revista de l’ins lo pla d’urgell. bellpuig. juny del 2012revista de l’ins lo pla d’urgell. bellpuig. juny del 2012

Montalbà Bellart es jubila

Instants

Projecte CLIL

Taller emprenedoria 1BTX-CF

2BTX Geografia

Sortida a l’estany d’Ivars i Vila-sana

Balaguer-Avellanes

Concurs de redacció Coca cola

Intercanvi amb l’Ametlla

2

Lo G

rip

au

Parc 4 CEEI Economia

3

Lo G

rip

au

Editorial

No tot depèn dels diners

Tots som sabedors de les greus cir-cumstàncies econòmiques i socials per les quals passa la nostra soci-etat, i de les conseqüències que comporta per a les persones que pateixen per la manca de treball i de recursos. També dels ajustos que aquesta situació ha dut als serveis públics, com és l’educació. Però per més difícil i costeruda que pugui presentar-se, la realitat sempre té moltes perspectives diferents, complementàries, igual-ment necessàries.

Si observem amb atenció, ens podrem adonar que no tot són nuvolades, sinó que al llarg dels dies i setmanes, en la vida de les persones i dels centres escolars hi ha afortunadament moltes altres experiències positives, favorables, engrescadores, qualitativament poderoses, les quals no passen ni pel compte corrent ni per la disposició de més i més recursos materials. És sobre aquest cantó de la realitat que hem de focalitzar les nostres energies, també com a comunitat educativa.

Amb recursos i diners, tot pot sembla més fàcil, però no n’hi ha prou. Hi ha tantes coses en el món de l’educació que no depenen dels diners: les ganes d’aprendre, l’energia a l’hora d’entrar a classe, l’atenció al que diu el professor, portar els deures fets, la il·lusió per una feina ben feta, la recer-ca de l’empatia i la complicitat entre alumnes i profes, l’exemple constant i quotidià més enllà dels

llibres de text, les paraules ade-quades dites en el moment just, la bona companyonia, la mirada d’ànim i de suport, el bon consell, saber ajudar-nos entre tots... i un llarg, molt llarg etcètera. Perquè a la fi, la màgia de l’ensenyament i de l’aprenentatge no es compra ni es ven, sinó que depèn de la volun-tat per aprendre, de l’energia de l’ensenyant i de la força d’aquesta connexió indescriptible que s’esta-bleix entre mestre i deixeble.

Per tant, més enllà de la crua re-alitat, sempre hi haurà d’haver la il·lusió renovada de profes, alum-nes, pares i mares, que ens donarà l’empenta necessària per un nou curs, nous reptes, noves fites escolars i acadèmiques. Aquesta és l’ensenyança primordial que la celebració del 40è Aniversari de l’institut públic de Bellpuig durant el proper curs ens deixarà: la continuïtat d’aquesta tasca,

feixuga però gratificant, de formar el jovent de la nostra zona educa-tiva, sense rendir-nos i amb tota la força del nostre esperit.

Fins al setembre, que passem tots un bon estiu!

4

Lo G

rip

au

Índex

COORDINACIÓJosep Maria Mir Joan Cornudella

EDITAINS Lo Pla d’UrgellAvinguda d’Urgell, 26 BellpuigTel. i fax: 973 32 00 83E-mail: inslopladurgell-bellpuig@xtec.catWeb: institutlopladurgell-bellpuig.cat

MAQUETACIÓ I DISSENYSaladrigues SLBellpuig

Dipòsit legal: L-611-2000

Amb la col.laboració de l’AMPA de l’Institut

La revista no es fa responsable ni com-parteix necessàriament les opi nions dels seus col·laboradors

EDITORIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

ACTIVITATS I SERVEIS

Malgrat la crisi, sortim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Una mirada cap a altres eines pedagògiques . . . . . . . . . . . . . . . 10

Eines digitals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

AxA. Alimentació per adolescents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

GENT DE CASA: La Montalbà Bellart es jubila!

Caminante no hay camino... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Gràcies, Montalbà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Un camí, una petjada per sempre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

INSPREMIS

Premis diversos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

ESPORTS

Associació Esportiva Escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Cross escolar de Bellpuig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

EMPREMTES ESCOLARS

Intercanvi Ametlla-Bellpuig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

Projecte CLIL: Aprendre en anglès! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

Coneixent el René: l’auxiliar de conversa . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

End of the year trip! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

Trip to Edinburgh . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

Càritas interparroquial de Bellpuig-Preixana-Seana . . . . . . . . . . 36

Fira de la FP

RACÓ CREATIU

Concurs juvenil de contes Sant Jordi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

Literatura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

TEMES OBERTS

Classes d’economia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

Petit minivocabulari desordenat per a temps de crisi . . . . . . . . . 43

LA PALESTRA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

RACÓ CREATIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

INSTEATRE

Taller de teatre “Lo Galliner”, vint anys als escenaris . . . . . . . . . 51

II Trobada Teatral a la Catalunya Nord . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

20 anys en imatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56

Pròleg del llibre Retalls d’aniversari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

39a PROMOCIÓ DE L’INSTITUT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59

Auca de l’Emma i el seu grup . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

Lo Pla d’Urgell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64

GENT DE CASA

INSPREMIS

ESPORTS

EMPREMTES ESCOLARS

Activitats i serveis

Sortim a conèixer el món

5

Lo G

rip

au

Un any més, des de la coordinació d’activitats de l’Institut, es deixa sobre la taula el seu particular balanç d’excursions i passejades fora de les aules que acullen tot l’any el nostre alumnat. Seguint la tònica de l’any passat, es con-tinua pensant que hem d’apropar l’aula al carrer, a les empreses, als museus, als teatres, a la natura o a indrets geogràfics nous. Tot i que s’ha retallat el pressupost per a les excursions a causa de la forta crisi que vivim encara, s’ha marcat a l’agenda -amb la intenció de repetir-les en altres cursos- dues noves sortides de cicle: la de les estades esportives i d’anglès per als de 2n d’ESO i la del Regne Unit per a 4t d’ESO.

Ara toca recordar les sortides que s’han realitzat durant el curs esco-lar 2011-2012. Aquest llistat no ho diu tot, però insinua. Els alumnes ja es van encarregar al seu dia, a casa i entre els companys, d’ex-plicar les anècdotes viscudes aquí i allà. L’oferirem en format cro-nològic. Les fotografies que hem pogut recuperar també ajudaran a recordar-les amb més detall.

Octubre de 2011

• 6: Sortida a Tàrrega. Visita a l’exposició del bosc (1r d’ESO)

• 13: Sortida a la Vall del Corb. Visita a Guimerà, al santuari de Bovera i inspecció del riu dins del Projecte Rius (3r ESO)

• 18, 19, 20 i 21: C a m p d’a pre nentatge de la Vall de Boí. Realització d’activitats diverses a l’Escola de Natura

de Barruera i al Parc Natural d’Aigües Tortes. Ruta del ro-mànic, pràctiques de biologia, de ciències de la Terra i Medi Ambient i de tecnologia (2n de batxillerat científic i tecnològic)

• 25: Recorregut geoambiental per la zona del mirador de la Pena (serra de Prades) (1r de batxillerat – Ciències de la Terra i Medi Ambient)

Novembre de 2011

• 11: Sortida a Tàrrega. Assistèn-cia a l’obra de de teatre “Pedra de Tartera” de Maria Barbal a l’Ateneu. Coproducció del TNC i de Celler d’espectacles (1r de batxillerat)

• 15: Sortida guiada a l’arxiu històric i museu comarcal de Balaguer. Visita guiada al castell de Montsó (2n d’ESO) / Sortida a Ascó. Xerrada sobre l’energia nuclear i les centrals de l’Associació Nuclear Ascó-

Vandellós (1r i 2n de batxillerat – Tecnologia)

• 18: Sortida a Lleida. Assistència a la conferència “Les matemà-tiques a la vida quotidiana” a cura del Dr. Claudi Alsina al Caixafòrum. Visita a l’exi co-mercial i a les exposicions de l’IEI (3r d’ESO)

6

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

• 23: Visita a diverses zones de regadiu dels plans d’Alguaire i d’Almenar. Visita a l’aeroport (2n de batxillerat – Geografia)

• 24: Sortida de geologia urbana a la població de Bellpuig i roda-lies (1r batxillerat – Ciències de la Terra i Medi Ambient)

Desembre de 2011

• 15: Recepció a les instal·lacions de l’empresa automobilística SEAT, visita guiada a les termes romanes de Sant Boi de Llo-bregat i visita al MIBA (museu d’idees i invents de Barcelona) (1r i 2n de batxillerat – Econo-mia i empresa i llatí i Cicle For-matiu) / Visita a l’abric Romaní de Capellades, taller de tir amb arc i ruta dels molins paperers (1r ESO)

Febrer de 2012

• 1: Participació a les XVII Jorna-des d’Orientació Universitària (JOU) de Tàrrega (2n de bat-xillerat)

• 7: Portes obertes a la Univer-sitat Autònoma de Bellaterra, visita al MNAC (art gòtic i modern) i al parc zoològic del Parc de la Ciutadella (2n de batxillerat)

• 8: Sortida a Barcelona. Assis-tència a l’obra de teatre “Cop de rock” al teatre Victòria (3r d’ESO)

• 19-24: Sortida a Edimburg (Escòcia). Activitats d’anglès per a estudiants amb estada en famílies. Classes, visita a monuments (castell, palau de Holyroodhouse, parlament d’Escòcia) i a museus (Galeries Nacionals d’Escòcia, National Museum), ruta dels fantasmes

7

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

i vivències amb les famílies (4t d’ESO)

• 22, 23, 24: Esquiada a l’estació de Port del Comte (3r d’ESO)

• 24: Un dia a la neu a l’estació de Port del Comte (alumnes d’ESO i de Batxillerat) / Parti-cipació a la Fira de Formació Professional i Treball als Camps Elisis de Lleida. Visita guiada als estands de la fira. (4t d’ESO)

Març de 2012

• 1: Visita al parc científic, te-conològic i alimentari, al viver d’empreses de Gardeny, al CEEI de la Caparrella i al Magical Lleida (1r i 2n de batxillerat – Economia i Empresa)

• 15: Participació a la prova Cangur de matemàtiques a la Universitat de Lleida (alumnes de 3r, 4t d’ESO, 1r i 2n de bat-xillerat)

• 20: Participació a la final de la VIII Gimcana Lingüística de l’Urgell a l’Ateneu de Tàrrega (2n d’ESO)

• 22: Sortida a Barcelona. Taller sobre l’evolució al parc zoolò-

gic, assistència a la pel·lícula Gegants de l’oceà (IMAX) i visita al MIBA (Museu de les idees i dels invents de Barcelo-na) (4t d’ESO)

• 23-29: Excursió de fi de curs a Àustria i a Alemanya se-

guint la ruta de les ciutats de Munic, Berna, Ginebra, Insbruck, Salzburg i els cas-tells de Neuschwanstein i Her-renchiemsee (1r de batxillerat)

• 28-31: Intercanvi amb l’Institut de l’Ametlla de Mar en règim d’estada en família. Ruta pel nucli històric de Bellpuig, visi-ta a Lleida, a l’estany d’Ivars, a Tàrrega i a Montserrat (1r d’ESO)

• 28-30: Intercanvi teatral amb Ceret (Catalunya Nord) a Bell-puig. Visita a l’Aula Municipal de Lleida, taller d’improvisació al teatre de l’escorxador, assa-jos parcials al teatre Armengol, visita al Mausoleu de Bellpuig i sortida a Montserrat (Alumnes del Taller de Teatre de 4t d’ESO)

• 29: Visita a l’estany d’Ivars i Vila-sana, gincama i concurs fotogràfic (3r d’ESO)

8

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

Abril de 2012

• 18, 19 i 20: Participació a la 27a Trobada de Teatre de Secundà-ria a Tremp. (4t d’ESO i 1r de Batxillerat – Taller de Teatre)

• 19: Visita cultural a Girona (església de sant Feliu, cate-dral, banys àrabs, sant Pere de Galligants, barri jueu i museu del cinema) (2n d’ESO)

• 25: Assistència a la Trobada de Corals d’Ensenyament Se-cundari de Catalunya a Girona (1r d’ESO)

Taller-conferència sobre teatre, visita guiada al nucli històric de Ceret, representació de l’obra “Retalls d’aniversari” al teatre municipal de Perpinyà i visita a Vilafranca de Conflent i el monestir de Sant Martí de Canigó. (Alumnes del Taller de Teatre de 4t d’ESO)

• 8: Visita guiada a les instal-lacions d’energies renovables de l’Ecocentre Les Obagues de Juneda (2n d’ESO) / Sortida a Palau de Plegamans (taller d’excavació arqueològica) i a Barcelona (museu egipci i taller de jeroglífics) (1r d’ESO)

• 15: Sortida d’orientació a Bellpuig i rodalies. (1r de Bat-xillerat)

• 16: Participació als quarts de final del VIII Certamen Nacio-nal de lectura en veu alta a l’Auditori Enric Granados de Lleida (alumnes de 1r i de 4t d’ESO) / Sortida a Barcelona. Visita exposicions d’epidèmies i tecnorevolució, al planetari en 3D sobre Darwin i la selecció natural al CosmoCaixa i visita al Museu Blau de Ciències Naturals (exposició del vulca-nisme de l’Illa de Hierro) (1r de batxillerat – Bilogia, tecnologia

• 26: Excursió de regust clàssic a Tarragona (muralles, amfi-teatre, circ romà, museu ar-queològic, aqüeducte romà) i assistència a l’obra de teatre “Miles gloriosus” de Plaute en el marc del XVIIè Festival de teatre grecollatí (2n de batxi-llerat –llatí)

Maig de 2012

• 2-5: Intercanvi amb l’Institut de l’Ametlla de Mar en règim d’estada en família. Visites a Montblanc, Ametlla de Mar (llotja del peix), Delta de l’Ebre i Tortosa i caminada GR de la costa (refugis de la guerra) (1r d’ESO)

• 3: Sortida a Barcelona. Visita guiada a la Sagrada Família i al Parlament de Catalunya (3r d’ESO)

• 8, 9, 10: Intercanvi teatral amb Ceret (Catalunya Nord).

9

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

i Ciències de la Terra i Medi Ambient)

• 18: Participació a l’acte final de l’Olimpíada dels Residua al teatre Ateneu de Tàrrega (1r d’ESO)

• 23: Celebració de la Festa de Sant Jordi. Venda de roses, tómbola i teatre amb l’estrena de l’obra “Retalls d’aniversari” (4t d’ESO)

• 24: Participació a les semifinals del VIII Certamen Nacional de lectura en veu alta al Complex Educatiu de Tarragona (alum-nes de 1r i de 4t d’ESO)

• 27: Participació de l’Associa-ció Esportiva de l’Institut a la XXVIII Marxa ecològica i per la pau de Belianes.

Juny de 2012

• 15: 20è aniversari de Lo Galli-ner Teatre al Teatre Armengol de Bellpuig. Vídeoclip dels 20 anys, gags amb globus, presentació del volum “Retalls d’aniversari” i representació de l’obra “Retalls d’aniversari”.

• 21: Sortida lúdicoesportiva a Llavorsí . Activitats a la mun-tanya: ràfting i iniciació al descens de barrancs (alumnes de l’Associació Esportiva de l’Institut)

• 22: Cloenda de curs al teatre Armengol de Bellpuig – Teatre amb les obres “Allioli” i “Retalls d’aniversari”, esmorzar al parc i lliurament dels jocs esportius de l’Institut.

Joan CornudellaCoordinació d’activitats i sortides

10

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

-XIè Programa Comarcal de Suport a l’Educació a l’Urgell. L’INS Lo Pla d’Urgell ha participat en els ajuts a projectes didàctics mediambien-tals, al XII Premi comarcal a la rea-lització de treballs de recerca, a la conferència “ Les matemàtiques a la vida quotidiana”, al Taller “Edu-cació i bones maneres” i a la VIII Gimcana Lingüística de l’Urgell.

-18 d’octubre de 2011. Els alum-nes de 2n d’ESO assisteixen al te-atre Armengol per veure l’obra de teatre “Ja n’hi ha prou!”. El tema a debat és l’assetjament i el bulling.

-19 d’octubre de 2011. Els alum-nes de 4t d’ESO assisteixen al teatre Armengol per veure l’obra de teatre “Que sí, vida!”. El tema a debat és el consum de drogues, així com les conductes de risc associaciades a la conducció, les relacions sexuals sense protecció.

-8 de novembre de 2011. Els alumnes de 3r d’ESO assisteixen a la teoria i pràctiques sobre edu-cació viària.

-17 de novembre de 2011. Taller de prevenció educativa “Preser.va’t” per a familiaritzar-se en els mètodes anticonceptius. Els alumnes de 1r de batxillerat van treballar la presa de decisions, la comunicació, les actituds i els hàbits per poder gaudir d’un estil de vida més saludable.

-25 de gener de 2012. Les històries de Max. Ús i abús de les drogues i de la sexualitat de risc. Per als alumnes de 4t d’ESO.

-7 i 14 de març de 2012. Xerrada “Cuidem la nostra esquena” adre-çada als alumnes de 3r d’ESO per

Una mirada cap a altres eines pedagògiques

informar de com cuidar el cos i assolir bés les postures corporals.

-13 de març de 2012. Lectura dramatitzada en anglès a la bibli-oteca per als alumnes de 1r d’ESO, a partir de les lectures de classe.

-5 de maig de 2012. Els alum-nes Imma Pinent (1r d’ESO), Eva Guàrdia (3r d’ESO) i Anna Pallàs (1r batxillerat) van assistir a l’acte de lliurament de premis de l’ACUDAM. En el marc del Saló del Llibre de Mollerussa van recollir els premis del 7è Concurs Literari en les modalitats infantil i juvenil. Van actuar l’orquestra i l’aula pilot de l’Escola Municipal de Música de Mollerussa, el grup de dansa gironí amb l’espectacle “Mira, capacitats per la dansa” i les nenes maques i el percussio-nista de Lleida.

-1 de juny de 2012. Acte acadè-mic de la promoció 2011-2012 de batxillerat i cicle formatiu al pavelló poliesportiu de l’Institut. Lliurament de diplomes, discursos

protocol·laris, videoclip, cant coral i peces musicals amenitzades pel grup musical de l’Institut i els alumnes de batxillerat i piscolabis de cortesia.

