revista de l’ies lo pla d’urgell. bellpuig. juny del 2006

Homenatge a mossèn Malé

revista de l’ies lo pla d’urgell. bellpuig. juny del 2006

2

Lo G

rip

au

Índex

COORDINACIÓJosep Maria MirJoan Cornudella

EDITAIES Lo Pla d’UrgellAvinguda d’Urgell, 26 BellpuigTel. i fax: 973 32 00 83E-mail: C5006598@xtec.catWeb:ieslopladurgell-bellpuig@centres.xtec.cat

MAQUETACIÓ I DISSENYSaladrigues SLBellpuig

Dipòsit legal: L-611-2000

Amb la col.laboració de l’AMPA del’Institut

La revista no es fa responsable nicomparteix necessàriament les opi-nions dels seus col·laboradors

EDITORIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

ACTIVITATS I SERVEIS

Sortim d’excursió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4Viatge a París . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8Una mirada cap a altres eines pedagògiques . . . . . . . . . . . . . . . 9Conferència con Care Santos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11IV Jornades del Medi Ambient, la Salut i l’Esport . . . . . . . . . . . 12Jornada de portes obertes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

A FONS

Intercanvi cultural Bormio-Bellpuig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15L’Aula d’acollida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20Cicle formatiu: Gestió Administrativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21Projecte solidari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

TEMES OBERTS

Una historieta budista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

Qué les queda a los jóvenes? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

Sí-no-sí-no-sí-no-sí-no? Indesinenter! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25Al capdavant, com sempre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

HOMENATGE A Mn. MALÉ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

L’ÀLBUM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

EMPREMTES ESCOLARS

Resumen de la ESO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

Adptitud linguïstica i adquisició de l’anglèscom a llengua estrangera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

ESPORTS

Ja som un Club!! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

LITERÀRIESPremis Sant Jordi (concurs juvenil de contes) . . . . . . . . . . . . . . 39Tot va començar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44Aquest és l’últim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

AMPANotícies de l’AMPA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

LES VEUS DE LA MÚSICAParticipació en la 12a Trobada de Corals de Secundària . . . . . . 47Concert de l’escorxador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

TEATRIESDe nou, teatre per a adolescents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

8a PROMOCIÓ DE L’INSTITUT 52

CÒMIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55

3

Lo G

rip

au

Editorial

Bon estiu!Sí, amics i amigues, un altre curs ens ha volat deles aules. Fa quatre dies que rebíem els alumnes,que ens començàvem a conèixer a les classes, quetot just obríem les primeres pàgines dels llibres i,au!, ja som a Sant Joan, i el foc i les fogueres s’en-duran les velles cabòries i encararem un nou estiurenovats, plens de vida i energia.

Són tantes les hores conviscudes! Es fa realmentdifícil resumir el munt d’experiències amuntega-des durant un curs escolar. Ho intentem de feramb aquestes pàgines de LO GRIPAU que, fidel alsfinals de curs, torna a les nostres mans. Esperemque, en llegir-les i mirar-les, encara hi puguem re-trobar una mica del caliu i la il·lusió amb què vàremparticipar-hi.

Agraïm des d’aquí, i amb profunda sinceritat, atots els membres de la comunitat educativa, pro-fessorat i alumnat, però també a les famílies, alpersonal laboral i a tots els col·laboradors, l’es-

forç per la tasca pacient, constant i fructífera, i laprofessionalitat amb què provem d’atendre aques-ta complexa labor de mai no acabar que és l’edu-cació.

I a més de vacances merescudes, intentem quesiguin profitoses. Activitats saludables i formati-ves al costat de les lúdiques i relaxants, sense obli-dar una mica de reflexió, que l’autoavaluació per-sonal no és mai sobrera, sinó imprescindible perrenovar projectes i objectius, i intentar de ser acada instant més conscients dels nostres deuresamb nosaltres mateixos, amb les relacions ambels qui ens envolten i amb el món. Aquest com-plex món global, que no ens ha d’espantar pas:ens ha de motivar a continuar endavant, sempreendavant, amb energia i optimisme.

Bon vent als qui ens deixeu. Emoció per als quivindreu per primer cop. A la majoria: ens retro-bem al setembre.

Que tingueu, que tinguem, un bon i profitós es-tiu!

4

Lo G

rip

au

Sortim d’excursió

Activitats i Serveis

Hem tancat la temporada d’excur-sions quan tot just comença a fer-se sentir la calor. Des de la coor-dinació d’activitats i sortides, hemrepassat el full de previsió de sor-tides que s’havia fet a inici de cursi, més enllà de petits detalls queno s’han pogut portar a terme,s’hi anota un més que correctebalanç excursionista. Respectantel criteri establert en el claustre deprofessors de començaments decurs, s’han prioritzat les propos-tes que han arribat des dels dife-rents departaments. L’objectiu haestat clar: atansar l’aula al carrer,al cinema, a les empreses, alsmuseus, als teatres o a la natura.L’interès interdisciplinari ha estatel puntal que ha marcat el desen-volupament de la major part deles activitats del centre. I s’ha fetdes de l’experiència acumuladadurant els anys, tot i que actual-ment hi ha un ventall molt amplid’empreses escolars que facilitenaquest material.

Des de la dinàmica interna delprofessorat s’ha procurat agilitzarles sortides a través dels coordi-nadors de cicle d’ESO, de batxi-llerat i de cicle formatiu. Ells haninformat el coordinador d’activi-tats a l’hora de proposar sortidesd’un dia que demanaven una pla-nificació trimestral. Així es procu-rava equilibrar les excursions percursos. I, com a novetat d’aquestcurs, es pagaven les sortides a tra-vés d’una entitat bancària. Mésenllà de petits descuits de gestió,s’ha donat el vistiplau a un sistemade pagament que evitava el ma-neig de diners i feia més fàcil elrecompte d’alumnat per excursió.

Ara toca recordar les sortides ques’han realitzat durant el curs es-colar 2005-2006. Aquest llistat noparla, però insinua. Els alumnes jaes van encarregar al seu dia d’ex-plicar les anècdotes viscudes aquíi allà. El presentarem en formatcronològic i en atenció al mes,curs i activitat consumada. Lesfotografies que hem pogut recu-perar també ajudaran a recordar-les amb més detall.

Octubre de 2005

18-21: Camp d’aprenentatge dela Vall de Boí. Realització d’ac-tivitats diverses a l’Escola deNatura de Barruera i al ParcNatural d’Aigües Tortes. Rutadel romànic i pràctiques detecnologia (2n de batxillerat)

26: Assistència a la preestrena del’obra en anglès “Pygmalion”de Bernard Shaw a cura de laCompanyia 2B Theatre al Tea-tre Armengol de Bellpuig (4td’ESO, cicle formatiu i 1r i 2nde batxillerat)

Novembre de 2005

8: Visita al parc de bombers deTàrrega i a l’arxiu comarcal del’Urgell (cicle formatiu)

11: Sortida al museu de geologia“Valentí Masachs” de Man-resa i a l’EXPOMINER de Bar-celona. Es va compartir ambels alumnes de l‘IES Terres dePonent de Mollerussa (1r i 2nde batxillerat – Ciències de laTerra i Medi Ambient)

24: Excursió a Saragossa. Visitaguiada a La Seo, El Pilar, les

muralles romanes, als museusdel teatre romà i fòrum i alPalacio de la Aljafería. (2nd’ESO)

Pràctiques de natació a la pis-cina coberta de Mollerussa(2n de batxillerat – OP d’Edu-cació Física)

29: Preestrena de l’obra en fran-cès “Le malade imaginaire” deMolière a cura de la compa-nyia La Bohême Théâtre. Hiassistiren diversos instituts deles Terres de Ponent.

Desembre de 2005

13: Assistència a l’obra de teatre“La volta al món en 80 dies”de Jules Verne a cura de lacompanyia La Roda. Sala deTeatre dels Maristes de Lleida.Any Jules Verne (2n d’ESO)

19: Dia de convivència a Barce-lona. Assistència a les pel·lí-cules en òmnimax “Stomp, rit-mes del món” i “El misteri delNil” a l’espai lúdic del Mare-màgnum (1r d’ESO)

Gener de 2006

19: Visita a la Borsa de Barcelonai al Parlament de Catalunya(Parc de la Ciutadella) (Cicleformatiu i 1r i 2n de batxille-rat – economia i organitzaciód’empresa)

Febrer de 2006

1-9: Intercanvi amb Bormio (3ri 4t d’ESO)

8-10: Jornades de la Salut, del’Esport i del Medi Ambient.

5

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

Visita a la depuradora i deixa-lleria de Bellpuig (1r d’ESO), ala planta de compostatge deTàrrega (2n d’ESO) i a l’estanyd’Ivars com a coneixement del’explotació econòmica (Cicleformatiu).

Caminata pel congost delSegre : de Camarasa a Alòs deBalaguer (3r i 4t d’ESO).

Assistència a les XXI Jornadesd’Orientació Universitària aTàrrega (2n de batxillerat)

16-17:Excursió cultural a la Gar-rotxa. Recorregut històric imediambiental per l’estany deBanyoles, Besalú, Castellfollitde la Roca, Sant Joan de lesFonts, Olot i visita al museucomarcal i al parc volcànic dela Garrotxa (2n de batxillerat)

17: Participació a la final del con-curs joc de rol “Com crear unaempresa” a la sala polivalentdel Casal de Joves de la Bor-deta (Lleida) (Cicle formatiu)

20: Visita comentada a l’exposició“La màgia dels superconduc-tors” ubicada a la carpa de laplaça de Sant Joan de Lleida(1r i 2n de batxillerat –tecno-logia)

Març de 2006

7: Sortida a la Franja de Ponentaprofitant la lectura d”His-tòries de la mà esquerra” deJesús Moncada. Visita al mo-nestir d’Avinganya, ruta perl’aiguabarreig Cinca-Segre-

Ebre, descoberta de faunaautòctona, anellament d’o-cells, visita de l’exposició dela fauna de l’aiguabarreig iruta literària per Mequinensa(4t d’ESO)

15: Assistència a l’obra de teatreen castellà “El Lazarillo deTormes” a la sala de teatre delcol·legi Els Maristes de Lleida(3r d’ESO)

22: Sortida d’orientació perBellpuig i rodalies (1r de bat-xillerat)

23: Excursió a Girona. Visita a l’es-glésia de Sant Feliu, a la cate-

Claustre de la Catedral de Girona

Monestir d’Avinganya (Seròs)

Anellament d’ocells al Mas de Moixons (Mequinensa)

Observació de corbs marins (riu Segre)

6

Lo G

rip

au

dral, al museu catedralici, aSant Pere de Galligants i albarri vell. Participació a lesactivitats del museu del cine-ma (2n d’ESO)

Visita guiada a Mollerussa al’Espai Cultural dels Canalsd’Urgell: El somni de l’aigua.Crèdit de síntesi (4t d’ESO)

24: Assistència i participació a lesactivitats de promoció educa-tiva i laboral de la XVIIa edi-ció de ESTUDIA.SALÓ DE L’EN-SENYAMENT. Recinte firal deMontjuïc de Barcelona (2n debatxillerat)

28: Sortides del crèdit de síntesi:caminada al circuit de mo-tocròs de Bellpuig (1tr d’ESO),visita a la llotja i al mercat set-manal de Bellpuig (2n d’ESOestany d’Ivars – Vila-sana (3rd’ESO) i ruta dels canalsd’Urgell (4t d’ESO)

Visita guiada a les instal·la-cions de TV3 (Sant Joan Despí)

i a les exposicions d’art con-temporani de Caixafòrum i delMNAC (1r i 2n de batxillerat –lletres)

30: Visita a les instal·lacions decorreus de Bellpuig (cicle for-matiu)

Abril de 2006

4: Visita a les dependències delMuseu de la Ciència i de laTècnica de Catalunya de Ter-rassa i assistència al tallerd’electricitat i magnetisme (3rd’ESO)

5: Visita guiada a Lleida i Raïmata cura del professorat de laUniversitat de Lleida (2n debatxillerat – geografia)

21-30:Acollida als alumnes deBormio (Diverses excursionsper conèixer el país : Bellpuig,Belianes, Lleida, Barcelona,Montserrat i Port Aventura)

25: Visita a les dependències delbanc de Sabadell (Cicle forma-

Activitats i Serveis

Foto de grup a les escales de la catedral de Girona. 2n ESO

tiu i 1r i 2n de batxillerat – eco-nomia i organització d’empre-sa)

Assistència a l’obra de teatre“Les Fenícies” d’Eurípides aTarragona i visita a les mura-lles, amfiteatre, circ, museu ar-queològic i aqüeducte romà.L’autocar es va compartir ambels alumnes de l’IES Manuel dePedrolo de Tàrrega (2n de bat-xillerat – grec/llatí)

26: Participació a la 12a Trobadade Corals d’Educació Secun-dària a Tortosa (3r d’ESO – CVde cant coral)

Trobada de Corals de Secundària (Tortosa)

7

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

27: Sortida al Parc Temàtic de PortAventura (Vila-seca / Salou).Intercanvi amb Bormio (3r i 4td’ESO)

Maig de 2006

2: Visita a l’exposició “On és laquímica?”, projecció audio-visual “La química i nosaltres”i sessió pràctica al laboratoride la Universitat Politècnica deManresa (4t d’ESO i 2n debatxillerat – química)

4: Participació a la 6a Mostra deTeatre Escolar de l’Urgell alTeatre Ateneu de Tàrrega. L’Es-cola Pia presentà l’espectacle“Mar i Cel”, l’IES La Segarrade Cervera, una versió de “Pe-ter Pan” i l’IES Lo Pla d’Urgellva fer la preestrena de “Jocd’adolescents” (4t d’ESO i 1rde batxillerat – taller de tea-tre)

8-10: Participació a la XXI Troba-da de Teatre de Secundària deles Terres de Ponent i comar-ques tarragonines a Solsona iel Port del Comte. Hi van par-ticipar Cervera, Valls, Alcover,Lleida, Bellpuig i Solsona (4td’ESO i 1r de batxillerat – ta-ller de teatre)

10: Visita guiada a la minicentralelèctrica dels Nou Salts i a laplanta de reciclatge de purinsVAG i passeig per la banque-ta del canal de Juneda (1r bat-xillerat – tecnologia)

15: Assistència a l’espectacle mu-sical “No hi ha dret!” de lacompanyia Magatzem d’Ars alcol·legi Els Maristes de Lleida(3r d’ESO)

18: Sortida a Jaca. Visita guiadaa la col·legiata de Bolea, alcastell de Loarre, a la cate-dral i a la ciutadella de Jaca.Pujada a Fuerte Rapitán per

veure vistes panoràmiquesde Jaca i el port dels Pirineus(2n d’ESO)

Visita a l’exposició “Mitologiai creació” de la Fundació LaCaixa de Lleida i assistència al’obra de teatre “Antígones”de la companyia lleidatanaTant de Teatre (1r de batxille-rat – llatí)

22: Visita a l’exposició “On és laquímica?”, projecció audio-visual “La química i nosaltres”i activitat amb ordinadors a laUniversitat Politècnica deManresa. Descoberta del MolíPaperer de Capellades (1rd’ESO)

30: Visita guiada al Museu de l’Ai-gua de Mollerussa i intercan-vi amb les aules d’acollida delPla d’Urgell (alumnes de l’Au-la d’Acollida)

Juny de 2006

2: Participació a la II GimcanaLingüística de l’Urgell al Tea-tre Ateneu de Tàrrega, orga-nitzada pel Centre de Recur-sos Pedagògics i el Servei de

Normalització Lingüística de lacomarca (2n d’ESO)

Joan CornudellaCoordinació d’activitats i sortides

Foto de grup al retaule de Bolea. 2n ESO

II Gimcana Lingüística de l’Urgell (Tàrrega)

8

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

Viatge a París

9

Lo G

rip

au

— VI Programa Comarcal de Su-port a l’Educació a l’Urgell.L’IES Lo Pla d’Urgell ha partici-pat en els ajuts a projectesmediambientals, a la VI Mos-tra de teatre escolar, al VI Pre-mi comarcal a la realització detreballs de recerca i a la II Gim-cana Lingüística de l’Urgell.

— 29 d’octubre de 2005. Festade la Castanyada i Hallo-ween a l’Institut amb esmor-zar popular, tómbola, partitsde futbol sala, minitorneig detennis taula, Halloween ga-

mes, torneig de bàsquet 3x3 igran desfilada de disfressesde terror.

— 18 de novembre de 2005.Xerrada informativa sobre lesmalalties degeneratives delcervell (pàrkinson, alzhei-mer...) per als alumnes de 1r i2n de batxillerat i cicle forma-tiu. Impartí la xerrada la infer-mera-psicòloga, Àngels Coma.La Marató de TV3. DireccióGeneral d’Acció Cívica del De-partament de Benestar Social.

— Durant el mes de desembre, esparticipà voluntàriament a la12a Caravana per la Pau ambrecollida de material higiènic(xampú, gel de bany, sabó ambpastilla...) per al poble saha-rauí. El material que es recollíes va fer arribar a Solidaritatamb el poble saharauí.

— 21 de desembre de 2005.Com a cloenda de les classesdel primer trimestre, després

del lliurament de notes i de lesoportunes reclamacions, totl’Institut compartí al teatreArmengol de Bellpuig una jor-nada de cinema inoblidableamb la producció francesa“Los chicos del coro”.

— 27 de gener de 2006. El de-partament de llengua i litera-tura castellanes va organitzaruna tertúlia amb l’escriptoraCare Santos arran de la lectu-ra a classe, amb 4t d’ESO, dela seva novel·la “Laluna.com”de l’editorial EDB.

Activitats i Serveis

Una mirada cap a altreseines pedagògiques

— 8 al 10 de febrer de 2006.Jornades de la Salut, de l’Es-port i del Medi Ambient. Es-pais: Institut, Teatre Armengol,Bellpuig, Tàrrega, Camarasa,Alòs de Balaguer i Ivars d’Ur-gell.

Actes de la setmana:

• Visites: depuradora i dei-xalleria de Bellpuig i plantade compostatge de Tàrrega

• Conferències-col·loqui: ano-rèxia i bulímia, prevenció dedrogodependències, amor ienamorament, adolescènciai alcohol i sexe segur.

10

Lo G

rip

au

• Tallers: paper reciclat, sexua-litat, rèptils i amfibis.

• Sortida a peu pel congostdel Segre des de Camarasaa Alòs de Balaguer i a l’es-tany d’Ivars.

• Jornades d’Orientació Uni-versitària a Tàrrega.

• Assistència al teatreArmengol per veure la pel·-lícula “Gènesi” i l’obra deteatre “Ja n’hi ha prou” (so-bre la violència domèstica).

• Minitorneig esportiu per alprimer cicle d’ESO.

— 21 de març de 2006. Jorna-da de portes obertes a l’Ins-titut. Inici de la preinscripcióper a l’alumnat de sisè de pri-mària amb una visita a lesinstal·lacions del centre, unatrobada, col·loqui i dinar ambels companys de 1r d’ESO iactivitats esportives entreequips mixtos.

Delgado arran de la lectura deles novel·les “Ulldevellut” (1rd’ESO) i “Els llops de la llunaroja” (4t d’ESO) i concert demúsica tradicional intitulat“Carregat de romanços” ambJaume Arnella, amb doble ses-sió de matí i tarda, al teatreArmengol de Bellpuig.

— 25 d’abril de 2006. Festivitatde Sant Jordi a l’institut ambesmorzar popular, perfor-mance poètica al mercat deBellpuig amb els alumnes de2n d’ESO, tertúlia literàriaamb l’escriptor Josep-Francesc

— 2 de juny de 2006. Acte aca-dèmic de la promoció 2005-2006 de batxillerat i cicle for-matiu al pavelló polisportiu del’Institut. Lliurament de diplo-mes, discursos protocol·laris,cant coral i piscolabis de cor-tesia.

— 22 de juny de 2006. Acte delliurament de trofeus i meda-lles dels XIV Jocs Esportius del’Institut, esmorzar popular,lliurament de notes i estrenade l’obra de teatre “Jocd’adolescents” al TeatreArmengol de Bellpuig a curadel Taller de Teatre de 1r debatxillerat.

Activitats i Serveis

11

Lo G

rip

au

Activitats i serveis

Conferencia conCare SantosEl día 27 de enero vino al insti-tuto la escritora Care Santos adarnos una conferencia sobresu libro, La luna.com.

4º ESO asistimos a la conferen-cia ya que habíamos leído el li-bro aquel trimestre.

