DESCOBRIM EL MONESTIR

Al final del camí, tant si seguim l’asfaltat com el sender, trobarem una esplanada amb una edificació important; és el monestir de Sant Pere de Casserres. Un monestir era com una gran casa més o menys aïllada on, antigament, vivien un grup de persones que dedicaven la seva vida al treball i a l’oració. Eren els monjos. EL PER QUÈ DEL SEU NOM Sembla que el seu nom fa referència a un antic castell que s’alçava en aquest indret. Era el Castell de la Serra (en llatí Castrum Serrae). D’aquí el nom de Casserres. A més, uns documents molt antics indiquen que en aquest castell hi havia una capella dedicada a Sant Pere que, anys més tard, es va decidir que es convertís en monestir. L’ÈPOCA HISTÒRICA

Sabem que el monestir es va començar a construir l’any 1006. Digues quants anys han passat des de llavors?

De quin segle parlem?

Quants segles de diferència hi ha entre el de la data de construcció i l’actual?

Situa la data de construcció del monestir en aquest eix cronològic.

Relaciona cada Edat Històrica amb la seva durada :

Prehistòria s. V - XV

Edat Antiga s. XIX - XXI

Edat Mitjana Inicis Humanitat fins 3000 a.C.

Edat Moderna 3000 a.C. – 476 d.C.

Edat Contemporània s. XVI - XVIII

A partir d’aquests conceptes, digues a quina edat històrica situaries el monestir de Sant Pere de Casserres :

L’EDAT MITJANA L’Edat Mitjana és un llarg període de la història dels homes que s’inicia al final de l’Imperi Romà i acaba amb el descobriment d’Amèrica. Va ser una època de guerres i inseguretats que van viure els membres de la societat de llavors, distribuïts en tres estaments molt diferenciats : nobles, monjos i pagesos.

Situa cada text a sota de la fotografia corresponent :

Els senyors feudals vivien als castells i ho dominaven tot. Els monjos vivien als monestirs. Van contribuir a difondre la cultura. Els pagesos treballaven les terres dels senyors i, a canvi, obtenien protecció.

La societat d’aquella època s’organitzava de manera piramidal, és a dir, estava basada en el domini dels senyors sobre els seus vassalls. D’aquesta forma d’organització se’n diu : Feudalisme.

Col·loca els següents estaments en aquesta piràmide que vol representar l’estructura de la societat de l’Edat Mitjana :

Nobles -– Artesans -– Monjos –- Rei -– Cavallers -– Pagesos

L’EDIFICI 1. L’EDIFICI PER FORA

UNA ULLADA MATEMÀTICA

El monestir de Sant Pere de Casserres està format per l'església, el claustre, o pati rectangular descobert i envoltat de columnes, al voltant del qual s'organitzen la resta d’estances necessàries per a viure-hi els monjos (cuina, menjador, dormitori, sala capitular, etc). El campanar, de planta quadrada, que es troba adossat a l'església i encaixat al claustre. Aïllat del recinte hi ha un petit edifici dedicat a hospici, que acollia els pelegrins que arribaven al monestir o els pobres malalts i un cementiri adossat a la paret exterior d'una de les naus de l'església

Senyala en aquesta fotografia les estances abans esmentades :

església -– claustre - campanar - estances dels monjos -– hospici – cementiri.

Recorreu el monestir per fora i deduïu l’espai corresponent a cadascuna d’aquestes estances. Marqueu amb una creu la que creieu que és més gran : Hospici

Església

Cementiri

Estances dels monjos

Orienteu sobre aquesta planta les diferents façanes del monestir, fent ús de la brúixola. Marqueu-les sobre el plànol. Col·loqueu-hi els següents noms : Façana nord (N) = Tramuntana Façana est (E) = Llevant Façana sud (S) = Migdia Façana oest (O) = Ponent

Observa bé el monestir per fora.

Busca diverses figures geomètriques que formin part de l’edifici.

Fotografia-les.

