la torre 32, tardor 2015

Tardor 2015Núm. 32

LA TORRE2 / Tardor 2015

La TorreRevista de la Colla Jove de Castellers de Sitges

Edita: Colla Jove de Castellers de Sitges

Consell de Redacció: Jordi Dólera i Santi Terraza

Hi col·laboren en aquest número: Marc Yll

Fotografies: Clàudia Sauret i Gemma Giralt

Impressió: Indugraff

Tirada: 700 exemplars. Distribució gratuïta

Adreça: Colla Jove de Castellers de Sitges. Palau

del Rei Moro. Carrer d’en Bosch, 10. 08870 Sitges

(Penedès)

La Colla Jove de Castellers de Sitges recomana utilitzar els serveis que ofereixen

els nostres anunciants

La foto de portada és el 4de7 ambl’agulla plantat a la plaça Marcer de Ribes per la Festa Major

Ens trobem, un any més, al final d’una nova tem-porada castellera. Una temporada que ens ha permès sovintejar i consolidar els castells de la gamma bàsica i mitjana de 7, portant-los a gairebé totes les places on hi hem actuat.

A falta d’una actuació per concloure la temporada, podríem definir la temporada 2015 com la de la regu-laritat. M’explico. La regularitat del gruix de gent a les actuacions ens ha permès gaudir de castells de la gam-ma mitjana de 7 en gairebé totes, amb independència del lloc on actuàvem i de la llunyania de Sitges, pla-ces on històricament ens ha costat arrossegar un bon nombre de camises. Aquesta regularitat ens ha portat a aconseguir trencar sostres dins d’aquesta gamma de castells, fins al punt de renombrar, per membres de dins de la colla, l’actuació més repetida d’aquesta tem-porada com la “tripleta sitgetana” (4de7a, 3de7, 4de7, pde5).

Aquesta regularitat en els castells de 7 és una bona base per aconseguir créixer com a colla, però no és l’objectiu que ens hem de marcar com a Colla Jove de Castellers de Sitges. L’objectiu de la colla, any rere any, és aconseguir tornar a batre’ns amb els castells de la gamma alta de 7 i la gamma bàsica de 8. Aquests castells, com és ben sabut per tots plegats, necessiten d’un extra de treball a assaigs i actuacions, que ens permetin plantar cara als que han estat, històrica-ment, els nostres castells límit.

Sense voler entrar en la conveniència d’aprofitar el màxim les hores d’assaig i de la major implicació de tots els castellers com a base per superar-nos cada temporada, del que ja s’ha escrit molt a les cartes dels anteriors caps de colla, i que el món casteller ens de-mostra cada cap de setmana, m’agradaria centrar-me en un altre concepte: la il·lusió.

La il·lusió davant els nous reptes és el que ens fa ti-rar endavant, que les hores d’assaig i els sacrificis no es facin feixucs, que la lluita per un objectiu no et faci de-fallir en els moments difícils, que entre tots ens ajudem a aixecar-nos i a tirar els objectius endavant. Aquesta mateixa setmana hem tingut un exemple a destacar. Amb els ànims baixos després d’un assaig accidentat, diferent gent de la colla, a nivell individual, ha decidit emprendre diverses iniciatives, des de diferents àmbits apel·lant a l’orgull de la colla, a la il·lusió davant els rep-tes i a les ganes de superar-nos dia a dia.

Sense saber el resultat final d’aquestes iniciatives al moment d’escriure aquesta carta, em fa sentir orgu-llós de la nostra gent, de les ganes, la il·lusió, el treball i el sacrifici de tots els nostres castellers durant aques-ta temporada. Qui lluita pot perdre, qui no lluita ja ha perdut.