Care Santos nos explicó cómolo empezó a escribir, sus moti-vaciones, cómo se le ocurrió laidea inicial, el tema y otros as-pectos relacionados con su li-bro.

Pasamos un buen rato conver-sando y hablando cara a caracon ella de su obra y de todaslas dudas que teníamos del li-bro.

Care Santos es una personamuy simpática y sociable.

Nos explicó que para ella eramuy importante la opinión delos jóvenes para empezar a es-cribir sus libros.

Al terminar la conferencia, nosfirmó los libros y nos invitó avisitar su página web donde lepodemos explicar nuestrosproblemas, dar nuestra opi-nión sobre sus publicaciones ydarle ideas para poder escribir.

Personalmente, el libro nosgustó mucho a todos, ya quees entretenido y trata de losproblemas habituales entre losjóvenes de hoy en día: la amis-tad, el amor...

Recomendaríamos este libro atodos los estudiantes de nues-tra edad por las distintas razo-nes que hemos comentadoantes. Pensamos que puedenpasar un buen rato leyéndolo, ya la vez riéndose y pensando enlos problemas que nos afectana lo largo de la adolescencia.

Gemma Saladriguesy Pepita Ribalta

12

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

IV Jornades del Medi Ambient,la Salut i l’Esport(8-10 febrer de 2006)

Visita a la Cooperativa d’Ivars

Futbol nois

Futbol noies

Taller de papiroflèxia amb papers reutilitzats, acàrrec del Sr. Domènec Escudé

Xerrada sobre prevenció de l’alcoholisme idrogodependències.

Amb la col·laboració de l’AMPA,la regidoria de Medi Ambient iSanitat de l’Ajuntament de Bell-puig i del Consell Comarcal del’Urgell, s’han desenvolupat unany més aquestes jornades plenesde tallers, xerrades i sortides es-pecífiques dedicades a aqueststres temes principalment. Agraïmla col·laboració de tothom i valo-rem l’esforç de coordinació i po-sada en marxa que suposen.

1E Taller de rèptils

2 A-B Taller de papers

3r –4t, 1rBatx2n Batx-CF Pel.lícula “GÈNESI”

1er Cicle ESO Mini- torneig

Divendres 10

1 A-C Taller de sexualitat

1 B-C Taller de sexualitat1 E Taller de sexualitat

2 D Adolescència I Alcohol

2C Adolescència I Alcohol2B –A Adolescència i Alcohol

3 A-C Sexe segur

3B-D Sexe segur4art. Batx,

1r i 2n, C.F Teatre: “JA N’HI HA PROU”

Dijous i Divendres 16 i 17

2n BTX Sortida a la Garrotxa

4 B-C Anorèxia – Bulímia

4 D Anorèxia – Bulímia

2 BATX J.O.U. (Tàrrega)- Jornadad’Orientació Universitària

C. FORM. Estany d’Ivars

Dijous 9

1C Taller de rèptils

1D Taller de rèptils

2-A-B-C-D Visita Planta deCompostatge

3 A-C Prevenció drogodependèn-

cies3 D-B Prev. drogodepèndencies

4 B-C-D Caminada Camarasa

1Batx A -CF Taller de rèptils1 Batx B Amor i enamorament

1Batx A -CF Amor i enamorament

1Batx B Taller de rèptils1 A-B Taller de rèptils

Dimecres 8

1 A-B-C Visita depuradora i

deixalleria1 D-E Visita depuradora i

deixalleria

2C Taller de paper2D Taller de paper

3 A-B-C-D Caminada Camarasa - Alòs

13

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Educació

A la secretaria del centre: Av. Urgell, 26 – BELLPUIG - Telèfon 973 320 083ieslopladurgell-bellpuig@xtec.cat

En alternança anual amb el cicle de Gestió Administrativa, s’ofereix per al curs 2006/07 aquestcicle formatiu de grau mitjà d’un any acadèmic de durada i borsa de treball:

CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ DE

COMERÇ I MÀRQUETINGTítol: Tècnic en Comerç

A més dels Batxillerats Humanístic-CC.Socials, de la Salut i Científico-Tecnològic, el proper curs 2006/07 s’oferirà l’itinerari específic per al

BATXILLERAT MUSICAL

Preinscripcions: fins al 29 de maigMatrícules: del 3 al 7 de juliol

14

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

DIMARTS 21-03-06

— 12.15 h, Sala d’Exàmens. Arri-bada al centre. Rebuda i Salu-tació.

— 13.00 h, per grups. Visita deles instal·lacions del Centre.

— 13.00 h, per escoles. Trobada iCol·loqui amb companys de 1rESO.

— 13.30 h, Menjador. DINAR alCentre (juntament amb 1rESO). (AMPA DE L’IES)

Tarda: ACTIVITATS ESPORTIVES:bàsquet, futbol sala, tennistaula, escacs. Equips Mixtos 1rd’ESO i 6è Primària

— 20.00 h, Sala d’exàmens. Reu-nió Informativa Pares i Mares.Visita Instal·lacions. Fulletó in-formatiu. Aperitiu (AMPA del’IES).

Jornada de portes obertesRebuda de l’Alumnat de Sisè de Primària a l’IES

Matriculats de 6 (juny)

Valeri Serra-Bellpuig . . . . . . 16C.Carme-Bellpuig . . . . . . . . . 11Ivars d’Urgell . . . . . . . . . . . . 13Barbens . . . . . . . . . . . . . . . . . 4Castellnou . . . . . . . . . . . . . . . 2Vilanova de Bellpuig . . . . . . 10Belianes . . . . . . . . . . . . . . . . . 1Preixana . . . . . . . . . . . . . . . . . 1

15

Lo G

rip

au

A fons

AIDA GARCIA BORIA - 3r ESO

MAPA DE LA RUTA

Sortim a les 18.00 de l’institut de Bellpuig. Després

d’haver seguit les carreteres catalanes, primer anem

en direcció Martorell i després en direcció a Girona ar-

ribem a la Jonquera i després de pagar el peatge pas-

sem la frontera francesa.

Seguim les carreteres, aquest cop franceses passant per

la vora de Perpinyà, Béziers i Montpellier. Hem de se-

guir la carretera que porta a Nîmes i just abans d’en-

trar-hi agafar una altra carretera. Després de passar

vora de Marseille i per moltes estacions de peatges,

passem pel costat de les costes de Mònaco, amb unes

vistes molt boniques (ho passem de nit) i després d’ai-

xò passem la frontera italiana.

Quan ja estem a terres italianes seguim les carreteres

amb direcció a Gènova primer i després direcció a Milà

(on dinarem). Entrem al Ponte de Valtellina (entrada

la tarda) i ja només cal seguir la carretera en direcció a

Bormio, on hi arribem a les 18.00.

INTERCANVI CULTURAL

BORMIO-BELLPUIGFEBRER – ABRIL 2006

Bormio ha tingut un gran turisme des de gairebé un

segle. Està situat a una altitud de 1225 metres, just al

cor dels Alps llombards, a la província de Sondrio,

Valtellina. Bormio està molt a prop de la frontera Su-

ïssa. Està rodejat de muntanyes; el pic més alt és el

Reit de 3075 metres d’alçada. Té una població de 4100

habitants.

Tres valls es troben juntament amb Bormio: Valdisotto,

Valdidentro i Valfurva. El petit riu Viola travessa

Valdidentro. Al sud, Valdisotto i Bormio estan connec-

tats amb el llac Como i la vall Po.

La Via Roma és el carrer principal, al vell mig de Bormio,

amb les seves botiguetes característiques i les imat-

ges a les parets de les cases. Hi ha moltes esglésies i

lloc per visitar, entre d’altres: Torre delle Ore (segle XV-

XVI), el Palazzo de Simoni (segle XVIII), la Torre degli

Alberti (segleXV), l’església S. Vitale (segle XII) i el

Kuerc (segle XIII).

Com que és una important zona d’esquí per les carre-

res Alpine Ski World Cup, Bormio ofereix una gran va-

rietat d’esports de neu a l’hivern: l’esquí de fons, el

descens lliure, l’escalada sobre gel, ... Durant l’estiu té

el Parc Nacional del Stelvio, i mols esports de munta-

nya per fer com: bicicleta, parapent, escalada, golf, pa-

tinatge sobre gel... Els antics Banys Romans també

t’ofereixen banys relaxants amb aigua termal entre 35

i 42 graus centígrads.

La gastronomia de la zona està molt ben cuidada, ja

que a Bormio hi ha un institut hostaler que compta

amb molts estudiants. També hi ha altres instituts que

ofereixen la possibilitat de treballar en els sectors vin-

culats al turisme.

A Bormio hi ha molts hotels i apartaments per a les

vacances. Per això hi ha moltes activitats relacionades

amb el turisme, el comerç, la restauració, activitats

agrícoles, artesanes... Hi ha algunes empreses de vi,

licors i apicultura.

EL SANT CRIST

Al 1618 don Gómez Suárez, governador de Milà du-

rant la revolució calvinista, estava casat amb Francesca

de Cardona, filla del Baró de Bellpuig, i que tenia com

a cambrera la donzella Isabel de Casanova, filla del ma-

jordom del castell de Bellpuig. En el decurs de la lluita

dels calvinistes (enemics de la religió catòlica) a la vila

de Bormio, una gran creu fou llençada al foc. Però des-

prés de tres vegades, la creu no es va cremar. Isabel

se’n va assabentar, i demanà als heretges la imatge,

demanant-li ells a canvi tanta plata com pesés. No

desanimada Isabel demana al duc de Fèria, el seu se-

nyor el que necessitava. Ell li diu que estava disposat a

pagar la plata de tota la seva casa i la que fes falta.

Així que posaren el Sant Crist a la balança, amb una mun-

tanya de plata a contrapès i sols pesà 30 monedes.

El 1621, els heretges no volen lliurar la imatge del Crist

i la col·loquen en un racó indecent. El duc va reclamar

al mestre de camp Batista Pecho la imatge, per desig

de la cambrera. Quan la imatge va ser a Milà, el duc la

va donar a Isabel, i aquesta la va oferir a l’església del

seu poble natal, Bellpuig.

El 1623 el Crist va passar de Milà a Gènova i després a

Barcelona, portat a mans de Rafael Cervera, honrat

ciutadà de Barcelona; el portà al monestir de les ger-

manes Gerònimes, on habitava una germana seva. Fou

rebut a Bellpuig el 30 de maig pels comissionats de

Bellpuig, Bernat Sabater i el batlle Rafael Calvís. Fou

l’entrada triomfal en una processó formada per quasi

tots els veïns de Bellpuig.

La fama del Sant Crist ve d’ésser estranger, de Bormio

i les faccions de la cara no són com les dels Crists de

Catalunya. Una altra raó pot ser l’expressió patètica

d’agonitzant amb els ulls i la boca entreoberts, que

dóna una aparença tràgica.

El dia 20 d’abril del 1625, el Sant Crist de Bormio és

tret en processó per motiu de la sequera; el dia 23 plo-

gué, i en la festa d’acció de gràcies van assistir proces-

sons de Maldà, Bellvís, Preixana, Vilanova i Vilagrassa.

Vist l’èxit de les pregàries el Sant Crist es va tornar a

treure en motiu de pregària els anys: 1638, 1680, 1687,

1703, 1716, 1718, 1722, 1737, 1744, 1746, 1748, 175/

, 1762, 1817 i 1825. Tot i així també es treia per cele-

brar fets importants.

BORMIO

Es podria dir que la història de Bormio comença en-

torn l’any 1000. A partir d’aquest any Bormio es fa fa-

mós pels seu trànsit. Gràcies a un sistema de govern

autònom i democràtic Bormio es va enriquir gràcies al

comerç i al traspàs pels Alp. Al 1512, Bormio pateix

una invasió per part de Suècia. Durant la primera mei-

tat del segle XV Bormio va estar en guerra de regions,

i va ser cremat i saquejat. L’autonomia de Bormio es

pot situar al 1797 amb l’ascensió del comptat de

Bormio a la Cisalpina primer i després al regne de Itàlia.

La relació que té Bormio amb el passat és força clara.

A part dels palaus, conserva les tradicions. Un antic

costum el dia de Pasqua, “pasquali”, és fer carrosses i

aquest dia desfilar pels carrers; la serra; el carnaval; el

gabinat; l’è fora l’ors de la tana;

Es troben restes prehistòriques en les que es manifes-

ten vida humana. El museu cívic de Bormio que té la

seu al Palau de Simoni

Una de les esglésies de Bormio

16

Lo G

rip

au

A fons

El 1631, el 19 de setembre fou proposada la construc-

ció de la capella del Sant Crist a l’església major, al lloc

que fos més adequat. En aquesta capella hi havia unes

pintures a l’oli del cambril, representant escenes i pa-

noràmiques de Bormio i Bellpuig. Més gràfics eren en

aquest preciós altar els relleus del Barroc que repre-

sentaven: l’enderroc de la santa imatge a l’església de

Bormio, la crema de la imatge i els heretges que fugiren

per terra de les flames que els perseguien, escena en

que posaven la imatge en una gran balança, envolta-

da de criats carregats de plata, el desembarcament de

la imatge al port de Barcelona i finalment l’arribada a

Bellpuig.

El 1936, durant la Guerra Civil, es va destruir la Santa

Figura, i degut a això va ser restaurada. Després d’un

acord entre Bormio i Bellpuig es va decidir fer una co-

pia de la Santa Imatge. Es va encarregar la feina a l’es-

cultor Jaume Perelló que se n’anà a Bormio i va fer la

copia. El 30 de maig de 1953 el Sant Crist de Bormio

tornava a Bellpuig. Es va celebrar amb un jocs florals.

LES LLIÇONS

HIDROGRAFIA

L’aigua és molt important:

— Per l’agricultura i la pesca: principal activitat eco-

nòmica. Per cultivar i per la fertilitat del sòl.

— Per veure i així viure: l’home està format el 65 %

d’aigua. L’esperança de vida ha augmentat. Als

pols es beu poca aigua; a la zona temperada se’n

consumeix 2 o 3 litres per dia i per persona; i a la

zona tropical se’n consumeix 6 o 8 litres per dia i

per persona.

— Per la higiene personal.

— Pel transport.

— Per la defensa del poble: abans els pobles es de-

fensaven dels atacs mitjançant els rius. Els romans

van crear els aqüeductes per poder transportar

l’aigua.

Com és el consum de l’aigua:

Mà d’obra 15 %.

Transport 10 %.

Energia 10 %

Altres 65 %

Cada país té més o menys quantitat de rius: Alemanya

és el país d’ Europa que té més quantitat de rius i Itàlia

el que menys. A Europa els rius van a parar al Mar Me-

diterrani o a l’oceà Atlàntic.

LA VALTELLINA

És un conjunt de muntanyes que formen una vall. La

constitueixen una sèrie de pobles. Les muntanyes es-

tan formades per roques magmàtiques entre d’altres.

Hi ha una vegetació i una fauna característica. Tenen

uns vestits, uns costums i unes tradicions particulars.

DIMECRES 1

Diari Personal:

Les classes del matí ens han posat a tots molt nervio-

sos perquè a al tarda ja marxàvem cap a Bormio. A les

4, m’acomiado del meu pare, acabo de revisar que no

hem deixa res d’important, i amb una mica d’ajuda

tanco la maleta. A les 5, la meva mare arriba a casa i

m’ajuda a baixar la maleta; pes molt! Anem caminant

fins a l’Institut (és a prop). Aquí ja hi ha molta gent:

pares, mares, germans, etc. Ja hi ha l’autocar i els pro-

fessors que ens acompanyaran també hi són. Deixem

les maletes al maleter de l’autocar, i, després de fer

dos petonets a la mare i al germà, pujo a l’autocar, a

agafar un bon lloc perquè ens hi haurem d’estar forces

hores! Comença el viatge. Parem a algunes àrees de

servei i aprofitem per anar al lavabo. Més cap a al nit,

mirem una pel·lícula que ens posen i algú escolta el

partit del Barça per la ràdio. Comencem a fer silenci i

hi ha gent que ja dorm. Jo he dormit molt poc perquè

dormir a l’autocar és molt incòmode.

L’apunt del dia: LA MEVA ACTITUD DAVANT L’INTER-

CANVI. No se ben bé com estic però em sento nerviosa.

Tinc ganes de conèixer el meu company italià, la seva fa-

mília, els seus amics, de provar el menjar d’allà i saber si

m’agrada, veure la casa on estarem allotjades, adaptar-me

a la vida d’allà, conèixer el seu idioma... També vull saber si

sóc de Bormio o d’algun altre poblet de les rodalies (prefe-

riria ser de Bormio).

DIJOUS 2

Diari Personal:

Avui és Santa Aida! A les 00.01 ens han felicitat can-

tant-nos una cançoneta. El viatge m’ha passat ràpid

perquè de seguida ens han dit que el paisatge que ve-

iem per la finestra era Mònaco. És molt bonic. Com que

ja és de dia i ningú dorm la Gemma i l’Helena toquen

la gralla, així animen una mica la troca. Arribem a Milà

a les 9 del matí. Trobo que és una ciutat normal, com

totes les altres, bruta, amb molta gent, etc. M’espera-

va una altra cosa. M’ha agradat veure la circulació del

tramvia. Aquí visitem el castell de Milà i la catedral.

En acabat donem una volta pels carrers i dinem en una

pizzeria. Al terra del carrer principal hi ha dibuixades

unes estrelles a terra, en una d’elles hi ha un toro al

mig. Diuen que si el xafes voldrà dir que algun altre

dia tornaràs a Milà. A la plaça de la catedral hi havia

molt jovent esperant que un cantant famós sortís per

la finestra (vaig trobar que no n’hi havia per tant).

Marxem de Milà i ens dirigim cap a Bormio. Sembla

que aquest tros no s’acaba mai! Per fi arribem a l’insti-

tut de Bormio on tots els nostres companys ens esta-

ven esperant. Ens fan una representació de benvingu-

da i ens van cridant perquè coneixem el nostre

company. Mengem una mica i després, com que vi-

vim a Bormio mateix, pugem les maletes a una furgo-

neta d’un amic i ens porten a casa. Aquí coneixem a la

seva família. Són molt simpàtics. La seva casa és a uns

10 minuts de l’institut. És una casa petiteta però aco-

llidora. Sopem macarrons i sortim a trobar-nos amb

tots.

L’apunt del dia: UN MONUMENT DE MILÀ

La catedral de Milà, es troba al mig de Milà. És d’estil gòtic,

només cal mirar les columnes punxegudes que l’envolten.

17

Lo G

rip

au

dur. Es fa mal un jugador de l’equip de Bormio. Més

tard, el germà d’aquest, el Mattia, xoca amb un altre i

es trenca la clavícula. El porten a l’hospital. El partit

acaba amb victòria pels de casa (7 gols a 2). L’Anna

que també era al partit ens acompanya a casa el Mattia

i sopem aquí per fer companyia als germans mentre

els pares estan a l’hospital. Encarreguem unes pizzes.

Quan acabem anem altre cop al Shangri-là, on són tots.

Avui no marxem tant tard i abans d’anar cap a casa

passes a veure el Mattia, que ja està a casa. Quin dia!

L’apunt del dia: EL MEU COMPANY ITALIÀ

Es diu Marco Donati i té 17 anys, recent complerts del ge-

ner. És bastant alt, però ni gras ni prim. Té algunes pigues a

Hi ha una madonna al punt més alt. La façana estava en

reformes. A l’interior hi ha moltes pintures penjades del

sostre, algunes fetes al fresc i d’altres amb pintures sobre

tela. És molt gran i consta de 5 naus. És de planta de creu

llatina i té transsepte, absis, girola i una cúpula molt boni-

ca. Totes les parets (de pedra) estaven decorades amb grans

vitralls de molts colors. Als costats dels bancs hi havia al-

tres altars, figures, etc.

Davant de la catedral hi havia una plaça, i al centre, mirant

cap a la catedral, la figura d’un soldat a cavall.

cap a les pistes d’esquí. Quan arribem ja hi ha gent que

baixa amb trineu. Agafem els trineus, els pugem a dalt,

i ens llencem sense pensar-nos-ho dues vegades (o

potser sí perquè des de dat es veia una baixada molt

empinada). A mesura que baixem anem millorant.

Després de passar-nos-ho molt bé, marxem a donar

un tomb. Anem a alguns pubs.