Un cop a l’escola es poden imprimir les imatges i fer-ne un mural, classificant-les segons siguin :

a) Figures planes (quadrats, rectangles, triangles, etc)

b) Figures amb volum (cubs, prismes, piràmides, etc)

Reprodueix en gran una de les figures planes observades i busca els diferents elements geomètrics que presenta : costats, vèrtex, angles...

Amb l’ajuda d’un programa de dibuix, ressegueix els elements esmentats amb colors diferents. Fes la llegenda corresponent.

Traça-hi les diagonals.

Fes una fitxa de la figura que reculli els elements treballats.

NOM DE LA FIGURA Imatge

Nombre de costats

Nombre de vèrtex

Nombre de diagonals

Nombres d’angles

A partir de l’observació dels diferents elements, dedueix el nom de la figura.

Ara reprodueix en gran una figura amb volum present al monestir; pot ser el campanar. Senyala els següents elements : cara, vèrtex i aresta.

A partir de l’observació de la imatge, dedueix quantes cares té aquesta figura.

Observa que les cares estan formades per figures planes. Digues quina figura forma cada cara.

Adona’t que en la construcció de Sant Pere de Casserres no totes les figures amb volum tenen les cares planes. A partir d’aquesta imatge, busca figures que tinguin les cares planes i d’altres que tinguin alguna cara corba. Senyala-les

Moltes construccions del nostre entorn proper estan formades per figures geomètriques amb volum. Busca’n de diferents i fotografia-les.

Classifica les fotografies fetes segons si en les construccions hi apareixen figures planes o corbes.

Fes dues construccions que tinguin figures geomètriques amb volum, una formada per figures planes i l’altra per figures corbes.

                              http://www.slideshare.net/aidaloso84/figures‐10287153 

Fotografia les teves construccions i enganxa les imatges a continuació.

Observa les figures de la caixa de volums i classifica-les segons si són poliedres (formats per cares planes) o cossos rodons (formats per figures corbes).

Fes una petita exposició amb les figures i acompanya-les totes d’una fitxa que pots elaborar a partir de l’observació de cada figura i de la cerca del seu nom a la xarxa.

NOM DE LA FIGURA : Imatge

Nombre de cares

Nombre d’arestes

Nombre de vèrtex

Nombre de bases

Busca a la classe tres objectes que tinguin la mateixa forma que algunes figures de la caixa de volums. OBJECTES NOM DE LES FIGURES

Compara els objectes que has seleccionat i reflexiona sobre la relació que hi ha entre la seva forma i la seva utilitat.

Sortiu al pati i amb un grup de companys reproduïu amb el vostre cos la forma de les cares dels poliedres i cossos esfèrics. Podeu intentar també representar la totalitat de la figura.

Reflexioneu sobre si és més fàcil representar les cares o les figures al complet (organització, quantitat de companys que es requereixen, espai que ocupen, etc.).

Feu-ne fotografies que podeu enganxar a continuació.

Ara intenteu mesurar tot l’entorn construït del monestir. Us podeu posar un al costat de l’altre, ben junts i ocupar tot l’edifici. Creieu que d’aquesta manera podreu dir quant mesura?

El resultat serà fiable? Justifiqueu la vostra resposta.

Antigament, per mesurar objectes, distàncies, etc. es feia servir el propi cos. Així per mesurar una paret, per exemple, es mirava quants peus o mans hi cabien.

Per grups i fent servir la vostra mà, mesureu objectes diferents que es troben al monestir: una porta, l’alçada d’un mur, etc.

- Poseu en comú els resultats.

- Obteniu el mateix resultat a tots? - Intenteu explicar per què passa això.

Anys més tard i veient que les parts del cos no eren prou fiables per mesurar les coses, es va veure la necessitat de tenir una unitat de mesura universal. I va ser així com es va inventar : el metre.

Entre tots els companys busqueu informació sobre el metre (la seva història, aplicació, any de descoberta, etc). Un cop recollida la informació, podeu preparar una presentació (Prezi, Power Point, Movie Maket, etc) sobre el tema per passar a una classe de companys més petits que vosaltres; d’aquesta manera compartireu una descoberta amb altres nens de l’escola.

