la construcció del capital social des del tercer...
TRANSCRIPT
La construcció del capital social des del tercer sector
Reflexions breus sobre com es construeix el capital social des de les organitzacions no lucratives
05 Col·lecció Debats OTS
La construcció del capital social des del tercer sector
Reflexions breus sobre com es construeix el capital social des de les organitzacions no lucratives
05 Col·lecció Debats OTS
La construcció del capital social des del tercer sector
Reflexions breus sobre com es construeix el capital social des de les organitzacions no lucratives
Presentació ................................................................................................3
Aproximació conceptual al capital social..........................................................4
Intervencions dels ponents:
Jaume Albaigès (Diskanet – Can Ensenya)...............................................6
Pilar Mercadé (Prisba).......................................................................... 6
Pepe Menéndez (Fundació Joan XXIII).................................................... 7
Fátima Ahmed (Ibn Batuta) ...................................................................7
Jordi Pietx (Xarxa de Custòdia del Territori) ............................................ 9
Roser Batlle (Fundació Catalana de l’Esplai) .............................................9
Raimon Bergós (Coordinadora Catalana de Fundacions)........................... 10
Eva Fernández (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona) .. 10
Francesc Garreta (Moviment de Centres d’Esplai Cristians - FPT)............... 11
Xavier Masllorens (Fundació per la Pau) ................................................ 11
Rita Huybens (Federació Catalana d’ONGD) ........................................... 12
Jordi Petit (Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya).............................. 12
Biblioteca del Tercer Sector......................................................................... 14
La construcció del capital social des del tercer sector. Reflexions breus sobre com es construeix el capital social des de les organitzacions no lucratives.
Realitzat per: Observatori del Tercer Sector. Equip de treball: Pau Vidal (direcció), Anna Hernando i Carla Marimon. Col·laboracions: Núria Valls i Anabel Cruz.
Amb el suport de: Secretaria d’Acció Ciutadana del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya.
© Observatori del Tercer Sector 2007 Volem agrair als ponents i als assistents de la jornada la seva col·laboració.
Dipòsit legal: B.54587-2007 ISBN: 978-84-612-0181-5
Les Carolines 10, 2ª planta - 08012 Barcelona
Les publicacions de l’OTS estan pensades per a la seva màxima difusió i contribueixin a la millora i coneixement del tercer sector. S’autoritza la distribució, còpia i reutilització sempre que es faci sense ànim de lucre i reconeixent l’autoria. Les publicacions es poden descarregar gratuïtament a www.tercersector.net.
3
Un any més hem realitzat el nostre acte anual que té per objectiu debatre, a partir
de diferents visions, sobre un tema d’actualitat i d’interès sobre el tercer sector. El
juny del 2005, vam reflexionar al voltant dels temes clau i els reptes de futur per al
tercer sector; el 2006, persones provinents d’altres àmbits de la societat van donar
una visió externa del sector. Aquest any, hem convidat persones vinculades a
diversos àmbits del tercer sector per reflexionar sobre “La construcció del capital
social des del tercer sector”.
Amb un format d’acte dinàmic, divers i plural ja consolidat es va demanar a 12
ponents que en cinc minuts donessin la seva visió sobre com es construeix el
capital social. Primerament es va fer una aproximació teòrica, a partir de la qual
l’aportació dels ponents es va concretar en la seva experiència i visió des de la
perspectiva de l’àmbit de treball de l’entitat en la qual participen. Aquest 2007 s’ha
incorporat una novetat a l’acte: es va realitzar un resum esquemàtic de cada una
de les intervencions de manera que, al finalitzar, les persones assistents van poder
veure quines havien estat les principals idees explicades pels ponents.
Prèviament es va fer una jornada de portes obertes de la Biblioteca del Tercer
Sector. Moltes persones es van acostar per conèixer la nostra Biblioteca
especialitzada.
Aquesta publicació s’inicia amb una aproximació teòrica sobre el concepte de
capital social i la seva relació amb les organitzacions del tercer sector. A
continuació es recullen les visions i idees exposades durant l’acte, que esperem
que us siguin d’utilitat.
