La arre REVISTA DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES

Núm.5 Tardar 1995

2· La Torre

EDITORIAL

Una colla, un poble

Encetem la recta final de la temporada i és el moment de fer les valoracions i el balan~ de 1995, un any que passara a la nostra historia per di verses raons, totes elles amb lectures positives. La consoli­dació deIs castells de set, l' entrada al grup de colles de set i mig quan complíem el nostre segon aniversari i ¡'arribada de for~a

castellers nous són elements que analitzem amb satisfacció i que ens permeten enca­rar un futur amb solidesa. Hi ha, pero, un altre factor que en ocasions no es té prou en compte, tot i que és d'una importancia cabdal: es tracta del suport que la Colla ha anat captant poc a poc arreu del poble.

En les actuacions que enguany hem fet a Sitges hem pogut comprovar com dese­nes de persones del públic s'afegien a la nostra pinya, fins al punt que, en oca­sions, ens han permes tirar castells supe­riors que en principi no estaven progra­mats. El dia de Sant loan a la pla~a de Ca­talunya i els dies 13 i 26 d'agost al Cap de la Vila constitueixen dues bones mostres d'aquest suport popular que rep la Colla.

L'exit de la love, de fet, passa per una implicació del poble en els nostres reptes. El públic, en diversos moments d'aquesta temporada, ha premiat els nostres exits amb un comportament decidit a favor nos­treo Tots conservem un emocionant record deIs aplaudiments que vam rebre el dia de Sant Bartomeu de 1993, quan la Colla es va estrenar a pla~a. Aleshores, es tractava del suport vers la nova colla castellera de Sitges. Enguany, el suport i la col·laboració a les pinyes han representat un reconeixe­ment a la nostra feina i als nostres exits.

EIs objectius superiors marcats per la Colla impliquen, a més de I'entrada de nous castellers, I'establiment d'una estre­ta relació amb la nostra afició i, de fet, amb tot el poble de Sitges (i, perque no, també el de Ribes).

CARTA DEL CAP DE CANALLA

Parlem de la canalla JORDI fARRERON5

Aquest anicle esta basat en I'experiencia de I'any i tres mesos que porto a la nostra Colla com a encar­regat de la canalla, des de juliol de I'any passat, i tracta deIs principals aspectes que relacionen la ca­nalla i la Colla.

Aspectes tecnics És normal que a molts de nosaltres ens agradi

tractar amb la canalla de la Colla, així com jugar amb ells, pero cal que separem clarament els aspec­tes tecnics deIs altres.

Funcionament a les sortides. Quan comen<;a I'actuació, la canalla es reuneix en un 1I0c apartat de la pla<;a. L'encarregat de la canalla i algun altre col·laborador els vigilen i procuren que estiguin dis­trets -de fet, seria bo que hi hagués alguna persona més que col·laborés en aquesta feina-. El propi en­carregat de canalla avisa els nens que han de pujar al següent castel!. EIs al tres no hem de parlar a un nen abans del castell intentant animar-lo: aixo supo­sa exagerar la importancia del castell o la importan­cia de la propia funció del nen. El cap de colla li donara les indicacions necessaries i, si cal, el cap de canalla també ho fara.

Tampoc no hem de felicitar desmesuradament (mantejar-lo, treure'l a espatlles, etc) un nen des­prés d'un castell, perque aixo suposa exagerar la seva funció i li pot suposar un excés de responsabilitat en actuacions posteriors. Hem de compartir la satisfac­ció del castell assolit amb ell igual que ho fem amb alu·es membres de la Colla. El nen ocupa una posi­ció més del castel!.

Molt menys hem de reprimir un nen per un cas­tell que no s'hagi fet. En qualsevol cas, ell no és el responsable que no s'hagi fet.

Funcionament deis assajos de la canalla. L' assaig de canalla ha de ser un assaig de grans a petita escala. Així, hi ha unes persones que el diri­geixen, que són els membres de l'equip de canaJla, mentre que la resta de persones estan voltant le, pro­ves que es fan. Exceptuant els més menuts, que són els aixecadors i enxanetes, tothom (dosos inclosos) ha de voltar les proves. Aixo permet que es facin proves en major quantitat i qualitat.

De vegades hi ha gent que ve al' assaig de cana­lla i dóna indicacions als nens. Potser l'encalTegat de canalla li acaba de dir "puja sense donar cops" i

aleshores una segona persona li diu "puja rapid, en­cara que donis cops". Aixo genera confusió. Els únics que donen indicacions han de ser els membres de r equip de canalla. Els nens han de tenir molt clar guine veus els manen. AJtre, indicacions que vul­guem fer les hem de fer als encalTegats, no a la ca­nalla. De fet, ja hi ha gent de la Colla que ho fa així i sempre ha servit per mi llorar.

L'eqllip de canalla Membres de I'equip de canalla. El julio] de

I'any passat es va formar el primer equip de canalla amb dues persones. El Santi TelTaza ijo mateix, que a nivell tecnic partíem practicament de zera. Com ha estat habitual en altres aspectes de la Colla, te­níem el suport de la gent amb experiencia castellera i aixo ens donava tranquil·litat per afrontar el repte. Aquest any, amb el Santi de president de la Colla, ]' equip ha estat integrat pel Dani Villanueva, el José Manuel Sánchez i jo mateix., a més de comptar amb altres col·laboradors habituals. La Colla, per la seva banda, ha consolidat plenament els castells de set i ha assolit els primers castells de set i migo

Per consolidar els castells de set i mig l'any vi­nent ens hem de marcar com a objectiu que la Colla disposi sempre d'almenys quatre enxanetes i quatre aixecadors diferents preparats per pujar als castells de set. Per assolir aixo sera necessari que l'equip de canalla s'ampliL

Tasques deis membres de I'equip de canalla. A més de porlar l' assaig de canalla en l' aspecte tec­nic, els membres de I'equip s'han d' encalTegar tam­bé d' anar a recollir els nens per a assajos i sortides.

A comen<;ament de la temporada vinent sera ne­cessari anar a les escoles a buscar nens. Aquesta experiencia ja es va fer l' any passal sense que el resultat fos ]' esperat. Aixo ens dóna peu a fer un nou enfoc: fer a les escoles un petit taller de castells per observar els nens amb més possibilitats i ales­hores anar a veure els pares. L' any vinel1l. hem d' anar a veure nens de cinc, sis i ser anys, que cOlTesponen a cursos de P5 i primer i ,egun d'EGB. També hem parlat amb membres del Ruse i del Cau per fer el mateix en aquests centres.

La Colla l' hem de fer enU·e tots i per aixo cal que a mesura que pugem el nivell, més gent s'impliqui activament en el seu funcionamenl.

PASSEIG DE VILANOVA. 53 Te!. 894 36 46 SITGES

La Torre revista de la Colla Jove de Castellers de Sitges

Edita: Colla Jove de Castellers de Sitges Consell de Redacció: Anton FelTet, Valentí Mongay i San ti Terraza Col-laboren en aquest número: Pere Coll, Joan Ciurana, lordi Dolera, loan Domingo, Jordi Farrerons, Josep Galindu, Eloi Miralles, Sandra Muntané i Juli Selma. Publicitat: Annika Villalonga Impressió: Trito d'art. Sitges Adrel;a: Palau del Rei Moro. Carrer d'en Bosch, 14 08870 Sitges (Penedes)

Distribució gratuita (500 exemplars)

La foto de portada és de Gassó (quatre de set amb l'aguIla, al Cap de la Vila el 26 d'agost de 1995). La foto de la portada

del darrer número era de lordi Dolera.