-5 de juny de 2012. Xerrada-taller educatiu a cura de Maria Aurora Aubach (Mans Unides) per als alumnes de 1r d’ESO. Venda de samarretes al vestíbul de l’Institut.

-21 de juny de 2012. Coordinat pel Departament de Llengua i Litera-tura Catalanes, l’escriptor Josep-Francesc Delgado va parlar amb els alumnes de 1r d’ESO sobre el seu llibre “Si puges al Sagarmat-ha”. Aquesta activitat forma part del programa escriptors a l’aula.

-22 de juny de 2012. Activitats de final de curs al teatre Armengol. Acte de lliurament de la revista Lo Gripau, de trofeus i medalles dels XX Jocs Esportius de l’Institut, esmorzar popular i teatre escolar.

Esther CastellàCoordinadora pedagògica

11

Lo G

rip

au

Sense fer soroll però amb tota la determinació, el nostre institut és un dels centres més digitalitzats i moderns de tot el territori. L’adaptació del progra-ma Educat 2.0 ara fa dos cursos ha propiciat aquest salt qualitatiu en recursos i ús de les tecnologies de l’aprenentatge i la comunicació (TAC). Les principals característiques d’aquesta modernització digital en aquests dos anys han estat:

• Dotació de netbooks per a alumnes i professors de tots els cursos d’ESO (500 miniordindors), encara que ens temem que el proper curs s’acabi aques-ta subvenció de la meitat de l’aparell per part de l’administració educativa.

• Instal·lació de 25 pissarres digitals interactives, amb projector, connexió a internet directa i tàctils, o sigui, que poden funcionar amb un simple clic del dit. De manera que totes les aules habituals dels grups disposen d’aquesta pissarra, a més d’altres espais per a desdoblament i aules específiques.

• Ús del llibre digital, de les editorials Santillana Digital i Digital Text, el preu del qual ha estat fins ara subvencionat pel Departament a raó de 30€ per alumne que s’han pagat directament a aquestes editorials per tal de disposar d’un codi d’accés per a la consulta dels llibres de text de gairebé totes les matèries dels cursos d’ESO per internet.

• Posada en marxa d’un EVA propi (entorn virtual d’aprenentatge), popularment conegut com a Moodle. Es tracta d’un servidor instal·lat al propi centre en el qual cada professor pot crear i disposar del seu propi espai per als materials, exercicis, en-

Eines digitals

llaços, vídeos, etc. de la seua matèria. Tots aquests materials s’hi classifiquen per Departaments i per cursos. També és útil per a l’administració del centre, ja que s’hi “pengen” els documents més importants de l’organització del centre per a con-sulta del professorat.

• Wi-fi propi per a ús d’alumnat i professorat a totes les dependències del centre, acompanyat d’unes bones instal·lacions, des del potent RAC general a la interconnexió dels diferents aparells del cen-tre, des dels quals per exemple es pot enviar a la fotocopiadora general de consergeria qualsevol document.

• Funcionament a tot ritme de l’Aplicatiu de tutoria, ara ja amb el seu tercer curs complert. De fet, avui per avui, ja no podríem concebre el funcionament de l’institut sense aquesta eina de comunicació tan directa entre famílies i professorat. Aquest curs, per part de les famílies, s’hi ha fet més de 25000 consultes!

Tota aquesta complexitat d’instal·lació i manteniment no fóra possible sense la dedicació, més voluntariosa que altra cosa, dels nostres profes responsables de la coordinació informàtica, l’Antoni Berbel i la Palmira Ortiz. Des d’aquí els regraciem novament aquesta tasca.

Tot això no hauria estat possible sense l’esforç que la societat ha fet en inversió educativa. Segurament, el context econòmic actual farà que ralentir la velo-citat d’aplicació d’aquestes noves eines, però d’allò que podem estar segurs és que no tenen retorn: la preparació a l’institut ha i haurà de contemplar cada cop més les eines digitals, que seran les que sense cap mena de dubte faran servir els alumnes d’avui que són els emprenedors del futur.

Activitats i Serveis

12

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

Durant aquest curs escolar, els alumnes de segon d’ESO han realitzat una activitat diferent a les hores de tutoria; un curs d’educació nutricional, d’una du-rada total de 6 hores, Alimentació per a Adolescents (AxA).

El projecte AxA sorgeix de la iniciativa de tres diplo-mades en Nutrició Humana i Dietètica, la Marta, la Isabel i la Laura, i d’una psicopedagoga, l’Anna, com a resposta a un problema real que detecten en els adolescents del nostre país: la desconeixença de la importància d’una bona alimentació i els seus efectes sobre la seva salut present i futura.

Davant aquesta preocupació es van començar a moure fils per poder a dur a terme un programa d’intervenció alimentària realista i eficaç al poble de Bellpuig. El projecte de seguida va rebre el suport tant per part de l’ajuntament com de l’institut on s’ha dut a terme.

L’alimentació és fonamental per a poder cobrir els requeriments nutritius. En depenen en bona part el creixement i el desenvolupament de l’organització durant l’adolescència, així com l’estat de salut. A més, és un fet demostrat que els hàbits alimentaris que es consoliden durant aquesta etapa perduren la resta de la vida.

És molt important l’educació alimentària per tal d’evitar problemes nutricionals i corregir idees equivocades que giren entorn de l’alimentació i dels ideals d’imatge corporal. D’una banda, l’adolescent és fàcilment influenciable pels amics i els mitjans de

AxA. Alimentació per Adolescents

comunicació en diversos aspectes de la seva vida, i evidentment també pel que fa a l’alimentació. D’altra banda, l’adolescència és una etapa marcada per canvis físics, emocionals i socials, entre d’altres. És important que ajudem als joves en el seu pas a l’edat adulta, treballant amb ells, perquè, aquests siguin capaços de solucionar els conflictes interpersonals i intrapersonals, que els puguin sorgir, donant eines adequades i habilitats necessàries per a què aconse-gueixin una autonomia en tots els aspectes.

Les sis sessions, realitzades en les hores de tutoria de 6 setmanes consecutives, tenien noms com Introducció a l’alimentació i nutrició, Alimentació equilibrada, És hora de moure’s, L’alcohol, Fast food, i finalment, Mi-tes sobre alimentació. En el transcurs de les sessions s’han realitzat diverses activitats educatives com per exemple classes teòriques, visualització de vídeos, ac-tivitats al pati de l’escola... amb l’objectiu d’educar a l’alumnat però d’una forma entretinguda i divertida.

El primer dia, al vespre, es va realitzar una xerrada als pares dels alumes per tal d’informar-los sobre la realització del projecte i demanar-los la seva ajuda activa a l’hora de realitzar les diferents activitats i d’acceptar els canvis que els alumnes proposessin en quant a alimentació.

L’últim dia també vam realitzar una segona xerrada amb els pares; aquesta va tenir lloc a la cuina, i va anar acompanyada d’una demostració culinària en directe i posteriorment d’un petit tast de totes les receptes que s’havien elaborat. Tant les dietistes, les professores com els pares que hi van assistir estaran d’acord amb l’èxit d’aquesta segona sessió informativa.

En el transcurs de les diferents sessions es van dur a terme diferents activitats educatives per tal de cridar l’atenció dels alumnes cap a un tema tant important com és l’alimentació en l’adolescència.

13

Lo G

rip

au

Gent de casa

Caminante no hay camino, sino estelas en la mar...

(Antonio Machado, Campos de Castilla)

Era el mes de setembre de l’any 1978. Hi feia bo a Barcelona. A les 7 del matí, els carrers ja estaven animats i els barcelonins, amb cara de son i de pocs amics, iniciaven un nou dia de treball. Jo, per primera vegada a la meva vida, també m’hi vaig barrejar. El metro era ple i, com que sempre he estat menuda, em va costar déu i ajuda fer-me un lloc a vora la porta. En arribar al col-legi, em vaig aturar un moment, em costava respirar i el cor m’anava als mil: era el meu primer dia com a professora de Llengua castella-na i literatura. Dominant la meva timidesa, que potser tenia molt a veure amb el pànic, vaig empènyer la porta i així va començar el llarg camí que ara acaba.

A vegades recordo amb nostàlgia aquella noia somniadora i riallera que volia menjar-se el món, que treballava amb il·lusió, amb ga-nes, sense cobrar massa a final de

mes -no us penseu que llavors els sous fossin com ara-, però tampoc importava, era feliç fent el que m’agradava, que era ensenyar i, sobretot, la relació tan peculiar que tenia amb uns alumnes poc més joves que jo.

L’any següent em van donar un interinatge a l’Escola del Treball de Barcelona. Un institut immens, impersonal, fred i amb 30, 40 i 50 estudiants per classe. Recordo uns alumnes que el primer dia em van venir en petit comitè i em van avi-sar que allí no es feia classe i que si m’ho prenia bé, no tindria proble-mes. Mare meva! -vaig pensar- on m’he ficat? No cal dir que m’ho vaig prendre bé! Sortosament no totes les classes eren com aque-lla i, finalment, també m’hi vaig

fer un lloc. Em va ajudar molt la complicitat que hi havia amb una colla de professors molt enrotllats. D’aquella època en guardo bons records: soltera, amb feina, diners, amics i festes... wau!

Al cap d’un temps, em vaig casar amb l’Andreu, un biòleg enamorat del camp i vam decidir de tornar cap a la nostra terra. Vaig guanyar una oposició i la meva primera destinació va ser a Les Borges Blan ques. Els alumnes eren molt diferents: més normals i educats. Recordo un segon curs de FP amb el qual es van crear uns llaços molt especials. Amb ells vaig anar a Mallorca. Que bé que ens ho vam passar!

L’any 1983 em van donar la meva primera destinació definitiva: l’ins-

La Montalbà Bellart es jubila!

14

Lo G

rip

au

Gent de casa

titut Alfons Costafreda de Tàrrega. Allí vaig coincidir amb gent que sempre han format part de la meva vida, la Mari Pau, el Joan, la Carme, el Jaume, el Miquel Àngel i l’Elena. Aquest institut va ser triat per a dur a terme l’experimentació de la Reforma d’Ensenyaments Mitjans a Lleida i tots vam treba-llar de valent. Durant uns quants anys hi vaig dirigir una revista, “Lo destraler”, escrita exclusivament per alumnes i en català. Hi havia “bufetades” per a formar part de l’equip de redactors perquè era una altra manera d’aprendre, més lliure i divertida. El meu record, ara i sempre, és pels alumnes de segon de batxillerat que van tenir les ganes i l’empenta per a dur a terme la primera publicació: la Noèlia Segura, el Jordi Blanc, el Gerard Molina, el Jordi Carrera, l’ Olga Valls, l’Oscar Campillo i el JAP. Més tard, vaig col·laborar amb l’ICE de Lleida- impartint cursos de formació als professors. Entremig, va néixer l’Arnau.

El 1997 vaig demanar trasllat a Bellpuig on he exercit la docència des d’aleshores. Han estat uns anys força entretinguts: “obres i més obres”, classes, exàmens, cor-reccions, tutories, viatges, treballs de recerca, avaluacions, claustres,

ara una floreta per a la directiva: reconec que sóc tossuda, crítica i tinc idees “pròpies” sobre el món i les coses, i que no sempre he estat d’acord amb algunes decisions que han pres, però també he de dir que mai m’han tallat les ales quan he volgut fer alguna cosa i que, quan he tingut un problema, han estat al meu costat. Gràcies.

Durant aquests 15 anys, han pas-sat un munt d’ adolescents per les meves classes, jo me’n recordo de la majoria (guardo totes les llibre-tes de notes, revistes, fotos i, de tant en tant, els dono una ullada). Sé que, a vegades, he estat dura i exigent amb ells, però m’agradaria pensar que també recordaran tot el que els he ensenyat (no només la sintaxi!). Sempre he intentat despertar la seva curiositat, ani-mant-los a llegir llibres de tota mena, que es responsabilitzin de les seves tasques i que estudiïn, perquè el coneixement els farà dones i homes lliures. Però, per damunt de tot, vull creure que he ajudat a educar persones que es valoren a elles mateixes i que res-pecten i estimen els altres. Al meu cor hi guardo un racó per a tots ells, especialment pels alumnes

discussions de tota mena, esmor-zars de celebració, festes, nervis, rialles...etc., gairebé estic esgo-tada només de pensar-hi, però tot això és el que ha format una part molt important de la meva vida aquests últims anys. A la fi, el 2010, després d’un “viacrucis” de més de vuit anys, vaig guanyar l’oposició a Catedràtica de Lengua castellana y literatura.

Quanta gent he conegut i estimat aquí: la Rosario i el Ramon amb qui vaig anar a Itàlia, el JMª, el meu naturalista preferit, després de l’Andreu, és clar, el Joan, aquest “monstre” del teatre, la Sílvia (que no havia d’haver marxat mai), la Titos (com la trobaré a faltar!), el Jaume (sempre ens quedarà París), la Magda i la Mercè i el nostre viatge mariner, la Magdalena i les agradables converses a la biblioteca, el Jordi i el Jaume, els quals amb molta dosi de paciència sempre m’han fet les fotocòpies per “ahir”, la Mª Jesús i el Ramon, els amables i eficients secretaris de l’institut, i tants companys i com-panyes amb qui he compartit un munt d’hores - a vegades alegres i altres no tant- i, sobretot, l’Est-her, la meva amiga de l’ànima. I

15

Lo G

rip

au

Gent de casa

Arriba l’hora de regraciar la tasca d’una professora que enguany ens deixa per passar a millor vida: a la vida del jubileu. La Montalbà Bellart, professora de Llengua i Literatura Castellanes, se’ns jubila. Deixeu-me que, en nom de tota la comunitat educativa, li faci arribar el nostre més profund agraïment per una tasca continuada de tants anys al servei de la formació del nostre jovent. Gràcies Montalbà, per la teua manera de ser, per la

Gràcies, Montalbà

de qui vaig ser la tutora el curs 2008-2009..

Per acabar, he de confessar que al-gun moment torno a sentir aquell pànic primigeni davant d’aquesta etapa que estic a punt d’encetar, però crec que m’ha arribat l’hora de deixar de treballar. He de tancar la porta que vaig obrir fa 34 anys i, aquesta vegada, em quedaré a fora.

Una abraçada ben forta per a tothom.

Montalbà

teua professionalitat fins a l’úl-tim segon, per la teua dedicació constant als alumnes i pel teu alt sentit de la companyonia amb la resta del professorat, sempre disposada a donar un cop de mà a qui el necessita. Que tinguis una feliç jubilació i que s’enceti per a tu una nova etapa de vida plena d’il·lusió i de dedicació a noves causes. Enhorabona!

Josep M. Mir

16

Lo G

rip

au

Gent de casa

Un camí, una petjada per sempreEsther Castellà

Intueixo que els seus colors poden ser el daurat de l’arena del desert, el verd maragda d’una zona tropi-cal, el verd fosc d’un bosc ombrívol o el gris bromós d’ un paratge volcànic. La Montalbà porta tatuada la Rosa dels Vents a una ànima viatgera.

Ella i l’Andreu han fet una pila de quilòmetres per aquests mons de déu. Les seves vacances han estat transformades en periples que han omplert àlbums de fotografíes on no tan sols , s’entreveu el gaudi, sinó també l’ànsia d’aprendre.

Ara bé, l’atracció quasi irreverent que sent pel Marroc, per la seva gent i pel paisatge, fa que hi viatgi molt sovint. No l’espanta ni la tempesta de sorra,ni un cel aclaparadorament estrellat quan toca dormir al ras, ni la llum viva que entumeix la vista.

Marxa amb una motxilla carregada amb milers d’estris per donar a la gent d’allí i l’ omple de tor-nada, de vivències de tota mena, unes dolces i altres amargues.

Quan reinicia el curs a l’institut escolto la crònica d’un viatge, el seu viatge, i els seus ulls guspiren talment com si encara fos allí.

Per què vull narrar aquest viatgeSi cal que no sigui narratI de qui era aquella imatged’una insostenible beutat .

(Jean Cocteau)

La Montalbà arriba a l’institut a finals dels 90. Menuda, decidida, les bruses de flors i les armilles que ja li donaven una imatge hipiosa, l’han anat acompanayant sempre juntament amb unes idees clares que mai no ha deixat de banda.

Porta un bon currículum a l’espatlla passant per les classes de F.P. , B.U.P., C.O.U, Reforma, cursets fets i donats a l’ I.C.E. fent camí, sempre incert, per aquest pedregar que es diu “Ensenyament”.

Caminante no hay caminoSino estelas en la mar.

(A. Machado)

Conec la filòloga, una apassionada de la Llengua Castellana. Primmirada ella, fa recerca contínuament. Li va més la gramàtica que la història de la Literatu-ra. Coneix del tot els viaranys de la Morfologia, La

17

Lo G

rip

au

Gent de casa

Sintaxi, les noves normes ortogràfiques i el Lèxic. Reflexiona sobre l’escrit, el punt i la coma i, no se’n deixa cap.

Exprem un text fent-li mil preguntes que els alumnes han de resoldre , moltes vegades suant, però sabent que a través de l’ exigència de la professora, obtin-dran l’èxit.

… Cada mañanaTrae, como dice Auden, verbos irregularesque es preciso aprender, o decisionespenosas que aguardan examen.

(J. Gil de Biedma)

Entre sintagma i oració,de tant en tant, baixa de la figuera i la seva pedagogia viu amb l’entorn. Llavors, li surt la vena ermitana i es presenta amb un cistell farcit de plantes aromàtiques i branquillons d’arbres dels nostres voltants. Olorant , tocant, i observant els alumnes aprenen un ventall de lèxic en ambdues llengües que més enllà d l’enriquiment cultural, la Montalbà els transmet el respecte que sent per la natura i també per ells.

Un arbre és com una cançó de la terraÉs un port pels ocells sobre el riu de la mort.Se n’alegra la terra.És igual en la pau i en la guerra.Bell en vida i en mort.

(Josep Solsona)

Conec la Cap de Departament. La Catedràtica és complidora en les seves funcions. Ens manté a ratlla en les tasques que hem de fer els diferents membres. Parlem, discutim i algun cop em toca el rebre.

