2

Lo G

rip

au

Índex

COORDINACIÓMercè BaróJosep Maria MirJoan Cornudella

EDITAIES Lo Pla d’UrgellAvinguda d’Urgell, 26 BellpuigTel. i fax : 973 320083E-mail: C5006598@centre.xtec.esWeb:ieslopladurgell-bellpuig@centres.xtec.es

MAQUETACIÓ I DISSENYSaladrigues SLBellpuig

Dipòsit legal: L-481-2001

Amb la col.laboració de l’APA del’Institut i del Programa Comar-cal de Suport a l’Educació al’Urgell

Portada: Disseny de Teresa AlsinaAubach (reproducció de la portadadel llibre commemoratiu dels 30 anysde l’Institut de Bellpuig).

Contraportada: La paraula: pontde cultures

La revista no es fa responsable nicomparteix necessàriament les opi-nions dels seus col·laboradors

30è aniversari

ACTIVITATS I SERVEIS

Sortides de tot un curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3Viatge a París de 1r de Batxillerat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5Flaixos d’altres activitats i premis diversos . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

PREMIESPremis Sant Jordi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9XI Jocs Esportius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

A FONS

L’origen del símbol de la pau. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Guerra, no / Imagine . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16Opinió: ¿Debe EEUU iniciar un conflicto bélico contra Irak? . . . 17

ENTREVISTA

Sílvia Torres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

XXX ANIVERSARI

Imatges de la festa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

LITERÀRIESSimfonia integral d’onze contes breus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22Postals de poesia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24Les nostres claus de vidre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26Entre el secà i el reg: notes íntimesque no s’haurien de publicar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30Bestiari / Sigo en gerundio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32El llibre de la selva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33Per Carnaval tot s’hi val . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

TEATRIESEl taller de teatre de l’Institut abaixa el teló . . . . . . . . . . . . . . . 35

CÒMICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

ENTRETENIMENTSEndevinalles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41Qui sóc? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

CINQUENA PROMOCIÓ LOGSE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

3

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

Sortides de tot un curs

Un any més els coordinadors d’ac-tivitats i serveis escolars de l’Insti-tut han respectat el criteri esta-blert en el claustre de professorsd’inici de curs. S’han prioritzat lespropostes que han arribat des delsdiferents departaments, sempreamb l’objectiu d’atansar l’aula alcarrer, a les empreses, als museuso a la natura. L’interès interdisci-plinari ha estat el puntal que hamarcat el desenvolupament de lamajor part de les activitats delcentre. A més, sempre que ha es-tat a l’abast del professorat, s’haprocurat treballar les sortides ointercanvis amb dossiers especia-litzats per tal que l’alumne fes unafeina pràctica abans i després del’excursió. Actualment hi ha em-preses escolars que facilitenaquest material.

Sense ànim de comentar totes lessortides d’aquest curs 2002-2003,aspecte que els alumnes ja s’en-carreguen d’explicar al seu mo-ment, presentarem un llistat cro-nològic en atenció al mes, curs iactivitat realitzada. Les fotografi-es també ajudaran a recordar-lesamb més detall.

Octubre de 2002

3-X: Visita a les instal·lacions del’hipermercat Carrefour i al regis-tre mercantil de Lleida (Cicle For-matiu i 1r i 2n de batxillerat d’eco-nomia i organització d’empresa)

22-X: Sortida a la Conca deBarberà: cova de la Font Major,taller d’excavació prehistòrica, vi-sita al museu del vi de l’Esplugade Francolí i al recinte medievalde Montblanc. (1r d’ESO)

Novembre de 2002

5-XI: El taller de teatre a Lleida.Visita a l’exposició Foto pres ’01de la Fundació La Caixa, a lesinstal·lacions del Teatre de l’Escor-xador i assistència a l’obra de te-atre “La inestable”. (4t d’ESO i 1rde btx)

7-XI: Visita a la Seo, museu PortFluvial, Fòrum i Termes, esglésiadel Pilar, teatre romà i palau de laAlfajería de Saragossa. (2n d’ESO)

6/8-XI: Camp d’aprenentatge dela vall de Boí. Activitats diverses al’Escola de Natura de Barruera i alParc Nacional d’Aigüestortes. Rutadel romànic, pràctiques de tecno-logia i mostrari de bolets (2n debatxillerat)

Desembre de 2002

17-XII: Visita a la central tèrmicadel Berguedà, al museu de lesmines de Cercs i a la presa de laBaells. (3r d’ESO) / Sortida aBarcelona: visita a les dependèn-cies del Corte Inglés, a la fira deSanta Llúcia, al Museu Nacional

d’Art de Catalunya, al pavelló Miesvan der Rohe i a l’exposició deLucian Freud a Caixa Fòrum. (1r i2n de batxillerat-lletres) / Sortidageològica i mediambiental al mi-rador de la Pena (Serra de Prades)(1r i 2n de batxillerat)

18-XII: Activitats de natació a lapiscina coberta de Mollerussa (1ri 2n de batxillerat)

Gener de 2003

23-I: Sortida de tutoria a la Uni-versitat Autònoma de Bellaterra.Serveis i accions d’orientació, sor-tides professionals i d’ocupació ipresentació d’estudis i serveis uni-versitaris. (2n de batxillerat)

29-I: El taller de teatre a Lleida.Assistència al programa didàcticd’Ibercaja al voltant de l’obra deteatre “Els germans Marx esperanta Godot” de la companyia El Tem-ple a l’auditori Enric Granados.(4td’ESO i 1r de batxillerat) / Visita ales oficines del supermercatCaprabo de Mollerussa (Cicle for-matiu)

4

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

30-I: Visita al museu d’Història deCatalunya i assistència a l’obra deteatre “Poe” de la companyiaDagoll Dagom al teatre Polioramade Barcelona. (3r d’ESO)

Febrer de 2003

4-II: Visita a les instal·lacions dela central nuclear d’Ascó i del po-lígon industrial de Tarragona,planta d’incineració industrialSirusa. (1r i 2n de batxillerat)

17-II: Sortida a Barcelona: assistèn-cia a l’Imax en una doble sessió (Co-ves, meravelles i el cos humà) i visi-ta guiada al museu egipci i tallerde jeroglífics. (1r d’ESO)

25-II: Assistència a l’obra de tea-tre “El Lazarillo de Tormes” a curade la companyia Teatro de losCaminos a la sala cultural delsMaristes de Lleida i visita a l’ex-posició fotogràfica “La mirada in-tuïtiva” de l’artista alemanya EllenAuerbach a la Caixa. (1r de batxi-llerat)

Març de 2003

10/11-III: Visita al centre de recu-peració d’animals de Vallcalent aLleida i assistència activa al tallerd’electricitat a La Caixa. (2nd’ESO)

21-III: Visita d’orientació al Salóde l’Ensenyament de Barcelona.(1er de batxillerat)

26-III: Recorregut col·lectiu pel VèMercat del llibre i de la creacióorganitzat pel departament de fi-lologia catalana de la Universitatde Lleida i assistència a l’obra deteatre “Tirant lo Blanc” de la com-panyia Flic-Flac Teatre a la SalaCultural dels Maristes. (1r de bat-xillerat) / Teatre en anglès a lasala del castell de Bellpuig ambl’obra “A day at the seaside” de

London Production Company. (1r,2n, 3r i 4t d’ESO)

28-III: Activitats de natació a lapiscina coberta de Mollerussa (1ri 2n de batxillerat)

Abril de 2003

2-IV: Assistència a la XVIII Jorna-da d’Orientació Universitària i pro-fessional de les comarques deLleida a l’IES Manuel de Pedrolode Tàrrega (2n de batxillerat)

3-IV: Visita a l’aqüeducte romà, ales muralles, amfiteatre, circ i

museu arqueològic de Tarragonai assistència a l’obra de teatre“Èdip rei” de Sòfocles dins delsactes del VIII Festival Juvenil deTeatre Grecollatí de Catalunya. (2nde batxillerat-clàssiques)

4/10 d’abril: Excursió de fi de cursa França. Castells del Loira,Versalles, París i Disneylàndia (1rde batxillerat i cicle formatiu)

7/10 d’abril: Sortides dels crèditsde síntesi a Bellpuig i rodalies, aMollerussa i al Canal d’Urgell (ci-cle d’ESO)

8-IV: Sortida a Barcelona. Visitaguiada als museus d’art contem-porani, de zoologia i de geologia.Exposició a La Pedrera i recorre-gut didàctic per l’espai Gaudí. (2nde batxillerat)

29-IV: Preestrena del muntatge“Estem penjats” del Tricicle a la IIIMostra de Teatre de Secundària del’Urgell. Teatre Ateneu de Tàrrega.(Taller de Teatre de batxillerat)

Maig de 2003

19-V: Semifinals del Premi de Tea-tre Juvenil de Catalunya al Teatrede Sant Andreu de Barcelona.Campanya el país a l’escola. Re-presentació de l’obra “Estem pen-

5

Lo G

rip

au

jats”. (Taller de Teatre de batxille-rat)

20/21-V: Sortida a La Garrotxa.Visita a Besalú, a Castellfollit de laRoca, a Sant Joan de les Fonts, ala fageda d’en Jordà, a Olot i alparc natural de la Garrotxa. (4td’ESO)

27-V: Visita comentada al Museude la Ciència i la Tècnica deCatalunya de Terrassa i assistènciaal taller sobre el món del tèxtil. (2nd’ESO)

29/31-V: XVIIIa Trobada de Teatred’Instituts de Secundària de lesTerres de Ponent i de les comar-ques tarragonines a La Seud’Urgell. Representació de l’obra“Estem penjats” a la sala culturalde l’IES Joan Brudieu, assistènciaa la mostra d’obres de teatre d’al-tres instituts i a l’espectacle depallassos “El riure: una energiarenovable” i participació als tallersteatrals. (Taller de Teatre de batxi-llerat)

Juny de 2003

15-VI: Final del Premi de TeatreJuvenil de Catalunya al Teatre Ro-mea de Barcelona. Campanya elpaís a l’escola. Representació del’obra “Estem penjats”. 2n premidel concurs. (Taller de Teatre debtx)

20-VI: Sortida al poblat ibèric delsVilars d’Arbeca (1r d’ESO)

Coordinació d’activitats i sortidesCarme Albareda i Joan

Cornudella

Viatge a París

de 1r BatxilleratAbril 2003

Activitats i Serveis

6

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

� 22 d’octubre de 2002. Sessiód’intervenció teatral per a laprevenció del VIH/Sida i les MTSamb l’obra “Que sí, vida!”. Salade Teatre del Castell deBellpuig.

� 31 d’octubre de 2002. Festade la Castanyada a l’Institutamb esmorzar popular, tómbo-la, partit de futbol sala, torne-jos de ping-pong i bàsquet 3x3,projecció de pel·lícules i grandesfilada per a l’elecció de missi míster de l’Institut.

� 15 de novembre de 2002. Eldia sense alcohol. Xerrada in-formativa sobre els efectes del’alcohol a cura de la psicòlogaNeus Planells i taller d’elabora-ció de còctels sense alcoholamb Manel Gassó i CarmeLlobera, monitors de l’Àrea deJoventut del Consell Comarcalde l’Urgell.

� 20 de desembre de 2002. Ac-tivitats prenadalenques. Festade cloenda del primer trimes-tre a l’Institut amb un esmor-zar popular, minitorneig de ten-nis taula, bàsquet 3x3 i futbolsala i la representació de l’obrade teatre “Posa’t en forma” acura del taller de teatre de 4td’ESO a la Sala del Castell deBellpuig.

� 10 al 15 de febrer de 2003. IISetmana de la Salut i MediAmbient. Espais: Institut, llot-ja, sala del castell i bibliotecamunicipal.

Actes de la setmana:

— Inauguració a cura de l’en-trenador de la selecció na-cional catalana de futbol icomentarista esportiu deTV-3, Pichi Alonso. Xerrada-col·loqui sobre la salut i l’es-port entre els joves.

— Dinar i esmorzars ecològics.Bicicletada per conèixer elterme.

— Conferències-col·loqui i ta-llers diversos: sexualitat iafectivitat, la compra sos-tenible, la teràpia del riure,el tabaquisme, transtornsalimentaris, el treball debuscar feina, energies alter-natives i l’estany d’Ivars.

— Macromaqueta sobre lesenergies alternatives.

� 13 de desembre de 2002. Xer-rada informativa sobre les ma-lalties inflamatòries cròniques(artritis reumatoide, malaltia deCrohn i colitis ulcerosa). Mara-tó de TV-3. Direcció Generald’Acció Cívica del Departamentde Benestar Social.

Flaixos d’altres activitatsi premis diversos

7

Lo G

rip

au

Activitats i serveis

— Cinefòrum sobre el docu-mental “La quimera delsestels” de l’alpinista JuanjoGarra.

— Visita a l’abocador comar-cal de l’Urgell a Tàrrega iplantada d’arbres i flors alcentre i al parc del conventde Bellpuig.

— Obra de teatre: “El riure,una energia renovable” dela companyia de pallassosCop de Klown.