COLLA ENDIN5 La Torre· 3

Objectius complerts REDACCIÓ

Som a les acaballe de la oos­tra tercera temporada i el balan~

que presentem no podia ser més satisfactorio Tots els objectius que l'equip tecnic es va plantejar a comen~ament d'any s'han com­plert amb escreix, tot i que encara manquen dues importants diades, en les quals elllistó encara podria col·locar-se més amunt.

La Jove de Sitges recordara el 1995 com a un any pIe d'exits, ja que hi ha dos elements mostrats per la Colla en la seva trajectoria que pesen dins el panorama cas­teller. Per una banda, la diada del 13 d'agost, en la qual es van com­pletar el cinc de set i el quatre de set amb I'agulla, constitueix una fita en el món casteller, ja que re­sulta insolit que una colla desca­rregués el mateix dia al primer in­tent i per primer cop dos castells nous (de set o superiors) en el seu palmares. Per altra part, la lIista de 49 castells consecutius descar­regats per part de la Colla (des d'inici de temporada fins al 26 d'agost) suposen una carta d'excel·lent presentació, i més si tenim en compte que en aquest període hi ha hagut castells nous. Aquesta fita respon, al mateix temps, a la filosofia impregnada per I'equip tecnic, segons la qual els castells s'han de provar un cop s'ha demostrat amb escreix als as­

sajos i a la pla~a, que són sota control per ser descarregats.

1 l'evolució no s'atura. En el moment d'escriure aquestes lí­nies, la tOITe de set de color vi co­men~a a tenir presencia propia. Dos cops descalTegada la torre de sis neta, tres cops amb tota l'estructura (fins a dosos) damunt la pinya, a més de les constants proves realitzades al tronc cons­titueixen un aval de garanties múltiples per incloure aquesta mítica construcció en la butxaca de la Colla.

Els exits assolits enguany no són fruit de la casualitat. El tre­ball realitzat per I'equip tecnic, encap~alat per I'Oscar Farrerons, ha estat esplendid i, fins i tot, ha merescut el reconeixement públic d'altres colles o cronistes. En di­versos 1I0cs, a la Jove de Sitges ja se I'ha batejada com la "colla re­velació" .

Paral·lelament, el nombre de castellers ha augmentat progres­sivament i el cos social que ha adquirit la Colla s'ha ampliat cap a di verses capes del poble. La Colla té presencia, prestigi i su­port popular. Sitges torna a vibrar amb els castells i ho fa amb la seva colla, la Jove, que aspira a assolir fites encara més elevades. Per aixo, necessitem que es mantin­gui el ntme, la feina, la concen­tració, les ganes, la compenetra­ció i l' estima pels castells.

Retrat col.lectiu després de baixar les escales de la Punta amb el pilar caminat FOTO: GASSÓ

Al sopar de fi de temporada de l'any passat, algú va tenir la idea de fer un brindis per cadascun deIs castells que havíem aixecat fins aquell moment. Va resultar un exercici summament difícil, mal­grat que, després d'una encesa dis­puta, vam decidir de passar per alt els pilars de quatre. Tot i que diuen que el vi del Penedes (que, a més, dóna color a la nostra camisa) és excel·lent per a la salut i es ven a preus raonables, repetir el mateix exercici enguany fóra una teme­ritat, tot i que faria pujar el nivell de vida deIs nostres pagesos.

1és que, sense aníms d'esverar el veinat -sigui groc o groc terrós­és una evidencia que hem fet una evolució excel·lent des del dia 22 d' agost de 1993, quan la Jove completava un tres de sis davant del Palau del Rei Moro, entre ge­mees a la pinya, tremolors al tronc i, aixo sí, decisió de la canalla.

Ha estat una evolució anuncia­da: el mateix any de la nostra fun­dació vam carregar dos quatres de

Una trajectoria ferma MÁ

set, que, si bé no eren gaire solids, presagiaven que la Colla Jove de Sitges naixia amb fúria. De fet, no vam tornar a ensumar el saborós bouquet deIs castells de set fins que, sorprenentment, vam descar­regar un tres de set magnífic, es­paterrant, el nostre castell de la temporada del 94. Era l' 11 de se­tembre a L1inars del Valles; no ho oblideu, sinó no ho podrell expli­car als néts a la vora del foco

Després de L1inars (abans, cal dir ho, havíem fet una petita tra­vessa pel desert, que va ten ir els punts més baixos en les diades de Poble Sec i Cases Noves del 94), altre cop vam tenir els castells de set al' abast, tot i que cal re­coneixer que ens era més facil fer tresos que quatres. Aixo va qlle­

dar ben cIar al concurs de Tarra­gona de fa un any, en que vam descarregar el tres, pero només vam carregar el quatre. Vam que­dar penúltims, pero poques vega­des s'havien vist un penúltims tan satisfets. Ve't aquí la gran virtut deIs castells: al concurs només competíem contra nosaltres ma­teixos i vam guanyar: va ser la millor actuació fins al moment.

Ho vam arrodonir a Vilanova i a la Diada de colles del Peoedes que vam organitzar a Sitges. Ara bé, d'aquella temporada encara queda un deute que haurem de pagar: el tres de set per sota, cas­tell que ens va petar fa un any i ens va tornar a petar-amb baixos col·locats- el 26 d'agost passat.

1995 és, de moment, l'any del

quatre de set amb l' agulla i el cinc de set, que no són poc. Vam des­carregar-Ios per primera vegada el 13 d'agost i el fet que enllestís­sim dos castells inedits en la ma­teixa actuació va tenir molt de res­so. La feina, pero,s'havia fet als assajos. o es podia, doncs, fallar.

1 entre tresos, quatres, quatres am b l'agu lla i cincs, fem el nostre camí, mentre la torre de sis ten­deix, indefectiblement a créixer. 1 1 el tres per sota... segur que ens arribara tan de sopresa com el tres ordinario 1, si no surt, podríem anar a provar-Io a Llinars, oi?

Per aixo, enguany no sé pas com celebrarem la trajectoria de la Colla. Ja hem dit que intentar allo deIs brindis seria massa arris­cat, ni que ho féssim amb vi ob­tingut d' un cep jove, arrelat en una terra idonia, que en altre temps havia fruitat abundosament (recor­deu l'altra colla). Amb els pampols vistosos i les sarments .vigoroses. Amb un futur engrescador. Com la nostra colla.

4· La Torre COLLA ENDINS

Excursió de la canalla a la Trinitat REDACCIÓ

Un grup d'uns 30 membres de la Colla, amb tota la canalla in­closa, van anar els dies 2 i 3 de setembre a passar el cap de set­mana a I'ermita de la Trinitat. L'expedició de la Jove va sortir dissabte al matí caminant fins l' ermita en un trajecte que la canalla va aguantar molt bé, tot i que alguns deIs més petits van afirmar que "va durar molt".

El grup va acampar als vol­tants de l' ermita i tant dissabte com diumenge van rebre la vi­sita de diferents membres de la

Colla, que, aixo sí, van pujar co­modament motoritzats. A la nit, grans i petits van realitzar diver­sos jocs a I'entom d'aquest pa­ratge natural.

