revi

sta

de l’

ins

lo p

la d

’urg

ell.

bellp

uig.

juny

del

201

0re

vist

a de

l’in

s lo

pla

d’u

rgel

l. be

llpui

g. ju

ny d

el 2

010

Inauguració del nou institut

2

Lo G

rip

au

Editorial

De la inauguració a la digitalització

El curs que acabem passarà als modestos annals de la nostra història com a institut per la inauguració del nou edifici. Una construcció modèlica i funcional, que ens dóna més espai i més marge de maniobra per a l’organització interna. Una construcció en què tot funciona previsiblement, sense els proble-mes elèctrics, d’aïllament, de calefacció, etc. del vell edifici històric, el qual ja havia arribat a la seua amortització.

Potser no acabem d’ésser del tot conscients de la im-portància de gaudir d’aquest nou institut en una zona educativa com la nostra i en uns moments econòmics com els actuals plens de dificultats. És per això que n’hem d’estar contents i estar-ne a l’alçada: les noves parets, les noves aules, els nous espais, han de trobar el necessari complement en la nostra dedicació, en el nostre esforç, en les nostres actituds positives, per tal d’omplir-lo plenament i eficaçment de bones pràctiques educatives, de profund sentit de servei, de màxima professionalitat i d’absoluta responsabilitat. I aquesta és tasca compartida entre tots i cadasdun dels estaments de la comunitat educativa: de pro-fessorat i personal, d’alumnat, de famílies. Per tal de continuar educant i formant el jovent dels nostres pobles per millorar el present i guanyar el futur.

a dialogar i trobar solucions adients. D’altra banda, perquè la nostra comunió de valors socials és sòlida i homogènia, i això comporta que sapiguem situar sempre les persones en el centre d’interès de tot allò que fem. Cal, doncs, que tinguem confiança en les nostres pròpies possibilitats de portar a terme una bona feina, una feina ben feta, en aquest difícil camí de la formació dels adolescents i en aqueste compli-des circumstàncies de la nostra societat.

I precisament per això, perquè cal anar endavant amb pas ferm i decidit, és que el proper curs ens portarà un nou repte: la radical transformació de les aules clàssiques en aules digitals. Començarem a abando-nar el guix i els llibres en paper per substituir-los per pissarres interactives, projectors, ordinadors perso-nals, llibres que existeixen a internet. Vist globalment, es tracta d’una autèntica revolució en el món de l’ensenyament, molt més decisiva que els continus canvis legislatius dels últims quinze anys. Les noves eines informàtiques canviaran la concepció mateixa del treball a l’aula, de l’organització dels espais i dels temps de treball de les hores de classe, la manera de fer deures dels alumnes a casa. I tot plegat amb l’objectiu que allò que s’ha d’aprendre a l’escola sigui profitós i escaient per a la inserció en la societat que ens envolta. Es tracta, en definitiva, de continuar es-tudiant, treballant, esforçant-se, però ara amb unes eines que ja són presents, i cada cop ho seran més i més, en tots els àmbits de la nostra vida.

Vist en la pràctica, aquest procés de digitalització de l’ensenyament no estarà exempt de dubtes i de dificultats. Però hem d’estar segurs i confiats que a cada cruïlla buscarem entre tots la senda més idònia per anar endavant. Amb aquest esperit àmpliament compartit de ferma voluntat de superació és que continuarem construint també, un cop feliçment estrenat l’edifici, el nou institut.

Que tinguem un reposat i profitós estiu, i a reveure al setembre. En aquesta tasca, la nostra zona educativa és privile-

giada, d’una banda, per la seua dimensió adequada que fa que puguem viure l’educació i l’institut a mesura humana, que ens permet viure encerts i de-safiaments de manera compartida, i que ens impulsa

3

Lo G

rip

au

Índex

COORDINACIÓJosep Maria Mir Joan Cornudella

EDITAIES Lo Pla d’UrgellAvinguda d’Urgell, 26 BellpuigTel. i fax: 973 32 00 83E-mail: ieslopladurgell-bellpuig@xtec.catWeb: ieslopladurgell-bellpuig.cat

MAQUETACIÓ I DISSENYSaladrigues SLBellpuig

Dipòsit legal: L-611-2000

Amb la col.laboració de l’AMPA de l’Institut

La revista no es fa responsable ni com-parteix necessàriament les opi nions dels seus col·laboradors

EDITORIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3

ACTIVITATS I SERVEISTot un món per descobrir fora de les aules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .5Una mirada cap a altres eines pedagògiques . . . . . . . . . . . . . . . . . .11Aplicatiu tutoria: Avaluació positiva. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13MOODLE, l’aula virtual de l’institut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14Action research on clil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15Projecte Rius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16Reglament de Règim Intern . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17Orientació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18Cicle formatiu GM: Tècnic en Comerç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19

XCURSIÓ DE BATXILLERATParis, mon amour! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20

NSPREMISPremis diversos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22

AULA D’ACOLLIDA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

AULA OBERTAParada de Sant Jordi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25Tomateres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26

SPORTSAssociació Esportiva Escolar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27

MPREMTES ESCOLARSCampanya de reducció de l’ús de l’alumini . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3225 anys de la Jornada d’Orientació Universitària . . . . . . . . . . . . . . .33Pla Experimental de Llengües Estrangeres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34Working at INS Lo Pla d’Urgell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .35Una estona amb la Natalie. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36Mediació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .37Lo Gripau (digital) i lo Gripauet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .37L’hort d’en Bori de Bellpuig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .38Renovació dels crèdits de síntesi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .39L’accés a l’Institut. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .40

RACÓ CREATIUVisual i plàstica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .41Estadístiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .42Literatura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43El gust per la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .45

TEMES OBERTSNot to be . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .47Tots junts fem llibertat! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .48

L’ESPAI DE L’AMPAProjecte educat 1x1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .49La cirereta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .55

INSTEATREXXV Trobada de Teatre de Secundària de les Terres de Ponent . . . . .56Mar de Babel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .59“Lo Galliner” arriba a la majoria d’edat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60

GENT DE CASA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .62

INAUGURACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .63

12a PROMOCIÓ DE L’INSTITUT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .64

Portada: El nou institut

EX

N

A

A

E

E

P d El i i

4

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

Tot un món per descobrir fora de les aules

Un any més, des de la coordinació d’activitats i serveis de l’Institut, s’anota a la llibreta el particular balanç d’excursions, visites i pas-sejades fora de les aules que viuen durant tot l’any el nostre alumnat. Diuen que som un centre molt vi-atger. I això ens honora. Enguany, però, s’ha notat la crisi ja que s’han hagut de suprimir algunes excursions més secundàries. No obstant això, s’han prioritzat les propostes que han arribat des dels diferents departaments. Es conti-nua pensant que hem d’apropar l’aula al carrer, a les empreses, als museus, als teatres, a la natura o a indrets geogràfics nous. I si pot ser amb un dossier de treball contrastat. L’interès interdiscipli-nari ha estat el pal de paller que ha marcat el quadern de bitàcola de la major part de les activitats del centre.

Ara toca recordar les sortides i ac-tivitats que s’han realitzat durant el curs escolar 2009-2010. Aquest llistat no ho diu tot, però insinua. Els alumnes ja es van encarregar al seu dia, a casa i entre els com-panys, d’explicar les anècdotes viscudes aquí i allà. L’oferirem, seguint el ritual de cada any, en format cronològic i en atenció al mes, curs i activitat realitzada. Les fotografies que hem pogut recu-perar també ajudaran a recordar-les amb més detall.

Octubre de 2009

13, 14, 15 i 16: Camp d’apre-nentatge de la Vall de Boí. Re-alització d’activitats diverses a l’Escola de Natura de Barruera i

al Parc Natural d’Aigües Tortes. Ruta del romànic, pràctiques de biologia, de ciències de la Terra i Medi Ambient i de tec-nologia (2n de batxillerat)

Novembre de 2009

4, 5 , 6 i 7: Intercanvi d’expe-riències teatrals amb el Liceo Giuseppe Manno (L’Alguer) i amb el Liceu François Ara-go (Perpinyà) a la Catalunya Nord en el Projecte Europeu Comènius “Mar de Babel”. Taller-conferència sobre teatre, visita guiada al nucli històric de Perpinyà (Castellet i Palau dels reis de Mallorca), assistència a l’espectacle de dansa “Je vole” i visita a Ceret (1r de batxillerat -alumnes del taller de teatre).

6: Visita als museus de Geo-logia i de Ciències Naturals del parc de la Ciutadella i a l’Expominer de Barcelona (Ex-posició Universal de la Fira de

Montjuïc) (1r de batxillerat – Biologia i Ciències de la Terra i Medi Ambient)

11: Recorregut per la vall del Corb: Santa Coloma de Que-ralt, Vallfogona de Riucorb, Guimerà, Santuari de la Bovera i Vallbona de les Monges (2n de batxillerat – geografia)

12: Sortida guiada al museu i arxiu de la Noguera i a les res-tes arqueològiques Pla Almatà. Visita guiada al monestir de les Avellanes i al pantà de Sant Llorenç (2n d’ESO)

19: Visita guiada a la Cova de la Font Major i del celler de l’Espluga de Francolí i desco-berta del paisatge pel camí de la Pena. (1r d’ESO)

19: Assistència a la xerrada “English as a global language” del professor de la universitat de Bergen, Karol Janicki a la Universitat de Lleida i visita

5

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

guiada al Museu de Lleida (2n de batxillerat)

Gener de 2010

14: Assistència a la sessió de teatre i de debat “Com puc viu-re amb això?” de la companyia Frec a Frec al Caixafòrum de Lleida (4t d’ESO – optativa de teatre)

21: Visita a les instal·lacions de la Corporació de Guissona, itinerari arqueològic per la Iesso romana i dinar a l’àrea de Guissona (1r i 2n de batxillerat – llatí, economia i organització d’empresa / Cicle formatiu)

Febrer de 2010

3: Participació a les XV Jorna-des d’Orientació Universitària (JOU) de Tàrrega (2n de batxi-llerat)

5: Esquiada a l’estació de la Molina (alumnes d’ESO i de batxillerat)

10, 11 i 12: Visita a poblacions i monuments històrics (Toledo, centre de Madrid, el Escorial, valle de los Caídos...) i als mu-seus del Prado i reina Sofía de Madrid. (2n de batxillerat)

11: Visita guiada a la caldera de biomassa (Linyola) i a la planta solar fotovoltaica (El Poal) (2n d’ESO i alumnes de física de 4t d’ESO)

25: Sortida a Palau de Plega-mans (taller d’excavació arque-ològica) i a Barcelona (museu egipci i taller de jeroglífics) (1r d’ESO)

Març de 2009

15, 16 i 17: Activitats del crèdit de síntesi – Circuit de

6

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

motocròs (1r d’ESO) / sortida a Guimerà i al santuari de Bove-ra (2n d’ESO) / visita a l’estany d’Ivars i Vila-sana i al museu de l’aigua de Mollerussa (3r d’ESO)

16: Participació a la final de la VI Gimcana Lingüística de l’Urgell a l’Ateneu de Tàrrega (2n d’ESO)

18: Itinerari geoambiental a l’Urgell, a la Segarra i a la No-guera (Graveres de Bellpuig, riu Ondara, canal d’Urgell, an-ticlinals d’Almenara i Cubells, canalització riu Sió, fàbrica de

guix de Gerb, travertins d’Os de Balaguer, encavalcament de Foradada, pantans de Cama-rasa i sant Llorenc, Mont-roig, terrasses fluvials del Segre i estany d’Ivars) (2n de batxille-rat - Ciències de la Terra i Medi Ambient)

18: Participació a la prova Cangur de matemàtiques a l’INS Costafreda de Tàrrega (alumnes de 3r i 4t d’ESO)

19-25: Excursió de fi de curs a París (1r de batxillerat)

23, 24 i 25: Viatge de fi de curs a la Garrotxa i a l’Empordà: Figueres, l’Escala, Roses, Illes Medes, l’Estartit, Banyoles, Besalú, Castellfollit de la Roca, Sant Joan de les Fonts, Olot i zona volcànica (4t d’ESO)

25: Visita cultural a Girona (església de sant Feliu, cate-dral, banys àrabs, sant Pere de Galligants, barri jueu i museu del cinema) (2n d’ESO)

Abril de 2010

14: Assistència a la Trobada de Corals d’Ensenyament Secun-

7

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

dari a Lleida (alumnes de 1r d’ESO)

20: Excursió de regust clàssic a Tarragona (muralles, amfi-teatre, circ romà, museu ar-queològic, aqüeducte romà) i assistència a l’obra de teatre “Los gemelos” de Plaute en el marc del XVè Festival de teatre grecollatí (2n de batxillerat –llatí)

20: Recorregut per la vall del Corb i inspecció del riu: Gui-merà i Santuari de la Bovera. (3r d’ESO)

21: Participació en les activitats didàctiques sobre les energies renovables al parc eòlic de la serra del Tallat, recorregut pel medi i observació del paisatge (2n d’ESO)

28, 29 i 30: Participació a la XXV Trobada de Teatre de Secundària de les Terres de Po-nent i comarques tarragonines a Bellpuig. Projecte Europeu Comènius “Mar de Babel”. Hi van actuar els grups de teatre d’Alaquàs (Col·legi Mare de Déu de l’Olivar), de Cervera (INS La Segarra), de Lleida (Les Dominiques), de Valls (INS Narcís Oller), de Perpinyà (Liceu François Arago), de l’Alguer (Liceo Giuseppe Manno), de Tarragona (IES Antoni de Martí i Franquès), de Reus (IES Gabri-el Ferrater), de Tàrrega (EASD Ondara), de Calafell (INS Segur de Calafell), de l’Hospitalet de Llobregat (INS Santa Eulàlia), de Balaguer (INS Ciutat de Ba-laguer) i de Bellpuig (INS Lo Pla d’Urgell) (4t d’ESO, 1r i 2n de batxillerat – Taller de Teatre)

29: Sortida a la central nuclear de Vandellós (xerrada informa-tiva i taller sobre instal·lacions nuclears i desmantellament)

8

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

(1r i 2n de batxillerat – tecno-lògic)

29: Participació a la II Mostra de Música Escolar al teatre Ateneu de Tàrrega (alumnes de 1r, 3r i 4t d’ESO i de 1r de batxillerat)

Maig de 2010

4: Participació a les semifinals del VI Certamen Nacional de lectura en veu alta a l’Audi-tori del Caixafòrum de Lleida (alumnes de 2n i de 3r d’ESO)

13: Excursió de contingut històric a Bolea, Loarre i Jaca (col·legiata de Bolea, castells de Loarre i de Jaca, catedral, museu de miniatures militars, ciutadella de Jaca) (2n d’ESO)

14: Visita al parc tecnològic de Lleida i als vivers d’empreses de Gardeny i a la Lleida romana (1r de batxillerat – organització d’empresa i llatí)

18: Recorregut geològic i me-diambiental per la serra de Pra-des (1r de batxillerat –ciències de la Terra i Medi Ambient)

30: Participació de l’Associació Esportiva de l’Institut a la XXVI Marxa ecològica i per la pau de Belianes.

9

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

Juny de 2010

11: Teatre Armengol de Bellpuig – Estrena de l’obra “Pantomi-ma” (Homenatge al Tricicle) (Taller de Teatre “Lo Galliner” – 1r de batxillerat)

18: Teatre Armengol de Be-llpuig – Estrenes de les obres “No, mama!” (4t d’ESO) i “Pan-tomima” (1r de batxillerat)

19: Teatre Armengol de Be-llpuig – Marató de teatre a benefici de Mans Unides. Es-trenes de les obres “El petit príncep” (teatre extraescolar), “No, mama! (4t d’ESO) i “No ho digueu als meus pares” (4t d’ESO)

21: Activitat esportiva al camp de golf “L’Urgell” de Bellpuig (1r d’ESO)

21: Sortida lúdicoesportiva a Llavorsí (Pallars Sobirà). Activi-

tats a la natura: ràfting i paint-ball (alumnes de l’Associació Esportiva de l’Institut)

22: Cloenda de curs al teatre Armengol de Bellpuig – Teatre amb les obres “El petit prín-cep” i “No ho digueu als meus

pares”, esmorzar a la plaça, exhibició de ball de hip-hop, funkey i tecktonic i lliurament dels jocs esportius de l’Insti-tut.

Joan CornudellaCoordinació d’activitats i sortides

Sortida Crèdit de Síntesi 2n ESO

Crèdit de Síntesi 3r ESO

10

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

Una mirada cap a altres eines pedagògiques

X Programa Comarcal de Suport a l’Educació a l’Urgell.L’INS Lo Pla d’Urgell ha parti-cipat en els ajuts a projectes mediambientals, al X Premi comarcal a la realització de treballs de recerca, a la visita al parc eòlic del Tallat, al cicle de cinema formatiu i cultural, a la II Mostra de música escolar, al pla sociolingüístic “Ens es-crivim. Ens coneixem” per a les aules d’acollida de secundària i a la VI Gimcana Lingüística de l’Urgell.

9 i 23 de novembre de 2009.Xerrada-taller per als alumnes de 1r d’ESO sobre l’ús i abús d’internet. S’informa els alum-nes dels paranys que pot tenir la xarxa i totes les connexions d’àmbit social. Es ca repetir aquesta xerrada-taller el dia 14 de desembre.

10 de novembre de 2009. Taller-xerrada: Preserva’t,adreçat als alumnes de 1r de batxillerat. És un taller que pretén donar eines a l’alumnat per familiaritzar-se amb els mètodes anticonceptius. Es treballa la presa de decisions, la comunicació, les actituds i el hàbits per poder gaudir d’un estil de vida més saludable.

23 de novembre de 2009.Taller-xerrada PER ESTIMAR-ME, M’ESTIMO, adreçat als alumnes de 3r d’ESO. Programa per a la promoció de conductes saludables que aportin actituds positives envers la sexualitat i l’afectivitat.

26 de novembre de 2009. Xerrada sobre Graduat en direcció de comerç i distribu-

ció per als alumnes de 2n de batxillerat i cicle formatiu. La nova directora acadèmica del graduat presentà aquests nous estudis universitaris que es fan a Escodi amb titulació pròpia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

26 de novembre de 2009. Els alumnes de 2n d’ESO assis-teixen al teatre Armengol per veure l’obra de teatre “Ja n’hi ha prou”. El tema a debat és l’assetjament i el bulling.

3 de desembre de 2009. Xerra-da sobre l’alcohol i societatdirigida als alumnes de 2n d’ESO. Es tracta la incidència que té l’alcohol dins la societat i també sobre els adolescents.

16 de desembre de 2009. La Marató de TV3. Xerrada au-diovisual sobre les malalties mentals minoritàries per als alumnes de 2n de batxillerat. Impartí la xerrada la infermera Dolors Teruel, sota els auspicis de la Direcció General d’Acció Cívica del Departament de Be-nestar Social i Família.

a les relacions sexuals sense protecció.

22 de desembre de 2009. Participació interactiva dels alumnes de 3r i 4t d’ESO al bus de riscos laborals.

14 de gener de 2010. Teatre amb valors. Els alumnes del Taller de Teatre “Lo Galliner” assistiren a l’obra “Com puc viure amb això?”, activitat pensada per a alumnes de 3r i 4t d’ESO. L’obra, interpretada per la companyia Frec a freci esponsoritzada per la Caixa, convidava a la reflexió de les diferents situacions límit que tractaren els actors: internet, festa, alcohol i accidents.

14 de gener de 2010. Dins del programa Salut a l’escola, a càrrec de la Fundació Alcohol i societat s’impartí un programa pedagògic sobre el món de l’alcohol dedicat als alumnes de 4t d’ESO. Es desglossà en tres grans temes: Perjudicis

18 de desembre de 2009. Tea-tre de Tutoria per als alumnes de 3r d’ESO. “No em rat-llis!!!”, obra que fa referència al consum de les drogues,així com les conductes de risc associades a la conducció i

11

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

de l’alcohol quan se n’abusa; l’alcohol i la pressió social i l’alcohol i els amics.

28 de gener de 2010. Inter-canvi d’activitats entre els alumnes de 6è de primària i els de 1r d’ESO de l’Institut: visita del centre, dinar de ger-manor i jocs esportius.

4 de febrer de 2010. Dins del programa Salut a l’escola es va fer una xerrada-taller per als alumnes de 2n d’ESO sota el títol de “Enamorament i se-xualitat” a cura de la psicòloga Gemma Sala.

5 de febrer de 2010. Alumnes de 1r d’ESO es van apuntar a la iniciativa de plantar arbres i arbustos a Bellpuig.

3r d’ESO. El treball es va centrar sobretot en els hàbits alimen-taris, en les conductes límit en l’alimentació de l’adolescència i les mancances a les llars sobre dietes i programes de menjar.

18 de febrer de 2010. Lecturadramatitzada en anglès a la biblioteca per als alumnes de

1r i 2n d’ESO, a partir de les lectures “Rip van Winkle and the legend of Sleepy Holow” i “Halloween horror”.

15 de febrer de 2010. Dins del programa Salut a l’escola, a càrrec de la Fundació Antisida de Lleida, s’impartí un taller de mites per als alumnes de 4t d’ESO. Es pretenia reflexionar sobre les falses creences, la pressió social i publicitària que gira entorn de la sexualitat i de les drogues. El taller es repetí el dia 22 de febrer per als alumnes de 3r d’ESO.

18 de març de 2010. Taller i exposició sobre el món del

8 de febrer de 2010. Taller de salut per als alumnes de 1r d’ESO sobre “La festa: què fas en els teus moments de lleu-re?” a l’aula d’audiovisuals.

8 de febrer de 2010. Dins del cicle de conferències universi-tàries, el professor de la UdL Pedro Fraile va dissertar sobre la delinqüència urbana per als alumnes de la modalitat de ge-ografia de 2n de batxillerat.

