Realitzat per Natàlia Calatayud

1.UN NOU CONCEPTE DE LLIBERTAT

2.DE L’ESTAT LIBERAL DE DRET A L’ESTAT

DEMOCRÀTIC DE DRET

3.L’ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET

4.LA RECUPERACIÓ DE LA SOCIETAT CIVIL

LLIBERTAT DELS ANTICS:

Manifestada en la democràcia atenesa en el segle V aC.

Consistia a participar en els diversos assumptes públics.

El ciutadà era qui prenia part activa en el govern.

No eren ciutadans considerats les dones, esclaus, metecs, ni joves menors de 30 anys.

LLIBERTAT DELS MODERNS:

Sorgeix en l’edat mitjana i moderna.

Cada persona té drets que la societat a de respectar.

Aquest drets s’anomenen: llibertats.

Una persona no és més lliure, com més participa en la vida pública.

LLIBERTAT POSITIVA:

Consisteix en el fet que l’individu tingui el mateix el control sobre la seva pròpia vida i les seves decisions.

No depèn de les forces exteriors.

LLIBERTAT NEGATIVA:

Consisteix a no tenir interferències ni impediments per part d’altres persones.

L’individu a de dur a terme els seus desitjos.

S’ha manipulat el concepte de llibertat positiva, per establir retallades a la llibertat negativa.

Pensament de Isaiah Berlin

•La llibertat moderna vol preservar els

drets individuals enfront de possibles

abusos per part de l’estat.

•Hi ha perill de que s’arribi a creure que les

persones son illes, sense compte amb els

altres.

•La llibertat moderna ha obert pas al

individualisme possessiu.

•Cadascú és l’únic propietari de la seva

persona, i no té cap deute amb la societat.

•La societat es considera com una

associació d’individus propietaris amb una

relació mercantil i intercanvis de bens i

serveis.

L’ESTAT LIBERAL COM ESTAT DE DRET:

La primera forma que va adoptar l’estat modern va ser la monarquia absoluta.

Les revolucions liberals han donat lloc a una nova mentalitat on els membres de la societat han de sotmetre’s a la llei.

El sistema de l’estat modern correspon:

Principi de llibertat.

Principi de dependència.

Principi de la igualtat.

LA TRADICIÓ LIBERAL: Tot individu constitueix al nucli

de l’actuació política.

L’estat ha de garantir la seva llibertat establint un marc legal per protegir els drets.

Les funcions de l’estat liberal son:

Protegir la vida dels seus membres.

Reduir la por i la incertesa.

Assegurar el dret de propietat i comerç.

El liberalisme per poder assolir els objectius, l’estat ha de ser

constitucional. Un estat on existeixi un sistema de regles.

El liberalisme és l’hereu de la tradició republicana.

Tots els ciutadans han de ser igual davant la llei i tenir la possibilitat de

defensar-se contra qualsevol abús del poder.

Per evitar els abusos de poder hi han els diversos elements:

El constitucionalisme

La separació de poders

Participació ciutadana

Es va donar pas a l’estat liberal i democràtic de dret perquè es va anar

establint el sufragi universal.

LA SOCIETAT CIVIL COM A SOCIETAT COMERCIAL :

Pensament de Adam Smith.

L’economia s’ha convertit en el nucli i motor de la vida social.

L’estat sorgeix del conflicte d'interessos entre els membres de la societat.

La societat està formada per individus que es mouen pel seu propi interès i son propensos a l’intercanvi i benefici mutu.

L’estat garanteix l' integritat entorn de la propietat privada i l’economia de mercat.

LA SOCIETAT CIVIL COM A SISTEMA DE NECESSITATS:

Pensament de Hegel.

La Societat és un espai on cadascú és fi per si mateix i els altres no son res.

La Societat és un sistema de necessitats.

Els ciutadans es relacionen com individus privats i aïllats entre si.

La societat manca la capacitar per organitzar-se i per proporcionar un progrés social.

L’autoritat pública superior s’assegura del seu funcionament.

Liberalisme va sorgir com a reivindicació de les garanties

constitucionals i drets individuals, com a defensa de la llibertat davant

l’absolutisme.

Liberalisme

polític

•Centrat en la idea que els éssers humans han de ser lliures.

•Ha de seguir cadascú les seves pròpies preferències.

•Assumeix com a pròpia la tradició republicana en la necessitat de participació.

Liberalisme

Econòmic

•Entén el mercat com a mecanisme bàsic de coordinació social.

•E’estat ha de facilitar el mercat.

•L’estat ha de intervenir el menys possible en el funcionament del mercat.

Tradició socialista: Es proposa establir la igualtat

material, condicions socials i

econòmiques iguals per ha

tothom.

TRADICIÓ LIBERAL TRADICIÓ SOCIALISTA

Explicació de la acció

social des de l’interès

particular

Explicació des de la

solidaritat

Garantia de la

llibertad individual i

econòmica

Garàntia de la igualtat

social

Defensa de la

propietat privada

Planificació de la

societat

Separació de l’estat i

la societat

Suport a la propietat

col·lectiva

Importància del Control estatal

Mercat del mercat

Dos socialismes:

Comunisme :• Suport de les idees de Marx.

• Veu l’estat liberal com a instrument al servei de la classe dominant.

• Rebutja el mercat lliure

• Rebutja un estat amb poders molt limitats.

• Objectius: supressió del mercat, abolició de la propietat privada i destrucció de l’estat.

Socialdemocràtica:• idees de Lassalle, Bernstein.

• Proposa l’intervenció de l’estat

• No vol trancar les bases democràtiques i liberals.

• Objectius: Subordinar el mercat, controlar l’economia i distribuir el poder polític.

• Només és viable aquest socialisme.

Estat social de dret

Sistema econòmic

Regulació Recaptació d’impostos

Sistema social

Prestacions socials

Lleialtat de la

població

Estat social i democràtic de dret

Fonament liberal:

L’estat de dret liberal

I participació

Fonament republicà:

L’estat de dret democràtic

I sobirania popular

Fonament socialdemòcr

ata:

L’estat social de dret

I igualtat

Valors:

Llibertat

Justícia

Igualtat

Pluralisme polític

Els límits de l’estat :Els estats socials i democràtics de dret s’enfronten a problemes. Els següents:

•Ha reduït el protagonisme de la iniciativa privada.

•Els ciutadans adopten una actitud de dependència que els allunya del ciutadà lliure i responsables.

Estat benefactor

•Creixement de la burocràcia i poder administratiu.

•El poder polític s’allunya de la idea de contracte social.

Separació entre governants i governats

•Internacionalització de l’activitat política, social i econòmica.

Globalització

Una nova societat:La societat s’entén com aquella dimensió de la societat que està

formada per una trama de relacions, conjunt d’associacions. Hi ha dues

línies d’interpretació de societat civil:

Autors com keane

•És la dimensió no estatal de la societat en conjunt i inclou el poder econòmic en el seu funcionament.

Autors com Habermas, Gorz i Walzer

•Es distingeix tan del poder estatal com de l’econòmic.

•Es un espai de cooperació sense coerció estatal ni interessos econòmics sinó per la solidaritat.

La societat civil amb l’estat:

• legitima el poder polític

•Li correspon controlar-lo

•Crear un espai públic de lliure coerció estatal

•Societat autònoma

•Potencia una opinió pública

•Ha d’assumir responsabilitats

•Ha enfortir la ètica basada en la solidaritat i responsabilitat.