memoria 2013 - versió català
DESCRIPTION
Memòria de les activitats desenvolupades pel Centre d'Estudis Africans i Interculturals (CEA) durant l'any 2013TRANSCRIPT
Memòria d’activitats 2013Centre
d’Estudis Africans i Interculturals
Ronda Sant Pere, 23, 1r-4a
08010 Barcelona
Telèfon : 93 412 39 37
Horari: Dilluns de 16h a 20h
De dimarts a dijous de 9h a 14h
www.centredestudisafricans.org
www.facebook.com/centredestudisafricans
http://twitter.com/estudisafricans
Disseny i maquetació d’aquesta memòria: Carlos Bajo Erro
Imagen original de portada: Nairobi View 1 by Demosh cchttps://www.flickr.com/photos/44222307@N00/2
1. Sumari
2. El CEA
3. Organigrama i direcció
4. Serveis als socis, centre de documentació, comunicació4.1. Web
4.2. Biblioteca
4.3. Fons documental audiovisual
4.4. Butlletí
4.5. Xarxes socials
4.6. Nova Africa
4.7. Aspectes a millorar
4.8. Comunicació i Inteculturalitat
5. Activitats de formació i sensibilització5.1. Postgrau en societats africanes i desenvolupament
6. Activitats relacionades amb la migració i la interculturalitat6.1. Dones pakistaneses als barris del Poble sec i El Raval
6.2. La Xarxa Antirumors s’implica en els objectius del plà Barcelona Antirrumors
6.3. Rimant Rumors
6.4. Mirades Creuades
6.5. Congrès Migracions
6.6. Gimcames
6.7. Projecte Criquet jove Barcelona 2013
6.8. Cartografia de coneixements - Cartografía de saberes
7. Altres col·laboracions
8. Autors del CEA
Annexos
índex5
7
13
1516
17
17
18
20
20
21
22
2525
2929
30
32
32
34
34
35
38
39
41
433
4
Durant aquest darrer any 2013 el CEA ha celebrat els seus 25 anys d’existència. Sens dub-
te, aquest fet ens fa molt feliços i no hauria estat possible sense el suport constant i continuat dels socis i sòcies. El manteniment i reforç d’un espai de-dicat a la recerca, formació i sensibilit-zació sobre l’Àfrica i la interculturalitat al nostre país durant tant de temps i enmig d’unes circumstàncies generals sovint difícils, ens sembla especialment remarcable, així com necessari per apropar la realitat africana, encara poc coneguda, al públic. Ens agra-daria fer un agraïment especial a tots aquells i aquelles que han col.laborat amb el Centre al llarg de la seva tra-jectòria, i a les entitats públiques i pri-vades que li han donat suport.
A la present memòria trobareu el re-cull de les activitats, publicacions i
resta d’accions fetes pel CEA durant l’any 2013. El CEA, a través del treball de l’equip tècnic i la Junta, i gràcies a la fidelitat dels socis i sòcies i de la col•laboració de diverses entitats pú-bliques ha mirat de desenvolupar una diversitat d’activitats i projectes amb el màxim de qualitat i d’impacte pos-sibles.
Pel que fa a la nostra oferta de recur-sos, s’ha continuat ampliant el fons de la Biblioteca, i s’ha reforçat el Centre de Recursos Audiovisuals. Així mateix, s’ha mantingut la publicació electròni-ca de la revista Nova Africa, i del But-lletí del Centre.
El CEA ha reforçat també l’aposta per la transversalització de les tecnologies 2.0 com a eines amb un potencial enorme per tal de difondre les accions que desenvolupa.
sumari1
5
En l’àmbit acadèmic, podem tornar a mencionar el Postgrau en Societats Africanes i Desenvolupament CEA-UPF, que ha renovat o ampliat part dels seus continguts, tot mantenint la base del model que ha gaudit de tan-ta acceptació en els darrers anys. El Postgrau ha tingut, com és habitual en els darrers anys, un elevat nombre de matriculacions. Dins de l’àmbit forma-tiu, també hem realitzat cursos amb altres entitats, ampliant la xarxa de col•laboració del CEA, per exemple amb la Creu Roja d’Andalusia, la Uni-versitat Rovira i Virgili, el Grupo de Es-tudios Africanos de Madrid o l’IPES de Navarra.
En l’àmbit d’Interculturalitat, que es-tem desenvolupant des de ja fa al-guns anys, s’han augmentat i reforçat el nombre de projectes i activitats, ja sigui amb els tallers de hip-hop, cursos com Mirades Creuades, gimcanes in-
terculturals o la participació en els cur-sos antirumors de l’Ajuntament de Bar-celona i altres municipis i institucions.
Tots aquests punts, i altres que no hem mencionat en el sumari, els podreu veure de forma més detallada en el cos d’aquesta memòria.
Des del CEA volem aprofitar l’ocasió per agrair el suport i la col•laboració d’entitats, amics/es, i gent que ens dóna suport de manera incondicional, i molt especialment dels nostres socis/es, sense els quals no seria possible continuar amb la nostra trajectòria. Tant de bo puguem tornar a reunir-nos d’aquí a 25 anys més per celebrar la continuïtat i, per què no, el creixement de l’africanisme al nostre país.
6
El Centre d’Estudis Africans (CEA) va ser fundat l’any 1989 a partir d’un grup de debat acollit a la
Universitat de Barcelona que va evolu-cionar fins a convertir-se en una asso-ciació sense afany de lucre.
En el marc del CEA s’inclouen persones
interessades en conèixer la realitat afri-cana, entre aquestes hi ha investiga-dors i universitaris que porten a terme les seves pròpies iniciatives. En aquest sentit, el CEA ofereix l’entorn idoni per a l’ intercanvi a l’hora de donar incen-tius als treballs individuals; des de pro-jectes d’investigacions acadèmiques
a.El coneixement, divul-gació i sensibilització sobre les societats africanes.
b. L’anàlisi de la imatge d’Àfrica, dels africans i de les minories cultu-rals i la deconstrucció d’estereotips i prejudicis.c.
Les migracions i els reptes que impliquen per a les societats europees, així com la interculturalitat com a resultat d’aquestes transformacions socials i com a objectiu a assolir.
Els eixos de treball
el CEA2
7
També disposa d’acords amb diferents universitats i entitats acadèmiques del país. Es realitzen activitats conjun-tes amb la Universitat Pompeu Fabra, col•laboracions diverses amb la Uni-versitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Lleida, el Grup d’Estudis Africans de la Universitat Autònoma de Madrid, les universitats de Les Palmes i de La Laguna, així com amb altres centres d’investigació. Entre aquests hi consta la Casa Àfrica inagurada a Las Palmas.
El Centre pertany a la xarxa europea AEGIS, de la qual el CEA és cofunda-dor; aquesta xarxa és una agrupació de centres d’estudis africans de la Unió Europea. Cada Estat és representat a la xarxa per mitjà d’un o varis centres
Les relacions del CEA
ong
finançades per les respectives institu-cions fins a tesis doctorals i tesines, de forma que el CEA es converteix en un espai de reflexió, informació i comuni-cació.
Des de fa anys, el CEA centra les seves accions en tres línies de treball que es materialitzen des de metodologies di-verses com la investigació, la interven-ció, la publicació, la formació, etc.
Entre els membres del CEA hi ha espe-cialistes de totes les branques, fet que afavoreix aproximacions pluridiscipli-nars en les seves anàlisis i activitats.
El CEA col•labora amb institucions europees, espanyoles i catalanes fet que es tradueix en ajudes puntuals per a projectes específics.
univers itatscentres de
recerca
8
Celebració dels 25 anys del CEA.
Fa 25 anys un grup de professors, professores, estudiants i persones inte-ressades en l’Àfrica van fundar el Centre d’Estudis Africans i Intercultu-rals a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. L’objectiu principal era crear i mantenir un espai africanista a Catalun-ya d’aprenentatge, recerca, coneixement, difusió i conscienciació.
Un quart de segle més tard considerem que encara hi som en camí i amb voluntat de continuar molts anys més. Per això vam decidir cele-brar que estàvem en actiu organitzant una festa l’ 11 d’octubre al Cen-tre Artesà Tradicionaris a Gràcia, barri on va néixer el CEA.
La intenció va ser de combinar diferents tipus d’activitats:
- Per començar una Taula Rodona sobre l’Africanisme a Catalunya
europeu o relatives al programa Sò-crates. El CEA També és present a la Federació Catalana d’ONGs i, a través d’aquesta, a la Coordinadora Estatal d’ONGs.
i la coordinació entre centres i instituts d’investigació d’AEGIS permet orga-nitzar activitats d’àmbit internacional, com per exemple les Escoles d’Estiu, intercanvis, propostes de doctorat
9
amb el nostre compromès Antonio Santamaría, economista i President del CEA. En Ferran Iniesta, historiador, professor d’Història d’Àfrica de la UB i un dels pares fundadors del CEA i Lola López, antropòloga i Directo-ra del CEA. La taula ve ser dinamitzada pel Jordi Sant. - Varem seguir amb una activitat més interactiva i intercultural com el Concert/mostra de música coral africana amb el Cor Infantil de l’Orfeó Català i cantaires de cors de tot Catalunya de la FCEC, acompanyats pel pianista Pau Casan, els percussionistes Sengane i Djibril Ngomi, i el ballarí Michel. Va ser un èxit l’experiència de més de 100 persones can-tant i ballant, tot gràcies a l’enginy de la directora Glòria Coma i Pe-drals.
- I finalment el Concert a càrrec del grup de Xumo Nunjo, artista multi-disciplinar camerunès que ens convidà a compartir les herències africa-nes contemporànies. Original i amb la visió crítica que ha caracteritzat el CEA des de la seva fundació.
Una nit en la que ens trobàrem unes 300 persones conegudes, amigues, familiars que ens acompanyen en aquest camí, amb salutacions de membres que no podien ser-hi com en Javier Aisa des de Pamplona, i on també vàrem fer noves amistats que esperem que s’incorporin i gau-deixin de les propostes del centre.
Va ser com un esdeveniment -ritual de renovació i de revitalització, ple d’emocions on ens vàreu transmetre forces per a continuar vius i actius. Sense vosaltres no hagués estat possible!
Per sort, en aquesta via hem estat ben acompanyats. Des d’aquí el nostre agraïment a les entitats i institucions públiques i privades que han cregut en el CEA i ens ho han demostrat amb el seu suport durant anys. I en la mateixa línia, no oblidem que el CEA ha participat en la creació d’altres iniciatives africanistes com la xarxa europea de centres d’estudis africans AEGIS.