CARTA DEL CAP DE COLLAMARC YLL

Només guanyem, si lluitem

LA TORRE Tardor 2015/ 3

La temporada de la regularitatLa temporada del 2015 arriba

a la seva fi amb una important acumulació de castells de 7 al seu historial. A l’espera de la darrera exhibició –la Diada de la Colla– els números de la Jove mostren solidesa en algunes de les cons-truccions de gamma mitjana de 7, com el 4de7 amb l’agulla (mai se n’havien fet tants) i estabili-tat amb els bàsics de 7 (els disset 4de7 també són de rècord). Com ja va passar el 2014, la campan-ya del 2014 ha estat prolífica en castells de 7 i ha acumulat bones dades, que posen de manifest el treball realitzat i la capacitat de la colla per a passejar castells que fins fa uns anys poques vegades es plantejaven fora de casa.

L’assiduïtat dels castells de 7 en pàcticament totes les actuacions realitzades per la colla aquesta temporada suposen un pas en-davant per guanyar cos i múscul. Abans de pujar l’estadi desitjat, la colla necessitava ampliar les seves capacitats per passejar els castells de la gamma mitjana en qualsevol actuació.

Certament, però, la colla –co-mençant per la Tècnica i el cap de colla– haguessin volgut arribar al tram final amb més d’un 4de8 al sarró. O, si més no, amb el castell en cartera i com a aposta explí-cita. S’ha intentat, s’ha treballat i s’han salvat obstacles. I el 2016 està cridat a ser l’any que el cas-tell de 8 torni als registres de la Jove. La feina realitzada aquesta temporada, com la dels cursos anteriors, ha de donar peu que la propera temporada es faci el salt desitjat, si s’aconsegueix establir una política d’assaig constant, en la qual tronc, canalla i els primers cordons del peu responguin de manera continuada els dimarts i els divendres al Palau.

El 2015 ha dut noves passes en-davant per ampliar els recursos tècnics de la colla. La necessària

renovació d’algunes peces claus del tronc per cobrir noms que havien causat baixa ha permès treballar en castellers que hau-ran de ser claus en els propers anys. Aquesta feina d’assaig ha començat a donar fruits enguany, però sobretot suposa una inversió per a les properes temporades.

La campanya que ara tanquem també ha permès, des d’un punt de vista social, una ampliació de la presència de la colla al carrer i en

els diferents entorns on és suscep-tible de creixement. Un ampli pro-grama d’activitats durant tot l’any i iniciatives socials –com el Parc Infantil, el concert de rumba-rock, la presència activa a les Barraques o les accions a l’Institut Joan Ra-mon Benaprès– han de facilitar el creixement social de la colla en segments joves de Sitges, amb l’objectiu que aquests grups, que recentment es van incorporant a la colla, facin l’empenta necessària.

7de7 a la Diada de Santa Tecla


Torre de 9 amb folre i manilles dels Castellers de Vilafranca a la Diada del 2014, 3de9 amb folre dels Minyons de Terrassa a la darrera Festa Major i 3de9 amb folre dels Xiquets de Tarragona a la mateixa actuació

Plaça castellera de primer ordreSitges reforça la seva condició com a localitat que convida les colles punteres del panorama casteller

JORDI DÓLERAQue Sitges ha esdevingut en

una de les localitats castelleres més importants ho hem dit i es-crit molts cops. Que l’ambient que es respira en les principals diades celebrades a la vila, tant al Cap de la Vila –lloc habitual de les actua-cions de la Jove– com a la plaça de l’Ajuntament durant la Festa Ma-jor, és de plaça castellera de primer ordre, també és indiscutible.

I que la qualitat de les colles que acompanyen als castellers sitge-tans en les seves actuacions està fora de dubte també. Any rere any, les millors agrupacions del país visiten la nostra vila, i ho fan exe-cutant construccions de primer ni-vell, marcant en els seus calenda-ris d’actuacions les diades a Sitges amb lletra vermella.

L’any vinent, farà 20 anys que Sitges es va convertir en plaça de 9. L’any 1996, Sitges –juntament amb Girona, Manresa, Igualada i Mataró– assolia la categoria de 9 pisos, unint-se a les 15 localitats que anteriorment ho havien acon-seguit. Ho va fer abans que places històriques com El Catllar (1997), Llorenç del Penedès (1998), Al-tafulla (1999) o Torredembarra (2000), per citar algunes de les localitats castelleres de primer or-dre.

