EL FRARE TRINITARI MIQUEL FERRERFUNDADOR I REDACTOR

DEL "DIARI DE BUJA" (ANY 1812).

DIARI MARÇ

13U A.

BOLLETI INFORMATIU DE L'OBRA CULTURAL BALEAR PER ALS SOCISDELEGACIO DE BUGER : Carrer Major, 4, 1.er

CAPÇALERA

[11 115 UYSque morí el Pare Miquel Ferrer, inspira-dor del Diari de Buja. Per aquest motiu,s'han endagat una serie d'homenatges atot arreu de l'Illa, amb la presència fí-sica del nostre Director, representant delnostre Diari i de tot el poble de Buja.

De fet, des de les pàgines del nostreDiari, hem donat a conèixer la biografiadel Pare Ferrer, escrita pel Pare Xame-na, així com la incidència literària i so-cial que exercí aquest home dins la Ma-llorca del seu temps. Per tant, renun-ciam a repetir dades i opinions que jahan estat convenientment exposades ique són prou conegudes pels lectors.

Ara bé, no podem oblidar la conme-moració del 125 aniversari de la sevamort, perquè ens sentim obligats a re-tre, una vegada més, homenatge de gra-titud a aquest home —que era un abso-lutista, ben allunyat de la nostra con-cepció social, liberal i progressista— quel'any 1812 propalà el nom de Buja, totjust quan acabava de desvincular-se deljou municipal de Campanet. Tant ahircom avui, el seu Diari de Buja —que haservit per donar nom a la capçalera delnostre Diari actual— ha gaudit de ressòdins les terres de parla catalana. Ahir alservei del conservadurisme. Avui al ser-vei del progressisme. A una època i al'altra, però, el nom de Búger s'ha vistlligat als ideals polítics i culturals deMallorca.

Per això, sols per això, volem expressar, una vegada més, el nostre testimoni de reconeixement,a la figura polèmica i vital del Pare Ferrer.

Un home que, després del seu traspàs, ara fa 125 anys, va saber legar-mos el nom d'una publicacióque tots estimam: Diari de Buja.

DIARI DE BUJA 1

UN BON AJUNTAMENTJa hi som una vegada més.

On? A les eleccions munici-pals. Després de molts d'anysde sequetat, ara plou amb fre-qüència, no dic aigua del cel,sinó l'oportunitat d 'exercir eldret de votar, d 'elegir unsquants d 'entre nosaltres perdur endavant el municipi, perdonar resposta als problemesque tenim; per estirpar iempènyer el carro de la lliber-tat, de la democràcia; de laparticipació, en la convivència.

Abans de tot, convé recor-dar-nos dunes quantes coses.Aquí en tenim un parell:

1 .a—La cosa pública —la"res-pública"—, encara quesigui monarquia ara ens toca ipertoca a tots. Es trist obser-var com encara té vigènciaallò de que "casa de tots escasa de ningú", o alló altre"cosa de tots cosa de ningú".Tots cada ú des del seulloc de feina i d 'ideologia—hem de fer-nos costat per por-tar a bon port la tasca col.lec-tiva: El poble. Per passivitat iper estretor de mires de certsgovernants (els timonels que esmiren la butxaca no serveixen)s'ha ensorrat la barca. Sapi-guem ser nosaltres clars i unitsperquè no es perdi la vida, talcom per la soca pelada del'arbre regalima la saba.

2.a—Recolzem les persones iels grups que estimen les nos-

tres coses, que coneixen deprop els nostres problemes,que lluiten per resoldre '1s. Lespetites crisis d 'un poble tambésón nostres. NO esperem queels de fora casa ens treguinles castanyes del foc. Tenimmotius per esperonar el nostreesforç: 1 'Ajuntament és nostre,les càrregues fiscals i els cà-rrecs públics nostres també. Lacasa consistorial és la casa delpoble. El municipi és la par-cel.la de tots. L'Ajuntament ésla reunió, és la corporacióencarregada del govern i admi-nistració dels interessos del po-ble.