Volem aprofitar aquest punt de la memòria per fer un reconeixement
10
a les persones que es van implicar en l’organització de l’aniversari, que va ser possible per la creativitat, implicació i treball en comú i volunta-ri d’un grup divers: Alassane, Ana i Anna, Clara, Cristina, Eduard, Elo, Jordi, Lola, Maria, Mireia, Mònica, Rafa, Laura, Xavi,...La llista s’amplia molt més amb les persones que han aportat en tots aquests anys el seu esforç i sabers i que ara formen part d’altres iniciatives o són arreu del món. Elles i ells són els que tenen cura de mantenir viu “l’esperit CEA”.
I ja que parlem de la transcendència de l’equip del CEA, crec que cal recordar l’aportació a la construcció i sostenibilitat del CEA de l’Agnés Sarri, que com Sebas Puigcerver i Albert Mongay, va marxar per sem-pre, però que segueixen presents en els nostres cors i en tot el que fa el Centre.
Bé, gràcies de nou per fer que el CEA continuï a la bretxa,com digué Amilcar Cabral : A luta continua !!!
Rafa CrespoSecretari General
11
12
El CEA compta amb personal ad-ministratiu per al seguimient de la gestió i el funcionament diari del
centre.
El CEA compta amb una junta di-rectiva, escollida anualment per l’Assemblea de Socis. Els càrrecs ac-tuals són els següents:
President: Antonio Santamaria Secretari General: Rafael Crespo Tresorera: Ana Moya Vocals: Eduard Gargallo Oriol Andrés Antoni Castel Jordi Sant
Paral•lelament i de forma perma-
nent el CEA compta amb un equip tècnic composat per:
Coordinadora del Centre: Lola LópezDirectora de projectes: Mireia VehíAdministrativa i responsable control econòmic: Mònica Puig
Les altres persones que componen l’equip tècnic, participen dels diferents projectes i realitzen reunions periòdi-ques de coordinació i seguiment. Són: Eduard Gargallo, Carlos Bajo, Xavier Muñoz, Ana Moya, Carla Alsina, Maria Mateu, Rafa Crespo, Albert Farré, Jordi Tomás, Fama Zra, Oriol Andrés, Èlia Fa-rrero, Maria Grande, Laura Buil, Daniel Giménez i Marta Sales.
organigrama i direcció
3
13
PresidentAntonio Santamaría
Secretari GeneralRafael Crespo
TresorerAna Moya
Vocals Antoni CastelJordi SantEduard GargalloOriol Andrés
Junta
Coordinadora del centreLola López
Directora de projectesMireia Vehí
Administrativa i responsable de control econòmicMònica Puig
Equip tècnic
Eduard Gargallo Carlos Bajo Xavier Muñoz Ana Moya Carla Alsina Maria Mateu Rafa Crespo Albert Farré
Jordi Tomàs Fama Zra Oriol Andrés Èlia Farrero Maria Grande Laura BuilDaniel Giménez Marta Sales
14
Ja fa uns anys que el CEA va apos-tar per la seva estratègia de co-municació 2.0. Al principi com a
una manera de fer front a unes condi-cions concretes, gairebé com una ne-cessitat. Tanmateix, els plantejaments inicials s’han anat enfortint. La presèn-cia del CEA a la xarxa ja no és un ex-periment, tot i que encara estem molt lluny de la sistematització desitjable.
No hi ha cap dubte que la projecció del CEA cap a la dimensió digital ens ha permès, d’una banda, enfortir el contacte i la relació amb el socis i es-tablir un canal de comunicació per possibles propostes i informacions de tot tipus. D’altra banda, aquestes eines de comunicació fan possible que arri-bem a un número i un tipus de públic
més ampli i diferent al que estàvem acostumats (fins i tot lluny de les nos-tres fronteres). I, finalment, hem trobat un canal de comunicació ideal per donar sortida i difondre un seguit de materials produïts des del propi CEA. Un exemple d’aquesta darrera qüestió és el Butlletí, que des que es va plan-tejar com una publicació digital no ha deixat de créixer, de millorar els seus continguts, d’ampliar el seu nombre de col•laboradors i de seccions i d’arribar cada vegada a més gent, contribuint a reforçar el prestigi de l’entitat.
Els membres del l’equip tècnic i els col•laboradors del CEA estan immer-sos en una dinàmica d’exploració i mi-llora d’aquestes eines. Això ha fet que durant l’any 2013 haguem donat certs
serveis al socis, centre de documentació i comunicació
4
15
passos en fals, proves que no han arri-bat a tenir continuïtat. Però també hem trobat noves formes de treballar i de donar difusió al treball del centre.
4.1. web
És un espai virtual de comunicació, difu-sió i consulta de l’entitat. És la targeta de presentació de l’organització per a les persones que constantment s’interessen
pels temes treballats des del CEA per al món africà i per al desenvolupament i foment de la interculturalitat. Al mateix temps és una de les referències pel que fa a activitats i materials per als socis, tot i que aquests són informats directament via correu electrònic.
En aquest sentit, la web ha anat incor-porant continguts durant el darrer exer-cici, a mesura que es realitzaven noves
Serveis als socis i co-municació
16
activitats, que s’engegaven nous pro-jectes o que hi havia nous materials pre-parats per fer difusió a través de la xarxa. En aquest sentit, durant l’any 2013 s’han superat certs problemes tècnics relacio-nats amb la web que de vegades han dificultat la seva actualització. La supe-ració d’aquest problemes ha permès sis-tematitzar el procés d’incorporació de continguts.
La web és la porta d’entrada a molts al-tres serveis del CEA com la biblioteca, el fons documental o la revista Nova Africa (tot i que té la seva pròpia web (http://www.novaafrica.net). http://www.cen-tredestudisafricans.org
4.2. bilioteca
Reuneix la documentació en llibres, re-talls de premsa, revistes especialitzades i accés a Internet. La consulta d’aquests materials, d’accés lliure, ha de ser rea-litzada en hores d’obertura del Centre, i és recomanable contactar amb el per-sonal del CEA per a qualsevol petició. No obstant això la pàgina web disposa d’un espai per a la consulta del material existent.
La participació en diversos projectes durant l’any 2013 ha permès enriquir el contingut d’aquest fons documental amb nous títols. D’altra banda s’ha po-gut millorar el servei amb la incorporació d’un ordinador a disposició dels usuaris. I s’ha desenvolupat un treball de reorga-nització i indexació dels continguts, grà-cies a la col•laboració d’un estudiant del postgrau en pràctiques.
4.3. fons documental audiovi-sual
El Fons Documental Audiovisual és un projecte que el CEA va presentar el 2011 amb la col•laboració i finança-ment del Servei d’Ocupació de Cata-lunya. Es tracta d’un centre de recursos audiovisuals especialitzat en Àfrica i In-terculturalitat, un nou projecte la volun-tat del qual és generar eines per millorar el coneixement i la difusió sobre Àfrica, les seves societats, la seva història i les seves cultures.
Reuneix material audiovisual sistematit-zat i organitzat per temàtiques. La con-sulta es pot fer mitjançant la web però el visionat ha de ser a la mateixa entitat amb contacte previ amb el personal del CEA.
És un projecte que es va iniciar l’any 2010 amb vocació de ser un work-in-progress, que, com la biblioteca, vagi creixent any rere any amb noves incor-poracions. Per una banda, el centre es va iniciar amb trenta títols cedits en dipòsit al CEA per realitzadors, produc-tors i ONGs. Tanmateix en l’aposta del CEA per a les noves tecnologies, el fons també indexa i recopila peces audiovi-suals penjades a la xarxa –algunes de les quals també es troben en dipòsit al CEA- per tal que puguin ser consultades online a través del web. Això permet recollir-hi materials que, per les seves característiques, són difícils de trobar físicament a casa nostra però que, en canvi, es posen a disposició del públic a través d’Internet.
17
L’altre objectiu del projecte és el de facilitar als creadors audiovisuals que treballen en la direcció del CEA la pos-sibilitat de destacar els seus treballs en un entorn on, degut a l’aparició cons-tant de nous continguts, sovint resulten difícils de trobar per manca d’espais d’exposició i contacte, d’aquesta ma-nera es facilita l’accés als materials a públic interessat.
El projecte ha comptat amb el su-port de la Direcció de Coopera-ció Internacional de l’Ajuntament de Barcelona durant la seva fase inicial. Actualment, la base de da-des compta amb uns cent títols, que s’han visionat en més de 28.000 ocasions (a 1 de maig de 2013). Du-rant l’any 2012 la base de dades ha continuat creixent, s’han incorporat nous títols i s’han realitzat tasques de manteniment (el fet que alguns d’aquest vídeos estiguin disponibles online obliga a actualitzar les adreces contínuament).
El CEA ha col•laborat, a més, en la producció de materials documentals audiovisuals de diferents maneres. Des del suport econòmic, fins a l’aportació dels coneixements dels seus membres. 4.4. butlletí
El 2013 ha sigut l’any de la consolidació del Butlletí trimestral del Centre d’Estudis Africans i Interculturals. El Butlletí comp-
ta amb les seccions ja clàssiques com l’opinió de l’actualitat africana que rea-litzen el Jordi Sant i el Fernando Díaz, la reflexió sobre els mitjans de comunicació del continent a càrrec del Carlos Bajo, i la finestra oberta més enllà del CEA: la Signatura Convidada. En aquest últim àmbit, el butlletí va tenir l’oportunitat de publicar quatre bones peces. Al mes de Març el company
Txema Santana ens explicava els orígens i dificultats d’obrir un mitjà de comunicació sobre l’Àfrica en castellà, com és el GuinGuinBali. Al Juny, la pro-fessora de la UPC Rosa Maria Druguet ens va parlar de la fuita de cervells de l’Àfrica i de com un projecte engegat per aquesta universitat està contribuint a
18
pal•liar aquest problema. Al Setembre, l’Enrique Bermejo Dotor, que també s’ha convertit en un habitual col•laborador del Butlletí, escrivia sobre la seva ex-periència al Sudan del Nord i els fluxos migratoris. Finalment al butlletí de Des-embre l’Ivan Cuesta, investigador de la Universitat d’Edimburg, va
publicar un text so-bre el procés d’electrificació de Ghana i la seva relació amb la construcció de l’Estat, motiu que reflecteix en la seva tesi doctoral.