Pau Vidal i Núria Valls Coordinadors de l’Observatori del Tercer Sector
4
Aproximació conceptual al capital social
Les organitzacions del tercer sector tenen un rol cada vegada més important en la nostra societat com a agents de transformació social. El valor afegit que aporta el tercer sector a la societat és conegut com a capital social. Aquest capital social propi de societats riques en teixit associatiu pot considerar-se com un factor clau per a l’enfortiment de la democràcia, per contribuir al creixement institucional i promoure el desenvolupament amb equitat i inclusió.
Quant al concepte de capital social hi ha una gran varietat d’enfocaments i postures que emfatitzen la capacitat de mobilitzar recursos; la pertinença a xarxes; les fonts que l’originen; les accions, individuals o col·lectives i finalment, les conseqüències i resultats positius i negatius que pot generar. Hi ha un ampli ventall de definicions i matisos tant del concepte de capital social com de les seves aplicacions. Des de l’antropologia, l’economia, la història, la sociologia i la psicologia s’han desenvolupat investigacions, tant teòriques com empíriques, sobre el capital social, la qual cosa el fa un paradigma interdisciplinari.
Autors i definicions de capital social
Pierre Bourdieu El conjunt de recursos reals o potencials a la disposició dels integrants d’una xarxa durable de relacions més o menys institucionalitzades.
James Coleman Els recursos socioestructurals que constitueixen un actiu de capital per a l'individu i faciliten certes accions comunes de qui conformen aquesta estructura.
Robert Putnam Aspectes de les organitzacions socials, com les xarxes, les normes, la confiança, que faciliten l’acció i la cooperació en benefici mutu.
Font: Panorama social de América Latina 2001-2002, capítol 4. “Agenda Social. Capital Social. Sus potencialidades y limitaciones para la puesta en marcha de políticas y programas sociales”. El capital social es refereix a una realitat menys tangible que el capital humà (coneixements) o el capital físic (béns materials), però resulta també decisiu per a l’activitat productiva, la satisfacció de les necessitats personals i per al desenvolupament comunitari. Per a alguns autors és un tipus d’actiu que resideix en els vincles entre les persones i no en les persones mateixes.
El capital social és llavors un recurs intangible i col·lectiu amb característiques de bé públic, les quals poden ser positives o negatives.
Si s’entén que al mateix temps que el capital social d’una persona és la seva xarxa de vincles, la seva relació amb aquests vincles i la qualitat dels recursos que circulen en aquesta xarxa, el capital social es pot equiparar a un grup social o a una comunitat. Les organitzacions del tercer sector poden contribuir a una major densitat de xarxes de cooperació, fer créixer els vincles de confiança social, i indubtablement potenciar el capital social.
Alguns elements claus de la contribució del tercer sector en la creació de capital social:
-Les xarxes socials
Les xarxes fan créixer els fluxos de solidaritat, la capacitat de defensa d’interessos i drets i l’obtenció i l’ús de la informació, així com també la seva posada en comú. Les xarxes afegeixen valor als grups i a les persones i els permeten accedir a majors recursos.
5
Cada vegada més, les organitzacions del tercer sector treballen en xarxa. Aquestes aliances atorguen densitat als espais socials, enforteixen i aprofundeixen els existents, creen nous dominis i ajuden a generar nous coneixements i accions.
-Els valors
Un element essencial per a l’existència de capital social són els valors ètics i les normes socials, no com a limitacions de la llibertat individual, sinó com la condició prèvia per a qualsevol tipus de cooperació. Perquè existeixi una comunitat, no només és necessari que les persones del grup interaccionin, sinó que les veritables comunitats estiguin cohesionades pels valors, les normes i les experiències que comparteixen els seus membres. Com més profunds i sòlids siguin aquests valors comuns, més fort serà el sentiment de comunitat.
Però, al mateix temps, no totes les relacions en xarxa beneficiaran la col·lectivitat; fins i tot el fet de compartir valors pot conduir a la conflictivitat, a la violència o a la discriminació. Per tant, dins els valors, cal destacar que aquells que permeten generar capital social són els que faciliten la cooperació: l’honestedat, la reciprocitat i el compliment dels compromisos.
La cooperació entre els ciutadans i ciutadanes i l’existència de corresponsabilitat, sobreposant l’interès col·lectiu a l’interès particular, són part d’aquest capital social i constitueixen la base per a la creació de l’espai públic. Potser l’exemple més clar de la reciprocitat i de l’ajuda mútua en el sector és el voluntariat en el tercer sector.
