les àmfores i el comerç en el mediterràni (versió ampliada)
DESCRIPTION
Presentació per a un nivell d'ESO sobre aquest tema.TRANSCRIPT
Les àmfores i el comerç en el Les àmfores i el comerç en el MediterràniMediterràni
El Mare NostrumEl Mare Nostrum El mar Mediterrani ha estat un mar clau per a El mar Mediterrani ha estat un mar clau per a
la Història. Fenicis grecs i romans han navegat la Història. Fenicis grecs i romans han navegat per ell.per ell.
En la Roma antiga es va anomenar En la Roma antiga es va anomenar MareMare NostrumNostrum (El nostre mar) degut al fet que totes (El nostre mar) degut al fet que totes les seves ribes van ser ocupades per ella.les seves ribes van ser ocupades per ella.
Té aproximadament 2,5 milions de km² i 3.860 Té aproximadament 2,5 milions de km² i 3.860 km de longitud, és el mar interior més gran del km de longitud, és el mar interior més gran del món.món.
L'etimologia d'aquest mar procedeix del llatí Mar L'etimologia d'aquest mar procedeix del llatí Mar MediMedi TerraneumTerraneum, el significat del qual és "mar , el significat del qual és "mar enmig de les terres".enmig de les terres".
En idioma grec es diu En idioma grec es diu MesogeiosMesogeios ThalassaThalassa (Μεσόγειος Θάλασσα) amb el mateix significat que (Μεσόγειος Θάλασσα) amb el mateix significat que el nom llatíel nom llatí
En àrab es diu AL-En àrab es diu AL-BahrBahr al- al-MutawMutawāāsitsit البحرالبحر("mar intermedi")("mar intermedi") المتواسطالمتواسط
En turc En turc AkAk DenizDeniz ("mar blanc", per oposició al ("mar blanc", per oposició al mar Negre).mar Negre).
Per als egipcis era "el Gran Verd". Per als egipcis era "el Gran Verd".
Els FenicisEls Fenicis
No hi ha dubte que els fenicis van ser els millors navegants de No hi ha dubte que els fenicis van ser els millors navegants de l'antiguitat , els quals van arribar a disposar de la tecnologia naval l'antiguitat , els quals van arribar a disposar de la tecnologia naval mes avançada dels seus contemporanis.mes avançada dels seus contemporanis.
Tenien una gran riquesa forestal: aucines, xiprer, pi i cedres, amb Tenien una gran riquesa forestal: aucines, xiprer, pi i cedres, amb això varen crear una poderosa flota mercant. Fabricaven i venien això varen crear una poderosa flota mercant. Fabricaven i venien naus a altres pobles com als egipcis.naus a altres pobles com als egipcis.
Durant un llarg període de temps, entorn de tres segles, van exercir Durant un llarg període de temps, entorn de tres segles, van exercir un ferri monopoli comercial i mercantil, de tot del Mediterrani . un ferri monopoli comercial i mercantil, de tot del Mediterrani .
Els grecsEls grecs La seva posició geogràfica Grècia i la necessitat La seva posició geogràfica Grècia i la necessitat
d'importar gra van forçar a la seva població a d'importar gra van forçar a la seva població a embarcar-se en el comerç marítim.embarcar-se en el comerç marítim.
A més del gra, A més del gra, es van importares van importar productes com el papir, productes com el papir, espècies, productes manufacturats, metalls i materials espècies, productes manufacturats, metalls i materials de construcció de naus com la fusta, el lli o resina. Per de construcció de naus com la fusta, el lli o resina. Per altra banda, les ciutats gregues altra banda, les ciutats gregues exportavenexportaven vi, vi, ceràmiques i oli d'oliva i marbre d’Atenes. ceràmiques i oli d'oliva i marbre d’Atenes.
La riquesa de les ciutats gregues depenia gairebé La riquesa de les ciutats gregues depenia gairebé exclusivament del comerç que en ella efectuaven. exclusivament del comerç que en ella efectuaven.