Fondes vivències Pel goig inabastableL’esforç de créixer

(Miquel Martí i Pol)

Conec l’amiga. No sé els ingredients que conté una amistat. La nostra, la dibuxaria en forma de còmic ( La Montalbà en té una bona col.lecció i podria dir que n’és especialista en aquest gènere). Hi ha , doncs, una bona dosi de trapellades tipus Zipi Zape; Una pluja fina de Manga, d’aquells que es llegeixen començant pel final amb un to àcid i algunes trompades. També s’hi pot tobar flaixos d’heroïnes que lluiten pel que és imposible i s’aferren ,amb devoció, a allò que han conegut.

Sancho dijo: —Tan valientes corazones es señor mío, tener sufrimientos en las desgracias como ale-

grías en las prosperidades… Porque he oído decir que esta que llaman por ahí Fortuna es una mujer borrac-ha y antojadiza, y, sobre todo ciega y así no sabe lo que hace ni sabe a quién derriba, ni a quien ensalza (Don Quijote de la Mancha)

Quan vaig conèixer la Montalbà la Fortuna anava serena i em somrigué. Admiro el seu saber; escolto quan la lingüista entra en escena ; quan parla la con-fident; aprenc de les baralles, que també en tenim; aprenc de les reflexions i dels silencis. Fruïm garlant de llibres i gaudim de l’espectacle que ens ofereix una bona obra de teatre i sobretot… ens respectem.

Ara diu que això d’ensenyar ja s’ha acabat. Jo no m’ho crec. Es reinventarà, és com la Hidra.

Toqui les tecles que toqui li desitjo la plenitud tot pensant en els versos d’en Serrat:

Asómate y consume LA VIDA A GRANEL HOY PUEDE SER UN GRAN DÍA Y MAÑANA TAMBIÉN

Per sempre

L’ ESTHER

18

Lo G

rip

au

Gent de casa

Premis diversos

Quarts de final del VII Certamen Nacional de Lectura en Veu Alta (Lleida, maig 2012)

Premi Treball de Recerca del VII Concurs Preuniversitari de la UIC: Genís Vilalta, Disseny d’una casa modular i bioclimàtica.

Concurs de redacció Coca-Cola (Lleida, abril 2012)

Final de la VIII Gimcana Lingüística de l’Urgell (Tàrrega, març 2012)

19

Lo G

rip

au

INSpremis

Premi Valeri Serra 2012

Premi Infantil (1r i 2n d’ESO)— 1r premi: El pa de cada dia,

de Jaume Colom Hernández (Bellpuig).

— 1r accèssit: La vivència del meu avi, de Sergi Piqué Hu-guet (Omells de Na Gaia).

— 2n accèssit: Successió, de Mò-nica Bonet Massana (Bellpuig).

Premi Juvenil cat. A (3r i 4t d’ESO)— 1r premi: Pa amb gust de

pa, de Daniel García Bòria (Bellpuig).

— 1r accèssit: Amb fil i agulla, de Clàudia Guasch Niubó (Bellpuig).

Premi Juvenil cat. B: (Batxillerat i CFGM)— 1r premi: Estudi de la socie-

tat de l’Urgell del segle XIX i estudi lexicogràfic a partir

Premis de Contes Sant Jordi, 2012

1r premi, categoria juvenil B: Estudi de la societat de l’Urgell del segle XIX i estudi lexicogràfic a partir de lo Segador, d’Alba Ferrer i Cosmina Iacob (Tàrrega).

1r premi, categoria infantil: El pa de cada dia, de Jaume Colom Hernández (Bellpuig)

1r premi, categoria juvenil A: Pa amb gust de pa, de Daniel García Bòria (Bellpuig)

de lo Segador, d’Alba Ferrer i Cosmina Iacob (Tàrrega).

— 1r accèssit: De cal senyor metge al CAP, de Júlia Cots Capell (Bellpuig).

— 2n accèssit: La postguerra a la Catalunya rural, d’Alba Jové Bonet (Castellserà).

llegenda urbana inventada, hem resolt que al primer cicle d’ESO el guanyador és David Gutiérrez, de Primer d’ESO, amb el conte “Cibersantjordi”. I la finalista és Núria Trilla, de Segon d’ESO, amb el conte “L’illa misteriosa”.

Així mateix, en el segon cicle d’ESO hem resolt que la guanyadora és Júlia Ortís, de Quart d’ESO, amb el conte “De nit sota un roure”. I la finalista és Noemí Bonet, de Tercer d’ESO, amb el conte “Una melodia trencada”.

Joan Cornudella - Montserrat Olivart - Antonieta SióRamon Miró, Cap del Departament.

Bellpuig, 18 d’abril de 2012

Reunits a l’Institut Lo Pla d’Urgell els membres del Departament de Llengua i Literatura Catalanes per decidir els guanyadors d’enguany en la redacció d’un conte que havia de tractar específicament d’alguna

20

Lo G

rip

au

INSpremis

Premi “Sello Europeo”El passat mes de desembre es va concedir a Madrid el Premio Sello Europeo a la innovació en l’ensenyament i aprenentatge de les llengües 2011 per part de l’Organisme Autònom de Progra-mes Europeus, del Ministerio de Educación. D’entre els sis premis concedits, el quart premi s’atorgà al treball ESORom, Intercompren-sió lectora romànica, elaborat pel catedràtic de llengua catalana de l’INS Lo Pla d’Urgell de Bellpuig, Josep M. Mir, i pel professor de llengües clàssiques de l’INS Ronda de Lleida, Joan Capdevila. Aquests materials han estat creats amb la voluntat d’incorporar l’estudi con-junt de les llengües romàniques, en el benentès que se centren en

el desenvolupament de la com-petència lectora per mitjà de la transferència dels coneixements lingüístics que l’alumnat posseeix en la seua llengua pròpia romà-nica per tal d’establir passarel·les

de comprensió de l’estructura, la morfosintaxi i el significat de pa-raules, frases i textos en les altres llengües romàniques. ESORom és també una experiència didàctica basada en el treball cooperatiu.

21

Lo G

rip

au

Esports

Associació Esportiva EscolarINS LO PLA D’URGELL

Un any més, i ja en sumen sis, la temporada esportiva de l’Associació del nostre institut continua esfor-çant-se perquè tots els alumnes del centre puguin gaudir de tots els beneficis físics, psíquics i socials que comporta la pràctica regular d’activitat física.

Tot i ser un any molt complicat per la greu crisi eco-nòmica que pateix la nostra societat, l’Associació Esportiva ha continuat oferint un gran ventall d’ac-tivitats esportives extraescolars tant a nivell intern de centre a les tardes com a nivell comarcal i provincial als caps de setmana. Gràcies als estalvis d’aquests darrers anys i, com no, al Departament d’Esports de la Generalitat de Catalunya que, tot i les retallades, ens ha continuat subvencionant la feina feta en la nostra Associació, i també gràcies al treball, molts cops desinteressat, de tots els que en formem part.

En aquesta temporada, com en les anteriors s’han aconseguit un gran número d’alumnes, tant en els Jocs Esportius del centre com en les activitats i com-peticions esportives de cap de setmana. Així doncs, s’han assolit nivells d’associats similars a temporades passades, al voltant dels 120 socis/es, mantenint la quota simbòlica d’associat 10 €.

Com sempre, voldríem agrair la tasca realitzada pel grup d’alumnes i exalumnes del centre que col-laboren a l’Associació, fent tasques de dinamitzadors, àrbitres i monitors, gràcies als quals fan possible el bon funcionament de totes les activitats del Club.

Totes les fotografies que s’han anat fet en els dife-rents esdeveniments i trobades esportives les podeu trobar en la web de l’institut dins l’apartat de galeries 2011-12.

ACTIVITATS DE CAP DE SETMANASECCIÓ D’ATLETISME

En aquesta temporada el nivell de participació a les diferents curses de cros ha estat una mica inferior a l’altres anys, tot i que, hem continuat engrescant a tots els alumnes del centre i s’ha participat en quasi tots els que s’han fet en les nostres contrades. Però com cada any estem molt orgullosos de ser dels pocs

centres, per no dir l’únic, que aporta participants en totes les curses, a més poder iniciar a molts en aquest tipus d’activitat física i esportiva.

Fet a destacar ha estat, com cada any, l’organització del nostre Cros Vila de Bellpuig, que any rera any es va fent lloc en el calendari de curses de la província. Això fa que cada any s’incrementi el número de centres i clubs que participen, a més a més, tenim l’honor de ser un dels que hi participen més atletes en les categories Infantil, Cadet i Juvenil. Tot gràcies a l’esforç del Departament d’Educació Física de l’Institut i l’Ajuntament, i amb la col·laboració de les AMPA de tots els centres educatius de la nostra població i el Consell Esportiu de l’Urgell.

Cros dels Esbufecs Cros de Mollerussa

Cros d’Arbeca Cros de Bellpuig

Aquest any hem participat en les següents curses: Cursa de Barbens, Cros dels Esbufecs a Mollerussa, Cros de Tàrrega, Cros de Palau, Cros d’Agramunt, Vol-ta a l’Estany d’Ivars, Cros d’Arbeca, Cros de Juneda, Cros de Bellvís, Cros de Bellpuig, Cros de Mollerussa i altres curses populars.

22

Lo G

rip

au

Esports

ESPORTS COL·LECTIUS

Aquesta temporada s’ha participat en les trobades de classificació comarcal de futbol 5, futbol 7, bàsquet i handbol organitzades pel Consell Esportiu de l’Ur-gell i no s’ha anat a competir a les fases Territorials de Lleida com moltes altres associacions, per causes estrictament econòmiques ja que aquesta tempo-rada ha augmentat molt el preu per inscripció i el Consell no se’n feia càrrec de cap de les despeses de participació.

com ràfting i descens de barrancs, el lloc elegit és a Llavorsí.

COL·LABORADORS

Totes aquestes activitats han estat possible a la col-laboració d’alumnes i exalumnes del nostre centre que han fet tasques de monitoratge, acompanyament i control en les diverses activitats. Per tant, donem les gràcies a: Eric Artacho, Xavier Pueyo, Sergi Minguell, Anouar Boumakhtaf i Richard Higuera.

XX JOCS ESPORTIUS DEL CENTREAquest curs estem de celebracions i és que ja són 20 els cursos escolars que s’organitza els Jocs Esportius en aquest institut. Tot va comença en l’any Olímpic de Barcelona, el 1992, gràcies a l’empenta d’en Joan Villegas, en aquella època professor d’Educació Física del nostre Institut, que va començar realitzant com-peticions de futbol 5, voleibol, tennis taula i escacs. Des dels seus inicis la participació als Jocs Esportius ha estat sempre tot un èxit, degut a la seva mecànica, organització i, sobretot, a l’ajuda en les tasques de jutges i àrbitres dels mateixos alumnes.

En aquest curs, s’ha intentat continuar amb les acti-vitats esportives de la temporada passada, a excepció oferir de la iniciació al Karate, i s’ha dedicat més esforços a motivar a tots els alumnes a participar en les activitats esportives menys populars com les dues franges de balls moderns, els torneigs de tennis taula i de bàsquet 3x3.

Els guanyadors en les diferents competicions han estat els següents esportistes:

FUTBOL 5

Primer cicle masculí:

1r. 2 ESO D: José Jiménez, Adrià Xifré, Joel Pifarré, Pep Vidal, Soufiane Boutahri, Xavier Campanera, Ivan Ruiz, Pau Pané i Gerard Farran.

2n. 2 ESO C: Sergi Giribet, Sakaries, Dani Farinacio, Nerea Barrera, Marc Rulló, Martí Ortís i Aleix de Luna.

Màxim anotador: Marc Soldevila amb 15 gols.

Segon cicle masculí:

1r. 4 ESO A: Eduard Farré, Jaume Minguell, Lluís Rodriguez, Roger Galitó, Genís Morera, Jose

Trobada de futbol 7 a Tàrrega

ALTRES ACTIVITATS ESPORTIVES

També s’han realitzat altres activitats com les de col·laboració amb les diverses entitats culturals i esportives de Bellpuig com: l’esquiada de tres i un dia a Port del Comte; el ball de danses populars per St. Jordi; i a l’Eternal Running, a on a més alguns alumnes han participat.

Al final de la temporada, i com cada curs, es realitza una sortida premi de convivència a la natura. Aquest any toca a la muntanya a fer activitats aquàtiques

23

Lo G

rip

au

Esports

Guzman, Roger Canela, Marc Grau i Albert Molins.

2n. 2 BTX: Xavier Pueyo, Sergi Minguell, Leo Berga-dà, Gerard Torres, Enric Canela i Fran Andorrà.

Màxim anotador: Marc Grau amb 29 gols.

2 ESO C

2 ESO D

4t ESO A

2 BTX

Primer i segon cicle femení:

1r 3 ESO A: Anna Gorgues, Anca Precup, Nerea Giribet, Iris Cabrol, Júlia Morera, Noemí Bonet i Nihbana Capdevila

2n 3 ESO C: Maria Alba, Martina Garriga, Júlia Cluet, Sara Bornao i Katia Vall.

Màxima anotadora: Anna Gorgues amb 10 gols.

3 ESO A

3 ESO C

24

Lo G

rip

au

Esports

VOLEIBOL 4x4

Segon cicle masculí :

1r 1 BTX: Jordi Llobera, Xavier Gassó, Omar Hatibi, Ramon Coma, Oriol Vilalta, Joel Ingles, Edgar Viles, Ian Massana i Eduard Guim.

2n. 4 ESO A: Roger Galitó, Eduard Farré, Roger Canela, Albert Molins i Marc Grau.

Segon cicle femení :

1r. 4 ESO C: Marta Sanzo, Gemma Carné i Carme Olivares.

2n. 3 ESO C: Sara Bornao, Alba Riera, Júlia Cluet, Martina Garriga, Maria Alba i Mónica Serret.

BÀSQUET 3X3

Primer cicle masculí :

1r. 1 ESO E: Pau Martí, Joan Planes i Albert Guim

2n. 1 ESO D: Adrià Clos, Ferran Pons i Eduard Min-guell

Segon cicle masculí :

1r. 3 ESO C: Pau Pascual, Marc Martí, Jacob Pané, Aleix Aldomà i Alaa El Azouzi.

2n. 1 BTX: Edgar Viles, Xavier Gassó, Ramon Coma, Jordi Llobera, Joel Inglés, Omar Hatibi i Oriol Vilalta.

4 ESO A

4t ESO C

3r ESO C

1 ESO E 1 ESO D

3 ESO C 1 BTX

TENNIS TAULA

Primer cicle masculí: 1r Sergi Rodrigo i 2n Pol Torres

Pol Torres i Sergi Rodrigo Marc Salla i Toni Badia

25

Lo G

rip

au

Esports

LA SUPERCLASSE 2012Com ja comença a ser tradició cada any tots els grups de l’ESO, separats per cicles, s’enfronten entre ells, per tal de comprovar quin és el millor grup classe de l’Institut en condició física. Aquests curs s’han incor-porat dues noves proves per tal de donar cabuda al màxim nombre d’alumnes possible, el llançament de pilota medicinal de 3, 4 i 5 Kg. segons cicle i sexe en la categoria de potència de braços i tronc i el llança-ment de pilota tennis a la diana en la categoria de precisió manual.

Primer Cicle :

1r. 2 ESO A (177 punts)

2n. 2 ESO D (156 pts)

3r. 1 ESO E (145 pts)

Segon Cicle

1r. 4 ESO A ( 178 punts )

2n. 4 ESO C ( 167 punts )

3r. 3 ESO D ( 165 punts )

Segon cicle masculí: 1r Marc Salla i 2n Toni Badia

Primer i segon cicle femení: 1r Maria Cots i 2n Elian Graus

Maria Cots i Elian Graus

ALUMNES DINAMITZADORS

Els alumnes col·laboradors que han fet possible la realització de totes les competicions fet tasques d’àrbitres i de taula en els Jocs Esportius han estat els següents: Edgar Viles, Eduard Guim, Judit Minguell, Denís López, Joana Berdegué, Noemí Bonet i Alaa El Azouzi. Gràcies a tots ells i elles !.

Edgar i Eduard Joana i Noemí

Alaa El Azouzi Denís i Judit

2 ESO A

4 ESO A

26

Lo G

rip

au

Esports

Els millors en cada prova han estat els següents alumnes:

PROVES 1 CICLE D’ESO 2 CICLE D’ESO

NOIS NOIES NOIS NOIES

VELOCITAT Luis Miguel Sònia Calvet Genís Morera Anna Gorgues

AGILITAT Ivan Ruiz Meri Gorgues Cata Pintea Laura Termens

FLEXIBILITAT Luis Miguel Yasmina E.M. Carles Amorós Alba Gómez

RESISTÈNCIA Joel Pifarré Carla Segura Marc Grau Núria Argilés

POTÈNCIA CAMES Aleix de Luna Maria Saladrigues Felip Domingo Anna Gorgues

POTÈNCIA BRAÇOS José Jimenez Mariona Lahuerta Marc Tubella Katya Vall

FORÇA BRAÇOS Jesús Navarlaz Maria Cullerés Alex Lavaca Laia Farré

EQUILIBRI Adrià Pagés Felicitat Pons Eloi Capdevila Aurora Mata

HABILITAT Sergi Rodrigo Maria Cots Marc Martí Joana Berdeguer

PRECISIÓ PEU Sergi Piqué Lídia Huguet Toni Badia Nibhana Capdevila

PRECISIÓ MA Jaume Colom Anna Comaposada Dàrius Meda Eva Guardia

COORDINACIÓ Gerard Farran Núria Escribà Xavier Atero Martina Garriga

Jaume Capdevila SecanellCoordinador d’Esports i de l’Associació Esportiva

Esquí 2012

27

Lo G

rip

au

Cros escolar

de Bellpuig

Esports

28

Lo G

rip

au

Empremtes escolars

Intercanvi

Ametlla – BellpuigINS Mare de Déu de la Candelera - INS Lo Pla d’Urgell

Dia 2, dimecresEL mEU COmPANy I LA SEvA FAmíLIA

El company que m’ha tocat en l’intercanvi es diu Sadurní Vendrell Haya, és un noi de primer d’ESO de l’institut Mare de Déu de la Candelera de l’Ametlla de Mar.