Gairebé 20 anys després, Sitges es troba en el Top 20 de les locali-tats que han vist més castells de 9 pisos. Ni més ni menys que trenta castells de 9 s’han aixecat a Sitges, 29 dels quals descarregats i 1 carre-gat. I en el corpus de castells rea-litzats hi ha una completa gamma

dels més difícils: 4de9fa, 5d9f(c), tde9fm, 9de8, 3de9f, 4de9f, pde7f, 3de8a, 4de8a, 5de8, 7de8… Fins i tot, un intent de 4de9sf.

De les 73 localitats que han vist intentar algun castell de 9 pisos, en 70 d’elles s’ha pogut veure al-guna aleta de màxim nivell. Sit-ges i Ribes hi estan incloses. I en 19 d’aquestes hi ha hagut gamma extra. A Sitges, s’han alçat cinc cas-tells superiors al 3de9f.

Per a la Jove de Sitges, des dels seus inicis, el reforç i posiciona-ment de Sitges com a plaça caste-llera ha estat un aspecte de prime-ra magnitud. Per aquest motiu, ha intentat portar les millors colles a la vila. Enguany, per exemple, hi hauran actuat a Sitges vuit de les catorze colles que han alçat cons-truccions de 9.

LA TORRE Tardor 2015 / 5

5de9 amb folre dels Castellers de Vilafranca a la Diada del 2011, 9de8 amb folre dels Minyons de Terrassa a la Festa Major del 2014 i 4de9 amb folre i agulla dels Castellers de Vilafranca a la Diada del 2007


JORDI DÓLERAEl passat dissabte 29 d’agost

va tenir lloc la diada castellera de Festa Major. Els Minyons de Te-rrassa, que era la dotzena vegada que ens acompanyaven a la nostra festa gran, ja ens tenen habituats a fer grans actuacions a la nos-tra vila i enguany no va ser una excepció. Sense anar més lluny, aquest ha estat el tercer any con-secutiu que han alçat un castell de 9 pisos a la plaça de l’Ajuntament, en la qual l’any passat hi van com-pletar la segona millor diada que s’ha fet mai a Sitges amb el 3 i 4de9 amb folre i el 9de8. Aquests darrers castells de 9 dels Minyons per Festa Major han permès que Sitges tingui dues places de 9… i haguessin estat tres si el 13 de no-vembre de 1994, els Castellers de Vilafranca haguessin coronat la torre de 9 amb folre i manilles a la Diada de Colles del Penedès, que la colla va organitzar a la Fragata. La torre –que els verds encara no havien fet mai– es va trencar just abans que hi travessés l’enxaneta.

Enguany, a més dels terrassencs, la Jove també va compartir plaça amb els Xiquets de Tarragona. Era la tercera visita de la colla dega-na de Tarragona a la nostra vila. La primera va ser un ja llunyà 4 d’octubre de 1981 per acompanyar els Castellers de Sitges en el seu Dia del Casteller, i la segona per Santa Tecla de 1999, quan van fer el 3 i el 4de8 i van estar a punt d’enlairar la

torre de 8 amb folre, que van des-muntar amb quarts col·locats per manca de pressió a la pinya. Els matalassers, com se’ls coneix po-pularment per les camises ratlla-des que fan servir, van completar aquesta Festa Major una excel·lent exhibició que entra de ple dret en el Top 20 de les millors diades que s’han fet mai a Sitges: torre de 8 amb folre, 3de9 amb folre, 4de8 amb l’agulla i pilar de 7 folrat.

L’exhibició de Festa Major ha estat el segon cop que dues colles feien castells de 9 en la mateixa exhibició a Sitges. La primera va ser l’any passat durant la Diada de la Colla, en la qual els Castellers de Vilafranca i els Castellers de

Els Castellers de Sants i els Xiquets de Tarragona han entrat actuacions seves en el Top 20 de Sitges

Millors actuacions a Sitges

Sants també ho van fer. Amb ells, ja són quatre les colles que han arribat als 9 pisos a la nostra vila.