El romansEl romans El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals
de la República i principis de l'Imperi .de la República i principis de l'Imperi .
L'arqueologia marítima i els antics manuscrits de l'antiguitat clàssica L'arqueologia marítima i els antics manuscrits de l'antiguitat clàssica mostren evidències d'extenses flotes comercials romanes. mostren evidències d'extenses flotes comercials romanes.
Com amb la majoria de la tecnologia romana, els bucs marítims romans Com amb la majoria de la tecnologia romana, els bucs marítims romans no van mostrar millora important alguna sobre les naus gregues dels no van mostrar millora important alguna sobre les naus gregues dels segles anteriors.segles anteriors.
Les matèries primeres, com el gra i els materials de construcció es Les matèries primeres, com el gra i els materials de construcció es negociaven solament per les rutes marítimes, ja que el cost del negociaven solament per les rutes marítimes, ja que el cost del transport per mar era 60 vegades menys que per terra transport per mar era 60 vegades menys que per terra
Els aliments i productes bàsics com cereals per a fer pa i els rotllos Els aliments i productes bàsics com cereals per a fer pa i els rotllos de papir per a la fabricació de llibres van ser importats de l'Egipte de papir per a la fabricació de llibres van ser importats de l'Egipte ptolemaicoptolemaico a Itàlia de forma a Itàlia de forma contínua. contínua.
Les àmforesLes àmfores Una àmfora és un recipient ceràmic de gran grandària amb dues anses i Una àmfora és un recipient ceràmic de gran grandària amb dues anses i
un llarg coll estret. L'àmfora és l'envàs del món antic. un llarg coll estret. L'àmfora és l'envàs del món antic.
Duien vi, blat, oli, mel, conserves en oli, cereals, salaons, garum, fruites, Duien vi, blat, oli, mel, conserves en oli, cereals, salaons, garum, fruites, olives, etc. olives, etc.
Apareixen per primera vegada en les costes del Líban i Síria, durant el Apareixen per primera vegada en les costes del Líban i Síria, durant el segle XV a. C., fa 3000 anys i s'estenen per tot el món antic.segle XV a. C., fa 3000 anys i s'estenen per tot el món antic.
Va Ser utilitzada pels antics grecs i romans com el principal mig de Va Ser utilitzada pels antics grecs i romans com el principal mig de transport i emmagatzematge del raïm, olives, vi, oli d'oliva, cereals, peix, transport i emmagatzematge del raïm, olives, vi, oli d'oliva, cereals, peix, i altres productes bàsics. i altres productes bàsics.
El volum mig contingut en un àmfora s'aproximava als 25-30 litres El volum mig contingut en un àmfora s'aproximava als 25-30 litres
Van Ser elaborades a gran escala en els temps de l'Antiga Grècia i Van Ser elaborades a gran escala en els temps de l'Antiga Grècia i utilitzades en tot el Mediterrani fins al segle VII, quan van ser utilitzades en tot el Mediterrani fins al segle VII, quan van ser suplantades per recipients de fusta i pell. suplantades per recipients de fusta i pell.
Per mantenir-les dretes acabaven en Per mantenir-les dretes acabaven en punta, i així podien sostenir-se punta, i així podien sostenir-se enfonyades en l'arena de les platges, o enfonyades en l'arena de les platges, o en suports de fusta en forma d'anell en en suports de fusta en forma d'anell en els vaixells.els vaixells.
Característiques generals de les Característiques generals de les àmfores:àmfores:
3.3. Fabricació artesanal i poc cuidadaFabricació artesanal i poc cuidada4.4. Duració mitja de 40 0 60 anysDuració mitja de 40 0 60 anys5.5. Disseny similar en diferents llocsDisseny similar en diferents llocs6.6. Reutilitzables o d'un sol ús Reutilitzables o d'un sol ús 7.7. Formes en funciò de la seva utilitatFormes en funciò de la seva utilitat
La base, acabada en punta, permet La base, acabada en punta, permet clavar les àmfores en la sorra i clavar les àmfores en la sorra i estibar-les en els cellers dels vaixells. estibar-les en els cellers dels vaixells.
