JUNY 1992ivx■colv- --i- -LT ï

Un segle de'biStõria de Montuïri en fotosMica Manera torni a ser per la vita

L'aigua del Pou del Rei és potableContinua la polêmica sobre els Cossiers

Futbol base: un any de satisfaccions

•Alon turri pel mes de juny, abans de/a u rbanitzac le) d'Es Dau

Nomenaments de Rectors:

Pere Orpí va a la ColôniaAndreu Genovart, a Capdepera

Onofre Torres ve a MontuTri

pl..11..••■■•■••■••••■■••■■••■■■•■■■■,.

1416%Nt

_4rt, v.Qt1

Núm. 472 - Any XL

31EIC:Mitak.30616.1E7

Dibuix de Mateu Rigo

2 LA NOSTRA HISTORIA

La mort aparentEs diu que la mort forma part de la

vida i és un dels fenòmens que ens fapensar que en el fons realment somsers vivents que naixem, creixem, ensreproduïm i morim —a part també feimalgunes altres coses, evidentment—per deixar Hoc als nostres descen-dents que també compliran els matei-xos tràmits naturals.

Al Ilarg de la història, la mort ha ten-gut concepcions ben distintes segonsel pensament religiós i social de l'épo-ca. Per exemple, els faraons egipcis,com ja se sap, feien construir granspiràmides que es convertirien en l'últi-ma morada del rei, en la qual, junta-ment amb el cadaver, es tancaval'esposa, servents i altre personal dela cort.

Civilitzacions posterios (grecs,etruscs, romans, etc.) li donaren untractament en consonancia amb lesseves creences religioses.

L'aparició del cristianisme féu variarnotablement aquesta concepció. Laresurrecció de les animes motiva unadespreocupació del cos huma, el qualtan sols era i és tengut com un simplecompartiment on es guarda aquella.

Pere), ni la fe catòlica ni cap altra, haaconseguit mai que ens alliberem dela por a la mort.

L'article d'avui ens dóna peu a trac-tar d'aquesta por. A finals del segleXVIII es repartiren pels pobles deMallorca uns aparells anomenatsmaquines fumigatòries que en teoriahavien de servir per a la certificaciódefinitiva de la mort d'una persona.

Per qué es degué fer això, no hosabem. Pures suposicions podrien serles que es trobassin alguns cadaversamb l'aspecte d'haver mort dintre delbaül. I una altra suposició és quepatissin del mal de la son, nom amb elqual era coneguda l'epilèpsia.

Bayles reales de la Ciutad deAlcúdia y villas forenses. El Realacuerdo con Auto de 17 de octubreúltimo dado en vista de que se prove-yó en 13 septiembre del año pasadode 1779. Sea servido mandar que abeneficio y utilidad de/público se remi-tan a V. mds. los exemplares impresosde la instrucción en que se dan lasReglas, y señalar el uso de la Máquinafumicatoria para que se ponga en elarchivo una (les instruccions) y entre-guen los demás a las personas a quie-

Als morts,generalment

se'ls hadonat un

tractamentd'acordamb les

sevescreences

religioses

nes se rigen o nombran en su cubier-ta, prefiriendo entre los facultativos almédico más inteligente y práctico de lavila quien deverá en la execución diri-gir al Cirujano y al mismo tiempo decontestar Vd. mds. al recivo de dichasinstrucciones digan si tienen corrientedicha máquina para poder hacer eluso que convenga y en caso de notenerla expresen los motivos que hantenido para dejar de poner en execu-ción lo que se le mandó en el citadoReal Auto de 15 de septbre de 1779de que en el caso de que el curaPárroco u otras personas caritatibasno costeasen el gasto de las expresa-das máquinas las comprase cada villadándoles de tiempo para quetodasestubiesen provistas hasta el dia 1 deenero de 1780 y de su cumplimientodiesen cuenta por mi mano y si acasopara alguna de Vs. mds. no hubieseinstrucción, expresen si la tienen y lomismo acerca de la máquina que a

los demás. Lo que de orden del Realacuerdo participo a Vs. mds. para suinteligencia y puntual cumplimiento ydel recibo de ésta me dará cada unode Vs. mds...

Dn. Onofre Gomila, notario.

En el dia 6 de diciembre de 1782entregué un exemplar del modo ymedios de socorrer a los muertos apa-rentes al Rdo. Rector en su casa ymanos propias y otro en la misma for-ma al Dr. en medicina BartoloméFerrando y el otro de 3 que envió laMagnífica i Ilustre Sociedad deAmigos del Pals (1), y para que constelo pongo por diligencia.

Alonso de Soto Vidal, secre-tario del Ayuntamiento.

Guillem Mas Wailes

1) - Algun dia, si es presenta l'ocasi6, parlaremun poc d'aquesta "Sociedad de Amigos del Pals".

A Gabriel Gomila JaumeEn els 25 anys de col.laborar amb Bona PauQuan vares néixer, Gabriel, el 24 de

febrer de 1949, el qui ara amb goig s'hon-ra de publicar aquestes Iletres, ja feiamés temps que col.laborava amb altrespublicacions que anys tu no tenies quandamunt Bona Pau va sortir la teva primeracol.laboració. I això fa exactament 25anys. Era tambe pel mes de juny de 1967que aquesta, aleshores modestíssima,revista de Montuïri treia a Ilum una res-senya teva. Amb tota seguretat ni tu ni elqui ara t'adreça aquest escrit, suposavaque vint-i-cinc anys després poguéssimcelebrar aquest esdeveniment. Aquella llavor ja ha fruitat esplendorosa-ment. Aleshores eres encara un estudiant de 18 anys, pero inquietudliteraria no te'n mancava, com ha romàs pales un quart de segle després.

I, naturalment, no et conformares així com eres en aquella epoca. Ambmés o manco freqüència tant Bona Pau, per una part, com tots el diaris iemisores de radio i televisió de Balears, per altra, han inserit articles, crò-niques i reportatges teus, quasi sempre relacionats amb Montuïri. Ensconsta, però, que t'has trobat durant aquests anys en moments difícils,sabem que a vegades no t'han comprés, estam segurs que determinadespersones a qui tenies per amics, t'han girat l'esquena, perquè, feel alsteus principis, has publicat determinades cròniques que no els han satis-fets, o perquè han deixat de sortir esdeveniments que creien importants.Tu bé saps que els qui escrivim, en determinades ocasions, som rebut-jats.

Continua, Biel, amb aquest ànim que et caracteritza i segueix passantper damunt les flaqueses humanes d'unes persones que avui estan per tui demà et refusaran. Nosaltres, per part nostra, estam ben assabentats dela teva noblesa i senzillesa, de la teva incansable labor, de la teva peren-ne constancia i de tants caires bons que avui intentam distingir pública-ment i que, gracies a ells i el teu constant desig de fer Montukl, s'haaguantat Bona Pau, especialment en moments difícils.

Potser, per altra part, que, degut a la teva modèstia, trobis exageradesaquestes afirmacions; però com que saps que no escrivim mai and que nosentim, te n'adonaràs que després de 25 anys de Iluitar junts, quan un diutot això, és perquè en justfcia aixf ho considera. I si ens hem decidit aexposar-ho públicament, és perquè, tot al contrari d'esser cap deshonra,vint-i-cinc anys d'escriure desinteressadament a l'entorn del seu poble iIlurs habitants, bé es mereixen això i molt més.

Onofre Arbona

OPINIÓ

3

Les decisionsdel Consistori

Es freqüent que un no vegi clar comels responsables d'uns partits políticshagin de tenir per norma orientar lesseves aspiracions a menysprear lesdecisions dels altres partits. I això, d'unamanera concreta, és el que fan els quiestan a l'oposició: sistemàticament vanen contra dels qui estan governant. Esnorma que això succeesqui aquí i allà.

Aquest fet o presa de postura és lapauta general. A Montuïri, en concret,vàrem trobar un tant fora de Hoc el fetque ocorregué en el ple del passat 7 demaig quan s'havia de prendre l'acordrelatiu a la canalització d'aigües a lescases del poble.

Semblà bé que uns i altres exposassinels aspectes positius i negatius: Els del'oposició feren prevaler per damunt detot els inconvenients i desavantatgesd'així com s'ha de dur a terme; i els queestan en el govern, els caires bons ipositius, ja que corresponia a ells deci-dir-ho. I si tal vegada aquest partithagués estat a l'oposició, possiblementhauria pres la postura que en aquestaocasió agafaren els altres.

Ara bé, el fet que no trobàrem tanlògic fou el que a l'hora d'emetre el vot,s'abstinguessin tots els de l'oposició.sia, que si tots els del Consistorihaguessin votat de la mateixa manera,la canalització d'aigües a Montuïri possi-blement no s'hauria realitzat en aquestaocasió. Una postura que s'agreuja quanun sap que la decisió presa pels partitsque s'inclinaren en un sentit a Montuïri,a un altre poble votaren d'una maneradiferent.

Senyors regidors: tots deis que voleuel bé del poble, i creim que és així. Peròde la manera com us desenvolupau al'hora de prendre decisions definitives,dóna la impressió que us portau com anins, que sempre fan la contra a l'altre, icercau el desprestigi del partit que lagent, per majoria, ha decidit quegovernAs. I repetim, això tant passa aMontuïri, on governen uns, com al pobleveïnat on aquests estan a l'oposició.

Hem de pensar que aspectes negatiusse'n trobaran sempre que s'hagin deprendre decisions, i és bo que hi hagiuna oposició que els detecti i els exposi.Però, això sí, després s'han de sospesari no perquè uns tenguin majoria facin elque els doni la gana si consideren queels de l'oposició tenen raó. Pensemque, per exemple, quan a Montuïri varen

haver de posar l'electricitat o el telèfon oles aigües brutes... també es detectarenaspectes negatius.

Es per això que hem de pensar quequan es tracta d'un bé per al poble, lesdecisions dels regidors —consideramnosaltres— s'han d'orientar de tal maneraque haurien de passar per damunt lesdecisions de partit —a vegades proce-dents de Palma o de Madrid; o deMontuïri mateix—, i a l'hora de votar, siun regidor desitja que el poble l'aprecri,

s'ha d'expressar de la manera que mésconvé a la comunitat que li ha confiat larepresentativitat; tot pensant que elConsistori, constituït pel conjunt de totsels regidors reunits en sessió legalmentconvocada, és l'entitat que regeix elpoble.

Q Arizona

Nota.- Aquest article no pretén donar cap ¡ligo aningú, sin6 sols exposar públicament el que pensala majoria dols qui som regits pel Consistan.

OPINIÓ

RECULLEl 26 de maig de 1992 ha fet un any

de les darreres eleccions municipals atot l'estat espanyol. A Montuïri, com totssabeu, el Consistori esta compost de sisregidors del Partit Popular, dos del PartitSolialista Obrar Espanyol, dos del PartitSolialista de Mallorca i un deConvergencia Balear.

Gaudint de majoria absoluta, i nonecessitat en absolut de coalició ambcap altre partit, el P.P. governa en solita-ri a l'Ajuntament. Per raons que no hanestat esbrinades de mode satisfactori,l'oposició fou rebutjada a l'hora de for-mar les consegüents comissions per algovern del poble, fet que, tot i exposantels grups afectats la seva contrarietat irebuig de tal mesura, ha estat imposatpels populars. També fou imposat a laminoria la celebració de les sessionsplenàries ordinaries un cop cada tresmesos, convocant-se entretant sessionsextraordinàries, on la participació del'oposició és menys important; malda-ment les protestes realitzades pels grupsafectats, la majoria no ha canviat la sevavoluntat. L'única comissió on té partici-pació la minoria és a les comissionsinformatives, abans de cada ple. Totaixò són fets inadmissibles dins una poll-tica democràtica, pel que crec el P.P. deMontuïri reconsideri la seva postura idoni opció al joc democratic en tot el seuambit.

Es de destacar, que darrerament, lesrelacions tant personals com apolítiquesdels diferents partits són, dins el que hicap, bones i satisfactòries, si no fos pelque ha estat exposat anteriorment.

Una sério d'assumptes han motivatl'atenció del poble els darrers mesos,que m'agradaria comentar superficial-ment.

En quant al poliesportiu a projectar iconstruir als terrenys vora el camp defutbol, piscina inclosa, cal dir que el pro-jecte en si mateix és bo, pert) donat l'ele-vat cost de les obres, pròxim als tres-cents milions de pessetes, els proble-mes tècnics per a la construcció de lapiscina i els problemes econòmics definançament que sembla té el Consell,afengint-hi els posteriors problemeseconòmics de manteniment, fan que peral moment la idea esperi temps millors, ique si volem pegar un cap-fic hàgimd'anar a la mar, a la piscina privada o auna pica, i si tenim ganes de correr, capa Ses Rotes.

Respecte a l'aigua potable cal felicitarl'Ajuntament, ja que en el segon pouperforat ha trobat un bon "caudal"

d'aigua, d'una qualitat aprofitable. Ara elproblema sera establir la xarxa de cano-nades per fer arribar-la a les cases, ambel consegüent carroportal d'aixecarcarrers i realitzar l'obra, també amb uncost proper als dos-cents milions (unaaltra utopia per a la nostra butxaca). Esparla d'establir un consorci, dirigit pelConsell (que no oblidem té problemesde liquidança), que es faci càrrec de lesobres i del cobrament per un període de25 anys, pert) els costs de mantenimentno seran baixos, a més del que despréscostara a cada família connectar a laxarxa. Aquí caldria realitzar un informeper a saber quin futur té seguir comesteim (collir l'aigua de pluja i comprarcamionades), i quin costs podem espe-rar, i després que tril el poble.

Pel que fa a la carretera de Manacor al'indret de Montuïri, podem veure que escomencen a construir diferents negocisque, sens dubte, podran dur una certaprosperitat al poble. Pere) en aquellazona no hi ha cap normativa a nivellurbanístic, que jo sàpiga, que reguli lesdites construccions, regulació que normiles edificacions i proporcionin els serveisminims elementals que necessitin. Si esfa com els Creuers, aquestes construc-cions es fan en "interès social", essentprou dificultós controlar i aclarir a quibeneficia aquest interès, i una necessà-ria fiscalització per part dels grups mino-ritaris, que aquí, sí que no hi tenen cap

interès.El sistema politic actual espanyol, amb

els problemes que es traslladen alsmunicipis, fa a la mova opinió, aigua. Elgovern espanyol no fa una bona admi-nistració dels seus ingressos, i una malaaplicació dels dines en les despeses.Resulta que uns quants hem de mante-nir els demés que no en fan gaire, i elsdoblers, en Hoc d'emprar-se pensant enel futur i en el progrés, desapareixen perles juntes de les mans. El sistema de lesautonomies al mateix temps estademostrant a la practica, que no és elmés adequat actualment. Es hora depensar en l'autogovern independent, enel qual cada nacionalitat s'autogoverni,dirigit per persones que Iluitin per la sevaterra, i, si convé, plantejar una federacióde nacionalitats, però des d'un nivelld'igualdat, en solidaritat, pert) no enquasi confiscació.