� 14 de febrer de 2003. Actesimbòlic a favor de la campa-nya “Aturem la guerra” al pa-velló poliesportiu de l’Institut.Lectura de diversos articles so-bre la declaració universal delsdrets humans, manifest unitaride la plataforma d’Ensenya-ment i propostes del col·lectiueducatiu del centre.

� 12 d’abril de 2003. Acte delliuraments de premis de laXIXa convocatòria del premiValeri Serra i Boldú de CulturaPopular (secció infantil i juve-nil) al teatre Armengol de Bell-puig. Aquests van ser els alum-nes guanyadors de l’Institut:

premi infantil1r accèssit: “La nostra estació”de Lídia Guim (2n d’ESO)1r premi: “Els mitjons de l’àvia”de Jaume Orteu (2n d’ESO)

premi juvenil (categoria A)1r accèssit: “Sota la influènciade la lluna” de Mariona Coll (4td’ESO)1r premi: “Els ramblers: l’avuii l’ahir” d’Ariadna de Luna (4td’ESO)

premi juvenil (categoria B)1r accèssit: “Pau, pau i sem-pre pau” (El somatent armat deCatalunya) d’Arnau Sebé (1r debatxillerat)

� 23 d’abril de 2003. Diada deSant Jordi al carrer. Esmorzarpopular, gran fibnal de futbolsala dels XI Jocs Esportius,minitorneig de tennis taula ibàsquet 3x3, voleibol entre pro-fessors i selecció d’alumnes iespai per a la lectura amb LLE-TRES DE PAU al pavellópoliesportiu.

� 25 d’abril de 2003. Celebra-ció dels 30 anys de l’Institut.Esmorzar d’aniversari i assistèn-cia a l’obra de teatre “Petitacrònica d’un professor a secun-

dària” de Toni Sala a cura de laCompanyia de Teatre delGobern de Catalunya. TeatreArmengol.

� 26 d’abril-6 de maig de 2003.Campanya de solidaritat ambMans Unides. Visita comenta-da a l’exposició “El desenvolu-pament, camí per a la pau”amb els alumnes de 1r i 3rd’ESO i venda de samarretes.

� 6 de maig de 2003. Acte aca-dèmic de la promoció 2002-2003 de batxillerat i cicle for-matiu al pavelló poliesportiude l’Institut. Lliurament de di-plomes, discursos protocol·-laris, música de cambra i pis-colabis de cortesia.

� 11 de juny de 2003. Acte decloenda del III Programa Co-marcal de Suport a l’Educacióa la sala de plens del ConsellComarcal de l’Urgell.

I Premi “Sant Jordi” de nar-rativa curta de la categoria C(1r cicle d’ESO): 2n premi. “Aixíés més divertit!”. Autora: LídiaGuim Garriga / 3r premi. “Lavenjança del fantasma”. Auto-ra: Maria Giribet.

8

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

III Premi Comarcal de realit-zació de treballs de recerca:Accèssit. “El riu d’Ondara”. Au-tores: Mar Sellés i Laura Martí.Tutor: Josep M. Mas.

L’IES Lo Pla d’Urgell va rebreajuts econòmics en el III Progra-ma Comarcal de suport a l’Edu-cació a l’Urgell pel que fa a pro-jectes mediambientals decentre, a activitats teatrals i ala realització de la revista.

� 15 de juny de 2003. 2n premidel Concurs de Teatre Juvenilde Catalunya dins de la cam-panya “El país a l’escola” d’Ac-ció Escolar del Congrés de Cul-tura Catalana al Teatre Romeade Barcelona.

� 20 de juny de 2003. Festa decloenda del curs. Esmorzar po-pular, sortida al poblat ibèricdels Vilars d’Arbeca (1r d’ESO),activitats esportives, minirepre-

sentació de l’obra de teatre “Es-tem penjats” i acte de lliura-ment de trofeus i medalles delsXI Jocs Esportius de l’Institut alTeatre Armemgol de Bellpuig.

9

Lo G

rip

au

PremIES

Premis Sant JordiCONCURS JUVENIL DE CONTESIES Lo Pla d’Urgell i Ajuntament de Bellpuig

Categoria C (Primer Cicle d’ESO)

Guanyador: Secrets d’adolescent,de Mireia Ayguadé, 2A-ESO.

Finalista: Màfies, d’Albert Carnicé,de 1B-ESO.

Categoria D (Segon Cicle d’ESO)

Guanyador: Miralls trencats, deGemma Massó, 3B-ESO.

Finalista: Un col·legi amb moltadisciplina, de Marc Caballero, de4A-ESO.

MàfiesAlbert Carnicé (1B d’ESO)

Nàpols 1982

Sóc Francesco Tapione, cap de lapolicia de Nàpols. He decidit es-criure aquesta història per demos-trar que l’Itàlia actual no passa perun moment segur, però al mateixtemps voldria que la gent sabésde l’estricta seguretat d’aquestpaís. Tot va començar el 25 de fe-brer de 1978 en un bar del carrerPelleroni quan un home vestit denegre i amb un maletí va entrar albar. Fins al moment ningú s’olo-rava que aquell dia allí en el car-rer Pelleroni hi hauria una matan-ça. Com ja deuen pensar, l’homeque va entrar en aquell bar, vasortir sense el maletí dos minutsmés tard l’edifici estava en flamesi el carrer Pelleroni encara viu ate-morit. La màfia havia actuat. D’en-çà d’aquella tragèdia en aquellcarrer no hi ha ningú que no s’ai-xequi amb la por al cos.

Segurament que es pregunten perquè en aquell bar i no en un altrede més categoria o amb més gent;doncs simplement perquè en aquellhi havia el mafiós més conegut deNàpols, Cristiano Pardo, cap delsSegotta, la banda més coneguda iuna de les més perilloses de Nàpols.Era d’esperar que després d’aques-ta mort el món de les màfies torna-ria a reviure...

A la comissaria, els meus homesestaven en alerta ja que segura-ment els Segotta buscarien unnou cap, un veterà de la banda, imés tard actuarien. Per la nostrapart el que més pressa ens corriaera saber quina banda era prouatrevida per matar CristianoPardo; totes les deduccions de lamort apuntaven al poc conegutperò perillós grup dels PorcoMattos; en aquest cas l’especia-lista del crim hauria estat MarcoFerri, un italià molt ben preparatper matar i que va estar infiltrat ala banda dels Mattos durant tresmesos. En aquests tres mesosMarco Ferri ho devia haver aprèstot sobre la banda dels PorcoMattos. Dos dies més tard vamrebre un avís de bomba al super-mercat de l’avinguda del Cèsar;possiblement els Segotta tenienun nou cap, quan vam arribar alsupermercat no hi havia ningú, elsmeus homes el van registrar decap a peus, mitja comissaria deNàpols estava en aquell supermer-cat i no sé si va ser l’esperança depoder trobar un Segotta i desar-mar la seva banda o simplementel fet de confiar-nos davant un fettan perillós que no vam observar

que a l’edifici del costat un homeestava penjat del balcó. El difuntera Leopoldo Ferri, germà de Mar-co Ferri al seu costat hi havia unanota:

Sr. Tapione: li recomano que dei-xi d’interferir en els nostres as-sumptes o ben aviat serà vostè elque estarà penjat del seu balcó.

Del seu amic “Perro”.

Perro era el cap dels Porco Mattos,es feia dir Perro perquè s’haviamenjat més d’un peix gros delmón de les màfies. Estava clar quejo ja no ho deixava ni que emmatessin. Amb el Demetri, el meuhome de confiança a l’oficina dela policia, havíem decidit quem’infiltraria com a membre delsSegotta, sabia que aquesta deci-sió perjudicaria la meva vida per-sonal, i no m’equivocava: la mevadona no va voler saber res més demi d’ençà d’aquell dia i els meusfills deien que per mi era més im-portant la vida de policia que lade pare de família. Em vaig plan-tejar deixar aquest cas, però lameva família ja l’havia perdut ipossiblement per una raó: la im-portància que li dono a la feina.Finalment vaig arribar a una con-clusió, em dedicaria dia i nit almeu nou cas. Hauria de canviarde nom, de poble, de feina, resu-mint seria una altra vida una vidaamb perills i morts, una vida ple-na de riscos a la qual m’enfronta-va per tossut i no saber valorar nila família ni el meu treball. M’es-peraven uns dies durs de feina isense descans, però ho havia per-dut tot menys el meu treball, isabia que si me’l deixava escaparseria l’home més desgraciat de totNàpols. M’havia de posar a la fei-na. Primer vaig comentar-ho ambels caps de la comissaria, deienque estava boig i que era moltperillós, però que m’ajudarien. ElDemetri va ser el que hi va posarmés pegues, però era normal:m’estimava com a un germà i joigual, almenys això pensava.

10

Lo G

rip

au

Vam decidir en tan sols una set-mana la meva nova identitat:

Nom: PedroCognoms: Martirelli PicantoPoble de Naixement: MilàData de Naixement: 2 de març de194265984584-Y

Treballo en una pizzeria del carrerMerco Pano i visc en aquest ma-teix carrer.

Els meus amics ja m’havien pre-vist una visita al bar de més quali-tat de Nàpols, Il Pastificcio, ambels meus futurs companys de labanda Segotta, en teoria volia servigilant d’un dels seus millorsbars, el Bare Gotta, i era segur quesi feia bé la feina aniria pujant decategoria fins a conèixer el seucap; llavors buscaria proves perculpar-lo de tot el que havia fet.

Era un matí fred, amb boira i lagent de Nàpols vivia el dia comqualsevol altre però jo no podiaplantejar-lo de la mateixa maneraja que avui m’havia de reunir ambels Segotta. Tot va anar tan bé queaquell mateix dia començaria atreballar. Va ser una nit fluixa peròja em vaig anar familiaritzant ambels Segotta. I així un dia i un altre,fins que el meu company de fei-na nocturn em va dir que em pre-sentaria al cap. Em va portar auna sala fosca, però de sobte esvan encendre els llums i vaig veu-re la fi de la meva vida ja que elcap dels Segotta era el meu homede confiança: el Demetri.

De sobte vaig notar un fort cop alcap i em vaig despertar en unapresó més petita que la caseta delmeu gos. No sabia on era i m’ha-vien pres la pistola però per sortel mòbil sempre el guardava benguardat. No sabia a qui trucar i alno tenir cap més remei vaig tru-car la meva exdona i s’hi va posarel meu fill petit; li vaig dir que s’hiposés la mama i quan va ser altelèfon em va clavar quatre crits iva penjar; no sabia a qui trucar i

PremIES

al final vaig trucar al meu veí, unnoi jove però amb poca vida perendavant, cocaïnòman i fan in-condicional de Bob Marley. Vaigobservar per la finestra d’aquellcau que eren cap allà les onze delmatí i hi havia dues possibilitats:que el meu veí encara no fos acasa i l’altra que el despertés i emclavés quatre crits. Vaig trucar, unhome amb veu ronca em va pre-guntar el nom, jo li vaig contestarque era el veí del Giuseppe i quequi coi era ell, em va contestar queera un policia i que el Giuseppehavia mort. Jo li vaig dir que esta-va tancat no sabia on i em va dirque si m’esperava amb el telèfonengegat un minut més em loca-litzarien. Al cap d’una estona lapolicia m’estava traient del rebostd’una casa abandonada. Resultaque el meu veí havia mort per unasobredosi i la policia estava regis-trant el seu pis. Ja no sabia quèfer i vaig decidir anar amb elsmeus millors homes a buscar alDemetri.Era una nit fosca, sense lluna iamb els nostres homes ens dirigí-em al magatzem dels Segotta ar-mats fins a les dents. Hi eren tots,inclòs el Demetri, possiblementningú ha sentit mai tanta ràbiacom la que jo sentia al veure cadadia un mafiós de primera catego-ria i no poder-hi fer res. Però arael que més importava era que elsmeus homes i jo estàvem a puntd’entrar en una reunió delsSegotta i buscar proves per dete-nir el Demetri. No seria gens fàcil,però érem capaços de fer qualse-vol cosa. Quan es va acabar la re-unió els vam seguir d’incògnit i,de sobte, un dels seus va dir quetenia gana. Vam veure que es di-rigien a un Pans and Company,possiblement robarien tota la bo-tiga, i llavors nosaltres ja els po-dríem detenir. Quan van comen-çar l’atracament els meus homesvan demanar reforços i al capd’una estona ja hi havia davantd’aquell Pans, més de vint unitats

de policia preparades per dispa-rar. De sobte, el Demetri va aga-far un ostatge i apuntant-lo ambuna pistola ens va amenaçar queel mataria. Per sort, un home delsnostres ja havia entrat a la botigai li va disparar, en un segon vacomençar un tiroteig que vamguanyar tot i perdre sis homes.

Demetri Matone va ser condem-nat a vint anys de presó per atra-cament a mà armada i per orga-nitzar una banda il·legal. Pel quefa a mi visc sol i cada dues setma-nes els meus fills vénen a visitar-me; potser és el millor, estic ena-morat de la meva feina i unafamília dificulta les coses.