Aquests registres incrementen el prestigi de Sitges com a plaça castellera de primer ordre. No hi ha gaires localitats que pugin dir que han vist alçar fins a 30 castells de 9, registres que de ben segur creixeran molt aviat, a la Diada del Jove d’enguany, en la qual, un cop més els Castellers de Vi-lafranca faran acte de presència. De fet, en les 20 millors actua-cions que s’han fet a la nostra vila contemplen almenys algun castell de 9. En el quadre de la dreta, hi trobareu el llistat complert de les millors diades fetes a Sitges.


Pilar pujat i baixat per les escales de la Punta (Santa Tecla 2015)

5de7 (Santa Tecla, 2015)

Vano de 5 (Festa Major, 2015)


4de7 amb l’agulla (Diada de la Colla, 2014)


Collita del 93

SANTI TERRAZAEl 1993 va ser un any que va

marcar la història dels castells. Va ser la temporada que va arri-bar la gamma extra: la primera torre de 9 amb folre i manilles, que van carregar els Minyons a la seva Diada, que va obrir les por-tes a una nova era dels castells i que iniciava un període del qual encara en fruïm. Però el 1993 es va caracteritzar també per una al-tra dada de gran significació que el fa considerar com el primer any del que es va anomenar el boom casteller: la creació de colles en diferents punts del país, que va permetre ampliar notablement el mapa castller.

Aquell 1993 va néixer, efectiva-ment, la Jove de Sitges, que recu-perava la tradició castellera de la vila després d’un parèntesi de cinc anys. I, a més, es van fundar els Castellers de Sants, els Tirallon-gues de Manresa, els Xiquets de Cambrils i la Nova del Vendrell. I una altra colla, que va néixer l’any abans, es va estrenar aquella temporada del 93: els Ganxets de Reus.

La proliferació de colles caste-lleres va ser aquell exercici nota-ble. No era un fet nou, ja que els anys anteriors, la geografia caste-llera havia incorporat noves colles a Granollers, Cornellà, Vila-seca o Sant Pere i Sant Pau (Tarragona), entre d’altres. Però aquell 1993, el salt va ser significatiu. Diversos factors hi van influir d’una mane-ra directa. D’una banda, l’entrada dels castells a la televisió de ma-nera regular, gràcies a les retrans-missions que va començar a efec-tuar el Canal 33, i, per una altra, la presència de les colles en un dels actes de major trascendència i repercussió que ha tingut aquest país: la cerimònia inaugural dels

Jocs Olímpics de Barcelona 1992.La sort d’aquelles sis colles que

van començar a caminar l’any postolímpic ha estat molt diversa. Tres d’elles van acabar desaparei-xent: les creades a Reus i el Ven-drell, que no van acabar trobant lloc en les seves poblacions amb colles consolidades, i la de Cam-brils, tot i que aquesta darrera es va reunificar fa dos anys, després d’un llarg parèntesi sense activi-tat.

Una altra colla ha tingut una tra-jectòria discreta: els Tirallongues de Manresa, que durat anys ha fet els bàsics de 7 i esporàdicament algunes construccions superiors i que ara torna a viure un bon mo-ment, com ja va experimentar el 1998, quan va sovintejar la torre de 7.

I, per damunt de totes, i amb eaccentuada diferència. hi ha els Castellers de Sants, la colla mo-del del món casteller. Els borinots representen, millor que cap al-tra colla, l’extraordinari moment

que viu el panorama casteller en l’actualitat. Són un exemple en progressió tècnica i creixement social i enguany han tornat a es-criure una altra pàgina brillant al repetir la gamma extra descarre-gada per segon cop després del primer intent, una fita que cap altra colla havia aconseguit abans.

La collita del 93 va ser, fona-mentalment de la zona tradicio-nal. Quatre de les sis colles que hi van aparèixer ho van fer a les co-marques del Penedès i del Camp de Tarragona i tres de les quals en poblacions que ja havien tin-gut activitat castellera. Va ser el darrer any en què la zona tradi-cional va donar més colles que la resta d’àrees del país, ja que a partir dels anys següents dife-rents comarques que mai abans havien tingut colles van sumar-se a la cultura castellera creixent. La creació dels Castellers de Sants, a més, obria el radi casteller a Bar-celona, amb la constitució de la primera colla d’un barri.

