels materials.8. Conéixer alguns dels problemes mediambientals de la nostra època.9. Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements de la ciència per a

satisfer les necessitats humanes.

CONTINGUTS

Conceptes Els canvis de la matèria. Característiques de les reaccions químiques. Equacions químiques. Càlcul de la massa i del volum.

- Càlcul massa-massa.- Càlcul volum-volum.

Velocitat d’una reacció química.- Factors que afecten la velocitat de reacció.

Importància de les reaccions químiques.- Reaccions de neutralització.- Reaccions d’oxidació-reducció.- Reaccions de combustió.

Reaccions químiques i medi ambient.- Contaminació atmosfèrica.- La pluja àcida.- L’ozó estratosfèric.- L’efecte d’hivernacle.

Procediments Utilització de criteris adequats per a determinar si una transformació és una

reacció química o no. Interpretació i representació d’equacions químiques. Reconeixement de reaccions exotèrmiques i endotèrmiques. Diferenciació entre reaccions lentes (oxidació del ferro) i ràpides

(combustions). Disseny i realització d’experiències per a comprovar la influència de la

temperatura, la concentració i la presència de catalitzadors en la velocitat d’una reacció química.


UNITAT 6

CANVIS QUÍMICS I LES SEUES REPERCUSSSIONS


Estudi de la importància de les reaccions químiques en relació amb els aspectes nergètics,

biològics i de fabricació de materials. Realització d’experiències senzilles que permeten reconéixer els tipus de

reaccions químiques més importants.

Actituds Utilització correcta dels materials, de les substàncies i dels instruments

bàsics del laboratori i respecte per les normes de seguretat. Valoració de les aportacions de la ciència per a donar resposta a les

necessitats dels éssers humans i millorar les condicions de la seua existència.

Foment d’una actitud responsable envers el medi ambient global.


Proporcionar als alumnes els coneixements suficients per a comprendre els problemes ambientals principals.

Fer servir les TIC per a demanar informació i realimentar-la i per a simular i visualitzar situacions que permeten obtenir i tractar dades.


1. Diferenciar entre canvi físic i químic en exemples quotidians i identificar una reacció química com un procés en què unes substàncies es transformen en unes altres de noves.

2. Distingir entre reaccions exotèrmiques i endotèrmiques.3. Escriure i ajustar correctament equacions químiques.4. Fer càlculs estequiomètrics senzills en què intervinga la quantitat de

substància.5. Diferenciar entre reaccions lentes i ràpides.6. Conéixer els factors que afecten la velocitat de reacció.7. Conéixer les repercussions de la fabricació i l’ús de materials i de substàncies

freqüents en la vida quotidiana.8. Explicar alguns dels problemes mediambientals de la nostra època i les

mesures preventives que s’hi poden prendre.9. Determinar els trets distintius del treball científic per mitjà de l’anàlisi

contrastada d’algun problema científic o tecnològic, i també la influència que té sobre la qualitat de vida de les persones.

10. Treballar en el laboratori respectant les mesures de seguretat que es recomanen en cada cas.






SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS


8 36 i 37


1 i 10 26EXP (p. 126)


1, 2, 3, 4, 5 i 6 1-4, 6, 8-24 i 30EX 1-7ES 1-3

AF 1-7, 29-32, 35, 36, 39 i 41AV (p. 145)


1, 2 i 10 3, 5, 26 i 27AF 3, 6, 7, 12,13,

33, 34, 36 i 40AV (p. 145)


5, 7 i 8 22, 24, 25, 27, 31-33 i 36-38 AF 38 i 42-45


1, 2, 4, 5, 6 i 8 1, 3, 4, 8-24 i 34EXP (p 126)RE (p. 127)

EX 1-7AF 8, 11, 30 i 31

AV (p. 145)Argumentar a favor o en contra de les conclusions, i identificar els supòsits, les proves i els raonaments en l’obtenció d’aquests.

1 1 i 2


8 i 9 33, 35 i 36AF 43, 44 i 45




8 31-33, 36 i 37


2 i 4 6-21, 28, 29 i 34RE (p. 127)

EX 1-7ES 1-3

AF 8-11, 16-28 i 37AV (p. 145)


4 13-21EX 1-7ES 1-3

AF 8-11, 21-28 i 37AV (p. 145)


3, 8 i 9 36 i 37AV (p. 147)


9 37


9 36 i 37


7, 8 i 9 31-33 i 35-38AF 42-45


7, 8 i 9 33, 35-37AF 43-45


2 i 5 AV (p. 147)




1, 2 i 9 38AF 10, 14, 15 i 45

AV (p. 147)


10 36-38AF 32 i 45

Autonomia i iniciativa personalDesenvolupar un esperit crític. Enfrontar-se a problemes oberts, participar en la construcción temptativa de solucions.

