2

Lo G

rip

au

Índex

COORDINACIÓMercè BaróJosep Maria MirJoan Cornudella

EDITAIES Lo Pla d’UrgellAvinguda d’Urgell, 26 BellpuigTel. i fax : 973 320083E-mail: C5006598@centre.xtec.esWeb:ieslopladurgell-bellpuig@centres.xtec.es

MAQUETACIÓ I DISSENYSaladrigues SLBellpuig

Dipòsit legal: L-611-2000

Amb la col.laboració de l’APA del’Institut i del ProgramaComarcal de Suport al’Educació a l’Urgell

Portada i contraportada estretes dela revista Fòrum Barcelona 2004

La revista no es fa responsable nicomparteix necessàriament les opi-nions dels seus col·laboradors

30è aniversari

EDITORIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

ACTIVITATS I SERVEIS

Sortides de tot un curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4Viatge a París de 1r de Batxillerat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Flaixos d’altres activitats i serveis pedagògics . . . . . . . . . . . . . . . 8Fòrum 2004 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

EN RECORD . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

PERSPECTIVA ESCOLAR

Condicions per a la pau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12Aires de Ponent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Façanes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

IESPORTS

Educació física . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Ball de bastons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15XII Jocs esportius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

PREMIESPremis diversos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17Premis Sant Jordi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19Acudam. V concurs quadriennal literari escolar . . . . . . . . . . . . 23

A FONS

Intercanvi cultural amb Bormio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

LITERÀRIESCal·ligrames solidaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35Cal·ligrames d’amor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36Poesía breve. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37Nova simfonia de contes breus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38Què contes? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40Personas de mi vida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44Historias de amor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

TEATRIESAmb un bon regust teatral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

SISENA PROMOCIÓ LOGSE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

CÒMICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

3

Lo G

rip

au

Editorial

EditorialJa ha passat un any des que vàreutenir a les vostres mans l’últimnúmero de LO GRIPAU, i ja somaquí de nou, la qual cosa és unsenyal que les vacances són al capdel carrer i molts de vosaltres jaesteu llestos per començar a so-miar la millor manera d’omplirtants dies d’estiu.

Però abans de la gresca, sempreés bo de fer un repàs del que pera vosaltres ha representat aquestdarrer curs, no solament a nivellacadèmic sinó també a nivell dedesenvolupament personal. Souun any més grans, un any mésmadurs, un any més responsablesi, potser, un any més savis. Però

per damunt de tot, aquesta expe-riència d’un any acumulada us hade servir per a ser, per sempremés, més respectuosos amb tot itothom, més conscients d’allò quevoleu fer i ser, i finalment més dis-posats a ajudar i ser ajudats. I re-cordeu que l’estiu és un bon mo-ment per començar a fer nous imillors propòsits de cara al cursque ve.

Enguany, heu estat de nou partí-cips de les innumerables activitatsque s’han organitzat des del cen-tre per a tots vosaltres: excursions,xerrades, festes, premis... i la grannovetat d’enguany, l’intercanviamb Bormio. De tot plegat troba-reu ressenya en les pàginesd’aquesta revista i de bon segurque gaudireu llegint i recordant

totes aquestes vivències. Tambéen aquest número ens acomia-dem de qui va ser el primer direc-tor de l’IES Lo Pla d’Urgell, enJaume Pons, el qual malaura-dament ens va deixar a comen-çaments d’any. Esperem que l’ar-ticle que llegireu us ajudi aconèixer-lo.

Per acabar volem dir ADÉU ambcerta nostàlgia a aquells alumnesde Batxillerat i Cicle Formatiu quefinalment se’n van per començaruna engrescadora i alhora exigentetapa. MOLTA SORT! I a tots elsaltres només ens resta dir-vos quegaudiu de l’estiu i al setembre jaens veurem amb renovades for-ces!

BON ESTIU I BONES VACANCES

TÈCNIC EN COMERÇ

4

Lo G

rip

au

Sortides de tot un curs

Activitats i Serveis

Un any més els coordinadors d’ac-tivitats i sortides de l’Institut dei-xen sobre la taula el seu particu-lar balanç d’excursions més enllàde l’edifici que acull tot l’any elnostre alumnat. Respectant el cri-teri establert en el claustre de pro-fessors d’inici de curs, s’hanprioritzat les propostes que hanarribat des dels diferents depar-taments. L’objectiu ha estat clar:atansar l’aula al carrer, a les em-preses, als museus o a la natura.L’interès interdisciplinari ha estatel puntal que ha marcat el desen-volupament de la major part deles activitats del centre. A més,sempre que ha estat a l’abast delprofessorat, s’han procurat treba-llar les sortides o intercanvis ambdossiers especialitzats per tal quel’alumne fes una feina pràcticaabans i després de l’excursió. Ac-tualment hi ha empreses escolarsque faciliten aquest material. Icom a novetat, diversos cursoshan descobert els espais culturalsi lúdics del Fòrum de les Culturesde Barcelona.

Sense ànim de comentar totes lessortides d’aquest curs 2003-2004,aspectes que esla slumnes ja s’en-carreguen d’explicar al seu mo-ment, presentarem un listat cro-nològic en atenció al mes, curs iactivitat realitzada. Les fotografi-es també ajudaran a recordar-lesamb més detall.

Octubre de 2003

13/16-X: Camp d’aprenentatge dela vall de Boí. Activitats diverses al’Escola de Natura de Barruera i alParc Natural d’Aigüestortes. Ruta

5

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

del romànic, pràctiques de tecno-logia i mostrari de bolets (2n debatxillerat)

23-X: Visita a l’arxiu històric deTàrrega i a l’empresa Mobel Lineade Cervera i passeig per la capitalde la Segarra (Cicle formatiu i 1r i2n de batxillerat d’economia) /Visita a l’empresa manipulatsEscribà de Bellpuig (1r i 2n de bat-xillerat de tecnologia i química)

Novembre de 2003

3-XI: Sortida al parc temàtic del’oli de Les Borges Blanques i a laplanta de tractament de purines(TRACJUSA) de Juneda (2n d’ESO)

14-XI: Activitats de camp al mira-dor de la Pena (Prades) (1r batxi-llerat-Ciències de la Terra i MediAmbient)

28-XI: Visita guiada a les depen-dències de l’Institut d’EstudisIlerdencs i participació activa altaller d’àcids i bases de FundacióLa Caixa a Lleida (4t d’ESO)

Desembre de 2003

18-XII: Visita a les instal·lacions del’Àrea i de la Cooperativa deGuissona, al parc arqueològic imuseu de la ciutat (2n d’ESO)

Gener de 2004

15-I: Sortida a Saragossa. Visita almuseu del Forum, al teatre romà,al museu del teatre, a la Seo i alpalau de l’Aljafería (2n d’ESO)

20-I: Visita a la Fira Planet Futbolde Barcelona ubicada al Palau deCongressos de Montjuïc i assistèn-cia al programa “El rondo” deTV2, acompanyats dels exju-gadors del Barça, BernardSchuster i Ricardo Serna (1rd’ESO)

6

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

22-I: Visita comentada al Mauso-leu de Bellpuig (3r ESO)

29-I: Assistència a l’obra de tea-tre “Viaje medieval” del grup ElSilbo Vulnerado i visita a la SeuVella (4t d’ESO)

Febrer de 2004

3/11-II: Intercanvi cultural a la ciu-tat italiana de Bormio (3r i 4t ESO)

10-II: Activitats diverses al Centrede Recuperació de Fauna Autòc-tona de Vallcalent (Lleida) (1r ESO)

11-II: Activitats de natació a la pis-cina coberta de Mollerussa (2nbatxillerat-optativa)

18-II: Participació a la XIX Jorna-da d’Orientació Universitària aTàrrega (2n batxillerat)

20-II: Recorregut per la banquetadels canals d’Urgell des del Colletde les Borges Blanques fins alsNou Salts de Juneda (2n ESO C)

Març de 2004

4-III: Assistència a l’auditori EnricGranados de Lleida dins de la cam-panya “Humor i òpera” i visita al’exposició “Pau Casals en l’esce-nari de l’art” (4t ESO)

12-III: Visita a la Universitat deLleida dins de la Jornada de por-tes obertes (2n batxillerat) / Taller-exposició “L’interior de la caver-na” a l’espai experimental de laSala Marsà de Tàrrega i assistèn-cia a l’obra de teatre “El llibre deles bèsties” a cura de la compa-nyia Flic Flac Teatre al col·legi SantJosep (1r batxillerat)

16-III: Visita a les instal·lacions delMuseu de la Ciència i de la Tècni-ca de Catalunya a Terrassa i parti-cipació al taller “La fàbrica tèxtil”(2n d’ESO)

17-III: Sortida del crèdit de sínte-si: cursa atlètica al circuit moto-cròs Montperler de Bellpuig (2n i4t ESO)

18-III: Visita guiada a La Seu Vellade Lleida i assistència a l’obra deteatre “L’estrany cas del Dr. Jekylli el SR. Hyde” de R.L. Stevenson ala sala del col·legi Maristes (3rESO)

25-III: Taller al campus d’excava-ció arqueològic del Palau dePlegamans i visita guiada al mu-seu egipci i taller de momificació(1r ESO)

29-III: Sortida del crèdit de sínte-si: Ruta del Canal d’Urgell (4t ESO)

31-III: Assistència a l’obra de tea-tre “Posa’t en el meu lloc” al col·-legi Maristes de Lleida i visita gui-ada a La Seu Vella (1r ESO)

Abril de 2004

1-IV: Visita guiada a La Pedrera(lletres) i al museu de geologia i al’exposició temporal “Gemmes dela Península Ibèrica” (ciències).Recorregut modernista per Sitges(Museu Cau Ferrat i nucli antic)(2n batxillerat)

15/17-IV: Participació a la XIXMostra d’arts escèniques de se-cundària de les comarques lleida-tanes i tarragonines celebrada aBarcelona (ciutat del teatre) i aTortosa (1r i 2n batxillerat- tallerde teatre)

20-IV: Visita a l’aqüeducte romà,a les muralles, amfiteatre, circromà i museu arqueològic deTarragona. Assistència a l’obra deteatre “Les Bacants” d’Eurípides(2n batxillerat –llatí/grec)

22/28-IV: Intercanvi cultural ambels alumnes de Bormio a Bellpuig(3r i 4t ESO)

29-IV: Sortida a Girona: visita al’església de Sant Feliu, catedral,museu de la catedral, banys àrabs,centre històric i museu del cine-ma (2n ESO) / Participació a la 4aMostra de Teatre Escolar d’Insti-tuts de Secundària de l’Urgell alteatre Armengol de Bellpuig (3r i4t ESO)

Maig de 2004

4-V: Visita guiada a la borsa, alParlament de Catalunya, al centrecomercial Barcelona Glòries i a lesinstal·lacions de Barcelona Activa(cicle dormatiu i 1r i 2n batxille-rat –economia i organitzaciód’empresa)

7

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

Viatge a París14-V: Cloenda de la cinquenacampanya de dansa popular (bas-toners) a l’Institut Joan Oró deLleida (2n ESO)

Juny de 2004

3-VI: Visita guiada a les instal·-lacions de Bodegues Miquel Tor-res de Pacs del Penedès i al castellde Castellet i recorregut pel ParcNatural del Foix (2n ESO) / Visitaal Fòrum de les Cultures deBarcelona (3r ESO)

9-VI: Representació de l’obra deteatre “Cartes sense destinació” acura del Taller de Teatre de l’Insti-tut al SAT- Sant Andreu Teatre deBarcelona. Semifinals del concursde teatre juvenil de Catalunya –Campanya el país a l’escola (1r i2n batxillerat)

15-VI: Visita i participació al Fò-rum de les Cultures (exposicions“Ciutats, cantonades”, “Veus”,“Habitar el món” i “Els guerrersde Xia’n”) (2n ESO)

19-VI: Representació de l’obra deteatre “Cartes sense destinació” acura del Taller de Teatre de l’Insti-tut al Teatre Condal de Barcelona.Finals del concurs de teatre juve-nil de Catalunya – Campanya elpaís a l’escola (1r i 2n batxillerat)

Coordinació d’activitats i sortidesCarme Albareda

i Joan Cornudella

8

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

� 20 d’octubre de 2003. Xerra-des-tallers sobre els hàbits i elstrastorns alimentaris per alsalumnes de 2n d’ESO. Classeteòrica a cura de Montse Sellés(infermera del CAP) i taller pràc-tic a càrrec d’agents de salut delConsell Comarcal de l’Urgell.Pla Nacional de Joventut, Jo-ves 2010.

� 21 d’octubre de 2003. Teatreen anglès. La companyia Tea-tre 2B de Lleida presentà al Te-atre Armengol de Bellpuigl’obra “The picture of DorianGray” d’Oscar Wilde. Aquestapreestrena anava adreçada alsalumnes de 4t d’ESO i 1r i 2nde batxillerat.

� 31 d’octubre de 2003. Festade la Castanyada a l’Institutamb esmorzar popular, tómbo-la, partit de futbol sala, torne-jos de ping-pong i bàsquet 3x3,projecció de pel·lícules i grandesfilada de miss i mister del’Institut.

� 5 de novembre de 2003. Xer-rada-col·loqui sobre preven-ció de drogues a cura de CarlesSedó, assistent social, per alsalumnes de 4t d’ESO. Progra-ma de salut a les escoles delConsell Comarcal i del Centrede Recursos Pedagògics del’Urgell. Campanya “No etr@tllis” dins del Pla Nacional deJoventut, Joves 2010.

� 10 de novembre de 2003. Tea-tre-aula oberta de filosofia.La companyia Plan de Fugaspresentà al Teatre Armengol deBellpuig l’obra “Deseo de ser

piel roja” de Miguel Morey.Aquesta estrena a la comarcava participar d’una tertúlia-de-bat amb la companyia sobretemes històrics i situacions ac-tuals amb els alumnes de 4td’ESO, cicle formatiu, 1r i 2n debatxillerat. Direcció de Pepe deJiménez, vestuari d’Antoni Mirói escenografia de Jordi Gra-tacós.

� 28 de gener de 2004. Dins delpla d’acció tutorial es realitzàla xerrada “L’adolescència i tu”amb els alumnes de 2n d’ESO.

� 3 de desembre de 2003. Xer-rada informativa sobre les ma-lalties respiratòries cròniquesper als alumnes de 1r i 2n debatxillerat i cicle formatiu. Detotes les malalties de l’aparellrespiratori, les més freqüentssón la malaltia pulmonar obs-tructiva crònica (MPOC), queengloba la bronquitis crònica il’enfisema (que afecta més del9% de la població), i l’asmabronquial que pot arribar aafectar el 15% de la població.Marató de TV-3. Direcció Ge-neral d’Acció Cívica del Depar-tament de Benestar Social.

� 4 de desembre de 2003. Dinsdel cicle formatiu i cultural del’àmbit escolar, s’organitzà unaactivitat referent a discapacitatsfísiques i psíquiques aprofitantl’any europeu de les dis-capacitats. Els alumnes d’ESOassistiren a la projecció de lapel·lícula “Un món a la sevamida” al Teatre Armengol deBellpuig.

� 6 de febrer de 2004. Visita albus d’arquitectura, enginye-ria i multimèdia de la Univer-sitat Ramon Llull (Barcelona)amb els alumnes de 1r i 2n bat-xillerat tecnològic.

� 9 al 13 de febrer de 2004. IISetmana de la Salut i delMedi Ambient. Espais: Institut,llotja, Teatre Armengol, salacultural del Castell i bibliotecaMagí Morera i Galícia. Partici-pació dels alumnes de l’Instituti de 6è de primària dels col·legisMare de Déu del Carme i CEIPValeri Serra i Boldú.

Actes de la setmana:

—Acte inaugural amb la xerrada-tertúlia “L’esport i la salut” acura de Roger Esteller i ManelBosch, jugadors del CapraboLleida al pavelló poliesportiu del’Institut.

Flaixos d’altres activitatsi serveis pedagògics

—Dinar ecològic i natural amb elcuiner Jesús Ferrer. Bicicletadaper conèixer el terme.

9

Lo G

rip

au

Activitats i serveis

—Conferències-col·loqui: la medi-cina i el genoma humà, lafibromiàlgia, el gas natural i elmedi ambient, l’estany d’Ivars,dietètica i plantes medicinals,adolescència i alcohol, sexuali-tat, tabaquisme, drogodepen-dències, el desafiament del nousegle i la veritat sobre els trans-gènics.

bis i rèptils, invertebrats i ins-truments musicals amb mate-rials reciclats.

—Cinefòrum a partir de la pel·-lícula “Las mujeres de verdadtienen curvas”.

—Sortida al Centre de Recupera-ció de fauma Autòctona deVallcalent (Lleida), a la piscinacoberta de Mollerussa i cursad’orientació per les rodalies del’Institut.

—Sessió de teatre amb l’obra “Noet ratllis” al Teatre Armengol deBellpuig dins del Programa deSalut del Consell Comarcal del’Urgell.

� 23 de març de 2004. Aprofi-tant la interculturalitat que pro-mou el Fòrum de les Culturesde Barcelona, el departamentde Música va organitzar un ta-ller de música i danses delMagreb per als alumnes de 2nd’ESO amb els músics ZakariaKatrissi i Abdenebi Oubella.

� 14 d’abril de 2004.- Xerradasobre recerca de feina per alsalumnes de 4t d’ESO.

� 28 d’abril / 12 de maig de2004. Xerrada sobre la xeno-fòbia i els conflictes bèl·lics acura d’un monitor de LleidaSolidària. Fòrum de les Cultu-res de Barcelona.

� 21 de maig de 2004. Acte aca-dèmic de la promoció 2003-2004 de batxillerat i cicle for-matiu al pavelló poliesportiude l’Institut. Lliurament de di-plomes, discursos protocol·-laris, música de cambra i pis-colabis de cortesia.

� 18 de juny de 2004. Acte delliurament de trofeus i meda-lles dels XII Jocs Esportius del’Institut i dels minitornejos detennis taula i bàsquet 3x3 alpavelló poliesportiu del centre.

—Tallers: planetari, massatge i re-laxació, teràpia del riure, amfi-

10

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

Fòrum 2004

Imatges de les visites que els grups de 3ESO i 2ESO han fet durant aquest mes de juny a les instal·lacions delFòrum 2004 de BCN, amb el qual el nostre institut hi està adherit com a centre col·laborador.

11

Lo G

rip

au

En record

Jaume Pons, en elnostre recordEl 31 de gener d’enguany, ensdeixava el nostre estimat companyJaume Pons, víctima d’una malal-tia. Era biòleg i va ser el primer di-rector de l’institut de Tàrrega, a laseva fundació l’any 1968. Va exer-cir aquell càrrec durant vuit anys,al costat de la seva esposa, Mont-se Villaró, secretària i professorade francès del mateix centre. Enaquestes circumstàncies, li va cor-respondre també d’exercir com aprimer director de l’institut de Bell-puig, creat el 1972 com una exten-sió d’aquell durant els seus primersquatre anys de funcionament.

Per aquest motiu, en Jaume Ponsfou un dels membres de la taulapresidencial de la celebració delXXXè Aniversari de l’IES Lo Plad’Urgell, celebrat el 26 d’abril de2003, i amb motiu d’aquesta ce-lebració hagué de pronunciarunes breus paraules, les quals fo-ren parcialment recollides en unvídeo editat per aquesta ocasió, ique ens plau ara de recordar totseguit:

“Bona tarda a tothom,

“Em va cridar un dia la Magdale-na Clavera per tal que estigués enaquest acte i hi digués unes pa-raules, en certa manera en recordi remembrança dels primerstemps del funcionament d’aquestcentre (...).