Què se n’ha fet de les colles que van néixer el nostre any?

Llinars del Vallès, 11 de setembre de 1994. Membres de la Tècnica decidint que en tercera ronda la Jove faria el 3de7: va ser el primer castell de 7. D’esquerra a dreta: Jordi Farrerons, Santi Terraza, Josep Pa-dreny (d’esquenes), Santi Pérez, Jordi Cazorla i Enrique Villanueva sènior i Tercero (d’esquenes)


SANTI TERRAZADe Sitges, evidentment. I de Ri-

bes també, per descomptat. I hi hauria altres poblacions més que exporten castellers a la colla des de fa força anys. Però enguany hi han entrat tres que procedeixen de nu-clis castellers de primer nivell, com Vilafranca i el Vendrell, o bé de la ciutat de Barcelona. Tenien moltes –i bones– opcions per triar prop de casa, però han optat per la Jove de Sitges. I n’estan ben satisfets.

El Nico Togi va néixer a Argen-tina, però des dels 8 anys viu al Vendrell. I viure a la capital del Baix Penedès implica, necessària-ment, conviure amb els castells. Al Nico li agraden des de fa anys i, per aquest motiu, va entrar als Nens, la històrica i gran colla del Vendrell, que enguany ha prota-

gonitzat una temporada que pas-sarà a la història castellera amb lletres d’or. D’això ja en fa uns quants anys.

De fet, el primer cop que el Nico va entrar al Palau del Rei Moro va ser el 21 d’octubre de 2011. No ho va fer per assajar amb la Jove de Sitges, sinó amb la que era la seva colla, els Nens del Vendrell, que van venir a assajar al Palau en una de les col·laboracions i intercanvis que la Jove efectua a final de tem-porada amb altres colles. Al Nico li van agradar les proves de 4de7 net i 4de8 fins a dosos que va fer la Jove aquell dia i li va quedar un bon gust de l’ambient del Palau.

Però va continuar fent castells a casa seva. De fet, quan va optar per deixar els Nens va ser per fer una breu incursió als Minyons de

El Nico Togi, l’Íngrid Giménez i la Marina Magrans venen a cada assaig procedents del Vendrell, Vilafranca i Barcelona: ells, són de la Jove de Sitges

“Sí, som de la Jove” El Nico, l’Íngrid i la Marina han entrat enguany a la Jove, tot i residir fora de Sitges i Ribes; i n’estan ben satisfets

l’Arboç. però tampoc allà va aca-bar de trobar el seu lloc i, apas-sionat com és dels castells, es va plantejar entrar en una colla que respongués als seus gustos i ne-cessitats. En va valorar diverses, a Vilafranca, Tarragona, Barcelona, Vilanova i Sitges. I, finalment, va triar aquesta, tot i que, ni de bon tros, era la més gran ni la que feia millors castells.

El Nico està content amb la seva tria. Durant la seva primera tem-porada a la Jove ha après a gaudir els castells. ha pujat al terç i ha fet castells com el 5de7, el 4de7 amb l’agulla o el 3de7, a més d’assajar el 4de8. El Nico és dels que no fa-lla mai a assaig i ja està pensant en els reptes que pot encarar en el futur amb el que, mica en mica, aprèn al Palau.


A la Marina, el Nico i l’Íngrid els queda bé el color vi

Quan l’Íngrid Giménez va arri-bar aquesta temporada al Palau del Rei Moro, procedent de la seva Vilafranca, ja feia anys que hi havia vingut. Ho havia fet di-verses cops. La primera vegada va ser l’hivern de 2009, quan –ella, que era falconera de Vilafran-ca– es va apuntar a la colla dels castellers pericos, que es va crear per alçar un castell a la cerimònia d’inauguració del nou estadi del RCd Espanyol. L’Íngrid és perica pels quatre costats i el fet que el projecte dels castellers blanc-i.blaus naixés a Sitges li va fer aga-far estima per la Jove. Per aquest motiu, sempre que podia, l’Íngrid

s’escapava al Palau per veure as-saigs o al Cap de la Vila, per viure les actuacions.