Entre les anecdotes de l' excur­sió, hi ha,la caiguda a pit desco­bert de l'Eric en uns matolls: els nou petits que van dormir en cals;otets dins una ten da, tot se­guint l'exemple del terrible Ig­nasi: l'aparició nocturna (a peu per la carretera de les Costes) de l' Enrique, i la pallissa que un grup de petits va donar al Siscu perque es van pensar que era un monstre nucturn.

Alguns deis participants a I'excursió, a les portes de !'ermita

FOTO: JORDI F.

Els antecedents castellers de Sitges, en un estudi REDACCIÓ

El precedent casfeller a Sirges. 1880-1971 és el títol d'un treball historic sobre els orígens caste­Ilers a Sitges que ha elaborat 1'historiador vendrellenc Pere Ferrando. El treball ha rebut un accessit deIs premis de folklore sitgeta que convoquen el Grup d'Estudis Sitgetans i Jofre Vila. Ferrando ha fet altres treballs so­bre la historia del món casteller i ha publicat, recentment, dos lli­bres entorn del fet casteller al Vendrell a inici de segle.

Ferrando ha remenat diverses publicacions de l' epoca, progra­mes de festes, rebuts, etc. a l' Arxiu Historic Municipal, la Bi­blioteca Popular Santiago Rusi­ñol i els arxius dé Vilafranca, el

Vendrell i Valls per tal de realit­zar el seu trebalJ.

L' estudi, de 19 folis, reculJ les actuacions documenlades a la vila fins al' aparició deis Caste­llers de Sitges, l' any 71. La ma­jar part d' aquestes exhibicions ja apareixen en l'article que Fran­cesc Berbegal va publicar al pro­grama de Festa Majar de 1977. Altres, en canvi, són noves.

El treball dóna fe que l'exhibició més antiga feta a Sit­ges data del 1880 i que el primer quatre de vuit es va fer el 1935, a carrec de la Colla Nova de Valls, un castell que al 51 repe­teix La Muixerra. La colla que més cops va actuar a Sitges (ge­neralment per Festa Majar) fins a l'aparició deIs Castellers de Sit­ges van ser els Nens del Vendrell.

* Fes-te Jove. Vine a la pinya de la Colla Jove de Castellers de Sitges és el lema de la pancarta de setze metres quadrats que la Colla penjara al Cap de la Vila en cada actuació. L'obra porta la firma deis castellers Pere, Nacho, José Manuel, Dan] i Figueres.

* La tercera Diada de la Colla ja és aquí. Diumenge 29 d'octubre, al Cap de la Vila ac­tuarem amb els CastelJers de Vi­lafranca i els Xics de Granollers. El dia abans hi haura una festa infantil per a la canalla.

* Coincidint amb la Diada, I'aparador de I'autoescola del carrer de Jesús esta centrat en la Colla, amb diversos elements que han col·locat el Casta i el Pere. Paral·lelament, I'aparador de la botiga Tres, al Cap de la Vila, aculJ l'obra de D' Albert Oda al Penedes, en la qual apareix un cinc de vuit deIs Castellers de Vilafranca.

* La Colla ja té equip de fut· bol-sala. Es tracta d'un conjunt format per membres de la Jove, que s'ha inscrit per jugar en la segona divisió de la lliga de fut­bol-sala de Sitges.

* El darrer número de la re­vista castellera Ter<;os amunl ha dedicat una pagina a la lave de Sitges sota el títoJ de "La Colla revelació".

* La loteria de Nadal i la pane­ra que sorteja la Colla és a punt d'arribar. EIs talonaris, els heu de demanar al tresorer, José Luis Garcia.

* La Colla ha posat a la venda uns sueters de color de vi amb l' escut de la Jove.

* El sopar de ti temporada es fara al restaurant Montgavina di­vendres 17 de novembre. Els tí­quets els heu de sol· licitar al Ba­yot (lo cronista de la Punta).

K B R DESAYUNOS - COMIDAS

•9/Ut-H ~¿eda-d de ~ 9 pWtJ4 aJ,fH~úeadtJ4

Santa Bárbara, 10 - Frente Parking plaza España Tel. 89476 42 08870 SITGES

Unisex

ACTUACIONS La Torre· 5

Festa Major 26 d' agosto Actuació de Festa Major

El cinc de set, un altre cop L'aixecat es S.T.

La Festa Major va arribar en el moment més dol<;: de la Co­lla. Els primers cinc de set i qua­tre amb l'agulla completats deu dies abans ens van traslladar a un estat d'imim excepcional.

La Festa Major del 95 va co­men<;:ar per a la Colla la nit del dia 21 amb un assaig popular i obert realitzat al Cap de la Vila amb la intenció d'acostar enca­ra més el poble cap a la love.

El <tia 23, en la primera actua­ció, la lave va descarregar a ca l' alcalde el tres i el quatre de sis, que, com és habitual en cons­truccions d' aquest tipus, van ser­vir perque pugés molta gent nova. A I'Hospital es va desca­rregar el tres de sis per sota i el pilar de quatre. A la tarda, a la processó es van fer diversos pi­lars de quatre.

L' endema, diada de Sant Bar­tomeu, la lave va demostrar la seva capacitat en descarregar el segon cinc de sel. El castell es va aixecar després d'haver com­pletat un nou tres de sel. El cinc va pujar amb seny i enginy, pero en el moment de coronar-se es va haver de defensar amb for<;:a, ja que va patir una petita defor­mació.

Amb el segon cinc a la butxa­ca, la lave va completar un nou quatre de set, que va precedir un pilar de cinc de comial.

15 d' agosto Cubelles

Tres de set amb ressaca JOSEP GALlNDO

Dos dies després de l'exitosa actuació del 13 d'agost al Cap de la Vila, la lave es va des­pla<;:ar a la ve'ina localitat de Cubelles amb motiu de la seva Festa Major.

En una pla<;:a amb poc públic, els sitgetans van descarregar un quatre de sis amb l'agulla, un tres de set, un tres de sis per sota, una torre de sis i un pilar de qua­tre portat al balcó, des d' on l' enxaneta i el ter<;: van ser en­lairats.

Totes les construccions van ser resoltes sense cap dificultat pels components de la love.

f

Cinc de set a la Sortida d'Ofici FOTO: DOMINGO

1 d'octubre. Ribes

Ribes, pla~a de color vi

PERE COLL

Una vegada més la pla<;:a Marcer de Ribes va ser l'escenari d'una actuació cas­tellera i, és clar, a carrec de la lave de Sitges. La diada va ser organitzada pel Centre Social Ribeta per celebrar el cinquan­tenari de la festa de Sant Mi­quel, patró d' aquesta entital. L' exhibició es va iniciar poc més tard de la una del migdia sota un sol de justicia, que va fer que part del públic es res­guardés al'ombra de la propia pla<;:a.

L' exhibició va servir per

veure en escena una bona part deis ribetans gue hi ha presents a la Colla i, al mateix temps, va permetre a l'equip tecnic la possibilitat de realitzar dife­rents proves, especialment a la torre de sis, amb vistes a un pis superior.