Secretsd’adolescentsMireia Ayguadé (2A d’ESO)

La Simona tenia 15 anys. I aaquesta edat, ja se sap, tot ésincomprensió, inseguretat i ganesde menjar-se el món però sensesaber com. Potser quan es mira defora tot es veu amb uns altres ulls.Però quan algú es posa a la pelld’una adolescent com la Simona,no tothom entén què és amagarun secret fins i tot als seus pares.Havia crescut al nord d’Itàlia, fillade pare italià i mare catalana, i desde feia uns mesos, a causa de lafeina del seu pare i la dèria de laseva mare, s’havien traslladat a unpoble de 5000 habitants de la pro-víncia de Lleida. Anava a un col·-legi públic a la ciutat de Mòdena,tenia la família del seu pare allà i,òbviament, tots els seus amics.Només havia vingut a Catalunyaunes cinc o sis vegades als estius,per estar amb la família de la sevamare, i la veritat és que aquí nohavia conegut gaire gent. Per aixòse li va fer difícil el fet de venir aviure a un altre país. La llenguano li suposava cap problema, jaque dominava el català perfecta-

11

Lo G

rip

au

PremIES

ment des de petita, sinó que l’in-convenient més aviat va ser can-viar d’entorn social. És molt difí-cil encaixar que potser no tornaràsa veure mai més els amics i la gentconeguda. El cas és que, durantaquests mesos en què havia inten-tat començar una nova vida, nose n’havia sortit gaire bé.

Començar curs a aquell nou insti-tut no l’apassionava gaire, mésaviat l’irritava. Li costava obrir-seal principi, era bastant misterio-sa, i el primer dia de classe voliaesfumar-se d’entremig de totaaquella colla d’adolescents a quino havia vist mai ni tenia pas ga-nes de fer-ho! Però en el seu cas,cridar l’atenció li era inevitable. Aningú se li escapava veure aque-lla noia d’ulls blaus i profunds, decabell negríssim i pell morena. Aixíque després que la professora lapresentés a la classe, ja es va do-nar a conèixer a tothom, peròd’amics de veritat només en te-nia un, una noia que es deia Mar-ta. S’entenien força bé, tenienaficions semblants, i les tornavaboges la intriga, les curiositats iles històries que amaguessin al-gun misteri. A més, la Marta eral’única persona amb qui la Simonaparlava d’Itàlia, i per tant, de lesseves amistats d’allà. I d’una deles persones de qui mai n’haviaparlat a ningú era Marco, el seumillor amic. Així, la Marta va serla primera a saber a què es dedi-caven ella i el seu amic. A Itàlia,ells dos s’havien batejat amb elnom de “joves detectius”, ja queels encantava resoldre qualsevolmisteri o endevinalla, per senzillaque fos, i es dedicaven a resoldreaquests tipus d’incògnites i enig-mes a les esquenes dels familiars.Al principi semblava més aviat unjoc, un entreteniment, però mésendavant s’havien arribat a ficaren més d’un embolic dels grossos.

Ja feia uns mesos que la Simonaanava seguint les classes senseproblemes, i gràcies a la Marta ja

feia una altra cara quan anava al’institut. Això no obstant, de mal-entesos també en tenia amb elsseus pares, a qui gairebé no veiaperquè treballaven tot el dia i pertant no tenia temps d’explicar-losles seves coses. De fet, més s’hoestimava, ja que creia que tam-poc l’entendrien. Així com tampocels explicava les troballes que fe-ien amb en Marco: es pensava quetampoc era gaire important per aells què feia a l’institut o amb quianava.

Un vespre de març, quan els pa-res de la Simona encara no havi-en tornat de treballar, ella va re-bre una trucada. La va sobtar jaque li parlaven en italià, però nopodia reconèixer la veu. Desprésd’uns instants, quan aquella veude noi no deixava de ressonar-li al’orella, la va poder identificar: eraen Marco. Es va quedar molt sor-presa. En Marco, però, no la tru-cava només per saludar-la i sabercom estava, sinó que en portavauna entre mans. Estava una micaalterat. Tot havia començat quanla setmana passada, ell i la sevaclasse havien visitat una exposicióque es feia a Mòdena on s’expo-saven unes pintures inèdites demestres de la pintura italiana comLeonardo de Vinci. Era l’últimahora de la tarda, a punt que tan-qués el museu, i ell i un company,Valerio, es van despistar i van per-dre el grup. De cop i volta, vansentir un terrabastall en una de lesúltimes sales del museu, van anara veure què havia passat sense fersoroll i es van trobar amb un indi-vidu vestit de negre i amb la caramig tapada que havia despenjatun quadre i s’escapava per la fi-nestra. I només van poder veure-li una serp que duia tatuada alcoll. “Aquesta és la història, i ne-cessito que m’ajudis!”, va dir-li enMarco. Tot tornava a ser com enels vells temps; només canviava endues coses: que ara es trobaven auns quants centenars de quilòme-

tres, i que aquesta vegada s’en-frontaven a un cas d’intriga real, ia la vegada molt perillós. Per aixòmateix no s’ho podia perdre! Eraclar que se n’havia d’anar a Itàliacom fos. Parlar amb els seus pa-res del que havia passat podia re-sultar absurd; d’altra banda, lapròxima setmana era SetmanaSanta, i això li podia servir d’ex-cusa si deia que aniria a visitar elsseus avis. Però si deia que la mar-ta anava amb ella per conèixer laciutat, potser seria una excusamés creïble perquè els seus paresla hi deixessin anar.

El cap de setmana següent, laSimona i la Marta van emprendrela seva aventura cap a Itàlia. Elsavis de la Simona les esperaven aMòdena i, per descomptat, Mar-co. Després d’un atrafegat dia deviatge, van arribar a casa dels seusavis, on van menjar un plat típicde pasta italiana. Els avis de laSimona van estar molt contentsque ella portés una amiga, ja quetenien por que no s’acabés d’in-tegrar bé amb els seus nousamics. L’endemà al matí es vantrobar amb el Marco, que anavatambé acompanyat del Valerio, iels van explicar les novetats quehi havia hagut des que s’haviaproduït el robatori. Es veu que lapolicia ja ho estava investigant,però que no tenia ni idea de quipodia ser el lladre ja que no havi-en trobat cap empremta ni captipus de prova. Només ells tenienuna vaga imatge del lladregot.Després de fer plans i decidir queintentarien resoldre el cas ells ma-teixos, van anar a la comissaria ivan fingir que s’havia produït unintent de robatori i que, per casu-alitat, havien vist al lladre. Així, elspolicies els van permetre accedira la base de dades on hi havia to-tes les persones que havien comèsdelictes abans, i per la pinta quetenia el seu lladre, era quasi se-gur que el trobarien allà. I justa lafusta! Al veure el perfil de cada

12

Lo G

rip

au

persona, van poder identificar-lo.Es deia Gianni Palazzolo i tenia 34anys; es veu que s’havia dedicatal comerç d’objectes robats. Alpolicia no li van dir pas que havi-en trobat l’home que buscaven,sinó que li van dir que tot haviaestat una falsa alarma i que no elsfes cas. Després de la comissaria,tocava fer una visita a l’Ajunta-ment de Mòdena per tal d’assa-bentar-se de l’adreça del senyorPalazzolo. Quan hi van arribar ivan preguntar per aquest senyor,van dir que necessitaven la sevaadreça perquè li volien fer unesconsultes per un treball de l’esco-la. Una altra vegada, la sort vaestar del seu costat. Van trobarl’adreça del domicili del senyorPalazzolo, però hi havia un incon-venient: vivia en un dels pitjorsbarris de la ciutat. El dia se’ls haviafet molt curt, i ja començava a fer-se fosc. Van anar tots cap a casa ivan quedar que l’endemà a pri-mera hora es tornarien a trobar.

Feia un dia amb molt de sol, i lesnoies feia estona que s’esperaven.Al cap d’una estona van arribar elsnois amb unes motxilles plenesd’estris per tal d’anar previngutspel que pogués passar en aquellbarri. Si el senyor Palazzolo treba-llava, no hi hauria cap problemaper entrar a casa seva, fer algu-nes fotografies al quadre robat,si és que encara era allí, i ense-nyar-les a la policia sota un nomanònim. Els esperava una missiómolt arriscada.

Malgrat el barri on es trobaven,tot semblava molt tranquil, i novan tenir cap problema per arri-bar al seu domicili. Eren uns blocsde pisos, d’aspecte vell, i amb unaescala d’emergència que anavaper fora l’edifici. Aquesta escalaera l’accés perfecte, ja que desd’allí es veien les finestres de totsels pisos. Els nois van ser els quies van enfilar per l’escala, van ar-ribar al tercer pis i amb un salt vanpoder veure amb claredat el seu

pis. El quadre estava penjat en unasala, es veia força bé, així que nova ser gens difícil de fer-li una fo-tografia. Missió complerta. L’en-demà van anar a comissaria, i sen-se que els veiés ningú, vandeixar-hi un sobre amb les proves,l’adreça i el nom del lladre a dins.

Havia estat tot un èxit, i encaraque ningú sabés que ells havienestat els herois d’aquesta feina,era d’aquesta manera que elsagradava fer-la, secretament;sinó, perdria tota l’emoció. Unaaltra vegada, cap membre de lesseves famílies se n’havia adonat, iel cap de policia havia tornat aquedar sorprès.

La Simona i la Marta van tornar acasa després d’una setmana, i vanprometre que tornarien a Itàliamolt més sovint. De vegades, elsqui no entenen els adolescents,tampoc entendran per què val lapena guardar un secret; només estracta de la manera de ser d’unsjoves durant uns quants anys dela seva adolescència.

Un col·legiamb moltadisciplinaMarc Caballero (4A d’ESO)

Era un dia, com qualsevol altre,en una ciutat anomenadaChicago. Hi havia una família, comtotes, on sempre hi ha algun delsgermans que és el més dolent dela casa.

El pare es deia George i la mareJosefin; entre discussions i donar-hi voltes i més voltes van decidirportar el seu fill Michel a una es-cola on hi hagués molta discipli-na; aquest col·legi s’anomenava“Brightstone”. Estava obertdurant l’estiu. Van haver d’anes-tesiar el seu fill perquè es negavaa anar-hi, ell ja estava infiltrat en

aquell col·legi. Allà hi havia nenscom ell. Va conèixer-hi moltsamics; especialment dos. Erenamb els qui es feia més. Un s’ano-menava Jens i l’altre John. Cadaalumne tenia visites a la psicòlo-ga i una al metge. Tot això durantdos mesos, per veure com evolu-cionava cadascun d’ells. En Michelno les tenia totes, perquè el met-ge els feia coses molt estranyes:anàlisis de sang, preguntes ínti-mes... Durant l’última setmanagairebé tots havien canviat de ca-ràcter. Només els quedava unasessió del metge. A la nit, enMichel va sentir uns sorolls es-tranys. Estava neguitós, si no hianava es moriria: aquells sorollsel van portar en un lloc subterra-ni. Allà hi havia en John amb eldirector al costat.

Com podia ser que hi hagués dosJohns? Va quedar-se immòbil sen-se moure ni un múscul durant cincminuts. No podia ser: en aquestcol·legi clonaven els alumnes, peraixò deia al butlletí “Canviï el seufill en dos mesos”. En Michel vamarxar al més ràpidament que vapoder, se’n va anar cap a l’habita-ció. Però el director el va sentir iva regirar les habitacions, una peruna. La del Michel era l’última quequedava. Només podia ser ell. Altrucar la porta va tardar una bonaestona, però al final va obrir laporta tot fent-se l’adormit ; ell elsva dir:

—Passa res?

—No, no, ha sigut un error.

Ràpid, va saltar per la finestra ambl’ajuda d’una planta que hi haviaa la paret . A fora ja havia sonatl’alarma per tot el col·legi . Hi ha-via vigilants pertot arreu . No po-dia escapar d’aquell infern. Hihavia llums pertot arreu que l’en-focaven. Ja el tenien. Tots els guar-des van anar contra ell; el vananestesiar, quan es va despertarja l’havien clonat. Era el falsMichel. Ja havia tornat a casa molt

PremIES

13

Lo G

rip

au

canviat; la seva mare li va dir: síque has canviat! Ningú va veuremai més el veritable Michel.

MirallstrencatsGemma Massó (3B d’ESO)

Pot semblar una història commoltes altres, fins i tot hi hauràgent que no ho creurà. Jo m’in-clouria entre ells si pogués, però...allò realment estrany de la histò-ria és que no li va passar a l’amicd’un amic, ni al seu cosí, ni al ger-mà d’aquest, sinó a mi.

La ciutat on visc té molts seglesd’història, moltes races, moltesreligions i persones que han pas-sat per ella, però els llibres expli-quen solament allò que pot do-cumentar-se; aquelles coses quefalten del testimoni escrit, encaraque tinguin testimoni oral, es per-den en la foscor dels segles.

