La Torre REVISTA DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES

Núm. 21 Octubre 2006

El4de8 ja és sitgeta! .... -- ....

'IIImllll '" ~~~~ .

2 / Octubre 2006 LA TORRE

Aquesta imatge va servir per il·lustrar els fullets que la Jove va editar a co­men9ament de temporada com a reclam promociona!. La preséncia de caso tellers i castelleres de diverses generacions en la Colla es posa de manifest en aquesta fotografia realitzada davant la imatge més emblemática de la vila.

La Torre Revista de la Colla lave de Castellers de Sitges

Edita: Colla Jove de Castellers de Sitges

Consell de Redacció: Jordi Dólera, Lídia Gázquez i Santi Terraza

Hi col·laboren en aquest número: Gerard Coll, Osear Far­rerons, Salvador Miret, Helena Palumbo i Ignasi Serrano

Fotografies: Josep Caballé, Jordi Dólera, Esperan~a Fabra, Imma Farreró, Lídia Gázquez i Angie Mirabent

Impressió: L'Eeo de Sitges SL

Tirada: 500 exemplars. Distribueió gratuIta

Adr~: Colla Jove de Castellers de Sitges. Palau del Rei Moro. Carrer d'en Boseh, 14. 08870 Sitges (Penedes)

La Colla Jove de Castellers de Sitges reeomana utilitzar els serveis que ofereixen els nostres anuneiants

CARTA DEL PRESIDENT

Una colla, un poble, un sentime:nt SANTI TERRAZA

La consecució del 4de8 ha estat, sense cap mena de dubte, el moment més dol~ deIs primers tretze anys de trajectoria de la colla. El 4de8, pel que suposa en ter­mes castellers; pel que ha representat en les aspira­cions de la Colla en els darrers deu anys, i pel valor afe­git que implica ser la població més petita -juntament amb Valls- en tenir-lo descarregat ha de ser, necessa­riament, un punt d'inflexió en la, ja de per sí, trajecto­ria positiva de la Colla.

Pero l'arribada d'aquest 4de8 ha estat, si més no, en­cara més especial del que mai haguessim pogut so­miar. L'esplendida resposta de l'afició sitgetana a la nostra cita amb el carro gros, el passat 24 de setembre al Cap de la Vila, ha constitult un valor afegit a la ges­ta d'assolir el castell. El suport rebut als assaigs previs (en tres ocasions es va superar el centenar de persones al Palau!) i l'excel·lent complicitat entre la colla i el pú­blic viscut en l'exhibició ha refor~at encara més els so­lids vincles entre la lave i Sitges. Comprovar que l'e­moció, les llagrimes vessades i l'alegria exhultant per fer el 4de8 no eren només de castellers de la love sinó de tants i tants sitgetans que es van concentrar al Cap de la Vila per empenyer en una de les pinyes més grans que s'hagin pogut dibuixar mai, ens omple d'una satis­facció afegida.

La Colla esta orgullosa de Sitges. 1 Sitges ha demos­trat que esta orgullos de la seva colla. Les felicitacions rebudes, l'alegria compartida, la Colla com a eix de la notícia... aquestes darreres setmanes resultaran ino­blidables per a tots els qui hem tingut la sort de viure aquest moment historic, que, com ja s'ha escrit, pas­sara a la historia no únicament de la Colla, sinó del po­ble. L'acte organitzat el passat 21 d'octubre per agrair i oferir el 4de8 al poble de Sitges va ser un bon testimo­ni d'aquesta alian~a entre la lave i el seu entorn, que farem els possibles perque es mantingui en el temps. Camí i feina afer, n'hi ha.

1 de la mateixa manera que la lave refor~ la compli­citat amb Sitges, ho fa tambné amb el que és el seu se­gon poble, Ribes i, de fet, tot el municipi en sí. La Colla ha establert uns acords amb l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes per garantir un calendari fixe d'actuacions anuals al munmicipi, tal com es fa, des deIs inicis, amb Sitges. La bona predisposició del consistori, la gran quantitat de ribetants presents a la Colla i la gran im­portancia estrategica que la love li dóna a Ribes consti­tueixen arguments a favor d'aquesta nova alian~a, que l'any vinent haura d'estendre's també al terreny cívic i cultural tant de Ribes com de les Roquetes.

LA TORRE Octubre 2006 / 3

EIs sominis es poden complir LA JOVE DESCARREGA EL PRIMER 4DE8 EN UN CAP DE LA VILA PLE COM MAl

S.T.

En la ment de molts castellers sit­getans la consecució del4de8 ha es­tat un somni simulat infinitat de ve­gades. Centenars de components que alllarg deIs anys han llult la ca­misa de la Jove o, en la seva epoca, deIs Castellers de Sitges, havien so­miat en algun moment de la seva trajectoria castellera en fer l'aleta al carro gros, la construcció que mar­ca la frontera i que obre les portes a una altra categoria de castells, la de les colles grans.

El 24 de setembre de 2006 el somni es va complir, i la Colla Jove de Castellers de Sitges va demostrar la seva plena autoritat i categoria per entrar, per merits propis, en el grup de colles que ha descarregat el castell de s. El4deS es va fer, per fi, en versió sitgetana. 1 de quina ma­nera!

A l'entrar al Cap de la Vila, els castellers de la Jove ja intulem que seria una jornada especial. L'excel·lent entrada que registrava la pl8.9a, l'ambient que s'hi respira­va, la cara de confianr;a deIs caste­llers i les mirades de complicitat deIs centenars (milers?) de sitge­tans que volíen ser al costat de les camises de color vi en aquest mo­ment tan especial feia preveure que Marina feia l'aleta del 4deS i que es getans havien somiat ansiosament el castell somiat era més a prop que va mantenir fins una estonma llar­ s'havia rendit, per fi, a la Jove. mai. ga després que els segons haguessin L'actuació, pero no va acabar, ni

El4des va pujar ferm, solid i fort. baixat de la pinya ha esdevingut ja molt menys, amb el 4deS, ja que en 1 rapid, perque a menys d'} minut i un deIs episodis més emotius de la segon ronda es va plantar el sde7 i 20 segons de sonar les gralles ja es­ historia recent de Sitges. Abrar;a­ en tercera un 4de7 amb l'agulla, tava dibuixat al Cap de la Vila. La des, crits de rabia, llagrimes que que va demostrar que la colla, quan baixada de la canalla va ser modelí­ maldaven per sortir i alegria, molta cal, també sap treballar els castells i ca i només a la sortida de dosos es alegria van invair el Cap de la Vila, no cedir ni un pam. Quatre pilars va registrar moments de perill quan no únicamente entre els qui llulem de 4 parats a segons pels quatre he­una rengla es va obrir massa i algun la camisa de color vi, sinó també roles baixos del 4de8 van cloure la peu va marxar de lloc. Pero res va entre altra gent que ha passat per la jornada historica. impedir que el 4de8, tal com havia colla, entre excomponents deIs Cas­ Al nostre costat, els Capgrossos estat coronat fos també descarre­ tellers de Sitges o, simplement, en­ de Mataró van fer Sde7, 3deS i torre gato tre gent del poble. La causa estava de 7, mentre que els Castellers de

L'esclat d'alegria que es va pro­ més que justificada: el 4deS, el cas­ Sant Cugat van plantar el 3de7, el duir a la plar;a en el moment que la tell que diverses generacions de sit­ 4de7 i el sde6.