Abans de conèixer-lo en persona, ens vam posar en contacte per correu electrònic i per telèfon.

D’entrada, no em va fer gaire grà-cia fer l’intercanvi amb un noi, i tampoc no m’esperava haver-lo de compartir amb una companya, la Irene, però quan el vaig conèixer, de seguida em va caure molt bé, és un noi molt obert i no és gens de tímid, i de seguida ens vam fer amics.

El Sadurní és al·lèrgic als àcars de la pols i abans que vingués a casa vam haver de treure tots els peluixos de l’habitació on havia de dormir i netejar-la a fons. Ell ja anava preparat per si tenia problemes.

Pel que fa la seva família, també era molt simpàtica i acollidora.

Els seus pares eren veterinaris, i te-nien una clínica veterinària als bai-xos de casa seva. A mi, m’hauria agradat veure com passen visita als animals però no vam coincidir amb els horaris.

La Irene i jo dormíem en una habi-tació força gran i teníem un lavabo per a nosaltres.

El Sadurní té un germà petit, el Gabriel, però no el vam poder co-nèixer gaire perquè era de colònies mentre nosaltres vam ser a casa seva, va arribar l’última nit.

L’experiència ha estat molt bonica i m’ho he passat molt bé.

Dia 3, dijousL’HàBITAT DEL DELTA

L’arròs és una planta herbàcia anual, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’al-çada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres.

El gra té uns quants mil·límetres de grandària, anomenat com la planta mateixa, arròs, consta, a més de l’embrió, d’una part més

interna, d’uns embolcalls rics en proteïnes i greixos, i una d’una pellofa cel·lulòsica d’un marró es-blanqueït. Al Delta, hi ha diferents varietats com l’arròs Tebre, Sénia, Fonsa, Bomba, Montsianell...

Es conrea en els arrossars, camps plans que es mantenen inundats mentre creix l’arròs. El conreu de l’arròs necessita un clima càlid i humit amb hiverns suaus.

L’arròs té tendència a perdre pro-ductivitat si es repeteix la sembra de la mateixa llavor, per això les varietats són sovint renovades.

Dia 4, divendresEL POBLE DE L’AmETLLA

L’Ametlla de Mar és una població de la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona.

És un poble més gran que Bell-puig, té 7.649 habitants, però la població augmenta a l’estiu per-què hi ha molt turisme.

L’Ametlla de Mar és un típic poble de pecadors del Mediterrani, en el cas antic del poble hi ha l’església de la Mare de Déu de la Candelera, al seu voltant hi ha cases de pes-cadors que miren al mar.

Al port del poble, hi ha una llotja on els pescadors subhasten el peix que han acabat de pescar. Nosaltres la vam visitar i van seure a les grades i vam veure com el peix fresc passava per una cinta i els compradors, que seien al nostre costat, compraven caixes de sardines, pops, llagostins, etc. utilitzant un comandament a distància i els seus ajudants el car-regaven en furgonetes.

29

Lo G

rip

au

Empremtes escolars

Al terme municipal de l’Ametlla, hi ha diferents cales: Cala Sant Jordi, Cala Forn, etc. Nosaltres anàvem sempre a la Cala de l’Al-guer, la més propera al poble i allí vam passar molt bones estones.

Molta gent del poble té una casa de camp, moltes d’aquestes ma-sies són al terme municipal del Perelló perquè abans l’Ametlla no era un municipi independent i pertanyia al Perelló. La meva companya i jo vam anar a veure la casa de camp de la família que ens va acollir i ens van dir que hi passaven part de l’estiu.

L’Ametlla també té unes fortifi-cacions de defensa que es van construir durant la Guerra Civil Espanyola perquè tenien por que el bàndol Nacional els ataqués pel mar. En aquestes fortificacions ens van explicar que hi vivien quinze soldats que no van haver de de-fensar la població perquè l’atac no es va produir.

Dia 5, dissabte L’EXPERIèNCIA méS BONICA DE L’INTERCANvI

Han sigut moltes les experiències boniques, però una que destaco és quan els pares del Sadurní ens van donar invitacions per anar a veure la inauguració del vaixell Tuna Tour.

Quan vam arribar al port, estaven fent una xerrada sobre la tonyina vermella, després de tallar-la a trossos va venir un cuiner japonès que va fer un plat que tenia molt bona pinta.

Finalment, vam pujar al vaixell on hi havia unes vistes impres-sionants del poble de l’Ametlla i del mar, allí també vam veure una piscifactoria de tonyines i les alimentaven amb sardines.

Va ser una experiència que mai oblidaré.

Núria Escribà Planes

Dia 5, dissabteLA EXPERIèNCIA méS BONICA DE L’INTERCANvI.

La veritat és que si només n’he de triar una em costa elegir-la, però em quedo amb l’amistat.

L’amistat que mica em anat cons-truint, el primer dia, diguem-ne que tot era estrany, aquella inco-moditat que sentíem, però alhora aquelles ganes que tenim de xar-rera era impressionant. Els altres dies, ja va estar tot. Lo pitjor va ser l’últim dia a l’Ametlla, el pen-sar que no ens tornaríem a veure més que tot s’acabava allà i no i podíem fer res al respecte, ens va fer caure les llàgrimes a més de un. Però tot el que comença, aca-ba. Nosaltres tenim una amics a l’Ametlla i ells els tenen a Bellpuig i més bonic que això no hi ha res.

Aida Gabernet

Assenyala cinc particularitats o paraules de la parla de l’Ametlla de Mar i posa’n algun exemple de cada.

1. La e àtona es pronuncia [i] quan està en contacte amb un so palatal, per ex: senyor [si’ɲo].

2. Ús dels demostratius: este, estos, esta, estes, alternant de vegades amb eixe.

3. Ús dels verbs féssem (fem) i fésseu (feu).

4. Presència d’arabismes el vo-cabularia, ex: farnaca (llebre jove)

5. Utilitzen l’article masculí el

Exemples de paraules:• Abadejo: bacallà• Catxel: escopinya de gallet• Escurar: rentar els plats• Esgambi: esbarjo• Poal : galleda • Xeic: vocatiu• Granera: escombra

30

Lo G

rip

au

Empremtes escolars

IntercanviAmetlla – Bellpuig

31

Lo G

rip

au

Empremtes escolars

Fa ja quatre anys que estem apre-nent en anglès part d’algunes matè-ries obligatòries dins del currículum. Durant tres cursos (2008-11) vàrem estar dins d’un Pla Experimental de L lengües Estrangeres del Departament d’Educació (PELE) i aquest curs hem estat seguint la mateixa dinàmica però sense la subvenció del Departament; cal dir que ha estat gràcies al suport eco-nòmic de l’AmPA que hem pogut

CLIL PROJECT

We are the students of 4th of ESO. In the second term we started the drawbridge project in the workshop, and in some classes our English teac-her gave us some vocabulary of the workshop. So in all the Technology classes we had to speak in English. On the first days, Pilar, a teacher from Juneda, came to our classes and we had to speak English to her as well. The project finished when we gave a detailed oral presentation about the whole group-work.

In our Secondary School, there is a project, for called CLIL, that means Content and Language Integrated Learning, which is the reason why René is here. He is native from Great Britain, and he doesn’t understand Spanish.

Maria Pons Coll i Núria Riasol Vila

disposar d’un auxiliar de conversa: el René. Ha estat un dinamitzador dins les classes de matemàtiques, informàtica, tecnologia, economia, educació per a la ciutadania, empre-sa i ciències naturals dels diferents nivells educatius del nostre centre, de primer i fins a quart i primer de batxillerat. moltes gràcies, doncs, a l’AmPA.

Per als dos propers cursos 2012-14 estem pendents de l’aprovació du-

rant el juliol d’un nou Pla Integrat de Llengües Estrangeres (PILE) del Departament d’Educació que hem sol·licitat, el qual ens facilitaria a nivell de gestió i econòmicament la tasca d’impartir continguts en anglès. See you next september!

Magda Quer, Coordinadora Projecte CLIL

PROJECTE CLIL: APRENDRE EN ANGLÈS!

32

Lo G

rip

au

Empremtes escolars

Coneixent el René: l’auxiliar de conversa

Aquest any en René ha estat a l’institut durant els dos últims trimestres ajudant-nos a millorar el nostre anglès i li hem fet una petita entrevista preguntant-li com s’ha sentit amb nosaltres i quins consells ens dóna per a progressar amb el nostre nivell d’anglès. També ha parlat sobre la seva visió del domini de la llengua anglesa al nostre país.

Amb ell hem fet algunes classes i a cada una d’aquestes hem anat fent exercicis per practicar l’anglès parlat i escrit. A cada classe ens posava un listening referent a la matèria de tecnologies i nosaltres havíem d’entendre el que deia i també havíem de respondre un qüestionari per comprovar que enteníem el que escoltàvem. Però no tot era listenings, també ens ensenyava mitjançant jocs di-vertits, per aprendre vocabulari. Amb tot el temps passat amb ell, nosaltres hem après molt, en especial la pronunciació d’algunes

paraules que nosaltres mai les dèiem correctament.

Aquesta ha estat la nostra xerrada amb ell:

1.-What was the first impres-sion of our high school?

It’s pretty big considering the population, students here are very

friendly, I thought that I’d find a smaller secondary school because this is a small town, and I found it quite big. I think that the students are a bit talkative too.

2.-Have you liked the experi-ence of teaching in this high school?

Yes, it has been a pleasant expe-rience. This isn’t the first time I taught in a high school. I actually worked in one in Venezuela.

3.-Have you ever taught to an-other high school from Spain or Catalonia?

No, I haven’t. I’ve only taught in language schools in Spain, this was my first time teaching in a secondary school.

4.-What do you think of our level of English? Is it good?

Well, Spain in general doesn’t seem to have a good level, so I

33

Lo G

rip

au

Empremtes escolars

some rather nasty things. Gradu-ally, I found them nice.

8.-What’s the thing you miss much from your country?

Punctuality and to “constantly” speak in English. I would also have to add “greenery”, Lleida being a rather dry land!

9.-Have you always enjoyed teaching or when you were young you preferred another vocation?

A police officer or a teacher, those were my two options in life, but I couldn’t be a police officer because I wasn’t strong nor tall enough.

10.-What’s your advice for the future to us, the students?

I think you need to take English more seriously, it’s very important to know and speak well English.

Nadia Zardoua, Marta Sanzo, Maria Jové, Aida Berengué,

Júlia Ortís, Sheila Muñoz, Iman Faddaoui, i Blanca Garrós.

1.-Quina va ser la teva primera impressió sobre el nostre institut?Encantador, els estudiants en aquests institut son molt simpàtics, jo pensava que trobaria un institut petit perquè aquest es un poble petit, i el trobo bastant gran. També penso que sou una mica xerraires.

2.-T’ha agradat l’experiència d’en-senyar en aquest institut?Sí, ha sigut un plaer. També perquè és la primera vegada que ensenyo a un institut.

3.-Has ensenyat mai en algun altre institut d’Espanya o Catalunya?No, mai. Sol he ensenyat en escoles d’idiomes, aquest va ser el primer cop que ensenyava en un institut.

4.-Què en penses del nostre nivell d’anglès? És bo?Sí, Espanya en general té un bon nivell, però esperava menys, per això vaig que-dar impressionat, però crec que és molt important que continueu estudiant i millorant l’idioma.

5.-T’agradaria tornar aquí l’any que ve?Sí, per suposat! He estat molt bé aquí, i m’agradaria repetir l’experiència.

6.- Si tu tornessis aquí l’any que ve, t’agradaria canviar alguna cosa sobre les activitats? T’agradaria afegir alguna excursió?Si fos possible, m’agradaria estar més al taller que a la classe perquè em podria comunicar més amb vosaltres, els estudiants.

7.-Quan va ser la primera vegada que vas venir a Catalunya? T’agra-da la gent d’aquí?La primera vegada que vaig venir a Catalunya va ser fa onze anys. Sí, però a primera vista, els catalans em van sem-blar una mica mal educats, perquè vaig veure uns quants senyors grans jugant a la botifarra i deien insults. Després, els vaig trobar simpàtics.

8.-Quina és la cosa que més trobes a faltar del teu país? La puntualitat, i parlar constantment en anglès.

9.-Sempre t’ha agradat ser profes-sor quan eres jove o preferies una altra professió?volia ser o policia o professor, però un policia no ho podia ser ja que no estava prou fort.

10.-Quin es el teu consell per nosaltres, els estudiants, de cara al futur?Jo crec que vosaltres necessiteu apren-dre l’anglès més seriosament, és molt important saber i parlar bé l’anglès.

expected less from you, therefore I was quite impressed when I saw that most of you understood me. However, I think that is very im-portant to continue studying and improving the language, English must be taken seriously.

5.-Would you like to return here next year?

Yes, definitely! I’ve spent a very good time here, and I would re-peat the experience!

6.-If you return here next year, would you like to change so-mething about the activities? Would you like to add some trips?

If it was possible, I’d like to be in the workshop rather than in the class so that I could communicate more with you, the students, at a more personal level.

7.-When was the first time you came to Catalonia? Do you like the people here?

The first time that I came to Cata-lonia was eleven years ago. Yes, but at first sight, Catalans seemed rude to me because I saw some old men playing a game called botifarra they were shouting

34

Lo G

rip

au

Empremtes escolars

1r BATXILLERAT

End of the year trip! We’re back here once again, this time to explain the last of our journeys:) It all began a week be-fore starting the Easter holidays, when a group of 28 students + 3 teachers started the exciting expe-rience of travelling around several countries in central Europe!

First day: Bellpuig - Geneva - Bulle The first day we left home very early in the morning. At 6 am the bus left Bellpuig heading for “La Jonquera”. We stopped there, recharged our batteries with cof-fees, juices, biscuits, sweets... and we met our driver for the rest of the trip, Tirs. He drove us to Bulle (Switzerland), but, on the way we stopped for lunch and, later in the evening, we took a short tour near Geneva’s lake. When we ar-rived at the hotel we left our suit-cases in the reception and went to the train station’s restaurant for dinner. Everything was very good, tasty and the dishes looked classy!! After eating, we went to our double or triple bedrooms and had a bit of fun together;) However, the teachers weren’t very happy with that, and so we all went to sleep. The next day was also looking like interesting!

Second day: Bulle - Liechten-stein - Innsbruck On the 29th we got up early and tried to have a shower. However, as the water was freezing it was a very difficult task. We took our suitcases to re-ception and had breakfast. When we had all finished, we got on the bus, put on our headphones and left for our next stop: Liech-tenstein. Most of us had an Ital-ian dinner there and, afterwards we took the bus to Innsbruck, where we spent the first of our four nights in that beautiful city.

Before having dinner in the hotel, we went on a small tour around the city centre and, at night, we went out for a typical beer.

Third day: Innsbruck - München - Dachau - München - Innsbruck The day started very early. We went from Innsbruck to München by bus and there, we picked up the tour guide, a lady from Mallorca who had been living in Germany for many years. She showed us many sights and gave us information about the city’s history. Tirs was the one in charge of driving us around. The most impressive stop in the city was the BMW building, because we went inside and we were allowed to pretend to drive some of the expensive cars. Afterwards, we went to the Dachau Concentration Camp. It was very interesting, and sad at the same time, because we had the possibility of visiting the inside of one bunker, the original crematory and the gas showers. Back in München, we had free lunch time and, after eating, we all met and travelled to Innsbruck for our second night in the Alpin Park Hotel.

Four th day : Innsbruck - Neuschwanstein - Oberam-mergau - Innsbruck We spent the whole morning and midday visiting the famous castle in which some Disney films were inspired. Some of us went up to the castle on a horse carriage and others preferred to walk. The castle was absolutely beautiful and charming. We had a lovely time there. In the afternoon we went to Oberammergau, a town well-known for the religious scenes painted on the houses’ walls and for their wood art. We spent some

time in the village and then left for Innsbruck.

Fifth day: Insbruck - Chiemsee - Salzburg - Innsbruck This day we went to the Chiemsee lake, which is famous for having one of Ludwig II’s castles, a replica of the Versailles palace. Inside, it was majestic and amazing. Every single wall and the furniture were paint-ed in gold. In order to go to and return from the island we took a boat. We ate in the fishermen’s town on the coast of the lake and then headed for Salzburg, where an Argentinian guide was waiting for us. We visited the main street, a few churches, squares, the Sal-zach river and, of course, Mozart’s home. Afterwards, we went back to Innsbruck for our last night in the city.

Sixth day: Innsbruck - Bern - Ambilly It was a sad day, we were starting the last part of our journey. However, before arriving home, we still had to make one more night stop, Ambilly (France). On the way there, we stopped in Bern, where we had lunch and visited the city. It was a sunny and warm day. Finally, after many bus hours, we arrived at the hotel, a modern and cosy establishment.

Seventh day: Ambilly - Avignon - Bellpuig With our bags com-pletely packed and on the last day of our journey, we left Am-billy early in the morning. On the way, we stopped in Avignon for lunch and then... “Bellpuig, here we come again!” All of us slept on the bus, loaded with loads of pleasant memories that, I’m sure will be with us forever.

Júlia Cots.

35

Lo G

rip

au

Empremtes escolars

We left Bellpuig on 19th February towards Barcelona’s airport to take a plane to Edinburgh. At Bar-celona’s airport, we had a good time, we enjoyed ourselves a lot, playing football (the boys) and waiting for our plane to come. The trip by plane was a little boring, yet we enjoyed it a lot too. When we arrived at Edinburgh’s airport, a teacher from the school came to pick us up, then we went into the taxis. In each taxi there were four of us, and the taxis took each pair of students to their assigned new homes. On our way home, we found a bit shocking that the drivers drove on the left, that the speedometer used miles per hour instead of Km per hour and that in the city center taxi drivers ran faster than we expected.

As soon as we arrived at our host family’s house, our “parents” went to the street to welcome us, then they gave us some dinner and showed us the house where

4t ESO

Trip to Edinburghwe would live for the five follo-wing days.

The next day, we went to the school all alone just following the instructions that our host family had given us but we were really nervous and because of that, someone was about to miss the bus. In the morning, we went to the National Museum of Scotland where we enjoyed ourselves a lot. When we arrived at the school, we had lunch and we usually went as fast as possible to the com-puter’s room. At 2 o` clock, we started our English lessons with extroverted, outgoing teachers. We enjoyed our lessons a lot. We returned home by bus, but some students got lost since they took the wrong way home because they were not used to taking the bus at all.