Però a més a més de les habituals sec-cions, el butlletí del CEA s’ha reforçat amb altres de noves. Hem obert una secció de ressenyes de llibres. L’Enrique
Bermejo Dotor ens fa la crítica de dife-rents llibres sobre política i societat afri-cana, i durant tot el 2013 el Daniel Gimé-nez ens va referenciar literatura sobre o d’Àfrica. Altres dues companyes de viat-ge, la Carla Valle i la Laura Buil, s’hi van incorporar realitzant cadascuna d’elles un article biogràfic sobre un personatge africà de rellevància al continent però amagat per a la nostra societat.
També hem pogut comptar amb dues noves incorporacions que afegeixen un plus al Butlletí del CEA. Els companys de Wiriko s’hi van incorporar amb un ar-ticle trimestral sobre cultura i art africà. Són el Sebastian Ruiz, el Carlos Bajo, la Gemma Colés i la Vanesa Anaya. Per últim, el Butlletí, que fins ara es centra-va gairebé exclusivament en la part africanista del CEA, va incorporar una nova secció d’interculturalitat, a càrrec de la Mireia Vehí Cantenys.
Tots els Butlletins es publiquen en castellà i en català, per la qual cosa hem comptat amb un impagable equip de traducció. Són la Verò-nica Soler, la Mònica Puig, l’Ana
Moya i altres companys que ens ajuden eventualment.
Amb tot aquest equip, i el que segur que s’hi incorporarà al llarg de l’any, afron-tem un 2014 ple de reptes comunica-tius, amb la voluntat d’ajudar a donar a conèixer el continent i fomentar el pen-sament crític sobre les diferents Afriques existents.
19
4.5. xarxes socials
La presència i el treball a les xarxes socials és, en realitat, la principal font d’innovació pel que fa als serveis als so-cis i la comunicació del CEA. En aquest sentit, hi ha eines l’ús de les quals està estabilitzat com el perfil de Facebo-ok o el de Twitter. Així a Facebook, el CEA ha arribat als 3.500 seguidors, per 1.000 de Twitter. Mitjançant aquestes eines hem pogut tenir una experiència de contacte directa tant amb socis com amb persones interessades a les temàtiques que tracta l’entitat en ge-neral. A més de les possibilitats que ens ofereixen aquestes xarxes, els missatges directes han estat una via de recepció de propostes o de resolució de dubtes relacionats amb les activitats concre-tes. Igualment, s’han explorat nous usos d’aquest instruments.
En relació a Facebook, dins un procés d’actualització de les dades de socis, s’ha obert un grup tancat i destinat exclusivament al socis de l’entitat per millorar la comunicació. Pel que fa a Twitter, s’ha utilitzat la plataforma de microblogging per “retransmetre” al-guns dels actes del CEA, tant dins del projecte Cartografia de coneixements, com a activitats com la Jornada Noves Mirades.
D’altra banda, en relació als “experi-ments”, continuem utilitzant puntual-ment altres eines de difusió com el
canal de Youtube, o simplement apli-cacions que es troben on line i que ens permeten millorar la nostra comunica-ció, com és el cas de la plataforma Is-suu (amb la que fem publicacions digi-tals com aquesta mateixa memòria) o Storify (que hem començant a utilitzar per fer resums de les activitats). Durant l’any 2013 hem començat igualment a fer passes per poder retransmetre en streaming certes activitats, tot i que en-cara hem de millorar el sistema.
4.6. nova africa
L’any 2012 va marcar el renaixement de la revista Nova Africa. Després de superar certes dificultats, el gener de 2012 es va tornar a publicar amb peti-tes modificacions, només formals, però mantenint la qualitat que ha acumulat durant la seva història. El consell edito-rial de Nova Africa ha invertit gairebé dos anys per trobar la fórmula que ga-rantís la seva continuïtat.
Així, al gener de 2012 va aparèixer el número 27 d’aquesta publicació que ha recollit a les seves pàgines les signa-tures dels africanistes més importants de l’Estat Espanyol i bona part dels ex-perts internacionals més reconeguts. Aquesta reaparició ha marcat el pas de l’edició en paper a l’edició digital i aquest és el nou format de la Nova Afri-ca (http://www.novaafrica.net/index.php/homepage).
La migració cap a l’entorn digital va ser
20
al mateix temps una solució que garan-tia la continuïtat d’aquesta publicació, però també va ser la fórmula més ade-quada per poder ampliar la distribució de la revista. La disponibilitat del web ofereix una difusió potencial que era pràcticament inimaginable en format paper. La transformació en una publi-cació digital permet a més a la Nova Africa posar a disposició de tothom el seu arxiu d’una manera fàcil i accessi-ble. El darrer número és d’accés restrin-git, disponible només per als socis del CEA. Tanmateix, el web ha incorporat un arxiu obert per a tots els visitants que posa a disposició de qualsevol persona els números precedents. Aquesta digi-talització de l’arxiu de la Nova Africa es va fent de manera progressiva i es va
completant a cada nova aparició de la revista. Així, durant l’any 2012, en el qual es van publicar dos números (un al gener i un altre al juliol) es van incorpo-rar a l’arxiu 14 edicions precedents, des del número 13 (del juliol de 2003) fins al 26 (del gener de 2010).
Els formats escollits pel disseny de la re-vista digital permeten llegir els articles a la pantalla de l’ordinador, però també descarregar-los en format pdf. De la mateixa manera, els articles es poden explorar pel seu autor. Està previst con-tinuar amb la digitalització de l’arxiu i facilitar la classificació dels articles pro-gressivament. Durant l’any 2013 es va publicar el número 29 d’aquesta revis-ta.
4.7. Aspectes a millorar
Totes aquestes eines i l’estratègia digital del CEA, en general, constitueixen una mane-ra més barata d’aconseguir projecció i difusió. En tot cas, encara hi ha moltes defi-ciències que s’han de superar. Aquest instruments comporten una despesa inferior a la de les eines comunicatives convencionals, però exigeixen temps, dedicació i altres recursos. Tot i que s’ha pogut comptar amb la participació dels membres de l’equip tècnic de l’entitat i la col•laboració de estudiants del postgrau en pràctiques, els re-cursos continuen sent limitats.
No sempre es disposa del temps necessari per fer l’ús més eficient d’aquestes eines. Per aquest motiu, l’equip tècnic té la voluntat d’aprofundir el procés de racionalitza-ció i sistematització d’aquesta utilització. Durant l’any 2014 està previst, realitzar diver-ses accions per continuar millorant en aquesta estratègia.
21
4.8. Comunicació i InterculturalitatAmb l’excusa de presentar el nou espai web del projecte Cartografia de Coneixements – Car-tografía de Saberes, l’acte “Comunicació i Interculturalitat” va esdevenir una oportunitat per parlar del treball que es fa a Barcelona en matèria de interculturalitat. L’acte va servir com una sessió més del projecte que pretén donar valor als coneixements i les experiències dels ciutadans d’origen estranger, però va tenir moltes més cares. Va ser un espai per donar a conèixer la tasca d’organitzacions diverses, va ajudar a reforçar els lligams entre entitats amb interessos semblants, va permetre reflexionar sobre la tasca en interculturalitat des d’àmbit diferents i va apropar a aquest entorn a persones que potser mai s’havien plantejat la importància d’aquest treball.
Més de trenta persones van assistir el 20 de març a l’espai Fontana per participar a l’acte que es va dissenyar en dues parts diferenciades. D’una banda, es va aprofitar l’ocasió per fer una taula rodona sobre “Comunicació i Interculturalitat” amb el Rafa Bertoli, com representant del Pla BCN Interculturalitat; el Sebastián Ruiz, membre de Wiriko – Arts i cultures africanes; la Lola López, coor-dinadora del Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) de Barcelona; i l’Alfredo Cohen com portaveu de El Parlante. La taula rodona va ser moderada pel Carlos Bajo, periodista i membre del CEA i de Wiriko. D’altra banda es va presentar l’espai web del projecte Cartografia de Co-neixements – Cartografía de Saberes, dins l’estratègia del CEA per treure tot el profit de comuni-cació i treball col•laboratiu a les eines de la web 2.0.
Pel que fa a la taula rodona, es va cercar la participació d’entitats amb enfoques diferents del treball intercultural per aconseguir un ventall més ampli d’opinions i experiències, però també per mostrar fins a quin punt aquest treball és col•laboratiu i les dimensions diferents són complemen-tàries, donant un valor afegit a la creació de connexions i xarxes. Així, el Pla BCN Interculturalitat representa la dimensió institucional d’aquest treball i un esforç focalitzat a la tasca antirrumors. Per la seva banda, el CEA ha prioritzat fins aleshores un treball multidimensional, presencial, amb col•lectius concrets i vehiculat mitjançant àrees temàtiques precises, com pot ser el hip-hop antirrumors, les classes de llengua per dones pakistaneses o el treball de normalització mitjançant el joc del criquet, però també els cursos d’agents antirrumors o les sessions de Cartografia de Coneixements. El Col•lectiu El Parlante ha centrat el seu treball a l’entorn educatiu i prioritzant els materials audiovisuals, així la seva tasca es desenvolupa fonamentalment en centres educa-tius, amb alumnes joves i utilitzant llenguatges molt propers als seus destinataris com són els de la televisió. Finalment, per Wiriko el treball intercultural no és un objectiu, sinó una conseqüència, ja que la seva voluntat és difondre i donar a conèixer les cultures africanes; l’entitat considera que d’aquesta manera es visibilitza i es dona valor a la cultura pròpia d’un col•lectiu d’origen estran-ger, trencant els estereotips que menyspreen als africans com incapaços de generar cultura.
22
En aquest sentit, les aportacions dels representants de les entitats van ser peces d’un puzle que sumades van configurar una imatge general. El Rafa Bertoli va explicar com el Pla BCN Intercul-turalitat està aprofitant l’explosió de les xarxes socials per difondre un missatge que combat els estereotips relacionats amb els ciutadans d’origen estranger. Aquest aprofitament de les eines digitals ha permès, segons Bertoli, desenvolupar una estratègia molt més barata que la interven-ció als mitjans convencionals i molt més focalitzada gràcies a que es pot intervenir a allò que el tècnic anomena “microconverses”. En tot cas, s’ha de tenir en compte que aquest mateixos instruments es poden utilitzar en sentit contrari, és a dir, per difondre rumors i, per tant, s’ha de dissenyar amb molta cura la estratègia i estar molt atent.
