la torre 23, tardor 2007

20
La Torre REVISTA DE LA COLLA JOV I CASTELLERS DE SITGES Núm. 23

Upload: jove-de-sitges

Post on 28-Mar-2016

217 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Revista de la Colla Jove de Castellers de Sitges

TRANSCRIPT

La Torre REVISTA DE LA COLLA JOV I CASTELLERS DE SITGES

Núm. 23

2 / Tardar 2007 LA TORRE

El pilar de les escales. La baixada el pilar de les escales el día de Santa Tecla guanya expectació any rere any. La seva espectacularitat, la seva beIlesa plás­tica i la capacitat d'atracció de la colla han fet d'aquest singular acte de poc més de 3 minuts un moment especial. Per a quan la pujada? :-)

La. Torre Revista de la Colla Jave de Castellers de Sitges

Edita: Colla Jove de Castellers de Sitges

Consell de Redacció: Jordi Dólera, Lídia Gázquez i Santi Terraza

Hi col·laboren en aquest número: Rafa Cosin, Jordi Farrerons i Patricia Zara

Fotografies: Carles Castro, Esperan..a Fabra, Marta Ferrer, Lidia Gázquez i Angie Mirabent.

Impressió: L'Eco de Sitges SL

Tirada: 500 exemplars. Distribució gratuita

~: Colla Jove de Castellers de Sitges. Palau del Rei Moro. Carrer d'en Bosch, 14. 08870 Sitges (Penedes)

La Colla Jove de Castellers de Sitges recomana utilitzar els serveis que ofereixen els nostres anunciants

Les fotos de portada i del paster és el 4de8 carregat de Festa Majar.

Són de Marta Ferrer (portada) i Carles Castro (paster)

Jove de Sitges, nova dimensió SANTITERRAZA

La Festa Major del 2007 passara la historia de la Co­lla com un moment realment especial. La gran quanti­tat de sensacions positives registrades per tots els com­ponents de la love ja formen part del patrimoni histo­ric i sentimental de la Colla. Van ser molts moments magics, que palesen la solidesa de la love i la seva ca­pacitat d'atracció: tornar a dibuixar l'aleta del 4de8 (sí, és clar, l'objectiu i les ganes eren i són descarregar-Io, pero haver tornat a arribar aquíja és molt i cal valorar­ho), l'enorme expectació registrada, el Cap de la Vila a vessar, el multitudinari assaig del dia 22 que va fer pe­tit el Palau del Rei Moro, la recuperació deIs castells de 7 a la Sortida d'Ofici, la retransmissió en directe de la Diada, la pancarta-foto que domina des d'aleshores el Cap de la Vila... i tants altres que constaten que la love és avui en dia una de les entitats de referencia de Sitges.

Vivim un moment especial, fruit del treball, l'esfore; i la il·lusió de molta gent que ha cregut en les possibili­tats d'aquesta Colla. Només cal veure les cares de molts castellers que recentment han entrat a la love i han descobert les magiques sensacions i el sentiment que es viu en aquesta "segona familia" per adonar-se que la Colla és una autentica :fabrica d'il·lusions, com algú re­centment l'ha definit veient-Ia des de fora.

1 és que la il·lusió és el motor que ens ha obert, i ens pot obrir, noves portes. La il·lusió per assajar nO\'es es­tructures, per estrenar nous castells, per mantenir els exits recents, per recuperar-ne d'antics, per véncer fronteres, per obtenir un reconeixement social, per ser el centre de moltes i moltes expectatives d'aquest poble, per fer més gran, solida i estable la Colla... L'eslogan es­collit aquest any ("No posis límits a les teves il·lusions") respon a aquesta doble voluntat d'expressar ambició i gaudir plenament del que ens unei..x, que són els castells i la Colla.

El salt d'una colla de 7 a una de 8 és infinitament més gran i laboriós en tots els aspectes que sumar quatre persones més al 4de7. La tasca tecnica i social que s'ha de fer per consolidar aquesta posició requereix la impli­cació d'un important grup de castellers, així com un pla de treball acurat que contempli les actuacions necessa­ries per dur a terme aquest projecte de colla de 8. En aquest sentit, i ates la constitució de noves juntes que toca fer a final de temporada, totes les aportacions de castellers que vulguin col·laborar o implicar-se en la Tecnica i la Directiva seran, no només bevingudes, sinó necessaries. Us animo a que col·laboreu, en la mesura de les possibilitats de cadascú, en aquest projecte per consolidar la lave en el club de les colles de 8 i gaudir d'aquesta nova dimensió. Valla pena. Ho sabeu, oi?

LA TORRE Tardar 2007 / 3

A culminar la feina! LA COLLA ARRIBA AL TRAM FINAL DE LA TEMPORADA DECIDIDA I CONVENQUDA A FER UN NOU PAS ENDEVANT QUE POT RESULTAR CLAU

S.T.

La temporada del 2007, a l'espera de la seva culminació i la celebració de la Diada de la Colla, passara a la historia de la love com una de les més apassionants i, amb molta pro­babilitat, la millor o més completa. Els registres aconseguits, la projec­ció social, la gran importancia asso­lida en el terreny associatiu de Sitges i la gamma de castells que ha estat assajant la colla per al tram final (4de8, torre de7 i 3de7s) demostren el potencial que ha guanyat la love.