L’apunt del dia: LA MEVA NOVA HABITACIÓ

Està al segon pis, entre l’habitació del Marco (el nostre com-

pany) i l’habitació dels pares. És petita i està tota decorada

amb quadres, poemes, pintures, murals... Però tot relacio-

nat amb l’art. Hi ha unes cinc prestatgeries plenes de lli-

bres, alguns sobre història de l’art. Hi ha dos catifes, dos

llits i dos miralls; també una tauleta de nit i una taula d’es-

tudi amb un radiocasset a sobre. Al seu costat moltes cai-

xes de CDs. En una de les parets hi ha un armari de fusta

molt gran. Algunes estatuetes penjades a la paret. El Mar-

co ens va dir que era l’habitació de la seva germana, que

ara estudiava a Milà i que alguns quadres els havia dibui-

xat ella.

traiem els patins ens queda un gran descans perquè

pesen molt. I per acabar el dia, anem al Shangri-là, un

pub que està molt bé i que ja hi havíem anat algun

altre cop. Aquí podem jugar al futbolí, parlar asseguts

als sofàs...

L’apunt del dia: EL MEU NOU INSTITUT

El meu nou institut és molt gran. Consta de tres plantes,

totes plenes de classes amb taules i cadires (més o menys

com les nostres) però molt net tot. A la planta baixa, al pau

del pati, es troba l’auditori; molt gran i ben mantingut, amb

el sostre de fusta, cadires per al públic i un petit escenari. El

pati és bastant petit, amb una sola pista de bàsquet. M’ha

agradat molt, l’únic que no he trobat massa normal: els

lavabos. Al menys, el de noies, no era normal. No hi havia

tassa, sinó que al terra hi havia un forat! La veritat és que

era una mica incòmode. T’hi havies d’acostumar.

DIUMENGE 5

Diari Personal:

Avui ens hem despertat a la una del migdia. Estàvem

molt cansades i arrossegàvem molta son. Ens ha des-

pertat l’Anna. Ens hem vestit i hem baixat a dinar. En

acabat hem fet una mica de descans escoltat música i,

obligat per l’Anna, hem acompanyat al Marco a treure

a passejar el gos. També han vingut uns amics. Hem

caminat per un caminet que vorejava el riu. Després

de caminar una estona hem deixat el gos a casa i hem

anat a una sala de jocs, molt divertida, on podies ju-

gar al futbolí i a altres jocs sense pagar. D’aquí hem

anat a casa a buscar les càmeres i després ens hem di-

rigit a la pista de patinatge d’ahir a la nit per veure el

partit de hockey. El Marco està a la banqueta perquè

també forma part de l’equip, però no juga perquè té el

canell trencat. Fa molt fred! Comença el partit. Ho fan

força bé, anem guanyant. Però trobo que és un joc molt

A fons

DIVENDRES 3

Diari Personal:

Avui és l’aniversari de l’Isaac. Ens despertem a les 7.15

(massa aviat!). Esmorzem tant ràpid com podem però

tot i així fem tard així que l’Anna (la mare) ens acom-

panya amb cotxe. Aquí ens trobem amb tots els com-

panys, catalans i italians. Ens fan la presentació, par-

len les autoritats, els directors dels dos instituts, algun

professor i els alumnes comencen a fer parlar sobre el

seu poble. Ens passes unes diapositives de Bormio i

l’agermanament amb Bellpuig. També ens expliquen

com és Bormio i què hi ha, on està situat... En acabat

anem a veure les bodegues i el museu de Bormio.

Tornem de la visita per Bormio i anem a l’institut, di-

nem a les classes (pizza) i després anem a baix al pati.

Passem una horeta de tranquil·litat al sol, tocant la

gralla i fent guerres de neu. Coneixem molt més bé els

nostres amics italians. A les 19.00 anem a casa a sopar

i quan acabem, agafem els trineus, i ens encaminem

DISSABTE 4

Diari Personal:

Ens despertem a les 7.15 i com que tornem a fer tard

l’Anna ens acompanya amb cotxe altre cop. Tots ens

pensàvem que a les dues primers hores teníem clas-

ses. Però enlloc d’això hem anat a l’ auditori (on haví-

em fet la presentació) i ens han fet un concert. El Luca

cantava (tot i que també tocava la guitarra) i un amic

seu tocava la guitarra. Ho han fet molt bé. Després

d’ells han tocat l’Helena i la Gemma amb la gralla. Hem

ballat la cançó Inanainene, i hem cantat l’himne dels

segadors i el del Barça. Quan ja estàvem cansats, hem

anat cap a casa i hem dinat: L’Anna ens ha fet uns

tallarins molt bons. Quan acabem de dinar escoltem

una mica de música i mirem uns àlbums de la família.

Després anem caminant cap al pavelló de futbol per-

què jugaven un partit Bormio contra Bellpuig. Acaba

guanyant Bellpuig 1 a 3 gols. Aquest vespre es celebra

la missa. Ens hi arribem, ens hi estem deu minuts i

marxem. El nostre company i els seus amic no són gai-

re religiosos! Després de donar un volt anem a casa,

ens dutxem i ens arreglem perquè avui sopem a una

pizzeria. Mengem una pizza. Quan acabem ens diri-

gim a la pista de patinatge; és bastant lluny. Agafem

uns patins, ens els lliguem i a patinar! Els nostres com-

panys italians en sabem molt, però nosaltres... Tot i

així, en vas aprenent. He caigut tres cops. Quan ens

18

Lo G

rip

au

la cara, porta els cabells llargs i sempre despentinats amb

una “rasta”. Acostuma a portar una gorra amb visera de co-

lor girs i taronja que li queda força bé. Porta roba ampla i

ulleres de pasta de color negre. És molt simpàtic i per això

coneix a molta gent. Ens va presentar molts amics seus. Viu

el dia a dia, si li preguntàvem els plans que hi havia per

l’endemà ens deia que no ho sabia! Sap esquiar i també

practica el snowboard; té tot l’equipatge: planxa, “keds”,

ulleres, pantalons, jaqueta i guants. Està a l’equip de hockey

de Bormio i per això sap patinar molt bé; m’hagués fet grà-

cia veure’l jugar, però com que tenia el canell trencat esta-

va fent recuperació. És molt engrescat i generós. Es porta

bé amb els seus pares; més amb el pare que amb la mare.

Tot i així és bon xiquet! Ens va explicar que del 25 d’agost

del 2006 al 25 d’agost del 2007 s’estaria a l’Equador, estu-

diant allà.

DILLUNS 6

Diari Personal:

Avui ens despertem una mica més tard que de costum.

Ens posem el banyador, ens vestim i baixem a esmor-

zar. Avui anem a peu, i com de costum, fem uns mi-

nuts tard. Però tot i així no som els últims. Ens trobem

amb tots a l’institut i anem cap a l’estrada de les pisci-

nes. Entrem, ens canviem, ens posem el gorro i les ulle-

res i ja estem llestes! Anem a la piscina gran primer,

està una mica freda. La petita i la dels raigs a pressió

són les més calentes. A la dels raigs s’hi està molt bé

perquè hi ha finestres que donen a fora! A les 10.30

comencem a tirar cap a l’institut altre cop. Anem a una

sala on hi ha molts ordinadors i aquí ens fan una clas-

se de geografia. És una mica avorrida perquè algunes

coses sobre l’aigua ja les sabíem, però tot i així costa

molt entendre el que diuen, perquè parlen amb italià.

En acabat mengem una mica de pica-pica i ens fem

fotos amb els dos nois que van vestits amb la roba tra-

dicional d’allà. Quan estem cansats anem a casa i di-

nem. Després ens hem de posar roba d’esport perquè

aquesta tarda és la de l’esport. Jo he jugat a voleibol i

el nostre equip ha guanyat la final! Després els nois

han jugat a futbol. I quan han acabat hem jugat a bàs-

quet. Ens ho hem passat molt bé. Cansats però con-

tents hem anat cap a casa a sopar. Després hem anat a

casa d’un amic. Ens hi hem estat una estona però des-

prés hem anat a la plaça de l’església on hi havia un

escenari on uns nois i unes noies ballaven els ballets

típics d’allà. Ens hem animat i hem acabat ballant tots.

Les dos últimes cançons, “vine a la festa” i “bona nit”

ens les han dedicat a nosaltres. Acabada la festa, hem

anat al Shangri-là i després de ballar una mica més,

cap a casa a dormir.

L’apunt del dia: UN PLAT TÍPIC ITALIÀ

Un dia per dinar l’Anna ens va fer uns tallarines molt bons.

La pasta tenia forma de quadrat però a dins hi havia espi-

nacs. Anaven farcits d’un suc que semblava l’all i julivert

d’aquí a Catalunya. També anaven empolsinats de format-

ge ratllat. Estaven molt bons perquè notaves una barreja

de gustos. Ara bé, amb un bon plat de tallarines en tenies

suficient!

Moltes vegades al acabar de dinar o de sopar ens passaven

un plat amb trossos de manzole, i això eren les postres. El

manzole s’assemblava molt a les orelletes. Era una pasta

prima, en forma de rectangle, farcida de sucre.

DIMARTS 7

Diari Personal:

Avui també ens despertem una mica més tard, pels

volts de les 8. Ens vestim amb la roba per anar a la neu

i baixem a esmorzar. El Marco també va vestit amb roba

d’snow. Quan acabem d’esmorzar l’Anna m’acompa-

nya al traster i em deixa uns esquís i unes botes que

me les emprovo i em van bé. Així no em caldrà llogar!

Anem amb cotxe cap a les pistes. Allà ens trobem amb

A fons

tots. Comprem els forfaits i pugem amb el telecabina

cap a Bormio 2000. Aquí baixem unes quantes vega-

des la pista vermella central. Després provem d’anar

amb el telecabina cap a Bormio 3000. Però aquí a dalt

fa massa vent i tenim por de que les pistes estiguin

gelades. Tornem a baixar amb el telecabina. A Bormio

2000 les pistes i la neu està molt bé. Fem algunes ver-

melles, i blaves més i parem a dinar. En acabat tornem

a esquiar. El paisatge és molt bonic; i pensar que es-

tem esquiant als Alps! A l’hora de baixar, jo baixo es-

quiant junt amb el Marco i a baix ens trobem amb tots.

Ens traiem els esquís, ens els pugem al coll i anem cap

a l’autocar que ens deixa molt a prop de casa. Quan hi

arribem mengem alguna cosa, ens dutxem, ens ves-

tim i mirem una mica la televisió. Avui anem a sopar a

un restaurant fora del poble i per això ens passa a bus-

car la mare del Mattia, que té una furgoneta i així hi

cabem tots. Quan arribem al restaurant ja hi eren tots.

Sopem, parlem, riem, fem fotos i fem bromes. Quan ja

ens cansem d’estar al restaurant, obren la discoteca

que hi ha a la vora i anem tots a ballar! És molt divertit

i ens ho passem molt bé, però demà els nostres com-

panys borminos tenen classes i per això ens venen a

buscar més d’hora.

L’apunt del dia: RACONS DEL MEU POBLE ITALIÀ

Bormio és un poble molt bonic. Les vistes són fabuloses,

m’han agradat molt. Cada dia les muntanyes estaven ne-

vades. És un poble molt divertit i està ple d’activitats per

fer. La gent és molt simpàtica i viuen pràcticament del tu-

risme. Hi ha unes cases molt grans i boniques de pedra i

fusta. El famós pub Shangri-là és el lloc on hi passàvem

totes les nits. Està en un carreró al costat del carrer princi-

pal de Bormio. Tot el jovent de Bormio es troba allà; però

algun dia també hi havia gent més gran. És un local on no

hi deixen fumar. Hi ha una sala de jocs amb futbolins,

pinballs... També hi ha una barra amb taules i cadires a la

vora; a continuació hi ha una sala de ball, amb miralls, llums

i sofàs; i per acabar hi ha una altra sala amb més sofàs i una

televisió que cada dia estava oberta i hi havia programes i

competicions d’snow. Cada dia posaven música i alguns dies

ballàvem. És un lloc molt còmode, tot i així els preus eren

bastant elevats. La gent (cambreres, amics que hi trobà-

vem, Dj...) és molt simpàtica i et tracten molt bé.

DIMECRES 8

Diari Personal:

Avui ens tornem a despertar a les 7, perquè els nostres

companys van a classes però nosaltres passem el dia a

Livigno. Ens trobem tots a l’institut i d’allà marxem

amb l’autocar cap a Livigno. Ens esperen tres hores de

viatge per carreteres estretes i amb corbes. Finalment

arribem. Caminem al llarg de tot el carrer principal,

entrant a les botigues i comprant recordes i menjar per

la família. El paisatge és curiós perquè al costat de els

cases ja hi havia les pistes d’esquí on la molta gent es-

tava esquiant. Dinem en un bar-restaurant i a les 14.30

tornem a pujar a l’autocar de camí a Bormio. Aquí ens

espera el Marco i tots els altres borminos. Anem tots a

una cafeteria i aquí ens hi estem el que ens queda de

19

Lo G

rip

au

tarda. Tornem cap a casa, l’Anna no hi serà aquesta nit

així que el Marco juntament amb un amic, en Luigi,

que es quedarà a sopar fan el menjar. Estava prou bo!

Quan acabem engeguen l’ordinador i ens ensenyen la

música que ells escolten; està força bé. Quan ja és l’ho-

ra marxem i anem al Shangri-là. Aquesta és l’ultima

nit i l’hem d’aprofitar! Ballem, tirem fotos... Nosaltres

i alguns altres amics som els últims en marxar. Però

tot i així, quan deixem el Shangri-là ens estem una es-

tona pel carrer. Finalment marxem tots cap a casa a

dormir una mica.

L’apunt del dia: LA MEVA FAMÍLIA ITALIANA I JO

El pare, en Pier Àngelo, és un home molt simpàtic. Una mica

grasset i d’alçada normal. Per casa sempre anava vestit amb

un xandall del club Hockey Bormio, però als matins quan el

veia marxar anava ben vestit amb corbata i americana. Tre-

balla en un alberg i per això sap vocabulari principal d’al-

gunes llengües. No el veiem gaires vegades perquè sempre

era a treballar.

La mare, l’Anna. És una dona molt xerraire i molt amable.

Prima, amb els cabells negres i d’alçada normal. Sempre

ens preguntava si volíem o necessitàvem alguna cosa. Es

preocupava de que anéssim ben tapades perquè no ens re-

fredéssim. Com que dinàvem i sopàvem amb ella ens ex-

plicava coses del poble. Tots els dies es va estar a casa, però

els dos últims dies als vespres marxava a treballar.

Els seus fills, la Laura i el Marco. La Laura té 26 anys i està a

Milà estudiant. Nosaltres estàvem dormint a la seva habi-

tació. Estudia una carrera de literatura i li agrada molt l’art

i els poemes, tant italians com francesos. No la vam conèi-

xer però el Marco ens va parlar d’ella i ens va ensenyar fotos.

Viuen en una caseta petita però acollidora de dos pisos. Es

troba en una placeta on hi ha moltes cases igual que la seva.

Les habitacions es troben al pis de dalt i la cuina i sala d’es-

tar al pis de baix. Tenen un sistema de calefacció molt curi-

ós: a la sala d’estar hi ha un foc a terra que només fent-hi

cremar llenya dos hores al matí escalfa la casa durant tot el

dia! El Shiva és el gos que només té 5 mesets, és molt ale-

gre però una mica pesat. El gat es diu Godo, però només va

a casa per menjar.

DIJOUS 9

Diari Personal:

Només he dormit tres hores i no he dormit gaire bé.

Ens hem despertat a les 5.30, i més ràpid que mai ens

hem vestit i hem esmorzat. Ens hem acomiadat de

l’Anna (el Pier Àngelo ja era a treballar) i del Shiva.

Ens ha passat a buscat la furgoneta del Mattia, hi hem

carregat les maletes i ens ha deixat el lloc on s’espera-

va l’autocar. Aquí ens hem acomiadat dels nostres com-

panys i companyes borminos amb moltes abraçades i

molts petons. Pugem a l’autocar i els acomiadem amb

la mà, saludant-los des de les finestres. La veritat és

no hi havia ganes de marxar! A més d’un li han saltat

les llàgrimes (normal!). Passem a recollir la gent dels

pobles. I tothom comença a dormir. Parem a esmorzar

en una àrea de servei. Però després d’aquesta només

parem dues vegades més, per dinar i per sopar. El vi-

atge de tornada se m’ha fet més llarg que el d’anada.

Quan arribem a Bellpuig, fem moltes abraçades als

pares i a les mares, agafem les maletes, i cap a casa.

Tot s’ha de dir, una experiència inoblidable!

L’apunt del dia: BORMIO. SENSE AND SENSIBILITY.

I don’t regret at all having done the Bellpuig – Bormio

exchange. I felt really nervous since the weekend before

leaving. And the trip didn’t last as much as it seemed!

Bormio is a fantastic town, with a beautiful snowed

mountainous landscape. People are very friendly. They were

always very kind offering us everything.

The town twinning Bellpuig – Bormio made the trip very

special. The families, the friends and Bomrio in general were

very cosy. We did a lot of things and I enjoyed very much

all of them. We didn’t get bored at any time, we had parti-

es almost every day and we met lots of friends. I experienced

the fact of going out every weekdays’ nights; we went to

the pubs and there we joined with our friends until late at

night. I had never done that before.

I liked very much the family I stayed with and I was very

pleased with them. The house was quite small but I liked

because it was comfortable, although we didn’t spent much

time in it. Our bedroom was small too. There were two pets:

a very loving dog and an unfriendly cat. Their meals and

their timetable meals were very different from ours. The

food was very energetic and with a few you were full

enough.

When we went to Livingo I bought some souvenirs for my

family; typical food and drinks and a very fashionable T-

shirt. I thought they would like them.

The ski day was fantastic and very amusing; the hot

swimming pools were very relaxing; the sports centre where

we played basketball, football and volleyball was very good;

the ice skating was very exciting… But I think we spent

few days.

I would have never thought that they would be such nice

days! In this exchange trip we have been able to make

friends forever and keep memories we’ll never forget.

A fons

20

Lo G

rip

au

A fons

L’Aula d’acollida

Com sabeu, aquest any hem en-degat un nou projecte per aten-dre l’alumnat nouvingut: l’aulad’acollida. Ha estat una experièn-cia molt positiva, tant per al’alumnat com per al professoratque hi ha intervingut. Ens hemenriquit mútuament.

Hem realitzat activitats molt diver-ses i aquí en podeu veure unapetita mostra.

OPINIÓ D’UNA ALUMNA

A l’aula d’acollida fem moltescoses divertides. Fem aquestescoses per aprendre el català moltbé. Els professors són molt sim-pàtics. La nostra professora decatalà es diu Cristina Morell.Amb ella, fem molta conversa,diàlegs, ens ensenya la culturacatalana, i també fem matemà-tiques, naturals.

Sortida a Mollerussa, amb altres aules d’acollida. A la taula podeu veure menjars típics de la Xina, deColòmbia, de Bulgària... Tot boníssim!!!

La professora de socials es diuAmèrica Roure. Amb ella fem so-cials i també català. Ens ha ense-nyat les províncies d’ Espanya i lescomarques de Catalunya, el tempsmeteorològic, l’hora, etc.

A l’aula d’acollida hi ha nois i no-ies de: Colòmbia, Polònia, Roma-nia i Marroc.

Una activitat que m’ha agradat ésl’excursió amb altres aules d’aco-llida a Mollerussa.

Alexandra Felecan (3r B)

Des de l’aula d’acollida usdesitgem

BONES VACANCES!!VACANTA PLACUTA!!

(romanès)

BUENAS VACACIONES!!

DOBRE WAKACJE!!(polonès)

(xinès)

(àrab)

21

Lo G

rip

au

A fons

Enguany hem començat el cursamb un total de 15 alumnes, delsquals dos s’han donat de baixadurant el curs per motius laborals.

Durant aquest curs hi ha hagutimportants canvis en la normati-va, tots orientats a donar majorflexibilitat a l’organització delsestudis; a títol d’exemple, la pos-sibilitat de cursar crèdits solts.

Tots els alumnes han realitzat elcrèdit de Formació en Centres deTreball en diferents empreses delnostre entorn, amb un resultatmolt satisfactori per ambduesparts. Els nostres alumnes han fetpràctiques en 11 empreses i insti-tucions: Ajuntament de Bellpuig,Ajuntament de Belianes,Fundicions Montfort, Decorinox,Forkal Rental, Castell del Remei,Tallers Solsona, DistribucionsCònsul, Sofàs Castellnou, Trans-ports Molina. Així mateix hem re-organitzat la borsa de treball delcentre a través de la qual posem

Cicle formatiu:Gestió Administrativa

en contacte alumnes i exalumnesinteressats a treballar amb les em-preses que demanen el perfil pro-fessional que adquireixen elsnostres alumnes.