Saps què és una cinta mètrica?

Per què creus que té aquest nom?

Amb l’ajuda d’una cinta mètrica, mesureu ara les mateixes coses que abans heu intentat mesurar amb la mà.

- Poseu en comú els resultats.

- Coincideixen?

Hi ha unitats més grans que el metre que es fan servir per mesurar distàncies grans. També n’hi ha de més petites que serveixen per mesurar objectes petits. 

 

Aquesta graella et mostra les unitats que es fan servir per mesurar la longitud de les coses.

- Pinta amb un color el quadret que mostra la unitat principal.

- Amb un altre color pots pintar els quadrets que mostren les unitats més grans que el metre.

- I amb un altre les més petites.  

- Senyala amb una creu quina unitat faries servir per mesurar cadascun d’aquests objectes.

Mesureu l’entorn del monestir amb una cinta mètrica.

- Quants cops hi cap?

- Cada vegada que hi cap és un .................. - Sumeu tots els ................... i tindreu la mesura total del contorn

del monestir. Direm que heu calculat el seu : perímetre.   

Quant mesura el perímetre del monestir de Sant Pere de Casserres?

...................... metres.

A continuació pots enganxar alguna fotografia fent aquesta activitat de mesura.

Utilitzant aquesta aplicació http://www.ecampmany.com/htm/distancia.htm     mesura :

a) La distància que hi ha des del Parador de Sau a Casserres.

b) Des del monestir a la punta de la península.

c) L’amplada del riu Ter al seu pas per sota el monestir. d) Des de Sant Pere de Casserres a Vic.

LES FAÇANES I L’ ESTIL ARQUITECTÒNIC

Digues quin material bàsic es va utilitzar per construir el monestir.

D’on creus que es va treure aquest material?

Qui el treballava?

Observa molt bé cadascuna de les façanes i fixa’t en la disposició d’aquest material. Indica la manera com creus que es van construir els diferents murs.

La pedra utilitzada era tallada en carreus més o menys regulars i unida amb calç que s’elaborava a Casserres mateix.

Busca informació sobre com es produïa aquest material en aquest web : El forn de calç i els calciners

http://www.masmallorca.cat/productes‐tipics/forns‐de‐cals‐i‐els‐calciners‐mallorca.html 

 

  

Veus obertures a les façanes?

Quins són els tipus d’obertures més habituals?

Quines funcions fan les obertures?

Observa molt bé tot l’edifici i digues quantes en veus de cadascun dels dos tipus

Tipus-1 : Tipus-2 :

En les construccions medievals era característic que les obertures tinguessin la part superior en forma d’arc. Els arcs podien ser de diversos tipus i per construir-los s’utilitzava un estri anomenat cindri.

Busca informació sobre aquesta paraula. Acompanya-la de la imatge corresponent.

.............................................................

.............................................................

.............................................................

.............................................................

.............................................................

.............................................................

.............................................................

.............................................................

.............................................................

Observa ara l’arc de la majoria de portes de Sant Pere i indica quina forma té.

I les finestres? Quina forma té el seu arc?

Arc apuntat

Arc de mig punt

Arc rebaixat

Arc rebaixat

Circular

Arc escarser

Arc conopial

Arquitravada

Ovalada

Arc apuntat

Arc de mig punt

Arc rebaixat

Arc escarser

Arc conopial

Arquitravades

A partir de les observacions que acabes de fer, completa aquest quadre :

Si l’arc de mig punt és una característica de l’estil ROMÀNIC i l’arc apuntat és un element característic de l’estil GÒTIC, digues en quin estil està construït el monestir de Sant Pere de Casserres

ROMÀNIC GÒTIC

Altres elements d’aquest mateix estil es troben a la part posterior de l’església, com el fris de finestres cegues que pots veure en aquesta fotografia. Assenyala-les.

Per què creus que aquestes finestres s’anomenen cegues?