La campanya del 2007 ha estat caracteritzada per continus reptes que han aportat una nova dimensió a la love, tant a nivell tecnic com so­cial. En el planol tecnic, l'estrena com a colla de 8 ha obert un nou es­tatus, que sba plasmat en la supera­ció de registres (el millor inici de temporada, la millor Festa Major, la millor actuació fora de la comarca en molts anys...), així com en la gran varietat de castellers, tant de tronc com del peu, que han ocupat posi­cions noves i diverses en les cons­truccions.

Ara, cal culminar aquesta tra­jectoria amb la Diada de la Colla amb una actuació realment extra­ordinaria. La gamma de castells que la love ha estat assajant per a aquesta exhibició -al marge de si­gui quin sigui el resultat, que, de fet, es preveu positiu a la vista dels asaigs- ja posa de manifest el seu potencial. Treballar alhora tres cas­tells com el 4de8, la torre de 7 i el 3de7 per sota (''l'aixecat'', per a no­saltres) denota un avene; tecnic i una mentalitat positivament ambi­ciosa, que ja de per sí suposen la primera victoria. Al mateix temps, l'elevat grau d'efectivitat en els cas­tells que la colla duu a plae;a (el més alt del món casteller, junt amb els Capgrossos de Mataró) constitueix un motiu de satisfacció i, garantia davant els nous reptes.

restaurant

wtl/W .• m a tasa,." ató t. c(Jm

GtU/J

Matas Arnalot

ossos í peixos de l ls arr . l' q

orfJrendre pe 'nía í de qua lta(, r d'terra b: ..... ' a me t ts vístes so re el 71z'.. . ... 'acutn..· . .'onan qr.

eY¿ll' >1 .' rnresst ,Olttlt ¿'unes tmI

LA TORRE Tardar 2007 / 5

El buc insígnia LA JOVE SUMA CINQUANTA 5DE7 DESCARREGATS

JORDI DÓLERA

El sde7 ha esdevingut, amb el pas deIs anys, el buc insígniade laJove de Sitges, un deIs castells que la nostra colla més valora i que any rere any. des que el199S es va fer per primera vegada, s'ha aconseguit en les diades més importants. Només l'any 1999 es va provar dues vegades sense exit (dos intents desmuntats). La majoria de eolles que fan castells de 7 pisos l'han perdut en diverses tempora­des i no l'han sovintejat tant com la nostra colla Un altre aspecte desta­cable és que l'efectivitat de la Jove amb aquesta construcció és molt ele­vada, tenÍllt en compte el nombre d'intents realitzats, per una agrupa­ció del nivell de la Jove de Sitges. Ca­lles d'un nivell similar al deIs caste­llers sitgetans, presenten molts més intents desmontats o caigudes.

La Jove de Sitges ha procurat any rere any, en les diades castelleres im­portants que es fan la nostravila, Fes­ta Major, Santa Tecla o la Diada de la Colla, portar a pl~ aquest castell i sempre ho ha fet amb exit, doncs les poques ensopegades amb el cinc s'han comés fora de Sitges. Una altra dada interessant: les 30 vega­des que s'ha provat el sde6 s'ha completat. 100% d'efectivitat tot i que en motes ocasions es tractava del castell sense pinya, és a dir, tota l'estructura del sde7 que va sobre la pinya, pero aterra.

Fem un repas cronologic de la con­secució d'aquest castell. L'any 1994, laJove de Sitges es troba en la segona temporada L'n de setembre d'aquell any es completa el primer 3de7, men­tre que el primer 4 data del 6 de no­vembre del mateix any a Vl1anova Amb pocs castells de 7 completats, la Jove es planteja donar el pas als cas­tells de set i mig, pero sorprenent­ment ho fa amb el 3de7 aixecat per sota, sense exit, que tecnicament és més eomplicat de fer que el 4de7 amb l'agulla o elsde7.

L'any 1995 amb el 3de7 i el 4de7

consolidats des del comen~ent de la temporada, la colla es planteja as­saltar tant al sde7 eom al 4de7 amb l'agulla Els assaigs de junyi juliol do­nen els seus fiuits, i el 13 d'agost d'a­quell any s'organitza una diada caste­llera per tal de provar ambdós cas­tells. Amb una seguretat impropia d'una eolIa que només té dos anys d'existencia, la Jove de Sitges desca­rrega les dues construccions, a la pri­mera i en la mateixa actuació, cosa molt poc freqüent en els inicis d'una colla. A partir d'aquí, els Sde7 "cauen" un

tents, cinc d'ells fora de Sitges, en la que va ser una de les millors tempo­rades de la colla. En resum, en quatre temporades la Jove de Sitges assoleix 27 Sde7 més dos de carregats, unes xifres molt notables per a un castell que s'acaba utilitzant sovint per eo­men<;ar una diada, ja sigui el castell més important que es faci aquella jornada o per donar confian~de ca­ra a algun repte més destacat en la se­gona ronda La majoria de cops que es vol provar la torre de 7 o el4de8, es

eomen~ la diada amb el sde7 per donar tran­

darrera l'altre en el quil·litat, treure nervis i sarró de la colla fins al escalfar motors. final de temporada, per L'any 1999, moltes co­acabar-se completant lles eomen~en a notar el

final del boom d'inicis fins a set sense macula. deIs anys 90. Les eollesL'any 1996, el castell

ja esta plenament eon­ no arrosseguen tanta solidat, i després de ca­ gent i el sde7 es té pre­

parat per aquelles dia­rregar-lo per la Festa Major de Ribes (prime­ des importants en les ra ensopegada amb el que la colla pot tenir mateix), se'n descarre­ prou pinya per a provar­

lo. Aquest any, pero, tot igaran 8 de consecutius en places tan emblema­ fer alguns sde6 net a tiques com Vilafranca, Tarragona o el Ven­drell, a més de veure's en les diades importants de la nostra vila. L'any 1996 és doncs ara per ara l'any on s'en han fet més: 8 descarregats i un altre carregat.