-La construcció de confiança social
Un element fonamental del capital social és, sense dubte, la possibilitat de generar sistemes de confiança. La societat dipositarà confiança en el tercer sector si les seves organitzacions són legítimes, transparents i rendeixen comptes adequadament. Les organitzacions del tercer sector han de justificar la seva legitimitat com a actors socials i polítics i la seva rendició de comptes per assegurar que contribueixen al bé públic, per assegurar confiança social.
Aquesta primera aproximació sobre el concepte de capital social es basa en les reflexions d’Anabel Cruz, directora i fundadora de l’Instituto de Comunicación y Desarrollo (ICD) a Uruguai i presidenta de CIVICUS – World Aliance for Citizen Participation.
Elements del tercer sector que promouen la construcció de capital social:
-El treball en xarxa
-Els valors de cooperació i reciprocitat
-La capacitat per generar confiança social
6
Jaume Albaigès Director de Diskanet (Can Ensenya)
En Jaume Albaigès, des de la perspectiva d’una organització que dóna feina a persones amb discapacitat, destaca tres punts a partir dels quals les persones beneficiàries construeixen el seu propi capital social.
-Des d'un primer moment, la possibilitat d’accedir a un lloc de treball, un dels recursos més importants per a la integració social de les persones en risc d’exclusió.
-El valor afegit en l'activitat laboral: Can Ensenya aposta per la tecnologia com a eina per a la inserció. La persona no només valora i és valorada pel fet de tenir feina, sinó també pel tipus de feina que fa.
-La participació i el sentit de pertinença: a través del tipus de figura jurídica -societat laboral- es facilita que les persones treballadores de Can Ensenya formin part activa de l’entitat sent sòcies i accionistes del mateix projecte que els dóna suport.
La Pilar Mercadé va destacar el paper fonamental de les entitats no lucratives en la societat actual, que es troba en plena transformació. Segons la seva experiència, la creació del capital social es produeix a partir d’alguns temes principals.
-Proximitat amb el territori: les entitats del tercer sector coneixen les necessitats des de la base i aquesta proximitat afavoreix una millor capacitat de resposta.
-Transmissores de valors: el treball de les entitats no lucratives es basa en valors com la transparència, l’honestedat, l’eficiència i no l’eficàcia, la competència i no la competitivitat, la qualitat, la solidaritat, etc.
-Treball per a les persones: el capital social es construeix a partir del treball amb i per a les persones, amb la vocació de facilitar una millor qualitat de vida.
-Creadores de riquesa: en el sentit més ampli, tant de generació de béns tangibles com sobretot de béns intangibles. La base del capital social és cohesió, igualtat, equilibri, integració, convivència, etc.
Pilar Mercadé Fundadora i directora de la Fundació PRISBA
«Els factors principals que incideixen en la creació de capital social en les persones beneficiàries de les activitats són la integració laboral, en un tipus concret d’organització, tot realitzant una activitat professional amb valor afegit.»
«L’acció comunitària, el treball transversal i la màxima coordinació entre el món públic i el privat han de ser els nostres principals objectius.»
7
Pepe Menéndez Director general de la Fundació Joan XXIII
Des de la perspectiva d’una fundació educativa, en Pepe Menéndez va parlar de la relació entre coneixements i valors com l’espai idoni per a la creació de comunitats d’aprenentatge. En aquest context de confiança mútua i de creació de xarxes socials es construeix el capital social.
-Nova manera d’entendre l’aprenentatge: per enfortir l’ensenyament cal potenciar una visió transversal i globalitzadora, que permeti la construcció personal i comunitària dels valors.
-Pedagogia de la diversitat: un ensenyament centrat en la convivència i la diversitat potenciarà l’aprenentatge de competències personals de caire científic i humanístic, que faciliten l’adquisició del compromís social i de la percepció del deure social que cada un de nosaltres té amb el conjunt de la societat.
-Participació: la societat de consum viu immersa en l’individualisme i el benestar propi. Existeix el repte del compromís associatiu, la participació comunitària com un dels elements que té una major capacitat de crear cohesió social, riquesa comunitària, pensament democràtic i, en definitiva, capital social. La participació vista també com a font d’aprenentatge, transformant la informació en coneixement i posant-la a l’abast de tothom.
Les migracions provoquen grans canvis globals, socials, culturals i, fins i tot, polítics. La Fátima Ahmed va parlar del repte de veure aquesta mobilitat com una experiència humana i poder entendre el capital social des d’aquesta visió.
