les preguntes fonamentals de la filosofia
TRANSCRIPT
Iván García
PREGUNTES I PROBLEMES
FILOSÒFICS
APRENDRE FILOSOFIA O
APRENDRE A FILOSOFAR?
- Podem coneixer les preguntes de la
FILOSOFIA i reflexionar, la qual cosa
ens fa aprendre a pensar i raonar
PREGUNTES I PROBLEMES
FILOSÒFICS
-El procés de pensar s’inicia quan ens
formulem una pregunta i reflexiones
sobre aquesta.
PREGUNTES I PROBLEMES
FILOSÒFICS
Trobem dues modalitats de preguntes.
1- Les que contenen els problemes
fonamentals sobre els que tracta la
FILOSOFIA.
2- Les que es refereixen a l’activitat de
pensar.
PREGUNTES I PROBLEMES
FILOSÒFICSPREGUNTES QUE FORMEN EL CONTINGUT DE
LA FILOSOFIA
Les preguntes filosòfiques mostren la
curiositat que sentím pel que ens
envolta.
Per exemple: Es infinit l’univers?
PREGUNTES I PROBLEMES
FILOSÒFICSPREGUNTES QUE FORMEN EL CONTINGUT DE
LA FILOSOFIA També ens formulem preguntes per
coneixen’s a nosaltres mateixos.
Per exemple: Perquè sóc com soc?
PREGUNTES I PROBLEMES
FILOSÒFICSCLASIFICACIÓ DE LES PREGUNTES
FILOSÒFIQUES
PREGUNTES I PROBLEMES
FILOSÒFICS
Preguntes de les ètiques aplicades:
Orientació per afrontar problemes i
preguntes com :
-Injusticia de la destribució
de la riquesa.
(Es inevitable que
hi hagi pobres?)
PREGUNTES I PROBLEMES
FILOSÒFICS
PREGUNTES DE L’ACTIVITAT
FILOSÒFICASon preguntes d’aprendre a pensar.
Ens conecta amb el dialeg filosòfic, que
no es una altra cosa que un diàleg, però
amb la característica de que es
reflexiona sobre uns valors.
ALGUNRES PREGUNTES
FILOSÒFIQUES
PREGUNTES PEL COSMOSSón preguntes sobre l’univers, per
exemple: Com es va crear l’univers?
Christian Wolf: Introdueix el terme
cosmologia (part de la FILOSOFIA que
estudia el mon en general)
L’ORIGEN DE L’UNIVERS
L’ORIGEN DE L’UNIVERS
Hi ha dues teories que actualment són
les més conegudes:
- La teoria del big bang
- La teoria big crunch
LA PREGUNTA PEL SENTIT
DE L’EXISTÈNCIA
SENTIT
COM A FINALITAT
COM A SIGNIFICACIÓ
COM A VALOR
EL SENTIT, PROBLEMA O
MISTERI?
Problema: Situació en que hi ha alguna
cosa desconeguda que s’ha de
descobrir i implica dificultats.
Misteri: No ens dificulta res, sinó que
ens fa reflexionar per resoldre’l.
TIPUS DE RESPOSTA PER
LA PREGUNTA PEL SENTIT
No hi ha sentit
• La vida no te sentit i tant l’existència humana comel món son absurds.
Hi ha un sentit imminent
• Pels que consideren que la vida te sentit però finsa la mort que es el nostre límit.
Hi ha un sentit transcendent
• Pels que creuen que després de la mort hi ha vida, per lo tant segueix tenint sentit l’existència.
RELIGIÓ I SENTIT
DUES DIMENSIONS
DIMENSIÓ DE L’ENCONTRE
DIMENSIÓ DE RESPOSTA
RELIGIÓ
RELIGIÓ COM A
RELLIGAMENT
RELIGIÓ COM A RELACIÓ
LA PREGUNTA PER LA
MORTLa mort es el final de la vida
A partir de la nostra concepció de mort
podem definir la vida.
CONCEPTES DE VIDA
Hi ha dos tipus de concepte de vida:
-Concepte biològic
-Concepte filosòfic
LA MORT: Es allò que ens acaba passant a tots els éssers naturals.
MORT I FILOSOFIA:
Plató o Ciceró deien que la FILOSOFIA era una
preparació per a la mort
LA MORT COM A DEFINICIÓ DE L’ESSER HUMÀ:
Es basa en l’existencialisme que diu que per als essers humans, l’essencia es
existitr.
EXPERIÈNCIA DE LA MORT:
Ningú pot explicar la sevamort ja que ningu la viura
SENTIT DE LA MORT I
TRANSCENDÈNCIA
DUES POSICIÓNS BÀSIQUES
MONISME
MATERIALISTA
ESPIRITUALISTA
DUALISME
DEFENSA ELS DOS TIPUS DE REALITAT DEL
MONISME
EL MAL
El mal es podria definir com la ausencia
del bé. Hi a diferents tipus de mal:
-Mal Metafisic
-Mal Fisic
-Mal Moral
EL MAL COM A
INJUSTICIAEs possible que els homes bons
pateixin, algún dels diferents tipus de
mal, i a això se li anomena l’absurd que
es el sofriment del just.