L'any 1997, l'equip tecnic va centrar els seus esfon;os en treballar tant el 3de7 per sota, que per fi es pot desca­rregar per la diada de Santa Tecla, de manera que els no es veu tant sovint. Malgrat tot, se'n completen quatre a més del carregat a Tarragona l'agost. El 2 de novembre en una diada a Sant Pere de Ribes, després de com­pletar el primer 4de7 net a plac;a, la Jove de Sitges no pot amb el Sde7, que per primer i únic eop en les lS temporades d'histOria de la colla és queda en un intento

L'any 1998, la eolIa repren el seu idili amb el S i en completa 8 de 8 in­

plac;a, els dos intents de Sde7 que es fan a la Fes­

ta Major s'han de desmuntar per la indecisió de la canalla Sera l'únic any que Sitges no veura elSde7de color vi.

A partir de l'any 2000, la colla re­cupera el Sde7 i el va completant any rere any en una progressió que fa que en totes les diades impor­tants es pugui veure a pla~a. Festa Major, Santa Tecla, la Diada de la colla o la Festa Major de Sant Pere de Ribes, són diades habituals per veure el S de color vi.

L'any 2006, la Jove acaba amb 44 Sde7 completats, i per tant arribar al número cinquanta és converteix en un objectiu factible per la tem­porada 2007. Sitges, Ribes, Vila­franca, Festa Major i Santa Tecla a casa nostra, i per fi, diumenge pas­sat arriba el número SO a Sants, el sise de la temporada.

6 / Tardar 2007 LA TORRE

L'assaig comenc;a i després de varies setmanes qualsevol casteller de la Jove se n'adona que hi ha alguna cosa que es mou a la Colla i que mou, un bon grapat de cares noves, cares noves i jo­ves que corren pel Palau donant vida i energia al local de la Colla Jove de Castellers de Sitges. Ca­res que volten la pinya, que prenen alguna cosa vora la barra del Palau, que es concentren des del tronc o que juguen amb la canalla. Tots tenen al voltant de la majoría d'edat anys i una cosa en comú: l'afició castellera i per la Jove, la Colla del seu poble.

Joves de la Jove LíDIA GÁZQUEZ

Venir a la Colla és deixar-se portar "Tu tens bona mida per pujar,

has de venir amb mi", va dir-li la Sarai un dia. Així és com en Gui­llem Milana va entrar a la Colla, arrossegat per una "veterana" de la Jove. En Marc YlI i en Jordi Pa­retas van entrar en grup a la Colla, conjuntament amb altres joves vinculats a l'Assamblea de Joves de Sitges fa dos anys. Han edevin­gut dos dels membres més actius dela Colla i en Marc va aportar un altre casteller per la Jove: l'Albert Barceló. A tots ells els unia l'afició pels castells i només calia que un s'engresqués per engrascar l'altre. 1 així, amb aquest petit pas, de caure en la temptació de passar un dia per l'assaig del Palau, es va produir una mena de reacció en cadena.

"El que més ens agrada de la Jove és lagent"

Tots coincideixen en que les per­sones són l'atractiu principal de la Jove. La Sílvia diu que la gent de la colla és bastant oberta. De seguida s'ha fet amb tothom i afegeix que "és molt interessant el fet que pu­guis relacionar-te amb gent de to­

tes les edats, des del Nachete que és canalla fins al Tito, un deIs cas­tellers més veterans. Hi ha molt bon rotllo". A més, ha participat a gairebé a totes les activitats pa­ral·leles que ha organitzat la colla, com per exemple l'acte de presen­tació del Club d'Amics, festes o el Sopar Mexica. Festes on en Jordi Paretas comenta que ha viscut mil i una anecdotes que no tindria temps d'explicar.

Per la seva part, l'Albert Barceló valora molt positivament que a la colla tots siguin amics i companys i que entre castellers no hi hagi di­ferencies. Ha participat a les acti­vitats paral·leles de la Colla, com per exemple, l'ascenció al Pedra­forca, ocasió on va poder partici­par al pilar que es va fer: "quelcom per repetir", concIou.

La familia, un factor a tenir en compte

La famíla pot jugar un paper de­cisiu a l'hora de decidir-se afer castells. El cas del Guillem és cIar, la seva germana Noemi havia co­men~at als inicis de la Colla pero, tot i que a ellli agradaven molt els castells mai no s'havia decidit, en part perque els seus pares no les

tenien totes, ell era massa petit aleshores. Ara fa dos anys i mig que és a la Jove i se sent molt sa­tisfet. Ja als primers assajos va fer proves a les barres i mica en mica va configurant la seva posició al tronco

El cas d'en Rafel Ferrer YlI i la Sílvia Gómez YlI també és un cIar exemple del pes de lafamíliaal'ho­ra de decidir-se afer castells. EIs dos venen de família amb tradició castellera i van ser els dos, plegats, que van venir, l'un arrossegat per l'altre, al primer assaig. Com anec­dota es pot dir que al principi, la gent es pensava que eren parella, ja que ningú diria que són cosins per la seva aparen~a fisica. La Síl­via ja havia vingut a algun assaig de petita pero ho va deixar. Ara, amb el pas deIs anys, i ates que el seu pare (Isidre Gómez) havia es­tat ter~ deIs Castellers de Sitges i falconer, va decidir tornar a les se­ves arrels castelleres amb la Jove. Al seu pare li agrada que ella se­gueixi els seus passos. Són els avis que són una mica més reticents a que faci castells, pero com diu ella "veuen que és una activitat positi­va per mi, que m'ho passo molt bé i no s'hi fiquen".

