Som Capaçosde fer moltes més coses de les que pensem.

Aprenem a conèixer les discapacitats

Per Txiki Trepax

® Per al text i els dibuixos Txiki Trepax. Edita l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona. En cap cas es poden fer servir les imatges, ni parts del llibre si no és amb el permís exprés de l’autor. Si hi vols contactar, pots escriure-li un correu electrònic a trepax@trepax.com.

©Trepax il·lustració i dissenywww.trepax.com - trepax@trepax.com

Som Capaços

El món no és perfecte, encara hi ha moltes coses que podríem millorar. Sort que

sempre hi ha algú disposat a fer alguna cosa que el millori; petits gestos que fan que

cada vegada més el món sigui un lloc per a totes i tots.

Un dia la Marta Isbert, que treballa a l’Ajuntament de Barcelona, em va encarregar

un còmic molt especial que parlés sobre les discapacitats. Vaig pensar que era una

gran oportunitat per fer una d’aquestes petites coses que contribueixen a facilitar la

vida de les persones, i em va fer molta il·lusió. No m’ho va encarregar per casualitat,

només perquè sigui il·lustrador; sabia que conec el món de les persones amb disca-

pacitat, perquè la Cecília, la meva estimada parella, pateix d’esclerosi múltiple i vivim

la discapacitat ben de prop.

La Cecília m’ha ensenyat moltes coses. Sovint pensem que coneixem les persones,

però en realitat les coneixem poc o, fins i tot, gens. Donem per entès que poden o que

no poden fer les coses sense saber-ne gaire i molt sovint ens equivoquem. Qualsevol

persona, amb discapacitat o sense, té capacitats meravelloses que ens enriqueixen;

tothom pot ensenyar-nos alguna cosa que desconeixíem o ser un exemple en qui po-

dem emmirallar-nos.

Quan som petits no fem res més que aprendre. Tot és nou i tot està per descobrir;

és un moment perfecte per adonar-se que hi ha persones que tenen dificultats per

fer el que d’altres fan sense esforçar-se, i que sovint necessiten ajuda. Però sobre-

tot necessiten que la resta els tinguem en compte. Tenir present tothom quan fem

qualsevol cosa i saber adaptar-nos, si cal, a les seves necessitats, és un pas molt

important per començar a canviar les coses.

Espero que quan siguis gran sàpigues que no has d’aparcar a les zones reser-

vades per a persones amb mobilitat reduïda; que ajudis aquell qui ho necessiti; que

construeixis pensant que no tothom pot pujar escales; que inventis alguna cosa que

millori la vida dels altres; que descobreixis un remei per a alguna malaltia; que trobis

la solució a algun problema, i que no discriminis mai ningú.

Al cap i a la fi tots som diferents, tots podem fer unes coses millor que d’altres i

tots som capaços si ens hi esforcem.

Gràcies

Txiki Trepax

Avui la Berta ha decidit

anar al parc a jugar amb el

monopatí.

Hop!

Iuppiii!

A tot drap

Fent un ol·li

(saltiró)

I un 360 amb

molt d’estil

BUFA!

Què cansada

que estic!

No puc

més!

Ja n’hi ha prou per avui. Ja

és hora de tornar a casa...

Em dic

BERTA i, com

podeu veure, sòc

una noia

molt inquieta...

Per

cert...Sabeu quantes

coses fem al dia

sense adonar-

nos-en?

Caminar...

Coses que fem cada dia sense adonar-nos-en

Llegir...

Ballar...

prendre decisions sobre

els nostres actes...

A la quinta

forca!

Ja imagino

què deveu

estar

pensant.

Això ho

pot fer

qualsevol!

Doncs no n’estigueu tan

segurs.

Una cosa tan fàcil com ara

saltar, no la pot fer tothom!

Jo, per

exemple!

Hop!

Hop!

Els bolets no

podem saltar.

Snif!

Això ho vaig

descobrir un

mal dia...

...que vaig decidir

anar a patinar

a la plaça.

Apa-li!

Ai!

Iuppiiii! Oh!

Ai!