11 de febrer de 2010. Xerrada-taller sobre “Trastorns ali-mentaris” per als alumnes de

12

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

L’estrena durant aquest curs d’aquesta potent eina informà-tica, que permet la comunicació directa de les famílies amb el tutor i el centre, la podem considerar plenament satisfactòria. A través d’aquest aplicatiu, i mitjançant la contrasenya personalitzada a cada família, es pot accedir a la comprovació de les faltes d’assis-tència en temps real, a la consulta del calendari d’activitats, a veure’n les incidències, i fins itot a fer una ullada a les notes de cada avalu-ació. La possibilitat d’escriure per correu electrònic al tutor, tam-bé ha estat molt ben valorada; d’aquesta manera, podem fer-li alguna consulta urgent o dema-nar-li hora de visita.

APLICATIU TUTORIA: Avaluació positiva

Segons el quadre estadístic del mateix aplicatiu, aproximadament cap al 90% de pares s’hi ha con-nectat algun cop durant el curs, i la ràtio de consultes diàries puja a més de 50. Aquest sistema, a més, ens ha permès un estalvi econòmic i de treball, ja que ha substituït les trameses per SMS, realment

molt cares, i també els mailings per correu postal. Com en tantes altres coses, esperem que a cada curs l’ús d’aquesta eina es vagi integrant en les nostres rutines de gestió, tant entre el professorat com a les cases, i que acabi per esdevenir el gran canal de comu-nicació pares-tutors.

cannabis “Com ho vius?” per als alumnes de 3r d’ESO a cura de la psicòloga Gemma Sala.

22 de març de 2010. Xerrada-taller sobre afectivitat i ena-morament per als alumnes de 1r d’ESO.

10 d’abril de 2010. Concursde redacció de Coca-cola a la Universitat de Lleida. Portaveus de 2n d’ESO.

Belloch (escola d’adults), Gisela Nadal i Yumeji Tomei (alumnes de 2n de batxillerat).

15 d’abril de 2010. Xerrada SOTA PRESSIÓ per als alumnes de 2n d’ESO. Es parla sobre habilitats socials i estratègies per sortir-se’n en situacions complicades.

22 d’abril de 2010. Participació dels alumnes de 3r i 4t d’ESO a la superclasse d’educació física.

23 d’abril de 2010. Festivi-tat de Sant Jordi a l’Institutamb esmorzar popular, venda de roses, activitats musicals i exhibició de ball de bastons.

26 d’abril de 2010. Xerrada-taller sobre alimentació i nutrició per als alumnes de 1r d’ESO a l’aula d’audiovisuals.

6 de maig de 2010. Xerrada sobre les vacunes dedicada als alumnes de 2n d’ESO, alumnes

que reben les vacunes de la diftèria i del tètanus.

29 de maig de 2010. Acte acadèmic de la promoció 2009-2010 de batxillerat al pavelló poliesportiu de l’Ins-titut. Lliurament de diplomes, discursos protocol·laris, cant coral i peces musicals amenit-zades pel grup musical de l’Ins-titut i piscolabis de cortesia.

22 de juny de 2010. Activi-tats de final de curs al teatre Armengol. Acte de lliurament de la revista Lo Gripau, de trofeus i medalles dels XVIII Jocs Esportius de l’Institut,esmorzar popular, exhibició de hip-hop, funkey i tecktonic i teatre escolar.

Esther Castellà i Joan Cornudella

Coordinadora pedagògica / Coordina-dor d’activitats i serveis

12 d’abril de 2010. Taula rodona d’orientació: decideix-te! per als alumnes de 4t d’ESO amb la participació de Rosa Pijuan (cicles formatius), Quim Capdevila (batxillerat), Dolors

13

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

L’institut ha posat en marxa aquest curs el seu EVEA (Espai Virtual d’Ensenyament-Aprenentatge) a través de la plataforma MOODLE, hostatjada a servidor propi del centre. Es tracta d’un espai virtu-al que està repartit entre tots els Departaments didàctics del centre i, a dins de cadascuna d’aquestes carpetes, cada assignatura hi pot disposar de tota una colla de ma-terials didàctics per als alumnes: des d’enllaços per a activitats interactives o exercicis autocor-rectius, fins als propis apunts de classe i altres. D’aquesta manera, l’alumnat accedeix al seu curs corresponent, on hi troba la feina que ha de fer o consultar.

El disseny i desenvolupament de Moodle es basen en la idea de la pedagogia constructivista social. Aquesta filosofia radica en la co-operació en grup i en la idea de què el coneixement es pot crear o construir. Com a curiositat, cal fer menció que Moodle és la pri-mera comunitat Open Source no formada íntegrament per infor-màtics, sinó que també participen pedagogs i altra gent relacionada amb l’ensenyament.

Característiques:

Promou la pedagogia construc-tivista social.

Es poden fer les classes 100% en línia.

Té una interfície senzilla, lleu-gera i molt intuïtiva.

Instal·lable en qualsevol plata-forma que suporti PHP (només

MOODLE, l’aula virtual de l’institut

requereix l’existència d’una base de dades).

Ofereix un llistat dels cursos amb descripcions i la possibi-litat d’entrar-hi com a usuari convidat.

Seguretat ben sòlida, els for-mularis es revisen, les cookies s’encripten.

El tema de la interfície és alta-ment personalitzable.

Els paquets d’idioma permeten localitzar a qualsevol idioma per complet (75 idiomes).

Inclou diversos mòduls per a tallers, fòrums, consultes, xats, etc.

Alta Disponibilitat.

Escalabilitat.

Fàcil ús.

Interoperable.

Estable.

Segur.

L’aula virtual Moodle és, doncs, el complement ideal del treball a l’aula, tant si aquest es desenvolu-pa dins el programa de digitalitza-

ció de les aules com dins una aula clàssica. El nostre institut preveu de donar una forta empenta a l’ús d’aquesta eina, la qual permet que des de casa i mitjançant la seua pròpia contrasenya, l’alumne s’hi connecti i pugui accedir als mate-rials del curs que el professor ha penjat en el seu corresponent curs i, a més, tindre accés a altres enlla-ços externs complementaris, tals com exercicis interactius, vídeos i àudios, qüestionaris i altres. Sens dubte, una altra petita passa per a fer que l’educació del futur sigui, en el nostre centre, l’educació d’ara mateix.

14

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

Action research on clil

CATALUNYA· INS Manuel de Pedrolo-Tàrrega· INS Lo Pla d’Urgell-Bellpuig

POLÒNIAALEMANYAITÀLIA

L’INS participa, com a centre col-laborador amb l’INS M. de Pedrolo de Tàrrega, en la definició d’un nou projecte europeu destinat a la millora de l’aprenentatge de l’an-glès en l’alumnat mitjançant l’apli-cació d’una nova metodologia innovadora anomenada AICLE i el desenvolupament de continguts, pedagogies i pràctiques d’apre-nentatge innovadores basades en les tecnologies de l’aprenentatge i la comunicació. Es tracta d’un projecte Comènius juntament amb altres centres d’ensenyament secundari de Berlín (Alemanya), Bassano del Grappa (Véneto, Ità-lia) i Gdansk (Polònia).

Es pretén millorar, tant qualitativa com quantitativament, les associa-cions amb altres centres educatius europeus compartint experièn-cies i un projecte comú amb un ampli desplegament d’activitats i intercanvis al llarg del projecte. Amb la participació den aquest programa Comènius l’INS pretén complementar el treball que es realitza des del curs 2008-09 amb la implementació del Projecte

d’Innovació de Llengües Estran-geres convocat pel Departament d’Educació i que ha permès iniciar l’ensenyament de continguts de CC.NN. i Tecnologia en llengua anglesa.

15

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

Projecte Rius

El passat dia 20 de maig els alumnes de 3r d’ESO van realitzar una sortida a Guimerà per tal de realitzar la inspecció a la vall del Riu Corb, una activitat que es troba emmarcada dins del Projecte Rius.

El Projecte Rius és una iniciativa impulsada per l’as-sociació Hàbitats, una entitat creada l’any 1997 per la conservació de l’entorn amb l’objectiu d’engegar i vehicular diferents iniciatives relacionades amb la conservació del medi ambient.

Des de fa un parell d’anys, el nostre centre participa en aquesta iniciativa per tal de sensibilitzar als alum-nes sobre la conservació del medi ambient i el nostre entorn més proper. Alhora, els serveix per a treballar i aprofundir en diferents aspectes relacionats amb l’àrea de ciències naturals, ja que els alumnes tenen la possibilitat de conèixer de forma pràctica i vivencial l’ecosistema que envolta el riu Corb.

L’activitat que es va realitzar durant la sortida va tenir una doble vessant:

D’una banda, el professor de ciències Josep Maria Mas, amb la col.laboració de dos alumnes de 2n de batxillerat, la Gisela Nadal i la Selene Sellés (molt coneixedores del riu, ja va que van realitzar el treball de recerca sobre el mateix riu), van realitzar amb un grup d’alumnes una observació directa dels orga-nismes del riu, els macroinvertebrats que es troben sota les pedres i en el fang i unes anàlisis de diferents característiques químiques de les aigües del riu; així com, de l’entorn del mateix.

D’altra banda, des de l’àrea d’educació per a la ciu-tadania, la professora Laura Visa, va presentar prèvi-ament als alumnes el projecte, les diferents maneres de participar amb l’associació, ja que pensem que és positiu que aquesta activitat no sigui un fet puntual en la formació dels alumnes. A més, posteriorment, es va fer un treball a l’aula amb els alumnes on es van proposar diferents activitats de millora de l’entorn del riu Corb.

Creiem que aquest tipus d’iniciatives ajuden a la formació integral del nostre alumnat, ja que tenen l’oportunitat d’implicar-se de forma real en la millora i transformació de la seva societat, cosa que és fona-mental per a la seva educació com a ciutadans.

16

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

Reglament de Règim Intern

PreàmbulI. Dels Objectius Educatius GeneralsII. De la composició i organització del centreIII. Dels Drets i Deures del Professorat, Pares/Mares i AlumnatIV. De la mediació, de les normes de convivència i del règim disciplinariV. Del calendari i horarisVI. De l’assistència i puntualitatVII. De les guàrdies i permanències al centreVIII. De les activitats extraescolars i complementàriesIX. De l’ús i conservació del centreX. Del tabac i l’alcoholXI. Del material didàcticXII. De la bibliotecaXIII. Del menjadorXIV. Del transport escolarXV. Disposicions finalsXVI. Protocol de Primers Auxilis

Annex legislatiu

La simple comparació dels dos documents és un clar exemple de com el sistema educatiu, i el món en ge-neral, s’han tornat complexos i polièdrics, i de com és de difícil l’organització de la convivència, la diversitat i la bona educació en els temps pels quals ens toca avui fer camí. El document de l’actual Reglament de Règim Intern el podeu consultar a la nostra pàgina web www.institutlopladurgell-bellpuig.cat, a l’apartat Documents de Centre.

Ara fa 40 anys, quan es van inaugurar les classes al lla-vors nou i flamant edicifi històric de l’institut, el “Colegio Libre Adoptado Santo Tomàs de Enseñanza Media” va instaurar un “Reglamento Interno”, que fou aprovat el gener de 1971. Aquest document, per gentilesa d’un dels més antcis exalumnes del centre, Sr. Ramon Bosch de Bellpuig, s’ha recuperat i es pot rellegir, en la llengua que llavors en deien “común”, a la galeria de fotos del curs 2009-10 de la pàgina web del centre. Es tracta d’un reglament molt senzill, format per tal sols 20 articles i 9 pàgines. I que comença dient: “El régimen disciplinario del Colegio se basa en la confianza hacia el alumno y en su colaboración activa en las tareas de gobierno del Colegio”. El regust d’història que té aquest document és innegable i si en feu una lectura és prou probable que la nostàlgia sigui l’emoció que us domini, sobretot per als exalumnes i exprofessors del Col·legi d’aquells anys, que ben poc després, l’any 1974, passaria a ser un institut de secudària encara dependent del de Tàrrega, fins a la seua definitiva independència l’any 1976.

Enguany, al mes de febrer, el Consell Escolar del Cen-tre va aprovar el nou Reglament de Règim Intern, el primer que el nostre institut té complet i aprovat des de la instauració de la reforma educativa ara ja fa 15 anys. A diferència del reglament de l’any 71, aquest nou document consta de 48 pàgines, on hi ha desen-volupats nombrosos articles, agrupats en 16 capítols, un preàmbul i un annex:

17

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

El passat dia 12 d’abril els alumnes de 4t d’ESO de l’IES Lo Pla d’Urgell van participar en la taula rodona “Decideix-te” organitzada per l’orientadora educativa de l’INS, Laura Visa.

Al llarg del curs s’ha anat treballant des de l’assignatura d’Educació Eticocívica el procés d’orientació de l’alumnat pel que fa a l’elecció d’estudis postobligatoris. Sobre-tot, s’ha incidit en la presa de de-cisions i en la informació sobre els diferents tipus estudis, requisits, titulacions obtingudes....

L’orientació és un procès que la persona realitza al llarg de la vida i en el qual va rebent influències i estímuls de moltes diferents fonts. És per aquest motiu, que des de l’INS Lo Pla d’Urgell, pensem que va la pena treballar tot aquest procès d’una forma sistemàtica i organitzada amb l’alumnat.

En aquesta línia es va organitzar una taula rodona on van intervenir representants dels diferents tipus d’estudis postobligatoris:

Pel que fa al Batxillerat, vam comptar amb la participació de Joaquim Capdevila, cap d’estudis del centre, i de diferents alumnes

Orientació

de 1r i 2n de Batxillerat, que van aportar les seves experiències amb els companys.

De Cicles Formatius, la Rosa Pijuan, professora del Cicle Formatiu de Grau Mig de l’INS Lo Pla d’Urgell va fer presentació d’aquests estu-dis, que va ser completada amb la xerrada de Joan Carles Vergés, ex-alumne del centre.

Referent a les Escoles d’Adults, vam tenir la col.laboració de la Do-lors Bell-lloch, directora del Centre de Formació d’Adults de Mollerus-

sa, que ens va explicar quin tipus de formació s’hi ofereix.

Per últim, l’orientadora del cen-tre va fer una presentació sobre els estudis universitaris als quals poden accedir un cop acabat el Batxillerat.

Pensem que va ser una experièn-cia i una jornada de treball molt profitosa i molt útil a l’hora de que els alumnes triessin el seu camí, ja que com diu un gran savi “Qui vol fer una cosa troba un camí, qui no vol fer una cosa troba una excusa.”

1a Mostra de música escolar (Tàrrega, 28-5-2010)

18

Lo G

rip

au

Perfil professional

És competència general del tècnic encomerç:

Executar els plans d’actuació esta-blerts per a la comercialització deproductes i/o serveis que el mercatdemana, en les millors condicions dequalitat, temps, lloc i preu.

Administrar i gestionar un petitestabliment comercial.

Organitzar i controlar les operacionsd’emmagatzematge dels productes.

Realitzar les activitats de promociódel punt de venda, muntar l’aparadorprèviament definit.

Elaborar els cartells de l’establimentper tal que informin i orientin correc-tament el client.

Atendre el client directament i satis-fer les seves necessitats en el requeri-ment de productes i/o serveis.

Resoldre, en el marc de les sevespossibilitats, les reclamacions pre-sentades pels clients per tal d’obtenirsolució idònia, tenint en compte elscriteris i procediments establerts perl’empresa.

Realitzar i controlar, amb fiabilitat iexactitud, les operacions de cobra-ment i pagament en efectiu, ambxecs i targetes de crèdit, tant interiorscom estrangers.

Llocs de treball que pot ocupar

ComerciantTreballador de reposicióDependent en general i d’oficiEncarregat de botigaVenedor tècnicRepresentant de comercial

Cap de caixaTreballador d’atenció al clientEmmagatzemador

Treballador d’agències comercials

Àmbit professional i de treball

Empreses industrials (departament de comerç i magatzem)Comerç a l’engròsComerç al detallComerç integratComerç associat i agències comer-cials

Mòduls professionals

Operacions d’emmagatzematgeAnimació del punt de vendaOperacions de venda: tècniques i activitats en vendaAdministració i gestió d’un petit establiment comercialAplicacions informàtiques de propò-sit generalLlengua estrangera: anglèsFormació i orientació laboralFormació en centres de treballCrèdit de síntesi

Durada del cicle

1.400 hores repartides entre:

— Formació a l’IES Lo Pla d’Urgell: 990hores

— Formació en centre de treball: 410hores

Titulació: Tècnic en Comerç

Accés al cicle formatiu:

Graduat en educació secundària

Títol de Tècnic en un altre cicle formatiu

Superació de 1r i 2n BUP

Títol de Tècnic (Fp1)

Superar la prova d’accés, complint les següents condicions:

Tenir o complir durant l’any de la prova 17 anys

Complir una de les quatre condicions següents:–Tres mesos d’experiència laboral, o–Haver cursat i superat un programa de garantia social, o–Haver realitzat un curs de formació ocupacional de 400 h, o –Haver realitzat un curs de preparació de la prova d’accés d’una durada mínima de 4 mesos.

Informació i inscripcions

Av. Urgell, 26 - 25250 BELLPUIGTel./Fax 973 32 00 83http: www.xtec.cat/ieslopladurgell-bellpuigieslopladurgell-bellpuig@xtec.cat

19

Lo G

rip

au

Excursió de Batxillerat

S’acostuma a dir que París és la ciutat de l’amor, però per a nosal-tres quedarà en la memòria com la ciutat de l’amistat. Un viatge que ens ha marcat des del primer dia fins a l’últim.

El 19 de Març a la matinada ens vam embarcar en el que seria una aventura per tots nosaltres, llavors no ens imaginàvem pas que torna-ríem amb la motxilla tan carregada d’anècdotes. La primera parada va ser “Futuroscope” on vam entrar en contacte amb el món de les tecnologies cinematogràfiques i vam estar durant pocs minuts en una quarta dimensió. L’espectacle final va ser una bonica combinació de llum, música i aigua.

El tercer dia, vam agafar de nou l’autobús, destí: París. Vam fer un descans cultural al castell de Chenonceau, la visita va ser breu i de seguida vam reemprendre el camí perquè tots teníem ganes d’arribar.

La primera cosa que vam veure de la capital francesa va ser la Defénse, un barri força futurista d’edificis alts que il·luminat sota la llum del capvespre semblava tret d’una pel·lícula americana.

La sensació que la ciutat ens va deixar al cos són ganes de tornar-hi i reviure aquells moments que ara ja són passat. Sense entrar en detalls, és una ciutat de grans pas-sejos, avingudes amples i edificis elegants. El primer dia sencer a la capital el vam destinar a una visita turística guiada pels principals punts de la ciutat: vam fer fotos a la Torre Eiffel, vam passar pel cos-tat de l’arc de Triomf i finalment vam entrar al Louvre. La veritat és que teníem massa poc temps per visitar totes les grans obres que conté, però com a mínim vam poder veure la Mona Lisa i el seu famós somriure.

A la tarda, vam anar als grans magatzems La-Fayette, prop de

l’Opera de París, allí vam veure un espectacle d’”street-dance” i algunes de les nostres amigues van ballar la seva coreografia d’aeròbic.

Va ser aquella mateixa nit, quan vam anar a la Torre Eiffel i després de molta estona d’espera vam po-

Paris mon amour!

20

Lo G

rip

au

titat de samarretes i dessuadores d’”I LOVE PARIS”.

L’última activitat que vam fer a la capital francesa va ser un passeig pel Sena amb Bateau Mouche, des d’on la Torre Eiffel es veia com un far il·luminat els altres monuments que queden en la seva línia recta.

L’endemà, després d’alguns pro-blemes a l’hotel i una discussió més o menys acalorada amb els propietaris, vam tornar a la infan-tesa i ens vam endinsar al màgic món d’EuroDisney, tot pujant a les atraccions dels nostres herois de quan érem petits.

I ara, recordant tot això no podem dir res més que: sempre ens que-darà París.

Gràcies a tots els que han fet pos-sible aquest viatge.

Alumnes de 1r de Batxillerat

der pujar al 3r pis i fer unes fotos de postal (que van anar directe al facebook). Alguns de nosaltres, vam baixar la Torre per les escales, en total 666 graons comptant des del 2n pis.

L’endemà mateix vam anar a Versalles, el palau del rei Sol. El més impactant de tot, no va ser

la grandària de l’edifici, sinó els jardins que s’estenien sobrepas-sant l’horitzó.

Després, a la tarda, vam visitar a Mont-Matre i Sagrat Cor, el barri dels bohemis. D’aquest lloc sem-pre en recordarem les vistes de París, les crêpes que vam menjar, els pintors de carrer i la gran quan-

Excursió de Batxillerat

21

Lo G

rip

au

Premis diversos

INSpremis

XXV Concurs Bíblic de Catalunya

Aquest curs 2009-10, els alumnes de Religió de 1ESO han participat en el XXV Concurs Bíblic de Ca-talunya. Aquest concurs ofereix l’oportunitat de treballar la Bíblia amb els alumnes i conèixer Déu a través de les ensenyances de les Escriptures, tot aprofundint en el missatge de Jesucrist. El treball amb el Llibre Sagrat proporciona un enriquement notable. Cal re-cordar que tota la nostra cultura està impregnada pel Cristianisme, i desconèixer aquesta part de la nostra cultura ens empobreix intel·lectualment. Aquesta des-coneixença pot afectar diferents branques del coneixement com

VI Premis a Treballs de RecercaAquest 13 de novembre de 2009 s’han lliurat els VI Premis a Treballs de Recerca per a estudiants de 2Btx de la Universitat de Lleida (UdL). Un any més, el nostre institut ha estat guardonat amb un premi al treball Morfopsicologia: la perso-nalitat en el rostre, de l’alumna

l’art, la literatura, la música, la història…

El tema principal del concurs d’enguany ha estat “Déu et parla. Descobreix la seva paraula”. Els alumnes havien de reflexionar i contestar diferents qüestions so-bre diversos passatges de l’Evan-geli. El nostre institut ha resultat premiat per la qualitat global del treball i cada alumne ha estat ob-sequiar amb un exemplar del Nou Testament, editat especialment amb motiu del 25è aniversari del certamen. A tot Catalunya, hi han participat més de 40.000 alumnes i els premis s’han repartit per bisbats. Els premis del Bisbat de Solsona es van entregar el dia 29 de maig al Col·legi Arrels d’aques-ta localitat. Per acabar, només em

La zona educativa de l’INS Lo Pla d’Urgell comprèn els bisbats de Solsona, d’Urgell i l’arquebisbat de Tarragona.

resta agrair l’esforç dels alumnes de Religió i animar-los a participar en el concurs de l’any vinent. Pere Bosch, professor de Religió.