“Em vaig donar molt en el comen-çament de les meves tasques coma director i ensenyant, i el cap dela Delegació em va dir: “Pons, tincun problema, els de Bellpuig vo-len fer un institut, ja el tenen totmuntat, ja han fet l’edifici, sóngent que tenen una espenta ter-rible i no sé què fer perquè enaquests moments no es poden ferinstituts nous. I saps què he pen-sat, que tu que ets a Tàrrega pu-guis portar els dos” (...).

“Doncs bé, el que us deia, que vaser una època fantàstica, encaraque també us he de dir que el pri-mer director efectiu fou en LluísMis. El recordo com un gran amici un gran col·laborador amb quivàrem tirar endavant en aquellaèpoca (...). Tant és així que el de-legat, Sr.Mestres, va tornar a dir:

“Home, als d’Agramunt els passael mateix, i saps què podríemfer?” I durant un temps vam por-tar l’institut de Tàrrega, l’institutde Bellpuig i l’institut d’Agramunt,tot des de Tàrrega. Era una espè-cie de, no multinacional, però síde multicomarcal.

“I això són els records que tincd’aquella època. I, en fi, us felici-to per haver fet un institutd’aquell institut incipient i petit,un institut tan magnífic, tan gran,amb tant de futur i amb tanta es-perança que hi té dipositada elpoble de Bellpuig. Segur que amés a més hi ha aquí bons pro-fessionals que s’han format enaquest centre i que estant donantel seu fruit i esforç a la ciutat deBellpuig.

“Moltíssimes gràcies per haver-meinvitat i haver-me escoltat.”

Aquestes foren les teves parau-les aquell vespre joiós de prima-vera. En la fredor de l’hivern, amicJaume, te n’has anat, però la tevapetjada restarà profunda entre elsfonaments del nostre institut, elqual tu vas ajudar a aixecar ambla teva gran força i inesgotableenergia. Per això, per la teva afa-bilitat com a company i pel teuexemple com a professor, viuràssempre en el nostre record i en elde la història del nostre institut.

12

Lo G

rip

au

Perspectiva escolar

EL MÓN ON VIVIM I EL MÓN ONENS AGRADARIA VIURE

Matar una persona per defensar un ideal

no és defensar un ideal: és matar una persona.

Per fer la pau en calen, almenys, un parell.

Per fer la guerra amb un n’hi ha ben bé prou.

Neville Chamberlain

La guerra de l’Iraq ha despertat moltes veus adormi-des en tots els camps de la nostra societat. Això ésun fet. I s’han fet sentir com un sol clam arreu delmón. En aquest sentit els centres educatius no hanestat pas al marge d’aquestes accions concretes. Itambé s’han mogut per fer saber el seu rebuig con-tundent no tan sols a aquesta guerra, sinó a qualse-vol situació bèl·lica que es pugui generar des de laviolència. Amb el lema “Aturem les guerres” hansortit al carrer, als patis i s’han sumat a les manifes-tacions del seu poble o de la seva ciutat.

Els alumnes de l’IES Lo Pla d’Urgell de Bellpuig javan mostrar la seva posició antibèl·lica poc desprésde l’esclat de la guerra de l’Iraq amb un acte de re-flexió col·lectiva al voltant d’una selecció acurada detextos poètics (Miquel Martí i Pol, Kavafis, Blas Otero,Agustí Bartra, Miguel Labordeta o Bertolt Brecht) ,de retalls de premsa, d’aforismes universals (Sèneca,Gandhi, Franklin, Antoine de Saint-Exupéry o JoanFuster), de cançons (Sopa de Cabra, Pink Floyd, Com-panyia Elèctrica Dharma, John Lennon o Ana Belén),de fragments de diaris de guerra i de textos creatspels propis alumnes. Aquest acte va ser el punt d’ar-rencada d’un nou ambient que es respiraria a l’Insti-tut fins al compromís de treballar la pau aprofitantl’avinentesa del Fòrum de les Cultures de Barcelona.

Motivats per un dels tres eixos cabdals del Fòrum,les condicions de pau, ens vam sentir atrets per laidea de donar suport a la reflexió sobre el món onvivim i el món on ens agradaria viure. Era, sens dub-te, una oportunitat única que no podíem deixar es-capar ja que els joves volien fer sentir la seva veu.Ara només calia saber prioritzar el tractament de lapau. Per aquest motiu vam triar dues línies de tre-ball: el quadern d’Anna Bastida sobre els conflictesarmats i un fragment teatral del “Mercader deVenècia” de William Shakespeare.

En el primer cas, els objectius de les propostes detreball que calia discutir a l’hora de tutoria consisti-en a ajudar a educar per a la pau a través d’una mi-rada a la guerra una mica més escorcolladora de l’ha-bitual. Per exercir la llibertat de decidir cal estar beninformat. Aquesta premissa -que vam deixar sobrela taula- va servir per situar en el seu lloc les dadeselementals de la guerra, reflexionar sobre les sevescauses, pensar en possibles alternatives, posar-se enel lloc de qui la decideix i qui la pateix. No cal dir quela desinformació era a l’ordre del dia. No obstantaixò, cada alumne va ser capaç d’escriure en un pa-per en blanc un motiu que dificultava i un motiuque afavoria les condicions de pau. Aquest materialel vam reconduir estratègicament a través d’un de-càleg per la pau que es va enviar al Fòrum. De ma-nera paral·lela, aquests alumnes d’ESO s’adherien ala campanya Catalunya per Iraq repartint les postalsde suport humanitari amb un clar objectiu: recupe-rar cert nivell de sensibilització de cara al primeraniversari de l’atac, 20 de març de 2004, i demanarla fi de l’ocupació de l’Iraq i de tots els conflictesarmats arreu del món. Diversos alumnes van escriu-re textos en anglès o en castellà als presidents Bushi Aznar. I sense fer soroll, dos nens marroquins vanfer arribar les seves postals a escoles i hospitals del’Iraq, en àrab. Tot i que l’experiència encara no haarribat al final del seu trajecte, estem convençutsque, a més d’haver pensat sobre les conseqüènciespositives i negatives del conflicte, miraran d’una al-tra manera les pel·lícules d’indis, els jocs de marci-ans o els reportatges de guerra de la TV. Tot el queés essencial és sempre invisible als ulls.

En el segon cas, una lliçó de llengua i literatura ensportava a llegir un fragment d’una obra universal“El mercader de Venècia” en la qual WilliamShakespeare ens presentava Shylock, el jueu, l’ho-me que, bandejat i menyspreat per la societat, pen-sava portar a terme una cruel venjança. Ell es torna-va malvat perquè vivia entre una gent que l’insultavai l’humiliava, fet que passava de vegades amb elsjueus en l’època de l’autor, cap a finals del segle XVI.A través del recurs del monòleg donava a conèixerels seus pensaments.

Un dels exercicis de comprensió lectora suggeria alsalumnes que redactessin un monòleg expressant la

Condicions per a la pauArticle aparegut a Publicacions Rosa Sensat, maig de 2004

13

Lo G

rip

au

Perspectiva escolar

necessitat de superar les incomprensions entre lesraces, entre les cultures i entre les religions. Es tor-nava a impulsar l’articulació d’una cultura de la paui de la diversitat perquè el procés de la globalitzaciótingués lloc d’acord amb uns valors ètics i compar-tits. Els alumnes van posar fil a l’agulla sabent queels seus mots, més enllà de ser testimonials, podranformar part de l’essència dels diàlegs del Fòrum.Diversos monòlegs seran enviats a Barcelona perquèla veu dels joves sigui escoltada, perquè sigui motiude reflexió. La mostra, avui, ens la deixa la GiselaGabernet de 2n d’ESO amb aquest particular “Mo-nòleg de la Pau”.

“Sabem que al món hi ha diverses cultures, relgionsi països i que els hem de respectar; però realmentaixò és un obstacle per a una PAU mundial? ¿Una

persona de l’Iraq no pot ser tan bona com una delsEstats Units? ¿Ens deixarem encegar per les diversi-tats i no veurem que tots som humans i que tenimcor i sang a les venes i pensaments dins del cap? Laguerra no tan sols és un tanc amb soldats unifor-mats de color verd que van a matar amb armes defoc, sinó que també és present quan insultem unnen o persona pel sol fet de ser d’un altre país operquè no és com nosaltres, quan malparlem d’unapersona que no té la mateixa cultura o religió. Per-què PAU és escoltar i que t’escoltin, oferir i rebre, ésigualtat i pensaments lliures. I és que com deiaGandhi NO HEM DE SEGUIR UN CAMÍ PER ARRIBARA LA PAU, PERQUÈ LA PAU ÉS EL CAMÍ.”

Joan Cornudella i Olivart

Aires de PonentAntonieta Sió Torres

Al travessar l’Atlàntic me n’he anat d’un petit Pla auna gran planúria. Aquest adjectiu «gran» explicamoltes coses encara que no ho sembli, potser per-què la nostra mentalitat europea està feta a una al-tra mida. Tyler (Texas, EUA) és una ciutat de 80.000habitants, molt extensa, tot de casetes de plantabaixa, jardins i uns arbres immensos que ho enco-breixen tot. El dia que vaig arribar vaig baixar del’autocar i vaig preguntar on era la població.

Des de Tyler cap a l’est és un bosc inacabable, fins almar només veus grans arbres als dos costats de lacarretera. Si agafes carreteres secundàries que tra-vessen els pobles pots veure cases i petits espaisoberts de pastura. Cap a l’oest i fins a St. Bernardinoa les portes de L. A. té les veus amb els deserts, dediferent noms, colors i vegetació. I amb els saguaros,aquells cactus alts i drets que semblen persones ambels braços oberts.

La població de Texas és històricament en bona partmexicana ; ara s’hi afegeix la constant immigraciódes de Mèxic i l’alta taxa de natalitat d’aquest col·-lectiu. Es preveu que en pocs anys la població hispa-na sigui majoritària a Texas. El fet es que m’he tro-bat com amb un peu a cada banda, entre Mèxic iEEUU. Tots els meus alumnes són fills de mexicansque parlen espanyol, però les expressions, el lèxic il’accent són ben singulars. Aquí en diuen «papalote»d’un estel, «cobija» d’un manteta, «zacate» de l’her-ba, «elote» del panís i moltes altres.

Els primers dies em vaig trobar que ni entenia elsnens que per primer cop anaven a l’escola i que tam-poc parlaven gaire clar, ni a les mares que els deixa-ven amb certa recança. A poc a poc he anat entranten aquest món, en la seva cultura, en el seu lèxic, enles seves vivències i ara que ja falten només dos diesper acabar el curs ens sentim estranys perquè ellssaben que la mestra “regresa pa tras pa España”. Enqualsevol moment del dia venen corrent i diuen “unabrazo maestra” i em sorprenc del seu afecte, de laconsideració dels pares cap a la feina dels mestres,de l’atenció i del tracte respectuós que tenen en totmoment. Certament el darrer dia faré una fortaabraçada als meus alumnes i en guardaré per sem-pre més el record! I el curs vinent ja us acabaré d’ex-plicar què hi he descobert a l’altra banda de L’Atlàn-tic.

14

Lo G

rip

au

Perspectiva escolar

FaçanesGuillem Closas

Sempre recordaré les «Mikado». Elpríncep Joan Carles va retirar ofici-alment l’última del servei actiul’any 1975. Aleshores, les podero-ses i elegants criatures van ocuparun lloc d’honor a la història i als corsdels afeccionats als ferrocarrils.L’AVE multiplicarà notablement laseva velocitat, però difícilment su-perarà el posat que tenien aquelleslocomotores de vapor negres i llus-troses, amb el seu gran far damuntde la caldera, que arrossegaven elstrens expressos dels anys seixanta.Llavors , en un temps en què, so-bretot pel nen que jo era, viatjar aBarcelona era com una aventura, les«Mikado» eren les reines indiscuti-bles de les estacions de ferrocarril.Potser era en part per aquest recordque, quan vaig començar a treba-llar, m’agradava de tant en tantanar d’Esparreguera a Barcelonaper poder tornar a Lleida en l’ex-prés d’Irun -que, evidentment, ja noduia màquines de vapor- , tot i queera més ràpid fer el viatge en auto-bús. O qui sap si l’encant d’aquellaforma de desplaçar-se era precisa-ment la lentitud: anar a comprar elbitllet, recórrer les botigues de l’es-tació, poder passejar-se pels passa-dissos, el bar, els múltiples compar-timent d’aquells vagons de colorverdós. La veritat és que ara, me-sos després dels últims i reiteratsaccidents del TALGO, una de lesmàximes estrelles de la RENFE ,m’ho pensaré molt abans de tornara fer servir aquest mitjà de trans-port.

I això que l’estació de Lleida, ambles restauracions que s’hi han fet iamb la nova marquesina, presentaun aspecte magnífic. Però, és clar,darrera de l’aparença s’amaga larealitat i, quan un veu una façanabonica espera que, com als edificisde Gaudí, hi hagi darrera habitaci-ons interessants. La façana de la

RENFE està constituïda per l’emble-màtic tren d’alta velocitat, les no-ves estacions i les velles estacionsconstruïdes o restaurades per figu-res insignes de l’arquitectura, lavenda anticipada de bitllets per or-dinador o per Internet... Darrera,s’amaguen moltíssimes petites es-tacions suprimides, línies de proxi-mitat amenaçades de suspensió, re-tards escandalosos justificats ambles obres de l’AVE, llocs de treballeliminats i, potser com a conse-qüència de tot plegat, els accidentsi les morts. I és que supeditar-hotot a la façana, per més rentableque sigui aquesta operació políti-cament, té el seu preu.

Coses semblants passen amb lamajoria dels serveis públics. Perexemple, molts cops la gent es pre-gunta per què l’educació no funci-ona més bé. La resposta no és tancomplicada com podria semblar. Elspolítics obliguen als que treballenen aquest sector a un incansable ipermanent treball de renovació defaçanes, perquè d’aquesta maneraa l’opinió pública li sembla que ellsestan treballant, que s’està fentquelcom, i que s’està fent gràciesals que manen. La reforma, la di-versitat, els crèdits variables, lacomprensivitat, l’atenció individu-alitzada, les assignatures troncals,el currículum...Gairebé sense tempsa experimentar tot això, just al mo-ment en què el professorat comen-çava a saber per on anava, vénen lapedagogia de l’esforç, la revàlida,la «qualitat»...Canviar-ho tot per-què tot continuï igual, és a dir, l’es-

cola pública amb menys recursosque la privada, les classes d’ense-nyament obligatori (amb unavariadíssima tipologia d’alumnes)amb la mateixa quantitat de gentque les de BUP (amb alumnes se-leccionats que havien triat estudi-ar), el professorat perdent poderadquisitiu,...i, això sí, tot embolca-llat per immenses ones de qualitati presentat amb boniques projecci-ons de PowerPoint, mentre, percert, molts instituts no disposend’aparells capaços de projectaraquestes presentacions i alguns di-aris tenen la barra de donar la cul-pa de tot al poc interès del profes-sorat per la informàtica. L’anteriorgovern català insistia en les tecno-logies i l’anglès, com si tots elsalumnes haguessin de ser enginyerso estudiar màsters d’ESADE, el deMadrid es va llançar a tomba ober-ta contra assignatures com la mú-sica o el dibuix, com també es vaficar a tomba oberta en una guerracontrària als interessos nacionalsper sortir a la fotografia amb lesgrans potències. Hi faran algunacosa els socialistes, o es limitaran adonar un “look” més pogre al sis-tema educatiu? Seguiran exigintgrans utopies pedagògiques ambquatre centimets d’euro, ara que jano podran culpar a la dreta si lesseves reformes no s’apliquen bé?

Sempre recordaré les «Mikado», itambé que quan estudiava pedago-gia em van parlar de l’educació coma formació integral de la persona.Serà aquest també un concepte queha passat a la història?

15

Lo G

rip

au

IESports

Educació física

una bona actuació i va quedar ensegona posició tot i la gran quan-titat de participants. Destaquen elvuitè lloc de l’Ignasi Navàs, i lacursa dels seus companys J.R.Noró, X. Valls, JM. Torres, A. Serési V. López.

També es va fer un cross a nivell in-tern, englobat en el crèdit de sín-tesi de 2n i 4t d’ESO, que va dispu-tar-se en les instal·lacions delmotocròs de Montperler, amb unmatí ple de bones curses i d’entregaper part dels alumnes. Els guanya-dors per categories varen ser:

2ESO

MasculíPrimer: Marc SoléSegon: Hèctor EscotéTercer: Lluís Vives

FemeníPrimer: Gisela GabernetSegon: Helena GarrigaTercer: Estela Millan

4ESO

MasculíPrimer: Pol SellésSegon: Eric DarbraTercer: Marc Garcia

FemeníPrimer: M.Àngels MataSegon: Montse GorguesTercer: M.Rosa Quintana

Ball de bastonsEls alumnes de 2ESO van partici-par el passat 7 de maig en la VTrobada de Danses Populars i Ballde Bastons de les Terres de Ponent,amb una molt bona actuació ba-llant la Dansa de Cascabells deCardona i el Ball de Bastons deMalpàs.

El Departament d’Educació Físicaha treballat en l’organtizació demoltes més activitats, com la Cur-sa d’Orientació a Btx, activitatsd’entrenament a la piscina cober-ta de Mollerussa dins del progra-ma de l’optativa de Btx, circuitsd’habilitat en bicicleta per alsgrups de 3ESO i visita-xerrada al

Aquest ha sigut l’any de les cur-ses de cross a l’institut. Així, es vaparticipar el 9-XI al Cross deBellpuig, amb un elevat nombred’alumnes de 1ESO, i cal destacaren categoria infantil el primer llocd’en Gerard Gonzàlez (1ESO B) iel cinquè d’en Lluís Vives, i en ca-tegoria cadet masculí el tercer llocd’en Magí Andorrà (4ESO A).

Després vàrem participar al pres-tigiós Cross d’Arbeca, l’1 de fe-brer, que a part de tenir un traçatforça difícil, sempre hi ha bonscorredors. Igual que l’any passat,varen participar-hi dins la cursaoberta els alumnes d’optativa debatxillerat i alguns de 1Btx. Caldestacar l’equip femení, amb laSandra Sarri com a primera clas-sificada, i amb l’ajuda de les se-ves companyes A.Civit, M.Bosch,A.Bergadà i D.Molet, també enprimera posició per equips.L’equip masculí també va tenir

16

Lo G

rip

au

circuit de motocròs de Bellpuig,amb una esplèndida exhibició delnostre pilot més jove, en LluísCapdevila (1ESO C).

I, és clar, sense oblidar-nos delsmagnífics Jocs Esportius, que unany més han permès als nostresnois i noies de competir en diver-ses modalitats. A continuació usn’oferim els resultats.

XII Jocs esportiusVOLEIBOLPrimer: 4ESO CM.Carme Jordan, Maite Puig,Maria Roca, Josep Ros, NormaSaladrigues, Isaura Vilà i VerònicaSerrano.

Segon: 4ESO BMontse Gorgues, Laura Huguet,Carla Martí, Àngels Mata, EstefanyPerdomo, Laura Piñol, M.RosaQuintana i Marta Rafel.

Tercer: 3ESO CJaume Anglarill, Geòrgia Bergadà,Mariona Boleda, Lídia Guim,Sandra López, Arnau Saltiveri,Sílvia Salvia, Sònia Sans i OlgaTarga.