Aleshores Convergència Balear estàen contacte amb Unió Independent deMallorca i altres forces polítiques, per talde crear n partit nacionalista fort, capaçde governar i donar il.lusió a la gent perfer de les nostres illes una nació próspe-ra i forta, governada aquí i per nosaltres,cosa que sens dubte en relatiu poctemps, amb l'empenta de tots, podremaconseguir.

Joan Verger i Gomila

Convergencia Balear a Montufri

Recuperar la riallaSembla que el gènere dramatic dins el món del teatre travessa una forta

crisi. La raó d'aquesta afirmació es basa en el fet següent: A les grans capi-tals com Madrid i Barcelona, les obres dramatiques tenen poca concurrèn-cia. Les obres d'entreteniment o de caire cómic registren una gran afluênciade públic i solen estar molt de temps en cartell. La gent ho té ben clar, volriure.

Per a molts compta més l'evasió i la rialla que no la interpretació magistralo el Ilenguatge selecte i polit dels actors.

Per sofriment i llàgrimes ja basta la vida, diuen. Per això és molt compren-sible que quan arriba la nit i es duu a l'esquena el pes feixuc de la jornada,s'esculli una obra per passar un parell d'hores de diversió i esplai.

Moltes persones necessiten recuperar aquesta dimensió que sembla haperdut l'home d'avui: Riure. La rialla ii és tan necessària al ser huma coml'aire que respira o el pa que l'alimenta. I avui molta gent no riu, la majoria téun posat trist, seriós, hieratic.

Es cert que en moltes d'ocasions la vida se'ns fa cosa amunt i pesen mésles dificultats que no les alegries i els moments bons; potser per això, aramés que mai, ens hem d'esforçar per assaborir els caires positius de lavida. És necessari recuperar la rialla, aquesta dimensió tan humana i cristia-na com és el riure. El temps d'estiu ens convida a practicar aquesta qualitatpròpia de la persona humana.

Andreu Genovart

(DIMARTS TANCAT)

REFRESCS DE NOCES, COMUNIONS, BAPTISMES

Ctra. Manacor, km. 28 - Telf. 64 65 04 - 07230 Montufri

DE PER LA VILA

5

Contesta d'en Toni "Rei" a en Pere SampolNo volia intervenir en la polémica

del viatge dels Cossiers a l'Expo 92que iniciares amb un escrit a BonaPau. El vaig considerar suficientmenthostil per replicar-lo. Constantment fasreferència a coses que res tenen aveure amb el Cossiers ("causa deprevaricació", "dictadura") que m'estimmés no comentar. Després hi hasospitoses incorreccions com quandius "és hora de plantejar-se la vostraretirada", hauries d'haver dit és horade plantejar-se la vostra destitució, elvostre cessament, el vostre recanvi ialhora hagués estat bo afegir quinessón les institucions o les persones quehaurien de prendre tal decisió (no fafalta que et recordi que l'Ajuntamentva autoritzar per unanimitat l'esmentatviatge) Tampoc em va parèixerconvenient contestar un escrit signatamb nom, llinatges i càrrec "PereSampol Mas. Regidor de l'Ajuntamentde Montuïri", perquè crec que lespersones a un poble petit com elnostre, han de poder parlar de tu a tu,i no fa falta que recordis als teusconciutadans i amics el teu càrrecpolític. No t'estranyi idò, que elscossiers et donassin el tractament de"Senyor", car tu el reclamaves.

Tanmateix el que m'ha fet decidir acontestar-te, és la segona carta. Ambmolta correcció exposes el teu parer,que respect i en part compartesc.Estic completament d'acord que elsCossiers no han d'anar a l'Expo. Pens

que gastar tantsde doblers enuna exposicióuniversal,organitzada alvoltant d'un temamolt polèmic, noté cap sentit.Altre temps, quanno hi havia mitjans audiovisuals decomunicació, una mostra d'aquesttipus podria tenir el seu significat, peltavui, quan la tecnologia ens permetconèixer que passa a la resta del mónno és necessari organitzar aquestsmuntatges. Fins i tot, és més fàcilviatjar per percebre, de prop i dins elseu ambient, unes determinadestècniques, uns costums exòtics, i, sivols, unes vertaderes festes, com lesnostres, amb tot un poble que balla ambels Cossiers el goig de sentir-seconscient de la seva pròpia història.Aquest és el sentit que tenen per a miels Cossiers i sempre m'he manifestataixf. Fora de l'entorn de SantBartomeu dansar al so del flabiol "Florde Murta" o qualsevol altra tonada nopassa d'esser un espectacle que poca poc es va folkloritzant i perd totaautenticitat. Ningú em pot recriminarno haver estar fidel a aquest principi.Totes les meves actuacions, votacionsi opinions han seguit la mateixatrajectòria. Podria contar moltes coses

que m'han succeit durant aquesttemps, pero crec que no vénen al cas.Sí, en canvi, m'agradaria aclarir queno és la meva intenció continuartocant el flabiol molts d'anys més. Nom'agrada esser imprescindible i vulldonar pas a altres persones.

Segurament no dius cap mentidaquan reiteradament expresses que etvaren convocar al plenari amb vint-i-quatre hores d'antelació; pert) tu, jo iels cossiers sabem que tampoc diustota la veritat. Tres dies abans, a uncafe de la vila, et varem comentar totel que succeïa i t'anunciarem elplenari de divendres dia 21. Tualeshores sabies que el mateix diatenies una conferència, si nom'equivoc a Campos. ¿Per què noens manifestares la teva preocupació?o ¿per ventura pensares cercar unaltre membre del partit que poguéssubstituir-te a l'acte de Campos? o¿tal volta considerares fer un escritexposant la teva opinió, per esserllegit al plenari i a la reunió delscossiers? Jo crec, que si tantt'interessava el tema, en tres diestenies IA temps per fer-ho. La tevaresposta: el silenci. Un silenci que vaessor determinant a l'hora de lavotació. T'explicaré: tres vots a favor,tres en contra i la resta abstencions,va esser el resultat del primer sufragidels cossiers. En segona tanda, eldebat va continuar. Poc tempsdesprés intervengué el secretari pernotificar-nos que l'Ajuntament haviadecidit, per unanimitat, autoritzar elviatge a l'Expo. A partir d'aquí tot vacanviar, es varen sentir comentarisprecisos que resolgueren per 7 vots sfavor, 2 en contra i 2 abstencions laconformitat dels cossiers a viatjar aSevilla. I aquests comentaris vanesser: Si l'Ajuntament, que és elrepresentant del poble, aprova perunanimitat l'eixida a Andalusia, quehem de dir nosaltres!

No entenc, Pere, per què noparlares i opinares quan tocava imanco entenc com posteriormentiniciares aquesta polèmica. En noesser que vulguis justificar la tevaposició, no ho puc comprendre. I quanuna persona comença a voler justificarel que és injustificable

Toni "Rei"

Tres deis components del grup "Els Pets": Lluls i Annabel Gavaldà i Núna bards

6 ENTREVISTA

El grup "Els Pets" actui a MontuirriUn grup de "rock" dels que fries destaquen en l'actualitat

Molta gent jove es va reunir a la dis-coteca "Ics" el passat 8 de maig per talde poder participar a l'actuació d'undels grups de "rock" català que mósdestaquen i actualment més se sentendins l'àmbit juvenil.

Les seves interpretacions varencomplaure els molts assistents, aque-lla nit teba de primavera. AIla enspassarem hores i hores al ritme de laseva música, dansant i ballant, rient igaudint. Era tot un espectacle.

La seva música té ganxo. I si no,que ho digui el qui Ilegeixi una qualse-vol de les seves composicions. Comper exemple: "Cervesa, nenes irock'n'roll". Diu aixf:

Es pot ser imbécil si és per elecció,pert. sense fer-ne religió;sempre és fotut contentar tothorn

però almenys has d'intentar saber elque vols.0 per desgracia o per sort

hi ha altres coses a part del rock,no és necessari ser un amargatper veure quelcom dur d'explicar.

Qua, té de dolentparlar de la gentque no en té prou amb el que veu.

Tant de bo la vida fos,cervesa, nenes i rock'n'roll.Es pot parlar d'una tia bona

o d'una terra que es queda sola,d'aquell vehicle tan imponento una Ilengua que es va perdent.Què té de dolent

no ser indiferenta les misèries que ens van vencent.

D'aquí que ens semblas oportú fer-los una série de preguntes per traslla-dar-les a aquestes pagines. Vet-lesadf i tambó les seves respostes:

—¿Per què aquest nom?

—Doncs mira — contesta la llufaAnnabel—: Un dia anàvem per la carre-tera des de Contesti a Barcelona,quan el "bateria" tenia moltes ganesd'amollar-se un pet; i va ser tan espec-tacular que pensarem que "Pets" eraun nom curt, molt conegut i sonor, i aIa gent de seguida se li queda.

—¿Quin temps fa que tocau?

—Vam començar l'any 85, així que faset anys.

—¿Ja us deien "Els Pets"?

—Lem un altre grup que es deia

"Condoms Adulterats", on hi cantavaun altre noi que es va marxar i vaentrar en Lluís com a cantant.També hi havia una altra noia quefeia de I lufa, fins que arribaren naNúria i l'Annabel.

—¿ Com us coneguéreu?

—De fet "Els Pets" som tots deContestí i ens coneixem des quevarem néixer, anàrem al parvularitots junts.

—1 dins el món de la música, ¿comhi entrareu?

—D'una manera molt ximple.Simplement érem una colla d'amicsque els caps de setmana, abansd'anar a emborratxar-nos, anàvem ala casa d'en Lluís i l'Annabel. Enscomprarem un instrument icomençarem a tocar al poble i aTarragona, fins que férem unamaqueta, perquè la gent semblavaque botava molt en els nostres petitsconcerts. Aquesta maqueta es vavendre tan be, que una casa dis-cogràfica ens va contractar, i aixífins avui.

—¿Creis que les vostres cançonstenen una ideologia política?

—Hi ha cançons que sí, i n'hi haque no. La filosofia d'"Els Pets" ésfer de tot, és com una coctelera, tantmusical com de lletres. Hi ha Iletresque parlen d'amor, de política,d'assumptes socials...

—¿Corn se us ocorre el tltol d'unacançó?

—Normalment el títol és sobre eltema que parla la canço. A vegades,

a partir del títol, feim la cançó i avegades és a la inversa.

—¿Quants de discs teniu editats?

—En tenim tres: el primer es titula"Els Pets"; el segon, "Calla i balla", iel tercer, "Fruits sex".

—¿De quin estau més contents?

—El primer sempre és aquell pelque tens mós estimació; és el méstreballat, el mós natural. L'últim és elmés "currot", aquell pel que més enshem trencat les banyes, per fer-lo.

—El darrer disc, ara en projecte.¿Quin temps fa que hi esta?

—Actualment esta dins l'estudi iencara estarem un mes a treure'l.Pere) fa molts d'anys que el tenimprogramat.

—Del darrer disc, ¿quina és lacançó que mês us agrada?

(Aquí contesten les Ilufes)Na Núria diu:—"Ni cas".NAnnabel contesta:

—"S'ha fet gran"—¿Què els diríeu a un grup que

ara comença?

—Que ho tenen molt pelut. Es moltdifícil, i mós a una illa. Pere) cal dirque amb voluntat tot s'aconsegueix.

—¿ Com és l'ambient dins el grup?

--Es un ambient molt bo, ens duimforça bé.

—¿Què din-09u als montuirers?

—Salut, Montuïri; força, endavant.Ma. Antònia Rigo.

A L'AGUAIT 7

... encara no se sap ben be què es lo quefaran a sa plaça. Hi han col.locat unacaseta i ha estat motiu de molts decomentaris, però cap favorable... Déume valgui!

•••

... sembla que en Es Creuerss'hi formare un are Montuiri. Venga edi-ficar i edificar. Veurem com acabarà.

... un que no voila anar a sa dis-coteca "Ics" es dia que vengue es con-junt "Es Pets" confongué es nom idemanà: ",Ha vengut, ja, sa merda"?

•••

... qui mes qui manco no se'npodia avenir de tan Ni com tocaren es}ovenets de sa banda "Selecció juvenil".Abri!) no eren futures promeses, sinó rea-Rats.

•••

després des concert abansesmentat, a qualcú li mancaren algunescoses; sap ben be qui les te, però nogosa demanar-los-ho. Per això quediuen que el món sols es deis atrevits.

... es diumenges ja no semblendiumenges. Ouen no hi ha res extraordi-nari, tant plaça com es carrers estanbuits. "Vie a plaça, es dilluns, a s'horades mercat, i en veuràs de gent". "Jasón molts es qui s'hi donen cita". (Arasón expressions cornants).

•••

Len que s'assemblen esplens municipals a un partit de futbol onhi ha un equip molt mes bo que s'alto?Id6... en que abans de començar ja sesap qui guanyarà.

•••

... dia 7 de maig a s'arribada aplaça des corredors de sa tercera edat —sense haver-ho anunciat ¡lot-en mancode cinc minuts, ja era motta sa gent quebadocava. I no se'n pocken avanir quehomos de mes de 60, 70 i 80 anys anas-sin en bicicleta i fessin m'ivres. Però...s'anbulencia no hi mancava. I reforçosgastronòmics, tampoc.

segons publica "Mallorca,ara" -bolletí informatiu del P.S.M.-N.M.de març passat-, durant es segonsemestre de 1991, es nostre ciiputat PereSampol ha efectuat un total de 54 inter-vencions en es Parlement: 46 per escrit,5 devant comissió i 3 devant Ple. Es quimets, li han guanyat de poc.

••••

...s'ha trobat moite d'aigua enes Pou del Rei, per!, si l'hem de beureaixí com sud ara, mos empestará a tots.Jo és cert, que no en vull beure.

deien altres: "s'aigua desPou del Rei no es dolente. se'n beuen depitjors". En tenir-la devora ca nostra la

L'amo en "Porn" i tot, els fa fer gloses, an esciclistes de sa 3a. Edat. Saps que hi anaven de

Ileugers! Molts de joves els voldrien seguir.

provarem i mos decidirem.•••

... era lamentable i vergonyóss'espectacle que oferia s'autobús quecobria sa Ifnia Montuïri-Palma dia 1 dejuny passat. A fi d'arrecerar-se de s'ai-gua que queia dedins, dos o tres parai-gües romanien oberts i sa gent que litocà estar an es cotai de ses finestretesse va haver de fer enfora. No tots arriba-ren ben eixuts a autel.

••••

... ses queixes que se sentenper mor de sa dolente o nul Ja senyaraza-ció des nostres carrers segurament noaniben elle on pertoca Diuen que ja eshora que s'Ajuntament prengui sescorresponents decisions i s'arregliaquest desgavell; i que no s'esperi quehi hagi baralles o accients. Desprészquien será responsable?

En Xenirn

PLA "Sa BANCA" DE JUBILACIÓ

8 DE LA CASA DE LA VILA

L'Ajuntament informaResum de l'acta de la sessió plenaria extraordinaria celebrada el 7 de maig de 1992

Consorci d'aigiies

Una vegada obert el debat sobrela constitució del Consorci per al'abastiment d'aigua i sanejament dela zona del Pla de Mallorca, el repre-sentant del P.S.O.E. manifestà queel seu grup s'abstendr& enl'assumpte debatut, donat que si elConsorci presenta aspectes posi-tius, no es manco cell que n'implicade negatius, ressaltant la baixafinançació del C.I.M. i l'excessiu,discriminatori i desigual cost del'aigua per als ciutadans.

