La Torre BUTLLETí DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES

N. 2 TARDOR'94

Tres de set descarregat!

Llinars del Valles, 11 de setembre 94

Primer tres de set descarregat per la Colla lave

2 La Torre

EDITORIAL

Conven~uts

de les nostres possibilitats

Pocs s'ho podien imaginar el matí de l'Onze de setembre, quan érem a punt de pujar a

l'autocar que ens havia de transpor­tar a Llinars del Valles que tornaríem a Sitges amb el tres de set descarre­gato De fet, en veure que a la playa seríem poc més de seixanta caste­llers, l'esperada construcció no figu­raya ni en la llista programada. No va ser fins que, un cop vam desearregar la torre de sis (la setena de la tempo­rada), i en veure la mútua col·labora­ció amb els Xics de Granollers a l'ho­ra de muntar les pinyes, que es va decidir que el tres podia deixar d'ofe­rir resistencia. Va ser, simplement, la confirmació de 1'evidencia: el castell era al nostre abast i només calia valentia, coratge i convenciment de les nostres possibilitats.

Davant el repte de Santa Tecla, el Concurs i la Diada de la Colla, hem de mantenir les expectatives. El tre­ball que s'ha fet (des de l'any passat) i el que es fa (amb l'entrada del nou equip tecnic) és bo: els resultats ho confirmen. Ara, només falta que aixo es tradueixi en l'arribada de nous castelJersles per fer la colla més gran. Es a les nostres mans...

Edita: Colla Jove de Castellers de Sitges

Adre~a: Palau del Rei Moro. Carrer d'en Bosch s/n. 08870 Sitges (Penedes)

Consell de redacció: Ma, Valentí Mongay, Santi Terraza

Col·laboren en aquest número: Josep Calindo, Osear Farrerons, Esther Marrades, Sabrina, Sentís-Mirabent

Foto portada: Blanca Mirabent

Fotocomposició: 4x4 Publieitat

Impressió: Crafiques Vilafranea

Difusió gratuIta (400 exemplars)

OPINIÓ

oseAR FARRERONS

Un equip amb il·lusió i obert a tothom

I1formació del nou equip tec­nic va coincidir amb el naixe­

ent de La Torre, concreta­ment amb la impressió del seu pri­mer número; butlletí que, cer­tament, sera 1'anima escrita de la Colla i el mitja material a través del qual se'ns informara i alhora podrem expresar les nostres inquietuds i idees. És moment, dones, de coneixer com es va pro­duir el "relleu" i també de saber com funciona i vol funcionar l'e­quip encarregat de dirigir l'apartat tecnic de la Colla.

Després d'un any i escaig d'ense-nyament de tecnica cas­tellera i d'adoctrinament sobre el saber fer deIs castells i la importancia de gaudir-ne, tas­ca possiblement impagable, en Ricard va demanar el, per a nosaltres, temut relleu. En va, van ser les requestes que pro­curaven la seva continuació.

Juliol. La temporada tot just comenya. L'entrant i poruc equip tecnic treballara inicialment sobre la base de tres coses: el desig de fer una bona feina, els consells amb que en Ricard respon a les contínues consultes que 1'equip li planteja i, sobretot, la confian<;a i el suport moral i material que la resta de membres de la Colla li atorguen.

Aquest equip tecnic esta format per gent jove, i és notori que com­puten solament un any d'experien­cia castellera. Aixo implica, entre d'altres coses, que cap d'ells sap gaire més sobre castells que la resta de la Colla; implica també que és fon;a positiu que els més experimentats comenti n les incidencies deIs castells, tant deIs ·assajos, com de les sortides; que informin de les errades en que incorre l'equip, i comuniquin qual­sevol idea que tinguin, ja sigui sobre castells, alineacions, proves

als assajos, manera d'enfocar l'as­saig... En definitiva, aquesta gent experta ha de formar, amb les seves crítiques i propostes, el segon gran cavall de batalla de la part tecnica de la Colla. Per altra banda, aixo és també vaIid per a aquells que, com nosaltres, s'estan formant com a castellers.

Les qüestions que ocupen una comissió tecnica són variades i complexes. Va ser aconsellable, en conseqüencia, dividir-se la feina. En Jordi i en Santi T. entrenen la canalla, en Cazorla (l'Enrique el va suplir durant la seva absencia for<;osa) munta els peus, en Paco i en Santi P. (l'únic amb experiencia castellera) s'ocupen, preferent­ment, del tronco El cap de colla és la veu de l'equip. Obviament, la línia de treball marcada no ha estat sinó una continuació de la tasca portada a terme durant 1'hi­vern.

D'una cosa esta conven<;ut l'e­quip tecnic: el més important és aquest ambient fenomenal que envolta la Colla i que la fa forta, que no s'ha de trencar per possi­bIes enfrontaments personals (naturals, fins i tot, en una comuni­tat de més de cent persones), ni tampoc pel desacord d'un casteller amb l'equip: aquesta persona pot i ha d'adre<;ar-se a l'equip i demanar explicació a qualsevol canvi. No oblidem l'essencial contingut democratic que fa bellugar aques­ta Colla, que implica fer modifica­cions on vulgui la majoria. A la Colla, tots som importants; pero, fonamentalment, només ho és la Colla per si mateixa.

Ara enfilem la recta final de la temporada. Tarragona i la Diada de la Colla són compromisos forts que ens esperen i nosaltres espe­remo Hem consolidat castells de sis, hem descarregat el tres de set i volem fer castells més grans.