DISTRIBUCIONS

J. M8 GESTI, S.L. el Prubelles, 26-28. PoI. Industrial Mas Alba (Sitges)

Tel. 93 8942345 I Fax 93 811 0330

LA TORRE Tardar 2007 / 7

En Jordi Paretas fa castells tot i que a casa pateixin una mica, li ha costat anys poder acostar-se a l'as­saig del Palau. Pero hi ha algun cas amat on la família s'oposa més fermament, com el de la Carla de Botton, que ja ha fet de crossa en més d'una ocasió, que assisteix amb fon;a regularitat als assajos, i mig d'amagatotis dels seus pares, que al principi li tenien prohibit fer castells. Ara ella diu a casa que assisteix als assajos i que s'arriba a pla<;a per veure les actuacions per­que li agrada la Jove. Una mitja veritat, que sap del cert que no pot acabar d'amagar: '1a meva mare s'ensuma que m'hi poso i crec que fa la vista grossa".

Conscients de ser el futur de la Colla

N'hi ha que són valents i veuen un futur propi a la colla treballant dur i amb carrecs importants, l'empenta de les noves genera­cions demostra no tenir límits en molts casos. En Rafel Ferrer diu que la seva intenció és continuar a la colla durant molts anys. Se sent

atret per les tasques de directiva o tecnica, tot i que la tecnica sembla ser la seva predilecció quan afir­ma que li agradaria ser cap de pin­yes o fins i tot en un futur cap de colla.

1 el futur pot ser molt brillant vist a través dels ulls de l'Albert Barceló quan afirma que "si la gent de Sitges s'involucra a la Co­lla, es poden arribar afer castells de 8 i fins i tot de 9!" És conscient que la gentjove de la Jove és el fu­tur de la Colla i que per arribar a creixer, és la gent jove la que s'ha d'implicar en les tasques tecni­ques i directives. Ell ja esta dispo­sat, ja que l'any que ve ja té alguna proposta de feina per a la Junta Directiva: "tothom pot aportar el seu granet de sorra", considera.

Alguns ja es troben dintre de la comissió d'activitats, com en Marc Yll i en Jordi Paretas. De moment, han fet el Sopar Mexica i moltes més coses. Consideren que el ba­lan<; de la feina feta i la resposta de la gent és bo, sobretot perque el primer any no s'hi feien tant, pot­ser, amb la gent més gran, pero

aquesta temporada diuen que ha estat "maco, maco", com han evo­lucionat aquestes relacions amb els joves no tan joves de la Colla.

En concret, en Jordi Paretas es veu amb continui'tat a la Colla: "Si m'hi volen!" (riu). A la pregunta de si li agradaria tenir algun carrec més endavant, parla de tasques tecniques: "m'agradaria molt, per exemple, ser cap de colla, pero sóc conscient que fa poc que he entrat i que em cal encara experiencia i aprenentatge."

El cert és que si algú s'havia pre­guntat alguna vegada si arribaria saba nova a la Colla té la resposta des de fa ja unes tres temporades, una saba que va circulant pel tei­xit d'una Colla viva i que té un sentiment compartit de treball en equip, amb aquesta embranzida de les noves generacions. En Jordi Paretas ressumeix molt bé aquest sentiment "de pinya": "La Colla és com una família, és molt gran la humanitat i l'esfor<; de tots per ti­rar-ho tot endavant. Si no fos així, potser no hi seria, potser em mira­ria els castells de lluny".

8/ Tardor LA TORRE

/

LA TORRE Festa Majar 2007 / 9

Cerraieria Técnica Decorativa SITGES

Tel. 666 442 490 • Mail: [email protected]

12 / Tardar 2007 LA TORRE

SITGES P<;:a Ajuntament, 7

Tel. 93 894 01 07/ Fax 93 811 1535

Carrer Major, 1. Tel 649 759 033

Carrer Major, 3 (Júnior)

Angel Vidal, 4. Tel 93 894 04 08

Angel Vidal, 6 (Home). Tel 93 811 1210

Cap de la Vila, 3

08870 Sitges

Te!. 93 8102211

LA TORRE Tardar /13

14 / Tardar 2007 LA TORRE

Sitges, pl~ de 9 JORDI DÓLERA

Després de 15 anys fent castells, amb quatre actuacions consolida­des cada any al Cap de la Vila: Sant Jordi, Festa Major, Santa Tecla i la Diada de la Colla a finals d'octubre, podem concloure sense cap mena de discussió, que Sitges, i el Cap de la Vila concretament, s'ha convertit en una de les places castelleres més importants de tot el panorama cas­teller. Una plar;a que, gairebé sem­pre plena, dóna molt de caliu tant als nostres castellers com a les co­lles que venen a actuar-hi, fins el punt que colles punteres com els Castellers de Sants, els Capgrossos de Mataró, els Minyons de Terras­sa o els Castellers de Vilafranca en­tre d'altres, no han dubtat en donar sempre el m3xim cada cop que ens han visitat.