FUTBOL SALAPrimer: 4ESO CGerard Cabrol, Maria Roca, BernatSegura, Pol Sellés, Oriol Solé iFrancesc Vilanova.

Segon: 4ESO BRobert Llobera, David Martínez,Òscar Molina, Adrià Moncusí iDavid Escribà

Tercer: 1Btx BDavid Bernat, Xavier Farran, RaülMolina, Edgar Molins, Xavier Na-varro, Ignasi Navas i Roger Torra.

Màxims golejadorsDavid Escribà (52 gols), IgnasiNavas (27), Bernat Segura (27).

ESCACSPrimer: Santi Aubach - 3ESO ASegon: Anna Tubella - 3ESO ATercer: Gemma Nadal – 2BTX

TENNIS TAULA1r: Xavier Capdevila –3ESO C2n: David Escribà –Cicle Formatiu3r: Joel Visa –3ESO B

IESports

TENNIS TAULA PRIMER CICLEPrimer: Josep Bustos -2ESO ASegon: Eduard Guasch -1ESO BTercer: Joel Bori -2ESO A

BÀSQUET 3 x 3Primer: Sergi Martí, Pere Boleda,Ramon Huguet, Jaume HuguetSegon: Gerard Cabrol, FrancescVilanova, Josep Ros, Bernat Segura

Placa commemorativa als alum-nes col·laborados més directes:

David Bernat (1BTX B), Joan M.Torres (2BTX), Víctor López(1BTXA).

Jaume Capdevila i Joan VillegasProfessors d’Educació Física

17

Lo G

rip

au

PremIES

• XXVII Concurs de redaccióen català, organitzat pel con-cessionari de Coca-Cola. Lafase escolar de les terres llei-datanes es va realitzar el dis-sabte 22 de febrer de 2004 al’IES Màrius Torres de Lleida. Hivan participar els alumnes de2n d’ESO Clara Bergadà, NúriaBadia, Maria Llanes, GiselaGabernet, Eva Saltiveri i PepitaRibalta. El jurat va seleccionarEva Saltiveri entre les deu mi-llors de la fase provincial a quiva concedir diversos regals eldissabte 5 de juny a l’HotelIlerda de Lleida.

• XXa Convocatòria del pre-mi Valeri Serra i Boldú deCultura Popular (secció in-fantil i juvenil). El dia 3 d’abrilde 2004 es va celebrar l’acte delliurament dels premis al TeatreArmengol de Bellpuig. 13 alum-nes hi van participar. Aquestsvan ser els guanyadors:

Premi infantil (1r i 2n d’ESO)1r premi: “Abans el carretó; ara elcamió” d’Aida Garcia Boria (1rESO A)

Premi juvenil A (3r i 4t d’ESO)1r accèssit: “La matança del porc”de Jaume Orteu Aubach (3r ESOC)

Premi juvenil B (Cicle formatiu ibatxillerat)1r accèssit: “Cent anys d’històriai vida” de Mariona Coll Ardanuy(1r batxillerat A)1r premi: “La cara i la creu de laimmigració” de Fatiha OuladBouarfa (1r batxillerat A)

• Concurs de contes SantJordi 2004 de l’Ajuntamentde Bellpuig. Els professorsdel Departament de Llengua iLiteratura Catalanes de l’IES Lo

Pla d’Urgell van seleccionar elsalumnes següents com a gua-nyadors de les seves respecti-ves categories.

— Categoria de 1r i 2n d’ESO: 1rpremi al conte “Me’n recordoquan era més petita” deMaricel Pérez (1r ESO B) i 2npremi al conte “Amb un som-riure a la butxaca” de Marta Tió(2n ESO B).

— Categoria de 3r i 4t d’ESO: 1rpremi al conte “Ella fou el meuàngel” de Núria Mina (3r ESOB) i 2n premi al conte “N’esticfart” de Carla Martí de 4td’ESO.

• V Concurs Quadriennal Li-terari Escolar de l’ACUDAM(Associació Comarcal Urgelld’Ajuda al Minusvàlid) deMollerussa. El dissabte 24d’abril de 2004 es féu públicel veredicte dels treballs quehavien de versar sobre el mónde les persones amb disca-pacitat intel·lectual al Teatrel’Amistat de Mollerussa. D’untotal de 550 textos presentats,

Premis diversos

18

Lo G

rip

au

PremIES

en quatre categories, l’IES LoPla d’Urgell de Bellpuig vaaconseguir tres premis de nar-ració. Fadwa Rahbi, en el ni-vell B (1r cicle d’ESO) va gua-nyar el segon premi amb el

treball intitulat “Sobre ladiscapacitat intel·lectual” (120¤ i una placa d’honor). GerardVilalta va assolir el tercer pre-mi (150¤ i una placa d’honor)amb el text “Un fitxatge nou”i Karla Garriga , el primer pre-mi (250 ¤ i una placa d’honor)amb el text “Sóc feliç, què mésvull”. Tots dos van participar alnivell D corresponent a alum-nes de les comarques de po-nent d’ensenyament post-obli-gatori. La festa comptà amb lapresència de Mònica Terribas,periodista i professora de laUniversitat Pompeu Fabra deBarcelona i d’Anna Gómez,sotsdirectora del diari Segre.

• Lliurament de premis del4t programa Comarcal desuport a l’educació a l’Ur-gell. El dilluns 31 de maig de2004 es van entregar, a l’albergCa n’Aleix de Tàrrega, els pre-mis del 3r Concurs de Còmicsdel programa “No et ratllis”,realitzat als centres d’ensenya-ment secundari de la comarcadurant el curs 2003-2004. Elsegon premi va correspondreal còmic intitulat “Les droguesporten conseqüències”, pre-sentat per Mònica Massana,maria Giribet, Lídia Pons i AlbaSolsona, alumnes de 3r d’ESOde l’IES Lo Pla d’Urgell deBellpuig. També recollí el ter-cer guardó del IV premi comar-cal a la realització de treballsde recerca l’obra “Estudi sobreles aus de secà” d’Arnau Sebéde 2n de batxillerat.

L’IES lo Pla d’Urgell rebrà ajutseconòmics en el IV ProgramaComarcal de suport a l’educa-ció a l’Urgell pel que fa a pro-jectes mediambientals (200 ¤),a la realització de la revista LoGripau (165 ¤) i a la participa-ció del taller de teatre a la IVMostra de Teatre Escolar de lacomarca (150 ¤).

PREMIS DE DIBUIXNADAL 2003

1r Premi: Jennifer Caler -1ESO A2n Premi: Imma Calaf -1ESO C3r Premi: Estefania Lozano - 3ESO B1r accèssit: Mònica Massana - 3ESO A2n accèssit: Anna Molet -3ESO B

PREMI AL LOGO DE LA SET-MANA DEL MEDI AMBIENT

Alba Solsona -3ESO A

19

Lo G

rip

au

PremIES

Premis Sant JordiCONCURS JUVENIL DE CONTESIES Lo Pla d’Urgell i Ajuntament de Bellpuig

Ella fou elmeu àngelNúria Mina - 3BPrimer Premi Segon Cicle

Vaig arribar a casa rebentada, far-ta d’exàmens, de deures i d’amicsque no ho són realment. Em vaigestirar al llit i vaig quedar-me mi-rant el sostre, entretant m’haviaendormiscat i quan em vaig des-pertar, vaig mirar el rellotge, s’ha-via fet tard, aquell vespre la mevafamília se n’havia anat a la ciutatde la vora a comprar i m’haviendit que tornarien tard, que em fesel sopar. L’endemà quan em llevésla meva germana gran tampoc hiseria, ja que havia d’anar a arre-glar els papers del divorci i qui sapque més! Quin rotllo això de quet’hagi de cuidar la germana grani el seu xicot (la meva família)!!!

L’endemà, ens van fer una xerra-da sobre intoxicacions i problemesderivats del consum de drogues id’alcohol, això em va fer pensarmolt, vaig pensar en el que jo ha-via consumit durant la meva vida:alcohol i tabac, sí, però només enalgunes festes. Porros de maria(marihuana) també n’havia provattot i que no m’agradaven gaire.

Després d’aquest taller, algunsnois i noies de la classe van co-mençar a presumir del que ellshavien provat; els agradava lamaria ja que es quedaven al·-lucinats, d’igual forma quedavenquan espiraven coca; en canvi,utilitzaven amfetamines per a po-der aguantar sense dormir, perestudiar, els dies d’exàmens.

Primerament, per mi, aquesta in-formació sobre les amfetaminesva ser com la salvació per la situa-ció d’estrès per la qual passava,però per una altra banda, vaigpensar en el que ens havien expli-cat a classe i no em va agradargens la sensació que vaig sentir;sabia que en el meu cas, la temp-tació seria més gran que la pre-venció, així que estava desitjosade que se m’aparegués un àngelen forma humana i m’ajudés.

Els següents dies a l’institut tottranscorria amb normalitat. Quande cop i volta, un dia, vaig sentirque unes noies de la meva classedeien alguna cosa d’una festaperò com que no vaig sentir-ne resmés ho vaig deixar córrer. L’ende-mà però, vaig llegir en un cartellque hi havia enganxat a la paretque es celebraria una festa al pub“Mandarines” i que si hi enviavesun missatge a un número de telè-fon tindries l’entrada i la consu-mició gratis.

Vaig pensar que seria una bonaidea anar-hi ja que s’havien aca-bat els exàmens i tenia ganes demarxa. Els següents dies, a l’insti-tut, no es va parlar de res més,fins i tot la meva millor amiga a laqual no li agradava gaire anar depubs, en parlava amb entusiasme.

Per sorpresa nostra, els professors,que se’n van assabentar, ens vanfer un munt de xerrades sobreprevenció. Ens van dir: -No mun-teu en una moto si el conductorestà begut, no prengueu droguesde cap tipus ni en cap forma, nous emborratxeu, vigileu que feu,

noies, si no ens feu cas i us dro-gueu o aneu begudes, més d’unanoia com vosaltres s’ha quedatembarassada o ha agafat sida per-què no sabia el que es feia i s’ha-via embolicat amb un noi senseutilitzar preservatiu.

La festa era el dissabte a les 21hdel vespre, tothom comptava elsdies que faltaven amb impacièn-cia, comentaven, sobretot les no-ies, però també alguns nois, laroba que es posarien; es donavenconsells per saber com podrienconèixer gent a la festa o comballar sense fer el ridícul. També,quan ja faltava menys pel grandia, va tornar a sortir la polèmicade les drogues i es van repetir lesexplicacions dels que es creien ex-perts en el tema.

Per fi, havia arribat el dissabte. Joi la meva amiga, vam quedar almatí per anar-nos a depilar, vamfer-nos la manicura francesa. Des-prés de dinar, ens vam reunir acasa meva, vam remenar el meuarmari, i com que no hi vam tro-bar res per posar-me i la mevaamiga tampoc no tenia res ade-quat per posar-se, vam decidiranar-nos-en de compres. En aca-bat, ens en vam anar a fer unamigdiada ja que estàvem molt il·-lusionades per lo de les nou delvespre i no volíem pas fer ulleres.Ens vam arreglar i vam marxar jun-tes a trobar la colla. Un cop dinsdel pub vam ballar, vam conèixermolta gent i alguns dels que vamconèixer eren uns tios que esta-ven com un tren i també vamprendre algunes copes.

Alguns nois i algunes noies de lacolla fumaven cigarretes, altresporros, així que vam marxar unamica del grup perquè a la mevaamiga li molestava el fum. Al bellmig de la festa, se’ns van acostaruns nois més grans que nosaltresque tota la nit ens havien estatobservant i als quals tota la nithavíem estat observant. Vam ferpetar la xerrada durant molta

20

Lo G

rip

au

PremIES

estona, semblava que la conversas’anés a acabar, ens ho havíempassat molt bé semblaven unsnois fantàstics, a part d’estar moltbons però, llavors, van oferir-nosunes pastilles, amfetes, segonsells, i la meva amiga com que ana-va beguda i tot i que jo li deia queno era un bona idea, se’n va pren-dre un parell, juntament amb elsnois que semblava que ja n’havi-en consumit abans; A mi no emvenia de gust drogar-me en aquellmoment, així que els vaig deixarfer. Vam continuar ballant, fins itot els nois i la meva amiga vanpujar a ballar a la tarima; quan jaestàvem rebentats, els nois es vanacomiadar i se’n van anar. Llavorsva ser quan la meva amiga va co-mençar a trobar-se malament,quan anàvem al lavabo per fer-lavomitar es va desmaiar i va caurerodona a terra, em vaig espantarmolt; vaig demanar ajut a totsaquells que vaig poder i vam tru-car a l’ambulància, que per cert,va venir força ràpid i se la van en-dur a l’hospital, jo la vaig acom-panyar, els doctors em van fermoltes preguntes, fins i tot emvan dir que havia d’haver evitatque en prengués.

Per sort, ella es va recuperar ambdos dies i tot va acabar bé. Per lameva part, vaig arribar a la con-clusió de que havia estat una sortque la que anés beguda fos lameva amiga i no jo; ja que ambl’esglai que em va donar estic del

tot segura que mai més tindrétemptació de provar-ne. (La mevamillor amiga havia estat el meuàngel en forma humana).

Me’n recordoquan era méspetitaMaricel Pérez - 1BPrimer Premi Primer Cicle

Me’n recordo quan era més peti-ta, el meu pare i la meva marem’explicaven contes d’animalsfantàstics, de bruixes i gegants...aquests em feien volar fins al llocon succeïa l’aventura. Quanm’adormia tenia somnis relacio-nats amb les histories que m’ex-plicaven, eren molt divertits. Peròun dia vaig tenir un somni dife-rent.

Tot va començar quan vaig aclu-car els ulls. Vaig arribar fins unasala on estava tota plena de por-tes enumerades de l’u fins al cinc.Vaig decidir entrar a la primera,em vaig trobar amb un paisatgeprehistòric, era com una selva, sesentien sorolls i petjades com sifossin de bèsties enormes, però jono em vaig espantar. Anava cami-nant quan de sobte vaig sentir unalè a l’espatlla. Em vaig girar, i eraun dinosaure. Corrents i de pres-sa vaig amagar-me darrere d’una

roca enorme. El dinosaure va pas-sar de llarg. Corrents fins a la por-ta vaig aconseguir sortir d’aquellinfern.

Tot seguit vaig entrar a la segona.Era com el futur, que havia vist enles pel·lícules, cotxes volant, ro-bots pels carrers... era com jo mel’imaginava. En els diaris deia queera l’any 2125. Vaig esbrinar onvivien els que aleshores eren elsmeus besnéts. Els vaig anar a veu-re sense que ells se n’adonessinque estava allí. Tenien una casagrandiosa amb piscina i tot. Peròme’n vaig adonar que no sabienni els importava massa qui eren ohavien estat els seus avantpassats,per tant no els importava jo ni capdels meus. Així doncs vaig marxaruna mica decebuda, perquè per ami sí que és important qui soc id’on vinc.

Una mica cansada, vaig pensar-m’ho abans d’obrir la tercera por-ta. Finalment em vaig decidir apassar a l’interior. De sobte entreles meves mans relliscava un gra-pat de sorra, vaig obrir els ulls iestava assentada en una platjadavant d’un mar preciós. Era unail·lusió o una realitat? No m’hopodia creure, sempre havia somi-at estar en aquest lloc, em sem-bla que estic en una platja delCarib, rodejada de palmeres. I mésen lla es desdibuixen unes figurespetites d’uns nens que segura-ment representen els meus fills.Venen corrents cap a mi, m’estan

21

Lo G

rip

au

PremIES

preguntant perquè no em banyo,ells no es mourien mai de l’aiguam’estiren perquè jo vagi a jugaramb ells, és un moment de felici-tat i de joia, m’ho estic passantd’allò més be. Però la curiositatem fa mirar cap a la porta, pre-guntant-me què hi haurà d’arre-re la propera. Per tant és hora demarxar.

I així ho vaig fer, sense mirar en-rere vaig en busca del que hi hau-rà en la quarta porta. Tot just tra-vessar-la obro els ulls i em trobodavant d’un meravellós especta-cle, hi ha tots els personatgesdisney davant meu, miro a lameva dreta i veig que estic acom-panyada pels meus pares i la mevagermana, per tant dedueixo queestem de vacances a Eurodisney.La meva germana i jo en teníemmoltes ganes, per fi estem aquítot i que penso que això deu serun somni, però és un bon somni,així doncs a gaudir-ho. Així hofaig. Pugem a tot arreu, i nomésveig que tots ens ho passem lamar de bé. S’està fent de nit i elcastell de foc està apunt d’acabar,començo a preguntar-me si ja ésl’hora de marxar.

La cinquena porta m’aconvida aentrar, i estic davant d’un micros-copi, investigant com eliminar lamalaltia del càncer de les nostresvides. No estic sola, som un grupde científics, que sols treballem enaquest tema, estem a punt de tro-bar la solució, i com us podeu ima-

ginar, estem molt il·lusionats. Totseguit un dels meus companysm’atansa una prova de laborato-ri, jo l’examino, ens mirem als ullsl’un a l’altre, afirmant-nos que allíestava la solució. És un dels mi-llors moments que he viscut mai,ha sigut un treball en equip, i hoestem celebrant tots junts, és unorgull pertànyer a aquest grup detreball.

De sobte se sent una alarma. Totaespantada surto de la cinquenaporta, aleshores començo a cau-re per un túnel fosc fins arribaren un rebot al meu llit. Tot a estatnomés un somni. Està sonantl’alarma del meu despertador.M’assento al llit i per un momentem passen totes les imatges abansviscudes, i he arribat a la conclu-sió que he fet un recorregut perles meves il·lusions, somnis, fan-tasies i pors, i ha estat prou diver-tit. Espero poder tornar a somiaralgun dia tal com he fet avui, per-què ha estat un somni en el quesempre he dut un bon somriure ala butxaca.

N’estic fart!Carla Martí - 4B.Finalista Segon Cicle

Declaro, després de saber el queés marxar de casa:

Acabava de sonar el mòbil, efec-tivament era la perduda de la

Mari, ja era hora d’anar de festa.Davant de casa ja m’esperava elcotxe. Sort que la meva habitacióés a la planta baixa, si no com hohagués fet? Estava fart que noem deixessin sortir, i els meus pa-res no se n’adonaven que així noaconseguirien res a part de men-tides i mals rotllos.

Estava segur que a dins del cotxem’hi esperaven els de sempre: laKat, el Monty, en Xivi i la Mari. Pera ells això era habitual, ja em pas-saven a buscar amb naturalitat iper a mi també era una cosa ha-bitual, però quan m’ho parava apensar no trobava gens normalque amb quasi 17 anys m’haguésd’escapar de casa per a poder sor-tir. Només veia com tots els de lacolla podien sortir cada cap desetmana i jo no, n’estava fart.Aquell dissabte vaig decidir can-viar les coses, notava aquella ne-cessitat de sentir la llibertat dinsmeu, aquella nit no em caldriapensar en tornar abans que elmeu pare es despertés i no notésres. Vaig agafar la meva llibretad’estalvis, els diners que tenia enmetàl·lic, la meva “xupa” i la mevagorra preferida i vaig sortir per alporta del davant.