3 La Torre

Sitges reunira la primera Diada de colles del Penedes La ¡ove de Sitges COflvoca per al novembre les colles castelleres de la zona

U Colla Jove de que es mouen entre Castellers de la supervivencia i la

itges organit­ desaparició. za amb motiu de la El projecte ha segona Diada, el 13 estat molt ben aco­de novembre, la Pri­ llit en diverses co­mera Trobada de lles, i també en al­Colles Castelleres tres organismes i del Penedes, una ini­ institucions de les ciativa que pretén tres comarques. La reunir en una única Generalitat, l'Ajunta­actuació les nou ment, el Consell colles existents a les Comarcal, Caixa comarques del Gar­ Penedes i Supeco ja raí (Bordegassos de han confirmat la Vilanova, Jove de Vi­ seva col·laboració lanova i Jove de Sit­ economica. ges), AH Penecles El lloc escollit és (Castellers de Vila­ l'area de la Fragata, franca, Xicots de ja que ha estat con­Vilafranca i Vailets siderat com el millor de Gelida) i Baix espai per acollir una Penedes (Nens del celebració que po­Vendrell, Nova del dria reunir gairebé Record historie de eolles Vendrell i Minyons un miler de caste­de l'Arbo<;). llers i nombrós pú­

• Castellers d~ Vilafranca (1948). • Nova del Vendrell (1993). Camisablic local i de laLa Colla ha consti­ Camisa verda. Es la principal colla blau ce!. Nascuda a partir d'una escis­tun una comissió comarca. castellera del Pene,des i una de les sió deIs Nens, van aconseguir descar­

principals del país. Es la colla que ha regar, en la primera temporada, el encarregada de po­ Aquesta és la pri­coronat més quatres de nou amb fol­ cinc de set i el quatre de set amb l'a­

sar en marxa la Dia­ mera vegada que re. Va descarregar el primer tres de gulla, tot i que aquest any han fet lle­da, que en les proxi­ totes les colles de nou amb folre el 1989. Ha intentat en nya amb el quatre de vuit. mes setmanes co­ les tres comarques set ocasions la torre de nou amb folre

i manilles i en dues el quatre de vuit • Vailets de Gelida (1985). Camisamen<;ara a enllestir del Penedes partici­ amb l'agulla. Una institució a Vilafran­ verd poma. Descarreguen el tres i els preparatius. Ini­ pen en una diada ca i dins el món casteller. quatre de set i el pilar de cinc. cialment han estat conjunta. Un deIs

• Nens d~1 VendreU (1926), Camisa • Xicots de Vilafranca (1982). Cami­convidades les vuit objectius de la con­ vermella. Es la colla més antiga, des­ sa vermella. L'any 88 van ser cinquens colles que hi ha a vocatoria és, preci­ prés de la Vella de Valls. Va tenir al Concurso Tenien el pilar de sis, el les comarques del sament, la col·labo­ moments de gloria a finals deIs sei­ cinc de set i la torre de set carregada.

xanta, quan va descarregar I'únic pilar Actualment, pero, se situen en el tres i Garraf-Penedes, a ració i suport mutu de set amb folre del segle (23 de quatre de seto més de la nostra, tot entre totes les colles novembre del 69) i la torre de vuit

amb folre. Actualment lluita per con­ • Minyons de I'Arbo~ (1993). Cami­i que les previsions d'aquesta zona. L'e­solidar els castells de set i migo sa vermella. Van recuperar la colla apunten que dues xit de la jornada pot que l'Arbo~ va tenir els anys seixanta i

agrupacions Oa Jove ser, al mateix temps, • Bordegassos de Vilanova (1972). setanta, pero són al límit de la super­Camisa groc terrós. Han recuperat el vivencia perque no tenen canalla. de Vilanova i els un revulsiu per quatre de vuit, que havien carregat el

Minyons de l'Arbo<;) refon;ar la condició 1979. Des de fa uns anys, són en • Jove de Vilanova (1982). Camisa tindran problemes de Sitges com a ascens, després de la crisi de mitjans rosada. Practicament desapareguts.

pla<;a castellera. deIs vuitanta. Fan la torre de set i el Fan la torre de siso Fa dos anys que noper a assistir-hi, ja cinc de seto surten per la seva Festa Major.

Historia grafica: tres de nou deis "verds" a Vilanova (28-11-93) i torre de vuit deis Nens (27-9-70) FOTOS. 'TERCOS AMUNT' / GÜIXENS

4

FESTA MAJOR'94

Castells, torres, pilars... i lllig segon per al tres de set

L Festa Major va pre­sentar un bon balanc; er a la Colla. Dos tres

de sis aixecats per sota (un carregat i un altre desmun­tat), dos quatre de sis des­carregats, dues torres de sis descarregades, un tres de sis descarregat, molts pilars de quatre (dos deIs quals, aixecats per sota) i un ferm intent de tres de set, certifi­quen les actuacions de Fes­ta Major.

Com és habitual, el dia 23 al matí es va sortir a I'Hospi­tal (on es va descarregar un tres de sis i un pilar) i a casa de l'alcalde, al Poble Sec (on vam plantar dos pilars). A la tarda, es va seguir la proces­só i vam actuar a l'Ajunta­ment Gntent d'aixecat) i el Cap de la Vilá (aixecat carre­gat i torre descarregada)

Per Sant Bartomeu, de~

prés deIs dos pilars de la Sortida d'Ofici, vam iniciar l'ctuació castellera. Vam entrar amb una torre de sis un pel oberta, pero descarre­gada novament. 1 tot seguit, vam anar pel castell "estre­lla": el tres de seto Després de desmuntar la primera

Torre de sis i J'intent de tres de set, segons abans que fes l1enya FOTOS: U. / J DOMINGO

prava, la segona es va donar per bona i el castell va pujar prou bé. No semblava que a la primera rebrincada forta se n'hagués d'anar en orris, com va ser finalment. Era el moment en que s'encavalva l'anxaneta, quan li faltava ben poc (mig segon) per col· locar el segon peu i carregar la construcció.

Va venir de poc, doncs, de carregar el tres de set, un castell que encara hauria d'esperar vint dies per ren­

dir-se als peus de la Jove. En acabat l'actuació, tant l'Oscar Farrerons com el Ricard Baqués van senten­ciar amb les seves paraules el futur més immediat: "aquest castell el tenim".

La processó de Sant Barto­meu també va tenir castells, en aquest cas de cinc, amb gent que, en alguns casos, es van estrenar en un tronc, i diversos pilars de quatre, dos d'ells amb l'entrada del Sant a la parroquia.

La Torre

PUIGMOLTÓ

(23 DE JULlOL)

Una actuació per recuperar la confianc;;a

Després deIs mals mo­ments passats en les actuacions del Poble Sec i Cases Noves, una bona exhibició era indispensa­ble perque la Colla es retrobés amb ella matei­xa. A més, s'estrenava el nou equip tecnic.

La sortida a Puimoltó (una sortida, com altres, buscada per la mateixa Colla) va permetre d'aso­lir els objectius proposats: Al poble ribeta s'hi van descarregar els pilars de salutació i comiat, una torre de sis, un tres de sis i un quatre de sis.