-Integració: el diàleg intercultural afavoreix la integració de persones d’altres comunitats i la creació d’una societat amb oportunitats de desenvolupament humà per a tothom.
-Xarxes de suport informal: en els espais de trobada informals es construeix el capital social de forma intangible, gràcies a la solidaritat, l’intercanvi, el suport, etc.
-Sensibilització social: una visió negativa o de rebuig social sobre els moviments migratoris podria provocar una pèrdua gradual del capital social. Així, la sensibilització social és clau per trencar aquesta possible dinàmica.
-Model associatiu: la fortalesa del teixit associatiu incrementa el capital social, enfortint també la comunitat i les persones.
-Xarxes internacionals: el treball en xarxes transnacionals pot afavorir l’elaboració d’accions de cooperació i l’enfortiment del capital social transnacional.
Fátima Ahmed Coordinadora i mediadora de l’Associació
Sociocultural Ibn Batuta
«Per a nosaltres són importants tres aspectes: treballar el diàleg intercultural, la integració de les persones i arribar a teixir el capital social transnacional.»
«La creació de capital social és sinònim de creació de riquesa social a partir de la integració de persones amb dificultats d’aprenentatge.»
9
Jordi Pietx Director tècnic de la Xarxa de Custòdia del Territori
Des del punt de vista del sector mediambiental, en Jordi Pietx va destacar alguns dels reptes de futur en la construcció del capital natural com a creació de capital social.
-Capital natural: és la riquesa del nostre planeta i un valor de producció fonamental de recursos. No es pot separar el capital natural del capital social ja que sense aquest últim no s’aconseguirà preservar el natural.
-Custòdia del territori: la protecció i conservació del patrimoni natural i dels valors que hi estan associats han agrupat a col·lectius de diferents sectors, construint un capital social ric en accions, en xarxes, en implicació, etc.
-Treball en xarxa: les entitats de segon nivell poden jugar un paper fonamental a l’hora de crear capital social, ja que agrupen moltes altres organitzacions sota uns valors i uns objectius similars. La unió sota aquest paraigües comú i el treball conjunt aporta força, visibilitat i legitimitat a les iniciatives.
L’educació dels infants i sobretot en el context del lleure esdevé un factor compensatori de l’exclusió social i constructor de capital social. En aquest context, la Roser Batlle va exposar com es construeix aquesta riquesa social a través de vàries idees.
-Xarxa de relacions: el moviment de lleure proporciona als infants una xarxa àmplia de relacions sovint complementària a l’habitual, aportant diversitat a la seva procedència social, cultural o educativa. Promou vivències que causen un impacte en la seva realitat i obre possibilitats significatives.
-Prosociabilitat: l’educació en el lleure estimula les conductes generoses i obertes i la tendència a buscar el bé comú per damunt del propi benefici. Els objectius i les metodologies emprades posen l’accent en els valors i en els aspectes convivencials.
-Empoderament: situar els infants en un punt protagonista els aporta confiança i seguretat i els empodera i a més d’interpretar el seu entorn també els permet intervenir-hi i transformar-lo.
Roser Batlle Patrona de la Fundació Catalana de l’Esplai
«La voluntat comuna per a nosaltres és aconseguir un major reconeixement social de la custòdia, per crear un major capital social en l’entorn de la conservació.»
«Hem comprovat arreu del món que la gent que ha fet alguna vegada de monitor d’esplai sap treballar en equip, té un tracte particularment correcte i afectuós amb les persones i, a més a més, té empenta davant les dificultats.»
10
Raimon Bergós Secretari general de la Coordinadora Catalana de Fundacions
Des del punt de vista de les fundacions, en Raimon Bergós va exposar diferents raons per sustentar la idea que no hi poden haver fundacions sense capital social.
-Valors fonamentals: alguns dels valors fonamentals de l’activitat i que produeixen capital social són l’altruisme, la solidaritat, la voluntat de beneficiar els altres, l’inconformisme, la llibertat, la millora de les mancances de la societat, l’actitud activa, etc.
-Sense afany de lucre: com tota entitat no lucrativa, els beneficis de la pròpia activitat han de ser reinvertits en les activitats de l’organització.
-Voluntat fundacional: els valors propis que es defensen lliguen el passat i el futur de l’entitat a través del fil conductor de la generositat.