A més, de les 11 colles que han aconseguit fer-li l'aleta a algun cas­tell de 9, deu han passat per Sitges en aquests darrers anys (solament hi falta la colla Vella de Valls que de fet ja va actuar a Sitges als anys 70 de la ma deIs Castellers de Sitges) deixant un gran balanr; de castells de 8 i també diverses construccions de 9 pisos que han ajudat a donar notorietat mediatica en l'ambit casteller a la nostra vila. No volem oblidar tampoc que el Cap de la Vi­la va ser el 29 d'octubre de l'any passat la primera plar;a del món casteller en veure alr;ar i completar l'inedit i complicat 3de8 amb l'agu­lla, durant la diada de la nostra co­lla, fet que quedara per sempre marcat en les dades rellevants del món casteller.

Tornem, pero, al fil deIs castells de 9, no solament per recordar els que s'han fet, sino també els que van ser a punt de fer-se i els que podrien arribar a fer-se en la Diada de la Colla d'aquest 2007, segons el que han anunciat els Castellers de Vilafranca i que po­drien convertir Sitges en plar;a de gamma extra, la qual cosa faria

~, "' j':;

i ji

, \;'.• "

plenament justícia a la nos­tra vila.

Pero anem a pams. Sitges, 13 de novembre de 1994. El món casteller es troba en un moment de creixement as­cendent, prodult per l'impuls mediatic deIs mitjans de co­municació que a comenr;a­ment deIs anys 90 comencen a retrasmetre diades castelle­res per la televisió, cada cop amb més assidultat. El 21 de novembre de 1993 el Min­yons de Terrassa coronen a la seva diada la primera torre de 9 amb folre i manilles de la historia, trencant el sostre del 3de9 amb folre i inaugurant, Primer castell de 9 fet a Sitges pels verds el 1996 '\

per tant, l'era deIs castells de gamma extra. Els Minyons, pero, no eren ni qui més perseguia fer-se amb la torre de 9, ni tan soIs qui va comenr;ar una batalla sense esme contra aquest mastodontic castell. Van ser els Castellers de Vi­lafranca els qui 1'1 de novembre de 1989 van iniciar la seva lluita con­tra aquesta mole humana, a la qual no conseguirien vencer fins el 30 d'agost de 1995, després de 13 in­tents infructuosos. 1 precisament un d'aquests intents, concretament el que feia número 10 el van dur a terme a la nostra vila, el 13 de no­vembre de 1994, en el marc de la Primera trobada de Colles del Pe­nedes-Garraf, celebrada en aquest cas a la Fragata i no al Cap de la Vi­la per motius d'espai. Que aprop va quedar-se Sitges de convertir-se en plar;a de 9 en aquells moments!, ja que el castell es va trencar quan l'enxaneta ja enfilava els dosos per coronar-lo. Pot-ser no van faltar ni tres segons. Una llastima.

Malgrat tot, només van haver de passar dos anys perque la nostra vi­la asaborís el primer castell de 9 de la seva historia. La gran temporada deIs Castellers de Vilafranca l'any 1996 fent castells de 9 amb molta solvencia, amb victoria inclosa al

Concurs de Tarragona d'aquell any, va facilitar que els verds no dubtes­sin en convertir Sitges en plar;a de 9 al descarregar un magnífic 4de9 amb folre a la segona ronda, el sise de la temporada. Només Mataró, Vilafranca, L'Arbor; del Penedes i Tarragona, és a dir, places castelle­res de primeríssim nivell havíen vist el 4de9 amb folre verd aquell any, a les quals calia sumar a partir d'aquella data el Cap de la Vila de Sitges.

La segona meitat deIs anys 90 va ser una epoca d'intensa pugna cas­tellera entre els vilafranquins, les eolles de Valls i els Minyons de Te­rrassa. Una rivalitat que sens dub­te va beneficiar moltes places cas­telleres que van poder gaudir de construccions de gran nivell en el marc d'aquest afany de superació d'unes eolles sobre les altres. 1 van ser els Minyons de Terrassa els que l'any següent visitarien Sitges amb la voluntat de "marcar terreny" també en forma de castell de 9. 1 a fe que ho van fer completant un preciós 4de9 amb folre, el sise deIs egarencs aquella temporada.

Recordo que acabada la tempo­

LA TORRE Tardar 2007 / 15

ALUM-METALL BAR

.<"Io!.'.~ • ~~~~

Serralleria metal·lica tancaments d'alumini

Exposició ¡venda Taller Centre Comrcial Oasis - Local 65 C. Comas ¡Sola, 14 Tel. ¡Fax 93 894 07 58 Te!. 93 896 29 38 08870 SITGES 08810 SANT PERE DE RrBES

ESMORZARS CASOLANS TAPES VARIADES • MENÚ DIARl

Ctra. de les Costes, 16 • Tel. 93 811 01 20 • 08870 SITGES

3 i un 4de9 amb foIre per a cada colla. El 22 de setembre de 2002, els verds "avan~aven" definitiva­ment als malves, completant un altre cop el 3de9 folrat. El 22 de setembre de 2004, també en l'ac­tuació de Santa Tecla, seria el torn un altre cop del 4de9 amb folre. Havien passat gairebé 10 anys d'a­quell primer intent de torre de 9 amb folre i manilles de 1994 i el Cap de la Vila havia pogut gaudir de sis castells de 9: tres quatres i tres tressos, privilegi a l'abast de molt poques places castelIeres.