La torre, en aquest cas, no va ser rapida, pero la vetenaria -si en podemi dir així- deIs que hi van pujar va fer que, malgrat la durada, es mostrés vigorosa i ferma, sense cap patiment excessiu. Ben treballada, en definiti­va.

EIs puigmoltins, que, des de temps llunyans, celebren Festa Major per Sant Jaume, van acollir amb molt bon ambient l'actuació.

EL VINYET (5 D'AGOST)

Actuació de sis amb pocs problemes Feia anys que no es veien bar a coronar-se i, finalment, espantar l'anxaneta que, castells al Vinyet. La Colla es va desmuntar, i una torre malgrat els crits d'anim de la Jove, pero, fidel a les tradi­ de sis descarregada. multitud, va decidir entor­cions locals, va tornar les Es va obrir plac;a amb un nar-se'n quan el pom de dalt construccions a aquest lloga­ quatre que, de fora estant, estava ben muntat i el castell ret tan sitgeta en l'esperada feia forc;a bon efecte, tot i s'afermava rapidament. Més diada del 5 d'agost. A llera que a la base va patir una va tremolar, en un principi, del Vinyet, s'hi va plantar un mica. El tres de sis, que va la torre de sis, pero, mercés quatre de sis descarregat, pujar prou bé, tremolava al coratge deIs castellers, es

Pilar a contral1umun tres de sis que no va arrí- lleument, la qual cosa va va descarregar. FOTO: GALlNOO

5 La Torre

SANTS (4 DE SETEMBRE)

A Sants, s'imposa la

. " correCClü

En el marc de la Festa Major de Sants, i al Parc de l'Espanya Indus­trial, vam anar a actuar convidats pels Castellers de Sants. A part deIs amfitrions i de la ]ove de Sitges, hi havia la Colla Nova del Vendrell. Vam anar pel qua­

tre de sis, el tres de sis aixecat per sota (que sempre entu­siasma molt en pla­ces poc castelleres) i la torre. Ho vam descarregar tot sense cap proble­ma.

EIs de Sants van descarregar la torre de sis, el cinc de sis i un quatre de seto EIs vendre­llens, per la seva banda, van desca~ regar el quatre de set, i un tres de set, després d'intentar dos cops un quatre de set amb l'agulla que va fer llenya.

LLlNARS DEL VALLES (11 DE SETEMBRE)

Tres de set! Una torre de sis i

un tres de sis per sota van ser

l'aperitiu d'una menja molt saborosa: el tres de seto Magnífic menú per a la Diada, tancat amb postres de músic a carrec deIs nostres grallers.

La taula parada era la pla~a de Llinars del Valles, un poble situat entre els parcs natu­rals del Montseny i del Corredor-Montnegre. Hi havia més comen­sals: els Xics de Grano­llers, (que van descar­regar el seu primer cinc de set). 1 fil musi­cal: el "Dol~a Catalu­nya", potser una mica massa estrident.

Havíem portat un rit­me frenetic, de dues actuacions per setma­na des del 23 d'agost. Anavem, dones, una­mica de bOlito

Vam comen~ar amb una torre de sis des-

Quatre dates per un castell

7-11-93: Dos intents de 3n 8-12-93: Intent de 317

24-8-94: Intent de 317

11-9-94: 317 descarregat

carregada prou bé. A la segona ronda, ens vam polir el tres de sis aixecat per sota. 1 com a darrer castell -i gai­rebé com a sorpresa­es va decidir tirar el tres de seto El conven­ciment era profund i sabíem que el podíem fer. Aviat hi va haver els segons col·locats i, amb els ter~os amunt, l'estrepit de les gralles va anunciar la validesa de l'intent. Es va anar per feina: quarts, dosos, aixecador i an­xeneta: tot en el seu lloc. Al cap d'un mo­ment, el pom de dalt ja es desfeia i, entre crits, aplaudiments i música alegre de gra­lles, el castell es des­carregava a bon ritme. Havia estat rapid, pero intenso El millor plat de tot l'apat: el primer tres de set descarre­gato No cabíem a la pell, ni calia.

La love i els castells de set

Quatre de set: Un intent i dos carregats

Tres de set: Quatre intents i un descarregat

GRANOLLERS (28 D'AGOST)

Una torre esquerpa

Tres de sis davant I'Ajuntament de la capital del Valles Oriental FOTO: U.

A Granollers, en la seva Festa Major i acompanyats pels Xiquets de Reus (torre de set, cinc de set i tres de set) i els Xics de Grano­llers (tres de set, quatre de set i torre de sis) vam ensope­gar amb la torre de siso En un primer intent va caure i en

el segon es va des­muntar perqué els nens, espantats per la tremolor, van decidir baixar.

Tot i aixo, i si­guent pocs, vam fer el tres de sis i el qua­tre de sis sense difi­cultats. Situacions com aquesta -amb tan poca gent- s'hau­rien d'evitar.

VILANOVETA (7 DE SETEMBRE)

A Vilanoveta ... la feina ben feta L'actuació del 7 de obstant aixo, s'hi va (Granollers). setembre a la masia veure un engresca­ Pilar de quatre, tres que la família Matas­ ment, una alegria i de sis, quatre de sis, Arnalot té a Vilanoveta una tranquil·litat -en tres de sis aixecat per (Ribes) va ser de les el bon sentit de la sota i pilar de quatre, que els castellers ano­ paraula- que molt de també per sota, van menem popularment servei ens hauria fet fer al·lucinar a més "mercenaries". No en altres ocasions d'un deIs assistents.

MASIA BACH (1 DE SETEMBRE)

Castells per iniciar la verema

Segona experiencia sia Bach, a Sant d'actuació finan~a­ Esteve de Sesrovi­da per "congressi­ res. Quatre de sis, tes" (assistents a tres de sis i tres de congressos, s'en­ sis aixecat per sota, a tén), en aquest cas, més d'un pilar de davant l'incompara­ quatre girat en 360° ble marc de la Ma- sense problemes.