ARC DE MIG PUNT

ARC APUNTAT

La majoria de portes del monestir tenen un

Les finestres tenen un

2. L’ EDIFICI PER DINS UN MÓN FET DE SILENCI

ITINERARI PER CONÈIXER EL MONESTIR Estàs a punt de descobrir com eren les estances més importants del monestir de Sant Pere. Fixa’t molt bé en cadascuna, com era i quina era la seva utilitat.

A vegades només hauràs d’observar, altres hauràs de fer alguna tasca concreta que se’t demanarà. Pots orientar-te amb l’ajuda del plànol de l’edifici.

Portal d’accés al monestir

Està situat a l’angle sud-oest de l’edificació. Observa’l i digues com és l’arc que té. És un arc ........................................ Aquest portal s’ha refet amb pedres antigues aprofitades. Compta-les i digues quantes n’hi ha :

El campanar

S’hi entra per un gran portal que era i és el més important del monestir. La planta baixa del campanar fa de distribuïdor d’altres estances i, per això, té diferents portals. Compta quants en té i digues a on mena cada portal: Si aixeques el cap t’impressionarà el que veuràs. És la volta del campanar i està sostinguda per unes construccions a cada cantó que tenen una forma concreta. Demana com s’anomenen i per a què serveixen.

Intenta esbrinar també quina és l’alçada del campanar i quantes campanes tenia.

Quan surtis a fora, mira les finestres que té i fes un dibuix esquemàtic del campanar.

L’església

Quan siguis a dins, observa-la bé. És una de les esglésies romàniques més importants de Catalunya, sobretot per les seves dimensions.

L’església és FOSCA CLARA Les finestres estan situades MOLT AMUNT MOLT AVALL

Tanca els ulls i escolta una estona. QUÈ SENTS?

Quines olors distingeixes? L’església és : alta baixa llarga curta ampla estreta Per què diries que és més ampla que llarga? Veus pintures a les seves parets?

En un lloc concret, hi ha una petita resta de pintura. Busca-la. Les esglésies romàniques tenen una base en forma de creu i l’espai

està distribuït en zones anomenades naus. Digues quantes naus observes en aquesta església? Són totes iguals?

Mira com és el sostre i també la forma que tenen els arcs de les seves

portes i finestres. Indica-ho en aquest dibuix esquemàtic

Si mires enlaire, veuràs un parell de bigues de fusta, molt antigues, que travessen a mitja alçada la nau central. Investiga per què servien.

L’absis és la part de l’església que sobresurt del darrere; acostuma a

tenir forma de mitja rodona. Quants absis té l’església de Sant Pere de Casserres?

La consagració d’una església indica el moment en què s’hi

comença a celebrar missa. Saps quan es va consagrar aquesta? Informa-te’n.

L’església era el lloc destinat a l’oració comunitària. Saps quantes

vegades al dia hi anaven els monjos?

El claustre

És el cor del monestir; hi conflueixen totes les dependències del mateix. Era, a més de l'església, el lloc destinat a la reflexió, lectura i pregària dels monjos. Passeja-t’hi i observa’l detingudament.

Mesura els seus costats i per mitjà d’un dibuix esquemàtic, indica quants metres fa cadascun. Marca la resposta correcta. El claustre del monestir és : Quadrat Regular Té els costats desiguals El pati central està envoltat de columnes compostes de base, fus rodó i capitell.

Compta quantes columnes hi ha : Dibuixa’n una o fes-ne una fotografia i assenyala les seves parts. Com són els arcs que es formen entre columna i columna?

El centre del claustre és una gran cisterna d’aigua, cavada directament a la roca. Informa’t de quines són les seves mesures i quina és la seva capacitat en litres. Dibuixa-la. Dedueix quina ha estat des de sempre la finalitat d’aquesta cisterna.

La biblioteca

Tots els monestirs tenien una biblioteca i una sala destinada a copiar llibres; s’anomenava scriptòrium. L’extrem nord de l’espai del monestir conegut també pel Palau dels vescomtes de Cardona fou destinat a aquesta finalitat després que aquests deixessin la comarca d’Osona. Informa’t si a Casserres es conserva cap manuscrit.