Marta Vidal, sota la direcció del catedràtic de filosofia del centre, Jaume Llanes. Preneu-ne nota, alumnes de segon de batxillerat. Enhorabona!

22

Lo G

rip

au

INSpremis

Premis treballs de recercaEn el marc del X Premi Comarcal de Treballs de Recerca, aquest curs han resultat guardonats dos tre-ball d’alumnes de l’institut: Estudi de l’herència d’alguns caràcters mendelians, de Mònica Santiveri (3r premi), i Amb la mà al Corb, de Gisela Nadal i Selene Sellés (accès-sit), tots dos dirigits pel professor Josep M. Mas.

Premi Valeri Serra i Boldú de cultura popular 2010 El dissabte 27 de març, al teatre Armengol, es van lliurar els premis de la 26a convocatòria del Valeri Serra i Boldú de cultura popular 2010, en un acte presidit pel Sr. Josep Bargalló, director de l’Insti-tut Ramon Llull.

En categoria gran, “Festa, arqui-tectura i devoció a la Catalunya del Barroc” de Maria Garganté Llanes, fou l’obra guanyadora del Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular.

Pel que fa als premis de la catego-ria Infantil i Juvenil, els guardonats van ser els següents:

Premi juvenil A

— 1r premi. Olívia Guasch Niubó. 4t ESO de l’IES Lo Pla d’Urgell (Bellpuig) per “Una pèrdua de temps: la mili.”

— 1r accèssit. Marina Armengol. 3r ESO de l’IES Lo Pla d’Urgell (Bellpuig)per “La història perduda entre les aigües. L’estany d’Ivars i Vila-sana.”

Premi juvenil B

— 1r premi. Marta Vilanova Rulló. 1r batxillerat de l’IES Lo Pla d’Urgell (Bellpuig) pel treball: “De la vida al cartró pedra.”

— 1r accèssit. Gisela Nadal Rey i Sele-ne Sellés Baiget. 2n batxillerat de l’IES Lo Pla d’Urgell (Bellpuig), pel treball: “Amb la mà al Corb.”

— 2n accèssit. Tomàs Sabaté. 1r batxillerat de l’IES Lo Pla d’Urgell

(Bellpuig), pel treball: “El canvi en la bugada.”

Premi infantil

— 1r premi. Albert Calvet Llovera. 1r ESO de l’IES Lo Pla d’Urgell (Bellpuig) per “L’estraperlo: usos i costums per sobreviure a la postguerra”.

— 1r accèssit. Daniel García Bória. 2n ESO de l’IES Lo Pla d’Urgell (Bellpuig) per “Claus, panys i picadors”.

23

Lo G

rip

au

Aula d’acollida

Aula d’acollida

Fa tres mesos va arribar l’Imrana al nostre institut. És un noi de Guinea Conakry, un país de l’Àfrica nord-occidental.

L’Imrana té 13 anys, és alt, prim i molt simpàtic, sempre riu. Parla fula, anglès i una mica de francès i català. Juga molt bé a futbol.

Quan va arribar a Bellpuig estava una mica espantat perquè no coneixia la nostra llengua, ni els nostres costums, ni tenia amics.

A l’aula d’acollida ha après a par-lar i a escriure el català amb l’ajuda dels seus professors i companys. També li hem ensenyat a utilitzar l’ordinador i internet. En poc temps ha fet molts amics.

L’Imrana ens ha explicat com és el seu país.

La Ikram, el Luxiang, el Dawid, l’Imrana, l’Amanda, el Bilal, el Lubin i l’Elarbi

El boullion

La bandera de Guinea Conakry

Un paisatge de Conakry, la capital

La gastronomia guineana és una barreja de les cuines africana i francesa. Entre els plats típics

destaquen el boullion, un estofat de xai. També tenen l’arròs jollof, amb carn, verdura, gingebre i bit-xo; el pollastre farcit de cacauets; amanides; peix amb verdures; el cuscús amb llet; el plàtan fregit, i el riz sauce, un arròs preparat amb salsa de mandioca. El que més li agrada a l’Imrana és el Boullion.

La beguda típica és el vi.

24

Lo G

rip

au

Aula oberta

Per aquest motiu, els alumnes de l’aula oberta no van voler que-dar-se enrera i van decidir fer una paradeta on van vendre diferents articles que havien estat prepa-rant a classe: arrecades, polseres, clauers….tot s’hi valia per donar a conèixer als companys el seu treball!!!!

Les profesores valorem molt po-sitivament aquesta experiència ja que va tenir molt d’èxit. Ara sols falta saber què farem amb els diners que han guanyat.

Us mantindrem informats!

Parada SantJordi

El dia de Sant Jordi, va ser una dia molt actiu i ple d’activitats a l’INS. Tots els alumnes volien fer la seva aportació: els de 4t d’ESO venien roses, la superclasse….

25

Lo G

rip

au

Aula oberta

El tomàquet, tomata, tomaca, tomàtec,tomàtic, tomàtiga, to-macó o domàtiga és el fruit de la tomaquera, tomatera, tomatigue-ra o domatiguera.

L’origen d’aquesta planta el tro-bem a la zona tropical de Gentre i Sud d’Amèrica. Sembla que el seu nom prové del nom asteca “tomate, xitomate i xitomate” .Els europeus van introdiur la planta del vell contiment el segle XVI.

VARIETATS:

Actualment a més de les varietats tradicionals com la Montserrat o rosa del Maresme, hi ha el del ra-mellet ,tomacó, tomata bitxo...

CONREU:

La tomaquera és una planta de cli-ma càlid, per tant s’ha de cultivar a la primavera i a l´estiu. La planta de la tomaquera necessitarà al vol-tant de 40 cm de separació amb les altres plantes per poder créixer. A mesura que creixi caldrà lligar la tomaquera.

PLAGUES:

Els insectes són menys danyins que les malalties. Aquests insects són, principalment, tisonòpters, mosca blanca, helicoverpa ar-miguera, tuta absoluta i keiferia lycopersicella, a més d’àcars i sucs. També poden ser atacades per llinacs

CONSERVES:

Es comercialitzen en basats en llau-na o en pots de bidre,concentrat de tomates i tomata fergida .

Tomateres

A cataluya, amb l’aigua de les to-mates restan de les conserbes es fa un a mena de concentrat casola anomenat grum.

fregides, al forn i farcides. Les tomates a casa nostra s’utilitzen, per exemple, per preparar els sofregits i salses com ara el xató i el romesco. Una salsa molt co-neguda internacionalment és el quetxup.

EL NOSTRE CULTIU A CLASSE DE TECNOLOGÍA:

Vam agafar 4 testos i els hi vam ficar pedres ; després, els hi vam fer un forat perquè pogués sortir l’aigua quan reguéssim. A conti-nuació, els vam emplenar de terra, hi vam ficar les tomateres i les vam deixar que creixessin una mica. Al cap del dies, hi vam afegir una canya i les hi vam lligar per tal que estiguessin rectes. Normalment,les reguem 2 vegades per setmana, i així van creixent , unes més i d’al-tres no tant.

GASTRONOMIA:

Les tomates són un ingredient essencial a moltes cuines del món. Es poden consumir en amanides , en sopes calentes o fredes, cuites,

26

Lo G

rip

au

Esports

Associació Esportiva EscolarINS LO PLA D’URGELL

Any rere any, la nostra Associació Esportiva acon-segueix complir els seus objectius i el del Pla Català d’Esport a l’Escola, que no són altres que engrescar i facilitar al màxim l’accés a la pràctica física mitjan-çant les activitats fora de l’horari lectiu, per tal que els nostres joves gaudeixin dels molts beneficis que comporta la pràctica d’exercici físic i contribuir a la formació de valors, actituds i hàbits saludables.

L’Associació ja s’ha arrelat al nostre centre i en les nostres contrades, ja que és una de les que sempre participa més en els diferents esdeveniments que s’or-ganitzen i hi aporta més quantitat d’esportistes.

En aquest curs escolar, com en el curs anterior, s’ha aconseguit de moure més de 150 alumnes, ja sigui en activitats físiques internes com en les activitats externes, fora del Centre educatiu.

Gràcies a tota aquesta organització, el Departament d’Esports de la Generalitat ens continua subvenci-onant aquestes activitats extraescolar i, juntament amb la de l’AMPA, fan que puguem continuar oferir un bon ventall d’activitats esportives i recreatives, tant dins com fora del Centre, tenir un bon material esportiu i, sobretot, disposar d’un magnífic grup de dinamitzadors, col·laboradors i monitors que fan possible el bon funcionament del Club.

Secció d’AtletismeCom ja sabeu la nostra Associació té l’atletisme com a primer esport, per aquest motiu cada any dediquem més esforços a augmentar les participacions a tot tipus de trobades atlètiques, incrementar el núme-

ro d’atletes i diversificar la tipologia dels alumnes practicants. Fet a destacar ha estat, com cada any, el nostre Cros de Bellpuig, que és un dels que aporta més participants en les categories Infantil i Cadet, tot gràcies a l’esforç del Departament d’Educació Física de l’IES, i gràcies a la col·laboració de les AMPA de tots els centres educatius de Bellpuig, l’Ajuntament i el Consell Esportiu de l’Urgell es va poder oferir una bona organització que es va traduir en un bon espectacle.

Aquest any hem participat als següents esdeveni-ments : Cursa de Barbens, Cros dels Esbufecs a Mo-llerussa, Cros de Tàrrega, Cros d’Agramunt, Volta a l’Estany d’Ivars, Cros d’Arbeca, Cros de Juneda, Cros de Bellvís, Cros de Bellpuig i Cros de Mollerussa. A més de participar al Campionat de Catalunya de cros i a les dues trobades atlètiques a les pistes d’Arbeca en les proves de 80/100 m.ll., 1000/3000 m.ll, relleus

Cros de Bellpuig: cadets femenins

Cros de Bellpuig: Cadets masculins

Cros d’Arbeca: els infantils

27

Lo G

rip

au

Esports

de 100 m.ll, llançament de pes, salts de llargada i d’alçada.

Secció de BàsquetEn aquest curs s’ha participat en Trobades Comar-cals entre l’Urgell i la Segarra, i el fet que sempre sortíem guanyadors i guanyadores, ens va afavorir per participar als Territorials de Lleida, on l’equip masculí cadet masculí va perdre la final i les noies cadets i infantils es van quedar a les portes de les seves respectives finals.

Els equips participants en les fases finals territorials són els següents:

Cadet masculí: Albert Pasqual, Adrià Gassó, Oleguer Gabernet, J.Pol Aragoncillo, Xavier Pijuan, Ramon Coma, Omar Hatibi. Jordi Cunillera, Marc Fontova i.Xavier Gassó.

Cadet femení: Judit Minguell, Maria Boleda, Anna Trilla, Ester Culleré, Montalba Pérez, Olívia Guasch, Ariadna Civico, Nerea Montmany i Denís López.

Cros d’Agramunt: els cadets

Cros de Bellvís: els juvenils i cadets

Cros de Bellvís: els infantils

Bàsquet: Cadet femení

Bàsquet: Infantil femení

Bàsquet: Cadet masculí

28

Lo G

rip

au

Esports

Infantil femení: Laia Boqué, Clàudia Guasch, Júlia Ortis, Joanna Berdegué, Noemí Bonet i Núria Riasol

Secció de FutbolEn aquesta temporada, tot i tenir molt bons equips i fer un bon paper en les fases classificatòries de les Trobades Comarcals, tampoc hem estat de sort i vàrem caure eliminats a la Final Territorial els cadets masculins i a les Semifinals els infantils masculins.

Infantil masculí: Marc Salla, Roger Canela, Ivan Ruiz, Arnau Pueyo, Sergi Cos, Albert Molins, Alla El Azouzi, Lluís Rodriguez, i Eloi Capdevila.

Cadet masculí: Edgar Viles, Roger Galitó, Marc Grau, Xavier Gassó, Eduard Guim, Enric Canela, Oriol Amorós, Gerard Torres, Adrià Gassó, Leonard Bergadà i Erik Ruiz.

Secció RaquetaS’ha participat en els Territorials de Bàdminton i Tennis taula, en aquest últim han participat:

Infantil masculí: Toni Badia i Ruben Sanchez.

Infantil femení: Martina Garriga ha quedat tercera i la Mònica Serret quarta de Lleida.

Bitlles catalanesInfantil femení: Júlia Cluet ( Segona de Lleida), Judit Closa i Sara Bornao.

Infantil masculí: Marc Tubella (tercer de Lleida).

Cadet masculí: Genís Vilalta ( segon) i Pau Olivares (primer de Lleida).

Juvenil masculí: Xavier Serret (segon) i Edgar Aldana (primer de Lleida).Futbol sala: Cadet masculí

Equip infantil tennis taula

Equip cadet de bitlles

Altres activitats esportivesS’ha participat en altres Trobades escolars organitza-des pel nostre Consell Esportiu conjuntament amb el de la Segarra, amb molt d’èxit, en els esports de futbol 7, bàsquet, voleibol i handbol. A més d’aerò-bic, bàdminton, i bitlles catalanes. I també a d’altres esdeveniments organitzat pel Consell del Pla d’Urgell, aeròbic i curses d’orientació.

També com l’any passat s’ha participat a les Jornades del Pla d’Esport a l’Escola de la província de Lleida a Mollerussa amb alguns alumnes de 2 ESO, i on es promouen i practiquen diferents activitats fisicoes-portives i recreatives.

A més a més, s’han realitzat activitats en col·laboració amb el Departament d’ Educació Física com l’esqui-ada a la Molina, la natació a la piscina coberta de Mollerussa, el ball de danses populars i la iniciació al golf a Bellpuig.

S’ha col·laborat amb altres entitats com l’Eternal Running, a on a més s’ha participat, i també amb

29

Lo G

rip

au

Esports

Campions de segon cicle: 4 ESO C

Mans Unides, la Marató de TV3 i l’Ajuntament de la vila oferint les nostres danses populars.

Al final de la temporada, es realitza una sortida premi a Llavorsí a fer activitats en el medi natural, Ràfting i Descens de barrancs o Paint-ball, com a recompensa a tots aquells que més han participat durant el curs a les diferents activitats extraescolars organitzades de cap de setmana.

Jocs esportius del centreCom cada any la participació als nostres Jocs Esportius ha estat tot un èxit, tot i que es troba a faltar més im-plicació del col·lectiu de noies, en totes les activitats. En aquest curs, per causes alienes a l’organització, no s’han pogut fer gaires sessions de natació, tennis-taula, escacs, bàsquet 3x3 i aeròbic; ara bé esperem que en el pròxim curs no hi hagi tants problemes i es puguin oferir al 100%.

Els guanyadors en les diferents competicions han estat els següents esportistes:

FUTBOL SALA

Primer cicle:2 ESO C1. : Roger Canela, Eduard Farré, Genís Mo-rera, Arnau Pueyo, Lluís Rodríguez, Albert Molins i Aleix Atero.2 ESO D2. : Toni Badia, Carles Amorós, Sergi Cos, Bilal Dalaa, Roger Riasol i Gení Font.

Segon cicle:

4 ESO C1. : Albert Salla, Leonard Bergadà, Jaume Huguet, Jordi Cos i Cristian Fabregat..

2 BTX:2. Marc Saladrigues, Jonathan Roma, Eric Bustamante, Joan Vendrell, Eduard Marco, Andreu Culleré i Agustí Galitó.

3 ESO C3. : Marc Grau, Jordi Llobera, Erik Ruiz, Jordi Cunillera, Xavier Gassó, Aleix Huguet i Jordi Saltiveri.

Campions de primer cicle: 2 ESO C

El màxim anotadors ha estat en Joan Vendrell de 2 batxillerat amb 24 gols. I el porter menys golejat ha estat l’Adrià Gassó de 4 ESO C.

VOLEIBOL

Masculí

4 ESO C: 1. Adrià Gassó, Enric Canela, Jordi Cos i Albert Salla.

Guanyadors i guanyadores de voleibol

30

Lo G

rip

au

Esports

1 CICLE D’ESO 2 CICLE D’ESO

NOIS NOIES NOIS NOIES

VELOCITAT Genís Morera Anca I. Precup Leonard Bergadà Judit Roig

AGILITAT Ramon Culleré Laura Térmens Bryan Alba Estefania Navarro

FLEXIBILITAT Imrana Anna M. Rus Pedro Papalardo Ariadna Tudela

RESISTÈNCIA Roger Canela Núria Argilés Edgar Aldana Núria Salla

POTÈNCIA Felip Domingo Anna Gorgues Franc. Andorrà Nerea Mont.

FORÇA Ferran Bosch Laia Farré Dani Florensa Judit Rodrigo

EQUILIBRI Saber Tiguert. Marta Sanzo Eduard Guim Anna Ximenez

HABILITAT Marc Martí Joanna Berdegué Oleguer Gabernet Anna Trilla

PRECISIÓ Aleix Aldoma Aurembiaix M. Edith Alba Marina Armengol

COORDINACIÓ Roberto Montoro Iris Cabrol Oscar Garrós Estefania Navarro

4 ESO D: 2. Leonard Bergadà, Oriol Amorós i Gerard Torres.

Femení

3 ESO1. : Judit Minguell, Maria Boleda, Anna Trilla, Denís Lopez, Nerea Montmany, Ester Culleré, Elisenda Vidal i Núria Salla.

1 BTX B2. : Agnés Oromí, Ariadna Salla, Mi-reia Vendrell i Marina Pérez.

Els alumnes àrbitres i de taula en els Jocs Esportius han estat en Marc Saladrigues, Jonatan Roma, Eric Bustamante, Andreu Cu-lleré, Laia Boleda i Noemí Aragoncillo, Gràcies a tots ells!

La “Superclasse” 2010Com ja comença a ser tradició cada any tots els grups de l’ESO, separats per cicles, s’en-fronten entre ells, per tal de ser el grup classe de l’Institut que una millor condició física. Així doncs, aquests curs 2009-10, la classificació ha estat la següent:

Primer Cicle :

1 ESO E (142 punts )1.2 ESO C (139 punts )2.2 ESO D (137 punts )3.1 ESO C (134 punts )4.1 ESO D (133 punts )5.1 ESO B (060 punts )6.

Segon Cicle3 ESO D (145 punts )1.4 ESO D (141 punts )2.4 ESO C (138 punts )3.4 ESO B (133 punts )4.3 ESO C (129 punts )5.3 ESO A/B (94 punts )6.

Els millors en cada prova han estat els següents alumnes:

Jaume Capdevila SecanellCoordinador de l’Associació

guanyadors de primer cicle

guanyadors de segon cicle

31

Lo G

rip

au

Empremtes escolars

Des del mes de gener, el nostre centre ha promogut una campa-nya per tal de disminuir l’ús del paper d’alumini en els entrepans. A través del Consell comarcal de l’Urgell, es va facilitar a l’alum-nat un embolcall, l’anomenat boc’n’roll, per tal de substituir el paper de plata. Cal dir que, grà-cies a la col·laboració de tothom, especialment dels alumnes i de les famílies, la campanya ha resultat molt positiva, ja que han desapa-regut la majoria de les tradicionals boles d’alumini que quedaven es-barriades arreu després de l’hora del pati. Gràcies per cuidar del medi ambient.

L’alumini és un metall força abun-dant a la terra, malgrat això l’ex-tracció i purificació és complexa i amb grans impactes mediambi-entals. S’extrau majoritàriament d’una roca anomenada bauxita, una mena de fang endurit de color granatós, la qual tan sols conté un 50% d’alumini; la resta són òxids de ferro, que li donen el color rogenc, i altres minerals accessoris. És abundant en pa-ïsos subtropicals com el Brasil, Sierra Leone, Guinea, Indonèsia, Jamaica, Austràlia, i també als EUA i la Xina n’hi ha importants jaciments.

Els greus impactes mediambien-tals de l’extracció dels fangs de la bauxita són:

1. Tala de boscos i selves per inici-ar l’extracció minera a cel obert.

2. Els residus tòxics: per cada tona de bauxita tractada químicament per convertir-la en alumini, es

Campanya de reducció de l’ús de l’alumini

generen 650 kg de fangs tòxics. Aquests lixiviats sovint no són descontaminats i van a parar a rius i aigües subterrànies.

3. Cal fer servir milers de litres d’aigua en aquest procés, la qual també acaba contaminada amb fluor i altres productes secundaris molt tòxics, com la fluoramina.

4. També es generen vapors de quitrà, òxids de sofre i fluorurs tòxics que acabaran contaminant l’atmosfera.

5. Les indústries transformadores dels països poc desenvolupats no disposen de sistemes prou efici-ents per evitar la contaminació del sòl i de les aigües superficials.

6. Les grans empreses multina-cionals hi traslladen les fàbriques metal·lúrgiques perquè aquests països no disposen de normatives mediambientals i els governs no tenen cura de la contaminació dels ecosistemes naturals, com ara reserves nacionals, selves i altres espais de gran interès.

7. Aquestes explotacions mineres sovint desplacen les poblacions indígenes, que veuen com les se-ves terres arbrades desapareixen i es converteixen en immenses extensions de fangs vermells im-productius i tòxics.

8. L’energia despesa en el procés de transformació de la bauxita en alumini és també molt considera-ble.

Per evitar aquest impacte negatiu sobre el medi ambient, el nostre institut ja va optar fa uns anys per l’eliminació de la venda de

refrescos en llaunes, ja que la mi-llor manera de fer front a aquesta problemàtica és o bé el reciclatge o bé directament la reducció del consum d’alumini.

