annexos - xtec.cat · educatius útils a l’escola rural, des d’una perspectiva multiedad,...

ANNEXOS

ANNEX1 : Model de l’entrevista realitzada als equips directius de les zones de l’estudi a la seu de la ZER. ENTREVISTA

- Presentació del treball. (durada aproximada de l’entrevista) 1 hora. Els objectius del projecte són elaborar un treball de recerca al voltant dels materials educatius útils a l’escola rural, des d’una perspectiva multiedad, multinivell, interdisciplinars i interactius amb el medi. Recollir i analitzar críticament els materials elaborats i concretar criteris i recomanacions didàctiques per tal que els professorat tingui elements flexibles per treballar en contextos rurals diferents. Classificar els materials i fer-ne difusió.

- Dades de l’entrevistat/ada o entrevistats/ades. (direcció de ZER o centre, mestres)

- Contingut de l’entrevista:

1) Com us organitzeu a nivell de ZER i d’escola? A nivell pedagògic, per exemple el PE és de ZER o de cada escola? A nivell administratiu, el gruix és de ZER o cada escola és independent?

2) La coordinació a nivell de ZER. Ha suposat un canvi en l’organització de les

escoles que en formen part? A l’hora de programar i organitzar el centre.? També ha canviat l’organització de l’espai i el temps.

3) Com definiríeu la vostra línia d’escola. És la mateixa que la de ZER?. Com

definiríeu la vostra línia de ZER. És la mateixa que la de les escoles que en formen part? En general, totes les escoles de la ZER treballeu per projectes, racons, alguna per àrees,... Ho programeu conjuntament a la ZER?

4) Quan les escoles que formen part de la ZER són de tipologia diferent en

quant a nombre d’alumnes i grups. Com us organitzeu a l’hora de treballar conjuntament?

5) El desplegament dels nous currículums de primària i infantil dóna més

autonomia curricular als centres, creieu que possibilita més el model d’escola rural? Multinivell, interdisciplinar, ...

6) Creieu que la manera de treballar de l’escola rural afavoreix l’adquisició, per part de l’alumnat, de les competències bàsiques. Per què?

7) A l’hora de programar o fer qualsevol activitat al centre o a les aules, els

materials que utilitzeu, veig que són propis, que feu servir els que hi ha al mercat i que feu adaptacions d’aquests. L’elaboració d’aquests materials, s’ha fet a nivell de ZER, d’escola o cada mestre/a a fet els seus. Sota quins criteris pedagògics? A l’hora d’elaborar un material. Què teniu en compte? A qui va dirigit, les àrees a treballar, les necessitats de l’alumnat. S’ha tingut en compte la interdisciplinarietat?

8) Els materials que es fan servir a l’aula, estan pensats de manera que els

pugui utilitzar tot l’alumnat de la classe?

9) Ha suposat algun canvi significatiu en la manera de treballar de l’escola rural el fet que als pobles hagin arribat alumnes de procedències diferents?. En quins aspectes? En l’elaboració de materials curriculars també ha suposat algun canvi?

10) Es programen activitats de diferents nivells per a cada material o unitat

didàctica o s’adapten les activitats que hi ha, segons la tipologia de l’alumnat?

11) I les TIC/TAC, quin paper hi juga a l’escola rural?

12) Quines són les àrees que teniu més material elaborat? Per quins motius...

va lligat amb les necessitats, amb el projecte curricular d’escola i/o de ZER?

13) Quins materials creieu que farien falta o serien més útils per a les aules de l’escola rural? (o bé seria més útil disposar de criteris bàsics o específics...

ANNEX 2: Model del qüestionari per l’equip directiu de la ZER. L’ESCOLA RURAL:UN MODEL D’ESCOLA INCLUSIVA (RECULL DE MATERIALS ORGANITZATIUS, METODOLÒGICS I CURRICULARS) QÜESTIONARI 1 (enquesta adreçada a l’equip directiu de la ZER)

- A tot arreu on trobeu una ratlla escriviu la resposta que cregueu oportuna. - A tot arreu on trobeu un requadre, marqueu una “x“, en cas d’haver-ne de

marcar més d’una, ja s’indicarà a l’enunciat. - Les dades que s’obtinguin són confidencials.

1.- Nom de la ZER:_____________________________________________ 2.- Seu de la ZER: _____________________________________________ 3.- Escoles que formen part de la ZER. (Escriviu el nom) _______________________________________ _______________________________________ _______________________________________ _______________________________________ _______________________________________ 4.- Distància màxima entre les escoles de la ZER: _________ Km.

5.- Mestres itinerants. (Marcar amb una creu les especialitats que té la ZER i escriure el nº de mestres especialistes que hi ha. Afegir si alguna ZER té una altra especialitat).

si nº Anglès Educació Física Música Educació Especial

6.- Quines escoles de la ZER porten a terme la sisena hora. ( Marcar amb una creu o escriure el nom de l’escola i marcar amb una creu si es realitza o no)

A totes les escoles de la ZER

escoles si no

7.- Membres de l’equip directiu de la ZER. (Directors/ores o mestres de les diferents escoles, mestres itinerants)

Càrrec Director/ora Cap d’Estudis Secretari/ària

8.- En quin horari feu les reunions de la ZER:

Tarda del dimecres

Migdia (quin o quins dies)

Altres (quines i quins dies)

9.- En quina freqüència feu les següents reunions de ZER (en el període d’un mes), afegiu si n’hi ha d’altres.

Claustre Cicles (coordinacions)

Comissions

10.- Quins creieu que són els avantatges i inconvenients de les reunions i coordinacions dels i les mestres amb tota la ZER. (escriviu)

AVANTATGES INCONVENIENTS

11.- Projectes conjunts de ZER. (Marqueu amb una creu les diferents opcions)

� Programacions d’àrees. � Projectes d’innovació.

Quins?____________________________________________________ � Projectes transversals. � Elaboració de materials. � Sortides � Colònies. � SATIR. � Festes. � Altres (a

afegir)________________________________________________________________

12.- Si a la ZER heu elaborat algun tipus de material per utilitzar abans, durant i després de tot el procés ensenyament-aprenentatge. Anoteu-los a continuació.

Tipus de material (fitxes, projectes, monogràfics,...)

Descripció. Finalitat

ANNEX 3: Model del qüestionari per les escoles que formen part de la ZER. L’ESCOLA RURAL:UN MODEL D’ESCOLA INCLUSIVA (RECULL DE MATERIALS ORGANITZATIUS, METODOLÒGICS I CURRICULARS) QÜESTIONARI 2 (enquesta adreçada a l’escola que formen part de la Zer)

- A tot arreu on trobeu una ratlla escriviu la resposta que cregueu oportuna. - A tot arreu on trobeu un requadre, marqueu una “x“, en cas d’haver-ne de

marcar més d’una, ja s’indicarà a l’enunciat. - Les dades que s’obtinguin són confidencials.

1.- N om de l’escola: _________________________________________________________________

ZER __________________________________________________________________

2.- Mestres de la plantilla________ 3.- Alumnat. (número)

Infantil Primària total

4.- Agrupacions.

� EI i PRI � EI; 1r-2n-3r; 4t-5è-6è � EI; CI; CM, CS � Altres:(especifiqueu)_________________________________________

5.- Procedència de l’alumnat.(número)

Catalunya Estat Espanyol Unió Europea Països de l’Est Continent Africà Continent Asiàtic Llatinoamèrica

6.- Espais i recursos.

� Biblioteca. � Biblioteca a l’aula � Aula TIC. � Ordinadors a l’aula � Aula multiusos (plàstica, música, anglès,...) � Pissarra digital. � Altres. (especifiqueu)_________________________________________

7.- La manera de treballar i organitzar-se a l’escola, en general, és la mateixa que a totes les escoles de la ZER.

� Si. � No. (Quines diferències hi ha?)

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

8.- Per a l’escola, quins creieu que són els avantatges i inconvenients de les reunions i coordinacions dels i les mestres amb tota la ZER. (escriviu-los en cada cas)

AVANTATGES INCONVENIENTS

9.- Les reunions de treball a l’escola són:

� Sempre conjuntes. � Per cicles o

agrupaments.(especifiqueu)____________________________________________________________________________________________________________________________________

10.- Línia de treball de l’escola. (podeu seleccionar més d’una opció)

� Racons � Projectes � Treball col�lectiu. � Per àrees. � Plans de treball � Centres d’interès � Altres (especifiqueu)_________________________________________

11.- La línia metodològica utilitzada al centre o la ZER, ha fet canviar l’organització i el material que utilitzàveu?

� No. � Si.

12.- En quins aspectes ha canviat?

__________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

13.- Quan escolliu o elaboreu un material o un altre, què teniu en compte? (podeu seleccionar més d’una opció)

� Per àrees. � Interdisciplinars. � Tractament de la diversitat. � Per nivells. � Multinivells. � Flexible. � Interactiu amb el medi. � Altres._____________________________________________________

14.- Els materials que generalment utilitzeu per a portar a terme el treball d’escola (abans, durant i després del procés d’ensenyament-aprenentatge) són:

� Materials que hi ha al mercat. � Adequació de materials que es troben al mercat. � Materials propis. � Altres (especifiqueu)

_____________________________________________________________________________

15.- Si a l’escola o al cicle, heu elaborat algun tipus de material per utilitzar abans, durant i després de tot el procés ensenyament-aprenentatge. Anoteu-los a continuació.

Tipus de material (fitxes, projectes, monogràfics,...)

Descripció. Finalitat

ANNEX 4: Graella de recollida de materials ZER:

ESCOLA:

TIPUS DE MATERIAL (organitzatiu, curricular, metodològic) TÍTOL NIVELL/INTERNIVELLS ÀREA/ES

TEMPORITZACIÓ (trimestre, cicles, curs,...)

OBJECTIUS (finalitat educativa)

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

CONTINGUTS MOSTRA D’ACTIVITATS (descripció)

MATERIALS

CRITERIS D’AVALUACIÓ METODOLOGIA(orientacions)

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

AVALUACIÓ OBSERVACIONS ORGANITZACIÓ DEL TEMPS I DEL ESPAI

ANNEX 5: Materials de la ZER Berguedà Centre.

ZER BERGUEDÀ CENTRE web bloc

- PROPOSTA PER A L’AVALUACIÓ D’EINES INFORMÀTIQUES. ZER: ZER Berguedà Centre

ESCOLA:

TIPUS DE MATERIAL (organitzatiu, curricular, metodològic) Material curricular TÍTOL PROPOSTA PER A L’AVALUACIÓ D’EINES INFORMÀTIQUES NIVELL/INTERNIVELLS Primària ÀREA/ES TAC (anteriorment anomenades TIC)

TEMPORITZACIÓ (trimestre, cicles, curs,...) Cicle

OBJECTIUS (finalitat educativa) -Oferir una seqüenciació d’objectius d’ús de les eines informàtiques.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES -Tractament de la informació i competència digital.

CONTINGUTS Processador de textos, eines de dibuix, fotografia, navegadors d’internet, correu electrònic, gestió de carpetes, espais web… MOSTRA D’ACTIVITATS (descripció) No hi ha mostra d’activitats.

MATERIALS

CRITERIS D’AVALUACIÓ No s’estableixen criteris d’avaluació. METODOLOGIA(orientacions) No hi ha referències a la metodologia


AVALUACIÓ Aquest document en principi no contempla cap sistema d’avaluació però pel fet de ser pensat per cicles caldria veure a finals de cada cicle si tots els alumnes han assolit els objectius d’aquell cicle concret en matèria de TAC. OBSERVACIONS Caldria actualitzar les eines informàtiques que apareixen al document ja que va ser realitzat fa 3 o 4 cursos i programes i eines informàtiques que s’hi descriuen han quedat una mica antiquats. ORGANITZACIÓ DEL TEMPS I DEL ESPAI

Depèn de cada docent ja que aquest document no ofereix pautes d’organització.