6 La Torre

RICARD BAQUÉS E N T

"Disfruto més en un assaig nostre que anant a les

REVI S TA places a veure altres colles " Ricard Baqués i Alari és un deIs millors testimonis de l'evolució del fet casteller a Sitges, el Penedes i tot Cata­lunya. Ex-cap de col1a en dues ocasions deIs Caste­llers de Sitges i principal res­ponsable tecnic de la Colla Jove de Castellers de Sitges durant el seu primer any d'e­xistencia, coneix de primera ma els interiors d'una colla castellera. De tot aixo i més, en parlem tot seguit...

Pregunta: Com et va venir l'interes pels castells? Resposta: Els meus avis eren de Vilafranca. Alguns estius de la meya infantesa els havia passat alla, a casa de la meya avia. Vaig conei­xer molta gent al comenr;a­ment de la colla de Vilafran­ca. Jo jugava amb ells a la plar;a de l'Oli. Eren els anys 52 , 54 i a Vilafranca es por­taven pocs anys fent castells. P: Vas arribar a integrar-te als Castellers de Vilafranca... R: Molt temps després. Vaig fer folklore perque a casa 11A Sitges sam nwlt rar amb escep­meya aixo ticisme. No sempre havia exigents i volem tant com ara, estat molt viu. com quan et El meu pare quedar bé. Es hi sap diuen: "Mira, havia portat aquells fan cas­greu que es cazguz oels gegants. tells". Els gral1ers no es puguiler més" P: Que en venien a ca­sa ... sempre havia estat relacionat amb el folklore, sobretot de Sitges. Vaig veure la necessitat de crear a Sitges una colla cas­tel1era quan jo vaig fer-me castel1er. Devia ser a comenr;ament deIs anys setanta. El 1970, em vaig

integrar als Castel1ers de Vilafranca després del Con­curso A Tarragona hi van anar cinc o sis col1es: Ven­drell, la Vella de Valls, Bar­celona, l'Arbor; i alguna colla de Tarragona. S'hi van fer bons castells. Pilars de sis i de set i torre de vuit. Fins aquell moment era impensa­ble veure aquests castells. P: El 71 neixen els Caste­llers de Sitges. R: Va ser al julio!. El meu fill tenia deu dies. Per la Festa Major ja sortíem al carrer. Vam fer castel1s de cinc, pilars de quatre per sota i unes trompades impressio­nants. P: Com van ser els inicis deIs Castellers de Sitges?R: Érem una colla d'arnics i amigues, que havíem anat al Concurso Entre els que tre­ballaven aquí casa, amics i altra gent que va venir, vam arreplegar una seixantena. de persones. P: Quina va ser la resposta a Sitges?

R: S'ho va mi­

penses deIs co­mentaris d'al­

guns sitgetans que diuen que aquí no hi ha afició cas­tellera? R: Senyal que no la volen tenir. De fet, la qüestió és que som molt exigents en quedar bé. A la gent, els hi sap greu que no arribem a

més o, de vegades, es caigui. Ara, si ho fem bé, diran: "és que és logi, que es faci bé". Som molt primmirats. P: Quan comenr;a la colla de Sitges, continues anant a Vilafranca. R: És ciar, perque en quinze dies no se saben fer castells i has d'aprendre els intríngu­lis. Fa uns dies, se celebra­ven els 25 anys de la primera torre de set de la col1a de Vilafranca. Jo hi era. 1 quan es va descarregar el quatre de vuit, jo feia de cordó. Una mica abans, es feia el con­

curs Anxaneta de plata a Vil­franca, que es disputaven el Vendrell i Valls. De vegades, els de Vilafranca, ni tan soIs hi participaven. Aquella gent anava afer castells alla i els altres, els de la propia plar;a, s'ho miraven. Es curiossís­sim, Jo, d'aixo, en sóc anti. Sempre die que els castells els hem de fer sobretot per nosaltres i disfrutar-los. P: Al cap de poc temps, els Castellers de Sitges inicien l'ascensió als castells de seto

• Continua a la pagina següent

7 La Torre

RICARD BAQUÉS

• Ve de la pagina anterior

R: L'any 72, al Concurs de Tarragona, vam ser una colla revelació, segons van dir els diaris. Tres de set, cinc de set, provar la torre de set dos cops i, com que no ens sortia, pilar de siso Uns cebots impressionants, anaves a parar aterra, fins i tot. Pero no passava res. P: Vas ser cap de colla dues vegades. R: Les colles, en aquella epoca, estaven muntades entorn el cap de colla, que era qui ho dirigia tot Vam seguir aquell model, que era el que funcionava. a entrar més gent a la colla, que pot­ser no servía per fer ca tells, pero que servia per a altres coses. Hi va haver algun mo­ment que va funcionar pero altres, no. Per exemple, un senyor que s'havia com­promes a llogar l'autobús, no s'havia enrecordat. Al cap d'uns quants anys, quan ja havíem fet tota la gamma de castells de set, vaig dir "aixo no funciona". luna altra gent va portar la colla. Jo vaig continuar fent castells a Vilafranca. Em vaig adonar que podia disfrutar molt fent castells sense tenir la pres­sió de ser el responsable.

Després, em van tornar a cridar. Pero amb aquestes coses es fan mites i ja se sap que "segundas partes nunca fueron buenas". Vam re­cuperar els

que sigui infal·lible, pero és el de cadascú. Les coses es poden fer de moltes maneres. P: Al mateix temps, vas col·laborar amb la formació d'altres colles de la zona. R: Jo vaig dir, quan vaig comen~ar afer castells que no em moriria fent castells. És a dir, no que els deixaria, sinó que continuaria fent altres coses, a més deIs cas­tells. Aixo em sembla que és important: que les persones no es tanquin, que seguim

fent totes les coses que ens agraden. Jo, aleshores, se­guia fent escoltisme, cara­melles, excursionisme... I coneixia gent que, en comp­tes d'anar a Vilafranca, el Vendrell o Valls per apren­dre castells, van venir aquí.. EIs Bordegassos de Vilano­va, els Castellers de Ribes i els de Castelldefels. Vaig col­laborar amb ells per aixo, per­que érem amics. Va ser una

satisfacció.

