FRANQUISME

UNA LLARGA POSTGUERRA. (1939-

1959)

1.1 Una dictadura feixista

• Repressió planifiicada.• Concentració de poders en mans de Franco.• Centralització de l’Estat.• Unitat social a través del Fuero del Trabajo (1938).• Organización Sindical Española (OSE, 1940), controlada

per dirigents falangistes.• Fiscalitat basada en impostos indirectes.• Corts (1942) consultives i deliberants formada per

procuradores.• Justícia subordinada al govern.• Església i exèrcit suports del règim.

1.2 L’impacte de la Segona Guerra Mundial.

• Neutralitat.• Franco s’entrevista amb Hitler (1940) i Mussolini (1941).

No hi ha acord per entrar a la guerra.• 1941, Franco envia la División Azul al front soviètic.

Canvia la neutralitat per la no bel.ligerància.• 1943, avenç aliat. Es torna a la neutralitat.• Victòria dels aliats. Maquillatge del règim:

– Es proclama democràcia orgànica.– Es fa el Fuero de los Españoles (1945).– Ley de Referèndum Nacional (1945).– Entrada al govern de dirigents catòlics.

• Aïllament internacional.

Hitler i Franco.Hendaia, 1940.

Franco i Mussolini, 1941

Sortida del primer contingent de la División Azul

1.3 Repressió i control social• Repressió política:

– En presons i camps de concentració.– 280.000 presos el 1940.– Tortura exercida per la brigada social (policia política).– Exercida per la jurisdicció militar fins el 1963.– La denúncia anònima era suficient.– 1077 execucions a Barcelona el 1939.

• Repressió econòmica:– Ley de Responsabilidades Políticas: multava a persones per la seva

activitat política o ideologia des del 1934.– Confiscació de propietats d’organitzacions i entitats democràtiques.– Depuracions de personal (15.000 funcionaris de la Generalitat).

• Repressió ideològica:– Normes de conducta fixades pel puritanisme catòlic.– Censura.– Control de l’educació en mans de l’Església.– Rol de la dona– Nacionalcatolicisme.

Campaments Frente de Juventudes

Sección Femenina de la Falange

2.1 Els costos humans de la guerra

• Entre els morts a la guerra i els exiliats Catalunya perd un 4,5% de població en relació a abans de la guerra.

• La població catalana envelleix a causa d’una baixa natalitat i d’un increment de la mortalitat.

• Als anys 40 la població augmenta gràcies a l’arribada de 250.000 immigrants. És gent expulsada del camp andalús a causa de la contrarreforma agrària franquista.

• Els anys 50 la immigració es duplica.

2.2 La política franquista envers Catalunya.

• Política anticatalanista i anticatalana:– Prohibició dels símbols.– Nova retolació dels carrers.– Eliminació de monuments públics.– Supressió i persecució de la llengua catalana.– Castellà única llengua oficial.– Cultura catalana en situació crítica a causa de l’exili

dels seus principals representants.

3.1 Els eixos de l’autarquia

• Objectius econòmics del règim franquista:– Aconseguir l’autosuficiència econòmica (autarquia).– Substitució del lliure mercat per la intervenció

generalitzada de l’adminstració.– Bloqueig del creixement econòmic.– No s’aprofita l’economia favorable de després de la Guerra

Mundial (Pla Marshall).– S’intervenen les importacions i exportacions per limitar-

les. El resultat és escassetat de béns i carestia.– Impuls de la indústria de béns d’equip amb ajuda pública;

gran despesa pública.

• 1941, es crea el Instituto Nacional de Industria (INI) conglomerat d’emprese de molts sectors que produeix el més possible, independentment dels costos (Iberia, SEAT, ENDESA).

3.2 Racionament i mercat negre

• L’Estat controlava directament els productors i els mercats. L’adiministració venia els productes al consumidor a un preu regulat.

• Molts productors preferien amagar la producció i desviar-les cap al mercat negre.

• El mercat negre o estraperlo eren les transaccions econòmiques que es feien al marge de la llei.

• Els preus del mercat negre eren molt superiors als del mercat regulat.

• Amb el racionament, la fam es va generalitzar especialment a les grans ciutats.

Cotxe amb gasogen

Cua pel racionament

4.1 El món de l’exili

• Després de la guerra, la major part de l’exili es troba a França en camps de concentració.