Everyday in the morning we visited a different place and in the after-noons we took 3 hours of English lessons but we had such entertai-

ning classes that time at school in the afternoons went really quickly.

During our trip to Edinburgh we visited the Scottish Parliament designed by the Catalan architect Enric Miralles, Holyrood park; Arthur’s seat which is a mountain near the Parliament, Edinburgh’s castle, the Mary King’s Close and the Royal Mile among other things. On the last day, we had some free time to buy souvenirs and we all went to have lunch at McDonald’s.

The experience with the families was very good. They were all wel-coming families although some fa-milies were friendlier than others.

We won’t forget our trip to Edinburgh as it has been a very positive, enriching experience We enjoyed it a lot!!

36

Lo G

rip

au

Empremtes escolars

EN SORTIR DE CLASSE...Des de l’INS Lo Pla d’Urgell estem molt orgullosos de poder explicar que aquest curs hem iniciat un projecte de reforç escolar conjun-tament amb Càrites.

Fa un parell de cursos, es va iniciar una iniciativa de suport escolar entre iguals dins de les hores del menjador escolar per aquells alumnes de transport que necessitaven un cop de mà amb els seus estudis. La valoració que se n’havia fet d’aquesta iniciativa és molt bona, però hi havia un sector d’alumnat continuàvem sense poder donar resposta: els alumnes de Bellpuig.

És per aquest motiu que es va iniciar amb la col·laboració de

CÀRITAS INTERPARROQUIAL DE BELLPUIG-PREIXANA-SEANA

dut a terme l’activitat, com de les famílies i els propis alumnes és molt bona.

A més, pensem que aquesta no és activitat més, sinó que s’estableix com una iniciativa de treball en xarxa amb l’entorn que ajuda a afavorir la igualtat d’oportunitats entre els nostres alumnes, i en definitiva a tota la societat.

Així que enhorabona a tots i esperem tornar a trobar-vos el proper curs després d’aquestes merescudes vacances!

Laura Visa Bagué

Càrites Bellpuig una col·laboració per tal d’organitzar un taller de reforç escolar per aquells alumnes que necessitàvem ajuda amb els seus estudis residents a la localitat. Després de diverses sessions de treball conjunta amb la institució es va concretar que el reforç es realitzaria un hora setmanal a les instal·lacions que Càrites disposa a la localitat.

Cal agrair a la institució de Càrites la seva disposició a col·laborar i a treballar conjuntament amb nosaltres, ja que des d’un prin-cipi també valoraven que era una necessitat sobre la qual calia incidir-hi.

Aquest curs hi ha participat un total de 4 de famílies i podem dir que la valoració que se’n fa tant per part dels voluntaris que han

37

Lo G

rip

au

Empremtes escolars

FIRA DE LA FPEl dia 24 de febrer un grup d’alumnes de 4t d’ESO del nostre centre, interessats a cursar un cicle formatiu el proper curs, van fer una visita a la 6a Fira de For-mació Professional i el Treball que va tenir lloc a Fira de Lleida, amb organització conjunta amb el Depar-tament d’Ensenyament de la Generalitat. Durant els tres dies que s’allarga, s’hi fan diferents activitats i tallers per tal de donar difusió dels diferents de cicles de formació professional dels centres del territori.

Va ser una activitat molt interessant i útil per a l’ori-entació acadèmica dels alumnes ja que van poder obtenir-hi informació i parlar directament tant amb alumnes com professors que estan relacionats amb els diferents cicles formatius. D’aquesta manera,

van poder adquirir un coneixement més acurat dels diferents aspectes que s’hi treballen, així com de les diferents sortides laborals.

Colònies 2 ESOAnglès - EFSt. Quirze SafajaMaig 2012

38

Lo G

rip

au

Concurs juvenil de contes Sant Jordi

CibersantjordiDavid Gutiérrez - 1r

Una història explicaré tan bé com jo sabré, si la escolteu la sentireu i qui no la sentirà no la sabrà.

Aquesta història parla d’en Jordi, un noi molt espavilat de 15 anys, tenia els cabells rossos i la cara pàl·lida ja que no solia sortir de casa. Era bastant prim i esquifit i no tenia la força habitual d’un noi de la seva edat. En Jordi adorava els llibres, sobretot un que crec que tots co-neixeu, parla d’una princesa i d’un drac, d’un rei i d’uns cavallers, estic segur que tots ja ho heu endevinat, parlo del llibre de Sant Jordi.

A en Jordi li agradava aquell llibre i no sabia per què però se sentia en part identificat amb Sant Jordi, el valor ja el tenia, llàstima que li faltava força, a més a més d’una princesa i un drac. Bé, això no és del tot cert, en Jordi tenia una princesa, era una noia del seu carrer que li agradava, i el drac no era més que un noi molt violent que tenia de veí i que algunes vegades s’havia donat compte que en Jordi portava una taca i li havia fet la clàssica broma, per sort en Jordi no s’havia ficat mai en baralles.

Un bon dia, en Jordi va sortir a passejar obligat per la seva mare perquè li toqués una mica el sol, mentre caminava va sentir un crit que venia del parc, espan-tat va tornar a casa. Però si en alguna cosa havia canviat en aquests anys des de l’època de Sant Jordi era el canvi de pregoner per les xarxes socials, així que una estona més tard es va connectar a l’ordinador i va llegir el comentari que havien deixat al facebook, deia que un noi violent havia pegat una colla de nens petits. En Jordi sabia que havia de fer alguna cosa, així que es va armar de valor i va anar a parlar amb aquell noi. Va arribar a la porta de casa seva, va trucar i el noi va sortir:

I tu què vols?- va dir el noi enfadat.

De...de...- el pobre Jordi tremolava de por.

Aparta’t babau haig de sortir a dir-li una cosa a ella - va dir assenyalant la noia que li agradava a en Jordi.

En Jordi va recordar el valor de Sant Jordi i va exclamar:

Deixa de pegar a la gent!

Si home, aparta’t esquifit!

I en aquell moment en Jordi li va donar un cop de puny a la panxa, no li va fer gens de mal però va servir per enfa-dar-lo. El noi va començar a pegar al Jordi però degut a lo prim i lleuger que era en Jordi esquivava tots els seus cops. Així van estar una bona estona, rodejats de gent que havia vingut a veure’ls i animaven al Jordi, al final el noi va caure a terra cansat i tots van exclamar Visca! I li van donar les gràcies a en Jordi, quan tots van tornar a casa, el Jordi es va quedar a soles amb la noia que li agra-dava, ella també li va donar les gràcies i ell va treure una imatge impresa d’una rosa de la butxaca i li va donar.

Els temps han canviat i la història també però el resultat és el mateix: un drac derrotat, una princesa salvada i un Jordi feliç d’haver fet el que s’havia de fer.

L’illa misteriosaNúria Trilla - 2n

No espero que us empasseu la història que estic a punt d’explicar-vos, de fet no m’ho crec ni jo mateix, però espero que l’escolteu atentament.

Fa un any vaig fer un viatge a Irlanda, a una illa on solia viure la meva mare quan era una nena. Ella m’explicava que per allà hi passava un monstre estrany i ridícul, evidentment jo no em creia

Racó creatiu: Literatura

res i no l’escoltava quan deia aquestes bajanades.

Quan vam arribar a l’illa vaig tindre una sorpresa non grata: l’illa estava deserta! Només hi havia una casa de fusta que estava vella i atrotinada, lògicament no hi vaig ni entrar i li vaig dir a la mare que anava a fer una volta, com tota mare d’aquest univers em va dir que m’abrigués que sinó tindría fred (però si era estiu!).

Aquell tros de terra era extremadament soporífer, com podia existir algú que vivís en un lloc tant poc interessant! Bé tot i això hi havia un bosc a prop del gran descampat de casa i vaig decidir anar-hi per passar l’estona.

Dins del bosc hi havia uns arbres mitja-nament alts amb branques fosques (per les precipitacions crec) i petits animals voltant pel bosc. Darrere d’unes herbes frondoses vaig veure una figura... amb cara de peix? Què és això!? És el monstre del que em parlava la mare? Abans de poder rumiar més sobre aquesta escena sobrenatural, em trobo la criatura davant dels meus nassos, amb expressió indefi-nida i poc a poc acosta el dit...

Em desperto sobresaltat i miro immedi-atament el meu entorn, sóc al bosc? Sí, i a demés em pesa molt el cap, com si la closca hagués augmentat tres vegades el seu pes i la seva mida.

Busco el mòbil i em miro a la pantalla...Horror! El meu cap ha adquirit la forma d’aquell monstre! Marxo corrents del bosc en busca d’aquell humà-peix i quan el trobo marxa corrents, és massa ràpid, mai l’atraparé. Llavors recordo les paraules de la meva mare “Si toques el monstre et convertiràs en el mateix que ell, però si el tornes a tocar, tornes a la normalitat”

Sí! Aquesta és la manera! Podria ata-car-lo per darrere i tornaria a ser jo!

El veig assegut en una pedra al costat

39

Lo G

rip

au

Racó creatiu: Literatura

Una melodia trencadaNoemí Bonet - 3r

Ja fa temps que aquesta llegenda ronda per tota la comarca. Cap als afores de Bellpuig, al final del carrer Dipòsit, hi ha una casa abandonada, feta tota malbé, amb els vidres de les finestres trencats i mitja teulada caiguda. Té un color marró, amb tocs grisencs del ciment.

Es diu que fa molt temps, en aquella casa, vivia un pianista, dels millors de tot Lleida. Feia una música preciosa, digna d’escoltar. Vivia amb la seva dona. En un dels concerts del músic, van assassinar la seva dona, clavant-li unes tisores a l’esquena. L’home estava desesperat, des de llavors que no sortia de casa i només se sentia tocar el piano, (cançons de tristesa) per aquell carrer. Tenia la bústia plena de factures que no pagava, i al cap d’un temps el van posar a la presó. Es va morir allà. El més sorprenent va ser que també va morir amb unes tisores clavades a l’esquena.

Actualment, es diu que si els divendres a la nit passes pel costat de la casa, se sent tocar, amb el piano, la melodia

De nit sota un roureJúlia Ortís Sunyer - 4t A

Que avorrit és dialogar amb un mateix. Fa tres hores que estic intentant lligar caps però no me’n surto. M’estic enfa-dant amb mi mateix perquè no em poso d’acord. No entenc el que em va passar. Em trobo en un refugi de muntanya a prop del pantà de Cavallers. Vaig arribar aquí ahir a la nit després d’una travessa llarguíssima pels Pirineus i encara me’n faig creus del que em va passar. No sé si estava al·lucinant pel cansament o pels marejos, o bé, si el que vaig veure era real. A més, a tot això se li ha d’afegir la creença de la gent del lloc que diu que just al costat d’aquest refugi es van cremar una dotzena de bruixes i es van enterrar en una fossa comuna a sota d’un roure molt vell, al costat del qual s’alça l’atrotinat i llòbrec edifici. Recapi-tulem, que no m’estic entenent. Tot va començar així:

Vaig arribar al refugi cap al tard, cap allí a les onze de la nit, quan ja era fosc. En arribar, com que el refugi estava ple, vaig decidir fer vivac per no molestar la gent que dormia plàcidament. Així doncs, vaig treure l’estoreta i el sac de

dormir i em vaig estirar sota l’ombra d’un formós roure que s’alçava al costat del refugi. Primer em va semblar que aquell era un bon lloc per dormir, però quan em vaig despertar al cap d’unes dues hores amb calfreds i una suor freda que em baixava per l’espinada ja no m’ho va semblar tant. En aquell moment, jo encara no sabia l’espantosa història que envoltava aquell indret i, quan vaig obrir els ulls i vaig veure aquella senyora que devia tenir uns cinquanta anys, amb cremades a tot el cos, mig transparent i que em cridava i m’amenaçava, per poc no m’agafa un atac de cor. Vaig marxar amb la cua entre les cames, tan ràpid com vaig poder. No vaig tornar a mirar endarrere, però les paraules que em va dir encara no me les puc treure del cap. Em fa por dir-les en veu alta. Avui al matí, després de no haver-me adormit més després de l’incident, el guarda del refugi m’ha explicat la història de les bruixes cremades al costat del refugi. Crec que el que vaig veure va ser real, però no m’ho vull creure. Per tant, pre-fereixo esborrar la meva memòria i no parlar mai més sobre aquest fet perquè no em prenguin per boig.

d’un arbre i m’hi apropo lentament... l’he tocat! Marxo canvi qui pugui mentre miro el meu reflex en el mòbil, si torno a ser jo!

La mare m’espera al vaixell de tornada i em veu corrent com un desesperat i em diu amb un somriure:

-T’ho has passat bé?

I jo li responc:

- Millor que no t’ho digui, no et creuries el que m’ha passat! Ah sí! I a Irlanda no hi torno més jo! Queda clar?

Comença a riure i marxem de l’illa, a partir d’ara escoltaré totes les llegendes de la mare encara que hagi de travessar mig món per fer-ho!

que sonava el dia que van assassinar la muller del pianista. També diuen que qui toca el piano és la seva muller, perquè l’ànima del seu marit sigui lliure i surti de la presó.

Avui en dia la llegenda ha anat de boca en boca, hi ha hagut alguns canvis i ha passat per molts pobles, fins i tot al facebook n’hi ha una versió.

És curiós, que al carrer que hi ha aquesta casa és on viu la meva àvia, i he com-provat personalment que, al divendres a la nit, sona una melodia inacabada, que es talla a la meitat, que es para de cop, i cada setmana sona el mateix.

40

Lo G

rip

au

La guitarraMe paso casi todo el día durmien-do, en un lugar oscuro, aburrido. Me gusta cuando me sacan de ahí, me cogen con cuidado para que no me raye ni me dé ningún golpe, de eso no me puedo quejar, ¡me saben tratar muy bien! Y entonces es cuando empiezo a disfrutar, me empiezan a hacer cosquillas en el centro de mi barriga, los cabellos largos y fuertes empiezan a vibrar de una manera suave, y todo resuena dentro de mi cuerpo, es una sensación extraña pero muy agradable. Si me hacen cosquillas muy rápido se oye un sonido ale-gre, pero si me tocan con más su-avidad, el sonido que produce es relajante, tranquilo. Y así durante un buen rato, hasta que se can-san de mí, y me vuelven a meter dentro de mi caja oscura, donde allí tan solo duermo. Puedo hacer pasar un buen rato a la gente que me rodea, eso sí, si tienen ganas de cantar y pasarlo bien. Sin mí, no sé qué sería una fiesta.

Marta Sanzo Miró 4C ESO

Racó creatiu: Literatura

El gatoSoy un animal cariñoso y peludo, tengo el pelo rubio, mis ojos son grandes y claros y puedo ver muy bien por la noche. Tengo cuatro patas con afiladas garras y una cola larga. Mis orejas son puntia-gudas y están muy desarrolladas. Tengo la cabeza pequeña y unos bigotes largos. Mi comida favorita es el pescado, los pájaros y los ratones. Mi peor enemigo es el perro porque me persigue y quie-re cazarme. No me gusta nada el agua, le tengo miedo. Mi mejor habilidad es saltar de un lugar a otro y trepar. Siempre voy por los tejados sin caerme. Todo el mundo dice que tengo 7 vidas y siempre caigo de cuatro patas. Puedo ser muy buena mascota si me cuidas bien y no me gusta que me saquen a pasear.

Ariadna Bonjorn4-c

La vida en “standby”Después de pasar toda la noche en “standby”, en este oscuro y viejo salón, veo que ese hombre con cara de pocos amigos, se sienta frente a mí, en su viejo sofá.

Son las 9 de la mañana. Parece que hoy también quieren obser-varme. Nunca he entendido esta obsesión malsana que tienen conmigo: ¿a caso tengo monos en la cara? Se tiran el día ahí sen-tados, horas sin sacarme la vista de encima. Sé que soy agradable a la vista, pero tampoco hasta este extremo. Además, creen que con ese mando gris a pilas, podrán controlarme. ¡Estúpidos humanos!

Tantas horas aburrido, sin poder moverme… Tan feliz que era yo compartiendo estantería con mis compañeros, ahí en Mediamarkt…

Aquí no puedo compartir mis minutos con ningún igual, puesto que, mi compañero Philips, está encerrado en esa extraña y temi-da habitación que llaman cocina, donde al parecer hay que sopor-tar altas temperaturas e intensos olores…

Son las doce de la noche, vuelve la oscuridad, y yo otra vez en “stanby”…

Josep Lluís Vives Cabrol4t C ESO

Una vida desde un punto de vista poco comúnDesde que me pintaron en medio de esta calle transitada y visitada de Barcelona, que no me he vuelto a mover de aquí. Sé que mi vida empezó y morirá aquí. Puede pa-recer aburrida, pero un día de mi vida es así: Me despierto al primer rayo de sol que aparece en el cielo dando la salida del nuevo día y, desde ese momento hasta que ya empieza el crepúsculo, observo. Sólo observo, gente cansada ya de su vida y que se va de compras para ahogar sus penas, otros tra-jeados que se muestran estrictos y serios por su trabajo, los típicos estudiantes jóvenes que siempre van con las prisas de no llegar tarde a la universidad, la gente dis-

El pincelMe cogen con fuerza. Hoy no es un buen día para él, no. Siento la sangre como fluye por sus venas ferozmente; como la piel se le estremece; y sus dedos se tensan. Abre el rojo y me llena de él, me saca de ahí rápidamente, salpican-do y me estampa contra el lienzo, me dolió, pero más duele aún, no

capacitada normalmente tratados por alguna gente como inferiores pero llenos de ganas de vivir, el señor del quiosco puntual cada día para ofrecer el primer periódico a la gente interesada por las recien-tes noticias del mundo,… No sólo observo la gente, pero es lo que más me gusta y lo que hago más en todo el día si no es mirar los de-pendientes y dependientas de los trabajos, los coches, el movimien-to de los árboles provocado por el suave viento y acompañados por la dulce melodía de los pájaros,… Mi vida me encanta, todo y que no exista la amistad ni el amor, ya que en mi vida es imposible y esto me entristece.