- FITXERS AUTOCORRECTIUS DE MATEMÀTIQUES. ZER: BERGUEDÀ CENTRE

ESCOLA: De Borredà

TIPUS DE MATERIAL (organitzatiu, curricular, metodològic) Curricular TÍTOL Fitxers autocorrectius NIVELL/INTERNIVELLS CS ÀREA/ES Matemàtiques

TEMPORITZACIÓ (trimestre, cicles, curs,...) Depèn de cada fitxer: n’hi ha per tot el curs o per un període de temps

OBJECTIUS (finalitat educativa) Realitzar un treball curricular de matemàtiques de manera individualitzada, utilitzant tècniques autocorrectives. Aconseguir l’autoregulació de l’aprenentatge.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES Matemàtica Aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal

CONTINGUTS Cadascun dels fitxers estan dedicats a un tema específic, graduats per a ser desenvolupats al llarg d’un període de temps determinat (preferentment un curs). Les fitxes estan numerades i es controlen mitjançant una graella. Es poden autocorregir en un fitxer a part. Temes: . Problemes . Càlcul MOSTRA D’ACTIVITATS (descripció) Depenent del fitxer hi ha un tipus o un altre d’activitats: Problemes: enunciat dels problemes per a ser resolts. Material extret de llocs diversos. Preferentment que faci pensar. Càlcul: fitxes extretes de quaderns de càlcul autocorrectiu graduades per operacions i nivells.

MATERIALS Bàsicament es fan servir dossiers o fitxers amb fitxes plastificades. El treball es realitza en una llibreta. Control visual per a fer-ne el seguiment.

CRITERIS D’AVALUACIÓ Capacitat de gestió del treball. Valoració de l’autoregulació. Grau d’assoliment dels continguts treballats METODOLOGIA(orientacions) Els fitxers autocorrectius funcionen a partir d’un pla de treball. Cada alumne té assignat un determinat treball i l’ha de realitzar en el període de temps marcat, escollint el moment a les estones de treball personal.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Aquest material és molt útil per l’atenció a la diversitat, ja que permet que els infants vagin al seu ritme. Alhora permet que el mestre pugui donar tasques diferents als alumnes en funció de necessitats i capacitats. També permet atendre als

Un cop realitzar el corregeix i s’autoavalua.

nens en funció de les necessitats ja que està lliure d’atendre a tot el grup. Permet individualitzar.

AVALUACIÓ El material funciona molt bé en aules multinivells. S’han d’anar fent ajustaments per a posar-lo al dia. Cal compensar el treball individual amb treball col�lectiu per a fomentar la conversa, la col�laboració, la cooperació,... i per atendre altres aspectes del currículum OBSERVACIONS Darrerament no s’utilitza tant perquè hi ha molt material a la xarxa i en alguns casos s’ha suplert. ORGANITZACIÓ DEL TEMPS I DEL ESPAI Està explicat en els aspectes metodològics. Bàsicament a l’estona de treball personal els alumnes realitzen els treballs assignats al pla de treball. Es complementa amb treball de grup corresponent a temes interdisciplinars o a treball específics de l’àrea de matemàtiques.

- MALETES DE BIBLIOTECA. ZER: BERGUEDÀ CENTRE

ESCOLA:

TIPUS DE MATERIAL (organitzatiu, curricular, metodològic) curricular TÍTOL Maletes de biblioteca NIVELL/INTERNIVELLS internivells ÀREA/ES Llengua/Medi

TEMPORITZACIÓ (trimestre, cicles, curs,...) No existeix, en general. És un material obert a programar segons necessitats i/o acords

OBJECTIUS (finalitat educativa) Dotar a les escoles de la ZER de recursos per a treballar diferents aspectes a través de la lectura. Complementar les dotacions de biblioteca de centre.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES Comunicativa, lingüística i audiovisual Coneixement i interacció amb el món Social i ciutadana Autonomia i iniciativa personal Artística i cultural

CONTINGUTS Les maletes estan estructurades de diverses maneres, segons les necessitats sorgides, la intenció metodològica, el moment,... Tenim una maleta sobre l’autor Ricardo Alcántara; una maleta de llengua castellana; una maleta d’anglès; una maleta d’interculturalitat; una maleta de poesia i; diverses maletes per intercanvis d’aula sobre valors. Hi ha maletes totalment obertes (llibres i prou); d’altres amb suggeriments didàctics (poesia, valors). La nostra idea és que totes les maletes acabin tenint un ventall de suggeriments didàctics per facilitar el treball als mestres.

El treball es fa des del punt edu. MOSTRA D’ACTIVITATS (descripció) Explicat a continguts Adjunto algun document de les maletes de valors

MATERIALS Caixes de plàstic grans Maletes petites amb pocs exemplars Dossiers de propostes Llibres comprats Llibres de creació a les aules

CRITERIS D’AVALUACIÓ No s’han establert METODOLOGIA(orientacions) Depèn de les maletes. En general és un material obert, sense gaires indicacions metodològiques. A gust del mestre.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Material divers que procura atendre les necessitats diverses del col�lectiu d’infants que tenim a les aules. Es té en compte els diferent nivell lector a l’hora d’escollir els materials.

AVALUACIÓ Tot i la seva funcionalitat evident hi ha hagut demandes d’orientació metodològica que es va realitzant. Les maletes noves ja s’adeqüen a les demandes dels mestres i es van posant al dia les primeres. OBSERVACIONS Material molt útil donat el divers desenvolupament de les biblioteques de centre. ORGANITZACIÓ DEL TEMPS I DEL ESPAI Algunes maletes estan gestionades per un sol professional (anglès) que les gradua a cada escola i cicle segons necessitats. Altres hi ha un itinerari a cada escola que es fixa a l’inici de curs i que varia en funció de necessitats i /o projectes.

- TREBALL PER PROJECTES. ZER: ZER Berguedà Centre

ESCOLA:

TIPUS DE MATERIAL (organitzatiu, curricular, metodològic) És un material bàsicament metodològic que inclou alguns aspectes curriculars TÍTOL: TREBALL PER PROJECTES NIVELL/INTERNIVELLS: de P3 a 6è de Primària ÀREA/ES: Medi natural i social

TEMPORITZACIÓ (trimestre, cicles, curs,...) Curs

OBJECTIUS (finalitat educativa) COMPETÈNCIES BÀSIQUES

-Oferir una base teòrica pels mestres que vulguin treballar per projectes. -Descriure totes les fases que ha de contenir un treball per projectes -Definir les funcions del mestre i dels alumnes en l’aplicació d’aquesta metodologia. -Oferir unes graelles útils pel seguiment i avaluació del paper dels alumnes en el treball per projectes. -Definir el paper organitzaiu del mestre en aquesta metodologia.

-Competència comunicativa lingüística ii audiovisual. -Tractament de la informació i competència digital. -Competència d’aprendre a aprendre. -Competència d'autonomia i iniciativa personal. -Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic -Competència social i ciutadana.

CONTINGUTS MOSTRA D’ACTIVITATS (descripció)

MATERIALS És un document o dossier en el qual s’explica la metodologia del treball per projectes. Al final hi ha unes pautes d’avaluació i unes graelles de seguiment del projecte pel mestre.

CRITERIS D’AVALUACIÓ Hi ha un apartat de com avaluar un projecte a partir de les observacions que fa el mestre METODOLOGIA(orientacions) Aquest material en si mateix és el recull d’una metodologia concreta de treball aplicable a les aules: el treball per projectes


AVALUACIÓ OBSERVACIONS ORGANITZACIÓ DEL TEMPS I DEL ESPAI El treball per projectes que proposem no té una temporalització clara ja que aquest aspecte variarà en funció de cada tema escollit per a cada projecte. Normalment els projectes poden durar varies setmanes o, depenent de la temàtica, fins a uns mesos. La temporalització l’ha de supervisar el mestre per tal d’introduïr modificacions o rectificacions en el desenvolupament del projecte. L’espai habitual de treball serà la classe on hi hagi ubicat el grup.

- CONTINGUTS TIC 08-09. ZER: ZER BERGUEDÀ CENTRE

ESCOLA:

TIPUS DE MATERIAL (organitzatiu, curricular, metodològic) Material organitzatiu d’aspectes curriculars. TÍTOL

CONTINGUTS DE TIC 08-09 (que pot canviar cada curs) NIVELL/INTERNIVELLS Educació Infantil i Primària ÀREA/ES TAC

TEMPORITZACIÓ (trimestre, cicles, curs,...) Per cursos, trimestres i mesos

OBJECTIUS (finalitat educativa) -Registrar les activitats i els recursos que s’utilitzen a les diferents aules de les escoles de la ZER.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES -Tractament de la informació i competència digital

CONTINGUTS Processador de textos, eines de dibuix, fotografia, navegadors d’internet, correu electrònic, gestió de carpetes, espais web… MOSTRA D’ACTIVITATS (descripció)

MATERIALS És un document en format de formulari

CRITERIS D’AVALUACIÓ No conté criteris d’avaluació perquè només és un registre. METODOLOGIA(orientacions) No s’especifica cap concreció metodològica.


AVALUACIÓ No s’avalua OBSERVACIONS És un document que pretén recollir totes aquelles activitats, siguin de l’àrea que siguin, o de qualsevol nivell educatiu, on les noves tecnologies actuen com a suport. El document permet tant registrar pàgines web visitades, dvd, cd-rom, programa… Aquest document hauria de ser com un full de seguiment perquè quan els alumnes canvien de grup, el mestre que els agafa tingui constància de quines eines informàtiques han utilitzat. ORGANITZACIÓ DEL TEMPS I DEL ESPAI El document s’omple cada vegada que es fa una activitat i a final de curs es tanca. El curs següent es poden introduir modificacions al document.

- FITXERS AUTOCORRECTIUS DE LLENGUA. ZER: BERGUEDÀ CENTRE

ESCOLA: De Borredà

TIPUS DE MATERIAL (organitzatiu, curricular, metodològic) Curricular TÍTOL Fitxers autocorrectius NIVELL/INTERNIVELLS

CS ÀREA/ES LLengua

TEMPORITZACIÓ (trimestre, cicles, curs,...) Depèn de cada fitxer: n’hi ha per tot el curs o per un període de temps

OBJECTIUS (finalitat educativa) Realitzar un treball curricular de llengua de manera individualitzada, utilitzant tècniques autocorrectives. Aconseguir l’autoregulació de l’aprenentatge.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES Comunicativa, lingüística i audiovisual Aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal

CONTINGUTS Cadascun dels fitxers estan dedicats a un tema específic, graduats per a ser desenvolupats al llarg d’un període de temps determinat (preferentment un o dos cursos). Les fitxes estan numerades i es controlen mitjançant una graella. Es poden autocorregir en un fitxer a part. Temes: . Ortografia . Lèxic-Vocabulari . Lectura (comprensió) . Expressió escrita . La premsa escrita MOSTRA D’ACTIVITATS (descripció) Depenent del fitxer hi ha un tipus o un altre d’activitats: Ortografia: jocs de llengua per a treballar aspectes diversos. Inclou fitxes de creació (equip Berguedà de rurals), jocs del Cavall Fort; algun exercici d llibres més lúdics. Lectura: lectures tretes de llibres de text o revistes (Cavall Fort) amb preguntes de creació (equip Berguedà de llengua). Lèxic-Vocabulari: Jocs del Cavall Fort, encreuats (creació, llibres, diari), sopa de lletres,... Expressió escrita: propostes d’escriptura a partir d’imatges. Premsa escrita: treball sobre els diaris comarcals i la premsa adreçada a joves. Creació pròpia.

MATERIALS Bàsicament es fan servir dossiers o fitxers amb fitxes plastificades. El treball es realitza en una llibreta. Control visual per a fer-ne el seguiment.

CRITERIS D’AVALUACIÓ Capacitat de gestió del treball. Valoració de l’autoregulació. Grau d’assoliment dels continguts treballats METODOLOGIA(orientacions) Els fitxers autocorrectius funcionen a partir d’un pla de treball. Cada alumne té assignat un determinat treball i l’ha de realitzar en el període de temps marcat, escollint el moment a les estones de treball personal. Un cop realitzar el corregeix i s’autoavalua.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Aquest material és molt útil per l’atenció a la diversitat, ja que permet que els infants vagin al seu ritme. Alhora permet que el mestre pugui donar tasques diferents als alumnes en funció de necessitats i capacitats. També permet atendre als nens en funció de les necessitats ja que està lliure d’atendre a tot el grup. Permet individualitzar.

AVALUACIÓ El material funciona molt bé en aules multinivells. S’han d’anar fent ajustaments per a posar-lo al dia. Cal compensar el treball individual amb treball col�lectiu per a fomentar la conversa, la col�laboració, la cooperació,...

OBSERVACIONS Hi ha algun d’aquest material que demana una actualització per adaptar-los a les noves tecnologies. ORGANITZACIÓ DEL TEMPS I DEL ESPAI Està explicat a la metodologia. Bàsicament es treballa a l’hora de treball personal en funció de l’interès o necessitat de l’alumne. A vegades treballen en grup de dues persones i s’ajuden mutuament. Els alumnes agafen les fitxes que necessiten del fitxer, les realitzen al seu lloc de treball o en un altre espai destinat a aquesta finalitat i les retornen. Després agafen les correctors, corregeixen i s’avaluen. Els fitxers estan col�locats a les prestatgeries de l’aula.