Vaig començar a caminar tran-quil·lament però quan vaig veureque s’encenia la llum de l’habita-ció dels meus pares vaig accele-rar lleugerament el pas i vaig en-trar ràpidament al cotxe. Tots elsde la colla es van quedar “flipats”:

22

Lo G

rip

au

PremIES

En Luki sortint per la porta?!- de-vien pensar que m’havia tornatboig. Abans que ningú no poguésdir res vaig mirar per la finestra ivaig veure el meu pare com sortiade casa, suposo que al haver sen-tit el soroll de la porta sortia aveure qui hi havia, al moment enque vaig veure com em miravavaig agafar el braç d’en Xivi i totsacsejant-lo li vaig dir que arran-qués. Un cop havíem perdut casameva de vista tots començaren areaccionar i a preguntar-me quècony estava fent. A mi només se’mva ocórrer contestar que n’estavafart i que era hora d’anar de festa.

Aquella nit vam anar a un bonconcert. Semblava que havia deser la nit més feliç de la meva vida,només pensava en passar-m’hobé. Al arribar ja vam veure ca-res conegudes i abans d’en-trar vam anar a fumar unsquants canuts, així co-mença una bona nit pera mi. A part dels de la co-lla la resta de amics i co-neguts tenen un concep-te de mi molt diferent.Tothom es pensa que sócel noi dur i xulo que passade tot, però en realitat finsfa quatre dies m’escapava decasa perquè no em deixavensortir.

A l’entrar vam anar a fer uns beu-res i quan ja havia conegut unanoia ben simpàtica la qual voliaanar a donar un tomb amb mi, emvaig trobar el Felip. Vam xerraruna mica i em va convèncer peranar a fer un altre porro amb ell.Quan vaig tornar la noia ja no hiera, vaig continuar fent el ruc totala nit i quan vaig reaccionar l’en-demà al matí els col·legues ja to-caven el dos i jo encara no sabiaon aniria. Hem sentia desorientati sol, ni tant sols sabia el que m’im-pulsava a continuar caminant finsque vaig decidir anar a un localque obria després del concert. Enaquell moment sí que vaig sentir

aquella sensació de quan ningú not’espera però no va ser cap sen-sació agradable. En aquell antrem’hi vaig trobar en Xomes, feiamolt temps que no el veia i costa-va de reconèixer, estava tant de-macrat, fet malbé, s’havia fet vellde cop. Es notava com li haviaafectat això d’alterar el seu costant sovint, i tot per buscar sen-sacions. En Xomes és un conegutdel poble, li vaig dir que no teniaon anar i em va parlar d’aquesthostal on ara som veïns d’habi-tació.

Ara sí que n’estic fart, ho veig tottant diferent. La veig tant estúpi-da i covarda la meva decisió, tot i

Amb unsomriure a labutxacaMarta Tió - 2ESO.Finalista Primer Cicle.

Una colla d’amics d’entre quinzei disset anys estaven prenent unrefresc en un bar quan van sentirper la televisió un anunci per “apa-drinar un infant”. Tots ells es vanquedar sospresos i pensatius.

En Manel, un noi molt obert, sim-pàtic i molt bromista, els va pro-posar de fer un grup d’animació.Tots i totes hi van estar d’acord.Durant la tarda van pensar on po-drien fer els assaigs, on anirien a

buscar cançons infantils, quinnom posarien al grup, etc.

Quan van arribar a casa i hovan explicar als pares, lesmares fins i tot es vanemocionar i els van pro-metre que els donariensuport en tot el que po-drien. Cada tarda queda-ven una hora per assajara una casa diferent, i lesmares els van ajudar a bus-

car les cançons i les músi-ques.

Van passar uns mesos i a les va-cances d’estiu van emprendre unviatge cap a una petita poblaciódel nord d’Àfrica, juntament ambalguns pares i germans més grans.Allí van poder veure les caresd’alegria i felicitat d’uns infants id’unes famílies, les quals ho havi-en passat molt malament a causad’una inundació que hi havia ha-gut anteriorment. A finals d’agostvan tornar al seu poble i moltagent els va rebre amb alegria i sa-tisfacció per haver ajudat a som-riure a un centenar de personesque havien perdut l’esperança.

amb això no me’n penedeixo deres ni penso demanar perdó a nin-gú per haver fet cas al meu cor, amés, així he après a valorar el queés tenir una casa i una família. Hede tornar a casa. No sé què és pit-jor, si la por de que m’enxampes-sin quan m’escapava o aquestsentiment tant amarg quan nin-gú t’espera. Després de donar-himoltes voltes he decidit tornar,parlar amb els meus pares i arri-bar a un acord just. Si això no fun-cionés hauria de marxar definiti-vament, deixar els estudis, buscaruna feina, una pis... Però tot i ambaixò el pitjor seria que trobaria afaltar els de casa.

23

Lo G

rip

au

Sóc feliç. Quèmés vull?Karla GarrigaNivell Btx. 1r premi

De tant en tant el meu pensaments’enlaira i volant s’endinsa a unaaltra persona, generalment cone-guda. Llavors es quan me n‘ado-no de la importància de la mevaintel·ligència; no vull dir que lamena de persones en les qualsentro siguin analfabetes o incul-tes, però sí amb una deficiènciamental, sigui aguda o escassa.

No m’he explicat del tot bé, in-tentaré aclarir aquestes idees quedes d’un bon principi he abocatal full com si vostès sabessin dequè parlo, i no és així veritat?Molts haureu rumiat i relacionatel primer paràgraf amb una fan-tasia d’una noia de 18 anys, unafantasia no molt corrent però sípossible; altres haureu pensat enuna esquizofrènia o alguna ma-laltia d’aquest tipus, és a dir dematís nerviós, o fins i tot hi hauràalgun lector que pensarà que josóc una mena de bruixa reprimi-da o morbosa. Però n’estic segu-ra que la gent que em coneix, laque em rodeja cada dia de la mevavida, segurament quan ha comen-çat a llegir aquest text ha sabut aquè em referia, i són ells els queem recolzen i creuen que la mevapossessió instantània de mentali-tat d’una altra persona em fa créi-xer com a noia o dona que sóc,em fa sentir viva, m’ajuda a en-tendre als altres i a assaborir sen-sacions que sent jo, només jo,sense cap influència, no podria

acudamV Concurs quadriennal literari escolar

PremIES

experimentar en primera persona.De moment, tota aquesta histò-ria sembla un remenat de pre-guntes, respostes, ignorància isabers al mateix temps, però javeureu, lectors, com amb el pasdel temps i els fulls tot s’acla-reix i potser a l’acabar de llegiralguns sereu capaços de ruborit-zar-vos com jo.

Tot va començar un bon dia desetembre crec recordar, quan vaigentrar a treballar en una empresade material per a la construcció.Jo acabava de celebrar els meus16 anyets i podeu imaginar queera la meva primera feina com aajudant de comptabilitat. La se-cretària de l’oficina era una senyo-ra que rondava la quarantena,això sí, sempre anava molt arre-glada, de cap a peus, i lluïa uncabell impecable, bru, arrissat,pentinat amb un recollit informali els seus cabells desprenien unolor intens de lavanda que s’es-pargia per tot el local. Deixant ala senyora de banda, qui més emva cridar l’atenció va ser una noiaque hi havia dins de l’oficina, de-via ser més o menys de la mevaedat. No sé per què però semprem’havien fet una mica de respec-te aquest tipus de gent. Advertei-xo que no pertanyia a cap menade tribu urbana, però em va xo-car veure-la tan decidida per tre-ballar. Ella, l’Eva, tenia la síndro-me de Down. A la meva família hihavia una cosina llunyana, tambéa l’escola havia compartit pupitreamb una persona amb aquestamalaltia, però cap d’ells va acon-seguir despertar l’espurna quenecessitava per sentir-me comple-

tament persona, finalment acaba-da, mentalment realitzada.

La veritat, i crec que la meva sin-ceritat és gairebé desbordant, ésque el que més em va impactarde l’Eva van ser els seus ulls bri-llants, de color mel, protegits perunes ulleres gruixudes de colorverd, el seu somriure innocent, laseva expressió fidel i el que va aca-bar amb les meves emocions ma-tineres va ser la rebuda, vaig obrirla porta i ella amb el somriure sin-cer i una mirada il·lusionada vavenir cap a mi per preguntar-mesi era la nova secretària i tot se-guit em va petonejar, abraçar iarrossegar fins a la meva cadira,dient-me fluixet, amb entrebancsi sense que l’escoltés la seva mareque seguidament em portaria uncafè i un parell de galetes. La mevanova companya era filla de la se-nyora que anteriorment us he des-crit, ajudava a la seva mare a ferfotocòpies, a contestar al telèfoni a dur encàrrecs als que treballa-ven a la fàbrica; a canvi l’Eva re-bia un sou mensual, amb el quales comprava la roba i els capricistípics d’una nena de la nostraedat.

Així van anar passant els dies, icada dia m’interessava més lamanera de viure, experimentar,sentir, fingir i manifestar-se de laEva. Fora de l’horari laboral, lameva vida era molt monòtona. Acasa tot eren crits, no he especifi-cat el motiu, però vaig entrar atreballar jove perquè el meu pareacabava de morir feia pocs diesd’un atac al cor, un infart de mio-cardi segons els metges que el vanatendre. La convivència amb lameva mare i el meu germà petitcada dia se’m feia més costaamunt, no suportava ni les discus-sions sense motiu, que veniend’algun lloc llunyà i una força su-perior les feia parar al menjadorde casa meva, ni la meva marequan es quadrava cada dia a laporta de la meva habitació per

24

Lo G

rip

au

donar-me ordres com si d’un ge-neral de l’exèrcit es tractés i se-guidament estirar-se al sofà. Men-tre el pare era viu ella mai haviatreballat i clar, tampoc ho faria araen aquestes alçades de la sevavida! Així que amb el meu mise-rable sou d’aprenent teníem quemenjar tres, pagar roba, escola,regals i a poder ser, estalviar!

Cada matí, just després de sortirdel llit i amb el cafè calent entreles mans, una de les poques sen-sacions agradables d’aquellstemps, em mirava al mirall ente-lat per la pols, el que estava da-munt del tocador de fusta quevaig heretar de l’àvia; llavors emdeia a mi mateixa que s’apropa-ven hores de treball, malhumor acasa i participació en les feinesdomèstiques, seguidament emdirigia cap a la finestra del meudormitori, l’única de la casa quedonava directament al carrer, allàveia les meves companyes d’insti-tut, contentes, carregades amb lamotxilla i la carpeta; de sobte, ala barana del balcó del pis de sotahi queia un esquitx, era una llà-grima, una llàgrima meva, inespe-rada, transparent, semblava unagota de cristall que al repicar con-tra el ferro es trenca i emet unsoroll suau, semblant a la sensa-ció que vaig tenir al rebre uns diesabans la trucada de la mare dient-me que el pare era mort.

L’única alegria que vaig tenir du-rant molt temps era l’Eva, i el meumoment diari de més satisfaccióera de bon matí al despatx, quanla veia. Se’m feia difícil no estaramb els meus companys de clas-se i ella m’ajudava a superar-ho,explicant-me mil i una historietesque feien referència a la seva vida.L’Eva era una noia molt especial,la seva mirada nítida i sincera va-lia més que mil paraules. Volia dirtantes coses en un sol segon, re-flectia tendresa, una tendresa in-imaginable, en grans quantitats,l’esperança de poder arribar a ser

i fer com l’altra gent, cosa que jaestava aconseguint, també trans-metia lluita, una lluita incontrola-ble de vegades contra la gent delseu voltant, les persones que nola valoraven tal com era, tal comes mereixia, tal com ella somnia-va, reflectia el valor necessari perfer front a tots els problemes quese li presentaven dia i dia i unamor immens, en dosis enormes,quan mirava a la gent que l’esti-mava, la que li feia costat i inten-tava dur els seus reptes fins a lameta... tots aquests sentiments,en una sola mirada, en proporci-ons diferents segons el receptor.Quan el receptor era un familiar,les espurnes que transmetienamor s’activaven i funcionavensense parar, al cent per cent, loque ella sentia era un il·lusió des-bordant, com la que tenim nosal-tres al veure una persona estima-da després de molt temps, ells, elsnens i nenes que pateixen aques-ta malaltia, d’alegria en tenencada dia, cada instant, cada se-gon, i crec que moltes vegadesens aniria bé contaminar-nos unsmica, adoptar aquesta postura iaixí posseir un desig interminableenvers les ganes de viure.

Per molt insignificants que sem-blessin les coses que algú li expli-qués a l’Eva, a ella la feien feliç,moltes vegades no les entenia,però el simple fet d’estar assegu-da a les cames del seu avi, del seuoncle o del seu germà, li produïauna sensació de benestar, de to-tal satisfacció i ella no parava desomriure sense importar-li qui lapodia mirar, sentir, o parlar ma-lament d’ella. Si ella estavadisfrutant, era el seu moment deplaer i ho seguiria sent fins quese’n cansés i trobés una altra ma-nera de tornar a somriure i com-partir-lo amb els seus. Com mésfeliç veia a la seva gent, més hoera ella.

Com la majoria de noies ja proumadures i crescudes, ella també

tenia la necessitat d’un noi al seucostat, que l’acariciés, li parlés il’estimés d’una manera diferent ala dels seus amics o parents, l’Evavolia enamorar-se, sentia quelcomque li mancava i aquest buit no-més aconseguiria omplir-lo algúamb amor, molt amor. Un dia alcapvespre, mentre jo estava pas-sant unes factures i les ombres dela persiana reflectien horitzontal-ment a la meva taula, l’Eva va en-trar agafada de la mà d’en Carles,era el seu nòvio, els dos sembla-ven molt enamorats! Es van co-nèixer al centre que freqüentaven,era un centre d’ajuda al minus-vàlid, allí s’organitzaven tallers,sortides, festes... i petits i granss’ho passaven d’allò més bé jun-tament amb persones que pensa-ven i sentien com ells. Doncs enaquesta associació van començar-se a fer amics, fins que sense sa-ber el motiu, un dia en el banc delparc, van acabar abraçats i fent-se un petó. Des de llavors no handeixat de veure’s cap dia!

L’endemà al matí l’Eva semblavaavergonyida, va entrar amb el capbaix i els colors una mica pujats.Jo vaig intuir que necessitava par-lar amb algú, la noia no estavacòmoda, semblava que tingués unembolic de cables al cap i no tro-bés el que necessitava. Així que lavaig agafar de la mà i les dues vamanar a gaudir d’un bon esmorzaral bar del barri. Ella no va obrir laboca, fins que jo, tot rient no livaig dir que el seu nòvio era moltmaco i feien molt bona parella!Llavors ella ja va somriure per sotael nas, mirant-me amb timidesa iva començar-me a explicar la sevapetita i breu, fins al moment, his-tòria d’amor, seguidament va co-mençar a plantejar-se dubtes i joa intentar ajudar-la.

Es veu que el dia abans, en Carlesla va dur al cinema, i li va donar lasensació que ja no li agradaven elsseus petons, les seves abraçadeso les seves carícies i ara ell, bus-

PremIES

25

Lo G

rip

au

cava alguna cosa més, tenia l’an-sietat d’arribar al final. L’Eva tam-bé ho volia, és clar, però a la xer-rada que van tenir sobre sexualitatal centre, els hi van dir que abansde tot parlessin amb els seus pa-res o amics, i així tot sortiria béen aquest fet tan esperat i desit-jat.

Jo ja n’havia parlat d’aquestescoses amb la senyora de l’oficina,feia uns dies; a ella no li feia capgràcia parlar d’aquest tema ambla seva filla, i gairebé suplicant-m’ho va arribar a convèncer-meque com amiga que era de l’Eva,quan ella em parlés d’aquesttema, anés al metge a buscar elmillor remei i d’aquesta manerala parella podria gaudir de la sevarelació amb total seguretat. L’Evatota estranyada em seguia pelcarrer, jo sabia que no ho estavapassant gens bé, que es sentiacom un titella, però que en el fonsun somriure l’amenaçava quanpensava en el moment.

Aquella mateixa tarda vam passara buscar les píndoles anticoncep-tives, i més o menys al cap d’unmes, quan la parella ja havia es-collit amb il·lusió el lloc, el mo-ment, el dia... una tarda de prin-cipis de novembre, quan les fullesdels arbres ja començaven a co-brir els carrers, l’Eva despentina-da pel vent i amb la punta del nasvermella pel fred que començavaa envoltar la ciutat, va entrar cor-rent al despatx, s’assegué al meucostat i com el primer dia que lavaig veure em digué fluixet i ambentrebancs: –Ja està, ara no hi hares que pugui amb mi, estic ena-morada, treballo i tinc una amigaque m’entén!

Jo me la vaig quedar mirant ambels ulls plorosos i ens vam fer unaabraçada eterna, sentint l’escalforl’una de l’altra, enviant-nos ener-gies, no sé quan va durar, l’únicque recordo és que feia temps queno em sentia tan protegida i esti-mada entre dos braços.

Un fitxatgenouGerard VilaltaNivel Btx. 3r premi

Hi havia una vegada un noi quees deia Josep, tenia 16 anys i viviaen un petit poble de la planad’Urgell, a més havia nascut ambla Síndrome Down. En Josep ana-va a una escola diferent a la delsaltres nois del poble. Tots el nensno li feien gaire cas i fins i tot pas-saven d’ell. Sempre quan venia del’escola anava cap a casa i no sor-tia, el seu petit món estava en laseva petita habitació, plena depòsters de jugadors i equips defutbol.

A ell li encantava fer esport, l’es-port que li agradava més era elfutbol pel qual ja tenia un dotmolt especial tot i que els seuscompanys no li volien reconèixer.És tan difícil saber veure les vir-tuts dels altres i més si tens aques-ta malformació congènita quepatia en Josep; a més com quetampoc l’acabaven d’acceptar di-fícilment podia ensenyar les seveshabilitats davant d’una pilota decuir en un camp d’esports.

Ell cada divendres a la tarda ana-va a veure com entrenaven elsseus companys al camp munici-pal d’esports del poble, seia a lagrada del camp i mirava il·lusionatcom els seus companys feien unrondo, feien un minipartit, feienxuts a porteria i tenien un entre-nador per a ells sols, i el més im-portant és que cada dissabte a latarda jugaven un partit contraequips d’altres pobles dels vol-tants. En Josep tenia enveja delsseus companys, ells podien entre-nar, jugar i fruir del futbol, men-tre que ell s’havia d’acontentarveient com jugaven. Moltes vega-des hauria volgut saltar a la ges-pa del camp per poder fer un passide la pilota, o poder marcar ungol, però la por i un cert rebuig

dels nois el deixaven quiet a lagrada mirant allò que tant li agra-dava.

Un d’aquests divendres, com decostum, en Josep va anar a veureels seus companys i va seure en elmateix lloc de sempre. De sobteuna pilota li va anar en direcciócap a ell i en comptes d’apartar-se la va agafar amb les mans i ambmolta seguretat va parar aquellapilota, l’entrenador es va quedarbocabadat dels reflexos d’aquellnoi. I no sols l’entrenador tambéels nois que entrenaven al camp,els comentaris eren com podiaque aquell babau hagués parataquell xut tan fort.

L’entrenador s’hi va acostar i li vapreguntar com es deia, i quantsanys tenia, ell va contestar que esdeia Josep i que tenia 16 anys.L’entrenador li va dir si el pròximdia volia entrenar a futbol amb elsseus companys, ell lògicament vaacceptar. Aquella nit no va poderdormir, era tant forta la seva il·-lusió, les seves ganes de poder sercom els altres, de deixar endarre-re la seva discapacitat i podermostrar la seva tècnica esportiva.Aquella setmana passaria moltràpida, molt aviat tornaria a serdivendres, aleshores es faria rea-litat el seu gran somni. Damuntdel llit de la seva petita habitacióno parava de pensar en l’arribadadel proper cap de setmana.