La lave va optar per una ac­tuació moderada i va obrir pla<;:a amb un quatre de sis amb l'agulla, per continuar amb un cinc de sis, la torre de sis, tots ells descarregats sense proble­mes. Per finalitzar, es van fer dos pilars de quatre simultanis, que també van tenir la seva presencia ribetana.

fa esperar JULI SELMA

La primera actuació que la Colla, junt amb l' Agrupació, organitzava com a propia de la Festa Major, al marge de la Sor­tida d'Ofici, va permetre veure una molt bona exhibició de cas­tells de set i mig per pan de les dues colles participants: la love de Sitges i els Nens del Ven­drell. L'actuació es va saldar també amb un exit de públic al qual, malauradament, la Colla no va poder correspondre amb un nou castell en el seu repertorio

La lave va abrir pla<;:a amb l'intent de tres de set per sota, esperonada pels bons resultats als assajos, on s'havia aconse­guit pujar els baixos amb els dosos col·locats mitja dotzena de vegades. El castell es va aixecar del tot, pero amb uns tremolors que el tronc no va poder parar i que el van fer caure un cap al<;:at. En torn de repetició i per asse­renar els anims, es va plantar el tres de set i es va continuar amb el sega n quatre de set amb I'agulla, per acabar amb la torre de sis i el pilar de cinc.

Els Nens, per la seva part, van fer la seva millar actuació deis darrers anys: quatre de ser amb l' agulla, cinc de set, tres de set per sota idos pilars de cinc.

20 de setembre. Sitges 1 d'octubre. Sitges

Proves davant deis 'guiris' REDACCIÓ

Les actuacions castelleres en congressos continuen. El 20 de setembre, l'agencia del Magic Andreu ens va contractar per actuar al Gran Sitges per una convenció de la Hewlett Pac­kard: quatre de sis amb I'agulla, tres de sis per sota, torre de sis i pilar de quatre per sota girat en 360 graus va ser el resultat.

L' I d'octubre, la Colla va ac­tuar al Racó de la Calma en un congrés de turisme juvenil, on va fer el quatre de sis amb l' agulla, la torre de sis, el tres de sis per sota catTegat i un pilar de guatre.

6· La Torre ACTUACIONS

A. F.

Tot i que les perspectives no eren gaire bones després de 1'actuació de Santa Tecla, la tri­pleta de 1'endema va ser de les més importants de la tempora­da.

Després d'obrir playa desca­rregant un tres de set ferm i ra­pid, la Colla va optar pel quatre. Les dificultats que hi va haver per muntar la pinya d'aquest se­gon castell no es van reflectir en Pilar baixat per les escales de la Punta FOTO:GASSÓ el resultat, ja que es va comple­tar perfectamenl.

Santa Tecla A la tercera ronda, la Colla va

24 de setembre. Actuació de Santa Tecla

Tripleta de set

Pilar per les escales en honor a Santa Tecla REDACCIÓ

Després de quatre setmanes sense cap actuació important, i amb un relaxament poc aclequat i impropi de mltja temporada, la festa de Santa Tecla es presen­tava com una bona ocasió per demostrar que no s'havien per­dut les formes.

La jornada va engegar amb els pilars de salutació a la Santa i el pas del tabernacle pe] Cap de la Vila. Després de la Sortida d'Ofici i davant de l' Ajuntament

hi va haver I'actuació. La Colla va engegar amb forya i va inten­tar un quatre de set amb l'aguIJa. La figura es va obrir, a causa de la migrada pinya, per la banda del carrer d'en Bosch. El resul­tat va ser una llenya del tot in­convenient quan ja s'havia ca­rregat l'estructura del quatre i que va obligar a replantejar l' actuació.

Com a conseqüencia d' aquest fet es va fer una segona i tercera ronda més conservadores, amb la torre de sis i el tres de sis per

tirar el seu tercer cinc de sel. Aquesta construcció va pujar bé fins a la coronació i es va des­carregar sense dificultats. Aixo sí, el fet d'haver-la descarregat va retornar la confianya als membres de la Jove i va perme­tre aparcar el mal gust de la cai­guda del quatre amb l' agulla del dia anterior. Finalment, hi va haver un pilar de cinc.

A la mateixa actuació, els Ti­rallongues de Manresa van des­carregar un precari quatre de set, el tres de set i la torre de sis i van carregar un treballat pilar de cinc.

sota, sense cap dificultat. L'actuació es va cloure amb un nou pilar de cinc, precisament, just un any després que es desca­rregués el primer.

Pero la diada de Santa Tecla d'enguany passara a la historia castellera per l' acte organitzat per la Colla a la tarda, mitja hora abans de l' inici de la processó: la baixada de les escales de la Pun­ta amb un pilar de quatre.

Amb aquesta iniciativa, la Jove pretenia introduir en el programa festiu un acte estrictament caste­

ller, al marge de la propia exhi­bició castellera. De fet, els Cas­tellers de Sitges ja havien fet aquest acte.

La baixada va impressionar el públic congregat al Baluard i la Fragata. Les quaranta escales es van descendir amb seny i corat­ge, amb dos canvis de baix. Tot i la inexperiencia de la Colla en aquest acte, la baixada es va re­soldre amb efectivital.Tant els castellers com el públic va cele­brar amb entusiasme aquesta nova fita de la Jove.

8 d'octubre. Gelida

Gelida pren el relleu en la Diada del Penedes

El tres de set va ser el castell REDACCIÓ d' arrencada i, sorprenentment,

Gelida va ser I'escenari de va fer llenya quan s'havien la segona Diada de Colles Cas­ col·locat els dosos. El segon telleres del Penedes, amb una intent va ser el bo i va fer obli­exhibició organitzada per la dar l'anecdota anterior. Segui­colla local, els Vailets, que va dament, la Jove va descarregar aplegar les set agrupacions del el cinc de set i va optar com a Garraf, l' AIt i el Baix Penedes. tercer castell pel quatre de set D'aquesta manera, la Diada de amb el pilar. Aquesta construc­Colles del Penedes, que va ció va pujar prou bé, pero una néixer de la ma de la Jove de indecisió de la canalla va fer Sitges, aconsegueix tenir con­ desmuntar-Io, quan l' aixecador tinui'tal. estava col·local. La torre de sis

La Colla va anar a Gelida el pilar de cinc carregat van amb la intenció de plantar la tancar I'actuació, que va des­seva millor actuació: és a dir, tacar pel primer quatre de vuit tres, cinc i quatre amb l'agulla. amb l'agulla del segle, a carrec Només la mala sort va impedir deIs Castellers de Vilafranca i complir aquest proposil. la torre de set deIs Nens.

15 d'octubre. Montserrat

Montserrat també veu el cinc de set de la Jove

col·lectiu i una visita turística­S.T. es va obrir amb un tres de set

L'actuació del 15 d'octubre que va destacar per l'immens a Montserrat és d'aquelles que mar de camises de color vi i es consverven en l' apartat deIs verdes que hi havia a la pinya. bons records. En l' incompa­ Un cinc de set forya segur va rable marc de la Serra d'Or, la iniciar la segona ronda, men­Jove va descarregar el seu cin­ tre que un quatre de set molt que cinc de set. L' exhibició compacte es va triar com a da­estava emmarcada dins la tra­ rrera construcció. El pilar de dicional romeria que Vilafran­ cinc va tancar l'exhibició. ca -amb els seus Castellers al Els Castellers de Vilafranca, Capdavant- organitza cada any per la seva part, van tornar a al monestir i va ser una bona demostrar el seu lideratge en oportunitat per posar a punt el el món casteller amb el quatre potencial de la Jove de Sitges, de vuit amb l' agulla, el cinc de que va tornar a mobilitzar 140 vuit, la torre de vuit amb foIre castellers. i el pilar de set amb folre, que

L'exhibició -que va anal' van completar amb absoluta precedida d'un esmorzar autorital.