- PAUTES DE CORRECCIÓ. ZER: ZER Berguedà Centre

ESCOLA

TIPUS DE MATERIAL (organitzatiu, curricular, metodològic) Material curricular TÍTOL: PAUTES DE CORRECCIÓ NIVELL/INTERNIVELLS Primària ÀREA/ES Llengua

TEMPORITZACIÓ (trimestre, cicles, curs,...) Curs

OBJECTIUS (finalitat educativa) -Dotar d’unes pautes de correcció coherents, establertes i sistemàtiques a alumnes i mestres.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES -Competència comunicativa lingüística i audiovisual. -Competència d'autonomia i iniciativa personal -Compeència d’aprendre a aprendre.

CONTINGUTS Correcció d’errades ortogràfiques MOSTRA D’ACTIVITATS (descripció)

MATERIALS Un document on hi figura la pauta de correcció a seguir.

CRITERIS D’AVALUACIÓ • La primera vegada que s’utilitzi es recomana fer-ho a partir d’un text per ensenyar com

funciona la pauta.

• Utilitzar-la els nens/es com a pauta per a l’ elaboració de textos.

• Es farà servir en qualsevol materia de manera puntual, ..per deixar textos en net.

• En castellà es farà servir la mateixa pauta però canviant els aspectes

ortogràfics. Només s’utilitzarà a Cicle mitjà i superior.

METODOLOGIA(orientacions) Cada alumne disposa d’una pauta de correcció que ha d’utilitzar quan se li demani. Hi ha una altra pauta igual plastificada i penjada en un lloc visible de la classe.


AVALUACIÓ La pauta de correcció permet observar les millores que s’estant fent o que cal fer en l’aprenentatge i sistematització de la ortografia. OBSERVACIONS El mestre pot fer la correcció de vàries formes. La que es proposa és que la mestra, una vegada ha detectat alguna errada, la marca utilitzant els criteris sistematitzats en la pauta i li demana a l’alumna en qüestió que revisi el text. D’aquesta manera, utilitzant sempre la mateixa simbologia pels errors, s’akuda a que els alumnes facin una observació més conscient de les normes ortogràfiques ORGANITZACIÓ DEL TEMPS I DEL ESPAI S’utilitza en qualsevol moment que calgui i s’hauria de fer servir per tots els docents de la ZER independentment de quina àrea curricular estiguin impartint.

- DOSSIERS DE MEDI NATURAL I/O SOCIAL. ZER: BERGUEDÀ CENTRE

ESCOLA: BORREDÀ

TIPUS DE MATERIAL (organitzatiu, curricular, metodològic) curricular TÍTOL Dossiers de medi natural i/o social NIVELL/INTERNIVELLS CS ÀREA/ES Medi natural Medi Social

TEMPORITZACIÓ (trimestre, cicles, curs,...) Períodes diversos en funció del tema

OBJECTIUS (finalitat educativa) Deixar constància del treball realitzat al llarg dels anys. Orientar el treball dels mestres novells i dels experts quan agafen un cicle nou o inicien un tema que no han treballat abans.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES Totes. De manera global: Comunicativa, lingüística i audiovisual Informació i digital Coneixement i interacció amb el món Social i ciutadana. Aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal I, en funció del tractament dels temes: Artística i cultural

Matemàtica CONTINGUTS Cada dossier treballa continguts propis de l’àrea MOSTRA D’ACTIVITATS (descripció) Variades: textos informatius amb preguntes de comprensió-expressió; propostes per aprofundir un aspecte (miniprojectes); fitxes per a realitzar experimentacions i fer observacions; herbaris; maquetes; sortides; ...

MATERIALS Els dossiers són documents escrits en format digital i/o paper. Es complementen amb material divers de l’aula.

CRITERIS D’AVALUACIÓ Tant els criteris com els instruments que s’utilitzaran es fixen per a cada proposta de treball. S’acostumen a compartir amb els alumnes. METODOLOGIA(orientacions) No existeix una única metodologia ja que els temes plantejats són molt diversos. S’intenta utilitzar metodologies participatives, fomentant el treball de grup, a vegades amb tècniques de treball cooperatiu. S’alternen moments de gran grup, treball en petit grup, treball per parelles i situacions de treball individual.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Es tenen en compte les diverses possibilitats-necessitats de l’alumnat tant a l’hora d’agrupar-los, com de fer el repartiment del treball, com a l’hora de donar l’ajuda a cada grup. S’intenta no uniformitzar encara que es facin plantejaments de treballs més generals. Tant el grau d’exigència com l’avaluació s’ajusta a les característiques de l’alumnat.

AVALUACIÓ Els dossiers són molt útils per ajudar a visualitzar com es treballa a l’aula. Tant per a mestres nous com per a reflexionar sobre la pràctica. OBSERVACIONS Els dossiers poden contenir només el treball dels alumnes o, també, indicacions més organitzatives, que ajuden a l’estructuració de la feina a un novell. ORGANITZACIÓ DEL TEMPS I DEL ESPAI Treball a l’aula i fora de l’aula (inclou sortides). Es temporalitza preferentment a les estones dedicades al treball de medi. El treball es planteja al grup-classe i es fan subgrups si és necessari.

- CAIXES D’EXPERIMENTACIÓ. ZER: BERGUEDÀ CENTRE

ESCOLA:

TIPUS DE MATERIAL (organitzatiu, curricular, metodològic) MATERIAL METODOLÒGIC D’EXPERIMENTACIÓ TÍTOL: CAIXES D’EXPERIMENTACIÓ NIVELL/INTERNIVELLS: EDUCACIÓ INFANTIL I CICLE INICIAL ÀREA/ES TEMPORITZACIÓ (trimestre, cicles, curs,...)

DESCOBERTA DE L’ENTORN DESCOBERTA D’UN MATEIX

Al llarg del curs es van fent sessions de 30 a 50 minuts aproximadament.

OBJECTIUS (finalitat educativa) -Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats d’experimentació bàsiques. -Observar i experimentar en l’entorn proper amb curiositat i interès, interpretant-lo i fent-se preguntes. -Ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma. -Aprendre i gaudir de l’aprenentage, pensar i crear, qüestionar-se coses i fer créixer el coneixement d’una manera cada vegada més estructurada.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES -aprendre a pensar i a comunicar. -aprendre a descobrir i tenir iniciativa.

CONTINGUTS -les textures, la vista, l’aigua (sura i no sura, bombolles, capacitats...), existència de materials diversos (ferro, imants, fusta...), l’aire (bufar, fer moure objectes a partir de l’aire, el vent...) MOSTRA D’ACTIVITATS (descripció) -Tot i ser una activitat molt lliure, primer sempre es comença amb el ritual de presentació de la caixa, el mestre dóna les consignes d’utilització del material i també pot fer algun experiment amb els nens i nenes com a espectadors. Després són els nens els qui experimenten i utilitzen el material. Finalment es tanca la sessió amb una conversa.

MATERIALS -6 caixes que es comparteixen a nivell de Zer. 1) AIGUA (tubs, embuts, provetes, gerres, pots, comptagotes, davantals, xeringues, diferents materials per fer bombolles...) 2) TEXTURES (robes, papers, pinces de roba, boles toves i dures, ...) 3) ÒPTICA (lupes, llanternes, miralls, plàstics transparents de colors, ulleres de sol, periscopi, llargavistes, “ulls de drac”, calidoscopis...) 4) CORDILLS (Cordes i cordills de diferents mides, textures...) 5) FERRO (Panys de porta, cargols i femelles, cadenes, imants, ...) 6) AIRE (Tubs, secador, ventalls, boles i materials diversos...)

CRITERIS D’AVALUACIÓ S’avalua l’interès i la motivació de l’alumnat, la capacitat de trobar estratègies per experimentar i buscar resposta a les qüestions que es plantegi al llarg de l’activitat, com també la capacitat de verbalitzar allò que ha experimentat. METODOLOGIA(orientacions) És una activitat lliure tot i que abans el mestre ha de donar uns criteris clars. Al llarg de l’activitat el mestre pot ajudar a plantejar preguntes i fer hipòtesis als alumnes

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Cada nen/a experimenta al seu ritme i al seu nivell

AVALUACIÓ A partir de l’observació i de la conversa. OBSERVACIONS És un material que està en fase d’experimentació

- DOSSIERS PER TREBALLAR DIFERENTS TIPOLOGIES DE TEXTUALS: POESIA. ZER: BERGUEDÀ CENTRE

ESCOLA: CEIP LA VALLDAN

TIPUS DE MATERIAL (organitzatiu, curricular, metodològic) Curricular TÍTOL DOSSIERS PER TREBALLAR DIFERENTS TIPOLOGIES TEXTUALS: “POESIA” NIVELL/INTERNIVELLS Cicle mitjà i superior ÀREA/ES LLengua

TEMPORITZACIÓ (trimestre, cicles, curs,...) trimestral

OBJECTIUS (finalitat educativa) • Conèixer els trets bàsics dels textos

poètics. • Conèixer poesia de diversos autors. • Interessar-se per la lectura de poesia i

habituar-se a llegir-ne. • Recitar poesia en diferents contextos

comunicatius. • Aprendre a fer produccions a partir del

més bàsic de la forma, l’estructura pròpia i els aspects lingüístics més considerables.

• Treballar en petit grup de manera àgil i eficaç.

• Il�lustrar els poemes llegits.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES • Comunicativa lingüística i audiovisual • Artística • Aprendre a aprendre • Autonomia i iniciativa personal • Social i ciutadana

CONTINGUTS

• Fets i conceptes: - La forma - L’estructura - El contingut - Els aspectes lingüístics

• Procediments: - La recerca de poesia - La comprensió de textos escrits - L’audició de poesia - L’expressió oral de textos poètics - La construcció de textos - L’eficàcia en el treball en petits grups - La participació en el treball en gran grup

• Actituds, valors i normes: - El plaer per la lectura, l’escriptura, la recitació i l’audició de poemes - L’hàbit de la lectura - L’interès en el treball en petits grups

MOSTRA D’ACTIVITATS (descripció) Els alumnes escollien una poesia que es preparaven per a recitar davant dels seus companys a l’aula.

MATERIALS Maleta poesia de la ZER Maletes viatgeres de poesia (Serveis educatius)

CRITERIS D’AVALUACIÓ Es va valorar per a la recitació una bona dicció, postura adequada, to de veu, i interpretació. Per a les produccions escrites es va valorar la creativitat, la riquesa del llenguatge i l’ús de figures retòriques. Per a la il�lustració de poemes es va tenir en compte que la producció fos representativa del significat del poema. METODOLOGIA(orientacions) Es va treballar en gran grup aspectes generals, com l’observació de l’estructura d’un poema. Escoltar recitar poemes. En petits grups la producció escrita i la il�ustració. A nivell individual també es va fer la recitació, l’escriptura i la il�lustració.


AVALUACIÓ Durant la recitació alumnes i mestres van fer la valoració a través d’una graella d’avaluació pactada anteriorment entre tots. Es va utilitzar el poema individual per a fer l’avaluació de la producció escrita, així com també la seva il�lustració. OBSERVACIONS La finalitat d’aquest treball era la visita de l’escriptora Lola Casas. ORGANITZACIÓ DEL TEMPS I DE L ‘ESPAI Aquest treball estava organitzat en dues sessions setmanals durant el segon trimestre . Es modificava la situació de les taules quan es treballava en petit grup i es posava un ambient adequat per a la recitació de poesia.

ANNEX 6: Materials de la ZER Cep de Sis.

ZER CEP DE SIS web

- CONFERÈNCIES. TIPUS DE MATERIAL (, curricular, metodològic) Murals, powerpoints, maquetes, presentació d’algun experiment,….. Fitxa-guió de preparació de la conferència i d’autoavaluació de l’alumne. TÍTOL Conferències NIVELL/INTERNIVELLS Tot l’alumnat de l’escola de P3 a 6è ÀREA/ES Llengua Coneixement del Medi Natural i Social

TEMPORITZACIÓ (trimestre, cicles, curs,...) Cada alumne prepara una conferència al llarg del curs o del cicle depenent del nombre d’alumnes de l’escola.

OBJECTIUS (finalitat educativa) Desenvolupar l’expressió oral. Ampliar coneixements del tema escollit. Participació de les famílies en el treball de preparació .