El Sebastián Ruiz es va centrar a la necessitat de difondre una imatge real dels llocs d’origen dels ciutadans nascuts arreu. El fet que normalment es transmeti una idea deformada d’aquestes realitats, i en particular al cas de l’Àfrica, condiciona la manera de tractar als ciutadans nascuts arreu. D’aquesta manera, mostrar que als països del Sud hi ha hagut una producció cultural i artística important i que avui la sensibilitat artística i la creativitat continuen presents en aquestes societats esdevé una eina d’interculturalitat. El respecte i l’interès per aquestes cultures poden canviar el tracte que reben els veïns nascuts a l’estranger. I per aconseguir aquest efecte Ruiz va assenyalar que s’han d’equilibrar les informacions negatives amb d’altres que evidencien el di-namisme i la modernitat d’aquestes cultures i, per tant, que els conciutadans d’origen estranger amb els que convivim no estan, ni molt menys, endarrerits i tenen capacitats per fer aportacions i enriquir la cultura a la que es troben.
Per la Lola López, el treball en termes de interculturalitat és la evolució lògica i natural del res-
23
pecte per l’altre. A banda del recorregut que el Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ha fet fins arribar a involucrar-se en aquesta tasca, la coordinadora del centre va destacar l’estratègia de treball sectorial. Es tracta, segons López, d’aprofitar intervencions concretes com pot ser les classes de llengua amb les dones pakistaneses del Poble-sec o el criquet amb els més joves d’aquesta comunitat. La Lola López va reconèixer que pot resultar estrany que el Centre d’Estudis Africans i Interculturals doni suport a un club de criquet, però el resultat amb els joves que hi participen ho justifica accions poc ortodoxes com aquesta.
Per la seva banda, l’Alfredo Cohen va defensar una iniciativa a la que s’aprofiten les eines de la cultura de masses, precisament, per combatre les deformacions que aquesta genera. El Parlante treballa amb els alumnes d’instituts d’una banda perquè són un col•lectiu disposat a qüestionar i canviar tòpics i estereotips, però també perquè són els ciutadans del futur. Així, la seva estratègia és parlar als joves amb el llenguatge que ells coneixen, reconeixen i dominen. Com va explicar Cohen no és cert que el jovent no entengui les coses, més aviat, són capaços de fer lectures que la resta de col•lectius socials ni tan sols imaginen, però sempre que s’utilitzi el seu llenguatge. Per aquest motiu, l’estratègia d’aquesta iniciativa consisteix a utilitzar les eines de “l’enemic”, fent servir sobretot la televisió i reproduint programes al estil “reality” o “talk shows”, però amb un contigut orientat a valoritzar la resta de cultures i a fer caure estereotips, amb un resultat prou interessant.
Finalment, el Carlos Bajo va desenvolupar l’estratègia digital del projecte Cartografia de Co-neixements – Cartografía de Saberes com una pota fonamental i necessària de la iniciativa. Se-gons va explicar Bajo, l’objectiu és aprofitar totes les possibilitats de les eines de la web 2.0 i de les TIC, en general, (des de la difusió mitjançant les xarxes socials, fins a les emissions en streaming) per aconseguir l’objectiu principal del projecte: generar un espai d’intercanvi d’experiències i idees de transformació social. En aquest sentit, la dimensió digital de Cartografia de Coneixe-ments aporta fonamentalment dues dimensions. Una és el trencament de la condicionalitat d’espai i temps, és a dir la necessitat d’estar físicament al lloc on es desenvolupen les sessions. L’altre és la possibilitat gaire bé il•limitada d’interacció i, per tant, de debat i d’enriquiment. En tot cas, aquesta dimensió digital no substitueix la presencial, l’assistència a les sessions, sinó que és complementària. Aquesta dinàmica porta als responsables del projecte, segons va explicar el Carlos Bajo, a considerar que Cartografia de Coneixements és una iniciativa de construcció de “intel•ligència col•lectiva” amb moltes possibilitats de creixement i de aportació.
La participació dels assistents es va orientar cap al coneixement dels detalls d’alguns dels pro-jectes. El públic va voler conèixer l’efectivitat de les xarxes socials en tota aquesta estratègia, així com l’actitud amb la qual reben aquestes iniciatives els autòctons.
L’acte va resultar, al mateix temps, un aparador d’iniciatives diverses i complementàries i un espai d’intercanvi d’idees i d’opinions de col•lectius i persones que veuen la interculturalitat de maneres diferents. D’altra banda, la diversitat de les entitats que van participar va ser un reclam per apropar-se a aquest entorn per persones que potser fins aquest moment no s’havien interes-sat.
24
5.1. postgrau en societats africanes i desenvolupa-ment 2013
Entre el mes de gener i el mes de juny de l’any 2013 el CEA i la UPF van rea-litzar una nova edició del Curs i Diplo-ma de Postgrau en Societats Africanes i Desenvolupament, que ha tingut el suport de Barcelona Solidària, Ajunta-ment de Barcelona, i ha estat co-dirigit per la Lola López i l’Eduard Gargallo. El curs ha constat de 120 hores lectives. Més de vint docents s’han encarre-gat de les 40 sessions. Aquesta edició, amb una assistència de 27 alumnes provinents de disciplines molt diver-ses (Infermeria, Economia, Enginyeria, Periodisme, Publicitat, Biotecnologia,
entre d’altres), compta d’una banda amb el format de Curs, amb una dura-ció de 100 hores lectives, i que inclou els tres primers mòduls: el de Geogra-fia i Història, el de Política i Economia i, finalment, el de Societat, Art i Cultu-ra; i d’altra banda, el format Diploma, que dura 120 hores lectives i 200 hores de pràctiques, i compta amb el quart mòdul de Societats Africanes i Desen-volupament.
Per tal que els alumnes puguin involu-crar-se en la pràctica diària del món de la Cooperació al desenvolupa-ment en l’àmbit africà i d’altres àmbits de treball, realitzen unes pràctiques de 200 hores de dedicació efectiva a les tasques en una ONGD, entitat o institu-
activitats de formaciói sensibilització
5
25
ció prèviament con-
certada per l’alumne i aprovada per la direcció del Curs. Les pràctiques compten amb un sistema de segui-ment i avaluació propi. Com a pràc-tiques també es pot fer una investi-gació relacionada amb els temes tractats al Postgrau i que pot estar diri-gida per un coordinador/a acadèmic o pel responsable d’una ONG, entitat o institució en col•laboració amb el
responsable acadèmic del Postgrau.
Amb això es vol incentivar la recerca sobre el continent i la recerca aplica-da al món de la cooperació.
La valoració global per part dels i les estudiants del postgrau ha estat molt positiva, i les valoracions dels estu-diants es tenen sempre en compte a l’hora de configurar el programa de les noves edicions.
26
Jornada de Joves Investigadors Àfrica Negra: Noves Mirades
El 19 de setembre es va celebrar al Casal de barri Pou de la Figuera la Jornada Àfrica Negra: Noves mirades 2013.
Des de la seva creació, el Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) treballa per a la superació del desconeixement i la visió estereotipada que sovint des de Catalunya, com des de la resta d’Europa, es té d’Àfrica.
En aquesta línia s’emmarca la Jornada Àfrica Negra. Noves mirades, que l’any 2013 va celebrar la seva tercera edició. L’acte està vinculat al Postgrau en Societats Africanes i Desenvolupament, del CEA i la Universitat Pompeu Fabra i el seu objectiu és donar a conèixer les recerques d’investigadors novells. L’eix central de la jornada és, doncs, la presentació per part dels seus autors dels treballs de recerca més destacats realitzats en el marc de l’anterior edició del postgrau.
La Jornada vol ser a la vegada un espai de trobada de persones interessades en la
27
recerca en el marc de l’Àfrica Negra per tal de compartir experiències, coneixements i contactes. En aquesta ocasió, el públic assistent estava format per més de trenta per-sones.
En l’edició 2013, es van presentar les següents ponències:
Anna Mir. SOCIETATS MATRILINEALS A L’ÀFRICA NEGRACaterina Nicolau. THIS IS AFRICA. CONFLICTES I NARRATIVESLluc Ohian. REFLEXIONS I DISJUNTIVES ENVERS L’ORALITAT AFRICANARoger Cumeras. L’ÀFRICA SOTA LA MIRADA DE LA PREMSA
Després del torn de preguntes, i com a novetat respecte a les edicions anteriors, es va projectar un documental, la temàtica del qual estava relacionada amb els estudis afri-cans. En aquest cas, la pel•lícula escollida va ser Rwanda. La reconciliació obligada, que analitza l’estat de la pau al país divuit anys després d’un genocidi que va deixar més de 800.000 morts. El documental forma part de la sèrie Després de la pau, produïda per l’Associació de Periodisme Fora de Quadre amb el Col•lectiu Contrast. Oriol An-drés, membre del CEA i un dels co-directors del documental va fer-ne la presentació a la vegada que va conduir la jornada. La presentació de les jornades va anar a càrrec d’Eduard Gargallo, co-director del postgrau de Societats Africanes i Desenvolupament i investigador del CEA i de l’ISCTE de Lisboa, i de Cristina Corredoira, de la Direcció de Serveis de Solidaritat i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona.
Es poden consultar les recerques presentades a la pàgina web del CEA. www.centredestudisafricans.org
28
6.1. dones pakistaneses als barris del poble sec i del ra-val
Aquest és un projecte d’acompanyament a dones Pakistane-ses dels barris del Poble sec i del Raval que, des de l’inici, s’ha realitzat de ma-nera conjunta i consensuada amb les comunitats implicades; Camino de la Paz-Minjah ul Quran i Faizane e Medina. Aquest és un projecte de continuïtat que, inicialment, es plantejava com un espai d’alfabetització de dones i que actualment compta amb espais de tro-bada i formació que van més enllà de la llengua.
Per tal de facilitar processos en els que les comunitats i les dones d’aquestes
s’hi sentin participes, el CEA està en permanent contacte amb elles. Així, en aquesta línia i per tal de dissenyar propostes, intervencions i projectes a la mida, l’any 2011, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, es va ela-borar un Diagnòstic participatiu de necessitats amb les dones de la Co-munitat pakistanesa de Camino de la Paz - Minjah ul Quran. A partir de les de-mandes que es materialitzaren al do-cument – consultable al web -, el CEA ha continuat realitzant la feina amb la comunitat.