I el cap de setmana va arribar, uncop més en Josep ja estava asse-gut a les grades molt abans queencenguessin els llums del camp,portava un calçat esportiu, peròno eren unes botes de jugar a fut-bol. Tots els seus companys vansortir al camp per començar l’en-trenament, l’entrenador va anara parlar amb el Josep i li va pre-guntar quina posició del campvolia jugar, ell va dir que volia ju-gar de porter, l’entrenador va dirque de porter ja en tenia un i quea més era molt bo, però que li feiafalta un de recanvi, un suplent,

PremIES

26

Lo G

rip

au

mai se sabia, ja sabem que elspartits dels juvenils són durs i di-fícils.

L’entrenador va demanar que fes-sin un minipartit i que a cada por-teria es posés un porter, va dividirl’equip en dos i els va distribuirun peto per a cadascun dels nois,també en Josep va posar-se da-munt de la seva samarreta unpeto. A l’hora d’escollir la porte-ria, els jugadors es van queixarmolt perquè deien que ells tenienun porter que no en sabia gens,com podia un noi com en Josepque anava a un centre d’educacióespecial, ser un bon jugador comells que anaven a l’Institut. Els critsde l’entrenador els va fer callar iva començar el partidet.

Al principi cada jugada que feiena la porteria del Josep acabava engol perquè xutaven molt fort i amés ell tampoc portava guants, licostava molt agafar les pilotes.L’entrenador li va deixar unsguants de porter i la cosa va can-viar, en Josep ja no tenia por detocar la pilota amb les mans i peraixò aturava gairebé totes les pi-lotes que li venien cap a la sevaporteria. A poc a poc va anar aga-fant confiança i van ser moltes lesjugades en què va tenir un paperdecisiu. Al vestuari la resta decompanys el van felicitar i alguns,els més atrevits van reconèixer ques’havien equivocat, que malgrat laseva deficiència psíquica, era unbon company i un bon jugador. I

així van acabar l’entrenament fenttots el ximplet a les dutxes.

Quan ja anaven cap a casa l’en-trenador va cridar en Josep i li vadir que li faria la fitxa per poderjugar i a més que quedava convo-cat per al partit del dissabte; ellno tenia paraules, un nus se li vafer a la gola, però sense dubte queell hi seria. Va arribar el dissabte itot l’equip estava reunit al vestu-ari, es van començar a canviar deroba per a poder començar el par-tit. En Josep no tenia botes defutbol ni protectors per a les ca-mes, però de sobte va sortir uncompany de l’equip i va dir quetenia unes botes a casa que li ana-ven petites i que els hi aniria abuscar i que també li agafaria unsprotectors. Al cap de deu minutsen Josep ja tenia tot l’equip a puntperò ara faltava el més importantque era vestir-se bé (a casa comque l’ajudaven els pares no hi ha-via problema, però els pares nohi eren allà), però de sobte unaaltra vegada el Jordi es va oferirvoluntari per ajudar-lo. Tot l’equipva saltar al camp menys els su-plents i el segon porter que eraen Josep; ells van quedar a la ban-queta, un lloc que no agradavagaire als jugadors de l’equip juve-nil, però pel qual hi havien de pas-sar tots fins que arribés el momentde demostrar el que valien.

Cap a la segona part el porter ti-tular es va lesionar i l’entrenadorva demanar a en Josep que el

substituís, tot l’equip ja va comen-çar a esbufegar i a desanimar-seuna mica, com acabaria la cosa.A la primera jugada atacant del’equip contrari ja van fer gol, elsnervis van trair-lo i la pilota va llis-car a dins de la porteria, sensepoder-hi fer res, tot l’equip ja es-tava enfadat, però sort que des-prés l’equip va poder empatar, ungol del Jordi va equilibrar el par-tit.

A falta de deu minuts per al finaldel partit, l’equip del Josep vamarcar un gol i es va avançar almarcador. A falta de dos minutsper al final l’àrbitre va assenyalarun penal en contra. Tots el juga-dors ja renegaven amb tothomperò en Josep estava molt tran-quil, el davanter de l’equip con-trari va llençar el penal pel mig dela porteria, però com que en Josepno es va moure, tot preveient elxut, el va aturar amb les cames, itot l’equip lògicament va anarcorrent a felicitar-lo i amb aques-ta aturada l’àrbitre va mirar el seurellotge i va xiular el final del par-tit.

Van passar els divendres, els dis-sabtes, els anys... Al cap de deuanys en Josep estava en una rodade premsa anunciant que fitxavaper un equip de primera divisió.En la roda de premsa un dels pe-riodistes esportius li va preguntarcom podia haver arribat tan llunytot sabent de la seva discapacitatintel·lectual que tenia i que en la

PremIES

27

Lo G

rip

au

nostra societat era sinònim de nopoder fer moltes coses; ell va con-testar que amb molt d’esforç ientrenament i sobretot amb l’aju-da que va rebre de part de l’en-trenador i els jugadors del pobleon va començar a ser jugador defutbol; ara estava molt feliç per-què podia fer una cosa que li agra-dava des de petit i que a més elpagaven molt bé. També li vanpreguntar si els podia donar unsconsells a les persones que patei-xen la mateixa discapacitat que ello altres discapacitats que no per-meten sentir-nos com la resta deles persones. Va contestar que nohavien de perdre mai l’esperançaencara que tinguessin dificultatsper culpa de la discapacitat quetenien. En el fons la Síndrome deDown no és una mancança sinóal contrari tens més cromosomesque les altres persones, en con-cret 47 cromosomes un més queel que tenen la resta de persones,en tot cas en cal aprofitar aques-ta superioritat numèrica per de-mostrar a la gent que si un vol nohi ha discapacitats. Són els altresels que ens fan discapacitats, enel fons som diferents, però unadiferència que ens permet mos-trar altres aptituds i maneres defer i ser.

Sobre ladiscapacitatintel·lectualFadwa Rabhí El Ajjaní. 15 anysNivell B (Primer Cicle d’ESO). 2n Premi

Crec que és un tema molt delicatde tractar, aquest de lesdiscapacitats de qualsevol tipus. Ipotser el més difícil de tots és elde la discapacitat intel·lectual.Perquè... què en sabem nosaltresde l’intel·lecte?

Aquest extraordinari centre coor-dinador que és el nostre cervell ique controla la nostra intel·-ligència, com és que no atorga unenteniment idèntic a tothom? Elscientífics ens donen explicacionstècniques sobre aquestes qüesti-ons i diuen que s’han d’adoptarmesures preventives, fent diag-nòstics prenatals per tal que elspares puguin decidir el que con-siderin més convenient abans delnaixement. No puc comentar-hotot això, no en sé prou.

Intentaré glossar el tema delsdiscapacitats intel·lectuals perquèconviuen amb nosaltres, i ho farédes del punt de vista humanitari.En primer lloc, suposo que hi hadiscapacitats que no s’adonen dela seva anormalitat perquè desco-neixen el món dels «normals». Perla qual cosa crec que aquests nosofreixen el patiment de conside-rar-se inferiors. Altres segons el

grau de la seva anomalia, segura-ment s’adonen que no són comla majoria de les persones que elsenvolten, i aquests sí que deuenpatir al veure’s inferiors. Tots ellssón de plànyer, però opino que alsqui són coneixedors de la seva in-suficiència hem de compadir-losmés. Aquest compadiment no ensha de portar a manifestar-los lanostra pena, sinó que hem detractar-los com a amics, fent-lospartícips de la nostra simpatia,que notin que per a nosaltres ellssón persones dignes d’estima sen-se cap mena de discriminació.

Els pares i mares, els familiars mésdirectes de les personesdiscapacitades, han de ser bene-ficiaris d’ajudes materials per partdels organismes públics, i nosal-tres hem de donar-los suport entot el que tingui per finalitat acon-seguir una millora de la vida delsdiscapacitats.

Tinguem en compte que els fami-liars dels discapacitats intel·-lectuals són persones que quanvan haver-se d’enfrontar amb elproblema van patir les conse-güents angúnies; que després, enel transcurs del temps, han anatminvant, però que mai desaparei-xeran del tot. Són mereixedors dela nostra comprensió, però no elshem de mostrar compassió o llàs-tima, sinó consideració i afectecom a congèneres seus i com acomponents que som tots de laraça humana.

PremIES

28

Lo G

rip

au

A fons

Diari personalFrancesc Vilanova - 4C

Dimarts 3

Són les sis del matí i tinc moltason, però només pensar qued’aquí a unes hores arribarem aun nou país, les ganes marxar ambels companys, tot plegat em famarxar la son.

Portem 10 hores de viatge i jan’estic fart de tant autocar. Hemparat a dormir a Diano Marina, unpoble de la costa italiana, més omenys com Salou. Per sopar enshan donat pasta, ha estat el pri-mer signe de ser a Itàlia.

L’apunt del dia

La meva actitud davant l’intercan-vi. Normalment sóc molt obert,però ara tinc moltes ganesd’aprendre costums italians i sipot ser la seva llengua.

Dimecres 4

Comencem un nou dia. Tornen aser les tantes del matí i ja tornema ser a l’autocar. A mig camí m’hequedat adormit i quan m’he des-pertat ho he vist tot blanc, empensava que era al cel, però noérem a Bormio.

Això sí que és un institut!! Al bai-xar de l’autocar m’he espantatuna mica al no veure al meupartner, però al final l’he trobat.Hem posat la maleta al seu cotxei hem entrat a l’institut, és im-

Febrer: deBellpuig a BormioDurant aquest curs escolar ha tingut lloc aquest fantàstic intercanvi entre estudiantsitalians i catalans. Com a fruit de l’estada en terres llombardes, els alumnes haguerende redactar el seu diari personal i recollir el màxim de records i testimonis de la sevaestada. És a través d’alguns dels seleccionats que ara coneixerem el dia a dia d’aquellaaventura escolar.

mens!!! En fa dos o tres com elde Bellpuig. Ens han ofert unesgaletes i alguna cosa per beure,immediatament després hem sor-tit a fora a jugar a BÀSQUET, ja entenia ganes, els hi hem fotut unbon tou.

En arribar a casa he deixat la ma-leta a l’habitació i els dos hemmirat l’horari de l’endemà. El quem’ha sobtat més és que sopéssimtan aviat. A la nit hem anat a unPub i allà tots els catalans hemposat en comú com estem a lesnostres cases.

L’apunt del dia

La meva nova habitació. Està si-tuada un pis per sobre del seu, totsol. La meva habitació és tota fetade fusta de pi i fa desnivell per-què és sota teulada, tinc un llit dematrimoni molt gran, damunt delcapçal del llit hi tinc un Sant Cristde coure i a la dreta un gran mi-rall. A la part més baixa de l’ha-bitació hi t inc una sèried’armariets. Als peus del llit hitinc un gran banc de fusta on hitinc la maleta.

Dijous 5

Ja xampurrejo l’italià, al menysl’entenc. Avui hem fet els jocs es-portius típics, els nens futbol i lesnenes voleibol. El Gimnàs és totde parquet i amb quatre o cincfiles de graderia. Això sí que és unpavelló, no com el nostre!! Des-

prés hem fet classe d’italià, unamica de vocabulari i un bingo.

A la tarda hem anat a l’Ajunta-ment on l’alcalde de Bormio ensha donat la benvinguda i ens haexplicat els projectes que hi ha.També hem visitat el museu cívicde Bormio on es poden veure lesarmes de la guerra, estris per tre-ballar la fusta i els estris per fer elpa de manera artesana entrealtres.

L’apunt del dia

El meu nou institut és molt mésgran que el de Bellpuig. Té qua-tre grans pisos amb unes escalesmolt amples, les aules estan bé,però les cadires i les taules sónmolt baixes, en aquest aspectesom millors a Bellpuig. L’“auditorium,” que ve a ser la salad’actes d’allà, és immensa i té for-ma d’amfiteatre. Les parets sónd’una mena de ferro i el sostreestà fet de fusta, les cadires sónd’aquelles plegables de fusta i ellloc per escriure és de plàstic ne-gre, que un cop acabes d’escriurees pot amagar.

L’altra cosa que tenim millor aBellpuig és el pati, allà només hitenen un camp de bàsquet quepersonalment m’està molt bé,però considero que és petit perun centre tan gran.

Divendres 6

Avui igual que ahir hem fet dosgrups i hem tornat a jugar a vo-

29

Lo G

rip

au

A fons

leibol i a futbol. Tot i que semblimolt rutinari no ho és perquè cadadia et fas més amic dels italians ianem millorant l’italià. Avui a clas-se d’italià hem cantat una cançóque m’ha agradat molt i es titulaCountry Road i desprès hem anata la sala d’ordinadors i ens hanensenyat unes diapositives de totsels pobles.

Ens han fet la presentació a tra-vés d’un vídeo d’un parc naturalde la vora que es diu ParcoNazionale Stelvio, on hi ha unagran varietat de fauna i flora, tí-pica d’alta muntanya. A la tardahem fet una gimcana que no m’haagradat gaire perquè ha sigutmolt avorrida i encara no l’he en-tesa ara i era massa cultural.

En canvi la cantina Braulio sí quem’ha agradat perquè no haviaanat mai a uns cellers de vi i veu-re aquelles botes tan grans m’haimpressionat. A la nit hem anata patinar sobre gel, jo no en te-nia ni idea, feia el que podia,però vaig arribar a casa ple deblaus de les caigudes i cansat ial mateix temps content perquèm’ho he passat molt bé inten-tant patinar.

L’apunt del dia

El meu company italià. L’Stefanoés un noi molt alt i cabell curt decolor castany. És molt tímid, unnoi de poques paraules però quan

t’agafa confiança és el xiquet mésben parit del món. El seu esportpreferit és el voleibol i juga al’equip local, també li agrada moltla música, ell toca la trompeta ala banda de Valfurva.

Dissabte 7

Avui hem anat a Milà que es tro-ba a quatre hores de Bormio, peròacostumat a passar llargues ho-res dins d’un autocar no ha sigutmolt cansat. Milà és una ciutatmolt arquitectònica amb gransobres mestres, sense anar méslluny Il Duomo, la Scala, la galleriaVittorio Emmanuelle, on hem tre-pitjat els collons d’un toro, quesegons diuen els italians si el xa-fes i dones dos voltes sobre seuporta bona sort. També il CastelloSforzesco entre altres. Milà és laprincipal ciutat del nord d’Itàlia iés la segona ciutat més gran detot Itàlia. El que no sabia és queMilà fos tan important respecte ala indústria, és la ciutat que con-centra la majoria de marques ita-lianes.

M’ho he passat molt bé tot el diatots junts donant tombs per Milà.A dinar hem anat a un restaurantcom el McDonalds però ambpizzes. Jo no ho sabia que a Milàhi hagués un tramvia i m’ha sor-près molt. Quan hem arribat elmeu partner i jo hem anat a veu-re el partit de voleibol que enfron-tava el seu equip amb un equipde Sondrio. Allà he conegut al’Angelo un home de l’Alguer, queparla català, que fa 30 anys queviu a Bormio.

Amb ell he pogut parlar el cata-là al mig d’Itàlia, tot hi que hihavia algunes paraules que nos’assemblaven gens ens comuni-càvem perfectament i m’ha aju-dat molt amb l’italià i li esticmolt agraït.

L’apunt del dia

Un monument de Milà. El monu-ment que m’ha agradat més deMilà ha sigut Il Duomo que és lacatedral de Milà, jo no m’hi en-tenc d’art però diria que és d’estilgòtic. M’ha impressionat per laseva bellesa, pels seus detalls tancuidats i per la seva alçada.

A l’interior hi ha un silenci sepul-cral i respectuós. La claror entra apartir d’uns grans vitralls d’unscolors molt vistosos amb escenesde la Bíblia i unes rosasses im-menses. És un monument impres-sionant que m’ha deixat immen-sament sorprès i encara ara, quanhi penso se’m posa la pell de ga-llina, llàstima que no haguem po-gut veure la façana, per culpa deles obres, però tot i això és im-pressionant.

Diumenge 8

Avui he dormit fins a les onze,amb el permís dels seus pares per-què estava molt cansat d’haver-me d’aixecar cada dia a 2/4 de 7.A les dotze hem anat a treure elcap a l’estació d’esquí de Sta. Ca-terina que es troba a 2 quilòme-tres de Valfurva. Allà hi ha una fi-gura de gel impressionant d’unssis metres d’alçada.

A la tarda hem anat al polies-portiu de l’institut a jugar a fut-bol i a bàsquet. M’ho he passatmolt bé i, a part, jugant a bàs-quet els hi hem fotut un bon tou.A la nit he anat a sopar a unapizzeria amb la seva família i elsseus oncles.

30

Lo G

rip

au

A fons

L’apunt del diaUn plat típic italià: PIZZOCCHERI

Ingredienti per 4 persone

250 g di pizzoccheri, 300 g di patatetagliate a cubetti, 300 g di verzaverde, 250 g di burro, 200 g diformaggio, 3 Spichi d’aglio, 2 fogliedi salvia, 40 g di pestèda grusina(sale, aglio, pepe,erbe aromatiche dimontagna, passate al mortaio).

Preparazione

Cuocere le patae e le verze inabbondante acqua salata per10 mi-nuti.

Aggiungare i pizzoccheri e bollire peraltri 10 minuti. Scolare con unmestolo forato una parte dipizzoccheri e verdure e disporre comein parcedenza. Versare il burro fusonocciola, aromatizzato con l’aglio ela salvia.

Dilluns 9

Avui hem anat a la neu, hem pu-jat amb un telefèric molt ben pa-rit, tot tancat hermèticament,però se’ns ha parat dues vegadesdurant el camí. Hem anat als tresmil metres, hi fotia un fred im-pressionant, -17 graus, hem anata fer una excursió. Hem baixatamb el cul tota la pista amb no-més 2 minuts però a l’hora depujar a part d’arribar casi mortshem tardat mitja hora. Hem arri-bat amb els peus congelats i hemtardat 10 minuts a recuperar lamobilitat dels peus.

Als 2000 hi feia un sol ideal i allàamb els trineus i les guerres deneu ens ho hem passat molt bé,per dinar ens han donat carn a labrasa i per acompanyar una cosaque és deia polenta, em sembla, ique era molt dolent i després dedinar sant tornem-hi amb els tri-neus i les guerres. He arribat can-sat de tant pujar i baixar amb elstrineus i xop fins dalt, entre l’ai-gua de la neu i la suor.

Però a part de tot això m’ho hepassat molt bé, a part amb els ita-lians hi ha hagut molt bon rotllo.Després de sopar he anat adespedir-me de l’Àngelo (el se-nyor de l’Alguer) i m’ha dit que

ha estat molt content de parlaramb mi.

A la nit hem anat a Bormio a laplaça de l’església a beure vi bu-llit, no m’ha agradat gens, nomésl’he fet servir per escalfar-me lesmans perquè feia molt fred.

L’apunt del dia

Racons del meu poble italià. El llocque m’ha agradat més de totValfurva ha sigut el seu pavelló.El pavelló és immens i a part éstot de parquet i hi ha unes bonesgrades. M’ha dit l’Stefano que ésel pavelló més bonic de tota laprovíncia. A la paret, al costat delmarcador hi ha la foto de tots elscampions que viuen a Valfurva,per exemple, DeborahCompagnoni, campiona del mónd’esquí alpí i cosina de l’Stefano.

Al pavelló es juga a voleibol i abàsquet. L’altre lloc que m’haagradat més han sigut les pistesd’esquí de Sta. Caterina. És unaestació on es pot practicar l’esquíalpí, l’esquí de fons i també hi haun half que l’utilitzen principal-ment els snowboarders.