COMPETÈNCIES BÀSIQUES Comunicativa lingüística i visual. Artística i cultural. Tractament de la informació i/o competència digital. Aprendre a aprendre. Social

CONTINGUTS Curriculars del Coneixement del Medi Natural i/o Social MOSTRA D’ACTIVITATS (descripció) L’alumne exposa el tema de la conferència davant de la resta de l’escola acompanyat d’un mural que es penjarà un cop finalitzada. Cada alumne a la seva aula escriu un text o dibuix de la conferència escoltada.

MATERIALS Mural i altres onjectes que es poden dur ( col.leccions, experiments,….)

CRITERIS D’AVALUACIÓ Es té en compte la coherència en el contingut, la preparació de material, l’expressió oral, gesticulització, to de veu, METODOLOGIA(orientacions) A principi de curs l’escola lliura una graella a les famílies amb les dates de les conferències. L’alumnat busca informació a casa ajudat per la familia i prepara els materials que creu més adients. Un cop acabada l’exposició oral la resta de

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT L’alumnat amb NEE fa la mateixa activitat, però adaptada a les seves possibilitats.

companys poden fer preguntes o aclariments del tema escoltat. AVALUACIÓ L’alumnat de Cicle Mitjà i Superior fa una valoració del company/a escoltat seguint uns ítems preparats pel tutor/a. El tutor/a corresponent també fa una valoració amb l’alumne implicat. OBSERVACIONS Aquesta activitat enguany s’ha generalitzat a les tres escoles. Es poden fer grabacions de video o fotografies que a final de curs es poden lliurar a les famílies. Hi pot haver una llibreta rotativa on hi consten les conferències fetes per cada alumne amb una foto corresponent que arriba a la familia del proper nen/a que li tocarà fer la conferència.

ANNEX 7: Materials de la ZER Empordà.

ZER EMPORDÀ web bloc - PROJECTE TINTÍN (ZER)

- PROJECTE DE LLENGÜES ESTRANGERES (ZER) GRAELLA MATERIALS ZER: ZER EMPORDÀ

ESCOLA: totes les escoles de la ZER

TIPUS DE MATERIAL (organitzatiu, curricular, metodològic) TÍTOL PROJECTE LLENGÜES ESTRANGERES NIVELL/INTERNIVELLS Educació infantil ( P3-P4-P5 ) ÀREA/ES Llengua estrangera: anglès

TEMPORITZACIÓ (trimestre, cicles, curs,...) Cursos 2007-2010 S’inicia al curs 2007-2008. A partir d’aquell moment els alumnes d’educació infantil comencen a fer llengua estrangera a partir de P3.

OBJECTIUS (finalitat educativa) Iniciar els alumnes d'educació infantil en la llengua anglesa a partir de jocs, cançons i diferents activitats preparades pels mestres.


CONTINGUTS MOSTRA D’ACTIVITATS S’adjunten dos models de programació de l’aula i fotografies d’algunes de les activitats.

MATERIALS Materials elaborats per les mestres, jocs infantils de llengua anglesa, targetes d'imatges, cançons, titelles...

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1� Participa activament i mostra interès en les activitats orals i jocs. 2. Escolta atentament les cançons, rimes i històries i les interpreta. 3. Segueix les rutines d'aprenentatge. 4. Utilitza les salutacions bàsiques: hello, goodbye, good morning, good afternoon,... 5. Entén i utilitza les instruccions bàsiques donades en anglès.

METODOLOGIA Les activitats sempre estan enfocades des de la part més pràctica, els jocs, danses, cançons. Sempre motivant la participació activa dels nens i nenes.


AVALUACIÓ A partir de l'observació i seguint les graelles preparades pels mestres. OBSERVACIONS S’inicia el projecte a partir de les necessitats de les aules on els alumnes d’educació infantil i cicle inicial comparteixen les estones de llengua anglesa. Es veu molt adient poder aprofitar aquesta situació per iniciar als més petits en l'aprenentatge d'un llengua estrangera. Cal un projecte per tal que aquests alumnes d'infantil puguin participar de les classes. ORGANITZACIÓ DEL TEMPS I DEL ESPAI Es dedica un mínim d'una hora a les classes d'educació infantil. Si la sessió és a primera hora del matí o de la tarda s'aprofita per fer els hàbits del Bon dia i Bona tarda en anglès. Després es fa alguna activitat conjunta ( vocabulari, cançons...) i finalment s'acostuma a acabar amb alguna activitat individual.

ANNEX 8. Materials de la ZER Esparnellac.

ZER ESPERNALLAC web bloc ZER ESPERNALLAC DOSSIER DE POESIA VISUAL (CURRICULAR) Treball que es va realitzar amb tot l’alumnat de les escoles de la ZER , durant dos trimestres i que va finalitzar en una trobada de ZER. Cada curs es treballa un eix transversal i les activitats interrelacionen diferents àrees. Amb aquest treball, sobretot les àrees de llengua, expressió oral i escrita i l’expressió visual i plàstica. - Treball poesia visual:

- Objectius del treball. - Continguts. - Treball conjunt amb un il.lustrador que utilitza la poesia

visual en els seus treballs. - Treball a les escoles: es va començar per l’experimentació

amb el llenguatge, creació amb les paraules de nous signes i mots, manipulació dels objectes tridimensionals i transformació de la realitat.

- Dossier amb les diferents activitats dutes a terme.

ANNEX 9: Materials de la ZER Les Vinyes.

ZER LES VINYES web

- PROBLEMES VISUALS. ZER: LES VINYES

ESCOLA:

TIPUS DE MATERIAL (organitzatiu, curricular, metodològic) Curricular TÍTOL Problemes visuals NIVELL/INTERNIVELLS Varien la dificultat en funció del cicle ÀREA/ES Matemàtiques

TEMPORITZACIÓ (trimestre, cicles, curs,...) Durant tot el curs

OBJECTIUS (finalitat educativa) Desenvolupar estratègies de càlcul mental

COMPETÈNCIES BÀSIQUES Competència matemàtica Competència lingüística

CONTINGUTS Comprensió del problema Càlcul mental MOSTRA D’ACTIVITATS (descripció)

MATERIALS Cartrons on a la part del davant hi ha una imatge il�lustrativa del problema que es planteja i en funció de la qual els nens/es han de donar resposta a les preguntes que el/la mestre/a els fa (escrites a la part de darrera de la targeta).

CRITERIS D’AVALUACIÓ Resolució correcta del problema. METODOLOGIA(orientacions) Treball individual Comprensió oral

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Es plantegen diferents problemes en funció del nivell dels alumnes.

AVALUACIÓ Recull de dades en una graella. OBSERVACIONS ORGANITZACIÓ DEL TEMPS I DEL ESPAI Aquesta activitat es realitza en una franja horària fixa dins l'horari de la classe, preferiblement a primera hora del mati. Mentre es realitza l'activitat, els nens/es han d'estar en silenci i sense tenir res que els pugui destorbar o distreure a sobre de la taula.

EXEMPLE 1 DE PROBLEMES VISUALS.

EXEMPLE 2 DE PROBLEMES VISUALS

- DOSIER TREBALL DE CONTES. ZER: LES VINYES

ESCOLA:

TIPUS DE MATERIAL (organitzatiu, curricular, metodològic) Curricular TÍTOL Dossiers treball contes NIVELL/INTERNIVELLS Internivells (Ed. Infantil i Cicle Inicial de Primària) ÀREA/ES Globalitzat

TEMPORITZACIÓ (trimestre, cicles, curs,...) Al llarg del curs. Normalment a cada trimestre es treballa un conte.

OBJECTIUS (finalitat educativa) Desenvolupar els diferents aprenentatges del curriculum tot utilitzant els contes com a eix vertebrador.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES Totes les competències

CONTINGUTS Aquests varien en funció del conte que es treball i de l'enfocament que l'equip de mestres li vol donar. MOSTRA D’ACTIVITATS (descripció) S'envien fitxes de treball de l'alumne com a mostra.

MATERIALS Des de fitxes creades pels mestres a altres materials com plastilina, fang, pintura, etc...

CRITERIS D’AVALUACIÓ Progrés dels nens/es en relació de llur situació incial i dels aprenentages proposats. Participació en les activitats. Relació amb la resta de membres del grup i mestres. METODOLOGIA(orientacions) Treball individual Treball en petit grup

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT L'organització dels grups permeten oferir a cada nen/a aquells materials que més s'adeqüin a llur nivell.

AVALUACIÓ Observació directa dels nens/es mentre van realitzant les activitats. Anàlisi dels treballs realitzats. OBSERVACIONS ORGANITZACIÓ DEL TEMPS I DEL ESPAI Les activitats no tenen un horari fix dintre de l'organització de l'aula ja que la dinàmica de treball a aquests cicles permet distribuir-ho en funció del moment que es considera més oportú. Aquestes activitats s'intercalen dins de l'horari normal de l'aula.

ANNEX 10: Materials de la ZER Moianès.

ZER MOIANÈS web - POWER D’EDUCACIÓ INFANTIL (CEIP Antoni Busquets i Punset de Calders) Metodologia i organització de l’educació infantil.

- DOSSIER DE BENVINGUDA (ZER) Dossier de benvinguda del professorat nou a la ZER.

L'EDUCACIÓ INFANTIL

CEIP ANTON BUSQUETS I PUNSET

METODOLOGIA I

ORGANITZACIÓ

- DEPARTAMENTS (ZER) Organització de la ZER en departaments. Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Zona Escolar Rural El Moianès Sot de la Bruixa s/n 08275 Calders Tel. 93 830 92 76 [email protected] http://www.xtec.cat/zermoianes

Departaments

Al llarg del curs 2008-2009, l’equip directiu de la ZER El Moianès proposa la creació dels següents departaments de treball en què el claustre s’organitzarà per fer front a les necessitats d’organització i treball intern.

• Departament de gestió

• Departament llengua, cohesió social i convivència

• Departament Puntedu

• Departament TIC-TAC (Tecnologies de la informació i la comunicació; Tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement)

• Departament d’atenció a la diversitat

• Departament de dinamització

• Departament material

Les tasques, persones que formen i altres informacions d’especial interès que concerneixen aquests departaments queden reflectits en la graella següent:

Departament i

coordinador/a

Tasques previstes Persones que el

formen i observacions

Departament de gestió Coordinador: Gaspar Gamisans

-Coordinar la gestió de la ZER , l’adequació al projecte educatiu i a la programació general.

-Coordinar totes les activitats dels centres educatius que formen la ZER d’acord amb les disposicions vigents i sense perjudici de les competències atribuides als òrgans col�legiats de govern.

-Vetllar per l’elaboració del Projecte Lingüístic de ZER.

-Tenir cura de la gestió econòmica de la ZER.

-Vetllar pel compliment del Reglament de Règim Interior de la ZER.

-Fomentar i coordinar la participació de les diferents comunitats educatives i facilitar-los la informació sobre la vida de la ZER i les activitats pròpies.

-Elaborar la Memòria Anual d’activitats de la ZER i trametre-la a la corresponent Delegació Territorial del Departament d’Educació.

-Reflexionar sobre el funcionament i la dinàmica del departament de gestió i aportar propostes de millora.

Directores de centre (7 mestres) i coordinador

Departament de llengua, cohesió social i convivència Coordinadora: Roser

-Promoure actuacions per a la sensibilització, foment i consolidació de l’educació intercultural i de la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe.

-Elaborar i/o actualitzar la documentació respecte el Pla d’acollida i integració de l’alumnat nouvingut, a l’atenció a l’alumnat en risc d’exclusió i a la promoció de l’ús de la llengua, l’educacció intercultural i la convivència en els centres i la ZER.

-Definir estratègies d’atenció a l’alumnat nouvingut i/o en risc d’exclusió, optimitzar els recursos i coordinar les actuacions dels professionals externs que hi intervenen.

-Promoure actuacions en els diferents centres i en col�laboració de l’entorn, per potenciar la convivència (sortides, tallers, colònies…).

-Planificar recursos i actuacions aplicant metodologies i estratègies d’immersió lingüística.

-Elaborar un recull d’activitats per tal d’afavorir la participació de l’alumnat i garantint-ne la igualtat d’oportunitats.

-Reflexionar sobre el funcionament i la dinàmica del departament de llengua, cohesió social i convivència i aportar propostes de millora.

4 mestres i coordinadora

Departament Puntedu

Coordinadora: Queralt Comellas

-Organitzar la biblioteca escolar i vetllar pel seu manteniment i funcionament.

-Facilitar informació al professorat i a l’alumnat sobre els recursos disponibles per al desenvolupament del currículum i l’accés a la documentació.