El representant del P.S.M. exposàque era evident que els ajuntamentss'hi adheresquin, perquè així elC.I.M. els garanteix la subvenció, sibe senyala que s'abstendra a lavotació perquè la formació delConsorci suposa una discriminacióde les aportacions del C.I.M. com

també esmenta que el canond'algues es lineal i discriminatori, jaque hi surten beneficiats els gransconsumidors. Per aim') propugna unaquota progressiva.

Verger Gomila, per C.B., a más demostrar-se conforme en l'exposiciódels dos grups que el precediren,afegí que s'hauria d'evitar el malgas-tar aigua; considerà necessària lainstal.lació pública d'aigua potable ique s'hauria de fixar un preu quefomentas l'estalvi.

El batle va destacar els aspectespositius, com són que l'obra s'exe-cuter& sense fases i en la seva tota-litat i es garantitza el continu i eficaçmanteniment de la xarxa d'aigua.

La votació done el següent resul-tat: 5 abstencions (2 del P.S.M., 2del P.S.O.E. i 1 de C.B.) i 6 vots afavor (P.P.). Així, per majoria abso-luta, s'acordà acceptar la figura jurí-

dica del Consorci com a la mes ade-quada per a l'abastiment d'aigua isanejament d'aquest Ajuntament, encoordinació amb el C.I.M. i els altresajuntaments, sense perjudici de lacompetencia que te aquestAjuntament, en virtut de la Llei deRègim Local.

Ordenança fiscal del'I.A.E.

Amb la mateixa direcció de vot (5abstencions, PSOE., P.S.M. i C.B.i 6 vots a favor P.P.) s'acorda apro-var l'Ordenança Fiscal reguladorade l'I.A.E. (Impost ActivitatsEconòmiques), romanent d'aquestamanera incrementades les tarifesmínimes mitjançant l'aplicació delcoeficient únic del'1'4

Aclariments al pressupost de 1992L'interès pels pressuposts

municipals es una qüestió que nosols interessa als montuirers,inó que es una obsessió que per

regla general té tothom. Es mes,preocupa que els doblers de totss'administrin bé.

El pressupost global del nostreAjuntament, del qual ja en dona-rem notícia el passat mesd'abril, puja 72.500.000 pesse-tes.

Pei-6 com que molta gent ambtants de números com es barre-

javen, no ho entengué encerta-dament, ara volem posar mes al'abast de tothom les quantitatsque figuren a les diferents par-tides, encara que en aquestaocasió les xifres són aproxima-des:

INGRESSOSPer contribució urbana 16.600.000Aportació de l'Estat (Quantitat que

s'ingressa degut a la declaració derenda i altres) 30.000.000

Impost de circulació (vehicles)

8.000.000Llicencies per construccions d'obres

6.000.000

Impost d'activitats econòmiques ( bars,comerços. etc.)( 1)

De telefònica i GESAPlus % alia j rústicaInteresssos dels bancsAltres ingressos varis

Total ingressos

D ESP ES ESRetribucions al personal (és la partida

més important, ja que suposa unatercera part del pressupost) 25.800.000

Manteniment i conservació(d'edificis i altres obres i millores) . 16.500.000

Aportació d'entitats i patronats

10.000.000Inversions en obres

20.000.000 200.0004.000.000 Petites despeses

2.000.000 Total despeses 72.500.000 1.700.000 (1) S'estudia la possibilitat de gestionar la receptació de

1.600.000 que actualment cobra Hisenda, a fi d'augmentar aquesta quantitat.

2.600.000 Nota.- Enguany es pot considerar corn un any tie transició, per quant

72.500.000 l'actual equip que administra Peconotnia municipal A(' fet càrrecper prim era vegada.

Foto retrospectiva

Un d'a de neu del mes de labre( de 1956, davant Ca S'Escola (avuo local de la Tercera EdartDretes: Coloma Mascaró "Punta', Maria Mira//es 'Reus" i Joana Llad6 "Reus" (monja).

Assegudes: Coloma Garau "Roca" (monja) i Joana Arbona "Pelut"

NOTICIARI LOCAL 9

Maig fou un mes de mottes activitatsMacià Manera, a Montuïri

Dia 6 de Maig torna a Montuïri, unavegada alliberat, en Macia Manera.Durant les darreres hores del matí, aplaça, molts de fotògrafs i periodistesl'enrevoltaren i feren reportatges. Eldia següent tots els diaris de Ciutatpublicaren ressenyes.

Ciclistes de la 32 Edat

Dia 7 de maig, a mitjan matí, unatrentena de ciclistes de la 3a edat,que feien la volta a Mallorca, s'atura-ren a plaça i feren mitja hora de des-cans. Fou tot un espectacle veurehomes d'aquella edat —qualcú ja pas-sava els 80— amb tanta il.lusió, mun-tats amb bicicleta de carreres...L'amo en "Parrí" els féu unes gloses.

El conjunt "Els Pets"

Dia 9 va actuar a la discoteca "Ics"el conjunt musical "Els Pets", vengutsexpressament de Catalunya. Foumotiu perquè el recinte s'omplís, jaque s'hi concentra molta joveneaexterna per gaudir de la músicaadreçada a ella.

Mostra de fotos antigues

La Sala d'Actes de l'Ajuntament,dia 9 servi d'escenari i sala de pro-jeccions on molta gent pogué con-templar fotografies retrospectives deprincipis de segle i de durant la pri-mera meitat. Agrada molt i la mostraes perllonga alguns dies. Ara sónmolts els qui estan disposats a recol-zar aquesta iniciativa.

Inauguració de "Es Cantó"

Dia 11 de maig fou inaugurat elrestaurant "Es Cantó" situat en "EsCreuers". Esta regentat perBartomeu Miralles Tous "Marró" i hitreballen 13 persones fixes, de lesquals 10 són montu'irers, si bá elscaps de setmana són 25. Estan enperspectiva d'augmentar el personal,ja que el local esta preparat per 25. f

Entre les dependències, a més delmostrador, hi ha cafeteria, un menja-

dor a la carta per 200 persones, unaltre per banquets de noces o comu-nions, per 600 persones, que potarribar fins al milenar, una granterrassa, aparcament, un reservatper 40 persones que pot servir dinarsa empreses o altres.

El complexe "Orquídea"

Ara, una vegada acabat el restrau-rant, ja han començat, al costat, lesobres per al futur establiment de"Perlas Orquídea". El solar on s'ins-tal.lara ja esta a punt i esta previstque alla hi hagi 160 treballadorsfixos. Encara que en vánguin deManacor, se'n necessitaran deMontuïri.

Setmana Cultural

A l'entorn de la "Festa del Llibre",encara que amb un mes de retard, elCol.legi Públic de Montuïri va organit-zar la Setmana Cultural, de l'11 al 18

de maig passat.Entre el actes més destacats cal

citar una visita al parc natural deS'Albufera de Muro, la disputa desimultànies d'escacs, la instal.laciód'una exposició de llibres, l'assistèn-cia "in situ" al poliesportiu "Príncepsd'Espanya", on pogueren contemplarl'equip olímpic espanyol de 200 m.braça, el desenvolupament d'unaaula oberta, exposicions de temes,murals i projeccions relacionats ambles olimpfades. Els más petits ferenuna gran pintada damunt paper con-tinu i flors artificials amb materialreciclat. Els del cicle mitjà i 66. aCiutat visitaren Radio Nacionald'Espanya, "Diario de Mallorca",exposicions de llibres a laMisericórdia, al C.I.M. i els de 86.anaren a Llucmajor a conèixer elsInstituts de B.U.P. i R.E.M. I els de56. i 66. es traslladaren a Barcelonaels dies 19, 20 i 21 on visitaren, entrealtres llocs, la ciutat olímpica.

(Continua a la pagina següent)

CAMPIONAT DE BALEARS DE JUVENILSA l'arribada a la meta, Bartomeu Saura es

chssificid en tercer 1/oc

EL CAMi 1ÉS CUITPER TOT EL QUE VOLS SABER

SOBRE L'ADMINISTRAI)

4

EL TEL,EFON AMB "IMPOSTES

priqs dinlorme.c84 CtOn.cscío./Cluradi,

GOVERN BALEAR • ■• ••.1.01•,,

10 NOTICIARI LOCAL

(Ve de la pagina anterior)

Trobada de Bandes de MúsicaA Campos se celebré dia 17 de

maig la XII Trobada de Bandes deMúsica de Mallorca on hi assisti la deMontuïri, entre les 32 de diferentslocalitats. També hi foren presents unbon nombre de famliars i admiradorsde la vila.

Distinció a Joan "Vermeil"

Amb motiu del 1506. aniversari de lacreació de la Banda de Música deLlucmajor, dia 21 de maig i dins elsactes commemoratius, fou oferta unaplaca en aquella ciutat al nr.stre paisàJoan Socias Sastre "Vermeil" perhover estat director de l'esmentadabanda durant alguns anys. Rebi tambéla nostra enhorabona.

Concert musical

La banda "Selecció Juvenil" de laFederació Balear de Bandes deMúsica i Associacions Musicals vaoferir la nit del dissabte dia 23, al ves-pre, un meravellós concert dinsl'església.

Més d'un centenar de joves prome-ses de la música instrumental de dife-rents pobles —de Montuïri n'hi haviatres— complagueren els assistents,que omplien el temple. Oferiren pecesde Suppé, Granados, Chueca,Valverde, Weber, Kolditz, Qees Black,Jef Penders... Fou dirigida per VicenteCastellano i va organitzar el concert, elPatronat de Música de Montuïri.

11.1uminació de l'església

Ja estan aprovats els pressupostsper a la il.luminació exterior de l'esglé-sia i el campanar. L'Ajuntament haparticipat als diferents electricites ambllicencia a Montuïri perquè facin lespropostes pertinents a fi que per lafestes de Sant Bartomeu es pugui ferla inauguració oficial.

Caseta de la ONCELa penúltima setmana de maig es va

instal.lar una caseta a plaça per ven-dre cupons de la ONCE. Però comque allé evidentment no era el seu Hocadequat, un dels primerçdies d'aquestmes de juny tengueren l'encert de Ile-var-la d'aquell punt.

Fàbrica de pells

La Comissió de Govern del'Ajuntament ha aprovat l'avantprojectede construir davatl la gasolinera lafàbrica de pells "Munper" i també ten-des per vendre'n. Una fàbrica que ja téIa seu a Inca i que ara vol extendre'saqui.

Excursions

El Patronat de Música organitzaexursions on s'ha de fer un recorreguta peu. Dia 1 d Maig se'n féu una aCala Ratjada i el 31 del mateix mes, aDeià. Una i altra complagueren elsassistents.

ENTREVISTA I]

Després de quasi tres anys de presó

Macia Manera Roscar toma a MontuTri"No me'n pened de res, però si fos ara faria les coses d'una altra manera"

Manifestacions alsdiaris de Ciutat

"Totd'una -digué en Macia- nom'ho vaig prendre seriosament,pert) poc després d'haver passatAlgaida, aturaren el vehicle, em ferendavallar i començaren a donar-me cops,sobretot a la panxa i a la cara. I quanveren que em negava a reconèixer res,ficaren el canó d'una pistola dins la bocai simularen disparar. Després em tapa-ren la boca i el nas amb esparadrap,intentant ofegar-me. Però no varenaconseguir res. Finalment, al cap d'unaestona, arribarem a Ciutat i vaig roman-dre una hora a Comissaria".

Segons en Macia, després els fets suc-ceïren així:"Em traslladaren a Barcelona amb

helicòpter, sense dur ni cinturó ni cascper mitigar el renou de l'aparell. Fins i totinsistiren en que declaras que pertanyiaa "Terra Lliure", baix l'amenaça deIlançar-me de l'helicòpter a la mar".

"Als tres dies d'estar a Barcelona -con-tinua dient- em traslladaren a Madrid iallà el jutge va dictar el meu ingrés, pri-mer a Carabanchel i després a 'AlcalàMeco - .

Del temps que va estar allà digue:

Dimecres dia 6 de maig passatarriba a Montuïri després d'haverestat quasi tres anys empresonatper la seva pertinença a l'organit-zació terrorista "Terra Lliure", enMacia Manera Roscar, si bó en Ili-bertat condicional acusat depertànyer a banda armada.

Periodistes i fotògrafs enviatspels diaris de ciutat, com tambéredactors i cameres de T.V. ven-gueren a Montuïri aquell dia a fid'obtenir informació directa delnostre personatge.De les manifestacions d'en

Macià Manera, mitjançant totsaquests reportatges, hem pogutdeduir que ja totd'una que elvaren detenir, el matí del 21 dejuliol del 89, li digueren que eldurien a Manacor, però partirenimmediatament cap a Ciutat. Iabans d'arribar a Algaida jacomençaren a interrogar-lo i aamenaçar-lo si no reconeixia quemilitava a "Terra Lliure". D'altrabanda, el torturarien.

A l'arribada a ca seva, Macià Manera es vasa mare

"Erem deu presos de "Terra Lliure".Sovint ens reuniern i parlàvem de pro-jectes i amb tot i això ningú va comptaramb la nostra opinió quan es va decidirIa integració de "Terra Lliure" a"Esquerra Republicana" de Catalunya.Per aim') no hi estàvem d'acord i seguimconsiderant-nos de "Terra Lliure".

Referent a que en Macia Manera hagicomentat, una vegada sortit de la presó,que ell no renuncia a la Iluita armadadigue:

"Les meves declaracions una vegadahaver sortit de la presó han estat utilitza-des d'una manera sensacionalista. Jocrec -afirma en Macia- que el problemano radica en si o no hi ha Iluita armada.Esta clar que mentre el poble català nopugui exercir lliurement el dret a l'auto-determinació, sempre hi haurà gent dis-posada a agafar les armes".Sobre el quepensa fer des d'ara i quines són lesseves preocupacions polítiques digué:"Després d'haver agafat uns dies dedescans pens continuar els meus estu-dis de dret, que compartiré amb el meutreball. I després triaré la via política per

Iluitar per la independència delpoble català. A Mallorca -conti-nua dient- no hi ha cap forçapolítica on m'hi pugui sentircòmode. Tant "EsquerraRepublicana" de Catalunya comel P.S.M., l'únic que cerquen ésuna imatge i no els objectius queprediquen... encara que tampocvull tancar cap porta".

Més envant afegeix: "Tots elspartits que tenen la ideologia delP.S.M. han fracassat. Per exem-ple 'Euzkadiko Ezquerra'. Mentrehi hagi un camí més a l'esquerra,el P.S.M. no té espai politic.E.R.C. empra un sentiment depoble català per convertir laindependência en un productede mercat".

Durant el temps que va roman-dre a la presó va rebre moltesmostres de solidaritat i moltescartes de gent de Montuïri. A totsels vol agrair aquestes atencionscom també a Jaume Santandreui a persones que organitzaren el'Comitè de Defensa' a favor seu.Persones de diferent ideologia,encara que no comparteixi ambells els seus plantejaments poli-tics.