Dimarts 10

Avui ens ha tocat fer la presen-tació dels nostres pobles respec-tius en anglès, he passat moltsnervis. Hem anat a Livigno.Livigno és un poble d’alta mun-tanya a no gaires km d’Àustria ide Suïssa, està tot dedicat a l’oci,ple de botigues de records i ambdues pistes d’esquí una a cadacantó de ciutat. Pel camí hemtrobat tot tipus de figures de geli de neu. Hem passat tot el diaanat d’una punta a l’altra deLivigno comprant records percasa nostra.

A la nit hem fet la festa d’adéu,que m’ho he passat molt bé, peròal mateix moment trist perquè no

31

Lo G

rip

au

els veuré fins a l’abril, malgrat aixòhem quedat que parlaríem per e-mail.

L’apunt del dia

La meva família italiana i jo. Lameva família italiana la consti-tueixen el Roberto i la Maria Rosaque són els pares. Llavorsl’Stefano, el meu partner i laSimona, la seva germana gran.També vaig conèixer els seus tietsi els seus padrins per ambduesparts.

A casa seva em van acollir moltbé, és preocupaven per mi i a mésa més van ser ells els qui em vanensenyar l’italià. Al principi nomésparlava amb l’Stefano i la sevagermana perquè eren els únicsque parlaven l’anglès, però a poc

Dimecres 11

Ens hem aixecat a les 6 del matí im’he acomiadat de la seva germa-na i de la seva mare, que m’ha fetuns entrepans pel viatge i unabotella d’aigua natural, com decostum. Hem anat a Bormio, Allàens hem trobat amb tots els com-panys de l’intercanvi. Els hi he ditadéu a tots amb tristesa i estavadescontent per haver de marxar.Però amb ganes de tornar-los aveure molt aviat. CIAO

Opinion essay:Bormio. Senseand sensibilityMarta Rafel - 4B

How can I express all the feelingsI’ve experimented this week? Ithink that my saty in Bormio hasbeen very great. I’ve done a lot ofthings with Miriam such as skiing,going out to pubs and discos,staying at home and listening tomusic with her, the trips to Milanand Livigno… All that things area mixture of entartainment,enjoyment, hapiness, having goodtimes, etc. I haven’t got time tobe bored because I haven’tstopped. Although the trip wasvery long, I really enjoyed it a lotand the stay, as you can see, hasbenn a very good experience.

Maybe the time that I enjoyed themost was when we went to theice skating court because therre Istarted to meet a lot of people

and although skating in not mycup of tea and I fell down so manytimes, it was very exciting. I’msure that my worst experience wasthe departure. I didn’t want toleave Bormio and come toBellpuig, but… well, I can’t staythere any more so I resignatedand I wished that April arrives veryvery fast. My italian family wereso kind with me and the memoriesI have of them are so beautifulthat I think I’ve been very lucky tobe with them. Now all I want isto be in April, see my italianfriends and never forget this greatexperience.

Rosa Ferrando - 3ESO

Bormio has really beautifullandscapes. The white mountainsare the best thing in the world.Partners are good and friendlypeople. I had a really good timewith my family, because we hadgot a very well relationship. Thetrip was boring, but the times wewent out were funny. I think thatthis land is perfect: it has got themountains, the air is pure, inwinter it is white and wonderful…I think that the better thing hereis the snow because there are alot of people who practise ski orsnorboarding. I think that it is theparadise. Here I have meet newfriends, a new culture and a newadventure. This is the betteradventure in my life at the mo-ment. I will never do the same tripwith the same people and I wantto live here the happiest times. Iwould like to return here and Ihop that there are the same goodand friendly people as I met.

A fons

a poc vaig començar a parlar, ambitalià amb el seu pare i desprésamb la seva mare. També hem vanpresentar la presidenta de l’asso-ciació de dones de Valfurva, quevam estar parlant sobre lapobresa.

El Roberto em va fer un vídeo so-bre la meva estada a Valfurva i lesactivitats que vaig fer. També emvan fer un munt de regals. Em vanacollir molt bé.

32

Lo G

rip

au

Abril: de Bormio a Bellpuig

A fons

Del 21 al 28 d’abril passat, el nos-tre institut va acollir la visita detornada dels alumnes italians delLiceo Leibniz de Bormio, ciutatagermanada amb la vila deBellpuig, dins del marc del projec-te d’intercanvi que durant aquestcurs hem dut ha terme els insti-tuts d’ensenyament de totes duesciutats. Els nostres estudiants vanportar a terme la seva visita a lesterres dels Alps durant la primerasetmana de febrer, i van poderconèixer de manera directa amballotjament en família els cos-tums, el territori i la gent deBormio. Ara, doncs, han estat elscorresponents italians els qui hanpogut conèixer de prop Bellpuig ila seva gent. Concretament hanestat 35 nois i noies, juntamentamb dos encantadors professors,Giuseppe i Monica, de l’institutitalià.

Les activitats del programa d’aco-llida desenvolupat han estat mol-tes i variades, i sempre fonamen-talment dirigides a la formació iconeixement de la realitat cultu-ral catalana, de la nostra llengua icostums, així com del nostre pa-trimoni històric, el nostre entornnatural i nostre fons tradicional.En aquest sentit, la celebració con-junta de la Diada de Sant Jordi haestat una de les activitats mésemotives de totes.

Els primers dies de la trobada vanestar dedicats a Bellpuig i Lleida.Es van fer visites al centre històricde la vila, a l’Església i al Convent.Es va conèixer amb detall la his-tòria del Mausoleu, la tradició re-ligiosa de la Verge dels Dolors i,especialment, la llegenda i la rea-

litat del Crist de Bormio, que és ala fi el lligam que ha fomentat lesrelacions entre les dues viles i alqual devem en última instància larealització d’aquest projecteescolar. La tarda d’aquella pri-mera jornada va acabar a la Fun-dació Perelló, amb una visita co-mentada molt gentilment i de

primera mà pel propi escultor,tant admirat en aquelles terresitalianes.Al vespre hi va haver pràctiquesde bitlles catalanes al Poliesportiu,una activitat organitzada per l’As-sociació de Bitlles de Bellpuig, ique va suscitar vertader entusias-me entre les nois i noies italians i

33

Lo G

rip

au

fins i tot els catalans. A més, tam-bé van obsequiar els presents ambun gran berenar-sopar, amb con-curs de porrons inclòs.

L’endemà, Diada de Sant Jordi, esva començar amb unes classesd’història de la llengua catalana,criteris de pronúncia i vocabularibàsic. Es va fer una introduccióvisual de la ciutat de Barcelona,que visitarien el dilluns següent, ise’ls va explicar detalladament lallegenda de Sant Jordi i el sentitactual de la festa del llibre i la rosa.

Aquestes classes van culminaramb la celebració de la pròpia fes-ta per part dels estudiants italians,ja que gràcies a la col·laboració del’Ajuntament de la Vila i del’AMPA del nostre centre, se’ls vafer obsequi d’un llibre (sobre Dalíi en italià) i d’una magnífica rosa.Finalment, van participar de lafesta al nostre centre, juntamentamb els nostres alumnes, ambuna xocolatada i partits de futboli bàsquet.

La Diada de Sant Jordi la vàremcontinuar a Lleida, visitant la SeuVella i l’ambient de les paradetesdel Carrer Major per tal que espoguessin fer una idea molt méscompleta de com la gent surt alcarrer en aquesta data tan asse-nyalada. De retorn a Bellpuig,vàrem acabar de celebrar la Dia-da amb un emotiu acte de puja-da de banderes al Monument alMil·lenari i la recepció que l’Alcal-de de Bellpuig, Sr. Josep Pont, vaoferir a tota l’expedició italiana ala mateixa capella del Sant Cristde Bormio. A la fi de l’acte, vanésser obsequiats amb una gorraque portava brodats els escuts deBormio i Bellpuig. Cal destacartambé la presència de dos regi-dors del Comune di Bormio alsactes d’aquest dia, l’ArrigoCanclini i la Monica Fumagalli, queva refermar encara més l’amistati les relacions entre totes duesviles.

El dissabte va ésser un dia lúdic,amb una visita d’èxit asseguratentre el jovent, a Port-Aventura,en una jornada molt assolelladaque ja de per si era molt preuadapels alumnes borminos, proce-dents tots de l’alta muntanya. I eldiumenge fou la jornada dedica-da a la convivència amb la famíliaacollidora, un dia de profundaimmersió cultural, lingüística ihumana.

La part final del programa d’aco-llida va comprendre l’obligada vi-sita a Barcelona, on es coneguél’obra de Gaudí (Parc Güell i Sa-grada Família), el barri gòtic (laCatedral i carrers adjacents), lesRambles i el Port. Molts dels noisi noies van aprofitar per comprarrecords de la seva visita aCatalunya, i vam acabar d’aprofi-tar la tarda a la platja, una activi-tat molt desitjada, encara que noens poguérem banyar per causa

A fons

34

Lo G

rip

au

del vent i l’aigua freda.

L’últim dia d’estada vàrem dedi-car-lo al coneixement de l’entornnatural, de la nostra Plana d’Urgelli dels seus Canals, font de riquesahistòrica de les nostres terres.Això, es féu un recorregut a peudes del Salt del Duran fins a laCasa Canal de Mollerussa, ambquè van poder veure i conèixer,per gentilesa del Consell Comar-cal del Pla d’Urgell, el Museu del’Aigua i la importància econòmi-ca i social dels Canals d’Urgell. Amigdia, es féu el Dinar de Germa-nor a l’ermita de Montalbà, desd’on s’aprecia bona part de la pla-na i on pogueren degustar un tí-pic menú tradicional a base decarn, llonganissa, botifarra i esca-livada, gràcies a la col·laboracióimprescindible de l’AMPA.

A la nit, la Festa de Comiat a laSala Cultural del Castell deBellpuig posava fi a una setmanafrenètica d’activitats, amb el lliu-rament de premis (de la gimkanapreparada pels joves del Cau) idels records de l’estada, un pòs-ter a tot color presidit pels escutsde les viles i els anagrames delsinstituts, amb una gran foto cen-tral amb tots els participants alprojecte i unes quantes fotos la-terals que volien resumir les acti-vitats desenvolupades tant aBormio com a Bellpuig, i fer

d’aquesta experiència un recordinesborrable en el paper, tant comja ho és en el cor dels nois i noies,professors i professores, italians icatalans, participants en aquestintercanvi tan exitós.

Volem acabar amb el públic agra-ïment a totes aquelles persones iinstitucions que han col·laboratper tal que el programa d’acolli-da fos possible. En primeríssimlloc a les pròpies famílies acolli-dores i als nois i noies participants.Ells són la matèria primera de lesactivitats escolars del nostre ins-titut i per a ells i la seva formaciós’organitzen i es fan. Per exten-sió, a l’AMPA del nostre centre perla seva col·laboració econòmicaperò també i sobretot per la per-sonal que sovint és tant o mésimportant que la simple aporta-ció de diners. Especialment, a lacuinera del nostre centre la Mer-cè Sanfeliu, al president del’AMPA, Pere Boleda, i tota la sevajunta.

En el capítol institucional, calagrair la col·laboració de l’Ajun-tament de Bellpuig ja que aquestintercanvi no hauria estat mai unarealitat si no fos per l’agermana-ment endegat entre Bormio iBellpuig. Agraïm el suport econò-mic, però també en aquest cas elsuport humà, molt en especial delregidor Sr. Ramon Gassó. Així

mateix al senyor Jaume Perelló, al’Associació de Bitlles, al ConsellComarcal del Pla d’Urgell i del’empresa Autocars Manel.

Finalment, a la Direcció i als com-panys de l’IES Lo Pla d’Urgell, pelseu suport econòmic i humà, i perla seva paciència i comprensió dela importància educativa d’unaactivitat que ha ocupat vint dies,entre la visita a Itàlia i la de torna-da, dels quaranta-quatre alumnesde 3r i 4t d’ESO que hi han estatinscrits.

A tots i a totes, doncs, moltes grà-cies per la col·laboració rebuda,perquè farà possible de repetirl’experiència d’aquest intercanvien el futur. D’aquesta manera, permitjà del contacte entre la gentjove, la relació entre Bellpuig iBormio continuarà assegurada al-menys durant una altra generació.

Els professors-coordinadorsde l’intercanvi

Cristina Núñez, QuimCapdevila i Josep M. Mir

(article publicat al Pregoner el passat mes de maig)

A fons

35

Lo G

rip

au

LiteràrIES

Cal·ligrames solidaris

Montse Bernaus Bernaus - 4A

Isaura Vilà

Marta Bonjoch Pla - 4A

Mariona Forcat - 4A

Anna Massana

36

Lo G

rip

au

Laura Huguet Balcells - 4B

Cal·ligrames d’amor

LiteràrIES

Bernat Segura Huguet - 4C

Maria Rosa Quintana

Àngels Mata Sardà

37

Lo G

rip

au

LiteràrIES

Poesía breve Aunque no estés,Siempre te llevaréConmigo... amor.

6. Àngels Mata -4B

Llega el otoño,quiero estar junto a ti,porque caen las hojas,Porque es tiempo de silencio,porque tengo miedo.

7. Carla Martí -4B

Con su brilloTus ojos parecen estrellasY mi universoNo sería nada sin ellas.Miré al cielo,Y vi dos estrellasQue me iluminaban el camino;De pronto parpadearon, y descubríQue eran tus ojos, que me decían

Que me querían.

8. Adrià Moncusí -4B

Las olas llevan tranquilidad,Las flores suave aromaY yo, amor para tí.

9. Pili Vivente -4C

Quien me haga olvidarEl amor que por ti siento,Tendrá que dibujar en el mar,Escribir en el viento

1. Estefany Perdomo -4B

¿Qué es el paraíso?Es un lugar hermoso donde todos quieren ir.¿Qué es el amor?Un sentimiento que todos quieren sentir.¿Y quién eres tú?El hombre con quien quiero vivir,Con quien quiero morir,Y el que de verdad me hace feliz.

2. Xavier Aguiló -4A

Recorreré tierras y maresEn busca de tus manjares;La luna será mi guíaEl corazón mi mapa.Te lo daré todo y másPara que conmigo quieras estar.

3. Magí Andorrà -4A

Érase un mundo diferente,Un mundo paralelo,Un mundo donde amartePero sin ningún secreto.

4. Laura Caballero -4A

Deseo ser tu nostalgia,Y el ansia de tu corazón;Ser la pócima y la magiaQue remedie tu pasión.

5. Eric Darbra

Amor, ¿qué es amar?Para unos pasiónPara otros traición.Ambos se equivocan;La razón... ¡hay que buscarlaEn el corazón!

Amor, ¿qué es amar?Sentimientos difíciles de olvidar,Hechos que nunca se perderán.

38

Lo G

rip

au

LiteràrIES

1. Els nens espavilatsSergi San Juan

És la Nit de Reis. Dos germans es-tan passant les festes de Nadal ambels padrins. Després de sopar els dosgermans se’n van a dormir d’horaperquè és la vigília de reis. Un copsón a l’habitació i just abans de fi-car-se al llit, el germà petit diu enveu alta:

—Estimats reis mags. Recordeu-vosde portar-me un scalextric, una car-tera i un ordinador.

—Però, tio –li diu el seu germàgran–, per què crides tant si els reismags no són sords?

—Els reis mags, no; però els pa-drins, sí.

2. Quedar-se pelatEva Saltiveri

A la classe de 2n C hi havia vint-i-tres nens, tots molt estudiosos, ex-cepte un, en Joan. Ell era un delstípics nens que no estudiava mai;sempre suspenia. Estava fumantcada dos per tres. Els professors jal’havien enxampat moltes vegades,però ell passava de tot. En Joan eral’únic xiquet de segon que portavaels cabells llargs. Era per l’única cosaque destacava. El dia que va fer els18 anys, els seus pares li van dir: -Joan, fill, potser ja comença a serhora que treballis.

En Joan passava d’ells, com sempre,i els deia:

—Però si visc amb vosaltres, jo jaen tinc prou.

Finalment, als 25 anys, en Joan vaanar a viure sol. Al cap d’una set-mana, va anar a veure la seva famí-lia i el primer que li va dir la sevamare en veure’l va ser: -Joan, fill,que t’has tallat els cabells?

En Joan li va respondre: - No, mare,és que m’he quedat pelat.

3. ActorsPepita Ribalta

L’altre dia vaig veure per la televisióuna pel·lícula on sortien dos actorsmolt bons, i li vaig preguntar a laMontse a veure si sabia com es de-ien. L’endemà quan la vaig veure noparava d’escopir. Li vaig preguntarquè estava fent, i després de dir-meel nom dels dos actors de la pel·-lícula, em va dir:

—És que els tenia a la punta de lallengua, i no em sortien!

4. La pagaGemma Saladrigues

La Laura és una noia de 14 anys.Cada setmana els seus pares li do-nen 7 ¤ de paga per les despesesque pugui tenir, com el mòbil, elsllibres, el berenar... Aquella setma-na, quan els seus pares li van haverdonat la paga, la Laura es va ficarels diners a la butxaca i va anar a lallibreria a comprar una llibreta quenecessitava per al col·legi. A l’horade pagar va agafar els diners de labutxaca, però no els hi va trobar.Quan va arribar a casa va dir als seuspares si li podien tornar a donar lapaga. Els seus pares li van dir:

—No és culpa nostra que tinguis labutxaca foradada!

I la Laura els va contestar:

—Doncs m’hauré de cosir el forat.

5. No gaire llestJaume Huguet

A la meva classe hi havia un nen quees deia Jordi. Era de Belianes. Sem-

pre treia males notes. Com a moltarribava al tres. I no era perquè nos’hi esforcés. El que passava és queno era gaire intel·ligent. Un dia emva tocar fer un treball d’històriaamb ell i vaig anar a casa seva.Aquell dia vaig entendre per quètreia males notes. Resulta que elpare del Jordi era el propietari deceràmiques Belianes on feien tot-xos.

6. Setmana SantaGerard Pijuan

Era un dia qualsevol de SetmanaSanta. El Joel era un nen molt res-ponsable i enginyós. De sobte se liva acudir una idea. Va anar a com-prar mig quilo de castanyes amb elpropòsit de fer-les en una paella decasa. Va agafar la paella i la va po-sar sobre els fogons i a continuacióva encendre el foc. Al cap d’unabona estona que les castanyes erenal foc va començar a sortir fum dela paella. El Joel es va espantar i vatrucar al seu pare. Ell responguéseriosament:

—Un altre cop, Joel? Sempre t’hede traure les castanyes del foc!

7. La bondatOriol Tolosa

Eren dos amics que anaven junts al’Institut. Un es deia Roger i l’altreFerran. En Roger era un nen molttímid i quiet i en Ferran, més aviatmogut i no parava de fer gracietes.El professor feia més cas al Rogerque no pas al Ferran. I el Ferran, unamica disgustat, va preguntar:

—Per què els professors et fan méscas a tu que no pas a mi?

—Recorda, Ferran, que val més cau-re en gràcia que ser graciós.

8.- Una molèstia originalLluís Vives

Tot va començar parlant. La Clara ila Maria parlaven sobre les notesque havien tret el tercer trimestre.Totes dues tenien unes notes fan-

Nova Simfoniade contes breusSessions de creació amb els alumnes de 2n d’ESO

39

Lo G

rip

au

LiteràrIES

tàstiques. Però parlant van arribaral tema de qui les tenia millor. Jono els hi veia la diferència. La Mariadeia que ella tenia un excel·lent dematemàtiques, mentre la Clara no-més tenia un notable. Però la Clarali retreia a la Maria que ella teniaun notable d’educació física i ella,un bé. Van estar discutint una bonaestona. De sobte, la Maria es vaposar a esternudar i a gratar-se elnas. La Clara, estranyada, li va pre-guntar:

—Què t’agafa, ara?

