Alberto del Arco Garcia – 1BATX 3B

Això no es tasca de la filosofia però si te que veure ja que crea una actitud de reflexió i crítica.

Aprendre filosofia o aprendre a filosofar?

Reflexionar sobre les preguntes

Aprendre a pensar

Aprendre a filosofar

La filosofia sorgeix de les experiències vitals que a l’hora de pensar ens fa buscar en les experiències vívides. El curs de vida ens porta la necessitat de formular preguntes.

Aprendre filosofia o aprendre a filosofar?

Pregunta Capacitat de pensarProcés de cerca

Es pot distingir entre:

Aprendre filosofia: Conte problemes bàsics sobre els que tradicionalment ha tractat la filosofia.

Aprendre a filosofar: Preguntar-se a si mateix problemes propis. S’ha de subratllar la importància del diàleg filosòfic, tots tenim la necessitat de buscar junts, es a dir parlar dels nostres problemes i buscar una solució.

Aprendre filosofia o aprendre a filosofar?

Les preguntes filosòfiques acostumen a ser força radicals. Per això han donat lloc a diàlegs molt polèmics han transformat la manera d’entendre la realitat.

El tema de les preguntes pot ser: -El que ens envolta. -Conèixer-se a un mateix. -La nostra forma de viure i actuar.

Les preguntes es poden classificar en: -Preguntes teòriques. Ex: ¿Què és estimar? -Preguntes pràctiques. Ex:¿Quins fins hem de seguir?

El dit ‘gir aplicat’ ajuda per solucionar problemes i preguntes com dilemes ètics. Com poden ser la medicina o la justícia.

Dels filòsofs s’espera a que es mostrin principis ètics que ajudin a prendre decisions.

Ètica aplicada

Les preguntes filosòfiques que ens ajuden a aprendre a pensar ens connecta directament amb el diàleg filosòfic. Un diàleg filosòfic només ho és si promou un raonament. Hi ha una sèrie de preguntes que ajuden al diàleg filosòfic

Ens referim a cosmologia com el termeque forma part de la filosofia i quetracta del món en general. Aquí esrelaciona filosofia i ciències naturals.Des del Big bang, l’univers està enexpansió i ho fa d’acord amb la idea del’espai. Per tan l’univers només potcontinuar expandir-se o contreure's.

La pregunta del cosmos

Es tres significats filosòfics de ‘sentit’:El sentit com a finalitat: Les accions humanes tenen sentit quan persegueixen

una finalitat. No te sentit una acció que no contribueix a aconseguir el fet que se suposa que persegueix.

El sentit com a significació: Relacionat amb el llenguatge. Ex: quan es diu que te sentit.

El sentit com a valor: Mereix la pena.

Què es el sentit? -Problema: situacions on hi ha alguna cosa que dificulta alguna acció. -Misteri: situació més profunda, no és un obstacle, sinó que simplement no te

respostes o solució, ens acompanya tota la vida.

Per definir la mort ho hem de fer amb una relació amb la vida. La mort es el final de la vida, el cessament de les activitats vitals. I la manera que tindrem d’entendre la mort, depèn de com entenem la vida.

Dos sentits de vida:-Biològic: És difícil definir la vida biològicament.-Filosòfic: Els pensadors grecs creien que hi havia una vida apart de la vegetal/animal, la vida pràctica o moral.

Morir és allò que passa a tots els éssers de la naturalesa, fins i tot els inanimats.

Però només te significat ple a la vidahumana, ja que els humans som els únicsque tenim consciència de que estem vius ide que hem de morir.

Mort i filosofiaFilòsofs com Plató van crear una relacióentre la mort i la filosofia. Ells creienque la filosofia ens preparava per la mort

Experiència de la mortEpicur “mentre vivim la mort no existeix iquan la mort existeix, nosaltres ja no hisom”.Així podem afirmar que no podem viurela nostra pròpia mort. Ja que quansom vius no podem estar morts.

La mort com a definició de l’ésser humàEn el S XX, hi havia una tendència filosòfica a reflexionar de forma notable

sobre la mort: l’existencialisme.Per el cas dels ésser humans, primer existim i després, en funció del que vivim

ens fem d’una determinada manera, adquirim una essència = essència d’existir.

Sentit de la mort i la transcendènciaEl significat de la mort varia segons la manera que entenguem l’ésser humà.

Hi ha dues posicions bàsiques:-Monisme: No hi ha composició en la realitat humàna-Dualisme: l’ésser humà esta fet per dos tipus de realitat, material(cos)espiritual(ànima)

La qüestió del mal ens porta al terme “teodicea” ens remet tan a la justificacióde Déu davant del mal com a la justícia de Déu.L’ intent de justificar Déu davant l’existència de mal.