"No hi ha sastre als castells" P: Creus que hi ha un hagi un sostre immediat límit per als castells? per als castells. Castells de R: Als anys setanta em van deu? Tot és proposar-s'ho. preguntar si el cinc de vuit En detriment de que? de lo era el cant del cigne deIs popular. Hem anat cap a un castells. Més equivocats tecnicisme, uns noms, unes no podien estar. Avui dia, etiquetes. Aixo condiciona. sí que hi ha problemes per P: Veus castells de set i de part de l'ús de determinats vuit a l'abast de la Colla mitjans. Es pinten els cas­ Jove de Sitges? (NB: tells com un espectacle Entrevista feta abans del esportiu o fan servir mi~ans tres de set) taurins. Aixo em preocupa, R: Jo crec que tot és pro­perque poden aborregar els posar-s'ho. Pero molt castells. EIs castells no seriosament. Un castell de moriran mentre disfrutin els vuit o nou necessita sem­qui els fan. Perque, quan es pre "aquella gent". I aixo pagaya per fer castells era encara no ho tenim. No quan estaven més baixos. vull dir que no puguis can­P: Tecnicament, ha can­ viar algú. Veig la Colla viat molt fer castells? amb futuro Caldra cremar R: Som més valents. No es molta gent. No ens hem fa tanta historia. La gent d'espantar. Potser algú ser­e ta mé disposada a patir. veix per un castell de sis i Al principi, el folres falla­ no per un de seto Pero no ven perque la gent no passa res. No ens hem sabia patir. o crec que hi d'espantar, ho repeteixo.

l'estona, que és una de les coses amb les quals jo no estic d'acord.Cal que es vegin fruits. Hi ha d'haver una superació a títol de cadascú i de cada colla. És necessari anar superant-se perque, sinó, la colla es mor sola, per inercia. P: Sempre vas dir, pero, que la teya responsabilitat era provisional. Com has vist l'e­volució de la Colla des del principi i ara, amb el canvi? R: Al principi, vaig veure una gent molt tranquil·la. Potser hi havia gent que es pensava que era com un equip de futbol, que "si no hi vaig pujara un altre i no pas­sa res". Aixo encara costa de fer entendre. I des deis mit­jans de comunicació no s'afa­voreix, perque només parlen de les colles grans i alesho­res la gent de les altres colles més petites volen fer els assajos igual. Per arribar fins alla, s'ha de fer una cosa específica. Hem de ser cons­tants per a allo que volem arribar. Després ja farem

altres coses. Jo quan disfruto és quan fem els nostres cas­tells. I m'ha passat que no vaig a veure castells enlloco I no és que els hagi avorrit. Disfruto més en un assaig nostre que no anant a una pla~a a veure altres colles. P: Com veus el futur de la Colla? R: Falta rodatge. L'equip tecnic té unes ganes de fer i d'acontentar. Malgrat tot, és cadascú que s'ha d'aconten­tar i els nous, potser, s'han d'esperar al principi. EIs que vénen nous han d'anar apre­nent poc a POCo Ha estat una millora, un procés, pero cos­ta el seu temps. P: Sincerament, un setmana abans de la Festa Major del 93, en aquells assajos de la palmera, creies que ens en sortiríem? R: Sempre he tingut fe. Als assajos, amb quatre crits i quatre consells arriben afer reaccionar la gent.La gent no reaccionava com ara. No estaven tan integrats a la Colla, com potser ara.

gent que volía fer molts di­nars i berenars, pero que s'o­blidava deIs castells... Hi havia vicis adquirits. A més, les persones ens fem velles. Penseu que jo tinc un carac­ter determinat i que no en tinc cap més. Transformar-te és molt difícil. Cadascú se­gueix el seu sistema, no és

castells i, fins "Encara falta P: I la tardor i tot, vam pro­ del 92 entres var castells de rodatge, pero en contacte vuit, pero pot­ amb la Jove ser ens faltava Z'equip tecnic té de Sitges, que més paciencia ganeS defier Veig alesh?res no i continultat. . era nI colla. Va posar-s'hi Za Colla amb futur" Com va ser?

R: Feia die s que el Valentí

i algunes persones assaja­ven. Jo estava compromes amb altres coses, igual que ara. Un dia, més endavant, vaig passar per alla i vaig veure com assajaven. I és com va comen~ar la historia. I així es va crear la Colla, ja que al principi era per passar

8 La Torre

Colla endins CASTELLS TEMPORADA 1994

Actuació Data 0/4 0/4s 4/6 3/6 3/6s 2/6 0/5 4n 3/7

Sant Jordi-Cap de la Vila 23-04 20 O O O 1i 10 I La Punta (Congrés) 13-05 O O

Sant Joan-Poble Sec 24-06 20 i (*) C C

Sant Pere-Cases Noves 03-07 20 C i

Puigmoltó 25-07 20 O O O

El Vinyet 05-08 20 O i O

Festa Major 23-08 20 O 1C 1i O

Festa Major 24-08 3D O O O i

Granollers 28-08 O O O 2i

Masia Bach 01-07 O O O O

Sants 04-07 20 O O O

Vilanoveta 07-07 O O O O

L1inars del Valles 11-07 O O O O

1993 (7 actuacions) 14 O 2C

40 40 3D 3D 1C 1i

1i 2C 1i

3i

TOTAL 35 O 20 10 O 11 O 80 10 O 1i 2C 10 2C 1i 2C 1i 1C 2i 2C 4i 1i 4i

O: descarregat; C: carregat; i: intent; s: per sota (*): Intent de quatre de sis net

Castells a la radio • Tothom a Tarragona • La Palmera, provisional

• El pintor, poeta, tertulia i casteller Albert D'Albert, junt amb altres mem­bres de la Colla, ha projectat uns espais sobre castel1s a Radio Maricel, que, ini­cialment, s'emetran l'endema a actua­cions de la Jove. En aquests programes es comentaran l'exhibició, es parlara de la Colla i s'exposaran altres qüestions castel1eres de tipus general. Per cert, si voleu sentir a parlar de castel1s a la radio, podeu escoltar els programes castellers que emeten Radio Vilafranca­90.2 FM (dilluns i divendres, 20,30h.) i SER-Penedes-92.6 FM (divendres, 19h).

• Les Terlúlies del Roy tomen el dia 29 de setembre i, precisament, parlant de castells. La cita és en aquest cate a par­tir de les 10 de la nit.

• La Colla ja disposa d'un pIafó d'ús permanent per recordar diversos aspectes castel1ers, com les sortides (l1oc, dia i hora), que encara es venen samarretes i altres temes d'interes. Aquest pIafó és al Palau del Rei Moro, a tocar a la barra de bar.