-Impulsar el pla de lectura dels centres i de la ZER.

-Reflexionar sobre el funcionament i la dinàmica del departament de Puntedu i aportar propostes de millora.

Coordinadors de Puntedu de cada centre (7 mestres)

Departament TIC –TAC (Tecnologies de la informació i la comunicació; Tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement)

Coordinadora: Paquita Rifà

-Coordinar la integració de les TIC en les programacions del professorat i en l’avaluació de l’alumnat.

-Promoure l’ús de les TIC en la pràctica educativa a l’aula donant suports, recursos i activitats per a realitzar amb l’alumnat.

-Animar a usar les TIC entre tota la comunitat educativa i difondre-les.

-Vetllar pel manteniment de la pàgina web de la ZER i dels diferents centres (Collsuspina no té web).

-Actualitzar la base de dades documental.

-Fer un llistat del programari necessari que hi hauria d’haver en tots els ordinadors de la ZER. Això implica mirar si es disposa de les llicències pertinents.

-Traspassar la informació i les demandes necessàries a l’encarregat de T-Systems que treballa a la ZER.

-Reflexionar sobre el funcionament i la dinàmica del departament TIC-TAC i aportar propostes de millora.

Encarregat de T-Systems de la ZER és en David Palou

([email protected])

4 mestres i coordinadora

Departament d’atenció a la diversitat

Coordinadora: Àngels Dengra

-Respondre a les necessitats de tot l’alumnat de la ZER, el que manifesta més dificultats per aprendre i també el que té altes capacitats intel�lectuals.

-Preveure diverses activitats amb diferent grau de complexitat per assolir un determinat objectiu, i identificar les més adequades per a cada alumne.

-Elaboració de material que permeti a l’alumnat aprendre i participar plenament en totes les activitats.

-Reflexionar sobre el funcionament i la dinàmica del departament d’atenció a la diversitat i aportar propostes de millora.

Mestres especialistes d’educació especial, cap d’estudis (3)

Departament de dinamització

Coordinador: Salvador Sala

-Col�laborar en la planificació i organització de la festa de la ZER que tindrà lloc el dia 8 de maig a Sant Quirze Safaja.

-Elaborar propostes de treball i d’activitats concretes per a les diferents festes populars que es celebren a les escoles.

-Fer propostes que permetin dinamitzar el funcionament dels claustres.

-Vetllar per l’elaboració i el disseny de la revista “Camacurt” amb el suport i la col�laboració del departament TIC-TAC.

-Reflexionar sobre el funcionament i la dinàmica del departament de dinamització i aportar propostes de millora.

4 mestres i coordinador

Departament de material

Coordinador:

-Elaborar, actualitzar i donar a conèixer material pedagògic per a cada cicle, a partir de les necessitats i demandes dels diferents cicles. -Reflexionar sobre el funcionament i la dinàmica del departament de material i aportar propostes de millora.

Fóra bo que aquest departament estigués format per un màxim de 4 persones.

- PROJECTE “ESCOLES COMPARTIDES” (ZER)

ZER El Moianès

Curs 2008-09

PRESENTACIÓ

1.- TRETS D'IDENTITAT. PRINCIPIS

La Zona Escolar Rural El Moianès és una unitat escolar pública que forma

part d’unes Comunitats Educatives integrades per les escoles de Calders,

Castellcir, l’Estany, Monistrol de Calders, Mura, Sant Quirze Safaja i

Collsuspina.

A la ZER ens proposem aconseguir una escola d’àmbit rural de qualitat amb

la col�laboració expressa de mestres, pares, alumnes, ajuntaments i tots els

àmbits de cada comunitat que puguin i vulguin treballar juntament amb els

centres per una societat compromesa amb Catalunya i el Món, més

democràtica, acollidora, coeducativa i amb un gran respecte per la

diversitat.

L’entorn de les escoles de la ZER pertany a un medi rural, de pobles petits

però vius i amb voluntat de ser. Així, doncs, la nostra ZER ha de buscar la

implicació directa amb l’entorn i estarà amatent a les activitats culturals

dels nostres pobles, se’n farà ressò i procurarà contribuir-hi com a element

dinamitzador en la mesura de les seves possibilitats, capacitats i

competències, colze a colze amb ajuntaments, famílies i entitats.

Com que entenem l’ensenyament bàsic dins del segment d’edat que

comprèn els nens i nenes de zero a setze anys, participem i promovem

coordinacions amb els centres d’infantil de primer cicle (zero-tres anys ) i

amb els centres de secundària obligatòria (dotze-setze anys), amb l’horitzó

d’oferir a l’alumnat una etapa educativa obligatòria coherent.

La nostra ZER assumeix com a seus els quatre pilars de l’educació

mencionats en l’Informe Delors1:

Aprendre a ser

Aprendre a fer

Aprendre a conèixer

Aprendre a conviure

Així doncs, treballem per a fer possible una estructura organitzativa, un

ambient educatiu i un projecte curricular que permetin desenvolupar

aquestes quatre bases de l’ensenyament i l’aprenentatge.

1Delors, Jacques i altres “ Educació: Hi ha un tresor amagat a dins.”

UNESCO

Barcelona 1996.

2.-OBJECTIUS

Per les peculiaritats específiques dels nostres centres i la societat que els

envolta, caldrà contemplar els següents objectius:

- Aconseguir na educació integradora basada en el respecte a la diferència

d’edat, sexe, capacitats i procedència.

- Implementar un treball educatiu basat en la implicació i participació de

tota la comunitat educativa:mestres,famílies, agents culturals i socials,

ajuntaments, alumnat i voluntariat.

- Potenciar la valoració i estimació del propi medi.

- Donar prioritat al tracte personalitzat i individual de l’infant dins de la

dinàmica diversa de cada grup, atenent al respecte a la seva pròpia

evolució.

- Adequar el currículum a un entorn d’aula compost per diversos nivells

- Planificar les activitats de manera que afavoreixin la convivència entre

nivells, edats, sexes i pobles veïns.

- Elaborar programes que desenvolupin una dinàmica de treball individual,

en petits grups, en grups-classe , escoles i zona.

- Crear marcs d’activitats que afavoreixin la participació de les famílies, els

agents culturals i socials, l’exalumnat i els voluntaris.

- Crear didàctiques que aconsegueixin que els nens i nenes siguin

conscients de les seves possibilitats i mancances, de manera que ells

mateixos siguin protagonistes

del seu propi procés d’aprenentatge.

3.- METODOLOGIA

El treball a la classe està organitzat de manera que els nens i nenes vagin

construint els seus aprenentatges durant la seva estada a l’escola i, a més a

més, adquireixin elements suficients per poder continuar aprenent quan

deixin l’àmbit escolar.

Per tot això, intentem treballar des de la concepció ”constructivista”, això

vol dir, a grans trets, partir de la funció social i socialitzadora de

l’ensenyament. La realitat de cada nen i nena serveix per avançar

significativament en l’adquisició dels diferents aprenentatges, posant èmfasi

tant en els resultats com en

els processos.

El constructivisme parteix del caràcter actiu de l’aprenentatge, considera

que aquest és fruit d’una construcció personal en interacció amb els agents

culturals i socials. Aprenem quan som capaços d’elaborar una nova

representació del que estem treballant a partir dels coneixements previs i

en directe integració amb el medi. Només d’aquesta manera podrem

aprendre significativament, i avançar en la construcció el propi

coneixement. És un procés d’integració, modificació, d’establiment de

relacions i de coordinació entre esquemes de coneixement que ja posseïm.

L’organització de l’escola i la classe es basa en propiciar un marc

d’investigació, descoberta i reflexió sobre els temes que volem treballar, ja

sigui perquè s’han escollit en assemblea o bé perquè ens venen donats pel

Disseny Curricular corresponent.

La materialització actual d’aquesta manera de treballar és la següent:

-El treball sistemàtic (àrees o blocs de treball).

-El treball per descobriment (projectes, de treball, recerques,

investigacions, tallers, treballs de camp i sortides).

-El treball d’organització i autonomia personal ( racons, plans de treball

individuals, hàbits d’autonomia bàsics, organització per agenda,

organització per assemblea).

4.-BASES TEÒRIQUES I LEGALS:

El nostre Projecte proposa un model d'ensenyament-aprenentatge

comprensiu que s'emmarca dins el paradigma de l'educació universal

(global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tenir èxit a la

vida, a través de l'adquisició i el desenvolupament de les competències

bàsiques. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis

promoguts per instàncies nacionals i internacionals, entre els quals

destaquen els informes Eurydice i Delors, el projecte DeSeCo de l'OCDE, i el

programa PISA.

Entenem que la funció de l'ensenyament és facilitar l'aprenentatge dels

nens i les nenes, ajudant-los a construir, adquirir i desenvolupar les

competències bàsiques que els permetin integrar-se en la societat del

coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els ràpids avenços

científics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

La inclusió de les competències bàsiques en el currículum té com a finalitat que els

nens i les nenes:

a) facin possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de

referència.

b) construeixin un projecte de vida satisfactori

c) assoleixin un desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat

d) accedeixin a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties

d'èxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes d'un individu

varien d'una situació a una altra i d'un moment a un altre. Per aquest

motiu, defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional que

sorgeix de la combinació d'habilitats pràctiques, coneixements (inclòs el

coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres

components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per

tal d'assolir una acció eficaç.

Ésser competent, des d'aquest punt de vista, significa que l'alumne és capaç

d'activar i utilitzar els coneixements que té davant d'un problema. Aquesta

concepció està relacionada amb els principis de l'aprenentatge significatiu i

funcional de les teories constructivistes (p.ex. Ausubel et al.,1978).

Cal donar una altra dimensió a aquesta funcionalitat: que els alumnes i les

alumnes aprenguin a aprendre. Un aprenent competent és aquell que

coneix i regula els seus processos de construcció del coneixement, tant des

del punt de vista cognitiu com emocional, i pot fer-ne un ús estratègic,

ajustant-los a les circumstàncies específiques del problema al qual

s'enfronta (Bruer, 1993).

Així doncs, l'aprenentatge de les competències bàsiques, malgrat que va

lligat a les àrees de coneixement, és global i s'adquirirà a partir de la seva

contextualització en situacions reals i pròximes a l'alumne perquè pugui

integrar diferents

aprenentatges, tant els formals, com els informals i no formals, i utilitzar-

los de manera efectiva quan li resultin necessaris en diferents situacions i

contextos.

L'activitat lúdica és un recurs didàctic important, especialment en el Cicle

Inicial de l'Educació Primària. Considerem que el joc i el treball són

complementaris i que tot dos han de resultar motivadors i gratificants

perquè l'alumnat construeixi els seus aprenentatges.

En el marc de la proposta realitzada per la Unió Europea, s'estableixen vuit

competències bàsiques de les quals nosaltres destaquem:

1. Competència en comunicació lingüística

Aquesta competència fa referència a la utilització del llenguatge com a

instrument de comunicació oral i escrita, de representació, interpretació i

comprensió de la realitat, de construcció i comunicació del coneixement i

d'organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta.

5. Competència social i ciutadana

Fa possible comprendre la realitat social en què vivim, cooperar, conviure i

exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com

comprometre's a contribuir a millorar-la. Integra coneixements diversos i

habilitats complexes que permeten participar, prendre decisions, escollir

com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les

eleccions i decisions adoptades.

8. Autonomia i iniciativa personal

Aquesta competència fa referència a l'adquisició de la consciència i

l'aplicació d'un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com

la responsabilitat, la perseverança, el coneixement d'un mateix i

l'autoestima, la creativitat, l'autocrítica, el control emocional, la capacitat

d'elegir, de calcular riscos i d'afrontar els problemes, així com la capacitat

de demorar la necessitat de satisfacció immediata, d'aprendre dels errors i

d'assumir riscos.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini

emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les

activitats de planificació i d'execució de tasques en grup que afavoreixin el

diàleg, l'escolta, la cooperació i la confrontació d'opinions.

PROJECTE ESCOLA COMPARTIDA

Introducció

En la pràctica educativa dels darrers anys ha quedat constatat el fet de la

importància del context sócio-emocional en els processos d’aprenentatge

dels alumnes.

El context en què es desenvolupa aquesta pràctica educativa ve determinat

en gran mesura per dos factors primordials: l’espai físic i el component

humà.

L’espai físic engloba tot allò que d’una manera indirecta o directa condiciona

l'acció docent-discent: el continent de l’edifici, aules, taules , recursos

materials , temperatura, llum...

El component humà engloba a tot aquell que pren part en una acció

formativa: mestres, alumnes, monitors/es , vetlladors/res, pares i mares ...