Hi ha tres tipus de mal:Metafísic: s’identifica amb la finitud de les cosesFísic: lleis naturals, si et caus i et fas mal.Moral: te la seva arrel en l’ últim termini, en lallibertat dels éssers humans per elegir entre diferents formes d’acció.

Del mal metafísic al mal moralEl problema no és de la manera en què ho planteja Epicur, sinó previ al seu

plantejament: és el problema que Déu es troba de crear o no crear un món la inevitable finitud del qual doni cabuda necessàriament al mal.

El mal com injustíciaLa perplexitat que ens provoca la realitat del mal apareix sobretot en prendre

consciència de com d’absurd és el sofriment de la persona bona.

Déu com a garant de la justícia

La paradoxa és que el mal tingui l’última paraula en l’ història; la raó reclama que “ha de ser d’un altra manera” per això reclama l’existència d’un Déu per reparar lo injust.

-La raó no ens dona la capacitat de donar raons sinó de fer-nos sentir que hi ha coses que ens humanitzen i coses que ens deshumanitzen.

És en el S XX quan es pensa amb més interès sobre elsproblemes que giren entorn d’aquest coneixement. Hi hadiferents formes de concebre la ciència:

Concepció inductivista: La ciència s’identifica amb unconeixement objectiu, cert i fiable. Per això el que no pot confirmar-se empíricament

no és científic.

Una forma de revisar la posició extrema de l’inductivisme és defensar que les lleis obtingudes per inducció només són probablement verdaderes.

Per tant es probable, però no cert al cent per cent.

L’estudi de la ciència exigeix entendre l’activitat científica com un tot i la ciènciacom un procés de comunicació complex. Les teories són sobretot una manera de veure el món.

Concepcions alternatives de la ciència

Feyerabend(1924-1994) filòsof. Va proposar una concepció de la ciènciaconsistent a renunciar completament a la idea que la ciència és una activitatracional. Segons la seva opinió la ciència no té característiques especialsQue la facin superior als altres coneixements.

Molts autors consideren que la ciència és retòrica, que fa construccionsmetafòriques per facilitar la comprensió de la realitat.

Pretendre que la ciència tingui totes les respostes sobre la condició humana és un error i fins i tot pot resultar perillós. Hi ha problemes de l’ésser humà que estan fora del domini de la ciència.

Podrien ser elsproblemes que té qualsevol metge, un problema moral amb el seu pacient. Quan ha de desconnectar de una màquina a una persona que està en coma... Són problemes morals i científics amb el que es te que enfrontar.

Característiques bàsiques de la utopia:

Origen: Apareix un impuls utòpic.Fonamentació: Això sorgeix per la defensa d’uns valors ètics.Funció: Funció critica cap a la societat.Objectiu: Idear institucions per arribar a la societat perfecta.Metodologia: Experimentació de noves possibilitats.Caràcter Global: Descripció de com seria aquesta societats si els ideals que

escollíssim funcionessin.

Utilitzem la paraula utopia per referir-nos a allò que desitgem però ésinsostenible.La utopia té el seu origen en la insatisfacció o el desacord amb la realitat.Parlem de utopia com a motor de canvi.Tipus d’utopies:

PopularsClàssiquesMedievalsRenaixentistesIl·lustradesSocialistesAntiutopiesLlibertàries

Crítiques al pensament utòpic

Des del pla teòric:La impossibilitat de realitzacióLa condemna al totalitarisme

Des del nivell dels esdevenimentsLa utopia de la ciència i la tecnologia, solucionar problemes.Els intentes de realitzar una societat igualitària han desembocat en règims

totalitaris.La utopia informacional està servin per controlar i unificar. Com aconseqüència d’això disminueix la capacitat creativa.

Per realitzar una defensa utòpica es necessari fer una critica de ella mateixa, decidir quins elements són necessaris, els que no es poden treure i els contingents que són es que varien depenen de la situació concreta de la utopia.

Possibilitat de realització: No existeix oposició entre allò el que és real i allò que és ideal, perquè allò que es real es pot millorar.

Acusació de totalitarisme: Si es mostra que l'espècie humana té una dimensió egoista, també te una altre generosa.

No hem de permetre l’error de negar les utopies per que creiem que mai no es podrà realitzar.

En l’actualitat el model d’una societat justa ha de contenir dos aspectes bàsics:

Un nucli ètic universal: Satisfer uns mínims de ètica cívica i incloure valors de llibertat, igualtat i solidaritat

El contingut utòpic: Propostes concretes sobre com organitzar la societat i la vida en comú. Tot això ha d’incloure aspectes imaginatius, buscar noves possibilitats de millorar.