S’han realitzat diferents activitatsi sortides relacionades ambl’aprenentatge dels nostres estu-dis com són:

• 21 d’octubre de 2005 – Joc derol “Com crear una empresa” acàrrec de la Fundació privada pera la promoció de l’Autoocupacióde Catalunya. L’equip guanyadorva desplaçar-se a la partida quees va fer a nivell provincial el dia17 de febrer de 2006. Va quedaren un bon lloc.

22

Lo G

rip

au

• 8 de novembre de 2005 – Visitaal parc de bombers de Tàrrega, onens van explicar tots els sistemesde prevenció i riscos així com de-mostració del seu equipatge. A latarda vàrem visitar el Museu co-marcal.

• 19 de gener de 2006 – Visita ala Borsa de Barcelona i al Parla-ment de Catalunya, on ens espe-rava el Sr. Josep Pont, Alcalde deBellpuig i Diputat al Parlament.

• 8 de febrer de 2006 – Dins delmarc de les jornades del mediambiental i de la salut vàrem vi-sitar l’estany d’Ivars i Vila-sana,on el Sr. Toni Costa ens va expli-car diferents aspectes econòmicsd’aquest recurs que s’ha recupe-rat a les nostres contrades.

• 30 de març de 2006 – Dins delcrèdit de comunicació i arxiu và-rem visitar l’oficina de correus deBellpuig. Vàrem poder veure quinprocés segueix la nostra corres-pondència i els requisits necessa-ris per accedir a un lloc de treballa aquest organisme.

A fons

23

Lo G

rip

au

A fons

Projecte solidariActivitats portades a terme dinsel Projecte Solidari que el nostreIES ha desenvolupat durant el pre-sent curs escolar.

—Xerrades informatives sobre laMarató de TV3.

—Compra de material a Fundatel(Fundación de Ayuda contra laLeucemia).

—Col·laboració econòmica delgrup de teatre amb Mans Uni-des i Pallassos sense fronteres(20% de la recaptació).

—Participació en sessions teatralsorganitzades per Transeduca(en què una part de l’entradade cada alumne es destina alprojecte).

—Caravana per la Pau amb la re-collida de material higiènic peral poble saharauí.

—Xerrades “Experiències viscudesa Centramèrica”, amb AuroraAubach i Manoli Luque.

—Venda de samarretes al vestí-bul de l’institut sota el lemaFEM DEL MÓN LA TERRA DETOTHOM.

—Dotació econòmica del propicentre com a institució i del’AMPA de l’institut.

—Commemoració del DIA MUN-DIAL DE LA DIVERSITAT CULTU-

RAL PER AL DIÀLEG I EL DES-ENVOLUPAMENT (21 de maig).

Tots els recursos econòmicsd’aquest curs escolar es destina-ran íntegrament al projecte del’ONG Educació sense Fronteres,que vol posar en marxa unes Xar-xes Educatives de centres de pri-mària i secundària a la ConcaCatamayo-Chira –territori fronte-rer entre l’Equador i el Perú- permillorar la gestió dels recursosagrícoles, dotant les escolesd’equipament i formadors ade-quats.

L’última activitat a la qual vàremésser convocats tota la comunitat

educativa del centre (pares i ma-res, professorat, alumnat i perso-nal) fou l’aportació solidària (vo-luntària) d’1 E el dimecres 31 demaig, la qual es recollí en unaguardiola custodiada a la Secre-taria del centre durant tot el matí.Cal dir que en aquesta guardiolaes recolliren només 56E, malgratla informació donada a famílies,professorat i alumnes. Això dónaun índex, cal reconèixer-ho, moltpobre de solidaritat. Amb tot, lesaportacions solidàries resultants alllarg del curs, s’aproximen als400E.

Desitgem que la pròpia reflexiósolidària ens porti a tots plegatsa un compromís fort per un mónmés just també durant aquest es-tiu i per al proper curs!

24

Lo G

rip

au

inventar paz así sea a ponchazosentenderse con la naturalezay con la lluvia y los relámpagosy con el sentimiento y con la muerteesa loca de atar y desatar¿qué les queda por probar a los jóvenesen este mundo de consumo y humo?¿vértigo? ¿asaltos? ¿discotecas?también les queda discutir con diostanto si existe como si no existetender manos que ayudan/ abrir puertasentre el corazón propio y el ajenosobre todo les queda hacer futuroa pesar de los ruines del pasadoy los sabios granujas del presente.

Mario Benedetti

Una historieta budistaTemes oberts

des del començament mateix delseu retir havia estat amb ell, peròque ell no l’havia pogut veure perculpa de les obstruccions que te-nia a la ment. La compassió queAsanga havia generat en veure elgos moribund havia destruït com-pletament les obstruccions men-tals que fins aleshores havien im-pedit que Asanga veiés BuddhaMaitreya.

D’aquesta manera, la compassióté el poder de purificar la nostrament. Ara bé, d’acord amb les en-senyances de Buddha i amb la fi-losofia budista, els fenòmens noexisteixen separadament de lament. Així, el món impur que per-cebem actualment existeix nomésen relació amb la nostra pròpiament impura. Quan la nostrament és pura, nosaltres percebemun món pur.

Jaume F. M.

meditar a una cova solitària a lamuntanya. Però el temps anavapassant i el seu propòsit no es veiaacomplert. Fins que al final, al capde dotze anys, desanimat, va de-cidir abandonar el seu retir. Peròja baixant de la muntanaya, desobte, va veure el cos d’un gosmalferit que s’havia estimbat is’estava morint, tot sol, amb lesferides plenes de cucs que sel’anaven menjant.

En veure això, la ment d’Asangaes va omplir de compassió per totsels éssers vius atrapats en elsamsara i, amb molta cura, vacomençar a retirar un a un, ambles seves pròpies mans, els cucsdel cos del pobre gos moribund.Llavors, de sobte, Asanga va veu-re Buddha Maitreya.

El gos moribund era de fet unaemanació o manifestació deBuddha Maitreya. BuddhaMaitreya va explicar Asanga que

Qué les quedaa los jóvenes?

¿Que les queda por probar a los jóvenesen este mundo de paciencia y asco?¿Sólo grafitti? ¿rock? ¿escepticismo?también les queda no decir aménno dejar que les maten el amorrecuperar el habla y la utopíaser jóvenes sin prisa y con memoriasituarse en una historia que es la suyano convertirse en viejos prematuros¿qué les queda por probar a los jóvenesen este mundo de rutina y ruina?¿cocaína? ¿cerveza? ¿barras bravas?les queda respirar/ abrir los ojosdescubrir las raíces del horror

Una de les més profundes realit-zacions del Budisme Mahayana ésla gran compassió. La compassióés una actitud mental que no potsuportar el sofriment dels altres.Ara mateix el sofriment que nopodem suportar és el nostre pro-pi sofriment, però quan tenim larealització de la compassió nopodem suportar el sofriment delaltres. La gran compassió és unament que pensa contínuament:“Què meravellós seria si tots elséssers vius fossin completamentlliures de tota classe de sofri-ment!”

La compassió aporta molts bene-ficis. Un dels més importants ésque purifica la ment. En una oca-sió, Asanga, un gran mestre bu-dista del passat, va decidir em-prendre un retir de meditació ambla finalitat de poder veure direc-tament Buddha Maitreya.D’aquesta manera es va retirar a

25

Lo G

rip

au

Temes oberts

Josep M. Mir

Sí/No? Quan llegim aquestes rat-lles ja tindrem la incògnita aïlladadel resultat del referèndum. Per-sonalment, però, crec que no pasla fórmula resolta. Vull recordarara, de tota manera, una pregun-ta, ben senzilla, que una colla dejoves em féu a classe durant elsdies de la campanya, i que no vaigsaber ben bé com contestar: “comés que encara no tenim el quevolem i hem de dir sí o no al queens donen?”. Vaig balbucejar qua-tre conceptes teòrics per resposta:que si una idea de catalanisme/nacionalisme d’arrel decimonò-nica, mercantilista i regionalistano superada encara; que si la clas-se dirigent de sempre (la de l’ei-xample fins a Pedralbes, empre-sarial i política), ja ho tenen aixíben muntat; que si els treballadorsi la classe mitjana no tenim prouautoestima ni consciència de lanostra força; que l’eterna ombracanyí és forta perquè viuen delpot; que l’Europa dels estats ac-cepta Montenegro i, en canvi, anosaltres no ens acaba de volertal com som; i poca cosa més. Emsembla que no entengueren grancosa: massa xerrameca per justi-ficar una situació que ells veuenprou simple i pràctica.

Segurament no serà l’Estatut, niel vell ni el nou, el qui ens canvia-rà les maneres de viure, organit-zar-nos i socialitzar-nos. Serà latossuda lluita de cada dia, plenad’hipoteques, de contractes tem-porals, de vagues de metges, dejustícia lenta (i cara), d’ensenya-ment públic insuficient, d’immi-gració per integrar, d’un mediambient en dificultats, d’un urba-

nisme salvatge. I plena d’un llargetc. que (gairebé) mai no és prouimportant per esdevenir titularperiodístic, si no és per la via trà-gica. I confesso que no tinc la con-vicció que amb aquestes (noves)eines estatutàries puguem ferfront a aquesta complexa realitat.

Tanmateix, vaig adonar-me, ambesperança, que entre els joves nohi ha tants prejudicis ni tabús nipors en els plantejaments nacio-nals. Com diuen els matemàtics,si un problema no està ben plan-tejat, la solució no pot ser bona.Els nostres fills i filles, néts i né-tes, doncs, potser podran i vol-dran el dia de demà plantejar-seuna equació en termes d’igualtat,i estalviar-se la “brutta figura”,com diuen els italians, que hemfet llurs pares, mares, avis i àviesbarallant-nos per un sí o no de latorna. I a hores d’ara, que el pac-tisme i sentit pràctic del “seny ca-talà” s’haurà imposat i ja tindremnou Estatut (segons confirmentotes les enquestes), vull afegir aaquella conversa a classe (que aixòsempre queda bé quan no trobesles paraules ni la raó et subvé ambprou explicacions) un poema deSalvador Espriu, musicat per Rai-mon, d’una insubmisa força utò-pica, per la lletra, per la música iper la veu. Pecat que no puguemescoltar-la mentre llegim. Quoddeficere non potest: Indesinenter!

IndesinenterNosaltres sabíemd’un únic senyori vèiem comesdeveniagos.

Envilit pel ventre,per l’afalac al ventre,per la por,s’ajup sota el fuetamb foll oblitde la raóque té.Arnat, menjatde plagues,sense parar llepaval’aspra màque l’ha fermatdes de tant tempsal fang.Li hauria estatsenzill de ferdel seu silenci murimpenetrable, altíssim:va triarla gran vergonya mansadels lladrucs.

Mai no hem pogut,però, desesperardel vell vençuti elevem en la nitun cant a crits,car les paraules vessende sentit.L’aigua, la terra,l’aire, el focsón seus,si s’arrisca d’un copa ser qui és.Caldrà que diguide seguida prou,que vulgui aracaminar de nou,alçat, sense repòs,per sempre méshome salvat en poble,contra el vent.Salvat en poble,ja l’amo de tot,no gos mesell,sinó l’únic senyor.

Salvador Espriu (1967)

SÍ-NO-SÍ-NO-SÍ-NO-SÍ-NO?INDESINENTER!

26

Lo G

rip

au

Temes oberts

Algunes notícies parlen per sisoles. Orgullosa de la gran tradicióeducativa de l’època de la Repúbli-ca (basada en la innovació, els ade-quats recursos econòmics i, sobre-tot, un gran respecte pelseducadors), Catalunya, com llavors,com sempre, torna a destacar. En-cara que ara sembla que els nos-tres valors hagin canviat una mica,sobretot això últim del respecte alseducadors i també, tot i alguns tí-mids intents de rectificació per partdel difunt tripartit, allò dels recur-sos. Però no importa, de totes ma-neres, ho hem aconseguit un copmés: la Champions ja és nostra.

Sí, sí, la Champions ja és nostra.I el Madrid no guanyarà absoluta-ment res aquest any. Pot haver-hiuna felicitat més absoluta, total isense límits? No n’hi ha per cele-brar-ho un cop i altre fins a les qua-tre de la matinada, omplir-noseternament de satisfacció i fer queles campanes de tot el país soninjoioses ?

Sí, sí, les campanes haurien desonar amb joia i, a més, el nivelleducatiu d’aquesta terra que Salva-dor Espriu, potser insensatament,va anomenar “dissortada i bruta”,millora a cor què vols. EL PAIS hopublicava el dissabte 27 de Maig:Catalunya destina un 2,8 %, en per-centatge sobre el PIB, a educació(dades del 2002). Molt lluny del 8,5 % de Dinamarca, del 5, 2 % de lamitjana de la Unió Europea, del 4,4% de l’Espanya del flamenc i lescurses de braus. Un cop més brillemamb llum pròpia: som a la cuad’Europa, a la cua d’Espanya, a lacua de tot el món que es consideradesenvolupat. Això ho compensenuna mica, és clar, les famílies cata-lanes, que són (1,44 % enfront a lamitjana d’1,13 % ) les famílies es-

panyoles que més gasten en edu-cació. En conclusió, el balanç no potser més satisfactori: ho vam fer tantbé durant l’època de la República,a la primera meitat del segle pas-sat, que ara ens podem permetreel luxe de passar absolutament detot.

Sí, sí , ara ens podem permetreel luxe de passar absolutament detot; i això encara que la creació (o,millor dit, la posada en primer pla)de l’anomenat assetjament escolarhagi multiplicat la feina dels tutorsi dels equips directius i que l’ano-menat “pacte per l’educació” s’ha-gi centrat en si es fa una hora méso menys a primària ; dels proble-mes educatius (la manca de disci-plina, la manca de motivació, l’au-tèntic assetjament que representenpels professors les contínues refor-mes educatives que no arreglen resperò obliguen a refer vocabularis iprogramacions, l’excessiva quanti-tat d’alumnes per classe a l’ense-nyament obligatori...) ja no cal gai-rebé ni parlar-ne, perquè tot vaquedar ja lligat i ben lligat a l’èpo-ca de la República.

Tot va quedar lligat a l’època dela República, i, a més, amb l’eternconflicte per les peces artístiquesdel Museu Diocesà de Lleida, lesnostres relacions amb els veïns ara-gonesos van millorant. Últimament,el president Iglesias ha arribat a dirque s’está a prop del conflicte soci-al, i això per un tema d’escassa im-portància que mai hauria hagut desortir dels tribunals i unes discretesnegociacions entre els polítics.Mentre els responsables de culturade Catalunya i Aragó inverteixen unmunt d’esforços a lluitar per unesquantes obres que fa 15 anys nis’exposaven al públic, les runes delmonestir de sant Ruf , als afores de

Lleida, estan en mans privades, con-vertides en restaurant d’enèsimacategoria. La setmana passada esva enderrocar un castell sencer alsMonegros per manca de subvenci-ons per mantenir-lo en condicions.I un es pregunta ja , tot i que no haarribat als cinquanta, si la restaura-ció de la catedral de Tarazona -unmonument d’una extraordinàriaimportància artística- s’acabaràabans que es mori. Respecte al’educació, un es pregunta si en llocd’invertir recursos i recursos en ex-travagants avaluacions de compe-tències, elaboració de nous i cadacop més incomprensibles vocabu-laris pedagògics, confecció d’inútilsdocuments i plans experimentalsque fan que no hi hagi tempsd’atendre als alumnes... es ficaranalgun dia els peus a terra i es facili-tarà als professionals de l’ensenya-ment els mitjans necessaris per quèpuguin complir amb la seva missióque són, diguem-ho clar, més ma-terial -sembla que el tripartit haviacomençat a fer-hi alguna cosa- ,més personal i, sobretot, menys dis-cursos demagògics i utopies desa-forades.

Menys discursos demagògics iutopies desaforades, i, al capdavall,si no fos possible ficar els peus aterra, sempre ens quedarà el cel.

Sempre ens quedarà París.

Guillem Closas i Serrano.

Al capdavant, com sempre

27

Lo G

rip

au

Homenatge a Mn. Malé

Salve, magister!En un institut, ocorre sovint quearribin i comencin nous profes, enpràctiques, interins o substituts.Però que els profes pleguin perallò de l’edat reglamentària, ésmés aviat poc freqüent. Desprésde molts anys, en efecte, enguanyse’ns jubila lo mossèn. Així, ambaquesta familiaritat, és com elconeixem, com el coneixen tantesi tantes generacions d’estudiantsque l’han tingut a classe: “que nohi és lo Malé?, que pot sortir loMalé?, té guàrdia lo Malé?”. I per-què així és com ell ha volgut i volser tractat: amb senzillesa i discre-ció, sense parafarnàlies ni retòri-ques.

En la nostra coneixença, forjadaaquests darrers anys de la teuatasca docent a l’institut, semprem’han sobtat tres aspectes, que

ara te’ls diré: l’un, que siguishome de poques paraules, de noaixecar la veu, de no cridar l’aten-ció. No us penseu pas, bonslectors, que això vulgui dir querefusi polèmiques, que esquiviinvitacions a la conversa crítica,que fugi d’estudi. Aneu ben er-rats! Te’l trobes de guàrdia o a lasala de professors o a consergeriafent fotocòpies, i sempre està apunt per a l’exercici diàlectic. Unconversador infatigable, sagaç, unpunt polemista, sempre crític ambel poder, amb els poders, tambéagredolçament amb l’eclesiàstic,oi?

Segona: un catolicisme heterodox,fet d’acció per als altres sensegaire salsa teòrica, sovintantiintegrista, que no et fan com-bregar amb rodes de molí, vaja!Tercera: un catalanisme que t’ésessencial com a persona, absolu-

Homenatgea Mn. Malé

tament arrelat al moll de l’os, ique vessa pels quatre cantons.Com m’agradarà debatre amb tu,noi, la pastoral que algunes (ràn-cies) veus episcopals preparensobre la unitat “nacional” (s’ha dellegir amb c castellana), quinpanxot de riure!

T’homenatgem perquè arribal’hora de la jubilació. Bonica pa-raula llatina. Però per a nosaltres,els teus companys de l’institut, elsde sempre, els de fa ja alguntemps i, fins i tot, els més nous,aquest és un moment de senti-ments contradictoris. Joiosos percompartir amb tu l’alegria per lafeina ben feta de tants anys,però tristois per perdre la teuasilent però ferma companyia la-boral.

Enhorabona, mossèn, per tantsanys de dedicació al jovent, tambédes del nostre institut. Permet-me

28

Lo G

rip

au

Homenatge a Mn. Malé

que, en nom de la nostra comuni-tat educativa, et faci arribar unreconeixement emocionat peraquest teu altre magisteri, el quehem compartit classe a classe, cursa curs, com a companys teus d’ins-titut: el teu magisteri educatiu.

I, en aquests moments de dolçajubilació, però també de serenamalaltia, deixa’ns que et trobema faltar, que pensem en tu des dela distància ara que t’estàs aSolsona, que et diguem que ensmanquen la teua bonhomia, el teucoratge i la teua esperança.

Mossèn Malé, t’estimem.

Josep M. Mir

Vells recordsEm conviden a un escrit ara queet jubiles, Josep, i tot i que n’hemvistes de tots colors en aquest ins-titut, i recordo prou bé quan te-níeu feina més d’un i hi veníeu,rector i vicari, amb l’altre Josep,mossèn Pleixats, i després marxàell cap a Torà i ja eres tu el rectori, aquí, acabares essent sol a ferla feina fins ara, no és d’aquestessituacions més quotidianes delque se’m fa més viva la memòria.

Potser per habituals i poc excep-cionals, no són aquestes les situ-

acions que se m’imposen, sinóaquelles altres més excepcionals ique ara en diríem anècdota. Enconcret –i no em preguntis el per-què, que en donaria racionalitza-cions, però no la causa perquè laignoro– són aquells viatges quefèiem cap a Barcelona, durant dosanys seguits, un dia a la setmana,a la tarda, els fets que se’m pre-senten amb més vivesa; hi anàvema fer cursets quan encara cercà-vem merèixer.

Alternàvem cotxes, juntamentamb mossèn Pau Bordera, enfilà-vem capital i aparcàvem a SantPacià, al bell centre de Barcelona.Uns i altres anàvem als nostrescursos i després, a la tornada,fèiem la inevitable parada al res-taurant d’Esplugues, a tocar de lacarretera nacional, a menjar guat-

lles rostides i comentar les juga-des del dia.