Finalment, el 29 d'octubre de l'any passat, durant la 14ena diada de la love els vilafranquins no sol­ment regalaven a Sitges un altre 4de9 folrat, sinó que en conjunt feien la millor actuació que s'ha vist mai a Sitges, al completar també el primer 3de8 amb l'agulla de la historia, a més del 5de8.

Ara toca, sens dubte, trencal' aquesta dinamica de castells de 9 els anys parells. Només que els verds puguin fer una part del que tenen previst per aquest diumen­ge el nostre desig es fara plena­ment real.

rada de 1997, la gent de la nostra colla feia broma esperant que vila­franquins i terrassencs (les colles vallenques no movien gent fora de casa seva amb tanta facilitat) vol­guessin superar-se uns als altres en castells de 9 fets a la nostra vi­la. Si més no, era el que esperavem l'any 1998 en el qual es va convi­dar un altre cop a les dues colles en dues diades importants, per veure si per tercer any consecutiu Sitges podia veure castells de 9 i en aquest cas per partida doble. 1 va faltar poc. A la diada de Santa Tecla, els Castellers de Vilafranca van intentar el 4de9 amb folre, pero el van haver de desmuntar al comprovar-se que la pinya no era suficientment consistent. L'anec­dotari de la colla recordara les preses de tothom per acabar aque­lla actuació en la qual van desca­rregar el primer aixecat, doncs al cap d'una estona es jugava el gran c1assic espanyol i malgrat els molts pericos que hi ha a la colla ja se sap que un Bar~a-Madridés una Bar~a-Madrid.

Si que se'n van sortir els Min­yons de Terrassa, que van venir a

Sitges per a la Diada de la Colla, el 15 de novembre. Els egarencs van regalar-nos un magnífic 3de9 amb folre. el primer que es podia veure a la nostra vila. L'anecdota de la jornada van ser els crits d'a­legria d'una part de la pla~a poc després que els Minyons executes­sin el 3de9f. 1 és que en el mateix moment, els Castellers de Vila­franca estaven coronant el primer castell de 10 de la historia a Vila­franca: el 3delO amb folre i mani­Hes. Acabat el seu castell els Min­yons van aplaudir la gesta deIs vi­lafranquins en un gest d'esportivi­tat que els honra. Uns Minyons que una setmana més tard acon­seguirien completar el 3delO a la seva pla~a en un inoblidable final de temporada 1998.

A partir d'aquí, solament els Castellers de Vilafranca han tor­nat a oferir castelIs de 9 al Cap de la Vila i curiosament només du­rant els anys parells. El 29 d'octu­bre de l'any 2000, en la Diada de la Colla completaven el 3de9 fol­rat, el primer que feien a Sitges i igualant al mateix temps els regis­tres dels Minyons de Terrassa: un

16 / Tardar 2007 LA TORRE

Francesc "Tito" Suárez Alcántara

''El nivell de la colla és molt a1t i podem fer un sa1t qua1itatiu" JORDI FARRERONS

Ens citem a mitja tarda al gimnas del poliesportiu municipal de Sant Pere de Ribes, que ell por­taja des de fa molts anys. Després de donar algunes instruccions als qui van arribant al gimnas, co­mencem la xerrada-entrevista.

Parla'ns una mica deIs teus inicis als castells.

Vaig comen<;ar a la primera co­lla, els Castellers de Sitges, l'any 71, quan erem unes 15 persones assajant. Després deIs fundadors, vaig ser un deIs primers castellers. Del 84 al 88 en vaig ser cap de co­lla. L'any 84 era a la Comissió Tecnica que havia de portar la co­lla aquell any, pero el qui havia de fer de cap de colla no es va pre­sentar al primer assaig, i em va to­car a mi de portar-lo; des de lla­vors hi vaig estar 4 anys, fins al 1988. Recordo que aquells anys no podíem ni fer castells de 6, per la divisió interna entre els castellers. Poc abans del Concurs de Tarra­gona del 86 vaig anar casa per ca­sa amb les alineacions deIs castells que volíem fer, i practicament tot­hom em va dir que sí. En tres me­sos ens vam plantar alla amb el 4, 3 i torre de 7 i el pilar de S! Voldria remarcar que el darrer any actiu

d'aquella colla, el 88, es van fer castells amb normalitat, concreta­ment el 3 i el 4de7, la torre de 6 i el pilar de 5. Si no es va continuar va ser per falta de lideratge, no per la imposssibilitat de fer castells. Jo en aquells moments portava amb la dona la oficina de correus de Ribes, tenia els fills petits i ja m'encarregava d'aquest gimnas, a més de ser cap de colla; vaig haver de dir prou després de quatre anys, i lamentablement ningú en va agafar el relleu.

1 pel que fa a altres eolles? Al 80 en Josep Pascual "el Peli"

em va plantejar fundar una colla a Ribes. Entre els dos la vam mun­taro La primera setmana erem 15 persones, i a la seguent ja erem més de 50. Jo vaig dur els assajos durant una temporada, pero ho estava compaginant amb la colla de Sitges, i vaig haver de triar. Al 84 també vaig ajudar a formar la colla de Castelldefels amb el Paco, que en va ser l'impulsor.

1 arribem a la love de Sitges. El Valentí Mangay em va cridar

l'anY 91 per participar en l'escola de castells que havia muntat. En­tre els primers castellers hi havia els nais del Setekrit -encara avui

quan em veuen m'abracen i em diuen: ostres, Tito, on ha arribat allo que vam comen<;ar!-. Aquella Santa Tecla del 91 vam voler sortir al carrer, i vam fer un 3deS, 4deS i pilars de 4 després de Sortida d'Ofici.