El problema és que per venir a Sitges l’havien de portar els seus pares… fins que va fer 18 anys i es va treure el carnet.Aleshores, l’Íngrid ho va tenir clar: volia ve-nir amb la Jove de Sitges.

En aquesta primera tempora-da, l’Íngrid ha demostrat les se-ves enormes prestacions pujant al quart de diferents castells de la Jove i exhibint les seves grans ha-bilitats pilaneres. I és que l’Íngrid ha arribat a pujar al pilar de 6 per sota dels Falcons de Vilafranca. El pilar de 5 de la Jove el té a tocar.

La Marina Magrans ve de Barce-lona a cada assaig. Castellera uni-versitària, amb una incursió als de Sants, per a la Marina, la Jove de Sitges té un component senti-mental especial: el seu germà Èric va ser un dels primers dosos que va tenir la colla i que va pujar als primers intents de 4de8, el 1996. L’Èric va marxar a viure a Valèn-cia fa més de quinze anys i ara la Marina, que viu a Barcelona, agafa el relleu del seu germà pujant als castells de color vi. En aquesta primera temporada ja ha fet diver-sos castells de 7 i, sempre que és necessari, es mostra disposada a col·laborar en qualsevol pom.

Descomptes especials per a castellers


JORDI DÓLERAEls Castellers de Sitges (1971-

1987) i la Colla Jove de Caste-llers de Sitges (des del 1993) han permès i permeten gaudir d’actuacions castelleres a la nos-tra vila des de començament dels anys 70 del segle passat, tret del petit període de cinc anys que va entre la desaparició dels blaus (1988) i la formació dels de la camisa de color vi (1993). Però a Sitges ja s’havien fet actuacions castelleres des de molt abans d’aquestes dates.

L’any 1998 Pere Ferrando, emi-nent historiador casteller, publica dins del llibre El Penedès casteller un capítol dedicat als precedents castellers de Sitges, en el què fa un repàs de totes les actuacions que tenen lloc a la nostra vila, des de que se’n té notícia fins a la creació dels Castellers de Sitges. Aquest és el primer treball exhaustiu que tracta aquest tema, sense deixar de banda l’article signat per Fran-cesc Berbegal al Programa de la Festa Major de 1975, on es donen unes primeres pinzellades sobre la qüestió. En aquest treball de Pere Ferrando es fa un repàs cronolò-gic de les actuacions, apuntant el nom de les colles que van visitar Sitges i aportant també informa-ció sobre alguns dels castells rea-litzats.

Amb el pas dels anys, han anat apareixent noves informacions so-bre aquestes primeres exhibicions

castelleres a la nostra vila, que per altra banda s’han vist reforçades amb l’actualització de la base de dades castellera de la Colla Jove de Tarragona, que ja ha arribat a incloure les actuacions realitzades a partir de 1926. Amb això, s’ha pogut fer un creuament de dades, que ha permès conèixer amb més precisió els castells realitzats du-rant aquells anys. En això també hi ha contribuït l’aparició de no-ves fotografies, com la que va fer arribar la Colla Vella dels Xiquets de Valls, tant a l’Ajuntament de Sitges com a la Jove de Sitges,

Pilar de 5 de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a la Sortida d’Ofici de l’any 1900. Es tracta de la foto-grafia de castells a Sitges més antiga

Els precedents castellers a Sitges

en el marc de la diada castelle-ra de Sant Jordi d’enguany. Es tracta d’una fotografia de la Sor-tida d’Ofici de l’any 1900, que ha passat a ser la imatge més antiga on es veu un castell fet a la nostra vila.

El quadre conjunt, mostra les dades actualitzades d’aquestes actuacions. Com es pot observar en el mateix, la primera actua-ció que és té documentada té lloc l’any 1884, fa més de 130 anys, en plena primera època d’or del fet casteller. Per tant, tres segles de castells ens contemplen!