Maria Jové Ortiz4A ESO

41

Lo G

rip

au

Racó creatiu: Literatura

dels Jocs de la Fam, la Katniss, horroritzada de perdre l’única per-sona que verdaderament estima, es presenta voluntària en lloc seu, un noi anomenat Peeta Mellark és també l’escollit com a noi tribut i a la Katniss li és estranyament familiar.

Els Jocs han començat i la Katniss haurà de lluitar per sobreviure.

Aquest llibre m’ha agradat molt, s’ha convertit en la meva novel-la preferida. Tracta temes molt profunds i interessants com el go-vern, la supervivència, la pobresa i l’amistat. Està molt ben escrit i te un vocabulari extens. El llibre ens mostra la crua realitat que es viu a Panem a través dels ulls de la Katniss que ha hagut d’ aprendre a sobreviure per no ser esclafada per la autoritat del Capitoli. Ens ensenya també una lliçó molt important: El poble ha de tenir el poder, no el govern.

Un best seller que recomano a tothom que vulgui una història profunda i interessant.

Podries sobreviure tot sol, en un món salvatge, on tothom farà el possible perquè no tornis a veure la llum del dia?

-Dorsal del llibre

Núria Trilla Tudela2-D

El privilegio de ser un libroSé todo sobre ellos, más de lo que la familia con la que vivo sabe de sí misma. Desde que nació el primer hijo, estoy aquí, colocado en la segunda estantería del mueble de la derecha de la sala de estar. Fui un regalo de boda a los padres, pero ninguno de los dos ha tenido tiempo de leerme hasta ahora.

Recorrí todo NY, durante el viaje de novios, dentro de una maleta, en medio de la ropa. Al llegar de nu-evo a casa, estuvieron un mes sin tocarme, por culpa del traslado.

He visto nacer a los tres hijos de la familia, como decían sus primeras palabras, he oído sus llantos, risas, todo y mucho más.

Ahora que los niños son mayores, la madre ha decidido leerme.

Cuando me coge por la cubierta para abrirme, me acaricia muy su-avemente y luego, cuando decide abrirme, siento un pequeño cos-quilleo en la tripa (entre las hojas).

Muchos debéis pensar que ser un libro es de lo más aburrido que puedes ser, pero en el fondo, es algo relajante y entretenido, soy como una cámara oculta, que jamás desvelará todo lo que ve y oye. Pero, sí contar una historia maravillosa.

Blanca Garrós Aristizábal4t C ESO

Els jocs de la famLa història està ambientada en un estat anomenat “Panem”, que està situat a Amèrica del Nord. Panem està dividit en 13 districtes que governa la ciutat del Capitoli. El Capitoli és una ciutat on res manca i on els excessos son constants, pots tindre tot el que vols i més. Els habitants del Capitoli viuen luxosament, sense preocupacions en canvi, els districtes viuen en la més absoluta pobresa, sobrevivint amb el mínim i treballant sense descans per subministrar el que el Capitoli demana. Fa molts anys els districtes es van unir en una revolta contra el Capitoli, el re-sultat fou que els districtes varen ser destruïts sense pietat i que el Districte 13 quedés completament eliminat. Des de llavors cada dis-tricte és aïllat dels altres amb tan-ques electrificades. Per acabar-ho d’adobar, el Capitoli, per recordar els fets tràgics d’aquell temps, i amb l’objectiu que no els tornin a desafiar comença una tradició horrible i sanguinària, cada any es celebra la “Sega” on un noi i una noia de cada districte entre 12 i 18 anys surt escollit a l’atzar en un sorteig per participar als Jocs de la Fam, un espectacle televisiu on els adolescents han de lluitar a mort per aconseguir la victòria. Si perds, morts, però si guanyes tindràs tota la fama i la fortuna de Panem.

La Katniss Everdeen és la protago-nista de la història, viu al Districte 12 amb la seva mare i la seva ger-mana petita Prim, a la qui estima i adora. El pare de la Katniss va morir en una explosió d’una mina i arrel d’això , és la cap de família; s’encarrega de portar el menjar a casa. Cada dia surt a caçar al bosc amb el seu millor amic, en Gale, tot i que això està prohibit.

El dia de la Sega, la Prim, que ja té 12 anys, surt escollida com a tribut

poder saberlo que siente hasta que acaba la obra. Tengo que aguantar aunque mi madera cruja y me rompa. No paro, cambio de color y vuelvo al mismo hasta que derrotado se sienta...afloja la pre-sión sobre mí, su mano tiembla y caigo, y caigo...hasta deshacerme en una gran mancha de negro.

Aida Berengué Carbonell4t ESO

42

Lo G

rip

au

Temes obers

Sóc el professor d’economia de l’institut Lo Pla d’Urgell des del curs 1999-2000.

Aquest 13 anys m’han permès veure l’evolució de tot un cicle econòmic. La seva pujada al cel i la seva baixada als inferns.

Recordo com, al 2002, una alum-na de batxillerat es preguntava què feia a classe quan altres de la seva edat, sense ni la ESO, guanya-ven 3 mil euros al mes.

Ja al 2004 parlava als alumnes i amics de la bombolla immo-biliària, de la teoria dels cicles i comparava la borratxera, que ja tothom tenia, amb la primera bombolla d’internet, o el crac del 29. Aportava dades objectives i sentit comú enfront un Aznar que es ventava que a Espanya es construïen tantes vivendes com a Alemanya, França i al Regne Unit junts i un Rodrigo Rato, ministre d’economia, que amagava els primers informes que avisaven de la bombolla poc abans de les elec-cions de 2004. Ironies del destí, el Rodrigo Rato banquer, acaba de ser engolit pel monstre que ell mateix va crear com a ministre.

Recordo com al 2006 comparava, amb àcida ironia, el negoci d’un banquer amb el d’un narcotrafi-cant, o amb un cinisme calculat, parlava de les essències de tot sistema econòmic.

A la tardor del 2007 explicava com la política fiscal es feia servir per retardar el cicle econòmic i així guanyar unes eleccions: Xec nadó, 400 euros del IRPF i obra pública

Classes d’economiaJosep M. Farré

a tota màquina: AVEs sense pas-satgers, autovies al mig del no res, aeroports on només volaven falcons i mosques, ...

Un any després vàrem parlar del dèficit públic, de com els bancs havien creat muntanyes de crèdit del no res, de les dades EPA de l’atur, o de com, a Espanya, els deutes hipotecaris tenien, a més a més, garantia personal del deutor.

Parlant clar, de com la gent havia venut, sense ser-ne conscient del tot, la seva ànima al banc per un pis, un Audi i un viatge a Cancun.

Al 2010, i amb les primeres reta-llades, els explicava els efectes per-versos sobre la demanda agregada que això tindria i que Grècia ens marcava el camí, inevitable d’altra manera, d’un país en fallida de la que tots en som responsables. Primer els polítics és cert, però tots els vàrem votar o tolerar. Tots vàrem estirar més el braç que la màniga, cadascú al seu abast. Tots vàrem voler creure que vivíem en el país de les meravelles i això seria per sempre.

Ara tothom és conscient del llarg calvari que ens espera, i amb la desesperança i la indignació creixent de fons, els passo vídeos motivacionals i els animo a fer-se emprenedors compromesos.

Us hem deixat un país destrossat, sí. Però el futur és vostre. Un bon emprenedor és el que sap conver-tir les amenaces en oportunitats. Tot està per reconstruir i sabeu tot el que no heu de fer: endavant!

Crisi, no és una paraula etimolò-gicament negativa. Està lligada a canvi, decisió, separació (anàlisi), judici o elecció. Les paraules críti-ca i criteri deriven de la mateixa paraula grega “krisis”.

Si la meva generació, en el seu conjunt, hagués tingut criteri pro-pi i sentit crític, avui no hauríem de fer front a uns “canvis” tan profunds.

Calendari de venda de llibres CURS 2012-13

CURS Data

1ESO – 2ESO 3 de setembre, dilluns

3ESO – 4 ESO 4 de setembre, dimarts

1BTX – 2BTX 5 de setembre, dimecres

INS LO PLA D’URGELL

43

Lo G

rip

au

Avís:si ja esteu molt alterats pel que està passant (Bankia, prima de risc, miners asturians, Dívar, elefants africans...) potser que no continueu llegint.

Mort d’un ciclista

És el títol d’una famosa pel.lícula espanyola de l’època del franquis-me, i és el que va passar fa pocs dies. Un ciclista va morir atrope-llat per un vehicle. Alguna cosa va fallar. Segons les declaracions d’un membre d’una associació d’usuaris de la bicicleta, molts conductors no es comporten davant dels ciclistes com si fos-sin persones, si no com si fossin obstacles. La pressa ens domina. Hem d’arribar a casa, al cine, a la feïna, a la cita amb aquell amic...Ja sabem que hauríem de reduir la velocitat, que hauríem de deixar un metro i mig d ‘espai entre el nostre vehicle i el ciclista a l’avançar, però... tenim pressa , tenim molts problemes, ens cal fer moltes coses. La carretera és estreta, a més just en aquell moment ens ve un altre vehicle per l’altre costat de la via, no podem deixar un metro i mig, si frenem perdrem massa segons, el nostre temps té un valor immens, ho negociem , reduïm una mica, enlloc d’un metro i mig en deixem mig, moltes vegades surt bé, però alguna vegada...

SI al davant hi hagués un tractor o un camió, no ho hauríem pogut fer. No actuar amb prudència i mesura ens podria costar la vida a nosaltres, i no al ciclista. Però nosaltres teníem pressa, projectes

a fer, coses importants a resoldre, i perquè s’hi han de ficar els ciclistes a la carretera? En aquest cas, però, no podem dir “que es fotin” com van dir els brokers de Wall Street parlant de la gent que perdria la feina com a conseqüència de la crisi econòmica que va esclatar el 2008. Ells almenys van ser sincers.Van ser-ho els polítics que van dir que sobretot s’esforçarien en evitar que la crisi fos pagada pels més dèbils? Nosaltres no ho tindrem tan fàcil . Els mossos ens han enxampat i no es pot anar pel món atropellant ciclistes, però qui sap...Si tenim quartets al banc, contractarem un bon advocat, començarem a fer c òrrer que el ciclista estava borratxo...

La crisi ha posat de manifest que, si bé anar pel món anar atrope-llant ciclistes no és el més normal, anar per la vida considerant que els altres són un simple obstacle si que és del més normal. Anar per la vida sense ètica ni mesura és el més normal. Postergar l’important i esforçar-se per l’urgent també. I, per descomptat, guardar-se dels poderosos i aixafar els dèbils. I així ens va.

Arbres i boscos

“Els arbres no deixen veure el bosc”. “Lo urgente no dejatiempo para lo importante” (José Ortega y Gasset). Mentre ens afanyem amb la crisi de l’euro i les primes de risc, al tauler geoestratègic mundial es presta atenció a temes gravíssims com els efectes del canvi climàtic, el més que previsible esgotament del petroli, la contaminació de

l’aigua, ...Europa ja ha destacat en la lluïta per limitar les emissions de CO2. Relaxar-se en aquests temes podria tenir conseqüències fatals.

Línies vermelles

Expressió de significat dubtós que cada vegada empren més els polí-tics. Sembla que vol dir que, quan negocien, no estan disposats de cap manera a renunciar a algunes coses, o que s’enfadaran molt si algú gosa traspassar el límit... Les línies vermelles protegeixen assumptes com les tradicions na-cionals, les ambaixades, els drets dels inversors, el ball de bastons... És una pena que no protegeixin els drets de les persones.

Drets adquirits

Normalment, utilitzen aquestes paraules aquells que volen privar a altres ciutadans d’algun dels seus drets. Filosòficament, es podria discutir si els drets de les persones es basen en algun tipus d’estruc-tura espiritual o fisiològica. His-tòricament, no hi ha cap dret que no sigui adquirit, tots els drets , així com els propis conceptes de dret i de llei, són creacions de la humanitat.

Capitalisme

Sistema econòmic basat en la iniciativa privada per crear em-preses, i regulat normalment per la llei de l’oferta i la demanda. La crisi econòmica del 2008 va fer que alguns parlessin de final del capitalisme, quan feia uns anys, al caure el comunisme a l’URSS, es va parlar de la seva victòria definitiva.

Petit minivocabulari desordenat per a temps de crisi

Guillem Closas

Temes obers

44

Lo G

rip

au

En tot cas, el capitalisme sobreviu amb perilloses contradiccions. Així per exemple, la llei de l’oferta i la demanda es va aplicar a Espanya durant la bombolla immobiliària, fent pujar els preus dels pisos i dificultant l’accés de moltes per-sones als habitatges. Ara, en canvi, l’excés de vivendes no acaba de fer baixar els preus. Es el veritable objectiu del capitalisme privar a determinades persones dels seus drets?

Crisi de l’euro, crisi del deute públic, prima de risc...

El gran mal de cap dels països de la zona euro. El fet de que països amb economies diferents tinguin la mateixa moneda està creant greus problemes, ja que es difícil posar-se d’acord per si s’ha de devaluar la moneda, si s’han de posar en circulació més euros...El que beneficia a l’un pot perju-dicar a l’altre. Els experts saben perfectament quines solucions han d’aplicar, i també els riscos que impliquen. També coneixien perfectament els perills de les bombolles especulatives.

Emprenedor

El gran heroi del sistema capita-lista. El “non plus ultra”, la gran esperança blanca, negra, groga o vermella, Messi+ Ronaldo... gai-rebé un semidéu, i potser encara em quedo curt. L’emprenedor no ha de néixer necessàriament en la misèria, però és especialment admirat quan, sent de família humil, aconsegueix escalar en la piràmide social descobrint noves tecnologies i creant empreses. Emprenedors com Edison milloren la vida de la humanitat, a més donen feina i creen riqueses. Ells i els treballadors paguen impostos amb els quals es poden mantenir coses com l’estat del benestar.

La bona notícia és que sempre hi haurà emprenedors, igual que sempre hi haurà bons alumnes per més dolent que sigui el sistema educatiu. Crear la pròpia empresa, veure-la créixer, dirigir-la... es per alguns una activitat atractiva en si, fin i tot independentment del benefici econòmic.

La mala notícia és que potser amb aquestos no n’hi haurà prou. Fa falta gent que s’hi fiqui per guanyar diners. I tal i com està la legislació actual, si el que un vol es multiplicar els seus diners és molt possible que sigui més convenient jugar al casino financer que par-ticipar en la creació d’empreses. És ben sabut també que molts dels diners que es fiquen al casino financer no van a parar a empre-ses productives, i que si els bancs estan en crisi l’emprenedor que té idees però no té recursos ho tindrà més difícil per tirar endavant els seus projectes.

Teoria dels cicles

La teoria dels cicles és molt antiga en història. Diu que la humanitat no està en progrés permanent, sinó que experimenta avanços i re-trocessos. Inspira, per exemple, les profecies maies, que com és ben conegut, per si no en tinguéssim prou amb tot el que ens està ca-ient al damunt, pronostiquen per desembre del 2012 un shock, una mena de final de cicle o canvi de civilització que alguns confonen amb la desaparició de l’espècie humana.

En economia, està perfectament estudiat amb tota mena de grà-fiques i fórmules matemàtiques que el capitalisme passa per crisis periòdiques. Precisament després de la caiguda del comunisme i els governs de Reagan i Thatcher algun van apuntar que les crisis s’havien acabat i que s’havia en-

trat en una etapa de creixement econòmic indefinit. Aquesta idees van ser emprades com a excusa per tots els responsables de la bombolla immobiliària, alguns dels quals van arribar a creure ( o els va convenir creuere) que podien confiar que la bombolla no petaria mai. Tots ells obliden, però, que els cicles no són cosa de quatre dies, sinó que es refereixen a molts anys; per tant, cal tenir paciència per constatar coses com l’acabament d’un cicle o un canvi de tendència.

El canvi de cicle, per cert, s’ha convertit en una obsessió de la premsa esportiva madridista. Ara bé: una ensopegada del Barça o una victòria del Reial Madrid no són suficients per parlar de canvi de cicle. Per exemple si ara el Reial guanya dos lligues seguides i des-prés el Barça en guanya sis, les dos lligues del Reial no representarien més que un petit descanset en una època de predomini blaugra-na. L’ agressió continuada contra el vocabulari que exerceixen els periodistes i els polítics empitjora l’educació dels ciutadans i és una font continuada de problemes i confusions.

Revolta de les elits, conspiració

Si l’economia va malament, s’han de retallar drets socials perquè no hi ha diners. Si va bé, també, per prevenció i perquè s’ha d’afavorir la iniciativa privada. Existeix la sospita de que tot això de la crisi, o les crisis econòmiques, és un engany , les crisis són fabricades a propòsit per anar retallant els drets socials de la gent. Durant l’etapa de la guerra freda, la classe alta no s’atrevia a retallar drets socials perquè tenia por d’una revolució comunista. Ara que el comunisme ha quedat despres-

Temes obers

45

Lo G

rip

au

tigiat han desaparegut aquests temors i s’ha produIt una revolta de les elits, ja no estan disposats que els obliguin a cedir una part de les seves riqueses per millorar la condició socials de les classes menys afortunades. També circu-len per Internet fins i tot teories que diuen que les elits pensen que hi ha massa població al pla-neta i s’han de crear problemes per eliminar uns quants miles de milions de persones. Com podeu comprendre, al no formar part de la conspiració no us puc dir si aquestes teories tenen alguna cosa de veritat.

“L’ampolla mig plena”

Per fi , la visió optimista de les coses. Tot va bé, o , al menys, no passa res que no sigui anormal. Tot això de les conspiracions, el club Bildeberg i les profecies ma-ies són tonteries. La humanitat sempre ha tingut crisis i sempre les ha superat. Si no teniu feina ni casa, no us preocupeu. Aprofiteu l’ocasió per estudiar, fer viatges, passar-ho bé. Si no us podeu pagar el cotxe ni l’autobús, aneu a peu, que és bo per a la salut. Si perdeu la feina, potser vol dir que la que teníeu no us convenia, la crisi serà l’ocasió de trobar-ne una de millor. Si volíeu ser funcionaris i no surten places, no importa: treballeu al sector privat, feu-vos emprenedors, si sou creients penseu que falten capellans...La paraula crisi no vol dir desastre, sinó transformació, i cal esperar que quan s’acabi tots estiguem millor que abans.