—Deu ser que tinc al·lèrgia a lesmales notes, i en veure les teves,doncs...

—Sí, sí, ja serà per això!

—Com vols que sigui per això! Elque passa és que m’has fet pujar lamosca al nas.

9.- MaigGisela Gabernet

Estàvem al mes de maig i la Joanaes comportava des de feia diesd’una manera estranya, inusual.Cada dia es mesurava la pressió icada vegada amb el mateixnerviosisme. Mirava què li marcavael número de la pantalleta, i respi-rava tranquil·la en comprovar quemarcava la seva pressió habitual.Tan estrany em semblava que un diali vaig preguntar:

—Joana, per què et mesures la pres-sió cada dia?

—Doncs és clar com l’aigua: la pri-mavera la sang altera.

10.- La notícia del diaMarta Rulló

Avui al matí he comprat el diari alquiosc de la cantonada, com decostum, però m’ha cridat l’atencióla portada. Hi havia una notíciamolt interessant. Deia així: “El go-vern de la Generalitat vol convertirles centrals nuclears en zones ver-des”. Jo, tota il·lusionada, he pen-sat que tindríem més parcs i placesper anar a passejar. Però a mesuraque l’anava llegint m’anava desin-flant. Quina decepció! Les pintari-

en de color verd maragda perquèes veiessin més.

11.- CalçÀngels Vives

Des de ben petit a l’escola m’havi-en ensenyat que la llet enfortia elsossos gràcies a la calç. Un dia es vaespatllar la rentadora de casa i elstècnics van dir que tenia problemesper l’excés de calç i que aquest ex-cés era degut a la marca de sabóque utilitzava la mare.

Un dia mentre jugava amb els meusamics em vaig trencar el braç. Jo,que no volia passar els dies avorrita casa, vaig pensar que si em men-java el sabó els meus ossos tindri-en prou calç i que em curaria. Sen-se ser conscient del que feia, emvaig empassar tot el cartró de sabóde la rentadora. Vaig passar unmunt de dies tancat a casa amb elbraç trencat i, a més, amb un malde panxa de pronòstic reservat.

13.- VacancesAida Nadal

La Dennis i la seva família van deci-dir que a les vacances d’estiu aniri-en a la muntanya. Quan va arribarel dia previst, van fer les maletes iles van posar damunt de la baca.Es van passar totes les vacancespassejant i fent excursions. El pai-satge era preciós; tot ple d’arbres,de vaques i d’ocells. El dia de la tor-nada el pare li va dir a la Dennis:

—Dennis, comprova que la maletasigui damunt de la baca.

La Dennis, tota estranyada, li va fercas i se’n va anar a comprovar-ho.Quan la seva família va sortir del’hostal, no la van trobar. Ella haviaanat a veure si veia alguna vaca ambuna maleta a l’esquena.

14.- Coi del Joan!Maria Llanes

La dona del Joan era molt eixerida.Però de tant en tant no li costavagaire dir-ho tot clar. El Joan haviad’anar a sopar amb uns companysde feina en un restaurant nou delbarri. I com que sempre se n’esca-pava, aquesta vegada li tocava pa-gar. El sopar va ser bo, però unamica car al seu gust de pagès. Enhavent pagat va pensar: “Ai, laRamona! Com cridarà!”.Quan va arribar a casa li ho va ex-plicar tot a la seva dona. L’endemàella, tota decidida, va anar al res-taurant i va dir als amos:—Quina és aquesta manera de trac-tar els clients?L’amo, un home que es veia molttranquil, li va dir:—Perdoni, senyora, no sé pas dequè em parla.—Sí, sí! Dissimuli, ja m’ho ha expli-cat el meu marit que el vau pegar!El senyor, una mica enfadat, va re-plicar-li:—Vostè està boja! De què parla?Nosaltres no hem pegat mai a capclient!—Ah, no? Doncs ahir el meu maritva arribar a casa i em va dir: “Nena,mos han fumut una clatellada!”.

12.- Un malentèsPaul Turner

Un dia a la classe de castellà la se-nyoreta ens va encarregar una re-dacció. Quan vaig arribar a casa vaigengegar l’ordinador i vaig fer la re-dacció. L’endemà el professor la vacorregir i em va dir:

-Aquesta redacció no té cap ni peus.Torna-me-la a fer!

Jo, després de pensar molt, vaigagafar un llapis i vaig dibuixar uncap i dues cames. Si ho volia així!

40

Lo G

rip

au

LiteràrIES

Què contes?M’agradaria queel passat es fespresentAndrea Chordi - 4A

Tot va començar l’any 1995. Jo erauna nena bastant tímida, porugai molt insegura de mi mateixa. Erauna d’aquelles nenes que em po-sava a plorar per qualsevol cosa,és a dir, quan tenia un problemaque no sabia com resoldre, quanestava en una situació que ni jomateixa entenia o bé quan em feiaun cop al genoll, acabava plorant,encara que sabia que no m’haviafet gents de mal.

Els meus pares em van apuntar enun casal d’estiu que es feia al po-ble. Ells es pensaven que aixòm’aniria bé per guanyar segure-tat i relacionar-me amb els altressense la necessitat d’haver deprescindir d’ells. En aquest casal,a part de dur a terme activitats perentretenir els nens i nenes entre7-13 anys, organitzaven algunasortida per acampar alguna nit al’aire lliure.

Va ser un dimarts al matí en el mesde juliol que vam marxar 25 nensi nenes i 4 monitors cap a St. Guimde Freixenet per passar-hi una nit.Quan vam arribar allà, vam mun-tar les tendes de campanya i vamfer una gimcana (joc que a mi maim’ha agradat). Jo, massa il·-lusionada no es podia dir que es-tigués. Portava dues fotospetitones dels meus pares, quesempre guardava sota el coixí, iquan anava a dormir, les miravadurant una bona estona. Això feiaque no m’enyorés tant d’ells.

La nit va arribar. Els “caps” ens vanvoler fer un joc que consistia en

que un d’ells estava al mig delbosc amb una torxa encesa i no-saltres l’havíem de trobar i ambla que portàvem nosaltres, encen-dre-la. Amb unes altres amigues,que érem les més petites del grup,no volíem realitzar aquest joc per-què ens feia por, per tant, al finalno es va fer.

Aleshores, els monitors van pen-sar un altre joc que consistia enfer una rotllana i asseure’s al ter-ra. Llavors, havíem de passar-nosuna espelma encesa i a qui se liapagués havia de fer una penyo-ra. Al meu costat hi havia el nenmés cregut de tots els que hi ha-via allà, a part, també era el mésgran ja que tenia 13 anys. A ell,se li va apagar l’espelma.

Els “caps” li van dir que la penyo-ra era declarar-se a una noia quehi hagués allà. Jo quan vaig sentir“declarar” em vaig quedar moltsorpresa perquè no sabia el signi-ficat d’aquella paraula. Em sentianerviosa perquè, clar, jo era moltmés petita que ell i no entenia elquè havia de fer. De sobte se’mva atansar, em va agafar la mà iem va dir:

-Tu, estimada donzella, ets la per-sona més bonica i agradable quehe conegut mai. Al teu costat totés silenci i a la vegada música. Desde que et vaig veure no paro depensar en els teus llavis que sóntant dolços com la mel, en els teusulls que són tant brillants com elsol i sobretot, en els teus cabellsllargs i perfumats. Quan et miro,penso si algun dia et podré teniral meu costat. He vingut d’un po-ble molt llunyà i desitjo tenir el teuamor en el més enllà.

Quan va acabar de recitar el poe-ma, la gent em deia que li havia

de tornar una contesta. Jo no sa-bia ni què dir perquè no haviaentès res. No sabia si em dema-nava per sortir o bé si se’n burla-va de mi i em volia fer quedarmalament davant de tothom. Emvenien preguntes al cap:

—Per què diu que ve de tant lluny,si és el meu veí? Per què diu queels meus llavis són dolços si no elsha tastat mai? Per què....?

L’única solució que vaig trobar vaser posar-me a plorar. Així ho vaigfer. Vaig plorar com mai ho haviafet, regalimant llàgrimes contínu-ament i mocant-me tota l’estona.Els plors em van durar tota la nit.No sé quin dels dos va fer més elridícul, si jo per haver-me posat aplorar d’aquella manera, o bé ellper haver-se declarat i no havertingut cap resposta. Bé, de totesmaneres, allò ja ha passat. No sési aquelles colònies em van servirperquè guanyés seguretat o per-què la perdés definitivament.

Ara tinc 16 anys i des d’aquell es-tiu, cada dia al matí miro per lafinestra i el veig. Passa caminant iva cap a l’institut amb aquell som-riure burleta que té, el seu cairerebel, la seva roba estripada i laseva cresta. Per totes les nenes del’institut és molt atractiu, massaatractiu. Si pogués tornar enrere, licontestaria aquella pregunta que,en aquells instants, es va quedarsense resposta i que ara, m’agra-daria molt tornar-la a sentir.

La veritat fa malMaite Puig - 4B

Dia 23 d’octubre de 2003Encara no entenc perquè em te-nen aquí tancada. Fa temps que

41

Lo G

rip

au

LiteràrIES

estic aquí, a aquest centre, i desque hi sóc no veig a cap familiarmeu ni cap amic. Cada vegadaque els hi pregunto què hi faigaquí em diuen que ja m’ho expli-caran quan estigui preparada. Pre-parada per a què? Aquesta és unade les moltes preguntes que emfaig duran el dia mentre estic a lameva habitació. La meva habita-ció és tota blanca sense finestresi molt simple, sols tinc un llit perdormir i una cadira amb una tau-la i mai no em deixen surti d’aquí.Cada dia passa una dona amb unabata blanca i em dona un parellde pastilles vermelles, que encarano sé per a què són, ja que ni ellani el Joan, que és l’home que empassa a veure una vegada per set-mana, no em volen dir per a quèserveixen ni les pastilles ni la terà-pia de preguntes absurdes.

L’única cosa que recordo des quehe entrat aquí és aquella nit depluja i molt freda que anava ambcotxe amb els meus pares i lameva germana petita. Es fa moltdur esta aquí dins tancada sensetindré informació de l’exterior isense cap carta ni foto de la mevafamília. Ara acabo de fer la terà-pia amb aquell home, cada diatrobo les preguntes més estúpi-des, avui m’ha fet dibuixar lameva família i com em sentiaamb ells. Com em tenia de sen-tir amb ells? Pues bé, eren lameva família!

Dia 30 d’octubre de 2003

Un dia més la teràpia continuaigual i jo també, sense cap respos-ta sobre les meves preguntes. Avuim’ha preguntat com em sentiadesprés de prendre duran totaquest temps les pastilles, no li herespost. Com vol que em senti? Sino sé ni per a què són! El dibuixd’avui ha sigut mes difícil de re-presentar que els dels altres dies,m’ha fet dibuixar la felicitat, comes dibuixa això? Jo he dibuixat lameva família i uns quants amicsmeus i jo a l’aire lliure. És tot el

contrari de com estic ara, em sen-to sola i aïllada del mon.

Dia 7 de novembre de 2003

Avui he descobert una cosa moltestranya. Quan estàvem fen la te-ràpia de cada setmana, el Joan hatingut que marxar un momentperquè s’havia descuidat uns fullsi jo he aprofitat per mirar la sevamaleta, a dins hi tenia un full quehi posava :

Psicòleg Vilà: la meva pacientMarina Puig està realitzant la te-ràpia perfectament. Però encarano sé del cert si està preparadaper saber la defunció de la sevafamília, o sigui que és millor con-tinuar amb la teràpia durant dosmesos més i tenir-la en observa-ció després de comunicar-li la no-tícia per tal que ho accepti bé i noli pugui crear un trastorn mental.El seguiré informant; atentament,psicòleg J. Gené.

Encara no em puc creure el quehe llegit en aquell full, quan m’hopensaven dir? És la meva família!No li he dit res al Joan, no m’hacalgut, quan ho acabava de llegirell ha entrat i s’ha quedat pàl·lidal veure que ja ho sabia tot. M’haintentat calmar-me, no ha pogut,aquí s’ha acabat la teràpia peravui.

Dia 9 de novembre de 2003

Ara cada dia em ve a veure el doc-tor hi em parla sobre el tema i emva explicant com va passar tot;resulta que aquella nit vam tenirun accident molt fort i jo vaig serl’única supervivent del cotxe. Quèfaré jo ara sense ells? La vida ésuna desgràcia, no em val la penaviure si no tinc la meva família. Ladosi de pastilles ha augmentat,diuen que són calmants. Avui nome les he pres, la infermera escreu que sí.

Dia 16 de novembre de 2003

No aguanto mes, no m’agradaviure en aquest món, no té sen-tit! No vull estar aquí tancada, no

vull estar en aquesta vida! Fa unasetmana que no em prenc les pas-tilles.

Dia 20 de novembre de 2003

Fa una setmana que m’estic plan-tejant el que faré aquesta nit. Hotinc decidit, no vull estar en aques-ta vida, vull veure la meva famíliai aquesta nit ho faré realitat. Jatinc tot el material que necessitoi avui és l’últim dia en aquest co-llons de vida.

El meu comportament davant deldoctor és normal però per dinsestic destrossada, no aguantomés! Avui he fet la meva últimateràpia per mi, el doctor m’ha ditque estic bé i que d’aquí vint diesja estarà, llàstima que no seré aquíper veure-ho. Marxo d’aquestmón per viure una vida millor jun-tament amb la meva família.

Del tot al no resFrancesc Vilanova - 4C

“Hola mama! Aquí a Madrid totva molt bé, llàstima que hagi deparlar en castellà per fer-me en-tendre. La gent de la Uni és moltben parida. Els estudis van fent,la setmana que ve comencem elsdos mesos d’exàmens que és quanhe d’apretar perquè si no, nom’ho trauré bé. Ja ens veure’m eldissabte, recorda que arribo a lesset a l’estació de trens. T’estimaJoan.”

Aquest podria ser l’e-mail d’un noique estudia a Madrid i que el capde setmana torna a casa. Aquestnoi vivia en una zona apartada deMadrid, en un piset de vuitantametres quadrats, que compartiaamb dos estudiants més, un deValladolid i l’altre de Burgos, totstres sobrevivien com podien almig de la capital de l’estat, ja queells eren de pobles petits de treso quatre mil habitants. El deValladolid es deia José, el deBurgos es deia Adrián i el nostre

42

Lo G

rip

au

LiteràrIES

amfitrió es deia Marc. El José es-tudiava telecomunicacions i no-més li quedaven dos anys per aca-bar. L’ Adrián s’instruïa enperiodisme, l’any que ve acabariai ja començava a buscar feina. EnMarc estudiava aeronàutica,aquest era el seu tercer any i n’hiquedaven tres més.

El trident passava la setmana atranques i a barranques, de tanten tant, no ens enganyarem, unafesta amb els companys de cursde l’un o de l’altre. Els tres amicsestaven en contra de la guerra, encontra del transvasament del’Ebre i eren membres de la plata-forma NUNCA MÁIS. En definiti-va, eren gent normal.

Com he dit abans, ells vivien apar-tats de la Universitat, cada diahavien d’utilitzar el tren, el metroo l’autobús per arribar fins al seucentre d’estudis. Últimament s’ha-vien acostumat a utilitzar el trende rodalies perquè així podiendormir una mica més. Al tren, detant utilitzar-lo, ja havien fet amicsque es trobaven només als matinsi durant una estona parlaven dela seva vida i feien broma sobrequalsevol tipus de tema, aquellesxerrades els animaven al matí i fe-ien el trajecte més entretingut iamè. A les vuit i trenta en teoria, jase sap que RENFE sempre fa tard,baixaven a l’estació d’Atocha i allàcadascú anava cap a la seva facul-tat i a dos quarts de tres es troba-ven a l’estació per tornar cap a casa.

En Marc a la Universitat anavafent, no era el primer de la classeperò no li faltava gaire. A la facul-tat era molt conegut perquè eramolt obert i divertit, era el primerde revoltar-se i el primer en mani-festar-se i de solidaritzar-se amb lagent. Segurament era el noi mésaltruista que et podies trobar, i acasa seva n’estaven orgullosos d’ell,a part de tot això era ajudat i t’es-coltava quan li explicaves qualsevolproblema, també perquè no dir-ho,era una mica foteta i excèntric.

El José era un xiquet natural d’unpoblet de pagesos de Valladolid,ell enmig d’aquella ciutat s’hi sen-tia engabiat però també contentde poder estudiar el que li agrada-va, ell enyorava caminar pel camp,l’aire pur, el seu tractor i ajudar ason pare en les feines del camp. Ala seva facultat passava bastantdesapercebut a causa de la seva ti-midesa, però amb els seus tres com-panys de pis semblava una metra-lleta, no parava de parlar.

L’ Adrián era un noi molt obert,parlador però reservat i capficaten la seva carrera i amb ganes detreure-se-la a la primera i comen-çar a treballar, ni que sigués enun diari d’ajudant o revelant fo-tos. La seva gran afecció eren elsesports i sobretot el bàsquet, a laseva facultat havia trobat quatrecompanys a qui agradava el bàs-quet i de tant en tant feien par-tits amistosos de tres per tres con-tra altres facultats de Madrid.

L’endemà, com de costum, vanagafar el tren per anar a la Uni-versitat. Van entrar tot parlant altren i es dirigiren cap al vagó onacostumaven a seure, van triar unseient on poder estar ells tres i elsseus altres amics que pujarien méstard. A la següent estació va pujarun noi d’una edat semblant a laseva i es va asseure amb ells, durattot el trajecte no va obrir la boca nitan sols va fer un gest, va despen-jar-se la motxilla que portava i la varepenjar al seient i no li va treurel’ull de sobre en tot el trajecte.

Quan el tren va parar a l’estacióon acostumaven a pujar els seusaltres amics, aquell noi va baixaramb moltes presses i es va deixarla motxilla. Quan van pujar elsseus amics, en Marc els explicà elque havia passat amb aquell noi ique s’havia deixat la motxilla, se’nvan enfotre una bona estona deldespistat que era aquell noi, finsque de cop i volta van sentir unespetec en un vagó del davant, esvan mirar tots tres i de cop, res,

només silenci i foscor, se’ls hi ha-via acabat tot. Del tot al no res.

Perdre de veritatJoan Carles Vergé - 4C

Tinc 27 anys, sóc solter, visc en unpis de l’eixample, de professióenginyer. Durant la meva vida heperdut moltes coses, infinitat decoses: moneders, claus, el carnetd’identitat, el paraigua, la jaqueta,l’estoig, llibres. I la majoria ja noles havia vist més, i a vegades ha-ver perdut algun d’aquests objec-tes em provocava molta angoixa.

Me’n recordo de quan arribava acasa dient “he perdut les claus”, iels pares em feien un llarg discurstot plegat per dir-me que hauriende canviar els panys i els portariamolta feina i diners. També em vea la memòria, quan un dia tornantamb tren vaig saltar del vagó i emvaig adonar que m’havia deixat lacartera amb un gran nombre decarnets dins, entre ells el d’iden-titat. Els problemes que vaig ha-ver de passar aquesta vegada,vam trucar a la RENFE, i a diver-ses estacions. Però a cap d’aquestsllocs em van trobar la cartera. Alfinal vaig haver d’anar a denunci-ar la pèrdua als mossos d’esqua-dra i encara em van penalitzar al-hora de renovar el documentd’identitat.