A pocs quilòmetres de la mevaciutat, hi ha unes ruïnes d’unacasa que s’alcen de terra com vo-lent reclamar orgulloses un pas-sat brillant, en què la casa teniauna gran categoria dintre de lazona on es trobava. Quan jo erapetita hi havia moltes cases des-habitades. Els nens ens hi ficàvema jugar, era molt fàcil entrar enaquella casa, ja que estava moltdeteriorada.

La casa dels miralls (així és com lideia la gent del barri), estava aprop del mar, i la història explicaque hi vivia un mariner amb laseva dona i la seva filla. En cadas-cun dels seus viatges, la seva bo-nica filla li demanava un mirallcom a regal al seu pare. Ell sem-pre complia, fins que la casa, apoc a poc, es va anar omplint demiralls pertot arreu. La nena vaanar creixent i es va convertir enuna noia bellíssima. El pare cadavegada que tornava dels seus vi-

atges només tenia petons, parau-les i mirades per a ella. Diuen quela mare, gelosa de la relació entrela seva filla i el seu marit, aprofi-tant una de les absències d’ell, lava assassinar, sense que ningúsospités d’ella. Però el pare, al tor-nar, va contemplar, atònit, el re-flex de la seva filla als miralls, i liva dir la veritat de la seva mort.La mare va confessar el seu crimdavant la insistència del marit. Ellava morir a la presó, ell va marxar imai més se’n va saber res.

Jo tenia dotze anys quan vam en-trar a la casa. Llavors era molt fà-cil entrar, el pany de la porta eravell i estava mig trencat, en vamtenir prou amb una empenta perpoder entrar-hi. L’edifici era im-pressionant, una casa típica, ambun pati interior enorme, amb duescolumnes i una gran escala demarbre. I tot, absolutament tot,ple de miralls trencats; les parets,el terra, l’escala, la sensació eraesgarrifant. Mirava on mirava, hiveia la meva imatge reflectida, ola d’algun amic meu, era com unaexplosió de color en aquelles pa-rets blanques plenes de mirallstrencats.

Normalment, quan entràvem encases abandonades ens ficàvemhistèrics, cridant i corrent pertotarreu; però en aquesta casa, no:estàvem petrificats mirant cap atot arreu, agrupats i incapaços deseparar-nos més de deus centíme-tres. Vam anar avançant pel patifins arribar a l’escala, i vam co-mençar a pujar; just quan vamarribar a la meitat, alguna cosaens va paralitzar de terror, va sercom un aire gelat que ens va ficara tots la pell de gallina; ens vammirar i vam veure pànic als ullsdels altres, algú va preguntar:

—Què passa? –i la meva amiga vadir:

—No hi ha reflex, ara no hi ha reflex!

Així, de sobte, no hi havia res enels trossos de mirall, res, la sensa-

ció era horrorosa, havíem al·-lucinat amb les nostres imatgesque es reflectien pertot arreu i desobte no hi havia res. Era com unaabsència total de color, com unbuit, va ser espantós... Vam sortitcorrent i cridant, tan ràpid comvam poder, i vam plorar, sí, i tant!Vam plorar com criatures al néi-xer... Però aquí no havia acabat,hi havia alguna cosa rara, algunacosa anava malament, el sol... es-tava caient la tarda, el sol s’esta-va ponent. Havíem estat més dedues hores a la casa, era impossi-ble, completament impossible. Lameva sensació temporal va ser dedeu minuts com a molt. ¿Què vapassar durant aquelles quasi dueshores? Jo no ho sé, només pucexplicar el que recordo i els meusrecords són de deu o quinze mi-nuts com a màxim.

Tremolant de terror vam tornar acasa; jo personalment no vaigdormir durant dues setmanes, icrec que els meus amics tampoc.Mai més vam tornar a entrar enaquella casa, ni en aquella ni encap més, i no vam tornar a parlardel que va passar allí. Vam estarmolt de temps sense anar a jugarjunts. Realment allò va ser el prin-cipi del final de la nostra amistat.Ja mai més va ser el mateix. No séexplicar el perquè, però allò ensva distanciar; ara quan hi penso,potser va ser inconscient el nos-tre mutu rebuig, potser volíemoblidar.

Han passat 22 anys. La casa va serrestaurada fa uns anys, però no-més un vell viu a l’àtic. Les duesplantes inferiors estan deshabita-des, els vidres de les grans fines-tres estan trencats, i les cortinessurten, ondulades, guiades pelvent, com banderes. Quan passopel davant d’aquella casa, encaraem recorre un calfred pel clatell,però he de mirar: és com unimant, em fa por, però hi he demirar.

PremIES

14

Lo G

rip

au

PremIES

XI JOCS ESPORTIUSClassificacions finals

FUTBOL-SALA

1r) 4t ESO A. (A. Capdevila, A.Canela, X. Farran, M. Caballero,D. Escribà, D. Bernat)

2n) 4t ESO C. (J. Herrera, J.Teixidó, X. Valls, J. Queralt, R.Torra, D. Segura, J. Torres, J.Torres, J. Piera, J. Muñoz)

3r) 1r BTX (P. Plana, AriadnaCosta, J. Sellés, A. Serés, D.Lacruz, Alexa Roca, J. Grimau, J.Torres, M. Cerdà)

Següents: 3r ESO C, 2n BTX, 4tESO B i 3r ESO B.

Màxims golejadors: David Escribà(4A) amb 32 gols, Albert Targa

(2BTX) amb 27 gols i Josep Taveras(3C) amb 25 gols.

Alumnes col·laboradors en arbi-tratges i taula: Pau Plana (1BTX),Joan Torres (1BTX), Víctor López(4B), Diego Garcia (2BTX), JosepRubiol (2BTX).

VOLEIBOL

1r)1 BTX Lletres (A. Civit, N.Duch, A. Bergadà, D. Molet, S.Sarri, J. Grimau, J. Torres, J. Pina)

2n) 1r BTX Ciències (L. Bergadà,J. Solsona, M. R. Niubó, V.Gomà, L. Huguet, J. Sellés, M.Cerdà)

3r) 2n BTX Ciències (M. Sellés,A. Martí, M. Benet, D. Garcia, J.Rubiol, A. Pagès, M.Bustamante)

4t)2n BTX Lletres (M. Capdevila,F. Bori, G. Forcat, M. Costa, A.Guim, E. Nadal, N. Folguera, G.Vicens)

ESCACS

1r) Gemma Nadal, 1r BTX

2n) M. Carme Nadal, 4t ESO C

3r) Arnau Sebé, 1r BTX

TENNIS TAULA

1r) David Escribà, 4t ESO A

2n) Arnau Serés, 1r BTX

3r) Albert Capdevila, 4t ESO A

I Premi Sant Jordi deNarrativa curtaCONSELL COMARCAL DE L’URGELL

En la convocatòria d’aquest premi, han estatpremiades les alumnes del nostre centre en lacategoria de 1r cicle d’ESO:

Lídia Guim, Així és més divertit!, 2n premi.

Maria Giribet, La venjança fantasma, 3r premi.

Premi fotografiaFotografia de l’alumna Maria Ibàñez (2B d’ESO)seleccionada pel Departament de Cultura dela Generalitat de Catalunya per a l’XI Experièn-cia Fotogràfica dels Monuments. Inspirada enel claustre del monestir de St. Bartomeu, for-mà part juntament amb altres fotografies se-leccionades d’altres estudiants de secundàriaa Catalunya de l’exposició celebrada la passa-da tardor a la Pia Almoina de Barcelona.

15

Lo G

rip

au

A fons

L’origen del símbol de la pauUn dissenyador britànic va crear la icona el1958 per a la Campanya pel DesarmamentNuclear

El símbol de la pau és una creació del dissenyadorgràfic i objector de consciència Gerald Holtom per ala Campanya pel Desarmament Nuclear (CND), unaorganització britànica sorgida per protestar contrala fàbrica de desarmament nuclear d’Aldermaston,a un centenar de quilòmetres de Londres. Entre elsmembres de la CND destacaven en aquell tempsBertrand Russell, filòsof i matemàtic, i Michael Foot,que amb els anys esdevindria el líder del laborismebritànic.

Segons la versió de Russell, el logotip va ser creatper G.Holtom amb escuradents i una cartolina, su-perposant la lletra N, de nuclear, i la D, de desarma-ment, tal i com es representen en l’alfabet marinerde banderes. O sigui, amb els braços formant unave invertida i cap amunt, com un pal vertical. El re-sultat el va envoltar d’un cercle. Els primers souvenirsvan ser una espècie de pins de ceràmica que porta-ven tinta negra sobre fons blanc o a la inversa. AHoltom i la CND no se’ls va acudir mai de patentarel disseny. Els primers esbossos del símbol es con-serven a la Universitat de Bradford.

El disseny és tan senzill, tan esquemàtic, que és fàciltrobar-li orígens fantasiosos. Algunes ruïnes germà-niques, com destaquen els amants de l’esoterisme,són molt semblants a aquest símbol. I també algú liatribueix un origen satànic per la semblança que téamb una creu al revés (encara que en aquest cas, eltrident perd la pota del mig i es converteix en lalletra lambda). Fins i tot el mateix Holtom va idearen primer lloc una creu cristiana envoltada per uncercle, però va desistir després de demanar consella uns sacerdots coneguts, que li van recomanar queno barregés les protestes antinuclears amb un sím-bol tan sensible. El cercle s’acostuma a associar apervivència, a futures generacions.

El logotip va tenir un cert èxit a la Gran Bretanya,però la fama li va arribar quan va travessar l’Atlàn-tic, segons sembla de la mà d’un activista antinuclear

amic de Luther King. Als EUA es va començar a utilit-zar primer a les lluites pels drets civils, contra el ra-cisme, i després contra la guerra del Vietnam. El vanassumir com a seu els hippies i fins i tot els punksdels anys 70, però abans que res és un símbolantibel·licista. Es va fer servir profusament contra lainvasió soviètica de Praga i a les protestes del maigdel 68 a París, on va compartir cartell amb la A anar-quista, una invenció també recent.

El cercle amb el trident també va ser visible, per po-sar més exemples, durant la guerra de Bòsnia i aTimor Oriental, cobrint taüts de morts, i a les protes-tes de les Madres de la Plaza de Mayo a l’Argentina.Amb una variant en color verd, també ha figurat encampanyes ecologistes. Prova de la seva implanta-ció és que els EUA li van arribar a dedicar un segellcom a símbol dels anys 60, amb el festival deWoodstock i la conquesta de la Lluna.

El cercle de la CND no és l’únic símbol de la pau, jaque competeix amb la branca d’olivera d’origen cris-tià, amb la branca de llorer, amb l’oca egípcia, ambel colom blanc (d’origen oriental antic, recreat perPicasso), amb el ram de flors, amb l’arc de Sant Martí,i fins i tot amb el cercla amb tres punts vermells al’interior, poc conegut entre nosaltres. Però capd’aquests és tan fàcil de recordar i de dibuixar comla inventada, sense imaginar-ne la futura populari-tat, pel dissenyador anònim, i ja finat, Gerald Holtom.(El Periódico, 30-03-03)

16

Lo G

rip

au

A fons

GUERRA, NONúria Mina, 2B d’ESO

Ningú vol la guerra:la set de petroli i de gasno és bona per un ésser humà.

Lluitar per venjança,morir per la pàtria,lluir-se en la guerra,morir ofegat:Aquest és el lema de l’americà.

Jo sóc catalana,defenso els meus drets,i els minyons iraquianses morende fam i de set.

IMAGINEJohn Lennon

Imagine there’s no heaven,it’s easy if you try.

No hell below us,above us only sky.

Imagine all the peopleliving for today – Ah!Imagine there’s no countries,it isn’t hard to do:

Nothing to kill or die forand no religion too.Imagine all the peopleliving life in peace.

You may say I’m a dreamer,but I’m not the only one.I hope some day you’ll join usand the world will be as one.

Imagine no possessions,I wonder if you can.No need for greed, no hunger,a brotherhood of man.

Imagine all the peoplesharing all the world - Yoo Hoo!

You may say I’m a dreamer,but I’m not the only one.I hope some day you’ll usand the world will live as one.

And the world will live as one.

17

Lo G

rip

au

A fons

Opinión: ¿Debe EEUU iniciar un conflictobélico contra Irak?

Desde los atentados del oncede septiembre parece que la

sociedad norteamericana hayapermanecido en un constante es-tado de psicosis; circunstanciaque la organización Bush ha tra-tado de aprovechar lanzandomensajes presuntamente antiter-roristas que esconden unos mar-cados intereses económicos y unaclara mentalidad belicista que elpueblo estadounidense pareceapoyar.

El último mensaje lanzado por elgobierno norteamericano ha sidoel inminente ataque a Irak, a pe-sar de la oposición internacional,por la supuesta amenaza que re-presentan las presuntas armas dedestrucción masiva que escondeel régimen de Sadam Hussein. Larealidad, no obstante es más biendistinta, ya que se hace difícil creerque alguien quiera empezar unaguerra por la paz mundial sinprácticamente apoyo alguno. Se-gún mi parecer lo que realmenteestá ocurriendo es que Bush quie-re apoderarse de uno de los ma-yores yacimientos de crudo delmundo para tratar de reforzar lamaltrecha economía de su país yasí afianzarse como primera po-tencia mundial y justificar la enor-me cantidad de dinero invertidoen tecnología militar en los últi-mos años.