D’alguna manera, i substituint elmestre per la guatlla (aquí hi ésben present la pel·lícula Uccellacie uccellini, de Pier Paolo Pasolini),era endrapant que acabàvem fentnostres els aprenentatges.

De segur que no és aquest, l’es-crit que n’esperaven, però és re-vivint i, en certa manera, recreant,que vivim alguns dels millors mo-ments, tot bastint una certa “edatdaurada”. I d’això es tracta, no?

Ramon Miró

AgraïmentEstimat Mn. Malé, en nom de totsels membres de la nostra corpo-ració local, ens afegim al vostrehomenatge, merescut i càlid, ambmotiu de la jubilació com a pro-fessor de l'institut. A banda de latasca com a rector a la nostra vila,i de la vostra intensa activitatescoltista amb el nostre jovent,durant tants i tants anys, ara tam-bé enyorarem la vostra labor coma ensenyant i educador. No tin-gueu el més mínim dubte que lavostra llavor ha germinat en elsnostres cors, i que el vostre grancaliu com a persona ha donat unbell fruit. Enhorabona, i gràcies,moltes gràcies.

Ajuntament de Bellpuig

29

Lo G

rip

au

des animal) del centre. Bé, tornanta l’encàrrec, em van demanar unbreu article glossant la figura demossèn Malé, que aquest any(curs) arriba a la seva jubilaciódocent. Res més fàcil que poderparlar d’un bon educador, i ambels anys un bon company de fei-na, (malauradament mentre escri-via aquest article el seu estat deli-cat de salut ha empitjorat), unhome dinàmic, amb tot un taran-nà nou en aquells moments, queestimava la seva feina i els alum-nes del centre, fessin o no l’assig-natura de religió.

Dels records que ens queden dinsde la calaixera de la vida n’hi hamolts, de moment dir-vos quehem de tirar endarrera en la mà-

Homenatge a Mn. Malé

A mossèn MaléFa uns quants dies em van trucarde l’institut per demanar-me unacol.laboració per la revista Lo Gri-pau, quants records em van vindreal cap… vaig estar, ja fa moltsanys, de l’equip de redacció de larevista, una revista que havíemfundat uns quants alumnes iprofes per recollir la vida de l’ins-titut (penseu que no hi havia or-dinadors i tot es feia a cop demàquina d’escriure i clixés elèc-trics, i a fer còpies amb una mul-ticopista que sempre s’espatllavaquan tiràvem la revista), una vidaque no sols parlava de llibres, exà-mens, notes, sinó que volia cop-sar la realitat humana (de vega-

quina del temps fins els anys 80.Al centre també érem un bon grupd’alumnes gairebé 350, vingutsde molts llocs de la geografia delPla d’Urgell, l’Urgell i les Garri-gues, d’aquell època encara hiteniu alguns professors: la MariaLlum Miralles, el Ramon Miró, laMagdalena Clavera i MossènMalé, el quadripartit (ara que es-tan de moda aquests eufemis-mes). Quan vam tenir la primeraclasse amb mn. Malé (era 2n deBUP = equivaldria a 4t d’ESO) vamveure que era d’una altra fusta, ino sols pel seu aspecte exterior,sempre enfundat en uns texansamb alguna talla de més, l’assig-natura no sols era memorística,repetitiva, sinó que buscava lanostra complicitat i sobretot unaactitud davant la vida de compro-mís, un compromís que volia dirvalorar i apostar per la dignitat ila llibertat de tota persona huma-na, alguns en dirien una classed’educació en valors (per cert moltnecessària en els nostres centresde secundària).

Sempre tenia una frase prepara-da, per aquell grup de bordegas-sos que li buscàvem les pessigo-lles en temes de coses de la vida,del sexe, de les relacions, de l’es-glésia, de la política, i ell sempreamb una frase-”moc” ens torna-va a la realitat i al seient. Una re-lació dins de l’aula correcta quetambé ho era fora de l’aula, almossèn el trobaves en totes lesmogudes de joves que es feien aBellpuig (era el vicari parroquial);com dirien alguns era un capellàprogre, una fama que encara avuien dia li dura (si no pregunteu alsseus companys mossens). Les bo-des i batejos que ha fet d’anticsalumnes del centre també ho po-den certificar.

I després de tants anys arribaaquell moment (que per cert éstan esperat pels funcionaris de laMn. Malé en la festa dels 30 anys de l’Institut

30

Lo G

rip

au

singular es veia de seguida: afa-ble, discretament sorneguer, bonconversador, però, sobretot, tras-puaves un caràcter excepcional-ment proper als joves, als seuscostums i neguits. Una personaaixí, pensava, hauria de dir forço-sament alguna cosa interessant.

Et puc assegurar que no em vasdecebre gens. Les teves classesvan ser, per a mi, tot un descobri-ment. Divertides, plenes de con-tingut, i amb un tarannà obert idialogant fins a extrems per a miinsòlits en un capellà.

La veritat és que no em vas “con-vertir” en el sentit més estricte delterme, tot i que estic segur no eraaixò el que pretenies. No sé si emvas fer millor persona, tot i quecrec que això sí que ho intenta-ves. Una cosa, però, sí que vasaconseguir: em vas ajudar a pen-sar, i això, amic meu (permet-meque et tracti així) no té preu. Elsque no et coneguin afirmaran,com ho feia jo abans de les tevesclasses, que la Religió és fe, dog-ma i axioma, que no hi ha lloc pera la dialèctica més enllà d’uns lí-mits estrets; els que vam compar-tir l’aula amb tu, aquells anys, sa-bem que la teva assignatura eramolt més, que es podia parlar detot, que ens comprenies, que ac-ceptaves els nostres dubtes, quet’interessaves pels nostres neguitsi t’apropaves a les nostres neces-sitats, en definitiva, que la religió,tal com tu la veies, i la vida podi-en anar juntes.

Em diuen que et jubiles, però unprofessor, mossèn, no es jubilamai. La seva llavor (mira, ara emsurt una metàfora d’aquelles demissa!) perdura en els seus alum-nes i aquests, jo mateix, miraremde fer-la encara més gran. Gràciesmossèn, i molta sort!

Joan Planes NonellAlumne del curs 1982-83

Homenatge a Mn. Malé

docència, ja sabeu quin és, entrealtres coses, per la pensió tan ge-nerosa que tenen i per deixar elzoo d’algunes aules i centres) quedes de la Conselleria donen peracabat el contracte, d’una mane-ra oficial i oficiosa. Deixes de serprofessor, entres a una nova ca-tegoria de la vida: jubilat. Però elque no pot determinar el DOGC,ni el BOE, ni una data del calen-dari, és que per molts de nosal-tres, professors, alumnes i anticsalumnes, el professor de religió deLo Pla d’Urgell, lo mossèn Malécontinuarà sent per a nosaltres unmestre, un company i sobretot unamic. Per a aquestes coses mainingú no s’hauria de jubilar, i méssi ha viscut la vocació de ser i viu-re com un educador i amic.

Gràcies per tantes coses mn. Malé,i no deixis de lluitar per allò quemés estimes, els amics i la gentdel poble.

Mn. Jaume Mayoralantic alumne de l’IES Lo Pla d’Urgell

(1979-1984)

Gràcies, MaléRecordo mossèn, fa molts anys,quan havia de començar 3r deBUP, vaig decidir que, aquellcurs, faria Religió. No era unapersona especialment menjaca-pellans, només el just que dema-naven les circumstàncies, peròsempre havia vist la Religió al’escola amb recel. La percebiacom una mena d’adoctrinamentmoral, amb una càrrega de con-ceptes absolutament memo-rístics, allunyada dels meus in-teressos i necessitats.

Aquell 1982 (uf, ja fa 24 anys!!)però, vaig abandonar el petit grupdels que havien estat els meuscompanys d’Ètica durant dos cur-sos. Per què? Perquè aquell anyem faries classe tu, em tocavamossèn Malé! Que eres capellà

Gràcies, Malé!Des de l’Associació de Mares i Pa-res del nostre IES, fem arribar elnostre agraïment més cordial i sin-cer a Mn. Josep Malé. La seva de-

dicació professional, com a pro-fessor de religió i també de músi-ca, mereix aquest homenatge,petit davant la gran tasca feta al’institut durant tants anys. No caldir que per això i per la seva granqualitat humana forma part delnostre record, sovint també coma exalumnes. Gràcies, Malé, quetinguis una bona jubilació, iànims!

31

Lo G

rip

au

L’àlbum

Halloween

Mequinensa

Nevada 29 de gener 2006

32

Lo G

rip

au

L’àlbum

Performance poètica

Cross de Bellpuig

Excursióal FuerteRapitán(Jaca)

Visita parc de bombers Taller de teatre

33

Lo G

rip

au

Empremtes escolars

Resumen de laESOPara mí, la ESO, no han sido cua-tro años, han sido cinco; ya queyo repetí en tercero.

Fue una mala experiencia, aunqueya la he superado. En resumen,repetir un curso es como perderun año, ya que vuelves a hacer lomismo. Pero eso te hace reflexio-nar en que pasártelo bien no estodo en la vida, ya que lo que de-cidas ahora lo sufrirás o disfruta-rás siempre. Por eso ahora inten-to trabajar un poco más, aunqueno mucho, pero lo suficiente parapoder aprobar.

En estos cinco años he conocidomucha gente, entre profesores,alumnos y otros.

En los dos primeros años yo eraun alumno que cada día hacia losdeberes, me portaba bien y estu-diaba cuando llegaban los exáme-nes. En tercero (el primero) no eranada más que un vago y uno deesos que sólo molestaba y, comodecía un profesor, un asaltador declases.

Al repetir, me di cuenta que esono podía ser, y eso fue lo que mehizo cambiar.

Ahora en cuarto soy un poco másaplicado, me comporto en clase yapruebo los exámenes, aunque nohago los deberes. Eso es una deesas cosas en que uno no puedecambiar.

El año que repetí es el único añodel que puedo contar cosas, aun-que todas malas.

Me expulsaron un par de veces:una por un día, otra por tres; esosin contar castigos en el patio,expulsiones de clase e ir al insti-tuto los miércoles por la tarde.

Aunque no todo fue malo en eseaño, ya que fue cuando descubríque la única asignatura que me

El segundo año ya fue un pocodiferente, porque ya tenía másamigos, ya conocía a los profeso-res, el Instituto, y me sentía unpoco más tranquila.

Ese año lo que más me impresio-nó fue cuando gané un concurso:“V CONCURS QUADRIENNALLITERARI ESCOLAR”. Teníamosque escribir sobre los niños deL’Acudam. El título de mi trabajoera: “Sobre la intelectualitat”. Fuila segunda ganadora del NIVEL B.

El penúltimo año, que es el terce-ro de ESO, fue especial porque fuedonde me lo pasé muy bien. Eratodo divertido, ya era más mayor,ya sabía afrontar todos los pro-blemas yo sola. También porqueen la clase tenía cuatro compañe-ros que con ellos en todas las asig-naturas y con cualquiera profesorreíamos. Mis compañeros erandos que habían repetido curso:Antoni G., Joel, Blai y Albert.

Este cuarto de ESO no me gustónada las tres primeras semanasporque nos habían separadonuestra clase en tres. Y esto fueun poco duro porque con aquellaclase estuvimos tres años estu-diando juntos y llega el último añoy nos separan.

Creo que estos cuatro años hansido muy interesantes en mi viday que han servido para conseguirlo que quiero ser o de lo que quie-ro trabajar.

Ahora que tengo oportunidad,quiero dar a los profesores las gra-cias por todo, porque ellos hanhecho muchas cosas por nosotros,y esto no lo digo por hacer la pe-lota, sino porque se lo merecen.Mi madre siempre dice que os te-nemos que dar las gracias, porquesin vosotros no habríamos apren-dido tantas cosas y pido perdónpor las tonterías que nos han te-nido que aguantar.

Fadwa Rabhi - 4 ESO D

gusta y en la única que prestotoda mi atención es la História,sea la que sea, ya que me gustatanto la Barroca, como la Contem-poránea, como cualquiera.

Ya que en todo hay favoritos, aquítambién: me encanta la Mitología,tanto la griega como la romana.

En resumen, creo que todos mehan tratado bien y si me hicieronalgo que yo creía injusto (en casode los profesores) era por mi bien.

Andreu Isan – 4A

RecuentoLos cuatro años que he pasado yestoy acabando ahora, me pare-ce que han sido una aventura paraaprender más, para encontrarmecon amigos/as y profesores nue-vos, para divertirme…Han sidounos años fantásticos, inolvida-bles, en los que pasamos la etapade la adolescencia.

Al principio del primer año deESO, yo sinceramente, tenía mu-cho miedo de no tener amigos/asporque pensaba que como prac-ticaba una religión diferente y erala primera vez de mi vida que lle-vaba el pañuelo…Pero fue todolo contrario, en el segundo trimes-tre ya eran casi todos los de miclase amigos míos.

Lo bueno fue cuando aún no co-nocía el instituto y me perdía parabuscar el seminario de inglés o elde ciencias naturales y, entonces,tenía que preguntar a alguienpara que me guiara.

Antes de entrar en el instituto, losamigos me decían que allí teníasque ser fuerte o te pegarían, y losprofesores decían que me teníaque esforzarme más o suspende-ría. Pero en el tercer trimestre, yahabía superado todos estos pen-samientos angustiosos que tenía.

Resumen de la ESO

34

Lo G

rip

au

Empremtes escolars

día lo logré. Y cuando más estabadisfrutando del sueño, un estre-mecedor grito de mi madre paraque me levantara me despertó. Heleído que si un día te despiertas mal,es muy posible que el transcurso deeste no sea del todo bueno. Ese díame pasó eso mismo. No lo escriboporque no vale la pena que os cuen-te mis desgracias.Por no ser catastrófico y pesimis-ta, ahora voy a escribir algo bue-no de estos años en el instituto.Ya que dicen que la vida son esospequeños momentos en que eresfeliz, voy a contar algunos. Porejemplo, cuando te dan la notade un examen que creías que tehabía ido fatal y sacas un 6. Ocuando tienes miedo de que elprofesor te ponga un negativo porno haber hecho los deberes ydice:”hoy no corregimos”. O tam-bién cuando repentinamente seabre la puerta y aparece un pro-fesor que no toca a esa hora ydice:”os haré guardia que fulanitode tal no está”. Resumiendo, esosmomentos en que no te esperasuna alegría sino más bien al con-trario y, sorprendentemente, pasaalgún hecho fruto de la causalidado no, que desbarata los planes deldestino que no te eran favorables.

A simple vista, este resumen pue-de no parecer un buen resumenporque no hablo de ningún he-cho que me haya marcado, ni desi he cumplido mis objetivos oesas cosas pero como dijo JohnLennon; “la vida es aquello quete va sucediendo mientras te em-peñas en hacer otros planes”.

Albert Carnicé - 4 ESO C

4 años en elinstitutoLo primero que le viene a uno a lacabeza cuando le mandan haceruna redacción que resuma suscuatro años en el Instituto, es con-tar lo que pasó el primer día, losamigos que hizo, si ha encontra-do novia, si ha sacado buenasnotas y todas esas cosas…

Pero yo prefiero hablar de otrascosas, yo prefiero hablar de aque-llos días en que no pasa absolu-tamente nada. Aquellos días enque te levantas quemado con elmundo, con la esfera entera y nohay comida en la nevera. Aque-llos días en que el Sol sale comosiempre y te despierta mientrasestas en medio de un sueño en elque tú eres el príncipe y ella laprincesa. Aquellos días en que tumadre te regaña porque llegastarde al cole. Aquellos días en quete toca tu asignatura más aburri-da y miras el reloj cada cinco mi-nutos, llevándote la desilusión deque sólo han pasado cinco minu-tos tras última vez que miraste elreloj. Aquellos días en que un pro-fesor malhumorado te hace copiaruna tontería de página del libropor no haber hecho los deberes oalguna cosa semejante. Aquellosdías en que, resumiendo, es me-jor no levantarse. Por ejemplo,recuerdo un día que me acostétarde por ver no sé qué bobadaen la tele. Me metí en la cama yme quedé dormido en el acto. Porla mañana hacía frío pero yo es-taba calentito tapado con lasmantas. Mi madre me había le-vantado la ventana para que medespertara pero yo ignoré estehecho y me dejé llevar por la enor-me satisfacción que sentía. Calen-tito, sabiendo que fuera, en lacalle, hacia un frío horrible. Me-dio dormido como estaba cerrélos ojos y comencé a soñar. No sési también os pasa a vosotros queen ocasiones estáis medio dormi-dos y empezáis a soñar. A mí mepasa de vez en cuando y ese díame pasó. Es genial que te sucedaeso porque, en ocasiones, puedesllegar a dominar tu sueño y ese

clases, los profesores... hasta quellegó el primer día.

Cuando entré el primer día en elinstituto tuve una sensación muyextraña. Era un edificio más gran-de que la escuela, había muchagente y todos miraban a los reciénllegados; nos repartieron por lasclases y nos explicaron la funcióndel centro y como iría el curso. Losprimeros días pasé un poco devergüenza ya que teníamos pro-fesores nuevos y había muchoscompañeros nuevos en clase, perorápidamente los conocí a todos.El primer curso me pasó bastanterápido y lo superé con buenasnotas.

Al empezar segundo ya no teníauna sensación extraña, sino dife-rente. Tenía muchas ganas de vol-ver a encontrarme con algunoscompañeros de clase que no ha-bía visto durante el verano y ex-plicarnos las vacaciones. Personal-mente, no noté demasiado elcambio de un curso al otro, peroteníamos que trabajar un pocomás. En las clases había un climade más confianza entre todos ysiempre había alguien que anima-ba al grupo.

El tercer curso de ESO fue, paramí, un año fantástico. Todos loscompañeros nos conocíamos yhabía muy buen ambiente. No fueun curso muy duro sino que fuebastante “light” y cada vez apren-díamos a hacer las cosas mejor.

En las clases nos llevábamos bien,pero estábamos en una edad demucha alteración y, a veces, senotaba demasiado delante de losprofesores.

Cuarto de ESO es el último curso;el que me guiará hacia el futuroque quiero tomar y hacia un mun-do lleno de responsabilidades.Durante estos años he aprendidomuchas cosas, he hecho muchosamigos y, sobre todo, he crecidocomo persona.

Creo que nunca olvidaré estoscuatro años de mi adolescenciallenos de experiencias y divertidasanécdotas.

Gemma Saladrigues Roselló - 4t D

Mis recuerdos dela ESOMis recuerdos de la ESO están lle-nos de emociones y de nuevoscambios.

El mes de septiembre de 2002empezaba para mí una nueva eta-pa de la adolescencia, una etapaque jamás olvidaré. Durante elverano iba pensando cómo seríael nuevo instituto, la gente, las

35

Lo G

rip

au

Empremtes escolars

Aptitud lingüística iadquisició de l’anglèscom a llenguaestrangeraAquest any els cursos 1r ESO B, C, D i E de l’IES Lo Plad’Urgell han participat en un estudi que la doctorandaMaria del Mar Suárez, de la Universitat de Barcelona,està fent per completar la seva tesi doctoral, tituladaLanguage Aptitude: A Longitudinal Study.

En aquest estudi, en el qual també hi han participatescoles de l’àrea metropolitana de Barcelona i el CEIPValeri Serra de Bellpuig, compta amb la participaciód’uns 800 subjectes en total i té dues parts ben dife-renciades:

D’una banda, és un estudi pilot de dos tests d’aptitudlingüística (MLAT – ES i MLAT-CAT) per a l’aprenentat-ge de llengües estrangeres i d’altra banda, observar eldesenvolupament de l’aptitud lingüística i la seva rela-ció amb l’adquisició de l’anglès com a llengua estran-gera a través del temps.

Però, què és l’aptitud? L’aptitud lingüística és una deles diferències individuals que caracteritzen l’aprenen-tatge de llengües estrangeres, juntament amb l’edat,els estils i estratègies d’aprenentatge, la motivació i lapersonalitat. És a dir, és una característica personal quefa que cadascú de nosaltres aprengui una llengua mésràpidament o amb més o menys facilitat, o que fa quetinguem més facilitat en alguns aspectes com per exem-ple la memòria o l’anàlisi lingüística.