Així, s’ha continuat treballant en les lí-nies del projecte que són: classes de llengua, espais de formació sobre re-cursos i espais de trobada; no obstant això i a partir del diagnòstic, les temàti-
activitats relacionades amb la migració i la in-terculturalitat
6
29
ques i eixos d’interès s’han adaptat a les necessitats expressades per les do-nes.
Finalment i després de poc més de 7 anys treballant amb les comunitats pa-kistaneses, el CEA continua apostant per tirar endavant projectes que enfo-quin les relacions amb les comunitats de persones migrades des de l’òptica de la interculturalitat . 6.2. la xarxa antirumors s’implica en els objectius del pla barcelona intercul-turalitat
Des del seu inici l’any 2010 el CEA par-ticipa en l’estratègia antirumors de l’Ajuntament de Barcelona, dins del Pla Barcelona Interculturalitat (http://www.interculturalitat.cat/). En la mesura en què aquesta estratègia antirumors s’ha anat consolidant i adaptant a noves demandes, la participació del CEA també ha variat, implicant-se en noves accions i grups de treball. En aquesta nova etapa la Xarxa s’ha marcat com a objectiu no dedicar-se únicament a desmuntar rumors sobre la diversitat cultural, sinó aprofundir més en la inter-culturalitat aplicada a tots els àmbits.
Enguany el CEA forma part de la Co-missió Directora i del Grup de Forma-ció de la Xarxa Barcelona Antirumors. Durant el 2013 el CEA ha format part de l’equip encarregat de la formació d’agents antirumors i de diverses for-macions territorialitzades a la ciutat de Barcelona i altres municipis.
Disseny i realització de la Formació d’agents antirumors
Durant l’any 2013 els professionals del Centre han seguit participant en la for-mació d’agents antirumors, de la qual ja s’han realitzat més de 30 edicions.
Les sessions de formació, iniciades al maig de 2010 continuen en l’actualitat, en part a causa d’una demanda creixent i d’una una excel•lent valo-ració de la formació per part dels as-sistents. A finals del 2013 han rebut la formació més de 1.000 persones per-tanyents a diferents àmbits: associatiu, professionals de recursos municipals, així com veïns i veïnes a títol individual. Les persones que han rebut la formació són la base de la Xarxa d’agents anti-rumors de Barcelona (http://www.bc-nantirumors.cat/).
La novetat d’aquest any ha estat el dis-seny i implementació, conjuntament amb l’oficina tècnica de la Xarxa, de la “Formació de formadors” que es va iniciar al novembre de 2013 i que pre-tén que la formació d’agents antiru-mors sigui incorporada a les activitats habituals de les entitats més actives en aquesta qüestió. També hem con-tinuat amb la formació especialitzada per a professionals d’àmbits concrets com l’oferta del curs “Nous reptes en la tasca educativa: Com trencar els fal-sos rumors i estereotips vers la diversitat cultural?” per a mestres del Consorci d’Educació. S’està treballant per am-pliar aquesta formació a l’àmbit univer-sitari, sanitari i d’altres.
30
Catàleg d’activitats per a combatre rumors i estereotips sobre la diversitat cultural
El CEA ofereix dos tallers dins del Ca-tàleg d’activitats per combatre rumors i estereotips sobre la diversitat cultu-ral, una iniciativa que s’emmarca en l’execució del Pla Barcelona Intercultu-ralitat. L’objectiu del Catàleg és oferir activitats de sensibilització i educació ciutadana per lluitar contra els rumors i estereotips sobre la diversitat cultu-ral, i posar-les gratuïtament a disposi-ció d’entitats, serveis i equipaments de Barcelona que desitgin treballar per la convivència intercultural i la cohesió social. http://bcnantirumors.cat/quisom/ac-tualitat-la-xarxa/catàleg-d’activitats-que-ofereix-entitats-serveis-i-equipa-ments-més-eines
Les activitats que s’ofereixen són: • Taller de Hip-hop Rimant Rumors. L’activitat utilitza el Hip-hop com a ve-hicle per transmetre als joves les apor-tacions positives de la diversitat cultural i la interculturalitat i també per comba-tre falsos rumors sobre aquesta diversi-tat.
• Taller de gènere i gimcana. En aques-ta activitat es dona suport a l’equip de professionals de l’Associació Candela, responsables del taller. A través de les proves d’una gimcana es treballa amb els joves els estereotips associats al gè-nere i a la diversitat cultural.
Participació en la Comissió Directora de la Xarxa
El CEA forma part de la Comissió Di-rectora de la Xarxa que, entre d’altres objectius s’ha marcat el d’aconseguir fer de la Xarxa antirumors un espai d’interculturalitat i participació dels di-ferents col•lectius culturals presents a la ciutat.
Participació en el grup de Formació de la Xarxa
L’estratègia antirumors creix i es conso-lida i sorgeixen nous reptes i formes de treball. Per això s’han creat diferents grups o comissions de treball en els quals les entitats membres participen. El CEA forma part del grup de Formació, encarregat de dissenyar noves ofertes formatives, nous àmbits d’actuació i d’avaluar el treball ja realitzat.
Activitats en altres municipis i col•laboracions amb altres institu-cions
El CEA s’ha convertit en un referent en temes d’interculturalitat. I l’èxit del treball realitzat a Barcelona ha afavo-rit que el Centre participi en activitats formatives en altres municipis, amb en-titats del territori o amb institucions com Ajuntaments, Diputacions o Consells Comarcals. L’any 2013 aquestes ac-cions formatives s’han portat al Con-sell Comarcal del Gironés, Vilanova i la Geltrú, Sant Boi de Llobregat, Igualada, Sabadell i l’Hospitalet de Llobregat en-tre d’altres. En aquesta línia els profes-
31
sionals del CEA també han col•laborat en formacions organitzades per altres entitats com Probens o D-CAS. Totes aquestes actuacions s’emmarquen dins d’un dels objectius del CEA, el Treball per combatre este-reotips i prejudicis i per afavorir les rela-cions interculturals.
6.4. mirades creuades
Durant el curs 2012/2013 el CEA ha obert una línia d’Interculturalitat i Gènere amb la col•laboració de l’Associació Candela per l’Acció Co-munitària. Aquesta línia, que pretén ex-plorar el camp de la Interculturalitat in-corporant el màxim de biaixos possibles que condicionen a les persones, ha tret un curs de formació anomenat “Mira-des Creuades”. Aquesta proposta, di-rigida a professionals i tècnics/es que treballen a l’administració, en equipa-ments públics, entitats i altres organis-mes d’interès, aporta recursos teòrics i pràctics per al treball d’intervenció i de gestió en un context intercultural amb perspectiva de gènere.
Tant el CEA com Candela, entitats amb experiència i coneixement profund dels seus àmbits respectius, aposten per a generar una eina comú per abordar la transformació social des d’un pris-ma que integri els biaixos de gènere i d’origen, clivelles que poden generar dinàmiques d’exclusió múltiples però que alhora poden esdevenir punts de partida enriquidors i de creixement col•lectiu.
6.3. rimant rumors
Després d’alguns anys realitzant l’activitat per a joves Els origens afri-cans del Hip Hop, aquest curs ens hem llençat amb el taller de “Hip Hop Rimant Rumors”.
Mitjançant el moviment Hip Hop, mo-viment cultural d’actualitat i molt estès entre els i les joves catalans, hem gene-rat debat a diferents centres educatius i d’oci per a joves respecte als rumors i prejudicis relacionats amb la immigra-ció. El Hip Hop constitueix una eina úni-ca per a transmetre valors positius res-pecte a la diversitat cultural, per ser un llenguatge proper als joves per explicar el món que els envolta i tradicionalment reivindicatiu. A més, hem conegut grans grups i moviments Hip Hop de diferents països dels qui molts joves de la ciutat en son originaris, com el Massai Hip Hop de Tanzània, el Hip Hop àrab-palestí, pakistanès, xinès o català.
El nostre és un taller intercultural realitzat per joves artistes hip hop de diferents orígens, català, ucraïnès, equatorià i equato-guineà, fet pel qual podem parlar carregats de raons de les dife-rents realitats de les persones migrants i les aportacions a la societat catalana, impulsant una reflexió crítica entorn els rumors i prejudicis, i fomentant el respec-te a la diversitat. El taller compta amb la participació de Pau Llonch, del Grup
32
Atversaris; Xavi, líder de El Nota; Chiky, beat box d’origen equa-toguineà, Rick Ahieser, artista break dance equatorià i Kateri-na Palyvoda, ballarina d’origen ucraïnès.
El taller Hip Hop Rimant Rumors ha tingut una molt bona aco-llida des del seu llançament la tardor del 2012, fet pel qual hem pogut realitzar fins a tretze tallers a diferents espais per a joves de Barcelona i rodalies. Hem participat del catàleg antirumors de l’ Ajuntament de Barcelona, hem col•laborat amb el districte de Sants- Montjuïc oferint el ta-ller a 10 centres educatius del districte, hem col•laborat amb l’ Ajuntament de Sant Boi, i hem rebut recolzament de la Secretaria d’Immigració de la Generalitat de Catalunya. Al 2013 entre d’altres difusions, el taller Rimant Rumors va ser protagonista d’un episodi del programa de la Televisió de Catalunya sobre intercultura-litat “Tot un món” Aquí teniu l’enllaç:
http://www.tv3.cat/vi-deos/4407531/Rimant-rumors), així com del reportatge “La Poli-cía del rumor”, article de porta-da al Magazine dominical de La Vanguardia el dia 12/01/2014.
33
Programa:
- La perspectiva de gènere com a eina pel canvi (Candela): Com incorporar-la en la nostra tasca diària: eines i re-cursos.
- Perspectiva intercultural als anàlisis de gènere (Centre d’Estudis Africans i In-terculturals): Com incorporar-la en les relacions Interculturals
- Posem en pràctica les Mirades Creua-des (Candela i CEA): Dinàmiques amb casos pràctics
6.5. congrés migracions
El novembre de l’any 2013 el CEA, junta-ment amb l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat (OCDS) de la Universitat Jaume I de Castelló, van coordinar i executar el Congrés de Migracions Africanes i Desenvolu-pament: Navegant Fronteres Invisibles, que va tenir lloc a la Universitat Jaume I en el marc de les XVII Jornades de Co-operació Internacional i Solidaritat de la UJI.