3.a—Els elegits han de feruna política municipal quepro curi encarrilar els vagonscap a una estació millor, re-duint desequilibris i repartintmillor la coca de 1 'economia,del treball, de la cultura, de lasalut. Encara que la coca siguipetita. L'autoritat del batle idels regidors és sempre un ser-vici al poble. Això vol dirmolt. Servir-lo, no servir-se 'n. Iel poble ha de participar. Nobasta elegir uns representants.Els elegits no poden creure 'sels amos dels qui els han ele-gits; ans el contrari. S'ha depotenciar la participació en lesfestes, en la cultura, en 1 'o rga-nització de serveis de salut id 'atenció als infants, als jovesi als majors. No podem espe-

rar que ens cridin. Moltes ve-gades si no et fas present nocompten amb tu. Dictaduravol dir que ho fa o, millor,ho mana tot un tot sol i ésclar, també s 'ho menja tot ell.Democràcia en canvi exigeixque deixem de considerar pro-blema i feina d'un, el que ésfeina i preocupació de tots.

4.°—Un poc o un molt po-dríem aconseguir un Ajunta-ment que fos d 'aquesta mane-ra: 1) Un "Ajunta-ments", unlloc, un grup i un ambientque ajuntàs els caps, lesments, les idees bones de totala gent del poble. Amb unsbons caps podem pensar molti bé. 2) Un "Ajunta-cors", unajunta inquietuds, tradicions isentiments de tots, perquè sen-tiguem el poble com a viu icom a nostre. Que el poblerespiri i senti profundament,mogut per la tasca coratjosadels regidors. Amb uns corssensibles i nobles podrem sen-tir millor les alegries i les pe-nes comunes. 3) Un "Ajunta-mans" que promogui i organit-zi les mans de cada ú perquètothom treballi i col4aboriamb esforç i treball.

Amb les mans que es donenla mà, la germanor s'edifica iel poble s 'alça cada cop mésfort i més amunt.

BARTOMEU BENNÀSSAR I VICENS

VEU D'ALTRI

BANDA DE MÚSICADE BLIGER que amb lesseves actuacions va honrarel nostre poble de 1 'any1909 fins al 1936, allàqual dia 30 d 'aquest mesd 'abril tributarem un granhomenatge.

2 DIARI DE BUJA

ORDENANZAS MUNICIPALES DE BUGER - 1872Considerant de gran interés les Ordenances Municipals que foren aprovades a l'any 1872, les publicam aquí gràcies

a la transcripció literal feta pel Mossèn Joan Ferrer Alemany.

AYUNTAMIENTO DE BUGER A-KTO 1872

El Ayuntamiento de Búger en sesión del día 5 de Mayo de 1872 y en virtud de las atribuciones queel sefiala el articulo 69 de la ley municipal vigente, acordó aprobar las siguientes Ordenanzas municipales depolicía urbana y rural que sercín obligatorins en est e distrito desde el día ocho del mes de Mayo de esteafío, previa aprobación del M. Y. Setior Gobernador de la provincia.

ORDENANZAS MUNICIPALESTítulo primeroPolicía urbana

Art.° 1.°—Toda persona de cualquier edad y sexoque con gritos, palabras induorosas, amenazas,pedradas o de otra manera incomode al vecin-dario o perturbe el reposo público seth casti-gado con la multa de 1 a 10 pesetas según lagravedad de la falta.

Art .o 2 .o—No podrá tener lugar ninguna clase dediversión pública sin previo conocimiento dela autoridad local bajo la multa de 10 pese-tas.

Art.° 3.°—Los espectkulos públicos estri bajo lavigilancia de la Autoridad. La empresa o elque los diere debeth anunciar públicamente laclase de función, el local y la hora en quedarú principio. Faltando a alguno de estos re-quisitos o no cumpliendo lo anunciado incurri-th en la multa de 10 pesetas.

Art .o 4 .o—se prohibe el revender o negociar los bi-lletes de los teatros u otros espectkulos seme-jantes bajo la multa de • cinco pesetas y comi-so de los billetes que se traten de negociar.

Art.° 5.°—Durante los espectkulos, el públicoobservath el mayor orden y compostura, de-biendo descubrirse los caballeros al subir eltelón o principiar la función bajo la multa de5 pesetas. Si hubiere algún espectador tandíscolo que no hiciere caso de la primeraadvertencia de los agentes de la Autoridadseiú inmediatamente sacado de la sala.