Així doncs, els instruments que es piloten i es validaranen aquest estudi, l’MLAT-ES i l’MLAT-CAT, són tests quemesuren l’aptitud en els tres diferents elements de quèconsta (habilitat analítica o sensitivitat gramatical,memòria i habilitat de codificació fonèmica). És aquestun instrument que fou dissenyat als anys 60 per J.B.Carroll i A. Sapon i que, des de la seva validació, haestat traduït a diferents idiomes i s’ha adaptat per adiverses franges d’edat i fins i tot per a sords. De totesmaneres, amb la davallada de l’interès per l’estudi deles diferències individuals en l’aprenentatge de llen-gües estrangeres, no és fins l’any 2004 que CharlesStansfield i els seus col·laboradors han seguit treba-llant-hi fins adaptar la versió d’alumnes de primària.És aquest test el que serveix de base per a aquest estu-di i per a l’adaptació d’aquest mateix test en català.

Així doncs, els alumnes de primer d’ESO han realitzatla versió catalana d’aquest test (MLAT-CAT) seguida

d’una redacció i una comprensió lectora en aquestamateixa llengua de manera que es pugui analitzar si hiha alguna relació entre l’aptitud lingüística en generali la llengua materna. Un cop realitzades aquestes pro-ves, els mateixos alumnes han fet diverses proves enanglès (una comprensió oral, un dictat, una compren-sió escrita i una redacció i, en alguns casos, entrevistesorals). Amb aquestes proves es pretén estudiar la rela-ció que té l’aptitud lingüística amb les diferents habili-tats en llengua estrangera. També se’ls distribuia unqüestionari sobre dades personals i sobre estratègies iestils d’aprenentatge. Finalment, els alumnes han ha-gut de realitzar un test equivalent al MLAT-CAT peròen castellà, juntament amb una redacció i una com-prensió lectora també en castellà per tal de saber hi haalguna relació entre l’aptitud lingúística i la llengua do-minant dels alumnes (ja sigui català o castellà).

Paral·lelament, M. M. Suárez continuarà el seu estudiun any més amb altres subjectes d’una altra escola pertal de poder realitzar l’estudi longitudinal que dónatítol a la tesi doctoral.

M.M. Suárez i altres membres de la Universitat deBarcelona, Júlia Barón, Raquel Serrano i, en especial,Maria Àngels Llanes, antiga alumna d’aquest institut,agraeixen sincerament la col·laboració desinteressadade l’IES Lo Pla d’Urgell per a la realització del seu tre-ball.

36

Lo G

rip

au

El passat 21 de febrer es va fun-dar l’Associació Esportiva Esco-lar IES Lo Pla d’Urgell, com aconseqüència de la participaciódel nostre institut en el Pla Expe-rimental d’Esport a l’Escola durantel present curs escolar.

En la reunió fundacional d’aques-ta nova entitat esportiva es vanaprovar els estatuts i règim jurí-dic de l’associació. Els membresfundacionals foren quatre mem-bres de l’AMPA, el regidor d’es-ports de l’Ajuntament de Bellpuig,cinc profes en representació delcentre i vuit alumnes. La JuntaDirectiva va quedar constituïda dela següent manera:

Sr. Pere Boleda, presidentSr. Joan Villegas, vicepresidentSr. Jaume Capdevila, vicepresidentSra. M.Peñi Pina, vicepresidentaSr. Guillem Closas, tresorerSr. Manel Ortín, secretari

Els objectius que es proposaaquesta Associació Esportiva són:

—Promoure l’esport mitjançantles Lligues Internes i les Competi-cions Externes.

—Desenvolupar uns bons hàbitsde salut i benestar amb l’organit-zació d’activitats físiques i espor-tives per tothom.

—Donar als nostres alumnes unmitjà d’ocupació del temps delleure.

—Formar els joves en la gestiódels clubs esportius.

La part més engrescadora de l’or-ganització del club és el prota-gonisme dels mateixos alumnes,sigui com a membres de la junta,com a dinamitzadors o bé com asocis que gaudeixen les activitatsesportives. Els alumnes mem-

MÉS QUE UN INSTITUT:

Ja som un Club!!bres de la Junta Directiva apre-nen a portar la gestió diària d’unaassociació i en coneixen els dife-rents àmbits de treball i decisió,amb tots els problemes quoti-dians i d’estructura a què cal en-frontar-se. Des d’aquest punt devista, el club esdevé una eina fona-mental de formació de futurs ges-tors d’entitats esportives, de ma-nera que garanteix que el dia dedemà els nostres clubs tinguinpersones preparades i ja bregadesal capdavant.Els alumnes seleccionats com adinamitzadors tenen també unpaper molt destacat. Són els en-carregats de fer saber als altresalumnes del centre les activitatsprogramades, de muntar troba-des i competicions, de fer-los demonitors esportius. En definitiva,d’empènyer-los constantment capa la pràctica esportiva. Per a feraquestes tasques, gaudeixend’una setmana de formació, quees fa a finals de curs i que enguanytindrà lloc a Tarragona, a càrrecde la Secretaria General de l’Es-port i el Consell Català de l’Esport.Finalment, la gran majoria d’alum-nes esdevindran (esperem-ho!)socis del club. Amb ells i per aells es faran totes les activitatsesportives. Principalment, atletis-me, esport del qual el nostre clubfigurarà com a federat; però tam-bé es promouran el bàsquet i elfubol-sala. Esperem continuaramb la ja llarga tradició de les lli-gues internes, i començar a disse-nyar un bon grapat d’activitatsexternes, per tal que els nostresalumnes comencin a competir es-portivament amb altres nois i no-ies de la seva edat en convocatò-ries comarcals o d’altres nivells.Són remarcables les activitats es-

portives alternatives, p.ex. les tro-bades nocturnes, com la celebra-da a Agramunt (de les 22,00h dela nit a les 2,00h de la matinada)aquest passat 3 de juny.

Els nostres socis tenen dret a:

—PARTICIPACIÓ A LES LLIGUES IN-TERNES DEL CENTRE

—ENTRENAMENTS DEL TEU ES-PORT PREFERIT

—COMPETICIONS AMB ALTRESCENTRES

—TROBADES ESPORTIVES

Esports

Com a inici del que serà el nostreclub, aquest curs ja hem comen-çat a fer algunes petites experi-ències en Atletisme i Bàsquet; elsresultats han estat els següents:

SI T’AGRADA L’ATLETISME,EL BÀSQUET, EL FUTBOL SALA

I ALTRES ESPORTS

ANIMA’T !!PER NOMÉS 3E L’ANY

OMPLIU LA SEGÜENT BUTLLETA,RETALLEU-LA I LLIUREU-LA ALCLUB. (HORARI DE PATI)

ASSOCIACIÓ ESPORTIVA ESCOLARIES LO PLA D’URGELL-BELLPUIG

Alumne: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . Curs: . . . . . . . . . .

Data Naix.: . . . . . . . . . . . Soci: . . . . .

Esports: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

He fet el pagament de 3e per ser socide l’AAE IES Lo Pla d’Urgell

Signatura del pare i de la mare, si elsoci és menor d’edat.

37

Lo G

rip

au

ATLETISMES’ha participat a les competicionsde Cros de Tàrrega, Agramunt,Bellpuig, Mollerussa i Arbeca.

També hem participat en les pro-ves de Pista, en les TrobadesIntercomarcals organitzades pelConsell Esportiu de l’Urgell.

Participants d’atletisme:

Infantils Masculins: Agusti Galitó,Albert Cunillera, Alex Castelló,Andreu Culleré, Anouar Bou-makhtaf, Carles IbañezDavidVergé, Eric Artacho, Erik Smithz,Gerard Salvia, Jaume Farré, JaumeHuguet, Joel Grau, Joel Pané, JordiTorres, Martí Llanes, Omar An-guera, Pau Cots, Pol Costa, RaduRadu, Roger Gasso, Roger Martí,Tomas Sala i Xavier Pueyo

Infantils Femenins:Agnès Oromí,Anais Tarragona, Anna Moncusi,Anna Visens, Ariadna Salla, Ariad-na Sellés, Aura Sauch, Estefania

Finals Territorials de les categori-es Infantil Masculí i Femení i FinalJúnior Masculí. En la final Territo-rial de la categoria júnior mascu-lí, el resultat fou molt ajustat, des-prés d’un partit molt emocionant:

Mater Salvatoris de Lleida, 44IES Lo Pla d’Urgell de Bellpuig, 43

Ens vam quedar, doncs, a un puntde participar en la fase final catala-na. L’any vinent ho aconseguirem!

Participants de bàsquet:

Infantils Masculins: Achraf Elazouzi Harit, Roger Guim, JosepAguiló Gabernet, Agusti GalitóPorta, Gerard Salvia Folguera, BlaiNomen Ortiz, Pau Cots Cusine,Joel Pané, Albert Rafel Cots, Ro-ger Gasso Jordana

Infantils Femenins: NoemiAragoncillo, Anais Tarragona,Marta Barcadi, Maria Petit, LaiaSegarra, Marta Vilanova, MontsePiqué

Júniors Masculins: Isaac TorresPanades, Sergi Marti Cosconera,Josep Ros Roig, Joel Escudé,Jaume Benet, Gerard Cabrol,Josep Petit

FUTBOL-SALANois: Roger Gassó, Eric Busta-mante, Roger Petit, Franco Me-neses, Roger Saladrigues, SaladínRahbí, Josep L. Acero

Noies: Agnès Oromí, Míriam Puig,Ariadna Balsells, Marta Térmens,Marina Escribà, Maria Petit, LaiaSegarra, Noemí Fabregat, MarionaCulleré, Marta Bacardí

Una nova experiènciapedagògica:

La superclasse ‘06El Departament d’Educació Físicacontinua promovent un any mésla pràctica física en el centre fora

Esports

Navarro, Laia Carné, Laia Segarra,Maria Mar Torres, Marina Escribà,Marina Perez, Marta Termens,Marta Vilanova, Miriam Puig,Monica Font, Natàlia Guim, Noe-mi Aragoncillo, Noemí Fabregat,Raquel Alba, Selene Selles

Cadets: Aida Garcia Boria, Mus-tafa Bouderbala

RESULTATS:

Cros de Tàrrega

INF. FEM.: 3a. Raquel AlbaINF. MASC.: 4t. Roger Martí

Cros d’Agramunt

INF. FEM.: 1a. Raquel Alba2a Noemi Aragoncillo3a Marina Perez

INF. MASC.: 2n. Roger Martí

Cros de Bellpuig

INF. FEM.: 1a.Noemi Aragoncillo2a. Marina Escribà3a.Raquel Alba

INF. MASC. 2n. Roger Martí

Cros de Mollerussa

INF. FEM.: 2a. Noemi Aragoncillo4a. Raquel Alba

Cros d’Arbeca

INF. FEM.: 2a.Marina Perez3a.Noemi Aragoncillo4a. Raquel Alba

BÀSQUETHem competit en les trobades delConsell Esportiu de l’Urgell i les

38

Lo G

rip

au

Esports

de les classes pròpiament dites.Així, enguany, a part d’ajudar acrear el Club Esportiu de l’institutper poder competir amb altrescentres, s’ha organitzat les Prime-res Jornades de Condició Física(una experiència pedagògica in-ventada per nosaltres), que pre-tén buscar el millor grup-classe del’Institut a nivell de capacitats fí-siques. La idea d’aquestes jorna-des és buscar una alternativa a lapràctica esportiva i donar priori-tat a la total participació del grup-classe. Així, aquest concurs se-gueix unes pautes estrictes quebusquen, per una banda, la parti-cipació de tot el grup i l’esforç perla superació personal i, per l’altrabanda, intenten afavorir la solida-ritat i cohesió del grup. Mitjançantles següents regles:

a) Tot el grup-classe ha de parti-cipar-hi obligatòriament, omplinttotes les proves.

b) Cada alumne només pot feruna prova (a excepció dels grupspoc nombrosos).

c) La inscripció d’un alumne enuna prova es farà per elecció detot el grup.

d) Les mateixes proves s’aplicarana cada sexe i en diferents cicleseducatius.

e) La puntuació per a cada provaserà la següent: Primera: 10 pts;Segona: 8 pts; Tercera: 7 pts;Quarta: 6 pts, etc. No presentat:0 pts.

f) Guanyarà el grup-classe quefaci més punts, sumant tots elspunts de cada prova dels nois i deles noies.

g) Es desqualificarà tot aquell quimostri manca de respecte a un/acompany/a o adversari/a durantles proves.

Aquest concurs o competicióconsta de 10 proves físiques queintenten donar a conèixer el graude preparació física en cadascu-na de les principals qualitats físi-

ques de l’individu. Aquestes sónles següents:

1) Resistència: 1000 m ll.

2) Velocitat: 60 m ll.

3) Força: Suspensió d’una barra.

4) Potència: Salt amb peus junts.

5) Flexibilitat: Flexió profunda deltronc endavant.

6) Agilitat: Circuit de tanques.

7) Equilibri: Sobre un peu i da-munt una barra.

8) Coordinació: Circuit especial.

9) Habilitat: Llançaments a ciste-lla.

10) Precisió: Xuts a porteria.

Centrant-nos en aquesta prime-ra edició (el passat 6 d’abril, úl-tim dia de classe abans de les va-cances de Pasqua), cal dir que vaser tot un èxit de participació iganes per part dels alumnes.També de bones marques asso-lides.

Classificació final

Primer Cicle d’ESO: 1r.- 2 ESO D,2n.- 1 ESO C, 3r.- 1 ESO E, 4t.- 1ESO D, 5è.- 2 ESO C, 6è.- 1 ESO A/B, 7è.- 2 ESO A/B

Segon Cicle d’ESO: 1r.- 3 ESO C,2n.- 4 ESO D, 3r.- 3 ESO D, 4t.- 4ESO C, 5è.- 4 ESO B, 6è.- 3 ESOA/B

Per acabar, esperem que aquestanova experiència educativa delDept. D’EF us hagi agradat, i queja us comenceu a preparar per al’any vinent, per tal de poder-hiparticipar amb bona forma i llui-tar pels primers llocs.

XIV Jocs esportiusCurs 2005-06VOLEIBOL

1r 4B: Joel Valls, Daniela Ma-nea, Rosa Golobardes, Ale-xandra Cret, Paula Meneses,Hèctor Escoté, Joel Giménez.

2n 1 BTX B: Sandra Berdaguer,Àngels Mata, Olga Targa,Anna Molet, Geòrgia Ber-gadà, Lídia Guim, EstefaniaLozano, Alba Solsona, ArnauSaltiveri, Jaume Orteu, PereBoleda, Aleidis Valls

3r 4C: Mireia Bordes, Josep Bus-tos, Tomàs Buñales, GiselaGabernet, Laura Pallàs, MariaLlanes, Clara Bergadà, An-toni Martí

FUTBOL SALA

1r 1 BTX B (1): Xavier Capde-vila, Xavier Balcells, RachidZardoua, Adrià Galitó, SergiMartí, Òscar Molina, MarcDarbra

2n 1 BTX B (2): Xavier Garcia,Robert Llobera, David Mar-tínez, Adrià Moncusí, BernatSegura, Joel Visa, Roger Tor-res

3r 3 D: Josep Boldú, XavierRoca, Sergi Bonjoch, GabrielLozano, Albert Jordà, JosepPetit

ESCACS

1r Marc Tudela (4 D)2n Raül B. Pulvere (4 D)3r Xavier Balcells (1 BTX B)

TENNIS TAULA1r Xavier Capdevila (1 BTX B)2n Josep Bustos (4 C)3r Eric Darbra (2 BTX)

Trofeus als golejadors de Fut-bol-sala

David Martínez: 32 gols (1 BTX B)Sergi Bonjoch: 27 gols (3 D)

Alumnes col·laboradors (Placacommemorativa)

Roger Torres (1 BTX A)Pere Boleda (1 BTX B)Santi Aubach (4 D)

39

Lo G

rip

au

LiteràrIES

Premis Sant JordiCONCURS JUVENIL DE CONTESIES Lo Pla d’Urgell i Ajuntament de Bellpuig

la. Un nadó. Reposava profunda-ment damunt dels braços de laseva mare. La dona, pronunciàdèbilment unes paraules fugacesen castellà:

—Nefissa... anomena-la així... cui-da-la... – Els seus ulls vessaren llà-grimes de tendresa. – Si... us...plau... Ne.. fis...sa... porta-la...a...Egip....te... cuida... la.

La respiració de la dona és va anarapagant a poc a poc i finalment,ella la mirà als ulls i hi distingí unamirada profunda, plena de dolor.El dolor d’una derrota, la derrota,d’una lluita no començada. LlavorsJoana es va sentir la seva ànimapertorbada per un sentiment dolç,un sentiment protector i sentí lanecessitat d’agafar aquell cos quedescansava indefens.

—Nefissa...

Finalment Joana prengué una de-cisió, adoptaria aquell infant. Lesestrelles brillaven capritxoses i Jo-ana va deixar anar una llàgrimavessada en silenci, en honor aque-lla dona.

Aquella nit, Joana, s’assentà alcostat del bressol vell, que ella iel seu marit havien baixat de lesgolfes. No se’n va anar a dormiramb ell si no que es quedà ob-servant, la que era ara, la sevanova filla. Aquella nit, la llunabrillava amb tota la intensitat iella es quedà adormida a la ca-dira, mentre una llum tènue aca-riciava suaument el rostre de lacriatura.

* * *

Maig de l’any 1992

Nefissa caminava pensativa entreles cases que s ‘enlairaven im-ponents. El to daurat de la postade Sol tenyia tota la ciutat de co-lors càlids i sota aquesta llum tè-bia Nefissa s’amagava de l’altragent. Tenia por del seu propi as-pecte. Ella ho sabia, era diferent.Tenia un físic diferent, una mane-ra de pensar diferent, una miradadiferent... la mirada d’Egipte. Lespersones, miraven a Nefissa ambels ulls de vidre, aquest era el pro-blema, només miraven. La rebut-javen i se’n reien perquè era dife-rent i la deixaven sempre quepodien en ridícul. No la volien. Perun instant, és sentia arrossegadaper una riuada de gent diferentque ella, no es trobava, no sabiaon era, no entenia el perquè delsinsults continus. És sentia fora delloc, com si l’haguessin arrancat dela seva posició inicial, i la gent liestigues dient a crits : “FORA!FORA!”. Nefissa és refugiava, enels seus moments més desespe-rats, en la pintura, gotes de colorsque amagaven llàgrimes de fil iescrivia el seu cor en tinta damuntunes fulles de paper blanc.

* * *

Juny de l’any 1998

Quan va complir la majoria d’edat,Nefissa és va deixar portar per unsentiment de nostàlgia, és va gui-ar per les explicacions que li haviafet Joana sobre la nit de la sevatrobada. Ara Nefissa per fi podriatornar al país al qual provenia. Nosabia la ciutat on havia d’anar. Nosabia que es trobaria ni a qui estrobaria. Ni si es trobaria algú. Elsdubtes l’acompanyaven anés onanés. Es sentiria per primera vega-da a gust amb els desconeguts?Seria allí, on ella és retrobaria ambsí mateixa?

Els ulls de Nefissa tornaven a bri-llar d’il·lusió i esperança, al posarels peus sobre el ciment dur del’aeroport i mirar la gent que la

NefissaClàudia Nadal Sabaté - 1r ESO CGuanyadora categoria B

Abril de l’any 1980

Era negra nit, les llums de la ciu-tat s’acostaven tremoloses i el mars’agitava nerviosament. Amira, as-seguda a la “patera”, començà asentir punxades de dolor agut a lapanxa. Es posà la mà sobre el ven-tre. Anava de part. Per un momentrecordà la seva ciutat, El Caire, irecordà el vent suau d’aquells es-tius calorosos a la vora del Nil i lisemblà sentir per uns moments,aquella olor, l’olor de l’arena deldesert. Algun dia tornaria, és vaprometre a sí mateixa, tornaria aEgipte, la seva terra.

* * *Joana esperava, a l’altre costat del’estret de Gibraltar, l’arribadad’una barca plena d’emigrants il·-legals. Feia 8 hores que se’ls haviainformat de la seva presencia i cal-culava que devia fer uns 3 dies desde la seva sortida. Nerviosa és pas-sejà d’un costat a l’altre, i distingíuna silueta borrosa que trencaval’horitzó. La “patera”. Quan pocdesprés la barca atracà, ella pujara l’embarcament que es balance-java suaument. Va encendré unallanterna i enfocà al seu interior.Allí hi reposava una dona d’uns 25anys d’edat, amb la pell morena iels ulls negres. Brillants com el foc.Ella va observà la situació en quees trobava la dona. Servei urgent,perdia sang. Llançà una ullada rà-pida al lloc on es trobaven. Quans’adonà d’una respiració tranquil·-

40

Lo G

rip

au

LiteràrIES

rodejava, s’adonà per primera ve-gada que es trobava cara a caraamb un passat que no era el seu.Sinó el de la seva mare. Quan vasortir al carrer i va veure el bullicide la gent dins d’aquells carrersperduts en la immensa ciutat deEl Caire, va aterrar en la cruel rea-litat, no tenia cap lloc per comen-çar a buscar, cap carrer per orien-tar-se, i no tenia ni la més mínimaidea d’on es trobava.