Déu

La útima esperança dels justos, als quals el seu fill va anomenar benaurats. El cant del Magnificat diu que aixafa als poderosos, protegeix als humils i fa que els

Temes obers

rics ho perdin tot. Encara que vagin a missa, ni els responsables de Bankia ni el Millet se’n podran escapar.

Uganda

Pais africà que, pel que se sap, no té cap litigi greu amb l’estat espanyol.Sembla ser que la seva economia està creixent al 17 % per any, cosa que no es pot dir precisament de l’espanyola. Ignorem perquè el president del govern espanyol va considerar necessari recordar que Espanya no és Uganda i si va ser el seu extraordinari talent diplomàtic el que el va dur a faltar-li inneces-sàriament el respecte als ugan-desos, que no tenen cap culpa dels problemes de l’euroni de la política econòmica de la senyora Merkel . No creiem que aquestes torpeses contribueixin gaire a re-cuperar la confiança dels mercats en les possibilitats de l’economia espanyola.

Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica

Document d’extraordinari poder subversiu , com la majoria de les constitucions europees , si els in-dignats se’l llegissin amb atenció. Conté expressions tan escanda-loses com el “dret a la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat” per a totes les persones, o el dret dels ciutadans a revoltar-se contra un poder injust i opressiu. Malgrat això, no crec que els republicans s’atreveixin a modificar-lo si gua-nyen les pròximes eleccions nord-americanes.

Regla d’Or

Normativa de la Unió Europea que limita el dèficit en que poden incórrer els Estats. No tots els economistes i partits polítics hi estan d’acord, per tant, incorporar

aquesta normativa a documents tant importants com les constitu-cions nacionals i alguns tractats de la Unió sembla un acte clar de torpesa i oportunisme. Efectiva-ment, els partits de dretes que ara predominen a Europa tenen dret a aplicar el seu programa, però si ar-riben al poder partits que no vegin bé aquesta normativa ho haurien de poder fer també. Tampoc es convenient modificar contínua-ment la constitució en funció de quin partit polític governa.

A Espanya, la incorporació d’a-questa norma a la Constitució sense cap referèndum ni consulta popular, ha de considerar-se com un clar exemple de dèficit demo-cràtic.

La Regla d’Or és també un antiqu-íssim principi moral que recomana no fer als altres el que no voldries que et fessin a tu. Una possible solució a totes les crisis?

46

Lo G

rip

au

La Palestra

Nom: Gemma Brufau DonésEdat: 33Anys estada a l’institut: Des del 1992 fins al 1996Pla d’estudis: De ciències (però no me’n recordo pas del nom exacte)Titulació: Farmacèutica i Llicenciada en Ciència i Tecnologia dels AlimentsDedicació actual: Investigadora post-doctoral a University Medical Center Gro-ningen (Països Baixos)

1. La frase: “els millors anys de la meva vida van ser els de l’insti”, la firmaríeu? Per què?Sí i no. Per una banda van ser els millors anys de la meva vida per-què érem prou “grans”per a poder sortir tant com vulguéssim però per altra banda, teníem la selecti-vitat a sobre que pesava com una llosa. Sabíem que ens jugàvem el nostre futur depenent del que fés-sim durant els anys d’insti (poder entrar a la carrera escollida, etc.).

2. Com resumiríeu el que us va donar l’institut en el seu moment?En el meu cas, l’institut va ser el primer pas a ser una persona més independent. Jo sóc de Vilanova i per tant vaig anar a l’escola allà. En canvi, quan vaig començar a Bellpuig, a més de canviar de pla d’estudis, també va suposar també canviar de professors (i de la manera com et tractaven, ja no érem nens), de manera de fer i comportar-se, conèixer un munt de gent nova, haver de viatjar cada dia (ni que només fossin 10 min ☺), i sobretot, nois!

3. Descriviu una imatge d’a-quells anys que reteniu a la memòria.

La imatge que tinc és l’hora de dinar. Sempre menjar tant ràpid com pogués (el menjar no ens agradava gaire) i anar a passar el migdia a casa de la “Patri”, una

Exalumnes a la palestra

de les meves millors amigues en aquell temps i que, per sort, en-cara ho és avui.

4. Expliqueu també un parell de crítiques.

Una de les crítiques que tenia en aquell temps va ser el menjar a l’hora de dinar (tot i que ara me n’adono que pot ser molt pitjor). Tot estava cuinat amb suc, suc que no tenia gust a res, era insípid a matar.

A més a més, en el meu cas parti-cular, un dels problemes que vaig tenir a l’entrar a la universitat és que no havia vist un laboratori en ma vida! Molta gent que va entrar a BCN amb mi, havien fet pràctiques de laboratori a l’institut i nosaltres el màxim que vam fer va ser obrir una patata ☺ Espero que això es pugui millorar en el futur.

5. Puntueu del 5 al 10:

• Leshoresdeguàrdia:5(avor-rides)

• Aquell raconet de pati: 10(sempre massa poca estona)

• Lestrobadesalslavabos5(noen teníem gaires nosaltres)

• L’horade“gimnàssia”(perdó,d’Educació Física): 5 (horrible, encara que si eres noia, el Villegas feia excepcions :)

• Lesexcursions10+(semprees-tava molt bé anar a mirar pardals encara que els únics que veiéssim eren els que nosaltres teníem al cap)

6. Puntueu de l’1 al 5:

• Els exàmens: 1 (sort que enspodíem seure ben juntets)

• El dia de portar les notes acasa: 5 (per sort no vaig tenir massa problemes amb això)

• Eldespatxdeldirector:5 (nocrec que el veiés mai)

• Elsdiscursetsdeltutor:1(avor-rits)

• Les visites de pares: ? (n’hihavia?)

7. L’assignatura que més us agradava era...

L’assignatura que més m’agradava era biologia, tot i que no era la que m’anava més bé. De fet, vaig decidir-me a estudiar farmàcia i després a fer el doctorat gràcies a la passió que em va donar el Mas (el nostre profe de biologia) per aquesta matèria.

8. El que no suportàveu de l’insti era...

El dibuix tècnic i la gimnàssia. Era horrible!!

9. A l’insti vaig fer per prime-ra vegada...Un petó a un noi...

10. El vostre consell a les no-ves generacions:El meu consell seria disfruteu tant com pugueu aquests anys! Enca-ra que us sembli que aneu molt estressats i carregats de feina, només empitjora! Durant aquests anys segurament coneixereu a gent que estarà al vostre costat la resta de la vostra vida. Compartiu aquests anys amb ells, val molt la pena! Molta sort a tots/es!!

47

Lo G

rip

au

Racó creatiu

Marta Escribà Planes - 2n ESO C

Mònica Bonet Massana - 2n ESO A Kajol Gimeno Anguera - 2n ESO C

M. Pilar Maturano Planillo - 2n ESO A

48

Lo G

rip

au

Racó creatiu

Ili Bonfil - 2n ESO C

Pau Capdevila -1r ESO D

49

Lo G

rip

au

Racó creatiu

Xavier Campanera Llop

2n ESO D

Adrià Rosa Hidalgo 2n ESO C

Aida Berengué Carbonell4t ESO A

50

Lo G

rip

au

Racó creatiu

Empresa col·laboradora durant el curs 2011-12 en el programa d’adaptació pedagògica del centre PROJECTE MONTPERLER D’ESCOLARITZACIÓ EXTERNA

PROJECTE mONTPERLER D’ESCOLARITZACIÓ EXTERNA

Eduard Farré - 4t ESO A

51

Lo G

rip

au

INSteatre

Taller de Teatre Lo Galliner, 20 anys als escenarisQuan a finals del mes de juny tancàvem la crònica per a la revista Lo Gripau vam fer un pronòstic esperan-çador per al nou curs escolar que era a la cantonada, com si parléssim de la travessa de futbol. I presagi-àvem una bona collita per als 20 anys de teatre a l’Institut de la segona generació. I així ha estat, amb totes les imperfeccions que vulgueu.

Un any més, i ja en sumem vint, la temporada teatral de l’INS Lo Pla d’Urgell de Bellpuig arriba a bon port sabent que s’han fet els deures a temps i a estones, a corre-cuita. Aquest curs ha estat força mogut pel que fa a compromisos teatrals aquí i a fora. Una bo-geria, si ho mirem des de la direcció escènica. Gràcies a la feina de la Montse Olivart i del Joan Cornudella, professors de llengua i literatura de l’Institut, s’ha superat amb bona nota el quadern de navegació que s’havia previst a inicis del curs acadèmic.

Tot va començar, recordant que havíem de celebrar el 20è aniversari, amb l’adhesió del taller de teatre al Concurs de Teatre Jove “Ovidi”, patrocinat per Coca-Cola. En aquesta edició vam aprofitar esquet-xos teatrals que s’havien treballat en anys anteriors, els vam retocar, els vam adaptar al nou grup de 4t d’ESO i en vam incorporar alguns de nous per pre-sentar-los, en format unitari, al circuit nacional de teatre per a instituts. RETALLS D’ANIVERSARI és un espectacle col·lectiu que recull diversos moments teatrals viscuts als passadissos de l’institut. Són deu

esquetxos interpretats en clau d’humor. Hi ha rialles, reflexions, crítica social i sorpreses. Hi veiem nens que es confessen als lavabos, mares que no castiguen mai els seus fills, pares que volen recuperar els seus fills a través del facebook o que els demanen una altra oportunitat o joves que es preparen per lligar. Fins i tot, vivim les històries d’uns clients atípics d’una agència de viatges, d’uns passatgers d’un autobús urbà o d’uns padrins que participen en un càsting. Així el camí d’aquest muntatge s’iniciava a mitjans del mes d’octubre amb la il·lusió posada en l’intercanvi a Ceret (Catalunya Nord).

Per la seva part, el grup de batxillerat treballava en la lectura de textos teatrals en horari extraescolar. Després de dos mesos, s’optava per escenificar his-tòries de parelles amb intents frustrats o no de lligar, barrejant l’humor i la tendresa. L’espectacle de petit format era batejat amb el nom de ALLIOLI. Tot i la seducció del text, el fet de muntar aquesta obra en horari extraescolar dificultava molt el ritme d’assajos. Una hora i mitja a la setmana no era garantia suficient perquè l’espectacle funcionés amb uns mínims de qualitat interpretativa. Per aquest motiu es va acordar reduir el text inicial perquè en poques setmanes es pogués portar a l’escenari. Ara el repte era modelar un text en un temps rècord.

La primera cita de RETALLS D’ANIVERSARI va ser a Bellpuig aprofitant l’intercanvi amb Ceret durant

els dies 28, 29 i 30 de març. En aquesta ocasió va ser una actua-ció a porta tancada. Eren assajos parcials dels dos centres, sense vestuari ni maquillatge, per veure com evolucionava el ritme inter-pretatiu.

La segona cita portà el muntatge a la 27a Trobada de Teatre de Secundària. La capital del Pallars Jussà, Tremp, ens aixoplugava com a espai ponentí prepirinenc. Els grups es van allotjar a l’alberg del Pallars. El dia 18 d’abril el teatre La Lira acollia la inauguració de la trobada amb els parlaments de benvinguda d’Eva Llasera, presi-denta del Seminari de Professorat

52

Lo G

rip

au

INSteatre

de Teatre de Secundà-ria i de Sílvia Romero, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Tremp. Al llarg dels tres dies tots els centres van po-sar en escena el seu tre-ball amb obres com “La llargada suficient per tocar a terra” (Woody Allen), “Els peus a ter-ra” (Abraham Pérez), “Retalls d’aniversari” (diversos autors), “El soldat fanfarró” (Plaute), “Chi-cago free style”, “Criatures” (T de Teatre), “Bodas de sangre” (Federico García Lorca), “Qui som nosaltres, us preguntareu” (Àngels Aymar i Gerard Vàzquez) i “El bon doctor” (Neil Simon). A més a més, els prop de 160 alumnes- vinguts de Lleida, L’Hospitalet de Llo-bregat, Mollerussa, Tarragona, Reus, Bellpuig, Segur de Calafell, Cervera i Tàrrega – van poder compartir experiències a través de diversos tallers sobre tècni-ques teatrals i d’una Jam Session Teatral nocturna. Els centres de fora van descobrir el patrimoni arqui-tectònic de la ciutat gràcies a una visita cultural pel nucli històric. La companyia local Teatremp aportà el seu gra de sorra amb l’espectacle “La superpadrina”. I ja el darrer dia, el divendres 20 d’abril, després de la presentació del projecte de teatre internacional per a joves “El llenguatge teatral” a cura dels alumnes de l’Hospitalet, es va fer el còctel teatral Entrempa’t amb petits bocins artístics que s’havien treballat als tallers. Amb l’excusa del teatre aprenien valors que serviran per a tota la vida.

La tercera cita va coincidir amb la diada de Sant Jor-di. Encara embastat s’oferia uns segons apunts de l’espectacle només per al segon cicle d’ESO. Havia de servir d’assaig general per a la trobada de Ceret-Perpinyà. Tres dies d’intercanvi teatral a la Catalunya Nord amb un objectiu clar: compartir cultura, país i

llengua. Durant els dies 8, 9 i 10 de maig es feia la segona trobada transfronterera de teatre de l’àmbit escolar. Hi participaven els grups de teatre dels Liceus Deodat de Severac (Ceret) i François Arago (Perpinyà) i com a convidats de l’altra banda dels Pirineus, el col·legi Immaculada de Sabadell i els instituts de Bellpuig i de Sant Celoni. Vam fer un pícnic al recinte esportiu Fontcalda de Ceret, vam visitar l’eix comercial de Perpinyà, el seu castell i el seu teatre. I el darrer dia, vam fer una caminada intensa al monestir de Sant Martí del Canigó, després de visitar la fortalesa i el poble de Vilafranca del Conflent. Ja de retorn al Pla, vam poder contemplar el paisatge primaveral de la Cerdanya. Sens dubte, un dels millors records de la nostra estada a Ceret, a banda de les experiències teatrals i gastronòmiques, va ser el fet de contemplar el contrast de la neu al cim del Canigó amb les plan-tacions de cirerers a la comarca del Vallespir.

Amb els retocs que cal fer després d’una estrena, l’actuació del divendres 15 de juny al Teatre Armengol ens serví per a carregar piles de cara a la cloenda de curs. Molts espectadors, alumnes, exalumnes, pares i mares, professors van seguir amb molta atenció la versió definitiva de RETALLS D’ANIVERSARI. Abans de representar l’obra, aprofitant el 20è aniversari de Lo Galliner Teatre, vam escoltar les paraules protocol·làries de Salvador Bonjoch, alcalde Bellpuig, de Josep Maria Mir, director de l’Institut i de Miquel Àngel Cullerés, director dels SSTT d’Ensenyament de Lleida. Un DVD de vint minuts aportava moments de records inoblidables d’aquests vint anys de teatre a l’Institut. I finalment, ja enllestits els exàmens de suficiència, i sense tenir més temps sinó per a algun assaig d’última hora, arribava la cloenda escolar. El divendres 22 de juny s’oferia l’espectacle RETALLS D’ANIVERSARI als alumnes i professors de l’Institut. S’aprofitava el descans per fer un esmorzar popular al parc. I abans de l’estrena de RETALLS D’ANIVERSARI, es feina el lliurament de medalles i trofeus dels XX Jocs Esportius.

Un any més, la temporada teatral de l’INS Lo Pla d’Urgell de Bellpuig deixava bona saó a platea sabent que s’havien assolit gairebé tots els objectius marcats a l’inici del curs. Fins i tot la tropa de corsaris del Taller de Teatre, formada per l’Aurora Mata, el Carles Amorós i la Clàudia Niubò, va guanyar la fase de les comarques lleidatanes en el Concurs Nacional de lectura en veu alta que es va organitzar a l’Auditori Enric Granados de Lleida. Malauradament van caure amb molta dignitat a les semifinals de Tarragona. L’únic ingredient que va fallar va ser el taller extra-escolar amb els alumnes de 2n i 3r d’ESO. Enguany

53

Lo G

rip

au

INSteatre

II Trobada Teatral a la Catalunya NordPer segon any consecutiu, Lo Ga-lliner Teatre ha establert durant aquest curs un intercanvi teatral amb els alumnes del Liceu Deodat de Severac de Ceret (Vallespir, Catalunya Nord). Una vintena llarga d’alumnes nordcatalans van passar quatre dies entre nosaltres durant l’última setmana del segon trimestre, i coincidint amb la fes-tivitat dels Dolors. L’allotjament es fa a les cases dels alumnes del nostre institut, per afavorir la coneixença i intercanvi d’experi-ències personals entre els joves i amb les famílies. La pràctica de la llengua compartida és un dels objectius fonamentals, juntament amb el treball teatral, que s’efec-tuà en forma de tallers al teatre Armengol. També es féu la visita obligada a Lleida, on també el teatre tingué el seu espai, amb un taller a l’Aula Municipal de Teatre.

La visita de retorn tingué lloc la segona setmana de maig. Aquest cop, els cirerers ceretans lluïen els fruits ben rogencs. Durant tot un dia, i també en companyia

dels alumnes i professors del Li-ceu François Aragó de Perpinyà, de Sant Celoni, de Sabadell, els alumnes de Bellpuig i Ceret và-rem celebrar la II Trobada Teatral Transfronterera, amb més d’un centenar d’alumnes participants. Un cop més, la llengua catalana ha estat el fil que uneix, i des de fa més de mil anys, les dues vessants del Pirineu. Per acabar l’estada

dels alumnes de Bellpuig en terres nordcatalanes, el darrer dia ens arribàrem fins a Sant Martí del Canigó, on férem una emocionant pujada a peu i visita del complex monàstic, per anar després cap a Vilafranca de Conflent, Mont-Lluís i la Cerdanya, la qual sempre re-corda al visitant que hi passa que en mala hora fou dividida.

no hi va haver prou quòrum per poder realitzar aquest curs inten-siu. Més enllà d’aquest entrebanc puntual, cal pensar que alguns d’aquests alumnes marxaran del centre per encarar nous reptes en els seus estudis. D’altres somiaran amb la possibilitat de fer teatre a la Universitat o als seus pobles. El que compta és que no oblidin mai aquesta experiència teatral. En el proper curs, el Taller de Teatre “Lo Galliner” espera poder ser en tots els projectes que sigui convidat. En equip, naturalment.