Art.° 6.0—Se prohibe fumar en la sala donde tengalugar el espectkulo y dependencias anejasdonde hubiera anuncio de prohibición. Todobajo la multa de 5 Pesetas.

Art.° 7.0—Cuando el público pida la repetición dealguna parte del espectkulo y la empresa olos actores lo considerasen improcedente, deci-dith el Delegado de la Autoridad que estuviesepresente. Esta decisión no puede impugnarsepor parte del público ni por la de la empresao actor, incurriendo el que la resistiere en lamulta de 10 pesetas.

Art.° 8.°—Si ocuniere por cualquier motivo en ellocal del espectkulo un alboroto tal, que nobastaren a contenerlo las prevenciones de laAutoridad se dath por terminada la función y

DIARI DE BUJA

se procedth al despejo de aquel, entregando alos alborotadores a los tribunales.

Art.° 9.°—Después de media noche no se permitenen casas particulares y casinos cantos, músicasu otro género de ruido que pueda incomodaral vecindario, sin permiso de la Autoridad in-curriendo los contraventores con la multa de10 pesetas.

Art.° 10°—Se prohibe echar a la calle, agua, tierra,basura o cosas semejantes, y limpiar estoras,ropas ni otros objetos desde los balcones oventanas, ni quemar paja en la vía pública ba-jo la multa de 1 a 10 pesetas adems dequedar obligado el contraventor a quitar de lacalle lo que en ella hubiere echado.

Art.° 11.°—El que al ejecutar alguna obra o porotra causa cualquiera tenga necesidad de sacara la calle escombros o materiales deberá darprevio aviso a la Autoridad para que le indi-que el sitio y modo donde deberú colocarlos.El contraventor incurriM en la multa de 10pesetas.

Art.° 12.°—Igualmente y para los mismos efectosque menciona el artículo anterior se necesitapermiso de la Autoridad para acopiar materia-les en la vía pública, el infractor incurrith enla multa de 10 pesetas.

Art.° 13.0—Cuando la Autoridad reconozca que hacesado la necesidad de colocar en la vía pú-blica los materiales que menciona el artículoanterior ordenaran su retirada dentro de breveplazo, pasado el cual se retiraran a costas delque los hubiere allí dejado.

Art.° 14.°—Solo mediante el propio permiso se po-dran abrir hoyos en las calles, plazas, paseosy caminos. El que los abra previo aquel requi-sito, tendth obligación de taparlos por la no-che, amontonando las tierras aún alrededor sinprofundidad ascendiera de un metro bajo lamulta de 10 pesetas.

Art.° 15.°—Todo hoyo o montón de materiales quese consientan en la vía pública deberá de nocheir serialado y alumbrado por un farol que se co-locath en el parage más conveniente sin queningún vecino pueda resistirse a que dicho farolse situe en una fachada, todo bajo multa de5 pesetas.

Art.° 16.°—Cuando por motibo de una obra tuviereque impedirse el transito de carruages, se pon-

3

COM VESTIEN LES BUGERRONES

(ANY 1895)

dthn palos gruesos de cinco pies de alto a laentrada de la calle impedida. Si ademãs conve-niese evitar el tthnsito de caballerías se colo-cathi dos palos que formen crucero y si la

clase de obra hiciere indispensable impedir eltiinsito de las personas, se cerraM la callecon valla o empalizada. El maestro director dela obra que infringiere estas reglas seth multa-do en 10 pesetas.

Art.° 17.°—E1 que haga obras en parage que de enlas calles o plazas no dejath cuerdas, escalerasni otros útiles que puedan servir para robar ocometer otros delitos, bajo la multa de 5 pe-setas.

Art.° 18.°—En las nuevas construcciones de edifi-cios los propietarios se sugetathn respecto aalineaciones, alturas y rasantes a los planosaprobados conforme a la legislación vigente enla materia.

Art.o propietario de la casa que se modifi-ca tiene obligación de reponer la acera o em-pedrado de la calle correspondiente al deaquella, bajo la multa de 10 pesetas.