Ara proposem a la comunitat educativa de fer un altre pas en aquesta direcció i, d’acord amb un nombre considerable d’escoles de primària de la nostra zona educa-tiva, ens afegim a la recomanació de NO fer servir el paper d’alumini com a embolcall dels entrepans dels alumnes i dels profes. Sabem que altres mètodes substitutoris també poden resultar nocius per al medi ambient, però en cap cas ho són tant com l’alumini. Us de-manem que us afegiu de grat a aquesta iniciativa. Com se sol dir, són els petits canvis els que aca-ben millorant el nostre entorn.

32

Lo G

rip

au

Empremtes escolars

25 anys de la Jornada d’Orientació UniversitàriaAquest curs 2009-10 hem celebrat el XXV Aniversari de la conegu-da JOU o Jornada d’Orientació Universitària i Professional, de la qual el nostre institut també n’és partícip. Durant tot un dia, els alumnes de 2n de batxillerat de nombrosos centres de secundària de les comarques lleidatanes es troben a l’INS Manuel de Pedrolo de Tàrrega per rebre informació detallada i directa dels diferents estudis universitaris i de formació professional superior. La jornada s’estructura a través de quatre sessions o franges horàries, d’una hora i mitja de durada, durant les quals i de manera simultània els alumnes poden escollir a quina taula rodona volen assistir, escol-tar, preguntar dubtes i demanar aclariments de diferents carreres i estudis universitaris als mateixos professors de les universitats de Catalunya i altres professionals presents com a ponents a les xarrades, com per exemple, de les professions i carreres socials, cien-tífiques, de la salut, enginyeries,

d’economia i finances, d’activitat física i esportiva, de psicopedago-gia, de ciències jurídiques i políti-ques, i encara moltes altres.

És en l’organització d’aquestes taules rodones que el nostre institut, juntament amb una quinzena de centres lleidatans més, col·labora des dels inicis, ja que cada centre es fa càrrec de l’organització de les taules rodones o xarrades, tot posant-se en contacte amb les diferents facultats universitàries per acor-dar la participació dels ponents i moderar el desenvolupament de cada sessió. El nostre institut s’encarrega aquests darrers anys de la taula rodona sobre Cossos de Seguretat a Catalunya, on es dóna informació de primera mà sobre els criteris d’accés, tipologia dels estudis, convocatòria d’oposicions i nombre de places i altres requi-sits per a l’accés a les professions dels cossos armats i d’especial risc de l’administració catalana: Mossos d’Esquadra, Policia Local, Bombers, Agents Forestals i funci-

onaris de presons.

És, doncs, lloable que la col·la-boració continuada dels instituts de les nostres comarques hagi donat aquest fruit durant 25 anys. La JOU va nàixer en un moment en què encara no hi havia internet ni cap de les jornades de portes obertes de les universitats i, per això mateix, va ser en aquells moments una iniciativa pionera i modèlica, que apropava als llavors estudiants de COU a les sortides acadèmiques per tal de poder fer una tria apropiada i decisiva per a la seva instrucció i formació personal. Passats els anys, s’han multiplicat enormement les possi-bilitats d’accés a la informació uni-versitària, dins i fora dels instituts, però aquesta JOU de la qual som coorganitzadors ha tingut sempre i manté encara avui la gràcia i l’encant de permetre el contacte directe i humà entre el món de les universitats i els nostres alumnes. Per molts anys!

Josep M. Mir

Nevada(8-1-2010)

33

Lo G

rip

au

Empremtes escolars

Aquest curs 2009-2010 el nostre PELE ha entrat en el seu segon any. Gràcies a això hem pogut tenir entre nosaltres la Natalie Chapman, una ajudant de conversa vinguda dels Estats Units per donar suport a la competència oral en llengua anglesa a l’alum-nat (i professorat)) que participa en l’aprenentatge d’una de les àrees curriculars amb la metodologia CLIL (Content and Language Integrated Learning), o el que és el mateix, AICLE (Aprenentatge Integral de Continguts i Llengua Estrangera).

Respecte al curs passat, el projecte CLIL s’ha vist am-pliat tant des del punt de vista de les matèries, com des del professorat, així com dels nivells educatius en els quals s’ha aplicat.

Pla Experimental de Llengües Estrangeres

Rosa Pijuan

Josep M. Farré

Montse Siscart

Mercè Baró

Yolanda Barbé

Magda Quer

Ricard Cuxart

Ricard Cuxart

Magda Quer

Ricard Cuxart

1 trimestreOPTATIVA REVISTA – 2 ESO

3r trimestreEMPRESA- C.FORMATIU

2n i 3r trimestre(1 h/setm)ECONOMIA- 1r BATX

Tot curs(1 h/setm)MATEMÀTIQUES- 4T ESO-B

1r trimestre1h/setmANGLÈS- 4T ESO-C-D

2n trimestre 3 h/setm

TECNOLOGIA-4t ESO-C-D

Tot curs1h/setmCCNN-2n ESO-C-D

3r trimestre1 h/setmCCNN- 1R ESO-C-D-E-F

2n any

(CURS 2009-10)

2n trimestre 3h/setm

TECNOLOGIA-4t ESO-C-D-E-F

Tot curs1h/setmCCNN-2n ESO-C-D1r any

(CURS 2008-09)

En realitat, hem ampliat de dues matèries el curs 08-09 (ciències naturals i tecnologia) a sis matèries (economia, matemàtiques, revista, ciències naturals i tecnologia), hem ampliat de dos nivells (segon i quart d’ESO) a cinc nivells (1, 2, 3 d’ESO, Cicle For-matiu i primer de Batxillerat) i hem passat de dos a set professors aplicadors. Aquesta ampliació ha estat possible gràcies a la formació del professorat implicat i a les seves ganes d’innovar en l’àmbit educatiu.

Aquí teniu unes fotos representatives dels diferents cursos i matèries en les que s’ha estat treballant alguna de les matèries curriculars en anglès durant una part del curs.

De cara al curs vinent està prevista la incorporació, en el projecte, d’un altre professor del centre per tal que els alumnes de 3r ESO també formin part d’aquest projecte CLIL. D’aquesta manera s’aconse-Alumnes de 4t ESO C i D a l’aula de tecnologia

Alumnes de 4t ESO B a la classe de matemàtiques

Alumnes de 1r de Batxillerat a la classe d’economia

Alumnes de 2n ESO C a la classe de ciències naturals

34

Lo G

rip

au

Empremtes escolars

guirà quasi totalment un dels objectius inicials: que tots els alumnes del centre entrin en contacte amb el projecte durant cada curs escolar de l’ESO i del Batxillerat i en matèries diferents.

Cal dir que la valoració per part del professorat i de l’alumnat ha estat molt positiva, tant des del punt de vista de la competència oral com des del punt de vista de la consolidació de cursar les matèries d’una manera innovadora. Cal esmentar que la motivació ha estat un factor clau en aquest procés.

Finalment també hem de destacar la continuïtat del projecte Portfolio Europeu de les Llengües per part de les professores Cristina Núñez i Cristina Morell que també ha ampliat la seva incidència en el conjunt de l’alumnat. També ha aplicat aquesta metodologia la professora de Clàssiques, Mercedes Molinero.

Així doncs, i havent passat ja l’equador d’aquest Pla Experimental, els objectius d’utilitzar l’anglès com a llengua d’aprenentatge per a accedir a continguts curriculars d’àrees no lingüístiques, de millorar les competències lingüístiques de l’alumnat, el treball en equip i la sensibilització sobre la nostra societat

actual, multicultural i multilingüe, es veuen bàsica-ment aconseguits. De la mateixa manera, l’ampliació del projecte dins el centre és ben patent.

Pel proper curs caldrà doncs consolidar aquesta am-pliació i esperar que des del Departament d’Educació s’aposti novament per adjudicar un nou auxiliar de conversa, tot i ser l’últim any del projecte, i no ser ja centre prioritari en aquest aspecte.

Magda Quer Coordinadora PELE

Working at INS Lo Pla d’Urgell

Durant aquest curs 2009-10, hem tingut amb no-saltres la Natalie, com a assistent de conversa en anglès i que ha col·laborat amb els profes del centre que desenvolupen el projecte experimental CLIL de matèries no lingüístiques en anglès. La Natalie és americana, de l’Estat de Wisconsin. Ha estat un curs intens de treball, en el qual ha sabut connectar amb els alumnes amb la seua senzillesa i simpatia. T’enyorarem, Natalie!

Aquestes són les seues impressions:

“Working at IES Lo Pla D’Urgell has been a great expe-rience. I really enjoyed working with both the students and staff. Each day was fun and interesting, whether I was giving a presentation about American traditions, practicing pronunciation in English, or accompanying classes on excursions to the Roman amphitheater in Tarragona, the volcanic formations of Girona, or alter-native energy plants. I’ve learned many things while working at the school; everything from how to teach tool vocabulary to how to eat a snail. It was so nice to meet everyone. Good luck next year!

Moltes Gràcies,

Natalie Rose Chapman

Alumnes de Cicle Formatiu a la classe d’empresa

35

Lo G

rip

au

Empremtes escolars: L’entrevista

Una estona amb la Natalie Durant aquest curs escolar ha estat entre nosaltres la Natalie Chapman, una noia Americana de 22 anys, natal de Winsconsin. Ha vingut al nostre centre a fer d’auxiliar al PELE (Pla Experimental de Llengües Estrangeres) i ha compartit classes, vivències i records amb la majoria d’alumnes del centre.

–Com descriuries la teva experi-ència a Catalunya?

–Realment divertida, és un lloc molt bonic. M’ho he passat molt bé tastant els diferents menjars típics, viatjant per Catalunya i co-neixent molta gent amable.

–Quina és, fins al moment, la teva trajectòria professional i acadèmica?

–Vaig començar amb estudis in-ternacionals i castellà. El català que he après l’he après aquí. L’any vinent el passaré a una escola de primària a Girona i després, no sé el que faré!

–Quins són els records més bo-nics que t’emportes?

–Els dos millors records que no penso oblidar són l’excursió a Girona, per una part, i d’altra banda la visita a Barcelona, aque-lles platges, la sagrada família... I anar de compres. M’encanta anar de compres! Puc dir que el menjar aquí es més barat, però la resta de coses com roba, l’habitatge... són més cars aquí.

–Podem dir doncs, que queda confirmada la dita de que som festa i diversió?

–Definitivament sí, hi ha molta festa i tothom s’ho passa bé. Hi ha més festa que als Estats Units! Només cal dir que als EUA és ne-cessari tindre 21 anys per entrar en una discoteca i es tanca tot a les 02:30.

–Quines diferències pots es-mentar, comparant per exemple Winsconsin amb Bellpuig, o els instituts d’aquí amb els d’allà?

–El clima és diferent, aquí tot i es-tar en turonets és més pla i no hi

ha tants boscos com a Wisconsin tot i que en els dos pobles hi ha moltes granges, i molts camps de poma i pera.

El menjar és més saludable aquí. He tastat els caragols, no són dolents, però no m’acaba de fer gaire gràcia menjar-ne.

A nivell educatiu, per exemple no fem tecnologia. També ens fan triar un idioma d’entre francès, castellà, alemany o llatí.

Tot i ser del poble els estudiants dinen a l’institut ja que les classes

comencen a les 7:30 i les finalitzen a les 14:30 com una jornada inten-siva. Després tenim la tarda lliure per a fer activitats extraescolars.

–Per acabar, t’agradaria tornar i repetir l’experiència?

–Sí , definitivament sí. L’any que ve tornaré uns dies a Bellpuig quan estigui a Girona treballant.

Entrevistadors: Pau Olivares i Ari-adna CivicoFotografies: Gemma CostaAgraïments: Sonia Pinós, Magda Quer i Mercè Baró

La Natalie amb els alumnes de 2n ESO D a la classe de cièn-cies naturals

36

Lo G

rip

au

Empremtes escolars

TEMA A. Els conflictes escola/família

Els problemes de relació escola-família són l’origen dels conflictes més importants que pateix el sistema educatiu i els professors i alumnes. Cal mantenir aquesta relació amb molta cura o recuperar la con-fiança mútua entre ambdues.

La confiança mútuaFamílies inhibidesFamílies sobreprotectores i agressivesL’estimulant exercici de la paternitat: famílies assertives

TEMA B. Els conflictes professorat/alumnat

Una relació no prou positiva entre docents i alumnes és la causa dels conflictes més freqüents a l’escola. Cal modificar-la per fer possible un aprenentatge efectiu i reeixit.

MediacióLa competència pedagògica Professorat inhibit Professorat autoritariEl “feeling” educatiu: professorat assertiu

TEMA C. Els conflictes entre alumnes

La mala relació interpersonal entre companys és la segona causa de conflictes a l’escola. L’assetjament escolar (bullying) és una de les seves manifestacions més extremes en un nombre de casos força reduït però que resulten molt dolorosos per a les persones que s’hi veuen afectades i per a les seves famílies. Existeixen programes educatius a diferents països que estan resultant molt eficaços per enfrontar-los.

La socialització natural i més equitativaAlumnat inhibit i aïllatAlumnat agressiuCompanys i amics: alumnat assertiu

TEMA D. Els conflictes en l’entorn escolar

Una font important de problemes té lloc a l’entorn proper escolar i les seves dependències annexes. També cal vetllar per la seguretat en aquests espais i temps amb estratègies de prevenció i intervenció interprofessionals.

L’escola difusora d’educació a la comunitatEntorn indiferent i deterioratEntorn violentEntorn propici: comunitat i ciutat educadores

Lo Gripau (digital) i Lo GripauetDes d’aquest mateix curs, la nostra pàgina web (www.insitutlopladurgell-bellpuig.cat) ha encetat dos

noves iniciatives relacionades amb la nostra revista: d’una banda, l’enllaç amb el servidor que ens permet l’accés a la versió digitalitzada de totes els Gripaus des que es guarda en format digital, és a dir, des del juny del 2003 i fins avui. De l’altra, l’estrena del germanet internàutic, Lo Gripauet, que en forma de blog ens avança les imatges i fotografies més destacades de les múltiples activitats complementàries, tan neces-sàries i igualment educatives, que portem a terme en el nostre institut i que ens singularitzen entre els centres educatius del nostre entorn. I com que de les granotes i gripaus es diu que rauquen: endanvant, no pareu de raucar Lo Gripau i Lo Gripauet!

37

Lo G

rip

au

Empremtes escolars

Aquest curs estem especialment satisfets perquè hem pogut ini-ciar una nova experiència per al nostre alumnat: el Projecte Montperler d’escolarització ex-terna. Es tracta d’un projecte ambiciós i que porta ja moltes hores de programació i de plani-ficació al darrere, i que finalment aquest anys s’ha fet realitat. Aquesta iniciativa té l’objectiu de completar la formació curricular, és a dir, les hores de classe ha-bituals amb la formació pràctica que aporta el món laboral, el de veritat, en una empresa verídica i en condicions de treball reals. Es tracta d’un projecte d’escolarit-zació compartida, amb el qual els alumnes compaginen la formació acadèmica amb les pràctiques en empreses: uns dies a classe (60% del temps) i uns dies a la feina (40%). D’aquesta manera, es pot donar una atenció més específica a aquells alumnes que tenen una preferència per al treball més pràctic i manipulatiu, a la vegada que adquireixen una formació i una preparació que els ha d’ajudar en la seva transició al món laboral, per tal que vagin coneixent i adaptant-se a la rea-litat de cada dia.

Però per tal que aquesta experi-ència sigui realment d’aprenen-tatge, hi ha d’haver un seguiment molt estret del tutor de l’INS i del tutor de l’empresa per tal de va-lorar l’evolució de l’alumnat que hi participa. A més, d’aquesta manera l’alumnat té la possi-

Una nova aula per a l’institut:

L’Hort d’en Bori de Bellpuig

bilitat de viure de forma més propera i veure l’aplicació directa de molts dels continguts que es treballen des de les diferents ma-tèries. L’experiència s’ha iniciat amb un alumne de 3r d’ESO de l’Aula Oberta, que porta a terme part de la seva activitat educativa a l’Hort d’en Bori de Bellpuig, col·laborant amb les tasques de la jardineria. L’alumne continua subjecte a la tutoria i la discipli-na escolar de l’institut, però pot gaudir d’aquest aprenentatge pràctic, impossible de fer a dins les aules.

Finalment, hem pogut començar a aplicar el projecte. Estem molt contents i agraïts que s’hagi pogut dur a terme aquesta col-laboració i que una empresa del nostre entorn social s’hagi brindat a donar aquesta opció a un dels nostres alumnes. Perquè això és imprescindible: que hi

hagi empresaris i empreses que realment facin honor a aquest nom: que siguin emprenedors, que siguin agosarats per iniciar nous camins de formació, i que tinguin aquest segell de persones compromeses amb la societat.

Esperem que l’any vinent nous alumnes puguin continuat gau-dint d’aquesta magnífica opor-tunitat, amb el suport d’empre-saris amb visió social disposats a compartir part del seu temps, que tinguin ganes de brindar-se a col·laborar amb l’institut en l’educació dels nostres joves.

38

Lo G

rip

au

Empremtes escolars

Renovació dels crèdits de síntesi

Per tal de fer que l’escola res-pongui a les necessitats reals de l’alumnat com més millor, cal anar empenyent processos de re-novació curricular. Aquest curs ha estat el torn del crèdit de síntesi de 2ESO i de l’anomenat Projecte de Recerca de 4ESO. En el primer cas, s’han refet totes les tasques assig-nades als diferents departaments per tal d’aconseguir un treball únic i coordinat, que es genera a partir de la creació d’un tríptic al voltant de la Vall del Corb. Després de la sortida inicial per tal de visi-tar diferents espais d’aquesta Vall, el treball del crèdit es concentra a construir els textos, incloure-hi les informacions i la disposició de gràfics i fotografies. El resultat és un producte molt més coherent, a través del qual s’han d’haver demostrat les competències de-manades.

En el cas de 4ESO, el Projecte de Recerca (que no s’ha de confon-dre amb el Treball de Recerca de batxillerat), s’ha adscrit a l’àrea de Religió i per als qui no en fan a la d’Història i Cultura de les Religions. Això ha comportat la digitalització d’aquestes matèries, ja que durant el curs els alumnes han treballat els continguts habi-tuals de la matèria i han realitzat totes les tasques encomanades a través del moodle o aula virtual de l’institut. Des de les aules d’infor-màtica i audiovisuals tots els nois i noies han anat fent presentaci-ons digitals sobre temes diversos relacionats amb la matèria, i

després els han exposat oralment davant dels seus companys i dels respectius professors. Fins i tot, i durant el segon trimestre, els més agosarats ho han fet en anglès! Al tercer trimestre, un cop perduda la vergonya, i amb el bagatge i l’experiència de les presentacions anteriors, els alumnes s’han cen-trat en el projecte de recerca que ha estat constituït per un conjunt d’activitats de descoberta i recerca sobre un tema escollit per l’alum-nat mateix i sota el guiatge del professorat, i que cada alumne ha anat exposant individualment davant dels seus companys i del tribunal corresponent, format per membres de l’equip directiu i pels respectius professors.

Per part dels professors l’experièn-cia es valora molt positivament ja que d’una banda, els alumnes han après a perdre la vergonya de par-lar en públic, a millorar les seves

habilitats de síntesi i d’expressió oral, a treballar tant en equip com individualment... i d’altra, s’han posat en acció les competències comunicativa lingüística i audio-visual (amb la presentació escrita de treballs i exposicions orals); la competència en el tractament de la informació i la competència digital (amb la cerca i gestió d’in-formacions en diversos formats); i la competència social i ciutada-na (participació, responsabilitat, presa de decisions i capacitat dialògica en el treball en equip). D’aquesta manera, han avançat en competències que posteriorment els seran imprescindibles de cara al treball de recerca de batxillerat. Iolanda Barbé, Pere Bosch.

39

Lo G

rip

au

Empremtes escolars

Imatge de la rampa d’accés a la vorera de l’Avinguda d’Urgell en què podem apreciar la impossibilitat d’ús per part dels vianants. Esperem que durant l’estiu arribi una solució adequada per tal d’evitar possibles ensurts als ciutadans.

40

Lo G

rip

au

Racó creatiu: Visual i plàstica

3r Premi: Alexandra Fos i Sandra Moncusí, 2n ESO D

1r Premi: MariaJové, 2n ESO C

41

Lo G

rip

au

Statistics in our schoolESTADÍSTICA A L’INSTITUT

This course we have had an English teacher assistant, whose name was Natalie, and we have learnt some new mathematics vocabulary and we have practiced maths concepts in English. Most of the lessons were about Statistics.

Per posar en pràctica tot el que havíem aprés, la professora ens va encarregar fer un treball. Havíem d’esbrinar l’alçada mitjana dels alumnes del nostre institut, per cursos i distingint també entre nois i no-ies. I fer els corresponents diagrames de freqüències i de sectors.

Ens vàrem dividir la feina i vam fer grups. Cadascun havia de recollir de manera anònima les dades d’un grup, indicant si es tractava d’un noi o d’una noia. Vam classificar les dades en intervals (la variable al-çada és contínua!) i vam començar a fer els càlculs: mitjana aritmètica, mode, mediana, desviació típica, recorregut i coeficient de variació.

Vam construir els diagrames de barres i sectors cor-responents a les dades de cada grup i vam resumir els resultats en cartolines.

I aquest és el gràfic resultant:

Ha estat un treball profitós perquè hem posat a la pràctica tots els coneixements teòrics que havíem estudiat a classe.

Al treballar en grup, hem hagut de coordinar-nos i repartir-nos les tasques.

Hem vist que l’ordre i “ser metòdics” és molt im-portant.

Finalment, quan teníem el treball acabat vam apren-dre a fer els càlculs a l’ordinador, amb l’Excel. Quina velocitat! Les màquines en ajuden!