Pedra que no

hi hauria

de ser

Accident inevitable

Gran

patacada

Mentre practicava amb el monopatí.

Ai, quin

mal!

Ai!

Em penso que m’he

trencat la cama...

I corrents, la Berta cap a l’hospital!

Pistaaaaa!

Berta, em penso que

hauràs de portar la

cama enguixada unes

quantes setmanes.

Se t’ha acabat el

monopatí per una

temporada i, sobretot,

ni se t’acudeixi posar el

peu a terra.

No posis el peu a terra!

No posis el peu a terra!

Com si fos tan fàcil...

Ostres!

Doctor Pi

Ai que

patirem!

Llavors em vaig adonar d’una cosa terrible...

BUAAA!el món no està fet per

a persones amb una sola camaaa!

Caminar amb crosses és difícil.

El món va massa depressa

per a les persones amb

amb una sola cama.

Semàfors impacients.

Passos zebra infinits.

Voreres

gegantines.

Escales més grans

i llargues del món

mundial.

Amb el guix no et

pots moure bé.

De cop i volta, tot el que abans era fàcil ara se’m fa una

muntanya.

Ai!

Tinc por

de caure!

Per què?Això, per als altres, és

un esglaó de no res.

Molt fàcil! Perquè no sóc

capaç de moure’m

tan bé com abans.

I no tan sols això...

La Berta, tot i tenir la cama enguixada, encara té ganes de jugar amb les seves amigues i els seus amics.

Ep,

nois!

Hola,

Berta!

Ei!

Puc jugar amb

vosaltres?

Quina

barra!

Però què dius?

Que no veus com

tens la cama?

Au,

va!

D’això que heu

vist ara, se’n diu

DisCriminaCiói és molt injust.

No s’hi val!

És una injustícia

com una casa

de pagès.

No sabeu què és la DisCriminaCió?

Doncs la DisCriminaCió és quan hi

ha persones que no et deixen participar

amb elles perquè són tan ignorants que

es pensen que no seràs capaç de fer

les coses com la resta. O encara pitjor,

quan són tan egoistes que es pensen

que els faràs nosa i no volen fer cap

esforç perquè hi puguis participar com

qualsevol altra persona.

Així que, ara, a

sobre que no puc

fer les coses com

les feia abans...

Nosaltres marxem,

que hem quedat. I ara, què?

Em quedaré tota sola i ningú

no voldrà jugar amb mi?

Ens sap

greu!

Buaaa!

Buaaa!

Caram!

Arf!

Arf!

...també he de

carregar amb la

discriminació!

DisCrim

inaCió

Estic desesperada!

No puc fer res i

ningú no vol jugar

amb mi.

Què, noia, no vols dir

que n’estàs fent

un gra massa?

I tu

qui ets?

Snif!

Quina

murga!

Em dic Dídac

i, tal com veus,

vaig en cadira

de rodes.

I sóc capaç de

fer un munt

de coses!

I no cal que t’amoïnis

tant per la cama. A

tu se’t curarà aviat,

però jo m’hauré

d’estar tota la vida

assegut en aquesta

cadira de rodes.

Té raó! No sé com he

pogut ser tan egoista.

Quina vergonya!

Em sap molt

de greu.

No t’amoïnis! Per

desgràcia, això passa

massa vegades.

Acostumem a anar

a la nostra, sense

pensar que hi ha

persones del voltant

que necessiten

respecte i ajuda

perquè no ho tenen

tan fàcil com la resta.

Vine, que et vull

presentar unes

persones molt

especials.

Els meus amics i amigues!

Discapacitat visual

Bastó

Audiòfon i/o

implant coclear

Discapacitat auditiva

Discapacitat intel·lectual

Trastorn de salut mental

e=mc2

Iris

Anna

Albert

Pau

Discapacitat sensorial

Sordceguesa

Discapacitat física

Cadira de rodes,

crosses o altres

ajudes tècniques.

Paràlisi cerebral

Pluridiscapacitat

Esclerosi múltiple

Pluridiscapacitat

Clara

Didac

Lia

BRU

Ostres, sí que n’hi ha!