IMATGES La Torre· 7

Cinc de set a Mantserrat (15-10-95) FOTO: ELOI MIRALLES

8· La Torre IMATGES

Quatre de set a Montserrat (1 5 -1 0-95) Pilar de cinc a la Sortida d'Ofici de la festa Major FOTO:ELOIMIRALLES del 95 FOTO:BETTY

Quatre de set al Cap de la Vila (13-8-95) FOTO: R. M.

Tres de set a Santa Coloma de Gramenet

(5-6-95) FOTO: Un amic francés del Juli ¡la Sandra

8· La Torre IMATGES

Tres de set a Cubelles (15-8-95) Cinc de set a Gelida (8-10-95) FOTO: JORDI DÓLERA FOTO: R. M.

Quatre de set a la Sortida d'Ofici de la festa Major Tres de set a Calafell (16-7-95) d'enguany FOTO: BETTY FOTO: R. M.

10· La Torre IMATGES

Quatre de set amb I'agulla al Cap de la Vila (13-8-95) FOTO: FERRET DE QUEROL

COMMEMORACIÓ La Torre-n

HOMENATGE DE LA JOVE DE SITGES A L'ESCOLA DE GRALLERS DE SITGES

25 anys de gralles, inxes, tudells, timbals, castells i altres coses (com, per exemple, barrets de palla a l'Entrada de grallers)

L'Escola de Grallers de Sitges, colla de grallers oficial de la Jove de Sitges, commemora enguany els seus 2S anys dedicats a I'ensenyament de la gralla. La Colla Jove de Castellers de Sitges vol homenatjar públicament la tasca que aquesta entitat ha fet pel món de la gralla, la cultura popular i els castells. Felicitats i per molts anys, amics grallers!

VALENTí MONGAY

A- Avui el cap de colla repar­teix la roba. Hem assajat quatre vegades el ball i, d' aquí a dos dies, Festa Majar.

B- Nosaltres ens veurem per primer cap aquesta nit, el cap de colla ens dóna les carretilles, el vers i el codi de transmissió.

A- Quin codi de transmissió? B- Sí home, aquest any un tim­

bajel' camuflat ens anira transmi­tint el vers i nasaltres amb un au­ricular a les ulleres de sol ha escoltarem i semblara que el sa­bem de memoria. Quedava mala­ment que els llegíssim amb la xu­leta enganxada a la mac;a. Et quedes amb la pel·lícula? Te n'adon, fistru?

C- Jo sí que tinc un problema. No queda ni un barret de palla a cap botiga de Sitges i m' hauré de posar la barretina de les carame­lles. Creieu que cantara una mica?

B- Si et poses una enganxina de l'Atlantida no se n' adonara nin­gú.

A- On anireu? Davant l' Aliga o el Drac?

C- Anirem davant deIs diables. Tenim un col· lega que ens ha promes que ens cremara fins i tot els calc;otets.

B- Quina passada! L'any que ve sortiré amb vosaltres.

Mientras tanto... (Martini, Mar­tini)

Uns grallers suats i amb elllavi adolorit i mig adormit preparen l' Entrada de grallers. Fa sis mesas que van triar les peces i quatre que les estan assajant. Es tracta d'un mega-mix de diferents temes de Festa Majar, una pec;a del segle XIX, recuperada d'uns arxius i que ja es donava per perduda i, fi­nalment, estrenaran una composi­ció d'un membre de la colla dedi­cada a un bastoner que va fer el ball durant més de 300 anys.

Dóna la casualitat que enguany fa 25 anys que es va formar l'Escola de Grallers de Sitges, he­reva d'una altra que va fundar el senyor Barrachina als anys cin­quanta. Per aquest moti u, no tots poden assajar sempre, ja que han d'anar a rebre felicitacions i ho­menatges, com el que ara fa onze anys, li va retre I'Escola Superior de Tecnics en Animació Socio­cultural i Turística o com el que li va fer la Joves Xiquets de Valls amb motiu d'haver estat la seva colla oficial de grallers i haver en­senyat a tocar aquest instrument a alguns deIs seus components. Ara, encara re,orden quan van anar a Italia amb els Castellers de Sitges. a Alemanya amb els Castellers de Barcelona, quan tocaven els pri­mers castells de set deis Minyons de Terrassa, quan van representar Catalunya en un festival de músi­ca tradicional al' Estat espanyol o quan van viatjar un mes a Belgica

Els nostres grallers, a Gelida

amb la Moixiganga. Tambe recor­den quan tenien actuacions els di­vendres, dues el mateix dissabte i dues el mateix diumenge a llocs diferents. Com divulgaven l' instrument per tot el país recor­rent les festes majors d'arreu ...

Nit. Palau del Rei Moro

FOTO: R. M.

el Sant Pau. 35 - Teleton 81104 19

08870 SITGES

X- Silenci! '! Heu vist al' assaig que els castells els tenim bé. Així doncs, diumenge a la plac;a, tran­quils i a fer la nostra feina. Sigueu puntuals i sort a tothom.

Z- Has avisat als grallers? G- Sí. Ja ha saben. De fet, va­

len venir tots. Ningú no es vol perdre !'actuació de diumenge.

DILLUNS FESTA SETMANAL

•r tlSports fl:lonasterto, s/a OlonnlC

L10guer d'autocars amb aire condicionat i video per a excursions

Transport escolar i per a empreses

Servei 24 hores

Pressupostos sense compromís

Oficines i admini tració: Línies regulars de passatgers Carretera C-246, a 250 mt. del P.K. 41,26 Tel.893751l 08810 Sant Pere de Ribes

ENTREVISTA12· La Torre

JORDI CUBILLOS

"Abans, no fa tants anys, es feien molts quilometres per veure un tres de vuit"

Jordi Cubillos i Almiñana és un deIs sitgetans que millor co­neix el món casteller. Malgrat que fa anys que no és casteller, la seva afició per aquest art popular l'ha portat a coneixer al detall les interioritats de moltes colles, les places, les diades, els castellers, etc. A comen.;ament deIs setanta va pertanyer als Castellers de Barcelona i actualment col'labora amb la Jove de Sitges en fets puntuals, com exercint d'speaker en algunes diades o, com l'any passat, representant la Colla en el jurat del Concurs de Tarragona.