Taller FloralTel. 647 75 29 67 / Vilanova i la Geltrú

[email protected]


Actuacions anteriors a l’aparició dels Castellers de Sitges


La Jove on tour

SANTI TERRAZA La Jove és una colla viatgera. Déu n’hi do la de vegades que ha agafat autocar, vaixell o avió per anar a fer castells fora del país. El viatge que enguany va fer a Alge-mesí (País Valencià) és el dissetè de la història de la colla. Poques colles n’han fet tants en poc més de vint anys. La sortida a Algemesí, el da-rrer cap de setmana de maig, va ser la cirereta als viatges de la colla. Anar a fer castells a Alge-mesí tenia un component sim-bòlic especial. En primer lloc, perquè es tracta de la ciutat de les muixerangues, que són els precedents dels castells. La nos-tra hisòria bicentenària va arri-bar a Valls procedent del País Valencià i, d’una manera molt significativa, d’Algemesí. La colla hi va estar convidada per la Mui-xeranga d’Algemesí (la coneguda com colla blava), que és la més antiga de la població. Hi vam fer castells junt amb l’altra colla de Muixeranga (la Nova o verda) i els Xiquets de Reus, amb motiu de la Trobada de Muixerangues i Castells, que cada any organitza aquesta ciutat valenciana. El segon component relle-vant del viatge va ser que, pre-cisament, la primera colla cas-tellera que va actuar a Algemesí van ser els Castellers de Sitges. Va ser l’any 1979, quan els blaus tornaven d’un viatge a Alacant i van aturar a la pàtria de les muixerangues a fer castells. Des d’aleshores, un grapat de colles castellers han enlairat les seves construccions a Algemesí, però els primers a fer-ho van ser sit-getans. La d’Algemesí va ser la segona incursió de la Jove al País Valen-cirà, després del viatge que va

fer a la població castellonenca d’Alcora l’any 2004. Els territoris més visitats per la Jove durant aquests disset viatges han estat tres: França, Itàlia i Euskadi. A França va ser la primera sortida. Va ser a Marsella el juny de 1996, quan la ciolla feia poc que havia estrenat la gamma mjitjana i alta de 7. Posteriorment, va tornar a Franca el 1999 (Biarritz) i 2006 (Lourdes). A Itàlia ha estat tres cops, i tores recents: dues vegades ala població d’Irsina, a la Basilica-ta, i una altra Feltre, al Vèneto. I també tres cops ha estat al País Basc, en aquest cas, a la mateixa població: Vitòria - Gasteiz, en tots tres casos per a participar en les tradicionals festes de la Vír-gen Blanca.

ELS VIATGES DE LA JOVE

1996: Marsella (França)1997: Vitòria - Gasteiz (País Basc)1998: Andorra 1998: Vitòria - Gasteiz (País Basc)1999: Biarritz (País Basc francès)2003: Jaca (Aragó)2003: Vitòria - Gasteiz (País Basc)2004: Jaca (Aragó)2004: Alcora (País Valencià)2006: Lourdes (França)2007: Manacor (Mallorca)2009: Irsina (Itàlia)2010: Perpinyà (Catalunya Nord)2011: Irsina (Itàlia)2012: Feltre (Itàlia)2014: Perpinyà (Catalunya Nord)2015: Algemesí (País Valencià)

Construcció de la Muixeranga d’Algemesí (la blava) amb el suport de membres de la colla, durant la passada trobada de Muixerangues i Castells

Algemesí, pàtria de la muixeranga, s’afegeix al mapa de color vi


3de7 durant el pregó d’inici de les Festes de la Vírgen Blanca, a Vitòria, el 1997

4de7 a Irsina (1999) Castells i dos grups de pizzicantó, a Irsina el 2009

Pilars castellers i muixeranguers, el passat 30 de maig, a Algemesí 4de7 a Manacor (2007)

Pilar de 5 a Andorra (1998)

la torre 32, tardor 2015

Documents