Això és molt complicat.

Què dius,

ara?

De seguida te’n

faig un dibuix...

...i veuràs com ho

entens perfectament.

Un moment.

• Discapacitats sensorials: Són les que tenen a veure amb la pèrdua d’algunes

d’aquestes funcions relacionades amb els sentits: l’auditiva,

la visual i la sordcegeuesa.

• Discapacitats físiques:Afecten les persones que tenen dificultat per

moure el cos.

• Discapacitats intel·lectualsAfecten la intel·ligència de les persones; per això, els cos-

ta comprendre i aprendre les coses i el món que

els envolta.

• Discapacitats per trastorns mentalsPersones amb els estats emocionals afectats, a les quals

els costa relacionar-se amb el seu entorn i amb els altres.

• Malalties pluridiscapacitants:Malalties que poden afectar més d’una capacitat,

barrejant-se les físiques, les sensorials, les intel·lectuals o

les de trastorn mental.

Esquema per explicar com s’agrupen les diverses

discapacitats o diversitats funcionals:

Discapacitats sensorials: la discapacitat visual

l’Iris és cega

Hola, em dic Iris i sóc una persona cega. Existeixen molts

tipus de graus de manca de visió: algunes hi veuen una

mica, d’altres (com és el meu cas) no hi veiem gens. Jo vaig

néixer cega, però en altres casos una persona pot perdre

la visió a causa d’una malaltia o d’un accident.

Les persones que no hi podem veure som invidents o

cecs, però conservem totes les altres capacitats; fins i

tot la falta de visió fa que desenvolupem altres sentits com

ara el tacte i l’oïda. Com m’encanta fer música!

Avui en dia disposem de moltes ajudes tècniques per su-

perar la manca de visió: el meu bastó m’ajuda a no ensope-

gar amb les coses quan

camino, ordinadors que

parlen, escriptura en relleu que es pot llegir tocant amb les mans,

que es diu braille, rellotges i ginys acústics que ens ajuden en la

vida diària, etc. A més d’en Quico, el meu gos pigall que m’ajuda i

m’acompanya arreu.

Tenir ceguesa no ens impedeix dur una vida tan plena, digna i di-

vertida com la dels altres; som capaços de fer moltes coses i de

fer-les molt bé; suplim la falta

de visió amb els altres sentits i

amb la nostra determinació.

Uns exemples de persones

cegues famoses: Tete Monto-

liu, Steve Wonder, Ray Char-

les, Andrea Bocheli...

Gos/gossa

pigall

Llenguatge braille

Es llegeix amb

el tacteAlfabet en relleu

Bastó

PI-PI-PI-PiCreuar un carrer és molt perillós i s’ha

de fer amb compte; per una persona amb

ceguesa encara ho és més.

No es pot conduir a

tota pastilla, s’ha de

ser prudent i educat.

Aquí falta algú amb ganes

d’ajudar.

Cal que totes les voreres tinguin

una zona amb textura perquè les

persones cegues sàpiguen que hi

ha un pas zebra.

Els passos zebra indiquen

que els vianants (és a dir,

les persones que van a peu)

tenen prioritat.

Les rampes

sempre hi ajuden.

Si frenem de cop, podem

espantar la gent, sobretot

les persones invidents

cegues.

Quan una persona amb discapacitat

creua el carrer, hem de tenir pacièn-

cia i no l’hem de posar nerviosa ni l’hem

d’apressar.

Els semàfors no serveixen de

res si no els podem veure. Cal,

doncs, que siguin sonors; és a dir,

adaptats.

Sempre hem de

preguntar a la

persona cega si

necessita ajuda.

Ai!

Ei!

Discapacitats sensorials: la discapacitat auditiva

En Pau és sord

Hola, em dic Pau i sóc una persona sorda.