• El nostre primer Concurs ja és aquí. La Jove vol omplir dos autocars amb

castel1ers i sitgetans que vulguin fer pinya i donar suport a la Colla més cat­xonda de totes les colles que es fan i es desfan. Per als qui no són castellers, hi ha tíquets per entrar a la pla¡;:a. Passa la veu.

• Entre el 25 de setembre i el 17 d'oc­tubre els assajos es faran al costat de la Palmera (com l'estiu de l'any passat), ja que el Palau estara inhabilitat.

• ÚLTIMA HORA A l'assaig de diven­dres 16 es va descarregar el pilar de cinc. La pla¡;:a ens espera.

9 La Torre

Noticiari casteller Sant Felíx amb cara i creu • Bons Minyons • Súper-Jove

• Sant Félix'94 passara a la historia per doble motiu: per una banda, com la diada castellera on s'han vist més construc­cions de nou (tres quatre de nou descarregats i un tres de nou descarregat i dos carregats). Per una altra, per la pobra actua­ció deIs amfitrions, els Castellers de Vilafranca, que va omplir la pla¡;:a i l'a­fició de decepció i dis­gust. Només el quatre de nou del dia següent (Dia­da de Sant Ramon) va aju­dar a superar el tn'mgol inicial.

• Pero, a més d'aixo, la Festa Major de Vila tam­bé passanl a la historia com l'escenari de l'intent de dues preuades cons­truccions del segle pas­sat: la torre de vuit sense folre i el quatre de vuit amb l'agulla. En la prime­ra, el dia de Sant Félix, la Joves de alls va aconse­guir col·locar l'aixecador, pero va caure quan l'anxa­neta (al qual segons va reconéixer el cap de colla, se li va donar l'ordre de pujar massa tard) era a ter¡;:os. L'altre intent espe­rat va ser el del quatre de vuit amb l'agulla que els Castellers de Vilafranca havien programat per Sant Félix. La mala sort d'aquesta jornada va tras­lladar l'intent al dia de Sant Ramon, després que en l'actuació del dia 29 s'aconseguís descarregar el quatre de vuit amb un pilar de cinc al mig, com a prova del que havia de ser l'esperada construcció. A

pla¡;:a, pero, l'intent no es va poder completar i va caure quan es preparaven per baixar els quints.

Pero, hi ha més colles que treballen castells d'altres galaxies: la Vella de Valls va intentar ellO de setembre en tres oca­sions el tres de vuit aixe­cat per sota i els Minyons de Terrassa (que prova­ran la torre de nou amb folre i manilles a la Diada de la Mercé, a Barcelona) i la Jove de Tarragona, les dues colles de moda, han comen¡;:at a assajar el cinc de nou amb folre.

• Sabadell és la tercera plava castellera de nou que no pertany a la geo­grafia castellera tradicio­nal Gunt amb Terrassa i Mollet), després que els seus ve"ins deIs Minyons de Terrassa descarre­guessin el quatre de nou amb folre, el cinc de vuit i la torre de vuit amb folre (4 de setembre). Les pla­ces de nou ja són onze: a més de les tres anteriors, Vilafranca, el Vendrell, Tarragona, Valls, Reus, la Bisbal, l'Arbo¡;: i Vilanova tenen aquest distintiu.

• EIs Xiquets de Rens han fet una crida a l'afició cas­tellera de la seva ciutat perqué els ajudi a prepa­rar el folre per a un pro­xim intent de torre de vuit. Després que la colla reusenca descarregués el tres de vuit al Catllar (27 d'agost), un castell que se'ls resistia des de fa dos anys, el següent pas pre­vist és una construcció

folrada. De fet, alguns fol­res de torre de vuit ja han estat preparats en diver­sos assajos. Un camí simi­lar segueixen els Caste­llers de Terrassa, que a més de la torre de vuit fol­rada, preparen el cinc de vuit.

• Continua l'expansió cas­tellera cap a les zones urbanes Ara és el tom de la segona ciutat del país, I'Hospitalet del Llobregat, que ha presentat la seva colla, els Castel1ers de I'Hospitalet. Per la seva banda, els Castellers de Sabadell es presenten el 13 de novembre.

• Des que l'any passat van carregar el seu pri­mer castell de nou, la J ove deis Xiq nets de Tarragona han iniciat un ascens imparable. EIs lites es mostren com una de les colles amb més em­penta i candidats a gua­nyar el concurso Enguany ja han descarregat dos tres de nou (Tarragona i l'Arbo¡;:) i quatre cincs de vuit.

• EIs Bordegassos de Vilanova s'han tornat a fer seu el quatre de vuit. Carregat el 6 d'agost en la Festa Major de la Mare­dedéu de les Neus i des­carregat a Barcelona el 17 de setembre, el nou carro gros vilanoví confirma les expectatives que els Bor­degassos havien for¡;:at darrerament, mostrant-se efica¡;:os amb el quatre de set amb l'agulla i pugnant amb la torre de set.

Expectació per al concurs més obert deIs darrers anys

La puntació del Con­curs de Castells de Tarragona (2 d'octu­bre) ha generat polé­mica entre algunes colles. Us presentem quina és la puntació definitiva.

CASTEIL PUNTS Desear. Carreg.

Quatre de sis...40 20 . Tres de sis 100 60 . Quatre de sis amb l'agulla 180 120 .. Cinc de sis 280 200 .. Tres de sis aixecat per sota .400 300 .. Pilar de cinc 540 .420 .. Torre de sis 600 560 .

ou de sis 780 620 . Quatre de set.980 800 .. Tres de set....1200 1000 .. Quatre de set amb l'agulla..1440 1220 . Cinc de set....1700 1460 . Tres de set aixecat per sota..........1980 1720 . Torre de set...2280 2000 .. Nou de set... ..2600 2300.. Quatre de vuit.2940 2620.. Pilar de sis.....3680 2960.. Tres de vuit...3680 3320.. Torre de vuit amb folre...... .4080.......3700.. Pilar de set amb folre.......4500 .4100.. Cinc de vuit...4940 .4520.. Quatre de vuit amb ['agulla...5400 .4960.. Nou de vuit...5880 5420... Quatre de nou amb folre .......6380.......5900.. Tres de nou amb folre.......6900.......6400.. Tres de vuit aixecat per sota 7440 6920.. Torre de nou amb folre i manilles.......8000.......7460.. Pilar de vuit amb folre i manilles.......8580.......8020.. Cinc de nou amb folre......9180........8600.. Torre de vuit (neta) 9800 9200.. Quatre de nou (net) 10440 9820.. Tres de nou (net) 11100 10460..