8, 9 i 10 31 i 37

Desenvolupar la capacitat per a analitzar situacions en què es valoren els factors que hi han incidit i les conseqüències que poden tenir.

9 i 10 32, 33, 35, 37 i 38AF 42




OBJECTIUS

1. Distingir entre electricitat estatica i en moviment.2. Coneixer de quins factors depen la forca d’atraccio o de repulsio entre dos

cossos carregats.3. Diferenciar entre cossos aillants i conductors.4. Explicar el mecanisme mitjancant el qual les piles generen corrent electric.5. Definir els conceptes de diferencia de potencial, intensitat de corrent i

resistencia electrica, i coneixer la relacio que hi ha entre aquestes tres magnituds.

6. Coneixer les magnituds electriques i la relacio que hi ha entre aquestes.7. Descriure un circuit electric i anomenar alguns dels elements de que consta.8. Explicar els avantatges i els inconvenients de col・ locar certs elements d’un

circuit en serie i en paral・lel i esbrinar els valors de la intensitat i el voltatge de tots dos circuits.

9. Fer esquemes de circuits electrics i interpretar-los.

CONTINGUTS

Conceptes Forces electriques. Camp electric Potencial i diferencia de potencial. Conductors i aillants. El circuit electric elemental. Magnituds electriques.

Procediments Planificacio d’una experiencia per a diferenciar entre cossos aillants i

conductors. Estudi d’un model elemental per a explicar el funcionament d’un circuit i

analisi del paper dels distints elements. Construccio i representacio de circuits senzills amb peretes, piles,

resistencies i interruptors utilitzant els simbols electrics adequats.

Actituds Observacio de les instruccions d’us i de les normes de seguretat a l’hora de

fer servir aparells electrics a casa i en el laboratori.


UNITAT 7

EL CIRCUIT ELÈCTRIC

BLOC III

ELECTRICITAT I ENERGIA


Curiositat i interes per descobrir com estan fets els aparells i les maquines del nostre entorn habitual i per coneixer-ne el funcionament.


Les troballes cientifiques es poden relacionar amb els progressos tecnologics i les aplicacions que tenen en la vida diaria, ja que han canviat els estils de vida, n’han millorat la qualitat i han facilitat les faenes mes dures.


1. Fer exercicis utilitzant la llei de Coulomb.2. Calcular el valor del camp electric creat per una carrega.3. Diferenciar entre el potencial en un punt i la diferencia de potencial entre dos

punts.4. Determinar el caracter aillant o conductor d’una substancia o d’un material.5. Indicar les diferents magnituds electriques i els components basics d’un circuit.6. Calcular intensitats i diferencies de potencial en circuits electrics simples.7. Dissenyar, muntar i interpretar circuits de corrent continu.8. Utilitzar les noves tecnologies com a eina de treball per a informar-se, aprendre

i comunicarse emprant tecniques i estrategies diverses.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS


5 i 8 AF 28


6 i 7 EXP (p. 161)AF 38, 39 i 46


1, 2, 3, 4 i 5 1, 3-6, 8-9, 13 i 15RE (p. 159)

AF 2, 15-18, 22, 26, 31, 36, 37, 43, 45 i 46AV 3-7, 13 i 14




1, 2, 3, 5 i 8 4RE (p. 157)

AF 1, 9, 10, 17, 25, 27 i 30AV 1, 8 i 9-11


4 AF 23


6 EXP (p. 161)


3 i 6 AF 17 i 44


1, 2, 3, 5 i 6 1, 2, 3, 7- 9, 12 i 14RE (p. 159)RE (p. 160)

ES 1- 5AF 3- 8, 11- 14, 19-21, 29,

31- 35, 38- 44, 47-49AV 2, 9 i 12


4 11


1 i 7 2 i 3EXP (p. 161)

Tractament de la informació i competència digitalUtilitzar i produir, en l’aprenentatge de l’àrea, esquemes, mapes conceptuals, informes, memòries…

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8 IC (p. 164)


5 i 8 AF 28


IC (p. 164)


4 RE (p. 156)AV (p. 169)




OBJECTIUS

1. Definir el concepte de l’energia.2. Conéixer les formes i les transformacions de l’energia.3. Distingir entre conservació i degradació de l’energia.4. Conéixer alguns dels efectes del corrent elèctric.5. Esmentar algunes aplicacions domèstiques i industrials del corrent elèctric.6. Conéixer el mecanisme de producció del corrent altern.7. Conéixer els avantatges i els inconvenients de fer servir distintes fonts

d’energia.8. Definir els conceptes de potència i d’energia del corrent elèctric.9. Conéixer les mesures, tant individuals com socials, que contribueixen a l’estalvi

energètic.10. Conéixer les interaccions de la ciència i de la tecnologia amb la societat i amb

el medi ambient, i els problemes a què s’enfronta la humanitat actualment. 11. Valorar la necessitat de buscar i aplicar solucions subjectes als principis

operatius de sostenibilitat.