Les persones sordes som aquelles que hem perdut totalment o par-

cialment el sentit de l’oïda. La sordesa pot ser de naixement o que apa-

regui més tard. La majoria podem entendre’ns i comunicar-nos amb

la llengua oral, amb ajudes tècniques (audiòfons, implants coclears); i

llegint els llavis de les persones que ens parlen podem comunicar-nos

sense cap problema. Això sí, sempre ens heu de mirar a la cara perquè

ho puguem fer fàcilment. També ens podem comunicar amb la llengua

de signes. Consisteix a parlar amb les mans, a partir de determinades

maneres de posicionar-les i de moure-les.

Alguns i algunes de nosaltres podem emetre sons i sembla que parlem

d’una manera una mica estranya. No us en rigueu, perquè ,com que no

hi podem sentir, no sabem modular bé la veu; és com quan voleu parlar

amb auriculars amb la música alta.

A la feina i a casa només ens cal canviar els avisos sonors (altaveus,

timbre, telèfon, etc.) per avisos amb llum, o bé una pantalla on puguem

llegir qualsevol infor-

mació. D’aquesta ma-

nera podem saber quan

ens truquen o quan és

el nostre torn.

La tele la mirem amb subtítols, i per això fora bo que arreu tot

estigués subtitulat. Això ens facilitaria molt comprendre el que

estem veient, com ara presentacions, teatre, cinema, etc.

Com que la nostra discapacitat no és tan visible, hi ha gent que

no se n’adona; per això tenim por que no se’ns tingui en compte,

perquè les persones sordes existim.

Les persones sordes sabem llegir els

llavis, però, perquè ho puguem fer bé, cal

que ens mireu directament a la cara.

Podem emetre

sons, però no us

en rigueu si parlem

rar, perquè, com

que no hi sentim,

ens costa modular

la veu.

Audiòfon o

implant coclear

Llenguatge de

signes

Sala

d’espera

No n’hi ha prou

a posar altaveus.

La pantalla informativa

permet a les persones

sordes poder llegir la

informació.

En Pau, com que no hi

pot sentir, no s’adona

que el criden.

Si hi hagués un

monitor amb

subtítols, en Pau

sabria quan el

criden.

Senyor Pau, ja

pot passar a la

consulta!

?

Cal posar el monitor en

un lloc ben visible, si no, no

serveix per a res.

Sovint creiem que tothom té la capacitat de sentir-hi, però això no és així.

Sempre hem de tenir en compte que hi ha gent que no hi pot sentir.

Discapacitats sensorials: la sordceguesa

La Clara és sordcega

Hola, em dic Clara i sóc una persona sordcega: tinc dificultats

d’oïda i de vista. No hi ha dos casos iguals; això vol dir que cada

cas de sordceguesa és totalment diferent i únic. Tot i que hi ha

casos més greus que d’altres, compartim el fet de tenir minvades

les capacitats visuals i auditives alhora, i això suposa que el

nostre dia a dia sigui força complicat.

Com que ens falla la vista i l’oïda, sabem com és el món tocant.

Amb el tacte podem saber com són les coses i les persones que

tenim al voltant. La manca d’aquests sentits, però, fa que ens

aïllem i que ens costi saber com és el que ens envolta.

Amb el tacte, mitjançant

senyals i signes, ens comuniquem

amb una altra persona agafant-

nos de les mans. Per això, cal

que la família i les amistats

aprenguin la nostra llengua.

La nostra discapacitat implica

un gran esforç de la família

(sempre hem de tenir una persona al costat que ens ajudi). Per aquest

motiu, necessitem el “mediador” o “mediadora”, que és la persona

que ens acompanya per ensenyar-nos, orientar-nos i ajudar-nos a

entendre el món en què vivim diàriament. És una superamistat.

La sordceguesa ens aïlla del món,

però tenim la capacitat d’apreciar

coses com ara les vibracions que fa la

música.

Podem saber com és el món

tocant-ho tot a través del tacte.

La sordceguesa és una dis-

capacitat rara i molt especial.