10 La Torre

OPINIÓ

SANTI TERRAZA

Castells a la Festa Majar, la

regulació necessaria

UColla love de Caste­llers de Sitges ha viscut nguany la seva segona

Festa Major. Després que el 1993 servís com a acte de presentació de la Colla, enguany hem participat a la Festa des d'una posició acti­va, incorporats a la realitat festiva del poble. A mig camí de la nostra consolidació com a colla castellera i des de la perspectiva que ens atorga la nostra condició d'entitat capa'Y de convocar centenars de sitgetans, seria bo que iniciéssim el debat sobre quin ha de ser l'auten­tic paper del fet casteller a la Festa Major.

En primer 1I0c, i per ajus­tar-se a la realitat festiva de Sitges i del fet casteller, cal­dria deixar ben dar el signifi­cat d'una colla castellera -la nostra o qualsevol altre- en el context festiu d'una vila. Hi ha algunes veus lIigades al moviment deIs balls popu­lars de Sitges, especialment des d'ambits institucionals, que encara confonen una colla de castells amb un ball més que surt per la Festa Major. Mentre es mantin­guin postures com aquesta sera difícil trobar el model adequat de participació deis castells en el panorama fes­tiu local. Els castells són I'ú­nic grup que participa a les processons de Festa Major que, si es donés el cas, po­dria viure sense la mateixa Festa (tot i que, logicament, aixo no és voluntat de ningú dins la Colla). La singularitat deIs castells -el seu signifi­cat, el poder de convocatoria i la participació permanent durant gairebé tot l'any- ens emmarquen en un context diferent al de la resta de balls populars. La nostra principal raó de ser no rau en la parti­cipació en les processons i la Sortida d'Ofici.

Enguany, ja s'han asse­nyalat els elements positius i negatius de participar en les processons i l'anada a ca I'al­

caldeo Mentre que moltes tesis ho qualificaven d'inne­cessari (cansament, caste­lIers que participen en altres balls, actes no ajustats a la realitat castellera...), algunes teories defensaven la partici­pació en aquestes "cercavi­les" des de l'optica que, per una banda, és un element de difusió de la Colla, i per una altra, permet fer pujar gent que habitualment no ho fa.

El que realment cal trobar són els moments i mecanis­mes per fer les actuacions de F,esta Major. ----;:;---------, pla'Ya caste-Es obvi que, la processó de la Bandera, actuant al Cap de la VJ1a, men- " tre passa el drac no és el 1I0c més ade­quat per aixe­car un castell. En aquest sen­tilo cree que les preguntes que cal fer-se s'han d' o r i e n t a r sobre si és necessari tro­bar actuacions concretes dins el calendari de Festa Major -igual que San­ta Tecla-.

Seria bo, Dos pilars dallant un balcó buit. rents colles Per exemple, FOTO: SABRINA ________--:-_--;:;-_---: van passar una actuació el diumenge més proxim als dies 23-24 -organitzada i, per tant, finan'Yada dins el pro­grama de Festes, com passa a Vilafranca, Vilanova, el Vendrell...- junt amb altres colles i que no tindria que afectar a I'exhibició de la Sor­tida d'Ofici. També seria inte­ressant, fixar altres actua­cions pa-ral·leles -anteriors o posteriors- a les processons del vespre, que ens perme­tessin fer castells sense haver d'estar pendents deis altres balls.

En definitiva, buscar el moment i lloc més adient.

VALENTÍ MONGAY

Quina és la pla~a

més castellera de Sitges?

F1r aquesta pregunta implica una logica acceptació de que Sit­

ges és una pla'Ya castellera. No crec que hi hagi ningú que qüestioni aquesta afir­mació. Una vila o ciutat és una pla'Ya castellera quan té colla propia o bé quan sovin­tegen les actuacions de colles castelleres foranes. El cas de la nostra vila és dar: actualment té colla propia, nosaltres. Pero molt abans, el segle passat, Sitges ja era

llera. La pri­mera actua­ció castellera és documen­tada I'any 1880, quan va venir una de les colles

11va en qu es, que tornaria a la nostra Festa Major el 188 ,mit­jan'Yant una

ub cripció popular que va co tejar I'actuació d'a­que ta colla (1). Amb el pa deIs anys, dife­

pel nostre poble, fins que es van fundar els Csatellers de Sitges, el 1971, consolidant i potenciant la nostra vila com a pla'Ya castellera.

Suposo que ha quedat dar que vivim en una pla'Ya caste­llera. Pero anem a respondre la pregunta inicial: Quina és la pla'Ya més castellera de Sit­ges? Tenim principalment dues places castelleres: el Cap de la Vila i la pla'Ya de l'Ajuntamenl. Les places més castelleres arreu són places d'ajuntaments. L'actuació més important i de més com­

promÍs d'una colla é en la seva diada de festa major. i es produeix davant l'Ajunta­menlo mentre el balco pateix una excessiva obre-carrega per tote le patum- que volen ortir a la fotografia (a

itge ,le patum- on foto­grafiade al- homenatges que 'aco tumen afer des­prés de la ortida d Ofici i durant la nostra actuacio, per aque t motiu. el balco del nostre Ajuntament durara molts any i no tindra cap sobrecarrega). El pilars caminant i els pilars al balcó també confirmen la impor­tancia castellera de le pla­ces d'Ajuntament. Crec, doncs, que la pla'Ya de l'Ajun­tament de Sitges és me cas­tellera que el Cap de la Vila.

Estic segur que a qualse­1d I dvo e nosa tre en agra a

més fer ca tell a la pla'Ya de l'Ajuntament, amb tot l'am­bient de la ortida d'Ofici, que no pa al Cap de la VJ1a.

. o no vol dir que no ens agradi fer castells en aquesta pla'Ya, que, arnés, és més centrica i ha vist carregar el nostre primer castell de sel.