D'anecdotes sabem que en tens un munt.

Una d'elles és la del pilar. Jo mai havia assajat ni un pilar de tres. Un assaig, l'Oscar Farrerons, lla­vors cap de colla, crida: Tito, el pi­lar. 1 em va posar un pilar de 4 net de cop! El vaig fer, i amb l'enxane­ta a dalt, el vaig estar girant sense parar. Tu també hi eres.

Sí, sí, ja me'n recordo d'aquell pi ­lar.

Després d'un altre divendres més d'assaig, ja vam fer el pilar de 5 al Vinyet el 5 d'agost. 1 el dia 13 d'agost d'aquell 95 el 4de7 amb l'agulla (era l'actuació memorable en que també es va fer el Sde7 per primer cop). Després d'aquella ac­tuació vam parlar amb el Santi Te­rraza de recuperar la baixada del pilar per les escales de la Punta. Es va fer aquella mateixa tempo­rada per Santa Tecla. Jo no l'havia estat assajant, pero em van dema­nar que fes de segan. Vam trigar

Heura taller floral

-Tapes variades. Susagna Guimera -Esmorl..ars calents j entrepans.

-Barbacoa ( dissabtes). -Xató i bull de tonyina (temporada d'hívern).

Avinguda Torre Valles, 51 . Te!. 93 815 98 31 ViJanova i la Geltrú

C! Antoní Catali•. 3, 'Te!. 93 8942895. 08870 SfTGES.www.heurataller.com

LA TORRE Tardar 2007 / 17

setze minuts, canviant de baix dos cops! També vaig ser el primer baix de la Jove que el va fer tot sencer; aquell cop, vaig dir que fa­ria de baix, pero si no es canviava de baix en tot el recorregut.

Passem als sentiments. Dton ve aquesta passió que se't nota que tens envers eIs casteUs?

Va anar sorgint a partir d'apun­tar-me a la primera colla. Jo abans havia portat els gegants de Sitges, amb només setze anys, i havia ballat alguns balls, entre ells la moixiganga. De fet, el meu pare volia que seguís amb la moixigan­ga en lloc de fer castells!

Un parell de preguntes tOpiques: que li diries a qui vulgui fer de cap de colla, tu que n'has estat en eIs Castellers de Sitges?

Que perdre un casteller és més mcil que guanyar-ne un. S'ha de tenir molt de ma esquerra, ser dialogant i saber escoltar.

Els millors moments com a caste­ller?

La primera torre de 7 descarre­gada amb els Castellers de Sitges i el primer 4de8 descarregat amb la Jove de Sitges.

Ara que I'has citat, quin sabor té un 4de8, després d'haver fet tants casteUs abans?

M'és quasi impossible d'expli­caro Encara ara se'm surten les lla­grimes. Pensa que tant amb la pri­mera colla com estant a la Jove m'han vingut a buscar diferents colles punteres. Al menys quatre

caps de colla de 9 diferents m'han volgut convencer. EIs amics em deien: Tito, per que no hi vas? Pero jo sempre vaig preferir fer els castells que poguessim fer amb la meva camisa. Fins i tot al deixar d'actuar la primera colla, sempre vaig tenir l'esperan~aque un o al­tre es reactivaria. Em deia a mi mateix: no pot ser que el senti­ment casteller desaparegui de copo Per tant, va ser un gran senti­ment alliberador poder fer final­ment un castell de 8, quan veia que castellerament se m'estava passant el temps.

Passem al moment actual de la nostra colla. Com has vist l'evo­

lució tecnica deIs darrers anys? Ha estat excel.lent. El nivell de la

colla és molt alt, i ens pot permetre fer un salt qualitatiu avíat. Per als reptes d'ara com la torre de 7, veig nivell tecnic sobradament. Aixo sí, falta més convenciment mental, que els castellers s'ho creguin més. Si descarreguem la torre de 7, farem un salt gran en un o dos anys.

Personalment, tens castells per uns quants anys?

Sens dubte, i tal com estem ara a la Jove sera per arribar a noves fites. Aixo sí, deixant pas també als qui venen per darrera. El Tito no pot durar tota la vida, que ja tinc 53 anys!

Dilluns testa setmanal

Santiago Rusif10L 1X 08870 SITCES

T'e193 811 !O ¡)() d. Sant Puu, 35 - Tel 93 811 04 19

18 / Tardar 2007 LA TORRE

La Jove fa el cim RAFAcosíN

Dissabte 13 d'octubre, a les 13.30 de la tarda, una expedició fonnada per 21 integrants de la Colla Jove de Castellers de Sitges, capitanejats pel Marc Estrada, va fer el cim del Pe­draforca. L'excursió va comen¡;ar di­vendres amb el viatge cap al camping El Mirador del Pedraforca, situat a la vila de Saldes, on es van instal·lar els 11 primers components de l'expedi­ció.

Dissabte, a les 9 es van reunir amb larestadexpedicionarisquevanso~

tir de Sitges el mateix dia a les 6.30 i, a les 9.50, va comen¡;ar l'ascenció des del Refugi Lluís Estasen (1.640m) cap alcim.