Alguns filosofs recorren al misteri per
explicar-s’ho.
DEU I LA JUSTÍCIA
Immanuel Kant: Ens explica la injusticia
de que persones bones paguin
injusticies i que alguns malvats no
paguin els seus crims
LES PREGUNTES PER LA
CIÈNCIA
La ciència se separa de la filosofia i
s’originen diferents conceptes de
ciència:
La ciència com a un coneixement
totalment fiable, i la ciència que no
distingeix entre la ciència moderna i
l’antiga (mites, màgia).
LA CIÈNCIA:
INDUCTIVISMEInductivisme: La ciència s’identifica am lo
cert i fiable. El que no pot verificar-se, no
es considerat científic.
Per lo tant no es clar com obtenir lleis
científiques totalment vertaderes, ja que
quasi mai es verifiquen tots els cassos
posibles.
LA CIÈNCIA:
INDUCTIVISMEEs pot dir per tant que allò que l’inductivisme
defensa es només probable.
Un exemple: No podem
afirmar que tots els goril·les
tenen el pel marró, si no
s’ha comprobat el pèl de
TOTS el goril·les.
EL GIR HISTORICOSOCIOLÒGIC
DE LA CIÈNCIA
Thomas S. Kuhn: Proposa que es
consideri ciència els aspctes històrics i
sociològics.
EL GIR
HISTORICOSOCIOLÒGIC DE
LA CIÈNCIA
Es defineix a la comunitat cientifica com
a un grup de científics que comparteixen
teories, i la revolució cientifica com a
proces de substituir una teoria per una
altra
CONCEPCIÓNS ALTERNATIVES DE LA
CIÈNCIA
CONCEPCIÓ DEL TOT VAL: Paul Feyerabend
propossa que la ciència no es una activitat racional i que no te característiques
especials.
CONCEPCIÓ RETOPRICA DE LA
CIÈNCIA: La ciència es retorica i el seu objectiu es facilitar la coomprenció de
la realitat
CONDICIONAMETS DE LA CIÈNCIA
EPISTEMOLÒGICS
Ciència com a coneixement fal·lible
Condicionamentevolutiu
(desenvolupament)
TECNOLÒGICSCiència
condicionada per la tecnología.
ECONOMICS I POLÍTICS
Fer avançar la tecnología es car, i s’ha de dependre
del poder economic.
DISCURS CIENTÍFIC
La ciència no respontotes les preguntes
que ens qüestionem
CONDICIONAMENT ÈTIC
Reflexionar i pensar sobre els problemes
i millorar-los
LA PREGUNTA PER LA
UTOPIADefinició actual de utopia: Alguna
cosa es utopica quan la volem pero es
troba fora de les nostres possibilitats per
aconseguir-la.
Definició Grega:
No existent o irreal.
ORIGEN DE LA UTOPIA
La utopia s’inicia quan estem insatisfets
i intentem buscar alternatives per trobar
la satisfacció
CARACTERÍSTIQUES DE LA UTOPIA
ORIGEN: Origen en el rebuig de les
condicións socials i busca de millores.
FONAMENTACIÓ: Es basa en la
naturalesa i el bécomú.
FUNCIÓ: Basicamente una funció critica
OBJECTIU: Conduira una societat
perfecta
METODOLOGIA: Ampliar la realitat.
CARÁCTER GLOBAL
FORMES D’UTOPIA EN LA
HISTÒRIA
Algunes formes utopiques són per exemple:
-Populars: Descriu un model de societat ideal,
sense problemes.
-Clasiques: Descriu una societat justa.
-Il·lustrades: Es centra en la bona educació
per crear un bon ideal d’home.
-Libertàries: Societat basada en la iniciativa
priada i el mercat.
CRÍTICA AL PENSAMENT
UTOPIC
Des del pla teòric (politics):
-Impossibilitat de la seva realització.
- Condemna al totalitarisme: Per poder dur
a terme aquests pensaments caldria
recorrer a la violència.
CRÍTICA AL PENSAMENT
UTOPICDes dels esdeveniments:
- Utopia de la ciència i la tecnologia, que ens hansolucionat molts problemes però ens han portatd’altres
- Intents de realitzar una societat igualitaria.
- La utopia del mercat es inutil ja que hi ha moltapobresa i misèria.
- Xarxes de comunicació per controlar i unificar,fan que disminueixi la capacitat per fer front alsproblemes.
DEFENSA DE LA UTOPIA
Defensa de les crítiques del realisme polític:
-Possibilitat de realització: Tot allò que es real te
possibilitats de millorar.
-Respecte a el totalitarisme: Els canvis per
millorar no s’han de fer d’una manera
dictatorial, sino respectuosa i respectant a les
persones.
IDEA D’ UNA SOCIETAT
JUSTAActualment una societat justa ha de
contenir dos aspectes bàsics.
-Un nucli ètic universal.
-El contingut utòpic.