-Interès general: la construcció del capital social ve a partir del treball per a la comunitat, de la capacitat d’adaptar-se a les noves necessitats de la societat i la cerca de l’interès general per damunt d’interessos individuals.
L’Eva Fernández va parlar del moviment veïnal com una expressió de la societat civil que s’agrupa, ja que comparteix una concepció determinada del que és l’exercici de la ciutadania. L’acció social del moviment veïnal es basa fonamentalment en tres eixos.
-Cultura popular: les festes majors i la col·laboració per a la recuperació de tradicions. A partir d’aquestes iniciatives s’activen xarxes locals i grups de diferents tipus, els quals són una evidència en viu per copsar què vol dir el capital social d’un territori.
-Reivindicació: millores en el barri, millores en la qualitat de vida dels veïns, etc. La reivindicació a través dels moviments veïnals potencia la millora col·lectiva i social.
-Xarxes solidàries: totes les accions demanen cada cop més la coordinació entre entitats i agents socials. La interacció amb altres grups s’està potenciant per a poder crear xarxes més àmplies i que representin tota la riquesa social.
Eva Fernández Presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns
i Veïnes de Barcelona
«Un element clau per comunicar a la societat aquest capital social és el balanç social.»
«De capital social n’hi ha de bo i de dolent. El capital social que volem generar és aquell que té la finalitat de la transformació de la societat, el bé col·lectiu i l’emancipació social.»
11
Francesc Garreta President del Moviment de Centres d’Esplai Cristians de la Fundació Pere Tarrés
Des dels orígens del moviment escolta i del lleure, la idea de millora de la societat i de construcció de capital social està en la base. En Francesc Garreta va aportar idees sobre com es construeix tot aquest capital social des del moviment de lleure.
-El valor de les entitats de base: es treballa des de la valoració de la persona com a agent constructor de la societat. Aquest espai d’intercanvi en el temps de lleure educatiu, és anomenat l’educació en valors o l’escola de ciutadania.
-Les organitzacions de segon nivell: des de la seva perspectiva d’entitats paraigües, les organitzacions de segon nivell han d’aguditzar la mirada social, i treballar com a entitats al servei de la transformació social, capacitar el capital humà, etc. Han de realitzar el paper d’acompanyament efectiu i eficient de les entitats de base.
-Formació: la capacitació de les persones, tant remunerades com voluntàries, és un element fonamental per potenciar la creativitat, reforçar la idea d’una capacitat de treball sumada a una capacitat d’anàlisi.
En Xavier Masllorens va parlar dels intangibles en la creació del capital social des del tercer sector i com fer-los visibles i tenir-los en compte.
-Treball compartit: la interacció entre les persones voluntàries i les remunerades és un actiu fonamental propi del sector, un plus en la tasca compartida de construcció de capital social.
-Interacció entre moviments socials i ONG: treballar de forma conjunta des d’una entitat amb estructura, de forma continuada, seguint una estratègia, juntament amb els fluxos i refluxos dels moviments socials pot donar bons resultats.
-Consciència social: quan es crea un estat d’opinió favorable, quan es fomenta la consciència de drets des de les entitats del tercer sector, es genera una riquesa valuosa per a la societat.
-Participació: fomentar la participació de la societat en el si de les organitzacions no lucratives és creació de capital social.
Xavier Masllorens Patró de la Fundació per la Pau
«La cerca de la riquesa social és inherent en la creació de les ONG o dels moviments socials, però no és automàtica.»
«Oferim un terreny d’aprenentatge i d’assaig d’habilitats socials que acompanyen al llarg de la vida en el que a mi m’agrada parlar d’un currículum vital.»
12
Rita Huybens Vicepresidenta de la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament
La Rita Huybens va parlar del capital social com a indicador de l’eficiència de les ONG de desenvolupament des de la relació en la cooperació entre nord i sud.
-Valors de solidaritat: els valors i els principis ètics conformen la base de tota activitat, i han de tenir una presència contínua i transversal, ser coherents amb ells, defensar-los i difondre’ls.
-Coneixement, informació, formació: generar capital social vol dir generar coneixement. Coneixement de la cultura, de la història, de la situació política, de l’entorn social, de l’organització de les comunitats, etc.
-Avaluació del capital social: és important discernir entre les formes positives i negatives de capital social. Cal treballar en l’avaluació, identificant indicadors, etc.