Una vegada arribat a Montuïriparla també dels seus pares i amics. Id'ells digue:

He tengut tot el recolzament de lameva família, i molta comprensió.Qualsevol diferència que hi poguéshaver amb el nostre pare, abans d'això,ja esta superada i ens duim molt bé".

Per altra part afegí: "M'he de posar aldia de moltes coses; m'he d'examinar dedues assignatures de Dret; he de fer fei-na i seguir estudiant la carrera que vaigcomençar a la presó. Alla he procurataprofitar al maxim el temps que hi hepassat. També he fet esport i "judo".

Recorda també que devia gratitud al'antic Consistori de la vila, que el varecolzar amb un manifest firmat per laCorporació Municipal el dia que haviad'esser jutjat a l'Audiència de Madrid.

Declaracions a Bona PauAra, des que ha arribat a Montuïri s'ha

apuntat al "paro", cosa que per a ell ésgaudir d'unes bones vacances. Un

(Continua a la pagina següent)

(Ve de la pagina anterior)

d'aquests dies parlàvem amb ell, i aixírespongué a les nostres preguntes:—Durant el temps que estigueres a la

presó, ¿quines notícies tenies deMontuïri?—De Montuïri, tot el temps que he

romes a la pros& he estat ben informat; ino en coses concretes, sinó en plageneral, de Montuïri. Cada mes rebia lafulla de la Bona Pau i el "Diario deMallorca' La primera cosa que feia eraanar a cercar "Io" comarcal, per veure sisortia res de Montilffri. Com també a tra-vés de cartes que m'escrivia la mevafamília i els amics. Així sabia tot quantpassava a Montuïri.

Encara afegeix:—Del futbol, que abans no m'agradava

molt, ara li he agafat afició. Més o man-co sabia tot el que feien els equips deMontuïri, tant de grans com de juvenils iinfantils.—En concret, de la revista Bona Pau,

¿que ens dius?—De la revista Bona Pau he de dir, en

primer Hoc, que estic molt content per-que me l'enviaven cada mes. En un prin-cipi, quan estava a Montuïri, Bona Pauere. per a mi, una revista de la qual solsIlegia allò que m'interessava; peròdurant aquests tres anys quasi l'he Ilegi-da tota; fins i tot la Iletra petita. I aixòsols per estar ben informat de tot quantpassava aquí.—¿Com has trobat Montuïri a la teva

arribada, després de tres anys de nohaver estat a la vila?—En un principi vaig trobar que el poble

havia canviat, principalment l'avingudad'Es Dau. Els arbres havien crescutmolt; quan me'n vaig anar eren moltpetits. Em done la impressió que haviacanviat. Però a mesura que pas i vaigcaminant pel poble em don compte que,llevat d'algunes obres que s'han fetesnoves, el poble tampoc ha canviat tant.—A la teva tornada, ¿com et varen

rebre els teus pares?—Molt bé i molt contents de la meva tor-

nada; i que estigués a Montuïri.—¿Ja ho esperaves així?—Sí. És més, durant aquests tres anys

realment m'he duit millor amb els meuspares que abans.—¿Et vengueren a veure aile, ton pare i

ta mare?—Vengueren bastants vegades a veu-

re'm, a la pros& tant a Madrid com aLleida.—Pel que fa als amics de Montuïri,

¿reberes visites d'ells?—Hi ha gent que ha vengut a veure'm.

El que passa, però, les que la presó poseuna série de problemes, i a la fi no dei-xaren entrar aquesta gent. En un princi-pi, teòricament, no hi havia problemes,perquè venguessin amics, però despréscomençaren a posar dificultats, i real-ment no he pogut tenir visites d'amics deMontei. Repetesc, la manca de visitesfou més per problemes que pose la pre-só que per manca de voluntat de la gentde Montuïri.

Nova vida—Ara, una setmana després d'haver

tornat, ¿com penses dedicar el teutemps? ¿A fer feina, a estudiar...? per-què sabem que aile començares a estu-diar Dret?

—Els primers dies d'estada aquí els hededicat a arreglar papers, ja que encarano tenc cap document en regla. Per altrapart destín algunes hores a estudiar,perquè el pròxim mes de juny tenc exà-mens de "Dret Rome" i de "DretConstitucional", de segon. Després pensagafar alguns dies de vacances, ja queve l'estiu, i llavors miraré, si puc, de ferfeina i al mateix temps seguir estudiant:compaginaré les dues coses, l'estudi i lafeina.

—En concret: ¿que havies estudiatabans d'anar a la presó?—A ca nostra sempre havien volgut que

estudies —afirma en Macià—. Passava,però, que tampoc en tenia moites ganes.Però en un moment determinat vaig veu-re que era una presa de pèl cap a lameva família, que ells em pagassin elsestudis i jo no ho aprofites. Fou quanvaig decidir deixar d'estudiar i em vaigposar a fer feina.—¿I dins la presó?

Mac Manera davant el molí de Can Vermeil

—Aile vaig determinar fer allò que novaig poder fer de jove. I per altra parttambé era una manera d'intentar matar ipassar el temps.—¿Quins estudis tenies quan anares a

la presó?—Havia començat BUP, pore) no havia

acabat el primer curs. També tenia elprimer grau de Formació Professional.

—Aile, ¿que feres?—Primer he de dir que a la presó hi ha

un conveni entre els Ministerisd'Educació i Justícia, mitjançant el qualels presos tenen els estudis gratis. Però,per poder tenir aquests estudis gratis, elque et fan es un examen de pre-ingrés,que es de cultura general. Si aprovesaquest examen , després et pots matri-cular a accés. Vaig fer l'accès i vaigaprovar. Després em vaig matricular aprimer de Dret. Però com que, per aquelltemps, per una part vaig tenir el judici iper altra, els 'libres m'arribaren tard, solsvaig fer dues assignatures de primer.Enguany estic matriculat a dues de pri-mer i a dues de segon. Per altra partvaig tenir el problema del trasllat, i aixòem va desorientar molt.—¿O sia que tu, a Palma, et podres

examinar de les dues de primer i de lesdues de segon?—Si. No tenc problemes amb la UNED

(Universitat d'Educació a Distància) i empuc examinar aile on vulgui. I, naturel-

(Continua a la pagina següent)

12 ENTREVISTA

"Durant aquests tres anys m'he duit millor amb els meuspares que abans"

Cursa segon de Dret i cada dia dedica algun temps aestudiar"

"No midentific amb cap partit politic""Agafaró una bona temporada de vacances politiques""Par tdamunt totes les idees politiques hi ha ¡'amistad"

DIN'SLA ,

NOS' RA

COMARCA

IMOBILIARI - Ali I - DEci)RACIi)

ENTREVISTA 13

Estant a la presó, Macià Manera considera que ha guanyat amics (Ve de la pagina anterior)

ment, faré els exàmens a Palma.Intentaré aprovar tot el primer i unavegada haver-lo superat, provaré decanviar-me a la Universitat de Balears.

Aspecte polític—Ara ja podem passar a un altre tema

de l'entrevista: Si tu, Macià, haguessisd'aconsellar políticament els teus amics,¿què els diries?

(La següent contesta l'expressa sospe-sant bé les paraules).—Crec que realment Mallorca forma

part del conjunt cultural dels països cata-lans. I crec que a això ho va deixar benclar el senyor CarleIlas en el seu discursd'investidura. Crec que tothom had'esser conscient d'allò que creu, i ha dedefensar el que creu. Jo no som ningúper donar consells. Si un creu que had'esser del PSOE, ha d'esser del PSOE,i si un creu que ha d'esser del PSM, had'esser del PSM, com si creu que had'esser del PP, ha d'esser del PP.Repetesc: jo no som ningú per donarconsells. Tothom sap allò que ha de fer.

—Políticament, ¿amb quin partit t'identi-ficaries tu?—En aquests moments no m'identific

amb cap partit politic. D'aquí a mésenvant, quan ja decidesqui quê faig, siper cas m'he d'identificar o integrar aqualque formació, m'integraré a una for-mació política que agrupi al maxim pos-sible l'àmbit dels paisos catalans.—Penses continuar de qualque manera

aquell esperit de lluita que has manifes-tat a alguns diaris?—Abans hauria d'especificar a quina

Huita es refereix. No estic inte-

ressat a integrar-me a cap formació, enaquests moments. Agafaré una bonatemporada de vacances polítiques, idesprés ja miraré. Per?) crec que si hede dedicar els meus esforços, els dedi-caré a qualque formació d'àmbit politic.

—¿Tens decidit a quina?—Encara, en aquests moments, tampoc

tenc decidit què faré.

"No me'n pened de res"—Abans d'anar-te'n a la presó, tot i pen-

sant en aquell temps, ¿et sap greu, avui,de qualque cosa que feres?

(En Macia torna pensar una estona, icontesta:)

—Realment no me'n pened de res, niem sap greu, res. El que passa és que sital vegada fos ara, a les coses les fariad'altra manera.

—Durant el temps que has estataquests tres anys, ¿què és 06 que méshas enyorat de Montufri?

—Moltes coses. Entre elles la gent delpoble, els amics, la familia. I per altrapart les festes de Sant Bartomeu, princi-palment els Cossiers i el Dimoni, i fins itot l'olor d'alfabaguera; i després el Diades Puig, ja que són les festes més sig-nificatives de Montu'iri.

—Amb aquest fet teu, ¿consideres quehas guanyat o has perdut amics?

—Crec que fins i tot he guanyat amics.Dins Montuïri, la gent em va rebre molt[36, i em féu molt de cas. No es tractaque tothom estigui d'acord amb mi.Cadascú té les seves idees polítiques iles ha de defensar Pen') part damunt tot

això hi ha l'amistat.—Ara, una vegada haver-te concedit

begat condicional per haver complert lestres quartes parts de la condemna, ¿volsexplicar com és això, si et condemnarenper sis anys i sols n'hi has estat tres,quan tres quartes parts de sis anys sónquatre anys i mig?

—En primer Hoc he de dir que, sobretot,he duita molta sort, ja que em trasllada-ren a la presó de Lleida i aquesta presópertany a la Generalitat de Catalunya, ila Generalitat hi té competències. I peraltra part, la Generalitat aplica a tots elspresos politics la redempció que enstoca. La bona conducta, els estudis... totaixò ha duit que les tres quartes parts escomplissin dies abans dels tres anys.

—¿ Com fou això?—Per l'accés em donaren cent dies, per

cada curs aprovat, cent dies més, i elsaltres, per bona conducta.—Si ara, per acabar, vols dir qualque

cosa...—Voldria, en primer Hoc, donar les grà-

cies a tota la gent de Montuïri que s'hasolidaritzat amb mi. I principalment al'Ajuntament, que en Ple va emetre undocument expressant la meva bona con-ducta a Montuïri. Després als amics, quetambé s'han solidaritzat i m'han escrit,fent-me més Ileugera la presó durantaquests tres anys. I no m'oblid de lagran rebuda que vaig tenir a Montuïri perpart de la gent...

Així completàvem una entrevista, permolta gent esperada.

O Arhona

r-

Bil.AUZA MODELMON

Carretera Palma - Manacor, Quilòmetre 22'700 - Tels. 12.50..34 12.50.69 - 12.51.26

FINCA CABRERA CASAL D'ALGAIDA 07310 ALGAIDA (MALLORCA)

L 'equip de juvenils

L 'equip de cadets

Els benjamins i els infantils acalEls cadets quedarenEls juvenils, campions imt

Els quatre equips de futbol basedel club esportiu Montuïri, junt alsseus entrenadors i delegats, direc-tius de l'entitat, simpatitzants i nom-brosos pares dels jugadors celebra-ren l'acte d'acomiadament de latemporada en el restaurant CasCarboner.

Després de sopar, el coordi-nador dels equips filials, AmadorBauzà, es féu ressò de l'èxit espor-tiu, econòmic i organitzatiud'aquests conjunts. A continuació,es va procedir a la entrega de sen-gles plaques als entrenadors JoanVerger (benjamins), Josep Sampol iTomeu Verger (infantils), JoanBarceló (cadets) i Angel Prado (juve-nils).

Per altra part, es va desta-car un fet de cada equip al Ilarg deIa present temporada: el que elsbenjamins i infantils foren els queacabaren amb la imbatibilitat delslíders Manacor i Beat Ramon Llull,respectivament; el quint Hoc delscadets i el títol de campió imbatut i

Fut134

Un any de

Mancomunitat des Pla de MallorcaServei de Promoció Económica

Ofrenaa la

Marede Déude Lluc

Més de 60PersonesMajors de

Montuïrivaren

participar a¡'O (rena Floralque a Lluc esféu dia 30 de

Maig a laMare de Déu

Curs d'Auxiliar Administratiu ambaplicacions informatiques

Des de l'Ajuntament de Maria dela Salut, amb la col.laboració delServei de Promoció Econòmica dela Mancomunitat des Pla i l'INEM,s'ha promogut la realització d'uncurs d'Auxiliar Administratiu ambaplicacions informatiques, que esdesenvolupa a Maria de la Salut.

L'objectiu marcat pel curs és el dequalificar 15 persones en el campde la gestió administrativa per orde-nador. En finalitzar el curs, els alum-nes seran capaços de realitzar lestasques normals en una oficina,aplicant la informática a aquest pro-cés.

Programa del curs

El curs consta de tres mòduls:Informàtica, comptabilitat i laboral.El mòdul d'informàtica pretén

introduir els alumnes en el maneigde l'ordenador, sistema operatiuMS-DOS, programes i paquets inte-grats, etc.

El mòdul de comptabilitat preténaplicar l 'informática a la comptabik-tat, aprenent a manejar el programaG-77, considerat un dels mésmoderns i eficaços.

El mòdul de laboral té com objec-tiu dotar els alumnes dels coneixe-ments adequats per encarregar-sedels moviments, nòmines i altresaspectes del personal d'empresa.

Incentius a la contractacióLes empreses interessades en la

contractació d'un alumne del cursen practiques (els contractes enpractiques que es converteixen enindefinits gaudeixen d'una subven-ció de 550.000 pessetes per part del'INEM) poden posar-se en contacteamb el Servei de PromocióEconòmica de la Mancomunitat desPla, on seran informats detinguda-ment abans del 30 de juny.

Servei de Promoció Econòmica

Mancomunitat Pla de MallorcaC/Hospital, 24 - 07520 Petra - Telf.83 00 00. Persona de contacte:Llúcia o Marian

L 'equip d'infantils

L 'equip de benjamins

base:

;atisfaccionsiren amb la imbatibilitat dels lídersilassificats en quint hoc!tuts, ascendiren de categoria

l'ascens dels juvenils. "En aquestsmoments-es va dir- tots els equipsde Montuïri se troben militant a lesmàximes categories de Mallorca delseu nivell. Mancaven els juvenils, i jaestan a I regional".

A continuació, l'Ajuntamentféu entrega a cada jugador juvenil ial seu mister d'una placa comme-morativa pel seu títol de campió de IIregional. El veterà Pep Sampol —elqual amb més de setanta anyssegueix defensant els colors delMontuïri entrenant els infantils- varebre la insignia de l'entitat. Forenels moments més entranyablesd'una animada i simpàtica nit del fut-bol montu'irer.