Sala capitular

És una sala on es reunia la comunitat. El prior i els monjos es trobaven aquí per debatre els temes de la vida diària de la comunitat i prendre les decisions més importants. També s’hi llegien els capítols de la Regla de sant Benet.

Dedueix el per què aquesta sala s’anomenava d’aquesta manera.

Dormitori

Es troba al costat de la sala capitular. Respecte al dormitori, la regla de sant Benet diu :

“Que per dormir tingui cadascú el seu llit. 2 Rebin el parament dels llits d'acord amb l'estil de vida, segons la disposició del seu abat.

Si és possible, que dormin tots en un mateix local; però, si el nombre no ho permetia, que reposin de deu en deu o de vint en vint, amb ancians que estiguin per ells. 4 Que al dormitori cremi contínuament un llum fins a la matinada.

5 Han de dormir vestits i cenyits amb cinyells o cordes, de manera que mentre dormen no duguin els coltells a la cintura, per no fer- se mal durant el son, 6 i a fi que els monjos estiguin sempre a punt i, un cop fet el senyal, es llevin sense trigar i s'afanyin a anticipar-se els uns als altres per a l'ofici diví, bé que amb tota gravetat i modèstia. 7 ”

Segons això, imagina’t com era el dormitori quan hi havia els monjos dormint i fes un dibuix que inclogui tots els detalls que s’esmenten.

El refetor

Aquí la comunitat acostumava a menjar en silenci, després que l’abat hagués beneït la taula. Mentrestant, el monjo setmaner llegia les lectures escollides.

Per quines raons, els monjos havien de menjar en silenci? Què vol dir “monjo setmaner”? De quin mot deriva aquesta paraula?

La cuina

Era el lloc on es feia el menjar. Informa’t de quants àpats al dia feien els monjos i digues quins aliments solien prendre. La regla de Sant Benet deia que els monjos no podien menjar carn d’animals de quatre potes. Sabent això, digues de quins animals podien menjar-se la carn:

El locutori

El locutori també rep el nom de parlador. És el lloc on els monjos atenien els pelegrins. Aquí era possible conversar ja que el claustre era lloc de silenci. Sembla ser que en el locutori és on es repartien les feines de cada dia. Calcula el perímetre d’aquesta estança: ............... metres.

L’hospici

Era exigència de la regla de Sant Benet que tots els monestirs tinguessin un espai, molt sovint separat d’aquell, per acollir els pelegrins i els pobres malalts que hi arribaven.

Per què diries que l’hospici havia d’estar una mica separat del

monestir? Mesura la distància, en línia recta, que hi ha entre la porta de

l’església i l’entrada de l’hospici. ....................... metres

Expressa-ho en centímetres i mil·límetres.

...................... centímetres

...................... mil·límetres

LA VIDA AL MONESTIR Els monjos que hi vivien tenien un horari molt rígid que havien de seguir tots els dies de l’any. La seva vida era senzilla i molt austera, basada en unes regles que va escriure sant Benet de Núrsia, fundador de l’ordre dels monjos benedictins.

Busca informació sobre aquest sant. Acompanya-la d’una imatge.

“Ora et labora” era el seu lema. Tradueix aquesta expressió llatina i digues què vol dir.

La regla dels monjos benedictins deia que aquests s’havien de reunir vuit vegades al dia per resar i la resta del temps l’havien de dedicar a fer feines per a la comunitat. Cada monjo tenia el seu ofici: el cuiner, el forner, el porter, l’infermer... Per això podem dir que el monestir era autosuficient.

Explica què vol dir ser autosuficient?

La vida al monestir es podria resumir en aquestes 6 seqüències. Busca la que correspon a cada vinyeta i escriu-la a sota.

Copiaven llibres a l’escriptòrium. Els monjos s’aixecaven de matinada. Tenien cura de l’hort. Anaven a dormir quan el sol es ponia. Havien d’anar a resar a l’església vuit vegades al dia. Menjaven al refetor en silenci mentrestant un monjo llegia.