Els nostres familiars fan molt

per nosaltres perquè ens es-

timen molt, però tampoc no

poden estar les 24 hores del

dia, els 365 dies de l’any, pen-

dents de nosaltres. I això no és

just! A més, com que la nostra

discapacitat és tan peculiar,

necessitem atencions espe-

cialitzades per a cadascun de

nosaltres; en una escola or-

dinària, com la vostra, això no

es pot fer. Hem d’aprendre a

aprendre, a comunicar-nos i a

tenir autonomia en la mesura

que sigui possible. Per aquesta

raó, és molt i molt important

que tinguem escoles pensades

per a nosaltres i les nostres

necessitats. Tant se val que

hi hagi pocs casos d’aquesta

discapacitat. Nosaltres tenim

dret a aprendre com tothom, i

l’escola és molt important.

També necessitem persones

mediadores i no sabeu com

costa trobar-ne!

EL MEDIADORÉs el millor amic de la Clara.

Ha après a comunicar-se

amb la llengua de signes a

través del tacte.

S’encarrega d’acompanyar la

Clara i d’ensenyar-li el món.

La Clara coneix el món

a través del tacte.

Té un olfacte

molt fi.

Parlen tocant-se les mans,

fent servir una

llengua molt especial.

Li explica tot el que

passa al seu voltant.

A la Clara, l’espanta quedar-se

sola en llocs que no coneix.

Discapacitats físiques: mobilitat reduïda

En Dídac va en cadira de rodes

Hola, em dic Dídac i tinc una discapa-

citat física. En el meu cas, no puc moure

les cames, i això m’obliga a desplaçar-

me en una cadira de rodes. De disca-

pacitats físiques, n’hi ha moltes, però

totes tenen en comú que limiten la ca-

pacitat de moure’s o de fer servir algu-

na part del cos.

Pot ser un fet puntual, temporal —com

ara trencar-se una cama o un braç— o

per sempre, com és el meu cas.

Les discapacitats físiques poden produir-se per accident o

malaltia. Tot i limitar la nostra mobilitat, podem fer moltes co-

ses, més de les que la gent es pensa. Podem salvar els obsta-

cles que ens trobem per la falta de mobilitat gràcies a les ajudes

tècniques i ortopèdiques: crosses, cadira de rodes, etc. Tan-

mateix, si el món estigués pensat per a tothom, les coses serien

més fàcils. No costa gens adaptar l’entorn a les nostres ne-

cessitats, com per exemple instal·lar rampes, elevadors o as-

censors, fer les portes a mida perquè hi pugui passar una cadira

de rodes, etc. A més a més, se’n beneficiarien altres persones

amb dificultats com ara la gent gran.

Fa esport

adaptat.

La Berta té

una mobili-

tat reduïda

transitòria.

En Dídac té una mobilitat reduïda

permanent i va en cadira de rodes.

Cal adaptar

l’entorn a les

cadires de rodes.

Cap escala sense rampa!

Les escales més grans

del món mundial.

Alerta! Si es fa una

rampa massa inclinada,

no serveix de res. És una

rampa, no un trampolí!

Si aquí hi hagués

una rampa, no

hi hauria cap

problema.

En Dídac està

molt enfadat amb

les barreres

arquitectòniques.

Les portes han de ser

prou amples perquè hi

passi una cadira de rodes.

Voreres gegantines i

sense rampa.

Les barreres arquitectòniques

Discapacitats intel·lectuals: síndrome de Down

L’Anna te la síndrome de Down

Hola, em dic Anna i tinc la síndrome de Down, una dis-

capacitat intel·lectual. Les discapacitats intel·lectuals

són aquelles que afecten la intel·ligència. Per això ens

costa raonar i aprendre de la mateixa manera que ho fan

la resta de persones i, sovint, anem més a poc a poc a

l’hora de fer les coses. Ens costa aprendre i adquirir ha-

bilitats, i això fa que ens costi una mica més comunicar-

nos, cuidar-nos, dur una vida independent o accedir a una

feina.

Aprendre ens pot

costar més o menys,

segons el grau de

discapacitat que tin-

guem. Hi ha casos en

què haurem d’estudiar i treballar en llocs pensats especialment per

a nosaltres, però en d’altres aquestes activitats es poden fer en

una escola, universitat o empresa, com qualsevol altra persona.