En definitiva, y según mi pare-cer el ataque a Irak es una meraarma política de la administra-ción Bush, a la que le importamás el capital que las vidas delos muchos civiles que puedenperecer en este conflicto innece-sario, ya que Irak no representauna amenaza real frente a otrospaíses como, por ejemplo, Coreadel Norte que a pesar de su es-casa superficie y población tie-

ne el quinto ejército más gran-de del mundo además de un sus-tancial arsenal atómico.

Xavier Mitjana, 1Btx

Estados Unidos no debe iniciarun conflicto bélico contra

Irak tanto por razones políticascomo morales.

La mayoría de gente que vive enEstados Unidos ya no cree que sedeba iniciar y si, a esta cifra, bas-tante grande, le sumamos toda lagente que también está en con-tra del resto de América, de Euro-pa y del mundo, nos sale una ci-fra muy representativa de la genteque está en contra. Otra razónserían las víctimas que crearía esteataque, personas inocentes quemorirán por la ambición y rencorde algunos (aunque al excelen-tísimo presidente del gobiernonorteamericano no le importa yaque no se hará en su país sino enIrak y alrededores). Todo el mun-do sabe por qué mr. George BushJr. quiere atacar Irak: el petróleo,ese veneno que trae a tantos decabeza, y por influencia de su pa-dre, al que intentaron matar. Yaquí en España se va a apoyar aBush porque una minoría (muyreducida) lo ha dicho así, aunqueel 90 % de los españoles esté encontra, y con la clara intención desacar algún beneficio de EstadosUnidos, al que la “República Es-pañola” va a apoyar siempre.

Está claro que todo esto benefi-ciará a Estados Unidos y, en con-creto, a Bush (aunque diga que espara que no suba el precio delpetróleo) por eso creo que no sedebe atacar Irak, no debe morirgente inocente por la ambición deuna sola persona.

Alexa Roca, 1Btx

La respuesta es unánime y evi-dente: no. Un no rotundo de-

bido a la total falta de argumen-tos a favor de una eventualguerra. Un conflicto estéril y perju-dicial para la población civil, quesufrirá las consecuencias de laguerra como piezas de ajedrezmovidas por inexpertos y viles ju-gadores.

EEUU ha estado llevando a cabo,des del fin de la segunda guerramundial, una despreciable políti-ca de neoimperialismo, basado enel boicot económico y en alzardictadores títeres (el caso de Chi-le, por ejemplo). Pero al parecer,el señor Bush está abandonandoesta postura para volverse haciael imperialismo militar de siglosanteriores, en los que quien tieneel garrote más gordo se lleva elmejor trozo de carne; la mejor re-serva petrolífera en este caso.

Es evidente que nadie está a fa-vor de Saddam Hussein, pero tam-bién Israel comete crímenes (y conel visto bueno de Tío Sam, no loolvidemos) y la amenaza que su-pone Irak, el supuesto motivo delataque, es mucho menor que laque supone Corea del Norte. Lasolución a esta y otras dictaduraspasa por forzar la salida del dic-tador y liberar al pueblo, no porbombardear el país e imponer undominio estadounidense en lazona.

El no a la guerra tiene el que, den-tro de un sistema democrático, esel mejor de los argumentos: la opi-nión mayoritaria del pueblo. Unpueblo que se pregunta cuánta san-gre vale un barril de petróleo.

Arnau Sebé Pedrós 1Btx

18

Lo G

rip

au

A fons

Fotos dels actes de rebuig a la guerrapromoguts pels alumnes d’ESO,batxillerat i cicle formatiu durant elmes de març passat.

19

Lo G

rip

au

Entrevista

1.- Quin és el teu color prefe-rit?

—El blanc i el blau.

2.- Si t’haguessis de convertir enun animal en una altra vida,quin triaries?

—Un dofí.

3.- Quina és la flor que t’agra-da més?

—La margarida.

4.- Quin nom triaries si te’l po-guessis canviar?

—Júlia, com la meva filla.

5.- Quin lloc tornaries a repetir?

—Les Illes Maldives.

6.- Quina és la teva afició ohobby preferit?

—Llegir i anar al cinema o alteatre.

7.- Quin estil de música t’agra-da més?

—La música country.

8.- Quina seria la teva ciutat ide-al per viure-hi?

—Sant Sebastià.

9.- Tens algun animal de com-panyia a casa?

—Dos peixos, si és que se’n po-den considerar.

10.- Quina és l’última pel·lículaque has vist? I quin és l’últimllibre que has llegit?

—Mortadelo y Filemón, quan vaigacompanyar-hi la meva filla a veu-re-la, i no em va agradar gens. Il’últim llibre que he llegit ha sigutSoldados de Salamina.

11.- Quin és el teu espai prefe-rit per relaxar-te?

—Una piscina solitària.

12.- Com reacciones davantd’algú que et porta la contrària?

—Aguanto fins que el convenço.

13.- Recordes alguna anècdotade la teva infantesa?

-Un dia, de molt petita, baixavaper unes costes i em vaig estriparles calces. En arribar a casa la mareem va donar un bon clatellot.

Entrevista a Sílvia Torres,professora de castellà (ja fa dos anys) del nostre institut.Viu a Lleida, està casada i té una filla.Montse Bernaus (3A ESO)

14.- Quins sentiments elogiesmés d’una persona i quinsn’odies més?

—El que elogio més és l’honeste-dat, i el que odio, la hipocresia.

15.- Quin és el plat que mést’agrada? Quin no menjariesmai?

—El que més, les amanides. Nomenjaria mai mongetes blanques.

16.- Com defineixes el teu ca-ràcter?

—Sóc una persona tímida, devegades massa sincera i unamica tossuda.

17.- Quin ha sigut el momentque has patit més vergonya osentit més ridícul?

—Un dia que feia classe i se’m vantrencar els pantalons.

18.- Quina estació de l’anyt’agrada més? Quin tipus detemps meteorològic?

—L’estiu. El sol, si no és asfixiant.

19.- Tens alguna mania, dèria osuperstició?

—No, no n’he tingut mai, però hede reconèixer que no puc veureun quadre tort.

20.- Quines tres coses t’empor-taries a una illa deserta?

—El meu home, la meva filla imolts llibres per llegir.

Moltes gràcies per haver-meconcedit aquesta entrevista.

20

Lo G

rip

au

XXX Aniversari

26 d’abril de 2003

Imatges de la festa dels 30 anys de l’Institut

Acte commemoratiu celebrat al nostrepavelló presidit per la Consellerad’Ensenyament, Hble. Sra. CarmeLaura-Gil, l’Il·lm. President de laDiputació i alcalde de Bellpuig, Sr.Josep Pont, el Delegat d’Ensenyamenta Lleida, Sr. Ramon Alturo, el primerdirector històric del nostre centre, Sr.Jaume Pont, i l’actual directora, Sra.Magda Clavera.

Parlaments de les autoritats illiurament de les estàtues comme-moratives dels XXX anys, obra del’escultor Jaume Perelló, a partir deldisseny de Cristina Solé.

21

Lo G

rip

au

Moments de la festa dels 30 anys (llibre, signatures, institut, sopar de germanor, exdirectors amb l’estàtua de JaumePerelló, membres de l’APA.

XXX Aniversari

22

Lo G

rip

au

LiteràrIES

Simfonia integrald’onze contes breus

La inauguracióInauguraven un hotel a prop de laplatja. Deien que aquell dia porta-rien moltes estrelles del rock percelebrar-ho. La gent hi va anar perpassar la nit i per escoltar música.Al cap d’uns minuts que els clientsja havien anat a les habitacions vanhaver de marxar corrents cap a foraamb les maletes. La raó era evident:aquell hotel només tenia una es-trella.

Andrea Chordi (3r ESOA)

Sordesa prematuraLa Mireia i jo érem molt amigues,però sempre que li deia alguna cosali ho havia de repetir dues o tresvegades. Mai no m’escoltava. Jo empensava que era sorda. Un dia, far-ta d’haver-li de repetir tantes vega-des les coses, li vaig dir que sem-pre estava a tres quarts de quinze.Ella, desconcertada, va mirar l’ho-ra i, amb una cara de convencimentabsolut, em va dir: -Què dius, ara?Si només són les cinc tocades!

Sara Bonjorn (3r ESOA)

En èpocad’exàmensL’Albert era un noi molt estudi-ós. Sempre portava tots els deu-res fets, els treballs impecablesi, no cal dir, la notassa dels exà-mens. Era gairebé perfecte, peròhi havia una cosa d’ell que la tro-bava molt estranya. Quan s’apro-pava l’època d’exàmens sempreet donava l’esquena. Li deies una

cosa i no et mirava a la cara, sem-pre d’esquena. Un dia, peocu-pada, li vaig preguntar el perquèd’aquell comportament. La res-posta era d’esperar. Amb tot aixòdels exàmens anava de cul.

Mariona Forcat (3r ESOA)

La visitaLa Maria li va dir al seu fill que liconvenia anar a visitar el barber.Ella va estar tota la tarda negui-tosa esperant el moment de veu-re el seu fill amb el nou look. Vaquedar parada, però, i sense sa-ber què dir quan el va veure en-trar a casa amb el mateix penti-nat. Ni un sol canvi. El fill, alveure la reacció de la seva mare,li va dir:

—Ha estat molt content quel’anés a veure.

Montse Bernaus (3r ESOA)

Un tempsesplèndidAnava passejant pel parc i emvaig adonar que tothom estavaaparellat. Els nois regalavenflors a les noies i les noies pe-tits detalls als nois. No sabia elque estava passant. Em va ve-nir al cap que podia ser SantJordi, però no érem al mesd’abril. També vaig pensar queno fos Sant Valentí, però enca-ra faltava molt pel febrer. Al fi-nal hi vaig caure. Feia un tempsque enamorava.

Laura Piñol (3r ESOB)

El problemad’internetLa Montse va conèixer el David perinternet i un dia van quedar perveure’s. Una amiga del David li vaexplicar a la Montse que era moltpesat. La Montse, però, va insistirque el volia veure i conèixer-lo.Deia que amb ella no n’era gens depesat. La Montse va arribar al baron havien quedat. Quan ell va en-trar al bar, no es pensava pas que elDavid fos tan pesat. Només feia 120quilos.

Xavier Garcia (3r ESOA)

Escassos devocabulariLa Joana acabava de néixer. El seustiets de València no sabien què re-galar-li. La seva mare els va dir queli compressin un mòbil per entrete-nir-se. Ells li van fer cas. El dia delbateig es podia observar la Joanaamb un Nokia 83-10.

David Berga (3r ESOA)

El paquetque no eraL’Adrià va haver d’anar a França perassumptes laborals el mes de l’ani-versari de la seva nòvia. Tot i ambaixò el dia d el’aniversari li volia ferun regal. Li va comprar unes ulle-res de sol ja que sabia que li feienmolta falta. Al sortir de l’òptica,però, es va equivocar de paquet i enva agafar un en l’interior del qual hihavia unes calces. El dia clau li va

23

Lo G

rip

au

LiteràrIES

enviar el paquet amb una nota. Ellael va rebre, el va obrir i després dellegir la nota, la seva cara va canvi-ar radicalment.

“Estimada Marta,

Espero que t’agradi el regal quet’envio, sobretot perquè sé que etfan molta falta. Fa molt de tempsque portes les mateixes i s’han decanviar de tant en tant. Crec que ésel millor regal que et podia fer. Unpetó del teu Adrià que sempre vet-lla per la teva salut”.

Carla Martí (3r ESOB)

Un conte molt dolçEstava enamorat d’una noia. Per ami era com un bombó. Tenia els ullsmarrons i la pell una mica fosca.M’agradava senzillament perquè eramolt dolça. Ara bé, estava preocu-pat perquè sempre s’amagava del

sol. Un dia li vaig preguntar per quèes comportava així i ella, amb veudolça, em va dir:

—Perquè al sol els bombons es des-fan.

Eric Darbra (3r ESOA)

Quin mal!Ahir vaig anar a casa els avis. Totjust entrar per la porta vaig rellis-car. En aquell mateix moment, vaigveure la padrina!

Andrea Chordi (3r ESOA)

Que n’ésd’estranya!Jo sempre havia pensat que laCarlota era una mica rara, peròmai no hauria pensat que enfos tant. Això ho dic perquè ahira la tarda la vaig anar a bus-

car. La seva mare em va dir queestava berenant al menjador.Jo hi vaig anar i la vaig trobarllepant fils de tots els colors imides. M’imaginava que esta-va aprenent a cosir. Vaig ferveure que ho trobava normal.

L’endemà vaig comentar aquestfet a la Laura i ella, que ho saptot, em va contestar:

—Que no ho saps? La Carlotaés una llepafils.