En Jordi, o ter~os de lo rengla esquerra en un quatre de set deis Castellers de Barcelona a 5itges (2-10-75)

ANTON FERRET / SANTI TERRAZA

• Com resumiries la teya experien­cia amb els Castellers de Barce­lona? - L'any 72 vaig anar a viure a Barcelona per motius de treball­de fet, a Barcelona hi vaig viure només sis mesos, perque després em vaig traslladar a la vila de Gra­cia- i vaig entrar aIs Castellers de Barcelona, que, en aquel1s mo­ments tenien la seva seu social al can'er de Terol, a la Cooperativa de Teixidors aMa. Per motius de coincidencia de barri i altres te­mes personal s, com I'amistat que tenia amb un parell de Sitges que estaven a la colla -en Manel Oli­vella i en Josep Maria Esteban­vaig entrar als Castellers l'any 72 i hi vaig estar fins al 81. Eren uns temps una mica durs, tant per a la colla com per al món casteller i feiem castells de cinc i mig o de sis practicament nets perque no hi havia gent per fer pinya. Aixo va ser fins a finaIs deis setanta, quan coincidint amb una entrada de gent més forta, la tinen,<a d' un lo­cal propi, I'assoliment d'algun cas­tell de set i que tota la canalla ­

que era de Santa Coloma- ja ha­vien anat baixant de pisos, ens vam comen,<ar a plantejar afer coses més serioses. Com, per exemple, el quatre de vuit que, per cert, el vam descarregar per pri· mer cop a Vilafranca, a la festa deIs Martirs. L' experiencia va ser molt positiva en di versus sentits, sobretot el fet que vam viure l'evolució d'una colla practica­ment nova (tot i que als anys qua­ranta hi hagué una colla a Barce­lona que formava part de rObra del Ballet Popular) i que va, poc a poc, creixent en un lloc que no és tradicionalment casteller. Aixo em recorda una mica els comen,<a­ments de la colla deIs Castellers de Sitges i de la vostra colla, tot i que vosaltres teniu l'avantatge del precedent i que, per tant, la gent se'n recorda deIs castells. Amb els Castellers de Barcelona en aque­lla epoca ens trobavem que a la junta érem un de l' Arbo,<, que era el president; el cap de colla, en Jo­sep Sala, que era de Vilafranca, a la comissió tecnica n'hi havia dos més de Vilafranca. A més, a la colla hi havia un de Valls, dos del Vendrell, tres de Vilanova i qua-

PAPERERIA LLIBRERIA

•ulg 51TCiE5

tre de Sitges. És a dir, que el gruix de la colla era de gent que prove­nia de comarques castelleres. • Hi ha una anecdota que diu que els sitgetans deis Castellers de Bar­celona vau aconseguir, fins i tot, fer un pilar de quau·e. - Sí. Va ser, em sembla que l'any 79, que vam anar a Berlín a un fes­tival catala. Dins de la colla, hi ha­via un cert pique entre els de Sit­ges i els de Vilafranca. Els de

Vilafranca ens van retar als de Sitges a fer un pilar i, ciar, co­incidia que ells eren tots baixos o segons, mentre que nosaltres érem un que anava a segons i dos que ana vem a ter,<os, pero no hi havia nin­gú més. El que vam fer aleshores va ser agafar l' Armand Franco, el fill del Maria, que tocaya la gralla amb en Blai, que era la colla que ens va acompanyar en aquell viatge, i el vam pujar a d'enxa­neta. Jo vaig fer de baixos, de segon hi havia r Este-ban, a ter,<os en Manel Oli­vella i l'Armand d' enxaneta. Vam guanyar l' aposta. • Hi ha un moment que deixes de ser cas­teller i et con ver·· teixes en fidel aficio­

nat. Com va ser? - Sí. Suposo que aficionat ho deu­ria ser abans de fer-me casteller, si més no una mica. Hi ha una anecdota molt divertida que ens passava gairebé cada any el 15 d'agost, que teníem pressa per acabar I'actuació que aquell dia feiem per anar corrent a la Bisbal. Procuravem que aquesta actuació fos a primera hora del matí, fins al pum clue els explicavem histo­

1 Gar ~íaJlrdi Instal'lacion d'Aigua Electricit t

Retal lIuminosos

ENTREVISTA La Torre -13

JORDI CUBILLOS

ries estranyíssimes, sobretot si eren pobles que no tenien gaire tradició castellera, i ens inven­tavem el que fas, como per xem­pie, que els pares de la canalla no el deixaven tomar gaire tardo La qüestió era anar a la Bi bal, per­que abans, i no fa tam an ,es feien molts quilometres per veure un tres de vuit. Ana em ve tit amb la camisa vermella de Bar­celona ija a la Bisbal, moltíssima gent, quan ens veia arribar amb aquelles pres es ens deien "correu, correu, que ja han fet el primer", perque es pensaven que érem de la laves de Valls. A partir que deixo de fer castells, com deiem abans, em dedico, efectivament, a veure actuacions. lo, de tates ma­neres, no ha definiria com a afi­cionat casteller, sinó com a un ca­pítol més de la meya afició real, que és anar de festes, siguin fes­tes majors, carnavals, etcetera. la porto uns quants anys recorrent el país veient les fes tes i, fins i tot, sortint a les Navarres, Valencies o Aragons. o Abans has comentat que a Sit­ges també hi havia hagut proble­mes al principi de la colla vella per portar gent. Som realment d' una zona castellera? - 10 crec que ara sí. En aquells anys, l'any 71, quan va sortir la colla de Sitges, el nostre poble no tenia gaire afició als castells, tot i que al seu voltant sí que n'hi ha­via. Feia uns quants anys que ha­vien deixat de venir colles de cas­tells a la Festa Major. Hi ha qui diu, fins i tot, que van deixar de venir perque la gent de Sitges no es posava a la pinya. No sé si és cert, pero el que sí que es podria afirmar és que no hi havia el marc idoni per fer una colla. Gelida, on vam er ¡'altre dia en la Diada del Penedes. té una colla que fa deu any que funciona d'una manera modesta. pero que a ningú Ji va

estranyar que sortís en el seu mo­ment, encara que fos un poble pe­tit (i déu n'hi do la colla que ha fet en aquestes condicions) perque hi havia una tradició d'acompanyar els de Vilafranca. Aquí a Sitges, de gent que ané a veure castells, hi havia en Ricard Baqués i set o vuit més.

o En aquest punt, i des de la teya optica d'haver estudiat i coneixer prou bé la nostra realitat festiva, quin paper creus que han de tenir els castells en la Festa Major de Sitges? - EIs castells no són un ball de Festa Major. En aquest sentit, els castells no tenen res a veure amb el balls de Festa Major. El que sí que és Jogic és que els castells sur­tin per Festa Major. Pero, per les peculiaritats de com esta la nostra Festa Major actLIalment, hi ha un imeres afegit que hi hagi una co­lla de castells, sobretot per ;! la gent jove a qui és impossible en­trar als balls perque ¡'accés als balls no esta regulat com en altres Ilocs (aquest és un tema, peró, que s'escapa del que estem tractant ara) i, d'aquesta manera, tenen la pnSSlhilitat d'afegir-se als C;lste­