Racó creatiu: Estadístiques

En el següent quadre, un resum dels resultats obtinguts, pel que fa a les alçades mitjanes, en cen-tímetres, de cada curs:

grups mixt nois noies

1 ESO 157.07 157.46 155.59

2 ESO 162.66 163.38 164.38

3 ESO 167.50 174.74 155.59

4 ESO 170.74 173.89 164.60

1 Batx 171.44 177.76 166.16

2 Batx 172.98 179.42 161.25

42

Lo G

rip

au

Concurs juvenil de contes Sant Jordi. 1r Premi categoria D

Racó creatiu: Literatura

L’Home va despertar de cop. Estava confós. La seva mirada era confosa.

Estava arrufant les celles, tant com ho feia amb el nas. Li feien mal els ulls i ho veia tot brillant, i resplendent; tant, que d’estar més lúcid en aquell instant, hauria deduït que s’havia mort. Quan se li va enfocar la vista, va observar el seu voltant, amb ulls incrèduls, i va mirar-se a ell mateix. Estava estirat al terra, mig incorporat, fent cara de sobremedicat. Finalment, va arribar una conclusió: era el despertar més estrany que mai havia viscut... Però n’havia viscut mai cap? Va tornar a mirar al voltant, i va decidir descriure d’una vegada la situació on es trobava. Si no havia perdut la vista a partir de dos metres, estava tirat de qualsevol manera al mig d’una extensió plana, que se li feia infinita, amb alguns turons en la llunyania, de color blanc. Exacte, blanc. Hi havia una... cosa freda, a sota seu, i per tot arreu. De fet, no pa-rava de caure del cel, i feia tant fred que cremava. I si era corrosiva? Va ficar-se dempeus, adonant-se que anava vestit amb el que en altres moments diria que és una anorac, i va caminar cap a una mena de muntanyeta que hi havia lluny, tallant l’horitzó. L’Home va adonar-se que al lloc on havia estat estirat fins aquell moment no estava ni la meitat de blanc, com tot el que veia, a diferència d’ell, que estava gelat, i cobert de la freda substàn-cia. Ignorant-ho, va continuar dirigint-se cap a la muntanyeta llunyana. L’espessor blanca, cada cop era més baixa, i per tant, anava més ràpid. Tot i això, només un quart d’hora més tard, no es notava els peus. Va continuar i continuar, i afor-tunadament, la cosa gelada va parar de caure. Devia passar una hora, tot i que per l’Home va ser una eternitat, quan va arribar a la muntanyeta. Tampoc era tant

alta, tot i que d’una forma curiosa. Tenia com una entrada, i era comparable amb un laberint. L’Home es va anar fixant amb tot el que l’envoltava, fins que va veure una petita zona sense el color blanc. A sota, hi havia un inexplicable color fosc, que al tocar, l’Home va poder identificar com fusta. Fusta? Va començar a caminar més ràpid cap endavant, i cada cop hi havia menys blanc. Així va ser com es va adonar que estava al bell mig d’un poblet blanc. Però hi havia alguna cosa que no li encaixava, a l’Home. D’on venia? Com havia arribat allí? Estava a una zona on s’havia apartat la cosa blanca, i s’havia deixat arraconada, per no molestar ni congelar peus. L’Home va caminar fins a trobar-se un parc, amb tot de nens jugant. Pel que semblava, estava viu, al cap i a la fi! Va mirar per tot arreu, i va trobar un banc on assentar-s’hi. Al costat, hi havia un home vell amb un barret. D’aparença, era molt vell. Tenia els cabells completament blancs, i més arrugues que pàgines un diccionari etimològic.

—Hola —va dir, l’Home.

—Hola —va remugar el vell, de mala gana—. Qui ets?

L’Home va obrir la boca, però la va tancar a l’instant. Va arrufar el front.

—No... No ho sé —va dir, finalment—. No me’n recordo. Em pot dir Home, per que sé que sóc un home.

El vell el va mirar amb cara de fàstic, ajus-tant-se el barret, per evitar gelar-se.

—Si em disculpa —va continuar, l’Ho-me—, podria dir-me què és aquesta cosa tant bonica, meravellosa, però freda i gèlida al mateix temps?

—Es diu neu —va contestar l’home, senyalant tots els vailets que jugaven

amb ella—. I tots aquests caragirats estan fent-se malbé amb ella per que és el primer cop que la veuen. Només de pensar amb el so que fa quan un hi posa un peu a sobre, em marejo.

—Sí, però... —va fer l’Home, sense perdre de vista els nens— Com existeix, això? Per què passa? Sembla com... No ho sé... Tant blanc, sembla màgic.

—Doncs no ho és —el va tallar el vell—. La neu està formada per petits cristalls de gel amb forma molt fractal que s’agrupa en floquets i cau com una precipitació.

—Sí... —va dir, l’Home— Però si li he de dir la veritat, no sé res.

—No et pots expressar millor? —va exigir el vell.

—El que passa —va començar l’Ho-me—, és que m’he despertat de cop, al mig de la neu aquesta, a molta distància, i no recordo que hi hagués res, abans de la neu. Com si... Només fos això... És ben bonica.

—Has begut massa, això és el que et passa. O t’hauràs pegat un cop al cap. Ara, deixa’m en pau.

—Per què surt al carrer, si no li agrada la neu? —va preguntar l’Home.

El vell es va quedar callat. Lentament, sense dir res, va aixecar-se, i va dir-li:

—Aquest matí, un trineu de gossos ha arribat sense amo. Si el vols veure, em pots acompanyar. Estic completament segur que aquest matí has anat amb ell, i has caigut, fen-te amnèsia traumàtica.

En aquell moment, mentre les dues persones s’allunyaven caminant per la neu, una família esperava al pare, que sens cap dubte ja s’estava dirigint cap a casa. És molt trist, que s’hagi de dir, que en aquest cas, la casualitat va ser odiosa i desafortunada.

L’oblit blancFrancesc Coll - 3 ESO

43

Lo G

rip

au

Un setmanari hi va editar ell anomenat Lo Pla d’Urgell.

Contes i llegendes va recollir de la padrina i del padrí.

A La Vanguardia se’n va anar i de periodista hi va treballar.

El 1938 a BCN a morir i la cultura catalana molt ho sentí.

A Bellpuig és molt reconegut amb els noms del col·legi i l’institut.

I als premis de Cultura Popular el seu nom els van posar.

Auca de Valeri SerraAlumnes de 1 ESO B

L’any 1874 a Castellserà l’estudiós Valeri Serra naixerà.

Va anar als Escolapis de Balaguer i a BCN fou deixeble de Verdaguer.

A Bellpuig es va casar i a la Plaça St. Roc es va instal·lar.

Racó creatiu: Literatura

44

Lo G

rip

au

Racó creatiu: Literatura

I jo, vaig desaparèixer

Eduard Marco Castellà, 2n BtxLiteratura catalana

-Dia 21 de Novembre del 2077.

Em sento inútil, tancat i abandonat... em sento oblidat per les persones que m’estimen... o m’estimaven. Em sento com un robot, com una màquina que cada dia fa i pensa el mateix. No vull mantenir cap relació amb aquesta gent que de la mateixa manera que jo, creuen que estan oblidats i abandonats o inclús, ja ni creuen en res. No vull continuar en aquesta monotonia, vull marxar d’aquests murs, d’aquest món on ja no queda lloc per nosaltres, vull fugir d’aquesta solitud.

un any abans...

-Bon dia avi! Moltes felicitats!

-ostres! Moltes gràcies, petitona!

Aquella nena, era l’Alba, la meva ne-boda. Tenia vuit anys i era la filla del meu fill Marc. Pel que fa a l’aspecte físic, el que més destacava en ella era la llarga i llisa melena negra que tenia i que li arriba fins a la cintura. Era una xiqueta molt intel·ligent, sempre riallera i molt afable amb tothom per l’edat que tenia.

En aquell moment, van entrar per la porta del rebedor en Marc i la Carolina, la seva dona.

-Felicitats, pare! És que no et canses de fer anys o què?

-Tu sempre amb les teves ironies! Grà-cies, fill.

-El mateix li dic senyor Ignasi! Espero que passi un bon dia d’aniversari!

-Si us plau Carolina, quantes vegades t’he de dir que em tractis de tu!

El Marc, tenia quaranta-vuit anys i en feia nou que s’havia casat amb la Caroli-na. Eren un matrimoni que d’alguna ma-nera o altra sempre acabaven discutint en totes les converses que encetaven, s’estimaven molt.

Aquell vint-i-un de Novembre del 2076, l’Ignasi celebrava el seu setanta- vuitè aniversari. Després de tants anys de

vida, un ja no s’alegra com abans, pen-sava l’Ignasi. Però aquell dia gris i fred de Novembre no solament el convertia en un de trist pel temps sinó també per la sensació que tenia l’avi al veure que faltava gent al seu costat. Aquell dinar de celebració ja no era com els de feia cinc anys, on es reunien germans, tots els fills, nebots, cosins...què havia passat? S’havien oblidat de mi? Es preguntava l’avi. Aquesta sensació se li havia passat més d’un cop pel cap últimament. Potser era el fet de viure sol? La falta d’atenció? Aquell últim any, no havia rebut gaires vistes del Marc, que sempre s’excusava per qüestions de feina o per les grans discussions amb la dona. La veritat és que a l’Ignasi no li havia fet mai el pes la Carolina. Creia que era d’aquelles dones que es queixen per tot, n’era el cas, i que sempre estan apunyalant a la gent per les esquenes, però tot i així, l’acceptava amb resignació pel fet de ser la muller del seu fill. Però si hem de parlar d’una bona relació, aquesta era la que tenia l’avi amb l’Alba. Tant ell com ella s’ho explicaven tot i cada dia l’anava a veure. Sempre acabaven anant al parc a passe-jar. L’Ignasi era com un segon pare per ella, sempre li estava donant consells i explicant velles històries del passat.

-T’estàs equivocant, Carolina!

-El problema és què no ho vols admetre Marc! Però que no ho veus que ja no podem fer-nos-en càrrec?

-M’importa ben poc el que diguis! Anem a menjar!

El dinar havia començat en silenci, l’avi sabia que s’havien tornat a discutir i per trencar aquella tensió li va preguntar a l’Alba:

-Com et va l’escola, xicota?

-Molt bé avi, com sempre!

En aquell instant saltà la Carolina di-ent...

-Marc! El millor hauria sigut apuntar-la a un escola privada!

-però que dius ara? Que et penses que som rics nosaltres?

L’intent d’arreglar aquella situació per part de l’Ignasi havia fracassat i el ma-trimoni tornava a discutir.

Una vegada van acabar de dinar, el Marc va portar un pastís perquè l’avi bufés les espelmes però l’única entusiasmada era l’Alba, que se n’alegrava molt. L’Ignasi en canvi, just abans de bufar va mirar les cares avorrides dels dos adults, va fer un sospir i les va apagar. Que trist...pensava.

-ens veiem aviat, pare...

-això espero, fill! Apa Alba, porta’t bé!

-sí, avi! T’estimo!

La Carolina havia sigut la primera a marxar i ni tan sols havia dit adéu. Just després de tancar la porta, el tornà a envair la soledat i la preocupació ja que sabia perfectament que en Marc tardaria molt temps a venir a veure’l un altre cop.

-És que no te n’adones que ja no pot ni pagar el lloguer d’aquella casa? A part d’això viu sol i qualsevol dia pot caure o pitjor! Morir!

-em sembla que t’hi estàs obsessionant, Carolina...és el meu pare i no el penso portar a una residència! Tindria un disgust molt gran si sabés que el vull tancar!

-Per favor, Marc! Siguem realistes i portem-lo a algun lloc on el puguin cuidar...

-el que tu vols és desempallegar-te’n i deixar-lo en l’oblit! Bruixa!

-mira Marc, tinc un amic que és el gerent d’una residència que està al barri de Pedralbes i que segons he sentit...està molt bé de preu!

-Saps què et dic?

-Què? Què?

-vaig al bar! Allí podré pensar amb tranquil·litat!

L’Alba havia estat escoltant l’escena d’amagades i de seguida se’n va anar a casa l’avi amb la intenció d’explicar-li tot. l’Ignasi estava a la butaca, mirant

45

Lo G

rip

au

Racó creatiu: Literatura

fotografies de quan el Marc era petit. Li va començar a caure una llàgrima que li va lliscar ràpidament per la galta fins a impactar amb la foto. Es sentia sol, no es podia creure que després de criar al Marc durant tants anys, ara, el tingués tan oblidat. Just en aquell moment va sonar el timbre, l’Ignasi es va eixugar tan ràpid com va poder les llàgrimes i es va dirigir a la porta.

-Alba! Què hi fas aquí?

-Avi! Avi! T’he d’explicar una cosa molt important!

L’Alba estava molt nerviosa i no parava d’esbufegar després d’haver vingut des de casa seva corrent. L’home la va tranquil·litzar i li va preguntar què passava. La nena li ho va explicar tot mentre l’Ignasi escoltava amb atenció. Quan li va acabar d’explicar la història, l’avi va deixar anar una petita rialla per sota els llavis i li va dir a l’Alba que no es preocupés, que no patís, que simple-ment havia escoltat una discussió on els pares havien perdut els nervis. Poca estona després, la va portar al parc per entretenir-la i fer-li oblidar el que havia passat. Eren les sis de la tarda quan l’Ignasi va arribar a casa, va deixar les claus a la tauleta de l’entrada i es va dirigir al menjador; allí es va asseure a la seva butaca i li van començar a pas-sar pel cap molts dels millors moments amb el seu fill, amb la seva família. Va començar a plorar no solament pel fet d’assabentar-se de la possibilitat d’anar a parar a una residència, sinó també per la ràbia i la impotència que tenia davant la dona del Marc, la Carolina, que l’estava apartant a poc a poc sense poder-hi fer res ja que aquell pobre noi, el seu propi fill, estava encadenat a les seves decisions i ordres de tal manera que s’havia oblidat de tot l’amor que li havia donat el seu pare. L’Ignasi es va quedar adormit, tot sol.

-Ostres! Aquest bar cada dia és més de-sagradable, tot són immigrants i pobres desgraciats!

En Marc va entrar a la sala d’estar i s’hi va trobar la Carolina i un altre home, un senyor d’edat avançada, d’uns seixanta anys, que anava molt ben vestit: uns pantalons negres, una camisa d’un blau molt intens i una corbata daurada; també portava una americana marró que l’havia deixat en una butaca. Semblava un home benestant i molt afable. De

seguida es va aixecar per xocar-li la mà al Marc molt cordialment.

-Que representa això Carolina? Va dir molt confús.

-Mira Marc, aquest és el company del que t’he parlat abans, el gerent de la residència, es diu Ramon.

En Marc somrigué forçadament i es va asseure. Al mateix instant, l’home li pre-gunta quina era la situació del seu pare, ell es va fregar el front i li va dir:

-miri, el meu pare fa deu anys que viu sol, des que es va morir la meva mare vaja, i la veritat és que durant tot aquest temps mai ha tingut molts problemes de salut excepte els dolors d’esquena; sempre s’ha sabut espavilar tot sol, és un home molt fort i que es cuida molt sap?

-Me n’alegro molt pel seu pare Marc, però deixi’m que li faci una pregunta. Vostè sap que el seu pare ja és bastant gran, oi? I com es deu imaginar...el fet de viure sol sempre pot comportar molts riscs per ell a la seva edat...i si un dia cau i pot contactar amb vostè?. I pel que fa a l’àmbit econòmic...m’ha dit la seva dona que va molt ajustat per pagar el lloguer...oi senyor?

-la veritat és que sí, respongué amb el cap abaixat el Marc.

-doncs jo li ofereixo una solució molt viable per vostès i el seu pare! La meva residència és d’última generació, té tots els serveis que una persona pot demanar i necessitar, i està molt bé de preu...

-miri senyor...és que al meu pare no li agradarà gens la idea...

-pensi que li estic fent una molt bona oferta Marc, que està molt però que molt bé de preu! Realment es sentiria com a casa, el seu pare!

-home...si m’ho diu d’aquesta mane-ra...

L’Alba ho havia estat escoltant tot i just en el moment que en Marc anava a contestarli al gerent de la residència, va sortir i va cridar tot dient: no li pots fer això a l’avi, papa!

Al mateix moment, la Carolina es va aixecar i se la va emportar a l’habitació agafant-la pel braç.

-així doncs..què decideix Marc?

-està bé! Accepto la seva oferta...però juri’m una cosa, prometi’m que el trac-taran molt bé.

-per suposat! Ha fet molt bé de confiar amb nosaltres. D’aquí pocs dies comen-çarem a fer els tràmits.

En Marc el va acompanyar fins a la porta i quan va tancar-la, va fer un llarg sospir i se’n va anar a l’habitació a descansar.

Als dos dies de la visita del Ramon, la Carolina i el Marc van anar a casa de l’Ignasi per explicar-li tot. En Marc estava molt nerviós i no parava de suar, en canvi, la Carolina mantenia una rialla constant d’allò més inquietant. Quan l’avi va obrir la porta ja sabia el que li anaven a comunicar. En Marc només li va xocar la mà i la Carolina li donà uns copets a l’esquena. Es van acomodar a la sala d’estar i la Carolina li va començar a explicar tot.

-Què he fet per merèixer això? Jo no molestava a ningú...tinc una vida humil i m’estimo als meus, per què no dius res Marc? Jo ja no puc lluitar contra això...el meu propi fill em menysprea...s’ha oblidat de qui sóc...i jo, jo l’estimo tant...per aquest únic motiu no vull cap con-flicte de família, no vull que hi hagi mal ambient, si accepto aquesta proposta ho faig per tu fill.

-M’està escoltant Ignasi?

-sí! sí!

-i doncs? Que me’n diu? Està molt bé no?

-sí, m’interessa...

El pobre vell tenia els ulls plorosos, aquell home acabava de morir per la poca família que li quedava. Van marxar deixant-lo sol una altra vegada, com si no hagués passat res.

Finalment va arribar el dia, l’Ignasi es-tava plantat davant d’aquella residència amb en Marc, la Carolina i sense l’Alba ,que segons ells estava malalta. Abans de marxar tot van ser promeses de cons-tants visites i presents, de reunir-se per Nadal i pels aniversaris. Mentides. L’avi va entrar i de seguida va veure un home d’una seixantena d’anys, molt ben plan-tat i ben vestit, i amb una rialla d’orella a orella fregant-se les mans...

L’Ignasi entrava al túnel que el portaria a la desaparició i a l’oblit final. Un any després va morir, sol.

46

Lo G

rip

au

Temes oberts

Una desviació cap a l’esquerra, que agafareu després de travessar Montsó, us portarà cap al poble de Conchel, amb la seva espectacular torre, que figura a la guia de castells d’Aragó. Torre? En reali-tat, només en queden dues parets, tot i que serveixen per donar una idea de com devia ser d’impressionant l’original, amb un talús a la part baixa i les pedres ben escairades. Un cartell turístic us explica tota la història del monument. A 10 me-tres de distància, hi ha un espectacular mirador sobre el riu Cinca amb els seus xops, i també els corresponents cartellets explicatius. Parlant d’assignatures, podrí-em dir que una perfecta combinació de Ciències Socials i Ciències Naturals. És curiós pensar, però, que no fa gaires anys la gent no donava cap importància al paisatge, i probablement moltes pedres se les van emportar els propis pagesos de la zona per fer-se la casa. Són coses de la mutabilitat.

La mutabilitat? Uns dies després de fer aquesta incursió turística, no vaig poder resistir, a altes hores de la nit, l’oportu-nitat de tornar a veure una estona de

plegat, la història del fundador d’una de les grans religions de la història i la d’un nen nord-americà de bona família al qual se li diu que, potser, és la reencarnació d’un important lama tibetà. Al minyó li

gent de carrera i diners, i no gaire cre-ients, no ho veuen gaire bé. De sobte, però, la mutabilitat entra en acció: un

jove, maco, ben situat, perd els diners i es treu la vida; llavors, la cosa comença a canviar i el nostre jove protagonista acaba viatjant a l’Àsia amb el seu pare, que ha vist que tot el que ell creia sòlid i invulnerable no ho és pas.

La mutabilitat? Els savis populars d’aquí ho expliquen molt clarament quan diuen que «no som res», «no somos nada»… El lama Dorjet ho explica d’una altra manera: la mutabilitat vol dir que, pas-sats cent anys, totes les persones que ens envolten hauran mort. Els monjos

budistes construeixen els espectaculars mandales, amb elaboradíssimes figures de mil colors, i els destrueixen imme-diatament, per indicar com en són de fugisseres les coses,. Però veritablement ho són tant?

La mutabilitat no és pas una cosa des-coneguda per als europeus, tot i que ara està de moda descobrir-la a les tradicions orientals. Va ser Heràclit, un dels primers filòsofs grecs, qui va dir que tot canvia contínuament, i que no és possible ba-nyar-se dues vegades al mateix riu, pel senzill motiu que l’aigua es va escolant contínuament cap a la desembocadura. Però també Heràclit va parlar d’una raó i d’unes lleis que regeixen els canvis. L’aigua passa, però el riu segueix allí. Els homes moren, però altres els substituei-xen i, a més, si ens remetem a l’exemple anterior posat pel lama Dorjet, tornen a ser els mateixos que es reencarnen. En el cas de la nostra torre, en canvi, la cosa no està tan clara, perquè la història del futur no està escrita. No sabem si tornarem a una època de barbàrie en què la gent acabarà de destrossar la torre (el que de-ien les filosofies cícliques de la història, segons les quals tot es torna a repetir) o si, segons les creences de l’home del segle XIX i XX, seguirem progressant, i llavors potser es reconstruirà la torre, i qui sap si tot el castell sencer.