4 / Octubre 2006 LA TORRE

EL 4DE8 JA ÉS SITGETA

La Jove ofereix el4de8 al poble LA COLLA ORGANITZA UN ACTE D'AGRAIMENT PEL SUPORT ALS ASSAIGS I LACTUACIÓ

La Jove va organitzar el passat 21 d'octubre un acte de comme­moració i agralment al poble de Sitges per la consecució del 4de8. La iniciativa tenia com a objectiu ressaltar els vincles entre la colla i el poble, amb la idea d'enfortir aquesta relació, aconseguir noves dosis de penetració social i oferir

una imatge de solidesa com a enti­tat local. El resultat va ser positiu, ja que l'acte va reunir una gran convocatoria de gent i va presentar un perfil emtiu i festiu, alhora, sense deixar de banda el seu ves­sant institucional.

Presentat per Lídia Gázquez, a l'escenari va intervenir el president,

Els assaigs del carro gros van donar el seu fruit

EIs assaigs de 4de8 es van plantejar just després de Festa Major. Tot i aixo, ja el 22 d'agost es van pujar els quints damunt la pinya i es va fer el primer 4de7 net fins aixecador, gra­cies a la gran assistencia registrada al Palau. El día 8 de setembre es va fer un assaig especial, amb convocatoria a través d'sms, on es va fer el4de7 net fins aixecador i es va pujar el peu fins a quints. L'n de setembre, a les Ro­quetes, després de l'actuació, es va tomar a pujar el peu fins a quints. 1 l'assaig del día 15, un altre cop amb més de cent persones al Palau (amb la col·laboració deIs Matossers) es va fer el 4de7 net sencer i el peu fins a dosos, a més d'un altre fins a quints.

Santi Terraza, que va exposar els motius de la iniciativa i va apostar per solidificar encara més els llar;os entre la Jove i Sitges. A cotinuació es va emetre un esplendid vídeo del 4de8 editat pel Santi Roig i que re­coBia imatges de les diverses entre­gistracions de l'actuació,juntament amb gravacions fetes a la canalla. La castellera Alba Gracia va fer lle­gir un emotiu text (reprodult a la pagina 5), acompanyada amb el toe de eastells interpretat per l'Escola de Grallers.

Tot seguit, el casteller vilafran­quí Eloi Miralles -que va obtenir el primer Guardó de la Jove, l'any 1995- va llegir un pregó del 4de8 de la Jove en el qual resslatava la trajectoria castellera de Sitgtes i el moment historic que es va viure al Cap de la Vila el 24 de setembre. Per cloure l'acte la regidora de Cul­tura, Ángels Parés, i l'alcalde, Jordi Baijet, van adrer;ar unes paraules. Després. els membresde la canalla van descobrir la placa que ja regna al Cap de la Vila i que, amb la re­producció del castell, diu "En aquest plar;a. la Colla Jove de Cas­tellers de Sitges va descarregar el 24/09/06 el seu primer 4de8. En reconeixement a tots els castellers sitgetans".

LA TORRE Octubre 2006 / 5

Anys d'espera A continuació reprodu'im el text que la castellera Alba Gracia va redactar

i llegir en l'acte de cornmemoració del primer 4de8, celebrat el passat dis­sabte 21 d'octubre al Cap de la Vila.

El Cap de la Vila és pIe de gom a gom. Que hi ha? És l'Entrada de gralles? No. Són els diables cremant carretilles per Sant Bartomeu? No. És la Rua de l'Ex­termini? No. Que hi ha? Hi ha la Jove de Sitges en la seva actuació de Santa Tecla; disposada a fer el primer 4deS de la seva historia; disposada a marcar el dia 24 de setembre als calendaris de molts sitgetans; disposada a, no tan soIs fer vibrar tots els racons de la plar,;a, si­nó fer cridar d'emoció aquelles perso­nes que amb prou feines havien aplau­dit una aleta de color vi anteriorment; pero sobretot, disposada a fer la millor actuació local de la plar,;a on ens trobem ara mateix.

El cap de collafa un gest d'aproximació, de lligam, d'atenció i crida: Oriol, Tito, Sis­cu, Carrasco, Alba i Claudia. Nando, San­ti, Júnior, Carlitos, Sarai i Anna. Joan Marc, Joan, Tuli, Jordi, Ángela i Isham. Caballé, Quique, Ignasi, Rafa, Marina i Marina; "Dos Mmines!", eh! Carrasco.

La pinya es comen¡,;a a tancar. Alguna veu crida "CapgTossos cap aquí, a aquesta banda!". La circurnferencia de caps ja es moldeja i va agafant una pelfecta linia entre ella i el público Pero no tot esta co­rrecte: El quatre pot estar més ben qua­drat. "Segons avall!"

Ara sí. La. segona pinya també es co­men¡,;a a tancar: "crosses dins, primeres to­cant, vents, laterals, tanquem pinya!"

Segons es col·loquen. Els ter¡,;os van dar­rere seu i es disposen a pujar al seu pis. Quarts i quints ja estan arrenglats a les es­quenes de cada pilar. Tothom al seu lloc: tronc, pinya, gTalles i, sobretot, públic im­pacient.

Uns segons de silenci i... Quarts amunt!

Les gralles comencen a tocar. Les quints, agafant el camal deIs terr,;os, esperen l'ordre de pujar. Mentrestant, eIs quarts ja han 3lTibatal seu pis i eIs ter¡,;os senten el primer pes sobre de les 5e\-es espatlles. El segon pes, pero, s'inicia cap a dalt QUtllS amunt!

Elles 3lTiben al seu lloc i el tronc agafa la fermesa d'un tronc irrunutable: un tronc dret, rigid; pero a la \egada delicat i fr1J.gil.. Tanmateix, aquesta delicadesaés protegida amb "for¡,;a, equilibri, valor i seny". Pero jo encara diria més: il·lusió. 1, qui porta la il·lusió en una gran farnília? La canalla.

Els dosos! L'aixecadora! L'enxaneta! Ja estan tots. Les quatre rengles senten eIs seus nens com ascendeixen per coronm' la construcció. Cada casteller, al sentir-los, in­crementa la seva emoció; incrementa la se­va alegria; incrementa la seva valentia i in­crementa la seva seguretat d'aconseguir l'objectiu.