Montse Gorgues (3r ESOB)

24

Lo G

rip

au

LiteràrIES

Postals de poesia

Pla de Negua (Jaume Orteu, 2C d’ESO)Si jo fos de ciutat (Víctor Caler, 2C d’ESO)

Vora la mar (Sandra Martí, 2C d’ESO) La Pica d’Estats (Carla Solsona, 2B d’ESO)

25

Lo G

rip

au

LiteràrIES

Ribera de Cardós (Sònia Sans, 2C d’ESO) Les costes d’Almeria (Geòrgia Bergadà, 2C d’ESO)

Els Pirineus (Núria Mina, 2B d’ESO)Bellpuig (Lídia Guim, 2C d’ESO)

26

Lo G

rip

au

LiteràrIES

Un dels grans autors de novel·la ne-gra americana dels anys 30, DashiellHammet, escrigué una de les obrescabdals del gènere, La clau de vidre,amb el famós detectiu Archer com aprotagonista principal. L’any 1984,en Jaume Fuster, un dels novel·listescatalans més destacat de la segonameitat del segle XX, li retia home-natge amb una sèrie de 17 contes de-tectivescos, Les claus de vidre, ambun protagonista-detectiu anomenatLluís Arquer, amb la particularitatque calia endevinar el culpable o elmòbil de cada història per mitjà del’aplicació de les capacitats deducti-ves del propi lector.

De la lectura d’aquesta obra a 4td’ESO n’han sortit les nostres clausde vidre particulars, de les quals usn’oferim un petit tast.

OdiSara CaellesAlexandra Bori4A-ESO

Em va trucar l’inspector Massanésperquè l’ajudés a investigar unamort d’un de pela llarga i d’uns32 anys, mentre estava escrivintuna carta a una dona a la qual lihavia d’explicar que el marit l’ha-via abandonat per una noia de 22anys. Així que em vaig voler ani-mar i sortir d’una vegada d’aquellmunt de paperassa. Vaig arribara la casa de la germana del noi, lasenyoreta Pané. Em vaig anar areunir amb el Massanés, el qualem va rebre amb una gran rialla,em va explicar que al noi el vantrobar mort en l’habitació de con-vidats de la casa de la seva ger-mana, i segons ella i els primerspolicies que hi havien arribat, al’habitació no hi havia entrat nin-gú més a part de la noia quan elva trobar mort i els quatre primerspolicies.

Vam pujar a la sala on hi haviareunides totes les persones que enla nit passada havien estat a lacasa. Vaig entrar a fer un cop d’ulla l’habitació i vaig observar que al’armari sols hi havia penjat unspantalons i una camisa, a la tau-leta de nit hi havia un rellotge demarca Breil, un vas d’aigua i unaxeringa de diabetis i a la cadira delcostat del llit hi havia una tovallo-la humida i al terra una capsa dellumins “de bona marca”. El ca-dàver del noi es trobava al llit totestirat, com si encara dormís. Enuna de les butaques de la sala hihavia la germana del noi, de laqual el Massanés m’havia dit queno n’era l’hereva, i que per aixòera una de les grans sospitoses, iella, doncs, va ser la primera quevaig interrogar. Li vaig preguntarquè feia el seu germà a casa seva,ella tota plorant i tremolosa emva dir que era infermera i que detant en tant el seu germà hi ana-va per a vigilar-se la pressió, ja queera diabètic; també li vaig pregun-tar si el seu germà era odiat peralgú, i ella em va contestar queningú el suportava, inclosa ella, jaque era un cregut i un mimat;també vaig preguntar si el seugermà era alcohòlic o alguna cosaper l’estil i em va contestar dient-me que ell mai havia begut i queni tan sols suportava el fum.

Quan ja li havia fer unes quantespreguntes vaig anar a buscar lacriada de la casa; de seguida queem va veure es va amagar lesmans a les butxaques, vaig haverde fer la tàctica de tirar el bolí-graf davant d’ella, i quan me’l vatornar vaig poder comprovar que

a les mans hi tenia unes llagues;ràpidament les hi vaig agafar i livaig preguntar com s’ho havia feti molt nerviosa em va contestarque s’ho havia fet amb el raspallque feia anar per a fregar el terra.

Ja solament per interrogar emquedaven els dos fills de la criadaque devien tenir entre 17 i 19 anysi els quals es veien molt forts, iquan em vaig apropar i els vaigpreguntar si s’havien tractat maiamb el noi; ells em van contestardient-me que amb ell mai s’hihavien fet ja que era un cregut iun imbècil, i també per altra ban-da em quedava el xofer que era afora a la terrassa, fumant ambpipa, ja que a en Massanés no liagrada el fum des que va deixarde fumar. Tot seguit el Massanésem va cridar per dir-me que haviavist alguna cosa sospitosa. Jo,molt il·lusionat, m’hi vaig apropari em va dir que l’assassí sens dub-te era la criada ja que tenia lesmans amb llagues i que això sol lihavia pogut passar amb la soga itambé em va dir que l’havia vistanant cap al jardí, després que jol’hagués interrogat, i que segura-ment havia anat a enterrar l’armadel crim.

Però jo, molt confiat, li vaig dirque ella no era qui l’havia assassi-nat.

(Solució: el culpable no podia ser capaltre que el xofer ja que si al noi no liagradava el fum no podia ser que hihagués una capsa de llumins i a mésque fos sota de la cadira: més normalseria que la capsa o fos a l’armari, o adins els pantalons o a la tauleta de nit).

Les nostres claus de vidre

27

Lo G

rip

au

LiteràrIES

La trucadamisteriosaJoan Trull SerdàAnnabel Bellet Sanjuan4C-ESO

Era quan estava dinant que vasonar el telèfon. Durant tot el matíno havia tingut gens de feina, i laveritat és que en necessitava jaque els diners se m’estaven a puntd’acabar. Quan vaig despenjar,vaig sentir una veu femenina queparlava molt de pressa:

—Bona tarda, el senyor Arquer?

—Jo mateix. En què puc servir-la?

—Doncs veurà, és la meva mare–en aquell moment la veu se li vatornar més tremolosa–, fa 5 diesque no sé res d’ella, i ja era gran,i...

—Quants anys té?

—La setmana que ve en farà 88.

Vam quedar a casa seva. La casaera bastant antiquada, es notavaque era de la seva mare. Era gran,amb uns jardins molt ben arre-glats, segurament per algun jar-diner. La senyora Montserrat Oli-ver, la dona del telèfon, devia teniruns 45 anys. Estava bastant gras-sa i anava vestida amb roba cara.Em va fer passar al saló, ple decaixetes de porcellana i amb to-tes les comoditats del món.

—Em va dir que anava a fer unvolt i ja no va tornar.

Em va explicar que la mare era viu-da des de feia 12 anys, que haviaguanyat una gran fortuna en lafàbrica del seu marit, que comen-çava a tenir problemes de memò-ria, que ella era la única filla quehavien tingut, que ara vivien lesdos soles, que mai tenien visites,tret del jardiner que hi anava uncop cada mes, etc. Em va tenir allà3 hores i mitja. Quan va acabar li

vaig demanar si podia inspeccio-nar la casa per buscar alguna pis-ta. Ella va acceptar, i vaig comen-çar pel jardí, amb aquells arbrestan ben tallats; l’hort on no hihavia cap tipus d’herba ni verdu-ra; la cuina, on encara hi havia dosplats de verdura sense acabar del’hora de dinar; les habitacions,molt àmplies i ordenades i els llitsfets; els lavabos, nets i amb ba-nyeres amb barres perquè la gentvella no patini; les golfes, que es-taven igual d’ordenades que laresta de la casa i sense indicis decap anomalia; la terrassa, on hihavia una piscina buida, hama-ques i ombrel·les; i finalment vamtornar al menjador que ja haviavisitat.

La senyora Oliver es va posar anetejar la cuina mentre jo medi-tava al menjador. Quan va acabarem va dir:

—I així què?

—Haurà de fer el favor de trucara la policia que vingui. Digui queés de part meva.

Ella va obeir i mentre estava mar-cant el número vaig afegir:

—I mentrestant, em podria expli-car on és el cadàver i per què hoha fet?

Primer em va mirar sorpresa, peròquan li vaig explicar el motiu quem’havia fet pensar en això, es vaposar a plorar. Entre sanglots, emva dir que ho havia fet per l’he-rència i que l’havia matada tirant-li verí a la beguda i l’havia enter-rat a l’hort.

Em vaig quedar impressionat, iencara més quan em va pagar elque em devia. Quan va arribar lapolicia vaig marxar cap a casa,menjant un entrepà que m’haviacomprat.

MarquessospitosesKarla Garriga VallsMariona Coll Ardanuy4A-ESO

Primer de tot em presento: em dicCisco i sóc jugador professional debotifarra, i per mantenir-me dis-tret, doncs faig alguna feineta dedetectiu. I us preguntareu: perquè us explico jo aquesta histò-ria? Doncs, el senyor Conrad, elmeu amic i company de botifar-ra, m’ha cridat perquè es pensaque algú l’ha de matar! És veritatque el senyor Conrad mai ha sigutun home del tot normal, peròmira que manar-me protegir-lo,ara, a principis d’estiu, que enca-ra els preus dels viatges són detemporada baixa!

Tot va començar quan el senyorConrad, director d’una agènciad’assegurances prou important atot el país, va tenir una històriaamorosa fora de la parella, ambla qui en aquells temps era la sevacunyada, la Maria.

Poc després es va publicar la noti-cia del suïcidi de la senyora SílviaConrad a tots els diaris de la ciu-tat. El motiu, el voleu saber?...Doncs una vulgar depressió: nos’hagués imaginat mai que ni elseu marit ni la seva germana lifessin aquella mala passada, i amés tenint un fill, en Víctor, quealeshores, ja parlo de fa set anys,en tenia deu.

El fill dels Conrad, era un noi deporcellana, envoltat de coixins icotó-fluix. Doncs el noi no podiafer res sense el papà ni la mamàal seu costat. Des de la mort de laseva estimada mare, el noi estavatraumatitzat, anava al psicòlegdues vegades per setmana. Quanno era ni a la consulta ni a l’insti-tut (una d’aquelles escoles on tot-

28

Lo G

rip

au

LiteràrIES

hom vesteix igual), el noi apreniaa tocar l’harmònica amb enMarcos, el seu professor trans-silvà, d’aquesta manera tant elprofessor com l’alumne, s’oblida-ven per uns moments, l’un del’amor que havia arribat a sentirper la Sílvia, no correspost, i l’al-tre de la mare.

Un dissabte al matí com qualse-vol altre, encara que una micacalorós, vaig decidir anar a fer elcafè al bar de sota casa, on haviaquedat a dos quarts d’onze ambel senyor Conrad per planificar lajugada de botifarra d’aquella tar-da. Mentre l’esperava vaig repas-sar l’horari que el dia anteriorm’havia passat. En aquell paperhi havia anotat tots els movimentsque s’havien de fer i el momentexacte. Aquí en teniu una simplecòpia:

8:02 Despertar el nen.

8:17 Preparo l’esmorzar d’enVíctor.

8:33 Preparar els diners perquèen Víctor pagui la consulta delpsicòleg.

8:54 El nen ha de sortir de casa.

9:11 Vaig a fer una estona defooting.

9:13 Dutxa ràpida i un petit pica-pica.

10:06 En Víctor arriba a casa.

10:17 En Marcos ha de passar acobrar l’hora de classe del dijous21.

10:28 Surto de casa per anar albar.

Com podeu haver comprovat, elsenyor Conrad era un home pre-visor, d’idees clares i dotat d’unagran puntualitat. És per això queem va estranyar no veure’l entraral bar a les 10:32.

Així doncs, vaig sortir per dirigir-me a casa del senyor. Pel camí emvaig trobar a en Marcos, que tor-nava content amb un feix de bit-llets sota del braç, amb un som-riure als llavis em va explicar queanava a passar l’estiu a la sevaterra natal. Quina barra!, uns pen-cant i els altres rascant-se lapanxa…

Quan vaig arribar a la gran man-sió em va sorprendre veure que laporta no estava del tot tancada,és estrany, ja que el senyor teniauna gran paranoia que el perse-guien. Vaig entrar, i a la demandade si havia algú, ningú em con-testà; vaig pujar lentament les es-cales fins que a la immensa bi-blioteca de la casa vaig trobar elsenyor Conrad aparentment dor-mint a la butaca de pell de coco-dril. M’hi vaig apropar pel darre-ra tot dient:

—Perdoni senyor, però al veure laporta… –em vaig quedar mut alveure que el senyor Conrad teniauna marca sospitosa al coll. Vaigmirar-li el pols, però ja era tard.

Quan va arribar la policia, porta-ven en Víctor i en Marcos, les dosúniques persones que segons l’ho-rari del senyor, havien estat a casa.

En Víctor va confirmar que haviaestat prenent un te amb un amicde l’institut; en Marcos en canviva dir que després de cobrar laclasse del dijous 21 s’havia trobatel detectiu pel carrer.

Jo ja sabia qui havia sigut.

(Solució: Quan el detectiu es dirigeix capa la casa, es troba pel camí al Marcos,el professor d’harmònica transsilvà.Aquest torna de cobrar una hora d’har-mònica, i porta un feix de bitllets sotael braç. És obvi que no es cobra aixòper una hora d’aquest instrument.)