Tancé la temporada, el pre-sident accidental Tomeu Ferrer, elqual va agrair l'interès de tots elscomponents dels equips filials i elsfelicità por l'excel.lent campanya quehan desenvolupat "en tots elsfronts".

Biel Gomila

Clubs Columbófils Missatgers d'Algaida i MontuïriHa acabat la temporada amb un mediocre paper dels montufrers

La temporada 1992 ha acabat, lesdarreres amollades han estat moltmagres, han vingut molt pocs coloms.Suposam que el temps calorós i lacalitja han influit decisivament.

El guanyador del concurs delscoloms viatgers ha estat n'AndreuOliver, i el 26n., en Bartomeu Miralles,tots dos d'Algaida.

Del concurs de coloms joves, elguanyador ha estat el Tandem Mut-Mut, també d'Algaida i el 26n.,n'Andreu Oliver. Tant un com l'altrehan demostrat tenir els coloms en per-fecta forma, ja que a totes les amolla-des rodaven coloms dins els primersllocs.

Dia 5 de juny s'haurà fet el sopar de

l'entrega de premis i despedida de lapresent temporada.

Pel que fa a les classificacionsgenerals dels cinc primers, forenaquestes:

Esbart viatjants1.- Andreu Oliver Algaida2.- Bartomeu Miralles Algaida3.- Sebastiá Mas Veny Montuïri4.- Tarndem Martorell-Gomila Montuïri5.- ,loan Miralles Algaida

Esbati lliure (loves)1.- Tamdem Mut-MutAlgaida2.- Andreu Oliver Algaida3.- Francesc Llamas Algaida4.- Joan Verger Montuïri5.- Miguel Llaneres Montuïri

16 DE MONTUÏRI

IDCAInterès social o interessos particularsDarrerament, un dels fenòmens més

notables del nostre poble és l'activitatconstructora que està transformant lafesomia de la zona dels Creuers. Aforça de declaracions d — interèssocial", van proliferant negocis on s'hibarregen molts d'interessos particu-lars.

Diuen que allò es convertirà en unazona industrial i de serveis, i que pro-porcionaré molts de llocs de feina a lagent de Montuïri.

Ara IA: pareix esser que l'empresadel restaurant obert recentment no harebut una resposta del tot satisfactóriaen aquest sentit, sobretot per part degent jove. Per augmentar la plantillaels caps de setmana, durant les horesde més feina, han hagut de reclutarpersonal de fora poble, en generalestudiants que fent algunes hores detreball poden ajudar els de ca seva a"portar la creu".

¿Què passa aquí? ¿Es que el joventde Montuïri vol guanyar més, o és queprefereix viure damunt l'esquena delspares? Si els estudis són compatiblesamb la "marxa", ¿no ho poden essertambé amb la feina? Precisament unade les mancances del jovent d'avui endia és que li han donat les coses mas-sa fetes i ha tengut més que no ha vol-gut. I d'això en tenim la culpa tots,sobretot el pares, que amb tota bonaintenció (això sí) s'han esforçat perquèels seus fills no haguessin de passarles penúries que passaren ells; i elshan fet un trist favor, perquè la majoriano estan preparats per a la Iluita de lavida i les dificultats de la convivència.

De totes maneres, sempre hi hahonroses excepcions. Esperem que lanostra societat vagi madurant i pros-perant no sols econòmicament, sinósobretot en responsabilitat, honradesai disciplina. I que vagi entenent que"interès social" és qualque cosa mésque una expressió de moda dins elIlenguatge administratiu. Abans d'obrirportes a noves legalitzacions d'aquesttipus, convé preveure si després lagent hi voldrà entrar. Seria un contra-sentit seguir sacrificant la natura percrear llocs de treball, si molts preferei-xen guanyar-se la vida a un altre Hoc oviure "esquena dreta".

Perquè, com deien els nostrepadrins: "Ja pots siular, si s'ase no volbeure!"

Salome.

Tercera EdatConferencia

En el local de Ca S'Escolà tenguéIloc dia 27 de maig passat una con-ferència sota el títol "Cristòfol Colom ila Ciutat de Mallorca". La va pronun-ciar l'historiador Bartomeu FontObrador i fou prou interessant.

Ofrena a LlucUna ofrena floral a la Mare de Déu

de Lluc per totes les Associacions dePersones Majors de Mallorca, tenguéHoc en aquell Santuari el dissabte 30de Maig horabaixa. Hi participaren unbon nombre de persones de Montuïri,els quals aprofitaren aquella avinente-sa per realitzar una excursió de tot eldia per diferents indrets del nord de

Pròximes trobadesA Ciutat, en el Palau d'Esports,

s'haurà celebrat el 3 de juny unaTrobada Cultural i Esportiva dePersones Majors de tota Mallorca,amb la participació de Montuïri enmanteniment i caminar a peu.

La Trobada Comarcal que anuncià-rem el mes passat, es va haver deposposar per al proper 20 de Juny, aMontuïri. Hi tenen anunciada la partici-pació dels 13 pobles de la comarca. Elmatí hi haurà una excursió lliure per acada associació. De 12 a 1, un concerta plaça per una banda de música.Després, unes paraules de benvingu-da pel nostre batle i a la 1, Missa al'església on hi haurà ball de l'oferta icantarà la coral "Mont-Lliri". A les 2 imitja, dinar de germanor en "EsCantó". A les 4 parlaments i entregade plaques per acabar amb un ball desaló.

La Junta Directiva de Montu Fri esperaque els associats del nostre poble espon-dran aixi" com toca a aquesta trobada.

PCATilt1Enyorança i PenaPer aquell temps passat

que ja no tornará

Quan es segle començà,segons a mi m'han contat,era ben afortunataquell que tenia blat,oli i un porc per matar;molts l'havien de comprari l'acabaven de pagarquan ja el s'havien menjat.Record que noltros vivíem

per devers Can Garivai,sembràvem i no collíemmós que un poquet d'esparrall.Mon pare era jornaler,

fent feina de sol a sol,i ma mare també;ca nostra estava tot soli noltros pes sementer,dies fred i altres sol,no anava gaireQuan quasi feia fosqueta,

que els vèiem arribar,corríem a sa caseta;ma mare feia es sopari mon pare anava a Ilaurarcada vespre una estoneta.

S'aixecava en bon matíper Ilaurar una altre redol,perquè abans de sortir es soltots dos tornàvem partir,i noltros fent es mussol,lo que haguérem de patir!;som vius perquè Déu ho vol.

Uns pares amb vuit infantssols no podien menjar!,ja ho havien pensat abansi tots se varen llogar;jo a ca nostra vaig quedari a escola vaig poder anarfins que vaig tenir deu anys.

Llavors ja em varen posara fer feina i guardar infantsper guanyar i poder menjarcom feia sa gent d'abans,i des de Ilavors ençàja mai he tengut descans.Ara, a sa tercera edat,

sa vida és un poc millor,però es mal no s'ha acabat,sa salut està pitjor,es "burric" ja está cansatd'estirar an es carretó:des del cel, Déu, bon Senyor,dau-me un poc de Ilibertat.

Antõria &lover "MErixes"Abril del 92

ENTREVISTA 17

Va néixer a Montuïri i ha arribat a centenària

Catalina Trobat Andreu "Xesca"El seu pare era de ca S'Hortolà i se n'anaren de la vila quan ella sols tenia 8 anys

Cent anys. Un segle de penes i ale-gries. Cent anys d'experiència, deconviure amb els sers estimats, de fei-na, de veure sortir el sol els matins ipondre's elS vespres. Cent anys percontar als nets i renéts el testimonid'un temps incert de sofriments i decansament. Per viure i sobreviure. Vintlustres per poder-nos contar l'existèn-cia que d'un mode estoic arrossega-ven aquells temps.

¿De què s'alegraven? ¿Quines erenles preocupacions del seu esperit?¿En què tenien posada la sevail.lusió? ¿Qué desitjava la joventut defa quasi un segle? ¿Què pensaven?¿Què esperaven del futur?

Les respostes als interrogants ante-riors no sempre són clares, però esdeixen entendre en la veu de made)Catalina Trobat Andreu "Xesca" quanens conta age) que recorda de la sevavida, la qual sembla, per cert, que nofou gens complicada. Una dona que elpassat 5 d'abril complí 100 anys.

Ella es una persona de tracte moltagrados. No demostra en cap momentque estigui cansada. Més bé sempreestava disposada a atendre les nos-tres preguntes. Se li nota en ellal'experiència adquirida durant elsanys. L'ensenya la mateixa vida enforma dels sers estimats que l'enrevol-taren al pas dels anys.

Es comporta d'un mode molt natural,no vol aparentar allò que no es. Diríemque no s'ha d'esforçar per esser agra-dable. Ho es sense fer cap esforç. Elsanys, a certes persones els concedeixun do especial que fa que ens hi senti-guem be, devora elles. Made, Catalinaes d'aquestes.

No es que la seva vida hagi estatplena de fets importants. Almanco talcom nosaltres entenem per impor-tants. Però sí, que tenguerenimportancia per a ella, i a la fi del'entrevista, sense dubtar gens i ambfermesa, ens ho diu amb la seva res-posta: "He passat llarg temps en quèera feliç".

Nasqué a Montuïri al carrer Major un5 d'abril de 1892. es la major de tresgermanes i un germa. El seu parehavia nascut també a Montuïri i era deca s'Hortolà. Aquest vivia aquí on ara

es estany. La seva mare estava Ilo-gada a Can Socies, la casa de davantca seva. Quan es casaren ella tenia20 anys i ell, 40.

Made) Catalina viu a un hort de SonFerriol fa més de 60 anys. El passat 5d'abril, en el centenari del seu naixe-ment, aquest poble li va retre unhomenatge.

La major part de la seva vida l'hapassada a Ses Alqueries, un grupet decases prop de Santa Eugenia, i SonFerriol.

—Digau-nos, made) Catalina, ¿comva esser que passàreu de Montuïri aSes Alqueries?

Made) Catalina, a qui una estonaabans ens l'havien presentat, estavaasseguda a una cadira de rodes i ambels ulls clucs. Ens adonarem, per&que no dormia. Els bada totd'una quesentí la pregunta.

—Jo era molt nina quan morí el meupare —digue amb una veu que sonàneta—, i al cap de poc temps mu mareem digué: "Catalina: es padrins de SesAlqueries comencen a ser veils: o tu ojo mos n'hem de cuidar. ¿Què t'esti-mes més: anar a servir-los o fer feinaper aquí?" Jo li vaig dir que m'agrada-ria cuidar els padrins, i així ho vaig fer.Tenia uns vuit anys. Dels padrins deMontuïri no en tenc record. Em dugue-ren de Montuïri a Ses Alqueries amb

un carro. En aquell temps encara nohavien posat el tren. Quan venia aMontuïri també era amb carro o a peu.

—¿Què ens podeu contar deMontuïri, del temps de la vostra infan-cia?

Made) Catalina quan contesta sem-bla que es vol disculpar.

—Tal volta te'n duràs una sorpresa,però tenc pocs records de Montuïri.Les circumstàncies, com t'he dit, ferenque de molt nina m'hagués de trasIla-dar a Ses Alqueries.

—¿A que es dedicava la gent? ¿qui-na feina fèieu a Ses Alqueries i aSanta Eugenia?

—Ah! Allà l'ocupació principal era eltreball dedicat a la vinya. Quan emvaig casar, el meu home, a mós d'anara fer gavetes —sèquies— per sembrar-hi vinya, també es cuidava de les nos-tres terres de conró. Per allà estavenmolt poblades de figueres, ametlers,albercoquers i vinyes. Ens dedicàvemtambé al bestiar, que, en petites guar-detes, moltes cases solien tenir.

—lia vida que dúieu a Ses Alqueries,¿no era avorrida? ¿Com passàveu eltemps?

La nostra interlocutora, que ensescoltava amb els ulls tancats, altravolta els obrí per contestar-nos.

—En el temps de què parlam les per-sones no eren com avui. Jo m'hi troba-va molt bé. Tenia una amigueta de lameva edat, prop de ca nostra, i està-vem molt de temps juntes. A vegades,amb els nostres pares o padrins, anà-vem a Santa Eugenia per fer la com-pra o algunes altres feines. Allò era unpasseig molt agradable. Els diumen-ges també, com tota la gent de SesAlqueries, hi anàvem, a missa. Per anosaltres era una festa. Fins i tot elsdiumenges horabaixa que podíem,anàvem a vespres.

—Però... ¿No ambicionàveu, nodesitjàveu res més?

—¿Què havíem de desitjar? Estavaamb les persones que estimava, teniauna amigueta per xerrar o per jugar,viviern dins un grupet de cases molttranquil, teníem salut i sossec. ¿Quèhavíem de demanar mes?

(Continua a la pagina següent)

18 ENTREVISTA

(Ve de la pagina anterior)

Pau, sossec i tranquil.litat, l'afectede les persones amb qui vius i estàsenrevoltat. Tresors perduts o ignorats,que ens està redescobrint made,

Catalina.

—Amb tota seguretat, vós heu vistels primers cotxes que rodaren per lesnostres carreteres, els primers avionsque solcaren el nostre cel. ¿Quinaimpressió us feren, qué ens podeu dir,d'ells?

—Ah! Els cotxes i els avions. Quasino record com va esser. Deis avionssé que els miràvem fins que els perdí-em de vista, però volaven enfora, vulldir que pareixien una cosa a la que nohi podíem arribar mai. Encara record,pert, que la primera vegada que ven-gué un home a Ses Alqueries ambbicicleta, me'n vaig dur tal impressió,que em vaig fer por.

I continua parlant, contant-nos quela gent de Ilavors no pensava com lad'avui. L'entrevistador, de la rn6 demade) Catalina, es deixa dur, essenttransportat, en efecte, dins un altremón. El dels nostres avis. El queendevinam a través de les velles i obli-dades fotografies encartonades i des-colorides, les quals, després de moltsd'anys d'esser perdudes, retrobamdins un racó dels calaixos del cantera-no. Un món enyorat pels nostresmajors: el de la seva joventut.

—A més de cuidar els vostrespadrins, ¿estiguéreu llogada o anàreua j,)mal?

(Hi ha un deix molt femení en la res-posta.)

—No, amb la feina de la casa il'esment que havia de tenir als meuspadrins, en tenia prou. A més, vaigesser molt viciada, totes les mevesamiguetes filaven i jo no.

El temps sembla s'ha trastocat i quedevora nosaltres tenim una al.lotetaque fou de 18 anys. Encantadora,madc) Catalina!

—¿Com va esser que vinguéreu des-prés a viure a Son Ferriol?

La centenària que tenim al nostrecostat no es fa pregar quan contesta:

—Jo ja era casada. El meu homenomia Andreu Horrach Sastre, familiarde Ca Ses Comunes, de Montuïri...