Els dosos co].]oquen el peu dret; col·lo­quen el peu esquerre. Uns primers aplaudi­ments, i no oon pas tímids; sinó que al con­trari, adelanten el que esta a punt d'ocórrer. L'aixecadora s'agafa de les espatlles del dos. Unacama, l'altra; un peu, l'altre. Corre, aga­fa't! Més aplaudiments, pero aquesta vega­da "in crescendo". 1 per fi... Un, Dos Tres. CARREGAT.

On som? Crits, xiulets, aplaudiments... El Cap de laV¡]a és apressat per una alegria desmesurada. Els cors deIs castellers quasi surten del pit; quasi surten de l'escut Més aplaudiments. Esg3lTifances, peIs de pun­ta, tremolors, moviments osciJ.lants, nervis, agitació, palpitacions, excitació, vibra­cions.... i entremig d'aquest rebombori tro­bem una serenitat aclaparadora que és el motiu que fa que el castell no quedi només aquí.

Mentre l'enxaneta i l'aixecadora descen­deixen peIs pilars, tots eIs alla presents oon conscients que lametaés propera icadave­gada se sumen més veus, se sumen més castellers de cor, el públic, a poder descarre­gar el ClliTO gros. QJ.¡an eIs dosos toquen la pinya, les gralles queden mudes. 1 no pas perque deixin de tocar, sinó perque la cla­mor sortida de les cordes vocaIs del Cap de laV¡]a apaga un deIs millors sons de Sitges. 1quan les quints es disposen a baixarja no hi ha treva pel silencio Una forta munió de veus crea una gran bombolla de felicitat; cap persona és al món real,

Els quarts, que ja no poden contenir-se l'excitació, exploten d'entusiasme i trans­meten el sentiment que vam sentirtots pIe­gClts: satisfacció.

La jovial bomba ha explotat i, per fi, el castell s'ha DESCARREGAT! Els aplaudi­ments són incessables i ja es comencen a veure les primeres lla,grimes d'alegria: un quart assenyala a I'infinit; un segon tira la se\Cl gona al cel; un terr,; cau a la pinya es­tupefacte; una quintjaploraabans de tocar teITa... tota la pla¡,;a esta eurorica. 1 mentre la Jove canta i salta, les gralles finalitzen la seva can(,;Ó tot atribuint a un castell de color vi el implacable nombre vuit.

Deu anys persegui.nt aquest objectiu, pero, per fi, la Jove de Sitges és colla de vuit Nou caigudes del "cmro gros", pero, per fr, la Jove de Sitges és colla de vuit. Desenes de desil·lusions, pero, perfi, laJove de Sitges és collade vuit. Milers de vegades cantant "vo­lem, volem, volem; volem 4deS!", pero, per fr, podem cantar "tenim, tenim, tenim; te­nim4deS!".

1des del 1passat diumenge 24 de setem­bre, perfi, laJove de Sitges i, sobretot, el po­ble de Sitges esta a la llista de poblaacions de castells de vuit.

1no només aixo, sinó que aquesta petita, pero gran farnília ha demostrat que és ca­p~ i sera cap~ d'assolir eIs nous objectius que es proposi. Aixo sí, sempre i quan no es perdi aquell vincle invisible pero poderos, que varem sentirtots eIs que estavem aque­lla tarda de setembre en aquesta mateixa pla¡,;a.

ALUM-METALL

Serralleria metal·lica tancaments d'alumini

Exposició ¡venda Talle Centre Comrcial Oasis - Local 65 C. Comas i Sola, 1 Tc!' i Fax 93 894 07 58 Te!. 93 896 29 3 O 870 SITGES 088\0 SANT PERE DE RIBE

CA(CATS ROSELL

Carrer 1 de Maig, 2-4 Sitges Tel 93 894 4614

6/ Octubre 2006 LA TORRE

"Jo, de la Jove i faré el4de8. Passa-ho!" Un deIs exits deIs assaigs multi­ ..'

tudinaris previos a Santa Tecla va ser una campanya a través d'sms "Assaig de 4d8, dv 8 a ls 22.30h convocant els castellers i altra gent al palau dl rei moro. Ajuda,ns a del poble al Palau per fer les proves omplir el palau x fer les millors de carro gros. La nova comunica­ proves i fer realitat el somni!!! ció va ajudar a omplir el pati del Comptem amb tu? Passa-ho" Palau en més d'una ocasió.

> No es un somni,es una realitat.Com quan passa una desgracia no ets cons­cient del q ha passat fins al cap duns dies,pero avuija podem anar asimilant el q hem fet, jo ara tinc 7 hores davioi per seguir adonantme q despres duns anys dificils on shavia planetjat fins i tot la dissolucio... hem remuntat la si­tuaci' o i hem fet el que tots somia­vem,hem fet HISTORIA, ens ho me­reixiem. Ara nomes queda no baixar la guardia per seguir fent HISTORIA... Visca la JOVE!! > Unicamente los grandes pueden ha­cer cosas grandes. Visca lajove! > Aixo es una passada, som historics > Senzillament genial. Ets un crac! Un autentic casteller de coro Enhorabona! > EIs somnis es pdn complir. Tants anys pnsnt en akst moment... i ha stat + gran dI q m,havia imaginat. Sempre joyel > Enhorabuena campeones! sois los mejores! > Impressionant! M'heu fet emocionar com mai! Moltes felicitats. > FELICIIITAAAAATS!!!!!

> Mai hauria pensat que un castells podia fer-me plorar. FELICITATS!!! > Felicitats. ja era hora amic. Us ho mereixieu. Es un gran moment per a la colla, hi ha molts castellers que han treballat molt per auest moment > ENHORABONA CAMPIONS. us estimo! > Impresionante 4 de 8. Se os felicita. Nos vemos en el Janio's. > Gracies per fer-nos felir;os. Ha estat una passada. Us ho mereixieu!! > Depart de la Colla Vella de Diables, enhorabona > Mai havia vist tanta gent plorar d'a­legria. Enhorabona! !! > Fins i tot mons pares van pujar a veure eI4d8!!! 1 el meu fill va entrar a casa cantant "1 jove, i jove... ". Enhora­bona. > Moltes felicitats. Ens vau fr vibrar molt. Espero q vinguin mes tardes com la d'ahir. .. > Ser de la jove es una de les coses + grans que mha passat en ma vida. Tar­des com la dahir valen un tresor. sem­prejove !!

1 també els sms, reflexe viu de la vida actual, van ser testimoni de les felicitacions rebudes per caste­llers de la colla un cop fet el 4de8. N'hem aplegat una mostra, que reprodui'm a continuació, mante­nint l'anonimat del receptor i l'e­missor.