La síndrome de Down és una alteració genètica que es produeix a

la panxa de la mare, quan no som res més que una cèl·lula. Aquesta

alteració fa que tinguem uns trets facials característics: uns ulls

ametllats i una cara arrodonida, sempre a punt per somriure.

L’Anna és

l’alegria arreu.

L’Anna ho fa tot amb molta cura

i li agrada fer-ho bé.

L’Anna treballa

en una fruiteria.

Amb paciència i bona

educació, el món sem-

pre és molt millor.

Les persones amb discapacitat intel·lectual podem treballar

com qualsevol altra; Tenim una feina específica, segons les

nostres capacitats, i totes i tots som necessàries.

Sempre hi ha gent que no té en

compte les nostres necessitats

i de vegades es comporten

malament, sense educació. I això

no està gens bé!

Quan tenim pressa, de

vegades actuem amb

mala educació i podem

atabalar les persones o

faltar-los al respecte.

Hem de ser conscients

que res és tan important

com la gent.

A veure, si 1 kg de

taronges val 60 cèntims,

quant valen 5 kg?

VINGA, NOIA,

AFANYA’T QUE

NO TINC

TOT EL DIA!

La comprensió i l’ajuda són molt importants

Problemes de salut mental:

autisme, asperger, esquizofrènia...

Hola, em dic Albert i sóc autista.

L’autisme és un transtorn de salut mental que ens fa viure en el nos-

tre món; a més, ens costa relacionar-nos amb la resta i les novetats

ens espanten fins al punt de quedar-nos bloquejats. Em sento segur

amb les persones que conec, com ara el pare, la mare, els germans

i amistats, però desconfio de les persones desconegudes. El mateix

ens passa amb els llocs, em sento segur en aquells indrets que em són

familiars i em fan sentir insegur aquells que no conec.

Com que allò que coneixem ens dóna seguretat, sovint tenim ruti-

nes que ens agraden molt: mengem la mateixa classe de cereals per

esmorzar, fem les mateixes

coses a la mateixa hora, ens

agrada mirar sempre el ma-

teix programa de televisió, etc.

Això no vol dir que no tinguem

altres capacitats, ja que n’hi

ha que tenen molta habilitat

per les matemàtiques, altres

tenen una gran memòria, etc.

Quan m’agrada una cosa, m’agrada molt; a mi m’agraden molt

les galetes amb trossets de xocolata i, si el pare i la mare no

em vigilessin, m’estaria tot el dia menjant-ne fins a tenir mal

de panxa i tot. El dia que s’acaben és un drama per a mi.

L’Albert viu tancat en

el seu món.

Li costa

molt rela-

cionar-se

amb gent

que no

coneix.

Porta unes

targetes que li

serveixen per

comunicar-se.

Li agraden les

rutines i no és

gaire amic de

les sorpreses.

Exemple de persona

intolerant i injusta.

Hem d’evitar aquests

comportaments i no

permetre que passin.

No hem de permetre

el rebuig ni el

maltractament a

cap persona. És

responsabilitat de

tothom lluitar contra

l’assetjament

escolar. “Bulling”

Quan rebutgem una persona

per les seves diferències estem

DISCRIMINANT,

i això és molt injust.

La inclusió: hem de procurar

que cap persona no es quedi

aïllada per ser diferent. En el

fons, totes les persones

som diferents!Què et sembla si li

diem que jugui amb

nosaltres?

Però què dius ara?,

No veus que és

un “friki”!

Hola, em dic Ceci i tinc una pluridiscapacitat que es diu esclerosi

múltiple. Les pluridiscapacitats afecten diverses capacitats de la per-

sona. En el meu cas, com que és una malaltia que afecta el sistema

nerviós, em provoca algunes discapacitats: tinc tremolors i moviments

involuntaris, em canso molt i molt aviat, perdo fàcilment l’equilibri, de

vegades em costa d’empassar, camino amb dificultat, tinc dificultats

per parlar i que se m’entengui i necessito ajuda per fer moltes coses.

Molta gent creu que puc fer poques coses, i això m’empipa molt, per-

què, a banda d’això, sóc una persona tan vàlida com qualsevol altra.