Les anses faciliten l'ús de cordes o de Les anses faciliten l'ús de cordes o de ganxos per a la seva manipulació i ganxos per a la seva manipulació i trasllat. trasllat.
Normalment són necessàries dues Normalment són necessàries dues persones per a aixecar un àmfora, ja persones per a aixecar un àmfora, ja que el seu pes pot superar els 50 que el seu pes pot superar els 50 quilos. quilos.
Un àmfora del segle I a. de C., amb un Un àmfora del segle I a. de C., amb un pes de 25 a 26 quilos, té una capacitat pes de 25 a 26 quilos, té una capacitat de 26 litres. Aquesta relació millora de 26 litres. Aquesta relació millora amb el temps. Un àmfora del segle IV amb el temps. Un àmfora del segle IV d'uns 15 quilos de pes pot contenir d'uns 15 quilos de pes pot contenir fins a 45 litres. fins a 45 litres.
Les àmfores servien per a transportar en bones condicions un volum considerable Les àmfores servien per a transportar en bones condicions un volum considerable d'aliments peribles, des dels seus llocs d'origen fins als magatzems i contenidors d'aliments peribles, des dels seus llocs d'origen fins als magatzems i contenidors públics o privats (grans sitges o dipòsits, dolia, tinajas,etc). públics o privats (grans sitges o dipòsits, dolia, tinajas,etc).
Les més abundants són les destinades a transportar vi, del que es consumia una gran Les més abundants són les destinades a transportar vi, del que es consumia una gran quantitat (s'ha calculat que la demanda d'aquest producte a Roma, en el segle I dC, quantitat (s'ha calculat que la demanda d'aquest producte a Roma, en el segle I dC, era de l'ordre d'un milió i mig de hectólitres a l'any). era de l'ordre d'un milió i mig de hectólitres a l'any).
Molt habitual era també l'exportació-importació d'oli, fonamental en l'alimentació i en Molt habitual era també l'exportació-importació d'oli, fonamental en l'alimentació i en la cuina romanes (al costat del port fluvial de Roma, les àmfores buides d'oli, la cuina romanes (al costat del port fluvial de Roma, les àmfores buides d'oli, majoritàriament procedents de la Bética, van arribar a formar una petita muntanya, majoritàriament procedents de la Bética, van arribar a formar una petita muntanya, coneguda com "Mont Testaccio". coneguda com "Mont Testaccio".
En alguns dels llocs en els quals eren elaborats aquests productes, es fabricaven així En alguns dels llocs en els quals eren elaborats aquests productes, es fabricaven així mateix els envasos corresponent: les àmfores.mateix els envasos corresponent: les àmfores.
A Catalunya s'han documentat arqueològicament les restes dels forns que produïen A Catalunya s'han documentat arqueològicament les restes dels forns que produïen -sobretot- àmfores vinarias que imitaven tipologies de prototips itàlics. -sobretot- àmfores vinarias que imitaven tipologies de prototips itàlics.
Per altra banda, s'importaven de diferents llocs productors del sud de la Península Per altra banda, s'importaven de diferents llocs productors del sud de la Península Ibèrica, del nord d'Àfrica i del Mediterrani Oriental (en un primer moment, també Ibèrica, del nord d'Àfrica i del Mediterrani Oriental (en un primer moment, també d'Itàlia) grans quantitats de vi, blat, oli, mel, conserves en oli, cereals, salaons, d'Itàlia) grans quantitats de vi, blat, oli, mel, conserves en oli, cereals, salaons, garum, fruites, olives, etc. garum, fruites, olives, etc.