> Heu stat gnials! El kp de la vila fins la bndera i totom sha emocionat amb aquest kstell inmenso Felicitats! > "Si, si, si, tenim el 4/8. Si, si, sija som colla de 8. 4/8, 5/7, 4/7a 4p/4 tot des­carregat : millor actuació de la Histo­ria . Colla Jove de Castellers de Sitges > Moltes felicitats per aquesta impor­tant fita. Estic molt felir; per vosaltres. Enhorabona. > FELICITATS JOVE! > Estem a Bcn a la trobada de gegants i ja ens hem assabentat de la gran no­ticia. Estem moltents per vosaltres. Felicitats. > Moltes felicitats de part de l'Agrupa. Compartim un espai i tbé comprtim ilusions. > Sitges colla de 8? era un somni? co­llons, els somnis tmbé es podn fr realitat > Nen, ha sigut increible. Moltes felici­tats. Aixo sha de celebrar. Por todo lo alto! > Enkra que sigui amb retard, felici­tats.va ser fantastic! > Felicitats i un petonet. No us passeu aksta nit, eh! :-)

LA TORRE Octubre 2006 / 7

OSCAR F. C.

A pla<;a alguns castellers de re­cent incorporació van veure el que per ells eren moltes cares noves. Devien sentir-se sorpresos. Pels que portem més anys, simplement ens vam retrobar amb molts com­panys. Diguem que a pla<;a érem unes cent-trenta camises, aproxi­madament. Per tant, el doble que en molts assajos (exceptuant els assajos especials de 4de8). Aixo no ens havia passat gairebé mai. 1 és molt positiu.

M'explico. En els primers anys, la manca d'experitmcia en algunes coses ens va portar a tots plegats a exigir un compromís considerable als membres de la pinya. Després

vam veure que aquesta decisió era poc encertada, i durant els se­güents anys vam anar rectificant. PodrÍem dir que, d'una banda, se­guim considerant que els mem­bres del tronc tenen un compro­mÍs gran, intens, pel que fa a assa­jos i actuacions; d'una altra, pero, entenem que a aquells que ocupen posicions de pinya no se'ls pot exi­gir gaire més del que ells propia­ment han volgut assumir. Dones bé, el fet de ser tan exigents els pri­mers anys va fer que molts deIs que desconnectaven de la colla (moment que a tothom li arriba, tard o d'hora, ja se sap, altres prio­ritats, família, treball, estudis, al­tres formes d'oci) ja no tornaven a

vestir la camisa... ni per Festa Ma­joro No volien sentir-se pressio­nats.

Ara les coses, coro heu pogut veure i comprovar, han canviat. Mortunadament. No solament tothom és benvingut a la colla, si­nó que a més tothom és benvingut encara que vingui un o dos cops l'any. No solamentja ningú se sent pressionat, sinó que a més pot ve­nir tant il·lusionat com qualsevol altre. És una nova forma d'impli­cació que, per cert, resulta alta­ment positiva per a la colla. Dit amb altres paraules: comptar amb trenta o quaranta d'aquestes cami­ses a pla<;a, o les que siguin, és a dir, amb un gruix de castellers que no vénen a cap assaig, fa possible que: a) la colla ofereixi al poble una bona imatge; b) la canalla agafi confian<;a; e) la resta de la co­lla s'engresqui, es transmeti il.lusió i optimisme; d) es puguin provar construccions amb una bona base propia; e) totes les posicions claus de la pinya estiguin ocupades per castellers experimentats. Per fer­ho encara més explícit: mentre que abans es podien sentir comen­taris com ara 'Ja era hora que vin­guessis" o "quina barra, eh, només véns per Festa Major", ara es rep al casteller(insisteixo, al casteller que ha decidit no venir als assajos) amb altres comentaris ben dife­rents, de l'estil de "ep, benvingut", "com estas, que fas? ens va d'allo més bé que tbagis enfaixat" o sim­plement "gracies per venir".

EIs que hem rondat poc o molt per les places hem comprovat que els verds o els rosats, per po­sar un exemple, si no tinguessin a pla<;a tres-cents d'aquests caste­llers que no van a cap assaig no podrien ni tan soIs pensar a pro­val' mai un castell de deu. Tant de bo en les diades importants deIs propers anys nosaltres també pu­guem seguir experimentant aquest fenomen que es dóna ba­sicament en les colles tradicio­nals. Que aixo sigui possible, depen de nosaltres.

Enhorabona a tothom pel4de8.

8 / Octubre 2006 LA TORRE

Collita del 2006

SANT JORDI (23 d'abril) L'actuació d'inici de temporada

va suposar, com ja és habitual en el calendari de la Jove, els primers castells de 7, tot i havert realitzat només quatre assajos fins al mo­mento EIs castells de set van per­metre l'estrena d'algunes posi­cions noves per a components de la colla.

3de7, 4de7, 5de6 idos p4

SANTS (7 de maig) A Sants, la Jove va plantar un

castell de 7, fent bona la intencioó del cap de colla de fer castells de 7 a totes les exhibicions amb altres colles. A més, en aquest tres es van estrenar un segon i un quart.

3de7, tde6, 4de6a idos p4

TERRASSA (10 de juny) La Jove va tornar, per segon any

consecutiu a Terrassa i hi van plan­tar la c1assica de set, tot i ser el tram de la temporada que la colla té més dificultats per arrossegar camises.

4de7, 3de7, tde6 idos p4

LOURDES (25 de juny) No podia faltar una cita a l'exte­

rior, i aquest any va ser la població francesa de Lourdes on la colla hi va anal' els dies 24 i 25 de juny convidats per l'Hospitalitat de la

Mare de Déu de Lourdes. 3de6, 4de6 ¡diversos p4

RIBES (2 de juliol) L'altra Festa Major de la Jove va

veure els primers castells de set de gamma alta. El5 es va plantar amb autoritat, pero el 4 amb l'agulla va presentar massa problemes de mi­des i no es va poder executar. Bona imatge, gran nombre de camises i bons castells, que certifiquen que Ribes és Jove.

5de7, id4de7a, 3de7 i pde5

CALAFElL (16 de juliol) El 4de7 amb l'agulla que va que­

dar pendent a Ribes no va trigal' a arribar: ho va fer en una de les pla­ces on la colla hi ha anat més vega­des i que enguany va ser la prime­ra on va fer tres castells de 7

3de7, 4de7a, 4de7 i tres p4

El MORELL (30 de juliol) En aquesta petita localitat del

Tarragones -una plac;a nova per a la Jove- la colla va fer castells de 6 de rodatge, que també van perme­tre fer pujar a nous castellers

3de6,3de6a,4de6,p4i p4s

FESTA MAJOR L'actuació del 23 va ser un bon

inici de Festa Major (el millor rea­

litzat mai), que va culminar amb l'exhibició del 27 on es va posar de manifest que el 5 i el 4 amb l'agulla demanaven ja nous companys de viatge

Dia 23: 4de7, 3de7, 5de6 idos p4 Dia 24: 3de6n, 4de6, tde6 i p4 Dia 27: 5de7, 4de7a, 4de7 i v5

LES ROQUETES (11 de setembre) La Jove va estrenar una altra ac­

tuació que es pretén que sigui fixe en el calendari, amb bons castells i grans proves per al 4deS

3de6a, 3de7, 4de7 idos p4

SANTA TECLA Santa Tecla del 2006 mai es

podra esborrar deIs nostres records per ser la primera exhibició on vam fer el 4deS, a més de la millor de la nostra trajectoria. Amb lletres d'or. (El dia 23 l'atuació es va suspendre per la pluja). Dia 24: 4de8, 5de7, 4de7a i quatre p4

MONTSERRAT (15 d'octubre) En aquest marc incomparable i

en una sortida d'allo més agrada­ble, la Jove va plantar castells de 7, malgrat haver d'aparcar el 5.