• Amb la Guerra Mundial alguns es traslladen a Amèrica, altres s’integren a la resistència francesa i d’altres són traslladats a camps com Auschwitz o Mathausen.

• A Mèxic s’instal.la un govern testimonial de la República.

• Va ser una oposició al franquisme feble i dispersa.• Fins 1946 pnsaven que la victòria dels aliats tornaria la

democràcia a Espanya.• Va tenir pocs lligams amb l’antifranquisme clandestí de

l’interior d’Espanya.

4.2 L’oposició clandestina

• Després de la guerra i enmig d’una duríssima repressió, es dóna la màxima propaganda democràtica i l’acció dels maquis (invasió de la Vall d’Aran, 1944) tot esperant l’entrada dels aliats.

• Amb la consolidació del franquisme a partir del 1947, l’oposició entra en una etapa de crisi:– Organitzacions que van quedar molt debilitades: CNT.– Organitzacions que van desaparèixer a l’interior: POUM,

UGT, partits republicans i nacionalistes.– Partits amb greus divisons internes: PSOE– Partits que canvien de tàctica i organitzen la lluita interna i

s’infiltren en el sindicat vertical: PSUC, PCE.

4.3 La protesta obrera

• Fins al 1947 hi ha brots de conflctivitat obrera:– Conflictes laborals a grans empreses del tèxtil, la

metal.lúrgia i la química a Barcelona, Vallès i Maresme.– Gener 1946, primera vaga general a Manresa.– Accions reivindicatives a Astúries.– Maig del 1947, al País Basc vaga general seguida per

20.000 treballadors.

• A partir del 1947 canvi de tàctica: participar en el CNS per plantejar reivindicacions laborals i arribar a un nombre més gran de treballadors.

5.1 L’esgotament de la via autàrquica

• La política de l’autosuficiència va ser un fracàs:– Fortes pujades dels preus. – Reducció dels salari reals (controlats).– Males collites.– Malestar social i protestes obreres.

• Canvis en la situació internacional va ajudar a solucionar el problema.

Eva Peron, Franco i Carmen Polo

5.2 El pes de la situació internacional

• A causa de la guerra freda els Estats Units accepten la concessió d’ajuts econòmics a Espanya a canvi del seu suport contra el comunisme.

• 1953, l’Espanya franquista comença a trencar l’aïllament:– Signatura d’un nou Concordat amb l’Església catòlica que

reforça la seva estreta aliança.– Acord amb els EUA: ajuda militar i econòmica a canvi de

bases militars en territori espanyol.– Entrada en organismes internacionals com la FAO i la

UNESCO i, el 1955, entrada a l’ONU.

Visita d’Eisenhower, president EUA, el 1959

EL LLANÇAMENT ECONÒMICL’expansió de l’economia dels 60 es va fer gràcies a l’excés de mà d’obra agrària i a la inversió de capitals estrangers, es genera una dependència de l’economia espanyola en relació als països desenvolupats. L’expansió econòmica es fa evident amb la importació de béns d’equip, de petroli i d’altres matèries primeres. S’exporten productes agrícoles i productes industrials, no s’equlibra pèrò la balança comercial, tradicionalment deficitària, compensada pels ingressos del turisme i dels estalvis enviats pels emigrants. Es modernitza l’agricultura, disminueix el nombre de jornalers que protagonitzen una emigració massiva. Els baixos salaris, l’escassa conflictivitat laboral, els preus barats dels aliments i del petroli i la reduïda pressió fiscal són causes del desenvolupament industrial. Les indústries es concentren a les zones urbanes, en el cas de Catalunya, al voltant de Barcelona i es converteix en la principal poveïdora de béns industrials de consum del mercat espanyol. Durant els anys 60 es produeix el boom del turisme, concentrat en les zones litorals i amb forta estacionalitat.    

DESEQUILIBRIS REGIONALS I MIGRACIONS.El desplaçament massiu de població va tenir dues destinacions fonamentals: 1- Europa: disminueix l’atur i proporciona divises. 2-Interior: a les zones industrials i liotrals; va generar nombrosos problemes. Catalunya és una zona d’immigració durant tot el segle XX, però mai tan intensa com en els anys seixanta, fa ser afavorida pel règim com a factor de descatalanització.Els desequilibris regionals i socials van augmentar a l’hora que augmantaven els deficits socials i en infraestructures.    