A partir del segle II dC, bona part del transport de vi es fa mitjançant envasos més A partir del segle II dC, bona part del transport de vi es fa mitjançant envasos més pràctics (més resistents als cops i de menor pes), com els barrils de fusta. Així pràctics (més resistents als cops i de menor pes), com els barrils de fusta. Així mateix, les àmfores es transformaran, adaptant-se al contingut específic, i mateix, les àmfores es transformaran, adaptant-se al contingut específic, i mantindran diverses varietats en ús durant tot el Baix Imperi fins a l'època medieval. mantindran diverses varietats en ús durant tot el Baix Imperi fins a l'època medieval.
Garum i altres salses de peixGarum i altres salses de peix Més important que el salaó de peix Més important que el salaó de peix
era el “ garum” que era obtingut a era el “ garum” que era obtingut a partir de la maceració en sal de partir de la maceració en sal de trossos, budells, freses i altres trossos, budells, freses i altres despulles de peix. despulles de peix.
Aquesta estimada i cotitzada salsa, Aquesta estimada i cotitzada salsa,
era condiment i acompanyament era condiment i acompanyament indispensable en les taules romanes. indispensable en les taules romanes. Tota sola, o amb aigua, vi, vinagre o Tota sola, o amb aigua, vi, vinagre o oli, aparellava a llegums, carns o oli, aparellava a llegums, carns o fruites. fruites.
Obria la gana facilitant la digestió Obria la gana facilitant la digestió
fins i tot tenia propietats fins i tot tenia propietats terapèutiques amb un alt poder terapèutiques amb un alt poder cicatritzant, al guarir cremades i cicatritzant, al guarir cremades i remeiar úlceres o infeccions greus. remeiar úlceres o infeccions greus.
Hi havia àmfores per el transport Hi havia àmfores per el transport d’aquesta preuada salsa.d’aquesta preuada salsa.
Àmfores feniciesÀmfores fenicies
Àmfores greguesÀmfores gregues
Àmfores romanesÀmfores romanes
Heinrich Dressel ( Heinrich Dressel ( 16 de junio16 de junio de de 18451845 - - 17 de julio17 de julio de de 19201920 ) ) arqueòleg alemany arqueòleg alemany
DresselDressel va desenvolupar una tipologia per a la va desenvolupar una tipologia per a la classificació d'àmfores antigues, sobre la base classificació d'àmfores antigues, sobre la base de la seva pionera excavació en el Mont de la seva pionera excavació en el Mont TestaccioTestaccio de Roma. de Roma.
En 1872 En 1872 HeinrichHeinrich DresselDressel, comença a excavar el , comença a excavar el Mont Mont TestaccioTestaccio. Descobrint que moltes de les . Descobrint que moltes de les àmfores conservaven un segell i inscripcions àmfores conservaven un segell i inscripcions pintades denominades "pintades denominades "titulitituli pictipicti". ".
Amb les nombroses dades obtinguts al llarg de Amb les nombroses dades obtinguts al llarg de les seves investigacions i excavacions, va crear les seves investigacions i excavacions, va crear una taula tipològica d'àmfores, agrupant-les per una taula tipològica d'àmfores, agrupant-les per la seva forma, sent aquesta taula encara avui la seva forma, sent aquesta taula encara avui dia una referència de primer ordre per a tots. dia una referència de primer ordre per a tots.
Les troballes de Les troballes de DresselDressel van posar al van posar al descobert, entre moltes altres coses, la base descobert, entre moltes altres coses, la base de l'economia de mercat de l'antiga Roma, de l'economia de mercat de l'antiga Roma, contribuint amb dades noves i inèdits al contribuint amb dades noves i inèdits al coneixement de la història econòmica de coneixement de la història econòmica de l'Imperi i les seves províncies. l'Imperi i les seves províncies.
Classificació DresselClassificació Dressel
Com es carregaven?Com es carregaven?
Com es feien?Com es feien? La fabricació d'un recipient La fabricació d'un recipient
per al transport constituïa un per al transport constituïa un procés complex. Primer es procés complex. Primer es modelava la panxa, practicant modelava la panxa, practicant un petit forat en el fons que un petit forat en el fons que facilités l'assecat. facilités l'assecat.