Nefissa, va caminar pels immensoscarrers, sentint a cada passa, queera una més. Primera vegada, noera diferent. La seva mirada eracom tantes, la seva pell era comtantes, els seus ulls eren com tants,per fi Nefissa es va trobar, normal,com tants altres.

Perduda en la immensitat d’aquellscarrers, Nefissa caminava entretin-guda, no en tenia l’idioma, però liera igual, ja no s’havia d’amagar.De cop és va trobar davant d’unagran llengua d’aigua, el Nil. S’acot-xà a la vora d’aquelles aigües, imirà el seu reflex trencat pel riu.Poc a poc aixecà la mà i acaricià elseu propi rostre. De cop s’adonad’una presencia. Johanes Braham.

Març de l’any 2000

Ara Nefissa camina per les mésprestigioses passarel·les de París iLondres. La seva vida a canviat. Araella ja no és rebutjada, si no admi-rada. Cada nit, Nefissa és mira elmirall i acaricia el seu rostre de co-lor mel, continua essent la matei-xa que anys 2 anys enrere, i el seusulls continuen reflectint aquellamirada. La mirada d’Egipte. Peròara, aquesta, reflecteix seguretat.Tot i que ha intentat oblidar eldolor de tants anys, continua ama-gant-se, amb por de ser descober-ta, aquella història, la seva histò-ria. L’aneguet Lleig.

xò, però li deia de tot... que enaquesta vida no podria fer res debo, que jo no l’estimava, que fugísamb ell... però ella en el fons m’es-timava, tot i que no prou, pel quees veu...

—Sí, sí, continuï.

—Agent, sisplau, hi ha de fer al-guna cosa... Jo... Ell...Ell l’hi va dirque l’única manera de fugir de miera... era... El molt cabró! L’hi vadir que es suïcidarien junts, que elcel seria tot per ells dos. L’hi va diraixò!

—Tranquil·litzi’s sisplau, tranquil·-litzi’s. Ja veig la gravetat dels fets.Hi haurà un judici tan ràpidamentcom sigui possible. Estigui tran-quil.

—Mo...Moltes gràcies, senyor.

Tots dos van penjar. Havia funcio-nat, s’ho havia empassat. Però...hi hauria un judici i no seria fàcil,gens fàcil.

Al cap d’uns quants dies de mal-decaps i d’enyorances, mentre elsnens s’estaven a casa de la sevapadrina, es feu finalment el judici.No havia pogut dormir gens, s’ha-via passat les nits maquinant laresposta perfecta, el pla genial, laclau a totes les preguntes. I final-ment la va trobar.

—Tothom dret. S’aixeca la sessió.–la jutge entrà a la sala. Era unadona respectable, portava ulleres,les quals, juntament amb la togaencara la feien semblar mésimponent, llesta i severa del queja semblava.

—Senyors lletrats, vostès diran.–digué, imponent.

—Senyoria, –començà el fiscal– elmeu client, el senyor Geroni Dal-mau, ha denunciat el senyor Ber-nat Mas per haver persuadit a ladona del meu client perquè se su-ïcidés.

—Permeti’m, senyoria.- intervin-gué el defensor.

—Vostè dirà.

Veritats imentidesGisela Gabernet Garriga - 4t ESO CGuanyadora categoria C

Desastrós, realment desastrós.Aquella horrorosa imatge li que-daria gravada la resta de la sevavida. Formaria part dels seus pit-jors malsons, el despertaria a lesnits de tempesta amb la cara ama-rada d’una suor freda i el cor ba-tegant fortament al pit. La sevacara desesperada en busca delconsol etern va fer que s’adonésde la gravetat del cas: la gelosiaera la seva pitjor enemiga. Ja sa-bia que sempre havia estat gelós ique la gelosia li jugava males pas-sades, però aquesta era sens dub-te la més imperdonable de totes.

I ara venia la confusió. Va comen-çar a pensar, la consciència li mar-tellejava el cervell dient-li“entrega’t, entrega’t”. Però ell sa-bia que no podia ser; els seus fills...qui els pujaria? En el fons tampocera dolent, i la seva dona l’haviatraït... No, tota la culpa la tenia ell,per ser tan gelós. Però la presó...enel fons ell no l’havia assassinat,però quin mortal no s’hauria tiratdaltabaix havent passat allò!! Nopodria suportar haver d’estar nosabia quants anys a la presó ambels remordiments rosegant-li lesentranyes. No! Havia de fugir... omillor... necessitava un pla.

Aquella mateixa nit va trucar a lapolicia. Era el millor. Ho tenia totmolt clar dins el cap.

—Mossos d’Esquadra, digui’m?

—Sí, trucava per denunciar unassatjament que ha acabat amb unsuïcidi.

—Com diu?

—Veurà, la meva dona feia tempsque es veia amb un xicot. Jo no hivaig poder fer mai res, però ho sa-bia i... Bé, doncs que aquest la mal-tractava. No la pegava ni res d’ai-

41

Lo G

rip

au

LiteràrIES

en de fugir plegats i que el seuhome li volia mal?- continuà en-cara.

—No, no em va explicar res d’ai-xò, però em va dir alguna vegadaque li agradava molt el senyor Masi que amb ell s’ho passava molt bé.

—Gràcies, fiscal. Gràcies senyore-ta Giribet, pot retirar-se. Bé, senyorDalmau, què n’ha de dir de totaixò? Que parli l’acusat, el senyorGeroni Dalmau. Jura dir la veritat,tota la veritat i res més que laveritat?

—Sí, ho juro.- estava cada vegadamés nerviós, el seu pla se n’haviaanat a norris, no comptava ambla testificació de la Mercè.

—Bé, què n’ha de dir d’això? Vos-tè deia que el senyor Mas havia in-citat a la víctima a suïcidar-se peròla senyoreta Mercè Giribet ens hadeixat ben clar que no.- començàel fiscal.

—Senyoria, jo... no sé per què noho va dir a la senyoreta Giribetperò li asseguro que ...

—I com ho sap vostè que això pas-sava, vull dir, qui li va dir que elsenyor Mas havia persuadit a laseva dona perquè es suïcides?

—Jo... Bé m’ho va dir un amicque...

—I qui li va dir al seu amic?

—Doncs... no ho sé...

—Senyoria, em sembla que aques-ta història no s’aguanta per enlloc-concretà el fiscal- el millor que po-dem fer és...

—Em sembla que ja ho decidiré joel que és el millor que podem fer.– es girà cap a en Geroni- SenyorGeroni, em sembla que ha arribatl’hora que ens digui la veritat, totala veritat i res més que la veritat.-la jutge va marcar expressamentles paraules “tota” i “res més”.

—És que... vostè no ho entén...jo...

—Potser si m’ho explica n’entendréalmenys una part, no li sembla?

—No hi ha cap prova que el meuclient cometés aquesta falta; i amés...

—Perdoni. El seu client, el senyorBernat Mas, no ha pogut assistiral judici? –preguntà la jutge estra-nyada.

—No, senyoria, veurà. Des del ma-teix dia de la mort de la senyoraHermínia Vilalta el senyor BernatMas es troba desaparegut. Ningúno l’ha vist ni ha parlat amb ell. Laseva família va parlar per últim copamb ell el dilluns 12 de Febrer, eldia abans de la mort de la senyoraHermínia.

—És comprensible doncs que nohagi pogut venir. Continuem, se-nyor.

—El senyor Mas no va veure la se-nyora abans que ella se suïcidés,de fet, no l’havia vista durant dossetmanes abans.

—Permeti’m senyoria que li diguique això no és cap dada rellevant,ja que la senyora Vilalta havia vistel senyor Mas el mes abans cadadia, quan suposadament feia unscursets d’anglès. Això és confirma-ble per la seva amiga, la senyore-ta Giribet a qui explicava tot el quefeia.

—Gràcies, senyor. Ara sentirem eltestimoni. La senyoreta MercèGiribet, amiga de la víctima. Juradir la veritat, tota la veritat i resmés que la veritat?- davant de l’ex-pectativa d’un testimoni en Geroniestava ben desprevingut. Tan pre-ocupat com estava no havia pen-sat en aquesta possibilitat.

—Sí, ho juro.

—Senyoreta Giribet; es veien la se-nyora Vilalta i el senyor Mas du-rant el mes de Gener?- procedí elfiscal.

—Sí, l’Hermínia em va explicar quees veien cada nit.

—Durant aquestes trobades li vaexplicar que el senyor Mas l’inci-tava a suïcidar-se, li deia que havi-

—Bé, jo... Vaig ser jo qui vaig ma-tar la meva dona... bé, no la vaigmatar, però... gairebé. La nit del12 de febrer vaig anar a casa delsenyor Mas i... aprofitant que es-tava desprevingut el vaig matar.Jo... senyoria, m’ha d’entendre...a ningú li agrada que la seva donali faci el salt i jo... doncs estavaencegat per la gelosia. És com unacinta negra que et tapa els ulls i elcervell funciona sol, gairebé ni ten’adones...

—Prossegueixi sisplau.

—Doncs li vaig tallar el cap ambuna espasa que havia estat delmeu rebesavi i que teníem guar-dada a l’escriptori de casa... I li vaigarrencar el cor, amb les meves prò-pies mans.- aquí en Geroni es vaaturar, semblava que no poguéscontinuar.

—I què en va fer del cor?

—Jo... Jo... El vaig fregir... i li vaigdonar a la meva dona perquè se’lmengés...

—I no ho va notar ella?

—Mentre se l’estava menjant, no.Però després li vaig dir que era elcor del Bernat, i perquè s’ho cre-gués li vaig... li... li vaig ensenyarel cap que encara guardava...

—I què va dir ella?

—Va dir... – en aquest punt les llà-grimes brollaven dels ulls d’enGeroni i li relliscaven per la carapàl·lida, contorsionada pel dolor iel patiment- va dir que li haviadonat un menjar tan bo que noen volia tornar a menjar cap altremai més ...

—I vostè què va fer aleshores?

—Doncs... doncs... volia anar abuscar l’espasa i descarregar-licontra el cap... volia matar-la allàmateix i que li brollés la sang... Vo-lia... no sé que volia... Però ella...ella va anar cap al balcó i... es vallençar al buit.

Jo... m’ha d’entendre senyoria, sócun home gelós i... no em vaig sa-

42

Lo G

rip

au

LiteràrIES

ber controlar... quan ja ho haviafet me’n vaig penedir molt... moltsenyoria... no em tanqui a la presósisplau... els meus fills! Jo no sé quèfaré sense els meus fills! Necessitenun pare...! Sisplau senyoria...!

—Senyor Dalmau, va cometre unerror molt greu. La gelosia no ésgens bona, però tot i això un s’hade saber controlar. Moltes vega-des ens passen pel cap coses hor-ribles, però no per això les hem dedur a terme. I respecte als seus fills,em sembla que estaran més segursen una llar d’acollida que a les se-ves mans. S’aixeca la sessió.

D’en Bernat només se’n sap queanà a la presó i s’hi estigué mésde deu anys. Sortí amb la condici-onal atorgada pel bon comporta-ment i des de llavors no se’n sapres. Ningú no l’ha vist, ningú non’ha sentit a parlar... continua sentuna ànima atrapada pels remordi-ments i la gelosia, vaguejant sen-se rumb per aquest món de des-gràcies.

çar. En Mario estava molt engres-cat i apostava molt fort. D’un enun, els amics es van anar retiranten veure les grans sumes de dinersque hi havia en joc. Nomésl’Ernest, a qui tothom anomenavael Rei del Pòquer perquè quasi maiperdia, va seguir la partida amb enMario, i efectivament aquesta par-tida no va ser una excepció i va gua-nyar l’Ernest. Abans de marxar, enMario, que s’ho havia passat moltbé, va demanar-los si podia seguiranant a les partides, i la colla d’amicsli va respondre que podia anar-hitotes les nits que volgués.

Així doncs, va anar passant eltemps i les partides de pòquer vandeixar de ser només una diversióper passar a ser una manera ràpi-da de fer diners. El Rei del Pòquer,que portava una bona ratxa, cadanit s’enduia una bona pila de di-ners cap a casa. La seva filla Cristi-na, que estava al corrent del quefeia el seu pare cada nit, no para-va de dir-li que ho deixés córrer,que ho acabaria perdent tot, peròell, que estava encegat pels diners,no li va fer cas. Finalment el diade la seva derrota va arribar. Vaser una nit plujosa, freda. En arri-bar al bar ja estaven tots a puntper començar, i com cada nit lesapostes van anar augmentant sen-se parar. Aquella nit el Rei del Pò-quer tenia unes cartes molt bonesi estava segur de guanyar, de ma-nera que es va jugar tot el que te-nia. I va perdre, ho va perdre toten un instant, en uns segons vaquedar destronat del seu títol deRei del Pòquer, en uns segons vallençar la seva vida a les escombra-ries per un absurd joc de cartes.Però en adonar-se del seu error jaera massa tard i no podia tornarenrera, havia de buscar una solu-ció. I en aquell moment de deses-peració va aparèixer en Mario i liva oferir un bon grapat de dinersdient-li que quan s’hagués refeteconòmicament ja els hi tornaria.Ell ho va acceptar sense pensar,agraint-li de tot cor.

D’aquesta manera l’Ernest va in-tentar tornar a aixecar el cap. Vacomprar una botiga d’esports, ijust quan la seva situació comen-çava a millorar, en Mario va tor-nar i li va reclamar el que era seu:

—Ja fa mesos que et vaig fer elpréstec, i ara necessito que em pa-guis. Però no n’hi ha prou amb elque et vaig deixar, suposo que jaet deus imaginar que m’has de pa-gar uns interessos.

—Si, és clar, però encara no t’hopuc tornar, no tinc els diners. Hovaig invertir tot en una botiga d’es-ports i de moment sembla que lacosa rutlla. Si t’esperes uns mesosmés et prometo que et pagaré totel que et dec. - li va respondrel’Ernest.

—No puc esperar, necessito els di-ners ara. Dóna-me’ls! – li va res-pondre en Mario de mal humor.

—Però si ja t’he dit que no elstinc...

—Ja n’hi ha prou de tanta comè-dia! Tornaré d’aquí a una setma-na i si no em pagues el que emdeus m’enduré allò que més esti-mis. – el va amenaçar en Mario,que tot seguit es va girar i se’n vaanar per on havia vingut.

L’Ernest, que fins llavors havia in-tentat ocultar a la seva filla els seusproblemes econòmics, no va tenirmés remei que explicar-li la veritatper intentar trobar una soluciójunts. L’endemà al matí el dos vananar passant per tots els bancs permirar de demanar un crèdit, peròcap banc els en podia concedir unde tant gran i en tant poc temps.En veure que dels bancs no entraurien res, l’Ernest va demanarajuda als seus vells amics, però totsells li van girar l’esquena dient-lique havia d’haver vigilat més amben Mario, que ja es veia que noera aigua clara.

Al cap de tres dies, quan tornavade treballar, l’Ernest va trobar unanota a la bústia. Era una nota breui amb mala lletra. Deia:

Llegendad’en JordiImma Calaf Vall - 3r. ESO DFinalista categoria C

La nostra història comença en unapartida de pòquer clandestina queva tenir lloc un divendres a la nital bar de l’Alfons. Allí es reunienquasi cada nit una colla de vellsamics per jugar i divertir-se unaestona tot fent petites apostes.Aquella nit però, no només hi ha-via la colla habitual, sinó que tam-bé hi havia un home que haviasentit a dir que se celebravenaquelles partides i s’havia mostratmolt interessat a participar-hi, demanera que la colla d’amics no esva poder negar a deixar-lo passar.El nou jugador es va presentar coma Mario Ripoll, i un cop fetes lespresentacions la partida va comen-

43

Lo G

rip

au

LiteràrIES

«Ja sé que et vaig dir una setmanaperò no puc esperar més. Vindrédemà a les dotze de la nit en punt.T’aconsello que tinguis els dinersa punt si no vols problemes.

Mario

PD: No intentis fugir perquè et tro-baré, i llavors serà pitjor.»

L’Ernest, en llegir la nota, es va es-pantar molt i va explicar-li a la sevafilla.

—Intenta enraonar amb ell, expli-ca-li que amb una mica més detemps li tornaràs el que li deus. –li va aconsellar la Cristina.

—Això ja li vaig dir, però ell vol elsseus diners i si no els hi dono éscapaç de qualsevol cosa. És unhome perillós, però quan em vaoferir els diners no ho vaig saberveure. – va contestar-li l’Ernest.

L’endemà a mitjanit van trucar altimbre. Era en Mario que venia abuscar els diners. Estava de moltmal humor i no va voler escoltarres del que li deien. L’Ernest li vadonar tot el que havia pogut reu-nir, però tot i així allò no arribavani a la meitat del que li devia. Enveure-ho, en Mario es va enfadarmolt i, amb un moviment brusc vaagafar a la Cristina pel coll, es vatreure’s una pistola de l’interior dela jaqueta i li va apuntar al cap.

—Tornaré demà a la mateixa horaperquè em paguis. Ella vindrà ambmi, i si no tens els diners a puntquan vingui, la mataré. Quedaclar? – va amenaçar-los en Mario.I abans que ningú tingués tempsde dir res va empènyer a la noiacap a la porta sense deixar d’aga-far-la, la va obrir amb un cop depeu i se’n va anar amb ella, dei-xant a l’Ernest darrera seu cridantque no fes mal a la seva filla.

En sortir al carrer la noia va inten-tar desfer-se d’ell clavant-li unamossegada a la mà, però l’únicque va aconseguir va ser que ells’enfadés més i la pegués. Enaquell precís instant un noi va pa-rèixer en una cantonada del car-

rer, i en veure en Mario amb la pis-tola a la mà i pegant a la Cristina,va anar corrent cap a ell pel seudarrera sense que el veiés, va aga-far una tapa de les clavegueres queestava mal posada i li va clavar unbon cop al cap. En Mario va caurea terra, inconscient. Tot seguit elnoi va ajudar a la Cristina a aixe-car-se, ja que amb el cop d’enMario també havia caigut:

—Estàs bé? – li va preguntar el noi.

—Si, si... Moltes gràcies, m’has sal-vat la vida. – li va contestar la Cris-tina.

—Qualsevol en el meu lloc ho hau-ria fet. Bé, serà millor que truquemals mossos, en qualsevol momentes podria despertar. – va dir el noi,que es va traure el mòbil de la but-xaca i va marcar el número delsmossos d’esquadra.

Mentre esperaven que els mossosarribessin, la Cristina va dir:

—Em dic Cristina, i tu?

—Jo em dic Jordi i estic estudiantper ser mosso d’esquadra.

—Doncs de moment ho fas moltbé. – li va dir la Cristina.

—No n’hi ha per tant... – va con-testar en Jordi, tot posant-se ver-mell.

La porta de casa la Cristina es vaobrir i va sortir corrent el seu pare,que va anar a abraçar a la seva fi-lla.

—Sort que no t’ha passat res fillameva. No m’ho hauria perdonatmai si t’arriba a passar algunacosa. – li va dir l’Ernest mig plo-rant.

—Tranquil pare, ja ha passat. Haestat gràcies a en Jordi, ell m’hasalvat. – va respondre la Cristina.

—Noi, t’agraeixo molt el que hasfet per la meva filla i m’agradariarecompensar-te d’alguna manera.– va dir l’Ernest a en Jordi.

—La meva recompensa és saberque tot ha acabat bé. – va contes-tar-li en Jordi.

Al cap de poc van arribar dos cot-xes del mossos, van emmanillar alMario i el van fer entrar en un delscotxes. Tot seguit un dels mossosva anar cap a en Jordi, la Cristina il’Ernest i els va demanar que elsacompanyessin a la comissaria perprendre declaració.