CONTINGUTS

Conceptes El concepte d’energia. Transformacions de l’energia elèctrica. Corrents induïts. Fonts d’energia. Generació de l’electricitat. Les centrals elèctriques. El consum d’energia elèctrica. La potència.

Procediments Elaboració d’informes sobre la utilització de les fonts energètiques. Utilització de dades de producció i de consum d’energia en les distintes

comunitats autònomes. Visita a centres de producció d’energia. Descripció de les diferents transformacions energètiques que es produeixen

en fenòmens quotidians. Classificació de les diferents fonts d’energia en renovables i no renovables.

Actituds Reconeixement i valoració de la importància de l’electricitat per a la qualitat

de vida i el desenvolupament industrial i tecnològic. Observació de les instruccions d’ús i de les normes de seguretat a l’hora

d’utilitzar els aparells elèctrics a casa i en el laboratori. Valoració de les repercussions que tenen les activitats humanes sobre el

medi ambient. Ser conscient de la necessitat de l’estalvi energètic.


UNITAT 8

L’ENERGIA ELÈCTRICA



Els alumnes han de prendre consciència de la necessitat de fer un consum responsable. S’ha de fomentar una postura crítica davant del consumisme i la publicitat.

Es pretén acceptar la importància de valorar totes les alternatives i els efectes individuals, socials, econòmics i mediambientals implicats en la presa de decisions.


1. Saber calcular el consum elèctric en l’àmbit domèstic.2. Descriure el funcionament i els efectes del corrent elèctric en dispositius

habituals.3. Utilitzar el concepte de degradació de l’energia per a explicar per què l’energia

no es pot fer servir sense límits.4. Descriure els avantatges i els inconvenients de les diferents fonts d’energia.5. Diferenciar, analitzar i valorar les diferents fonts d’energia, renovables i no

renovables, tradicionals i alternatives.6. Explicar quins són alguns dels principals problemes mediambientals de la

nostra época i les mesures preventives que cal adoptar.7. Enumerar mesures que contribuïsquen a l’estalvi col·lectiu i individual

d’energia.8. Determinar els trets distintius del treball científic per mitjà de l’anàlisi

contrastada d’algun problema científic o tecnològic, i com influeixen sobre la qualitat de vida de les persones.

9. Utilitzar les noves tecnologies com a eina de treball per a informar-se, aprendre i comunicar-se emprant tècniques i estratègies diverses.

10. Conéixer les repercussions de l’electricitat en el desenvolupament científic i tecnològic i en les condicions de vida de les persones.

11. Conéixer el mecanisme bàsic de la producció del corrent elèctric altern.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS


1, 3, 4, 5, 6, 8 i 9 5, 9 i 16AF 21, 25 i 32




1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7 1-3 i 18RE (p. 172)

AF 2, 4, 14, 18, 19, 21-23, 25-27, 31-35, 39, 40 i 47

AV (pág. 191)


4 i 11 6-8AF 6, 7, 13, 15-17, 20 i 28-30

AV (p. 191)Aplicar els coneixements de la ciència a situacions relacionades amb la vida quotidiana.

1, 3, 7, 10 i 11 15-17 i 19-24AF 3, 5, 14, 34 i 48


3 i 4 AF 5, 10, 12 i 21


4, 6, 7 i 10 9, 18 i 20-24AF 25


4, 5 i 6 AF 24, 26, 32, 34 i 35


6 9


1, 2, 3 i 5 11-14EX 1 i 2ES 1-5

AF 8, 9, 37, 38 i 41-46AV (p. 191)


1 15


1, 3, 4, 6, 8 i 9 5, 9 i 16AF 21, 25 i 32




4, 6, 7 i 10 9, 18, 19 i 21-24AF 25


3 4


2, 3, 4, 5, 6 i 7 AF 1, 11 i 36IC (p. 186)AV (p. 191)

Autonomia i iniciativa personalDesenvolupar la capacitat per a analitzar situacions en què es valoren els factors que hi han incidit i les conseqüències que poden tenir.

3, 6, 7 i 10 9, 18 i 19AF 5



programació adarve física i química 3 3r eso … · web viewvalorar críticament els hàbits...

Documents