L’interès per la temàtica de les migra-cions africanes, totalment en la línia dels treballs i estudis del CEA, és la neces-sitat de conèixer i analitzar fenòmens creixents a les nostres societats: les mi-gracions africanes. En aquest sentit el Congrés va permetre, no només una aproximació a les persones, col•lectius i dinàmiques socials actuals, sinó repen-sar el concepte de desenvolupament a partir dels fils que obren els processos migratoris entre l’Àfrica Sudsahariana i
els Països Catalans. Amb aquesta mira-da, les migracions entre els dos territoris, obren fils de connexió, intercanvi i, per tant, de canvis socials, que aborden el concepte de desenvolupament des de perspectives múltiples, en la mesura en la que s’entén com un procés multi-dimensional i multidireccional.
Durant la preparació i realització del congrés, el CEA va fer la funció, en col•laboració amb d’altres persones de l’OCDS, de comitè acadèmic, fent tasques de disseny del congrés, de lec-tura i selecció de comunicacions així com de presentació de taules.
El Congrés, que va ser un espai de tro-bada d’estudiants, professionals i altres persones vinculades als estudis migra-toris i africans, va ser d’allò més ric i dis-posava de tres panells que van orga-nitzar totes les participacions: Panell 1 Migracions i Desenvolupament; Panell 2 Polítiques migratòries de la Unió Euro-pea i la política exterior Espanya-Àfrica i Panell 3 Interculturalitat, transnaciona-litat i gènere.
Properament es traurà una publicació de les comunicacions del Congrés.
6.6. gimcames
En el marc de les activitats del Ca-tàleg Antirumors, durant el curs 2013/2014 el CEA ha dut a terme, amb la col•laboració de l’Associació Candela per a l’Acció Comunitària, una activitat per a joves de gène-re i d’interculturalitat. L’activitat, una gincama educativa, treballa des de
34
l’àmbit del joc, qüestions clau que la diversitat cultural planteja als i les joves de cultures diverses que conviuen en una mateixa escola, barri i ciutat.
6.7. projecte criquet jove barcelona 2013
Aquest projecte és la continuïtat del realitzat en anys anteriors amb pobla-ció jove del barri del Poble sec i en el qual s’havia creat un grup educatiu i intercultural per a joves que practiquen el criquet. L’ any 2012 va ser l’any d’inici dels entrenaments de l’equip al camp de Julià de Capmany i es va consolidar un equip amb una mitja d’entre 15 i vint nanos permanents.
L’equip de Poble sec, des del 2012 al 2013 ha participar a la Lliga de Criquet de Catalunya, contra equips d’adults i alguns altres equips emergents de joves de la ciutat, en el marc de la Federació Catalana de Criquet. Amb bons resul-tats educatius i esportius, el projecte de
criquet amb joves representa una bona experiència intercultural en la que els joves pakistanesos, indis i bangla auto-gestionen el seu propi equip, es fami-liaritzen amb els estructures esportives de la ciutat i teixeixen noves relacions amb els agents de l’administració des de l’òptica de les pròpies necessitats.
Des de l’inici del projecte, aquest ha tingut força acceptació per part de la comunitat pakistanesa i de les insti-tucions que ens donen suport. Aques-ta experiència va cridar l’atenció de la Fundació per a l’Esport i l’Educació de Barcelona (FEEB) que va voler am-pliar l’experiència. Per fer-ho vam sig-nar un conveni de participació FEEB/CEA per ampliar la pràctica d’aquest esport amb finalitats educatives i amb una perspectiva intercultural a tota la ciutat de Barcelona.
El projecte s’inicia el 15 de juny de 2013 i té una duració fins a finals d’any. En la primera fase
35
d’aquest es realitzen contactes i reunions amb diferents agents mu-nicipals per tal de trobar aliances i espais on poder practicar el criquet, allà on tenim grups de nois i noies que hi juguen i son demandants d’aquests espais. Paral•lelament s’augmenten els contactes i la recerca de grups que practiquin el criquet.
D’aquesta manera aconseguim la ces-sió per espai de dues hores setmanals de diferents camps a la ciutat, els quals comencen a partir de l’1 de setembre a ser els camps d’entrenament de sis equips de criquet de la ciutat: 1) Po-ble sec, al camp Julià de Capmany, 2) Sant Andreu, al camp municipal de la Trinitat Vella, 3) Raval, a la Pista de Sant Rafael, 4) Horta – Guinardó / Gràcia, al camp municipal de la clota, 5) i 6) mas-
culí i femení de Nou
barris - Ciutat Meridiana, al complex es-portiu municipal Ciutat Meridiana.
L’assistència de joves als diferents equips és variable, des de Poble Sec, Trinitat Vella o Raval, on tenim una mitja d’uns quinze joves, fins a espais menys estables com Horta/Gràcia o Raval, on trobem una variació d’entre dos i quin-ze joves.
Tots ells comencen a entrenar amb mo-nitors que els transmetin els valors edu-catius i d’autogestió definitoris del pro-jecte, amb la intenció de fomentar una xarxa saludable i educativa d’espais on practicar criquet juvenil i intercultu-ral, com activitat normalitzada dins la xarxa esportiva de la ciutat.
36
Durant els mesos de setembre i octubre també es realitza un curs CIATE sobre criquet amb la participació de nou joves pa-kistanesos criqueters, capacitats durant aquest per exercir com a monitors de criquet, fent entendre la transcendèn-cia educativa, intercultural i intergène-re d’una tasca com aquesta. Alguns d’aquests ja estan exercint aquesta tasca en les primeres activitats extraes-colars de criquet a alguns centres edu-catius de la ciutat.
S’ha començat a generar un espai de relació entre joves, majoritàriament pa-kistanesos, i educadors de barri, APC’s, tècnics de districte i entitats locals, mi-tjançant la implicació d’aquests joves amb el projecte i el protagonisme as-
solit per aquests, donat que es realitzen reunions periòdiques amb aquests i ells mateixos as-
sisteixen sovint als entrenaments dels equips, per tal de fer un seguiment dels joves i fomentar el seu vincle amb al-tres serveis dels districtes. De la mateixa manera, s’ha difós el projecte entre diferents entitats relacionades amb l’esport, l’educació i la interculturalitat, així com a centres educatius.
A banda de diferents partits amistosos per fomentar la coneixença entre els diferents grups de joves vinculats al pro-jecte, el dia 23/12/2013 es va organit-zar un torneig amb tots ells al camp del ciutat meridiana, durant tot el dia, per tal de generar vincle entre ells i donar a conèixer la lliga de criquet juvenil que promourem a partir del febrer de 2014.
37
6.8. cartografia de co-neixements - cartogra-fía de saberes
“Fins ara, la història del nostre país ha estat una història de ciutadans de primera i les seves ombres. Els catalans nascuts a Catalunya són els protago-nistes visibles i reconeguts de la narració; les seves ombres són els catalans de cel•lofana, aquells que apareixen davant els nos-tres ulls com a transparents, malgrat la seva existència visible” (A. Moya)
Les Cartografies de coneixements, que tenen el suport de l’Ajuntament de Barcelona, pre-tenen, mitjançant la visibilització de les aportacions positives de les comunitats de perso-nes migrades que viuen a la ciutat, treballar les relacions interculturals i fomentar els espais d’intercanvi, de creixement i de posada en comú de la intel•ligència col•lectiva.
Les comunitats que viuen a Barcelona són portadores de llegats culturals que tenen infinitat de pràctiques i de sabers vinculats a la gestió de recursos en temps d’escassetat, ja que en molts casos, als seus territoris d’origen la crisi no és d’ara, sinó que és producte de les relacions estructurals i les poblacions fa molts anys que la pateixen.
Amb la voluntat de potenciar el coneixement i l’intercanvi de les aportacions i llegats de les comunitats migrades a Barcelona, el projecte ha fet un pas més i ha generat un espai web perenne que, contràriament al caràcter efímer i participatiu de les trobades, esdevingui un referent en creixement permanent sobre els recursos que es treballen al projecte. En aquest sentit, l’espai web és un calaix per a guardar-hi tots els elements vinculats a les temàtiques tractades a les trobades i que, a més, permet consultar-los a qualsevol moment i des de qual-sevol lloc. D’aquesta manera, el CEA ha multiplicat l’impacte del projecte, arribant a molta més gent que ja no necessita assistir a una cita concreta sinó que pot accedir a la informació permanentment.
Així doncs, les Cartografies s’han fet elàstiques, permetent un ritme dinàmic i fugaç, alhora que un temps continu i de consulta permanent. L’espai web és: www.centredestudisafricans.org/cartografies i s’hi poden consultar totes les trobades realitzades.
38
Durante el 2013 el Centre també ha participat en els següents cursos i seminaris organitzats
per d’altres entitats i insitucions com a col·laborador.
Curs Cruz Roja Andalucía.Curs “Àfrica en el Horizonte”Curs GEAÁfrica Imprescindible NavarraHabitafricaCUIMP Barcelona
Així mateix també volem destacar que el CEA forma part de la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual del CAC.
El Dia d’Àfrica, el 25 de maig, el Cen-tre es va sumar a una iniciativa unita-ria impulsada per un grup de mitjans especialitzats en informació sobre el continent i altre organitzacions. La ini-ciativa va consistir en la unificació de
les imatges de les xarxes socials per una mateixa imatge conmemorativa i en la difusió d’un mateix text. La ini-ciativa estava destinada a reclamar la visibilització del continent i la modifica-ció dela imatge es projecta del Àfrica.
El llistat d’entitats que oficialment es van adherir és la següent:
AfribukuÁfrica no es un paísCasa ÁfricaCentre d’Estudis Africans i InterculturalsFCATFundación SurGuinguinbaliMundo NegroRadio África Wiriko
De fet, moltes altres persones van adoptar aquesta mateixa imatge.
altres col·laboracions7
39
40
Alguns dels investigadors / es que estudien sobre l’Àfrica compaginen la creació de
textos acadèmics i de textos de ficció. Durant el 2013 membres de l’equip
del Centre d’Estudis Africans i Intercul-turals han publicat i presentat llibres de tot tipus relacionats amb el conti-nent africà. Aquí en teniu una mostra: d’aquest treballs:
autors del CEA8
41
42
Per tal que les entitats de joves i la joventut en general esdevinguin un motor de canvi, l’Institut Català de les Dones (ICD) i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) ofereixen aquesta formació sobre perspectiva de gènere i interculturalitat, adreçada a les persones joves.