Però passats uns dies, desprès dela pèrdua, ja no hi mostrava inte-rès. Encara que nombroses vega-des et podies repetir “què se n’hafet del que vaig perdre?” Doncsaquí és on volia arribar; ja deu ferdos setmanes, després de passarpel quiosc vaig arribar a casa i lameva sorpresa fou adonar-me quehavia perdut el rellotge. Aquestera el primer que m’havia compratamb el meu sou, i li tenia un granapreci. Era un dia de poca feina,així que vaig estar rumiant on ha-via pogut anar a parar, vaig bus-car i rebuscar però res, no sortia,

43

Lo G

rip

au

LiteràrIES

igual que tantes i tantes coses queja havia perdut anteriorment. Peròaquesta vegada seria diferent emvaig fixar un objectiu, estava dis-posat arribar on calgués, per talde recuperar el meu rellotge. Bus-cant desesperat per tot arreu, desobte se’m va plantar un home aldavant: tenia un aspecte misera-ble, se’l podia identificar ben bécom un indigent.

Amb una veu greu i desconcertantem va preguntar què buscava. Jola primera vegada no li vaig fermassa cas i vaig continuar amb labusca pensant que només busca-va interessos.

Em tornar a preguntar el mateix ijo vaig continuar igual. M’ho varepetir un tercera vegada i al veu-re’l tant interessat li vaig respon-dre. L’home es quedà uns momenten blanc. Finalitzada aquesta breuincidència, em va començar a par-lar sobre que ell no tenia res dematerial, que ho havia perdut tot;però tot i així podia donar gràciesde que encara li quedava l’essen-cial per seguir vivint feliç. L’essen-cial i l’únic que el preocupava per-dre era: la salut, la pau, la personaa qui estimes, l’esperança, la digni-tat, la llibertat... I em va explicar quemai estaries bé amb tu mateix sihavies perdut aquestes facultats ino feies res per trobar-les.

Aquestes paraules em van afectar.Vaig donar les gràcies a aquellhome entranyable, que amb lesseves paraules m’havia fet canvi-ar la manera de plantejar la meva

vida. Al tornar a casa i al traure’mla jaqueta em vaig sorprendre alveure que tenia el meu rellotge,l’havia recuperat. Qui sap si aquellhome amb pinta d’indigent, eraun enviat del cel, que havia fet quetornés a recuperar alegria a lameva vida i m’havia fet sortir dela monotonia.

No deixis créixerl’herba en el camíde l’amistat.Eva Saltiveri - 2n

En un poble del Pirineu, una noia,l’Aïda, vivia amb el seu pare i elseu germà petit. Ella tenia tretzeanys i anava amb cadira de rodes,ja que tenia una cama paralitza-da. L’Aïda era molt garrepa, nodonava res a ningú, però ella de-manava més que els pobres. Unbon dia, l’Aïda, al despertar-se, vavoler anar al camp a passar el diaamb la seva millor amiga, la Xè-nia. A les deu del matí, la Xèniava passar a buscar a l’Aïda i vananar a un prat. Envoltades demargarides, roses, clavells i tuli-pes, de tots colors. Des del blauque ens recorda el mar fins al ver-mell intens d’una posta de sol enun dia de primavera, passant peltípic verd del camp, però que sen-se ell les nostres protagonistes nopodrien estar estirades en el nos-tre fabulós paisatge. Però no so-lament eren elles soles, sinó que

també hi havia algunes mares quetreien a passejar els gossos i aixíels nens es reunien i es divertien.També hi havia una colla de fuma-dors darrere dels arbres que inten-taven amagar el fum, però no hoaconseguien. S’enfilava lliuremententre les fulles dels xiprers for-mant les seves formes preferides.

La Xènia va treure les espaioses iblanques tovalles de picnic i les vaestendre al terra. Va ajuda a l’Aïdaa assentar-se a les tovalles, i jun-tes van començar a treure el men-jar i tot seguit a dinar. Després dedinar es van ajeure una estona.L’Aïda es va adormir, i la Xènia vaaprofitar per anar a fumar una ci-garreta amb aquella colla. Unahora més tard, l’Aïda es va des-pertar, no va trobar a la Xènia, ies va enfadar. Al cap de mitja horala Xènia encara no havia apare-gut, i l’Aïda va voler aixecar-se perassentar-se a la seva cadira; quanes va haver aixecat, va veure quees podia estar de peu i va volercaminar. La Xènia la va veure i hiva anar corrents. Quan hi va arri-bar ja era massa tard, ja havia ca-minat massa i va caure. Per sort,la Xènia la va poder ajudar. Quanl’Aïda va estar asseguda a la cadi-ra, la Xènia la va renyar i llavorsencara estaven més enfadades. Enarribar a casa encara no s’havienperdonat. Des de llavors no es vantornar a parlar més.

Ja ho saps: no deixis créixer l’her-ba en el camí de l’amistat per unamiserable cigarreta.

44

Lo G

rip

au

LiteràrIES

Mi madreAndrea Chordi - 4A

Mi madre, ésa es la persona a la que yo admiro tan-to. Para mí es la persona más importante de mi vidaen estos momentos ya que no podría prescindir deella. Es una mujer que quiere y le gusta que la quie-ran. Sabe escuchar, sabe opinar y razonar. Le encan-ta mimar a la gente. Es una mujer en la que puedoconfiar, no como su hija sino también como unabuena amiga.

Siempre está allí, en los momentos más difíciles,aquellos en que tropiezas y ella es la que te ayuda alevantarte; uno de esos momentos en que no reco-noces haberte equivocado y ella te hace entrar enrazón. Es una de esas personas que no te para dedecir lo guapa que eres y qué bien te sienta la ropaaunque tú no lo creas.

Mi madre, aunque por fuera transmite seriedad y talvez un poco de tristeza, por dentro es una bellísimapersona, luchadora, simpática y muy feliz. Le cuestaconfiar en las personas, es decir, es reservada; perosi alguna vez te cuenta su vida, es que para ella eresuna gran amiga. Cada vez nos vamos haciendo másmayores e incluso ella, pero aunque a veces nos pe-leamos por tonterías para mí ha sido, es y será siem-pre la mejor madre del mundo.

Mi abuelaMontse Bernaus - 4A

No siempre es fácil describir a la persona que desdeque nací he conocido y he querido. Ésta es mi abue-la por parte de madre. Las dos, además de mi ma-dre, nos llamamos igual, Montse. Ella era una per-sona de un carácter más bien fuerte, era la clásicaabuela a quién le gustaba tener a sus nietos en suregazo y podernos tocar la piel, la cara, las manos...Siempre nos encontraba muy guapos y siempre sepreocupaba, cuando íbamos a su casa, de qué co-miéramos. Tenía la necesidad de transmitirnos mu-cho amor. No era una persona que le gustase ha-cernos regalos materiales, sinó que le gustaba poderhablar de las cosas que nos pasaban y hacernos re-

flexionar sobre aquel problema que a nosotros nosparecía muy importante.

Por desgracia, hace dos años tuvo una enfermedadterminal y en un mes se nos fue. Ella se nos despidióel día antes de morir diciéndonos que no cambiára-mos nunca y que intentáramos el bien para los otros.Esta experiencia tan dura para mí me hizo reflexio-nar que la muerte muchas veces para el que le llegano es tan dura como para los que deja. Abuela, siem-pre te querré y te recordaré por lo sencilla que eras.

Una mujerMaria Roca - 4C

La persona a la que más admiro es una mujer fuertey con mucho carácter. En la vida no lo ha pasadomuy bien, pero siempre ha salido de los apuros vic-toriosa y todavía más fuerte. Aunque no sea muyguapa ni esbelta, para mí tiene otros atractivos: suinteligencia, su fuerza, su sinceridad y, por encimade todo, sus ganas de superarse. La verdad es quesolo saca su carácter más fuerte cuando se enfada,pero creo que es una de las mujeres más valientesque conozco. Además, la pierde la tozudería, comoa mi. Todo junto hace que cada vez la admire más yque me guste parecerme a ella. Hay mucha genteque mi dice que me parezco y siempre doy las gra-cias, ya que a la persona a la que más admiro es a mimadre, y el mayor honor es que me parezca a ella.

Personas de mi vida

45

Lo G

rip

au

LiteràrIES

1. Andrea Bergadà, 2n Btx.

Era principios de setiembre pero por el tiempo pare-cía que estábamos a mediados de enero. Hacís tresmeses que nos habíamos trasladado a vivir a Biela yfaltaba una semana para comenzar el nuevo curso.Desde que llegué allí y durante un cierto tiempo, serepetía por las noches el mismo sueño: “un ser muyquerido se marcharía muy lejos sin poder verle ja-más”. Yo me empeñaba en poder “descifrarlo” perono llegué a entenderlo y en unos días de no soñarlo,me olvidé completamente del tema.

Un día llegó a mi casa publicidad de una nueva li-brería en el pueblo y ocmo necesitba material esco-lar pensé ir a compralo allí. Al entrar, me quedé sor-prendida: la librería era pequeña pero estabadecorada con muy buen estilo y llena de antigüeda-des, eso le daba una sensación de confianza y decalidez. Me acerqué al mostrador para que me aten-dieran y de pronto sentí que mi corazón latía cadavez más rápido: un joven salía de la trastienda car-gado de libros. Al verme, los dejó en una mesa y seme acercó para preguntarme qué deseaba. Noté queme sonrojaba y para que no se diera cuenta, lo pri-mero que se me ocurrió fue que quería un libro (aun-que no me gusta nada leer). Fue a buscarlo, me loenvolvió en la trastienda, me lo dio y me sonrió: mehabía enamorado de él.

No podía pasar ni un solo día sin entrar a verle. Comoexcusa compraba un libro y siempre era él que veníaa atenderme. Hice lo mismo durante dos meses y mihabitación parecía una tienda de regalos, todos sindesenvolver, pues era lo último que él había tocadoy para mí era un tesoro.

Un lluvioso jueves de noviemnbre, como de costum-bre, fui a la tienda pero aquel día no sería como losotros: mi chico no estaba. Pensé que había enferma-do pero mis dudas se aclararon cuando su padre medijo que se había marchado a vivir con su tía, enotra ciudad, muy lejos de la mía. El mundo se mecayó encima. El chico al que amaba con locura sehabía marchado y nunca lo volvería a ver.

Llegué a mi casa llorando deseperadamente y meenceré en mi habitación. De pronto me fijé en todoslos libros, allí, en una caja de cartón. Aún no sé porqué desenvolví un libro y mi sorpresa fue cuandoencontré una nota que decía: “hola, me llamo Pa-

blo, me gustas mucho, y me pregunto si te gustaríasalir conmigo”. No me lo podía creer. Desenvolví otrolibro, y otro, y otro... casi 60 y en todos había unmensaje de amor. Pablo sentía lo mismo que yo, conla única diferencia que él nunca lo sabría.

2. Arnau Sebé, 2n Btx.

Ella era una estudiante de psicología de segundocurso: pequeña, de pelo rubio rizado y con una mi-rada... ¡qué mirada! Parecía capaz de hurgar en tusmás íntimos pensamientos. La primera vez que la viyo estaba en la cafetería de mi facultad, charlandocon unos compañeros sobre genética aplicada; ellaentró sola, con una carpeta sobre el pecho y unabufanda que le daban un aspecto típicamente uni-versitario, y, después de una fugaz oteada al local,se sentó con autosuficiencia a tomar un café.

No volvió por la cafetería. Pero a finales de semes-tre, cuando yo casi la había olvidado, coincidimospor uno de esos caprichos del destino, en un colo-quio sobre la globalización en la Facultad de Cien-cias Políticas. A la salida empezamos a debatir eltema; con el fervor de la conversación olvidé porcompleto la incomodidad que me producía su mira-da.

Día tra día, charla tras charla, su mirada dejó de ate-morizarme, puesto que ya había desnudado por com-pleto mi alma. Dentro de un mes, cuando nos licen-ciemos, Clara y yo nos vamos a vivir juntos, nos quedatoda una vida por compartir, toda una vida para des-cubrir esta fascinante mujer.

Historias de amor

46

Lo G

rip

au

Amb un bon regust teatral

Un any més, la temporada teatralde l’IES Lo Pla d’Urgell de Bellpuigarriba a bon port sabent que s’hanassolit els objectius bàsics marcatsa l’inici del curs. El primer grup,format per alumnes de 4t d’ESO,tot i no haver pogut pujar a l’es-cenari, han tastat el món teatrala través d’un crèdit variable al se-gon trimestre. La possibilitatd’aprendre diverses tècniques te-atrals i de veure teatre en directeels ha servit per saber encarar-sea un text teatral des de moltesòptiques. El curs vinent els espe-ra assumir el paper de represen-tar l’Institut arreu de Catalunya.De moment ja hi han posat el seuprimer gra de sorra.

L’altre grup –barreja d’alumnes de1r i 2n de batxillerat- s’ha moguttot l’any revisant i assajant diver-ses propostes per poder portar adiferents espais teatrals. La prime-ra cita era la participació a la XIXaMostra d’Arts Escèniques de se-cundària de les terres de Ponent ide les comarques tarragonines. Elgrup convidat, Les enfants dureflexe, venia de Perpinyà desprésde fer un intercanvi amb l’IESMaria Rúbies de Lleida. Barcelonai Tortosa compartien la programa-ció de la trobada. El dia 15 d’abrill’Institut del Teatre de Barcelonaacollia la inauguració de la mos-tra. Més de dos-cents alumnesassistien a classes de dramatúrgia,cant o tècniques escèniques im-partides per professors de l’Insti-tut del Teatre. I a la vegada s’apro-fitava l’estada a la ciutat del teatreper visitar l’interior del Teatre Lliu-re i el Mercat de les Flors. A l’horade sopar ja érem a Tortosa, ciutatde les Terres de L’Ebre que en-

guany celebrava el 75è aniversaride l’Institut Joaquim Bau. Els dies16 i 17 d’abril, castigats per lespluges primaverals, vam aprofitarels espais de l’Institut i del TeatreAuditori per presentar muntatgesd’estils i gèneres molt variats ar-ribats de poblacions com Lleida,El Vendrell, Tarragona, Tàrrega,Balaguer, Bellpuig i Tortosa, coma amfitrions de la mostra. Els or-ganitzadors van programar tresactes multitudinaris: una xerrada-col·loqui amb l’actor i director deteatre Oriol Grau, la representa-ció de l’obra “Black is black” deManolita Nadal a cura del grup deteatre amateur La Lira deRoquetes i un concert de músicamestissa amb el grup d’UlldeconaPepet i Marieta. El sopar de clo-enda a l’Hotel Corona va compen-sar les petites mancances del’allotjament i del menjar que vamviure a la Residència Seminari.Bellpuig havia estrenat l’obra“Cartes sense destinació” a partirde textos de Carles Capdevila,

Miquel Obiols, Octavi Egea i delsalumnes del Taller de Teatre.

Amb els retocs que cal fer desprésd’una preestrena, s’aprofità la di-ada de Sant Jordi per presentar elmuntatge, en una doble sessió, als

TeatrIES

47

Lo G

rip

au

TeatrIES

alumnes i professors de l’Institut.L’espai escollit per a l’ocasió va serel Teatre Armengol. Aquest mateixespai acolliria el dia 29 d’abril la4a Mostra de Teatre Escolar del’Urgell, emmarcada dins del pro-grama comarcal de suport a l’edu-cació. El Centre de Recursos Pe-dagògics i el Consell Comarcal del’Urgell organitzaven, un any més,una petita trobada entre centresde primària i secundària de la co-marca. El programa de secundà-ria comptà, a més de l’obra deBellpuig, amb Zas! de l’IES Costa-freda de Tàrrega, “Mans enlaire”de l’IES Manuel de Pedrolo deTàrrega i “Joves i bàsquet” de l’IESRibera de Sió d’Agramunt. L’inter-canvi teatral va servir per compro-var la feina feta durant en el cursen els diferents centres urgellencs.

Poc després de la mostra urgellen-ca i del nostre pas per la FestaMajor d’Ivars el dia 28 de maig,es va enviar el vídeo a la campa-nya “El país a l’escola” d’AccióEscolar del Congrés de CulturaCatalan, amb seu a Barcelona. Lasorpresa va ser quan se’ns va co-municar –a primers de juny- que

havíem estat seleccionats per a lessemifinals d’entre un total de 80propostes arribades de totCatalunya. Nou grups actuaríemal SAT Sant Andreu Teatre durantels dies 7, 8 i 9 de juny. El tallerde teatre de Bellpuig, acompa-nyats d’una nombrosa expedicióde pares i companys d’Institut,actuà el dia 9 de juny a la tardaen un ambient propici. De retorna les terres de Ponent, ens vancomunicar que el jurat havia de-cidit que passàvem, un any més,a la final que s’havia de celebrarel dissabte 19 de juny al teatreCondal de Barcelona.

Atabalats pels exàmens de sufici-ència i per les darreres classes depreparació de la selectivitat, l’ac-tuació del divendres 11 de juny alTeatre Armengol ens serví per acarregar piles de cara al compro-mís final. Aquesta representaciódeixà un bon regust de boca en-tre el centenar d’assistents quevan atansar-se al teatre i que ambla seva entrada col·laboraven ambels projectes de Mans Unides. Pocsdies després, i sense tenir méstemps per a assajos d’última hora,arribava el dia clau. El dissabte 19de juny l’expedició bellpugenca esdesplaçava fins a la ciutat comtal

48

Lo G

rip

au

TeatrIES

Primer va actuar l’IES Viladecavallsamb l’obra “La filla del mar” d’Àn-gel Guimerà; després l’Escola Ve-druna de Palamós amb el drama“Terra Baixa” d’Àngel Guimerà itancà el concurs el Taller de Tea-tre de Bellpuig amb el muntatge“Cartes sense destinació”.

Després del parlament de rigor deJordi Guardiola, els membres deljurat van acabar de deliberarpressionats pel bon nivell interpre-tatiu dels diferents grups partici-

amb la il·lusió dalt dels núvols.Només tres grups havien passat ala final. El teatre Condal, enclavaten el mític Paral·lel barceloní, aco-llia la final de la 25a campanya “El

país a l’escola” en les modalitatsinfantil i juvenil. Malgrat la insu-portable xafogor que regnava atot l’edifici, les obres de teatre vancomençar amb força puntualitat.

49

Lo G

rip

au

TeatrIES

Sisena promoció LOGSE

pants. L’IES Lo Pla d’Urgell acon-seguia el primer premi del Con-curs de Teatre Juvenil de Catalunyagràcies a la perfecta sincronia detext, d’interpretació i d’efectesluminotècnics i sonors. Palamós iViladecavalls es repartien el segoni el tercer guardó respectivament.A més de l’escultura de record peral grup, se’ns lliurà un diplomaacreditatiu i un val de 500 ¤ depremi per a l’Institut. Un cop fe-

tes les fotografies a l’espai del Te-atre Condal i de la mossada demitja tarda, l’autocar retornava –esclatant d’eufòria- cap a les Ter-res de l’Urgell. De la il·lusió delsnúvols arribàvem a tocar el setècel teatral. Tot un plaer, sensdubte.

Joan Cornudella OlivartDirector de Teatre

50

Lo G

rip

au

Còmics

Montse Grau, Anna Badia i Andreu Isan

Sílvia Salvia Martí i Sònia Sans Carrera

51

Lo G

rip

auE

lisabet G

assó

Còmics