Com que els esforços em fatiguen molt i molt, faig servir un escúter

elèctric per desplaçar-me

que em dóna molta inde-

pendència.

Malgrat els inconve-

nients, sóc capaç de fer

moltes coses: m’agrada fer

ceràmica, practico ioga i em

diverteix anar d’excursió

amb el meu escúter. També

ens podem desplaçar amb

una cadira de rodes elèc-

trica.

Pluridiscapacitats: escleròsi múltiple

La Ceci té esclerosi múltiple i es cansa molt

Tinc tremolors i

perdo l’equilibri.

Em canso molt

depressa.

Com que em

canso molt i

molt aviat, em

desplaço amb

un escúter

elèctric.

Em costa

vocalit-

zar bé.

Problemes

de visió.

Aquest senyor té un comportament

incívic perquè ha aparcat en una

zona reservada només per a

persones amb mobilitat reduïda, i

això està molt malament.

La Ceci està molt enfadada perquè un brètol ha

aparcat a la plaça reservada per a persones amb dis-

capacitat i ara haurà de perdre temps ja que ha d’anar

molt lluny a aparcar el cotxe, treure de dins l’escúter

o la cadira i, com que es cansa, a sobre patirà.

Una cadira de rodes o un escúter elèctrics no són

una joguina; és un vehicle necessari per a les per-

sones amb mobilitat reduïda, per tant, tothom li ha

de facilitar el pas i l’ha de respectar.

Plaça reservada

per a persones amb

mobilitat reduïda.

EL CIVISME: és quan ens comportem pen-

sant en la felicitat i la comoditat de la resta.

Pluridiscapacitats: paràlisi cerebral

Al Bru li costa molt fer moltes coses

Hola, em dic Bru i tinc paràlisi cerebral. Aquesta discapacitat es

produeix quan, per una raó o altra, hi ha alguna lesió al cervell. En

general, aquestes lesions s’originen a la panxa de la mare quan està

embarassada, però també poden originar-se quan s’és un nadó. El

fet és que provoquen diverses discapacitats alhora: problemes de

mobilitat, discapacitat intel·lectual, discapacitat sensorial de parla,

oïda i vista, rigidesa muscular i espasmes, dificultats per empassar,

dificultats per relacionar-se amb els altres, etc.

Cada cas és diferent, perquè les lesions al cervell també són dife-

rents. Depenent de les lesions que hem patit, tenim graus de disca-

pacitat diferents; per norma general, necessitem molta ajuda.

La meva família es preocupa molt per mi i em dóna tot el que pot,

però necessita ajuda

extra perquè em calen

moltes atencions i aju-

des que costen molts

diners. Per sort, van fer

una llei d’ajuda a la dependència que em pot ajudar a ser

més autònom i a tenir una vida digna, tot i que no arriba

a cobrir totes les meves necessitats.

Tinc algunes discapacitats que

em fan la guitza.

M’agrada jugar

i fer amistats

Em costa molt bellugar-me i

relacionar-me.

Les ajudes: la Llei de la dependència

Els governs tenen l’obligació de vetllar per les persones amb discapacitat i procurar que tinguin

una vida digna. Per això, han d’oferir-nos ajudes perquè les families no hagin d’assumir tots els

esforços i totes les despeses, i com que n’hi ha tantes podrien posar en perill la nostra qualitat de

vida. Per aquest motiu van fer la llei de LA DEPENDÈNCIA. Us heu adonat que hi ha molta gent

que m’estima?

MAMAPAPAMETGE

JO

TREBALLADORA

SOCIAL

Què fan aquí l’àvia i l’avi?

La discapacitat i la gent gran

A mesura que ens fem grans anem perdent algunes capacitats. Us heu adonat que la gent gran té difi-

cultats per córrer? Doncs hi va haver un temps què van córrer com ara ho fas tu. Però amb el pas dels

anys, a mesura que ens fem grans, el cos es deteriora i no podem fer-ho; fins i tot algunes persones han

de portar bastó, caminador o anar en cadira de rodes.

Algunes discapacitats són con-

seqüència de l’edat. Com més grans

som, més problemes de salut tenim.