4de7, 3de7, 3de6s idos p4

TERRASSA (23 d'octubre) Un congrés a la Masia Egara de

Terrassa -fonamental per a l'econo­mia de la colla- que es va saldar amb castells de 6 nets ¡diversos pi­lars de 4.

3de6n,4de6n,p4si2p4

LA TORRE Octubre 2006 / 9

F. CAZORlA Treballs de pintura

Telf. 666 44 24 90

• Pintures plástiques • Terres Florentines • Velatures d'interior i exterior • Estucs en general • Eliminadó d'estucats

• Esmalts i vernissos • Murs d'antan • Airless

"Jtf''l,¿6te'l,¿a

11t¿'e~4e"t Des de I'any 1935

Sant Francesc, 27 Telefon 93 894 38 09

10 / Octubre 2006 LA TORRE

LA TORRE Octubre 2006 / 11

12 / Octubre 2006 LA TORRE

••11:11. SITGES

P,<a Ajuntament, 7

Te!. 93 894 01 07/ Fax 93 811 15 35

Carrer Majar, 1. Tel 649759033

Carrer Majar, 3 (Júnior)

Ángel Vidal, 4. Tel 938940408

Ángel Vidal, 6 (Home). Tel 93 811 1210

Cap de la Vilo, 3

08870 Sitges

Te!. 93 81022 11

LA TORRE Octubre 2006/13

El Palau, la seu de la colla A comenc;;ament d'any va apa­ utilització d'aquesta instal·lació,

reixer la preocupant notícia que el tal com hem des deIs primers as­Palau del Rei Moro es venia a uns saigs l'any 1992, a l'espera que es particulars. Després d'un llarg reguli el nou regim d'usos i fun­procés de converses i negocia­ cions. En aquest sentit, l'Ajunta­cions, el Palau va passar a titulari­ ment ja ha fet saber que el Palau tat muncipal. La Colla, juntament tindra una orientació dedicada a amb l'Agrupació de Balls Populars la cultura popular, de la qualla Jo­va signar un convenir amb l'Ajun­ ve és, precisament, una de les ma­tament per a garantir la nostra ximes exponents a Sitges.

La Jove és pop LA IMATGE I LES ACCIONS DE COMUNICACIÓ

D'ENGUANY BEUEN DE LA MODA 'SIXTIES'

NI. CAIlINYI.•IVEN.IlES NI 'UC. IUE TINC ASSAIG

.E LA JIVE AL 'ALAU.

ASSAIGS CASTELLEIlS

Cram live in Sitges

art de l'artista Roy Lichtenstein), la samanoeta de superman i supergirl lluint, al mateix temps, una altra sa­marreta amb la inscripció "Jo de la Jove de Sitges" o el cartell del con­cert amb el grup Cram han estat els elements grafics on la Jove ha posat de manifest aquesta campanya.

La imatge gTafica de la colla ha es­tat de marcada tendencia pop, uti­litzant recursos d'influencia sixties, que actualment tenen un compo­nent de modernitat entre segments de la població jove. La colla ha apli­cat aquesta línia, amb la idea de re­novar la imatge utilitzada -amb

molt bon criteri- en les temporades anteriors. La finalitat d'aquesta imatge de tendencia pop és arribar a altres segments de població més enlla de l'area d'influencia deIs cas­tells o la cultura popular.

El cartell promocionant els as­saigs (que utilitza un retrat de pop

14 / Octubre 2006 LA TORRE

ENTREVISTA José Antonio Carrasco, Cap de Colla

"Un cap de colla ha de saber transmetre tranquil-litat" LÍDIA GÁZQUEZ

La seva figura és d'una mida cas­tellera envejable. 1 no cal que par­lem del seu somriure, sempre pre­sent. El seu pare és de Caceres i la seva mare de Madrid. Té una filIa de 19 mesos que potser no tardara gaire en debutar també a la Jove. Té 38 anys, va néixer a Barcelona i és sitgeta com ell diu "de tota la vi­da, més que molts que en presu­meixen" Era un fet que José Anto­nio Carrasco, "el Carrasco" per a tots els companys de la Jove, aca­baria posant-se al al capdavant de la tecnica de la colla. Tot un repte que ha encetat enguany amb mol­tes ganes... i els millors resultats!

LaTorre: A la fi cap de colla, era un fet, tants anys d'experiencia castellera... Quants anys portes a la colla?

Carrasco: Ja porto més de 10 anys, vaig entrar l'any 1995, o sigui que ja porto una decada...

LT: Pero aixo deIs castells et ve d'abans...

Carrasco: Vaig comenc;ar afer castells l'any 1973 amb els Caste­llers de Sitges.

LT: Quina creus que és la di­ferencia entre una colla i l'altra, tu que has viscut les dues?

C: Bé, la perspectiva és molt di­ferent, jo a l'altra colla era canalla, enxaneta, acotxador i vaig acabar fent de dosos. 1 ara és molt dife­rent, com a adult ara tinc més cap i veig coses que abans no veia: els problemes economics, les sortides, etc... és molt diferent, quan era ca­nalla ens mimaven molt i quan ets petit estas al marge de tot aixo, érem les estrelles!

LT: Del panorama casteller ac­tual, quina és la colla que més ad­mires?

C: La Jove per sobre de totes!!!! (riu) Pero bé, que no siguem nosal­tres, m'agraden molt els Minyons

pel poc temps que porten i les fites que han aconseguit i també en aquesta línia els Capgrossos.

LT: Quina creus que té la millor tecnica?

C: Minyons LT: Creus en la rivalitat entre

colles i que pot ser positiva per su­perar-se?

C: Sí, crec que que aixo pot aju­dar a assolir noves fites.

LT: Quina creus que és la millor motivació per a un casteller?

C: Que t'agradi fer castells, la millor motivació és un mateix.

LT: Quina va ser i com va ser la teya primera experiencia castelle­ra?

C: 33 anys enrera, mon germa feia castells, em van venir a buscar i em vaig apuntar. La meya prime­ra actuació va ser per la Festa Ma­jor de Sitges, per sant Bartomeu. Aleshores era canalla. EIs enxane­tes i aixecadors són els mimats de les colles. Era l' "amo", era el rei. Tenia molta empenta, no em talla­va gens.

LT: Te'n recordes de la primera vegada que vas veure un castell? Quan? On? Que vas sentir?