Objectius: Reflexionar sobre la construcció dels rols de gènere en la diversitat cultural. Integrar la perspectiva intercultural i de gènere en la tasca diària de les entitats juvenils, per
tal de treballar a favor la igualtat i la no discriminació. Revisar les prenocions, estereotips i falses creences entorn les diferències i desigualtats de
gènere i ètnia adquirides en la socialització. Facilitar eines i recursos de treball a favor de l’aplicació de la perspectiva integrada de
gènere i interculturalitat Adreçat a: Membres d’entitats juvenils o serveis per a la joventut Tècnics i tècniques de les entitats juvenils Totes les persones interessades en aprofundir en matèria de gènere Horari: Dimecres 9, 16 i 23 d’octubre de 17h a 20,30h Durada: 10,5 hores Lloc: Direcció General de Joventut, carrer Calàbria, 147, Barcelona Títol: certificat d’assistència Import: gratuït A càrrec de l’Associació Candela i el Centre d’Estudis Africans i Interculturals Data límit 30 de setembre de 2013 Places limitades amb preferència a les entitats membres del CNJC
Sessió 1. RELACIONS INTERCULTURALS AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE
Dimecres 9 d’octubre de 2013
Interculturalitat i etnocentrisme La construcció de l’altra: d’exòtica a immigrant Models de feminitat i d’emancipació Gèneres, violències i models des d’una perspectiva intercultural
Sessió 2. LA PERSPECTIVA DE GÈNERE COM A EINA PEL CANVI Dimecres 16 d’octubre de 2013
Anàlisi del context actual Conceptes i anàlisi entorn el gènere: sistema, desigualtats, rols, estereotips i violències La reproducció de les desigualtats i violències de gènere en la gent jove Revisió dels propis valors i biaixos de gènere Estratègies i activitats d'intervenció social amb perspectiva de gènere
Sessió 3. INTERSECCIONALITAT: PUNTS DE TROBADA Dimecres 23 d’octubre de 2013
Interseccionalitat: punt de trobada de les clivelles de gènere, origen i classe social La construcció dels rols de gènere en la diversitat Estereotips, imaginaris i dones migrants: exotisme, sensualitat, submissió, animalitat Eines i recursos per aplicar la interseccionalitat
1material de difusió del cursMirades Creuades
annexos
43
Diploma (20 crèdits) i Curs (10 crèdits) universitaris de postgrau en SOCIETATS AFRICANES I DESENVOLUPAMENT (edició 2012-13)
Postgrau fundat pel professor Alfred Bosch
DIRECTORS: Dr. Eduard Gargallo, investigador del ISCTE (Lisboa) i del CEA. Sra. Lola López, directora i investigadora del CEA.
PROFESSORAT: Experts del món dels estudis africans i de la cooperació al desenvolupament.
PREU I MATRÍCULA: Curs de postgrau 700 euros i Diploma de postgrau 990 euros. Fins al 30 de novembre (amb una reducció del 10%) i de l’1 de desembre del 2012 al 15 de gener del 2013 sense reducció.
INICI DE LES CLASSES: 18 de gener del 2013
INFORMACIÓ: Lola López (coordinadora)
[email protected] www.centredestudisafricans.org www.upf.edu/fhuma
ORGANITZEN: Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i Centre d’Estudis Africans i Interculturals.
2programa del Curs i Diploma del Postgrau en Societats Africanes i Desenvolupament 2012
44
Cur
s de
pos
tgra
uen
Soc
ieta
ts A
fric
anes
(201
3-20
14)
Dip
lom
a de
pos
tgra
uen
Soc
ieta
ts A
fric
anes
i D
esen
volu
pam
ent
(201
3-20
14)
Am
b l
a in
ten
ció d
'am
pli
ar e
ls e
spai
s d
eco
nei
xem
ent s
obre
el m
ón a
fric
à, la
Fac
ult
atd
'Hu
man
itat
s d
e la
Un
iver
sita
t Po
mp
euFa
bra
ofe
reix
un
Cu
rs i
un
Dip
lom
a d
ePo
stg
rau
per
a t
ots
aq
uell
s alu
mn
es
inte
ress
ats
en d
esco
bri
r nov
es rea
lita
ts d
esd
'un
a p
ersp
ecti
va p
luri
dis
cip
lin
ar.
En u
n p
aís
com
el n
ost
re, o
n l'in
terè
s p
erl'À
fric
a ha
esta
t tra
dic
ional
men
t esc
às, i
on
l'ofe
rta
acad
èmic
a so
bre
la rea
lita
t afr
ican
aés
molt
red
uïd
a, e
l C
urs
i e
l D
iplo
ma
de
Po
stg
rau
en
So
cie
tats
A
fric
an
es
iD
esen
volu
pam
ent
pre
ten
en d
on
ar u
na
visi
ó ge
ner
al i
alhor
a ap
rofu
ndid
a so
bre
els
asp
ecte
s m
és d
esta
cats
del
pas
sat
i el
pre
sen
t d
el c
on
tin
ent:
la
seva
his
tòri
a,l'e
volu
ció i
l'act
ual
itat
políti
ca, l
es b
ases
de
la s
eva
econom
ía, l
es c
arac
terí
stiq
ues
de
laso
ciet
at, e
ls r
epte
s d
el d
esen
volu
pam
ent i
la d
iver
sita
t d
e le
s se
ves
cult
ure
s.
Am
b a
qu
est
ob
ject
iu s
'ha
aple
gat
un
pro
fess
ora
t q
ue
incl
ou
esp
ecia
list
es d
ep
rim
era
lín
ia i
rec
on
egu
t p
rest
igi
enca
das
cun
del
s te
mes
tra
ctat
s, a
mb
la
vo
lun
tat
de
gar
anti
r u
n e
levat
niv
ell
acad
èmic
. I a
mb
un
pre
u d
e m
atri
cula
ció
molt
mod
erat
en
com
par
ació
am
b o
fert
esfo
rmat
ives
del
mat
eix
tip
us.
El C
urs
de
Post
grau
con
sta
d'u
n p
rogr
ama
teòri
c i e
l Dip
lom
a co
nst
a d
'aqu
est m
atei
xp
rogr
ama
teòri
c, u
na
mic
a am
pliat
, i d
'un
apar
t prà
ctic
a a
ON
Gs,
enti
tats
o in
stit
uci
ons
que
treb
allin
en d
iver
sos
àmbit
s re
laci
onat
sam
b e
l món
afr
icà.
Org
anit
za:
INS
CR
IPC
ION
S I
MA
TR
ÍCU
LA
Pre
u:
Cu
rs u
niv
ersi
tari
de
pos
tgra
u: 7
00 e
uro
sD
iplo
ma
un
iver
sita
ri d
e p
ost
gra
u:
99
0eu
ros
Date
s de m
atr
icu
laci
ó:
Am
b u
n 1
0%
de
red
ucc
ió:
Fin
s el
30
de
nov
embre
de
20
13
SEN
SE R
EDU
CC
IÓ:
De
l'1 d
e des
embre
de
2013 a
l 20 d
e gen
erde
2014.
La m
atr
ícu
la n
omés
es
farà
efe
ctiv
a q
uan
la C
oo
rdin
aci
ó d
el
po
stg
rau
reb
i el
just
ific
an
t or
igin
al d
el p
agam
ent.
El
pre
u d
e l
a i
nscrip
ció
s'h
a d
ein
gre
ssar
al se
gü
en
t com
pte
ban
cari
:2100 0
900 9
1 0
211227783
Les
pla
ces
són
lim
itades
, i e
s co
bri
ran
per
rigor
ós o
rdre
de
matr
icu
laci
ó.
Més
info
rmació
a:
Lola
Lóp
ez (c
oord
inador
a)
cea.in
scri
pci
ons@
gm
ail.c
om
FAC
ULT
AT D
’HU
MA
NIT
AT
S
CEN
TR
E D’E
STU
DIS A
FRIC
AN
S I I
NT
ERC
ULT
UR
ALS
PR
ESE
NT
AC
IÓ
Am
b e
l su
port
de:
45
3material de difusió de la jornada de noves mirades (presentació de treballs del postgrau)
46
47
4material de difusió de l’edició 2013 del CUIMP Barcelona
CONSOR
CI UNIV
ERSITAT
INTERN
ACIONA
L MENÉ
NDEZ P
ELAYO
BARCEL
ONAl L
loc
de r
ealit
zaci
óC
entr
e d’
Estu
dis
i Rec
urso
s C
ultu
rals
(C
ERC
).M
onta
legr
e, 7
. Pa
ti M
anni
ng.
08
00
1 B
arce
lona
.
l Pre
u m
atríc
ula
90
eur
os C
odi 1
355
l Mat
rícul
aM
atríc
ula
onlin
e a
ww
w.c
uim
pb.c
at.
Om
plir
el f
orm
ular
i.
l Inf
orm
ació
Sec
reta
ria d
’Alu
mne
s. C
UIM
PB-C
entr
e Er
nest
Llu
ch.
Tel:
93
3 0
17
55
5.
info
@cu
impb
.cat
l Con
tingu
tLe
s ec
onom
ies
afric
anes
por
ten
prop
de
dues
dèc
ades
cre
ixen
t, fin
s i t
ot,
dura
nt l
a cr
isi
actu
al,
però
, am
b ex
cepc
ions
, le
s co
ndic
ions
de
vida
de
la m
ajor
ia d
e la
pob
laci
ó no
han
mill
orat
al m
atei
x rit
me,
ni d
e bo
n tr
os.
És d
ifíci
l, do
ncs,
con
fiar
que
el s
impl
e co
ntac
te “
orde
nat”
(de
moc
ràci
a,
regl
es d
el j
oc c
omer
cial
com
part
ides
) am
b el
s pa
ïsos
des
envo
lupa
ts
acab
i pr
odui
nt p
er e
ll m
atei
x l’e
quip
arac
ió d
e le
s po
blac
ions
afr
ican
es
amb
els
està
ndar
ds d
e le
s so
ciet
at r
ique
s.El
s ex
pert
s ha
n an
at re
cone
ixen
t la
inca
paci
tat d
els
succ
essi
us m
odel
s de
de
senv
olup
amen
t. P
rimer
fou
l’in
dust
ralis
me,
des
prés
el n
eolib
eral
ism
e i
ara
s’es
tan
qües
tiona
nt le
s re
form
es d
’un
i d’u
n al
tre.