Quan l'argila estava gairebé Quan l'argila estava gairebé seca amb un petit tap es seca amb un petit tap es tancava el forat en la base de tancava el forat en la base de l'àmfora, es pegaven el coll i la l'àmfora, es pegaven el coll i la boca, que havien estat boca, que havien estat fabricats a part i s'afegien, fabricats a part i s'afegien, per fi, les anses.per fi, les anses.
Forn d’àmforesForn d’àmfores
Com es tancaven ?Com es tancaven ?
Sembla que feien servir reina de Sembla que feien servir reina de pi, pega, “brea” o “pez” per aillar pi, pega, “brea” o “pez” per aillar el contingut amb taps o una tapa el contingut amb taps o una tapa de suro o fusta, argila i guix de de suro o fusta, argila i guix de les quals normalment no queden les quals normalment no queden restes, i potser inclogués un restes, i potser inclogués un opérculopércul de ceràmica. de ceràmica.
Segells i Taps d’àmforaSegells i Taps d’àmfora
Els Tituli PictiEls Tituli Picti
Són inscripcions que Són inscripcions que apareixen sobre àmfores. apareixen sobre àmfores. Ens donen una valuosa Ens donen una valuosa informació sobre les informació sobre les característiques de les característiques de les mercaderies i productes mercaderies i productes exportats com contingut, exportats com contingut, origen, matèria primera, origen, matèria primera, qualitat, antiguitat, edat, qualitat, antiguitat, edat, pes o comerciant. pes o comerciant.
TitulusTitulus pictuspictus és un tipus d'inscripció usada en és un tipus d'inscripció usada en l'antiguitat . Es tracta d'un epígraf de l'antiguitat . Es tracta d'un epígraf de caràcter comercial (especificant per exemple caràcter comercial (especificant per exemple origen, destinatari, contingut, etc.) portat a origen, destinatari, contingut, etc.) portat a terme sobre algun objecte (freqüentment terme sobre algun objecte (freqüentment àmfores). àmfores).
Els Els titulitituli pictipicti (forma en plural) s'executaven (forma en plural) s'executaven abans abans coctionemcoctionem (és a dir, abans del enfornat (és a dir, abans del enfornat la ceràmica), pressionant amb una estampa la ceràmica), pressionant amb una estampa sobre l'argila fresca. sobre l'argila fresca.
Són freqüents aquestes inscripcions en els Són freqüents aquestes inscripcions en els recipients de comerç d'època romana. recipients de comerç d'època romana.
Algunes de les àmfores Algunes de les àmfores grecoitálicasgrecoitálicas més més antigues de la Península Ibèrica estaven antigues de la Península Ibèrica estaven inscrites amb inscrites amb titulitituli pictipicti en grec. en grec.
1.1. Nombre: pes de Nombre: pes de l'àmfora buidal'àmfora buida
3.3. Nom del comerciant (Nom del comerciant (diffusordiffusor, , mercatormercator, , negotiatornegotiator) o ) o transportista (transportista (naviculariusnavicularius) )
5.5. Pes net de l'àmfora Pes net de l'àmfora
7.7. Control de recepció del Control de recepció del contingut contingut
9.9. Xifra desconeguda Xifra desconeguda
Pel que fa a les inscripcions pintades, conegudes amb el nom llatí de Pel que fa a les inscripcions pintades, conegudes amb el nom llatí de tituli pictitituli picti, ja Heinrich , ja Heinrich Dressel advertí que n'hi ha de diverses classes, a cadascuna de les quals correspon una posició Dressel advertí que n'hi ha de diverses classes, a cadascuna de les quals correspon una posició concreta sobre la superfície de l'àmfora:concreta sobre la superfície de l'àmfora: a.-Element numeral. Se situa al coll de l'envàs i correspon exactament amb el pes-tara de a.-Element numeral. Se situa al coll de l'envàs i correspon exactament amb el pes-tara de
l'àmfora buida, comptabilitzat en lliures. Ha estat comprovada la correlació exacta amb les l'àmfora buida, comptabilitzat en lliures. Ha estat comprovada la correlació exacta amb les àmfores del derelicte Port Vendres II i acostuma a oscilar al voltant dels 30 kg. ß.-àmfores del derelicte Port Vendres II i acostuma a oscilar al voltant dels 30 kg. ß.-Tria Tria nominanomina d'un individu. Se situa sobre l'espatlla. Dressel considerà que corresponia al d'un individu. Se situa sobre l'espatlla. Dressel considerà que corresponia al propietari de l'oli, però sovint els noms poden relacionar-se amb un propietari de l'oli, però sovint els noms poden relacionar-se amb un diffusordiffusor, un , un mercatormercator o o un un negotiatornegotiator de l'epigrafia lapidària. de l'epigrafia lapidària.