Finalment caldria tenir en compte un tercer factor : El propi procés

educatiu. Això englobaria la metodologia, les tasques, els agrupaments , els

objectius a assolir...

El nostre projecte pretén, doncs, donar un impuls i una nova visió a la

globalitat dels factors abans esmentats: volem potenciar l’ús d’uns recursos

materials existents, la maximització de l'eficiència dels espais i temps

fomentant un enriquiment humà i social des d’un plantejament d’un procés

formatiu viu , experimental i autogestionat.

ANÀLISI DEL CONTEXT

L’anàlisi de la realitat de la nostra organització, fa que en un primer nivell

d’abstracció podem dibuixar dues tipologies bàsiques de centre: “ Escola

Petita”; entenent aquesta com aquell centre que no té encara l’estructura

cíclica completa ,

i que per tant els alumnes d’un cicle de l’ensenyament obligatori estan

agrupats amb alumnes d’altres cicles.

Per un altre cantó trobem les “ Escoles Grans “ ; centres que tenen una

estructura cíclica completa o que fins i tot , estan en camí de convertir-se

en centres complets d’una línia.

Aquest perfil bifocal d’organització, fa que en un cribatge inicial de punts

dèbils i forts, es detectin una sèrie de circumstàncies que mereixen un

estudi més aprofundit:

Punts dèbils

� Les escoles petites presenten una certa manca de possibilitat i

oportunitats de socialització secundària: el /l’alumna té poca

oportunitat d’interaccionar amb iguals de la mateixa edat

cronològica i/o evolutiva. Aquesta manca de referents fa que la

seva posterior integració en grup d’iguals pugui resultar més

dificultosa.

� Les dinàmiques que es creen en grups petits poden resultar poc

enriquidores si es converteixen en relacions endogàmiques . Això

és , si aquests mateixos grups i rols es transporten a fora de

l’escola i s’apliquen a tots els contextos relacionals del nen/a.

� Les possibilitats de realització de certa tipologia de matèries i/o

activitats pot resultar afeblida per la impossibilitat de poder fer

agrupaments prou operatius: jocs d’equip, equips de debat ,

recerques grupals, ...

� La disponibilitat de recursos depèn bona mesura de la possibilitat

de tenir a l’abast uns espais físics , materials , de recursos

humans ...etc . que no sempre són els més adequats , i que

moltes vegades limiten l’aprenentatge de competències bàsiques

de l’alumnat.

� Les escoles més grans , presenten la mateixa tipologia de

problemes ja esmentada , però potser en un grau més reduït. La

seves necessitat són les mateixes que les petites, per tant hi ha

una coincidència d’interessos.

Punts forts

� El perfil del potencial dels professionals de les escoles permet una

praxis innovadora , dins d’una cultura docent basada en la

construcció i enriquiment d’un coneixement altament significatiu.

� L’organització flexible d’aquests centres permet un agrupament

variable i canviant dels/les alumnes que pot afavorir l’intercanvi i

la disposició sinèrgica de recursos, espais, temps i capital humà .

� El recolzament social i institucional d’aquestes metodologies pot

pal�liar en bona mesura els problemes esmentats.

� La dinàmica habitual d’aquests grups d’alumnes , afavoreix una

tendència a l’acceptació intrínseca de la diferència com a part

integrant del seu dia a dia. Aquest fet potencia l’adaptabilitat a

nous entorns.

� El contacte sistemàtic amb altres entorns exerceix un fort poder

il�lusionador i de motivació . El valor afegit del contacte humà

estableix forts vincles de pertinença i d’arrelament a una realitat

comuna que és construïda diàriament des d’un punt de partida

diversificat.

Previsió alumnes 2008/09

Escoles 1r. 2n. 3r. 4t. 5è 6è

CALDERS 7 12 7 7 5 7

MONISTROL 7 5 8 12 12 5

MURA 0 3 1 2 1

CASTELLCIR 6 12 11 9 11 11

L’ESTANY 4 3 1 0 1 1

ST. QUIRZE 6 2 1

COLLSUSPINA 1 1 1 4

OBJECTIUS QUE ENS PROPOSEM ASSOLIR SÓN :

A. Proporcionar als/les nens i nenes marcs de relació diferents al seu

entorn

B. Donar suport a l’enriquiment personal i social

C. Treballar les habilitats de competència emocional i social mitjançant

l’interactuació en ambients canviants

D. Potenciar l’autonomia i autogestió personal

E. Cohesionar grups de relació envers el seu territori , afermant els

sentiments de pertinença

F. Proporcionar recursos i optimitzar-los per una potenciació dels

aprenentatges

G. Potenciar el treball grupal i en agrupament flexible que permeti

desenvolupar tècniques de negociació , entesa i dinàmica de grups

fent esment específic de les habilitats de liderat, empatia, dinàmiques

socials i gestió de conflictes

H. Aprofundir des d’una perspectiva metodològica d’investigació i

experimental àrees curriculars diverses : augmentar els processos de

globalització i síntesis dels aprenentatges

I. Treballar la manipulació experimental dels continguts i fomentar l’ús

de les TIC/TAC (Tecnologies de la informació i comunicació.

Tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement ) en el procés de

creació i en la comunicació personal

J. Millorar la interrelació dels territoris, municipis i comarques per tal de

potenciar els trets identitaris propis , el coneixement mutu i la creació

de sinèrgies

K. Optimitzar recursos per tal de poder abastar grups i nivells no

obligatoris, donant un plus de valor afegit a l’escolarització i projecte

educatiu de les escoles que composen la ZER El Moianès

L. Implicar les institucions en la gestió del temps, activitats i realitats

de les escoles , establint ponts de col�laboració i comunicació en el

marc d’una relació simbiòtica per tal d’esdevenir veritables

comunitats d’aprenentatge.

ESCOLA COMPARTIDA

Projecte d'aprenentatge cooperatiu dins les escoles que formen la ZER El Moianès .

Trobada setmanal de nens i nenes de dues o més escoles , agrupats per cicles per a

portar terme activitats comuns: projectes compartits , tallers de diversificació ,

aprenentatge en joc cooperatiu, treball de creixement socioafectiu, experimentació i

recerca ,CLIL ( Content and language integrated learning ) aprenentatge integrat de

llengua estrangera i contingut, Activitats de comunicació oral , activitat de joc en equip

...

ABAST DEL PROJECTE

Aquesta proposta en línia amb el que ja s’ha esmentat parteix del fet divers

de la nostra realitat i pretén implicar tots els centres que la composen, els

seus ajuntaments, els Consells Comarcals de què depenen i qualsevol altre

organisme o institució supraordinat que es pugui implicar en la consecució

dels objectius plantejats. La complexitat i les dificultats que això implica

obliga a planificar una coordinació eficaç i un sistema de comunicació fluid

per tal d’agilitzar tots els processos necessaris per tal de fer operatives les

línies d’actuació que s’estableixin.

El projecte previst té una temporalització d’acord amb el propi horari

escolar , per tant, es preveu que la durada de les activitats sigui de

Setembre-Octubre a Maig-Juny , contemplant en aquests intervals els

espais temporals necessaris per la planificació i organització tan de la part

logística i metodològica per un cantó , com de la necessària avaluació i

memòria final per un altre.

Dins la ZER , en un principi, implicarà totes les escoles que en formen part

: unes seran les escoles viatgeres i les altres actuaran de receptores .

L’assignació d’un paper o altre venen determinats per :

• Previsió i disponibilitat d’espais i recursos

• Recursos logístics i econòmics

• Adequació horària i d’espais dels formadors

• Sincronització de grups i cicles

Seguint aquests barems s’ha determinat que la posada en relació

d’aquestes escoles segueixi el següent model:

CEIP de Sant Quirze Safaja i CEIP de L’Estany quedaran vinculats al CEIP La

Popa de Castellcir

CEIP de Mura quedarà vinculat al CEIP L’Esqueix de Monistrol de Calders

CEIP de Collsuspina quedarà vinculat al CEIP Anton Busquets i Punset de

Calders

Les activitats comunes i compartides es portaran a terme durant una franja

horària ( matí o tarda ) d’un dels dies lectius de la setmana de manera

experimental d’implementació . Serà responsabilitat de cada agrupament de

centres participants fixar les diferents franges, cicles i/o cursos que creguin

millor ajudaran a assolir els objectius contemplats al projecte d’acord amb

les necessitats i principis anteriorment esmentats. Caldrà així mateix fixar i

tenir en compte els

desplaçaments i la logística necessària per tal de dur a terme les activitats ,

fent bo el principi general d’intentar respectar tant com sigui possible

l'horari general de centres i el normal funcionament de les activitats

lectives , tant dels/ les alumnes participants com d'aquells que tot i

compartir espais no estan directament implicats al projecte.

TEMPORALITZACIÓ

Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny

Programació i

presentació

projecte

Implementació Síntesi,

avaluació

i

memòria

Les sessions tindran una periodicitat setmanal podent variar el nombre

d'hores assignades a cada projecte en particular . La programació específica

de continguts , activitats d'ensenyament- aprenentatge , agrupaments

definitius, concreció de projecte seran conceptualitzats durant la fase de

programació i presentació del projecte i quedaran sota la responsabilitat

dels equips docents implicats coordinats pel Cap d'Estudis de la ZER .

L'avaluació i memòria de l'activitat es farà durant el període de jornada

intensiva - jornades de mestres i serà coordinada pel director

de la ZER.

Aquest projecte serà sotmès a aprovació per part del Consell Escolar i

estarà recollit – si s’escau - en la Programació anual de Centre que haurà

estat tramesa al Departament d'Educació.

AVALUACIÓ L’avaluació de la implementació d’un programa de millora qualitativa d’una

acció educativa , planteja una dificultat afegida a la ja sempre complexa

tasca de valorar l’eficàcia d’una acció en un entorn.

El grau en que una sèrie d’accions afavoriran un resultat en uns individus i

sobretot la quantificació d’aquest assoliment en termes contrastables ,

necessitaria de la construcció d’un disseny experimental que ,creiem,

sobrepassa la capacitat de gestió de la nostra organització i que al mateix

temps demandaria una sèrie de recursos humans i temporals del que no

disposem i/o que creiem millors destinar a altres prioritats .

Per altra banda és obvi que necessitem implementar un sistema de control i

verificació per saber si realment l’acció formativa està afavorint l’assoliment

encara que sigui de manera parcial o gradual dels objectius globals i

específics conceptualitzats en aquest projecte. És per satisfer aquesta

necessitat que neix el concepte de “ Indicadors d’avaluació”, com a referent

bàsic de qualsevol sistema de qualitat per tal d’obtenir dades objectivables /

contrastables i com a element de planificació de noves accions de millora.

La definició dels indicadors de qualitat haurà d’ésser necessàriament

polièdrica i multilateral. Aquest fet s’explica per la mateixa naturalesa del

projecte , que afecta a contexts , espais, realitats i persones molt diversos i

a les necessitat que se’n deriven, forçosament diferents i fins i tot en algun

cas divergents. Aquesta última afirmació , que podria semblar un

contrasentit, és la que ens dóna la clau de l’èxit de l’acció educativa: el pas

d’un treball sinèrgic a un de simbiòtic.

- El projecte afavoreix l’assoliment dels objectius proposats ?

• Millora la vertebració del territori ?

• Afavoreix la socialització ?

• Optimitza els recursos ?

• Implica les institucions ?

• Crea nous marcs de relació pels/les alumnes ?

• Potencia l’ús de les TIC/TAC ?

• Implementa nous agrupaments i metodologies de

treball ?

- El projecte afavoreix l’assoliment de les competències bàsiques ?

- El projecte facilita la tasca docent en alguns àmbits o àrees ?

La metodologia de l’avaluació seguirà la filosofia de multinivell i

multilateralitat que amara tot el projecte. Entre d’altres les accions i els

fluxos d’avaluació seran els següents :

MESTRES:

- Grau d’assoliment objectius

- Grau de desenvolupament del continguts

- Avaluació personal sessions Avaluació claustres escoles en les sessions d’avaluació Posada en comú en el claustre de ZER

INSTITUCIONS:

- Grau de percepció de la validesa

- Grau de satisfacció de la gestió

Qüestionari satisfacció Memòria final: Memòria econòmica i Memòria pedagògica

ZER: Memòria Final de l’activitat

PARES i MARES: - Grau de percepció de la marxa del projecte: utilitat, desenvolupament : Qüestionari de satisfacció

ALUMNES: - Grau de percepció de la metodologia. Autoreflexió de l’aprenentatge. Autoavaluació Qüestionari satisfacció Material produït Proves objectives

ANNEX 11: Materials de la ZER Montgrí.