L’in
tent
de
supe
rar
l’impasse
del c
onse
ns d
e W
ashi
ngto
n ha
apo
stat
per
nov
es rel
acio
ns q
ue
osci
l·len
ent
re e
l cap
italis
me
d’es
tat
de l’
anom
enat
“co
nsen
s de
Bei
jing”
i
l’acc
ent
en l
a cl
au p
artic
ipat
iva
i la
dur
abili
tat,
però
que
en
cap
cas
gara
ntei
xen
una
inve
rsió
com
para
ble
a la
que
nec
essi
ten
cada
scun
del
s m
odel
s.En
aqu
est
cont
ext,
la m
ajor
ia d
’afr
ican
s i
afric
anes
s’h
an d
e “b
usca
r la
vi
da”,
i a
ques
ta n
eces
sita
t to
rna
a po
sar
sobr
e la
tau
la e
l qu
e po
dríe
m
anom
enar
“ec
onom
ies
popu
lars
”, ta
mbé
con
egud
es s
ovin
t com
“ec
onom
ia
info
rmal
”. E
l con
cept
e se
mbl
ava
code
mna
t de
spré
s de
la c
aigu
da d
el m
ur
de B
erlin
i d
e le
s ut
opie
s re
volu
cion
àrie
s. D
e fe
t, pe
r a
mol
ts,
la i
dea
evoc
a bé
sol
ucio
ns m
argi
nals
i fin
s i t
ot p
erve
rsio
ns d
e l’e
cono
mia
glo
bal
que
perp
etue
n l’e
xplo
taci
ó in
tern
acio
nal.
Tanm
atei
x, t
ambé
ape
l·la
al
carà
cter
col
·lect
iu d
e l’a
dapt
abili
tat
de le
s es
trat
ègie
s af
rican
es q
ue h
om
podr
ia d
ir de
bas
e, u
nes
estr
atèg
ies
tan
vige
nts
com
div
erse
s.
l Dire
cció
Alb
ert
Roc
a, p
rofe
ssor
d’A
ntro
polo
gia
Cul
tura
l de
la U
nive
rsita
t de
Llei
da.
Dire
ctor
de
l’Ofic
ina
de D
esen
volu
pam
ent i
Coo
pera
ció.
Gru
p d’
Estu
dis
de
les
Soc
ieta
ts A
fric
anes
(G
ESA-
ARD
A).
l Pat
roci
niIn
stitu
t C
atal
unya
Àfr
ica.
Ban
co S
anta
nder
.C
asa
Áfric
a.U
nive
rsita
t de
Lle
ida.
l Pon
ents
Art
ur C
olom
, Uni
vers
itat
Autò
nom
a de
Bar
celo
na.
Jane
Guy
er, J
ohn
Hop
kins
Uni
vers
ity, E
UA.
Lola
Lóp
ez, C
entr
e d’
Estu
dis
Afric
ans.
Kat
e M
eagh
er, L
ondo
n S
choo
l of
Econ
omic
s, R
egne
Uni
t.A
bdou
rahm
ane
Ndi
aye,
Uni
vers
ité d
e B
orde
aux
3, F
ranç
a.A
lber
t R
oca,
Uni
vers
itat
de L
leid
a.A
nton
io S
anta
mar
ía, U
nive
rsid
ad A
utón
oma
de M
adrid
.G
érar
d Tc
houa
ssi,
Uni
vers
ité d
e Ya
ound
é II,
Cam
erun
.Sol
edad
Vié
itez
, Uni
vers
idad
de
Gra
nada
.
Econ
omie
s po
pula
rs a
frica
nes:
mite
o a
ltern
ativa
?P
RO
GR
AM
A
Dim
arts
, 15 d
’oct
ubre
09.0
0 -
09.3
0 h
l In
augu
raci
ó
Joan
Fus
ter S
obre
pere
, dire
ctor
aca
dèm
ic d
el C
UIM
PB-
Cen
tre
Erne
st L
luch
A
nton
io P
érez
-Por
tabe
lla,
pres
iden
t de
l’A
ssoc
iaci
ó In
stitu
t C
atal
unya
-Àfr
ica
Sa
ntia
go M
artí
nez-
Car
o, d
irect
or g
ener
al d
e C
asa
Áfric
a
Alb
ert
Roc
a, d
irect
or d
el c
urs
09.3
0 -
10.1
5 h
l In
trod
ucci
ó:
Hi
ha
més
d’
una
lògi
ca
econ
òmic
a?. El
con
cept
e d’
econ
omia
pop
ular
A
lber
t R
oca
10.1
5 -
10.4
5 h
l Pa
usa
10.4
5 -
12.3
0 h
l B
ricol
atge
soc
ial
o m
argi
naci
ó m
istifi
cada
: la
mob
ilita
t so
cial
en
les
econ
omie
s po
pula
rs
Mod
era:
Art
ur C
olom
A
bdou
rahm
ane
Ndi
aye
12.3
0 -
14.0
0 h
l D
ebat
14.0
0 -
16.0
0 h
l Pa
usa
16.0
0 -
18.0
0 h
l “E
cono
mie
s ní
nxol
”:
les
econ
omie
s po
pula
rs
afric
anes
es
po
den
adap
tar
al
mer
cat
glob
alitz
at?
M
oder
a: S
oled
ad V
iéit
ez
Jane
Guy
er
18.0
0 -
19.0
0 h
l D
ebat
Dim
ecre
s, 1
6 d
’oct
ubre
10.0
0 -
12.0
0 h
l M
icro
finan
ces,
sol
idar
itat,
econ
omia
soc
ial
i des
envo
lupa
men
t lo
cal
M
oder
a: L
ola
Lópe
z
Gér
ard
Tcho
uass
i
12.0
0 -
12.3
0 h
l Pa
usa
12.3
0 -
14.0
0 h
l D
ebat
14.0
0 -
16.0
0 h
l Pa
usa
16.0
0 -
18.0
0 h
l O
bser
vant
le
s ec
onom
ies
popu
lars
af
rican
es: h
istò
ries
invi
sibl
es i
el c
apita
lism
e de
ls m
és
pobr
es
Mod
era:
Ant
onio
San
tam
aría
K
ate
Mea
gher
18.0
0 -
18.3
0 h
l C
loen
daH
i hau
rà s
erve
i de
trad
ucci
ó si
mul
tàni
ape
r al
s po
nent
s es
tran
gers
créd
itos
de li
bre
elec
ción
El C
UIM
PB-C
entr
e Er
nest
Llu
ch e
s un
con
sorc
io:
Cur
sos
de o
toño
Patr
ocin
a:
ww
w.c
uim
pb.e
s
Econ
omía
s po
pula
res
afric
anas
: ¿m
ito o
alte
rnat
iva?
15, 1
6 d
e oc
tubr
e 2013
Dire
cció
n: A
lber
t R
oca,
pro
feso
r de
Ant
ropo
logí
a C
ultu
ral d
e la
Uni
vers
itat
de L
leid
a. D
irect
or d
e la
Ofic
ina
de D
esar
rollo
y C
oope
raci
ón.
Gru
po d
e Es
tudi
o de
las
Soc
ieda
des
Afric
anas
(G
ESA-
ARD
A)
48
5material de difusió del projecteCIEATE Criquet
CIATE CRICKET - SETEMBRE 2013 – MAR BELLA
Curs d’Iniciació a Tècnic Esportiu - Esport Específic: Criquet
*TOTES LES ACTIVITATS FORMATIVES ES REALITZARAN AL COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL DE LA MAR BELLA,
EXCEPTE LES PRÀCTIQUES (18,19 OCT) QUE ES REALITZARAN AL CAMP DEL JULIÀ DE CAMPMANY.
* Cal inscripció prèvia - COORDINACIÓ: XAVI MUÑOZ ([email protected])
Divendres 27 - 17:00 a 20:00
PROJECTE CRICKET/ PSICO EVOLUTIVA Y HABILITATS SOCIALS
Dissabte 28 - 17:00 a 20:00
EDUCACIÓ I ESPORT
Diumenge 29 - 11:00 a 14:00
INTERCULTURALITAT
Divendres 11 - 17:00 a 20:00
GÈNERE AMB PERSPECTIVA INTERCULTURAL
Dissabte 12 - 11:00 a 14:00
PRIMERS AUXILIS I LESIONS
Dissabte 12 - 15:00 a 18:00
RECURSOS METODOLÒGICS
Divendres 18 – 15:30 a 18:30
ENSENYAR CRICKET
Dissabte 19 - 10:00 a 13:00
ENSENYAR CRICKET
Diumenge 20 - 11:00 a 14:00
PROGRAMACIÓ ACTIVITAT EXTRAESCOLAR
49
Benvolguts/des, impulsat en el marc de la mesura Convivim Esportivament de l'Ajuntament de Barcelona, ens plau comunicar-vos l'inici d'un nou recurs esportiu i intercultural a la ciutat. Des d'inicis de setembre funcionen en diversos espais de la ciutat, equips juvenils de cricket, als que podeu derivar els/les joves que ho desitgin. L'entrada és lliure i gratuïta, amb l'única limitació de ser menor de 21 anys. Aquests espais cricketers son els següents: Ciutat Vella Pista de Sant Rafael, c/ Sant Rafael, 29 - Dilluns de 18 a 19h – Referent educatiu: Jonathan Garcia ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Sants - Montjuïc Camp Julià de Campmany, c/ Segura, 31 - Divendres de 16 a 18h – Referent educatiu: Pau Zabala ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Sant Martí (Dos equips: masculí i femení) Espai esportiu municipal Francesc Abat (“besonense”), c/ Lluís Borrassà, 25 - Dilluns i dijous de 18:30 a 20h – Referent educatiu: Aina Coscollola. – Coordina Associació Enxarxa – Pla comunitari Besòs - ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Horta – Guinardó / Gràcia Camp Municipal de la clota, Av. De l’Estatut de Catalunya, 31 - Dijous de 17:30 a 19:30h – Referent educatiu: Jonathan Garcia ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Sant Andreu Camp Municipal de la Trinitat Vella, c/ Via Barcino, 104 - Dilluns de 17:30 a 19:30h – Referent educatiu: Pau Zabala ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Nou barris - Ciutat Meridiana Complex esportiu municipal Ciutat Meridiana, Av. Rasos de peguera, 222 - Divendres de 17 a 19h – Referent educatiu: Rashid Mehmood Per qualsevol qüestió, no dubteu en contactar amb el coordinador de l'activitat: Xavi Muñoz - [email protected]
6material de difusió del projecteConvivim Esportivament
50
51