Joan Cornudellai Montse OlivartDirectors de Teatre

54

Lo G

rip

au

55

Lo G

rip

au

56

Lo G

rip

au

INSteatre

1994. Esterri. IX Trobada

1995. La Seu d’Urgell. X Trobada

1996. Solsona. XI Tobada

1998. SeudUrgell. XIII Trobada

2000. Coma-ruga. XV Trobada

2000. Coma-ruga. XV Trobada 2005. Coma-ruga. XX Trobada

57

Lo G

rip

au

2012. Tremp. XXVII Trobada

2007. Tàrrega. XXII Trobada2008. Perpinyà. XXIII Trobada

2008. Tocats pel teatre

2009. Tarragona. XXIV Trobada

2010. Bellpuig. XXV Trobada

2010. Bellpuig. XXV Trobada

INSteatre

58

Lo G

rip

au

Pròleg del llibre

Retalls d’aniversariTeniu a les mans un llibre molt valuós. Tenint en compte que els llibres en si, ho són, aquest té el mèrit de ser, especialment per a la gent de teatre, inestimable.

Us demano que realitzeu un ex-periment. Potser ja l’heu fet algun cop i us heu sorprès posteriorment del resultat. Aneu a una llibreria qualsevol i disposeu-vos a adquirir un llibre de teatre. Si els busqueu pel vostre compte, és molt pos-sible que us desespereu o que passeu mig matí donant voltes. (Cosa que no està tampoc ma-lament tenint en compte que us podeu topar amb algun llibre que us interessi d’altra temàtica.) Però continuem buscant el nostre llibre teatral… Pregunteu i amablement us acompanyen a una prestatgeria que en un dels seus racons està ocupat per llibres relacionats amb el món del teatre. Solen ser clàssics, algunes col·leccions més actuals i sempre n´hi ha algun de teoria. Tot plegat, sense massa sentit ni ordre en la tria. Doncs, si a més, busqueu algun llibre relaci-onat amb dramatúrgies dedicades al teatre per a joves, aleshores sí que esteu perduts! No cal dir que si anéssiu a la recerca de llibres d’autoajuda, trobaríeu tota una secció dedicada exclusivament al tema. Són temps difícils, sí…

Aquest llibre té dos mèrits fona-mentals. Per un costat, ens atansa a una gran part dels temes que més interessen als nostres joves, aquests que ben aviat prendran el nostre relleu per a conduir-nos cap un món que esperem que sigui mi-llor, aquests que viuen i senten al

límit, aquests que desprenen una energia que a vegades costa canalitzar, però que sempre serà benvinguda. I per un altre costat, posseeix una de les coses més impor-tants en el nostre art. Acció. Verb. Conflicte. Tot plegat, la base del teatre i les creacions escèniques més interessants.

Es tracta de textos que han estat posats a escena, que han estat tastats, testats, retallats, empegats, cosits i confeccionats. Tot perquè, un cop posats damunt de l’escenari, tinguin la suficient força per tal que el públic s’enlairi de les seves butaques i viatgi amb els actors i actrius allà on els porti la seva imaginació.

20 anys es diu aviat, però és tot un recorregut vital d’investigació, de troballes, de riscs, d’encerts i d’errades (que tot sovint ens por-ten de nou als encerts), i de moltes hores d’intens treball entre un/a director/a i els seus actors/actrius. En Joan Cornudella sap molt bé del que parlo, i molts professio-nals que dediquen part del seu temps a fer teatre amb els joves, també. L’aprenentatge sempre és de doble via. Ells aprenen i ens fan aprendre, descobrim plegats, i no cal dir-ho, ens emocionem de la mateixa manera. La implicació i relació que s’estableix entre les persones que es troben en el ma-teix projecte teatral esdevé molt especial i única. Inclús si el mateix grup de persones enceta una nova aventura teatral, tot canvia i es teixeix de nou depenent de molts factors diversos.

Per tot plegat, aquest és un llibre especial i de molt valor. Oloreu les seves pàgines…Un altre expe-riment sensorial amb final obert. Com moltes obres…

Salut i teatre!

Antonio GómezDirector de l’Aula

de Teatre de Lleida.

INSteatre

59

Lo G

rip

au

Lliurament d’Orles 2012

Salutació/ComiatJosep M. Mir, director

Benvolgudes autoritats, profes, famílies i exalumnes,

En un dia com avui ens plau de començar per expressar la satis-facció, la joia, l’alegria de tota la comunitat educativa per haver acompanyat aquests nois i noies fins aquí: fins a l’acabament de la vostra etapa escolar de secundària i el tancament d’una etapa de la vostra vida. Cal començar, doncs, felicitant-vos a vosaltres, estrelles invitades de la celebració d’avui, tot i que m’heu de permetre que em dirigeixi també als vostres pa-res i mares, els quals alguna cosa saben de com ha anat tot plegat.

Us felicitem, doncs, pares i mares, padrins i padrines també (que de feina i obligacions n’hi ha hagut per a tots, oi?) per la satisfacció i la joia que avui tan sincerament heu de sentir per la feina feta,

pels esforços esmerçats, per la constància a l’hora d’empènyer i d’estirar d’aquest carro, a vegades pesant i complicat, que és pujar, formar, donar hàbits i valors, als fills-es. Avui és un dia per sen-tir-vos compensats de les suades i enrabiades que hem tingut, i recordar els moments feliços, amb el d’aquesta celebració d’avui al capdavant. Enhorabona, papes i mames, tot i que no us penseu que la feina se us ha acabat, que ara se us en girarà d’altra, que així se’ns mana per llei de vida.

Vull aprofitar per agrair la tas-ca d’acompanyament i de col-laboració que fa l’AMPA del nostre institut. Em permetreu que ho faci en la persona del seu President, Sr. Pere Boleda, i de tots els membres de la Junta. Sense la seua dedi-cació al llarg de tot el curs a les ocupacions del seu càrrec i a les preocupacions de tots els altres pares i mares, moltes iniciatives

no foren possibles. Tenim una AMPA compromesa i potent, la gran majoria de famílies en són membres, i això es nota i d’això ens en cal ésser conscients i feli-citar-nos-en. Gràcies, doncs, Molt Honorable President de l’AMPA, gràcies membres de la junta, grà-cies novament pares i mares per formar-ne part i donar-li aquesta força.

Parlant d’agraïments, no ens po-dem oblidar de l’Ajuntament de la nostra vila, amb el seu Alcalde, Sr. Salvador Bonjoch, la regidora d’Ensenyament (de fet, dues que n’hem tingut fins ara des de la

39a Promoció de l’Institut

60

Lo G

rip

au

39a Promoció de l’Institut

constitució del nou equip de govern municipal) al capdavant, sempre amatents a acompa-nyar-nos i ajudar-nos en allò que poden, que us asseguro que és molt, i no només econòmicament, sinó amb disponibilitat de tota mena. Voldria que féssiu arribar aquest nostre agraïment als molts i diversos empleats municipals que al cap del curs escolar ens han donat un cop de mà en tantes i tan variades tasques que hem necessitat.

Estareu d’acord amb mi, benvol-gut exalumnes, que avui és dia de recordar-nos especialment dels profes, de tots i cadascun dels educadors per les mans dels quals heu anat transitant a mesura que creixíeu curs rere curs. Us ho asseguro: tots nosaltres avui tam-bé sentim la nostra part de joia i satisfacció per la feina ben feta al costat del vostre esforç. I ara que sou cada cop més conscients i responsables, sabeu que no és una tasca fàcil en aquesta societat ara més desorientada que mai. Tots els

profes han procurat de donar-vos una miqueteta de llum per tal que us serveixi de guia, ara que cada cop haureu de dependre menys dels grans, perquè ja ho comenceu a ser vosaltres, de grans.

No és un moment fàcil per al nos-tre col·lectiu professional, tots ja sabeu que ens trobem en èpoques d’ajustos pressupostaris i reducci-ons de serveis públics per un i altre costat. Però permeteu-me que en nom de tots nosaltres els profes-sors i professores del nostre insti-tut, us digui una cosa ben forta i clara: no ens acabarem la il·lusió i el setembre vinent tornarem a ser al peu de canó, amb una altra promoció que començarà l’ESO i una altra promoció que acabarà el batxillerat. Som així i no ens canviaran. Gràcies, doncs, a tots els profes del nostre centre, per la vostra dedicació i compromís.

És ara torn de reconeixements molt particulars i emotius per a tots nosaltres. En primer lloc, pel XXè Aniversari de l’Escola de Teatre Lo Galliner del nostre cen-

tre. És just de reconèixer a tots els qui han ajudat que any rere any, aquesta altra meravellosa escola que és un escenari teatral hagi pogut rutllar, i rutllar molt i molt esplèndidament. A tots ells, directors i artistes, els donem les gràcies, i de manera especial al nostre director teatral de sempre, Joan Cornudella, per la seua per-severança i mestratge teatrals. Als qui vulgueu acompanyar-nos en aquesta celebració, us convoquem el proper 15 de juny al Teatre Armengol a les 21,00h del vespre per festejar com cal, amb una obra de teatre, aquesta efemèride, que pocs instituts poden lluir. Us hi esperem!

També i ara molt emotivament és hora de regraciar la tasca d’una professora que enguany ens deixa per passar a millor vida: a la vida del jubileu. La Montalbà Bellart, professora de Llengua i Literatura Castellanes, se’ns ju-bila. Deixeu-me que, en nom de tots els presents, li faci arribar el nostre més profund agraïment

61

Lo G

rip

au

per una tasca continuada de tants anys al servei de la formació del nostre jovent. Gràcies Montalbà, per la teua manera de ser, per la teua professionalitat fins a l’úl-tim segon, per la teua dedicació constant als alumnes i pel teu alt sentit de la companyonia amb la resta del professorat, sempre disposada a donar un cop de mà a qui el necessita. Que tinguis una feliç jubilació i que s’enceti per a tu una nova etapa de vida plena d’il·lusió i de dedicació a noves causes. Enhorabona!

I encara una darrera efemèride: a partir del setembre vinent la nos-tra comunitat educativa celebrarà el XLè Aniversari del funcionament del nostre centre com a institut públic. Malgrat que les circums-tàncies socials i econòmiques no siguin les millors, ningú ens ha de robar la il·lusió de recordar-nos-en i festejar-ho en la manera que decidim. D’entrada, hem volgut ja sumar-nos-hi avui, amb aquesta Festa de les Orles, i hem recomptat el nombre de promocions sortides del centre des d’aquells ja llunyans inicis, des del COU d’abans al Batxillerat d’avui, i aneu a saber amb quin nom en el futur. Però si una cosa és certa és que ja portem, ininterrompudament, 39 promocions de joves que han acabat llurs estudis amb nosal-tres. Ha sigut fàcil de dir, però 39 cursos formant i preparant el jovent per al demà no és tasca fàcil. Com he dit també en alguna altra ocasió, invertir en educació, poder disposar d’aquest institut, haver format tantes promocions d’estudiants, és la millor inversió col·lectiva que la nostra vila i els pobles de la nostra zona educativa hagin pogut fer durant més d’un terç de segle. I encara millor: amb les ganes que en tenim i l’edifici nou de què disposem, estigueu

tranquils, encara ens queda molta corda, moltes avaluacions per fer i moltes orles per retratar. I sense adonar-nos-en ens plantarem, si tot va bé, en els cinquanta. Gràci-es a tots els qui, de moment, han fet possible que arribem a aquest imminent XLè Aniversari.

Finalment, a vosaltres exalumnes. Pot sonar una mica fort, però és la realitat: ja sou exalumnes del nos-tre institut. Vosaltres també heu cobert ja una etapa vital i sou a les portes d’obrir-ne una altra. Per una banda, això ens fa sentir la fe-licitat de festejar-ho en companyia de tota la comunitat escolar, però per un altre cantó és una hora que fa, no m’ho negareu, una mica de respecte. Com he dit en altres ocasions similars, la vostra hora d’obrir de manera definitiva la porta de la joventut i començar a caminar tots solets pels viaranys de la vida personal i de la carrera acadèmica o professional. A partir d’aquest moment, caldrà que si-gueu valents i decidits per prendre importants decisions i agafar no-ves responsabilitats. Ja no tindreu, o cada cop menys, ni l’aixopluc de pares i mares, sempre darrere amb la ratllada cantarella de les vostres obligacions, ni la lliçó dels profes o dels tutors-es, sempre tan insis-tents perquè us centreu i estudieu, sempre tan pesats a recordar-vos els deures. A partir d’ara se us gira, doncs, molta feina. Us desit-gem el més gran encert a l’hora d’encarar-la i de fer-la. No tingueu por d’enfrontar-vos-hi. Recordeu que el camí de la vida és perquè el camineu, decidits, sempre en-davant. Sapigueu fer-vos dignes de cadascun dels passos que feu: aquí a l’institut, també a casa amb els pares i familiars, us hem ensenyat a caminar tan bé com hem sabut i pogut. Ara és la vostra hora. Camineu, doncs, confiats del

vostre bagatge i esperançats en la vostra empenta: i recordeu que tan important és l’arribada com el mateix camí.

Que tot depèn de cadascú de nos-altres. Permeteu-me de dir-vos-ho amb les paraules del poeta:

Sàpigues, companyde Pere Quart

Sàpigues, company, tu que ets conscient,

que no tot és por, que no tot és plany, que no tot són crits

i ràbies i cops.

Ni desig d’amor ni amor compartit.

Cal pensar també i molt aviat

en aprendre bé, amb vocació

i aplicadament, un ofici clar,

un treball decent.

Company, cal servir segons els teus dons,

sense vanitat. Si no, què seràs? Un número més, un paràsit més, una nosa més.

Si no vols ser esclau del podrit diner,

del poder d’un sol o el poder de molts, fes-te abans esclau de les teves mans i del teu cervell, a profit de tu,

a profit dels teus, a profit de tots.

Tot depèn de tu i de cadascú.

Enhorabona XXXIX Promoció, ara de Batxillerat de l’INS Lo Pla d’Urgell!

39a Promoció de l’Institut

62

Lo G

rip

au

Comiat de l’AMPAPere Boleda, President de l’AmPA.

Estic molt content de ser aquí avui en representació de tots els pares i mares perquè és un dia d’alegries, d’estar content, però també és dia de donar gràcies. Gràcies prin-cipalment a l’Equip Directiu i al Claustre de Professors: no és fàcil educar adolescents avui en dia. Això tots ho sabem. Gràcies de tot cor tant per les bones estones que han passat els nostre fills, com per les estones no tan bones, que de totes se n’aprèn.

I gràcies també a tots els pares i mares. Bé més que gràcies, gràcies a Déu que s’ha acabat. S’ha acabat més que res perquè als qui conti-nuen estudiant, ja sigui un cicle com a la universitat, d’associació de pares ja no n’hi ha, i perdreu una mica aquest escut que érem nosaltres, coses que “el meu se-gur que no ho h fet, això”. Ara, a volar sols.

Aprofitant que sou aquí i repre-senta que esteu escoltant, us he de dir el que segur que en un moment o altre ja us han dit però ho hem de recordar. A partir d’ara, haureu de prendre moltes decisi-ons tots sols, el món se us obrirà al vostre davant i a més amb cotxe i diners a la butxaca; el consell: pre-neu decisions, sempre, sense por, de les bones en gaudireu, de les dolentes n’aprendreu. Però pre-neu-ne, no hi ha pitjor decisió que no prendre’n cap, que quedar-vos quiets, tireu endavant: l’únic que us falta a la vida és experiència i tirant endavant sempre és com se n’agafa.

Teniu una cosa al vostre favor: que avui sigueu aquí vol dir que heu treballat i que esteu preparats. L’institut Lo Pla d’Urgell és un del bons. Ho diuen les estadístiques i ho diuen els fets. Els pares avui ens sentim orgullosos de vosaltres, molt orgullosos.

NOTA: Fins aquest curs se celebrava la festa de les Orles des de l’inici del Batxillerat LOGSE. D’aleshores ençà, ja hem passat a la llei LOE i es preveu una nova reforma educativa. Per tant, hem volgut recuperar el sentit històric i numerar les promocions d’alumnes que surten del centre amb els estudis secundaris acabats, fossin amb el nom que fossin. Per tant, i com que quan l’institut va esdevindre centre públic, a l’edifici aleshores nou ja hi havia estudiants dels diferents cursos, aquell primer any 1972-73 ja hi va haver pro-moció d’últim curs al centre. Per això, la nova numeració va d’acord amb els anys de vida de l’institut com a centre públic, i el proper curs celebrarem la quarantena promoció.

39a Promoció de l’Institut

Us hauria de desitjar sort, però ja veureu quan sigueu més grans que si heu de dependre de la sort, ma-lament rai; per tant, no us canseu mai de treballar, d’estudiar i en una paraula, d’aprendre. Us ho demana de tot cor un exalumne com vosaltres, que ha tingut la joia de representar els pares en un dia com avui. Que tingueu una bona festa i moltes gràcies.

L’AUCA de l’Emma i el seu grup

A primer aquest llibre obrim i misteris descobrim.

A l’Emma un cop li han donat que ella impotent no ha tornat

L’Emma convida els amics que altres atacs han patit

El grup de l’Eva, cavallers, però els fets són de bandolers

El diccionari de l’A a la Z s’empolla cada lletra

A classe atents han parlat

en David i el fort Goliat,d’

Per fi la mare de l’Emma, vol assabentar-se del tema.

Jo, com a senyoreta dic, que no vull cap embolic.

L’Emma kàrate vol aprendre, per a l’Eva fer-li entendre

Un bon invent han trobat

òbviament els hi funcionat

La profe ha sortit de la clasca, per fer la seva tasca.

L’Emma per primera vegada, deixa a l’Eva bocabadada.

, Han fet una pas endavant que els servirà bastant.

Unes normes han establert a veure si s’han complert

A l’Eva l’han enxampat, p diu que s’ho han inventat erò

Una redacció ha d’escriure per la llibertat poder tindre

1r ESO INS LO PLA D’URGELL

L’auca de l’Emma i el seu grup1r ESO INS LO PLA D’URGELL