Tres hores i miga després, i amb al­gunes baixes ja programades degut a la dificultat deIs últims 200 metres, on hi ha diverses pujades i baixades per la carena de la muntanya on s'ha­via de grimpar, els excursionistes van arribar al cim del Pedraforca, el Po­llegó Superior, amb una alc;ada de 2.497m. Un cop tots reunits, i amb les forces recuperades per l'alegria de la gesta assolida, es van fotografiar amb diverses pancartes de la colla i, enmig deIs aplaudiments de la molta gent que es trobava alla, van plantar un magnífic pilar de 4. Per tancar la pinya del pilar vam comptar a l'ajuda de diversos castellers de diferents co­lles (V:I1afranca, Sant Andreu de la Barca i Xics) que vam anar trobant durant la pujada Ja reposats i havent menjat una mica, va comen¡;ar el descens per l'Enforcadura Un des­

cens rapid i molt divertit per la tartera que acaba al refugi on havia comenc;at l'excursió cinc hores abans.

Cal destacar, també, la for­ma que va demostrar el Marc, pujant i baixant per fer fotos des de dalt i "recollir" els que anaven més enrera; amb la motxilla plenade menjar, car­des (per si algú es bloquejava al tram final), i baixant la tartera a una velo­citat només superada pel Barceló, tot i que aquest últim va tenir greus pro­blemes per aturar-se i va decidir bai­xar una quants metres fent la croque­ta i amb Sant Bartomeu, Santa Tecla i Sant Quatredevuit protegint-Io.

A la tarda van anar arribant altres components de la colla per passar la nit amb els que ja hi eren i, després d'un bon sopar al restaurant del cam­ping, es va muntar una nova expedi­ció, aquesta més corrent dins l'ambit de la colla, a una festa que es feia a Saldes. Un cop alla es van fervisibles immediatament i, després d'un petit calentament, van fer un bon esfor~

per posar, per segon cop en un sol dia, el nom de la Colla Jove dalt de tot. Aquesta vegada, no es va poder repetir la gesta de Mallorca i vam quedar en segon lloc del concurs de beure cervesa que es va organitzar. Un segon lloc més que digne tenint en compte el cansament acomulat.

Mentre uns tomaven a '1iar-la", com sempre, per alla on passaven, els que es van quedar al camping van passar una nit més relaxada comen-

Setmana de la Colla Paral·lelament, a la Diada de la Co­

lla, la Jove ha convocat diverses activi­tats en el. mare d'aquests dies, que ser­veixien l.er posar punt i final a la tem­porada Arnés de l'actuació diumenge, 28 a les 12 h al Cap de la V:I1a, amb els Castellers de V:I1afranca i els Castellers de Sants), la Jove ha organitzat una projecció del documental "Castells del món", a l'edifici Miramar, el proper di­

vendres a les 19.30 hores. L'acte comp­tara amb el seu director, Agustí Coro­minas. El documental, de 51 minuts de durada, narra diverses fonnes de cas­tells a Catalunya (els castells), el País Valencia (la Muixeranga), l'Índia (els govindes) i el Marroc (els acrObates).

El dinar de la Colla sera al restau­rant La Masía el dia 28. En aquest ac­te, es fara entrega els Guardons de la

tant la jornada Tots? No; perque la Molla va decidir que també volia anar-se'n de festa i va tenir al Puc;a patint tota la nito Sembla ser que la gossa no tenia cobertura i no va po­der avisar el seu amo que passaria la nitdefesta

Diumenge al matí, un cop tot reco­llit -Molla inclosa- el grup es va divi­dir en dos. Uns van anar o, de fet, in­tentar-ho, a un bosc d'aventura que ja estava tancat, i van acabar en unes mines que hi ha a la zona i la resta va fer una petita compra i unabona cos­tellada al bosc. Ja a la tarda, tothom cap als cotxes i afer cua a la carretera que, com sempre, baixade la Cerdan­ya totalment col·lapsada En resum, un magnífic cap de setmana que es­perem que es repeteixi la propera temporada.

Expedicionaris: Al cim: Ángela, Barceló, Ester (Castellers de Terras­sa), Del, Guillem, Jordi Mir, Júnior, Kelet (Castellers de Sants), Marc, Marc Y1l, Nando, Paretas, Rafa, Saso, Sigfrid, Tuli i Xavi Mir. A mig camí: Frank, Sol i Míriam. A la nit: Álex, Anna Mataró, Anna Mercader, Enri­que, Kike, Marina, Oriol i Pu~

Colla2007, a MaricellVi als sitgetans Ángel lorenzo i Agustí V:I1a per la seva col·laboració amb la Jove. A les 19 ho­res comenc;ara una festa al bar Janids.

Dumenge 4 al migdia, la Jove ha convocat la castanyada 2007 a la Vi­lanoveta, amb una excursió previa en bici. L'assemblea de la Colla, per altra part, sera divendres dia 16 al Palau del Rei Moro.

LA TORRE Tardar 2007 / 19

HYDRA M E D lA -.E0C:C: ¡:JiASS ."J ""'") ~ \ ¡ N ¡ e e! Ó

PI NTABE,S.l.

amb la

Jove!

Ctra. de les Costes, 46

08870 Sitges

Te!. 93 894 53 15

Tracte personal i preferent als membres de la colla

ITV

~ Aire condicionat

J!i Electricitat i l!lI electrónica

\ I I I ~ - --~~

" ~~~;;-0

~~ 11 "

e --­ /Ir ¡Ii! ;1

erveis de mecanicarapida, diag o . d'avaries per ordinador,

pJanxa i pintura, etc.

(~ Revisions

'V

~ Bateries

1)

Mecanica