I aquí madò Catalina s'allarga, con-tant-nos com fa més de 60 anys, elseu home i ella vingueren a SonFerriol, quan només el poble era un

grupet de cases. Compraren un hortd'unes quatre quarterades, on quasitot eren rogues. Però el seu home esposà en contacte amb els caminerstraginà amb el seu carro tota la terraque retiraven de les cunetes de lacarretera i de les obres que a vegadeshi feien; i la duia tota a l'hort de SonHorrac. Al cap d'anys no es veia unaroca per necessari, l'arada no en tro-bava cap, tot era verd. Després tornàenrera en el temps quan ens descriuIa mort del seu fill Andreuet, d'un any imig, el qual s'ofeg6 menjant un Iledó.Els seus ulls, la seva veu es ressentenquan ens ho conta. Passa després acontar-nos, entre bromes i veres, eltemps en que el seu home s'embarcAcap a Cuba, cosa molt corrent enaquell temps, i ii deixà un porcelletpetit, que va haver de vendre quan vaesser gras, per pagar-li el passatge detornada, essent que venia malalt de"cortanes". "Això avui fa rialles", endiu, pen) aleshores era una tragedia.

Una de les dues filles que estantambé presents ens diu que fa unesdues setmanes que made, Catalina i elseu gendre, quasi els mateixos dies,ten gueren una pulmonia. El gendre, elvaren haver d'ingressar a Son Duretaon hi va estar uns deu dies amb sèrumi assistit per oxigen. En canvi, maddCatalina, amb molt poc medicament,en quatre dies va estar bona sensemoure's de ca seva.

Continuam per acabar la nostraentrevista.

—Digau, madd Catalina, ¿per anar amissa devíeu anar un poc mudades?

—Sí! Els diumenges i festes ensposàvem el volant i el gip6, amb unafalda ampla molt I larga,, i damunt això,un mocador d'astracan i la manta.Baix de la falda hi dúiem uns calçonsque ens arribaven als genolls. Els diesfeiners dúiem uns faldons fins als peusi una marinera.

—¿Qué ens podeu dir més, de vós?

—Poques coses. He tengut unaexistência normal, amb les mevespenes i alegries. Record els meusanys de matrimoni, que fou molt avin-gut. Record tantes coses... La vida nom'ha tractat malament, i de salut araestic molt be, gracies a Déu. Si tornasviure altra volta, no li demanaria resmés a la vida. He passat Ilarg tempsen que era feliç.

Hem acabat la nostra entrevista.Tallam per no cansar massa made,

Catalina. Pere, ella, quan estam dretsper acomiadar-nos, allarga una m6 percridar-nos l'atenció, i ens diu:

—Espera, que et diré unes quantesgloses que sé fa molts d'anys.

Ens asseim altra volta uns momentsi ens agafa les mans recitant aquestesestrofes:

Haguessis vingut quan teniade devuit fins en denou,que treia el vermell de l'oui el blanc no se'n temia.

/ afegeix:Sabem el dia que naixem,

els quarts, moments i les hores,per6 no trobam escolesper sebre quan moríreem.

No hi ha tremolor als seus llavis.Per() endevinam les 116grimes, queestan a punt de brotar dels seus ulls.

Miguel Martorell Arbona

JA ÉS NOSTRAARA, Si

Rendibilitat Financera - Fiscal

24,3 1 %*

"SA NOSTRA"CAIXA DE BALEARS

MONTUÏRERS QUE HAN DEIXAT PETJADA 19

Gabriel Sampol Sastre "Sampol"A més d'esser un dels millors glosadors de Mallorca, també fou batle de Montufri

A la darreria del segle passat i acomençaments de l'actual, ens tro-barn a Montuïri, com també a certspobles de l'illa, amb un bon nombrede glosadors —els quals, a la vila,possiblement arribaven a la quaran-tena—,encara que no sempre lesseves gloses assolien l'altura queseria de desitjar, si bé generalmenteren apreciades.

D'entre ells i per mèrits propissobresurt Gabriel Sampol Sastre"Sampol", un dels escassos montui-rers d'aquell temps que sabien Ilegiri escriure; i això és de suposar quefou un aspecte que li ajudà a fer-nemoltes i bones i de tot caire. I nosols en feia a la vila, a rotlades oquan s'esqueia l'oportunitat, sinóque també va participar en glosadesfora de la vila, llocs on un no potdedicar molt de temps a pensar-les.

Dia 16 d'abril de 1864 naixiaa Montuïri Gabriel Sampol. Era fill deGabriel Sampol i de MargalidaSastre Morí dos mesos i mig abansde complir els 80 anys, dia 2 defebrer de 1944.

Una vida moguda

De jovenet feia de porqueret i pas-tor a Son Comelles, on hi romaniatota la setmana. Quan fou major eltrobam fent de mercader, movent-semolt, anant d'un poble a l'altre, motiupel qual fou molt conegut dins i forade Montuïri. Als 43 anys fou elegitbatle. Prengué possessió el 6 demaig de 1907 i ho fou fins al primerde gener de 1910.

Durant la seva joventut jacomença a distingir-se per la facilitatamb les gloses. En féu moltes i unbon grapat d'elles eren recordadesper la gent. "Tothom coincideix enatribuir-li un enginy i bona veu al'hora de glosar" (1).

Primeres gloses

Itou concretament durant aquestaetapa juvenil quan va pretenir la fillade Na Coloma "des Forn" (2), la qualvivia en el carrer de Sa Trona; pero

Id Mar e d'ella no el voila de capmanera per gendre; i ell aprofità eldia de les beneïdes de Sant Antonide 1885 (3) per anar-se'n amb labèstia que ell cavalcava fins a ca laseva pretendenta. Allà hi trobà, en elportal, la mare de na Coloma —filla imare nomien Coloma— i ell li enflocAaquesta:

El Sant mena la gabei/a,de Sant Antoni acompanyat:un fill teniu a Ciutati un altre que esta llogatper garriguer a Vinagre/la,i amb vós queda una poncella.Un gendre heu mester per ella,ric i de molta bondat:si pel cas no en teniu capvet-me aquí, ajo, per ella."Ves-te'n d'aquí totd'una", li con-

testà madõ Coloma, enfadada I ellpegà tirada a les "riendes" de la bès-tia i se'n tornà corrents. El fet és queno es casà amb na Coloma.

Abans, però, ja era conegut perles seves gloses. Una de les prime-res que va fer va esser quan feia deporqueret a Son Comelles. Al poctemps d'esser allà, l'amo el vaadvertir que no deixOs menjar elsempelts d'albarcoquer a les ovelles icabres, pelt) en un moment de des-cuit els hi varen menjar. I per excu-sar-se, quan es va presentar a les

cases, féu aquestes cancans:Si se movia tempestat,que s'aigua 'nàs pes carrer,a s'ennpelt d'albercoquer,Baptista, que vares fer,a Sa Rota, el than menjat.L'amo: jo no tenc sa culpa,de s'empelt d'albercoquer;sa culpa la té sa ruca;ja ho pagarà qui la va fer.En féu moltes altres de caire amo-

rós, de picat, humorístiques...Vegem-ne una dedicada a animals:

Sen Joan, ja podeu témeren anar a confessar,que sa moixa se menjasa carn a dins sa corema.I d'aquest tipus en compongué

moltes més. Encara, a les sevesvelleses —i alguns néts la recorden—,un dia amollà aquesta:

Coneixeu es vell Sampol,aquell que no sabia seure,¡ara ja l'han de treureamb un capell an es sol.S'havia casat amb na Sebastiana

Arbona "Volandina", i d'aquest matri-moni tengueren 9 tills, vuit delsquals visqueren fins a moltmajors(4).

Batle de Montuïri

Respecte al temps que es va ficaren política hem pogut averiguar (5)que a la sessió plenAria del'Ajuntament de la vila del dia 2 demaig de 1907, el batle JoanFerrando Obrador va presentar ladimissió "per trobar-se físicamentimpedit per a l'exercici de l'Alcaldia''.I quatre dies després els regidors,per majoria absoluta, elegiren entreells Gabriel Samoa' Sastre per batle.

Poc temps després d'haver prespossessió va néixer el Príncepd'Astúries (6), motiu pel qual elpoble féu festa A l'església es vacantar un "Te Deum", el vespre vatocar la banda de música i a mésl'Ajuntament va regalar 100 pesse-tes a cada pobre de solemnitat de lavila i també 25 pessetes a tots elsnins del terme nascuts el mateix diaque el Príncep.

(Continua a la pagina segiient)

RESTAURANT

Cuhg. '1MgynEdigns[lPAM arug.__©Nutm

Yon'L a.dcpr_flOdIRg

V8TTEOE

spff.r©ErrnonaPrOU2 &©cDniõinflic

Avda. Es Dau, s/n Telf. 64 62 80Montdin (Mallorca)

20 MONTUIRERS QUE HAN DEIXAT PETJADA

Gabriel Sampol fou tres anys batle i quasi tota la vida, glosador públic no anava bé. Es va nomenar d'haver tengut un batle glosador, oun encarregat amb assignació. Però un glosador batle; les gloses delquan el rector ho va saber, li va qual arribaren fins a més enllà delposar dificultats per entrar a l'esglé- nostre terme.sia fins que va aconseguir que fos ell Onofre Arbonal'encarregat.

(Ve de la página anterior)

Durant el primer any de mandat icom que no es disposava d'escorxa-dor, es va lbgar una casa acondicio-nada per a aquesta funció. Per Orapart, a mitjan juliol s'havien fet elsexàmens a les escoles i el diumengesegüent el batle féu entrega alsalumnes aplicats d'alguns premis.Per a això s'invertiren 50 pessetes.

Entre altres fets dignes d'esmentardurant el seu mandat observam ladesignació de dos guardes-juratsperquè vigilassin els camps; elnomenament de dos escrivents tem-porers per a l'Ajuntament amb unsou d'1'50 pessetes diàries i ladeclaració del camí d'Alcoraia com acamí veinal.

Es va trobar amb la dimissió deJoan Vert Arbona com apotecari titu-lar. Dia 16 de febrer de 1907, i envista de la insuficiència del cemente-ri, a proposta del batle, l'Ajuntamentva acordar eixamplar-lo. Així es féu,encara que la benedicció no tinguéHoc fins dia 10 de gener de 1909, ales 14 hores. Es varen construir 80noves sepultures.

Hi havia queixes que el rellotge

Anys enrera hi havia Guàrdia Civila Montuïri, pero l'any 1896 el "pues-to" fou traslladat, i a la vila ensquedàrem sense la benemérita.Pelt quan en Sampol fou batle vaproposar, i s'acordà, tornar-nedemanar. S'oferí una casa per guar-ter,a "Ca La Corona", propietat deGaspar Mas Oliver. I la Guàrdia Civiltornà a Montuïri.

Algunes mesures, però, no forentan encertades; com la de traslladarl'escorxador al corral de la casa deIa vila. Per això alguns veins protes-taren, degut a les males olors, ivaren haver de tornar-lo llevar d'allà.Succeïa pel febrer de 1909.

Si IA a unes noves eleccions, elprimer de juliol de 1909, fou de bellnou elegit batle per majoria relativa,a les que es feren el primer de generde 1910 novament Joan Ferrandotornava ocupar la batlia de Montuïri.

Els montuirers ens podem ufanar

(1) Algunes notes estan tretes d'articles fir-mats per Joan Miralles i Monserrat, aparescu-des a BONA PAU l'any 1975.

(2) Ens ho relata Coloma Miralles, mared'en Rafel Socias "Vermell".

(3) La data no s'ha pogut comprovar.(4) En publicarem la foto a BONA PAU, pel

maig de 1990, pàg. 16.(5) Arxiu municipal de Montuïri.(6) Fill major d'Alfons XIII, germa del pare

de l'actual Rei, Joan Carles I

AG RATME NTDes de Bona Pau vull agrair

al Batle i als montuírers l'ajudaque em váreu prestar en aquellmoment d'extrema necessitat.

També vull fer extensiu aquestagraïment a la policia de CalaRatjada, i al mateix temps alcunyat i a la germana del nostrerector Pere Orpí.

Grácies a tots, i que Déu hopagui, Ell que pot.

Antònia Adroper "Manxes"

Les tres bacinesde Dinant de laParrbquia deMontuiri que

figuren al'exposicióWashington

CULTURA 21

Llibres rebuts"Rutes Balears. Confluènciesculturais en la Mediterrània"

És el títol d'un volum i exposició aWashington, maig, 1992, que reu-neix un conjunt de 66 obres corres-ponents a 66 artistes nascuts i/oresidents a les Illes i unes 60 peceshistòriques, entre elles quatre de laparròquia de Montu'fri: una píxide ocopó d'estil gòtic, de finals delsegle XIV, i tres bacines de llautó deDinant (ciutat de Bélgica) del segleXV. Tot un art que per si mateixil.lustra la história cultural de lesilles. El volum és editat per laDirecció General de Cultura delGovern Balear.

"Directori"Petit volum publicat per la

Conselleria Adjunta a la Presidènciadel Govern Balear. Conté detalladainformació dels diferents serveisdepenents de totes les Conselleries iPresidència del Govern de la nostraCornunitat.

"Cuadernos de Historiay Espiritualidad. N 2 5"

Exemplar editat per les Trinitériesde Mallorca. Reuneix texts sobreFra Miguel Ferrer i el carismaTrinitari de l'alliberació, uns textsdel mateix Fra sobre l'alliberaciótrinitéria i sobre captius. Conclouen el fenomen dels redemptors tri-nitaris.

"Països Catalans I Europa"Opuscle que recul i el parlament del

President de l'Obra Cultural Balear,Bartomeu Fiol Mora a l'acte inaugu-ral del XIX curs de català per aadults, el 15-10-91, al TeatreMunicipal de Manacor, dins el ciclede les Aules de Cultura Popular.

"Mn. Alcover,l'home dels mots"

Volum que conté els parlamentspronunciats el 4 de febrer passat alteatre Municipal de Manacor ambmotiu de la commemoració del CXXXaniversari del naixement de Mn.Antoni Ma Alcover i del reconeixe-ment de mèrits de Llorenç Bonnín ide Josep A. Grimalt. Sobresurt untext de Josep M. Ballarín amb eltítol que encapçala aquestes línies.Tant aquest com l'anterior opuscle

són editats pel Patronat de l'EscolaMunicipal de Mallorquí de Manacor.

"Quaderns educatiusper ais pares"

Promoció de Salut del Serveid'Acció Social i Sanitat del C.I.M. hainiciat l'edició d'una col.lecció defullets amb el títol damunt exposat.Actualment consta de quatre séries:Prevenció de les drogues, Educaciósexual, Psicologia i Promoció de laSalut.

"L'Arxiduc Lluís Salvador.Balears. CXXV Aniversari.

( 1 8 7 6 - 1 9 9 2 )Aquest volum correspon al na 41

de la col.lecció d'Estudis Baleàrics,dedicat preferentment a l'estudi deLluís Salvador com home, propietarii científic. Hi sobresurt un relat,dins miscel.lània, de la ciutat deMallorca (aspectes urbanístics)cinc-cents anys enrera.

"Formentera"Llibre que ens proporciona una

visió global de Formentera ambespecial menció dels llocs atractiusi rutes obligades. N'és autor JoanColomines i Puig i conté a més unesben aconseguides fotos. Editat per laConselleria de Cultura, Educació iEsports.