Art.° 20.°—Las dos primeras hileras de tejas queexistan en los aleros o cornisas de los tejadosdebeth afirmarse con mezcla de modo que nopuedan facilmente caerse ni arrancarse bajomulta de 10 pesetas.

Art.° 21.°—No podthn construirse hoyos, gradas,guarda-cantones, fuera de la linea de los fron-tis de las casas. Solo podthn colocarse guarda-cantones en aquellas esquinas en que fuesenabsolutamente necesarias, en cuyo caso debe-thn ser de figura cilíndrica, de cinco decíme-tros de dithnetro en su base y un metro dealto empotrados la mitad dentro la esquina.El infractor, incurrith en la multa de cincopesetas y la obligación de quitarlos o refor-marlos.

Art.° 22.°—Bajo la misma pena del artículo ante-rior se prohiben las rejas bajas que salgan dela linea de la pared y las persianas queabriéndose por la parte de fuera estén a me-nor altura de la de tres metros del piso de lacalle.

Art .o 23.o—se prohibe el tirar piedras en tejados uotros objetos que puedan dariarlos, así comoel andar sobre ellos, a no ser con expresoconsentimiento del dueflo, bajo multa de 5pesetas.

Art.° 24.°—Queda prohibido el tener tiestos, mace-tas, colchones, jaulas u otras cosas semejantessobre las ventanas, barandillas de los balcones,galerias y terrados que den a la calle o lugarpor donde haya pararse, a no ser que esténbien afirmadas y de modo que el agua que seeche en las macetas o jaulas no pueda caersobre los que transitan. El contraventor incu-rrirá en la multa de 2 pesetas.

Art.° 25.°—Nadie podii extender ropa ni otrascosas por los paseos, plazas o calles, bajo lamulta de 2 pesetas.

Art.° 26.°—Todo el que desee poner frente la puer-ta de su casa toldo para resguardo del solnecesita permiso de la autoridad la cual loconcedeth siempre que no pueda embarazar ellibre tthnsito de las personas, caballerías, y ca-rruajes, y no afee el ornato quedando obliga-do el solicitante a que el agujero que haga enel suelo para colocar las varas del toldo nosea mayor dimetro de una pulgada ni sucontorno sobresalga de la superficie del suelo.El contraventor serú multado en 5 pesetas.

Art.° 27.°—Todo el que habite casa con zagithn • ocon varios vecinos que tengan entrada por unamisma escalera debeth mantener luz en elladesde media hora después de puesto el solhasta que se cierre la puerta principal, estaobligación alcanza a todos los habitantes de lacasa turnando en ella, a no ser que otra cosaconviniesen entre si. El contraventor incurriMen la multa de 1 peseta.

(Continuar)

DIARI DE BUJA

CAIXA DE BALEARSI "SA NosTRA

7

Cine GoyaBUGER (Mallorca)

CARTA OBERTASR. GUILLEM RAMIS FELIUEcónomBúger

Distingit senyor:Com vostè sap, fa uns quants anys que es va fer un contracte amb el seu antecessor don

Joan Pastor i el- que subscriu, que feia referència a l'explotació del Saló Parroquial (Cine Goya),contracte que fins el dia d'avui ha estat complert per les dues parts. Del contengut de les sevesclàusules no és necessari tornar-ne a parlar ara, ja que amb efectes de dia 1 de gener del presentany don per rescindit el contracte de que parlam.

El motiu que m'indueix a prendre aquesta decisió és que és materialment impossible poderseguir donant funcions de cine, ja que la programació setmanal puja a 30.000 pessetes, quantitatque és impossible de recuperar a la taquilla i , fins i tot, encara s'ha d'incrementar en conceptede despeses generals i imposts.

Pel que fa a les companyies teatrals, també obliguen a uns pressuposts que fan impossibleque un poble petit com el nostre pugui veure teatre. La Televisió i les noves comoditats dedesplaçament fan que la gent hagi deixat d'acudir com abans al cine o al teatre, cosa que hamotivat el tancament de la majoria de locals tant a Mallorca com a fora.