ZER MONTGRÍ web ZER MONTGRÍ CISTELLA DELS CONTES (CURRICULAR) - Material per educació infantil. - Contes de tipologies diverses amb activitats relacionades amb els contes. - Els contes volten per tota la ZER. TREBALL DE CONVIVÈNCIA (CURRICULAR) - Material adreçat a primària que es va elaborar a partir d’un seminari de filosofia. CARPETA ITINERANTS (ORGANITZATIU) - Carpeta on s’informa als i les mestres itinerants de les diferents activitats i dels claustres de les escoles.

ANEX 12: Materials de la ZER Poblet.

ZER POBLET web bloc MATERIALS ZER POBLET CÀLCUL MENTAL A LA ZER (curricular i metodològic) Les fitxes i el material ha estat adaptat pel professorat de la ZER Poblet de diversos materials existents al mercat com són els materials de “Matemàtiques a la Carta”, “editorial Barcanova” i “editorial Casals) i assessoraments rebuts. Després de fer una reflexió sobre el treball del càlcul mental que s’hauria de portar a terme a la ZER, es va fer l’ adaptació d’alguns materials existents al mercat per adequar-los a les característiques de les aules i escoles ZER. Aquest recull de material de càlcul mental i numeració conté: - Càlcul mental a CI:

- Problemes de càlcul mental. - Sessions de càlcul i numeració.

- Càlcul mental a CM:

- Problemes de càlcul mental. - Bateries de càlcul. - Sessions de càlcul i numeració.

- Càlcul mental a CS;

- Bateries de càlcul. - Sessions de càlcul i numeració. - Problemes de càlcul mental.

- Pautes o graelles:

- Fitxa “el meu moneder”. Per resoldre problemes quotidians amb euros.

- Graella pels problemes orals de CI, CM i CS. - Graella de resultats amb el tauler 10x10.

- Càlcul automatitzat i Càlcul pensat:

- Guia sobre el càlcul automatitzat i pensat a primària. Com s’ha de portar a terme.

- Consideracions metodològiques:

- Guia de treball del càlcul mental. - La calculadora:

- Resum de l’article de la Lluïsa Girondo en l’ús de la calculadora a primària.

- Activitats calculadora.

- Introducció i activitats en l¡ús de la calculadora a CM i CS. . CARPETA D’AULA TUTOR/TUTORA (METODOLÒGIC I ORGANITZATIU) Aquesta carpeta es va crear perquè el tutor o tutora de cadascuna de les escoles de la ZER sàpiga el funcionament i l’organització de l’aula, amb la documentació que es necessita durant el curs. També inclou la documentació que ha de tenir el o la mestre/a itinerant. - Acords metodològics:

- Acords del treball de càlcul mental. - Unificació de criteris i normes de caire metodològic a les

aules per a EI i PRI. - Graella de temporització setmanal de EI i PRI.

- Avaluació:

- Guió de la sessió d’avaluació: * Guió. * Organització de l’avaluació. * Sessions d’avaluació. Què es pretén. * Resum acords.

- Informes de: EI, CI, CM, CS - Guió de la memòria de l’aula.

- Carpeta tutor/a EI:

- Graella menjador. - Horari alumnat i professorat. - Llistat de dades personals de l’alumnat. - Treball rutines.

- Models de Comunicacions i autoritzacions:

- Autorització assistència mèdica. - Autorització recollida. - Full de seguiment del treball. - Full de demanda de l’EAP. - Dret d’imatge. - Faltes d’assistència.

- Full de reflexió per a l’alumnat. (Què he fet malament i com ho puc solucionar).

- Full d’incidències. - Autorització de petites sortides. (entorn immediat). - Resum de l’entrevista. - Sol·licitud d’entrevista.

- Normativa:

- Normes d’inici de curs. - Normes de funcionament del RRI de la ZER.

- Tasques i funcions:

- Coordinador/a de cicle o etapa. - Mestre/a tutor/a. - Tasques inicials a la tutoria.

- Índex carpeta aula especialistes.

- Documentació que han de tenir els i les especialistes. Índex carpeta aula tutor/a.

- Documentació que ha d’anar a la carpeta d’aula dels tutors i tutores de la ZER.

REVISTA - És un recull de les activitats del curs dutes a terme a la ZER. Cada grup de cadascuna de les escoles de la ZER, aporta les seves vivències i també es fa un resum del tema general que es treballa a la ZER durant tot el curs. WEB. WEB QUEST DE GEOMETRIA EN ANGLÈS. - Projecte de geometria per a CS de primària, en anglès. - És penjat al web de la ZER Poblet.

ANNEX 13: Materials de la ZER Riu Ondara.

ZER RIU ONDARA web

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació ZER Riu Ondara Tornabous - Barbens

- DOSSIER DE PROTOCOL. TIPUS DE MATERIAL: Organitzatiu TÍTOL: Dossier de Protocol NIVELL/INTERNIVELLS : Per al mestres ÀREA/ES

TEMPORITZACIÓ: Inici de curs

OBJECTIUS:

- Conèixer el funcionament de la ZER - Tenir un model de referència per als

diferents documents de ZER


CONTINGUTS Dossier de funcionament de la ZER que té els següents apartats:

- Dades ZER i escoles - Dades mestres – dades alumnes - Calendari escolar - Horaris: generals – mestres especialistes - distribució hores matèries - model horaris classes - Composició òrgans de govern: equips directius – consells escolars - Dades Reunions equip directiu, claustres, consells escolars, cicles i comissions - Coordinacions: responsables – pauta treball coordinació - Objectius del curs: temporització, responsables... - Sortides i Trobades – Setmana Cultural – Animació a la Lectura – Final de curs – fulls valoració - Projectes d’innovació - Models: informes, entrevistes, sessions d’avaluació, programación competencials… - Serveis Educatius: CRP –EAP –Logopèdia… - Simulacre d’emergència - Serveis: Transport – menjador –acollida matinal –extraescolars... - Pauta de treball amb els alumnes - Guia de lectures amb els alumnes - Normes de l’escola – - Reunions de tutoria - Actuacions sanitàries a l’escola

- Altres: aniversaris mestres… - Etc…

MOSTRA D’ACTIVITATS:

MATERIALS

CRITERIS D’AVALUACIÓ METODOLOGIA (orientacions)


AVALUACIÓ: Al 1r trimestre es fa una valoració per tal de millorar-lo per al proper curs OBSERVACIONS: model pauta de treball amb els alumnes (annex 1) Model valoració sortides i trobades ( Annex 2)

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació CURS: 2008-09 ZER Riu Ondara

Tornabous – Barbens

Annex 1

1. PAUTA DE TREBALL DELS ALUMNES

EDUCACIÓ INFANTIL CICLE INICIAL

CICLE MITJÀ CICLE SUPERIOR

DINA4-Horitzontal

DINA4- Vertical

FULLS Original en full blanc – còpies en paper reciclat i davant darrera

TÍTOL

- Al mig – Nom Tema (tema nou --- pàgina nova) - Separació Trimestral

LLETRA

- Lletra de Pal - Lletra lligada P5

- Lletra lligada, clara, llegible i pròpia

- Data llarga a dalt a la dreta

- Data curta a dalt a la dreta - Amb bolígraf negre

DATA

- data .... a dalt a la dreta

- Anglès : data llarga

NOM

- darrera la fitxa

- davant i a l’esquerra

- Pauta Montessori 1r- - - Dues ratlles 2n tamany quartilla

- Quartilla mil.limetrada o quadriculada

- Quadrícula tamany foli

LLIBRETES

- Anglès: treball en fulls en blanc i amb pauta

SEPARACIÓ ACTIVITATS

- 2 línies entre activitats. - marges

- 1 línia entre activitats

- quadrícula a dalt deixar 6 quadrets.

- No utilitzar corrector

RETOLADORS CORRECTOR

- retoladors només en fulls sols

EDUCACIÓ INFANTIL CICLE INICIAL

CICLE MITJÀ CICLE SUPERIOR

LLAPIS I BOLÍGRAF

-Tot en llapis

- Número activitat en bolígraf vermell - Enunciats en bolígraf blau - Respostes en llapis

PROBLEMES

- Problemes amb imatges P5

- Dades - Operació - Resposta

ÀLBUMS

- Nadal - Setmana Santa - Fi de curs - S’ordenaran per dates

- Nadal - Setmana Santa - Fi de curs - S’ordenaran per àrees i dates

- Fi de curs - S’ordenaran per àrees separades i cada àrea per dates

DOSSIERS

- Els dossiers de diferents treballs s’ensenyaran a casa quan s’hagin acabat, es retornaran a l’escola per adjuntar-los als àlbums.

ARXIVADOR

- Arxivador horitzontal

- Arxivador vertical

CARPETES

- carpeta viatgera (P-5)

- Carpeta senzilla de deures - Plàstic Folder (per anglès)

- Carpeta amb separacions - Plàstic Folder (per anglès) - Carpeta de música

PLÀSTICA -Fulls DIN A·3 - Fulls DIN A·3

- Fulls DIN A4 (enganxats en un DIN A3)

AGENDES

- Control del/la mestra

- Apuntar-se a casa les matèries - Apuntar els deures el dia que es manen - Incidències, avisos.. per part dels mestres (tutors-no tutors)

CONTROLS

Els pares hauran de signar els controls corregits i retornar-los al mestre corresponent. El mestre ha de guardar els controls i lliurar-los a final de cada trimestre (CI) o curs (CM-CS)

Entrada en fila i en ordre ENTRADES SORTIDES

-Sortida: la mestra acompanya els alumnes i ha de saber amb qui marxa cada alumne

ENCARREGAT Un encarregat per curs de tot (2 per aula) Es canvien setmanalment

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació CURS: 2008-09 ZER Riu Ondara

Tornabous – Barbens

Annex 2)

VALORACIÓ SORTIDES I TROBADES

NOM ACTIVITAT:

DATA: NIVELL:

MESTRES:

OBJECTIUS:

LLOC I ESPAIS:

ACTIVITATS:

MATERIAL:

VALORACIÓ:

INCIDÈNCIES I

OBSERVACIONS:

- TREBALLEM L’EXPRESSIÓ ORAL: CONFERÈNCIES. TIPUS DE MATERIAL: Activitat d’Expressió oral - Material metodològic TÍTOL: TREBALLEM L’EXPRESSIÓ ORAL NIVELL/INTERNIVELLS : Es fan les conferències des d’Infantil fins a 6è (tota l’escola) ÀREA/ES: Llengües

TEMPORITZACIÓ: 1 cop a la setmana

OBJECTIUS:

- Expresar-se oralment, adequant les formes i continguta la situació comunicativa

- Desenvolupar la competència comunicativa oral per transmetre informació i opinió personal


- Comunicativa lingüística i audiovisual - Tractament de la informació i competencia

digital - D’aprendre a aprendre - d’Autonomia i iniciativa personal - Social i ciutadana

CONTINGUTS

- Exposició de temes de manera ordenada i comprensible

- Participació activa i col.laborativa en interacció amb el grup - Exposició davant d’una càmera. - Ús de material TIC per a la realització de les conferències.

MOSTRA D’ACTIVITATS: Infantil: 1.- “EL CONTE BELLUGUET” Primària: 2.- Conferències “JO US EXPLICO” 3.- “LA NOTÍCIA”

MATERIALS

- Llibres biblioteca - Ordinador - Canó - màquina de fotos - filmadora - altres materials sobre els diferents temes


- Realitzar exposicions orals referits a coneixements, vivències o fets, adaptant el to de veu o el gest a la situació comunicativa i amb utilització d’imatges o audiovisuals.

- Participar de forma adecuada en situacions comunicatives orals. METODOLOGIA(orientacions) Jo us explico: - Cada alumnes tria un tema que l’interessi. - Prepara el tema ( power point, làmines, objectes diversos, TIC…) - Els pares i tuttors s’impliquen en la preparació - L’alumne s’entrena un cop acabat el tema. - Es fa l’exposició oral, davant de la resta de l’escola, un cop a la setmana. - Cal portar tot el material que faci falta per explicar la conferència - Al final hi ha un torn de preguntes i una avaluació per part dels alumnes - Els alumnes més grans fan de reporters: filmació i fotografia - A nivell de classe es fa una revisió de l’exposició del tema. La Notícia: - Els alumnes encarregats de la classe porten la notícia setmanalment extreta del diari, telenotícies o notícies del poble. - Han de llegir la notícia i fer-ne un resum - Expliquen la notícia a la resta de la classe. El conte Belluguet: - Els alumnes d’Educació Infantil trien un conte amb la seva familia. - Se’l preparen a casa amb l’ajut dels pares. - El porten a l’escola i l’expliquen juntament amb tot el material complementari que necessiten per fer l’exposició. - Una vegada explicat el conte la mestra prepara una fitxa on els nens han d’escriure el nom de l’alumne que ha explicat el conte, el títol i fan un dibuix d’allò que més els ha agradat.


- Realització De conferències amb l’ajut del mestre/a

- Per parelles treballen i s’ajuden entre ells

- Els més grans ajuden els petits per a realitzar el Power point

AVALUACIÓ - Es valora l’expressió oral seguint el model d’una fitxa (Annex 1 – annex 2) OBSERVACIONS

Annex 1

“JO US EXPLICO …”

ALUMNES

TEMA

DATA VALORACIÓ

Annex 2

GRAELLA AVALUACIÓ EXPRESSIÓ ORAL CICLE: ________________________ TRIMESTRE: __________________________

ALUMNES

Exce

l.len

t

Mol

t bé

Bé

Cone

ix e

ls m

ínim

s

Té d

ific

ulta

ts

Exce

l.len

t

Mol

t bé

Bé

Cone

ix e

ls m

ínim

s

Té d

ific

ulta

ts

Exce

l.len

t

Mol

t bé

Bé

Cone

ix e

ls m

ínim

s

Té d

ific

ulta

ts

Exce

l.len

t

Mol

t bé

Bé

Cone

ix e

ls m

ínim

s

Té d

ific

ulta

ts

1 S’expressa amb diversitat de mots i matisos

2 El seu vocabulari és ric i precís

3 S’expressa amb fluïdesa verbal

4 Facilitat per parlar davant del públic

5 S’expressa amb coherència

6 Entonació i pronunciació

7 Gesticulació i to de veu

8 Memorització de textos

9 Interès i esforç

- EXPERIMENTEM.

TIPUS DE MATERIAL: Activitats de Medi Natural Material curricular i metodològic TÍTOL: EXPERIMENTEM NIVELL/INTERNIVELLS : CICLES ÀREA/ES: MEDI

TEMPORITZACIÓ: quinzenalment

OBJECTIUS : - Plantejar-se, identificar i resoldre interrogants i problemas relacionats amb fenòmens i elements significatius de l’entorn natural. - Utilitzar diversos llenguatges per expressar i comunicar els continguts de l’àrea - Participar activament en el treball en grup. - Planificar i realitzar proyectes i aparells senzills - Utilitzar les TIC i el material relacionat amb l’experiemtació de manera responsable - Apreciar el gaudi que comporta arribar a trobar explicacions racionals dels fets i problemas que s’identifiquen en el nostre entorn i de la utilitat de l’aplicació de procediments i actituds científiques


- Conviure i habitar el món - Comunicativa lingüística i audiovisual - Tractament de la informació i competencia

digital - D’aprendre a aprendre - d’Autonomia i iniciativa personal - Social i ciutadana

CONTINGUTS

- Exploració d’algun aspecto de l’entorn a partir d’una qüestió rellevant, mitjançant el treball cooperatiu - Comunicació oral de les observacions realitzades utilitzant diferents llenguatges - Observació del funcionament de diferents aparells.

MOSTRA D’ACTIVITATS - A partir d’una pregunta motivadora es fa una hipótesi personal responent individualment a la pregunta. - Es consensua amb tot el grup les hipótesis i es realitza un breu text que s’explica a la resta de grups. - Es realitza l’experiment. - S’escriu una conclusió final la qual es compara amb la hipótesis inicial

MATERIALS

- Material Ciencies TIC - Ordinador - Canó - màquina de fotos - filmadora - fulls experiments


- Reconèixer i explicar, recollint dades i utilitzant aparells de mesura, les relacions entre alguns factors del medi físic i les formes de vida i activitats humanes, mostrant una actitud de respecte pel medi.

- Saber muntar i desmuntar i utllitzar màquines senzilles analitzant el seu funcionament - Plantejar-se interrogants sobre determinats fets i fenòmens, obtenir informació rellevant per mitjà de

l’observació sistemàtica, directa i indirecta i el recull de dades amb els mitjant i fonts adequats i comunicar els resultats de la recerca oralment, gràficament i per escrit.

METODOLOGIA(orientacions) - Treball en grups cooperatius


AVALUACIÓ - Graella d’avaluació (annex 2) OBSERVACIONS - Model del recull d’experiments agrupats en 4 blocs. Es treball per cicles (Annex 1)

CICLE MITJÀ NIVELL CURS EXTREUR E LA CLOROFIL.LA 08-09 08-09 08-09

ESSERS VIUS

LA MONGETA 07-08 LA LLUM I ELS COLORS.

FÍSICA I ENERGIA

COMPROVAR EL MOVIMENT DE ROTACIÓ DE LA TERRA

08-09

ESPAI I UNIVERS

PROPIETATS DE L’AIRE 08-09 ELS DIFERENTS ESTATS DE LA MATÈRIA: CANVIS D’ESTAT DE L’AIGUA

MESURAR EL VOLUM D’UN COS SÒLID IRREGULAR

MATÈRIA I CANVIS

Annex 2

GRAELLA AVALUACIÓ EXPERIMENTEM CICLE: TRIMESTRE:

ALUMNES

Exce

l.len

t M

olt

bé

Bé

Cone

ix e

ls m

ínim

s

Té d

ific

ulta

ts

Exce

l.len

t M

olt

bé

Bé

Cone

ix e

ls m

ínim

s

Té d

ific

ulta

ts

Exce

l.len

t M

olt

bé

Bé

Cone

ix e

ls m

ínim

s

Té d

ific

ulta

ts

Exce

l.len

t M

olt

bé

Bé

Cone

ix e

ls m

ínim

s

Té d

ific

ulta

ts

1 Mostra interès i curiositat per plantejar preguntes

2

Fa aportacions en el treball en equip

3

Expressa les idees i la informació

4

Identifica i compren la informació

5

Sintetitza la informació i en treu unes conclusions

6

S’expressa oralment amb coherència

7

Té habilitats per a la recollida i tractament de la informació

8 Interès i esforç

ANNNEX 14: Materials de la ZER Solsonès.

ZER SOLSONÈS web

- CARPETA DE TIPOLOGIES TEXTUALS. ZER: El Solsonès

ESCOLA: ZER

TIPUS DE MATERIAL (organitzatiu, curricular, metodològic) El material que presentem pot ser considerat dins dels tres àmbits que menciones i segons el què es vulgui treballar . El material, realment, neix pensant en una manera de fer, per tant un mètode. TÍTOL Carpeta de Tipologies Textuals NIVELL/INTERNIVELLS Pot ser utilitzada tant per nivells com per internivells. (si poden trobar activitats i propostes que abarquen les dues possibilitats) ÀREA/ES Llengües (català, castellà i anglès)

TEMPORITZACIÓ (trimestre, cicles, curs,...) Segons les necessitats i la programació

OBJECTIUS (finalitat educativa) Reconèixer i utilitzar les diferents tipologies textuals segons les diferents situacions.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES Abarca totes les competències en major o menor grau degut a la temàtica del material. Tot és llengua.

CONTINGUTS

• Coneixement de la manera d’organitzar un text segons si és una explicació, una notícia, una recepta, una instrucció o alguna altra tipologia. Pràctica amb totes les tipologies.

• Coneixement i aplicació de l’estructura que determina la tipologia dels textos (per exemple, en una descripció, hi ha una presentació i un desenvolupament; en una notícia s’ha de respondre a unes preguntes, en una narració, hi ha de passar alguna cosa).

• Valoració dels avenços de cadascú en escriptura i consciència de les mancances. Confiança en un mateix per poder millorar.

• Adquisició de l’hàbit de lectura a partir de l’ús de molts estímuls: audició, lectura i memorització de textos, poemes, cançons, refranys o dites; biblioteca , revistes escolars, gravacions, ús de mitjans audiovisuals o dramatitzacions.

• Participació en activitats literàries de l’escola. • Lectura conjunta guiada per aprofundir en el sentit del text, practicar algunes estratègies lectores,

i aprendre a interpretar el llenguatge literari: derivació, composició, sentit figurat, interpretació de locucions, frases fetes o refranys; descobrir el ritme i la rima, si es tracta de poesia o cançó.

• Escriure textos de tot tipus: contes, poemes, còmics, diaris personals, notícies i dramatitzacions senzilles, per tal d’expressar sentiments, emocions, estats d’ànim o records.

• Producció de textos audiovisuals senzills (utilitzant la imatge fixa o en moviment i el so) per descriure, narrar i informar, i per expressar emocions i opinions.

• Creació de jocs lingüístics amb paraules, sons o rimes (embarbussaments, cal�ligrames, rodolins

entre altres). • Dramatització de contes, poemes i altres textos literaris adequats a l’edat i als interessos.

MOSTRA D’ACTIVITATS (descripció) S’adjunten fotografies.

MATERIALS Els materials estan recollits en diferents carpetes amb el nom de la tipologia al frontal. També es poden trobar mostres d’algunes produccions dels alumnes que poden passar a ser material de treball. .Alguns dels títols: Carpeta de poesia visual Carpeta dels cal�ligrames Carpeta dels refranys Carpeta del teatre Carpeta de les receptes Carpeta de la cançó Carpeta del còmic Carpeta de les notícies Carpeta de les descripcions Carpeta del conte Carpeta de les faules Carpeta de les experiències ...

CRITERIS D’AVALUACIÓ En alguna de les carpetes ( no en totes) hi ha les programacions, criteris d’avaluació i metodologia de treball. METODOLOGIA(orientacions) • Presentar moltes possibilitats de treball • Fomentar el diàleg pedagògic per agilitzar la

presa de decisions. • Utilitzar les eines de la llengua i el pensament

per seleccionar i interpretar la informació per construir i comunicar el coneixement

• Fomentar l’interès mitjançant la resolució de problemes i fer copsar la utilitat dels aprenentatges per entendre com és el món on vivim

• Utilitzem diferents metodologies, treball de camp,estudis a partir de notícies d’actualitat, jocs de simulació, dramatitzacions.

• Aprofitar tot el bagatge i coneixements dels alumnes

• Fer que sigui l’alumne el principal protagonista del seu aprenentatge.

• Fomentar l’expressió oral i les exposicions davant dels companys.

• Utilitzar el treball cooperatiu i les estratègies per aprendre en grup.

• Valorar les produccions dels alumnes i potenciar la crítica constructiva.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Depèn del grup. La metodologia s’adapta a les característiques del grup. El mestre d’ee treballa també amb els alumnes que ho necessiten i es revisen els materials que s’utilitzen. Es proposen les mateixes activitats i s’adapten els criteris d’avaluació segons les necessitats de l’alumne. El treball en grup i el treball cooperatiu es potencien molt.

AVALUACIÓ La consecució de les activitats i el treball realitzat de forma autònoma i amb responsabilitat permeten que l’alumnat doni respostes obertes, plantegi dubtes per anar reelaborant el coneixement, i sigui conscient

que està aprenent. L’avaluació es troba immersa en el mateix procés que fa que l’alumnat treballi en situacions on pugui aplicar amb eficàcia allò que aprèn, que transfereixi els seus aprenentatges a l’anàlisi i la resolució de noves situacions i posi en pràctica els valors i les normes de convivència OBSERVACIONS Aquest material ha estat elaborat pels mestres de la Zer pels tallers de les Jornades literàries. Les nostres escoles són unitàries, això vol dir entre 1 i 5 alumnes d’un mateix grup d’edat com a molt. Tenim escoles amb 5 alumnes i la més gran en té 21. A les JJLL les agrupacions es fan per grups d’edat. El treball diari es fa sempre en grups internivells per això el material està tan poc acotat. És més fàcil maniobrar amb un material obert i amb possibilitat d’adaptar-lo a les necessitats tan canviants. ORGANITZACIÓ DEL TEMPS I DEL ESPAI Totes les activitats estan pensades inicialment per treballar amb els alumnes sense necessitat d’aula, ja que estan pensades per treballar en una casa de colònies. Algunes activitats estan pensades per a treballar a l’aula i en general es poden adaptar a les necessitats de cada moment.

ANNEX 15: Webs de la ZER Narieda i la ZER Llierca.

ZER NARIEDA web

ZER LLIERCA web

annexos - xtec.cat · educatius útils a l’escola rural, des d’una perspectiva multiedad,...

Documents