Hi ha certes malalties pròpies de

l’edat avançada, com ara:

- Problemes d’equilibri i agilitat.

- Problemes de la vista i l’oïda.

- Problemes de memòria.

- Mal d’ossos.

- Dificultat a l’hora de caminar.

Per tant, cal que tractem les per-

sones grans amb cura i que les ajudem

en tot el que puguem, i no tan sols els

avis i àvies de la nostra família, sinó

tota la gent gran.

Anar a l’escola

Nosaltres també volem estudiar!

Anar a l’escola i aprendre és molt important per a tothom.

En el nostre cas, encara ho és més perquè ens permet gaudir

i apendre amb els altres infants i ens ajuda a desenvolupar les

nostres capacitats que són molt importants. Cada criatura amb

discapacitat és diferent; alguns, amb els suports adients, podem

anar a l’escola ordinària amb els altres nens i nenes d’una manera

inclusiva. També n’hi ha que necessiten anar a escoles especials.

Les escoles especials s’adapten a les nostres capacitats i

necessitats, i als nostres ritmes, i disposen dels suports, tant

materials com de personal, necessaris.

Aprendre ens ajuda a tenir recursos per valer-nos per

nosaltres mateixos, i fins i tot ens podem formar per tre-

ballar i intentar tenir una vida com més independent millor.

No tenim límits: les persones som capaces de fer coses

increïbles amb esforç i il·lusió; mai no ens hem de donar

per vençudes.

I la feina?

Treballar ens fa independents i ens inclou

Tenir feina és molt important: d’una banda,

ens ajuda a integrar-nos i, de l’altra, tenir els

nostres diners fa sentir-nos útils i més inde-

pendents. Per a les persones amb discapaci-

tat, tenir feina encara és més important perquè

ens ajuda a desenvolupar-nos, fa que estiguem

contents i contentes, aprenem moltes coses,

coneixem gent i ens permet que la resta ens

conegui millor.

Trobar feina és difícil per a tothom. Si, a més

a més, es té una discapacitat, la situació encara

es complica més per-

què hem de trobar una

feina que s’adapti a les

nostres capacitats i

una empresa que sàpiga valorar el nostre potencial. Per tot plegat, cal

explicar a les empreses que tenim capacitat per fer moltes coses i per

fer-les igual de bé que la resta. Només cal cercar la feina que s’adapti

millor a les nostres necessitats. A més, contractar persones amb dis-

capacitat té tot un seguit d’avantatges per a l’empresa:

som molt eficients, posem molt d’interès en el que fem,

aportem altres valors. Així mateix, les empreses poden

rebre ajuts i descomptes molt interessants.

En què la

puc ajudar?

Ostres!

Jo no en sabia

res, de tot això.

Sí, noia. El món de la

discapacitat és molt

més gran i divers

del que sembla.

Això és molt injust!

Quan em curi, m’agradaria

poder fer-hi alguna cosa.

I per fi va arribar el dia en

què em van treure el guix.

Podré tornar

a caminar!

He quedat

com nova!

Iuppiiiiiiii!

Puc caminar,

saltar i ballar!

Mireu!

Ja m’han tret

el guix!

Ja era

hora!

Anem

a patinar!

Espereu un

moment.

Quin

avorriment!

Snif!

ALEHOP!

Que bé

que ho fa!

Quin crac!

No m’ho

puc

creure!

En Dídac els ensenya a fer

trucs amb la cadira.

FI

Si vols obtenir més informació o

descarregar-te aquest còmic en format digital:

https://somcapacos.wordpress.com/enllacos

https://issuu.com/trepax/docs/capasos-catala

descarregar “Som capaços” versió digital

Enllaços d’interés

ClaraSordceguesa

DídacDiscapacitat física

BruPluridiscapacitat

CeciPluridiscapacitat

IrisDiscapacitat sensorial

PauDiscapacitat sensorial

AnnaDiscapacitat intel·lectual

AlbertTrastorn de

salut mental

http

://aj

unta

men

t.bar

celo

na.c

at/a

cces

sibl

e