lis. De tota manera, per a una co­lla de castells tampoc no és bo que la gent s'hi afegeixi només per sortir per Festa Major, ja que una colla de castells, com deia abans, és molt diferent deIs balls popu­lars. o Creus interessant que per fer aquesta ordenació deIs castells en la nostra Festa Majar es puguin importar alguns deIs models que s'han aplicat en altres poblacions, darrerament i que, sembla ser, que han donat resultats positius? - Naturalment. Crec que és obli­gatori. Hi ha gent que sembla que tingui por de copiar. Copiar que? Primer, no vul1 dir cap nom, pero hi ha una Festa Majar de molt a la vara nostra que fa uns vint anys era una cosa absoluta penosa i que s'ha dedicat a importar el model d'un altre poble que també esta a la vara i una altra part J'han im­portat de Sitges, que, en aquells moments tenia una Festa Majar a un nivell molt alt. Que ha passat? Doncs, que aquest poble del qual parlo ha pujat el nivell de la seva Festa Majar, menu'e que aquí ens hem quedat estancats. És a dir, no es tracta de copiar res, sinó mirar i, si es traben coses interessants, intentar aplicar-les aquí. És abso­¡utament indispensible fer aixo. o La lave de Sitges va néixer ;rra fa dos anys dins de l' Agrupació, a la qual es manté fon;:a vincula­da. Creus, pero, que arribara un moment en que sera inevitable replantejar aquesta relació? - D' inici era necessari que la Co­Ila estigués a un Iloc o altre, per­que una colla quan neix no té ca­lers, seu social ni el contactes necessaris, de vegades, per trac­tar amb l' Administració o nItres estaments. També ha estat interes­sant per a l'Agrupació que hi hagi hagut una colla de castells al Pa­lau del Rei Moro, que, a partir de la interrelació entre els balls, ha

donat més prestigi i vida ;j

l'entitat. La tendencia natural ¡ el més positiu és que, en un moment o altre, la Colla es desfaci lotal· ment del tutelatge de l' Agrupació i es constitueixi com a colla pr0­pia. Aquest és el model que han seguit les colles de castells que han sorgit des de final> deIs se· tanta. Ningú s'ho ha de prenJre malament, perque la independen­cia tampoc no voldr:l di" trencar relacions. o Quina opinió personal et mereix l'evolució que ha seguit la Colla en aquests dos anys i escaig de vida? - Hi ha dus aspectes. Un, el de re­sultats. Si s'han aconseguit els castells que s'han aconseguit en aquest temps voldir que la trajec­toria ha estat exitosa. Aixo no ha pot negar ningú. De cara a incre­mentar el nivell deIs castells que s' han fet, jo hi veig alguns petits probJemes, alguns deIs quals no sé si es podran solventar, perque, cal no oblidar-ho, som a Sitges. A un poble turísuc és mult dificil aconseguir malta gent en una co­lla de castells, perque a I'estiu, que és quan més funciona una colla, la gent aquí és quan u'eballa més. L'exemple el tenim amb el Valen.. tí, un membre fonamental de la Colla, que no pot deixarels fogons Jel seu restaurant per anar afer castells. Aixo passa amb malta gent. És un problema greu, per0 que no es pot solventar. S'ha d'intentar superar. L'altra pega que hi veig és que falta més gent gran. Hi ha un nivell d'edat molt jove. Amb aixo no vull dir que sobri gent de 20 o 25 anys, ni molt menys, si no que al costat falta gent de més edat. El principal pro­blema és que els joves de 16 o 18 anys ara són molt alts, molt més deis que estem a la franja deIs quaranta.

Especialitat: Vedella de Girona

LES PARELLADES, 67 - TEL. 894 27 33 - SITGES

ESTADíSTICA14· La Torre

Actuació. Lloc i dia. p.4 4/6 3/6 3/6s 4/6a 5/6 T/6 p.5 4/7 3/7 4/7a 3/7s 5/7

1994 (Total) 24d 9d 7d 2c li 7d Ic T Id Id 10d Ic 3i Id Ic 2d Ic 5d 3i 2i

Cubelles (26 de mar~) 2d Id Id Id Id

Sant Jordi, Sitges 3d IJ Id Id

Caves Codorníu (4 de maig) Id Id Id

Caves Codorníu (11 de maig) Id Id lid

Santa Coloma de Gramanet (4 de juny) Id Ji Id Id

Vilanoveta (15 de juny) Id Id Id Id

Sant Joan-Poble Sec (Sitges) 2d Id Id Id Id

Sant Pere-Cases Noves (30 de juny) Id Id Id Id

Ribes (1 de juliol) 2d Id Id Id

Calafell (16 de juliol) Id Id Id Id

Puigmoltó (30 de juliol) Id Id Id Id

El Vinyet Id Id Id

La L1acuna (6 d'agost) Id Id Ji Id Id

Sitges (13 d'agost) Id Ld Id Id

Cubelles (15 d'agost) Id Id Id Id Id

Festa Major (23 d'agost) Id Id Id Id

Festa Major (24 d'agost) Id Id Id Id

Festa Major (26 d'agost) Id Id Id Id li

Gran Sitges (20 de setembre) Id Id Id Id

Santa Tecla (23 de setembre) Id Id Id li

Santa Tecla (24 de setembre) Id Id Id Id

Ribes (Id'octubre) 2d Id Id Id

Racó de la Calma (1 d'octubre) Id Ic Id Id

GeJida (8 d'octubre) Id Ic I i / Id lid Id

Monlserral (15 d'octubre) Id Id !d Id

c- Carregat. d- Descarregat. id- lntent desmuntat. i- rntent. s- aixecat per sota

SI ET CASES, TRUCA'NS SI ES CASEN, TRUCA'NS SI US CAsEU, TRUQUEU-NOS SI ETs LA MARE, TRUCA'Ns SI ETS EL PARE, TRUCA'NS 51 ET5 EL PADRi, TRUCA'N5

EP! 5/ US VOLEU TORNAR A CASAR, TRUQUEU-NOS TRITO

MÚSICA • PARTICIPACIONS • RECORDATORIS • VIDEO • FOTOGRAFIA • flORS. PERGAMINS D'ART

PERO SOBRETOT TRUCA'N5f f! RQ4 1R 10

NOTICIARI CA5TELLER La Torre -15

Pas a pas, sense córrer

Molt sovint els mitjans de co­municació d'ambit estatal s'omplen la boca parlant de les grans diades castelleres, aquelles diades on s'assoleixen allo que feia temps que no es veia o es veu per primera vegada, o aquelles diades on els castells de vuit i de nou són els principal s protagonistes, o també molt sovint es fan resso només de les fites assolides per les colles anomenades de vuit o de nou, com si la resta de colles no existissin o bé no fessin les seves diades particulars del segle, tot i que mol tes vegades també és cert que val més la pena no obrir la boca per no explicar les aberra­cions que fan algunes colles nouvingudes al món casteller.

1és que aixo deIs castells diria que té una forta semblanya amb el naixement i primers anys de qualsevol persona. Es neix, i des­prés d'un temps, segons I'infant, més o menys curt, es comencen a fer els primers passos, molt sovint entre dues distancies molt prope­res, i també molt sovint amb al­guna o altra testarrada. Quan es té una certa seguretat a fer aques­ta distancia, aquesta s'amplia cada vegada més fins arribar el moment en que no necessites cap punt de referencia per poder caminar tot soL Amb tot aixo, també s'ha d'incloure que en aquest procés pots comenyar intentant córrer, pero que també és molt possible que caiguis mentre intentis fer-ho. Un cop tot aixo esta assolit es po­den arribar a fer autentiques vir­gueries. Des de caminar rapid a fer-ho lentament, saltar, pujar

* Quatre colles pugnen per en­trar a I'elit castellera del grup de nou: Xiquets de Reus, Xiquets de Tarragona, Castellers de Barcelo­na i Castellers de Terrassa han des­carregat ja la torre de vuit amb folre i han assajat les primeres pro­ves de castells de nou. Els Xiquets de Reus podrien provar el tres de nou el dia -. el mateix dia que els CastelJers de Terrassa podrien pro­var el quatre de nou. EIs Xiquets de Tarragona i el Casteller de Barcelona esperaran al dia 26 per provar, pos iblemenl. el tres de nou. Aquests darrer . no descar­ten, fins i tol. intentar el tres de vuit per sota.