"Miguel Vilialonga, entrela nostalgia y el olvido"

L'autora, Margalida Ma Socias,ens dóna a conèixer en aquest 'libreVillalonga com un escriptor ques'enfronta amb ironia i nostàlgia aIa incomoditat que sentia dins l'èpo-ca que li tocà viure, des de dos cai-res: individual i col.lectiu.

"El quaternari al migjornde Mallorca"

Una descripció del litoral, des dePonent a Llevant, una descripciódels jaciments quaternaris des deles plages de S'Arenal, passant perSon Veil, Cap Enderrocat i fins aS'Estalella i S'Estanyol i un bongrapat de fotos d'abans i d'aracomponen el ¡libre de Joan Cuerda iJosep Sacarès.

"Las Ciencias Naturales enIa islas Baleares. Historia

de sus progresos"La passió que sentí Guillem Colom

per les Ciències Naturals restapalesa en aquest volum. Ens mostral'abast de les seves investigacions il'entusiasme i constància que poséen tota la seva obra, ara, mig segledesprés, recopilada i, en part, sin-tetitzada.

"Operaciones de demostra-ción.- Ahorro energético y

nuevas tecnologias.-Realizaciones en Baleares"La Conselleria de Comerç i GESA

en aquest volum ofereixen una mos-tra de l'aplicació de la nova tecno-logia cap a l'estalvi i racionalitzaciódel consum d'energia i el seu fomentdins l'àmbit de la nostra Comunitat.

"Memória Mallorca '91"La Comissió de Cultura i Educació

del C.I.M. ofereix una extensa docu-mentació gràfica i literária delsfets més significatius que s'hanproduit en els diferents indrets deMallorca durant 1991. Pretén esserIa história dels successos de la fi desegle —es projecta editar-ne un cadaany— a la nostra Illa. - O. A.

GOVERN BALEAR

Conselleria d'Agricultura i Pesca

FEIM SERVIR TOTS ELS MEDIS AL NOSTRE ABASTPER A ADAPTAR EL SECTOR PRIMARI A EUROPA

22 DE FORA VILA

Plagues i malalties dels melonersS'han de tractar a base de fungicides

Podem dir que no menys del 2025 per cent de la producció de melóes perd a causa de malatties o pla-gues, aquestes perdues es podenevitar o almenys reduir mitjançanttractaments adequats contra insec-tes o fongs que per al seu coneixe-ment divulgarem:

Altres malalties

També altres malalties quenecessiten tractaments més especí-tics són: "Fusariosis". Els seus símp-tomes són: les fulles i els capolls esmustien i la planta en el coll presen-ta un color tabac fort quasi negre. Esprodueix quan el terreny té molt deferns i està humit

"Antracnosis".Les pluges de l'estiuafavoreixen aquest tong que s'ano-mena "colletotrichum oligochaetum".Afecta a les fulles, capolls i fruita. Ales fulles es presenta amb unestaques rodones de color groc ocre.

El tractament per aquestes malal-ties es realitza a base de fungicidessisternics.

Gaspa rSociasEl poll

La plaga més important es elpoll."Aphis Doralis Frangulae Koch".

Es una plaga que debilita la plan-ta, també s'anomena "Melera", encastellà; perquè els excrements delpoll fan una especie de mel o visc.Aquesta plaga xucla la saba delmeloner,la seva importància és acausa de la seva fàcil reproducció,per la qual cosa és convenient elimi-nar-ho en el moment en que sorgei-xen les primeres aparicions de laplaga. Es convenient i recomanableemprar insecticides sistemics de bai-xa toxicitat, com Azidithion",tambéés convenient que sien de pocaduració.

Entre les malalties més impor-tants hi ha el mildeu, la "Fusariosis" ila "Antracnosis"

El mildeu

Aquesta malaltia es presenta entemps de pluges i es causada pelfongs "Pseudo pernospora cuben-sis". Les plantes atacades desta-quen pel seu color gris. Les fullespresenten taques, primer grogues idesprés color tabacs, els brots sesequen i els melons no creixen i nomaduren, com també són pocdolços.

Contra el mildeu el millor es pre-venir a base de sulfat o oxiclorur decoure amb adherents, també espoden emprar altres fungicides abase de zineb o maneb, esquitaramb sofre - cúpric dona bon resultat.

Lin,jagVhaLfuovo rffitliSkl

L'èxit de la mostra de fotografia antigaLa sala d'actes de la Casa de la

Vila fou escenari de la I Mostra defotografia retrospectiva de Montufri.Una iniciativa de la BibliotecaMunicipal que pretén reconstruirbona part de la història del segleque ara acabam, a la vila, i que en elfutur agrairan noves generacions.

Unes 300 o més fotografies forenprojectades al dit saló d'actes, lesquals, juntament amb moltes mésque dins poc temps seran recollides,constituiran un "agre" on s'hi podràtrobar i contemplar com eren, comvivien les persones i de quinamanera es desenvolupava la vidadel nostre poble.

El passat 8 de maig poguéremgaudir contemplant el fruit d'un tre-ball meticulós de recollida de foto-grafies, les quals, ara en diapositi-ves, passen a formar part de lacol.lecció de la mateixa BibliotecaPública de la Vila.

Aquesta projecció fou possiblegracies al treball i desinterès de lamateixa Biblioteca, amb el patrocinide l'Ajuntament i el CentreCoordinador de Biblioteques delC.I.M.

Es cuidaren de la recollida de foto-grafies en Guillem Mas i na BarbaraSastre. Les diapositives foren realit-zades per n'Ives Henmechart, elmuntatge Audio-visual, per n'AndreuNegre i la selecció musical va córrera càrrec de Miguel Martorell.

En aquest acte inaugural parlaren,tot agraint la col.laboració, naBarbara, en Guillem i el Batle.Aquest pronuncia el següent parla-ment:

"Quan na Barbara i en Guillem emproposaren dur a terme aquestrecull de fotografies antigues, maiem pensava que se'n recollissin tan-tes en tan poc temps. I més sorprèsvaig quedar quan em digueren queaquestes, més de tres-centes diapo-sitives que tenim ara a la nostrabiblioteca, s'han recollides proce-dents de tan sols una trentena defamilies. Això ens fa creure que sicontinuam amb aquest treballpodrem tenir un fons documentalimportant.

A part d'això, vull remarcar breu-

FOTO DE LA PRIMERA DECADA

La mare i la tia d'en Guillem "Niu"

Fo to sense data, peró que fou presa capals anys deu d'aquest segle.

Ja figura a l'arxiu de la biblioteca

ven, es vestien o pentinaven untemps els nostres avantpassats.

Vos assegur que quedareu agra-dablement sorpresos i recordareu,com jo he fet, aquella frase tan tópi-ca com real que deia que "una imat-ge val més que mil paraules".

Informe sanitari de l'aigua delPou del Rei

Una vegada haver realitzat les corresponents anàlisis, quí-mica i bacteriològica de l'aigua del Pou del Rei, pel Laboratoride la Conselleria de Sanitat del Govern Balear, i amb mos-tres recollides per un Tècnic Sanitari (cosa fonamental enaquests casos, tota vegada que pot influir greument en elsresultats finals), ha ofert el següent

DICTAMEN

L'aigua del Pou del Rei és catalogada com sanitàriamentpermissible, ja que no hi ha contaminació fecal i el seutractament per al seu ús com aigua de beguda, sera nor-mal i poc costós.

ment unes altres questions:La primera és el meu agraï-ment a totes aquestes fami-lies que ens han cedit tempo-raiment les seves fotografiesper poder realitzar les còpies.Amb això ens han demostratque a Montuïri segueixhavent-hi esperit de col.labo-ració per part de la gent.

La segona qüestió és lavaloració que n'hem de ferd'aquesta mostra. Aquestsdocuments gràfics tenen undoble mèrit: l'artístic, de lapròpia fotografia, i el quepens que per a nosaltres had'esser més important: elvalor històric.

Comprenem que per a lagent de més de quarantaanys, no els digui res veurePlaça amb l'antic Ajuntament;però als que ara en tenimtrenta i "pico", ens queda unrecord molt borrós d'aquellveil edifici, i els de menysd'aquesta edat no el recorden gens.

Aix?) passa amb altres llocs deMontuïri, com són l'estació del tren,els carrers, el Puig, l'església abansde la seva reforma, etc...

Amb aquesta exposició tambéveurem com es divertien, treballa-

23

OLIMPIADES -92

ELS ESPORTS DEL 92

24 EL V CONCURS LITERARI

El Món olímpic i les olimpíades "Barcelona - 92"Els alumnes de la nostra

escola dedicaren, el passatmes de maig, la SetmanaCultural i la preparació deIa revista Puput Xerradoral tema monogràfic del M6n011m pic.

Bona Pau també se n'hafet ressò, d'aquesta inquie-tud dels alumnes i del'esdeveniment universal deBarcelona -92. Per això elsalumnes més grans s'haninventat uns rodolins sobreles Olimpfades.

Aquest mes de juny enpublicam uns quants i elmes que ve, els restants.Esperem que agradin.

L'ANY ESPERAT

Jo, als Jocs Olfmpics, vullanar

però abans l'entrada he decomprar.

En "Gobi" volia jugar amb lapilota

i va trobar els Jocs Olímpicscom al.lota.

Els Jocs Olímpics hanarribat

i en Jordi Pujol ja s'haaixecat.

Les finals són a l'estiu,si vols guanyar has d'anar

viu.Els piragüistes han

aparegutpel riu, que és tan caparrut.

En Samaranch ha triatBarcelona,

pert) els atletes encara sóna Girona.

Els Jocs Olímpics hanarribat

però els atletes no s'hanaixecat.

Joan Mes quidaTomeu Bennasser

Joan Mateu

PROVES

En córrer els deu mil metreses cansaran els atletes.En fer el salt d'alturacauran totd'una.En tirar el disc

qualcú quedara " bise".En tirar la javelinaferiran sa padrina.Es fermen bé les sabatesper fer bones marques.Es corredors fan miracles,però a la pista hi ha obsta-cles.Els espectadors mirenamb atencióper no perdre es cordó.Quan saltin longitudhan de fer un tutup.

Guillem Miralles PouToni Verger Miralles

"AVANT MATCH"

Els terroristes se n'hauriend'anar

i tots podríem disfrutar.En "Gobi" és una mascota,però és un poc

carabassota.Faran una dura batallaper aconseguir una medallaEls qui volen participarprimer s'han de classificar.Els qui aspirena guanyarno s'aturen d'entrenar.Els espanyols volen

medalla,correran a tota castanya.En Maragall ho prepara,però no esta acabat encara.Les obres hauran d'acabarsi les olimpfades volen astern-.

Cristòfol AmengualToni Cora

BARCELONA -92

A Barcelona vull anarper veure els Jocs Olímpics

inaugurar.En "Gobi" vull veureper convidar-lo a beure.De sa NBAen Magic hi haura.En la natacióhi haura molta expectació.En el tenis,grans premis.De patinatge,hi haura un bon muntatge.Al futbol no hi hauraentrades per al qui en voldràGuillem Andreu AmengualGabr. Amengual Martorell

La vela és un esportque es practica al port.A l'equip del darrerali han donat una panera.Els arbitres, neguitosos;i els jugadors, nerviosos.El ping-pong és un

entretenimentque es juga molt

rapidament.Si vols practicar algun

esporthas de fer un gran esforçLa millor competicióés la natació.

Margalida Sandra VergerMaria Mayol Samaniego

L'AUCA DELS JOCS

En "Gobi" quan va néixerja va voler créixer.A Barcelona m 'agrada anari amb en "Gobi" jugar.Atletes de tot el món

vendrAni potser un premi

guanyaran.Qui vol ser un gran

triumfadorha de tenir un bon

entrenador.Si vols esser un gran

campióhas de sebre natació.A Barcelona el temps ha

passati els jocs olímpics s'han

acabat.Rafel MirallesJoan Sampol

Toni Verger Cerdà

Un esport s'ha de practicar-si Ilavors es vol guanyarSi no fas el que diu

l'entrenadoret fara fer d'espectador.Si vols esser un bon

deportistano has d'esser un

drogaadicte.A Barcelona volem anar,a veure bons deportistes

guanyar.Pel Juny s'han de disputartots els esports que hi ha.En Maragall pel juny vol

acabarperò no se'n vol embrutar la

ma.Francisca Bauçà Mayol

MagdaL Pocovl GelabertKica BauzA Blanch

RECOMANACIONSPER ANAR A LES

OLIMPIADES

Per esser un granesportista

escolta l'entrenadorque et donara una I listaque han de fer amb un gran

honor.Si vols aconseguir alguna medallahas de Iluitar a la gran batalla.Has de prendre un bon alimentper no tenir cap

esquinçament.El temps de la carrerano et giris darreraperquè ningú s'espera.El salt de longitudningú el bat en quietud.

Esteve Barce16 Cerdà

L 'equip alevi" de nins de Montuiri es va proclamar per segon any consecutiu campió de Mallorcade handbol promoci6

ESPORTS

25

Postitiva temporada futbolísticaEs manté la categoriaCampió imbatut i ascens62 posició a I RegionalA la meitat de la taulaFinalitzaren els setens

I Preferent:Juvenils:Cadets:Infantils:Benjamins:

FUTBOLEls resultats obtinguts pels

equips montifirers durant el passatmes de maig han estat els següents:

BenjaminsMontuïri, 5 - Escolar, 3Felanitx, 4 - Montuïri,Montuïri, 4 - S'Horta, 1Santanyí, 1 - Montuïri,Montuïri, 5 - Porreres,

InfantilsMontuïri, 1 - Poblense, 1Montuïri, 3 - Barracar, 1Joy. Sallista, 5 - Montuïri,Montuïri, 2 - Pollença, 3Han acabat la temporada

havent aconseguit quedar en el Hocnúmero vuit. Tot un exit si tenim encompte com es va començar la tem-porada. Han anat de poc a més.

CadetsAlcúdia,1 - Montuïri, 1Montuïri, O - Alcúdia, 3Amb aquests resultats, els

montiiirers quedaren eliminats de lacopa President.

JuvenilsMontuïri, 6 - Alaró, 0

Vet aquí la classificació final. Lesxifres són força eloqüents.Montuirl 26 21 5 0 97 14 47M anacor B 26 21 2 3 112 19 44Cardassar 26 16 5 5 92 17 37Llosetense 26 15 5 6 66 36 35Xilvar 26 13 4 9 60 55 30Santanyl 26 12 5 9 47 48 29Arta 25 9 7 9 45 60 25Alan!) 26 10 5 11 43 59 25Margaritense 25 8 6 11 37 53 22S. Salinas 25 8 5 12 47 49 21Bto. R. Uull 26 8 3 15 44 52 19Santa Marta 25 5 1 19 48 93 11Algaida 25 3 3 19 32 99 9Campanet 25 2 0 23 18 131 4

I PreferentMontuïri, O - Campos, 3

Un dels pitjors espectacles vistsdarrerament en "Es Revolt" amb

l'equip dels "grans". Tres jugadorslocals i l'entrenador expulsats, nervis iescassa capacitat per a disputar elpartit. Mes d'un es va avergonyir.L'encontre es va celebrar el dimartsposterior a causa de les pluges deldissabte i diumenge en el nostre ter-me municipal.