?.-Un altre element numeral. Se situa dalt del ventre i correspon al pes de l'oli contingut en ?.-Un altre element numeral. Se situa dalt del ventre i correspon al pes de l'oli contingut en l'àmfora, expressat en lliures. Sovint el numeral acaba amb una S, que Dressel (CIL, XV), Liou l'àmfora, expressat en lliures. Sovint el numeral acaba amb una S, que Dressel (CIL, XV), Liou (COLLS, 1977) i Marichal (1978) consideren que significa (COLLS, 1977) i Marichal (1978) consideren que significa semissemis i correspon, per tant a mitja i correspon, per tant a mitja lliura. En canvi Rodríguez Almeida (1972, p.122-123) i Remesal (1977) hi veuen un recurs lliura. En canvi Rodríguez Almeida (1972, p.122-123) i Remesal (1977) hi veuen un recurs caligràfic per indicar la fi del número i evitar que s'hi afegís alguna lliura de més. Acostuma a caligràfic per indicar la fi del número i evitar que s'hi afegís alguna lliura de més. Acostuma a xifrar-se al voltant dels 70 kg.xifrar-se al voltant dels 70 kg.
d.-Control fiscal. És escrit obliquament a la banda dreta de l'espatlla de l'àmfora. Comença per d.-Control fiscal. És escrit obliquament a la banda dreta de l'espatlla de l'àmfora. Comença per una lligatura d'una R i una E, que Dressel llegí com una lligatura d'una R i una E, que Dressel llegí com recognitumrecognitum i que Rodríguez Almeida i que Rodríguez Almeida interpreta interpreta RecensendumRecensendum, seguida del pes de l'oli recollit a ?, el nom d'una ciutat , seguida del pes de l'oli recollit a ?, el nom d'una ciutat (majoritàriament Hispalis, Corduba o Astigi), després del qual pot haver-hi un numeral i una o (majoritàriament Hispalis, Corduba o Astigi), després del qual pot haver-hi un numeral i una o diverses A, interpretades com diverses A, interpretades com ArcaArca, un topònim, un nom en genitiu, un o dos noms en nominatiu, , un topònim, un nom en genitiu, un o dos noms en nominatiu, que poden estar precedits del mot que poden estar precedits del mot accepitaccepit o o ponderavitponderavit i la datació consular. Remesal (1986) ha i la datació consular. Remesal (1986) ha interpretat aquest epígraf com un formulari fiscal variable a través del temps, que en interpretat aquest epígraf com un formulari fiscal variable a través del temps, que en terminologia moderna podria ser expressatterminologia moderna podria ser expressat Controlat al districte de ....., a l'oficina (Núm. o Controlat al districte de ....., a l'oficina (Núm. o nom)..... pesa ..... controlat per ..... actor del publicà (al segle III funcionaris imperials) ....., a l'any nom)..... pesa ..... controlat per ..... actor del publicà (al segle III funcionaris imperials) ....., a l'any .......... El control d correspon al control efectiu del El control d correspon al control efectiu del portoriumportorium o un altre control fiscal directe. Els o un altre control fiscal directe. Els epígrafs d permeten, quan contenen la datació consular, la datació absoluta de les àmfores i dels epígrafs d permeten, quan contenen la datació consular, la datació absoluta de les àmfores i dels seus segells, cosa que permetrà augmentar la precisió de les datacions tipològiques.seus segells, cosa que permetrà augmentar la precisió de les datacions tipològiques.
e.-Numeral que es pot situar de diverses maneres, generalment un nombre sencer entre 1 i 12, e.-Numeral que es pot situar de diverses maneres, generalment un nombre sencer entre 1 i 12, que encara no ha estat satisfactòriament interpretat.que encara no ha estat satisfactòriament interpretat.