ENTRE EL REFORMISME I L’IMMOBILISME.Espanya va entrar en la societat de consum. El règim es veia obligat a millorar el nivell de vida sense que això suposés canvis polítics. Es va veure obligat però a emprendre una sèrie de reformes institucionals centrades en les llibertats, l’educació, la seguretat social i la qüestió successòria. Aquestes reformes van dividir els franquistes entre els aperturistes (partidaris de les reformes) i els immobilistes (contraris a qualsevol reforma del règim).

Juan Carlosde Borbon, successornomenat perFranco

TECNÒCRATES AL PODER (VINCULATS A L’OPUS DEI)

projecten una

POLÍTICA ECONÒMICA

seguint elMODEL CAPITALISTA

fan el

PLA D’ESTABILITZACIÓ DEL 1959

que consistia en

INCENTIVAR LA INVERSIÓ ESTRANGERA

DEVALUAR LA PESSETA

IMPULSAR LES EXPORTACIONS I FRENAR LES IMPORTACIONS

CONTENIR LA DESPESA PÚBLICA I CONGELAR ELS SALARISconseqüències

S’ATURA LA INFLACIÓ

ES SANEJA L’ECONOMIA

AUGMENTA L’ATUR I L’EMIGRACIÓ

que porta a

LA INDUSTRIALITZACIÓ I MODERNITZACIÓ D’ESPANYA

EL MODEL ECONÒMIC DELS 60  

1-CONFLICTES LABORALS

els sindicats practiquen L’ENTRISME que consisteix en INFILTRAR-SE EN EL SINDICAT OFICIAL QUAN HI HA CONFLICTE

apareixenNOVES ORGANITZACIONS COM USO O CCOO

reivindiquenMILLORES SALARIALS I CANVIS POLÍTICS

2- LA UNIVERSITAT

estavaMASSIFICADA I ERA DE BAIXA QUALITAT

va ser

FONT D’AGITACIÓ CONSTANT

demanaven

LEGALITZACIÓ DE LES ORGANITZACIONS SINDICALS ESTUDIANTILS

CANVIS POLÍTICS

març 1966

ES PRODUEIX LA CAPUTXINADA

que és

EL TANCAMENT ALS CAPUTXINS DE SARRIÀ DE 33 INTEL.LECTUALS I 400 ESTUDIANTS

3- L’ESGLÉSIA a partir delCONCILI VATICÀ II –1962/63- ÉS MÉS REFORMISTA I LIBERAL

a Espanya es divideix

LA JERARQUIA ÉS FRANQUISTA

EL CLERGAT JOVE ES VINCULA A L’OBRERISME I AL NACIONALISME

OBRERS, ESTUDIANTS... I CAPELLANS. Durant els anys 60 augmenta la conflictivitat social i política. Es pot establir a tres nivells: 

1- LA COORDINACIÓ POLÍTICA

s’esténLA INFLUÈNCIA DELS PARTITS POLÍTICS

s’organitzen en el

IV CONGRÉS DEL MOVIMENT EUROPEU (MÚNIC, 1962)

demanen

DEMOCRÀCIA

L’ENTRADA A LA COMUNITAT ECONÒMICA EUROPEA

2- LA LLUITA ARMADA

el 1959

ES CREA L’ETA

que reivindicaLA INDEPNDÈNCIA DEL PAÍS BASC

més tard ES CREA EL FRAP

3- CONSTITUCIÓ A CATALUNYA D’UN FRONT D’OPOSICIÓ UNITARI

el 1971 es va fundar

L’ASSEMBLEA DE CATALUNYA

constituïda per

PARTITS POLÍTICS; SINDICATS; ENTITATS SOCIALS, PROFESSIONALS I CÍVIQUES I PEESONALITATS INDEPENDENTS

reivindicava

MILLORES SALARIALS PELS OBRERS, INSTAURACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA PER CATALUNYA

va coordinarACCIONS I MOBILITZACIONS DE MASSES

L’OPOSICIÓ SURT AL CARRER.Durant els anys seixanta la lluita contra el règim es centra en tres àmbits: el polític, el nacionalisme i la lluita armada,cadascun amb els seus trets característics: