La construcció filosòfica de la ciutadania

Origen del concepte de “ciutadania”

1. Una definició usualL’habitat de les ciutats antigues com a subjecte de drets polítics i que intervé exercutant-los en el govern del país.

-La pertinença a una comunitat política que s’estableix d’un mode permanent.

-El gaudi efectiu d’uns drets que han de ser protegits, en els quals inclou participar

1.2La ciutadania en l’antiguitat grecollatina

-En el dret romà, civis estava reservat únicament a quells membres que reunien certs requisits (ser home, no esclau, major d’edat, nascut de pares romans…)-A la Grècia antiga els ciutadans podien

participan en el govern democràcia.-Tant a Grècia com a Roma el ciutada tenia el deure de defensa la ciutat.

1.2.1 La ciutadania en la democràcia grega: la tradició política

-Per als grecs de l’època clàssica ser ciutadà significava ocupar-se de les qüestions públiques i fer-ho mitjançant la deliberació, és a dir.una discussió oberta en el que s ’intercanviaven arguments, raons..

-Isonomia,el ciutàdà te els mateixos drets que altre.-Isegoria, té el mateix dret en l’ús de la paraula.-Kinonía,cooperació per aconseguir el bé públic.

1.2.2 La ciutadania en l’antiga Roma: tradició jurídica

-El ciutadà era aquell que gaudia de protecció jurídica otorgada per les lleis i les institucions.

-El ciutadà grec era sobretot un subjecte actiu a qui s’exigien responsabilitats de governs, mentre que Roma s’entén més bé com un títol jurídic que permet reclamar certs drets.n

1.3 Limitacions de la ciutadania antiga

-Es tracta d’una ciutadania excloent, no inclusiva: unicament eren ciutadans els homes adults.-Només es consideren lliures i iguals els membres de la comunitat política que tinguessin la condició de ciutadans.-La condició de ciutadà proporcionava certs drets de participació política

1.4 La doble arrel de la ciutadania moderna

-Ens mostra dues tradicions que encara perduren en la idea contemporànea:

-La participació política a través de la deliberació.-Proteccio legal dels drets de la persona.

2 Ciutadania moderna• 2.1 Ciutadania i Estat-El terme estat utilitzat per primera vegada per

Maquiavel, es refereix a l’organització estable amb el governant, el princep,

-Jean Bodín, amb el concepte de sobirania,estat absolutista i d'autonomia, neutralitat en l’orde religiós i poder absolut.

-Nacionalitat,es l’estatut legal pel qual una persona pertany a un estat:-S’ha de reconèixer com a ciutadà qui neix en el territori nacional.-Dret de sang, concedeix prioritat a la nacionalitat dels pares.

2.2 Ciutadania i inclusió en l’Estat

Habermas publica un llibre titulat La inclusión del otro que planteja:-Una concepció liberal que manté una separació entre les llibertats civils i els drets polítics.-La republicana, no hi hauria lloc per excloure dels drets políticas a cap co#lectiu social.-Concepció comunitarista de l’Estat i de la ciutadania, que reclama més atenció als vincles ètnics i culturals.

2.3 Ciutadania i drets humans

• Drets civils– Són els que es reconeixe als ciutadans,

especialment el dret a no ser detingut sense garanties legals, per÷o tambçe els drets de la llibertat de conci÷encia, que inclouen la llibertat de cultes religiosos diversos i la llibertat d-expressió.

• Drets polítics– Es generalitzen les declaracions de drets com a

part de la constitució de la majoria dels països.– Inclusió de certs drets que no s’havien tingut en

compte anteriorment (com els drets de participació política).

• Drets socials, econòmics i culturals– Els primers drets d’aquest tipus a ser reconegut

van ser el dret a l’educació, a l’associació sindical, a la vaga i a les garanties de seguretat i higiene en el treball.

2.4 Ciutadania social

– Marshall amb la publicació del seu llibre Ciutadania y clase social, on l’autor defineix la ciutadania com el conjunt de drets i deures que vinculen l’individu a la plena pertinença a una societat

3 Dimensions de la ciutadania comtemporania

• 3.1 Justícia i pertinença– La racionalitat de la justicia i el sentiment de perteneça

a una comunitat concreta han d’anar alhora, si desitgem assegurar una democràcia sostenible.

– El reconeixement del ciutada es refereix a la responsabilitat que té cada societat respecte la seva població

– Lexercici de la ciutadania es refereix a la responsabilitat que correspon a cada persona en una societat.

3.2 Noves facetes de la ciutadania

• Ciutadania econòmica– En aquest reconeixement implica prendre’s seriosament

una ètica empresarial i un estímul a la responsabilitat social de les empreses.

• Ciutadania civil-L’impuls ètic que anima el millor de la societat civil té la seva expressió en tres punts:

-Voluntariat, s’organitza des de la gratuïtat i la generositat-Ètica professional, evitat al corrupció i les males pràctiques.-L’opinió pública críitica,que neix de mantenir obert i viu un

debat sense exclusions arbitràries entre els ciutadans mitjançant l’ús públic de la raó.

• Ciutadania intercultural– Consisteix a no acontentar-se a ssimilar les

cultures replegades a la triomfant, ni acceptar tampoc la simple coexistència de grups cultural.

• Ciutadania cosmopolitaConsisteix a aquest ideal en què construïm un món on tothom es considera ciutadà de ple dret en qualsevol lloc del planeta, sentint-se part activa i responsable en la marxa del món.