C: Va ser la Festa Major del

1972, Sant Bartomeu, a I'Ajunta­mento Vaig "flipar" molt. Jo només tenia 4 anys, gairebé 5. Vaig veure pujar molts nens, que eren la ca­nalla de la colla: el Rodolfo, el Da­ni Brull. Ja quan em vaig apuntar vaig tenir de companys de canalla al Ricardito, el Miguel Perea, el "Fitxi", el Xavi, el Damian, un altre noi que era estranger...

LT: 1 de la primera vegada que vas fer-ne un?

C: És una sensació indescripti­ble. Vaig comenc;ar fent pilars, i el meu primer castell va ser un 4de7 amb l'agulla a I'Ajuntament d'aixe­cador.

LT: Vas tenir por? C: Sí que vaig tenir una mica de

por, pero pot més la sensació de veure la plac;a, et sents molt bé, erem una colla "vacilona", érem nens! Jo em deia: "sóc el noi més "xulo" de la Festa Major! Quan baixaves de la pinya les dones t'a­gafaven i et donaven petons... Fer castells era el millor que podies fer per Festa Major. És tot un repte per a un nen!

LT: Creus que és positiu per a un nen fer castells?

C: Sí,jo crec que et pot ajudar en el teu dia a dia. T'ajuda a véncer la por i a crear i cercar objectius, rep­tes...

LT: Encara ara conserves aquest sentiment en fer un castell?

C: Bé, com tot, res no és igual com la primera vegada... Pero sí, es manté aquest sentiment dintre, aquestes papallones... A més, a mi m'encanta pujar a un castell, puja­ria a tots, ara no puc perque soc el cap de colla pero pujaria a tots els castells...

LT: Que s'ha de tenir per ser un bon casteller?

C: Tant és ser un casteller de la pinya com del tronc, si ho portes a dins, aixo es porta a la sango Mira Ronaldinho.... És amb l'exemple del futbol pero és el mateix, ho porta dins, és el millor pero perque li agrada el que fa.

LT: Que li diries a la gent perque s'animés a venir afer castells?

C. Que és una cosa incre"ible, un gran treball en equipo

LT: T'agrada anal' a veure les

LA TORRE Octubre 2006 / 15

ve de la pagina anterior

diades? C: Sí. Sant Felix és la meya preferi­

da. També anava als concursos. Amb l'antiga colla anavem sempre a Ta­rragona, perque aleshores només m havia 18 colles a Catalunya. Estic en­trenat per aguantar diades. Pero cal pensar que llavors era més rapid, ara s'han de muntar 3delO amb foIre i manilles!

LT: Com creus que ha de ser un bon cap de colla?

C: Ha de saber molt de castells, sa­ber tractar la gent, tenir el cap al seu lloc i donar tranquil·litat a la parro­quia. Sobretot saber tractar la gent. Cal obrir-se molt al grup...

LT: Com, quan i per que vas deci­dir ser cap de colla?

C: Em van "tirar els trastos" el San­ti i uns quants més de la colla fa dues temporades. El Nando ho volia dei­xar, pero jo acabava de tenir la nena

i tenia ganes de disfrutar-Ia... Així que vaig dir-li al ando que es que­dés un an més i que després ja po­drien comptar amb mi. É.s un repte perque és molt diferent ser casteller

que ser cap de colla. Mai no estas conven~ut, pero per la colla faig el que faci falta!

LT: EIs companys van veure la te­va llarga experiencia, tota lavida fent castells!

C: Pero no tot és l'experiencia, has de tenir molta responsabilitat amb la gent isaber tractar-Ia. Perojo encan­tat de ser cap de colla. 1 m és després del que hem aconseguit aquest any.

LT: Et vs marcar un repte molt clar: aconseguir el4de8. El somni s'­ha fet possible, pero ha estat dur arribar-m: quina valoració en fas?

C: Haver descarregat el 4de8 era un somni per a mi i molta altra gent de la colla. Altres vegades havíem tingut mala sort, pero ara l'hem fet perque el podíem fer. Estava al nos­tre abasto

LT: 1 ara que? C: Dones, a tomar-lo afer. 1 per a

l'any que ve: la torre de 7 i el 3de8.

Gent de la Jove... gent guai HELENA PALUMBO

Enquestem alguns castellers de la love, que, amb preguntes i respostes breus, parlen de la seva relació amb la colla.

Preguntes: l. Temps que portes a la colla 2. Castell preferit 3. Adjectiu que definex millor la colla 4. Quina edat tens? 5. Que es el que més t'agrada de la colla? 6. La festa que més t'agrada 7. Fes-nos algun suggeriment

ENRIQUE VILLANUEVA una colla més gran i saludable. 1. Des de el primer ensayo 2. 3de7 per sota 3. Amistat 4. 31 recien cumplidos MONICA 5. La tranquil·litat i la seguretat MARTIN de la colla 1. Un any

6. Sant Te­ 2.3de7 cla! Sem­ 3. Diverti­pre! da 7. Que pon­ 4.17 anys gan whisky 5. Lagent bueno en la 6. Festa barra! Que Major tots pen­ 7. Fer castells de 8 sem i fem

MARC ESTRADA l. Cinc anys 2.4de8 3. Talent 4.24 anys 5. Fer cas­tells 6. La diada 7. Fer la torre de 7 i el 3de7 per sota

CL.AUDIA SAURET 1. 7 anys 2. Pilar de 8 3. Estranya 4.13 anys 5. Les ga­nes de fer coses que té la gent 6. Sant Tecla 7. Confiar més en el que podem fer, ja que tenim moltes possibili­tats, com s'ha vist aquest any

16/ Octubre 2006 LA TORRE

LA JOVE TAMBÉ ÉS DE RIBES

l'epoca, succela un fet estranyíssim en la historia castellera: les dues co­Ribes i Sitges, lles vallenques s'aplaudien mútua­mento

Així dones, amb aquest rerafons i castellers i velns sense perdre de vista aquest context,

IGNASI SERRANO

L'any 1981 un grup de ribetans va fundar una nova colla castellera. Des d'aleshores ha plogut forc;a, ja que estem parlant de 25 anys enrera i durant aquest temps han passat moltes coses importants, tant dintre del món casteller com fora, i potser alguns de vosaltres ni tan soIs haví­eu nascut.

L'any 1981 Ribes era poc més que un poble de comarca. El gran volum de gent procedent de l'area metro­politana de Barcelona encara no ha­via arribat. La zona deIs Costarets amb prou feines comenc;ava a urba­nitzar-se, poca gent imaginava que eren les col·leccions de xalets ados­sats que més tard van proliferar ben rapidament per la zona que tothom coneix com "els anees". On ara hi ha el centre cívic El Local hi havia un camp de terra amb porteries i cada tarda jugavem uns impressionants partidets de futbol de poble, deIs de tota la vida.