En Jordi Petit va oferir una visió històrica dels valors dels moviments socials, específicament del moviment de gais i lesbianes, des del punt de vista de les lluites pels drets cívics i la seva implicació en la contrucció de capital social.
-Valors cívics: el moviment cívic sorgeix a partir de l’autopressió de sentir-se subjectes fora de dret. A partir de reivindicacions es recupera l’autoestima de les persones i es poden assolir drets legals i cívics.
-Valors sexuals: quan es descobreix la diferència i es visible es mostra la identitat de gènere, contribuint a la desculpabilització de la sexualitat en general.
-Valors en salut: a partir de l’aparició de la SIDA, des del moviment d’alliberament sexual es genera una dinàmica associativa de promoció del sexe segur i de lluita contra les malalties de transmissió sexual, dinàmica que es promou a tota la societat.
-Valors comunitaris: el moviment pels drets cívics crea espais de trobada i inclús barris, contra la resistència social davant dels drets sexuals. En aquesta construcció d’espais ciutadans es dóna la convivència en la diversitat i la creació de capital social entre persones i institucions.
Jordi Petit President honorífic de la Coordinadora Gai-
Lesbiana de Catalunya
«És fonamental per al desenvolupament del capital social i l’enfortiment del teixit social de la comunitat la corresponsabilitat entre els diferents agents de la societat i el seu treball en xarxa.»
«El discurs de la identitat de gènere pertany al conjunt de la societat, que té un efecte de desmitificar, de trencar tabús i d’alliberar sexualment.»
Si tens algun suggeriment o aportació sobre la construcció del capital social des del tercer sector ens agradaria que ens els fessis arribar a: [email protected].
Al nostre web (www.tercersector.net) es poden veure els vídeos de les ponències que es van realitzar.
14
Biblioteca del Tercer Sector
La Biblioteca del Tercer Sector (BTS) és un espai documental especialitzat en el món no lucratiu, obert a les organitzacions i a totes les persones interessades en el tercer sector. El fons documental s’estructura en diferents àmbits, però els principals són l’estructuració del sector, el funcionament de les entitats no lucratives i els seus àmbits principals d’interès.
Espai Obert
Al servei de lesentitats
ConsultaA la Biblioteca es potconsultar de formagratuïta el fonsbibliogràfic
Servei de préstecsEls usuaris de laBiblioteca podenaccedir al servei depréstec documental
Biblioteca virtualMoltes publicacionsestan disponibles enformat electrònic
Butlletí de novetatsPeriòdicament espubliquen de formaelectrònica lesprincipals novetatsincorporades al fons
Catàleg en líniaA través del webs'accedeix a una basede dades del fons i espoden fer cerques
La BTS compta també amb les principals publicacions periòdiques del sector, tant d’àmbit nacional com internacional.
A partir de les novetats que arriben mensualment i que s’incorporen al fons, s’edita un Butlletí de Novetats en format electrònic. El Butlletí es distribueix gratuïtament i és descarregable des del nostre web.
Al web de la Biblioteca del Tercer Sector (www.tercersector.net/biblioteca) es pot accedir a un catàleg en línia i consultar el fons bibliogràfic, fer alguna demanda o accedir al préstec documental.
Col·leccions OTS Les publicacions de l’OTS són l’eina per comunicar, compartir i debatre el coneixement sobre el món no lucratiu. Quaderns breus, de fàcil lectura sobre temes d’interès del tercer sector.
Papers de Recerca OTS
La col·lecció “Papers de Recerca OTS” està formada per quaderns que procedeixen de les línies de recerca amb les quals treballa l’OTS. En aquesta col·lecció es troben documents d’investigació presentats a congressos, resultats de treball de camp, monogràfics, documents de síntesi...
Debats OTS
Els quaderns d’aquesta col·lecció recullen i resumeixen les principals aportacions, idees i conclusions dels actes o activitats que s’organitzen des de l’OTS. Es capitalitza el debat generat sobre alguns dels temes transversals del tercer sector.
Experiències OTS
La col·lecció “Experiències OTS” recull bones pràctiques, casos i exemples d’accions concretes de les entitats. Són les mateixes organitzacions les protagonistes, les quals comparteixen les seves experiències i aprenentatges per a que puguin ser d’utilitat per a la resta de les entitats del tercer sector.