Murense, 1 - Montufri,Els juvenils Jaume Mas i Cristòfol

Amengual debutaren a I Preferent. Elgol dels murers fou marcat al minutcinc de la segona part.

Montufri, O - Constancia, 4Darrer partit de lliga i alineació de set

juvenils al decurs dels noranta minuts.Dos debuts mes a I regional preferent,Miguel Verd i Jaume Alcover.D'aquesta manera han estat vuit elsjoves que, un dia o altre, han actuatamb els majors. El resultat es engan-yós. És veritat que el Constància vaser millor i superior, ¡awe) els nostreshaguessin pogut marcar més d'un gola la segona meitat. Com a dada histò-rica, volem ressenyar l'alineació delMontuïri: Jaume Pocoví (Zubi); JoanMartorell, Xavier Cardona, MateuGomila; Joan Barceló (JaumeAlcover), Gabi Joan, Toni Rabassa,

MaiJaume Mas; Manolito, JuanjoEstrades (Miguel Verd) i CristòfolAmengual (Jeroni Massanet). D'ells,tenien l'edat juvenil, Martorell, Gomila,Alcover, Mas, Verd, Amengual iMassanet. No va poder jugar LlorençGardes.

Aquesta ha estat la classifica-ció final del campionat de Mallorca deI regional preferent:

1. Esporles 38 26 7 5 94 34 59 +212. Porto Cristo . 38 22 8 8 59 31 52 +153. Constancia 38 20 612 65 40 46 +84. Pollensa 38 17 12 9 57 36 46 +85. Binisalem 38 15 13 10 47 32 43 +56. Calvia 38 16 11 11 57 44 43 +37. Santanyi 38 15 10 13 . 52 48 40 +28. Andraitx 38 14 915 41 41 37 -19. Murense 38 14 9 15 48 51 37 -1

10. V. hue 38 12 12 14 42 52 36 -211. Campos 38 11 14 13 45 55 36 -2

4- 12. Montuiri 38 13 91613. Felanitx 38 13 916 34 47 35 -114. Xilvar 38 9 16 13 34 56 34 -415. Rvo. Victoria 3810 14 14 44 43 34 -416. La Union 38 10 13 15 56 64 33 -717. Alcudia 38 8 16 14 41 50 32 -618 Alaro 38 12 620 53 67 30 -619. Marratif 38 7 15 16 36 61 29 -1020 Ses Salines 38 7 922 37 84 23 -15

Futbol-Sala iniciacióMontuïri, 3 - Escola Nova, 0Montuïri, 4 - Algaida, 0

Vilafranca, O - Montuïri. 4Petra, 3 - Montufri, 2Montu fri, 1 - Sineu, 2

Bàsquet femeníMini-bàsquet

Montuïri, 48 - Santa Maria, 25(Continua a la pagina següent)

Eis tres equips infantils de handbol

Dos equips de handbol de l'escola, campionsde Mallorca de promoció: Alevins i Infantils

4.•-...M-- /i1;1.'z il \ 14,

. -' LI l 1 i'' I-0°;) -1--14.11 11 j.- 14-11.0

.1 ...,..,:j...1

0 0 • il 1 MIQUEL SASTRE MAYOL• 4 Ii le

FABR ICA: A SON MANERA - Telf. 64 61 49 MONTUÍR I

OFICINES: Carrer Palma, 108 - Telf. 64 61 27

(Mallorca)

-111 rABRICA DE VIGUETES DE FORMIGÓ

PRETENSAT I VIBRAT

26 ESPORTS

(Ve de la pagina anterior)

Gesa Alcúdia, 24 - Montuïri, 25Han ocupat el segon Hoc del "play-

off". El bàsquet averatge amb santAgustí ha estat favorable a les ciuta-danes. Aixf i tot, cal esmentar que enaquesta darrera fase de la lliga lesmontuireres només perderen el primerencontre.

InfantilsMontuïri, 22 - Sant Pere, 24Montuïri, 32 - Collerense, 35Esporles, 18 - Montuïri, 24Montuïri, 24 - Ses Salines, 2Després de sis derrotes consecuti-

ves, pogueren obtenir dues victòries ales dues darreres jornades. Per cert,que, al darrer partit, les jugadores i elmister -tots vestits- passaren per ladutxa, tanta era l'alegria per haverguanyat.

CICLISME

En el campionat de Balears de juve-nils celebrat a Palma el passat 24 demaig, Barton-eu Bauza ocupà el tercerHoc d'entre 45 participant.

Josep Vidal Guillem Barceló,guanyadors del torneig de truc

de Can Tomeu

Es va disputar un altre torneigde truc a Montuïri. Fou al bar CanTomeu. Hi participaren dotze parellesque jugaren totes contra totes. Elscamoions forn Josep Vidal i GuillemBarcalb. Només perderen una partidaen tot el campionat. Enhorabona.

nents, per la qual cosa obtingueren eltítol de campions. En femines, les pri-meres foren les de Sa Pobla, les deMuro, segones i Montuïri, terceres.

El poli-esportiu municipal deMuro fou l'escenari de la final infantil.Hi participaren cinc equips masculins iquatre femenins. El guard() somrguiéde bell nou per als montuirers, que perla seva millor diferència de gols supe-raren un potent Muro "A" amb qui que-daren empatats a punts a la classifica-ció final. En tercer Hoc queda elcol.legi de Sant Llorenç desCardassar; en quarta posició, Montuïri"B" i en quinta, Muro "B".

En fémines infantils, Muro "A"resulta guanyador, seguit del centredocent "Mestre Guillem Galmés" deSant Llorenç, col.legi "Joan Mas iVerd" de Montuïri i selecció Muro B.

Els equips de Montuïri ques'han proclamat campions de Mallorcahan estat formats per Toni Cerda,Mesquida Llinàs, Cris Amengual, GabiAmengual, Jaume Rossinyol, JoanMateu, Joan Sampol, Jaume Alcover,Guillem Andreu, Gabi Mayol, ToniVerger (infantils); Josep Maria Mas,Tomeu Verger, Biel Sampol, TomeuGomila, Jaume Mas, Damià Vaguer,Llorenç Munar, Guillem Nicolau,Bernadí Font, Cris Andreu, BartomeuFullana i Joan Mateu.

Bid Gomila

Dos equips del col.legi públic"Joan Mas i Verd", els alevins i elsinfantils, s'han proclamat campionsescolars de Mallorca de handbol mas-cull a la categoria de promoció esporti-va després de la celebració de lesfases insulars del passat mes de maig.

La fase final d'alevins es vadisputar a la pista "Es Dou" i hi acudIren els col.legis de Muro, Sa Pobla iMontuïri, tant en la categoria masculi-na com femenina. Els nins de Montuïriderrotaren clarament els seus opo-

MISCEL.LÀNIA 27

DicffibgTtilltMaig de 1992Defuncions

Dia 3.- Jaume Martorell Miralles,viudo de 79 anys. "Roqueta".

Dia 23.- Gaspar Garcias Sastre,fadrí de 88 anys. "Mosson".

Dia 24.- Miguel Ramonell Aloy,casat de 72 anys. "Matxo".

MatrimonisDia 27.- Pere Sampol Ribas

amb Joana Maria Pons Gargallo.

tatlar i;h ttIttl

MUSCLOS FARCITS

INGREDIENTS

1 quilo de musclos naturals.1/2 " de pop2 ous bullitsTomí, moraduix, un poquet de

ceba rallada, un cullerot d'aigua,2 6 3 cullerades de farina, un pocd"Avecrem" i un ou cru.

E LABO R AC IC)Es baden els musclos al "vapor"

Es pica el bess6, el pop i els ousbullits. Es frig la ceba, hi passamla farina fent una beixamel junta-ment amb l'aigua un poquetd'herbes i l'Estarlux" o "Ave-crem': Una vegada fred hi posaml'ou cru. S'omplen els musclos, elsposam al forn amb el grill encèsuns 10 minuts. Damunt cada un,abans de coure, hi posam una ga-leta picada i un poquet d'ol

Per fer el pop fluixEs fa net. Es posa aigua al foc i

que bulli; s'escalda tres vegades, esdeixa dins la mateixa aigua ambtres cabeces d'alls fins que siguicuit.

Antônia Verger Ramone!! "Matxa"

VISITA A L'EXPO '92

La Mancomunitat d'Es Pla ha organ it-zat una excursió a Sevilla pel preu de62.5 00 ptes. per visitar l'Expo -92coincidint amb els dies dedicats a Ba-tears: del 2 al 5 de juliol pròxims.Inscripcions a l'Ajuntament.

CalbtGtAls ciclistes de la 32 Edat

Corredors de s'edat meva:a tots vos vull saludari a tots vos vull desitjarque Déu vos vulgui donaruna força vertaderaper anar per carreteraja que jo ni hi puc anar.

M'agrada una flor de I lin,perquè sempre m'ha agradat;"companyeros" heu honrattots es de tercera edatdes poble de Montuïri.

A na "Cati" Mut(Un dia que estava trempat)

Som un homo "infortú",molt curt de sabiduria;tres mil duros pagariaes poder venir un dia,reina meva, a jeure amb tu.

A na Maria "Poeta"

Som un homo capritxós,de poca sabiduria,no saps que m'agradariaes poder venir un dia,reina meva, a jeure amb vós,pero que l'amo no hi fosi no mos molestaria.(Quan Ii dona l'enhorabonaper haver sont a la televisió)

A la metgessa

Donya Joana Maria,sa metgessa que teniu:he de cercar un motiuperquè em visiti s'estiu,que per malalt me daria;i sé cert que reviuriauna "prenda" que no viu.Si vol 'prendre de glosar

jo li podria fer escola,però ha d'esser tota sola,ningú mos molestara,i dins poc temps ja veuràque a en "Parrí" es cap li vola.

Miquel Massanet "Pam"

heArnavtJuny plujós

graner polsós.

PluvlbmAceMaig de 1992

Dia 3

21'301. m2." 4

27

" 20

2'10 Total

50'40

hotGA

JUNY DE 1967

Dia 3.- Bartomeu Cerdà Verger "Tec"amb Margalida Miralles Amengual 'Reus"

Dia 28.- Guillem Garau Andreu "Prateamb Margalida Noguera Cerdà "Moia

141ircip pattml25 ANYS ENRERA

Juny de 1967Dues Mises Noves

Dies 24 i 27 d'aquest mes, GabrielRossinyol Verd i Bartomeu Moll Ribascantaren Missa Nova a l'església deMontuïri. Més envant foren nomenatsrespectivament vicaris d'Inca i de SantJaume de Ciutat.

Primera col.laboració de Gabriel GomilaEn el número de BONA PAU d'a-

quest mes, el nostre redator en cap, Ga-briel Gomila, va encetar les col.labora-cions a la nostra revista amb l'article:"La Primera Comunión, testimonio deCristianismo".

50 ANYS ENRERAJuny de 1942

Un pont a AlcoraiaPere Garcia Sampol tenia moltes difi-

cultats per poder arribar a la seva fincade fora vila. Va demanar permís a l'A-juntament i li concediren construir unpont damunt el torrent d'Alcoraia per-què fàcilment pogués entrar en "Es Pontd'En Tamarell".

100 ANYS ENRERAJuny de 1892

Contribució per alcohols

Dotze eren les persones de Montuïrique aquell any per contribució indus-trial havien de pagar arbitris "perfabricar, especular o traficar amb lesespecies d'alcohols. aiguardents, licors obegudes espirituoses", segons acord delConsistori d'aquest chit.

Pel Junyla falç al puny.

Canvi de capellans

Pere Orpí: de Montuïri a la ColòniaAndreu Genovart: de Porreres a Capdepera

Onofre Torres: de Santanyí a Montuïri Una de les informa-

cions que figuraven al'ordre del dia de la reu-nió del ConsellParroquial de Montuiricelebrat el darrers diesde maig, era la que feiareferencia a "nomena-ments eclesiàstics".

Exposa aquest punt elVicari Episcopal de lazona IV de Pastoral,Mossèn Rafe! Umbert,que va assistir a la reunióen representació del Sr.Bisbe i del ConsellEpiscopal.

Posa de relleu l'escas-sesa creixent de sacer-dots i la necessitatd'esser realista a l'horade fer un nomenanient, jaque són molts els factorsa tenir en compte i nosempre es poden fer lescoses a gust de tots.

El nou rector de Montufri, Ono/re Torres,és molt afeccionar a les excursions

Dins tota una cadena de nornenaments, algunes baules afecten lesparròquies solidaries i especialment a Montuïri. En resum: MossènAndreu Genovart deixa l'equip de solidaris i se'n va de rector aCapdepera, Mossèn Pere Orpí interrompra la seva permanència aMontifiri per fer-se càrrec de la parròquia de la Colónia de Sant Jordi, ipassara a ocupar el seu lloc mossèn Onofre Torres Ramis, un capellàjove que durant els darrers anys ha exercit el seu ministeri a Santanyí iEls Llombarts.

Malgrat els transtorns que sempre suposa qualsevol canvi, esperemque tota la cadena de nomenaments que ens afecta, sigui en beneficide tots. Almano aquesta sembla esser la intenció del Sr. Bisbe i elConsell Episcopal a l'hora de plantejar qualsevol nomenament.

Els canvis de domicili es duran a terme passades les festes de SantBartomeu.

Pel que fa al nou rector de Montuïri, procurarem oferir una entrevista en elpròxim número. Ens consta que es molt obert i ve a Montuiri amb una granil. lusió.

6

'e•;:"".

2'7:17

••=,

ESGLÉSIA EN CAMÍ

Les Primeres Cornu nionsSe celebraran el dia de la

Festa del Corpus

Enguany el segon torn de PrimeresComunions coincidira amb la festa delCos i la Sang de Crist, dia 21 de juny.

La missa començarà a les 7 del'horabaixa, i seguidament hi hauraprocessó com de costum.

Aquest dia se suprimeixen totes lesaltres misses.

Misses durant l'estiu

A partir del primer diumenge dejuny, durant els mesos d'estiu, no hihaura missa els diumenges i festes ales 11.

Per tant, a mes de la del dissabte ales 9 del vespre, n'hi haura els diu-menges a les 1930 en el Puig de SantMiguel i a les 21 a la parroquia.

Consell Parroquial

Dia 29 de Maig es va reunir elConsell Parroquial de Montu'iri, ambassistência de la majoria dels seusmembres.

El punt mes extens de l'ordre del diafou la revisió del "Calendari Pastoral1991-92", de la parròquies solidariesde Montutri, Algaida i Porreres.

Estudiant-lo punt per punt, sortiren arotle distints aspectes, tant positiuscom negatius, i s'aportaren distintessuggerències de cara a futures pro-gramacions i a una participació mésactiva del montuïrers.

Col.lecta perMallorca Missionera

Dia 17 de maig, la col.lecta especialamb motiu del Dia de MallorcaMissionera va recollir un total de38.000 pessetes. Gracies.

Qui vulgui pot manifestar el seu desig, en fer la declaració de renda (I.R.P.F.), a col.laboraral sosteniment econòmic de l'Església Catòlica, ho ha de fer posant una creu en el

requadre corresponent