Els monjos acudien a l’església diversos cops al dia a pregar. Algunes de les seves oracions eren cantades. La música d’aquell moment rep el nom de cant gregorià.

Mireu-vos aquest vídeo sobre cant gregorià o–música de l’Edat Mitjana. https://www.youtube.com/watch?v=yzMa0qzwagA

http://www.youtube.com/watch?v=_uwIAISPW-I I aquest altre de música actual. http://www.youtube.com/watch?v=rGKfrgqWcv0

Observeu si s’entén la lletra, penseu el perquè, digueu qui la cantava, on, i si se sent el so d’algun instrument o no.

Feu la mateixa observació a partir del vídeo de música actual i ompliu aquesta fitxa comparativa.

Feu una dramatització (representació, ball, etc.) a partir d’un fragment de música actual i una altra basada en el cant gregorià.

CANT GREGORIÀ

MÚSICA ACTUAL

Època que es canta/va

Lloc on es canta/ava

Qui ho canta/ava

Presència d’instruments

Llengua en què es canta/ava

Temàtica de les cançons

L’OBRA DELS MONJOS

Una de les tasques més importants que es feia en un monestir era la reproducció de llibres. En aquell temps, quan encara no s’havia inventat la impremta, tots els llibres eren manuscrits, s’havien de copiar a mà. Per això diem que els monestir van tenir un paper molt important en la difusió de la cultura.

Els monjos hi tenien molta traça i reproduïen els textos amb una cal·ligrafia excel·lent. Sovint, decoraven les pàgines amb miniatures de colors per tal que la lectura fos més agradable. Aleshores, en comptes de paper utilitzaven pergamins i, en comptes de bolígrafs, plomes d'ocell.

Els pergamins eren de pell de cabra assecada i les plomes més preuades eren les d’oca. La punta de la ploma es tallava de forma diferent segons el traç que es pretenia aconseguir: puntes afinades per a traços molt fins i puntes planes per a traços gruixuts.

Sovint decoraven la primera lletra del text d’una manera especial perquè destaqués i fos ben vistosa. En deien la caplletra.

Assenyala la caplletra que hi ha en aquest pergamí.

PROBLEMES

Un monjo del monestir de Casserres triga 4 hores i mitja a copiar una caplletra d’un pergamí molt antic.

Si n’ha de fer 7 per enviar a Barcelona i 9 per enviar a Girona, quant temps trigarà?

Expressa aquesta quantitat en minuts i segons.

Els monjos dels monestirs de Casserres i de Sant Llorenç treballen a ritmes diferents. Per copiar el mateix manuscrit, els de Sant Llorenç hi estan 3 hores 34 minuts i 20 segons, mentre que els de Casserres tarden 5 hores 41 minuts i 37 segons.

Quina diferència de temps hi ha entre els uns i els altres?

LA LLEGENDA DEL SANT NIN

No hi ha monestir sense llegenda i sant Pere no n’és una excepció. En aquest cas, es tracta d’una llegenda molt antiga que el vicari de Vic, mossèn Segimon, va posar per escrit l’any 1556.

La llegenda explica que, fa molts anys, els vescomtes de Cardona van tenir un fill que es va posar a parlar quan només feia tres dies que havia nascut. El nadó va explicar als seus pares que es moriria al cap d’un mes i els va demanar que, quan això passés, posessin el seu cos en una caixeta de fusta i la carreguessin en una mula. Allà on la mula s’aturés, havien de construir un monestir. I així ho van fer.

Dibuixa la llegenda a les vinyetes que tens a sota

Moltes vegades, les llegendes tenen un fons de veritat. El cert és que, fins no fa gaires anys, a l’església del monestir es conservava una caixeta de fusta policromada que contenia les restes momificades d’un infant: el sant Nin.

Tot i que la llegenda del sant Nin és la que acabes de llegir, intenta posar-hi imaginació i inventa’n un final diferent.