El penjollAriadna de Luna (4A d’ESO)

Vaig arribar a córrer cap a la joie-ria tan bon punt vaig haver pen-jat el mòbil. Aquella era l’escenadel crim, els baixos de la casa delpropietari. Una joieria vella, ròne-ga, encara que molt acollidora iben conservada malgrat el pasdels anys. Una joieria dels vellstemps. L’aparador se situava enuna petita habitació al costat dela botiga, en la qual hi havia unafinestra de petites dimensions. Eldependent ens explicà que haviadesaparegut un caríssim i valuóspenjoll de perles i brillants quanúnicament es trobaven a la boti-ga ell mateix i dos clients més. Osigui, que insinuà que havia estatrobat.

Així que ja teníem un parell desospitosos. Però hi havia un petitinconvenient. Després d’escorco-llar-los no se’ls trobà a cap delsdos l’extraviat penjoll. Doncs si nohavien sigut ells, qui era el lladre?Només quedava el propietari. Peròper què hauria volgut robar-se aell mateix? Per sortir als diaris? Jono ho veia tan clar. Minuts méstard, un dels clients acusats, el sr.Romero, m’informà que s’haviabarallat amb l’altre home, el sr.Fermí, ja que havia estat el darrera sortir de l’habitació del robatoriabans que hi entrés l’amo i ensortís advertint del crim. Seguida-ment, ell mateix, el sr. Romero,havia sortit al carrer demanantajuda i cridant a la policia, men-tre el propietari s’encarregava dedetenir l’acusat. Les pistes erenclares. El cas semblava resolt: elsr. Fermí havia entrat a l’habita-ció en el moment en què Romeroestava parlant amb el joier i apro-fità l’ocasió per robar-lo.

Però la pregunta és: què n’haviafet del penjoll? No el tenia ama-

29

Lo G

rip

au

gar enlloc! El que més em sor-prengué fou el fet que un hometan alt i gros com el Sr. Fermí s’ha-via deixat impressionar per unapersona tan escanyolida i dèbilcom en Romero. Aleshores vaiglligar caps:

—Que ningú surti d’aquí! Quiets!

(Solució: El Sr.Fermí va ser l’últim quesortí de l’habitació on el penjoll estavaexposat, així que era l’únic que haviapogut realitzar el robatori. Els passosque seguiren els delinqüents sónaquests:

Fermí i Romero tenien un pla: robar elcollaret i enriquir-se venent-lo al mer-cat negre. Romero entrà primer a l’ha-bitació, i després ho va fer en Fermí.Així doncs, en Fermí robà el collaret,però el passà a Romero d’alguna ma-nera. Com? Quan es barallaven, Romeroli agafà ràpidament el valuós objecteque en Fermí s’havia amagat curosa-ment a la butxaca, i després sortí al car-rer demanant ajuda. Aquí aprofità peramagar la joia. A on? En un lloc on nin-gú s’hagués imaginat: a la bústia de labotiga col·locada a la paret de fora.Quan sortissin de dins l’establiment,agafarien dissimuladament el penjoll del’amagatall i se’l quedarien.

LiteràrIES

Fet el meu raonament, el vaig dur a lapràctica, i sorprenentment per a tot-hom, allí hi havia la famosa joia).

Doble sentitM.Carme Nadal (4B ESO)

Fa molts anys, em va ocórrer unaestranya i impressionant cosa. Erauna nit de tempesta, feia moltfred i estava sola a casa. En aca-bar de sopar vaig anar a la mevahabitació i vaig decidir d’escriureuna carta a una amiga meva quees deia Laura. Mentre l’estava es-crivint, vaig sentir un soroll moltfort, em vaig espantar, però no livaig fer cas. Quan feia deu minutsque havia sentit aquell soroll es-trany, vaig veure per la finestrauna ombra, va passar molt ràpid,semblava algú gran. Al veure totallò em vaig començar a ficar ner-viosa, no sabia què fer i estavasegura que si trucava a una ami-ga meva no estaria tan sola i emdistrauria una mica més; així quevaig telefonar a la Sara, la mevamillor amiga. Va arribar a casameva amb dos minuts i em va dir

que es quedava a dormir amb mi.

Jo li vaig explicar el que m’haviapassat i ella va començar a riurecom una boja, no s’ho creia. Lesdues ens vam asseure al sofà i ensvam ficar a mirar una pel·lículaque feien a la televisió (era depor). Estàvem molt aficionadesmirant la pel·lícula i de sobte vasonar el timbre de casa meva, ensvam aixecar les dues i vam anar aobrir la porta, quan la vam obrirno hi havia ningú, vam mirar pertot arreu però només vam veureun cotxe que passava per davantde casa meva. Era molt estrany totel que estava passant, estàvemmortes de por, però vam tornar aseure al sofà. En aquells momentsa la pel·lícula estava succeint elmateix que ens estava passant anosaltres: primer aquells sorollsestranys, després també es va veu-re una ombra, seguidament eltimbre: tot igual al que ens haviapassat a nosaltres. Per últim a lapel·lícula es va veure que mata-ven a les dues noies al sofà. No-saltres vam fer un crit i....

Cicle Formatiu de Grau Mitjà – Tècnic en Comerç (2002-03)

Muntatge d’aparadors preparats en les activitats del CF-GM de durant el curs 2002-03.

30

Lo G

rip

au

LiteràrIES

Sentiments que nohavia copsat mai alvisitar un museuDavid Berga (3r ESOA)

En passar a la primera sala, em vaentrar una sensació de pànic. Eratota fosca: parets de color negreque estaven plenes de dates im-portants sobre la construcció delcanal o del túnel de Montclar. Apartir d’aquell moment sabia quealguna altra sensació nova emtrobaria. Al llarg del museu vaigpoder observar diferents objectes,un dels quals em va fer molta grà-cia. Hi havia una motocicleta pe-tita, de color vermell, amb pocsadhesius, de seient ample, matrí-cula de color blanc. A la part da-vantera de la moto, el parafang.Portava grans protectors per a lescames. Les rodes eren molt estre-tes. I a darrera hora, vaig poderobeservar un petit cistell, a l’inte-rior del qual hi havia un parelld’ampolles de vi embolicades ambun mocador de farcell.

El somni de l’aiguaMontse Bernaus (3r ESO A)

Aquest museu m’ha fet reflexio-nar sobre el valor i la importànciaque té l’aigua. A casa meva, alpoble, a l’hort i als meus voltantssempre hi ha aigua. Per tant, nom’imaginava, ni m’imagino la vidasense aigua. Passejant-me i miranttot el que hi ha al museu m’headonat que la meva terra és així:

Entre el secà i el reg: notes íntimesque no s’haurien de publicarVeus anecdòtiques sobre el museu de l’aigua de Mollerussa

paisatges verds, conreus de rega-diu, qualitat de vida…gràcies a laconstrucció dels canals d’Urgell,que a l’hora són fruit de la tenaci-tat i de l’esforç de moltíssimespersones que hi van treballar. Lameva terra, abans de la construc-ció dels canals, era pobra, seca,grisa.

Passejant pel museu m’he adonattambé de la importància que tél’aigua per tot ja que l’aigua ésvida, i per això m’he proposat sermés conscient del seu valor i uti-litzar únicament la necessària.

El somni de l’aigua, a les nostresterres, es va fer realitat amb laconstrucció dels canals d’Urgell.Aquest somni –fet realitat- va su-posar un canvi radical en la vidadels nostres avantpassats, ja quees van canviar els productes deconreu (de secà a regadiu), es vatransformar el paisatge i també lavida de la gent. Saber això m’haservit, sobretot, per donar un granvalor als canals d’Urgell.

Noves mirades cap alMausoleu de BellpuigMolta història i molta son

Robert Llobera (3r ESO B)

Al cap de molta estona esperantper poder accedir a l’església, jaque la clau la tenien a l’ajunta-ment i costava de fer-la arribar,vam poder entrar a l’edifici. Aldavant hi havia un altar molt de-corat, força bonic. De segur que

a molts mossens els agradaria te-nir-lo a la seva església. El mauso-leu estava situat en un lateral. Totsbadallàvem. El tema ens patinavauna mica. Al tutor no li seguíemgaire l’explicació i això que ho feiabé. Però a la meitat de l’explica-ció va sortir del fons de l’església–com si fos una aparició fantas-magòrica- el campaner del poble.Ell ens va explicar una d’aquelleshistòries pesades, però que aca-ben sent divertides, plenes d’anèc-dotes i de personatges estranys.

Mogut per l’avorriment, vaig co-mençar a mirar parets, bancs,rajoles…Em sembla que no tenenprou diners per al manteniment.Tot estava força brut i ple de tera-nyines. Com hi anaven les aranyesper aquests llocs!

Quan vam acabar la visita al mau-soleu dels Cardona ens vam direntre alguns que ja era hora. Aixòdels morts no ens acaba de fer elpes. La professora de dibuix ensva cridar per prendre les mides detota l’església. Vam prendre l’am-plada amb una cinta mètrica quenomés tenia tres metres d’exten-sió. Quin mal d’esquena! No po-dia més. Va ser una visita moltcansada.

31

Lo G

rip

au

LiteràrIES

Pensaments entrel’església i elmausoleuAndrea Chordi (3r ESO A)

El camí de l’Institut cap a l’esglé-sia es feia una mica llarg, i encarase’m va fer més quan vaig veureaquella multitud d’escales quearribaven fins a l’església. Em vavenir al pensament quan a bàs-quet ens les feien pujar i baixarràpidament per entrenar-nos i te-nir més resistència. A l’entrar al’església em va venir aquella olortan estranya. Deu ser per la mu-nió d’espelmes que hi ha enceses.Sempre que hi entro respiro lamateixa olor.

El mausoleu ja l’havia vist moltscops, però sempre he pensat queestà molt ben construït i que ésuna escultura impressionant jaque ha hagut d’aguantar crema-des a causa d’un incendi i tambémolts desplaçaments.

Em sentia atabalada i una micaangoixada perquè veia per totarreu figures de diferents perso-natges històrics posats a les pa-rets. Quan vaig veure a la sego-na nau les precioses pintures quevan realitzar el meu tiet JosepMinguell i el seu pare JaumeMinguell, em vaig sentir moltorgullosa. Crec que a Bellpuig

tenim una gran sort de teniraquest monument històric. A mino m’apassiona anar a les esglé-

Dibuix S. Tussell. “Història de Catalunya” Biblioteca Diamante. Pàg. 153 S. XVIII.

sies perquè quan hi entro emsento amoïnada per dintre, i amés els tinc molt respecte.

32

Lo G

rip

au

LiteràrIES

BESTIARIAquest és l’animal més dolç del móni per això de nom li ha ficat Ramon.

Dídac Huguet, 1C-ESO

La mosquetaLa mosqueta ha fet un boti ha caigut d’esquena:una cama s’ha trencat,Déu meu, quina pena!

L’aranyota, que és bon doctor,li ha vist la cameta:diu que haurà de descansardins la seva panxeta.

Moltes mosques li han portatflors i violes:que els fa pena veure l’aranyamenjant-se la mosqueta.

Esther Lacruz, 1B-ESO

El canariEl canari tot contentell alegre i innocent,des de la gàbia fa un cantcontemplant tota la gent.Sense presses ni neguitsveu la gent com embotits;ell molt bé a casa estàsense haver de treballar.

Eva Saltiveri, 1C-ESO

El cavallEl cavall és un animal veloç,Però de menjar no menja mai cap os.És simpàtic i corredor,o sigui tot un campió.La gent el fa servir per cavalcar,però hi ha cops que d’un carro ha

[d’estirar.

El ratolíTinc un ratolíals baixos de casa,es remena vora el vii es menja la carabassa.

Quan el vull atrapar-ja ha arribat la caça!-es mou d’aquí cap allài surt fora la plaça.

Ric-ric, ric-ric,Fa el ratolí petit.Ai, quan t’atrapi!

Maria Llanes, 1B-ESO

El cocodrilAi! Quina porem fa el cocodril,se m’estreny el corquan el veig pel Nil.

Quan el cocodriles passeja tot gentil,s’arrossega per les ribesplorant llàgrimes vives.

Aida Nadal, 1B-ESO

Sigo engerundioLos alumnos estudian y estudian,otros molestan y molestan.Yo pertenezco a...Ustedes pueden observar.

Por eso sigo en gerundioestudiando

suspendiendocantando

y deseando.

Sandra López, 2C d’ESO

Un niño nace y nace,otro niño muere y muere.Yo pertenezco a...Ustedes pueden adivinar.Por eso sigo en gerundio

Comiendo, bebiendo,Creciendo y muriendo.

Geòrgia Bergadà, 2C d’ESO

Unos corren y corren,otros caminan y caminan.Yo pertenezco a...

Ustedes pueden adivinar.Por eso sigo

corriendocayendo

levantándomecurándome

y divirtiéndome.