Mutabilitat? Immutabilitat? Una de les coses que no canvien gaire és la creença que els escrits dels autors del passat, els que de vegades anomenem clàssics, no tenen gran cosa a veure amb nosaltres, poden entretenir-nos, tenir una gran qualitat literària, però els arguments i els temes són coses força tronades, com-pletament superades per l’evolució dels costums i de la civilització. Prenem, per exemple, la tragèdia del príncep Hamlet, que no sap si llevar-se la vida perquè la seva mare i el seu oncle han matat el seu pare, el rei. Els seus tortuosos dubtes, les intrigues de tots plegats, la mort de gairebé tothom al final de la tragèdia… ben bé sembla una cosa entretinguda, però amb un fort regust a castells me-

dievals, feudalisme, armadures que no deixen respirar…

To be or not to be? Problemes del passat?

injúria de l’opressor, el menyspreu del superb… les insolències del poder i les

Coses del passat, aquestes que fa dir Shakespeare al príncep de Dinamarca? No sé per què, em fan pensar en els grans líders polítics mundials prometent, fa cosa d’un any que, com a objectiu prioritari, es marcaven que la crisi eco-nòmica no la paguessin els pobres. En els mercats financers provocant l’endeu-tament dels governs per a salvar-se i exi-gint-los després que retallin les pensions i els sous dels funcionaris perquè tenen dèficit. En milers de persones innocents que han perdut la feina i el senyor Millet preguntant amb cinisme què menjaria a la presó, després d’haver passat un munt de mesos en llibertat malgrat haver estafat un munt de milions. En els totpoderosos del club Bildeberg reunits a Sitges protegits per la policia que es paga amb els impostos dels ciutadans als quals es retallen les prestacions

-ien en l’economia espanyola el senyor Zapatero i companyia. En el menyspreu generalitzat als drets de la gent, en la idea que el pacient mèrit del funcionari que ha aprovat unes oposicions no té per què respectar-se si convé suprimir llocs de treball o privatitzar. En…

Qui suportaria els ultratges? Tot això em fa pensar en un altre clàssic, Aristòtil. Tot plegat, és una qüestió d’equilibris. La gent va suportant els ultratges perquè cobren menys però van cobrant, perquè no treballen però els arriba la prestació d’atur, perquè en van traient alguna cosa de l’economia submergida… El que pot arribar a passar si els ultratges segueixen augmentant, si en segueix sent víctima una població com l’europea que està acostumada a viure més o menys bé, és difícil de predir. Com el destí final de la torre de Conchel.

Not to beGuillem Closas

47

Lo G

rip

au

Temes oberts

Tots junts fem LLIBERTAT! Consulta sobre la independència a Bellpuig

Eduard Marco Castellà

El 28 de febrer es va celebrar a la vila de Bellpuig, la consulta sobre la independència de Catalunya. Aquesta era la segona vegada que es duia a urnes el dret a decidir dels catalans i catalanes ja que la primera tongada de votacions va ser el 13 de desembre del 2009.

Així doncs, la BEPA (Bellpuig Per a l’Autodeterminació) va començar a proposar i promoure activitats perquè la gent del poble sabés i s’interessés per aquella consulta amb l’objectiu d’obtenir la màxi-ma participació possible. Un dels reptes de la BEPA era el de captar l’atenció del jovent i transmetre-li el missatge tan important com és, en aquest cas, de si Catalunya ha de poder decidir si vol o no vol la seva independència. Un dret que ningú ens pot prendre. Per aquest motiu va sorgir la idea de muntar una taula de vot anticipat a l’ins-titut Lo Pla d’Urgell de Bellpuig el dia 26 de febrer. Sorprenentment hi va haver més participació de la que s’esperava en un principi i des de la BEPA es vol agrair de tot cor. I la veritat és que si tots junts treballem, si tots junts fem pinya, el que fins ara encara és un somni, s’aconseguirà. Perquè la força d’un poble unit el pot portar a on ell desitgi.

48

Lo G

rip

au

L’espai de l’AMPA

Projecte eduCAT1x1:NOVES EINES PER A UNA VELLA FEINA

Si el curs actual ens ha portat la gran novetat històrica de l’estrena del nou edifici de l’institut, el pro-per curs 2010-11 no voldrà ésser menys històric: ens portarà, a una bona part dels centres educatius de secundària de Catalunya, l’estrena d’un nou model educatiu. Aquesta vegada no serà per un canvi de la llei educativa (cosa sorprenent des-prés de la mitja dotzena de canvis i adaptacions durant els últims quinze anys!), sinó per un fet més, molt més material: començarem a treballar amb les eines de l’educació del futur –o del present ja, segons com ens ho mirem-, aplicarem a les aules les anomenades tecnologies digitals de l’aprenentatge i l’edu-cació. Dit planerament, un alumne, un ordinador.

Fins ara només disposàvem d’una aula d’informàtica educativa (o dos en el millor dels casos), que calia compartir entre tots els grups dels diversos cursos, de manera que sempre hi havia una graella penjada a la sala de profes per tal de reservar-s’hi l’hora. Ara la in-formàtica ens envairà les mateixes aules habituals dels alumnes: tants alumnes, tants ordinadors, cablejat per a les connexions, receptors wi-fi per donar capacitat de connexió, ca-nons de projecció, pissarres digitals interactives…

Es tracta, sens dubte, d’un pas en-davant en la concepció de l’educació i l’aprenentatge als instituts, de conseqüències encara no previsibles del tot, però que de ben segur han d’acabar per canviar no només l’es-tètica del treball a classe, sinó la ma-teixa essència de què i com estudiar, aprendre, ensenyar i avaluar. Amb el temps evolucionarà la manera de fer i rebre les classes, d’estudiar, de trobar i organitzar la informació i els continguts… El que no pot

canviar, però, és la imprescindible cultura de l’esforç i de la feina ben feta d’alumnes i professors, perquè sense ganes i il·lusió per ensenyar i per aprendre poca cosa s’hi pot fer ( i que ens perdonin els moderns teòrics de la psicopedagogia).

La fi anunciada dels llibres de text portarà del bracet una altra fi: ja no podrem dir amb propietat que els profes som els treballadors del ram del guix, perquè les pissarres negres (o més aviat verdosotes, com les actuals), també desapareixeran. De moment, en el nostre centre hem decidit de guardar-les a les golfes, per si de cas... Les pissarres digitals projectaran la imatge del llibre digital a la pantalla, i es podrà ma-nipular textos i imatges com si d’un ordinador es tractés. I més que l’in-terès d’exercicis interactius i auto-correctius, amb les notes a l’instant, allò que serà impagable d’aquestes pissarres és la seua funció de fines-tra oberta al món. Per fi, les aules no seran una capseta de vidre, aïllada de la societat, amb les seues pròpies normes i ritmes, aliens al que ocorre a l’altre cantó de la paret exterior. Sortosament, permetran de “sortir” de l’aula al vast món de la realitat en xarxa, mostrar animacions, veure documentals, sentir cançons de mil maneres, escoltar recitar poemes pels propis poetes, mil i una menes d’animacions i recreacions, i qualse-vol altre material que el professor (i per primer cop, també els alumnes) puguin proposar perquè consideren útil, o crític, de connectar-s’hi.

Diuen alguns que arribarà el dia que parlarem d’aquest procés com d’una revolució. De moment, ens hem de preparar per patir-ne les conseqüències, perquè no hi ha –desgraciadament- revolucions de vellut. Sempre hi ha dificultats a vèncer, i aquestes també s’aniran

presentant puntualment: problemes tècnics, de connectivitat –a casa i al centre-, de configuració i compati-bilitat dels portàtils, d’organització de l’aula, d’adaptació a nous ritmes d’aprenentatge, de responsabili-tat en la cura dels ordinadors, de responsabilitat de les famílies per tindre a punt impressores i adsl… o fins i tot –segons les males llen-gües- de conseqüències de miopia. Cadascun d’aquests esculls els ani-rem superant, no ho dubteu, amb determinació i amb millor saber fer de què siguem capaços. Temps hi haurà de queixes, per tant, d’entra-da quedem-nos amb la visió més positiva: un procés que ens ofereix a professionals, alumnes i famílies de participar d’un moment històric, que acabarà transformant la fesomia de les aules i de les habilitats i aprenen-tatges dels nostres joves estudiants. Quin gran repte, que apassionant, quina il·lusió, no us engresca?

Les previsions per al proper cursEl desenvolupament del projecte Educat 1x1 dotarà els alumnes de 1-2-3 ESO del proper curs 2010-11 d’un netbook o petit ordinador portàtil. Això vol dir que, d’una ban-da, les famílies haureu de comprar aquest ordinador subvencionat pel Departament d’Educació al preu de 150€. Els alumnes hauran de portar, doncs, a partir del setembre aquest ordinador a la motxilla per tal de poder fer les classes d’una part de les assignatures totals per aquest mitjà. D’altra banda, el centre ha d’adequar les aules dels grups implicats en el projecte (11 aules) amb la connectivitat informàtica requerida i la instal·lació de pissarres digitals interactives, cos que s’ha estat fent durant aquest darrer tram del curs.

49

Lo G

rip

au

L’espai de l’AMPA

llibre que el professor haurà triat, amb plenes garanties de qualitat i continguts, i al qual accedirà amb la preceptiva contrasenya. No estem segurs que amb aquests diners n’hi hagi prou per comprar tots els llibres digitals necessaris quan l’aplicació del projecte sigui majoritària a totes les assignatures. Dependrà del propi Departament decidir si sufraga el preu total d’aquests llibres o bé les famílies n’hauran d’acabar assumint una part. El nostre institut també treballa en la direcció de facilitar que el propi professorat es faci el seu propi llibre a partir dels ma-terials propis digitalitzats (apunts, exercicis, etc.) i de recursos lliures i gratuïts que trobem a la xarxa a mansalva. Això permetria alleugerir la factura del llibre digital i adequar més pròpiament els continguts a les necessitats reals de l’alumnat.

El centre, per la seua banda, haurà d’anar adaptant les aules a la pre-sència dels ordinadors. A més de vigilar que la connectivitat i la xarxa wi-fi de les aules sigui suficient i no es col·lapsi quan desenes d’ordina-dors es connectin alhora, haurà de vetllar pel bon funcionament de les PDI (pissarres digitals interactives) i que la lluminositat de les aules per-meti una bona visió de la pissarra; en cas negatiu, caldrà dotar les aules amb cortines opaques que facilitin una adequada lectura i vista de la pissarra.

L’alumnat i les famíles hauran de col·laborar en la bona cura i tracte del miniordinador, de manera que l’alumne desenvolupi la responsa-bilitat de fer-se càrrec de portar al centre i tornar cap a casa l’aparell cada dia, que en faci un bon man-teniment i un bon ús, i que se’n carreguin les bateries. De tota

manera, el centre disposarà a cada aula implicada en el projecte d’uns armaris especials, per tal de deixar-hi els aparells guardats i carregant-se mentre no es facin servir o bé els alumnes siguin al pati, al menjador o al gimnàs. També caldrà procurar que a casa hi hagi impressora, ja que augmentarà la necessitat d’impres-sió de documents, apunts i treballs, i també, és clar, connexió d’ADSL. Es preveu que les companyies telefòni-ques posin al mercat un pla de con-nexió per a estudiants a baix preu, que permetria la connexió durant unes poques hores diàries al vespre per tal de poder fer els deures que calgui. Per a l’alumnat becari es pre-veu també la possibilitat de disposar dels miniordinadors en préstec, de manera que puguin seguir el ritme de treball habitual.

Finalment, cal deixar ben clar que tot i la introducció d’aquestes noves tecologies de l’aprenentatge i la comunicació (TAC) a les aules, no pot desaparèixer sota cap concep-te el treball diguem-ne manual o tradicional de l’alumne a l’aula: cal que tots continuem treballant en llibretes de paper, que continuem practicant l’art d’escriure a mà. La ràtio orientativa que els especialistes ens proposen és la següent: 1/3 del temps per a l’explicació del profes-sor, un altre 1/3 per a treball manual en paper i un tercer 1/3 per al treball amb ordinador.

CURS 2010-11CCSS IDIO CAST CAT MAT CCNN EF MÚS EVP TEC REL/AL OPT CIUT

- -

1ESO - - -

2ESO - -

3ESO - - -

4ESO

De comú acord amb l’AMPA del cen-tre, hem considerat oportú que, per tal que la transició sigui mesurada i senzilla, el procés d’adaptació al lli-bre digital fos progressiu, de manera que el primer any d’aplicació encara hi haurà bona part de les assigna-tures amb llibre de text en paper. A mesura que avancin els cursos, aniran augmentant le assignatures amb llibre digital, de manera que al final del procés (sempre tenint present que l’administració educa-tiva no canviï de parer), ja només hi haurà llibres digitals i els llibres de text en paper hauran desaparegut majoritàriament, amb el consegüent estalvi per a les famílies.

Quan les famílies d’aquests tres primers cursos de l’ESO vindreu a comprar els llibres de text per al proper curs us trobareu, doncs, que hi haurà matèries per a les quals no es disposarà del tradicional llibre. Aquest serà substituït en algunes assignatures pels llibres digitals que les mateixes editorials estan posant a disposició de profes i alumnes. Però, òbviament, aquests llibres no són gratuïts. Per fer front a aquesta situació, el Departament d’Educació dota a cada alumne d’un “mone-der electrònic” amb 30 euros de compte, amb el qual l’alumne (sota la recomanació del propi centre educatiu) comprarà per internet el

El netbook o miniordinador portàtil

MODEL: TOSHIBA NB200-13E

Ordinador ultraportàtil de baix consum

Sistema operatiu: arrencada dual amb Linkat i amb Windows XP Home Edition

Processador Intel Atom N270

Freqüència mínima processador (CPU): 1 GHz

Memòria RAM mínima: 1 GB

Disc d’estat sòlid (SSD) de 60 GB o més, amb sistema de repartiment d’escriptu-res, o bé disc dur (HDD) amb sistema de protecció contra caigudes per mitjà de sensors d’acceleració en tres eixos

Sistema de restauració ràpida del progra-mari instal·lat, independent de la càrrega

50

Lo G

rip

au

L’espai de l’AMPA

del sistema operatiu i sense necessitat d’elements externs

Programari de seguiment enllaçat amb el Servei d’Assistència Unificada del Depar-tament d’Educació

Navegador

Ofimàtica: processador de textos, full de càlcul i editor de presentacions de l’Ope-nOffice o d’un programa equivalent que treballi amb formats compatibles

Contracte de manteniment per almenys 2 anys

Pantalla 10’1’’ Widescreen amb resolució igual o superior a 1024x600 píxels

Durada mínima de la bateria: fins a 9 hores

Font d’alimentació externa amb una po-tència igual o inferior a 30 W

Connectivitat amb xarxa d’àrea local amb cable i amb Wi-Fi

Pes igual o inferior a 1,5 Kg

Instal·lació de les aules digitals

Durant aquest estiu, el centre adequarà les onze aules de 1r, 2n i 3r d’ESO del proper curs amb pissarra digital, canó pro-jector, altaveus, connectivitat wi-fi de l’aula, segons la sub-venció rebuda del Departament d’Educació.

També s’instal·laran armaris per guardar i recarregar, en cas d’emergència, els ordinadors.

Què són els llibres de text di-gitals

són continguts en format di-gital que abracen la totalitat del currículum oficial de les matèries que tenen com a objecte i que fan servir en un grau raonable la potència del mitjà digital, incloent anima-cions, simulacions, vídeos, etc. amb objectius combinats de transmetre informació, desen-volupar habilitats, potenciar actituds, etc.

DeCàLeG d’ús dels netbooks per a l’alumnat al centre:

estan integrats per mòduls o seccions més o menys equiva-lents als capítols d’un llibre de text convencional, amb una in-terfície d’usuari i una operativa d’utilització comuna.

inclouen en alguna forma un “iti nerari suggerit” que enllaça els diferents mòduls dels que es composa el contingut d’una matèria.

contenen un cert nombre de recursos o de referències a recursos en la Internet per a completar la part “sistemàtica” de l’aprenentatge.

faciliten també la realització d’exercicis d’autoavaluació per tal que els/les alumnes pugin verificar el seu propi aprenen-tatge, i exercicis d’avaluació perquè aquest aprenentatge pugui ésser verificat pel profes-sorat; i tot això en la forma més automatitzada possible.

estan a disposició del profes-sorat (exposició/ensenyament) i de l’alumnat (estudi/aprenen-tatge), igual que els llibres de text clàssics.

L’ordinador és propietat de 1. l’alumne-a, el qual s’ha de fer responsable de la seva cura i manteniment.

L’ordinador s’ha de portar car-2. regat de casa, i no es quedarà a l’institut.

En arribar a l’aula, l’ordinador 3. es guarda en l’armari que cada alumne-a té destinat especial-ment a aquest efecte.

A les hores de pati i menjador, 4. l’ordinador s’ha de tindre guardat a l’armari.

L’alumne-a ha de seguir les in-5. dicacions que cada professor

donarà sobre l’ús de l’ordina-dor a les seves classes.

En general, l’ordinador esta-6. rà sempre tancat mentre el professor no indiqui si cal fer alguna activitat.

És recomanable de disposar 7. d’una funda protectora per al trasllat de l’ordinador per dins al centre a altres aules i per al transport diari cap a casa.

L’alumne-a tindrà una adreça 8. de correu electrònic i d’hos-tatjament de documents a internet, que és la que haurà de fer servir per a la seva feina escolar i com a lloc de segu-

retat dels treballs en cas que calgui resetejar l’ordinador.

En cas d’algun problema de 9. funcionament de l’ordinador, l’alumne-a es dirigirà al pro-fessor, el qual decidirà què s’ha de fer.

Qualsevol incidència derivada 10. del mal ús dels ordinadors, pis-sarres digitals i altres elements relacionats, o bé de connexi-ons externes no autoritzades pel professor, serà conside-rada com a falta, sotmesa al que preveu el Reglament de Règim Intern.

51

Lo G

rip

au

L’espai de l’AMPA

PER AL PROFESSORAT:

temps de treball a l’aula és d’un terç d’explicació, un terç d’exer-cicis a mà, un terç de treball amb ordinador.

amb el treball i l’escriptura manual; per tant, tindran una llibreta o cartipàs de cada ma-tèria, com fins ara, per al treball d’escriure, copiar i resoldre exercicis.

classe en cas que l’aula digital no funcioni per problemes de connectivitat o altres, és a dir, disposar sempre d’un pla B.

treball, malgrat que bona part de l’alumnat l’utilitza més per a l’àmbit del lleure. Cal educar l’alumnat en el rigor del treball a l’aula, de manera que enten-gui que l’ordinador, al centre educatiu, és una eina per fer recerca, comunicar-se, i elabo-rar continguts.

amb més coneixements tec-nològics que el professorat, és bo estar oberts a la seva aportació, i al foment del treball

i alumnat.

es pot parlar d’un llibre que no s’ha llegit, quan es pensa en activitats fent servir els ordina-dors cal partir del treball amb aquelles eines que ja coneixem. A poc a poc anirem coneixent-ne de noves i fent-les servir a l’aula.

que ja es fan habitualment, afegint-hi un “plus digital” que permeti una millor con-textualització, construcció de coneixements compartits, etc.

Aquestes propostes haurien de ser “sostenibles”, és a dir, possi-bles d’incorporar amb una certa normalitat a la pràctica docent actual.

es redueixen a ordinadors per-sonals, que hi ha altres equips que són TIC i que permeten altres tipus de treball (mòbils, GPS, gravadora, càmera de fotos, càmera de vídeo, etc.).

tradició cultural continuarà fent un ús primordial dels llibres i la informació gràfica i, per tant, cal no descuidar de continuar amb el treball clàssic en paper, perquè això també suposa l’adquisició d’una competència bàsica per a l’alumnat.

preparat per a l’alumnat. Activi-tats senzilles i de fàcil aplicació poden resultar ser “bones pràc-tiques” per a altres professors/es. A la xarxa hi ha molts mate-rials d’altres professionals que poden ser de gran ajuda. De la mateixa manera cal compartir amb els altres docents els ma-terials creats i publicar el treball elaborat conjuntament.

PER A LA GESTIÓ DE L’AULADIGITAL:

vol dir estar tot el dia connec-tats a Internet: és el professorat qui gestiona les estones que l’alumnat fa ús de l’ordinador. De la mateixa manera cal es-tablir què pot fer l’alumnat si acaba la feina.

sessió, primer cal planificar-la amb els alumnes, acordar què cal fer al llarg de la sessió, com fer-ho i qui ho farà. Per tant, l’ordinador només entra en

escena en el moment que ho decideix el professorat.

compartir unes normes que permetin agilitzar el pas del treball amb ordinador al treball clàssic (per exemple, abaixar la tapa de l’ordinador portàtil, apagar el monitor, deixar el miniordinador a l’armari, etc).

-nàmica de treball de l’alumnat passejant per l’aula, posant-se al darrere per veure les pan-talles, a banda de gestionar els programes que poden de control dels portàtils de l’aula i de la connexió wi-fi.

-sonal ha de tindre una de-terminada presentació igual per a tothom (fons escriptori, icones...), com si es tractés de l’agenda escolar.

una càrrega excessiva de treball mirant la pantalla, estar atents al control postural de l’alumnat i preveure quin és el nombre màxim d’alumnes per fer un treball en petit grup (en funció de la pantalla del portàtil i els espais de l’aula).

-cipals portals educatius, estar més o menys al dia dels recursos que s’hi poden trobar i saber fer cerques a internet ja que això pot aportar molta autonomia.

un dels objectius principals als centres educatius és que l’alum-nat assoleixi les competències bàsiques. Per tant, cal evitar un ús abusiu de les TIC ja que més TIC no vol dir més assoliment dels aprenentatges.

52

Lo G

rip

au

L’espai de l’AMPA

PER AL CENTRE:

a l’assistència tècnica.

dels aparells i per l’accés als miniordinadors dels alumnes becaris.

amb connexió ADSL per a alum-nes que no en disposin a casa.

necessaris (proxy, etc.) per evi-tar la connexió dels alumnes a pàgines no desitjades.

-pra i d’accés al llibre digital.

centre preveu dues línies de connexió directa a Internet amb un ample de banda equivalent a 3 Mbps, i una xarxa Wi-Fi d’altes prestacions amb control d’accés individualitzat mitjan-çant un mecanisme de RADIUS i codis d’ús i contrasenyes per a l’alumnat i el personal.