* Els amics deIs Castel1ers de Vilafranca han trencat enguan la

JOAN CIURANA

grans muntanyes, a baixar fins a la gola de la terra o fer tota una gamma de possiblitats que poden arribar a ser infinites.

Doncs bé, el món deIs castells crec que és molt semblant ja que després del naixement de qualse­vol agrupació es comencen afer els primers passos, sovint amb forya dificultat, fins arribar a as­solir metes, possiblement inima­ginables al comenyamenl. El que és cert també, és que es necessi­ten fer tots els passos logics per tal de poder créixer. No es pot pas­sar de fer castells de cinc afer castells de vuit -araja sé que m'he passat, pero es tracta d'un exem­ple- . Diríem que els primers pas­sos per sorti r tot soI a pI aya és fer com a mínim castells de siso Un cop aquests tenen la suficient Sé'­guretat i confianya per part de tota la colla -tot i que és clar que qual­sevol castell pot caure- pots co­menyar a provar els castells de la gamma de set, el tres i qel quatre, i després vindran els de set més complicats -quatre amb el pilar, cinc i tres per sota-o Un cop aquests ja estan provats, pots CO­

menyar a enfocar la torre de set i a continuació el quatre de vuit. 1 amb aixo no vull dir que no es pugui fer dijerent, en tot cas pen­so que possiblement és el camí més raonable dins el procés de qualsevol colla. El que no es pot permetre, en tot cas, a una colla é . dir que perque tens un "bon" tres de set puguis somiar amb el tres dé' vuit, o perqué tingui n un "perfecte" quatre de set diguin que "només" amb un pis més ja

histolia castellera. La ton'e de nou amb folre i manilles, el pilar de set amb folre, el quatre de vuit amb l'agulla, set quatres de nous amb folre (fins al moment) i el pilar de vui! amb folre i manilles carregat representen el millor pal­marés casteIler per a una colla en tot el segle. L'anunci elel quatre ele 1I0U amb l'agulla per la Diada de Tots Sants ha incrementat l' expectació davant la possibilitat que s' enlairi un altre castell insolil. Per la seva part, els Mi­nyons de Terrassa, després de car­regar el primer cinc de nou amb folre del segle, assagen el quatre de nou sense folre, que podrien intentar el 5 de novembre a ViJa­rodona, el 12 a Granollers o el 26 en la seva diada.

tens el quatre de vuit. Hi ha tot un seguit de castells entremig que s'han de fer abans d'arribar a fer el pas per tirar castells d' un pis més.

Diuen les colles que fan cas­tells de nou, que el tres de vuit és el castell que obre les portes als castells amb folre, i el temps ens ha ha demostrat, ja que les colles que han descarregat el tres de vuit en els darrers temps, han donat el salt i han fet el dos de vuit amb folre: Castellers de Barcelona, Xiquets de Reus, Castellers de Terrassa i Xiquets de Tarragona són els exemples més recents. Doncs bé, tenir se­guretat en el moment d'executar tots, o gairebé tots, els castells de la gamma de set pot plante­jar-te fer el pas per anal' més a­munt, aixo sí, amb seguretat, no sigui que ens passi com a qual­sevol persona que comenya a caminar, allo de voler córrer abans de caminar, perque sinó passa el que passa, i si s'escarmenta la canalla de la colla, l'encarregat es pot tornar lira.

Amics de la Colla lave de Castellers de Sitges, heu d'anar més amunt, pero sabent el que us feu. Ara, heu comenyat a tas­tar els castells de la gamma de set més complicats; espero, pero, que estigueu somiant amb els castells de vuit, aixo voldra dir que la torre de setja la teniu a la vostra butxaca.

loan Ciurana Moya és cronis­ta casteller de SER-Catalunya

AGENDA CAS TELL ERA

* 1 de novembre. Vilafranca. Castellers de Vilafranca, Caste­llers de Sants i una altra colla.

* 5 de novembre. Vila-rodona. Minyons de Terrassa i Vella de Valls.

* 5 de novembre. Reus. Xiquets de Reus, Xiquets de Cambrils i Xiquets d' Alcover.

* 5 de novembre. Terrassa. Cas­tellers de Terrassa i laves de Vails.

* 12 de novembre. Sants (Bar­celona). CastelJers de Sants, Castellers de Sant Pere i Sant Pau i Jove de Sitges.

* 12 de novembre. Sabadell. Castellers de Sabadell, Caste­Ilers de Vilafranca i Castellers de Terrassa.

* 12 de novembre. Granallers. Xics de Granollers, Minyons de Terrassa i una al tra colla.

* 12 de novembre. El Clot (Bar­celona). Castellers de Barcelo­na, Castellers d'Esplugues i Nois oe la Torre.

* 12 de novembre. Manresa. Ti­rallongues de Manresa, Caste­llers de Cornella i Ganxets de Reus.

* 26 de novembre. Terrassa. Minyons de Terrassa, Xiquets de Tarragona i CastelJers de Barcelona.

* lO de desembre. L'Arbor,:. Castellers de Vilafranca i dues colles més.

* Els dies 26 i 27 de gener de 1996, Valls acollira les sessions corresponents al món castelJer dins el Congrés Catala de Cultu­ra Popular.

* Els Tirallongues de Manresa acolliran les terceres jornades de prevenció de lesions i tractament físics en els castells, que es realit­zaran la primavera vinent

* L'emissora de radio Catalu­nya Informació (97.4 FM) també ha inclós el seu espai casteller: cada diumenge a les 10.30 hiles 21 h. El programa esta condult per la sitgetana Rita Marzoa i el cro­nista Eloi Roca. ParaJ.lelament, altres emissores mantenen la seva programció castellera: El so de la

gralla de Radio Vilafranca (90.2 FM), els divendres a les 20.30 h, cada cop té més adeptes a Sitges. La cadena SER-Catalunya (92.6 FM) manté el seu exitós Carrus­sel casteller cada diumenge a les 15 hiLes lertLÍlies de Cal Ton (di­vendres a le 19 h), mentre que Catalunya Radio hi dedica una hora setmanal del programa Ta­pias variades (18 h), cada dilluns.

* Set enxanetes i aixecadors de la lave de Sitges van participar el 7 d'octubre en l'homenatge als enxanetes de tot Catalunya que van realitzar Caixa Penedes i l' Ajunta­ment de Barcelona. En aquest acte es va descobrir una immensa lona en la qual hi ha dibuixat un pilar de vuit amb folre i manilles.

G rZip

Matas Arnalo

Hotel Subur Hotel Subur Marítim Restaurant Montgavina Restaurant C. de Golf Terramar Restaurant R. C. Tenis Turó Restaurant Pie Nie Café BarRoy M. A. Serveis Catering Matas Arnalot

C.I Espanya ,1 08870 SITGES ( Barcelona) Tel. (93) 8940320 - 8940066 Fax (93) 8949591