Per als castells, l'any 1981 seria un any importantíssim. Aquell1981, va produir-se un fet cabdal al món cas­teller que va posar fi a la Renaixenc;a i va donar lloc al que amb posterio­ritat s'ha coincidit a anomenar la se­gona Edat d'Or deIs castells. El 25 d'octubre de 1981, a la plac;a del Blat de Valls i durant la diada de Santa Úrsula, es van descarregar el primer cinc de vuit i el primer quatre de

Heura taller floral

nou fülrat, per part de la Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Vella deIs Xiquets de Valls, respectivament.

Encara se'm posa la pell de gallina si recordo quan a la canalla deIs Castellers de Ribes ens projectaven el vídeo l'aquella memorable diada a la sala de plens de l'Ajuntament de Ribes. Quan el folre comenc;ava a muntar-se el locutor deia: "...heu de pensar, estimats oldors. que ja no queda ningú viu que hagi presenciat un fet com aquest i que sapiga real­ment que i com s'ha de fer un folre d'aquestes característiques, no vull ni pensar que passaria si tan soIs s'a­conseguís carregar un castell com aguest". Moments després de la co­ronació d'aquell castell enorme per

ens podem fer una petita idea del context que va ajudar a que un grup de ribetans, a una població petita com era Ribes, decidissin iniciar el repte d'endegar una nova colla cas­tellera.

Hem d'afegir que els castells no eren ni molt menys estranys a les nostres contrades, formaven part de les festes majors de Ribes des de mitjans de segle XX, quan els Caste­llers de Vilafranca venien a fer les seves demostracions. Les primeres actuacions documentades a Sitges es remunten a la darreria del segle XIX. Encara més, tota la zona de Sitges i Ribes ha estat sempre molt lligada a l'area castellera tradicio­nal, compresa pel Penedes i el Camp de Tarragona.

Després de les primeres actua­cions castelleres a Ribes per part de la colla vilafranquina, de mitjans del segle XX, l'any 1972 es va con­tractar la colla de Sitges per primer cop. Tot just feia un any que exis­tien els Casteller de Sitges i ja van actuar durant la festa major de St. Pere.

L'estimació i identificació com a propia de la plac;a de Ribes per part deIs castellers sitgetans i també per part de la gent de Ribes, ja es re­munta a les primeres actuacions. L'any 1972 L'Eco de Sitges anuncia­va pocs dies abans l'actuació i res­saltava que els Castellers de Sitges hi anirien amb el major nombre

-Tapes variades. -Esmorzars calents i entrepans.

Susag na Guimera -Barbacoa ( dissabtes). -Xató i bulJ de tonyina (temporada d'hjvern).

Avinguda Torre Valles, 51 . Te!. 93 815 98 31 CI Antoni CataJa. 3. Tel. 938942895. 08870 srTGES. Vilanova i la Geltrú

www.heurataller.com

LA TORRE Octubre 2006/ 17

~®~~~~:rs' OIFiIJ/J\ lP~@©@~ U L,:;11.0r 0[r@O

~!%~~l~tFi(O f~J®

Santiago Rusillol, IX 08870 SITGl~S

Tel 93 811 I () X6

d'efectius possibles. La intenció era millorar l'actuació que haúen fet a Vilanova poes díes abans carregar el quatre de set i prO\'ar el tr d set per primera vegada a la eva histo­ria, tot i que ja advertien que seria una tasca dificil La colla van patir baixes i contratemp d'última hora, pero l'actuació va el' forc;a merito­ria, van descarre!!ar el 2de6, 4de6n, pS i van aconseguir carregar per se­gona vegada e14de7.

D de les primeres actuacions, les colles de Sitges -tant els Caste­llers de Sitges com la Jove- sempre han vingut a Ribes a defensar amb epica i valor els colors de la camisa i 1escut que duen al pito Per aquesta raó, i no per cap altre, a Ribes s'esti­ma els castellers sitgetans i se1s sent com a propis.

La col·laboració i complicitat van continuar amb la creació, l'any 1981, deIs Castellers de Ribes. Alguns in­signes castellers de l'experimentada colla Castellers de Sitges van ajudar d'una forma entusiasta el grup de ri­betans dísposats a fundar una nova colla. Des deIs inicis d'aquesta nova aventura, es van fer palesos els llac;;os d'unió entre ambdues poblacions.

La poca o nul·la experiencia tecni­ca deIs Castellers de Ribes, va fer que des del comenc;;ament fos ne­cessana la participació i assessora­ment de destacats castellers sitge­tans. El cap de la colla de Sitges, Ri­card Baqués, entre d'altres, n'és una clar exemple: va col·laborar tant com va fer falta i mai va tenir un no per resposta. El suport de Ricard Baqués va arribar fins al punt que, en la primera aparició pública deIs Castellers de Ribes, el 26 d'abril de

1981, ell va ser qui realment va guiar la colla de Castellers de Ribes des de l'ombra. Per aquesta raó, podríem dír que, un sol día a la historia, les colles de Ribes i Sitges van tenir un mateix cap. Els Castellers de Ribes van mostrar l'agralment cap al Ri­card Baqués amb ellliurament d'u­na placa, tal i com s'aprecia a la foto, (Foto del Món Casteller, vol. II)

Les fites assolides pels Castellers de Ribes durant la seva curta pero intensa historia van ser el 3de7 i el 4de7, la torre de 6, el pilar de S i un intent de sde7 que va fer llenya quan es col·locaven els dosos, tal i com s'aprecia a la foto. (Foto)

Desgraciadament, la falta d'efec­tius i la poca tradíció de fer castells a Ribes van desembocar en la seva de­saparició, quatre anys més tard, el 1985. Els Castellers de Sitges, per la seva banda, també van desapareixer l'any 1987.

Pero no van haver de passar gaire anys perque Sitges fos bressol d'una nova colla castellera. A principis deIs anys noranta a aquesta condi­

ció srn afegeL\: la gran explosió que viu el món casteller, tan a nivell de qualitat de construccions, com en nombre d'efectius. Potser aquest dos fets són el brou de cultiu idoni perque l'any 1993 neixi la Colla Jove de Castellers de Sitges.

Des del comene;ament} la Colla Jove de Castellers de Sitges a comptar amb membres procedents de l'antiga colla de Sitges, Pero no perdem de vista que la colla Jove sempre ha tingut un nombre molt important d'efectius procedents de Ribes.

Quan es funda la Jove de Sitges, Ribes havia quedat orfe de castellers gairebé una decada abans, tot i que tenia fortament arrelat el fet caste­Her. L'empremta que havia deixat l'antiga colla de Ribes, junt a l'esti­mació i vinculació cap als Castellers de Sitges, va suscitar una reacció deIs ribetans que es van apropar en gran nombre a la nova colla, com continua passant en l'actualitat. Com no podía ser de cap altra ma­nera, per la complicitat i estretís­sims vincles que ja s'havien fet pale­sos en d'altres epoques, els ribetans sentim el color vi i l'escut com a pro­pis.