Albert Florensa, 2C d’ESO

Una gente mira la tele,otra lee.Yo pertenezco a...Ustedes pueden adivinar.Por eso sigo en gerundio

escribiendo,

hablando,riendo,

estudiando.Hay gente que sigue sola,otra tiene novio.Yo pertenezco a...Ustedes pueden adivinar.Por eso sigo deprimiéndome,

llorando,ligando y

enamorándome.

Mariona Boleda, 2C d’ESO

Unos estudian mucho y mucho,otros poco y poco.¿De quiénes soy yosi estoy

pensandoimaginando

soñando ydurmiendo?

Xavier Capdevila, 2C d’ESO

33

Lo G

rip

au

LiteràrIES

El llibre de la selvaEnguany la història de Mowgli i els seus companys ani-mals, i ara també humans, torna a estar de moda. Lainacabable factoria Disney ha estrenat la seva particu-lar segona part d’aquestes entranyables aventures.

Els alumnes de Primer d’ESO han fet la lectura de lahistòria original durant el primer trimestre i els seusdibuixos inspirats en breus fragments de la novel·la handecorat les aules durant tot el curs. Us n’oferim un botóper mostra (dibuixos en color d’Àngels Vives, EvaSaltiveri, Núria Badia i Lluís Vives).

34

Lo G

rip

au

LiteràrIES

Per Carnaval tot s’hi val

El Carnaval és un període de di-vertiment i disbauxa per a tot-hom. És una setmana de festa,balls, disfresses, màscares... on totés permès. A mi m’agrada molt elcarnaval perquè per uns dies etpots disfressar del que vulguis isortir al carrer a passar-t’ho bé. Amolts pobles es fan comparses ontota la gent es disfressa d’un per-sonatge de llegenda o bé unsquants de mariners, pirates, sol-dats...

També m’agrada molt quan l’úl-tim dia de Carnaval es fa l’enter-rament de la sardina o cremar elsenyor Carnestoltes. Jo recordoque quan era petit el cremàvem

després d’un dia de disfresses pertot el poble i un dinar amb truitesi botifarra d’ou; ens ho passàvemmolt bé, perquè a mi particular-ment em va molt això, ho visc iho disfruto molt. Aquest any emvaig disfressar de dona vella i vafer tanta gràcia a la gent del po-ble que em van fer passar permoltes cases per veure si la gentem reconeixia; doncs la gran ma-joria no sabia qui era, fins i tot alvespre alguna persona es pensa-va que era una vella de veritat. Vaser molt divertit!

Dídac Escoté Boldú (2A ESO)Els Omells de Na Gaia

CF-GM de Tècnic en Gestió Administrativa (Curs 2003-04)

35

Lo G

rip

au

TeatrIES

El taller de teatre de l’Institutabaixa el telóUn any més, la temporada teatralde l’IES Lo Pla d’Urgell de Bellpuigarriba a bon port sabent que s’hanacomplert els objectius bàsicsmarcats a l’inici del curs. I si hemde ser sincers, cal dir que no haestat gens fàcil. Dos grups del ta-ller de teatre han presentat elsseus muntatges, ja sigui en l’àm-bit intern del centre, ja sigui fent-los conèixer al públic urgellenc od’altres indrets del país. La nove-tat d’enguany és que els joves ac-tors de l’Institut han trepitjat es-pais diferents. Primer, el teatre debutxaca del Castell i després, ja afinals del curs acadèmic, el teatreArmengol. Després de molts anysde reivindicar aquest edifici ara jaes disposa de dues sales per a for-mats teatrals ben diferents. Dei-xem que el temps faci la seva fei-na, i apropem-nos, ara, als fruitsque el taller de teatre de l’Institut

ha ofert durant aquest curs es-colar, un any després d’havercelebrat els seus 10 anys als es-cenaris.

Els alumnes de 4t d’ESO van tas-tar el món teatral a través d’uncrèdit variable. L’obra apostavaper potenciar, amb clau d’humor,el món de l’esport. Per aquestmotiu es va optar pel títol de “Po-sa’t en forma”. Uns improvisatsjocs humorístics abusaven de gagsatricicletats, d’anuncis publicita-ris i de pràctiques esportives col·-lectives. Així tancaven el primertrimestre, el dia 20 de desembrede 2002, tot just a punt d’entrara les vacances d’hivern. L’espaiescollit era la sala cultural del Cas-tell de Bellpuig.

L’altre grup -barreja d’alumnes de1r i de 2n de batxillerat- es moviarevisant i assajant diverses propos-

tes per poder portar a la III Mos-tra de Teatre de Secundària del’Urgell. La cita teatral era el dia29 d’abril de 2003 a Tàrrega. Ex-cepcionalment, no s’havia pogutestrenar per Sant Jordi a l’Institutper raons d’agenda. El taller deteatre de l’Institut estrenava l’obra“Estem penjats” a la mostra ur-gellenca dins del programa co-marcal de suport a l’educació. ElCentre de Recursos Pedagògics del’Urgell i el Consell Comarcal or-ganitzaven una petita trobadaentre centres de primària i secun-dària de la comarca al teatre Ate-neu de Tàrrega. El programa desecundària comptà, a més del’obra de Bellpuig, amb “Les ar-mes de bagatel·la” de l’IESManuel de Pedrolo, “La danse del’eixida” del col·legi Sant Josep,“Gòtic” de l’IES Alfons Costafredai “Sota l’ombra de l’olivera” de

36

Lo G

rip

au

TeatrIES

l’IES Ribera de Sió. L’intercanvi te-atral va servir per comprovar lafeina feta durant el curs en els di-ferents centres de la comarca.

Després de fer la preestrena delmuntatge -acollits per un públicjove- es va enviar el vídeo a la cam-panya “El país a l’escola” d’AccióEscolar del Congrés de CulturaCatalana, amb seu a Barcelona. Lasorpresa va ser quan se’ns va co-municar, al cap d’una setmana,que havíem estat seleccionats pera les semifinals d’entre un totalde 120 propostes arribades de totCatalunya i Andorra. Els catorzegrups escollits actuaríem al SATTeatre de Sant Andreu a finals delmes maig. El taller de teatre deBellpuig, després de retocar as-pectes concrets de la comèdia, vapresentar la proposta teatral el dia19 de maig davant d’un públicgairebé inapreciable. La fredor dela rebuda va desconcentrar els jo-ves actors que van sortir decebutsde la seva interpretació. No obs-tant això, el jurat va decidir quepassàvem a la final que s’haviade celebrar el dia 15 de juny alteatre Romea de Barcelona.

Mentre el grup assaboria aquestafita teatral sense precedents en latrajectòria de l’Institut, ja que

l’any passat s’havia aconseguit elprimer premi de Teatre Juvenil deCatalunya, es va participar a laXVIII Trobada de Teatre d’Institutsde Secundària de les Terres dePonent i de les comarques tarra-gonines. La Seu d’Urgell acolliamés de dos-cents alumnes, durant

els dies 29, 30 i 31 de maig, quevan compartir experiències tea-trals i que van aprofundir en ta-llers d’àmbits tan diversos comclown (curs de sonats), la comè-dia de l’art, country, xanques,massatge i relaxació, creació deritme i poesia, tècniques de seduc-ció o imatges per a escenografi-es. A banda de conèixer la ciutat ide conviure amb el Mercat Medi-eval dels Canonges, es van presen-tar muntatges d’estils i gèneresmolt variats arribats de poblaci-ons com Lleida, Valls, Tàrrega, ElVendrell, Reus, Balaguer, Tar-ragona, Bellpuig i La Seu d’Urgell,com a amfitrions de la trobada.Més enllà dels canvis que s’intro-duiran en la trobada de l’any vi-nent, va quedar un bon regust deboca entre tots els participants imés, encara, després d’assistir al’obra “El riure: una energia reno-

37

Lo G

rip

au

nes participants, se’ns lliurà undiploma acreditatiu i 400 ¤ de pre-mi per a l’Institut. Un cop fetesles fotografies a l’espai del TeatreRomea, l’autocar retornava cap ales Terres de l’Urgell.

Aquest muntatge es tornaria a re-presentar al Teatre Armengol elsdies 20 i 27 de juny, en sessió es-colar i en sessió oberta al públicde Bellpuig i rodalies, respectiva-ment. L’única sorpresa que enca-ra quedava per descobrir arriba-va el divendres 27 de juny. S’obriala nit teatral amb l’obra “El mésllest de tots” de l’ivarsenc JosepMaria Coll. Amb la tècnica del te-atre llegit, recuperàvem un textsobre el món de la deficiència fí-sica que va guanyar el concurs del’ACUDAM de Mollerussa ara faràtres anys quan estudiava batxille-rat a l’Institut. Aquesta nova pro-posta pedagògica acabava deconsolidar la feina constant i dis-ciplinada de tot un curs escolarfent teatre.

Joan Cornudella OlivartDirector de Teatre

vable” de la companyia de pallas-sos Cop de Klown.

Recuperats de la intensa trobadateatral, i després d’uns assajosd’última hora, arribà el dia clau.El diumenge 15 de juny l’expedi-ció bellpugenca es desplaçava finsa la ciutat comtal amb la il·lusiódalt dels núvols. Només quatregrups havien passat a la final. Aúltima hora, vam saber que l’Au-la de Teatre d’Andorra s’havia re-tirat. El teatre Romea, encisadorper la seves històries inconfes-sables entre bastidors, acollia lafinal de la 24ª campanya “El paísa l’escola”. Malgrat la calor sufo-cant que regnava a tot l’edifici, lesobres de teatre van començaramb força puntualitat. Primer vaactuar l’IES Viladecavalls ambl’obra “Bartriana”, espectacle so-bre la mort basat en textos poè-tics d’Agustí Bartra; després el ta-ller de teatre de l’IES Lo PlaD’Urgell de Bellpuig amb el mun-tatge “Estem penjats”, esquetxosde reflexió social tocats per l’hu-mor del Tricicle i acabà el concursl’Escola Vedruna de Palamós amb

TeatrIES

la comèdia d’ambientació clàssi-ca “Catalans a la romana” de JoanRosquellas.

Després del parlament de rigor deJoan Amorós, president d’AccióEscolar del Congrés de CulturaCatalana, els membres del juratvan acabar de deliberar. L’IES LoPla d’Urgell aconseguia un meri-tós segon premi del Concurs deTeatre Juvenil de Catalunya darre-re del grup de Palamós. A més del’escultura de record per als alum-

38

Lo G

rip

au

Còmics

Carla Solsona 2n ESO B

39

Lo G

rip

au

Còmics

Jaume Orteu 2n ESO C

Rachid Zardona 2n ESO C

40

Lo G

rip

au

Sara Caelles i Mariona Coll (4t ESO A)

Còmics

41

Lo G

rip

au

Endevina, endevinalla,és blanca com la neu,plana com la mà,diu moltes coses sense parlarI va d’aquí cap allà.

Marta Rulló, 1B-ESO

Entreteniments

Endevinalles

Arbequinesde l’amorAi, amor, si vols passarper dessota l’oliver,que la lluna juga a cuitsobre l’herba del terrer!

Per dessota l’oliver,amor, sí que hi passaré,plenes d’olives i amor,ai!, les butxaques del vent!

Fulles altes i petons,pluja dins l’aire enramat,arbequines de l’amor,ai quin deix més amargant!

Ai quin deix més amargantl’amor menut a la dent!Les mans de seda del ventem despullen l’olivar!

Maria-Mercè Marçal

És una ballarinaque no es cansa de ballari per fer-la rodaramb un cordill l’has de tirar.

Gisela Gabernet, 1B-ESO

És tot un galantque sempre porta frac,vesteix de blanc i negrei viu en un lloc glaçat.

Gisela Gabernet, 1B-ESO

Endevina, endevinalla,té tinta i no es tacai tampoc escriu als seus amics.Endevina que endevina,té vuit potes, ja t’ho dic,li agrada amagar-sei a amb tres lletres el dic.Qui serà?

Esther Lacruz, 1B-ESO

Qui endevina?Un animal terrible.Qui el pesca?Tan malcarat,té les dents com unes serresi li agrada sortir a l’atac;si el veus ja pots nedar:ben segur se’t vol menjar.Qui pot ser?

Esther Lacruz, 1B-ESOSóc el rei de la jungla,salvatge com el foc,si em veuen una unglatots em tenen molta por.

Quan un goril·la em veua mi tan tranquil,avisa els seus amicsi sol se senten crits.

Quan tot ja s’ha calmat,estic ben amagat:tots volen celebrarque avui no tinc menjar.

Ja ha arribat la niti no em puc adormir:amb la gana que tincem menjaria el llit!

Sílvia Collados, 1A-ESO

Eva se la va menjari els pagesos de Barbensla fan a costa de treballar.

Jaume Benet, 1A-ESO

42

Lo G

rip

au

Entreteniments

Qui sóc?

43

Lo G

rip

au

Cinquena

promoció

LOGSE

Lliurament de diplomes de la 5a promoció de BTX i Cicle Formatiu. 6 de juny de 2003

Cessió de l’escultura commemorativa dels 30 anys de l’Institut a la Fundació Perelló.

Piscolabis de cortesiaVista del pavelló poliesportiu de l’Institut