Darrerament Emilio Rodríguez Almeida ha afegit una nova classe de Darrerament Emilio Rodríguez Almeida ha afegit una nova classe de titulus pictustitulus pictus, que sembla , que sembla bastant menys comú:bastant menys comú: ?.-Dades sobre l'emmagatzematge de l'àmfora. ?.-Dades sobre l'emmagatzematge de l'àmfora.
Totes aquestes inscripcions eren realitzades amb un pinzell excepte la d, la més extensa, que es Totes aquestes inscripcions eren realitzades amb un pinzell excepte la d, la més extensa, que es feia amb càlam.feia amb càlam.
Marques comercials “Thitulus”Marques comercials “Thitulus”
Mont Testaccio “el pujol de les Mont Testaccio “el pujol de les àmfores”àmfores”
Situat a la ciutat de Situat a la ciutat de Roma es una Roma es una muntanya artificial muntanya artificial amb una alçaria de amb una alçaria de 40 metres. Era un 40 metres. Era un abocador a on es abocador a on es tiraven les àmfores tiraven les àmfores que ja no servien.que ja no servien.
Moltes són de la Moltes són de la Bética (Andalusia) i Bética (Andalusia) i transportaven oli transportaven oli d’oliva.d’oliva.
El pujol, de forma triangular està composta per restes d'al voltant El pujol, de forma triangular està composta per restes d'al voltant de 26 milions d'àmfores !!de 26 milions d'àmfores !!
Les àmfores arribaven al port de Roma, on es buidava el seu Les àmfores arribaven al port de Roma, on es buidava el seu contingut per a a continuació trencar-les en trossos, els quals eren contingut per a a continuació trencar-les en trossos, els quals eren dipositats en el Munti dipositats en el Munti TestaccioTestaccio on es tirava calç sobre els on es tirava calç sobre els recipients per a evitar olors dolentes. Ja que no era rendible recipients per a evitar olors dolentes. Ja que no era rendible rentar els recipients i enviar-los de retorn a la rentar els recipients i enviar-los de retorn a la BéticaBética i altres i altres regions. Les àmfores sembla ser que es traslladaven senceres, regions. Les àmfores sembla ser que es traslladaven senceres, probablement en grups de quatre, per rucs, mules o altres animals probablement en grups de quatre, per rucs, mules o altres animals de càrrega; posteriorment es trencaven en el lloc. de càrrega; posteriorment es trencaven en el lloc.
Les últimes excavacions portades a terme indiquen que el pujol no Les últimes excavacions portades a terme indiquen que el pujol no va ser un escombriaire fortuït ni desordenat, sinó una estructura va ser un escombriaire fortuït ni desordenat, sinó una estructura portada a terme de manera disciplinada, elevada per terrasses portada a terme de manera disciplinada, elevada per terrasses amb murs de retenció també fets de trossos de ceràmica. Es amb murs de retenció també fets de trossos de ceràmica. Es poden establir 3 fases en la construcció d'aquesta estructura. La poden establir 3 fases en la construcció d'aquesta estructura. La primera abastaria del 74 a. C. al 149 d. C. La segona es va primera abastaria del 74 a. C. al 149 d. C. La segona es va perllongar fins al 230 d. C., i la tercera està sent investigada en perllongar fins al 230 d. C., i la tercera està sent investigada en l'actualitat.l'actualitat.
Vista actualVista actual
Arqueologia submarinaArqueologia submarina