No voldria deixar d'es­mentar altres places castelle­res que la nostra colla ante­cesora, els Castellers de Sit­ges, amb la seva constancia,

. 1van lllcorporar a mapa caste­lIer sitgeta. La pla'Ya deis Castellers, a les Cases Noves, on es troba el monu­ment fet per en Gallego,el .. dpicape rer", que malaurada­ment l'any passat ens va dei­xar. Aquesta plac;a va veure sortir les cercaviles del Dia de la Colla i va aportar i apor­ta molts bons castellers. Una altra pla'Ya que ha esdevingut tradicional ha estat l'era del Vinyet, que en la seva diada veia aixecar castells i que, enguany, nosaltres hem vol­gut conserva com a plac;a castellera.

(1) Programa de Festa Majar de 1977. Francesc Be~ i Vidal

La Torre 11

Assajos: indispensables per al bon ritme de la Colla La creació d'un grup per a canalla permet treballar el pom

EIs as ajo conti­nuen ent la mare de totes

le batalle. Tot i que la Junta técnica és conscient del com­promís que obliga a assistir dues nits a una preparació caste­llera, ningú amaga que és necessari un increment del nom­bre de membres de la Colla que dilluns i divendres de 10 a 12 de la nit vinguin al Palau.

L'equip técnic ha valorat positivament els efectes que ha tin­gut la divisió deIs assajos en dos grups: la gent del pom i la re ta de castellers. Amb l'entrenament

de la canalla al mar­ge de la resta de l'as­saig general es pot exercir un atenció més concreta sobre les errades i orienta­cions que necessiten els més petits. Preci­sament, la constitu­ció d'un equip inte­grat per diverses per­sones ha permes aquesta política, que, per altra banda, és practicament impos­sible quan tot el pes de l'assaig cau en una única persona.

Aprofitem per fer una crida perque aquella gent que falta més als assajos inten­ti fer un esfor~ per venir més. En benefi­ci de la Colla. Amén.

EstnJctura de tres entre les parets del pati del Palau FOTO: GALlNDO

Primera assemblea amb el nou equip teenie

En plena ressaca d'ale­gria i emocions pel tres de set descarregat a LIi­nars, la Colla va cele­brar, el 12 de setembre, la primera assemblea per tal d'analitzar diver­ses qüestions referents a la tecnica. La data, pero, ja havia estat [IXada amb anterioritat a l'actuació de Llinars.

La intenció de la reu­nió era que tots pogué­sim expressar la nostra opinió sobre els objec­tius de la Colla, davant la proximitat de Santa Te­cla i el Concurso Aquest tipus de convocatories, de caire informal, fora bo que es mantingues­sin periodicament amb l'objectiu de fer refle­xions col·lectives.

La Jave obre relacians amb altres calles

El companyeri me és una de le e encies del mon casteller.

Malgrat les rivalitat i l'instint de permanent autosuperació, l'ami tat i col·laboració entre colles ha estat és i sera un deIs eixos que defineixen l'e­volució del fet casteller. La Colla Jove de Caste­llers de Sitges, des deIs seus inicis, ha buscat en altres colles -grans, mitja­nes i petites- el suport necessari que marca el comen~amentd'una agru­pació castellera.

EIs Castellers de Vila­franca, com a principal colla del Penedes, és la colla amb qui existeix una relació més flui'da i con­creta. Aquesta col·labora­ció -bastant general entre le colles grans i les aca­bades de néixer- es mate­rialitza amb l'assistencia de membres de la nostra Colla als assajos deIs verds, amb la intenció de refor~ar els coneixements tecnics i intercanviar opi­nions. Aquest moviment, en ocasions, també s'ha produil a l'inversa, amb la

participació als nostres assajos de castellers vila­franquins. La bona relació entre les dues colles ha permes, també, que inte­grants de la Jove hagin acompanyat als verds en algunes sortides pel Penedes i s'hagin incorpo­rat a la pinya vilafranqui­na.

Amb altres colles, la relació s'ha concretat en l'intercanvi d'actuacions. De fet, acords d'aquest tipus ja es van aplicar l'any passat amb algunes eolles i durant la tempora­

da actual s'han extes a altres agrupacions. Xics de Granollers, Vailets de Gelida, Castellers de Cas­telldefels, Castellers de Sants o Bordegassos de Vilanova són alguns exemples.

Per altra banda, amb els Minyons de Terrassa i els Xiquets de Reus, així com altres colles, també s'han obert relacions, que, en alguns casos -com la participació de la colla del Valles en la Dia­da de l'any passat-, ja han tingut el seu fruit.

-------------

-------------

12

AGENDA DE LA laVE

• 23 de setembre, Sitges. Santa Tecla

• 2 d'octubre, Tarragona. XV Concurs de Castel1s

• 12 d'octubre, Ribes. Festa anti-racista

• 15 d'octubre, Barcelona. Expo-cultura

• 16 d'octubre, Vilanova (Masia Cabanyes).Actuació amb els Bordegassos

• 13 de novembre, Sitges (La Fragata). Pri­mera Trobada de Colles Castelleres del Penedes

(Altres possibles actuacions, per concretar)

1 TOTHOM A TARRAGONA 1 1 AMB LA JOVE DE SITGES 1 12 d'octubre. Sortida en autocars i vehicles propis 1 1 des de Sitges. Per venir tu i els teus amics, 1 1 posa't en contacte amb la Junta directiva 1

La Torre

CALENDARI CASTELLER

• 24 de setembre, Barcelona (playa de Sant Jau­me). Castel1ers de Vilafranca, Minyons de Terrassa, Joves de Valls i Castellers de Barcelona

• 25 de setembre, Reus. Joves Xiquets de Valls, Xiquets de Reus i Ganxets de Reus

• 12 d'octubre, Vilobí, Castellers de Vilafranca

• 16 d'octubre, El Vendrell. Joves Xiquets de Valls, Nens del Vendrell i Nova del Vendrell

• 16 d'octubre, Montserrat. Castellers de Vila­franca

• 23 d'octubre, Valls. Vella deIs Xiquets de Valls i Joves Xiquets de Valls

• 1 de novembre, Vilafranca. Castellers de Vila­franca, Xiquets de la Vila d'Alcover i una altra colla

• 19 de novembre, TerrassaJ Bordegassos i Mi­nyons de Terrassa

• 20 de novembre, Terrassa. Castellers de Barcelo­na, Castellers de Comella i Minyons de Terrassa

Colla de set. For~a Jove!