Un cop a la comissaria, entre elstres van explicar tot el que haviapassat. En conèixer la història,l’inspector que els estava prenentdeclaració els va explicar que enMario Ripoll era un estafador moltbuscat per la policia. Els va dir queprimer es feia amic de les víctimes,després començava a apostargrans sumes de diners en qualse-vol joc que a la víctima li agradés,deixava guanyar-la un temps, iquan la víctima es refiava i hoapostava tot, en Mario la guanya-va fent trampes. Quan veia queaquella persona necessitava di-ners, ell els hi oferia i després re-clamava grans interessos. En sa-ber-ho, l’Ernest es va quedar parat.Un cop acabada la declaració vantornar cap a casa. En Jordi va in-sistir a acompanyar-los dient queli venia de pas.

Un cop a la porta de casa seva,l’Ernest va entrar cap a dins perdeixar-los sols. La Cristina va de-manar a en Jordi si es podien tor-nar a veure algun dia, i ell va ac-ceptar encantat. En el fons els doss’havien enamorat només en veu-re’s. En dir-se adéu, la Cristina noes va poder aguantar i li va fer unpetó als llavis. Ell la va correspon-dre amb una càlida abraçada, i desd’aquell dia no s’han separat més.

El més curiós de la història és queamb el cop que en Jordi va fer aen Mario amb la tapa de clavegue-res, a en Mario li va sortir sang delcap, i en caure inconscient va que-dar un cor dibuixat a l’asfalt. I toti la pluja, la neu i el vent, el corsegueix allí dibuixat i mai més s’es-borrarà. Simbolitza l’amor entre enJordi i la Cristina.

44

Lo G

rip

au

Era una nit càlida que anuncia-va l’arribada de l’estiu. Em vaigdutxar, vaig mirar la televisió i capa quarts d’una vaig anar a dormir.Em va costar agafar el son ja queels veïns de dalt no paraven dediscutir i de barallar-se. Se senti-en els crits de la Marta envers elseu home contaminats pels ge-mecs de la seva petita criatura,l’Eva. Ho vaig trobar rutinari per-què ja feia 21 dies; és a dir, desque havia nascut l’Eva, que cadadia discutien però tot i així se’lsveia un matrimoni normal, ambels problemes normals que acos-tumen a tenir totes les parelles,però res que em pogués fer creu-re que l’endemà presenciaria unaescena com la que m’esperava.

Els crits anaven augmentant i lacriatura no parava de plorar. Decop es va sentir una portada i l’ho-me abandonà el pis. Així que vaigdecidir aixecar-me per anar a veu-re què li havia passat ja que desque s’havien instal·lat a l’edifici,cosa que ja feia uns 11 anys, enshavíem fet molt amigues i sem-pre ens explicàvem coses; el queens alegrava i ens feia riure o elque fèiem i ens motivava. Sempreens teníem l’una a l’altra i ens aju-dàvem en tot el que podíem. Vaigtrucar a la porta i va estar unsquants minuts a obrir-me. Quanvaig entrar, les llàgrimes l’envaï-en. Tenia tota la cara vermella,com si l’haguessin pegat i quan liho vaig preguntar, m’ho va negarrotundament. Em va dir que s’ha-via donat un cop i que no era res,

que no em preocupés. Llavors livaig preguntar el perquè d’aque-lles llàgrimes i la veritat és que noem va saber contestar. La vaignotar estranya, distant de mi, comsi ja no em conegués. Com quevaig veure que no tenia massaganes de parlar li vaig dir que men’anava, que si volia alguna cosaseria a baix i ella, molt educadaem va donar les gràcies. Li vaigdir: “Bona nit, Marta.”, i ella emva respondre amb un: “Adéu”.Aquesta va ser la seva última pa-raula, i em va estrènyer la mà. Peruns instants, les llàgrimes es vanaturar i els ulls li van brillar.

Una mica més tranquil·la vaig tor-nar a casa meva. Em vaig posar alllit i només em passava pel cap laimatge de la Marta dient-me“adéu” i així em vaig adormir.

L’endemà em vaig despertar aquarts de set del matí perquè unaaltra vegada els crits foren els queno em deixaven dormir. Vaig es-morzar i em vaig vestir. Ja erengairebé les set quan vaig anar aobrir les finestres. Era un diven-dres clar i amb el cel serè. Tot sem-blava anunciar un bon inici de dia,però va ser llavors quan va passarel que menys m’esperava. Vaigveure com queia la nena, l’Eva, iem vaig espantar. Vaig córrer capal seu pis. Quan vaig arribar a dalt,la Marta també tenia els peus so-bre el balcó, se’m va girar i vaigcridar un no que va ressonar pertot l’edifici. Ella em somrigué toti que les llàgrimes li rodolaven

galtes avall i em va dir: “Adéu” unaaltra vegada. Vaig anar correntcap a ella, però era massa tard.Les vaig veure a totes dues al ter-ra, desmuntades i en mig d’unbassal de sang. Vaig plorar i vaigcórrer cap a baix. Només podia ferque lamentacions. Ho vaig passarmolt malament. Per què ho haviafet? Per què? No! Era la mevaamiga! Només tenia 33 anys, te-nia una vida per endavant.

L’endemà va sortir el diari a lanotícia. La vaig llegir i hi deia:“...aseguraron que la mujer sufríauna depresión crónica”. No podiaser. Més que una depressió ellasofria maltractaments. Sinó coms’entenia els crits i els blaus i copsque duia? Però ella s’ho va callarfins que no hi va veure cap solu-ció. Al diari també deia que havi-en trobat una carta amb la queexplicava els motius del suïcidi. Vadeixar al seu home innocent, sen-se cap comentari en contra d’ell(propi de la psicologia d’una donamaltractada) i es justificava dientque ho havia fet perquè no podiasuportar la pressió de cuidar lanena. Cada dia me’n vaig a dor-mir amb la imatge de la Martadient-me “adéu” i no puc evitarretenir-me les llàgrimes.

Encara avui, 16 anys després, con-tinuo pensant que va ser per cul-pa del seu marit i m’he fet d’unaassociació a la qual ajudem a lesdones maltractades.

Judit Aluja1 batx A

LiteràrIES

Totva com ençar...

45

Lo G

rip

au

LiteràrIES

19 d’octubre de 1990

Ell creu que ja ho ha deixat, que jano hi tornarà més. Però no és veri-tat. Ell creu que per fi se n’ha sortiti ja mai més tornarà a tenir aquellanecessitat, que ja està, però no,aquella mateixa tarda quan surt dela feina es torna a trobar igual. Re-gira la butxaca buscant tabac. Treuel paquet, però es diu a si mateixque no, i el torna a desar. Al capd’una estona el torna a treure i se’lmira. “NO”, pensa i llença el paqueta la paperera. Però al cap d’una es-tona de passejar es torna a trobardavant d’un “estanc”, darrere eltaulell hi ha exposat tota mena demarca de tabac. Sent la necessitatd’entrar. Obra la porta i consientqué hi havia tornat a caure, treu elmoneder de la butxaca. “l’últimpaquet, aquest és l’últim”. Com-

primeix allò de FUMAR PUEDEMATAR. Llavors n’encén un i pensa“aquest és l’últim”. Però ella sapque no ho serà. Després es dirigeixcap a la farmàcia i compra un pa-quet de xiclets i un de pegats denicotina. Porta un any intentantdeixar de fumar, però encara no sen’ha sortit, i cada cop pensa: “ arasi, me’n sortiré, demà ho deixo”però aquest demà s’allarga i el queen teoria era “demà” passa a ser lasetmana que ve, i sempre igual. Téla bossa plena de xiclets i “pegats”de nicotina per deixar de fumar. Ino se’n surt.

Així passen els anys i ella segueixigual. Cada dia s’aixeca amb el ma-teix propòsit i se’n va a dormir igual.

pra el diari la vanguardia i llavorsho veu “NOVEDAD: PARCHES DENICOTINA PARA DEJAR DE FU-MAR” “ja tinc la solució!”, es diu asi mateix.

Qui hauria de dir que 15 anys des-prés...

19 d’octubre de 2005

—Bon dia

—Bon dia Magalí!

Ella agafa la tassa de cafè de da-munt la taula del despatx i el pa-quet de tabac. S’acosta a la recep-ció de l’oficina on treballa is’acomiada de l’Elisenda.

—Fins a la tarda!

Llavors surt a la plaça i li toca l’aire,agafa el paquet de tabac i se’l mira,l’escorcolla. Treu un bolígraf i su-

Aquest és l’últimAIDA NADAL SABATÉ - 4t ESO D

Dies de venda delsllibres de textCURS 2006-07

Data Cursos

12 de juliol Batxillerat 1Batxillerat 2

13 de juliol ESO 1 i ESO 2

14 de juliol ESO 3 i ESO 4

Setembre CF(a determinar)

Hi haurà horari de matí i de tarda

AMPA

Notícies de L’AMPAUs farem arribar una carta ambels horaris d’atenció especificats.

Noves samarretes perEducació Física a l’ESOEl Departament d’Educació Físicadels nostre IES, amb el suport del’AMPA, ha previst per al propercurs escolar uniformar parcial-ment els alumnes de 1r fins a 4td’ESO. Així, s’ha establert que enaquests cursos es vesteixi amb unasamarreta oficial, de cotó i de co-

lor taronja, amb el nom del cen-tre i l’escut de la localitat. Els pa-res i mares podreu triar-ne la tallai adquirir-la a preu ajustat en elmateix moment de recollir els lli-bres de text.

Aprofitant aquesta comunicació,el Dept. D’EF recorda que tambés’han de portar sabatilles esporti-ves per a les seves classes, que si-guin de sola clara, de goma o d’uncolor que no marqui el terra delgimnàs.

Us agraïm la col·laboració desd’ara mateix. Fins al proper curs,bon estiu!

46

Lo G

rip

au

Noemí Pijuan Amenós - 2n D

47

Lo G

rip

au

Participació en la DotzenaTrobada de Corals de SecundàriaEl dia 26 d’abril, els alumnes de3r d’ESO que fem el crèdit varia-ble de Cant Coral , vam anar a laTrobada de Corals de Secundàriaque es va fer a Tortosa.

Vam matinar de valent ja que ha-víem de recollir els alumnes del’IES Terres de Ponent deMollerussa amb qui compartíeml’autocar i , a més, ens esperavendues hores de viatge.

cantar el “Siyahamba” i el “Cànonde la Pau”. Tot ens va sortir forçabé.

Al finalitzar aquestes petites au-dicions, totes les corals ens vamdirigir cap al Polisportiu. Nosaltresvam aprofitar per fer un cercavilaimprovisada amb una gralla, lesflautes i el pandero.

Al polisportiu ens vam quedar bensorpresos. Entre els músics de l’or-

A l’arribar a Tortosa els organit-zadors van agrupar les 58 coralsen diversos locals i sales de la po-blació i ens van dir l’ordre comcantaríem.

Cada coral cantava dues cançonsindividualment. Nosaltres vam

assajar durant una hora les cinccançons que pertanyen al reper-tori de cant comú. Seguidamentvam fer el concert davant un nom-bre important de públic i d’auto-ritats.

Al final de l’acte ens van regalardues begudes per a dinar, un pa-quet d’arròs del Montsià i unasamarreta de la trobada a ca-dascú.

Vam estar dinant amb els amics ipoc després vam tornar capBellpuig.

questra i totes les corals éremunes dues mil persones. Feia goigde veure i també de sentir. Vam

Les veus de la música

48

Lo G

rip

au

Les veus de la música

Concert de l’escorxadorAbril 2006

49

Lo G

rip

au

TeatrIES

els ha servit per a saber encarar-se a un text teatral des de moltesòptiques. El curs vinent els espe-ra assumir el paper de represen-tar l’Institut arreu de Catalunya.De moment ja hi han posat el seuprimer gra de sorra.

L’altre grup –format majoritària-ment per alumnes de 1r de batxi-llerat– s’ha mogut tot l’any revi-sant i assajant diverses propostesper poder portar a diferents es-

De nou, teatre per aadolescents

pais teatrals. Finalment es va tre-ballar a fons un text del drama-turg Francesc Campos, intitulat“Joc d’adolescents”, retocat iadaptat pel director del grup a lesexigències dels actors i actrius. Laprimera cita era la participació ala 6a Mostra de Teatre Escolar del’Urgell, emmarcada dins del pro-grama comarcal de suport a l’edu-cació. El Centre de Recursos Pe-dagògics i el Consell Comarcal del’Urgell organitzaven, un any més,una petita trobada entre centresde primària i secundària de la co-marca. Es realitzava al teatre Ate-neu de Tàrrega el dijous 4 demaig. El programa de secundàriacomptà, a més de l’obra deBellpuig, amb “Mar i Cel” de l’Es-cola Pia de Tàrrega i “Peter Pan”

Un any més, la temporada tea-tral de l’IES Lo Pla d’Urgell deBellpuig arriba a bon port sabentque s’han assolit els objectius bà-sics marcats a l’inici del curs. L’únicdesencís que s’ha viscut és que elTaller de Teatre no ha pogut par-ticipar a la campanya “El país al’escola” d’Acció Escolar del Con-grés de Cultura Catalana ja queno han convocat la modalitat deteatre juvenil. El primer grup, for-mat per alumnes de 4t d’ESO, toti no haver pogut pujar a l’escena-ri, han tastat el món teatral a tra-vés d’un crèdit variable que s’haallargat en períodes quatrimes-trals. La possibilitat d’aprendrediverses tècniques teatrals i deveure teatre en directe (a Lleida,a Tàrrega, a Bellpuig i a Solsona)

50

Lo G

rip

au

TeatrIES

de l’IES La Segarra de Cervera. L’in-tercanvi teatral va servir per com-provar la feina feta durant el cursen aquests centres urgellencs.Cervera venia com a convidat.

Amb els retocs que cal fer desprésd’una preestrena, i sense descansdesprés de la mostra urgellenca,es portà el muntatge a la XXIa Tro-bada de Teatre de Secundària deles terres de Ponent i de les co-marques tarragonines. L’allotja-ment va ser a l’alberg-centre devacances “El Mirador” de Port delComte. El dia 8 de maig el TeatreComarcal de Solsona acollia la in-auguració de la mostra amb elsparlaments de Jordi Riart, alcaldede Solsona, de Roser Cuñat, direc-tora de l’IES Francesc Ribalta i deJoan Cornudella, portaveu del Se-minari de Professorat de Secun-dària. Al llarg dels tres dies totsels centres van posar en escenael seu treball (obres com “Co-mèdies de Corral”, “Revoltad’amors”, “Zzzzàping”, “Històriaràpida d’una dona”, “Ricard III, elrostre de la crueltat” i “Joc d’ado-lescents”) i van realitzar diferentstallers teatrals (cos creatiu i comè-dia dell’arte, balls de saló, la veudels textos teatrals, astronomia,dramatúrgia i tècniques de circ).A més a més, els més de 150alumnes -vinguts de Lleida, Valls,Cervera, Bellpuig i Alcover- van

poder conèixer els racons històricsde Solsona gràcies a les guies queva oferir el Patronat de Turisme delConsell Comarcal del Solsonès. Lacompanyia de carrer Fadunitos’ecarregà de la cloenda de la Tro-bada amb l’espectacle “La vida ésun conte”. Amb l’excusa del tea-tre aprenien valors que serviranper a tota la vida.

Atabalats pels exàmens de sufici-ència i per les darreres classes depreparació de la selectivitat, l’ac-tuació del dissabte 17 de juny alTeatre Armengol ens serví per acarregar piles de cara a la cloen-da de curs. Aquesta representa-ció deixà un bon regust de bocaentre el centenar d’assistents quevan atansar-se al teatre i que ambla seva entrada col·laboraren amb

els projectes de Mans Unides. Pocsdies després, i sense tenir méstemps per a assajos d’última hora,arribava el dia de la cloenda es-colar. El dijous 22 de juny s’oferial’espectacle als alumnes i profes-sors de l’Institut aprofitant el lliu-rament de medalles i trofeus delsJocs Esportius.

Ara ja només restava per recordarque el muntatge de l’any passat“Spotmania” rebia, fa pocs dies,un diploma de participació al 1rPremi “Ovidi” i 3r Premi “Buero”de Teatre Jove. D’entre les 22obres presentades de l’àmbit deCatalunya, el Taller de Teatre del’IES Lo Pla d’Urgell quedava situ-ada entre els deu millors muntat-ges. Si pensem que en aquestaedició s’hi podien presentar grups

51

Lo G

rip

au

TeatrIES

universitaris i companyies esta-bles, a més de grups de teatred’Instituts, el reconeixement algrup bellpugenc era més quemeritori. El jurat format perJoaquim Aloy, Carmen Fernández,Lola Josa, Pere Mayans, EnricMajó, Ever Martín, Ferran Masca-rell, Pilar Mir, Jordi Reverter, Fre-deric Roda i Àngels Aymar ator-gava el primer premi al grup deteatre La Inestable 21 de l’Aula deTeatre de Lleida per l’obra “La vidade Braulia”. L’organització del cer-tamen, sota els auspicis de laFundación Coca-Cola, de les Con-selleries d’Educació i Cultura de laGeneralitat i del Ministerio deCultura, Educación y Ciencia, mos-trava la seva satisfacció pel saltqualitatiu d’aquesta nova edicióteatral. Promoure el teatre jove éssempre una bona iniciativa i més,encara, si es valora l’esforç, el tre-

ball i la tenacitat necessàries perconvertir una posada en escena enel somni d’un grup. Un nou pro-jecte presentarem l’any vinent. Noen tingueu cap dubte.

Joan Cornudella OlivartDirector de Teatre

52

Lo G

rip

au

8a Promoció de l’Institut

ComiatBenvolguts/des exalumnes,

En aquest moment de joia, per-meteu-nos que ens dirigim a vo-saltres, per primera vegada, ambaquest nou apel·latiu. Us hi hau-reu d’anar acostumant. A partird’ara formareu part de la històriacomuna, de les commemoracions,de les fotos i records dels nostresja trenta i tants anys d’institut.

D’ara endavant, exalumnes del’institut, poc ens veurem, desprésde sis anys intensament compar-tits, a les aules, al pati, a les guàr-dies, a les sortides, a les activitats,als exàmens, als intercanvis... Desobte, però, arriba el comiat,l’emoció i la llagrimeta; ens assal-ten les anècdotes viscudes, lesbones ocasions se’ns fan presentsal costat d’algun mal moment.Sentim pessigolleig per l’esdeve-nidor, per una tria encertada, peruna vida volgudament plena, perles amistats perennes que tempo-ralment potser deixarem...

Nosaltres, professors i professo-res, vivim també una aquesta bar-reja agredolça de sentiments: sa-tisfets per la feina ben feta,contents d’haver-vos acompanyaten aquesta etapa tan bella i difícilalhora, emocionats de veure-usmarxar amb la il·lusió de guanyarel futur; però igualment plens denostàlgia perquè ens recordeu eltemps que sempre passa i mai noes detura, i com un altre curs, unaaltra fornada de joves, se’ns en vade les aules i nosaltres restem,amb les nostres dèries i tasques,apunts i llibres, exàmens i notes,

Lliurament d’Orles 2006

per recomençar el curs vinent unaltre cop.

En el dia d’avui, ple de reconeixe-ments mutus i de sensacions pro-fundes, felicitem-nos tots plegatsamb tota l’alegria del cor per lafeina feta, i desitgem-nos els mi-llors auguris per al demà.

Finalment, l’últim comentari detext. Una senzilla i digna poesiad’un malaguanyat poeta basc, La

Casa del Meu Pare de GabrielAresti. Amb ella, us convidem acercar i omplir de solidaritat, sen-

53

Lo G

rip

au

8a Promoció de l’Institut

54

Lo G

rip

au

timents, professionalitat i auten-ticitat la vostra pròpia casa, la casade la vostra única, insubstituïble,immalgastable (mot creat per de-rivació, recordeu?) vida, perquèresti sempre dempeus, plena desentit.

Enhorabona!

L’Equip Directiu

LA CASA DEL MEU PARE(Traducció del bascde Josep Daurella)

Defensaréla casa del meu pare.Contra els llops,contra la sequera,contra la usura,contra la injustícia,defensaréla casa del meu pare.Perdréels bestiars,els camps,les pinedes;perdréels beneficis,les rendes,els interessos,però defensaré la casa del meu

[pare.Em prendran les armes,i amb les mans defensaréla casa del meu pare;em tallaran les mans,i amb els braços defensaréla casa del meu pare;em deixaransense braços,sense pits,i amb l’ànima defensaréla casa del meu pare.Em moriré,es perdrà la meva ànima,es perdrà el meu llinatge,però la casa del meu parerestaràdempeus.

GABRIEL ARESTI(Bilbao, 1933 – 1975)

8a Promoció de l’Institut

55

Lo G

rip

au

Gisela Nadal - 2n C

55

Lo G

rip

au

Còmic