PER A LES FAMÍLIES:

-què el fill-a faci un bon ús de l’aparell segons les normes del centre i segons les normes que cada família consideri oportu-nes.

se per disposar de connexió ADSL per al treball en línia amb el miniordinador.

-què el fill-a disposi de les eines complementàries necessàries com ara impressora, funda, pen de memòria, etc.

i treball escolar del fill-a, estant al cas del que es treballa amb l’ordinador igual que quan tre-balla amb llibres o llibretes.

també pot ser un element de lleure, i es tracta de menors d’edat, cal estar al cas i avisar-los dels perills externs en l’ús de la xarxa d’internet:

continguts inapropiats (pà-gines pornogràfiques, vi-olentes o amb llenguatge inadequat).

privacitat (facilitar dades personals).

abusos o assetjament (sobre-tot en programes de missat-geria, xats, fòrums).

Avantatges Desafiaments

Adequació de l’ensenyament a les noves tec-nologies presents en la societat actual.

Igual que amb la resta del material escolar, el mateix alumne, el professorat i la família vigilen el bon ús i tracte de l’ordinador a l’aula i durant el trajecte casa-institut.

Motivació de l’alumnat amb eines apropiades a les seues habilitats.

Ésser conscients que els ordinadors es poden espatllar amb els anys i que potser caldrà comprar-ne un de nou.

Miniordinador subvencionat a meitat de preu (150€).

S’hauran de portar amb la bateria carregada de casa.

Estalvi en llibres de text en paper (gradual-ment cada curs més).

Cal continuar fent ús de la còpia de la pissar-ra, de prendre apunts, de resoldre exercicis per escrit a la llibreta, etc. perquè no pot desaparèixer l’hàbit d’escriure a mà.

Compra de l’aparell en botiga especialitzada amb servei tècnic postvenda i tramitació de l’assegurança.

Es recomana compra opcional d’un pack amb funda protectora, llapis de memòria i ratolí.

Control preventiu del número de sèrie de l’aparell antirobatori.

Els alumnes han de disposar d’una impressora a casa per a impressions de deures, etc. Al centre no es faran impressions.

El centre tria els llibres de text digitals que ha de comprar l’alumnat.

Banc de llibres de text en paper per a casos d’emergència i alumnat socialment desa-favorit.

Miniordinador amb pagament de fiança per als alumnes becaris per necessitats socials.

Miniordinadors de reserva per a contingèn-cies diàries imprevistes.

Armaris de guarda i recàrrega dels aparells a cada aula.

No s’imprimiran al centre les unitats o lliçons en paper. Els apunts i dossiers es penjaran a l’espai Moodle del centre, accessible per internet des de casa.

Segons la LEC (Llei d’Educació) els materials digitals seran en català, llengua vehicular de l’ensenyament.

Les famílies hauran de disposar de fotocopi--

dora de prepagament per a ús de l’alumnat, ja que les còpies hi sortiran molt més.

El Departament d’Educació subvenciona la compra de les llicències d’ús dels llibres de text electrònics amb 30 euros per alumne.

Recomanar espais alternatius de seguretat dels documents (còpia en disc dur a casa, llapis digital, còpia en google, etc.)

Les aules disposen d’un projector i una pis-sarra electrònica connectada a un ordinador

connexió simultània de tots els ordinadors de l’alumnat.

Augment progressiu de la quota de mate-rial que es paga al centre en el moment de la matrícula (per a despeses tradicionals i noves despeses de canons digitals, factura de llum, etc.)

L’adequació informàtica del centre amb dues línies de connexió directa a Internet i una xarxa Wi-Fi d’altes prestacions amb control d’accés individualitzat mitjançant codis d’ús i contrasenyes per a l’alumnat i el personal.

Adequació progressiva d’aules que no en-tren en el programa: laboratoris, aula de dibuix, etc.

Accés i control restringit des del centre de la connectivitat a determinat tipus d’enllaços i pàgines web.

Previsió de Tarifa ADSL per a les famílies re-duïda de preu i restringida d’horari (vespres) de les companyies telefòniques.

Com ho veiem (abans de començar):

53

Lo G

rip

au

L’espai de l’AMPA

PRECAUCIONS PER ALS MENORS D’EDAT SOBRE L’ÚS D’INTERNET:

pot ser rastrejada.

utilitzat per persones: cal tenir precau-ció i respecte per qui es troba a l’altra banda.

més dels que pensem, cal desconfiar d’allò que ens faria desconfiar al car-rer.

de confiança abans d’actuar.

Hem d’evitar oferir massa informació personal i ser conscients de que és molt fàcil perdre el control sobre la informa-ció personal accessible a Internet.

aparador per a la comissió d’un delicte. Vigila el que t’arriba a través de la xarxa i desconfia del que tingui un origen incert.

aliena. El que hi passa acostuma a tenir un reflex directe a l’àmbit personal i físic dels implicats.

necessitat de tocar-los, les transaccions que facis, que siguin amb permís segur del banc en el qual confiïs. Desconfia dels enviaments de diners que no passen per una entitat bancària o una administració pública estatal.

dades dels que podem assumir i, de la mateixa manera que passa a la vida real, necessitem filtrar allò que sobra per a un desenvolupament personal ple, ja sigui fent servir el sentit comú, ja sigui amb l’ajuda de dispositius tècnics de filtratge.

existeixen lleis que protegeixen als seus usuaris d’una mala utilització d’Internet, especialment quan afecta als seus drets fonamentals (intimitat, secret de les comunicacions, dades personals, llibertat d’expressió, etc.). Si n’ets víctima, denuncia-ho.

ALUMNES QUE NO DESITGEN COMPRAR EL MINIORDINADOR SUBVENCIONATAquelles famílies que ja disposin per al seu fill-a de netbook o miniordi-nador, han d’ésser conscients dels següents aspectes:

a la compra d’un miniordinador subvencionat més endavant.

-tia que el Departament dóna per als miniordinadors.

-ordinador disposi del programari que el Departament subministra amb el miniordinador, bàsicament Windows XP, navegador, paquet ofimàtic (processador de textos, full de càlcul i editor de presentacions de l’OpenOffice o d’un programa equivalent que treballi amb formats compatibles), connectivitat wi-fi, font d’alimentació externa amb una potència igual o inferior a 30 W, màxima autonomia de bateria.

s’efectuarà amb el mateix procés que la resta d’alumnat, en començar el curs sota control del professo-rat.

-rega de cada aula amb les mateixes condicions que la resta d’alumnat.

PROCÉS DE COMPRA DELS MI-NIORDINADORS

L’INSTITUT i l’AMPA posen a la vostra disposició aquests punt de venda:

PC COSTE - BELLPUIGC/ Valeri Serra i Boldú, 3

973 320 571

ALUMNES 2n-3r ESO CURS VINENT 2010-11

de l’1 al 15 de juliol

secretaria de l’institut a recollir la carta de

pagament (matins de 9,30h a 13,30h), la qual dóna dret a la subvenció de 150€ per a l’adquisició del miniordinador.

se a un dels dos punts de venda autorit-zats, on caldrà fer el pagament efectiu en

tràmits adients dels registres de seguretat antirobatori.

-ment funda protectora, ratolí, pen o altres eines necessàries per al treball a casa, com ara impressores i tinta, etc.

l’ordinador a casa per a ús de l’alumne-a, que no ha de fer cap tràmit més relacionat amb el programa fins que s’iniciaran les classes al setembre.

l’aparell cap altre programa o aplicatiu dels que ja porta incorporats, i que són els necessaris per al treball escolar. Si cal

el professorat ho indicarà a classe al seu moment.

Dates de venda dels llibres de text en paper:

CURSOS DATA 1-2 ESO 30 d’agost3-4 ESO 31 d’agostBTX-CF 1 de setembre

-firmant les dates de venda dels llibres de text, que en principi són les següents:

-bres digitals es faran la primera setmana del curs sota el control del professorat.

ALUMNES 1r ESO CURS VINENT 2010-11

pressupostària corresponent. No cal fer res de moment, fins que rebeu una carta informativa que us trametrem tan bon punt disposem de la subvenció del Departament d’Educació.

la corresponent carta informativa, caldrà efectuar un procés similar al de l’alumnat que ara ja és al centre, el qual us detalla-rem perquè el pugueu fer durant l’estiu i arribar al setembre amb tot preparat.

54

Lo G

rip

au

L’espai de l’AMPA: La cuina

La cireretaÉs evident que tot el nou edifici de l’institut és, a l’igual que ho feu el vell en el seu moment, un dels edi-ficis singulars de Bellpuig. La vista exterior és imponent. La distribu-ció dels espais interiors, funcional i pràctica. Però de totes les estances i dependències del centre, n’hi ha una que destaca. Sovint sol passar: allò que realment costa de debò comporta una major estima. I això és el que s’ha esdevingut amb la cuina i el menjador.

En el projecte d’obra, el menjador era sensiblement més petit, poc adequat al volum d’alumnes que cada dia en fan ús, cap allà als 180. I la cuina ni existia: era una petita estança preparada només per servir menjars de càtering. Des del primer moment, tots els esta-ments de l’institut, amb l’AMPA al capdavant, vàrem tindre molt clar que calia lluitar per aconseguir uns espais dignes i preparats per a les nostres necessitats reals. La nostra tradició de cuina pròpia

autogestionada no podia desa-parèixer per uns criteris normatius sense sentit, i que calia garantir la qualitat tradicional dels serveis del nostre Equip de Cuina.

Va costar de fer-ho entendre, però es va aconseguir que Director de SSTT rere Director de SSTT es com-prometessin a acceptar el canvi de projecte. I al final així ha estat: el menjador és realment ampli i amb capacitat, i la cuina, gran i espa-iosa. Cal dir que aquest èxit ha estat possible només gràcies a la

previsió i estalvi de l’actual AMPA, que des de feia uns anys anava guardant el seu raconet perquè quan arribin les obres de la cuina de l’institut nou... Sense fer soroll, i igual que passa a la faula de la cigala i la formiga, s’ha demostrat l’encert de la previsió i l’esforç constant permeten d’assolir metes més altes a la fi.

I ens n’hem de congratular, i no tan sols pel que diem de l’espai físic, sinó també i sobretot per la qualitat i atenció del servei que ens continua donant tot l’Equip de Cuina de l’institut. Aquesta afirmació pot semblar subjecti-va: ho és, per la gran simpatia i dedicació amb què es relacionen entre tots els alumnes i personal del centre. Però també és prou objectiva, segons els resultats de l’avaluació diagnòstica anuals efectuada per serveis externs al centre, que com podeu comprovar en el gràfic adjunt, ja gairebé són tan elevats que poc marge queda ja per millorar. Després d’aquest curs de satisfactòria estrena, la nostra felicitació i el nostre enco-ratjament perquè puguem seguir llepar-nos-en els dits!

55

Lo G

rip

au

INSteatre

Els passats dies del 28 al 30 d’abril, va tindre lloc al teatre Armengol de Bellpuig la Trobada de Teatre de Secundària, que reuneix els grups teatrals de joves estudiants dels instituts de les nostres comarques, i també de les comarques tarrago-nines. Enguany, però, hi havia un al·licient afegit: la commemoració dels 25 anys de trobades, i per això mateix ens van acompanyar també alguns altres centres de se-cundària. En total, catorze centres participants: Bellpuig, Tàrrega, Ba-laguer, Lleida, Valls, Reus, Tarrago-na, Segur de Calafell, l’Hospitalet de Llobregat, Perpinyà, L’Alguer i Alaquàs (País Valencià), i més de 350 joves actors i actrius.

Les representacions teatrals tenen el gran valor afegit que els ma-teixos actors d’una obra fan de públic de totes les altres, i es crea d’aquesta manera un gran inte-

XXV Trobada de Teatre de Secundària de les Terres de Ponent

rès entre els estudiants per veure i gaudir del treball teatral dels companys d’altres centres. Cal que destaquem que no es tracta de cap concurs, sinó d’una mos-tra de teatre: tots els estils hi són

benvinguts i allò que es valora per sobre de tot és l’esforç i la valentia de saber pujar dalt de l’escenari, saber-hi estar i desenvolupar-s’hi, i saber fer de públic. La Trobada es complementa amb tota una sèrie de talles teatrals, portats a terme per monitors especialitzats, per tal d’aprofundir en les diverses tècniques teatrals.

Volem agrair la col·laboració de l’Ajuntament de Bellpuig, per la cessió del teatre i la dedicació dels seus tècnics en el bon funci-onament de tot plegat, i també a l’AMPA i l’Equip de Cuina de l’institut per l’èxit en la preparació

56

Lo G

rip

au

INSteatre

de tota la intendència necessària per atendre dinars i sopars per a tanta i tanta gent.

La Trobada va ésser inaugurada per la inspectora del Departament d’Educació, Sra. Carme de An-drés, i va tindre el seu punt més emotiu la jornada de divendres, en què se’n fa fer la cloenda amb un recital poètic i audiovisual commemoratiu del centenari del naixement del poeta Màrius Tor-res, fet pels mateixos profes dels centres participants, i el repàs de la pròpia història dels XXV anys de Trobades, per mitjà d’un muntatge

de vídeo que tenia la intenció de recollir-ne les principals imatges. L’alcalde de Bellpuig, Sr. Ramon Jounou, va encarregar-se del par-lament de tancament, la qual cosa va ser doblement emotiva, ja que ell mateix havia estat actor teatral i participant de les Trobades en el seu moment com a alumne de l’Institut.

El teatre és una activitat formativa i educativa de les més comple-tes, tot i que sovint no prou ben respectada en els canviants cur-rículums escolars. Amb aquesta Trobada, reivindiquem aquest

paper essencial que el teatre ha de tindre en escoles i instituts. Salut i teatre, sempre!

La Comissió Organitzadora

Imatges de la trobada a la galeria d’imatges del curs 2009-10 de la pàgina web de l’institut: http://www.institutlopladurgell-bellpuig.cat/ on també es pot veure l’emotiu vídeo recull de 25 anys de trobades. Salut i teatre, sempre!

57

Lo G

rip

au

LES 25 TROBADES:

1986 Lleida1987 Balaguer1988 Artesa de Segre1989 Mollerussa1990 Salardú1991 Solsona1992 Sort1993 Solsona1994 Esterri d’Àneu1995 La Seu d’Urgell1996 Sant Julià de Lòria1997 Sant Julià de Lòria1998 La Seu d’Urgell1999 La Seu d’Urgell2000 Coma-ruga2001 La Seu d’Urgell2002 Coma-ruga2003 La Seu d’Urgell2004 Tortosa2005 Coma-ruga2006 Solsona2007 Tàrrega2008 Perpinyà2009 Tarragona2010 Bellpuig

INSteatre

58

Lo G

rip

au

Aquest curs arriba a la fi l’experièn-cia teatral nascuda amb el projecte Comènius Mar de Babel, coordi-nada des del nostre institut i amb la participació del Liceu F.Aragó de Perpinyà i dels Liceo G.Manno de l’Alguer. Durant aquests dos darrers cursos, hem compartit les experiències teatral de cadascun dels centres per mitjà dels inter-canvis efectuats a aquestes dues ciutats, la rebuda d’alumnes de la Catalunya Nord i de l’Alguer a Bellpuig, i la participació dels cen-tres del projecte en les tres últimes Trobades de Teatre de Secundària de les Terres de Ponent a Perpinyà, Tarragona i Bellpuig. El fet que cadascun dels centres participants pertanyi a un estat i, per tant, un sistema educatiu diferent fa que l’organització dels estudis i dels tallers teatrals sigui molt diversa. Hem pogut comprovar-ho de pri-mera mà, si bé cal afegir que tots els camins que porten a dalt de l’escenari són respectabilíssims. Hem pogut atansar-nos també el

Mar de BabelEl llegat teatral de la Mediterrània

funcionament general dels centres participants i, molt important, conèixer-ne les persones: pro-fessores i professors entusiastes com la Rosalba, l’Henry, l’André, la Flavienne, i altres amics perpinya-nesos, i companys algueresos com la Mariantonietta, la Mariolina, el Carlo Sacchi...

I sobretot, hem tingut el goig de parlar entre tots nosaltres, alum-nes i profes, en la nostra mateixa llengua compartida, en els seus dialectes més castigats per la força de la història: el rossellonès i l’alguerès. Certament, és trist de comprovar com les noves gene-racions de parlants catalans del Nord i de Sardenya no senten amb la mateixa força que nosaltres la importància de preservar aquesta identitat compartida. Però, més enllà de l’excel·lent treball teatral derivat del projecte, ens sentim il·lusionats d’haver aportat el nos-tre petit esforç i gran il·lusió per l’agermanament de tots aquests territoris germans per la histò-ria, per la llengua i la cultura i també, per què no, pel seu futur. En resum, Mar de Babel: una ex-

periència teatral conjunta entre centres de secundària dels Països Catalans.

INSteatre

59

Lo G

rip

au

Un any més, i ja en sumem divuit, la temporada teatral de l’INS Lo Pla d’Urgell de Bellpuig ha superat amb escreix les expectatives que s’havia marcat a l’inici de curs. Aquest curs ha estat molt mogut pel que fa a muntatges teatrals estrenats. Una bogeria, si ho mi-rem des de la direcció escènica. Sort que enguany s’ha consolidat l’equip tècnic gràcies a la feina de la Montse Olivart i del Joan Cornu-della, professors de llengua i lite-ratura de l’Institut i de l’Abraham Pérez, director i actor, en tasques de coordinació del taller de teatre extraescolar.

Tot va començar amb un encàrrec. Havíem de preparar un espectacle nadalenc que combinés la tradició amb la modernitat. I així es va fer. Durant dos mesos vam crear dues peces teatrals sense deixar

sobre dicció, improvisació i inter-pretació. Passaren els assajos i finalment el dia abans de la loteria de Nadal, vam presentar REVOLTA AL PESSEBRE i TEMPS DE NADAL al teatre Armengol com a cloenda del primer trimestre. I tot just entrats al nou any, els dos grups de 4t d’ESO carregaven piles per poder assajar un altre espectacle amb canvis d’actors i actrius en el repartiment. El grup dirigit per la Montse Olivart apostava per fer una versió sui generis de CRIATU-RES de T de Teatre; i el del Joan Cornudella iniciava un muntatge

-vien de fer de dramaturgs partint d’experiències de pares i fills a l’entorn de l’adolescència. Asses-sorats per la psicopedagoga, nai-xia un text arriscat i valent basat en fets reals. L’havíem de batejar

“Lo Galliner” arriba a la majoria d’edat

amb el títol de NO HO DIGUEU ALS MEUS PARES.

Per la seva part, el grup de bat-xillerat –sota la direcció del Joan Cornudella- treballava sense pres-ses uns apunts sobre el món del tricicle. Portava per títol PANTOMI-MA. Havia de ser un homenatge gestual als 30 anys de trajectòria del grup d’humor El Tricicle. Amb retocs i més retocs al llarg del curs creixia aquest espectacle. El fet de

muntar aquesta obra en horari ex-traescolar dificultava molt el ritme d’assajos i, amb penes i treballs, se somiava poder estrenar l’obra a finals del mes d’abril. Una hora a la setmana no donava per més.

La primera cita de PANTOMIMA va ser Bellpuig. Es portà el muntatge a la 25a Trobada de Teatre de Se-cundària de les terres de Ponent i de les comarques tarragonines. Bellpuig ens aixoplugava com a es-pai ponentí del projecte europeu Comènius. Els grups, a excepció del de Perpinyà que feia inter-canvi a les cases, es van allotjar a l’alberg municipal i a l’hotel Villa Orce de Bellpuig i a l’Hostal Fon-da Jardí de Mollerussa. El dia 28 d’abril el teatre Armengol acollia la inauguració de la trobada amb els parlaments de benvinguda de Josep Maria Mir, director de l’INS Lo Pla d’Urgell, de Carme de An-drés, inspectora d’Educació i d’Eva Llasera, presidenta del Seminari de Professorat de Teatre de Secundà-ria. Al llarg dels tres dies tots els

INSteatre: Taller de teatre

60

Lo G

rip

au

centres van posar en escena el seu treball amb obres com “A l’alta mar” (Slawomir Mrozeck), “Cri-atures” (T de Teatre), “Tots som Antígona” (Sòfocles-Marta Agus-tí), “West side in Verona” (Rosa Anguera), “Això no és vida!” (Di-versos autors), “Ketamina” (Glòria Granell), “Lo Sidadu” (Gavì Balle-ro), “Farses medievals” (Anònim), “Annie” (Carol Sobieski), “Peter Pank”, “[H]elena. La vertadera història d’Helena de Troia” (cre-

(Rafel Santapau). A més a més, els prop de 300 alumnes- vinguts de Lleida, Alaquàs, L’Hospitalet de Llobregat, Tarragona, Valls, Cerve-ra, Reus, Bellpuig, Segur de Cala-fell, L’Alguer, Balaguer, Perpinyà i Tàrrega – van poder compartir experiències a través de diversos tallers sobre tècniques teatrals. Els centres del Comènius, L’Alguer i Perpinyà, van descobrir el patri-moni arquitectònic de Lleida i de Bellpuig. La companyia Inestable 21 de l’Aula Municipal de Teatre de Lleida s’encarregà de la cloenda de la Trobada amb l’espectacle “Ego sum”. Amb l’excusa del te-atre aprenien valors que serviran per a tota la vida.

Amb els retocs que cal fer després d’una preestrena,i atabalats per l’inici dels exàmens de suficiència i de selectivitat, l’actuació del divendres 11 de juny al Teatre Armengol ens serví per a carregar piles de cara a la cloenda de curs. Un total de 150 espectadors van seguir amb molta atenció l’obra

-mana després, per una banda el divendres 18 de juny repetíem l’es-pectacle de PANTOMIMA en hora-rin escolar i fèiem la preestrena de NO, MAMA! i per l’altra, l’endemà en horari nocturn, vivíem una au-tèntica marató de teatre. Primer, els alumnes de 4t d’ESO presen-taven NO HO DIGUEU ALS MEUS PARES i NO, MAMA!. El primer muntatge partia d’una sèrie de

sessions de tutoria que oferien di-verses cares de la realitat viscudes per pares i fills. La ironia i l’humor ajudaven a pair moments de tensió i de polèmica al voltant de temes com internet, la sexualitat, els accidents, el mòbil, l’alcohol o el consum de drogues. El segon espectacle era una paròdia del fet de ser mare, abans, durant i després de l’embaràs i les situaci-ons agredolces que porten els fills un cop són al món. I segon, els alumnes de 2n i 3r d’ESO que ha-vien realitzat durant tot el curs un taller de teatre extraescolar, sota la direcció d’Abraham Pérez, van representar una versió moderna de EL PETIT PRÍNCEP.