D'aquesta manera, l'esperit caste­ller que van plantar aquells primers castellers ribetant de l'any 1981 va tomar brotar i continua fent-se gran a la Colla Jove de Sitges. La colla sent com a seva la festa major de Ri­bes i se sent com a casa a la plac;a de la Vila. La Jove de Sitges és volguda i estimada a Ribes, agraint-ho any rera any, despla<;ant gran nombre de castellers i posant tot el COI' i l'es­perit en els castells que realitza.

Dilluns festa setmanal

d. Sant Pau, 35 - Tel 93 811 04 19

18 / Octubre 2006 LA TORRE

LA JOVE TAMBÉ ÉS DE RIBES ,

bIes i que enforteix aquesta relació. No obstant, es important fer notarFent castells a Sitges que la presencia de la gent de Ribes

SALVADOR MIRET

La simple visió de la fotografia del 4de8 de Santa Tecla d'engany, o de qualsevol altre castell de la colla per­met observar la notable presencia de gent de Ribes. En tot cas, en al­guns deIs escrits de diferents caps de colla en l'edició de L'Eco de Sitges del divendres següent ho deixant ben ressenyat per les hemeroteques i alhora n'es un reconeixement a la presencia de gent de Ribes a la colla ben present des de l'iníci de la ma­teixa colla. Es logic creure que en molt pobles on no tenen colla caste­llera, els afeccionats es depla<;in a al­tres pobles. Com a aproximació po­driem parlar dos models ben dife­renciat; un podria ser la relació bila­teral entre la gent castellera de Uo­ren<; del Penedes envers els Nens del Vendrell. Per altre costat el model comarcal deIs Capgrossos de Mata­ró, que va saber traspassar l'esperit de la colla més enlla de Mataró fent­se molt present en el conjunt del Maresme, essent, sens dubte, un deIs arguments de l'exit deIs Cap­grossos.

La relació de Ribes i el fet casteller sorgeix a partir deIs finals deIs anys quaranta amb la contractació per part de l'Ajuntament deIs Castellers de Vilafranca per la festa major de Sant Pere de 1949. Des de llavors les actuacions castelleres van sovintejar a Ribes i a recer de l'existencia de co­lles sitgetanes i vilanovines va fer possible disposar de colla propia en el període 1980-84. Des de llavors la

flama castellera a Ribes va ser escas­sa amb la presencia testimonial de ribetants al pinya deIs groc terros o de Vilafranca, pero no podem parlar un ressorgiment d'afecció de caste­llers i castelleres ribetants fins a la important participació en la Colla lave deIs Castellers de Sitges a par­tir 1993, essent, ara per ara, el senyal d'identitat del Ribes dins la tradició castellistica; de més de cinquanta anys i que no s'hauria de ser limita­da a la breu existencia d'una colla propia. Fins i tot, a principis de segle i durant un parells anys la gent de Ribes varem fer castells per la Festa Major de Sant Pau sense conformar colla.

L'afluencia deIs ribetans i ribeta­nes a la pinya de la love de Sitges no es produeix com a lobby, ni com un bloc compacte, sinó com un flux na­tural a partir del moviment associa­tiu, els balls populars lligats al fol­klore, per relacions d'amistats i a tí­tol personal. Aquests són els matei­xos mecanismes d'aproximació a la colla propis de Sitges.

Un altre element objectiu és la pressió immobiliaria que promou canvis de domicili entre els dos po­

és, en percentatge, molt elevat a ni­vell de tronc, reduint-se a nivell de pinya. Aquesta constatació, cal con­siderar-la logica entenen que la co­lla pertany principalment dins el teixit associatiu de Sitges i que sem­pre sera complicar tenir les anome­nades camises de festa major, gent que s'aproxima puntualment en dia­des assenyalades, provinent de Ri­bes. Aixi mateix l'esfon; de la gent de Ribes en anar afer castells a Sitges també suposa un major grau de compromís.

La presidencia per part d'un ri­beta de la colla va ser un fet tant na­tural com inapreciable, com també pot ser-ho el dia que ho sigui d'un cap de colla, tot i que pot donar-se el cas d'un sitgeta que visqui a Ribes. En tot, el matís ribeta a la love de Sitges va tenir un translació amb el parell de diades de la colla a Ribes i amb la encertada pancarta Ribes es love.

Pero potser el fet més carismatic es la posició com a colla local en la diada de Festa Major de Sant Pere. Sigui ara un bon moment per recor­dar que en una comissió de festes de Ribes sota el mandat d'un regidor poc afeccionat al fet casteller i on perillava la continu'itat de la diada, l'argument de la presencia de molts ribetans i ribetanes a la lave de Sit­ges va justificar el manteniment de la diada. Cal, dones, treballar per normalitzar, a nivell institucional, aquesta relació entre la Colla lave de Castellers de Sitges i la gent cas­tellera de Ribes.

Ctra. de les Costes, 16 • Te!. 93 SIl 01 20 • 08870 SITGES

H Y D R A M E D lA

Plans i estrategies de comunicació I Imatge corporativa

Campanyes de publicitat I Disseny I Relació amb mitjans

Publicacions I Marketing on-line I Solucions multimedia

redaeeio@hydramedia.info

t. 938945375/ f. 93 811 1412

pg. vilafranea, 2. 20n / 08870 sitges (ben)

LA TORRE Octubre 2006/19

Castells... i més FESTES, EXCURSIONS, ESPORl: CONCERTS I MOLTES

ALTRES ACTIVITATS PALESEN LA FOR<;A DE LA COLLA

El programa d'activitats socials ha tingut sempre una atenció es­pecial per part de les diferents jun­tes que ha tingut la love. La Colla complementa la seva essencia com a agrupació castellera amb altres iniciatives destinades a, d'una banda, a refon;ar els lligams in­terns i, de l'altra, a projectar la se­va imatge exterior engre el conjunt del poble, amb l'objectiu de cons­

truir una entitat forta i socialment arrelada.

Enguany, la lave ha dut a terme un extens programa d'activitats, que van comen~ar ja el mes de de­sembre amb una sortida a patinar, va continuar el gener amb una al­tra a esquiar i que ha mantingut la constancia amb iniciatives diver­ses com festes al Club Nautic, el concert amb els Cram al Portal de

Santa Caterina, sortida de la cana­lla a navegar i tradicionals cites com el partit entre culers i pericos, la partucupació al torneig de fut­bol de colles castelleres, cal~ota­des, excursions en bici... festes, més festes i algunes festes més.

I~

restaurant

Ossos í peíxos de lels arr , . q

Deixa 't sornrendre P a' nía t de qualltat, r d'terr . b l110st . a me t ts vtstes so re e 112 ra cut n 'onan qJ"

erz l 'resst . . lJo tat d 'unes tmp

•

Crup

. Matas Arnalot www.matasarnalot.com

.. ..... 1:: I .­ : ....... . . . . . .. .. . . .. .. .