Aquestes representacions deixa-ren un bon regust de boca entre els assistents que van atansar-se al teatre i que amb la seva entrada

de Mans Unides. Pocs dies des-prés, i sense tenir més temps sinó per a algun assaig d’última hora, arribava la cloenda escolar. El dimarts 22 de juny s’oferien els espectacles EL PETIT PRÍNCEP i NO

HO DIGUEU ALS MEUS PARES als alumnes i professors de l’Institut. S’aprofitava el descans entre les dues obres per fer un esmorzar popular a la plaça. I al final, des-prés de l’exhibició de hip hop, funkey i tecktonic, es passava al lliurament de medalles i trofeus dels XVIII Jocs Esportius.

Un any més, la temporada teatral de l’INS Lo Pla d’Urgell de Bellpuig arriba a bon port sabent que s’han assolit tots els objectius marcats a l’inici del curs. Alguns d’aquests alumnes marxaran del centre per encarar nous reptes en els seus estudis. D’altres somiaran amb la possibilitat de fer teatre a la Universitat o als seus pobles. El que compta és que no oblidin mai aquesta experiència teatral. En el proper curs, el Taller de Teatre “Lo Galliner” espera poder ser en tots els projectes que sigui convidat. En equip, naturalment. I recordant a tothora l’eslogan que va apadri-nar la trobada de teatre: salut i rialles, sempre!

Joan Cornudella / Montse OlivartDirectors de Teatre

INSteatre: Taller de teatre

61

Lo G

rip

au

Gent de casa

Nom: Ramon Jounou BaldrichEdat: 31Anys d’estada a l’institut: 1993-1997Pla d’estudis: BUP - COUTitulació professional: Enginyeria Agròno-ma – UdL 1997 - 2004Ocupació actual: Alcalde de Bellpuig

1. La frase: “els millors anys de la meua vida van ser els de l’insti”, la firmaríeu, per què?

Personalment no qualificaria de forma tan rotunda el meu pas per l’institut. Al llarg de la vida un va acumulant experiències, i totes et marquen po-sitivament d’una manera o altra: de petit al col·legi Vedruna, d’adolescent a l’institut, el pas per agrònoms, tre-ballant a cooperatives agràries de la zona, i ara, a l’Ajuntament. De mo-ment en totes elles, he estat a gust, i m’han permès crèixer com a persona. Si bé és cert, que l’anada a l’institut és en el moment vital de l’adolescència, on tot es viu molt intensament, i les vivències personals tendeixen a deixar més petjada. En guardo un molt bon record.

2. Com resumiríeu el que us va donar l’institut en el seu moment?

La possibilitat d’ampliar la xarxa de contactes socials i amistats. Fins a l’arribar a l’institut, tenia companys al col·legi i a l’agrupament escolta, però a l’institut vaig conèixer gent d’altres pobles, i al mateix temps, una gran quantitat de professors que de tots ells, tan dels que m’agradaven més, com dels que m’hi entenia amb més dificultat, en vaig saber aprendre alguna cosa. Potser el resum, seria la capacitat d’entesa entre les persones, que ben canalitzada, és l’encert de qualsevol tipus de projecte.

3. Descr iv iu una imatge d’aquells anys que reteniu a la memòria.

Exalumnes a la palestra

Els primers assajos del grup de teatre dins l’hora de EATP a l’antiga biblio-teca de l’IES, quan cursàvem segon de BUP. Vam començar fent tècniques d’interpretació, treballs d’expressió i teràpies de grup.

4. Expliqueu també un parell de crítiques.

Tot i que en bona mesura, en fèiem de forma significativa, potser diria la manca de sortides a l’exterior i la realització de pràctiques en determi-nades assignatures. També el dèficit en alguns espais, com el gimnàs o sala d’audiovisuals, que a dia d’avui, ja estan totalment renovats, i adaptats a les necessitats actuals. He de confessar que m’ha costat trobar-les…

5. Puntueu del 5 al 10: les hores de guàrdia: 7aquell raconet de pati…: 8les trobades als lavabos: 5l’hora de “gimnàssia” (perdó d’Edu-cació Física): 6les excursions: 9

6. Puntueu del 0 al 5: els exàmens: 2el dia de donar les notes a casa: 4el despatx del director: 3els discursets del tutor: 3les visites de pares: 3

7. L’assignatura que més us agradava era… perquè…

Les assignatures d’Història i de Litera-tura, tot i cursar l’opció de ciències, van ser unes de les que més m’agra-daven, i reconeixent que els professors d’aquestes temàtiques tenien un estil personal alhora d’impartir-les. Sem-pre he tingut interès per la història i les lletres de la nostra nació.

8. El que no suportava de l’insti era…

El fet que es canviés de data i sense anunciar-se, el dia de realització d’algun exàmen. Recordo molt bé, un cas concret, en que vaig estar estudiant i repassant apunts, tot un cap de setmana, i el dilluns que era el dia escollit per la prova, no va acabar fent-se, perquè el professor no havia pogut preparar-se les preguntes.

9. A l’insti vaig fer per primera vegada…

Arribar tard a classe. De forma puntual havia acumulat algun retard a primera hora del matí, ja se sap que a l’ado-lescència les ganes d’aixecar-se del llit sovint escassegen. Recordo que si acumulaves 3 retards, se’t comunicava i es donava un toc d’atenció per escrit des de la direcció.

10. El meu consell a les noves generacions de joves estudi-ants és:

Sàpigueu trobar l’equilibri i la com-paginació entre viure les experiències úniques de l’adolsecència i la joventut, i aprofitar el moment ideal per a la vostra formació tècnica i intel·lectual durant el pas per l’institut. Les dues coses són importants, i poder-les solapar de forma equilibrada serà la clau per al vostre futur. Il·lumineu el dia de demà amb el d’avui.

62

Lo G

rip

au

Discurs d’inauguració del nou Institut

22-12-2010

M.H. President, H. Conseller, Il·lm. Al-calde, autoritats, benvolguts companys, pares i mares, alumnes, i assistents a l’acte d’avui d’inauguració oficial del nou edifici del nostre Institut,

Per a la nostra petita i rural comunitat educativa, formada pels pobles de Bellpuig i pedania de Seana, Ivars d’Urgell, Barbens, Castellnou de Seana, Vilanova de Bellpuig, Belianes, Preixana i els Omells de Na Gaia, pobles i viles a cavall de les comarques de l’Urgell i del Pla d’Urgell, aquesta inauguració del nou edifici de l’institut és un moment de joia i d’il·lusió.

Representa el compromís de la nostra generació amb aquells qui, ara fa prop de 40 anys, van entossudir-se a crear un institut en una petita vila com Bellpuig, amb un magnífic edifici per a l’època, que tan emotivament vàrem acomiadar el mes de juny passat. Els esforços que hi van esmerçar encara són recordats i l’encert i la visió de futur que varen tindre han de ser valorats i reconeguts: l’aposta per la formació i l’educació del jovent ha comportat al llarg dels anys una inversió impagable. Ha estat in-dubtablement l’actuació més encertada per al nostre desenvolupament i cohesió socials. Perquè no hi ha res millor al món que creure en les persones i en la seua educació.

De tot cor i en nom de tota la comunitat educativa, vull agrair la tasca de tots aquells que han col·laborat perquè la renovació física del nou edifici sigui ara una realitat. El nostre agraïment, doncs, per als qui ho van començar a somiar, per als qui ho van perseguir, per als qui hi han treballat a fons, per als qui ara toca de fer-lo rutllar i gaudir-se’n. Aquesta fita ha estat una obra de molts, una obra de tots nosaltres.

Permeteu-me que faci especial menció de la nostra gratitud, en primer lloc, al govern i a l’administració eductiva, als quals tan sovint exigim i critiquem, però a qui avui toca de reconèixer la bona feina. Vull rememorar el moment

en què es va pendre la decisió de tirar endavant un edifici d’obra nova de dalt a baix, per l’emoció amb què es va fer per part de l’aleshores Director dels SSTT del Dept. d’Educació a Llei-da, Sr. Carles Vega, el qual havia estat professor i cap d’estudis del nostre centre i, per tant, coneixia ben a fons la problemàtica del vell edifici. També vull fer esment de la sensibilitat de les subsegüents autoritats educatives a Lleida (fins a l’actual Director, Sr. Antoni López), a les quals incansablement hem anat a visitar un i altre cop i en les quals hem trobat sempre el suport demanat. Estenem la nostra gratitud a la tasca del personal dels diferents serveis tècnics de la Delegació territorial. I també molt cordialment a la nostra inspectora, Sra. Carme de Andrés, que sempre i en tot moment ens ha acompanyat i animat al llarg d’aquest procés amb la seua energia i saber fer.

El nostre regraciament també per a les autoritats del municipi de Bellpuig, que sempre han sabut compendre la impor-tància d’aquest projecte. Recordo, ara ja amb nostàlgia, les visites, reunions, trucades i quilòmetres fets al costat de l’anterior alcalde Sr. Josep Pont per fer entendre la necessitat d’aquesta obra. I cal esmentar també la col·laboració de l’alcalde actual, Sr. Ramon Jounou, en tot allò que ha facilitat el desenvolupament d’unes obres complexes i de la urbanit-zació de l’entorn.

La nostra gratitud a tots els professionals amb qui hem treballat: de l’empresa constructora, el director tècnic de l’obra i els arquitectes, tots els quals ens han deixat –més enllà d’opinions estètiques i de colors- un edifici modèlic, concep-tualment molt ben pensat, i amb tots els avantatges i funcionalitats d’un centre de secundària modern i al dia.

I gratitud, en fi, a tots vosaltres, alum-nes, pares i mares, personal del centre, companys professors i professores per la paciència, la comprensió, i quan ha calgut col·laboració rebudes. No puc dei-xar de referir-me a la tasca callada, però continuada i finalment imprescindible,

de dues persones, de dos dels nostres: del Sr. Pere Boleda, President de l’AMPA i recent mestre forner artesà de Catalunya, gràcies a la visió, tossuderia i economia del qual avui disposem d’una cuina i menjador envejables i bàsics per a un centre com el nostre que té la meitat dels alumnes de transport; i de la Sra. Palmira Ortiz, profe de mates i coordinadora informàtica, la dedicació desinteressada de la qual, estiu i hivern, nit i dia, ha estat i és un exemple de responsabilitat i eficàcia per a tots nosaltres, els seus companys.

Felicitem-nos, doncs, d’aquest nou institut i sapiguem-lo aprofitar i gaudir si més no tant com l’antic, que siguem capaços de fer-lo digne successor del seu antecessor. Tot i que sabem, perquè així ho deien els padrins, que un bon mestre sota una figuera sap ensenyar. O sigui: que ara ve la tasca de debò, encara molt més àrdua que la de construir un edifici nou: és la tasca d’ensenyar i d’educar al llarg de les hores del dia, al llarg dels dies de la setmana. I aquesta tasca, per molt edifici nou, per molts ordinadors o llibres digitals, no pot ser una bona i efectiva tasca si no va acompanyada d’aquella màgia de l’esforç entre profes-sors i alumnes, que són una màgia i un esforç fets de pessics renovats d’il·lusió i de ganes, de responsabilitat i d’obliga-cions (tantes almenys com de drets) per part de nosaltres professors, de vosaltres alumnes i famílies, de l’administració educativa i de la societat sencera, per fer que de debò l’educació sigui el pilar veritable del progrés de les persones i de la societat.

Que aquest acte d’inauguració, en els dies que commemorem el 650è ani-versari del Govern de la nostra nació, i en la companyia del 128è President de Catalunya, ens serveixi d’esperó per a la responsabilitat, la professionalitat, la generositat de fer presents aquesta màgia i aquest esforç educatius a cada moment d’ara endavant. Enhorabona a tota la nostra comunitat educativa. Per molts anys, nou institut de Bellpuig!

Josep M. Mir, director

Inauguració

63

Lo G

rip

au

12a Promoció de l’Institut

Lliurament d’Orles 2010

Salutació/ComiatJosep M. Mir, director

Benvolgudes famílies, alumnes, autoritats i assistents,

Un altre any, un altre curs ens reunim en aquesta celebració per festejar l’arribada al final dels es-tudis a l’institut dels alumnes de Batxillerat i CF. Sense cap mena de dubte, és un moment de joia i d’alegria per a tots plegats. En-cara que també una celebració una mica nostàlgica: ens hem d’acomiadar d’una nova promoció de joves preparats en el nostre institut i, després de tants anys de companyia i de compartir tants moments, us hem de deixar córrer i volar, tots sols, cap a les vostres noves metes vitals.

En algun cas, però, encara falta l’última empenta, acabar de pujar els últims graons i donar-ho tot per arribar-hi. Això també ha de servir de lliçó positiva: saber que no s’ha de defallir i que cal esfor-çar-se fins al final.

Aquest curs haurà estat el vostre darrer al centre, però en canvi se-reu la primera promoció del nou edifici de l’institut, estrenat aquest passat setembre i inaugurat ofi-cialment al desembre. Sempre tindreu aquest grat record i així ho recordarem en les visites que, de ben segur, ens anireu fent durant les setmanes de vacances univer-sitàries i sempre que vulgueu, ja que aquesta és, com bé sabeu, casa vostra, la dels vostres profes i de la resta de personal que hi ha, els quals sempre hem procurat per

vosaltres amb les nostres millors energies.

Insisteixo: professors i professores, amb encerts i mancances com tot-hom, hem volgut reeixir a donar-vos el millor de nosaltres mateixos: ensenyaments de les matèries, és clar, però també dedicació, temps, atenció, alguns mims i alguns crits quan ha calgut i, sobretot i princi-palment, el nostre propi exemple personal. Sigueu sempre agraïts amb aquells qui són capaços de compartir amb vosaltres no només coses materials, sinó l’esperit que porten a dins. Gràcies, doncs, al professorat de l’institut per la tasca feta i ànims per continuar-la fent curs rere curs.

Recordem-nos així mateix del su-port constant que durant la vostra estada a l’institut heu rebut, sovint potser sense adonar-vos-en, de l’AMPA, dels membres de la seua junta i del seu president, Sr. Pere Boleda. Una AMPA és sempre una part fonamental de la comunitat

educativa d’un institut, però en el nostre cas fóra inconcebible: des del suport econòmic i material per a tantes i tantes sortides i activi-tats, fins a l’adequació de la nova cuina i del servei de menjador, la participació en l’Associació Espor-tiva Escolar o l’Escola de Teatre o, encara més decisiu, fins a l’escalf personal que ens transmeten. Gràcies doncs, senyor president, i allargueu aquest agraïment a tots els col·laboradors vostres.

Agraïment també pel suport rebut de la corporació municipal de Be-llpuig, amb el seu alcalde al capda-vant, Sr. Ramon Jounou, sobretot en aquest any de final d’obres i posada en marxa del nou edifici. Per a un institut petit i rural, que és com el volem, és realment de-cisiu aquest acompanyament de la principal institució del municipi on som ubicats, des del qual servim a aquesta zona educativa a cavall de dos comarques i tres bisbats. Molt agraïts, Sr. Alcalde, i també

64

Lo G

rip

au

12a Promoció de l’Institut

feu extensiu aquest agraïment a les persones corresponents.

Gràcies a la nostra inspectora del Departament d’Educació, Sra. Carme de Andrés, pel suport i ori-entació rebuts durant tot aquest curs escolar i durant els anys que fa que ja compartim les vicissituds diàries en la marxa del nostre centre escolar i, especialment, d’aquests darrers anys d’obres, reunions i problemes diversos que ens ha encaminat a resoldre. Gràcies de tot cor.

I tampoc no pot faltar la felicitació a les famílies: als pares i mares, padrins i padrines, perquè de fei-na n’hi ha per a tots els de casa, en aquesta no gens fàcil tasca de pujar i d’orientar i d’educar els fills i filles en aquests anys, diguem-ne bogets, de l’adolescència. Tots sabem que hi ha hagut moments durs, tensos, difícils, però ara com-provem, amb aquesta vostra cara de felicitat i un punt d’orgull fins i tot, que han pagat la pena.

En fi, nois i noies, s’atansa un final que és alhora un nou comen-çament. El final de l’institut i el començament d’un nou projecte vital, que serà un altre, diferent,

però que heu d’aconseguir que sigui igualment profitós i ple de vivències com el que ara tanquem, però ja sense els de l’insti, sinó amb altres profes, altres persones, altres companys.

Perquè aquesta serà, benvolguts alumnes, la primera i més gran diferència que trobareu a partir d’ara mateix: ja no tindreu els profes tan al costat, ni els pares tan al damunt, encara que sem-pre, recordeu això, sempre, seran al vostre darrere com un coixí de seguretat, com un airbag, per a tot allò que necessiteu. Però sou vosaltres els qui us heu de començar a espavilar solets, a ser responsables i assenyats en les decisions que prengueu, a saber assumir les conseqüències i resultats d’aquestes decisions; heu de ser conscients de vosaltres mateixos, de les vostres il·lusions, dels vostres objectius, dels vostres límits i mancances també, de la vostra pròpia utopia personal.

Descobrireu que el camí no és rec-te ni sempre fàcil, que fa torteres ençà i enllà. Però aquest és el gran desafiament que us cal enfrontar d’ara endavant amb forta determi-nació i gran força de voluntat.

Deixeu que, per acomiadar-me, us ho recordi en la veu del poeta lleidatà Màrius Torres, del qual enguany celebrem el centenari del naixement, en un magnífic poema que resumeix precisament això: com acceptar i viure la nostra pròpia essència humana.

Si m’haguessis fet néixer gra de blat

Si m’haguessis fet néixer gra de blat,què seria senzill d’arribar a ser una espiga!Llucar, créixer, florir en l’aire assolellat,entre olivers, en una terra antiga.

Si m’haguessis fet néixer raig de llum,d’aquesta llum, Déu meu, que a tu no t’enlluerna,m’hauria estat donat de no triar el meu rumb:el meu destí fóra una recta eterna.

Però m’has creat home, fecund, fort.Has obert una camí a la meva mesura,i a cada instant he de buscar l’estel del norden la nit nostra, viva, però obscura.

Màrius Torres (1910-1942)

Gràcies, enhorabona i visca la promoció olímpica del 92!

ComiatPere Boleda, president de l’AMPA

Benvinguts,

Com a membre de l’AMPA, en aquest acte d’avui em toca repre-sentar a tots els pares que hi sou, ja que per a nosaltres és un dia molt especial i desitjat. Aquestes quatre paraules que em toca dir, les voldria dividir en tres parts, una per als porofessors i equip directiu, l’altra a totes les famí-lies i després a tots els qui sou avui aquí al davant, tan mudats i mudades.

Principlament, vull donar les gràcies a l’equip directiu i als professors. Sense ells, no podríem possible celebrar-ho. Gràcies a

65

Lo G

rip

au

12a Promoció de l’Institut

tots, tant als qui ens ho han fet passar bé com als qui no ens ho han fet passar tan bé.

Als pares i mares, dir-vos que ja ho sé que avui és un gran dia; a partir d’ara toca d’anar una mica més enrere que quan eren petits. Quan anaven a la guarderia els hi portàvem al coll, a primària els hi dúiem per la mà; aquí a l’institut ja no els hi hem pogut portar, si els hi acompanyàvem ens deien que els deixéssim lluny; i a partir d’ara, què us diré, tan sols necessitaran el cotxe i la visa. Això vol dir que els pares i mares ens hem de ma-tricular d’una nova assignatura, que es diu: s’estan fent grans. El fet que siguin aquí és que han fet la feina i l’han fet ben feta; ha costat més o menys o a la millor encara n’hi ha que els costarà una miqueta més, però avui no és un dia per a retrets, demà ja sí.

I als alumnes, els vull contar un exemple: un pare va portar al circ el seu fill. L’atracció més important era la d’un elefant que tenia molta força, l’animal més fort del món. Quan en van sortir, es van trobar l’elefant a fora, lligat a una cadena

i un petit clau o tros de fusta clavat a terra. El fill li va preguntar al pare com era que no s’escapava, si era tan fort. Aquell clau no li havia de suposar cap esforç per desfer-se’n. El pare li va explicar que de ben petit ja havien lligat l’elefant amb aquell mateix clau i que l’animal s’hvia passat dies i dies, mesos i mesos, estirant i estirant i que no se n’havia sortit de deslligar-se’n. I que va arribar un dia, el més trist de la seua vida, en què havia decidit que no podia ni podria mai alliberar-se. Després s’ha anat

fet gran, i sempre que veu aquell clau de fusta es diu que no se’n pot ni podrà mai sortir-se’n i ja ni ho intenta.

Us demano que sigueu valents, utòpics i aobretot, que prengueu decisions, que no us faci por. La pitjor decisió és no prendre’n cap. De les bones se’n gaudeix, i de les dolentes se n’aprèn. I si alguna vegada us trobeu que una cosa no la podeu fer, penseu en l’elefant. A més a més, teniu una cosa que no la té ningú més al món: us heu preparat a l’institut Lo Pla d’Urgell, i és dels bons. Us ho diu un exalumne com vosaltres, que té la sort de representar a tots els pares en el feliç dia d’avui. Bona festa, i que tingueu sort.

66

Lo G

rip

au

Imatges del nou institut

67

Lo G

rip

au

Teatre “Lo Galliner”12a Promoció

Alumnes de 1r BTX a París

XVI Trobada de Corals de CatalunyaXVI Trobada de Corals de CatalunyaPlantada d’arbres