Això m'obliga a posar a la seva disposició, com a representant legítim de la propietat, ellocal, ja que potser vostè el podrà destinar a altres fins.

Essent així que renuncii a tots els meus drets que, com a empressari em corresponen al'empar de la Llei d'Espectacles, pos a la seva disposició tots aquells documents que correspo-nen al saló parroquial i el contracte, que consider finalitzat.

De tota manera sap que si mai em necessita, tant com assessor o en qualsevol altre concepte,sempre que sigui per a la conservació del local o per a qualsevol altra activitat, tant si éscultural com si és artística, em tendrà a la seva disposició moralment i econòmicament i, com éslògic, d'una manera desinteressada.

Abans d'acabar aquesta carta, vull aprofitar l'avinentesa per demanar disculpes a qualsevolpersona que relacionada amb les activitats del cine s'hagi pogut sentir ofesa o molestada perqualsevol actitud o paraula que jo hagi pronunciat, ja que, si hagués ofès ningú, hauria estatd'una forma involuntària, ja que tenc per norma no ofendre mai intencionadament.

Vull que consti que en deixar el cine i rescindir el contracte, ho faig d'una manera comple-tament voluntària i sense pressions de ningú.

Sense res més de particular, aprofit l'ocasió per saludar-lo i oferir-me com a servidor seu.

Firmat:MIQUEL PERICAS BUENO

DIARI DE BUJA 5

Molts dels nostres lectors ens han demanat, que publicàssim, a ser possible, i de la maneramés completa, el capítol que fa referència a Búger, el qual figura en la recent HISTORIA DECAMPANET dels autors R. ROSSELLO i ANTONI LOPEZ, recentment publicada.

Procurarem complaure als nostres lectors, continuant la publicació al present número.

(Continuació)

ca, Selva i Campanet dient quePere Fuster en nom propi i ennom dels altres "havent molins enla riera del torrent de Búger", esqueixava perquè algunes personestrencaven l'aigua de la síquia ambla qual molien els molins; els bat-les havien de fer crida que ningúno trencàs l'aigua sots pena de 50lliures, i si era captiu o personaque no pogués pagar, perdria elpuny.

Pere Siquier del lloc de Búger,el 1440 obtenia llicència per po-der caçar perdius amb filats o cal-dera per tot el terme de Campa-net.

El 1352 Guillem Brotat col.lo-cava en matrimoni la seva fillaGuillema amb Pere Bartomeu deMuro, assignant un dot de 40lliures. I el 1371 Francesc Mata-mala de Santa Margalida feia do-nació de béns entre vius al seunét Francesc en ocasió del matri-moni que havia de contreure ambSerena, filla de Pere Rubiol deBúger, la qual aportà un dot de200 lliures.

Les comunes.

Les comunes anomenades delRevellar, fou el lloc on s'aixecariael poblet de Búger. Ja el segleXIV les comunes foren motiu deqüestions i discrepàncies entre elsprimers pobladors. El 1339 Llo-renç Buades, Ferrer Buades i Fe-rreró Buades, Bernat Tartre, PereBuades, Guillem Buades, AntoniPuig, Jaume Brotat, Bernat Venta-yol i Pere Crespí, pobladors i te-rratinents de l'alqueria Búger no-m enaven procurador i síndicRamon Jover per actuar en nomseu en les qüestions que menavenamb altres que tenien garrigues iquintanes comunes. L'any següentRamon Jover, Bernat Alomar iPere Puig tractaven sobre la par-cel.lació de les garrigues i terrescomunes.

Aquest temps Antoni Puig vaestablir a Ramon Jover un honorque tenia a les quintanes i garri-

gues comunes; entre els confron-tants se cita el torrent. Li vaadvertir que li hauria de donarcamí d'entrada i sortida, és a dir,pel camí que de Búger va al molíd'En Móger i d'aquí al camí peron es va d'Huyalfàs a Inca; pres-taria cada any cinc quarteres deblat i 8 sous en moneda, i a més,hauria d'arrabassar una quarteradade garriga. El sobredit Puig féualtre semblant establiment a favord'Esteve Palleres.

Així anava passant el temps iel poble creixia poc a poc, finsque, arribant a la segona part delsegle XVI, es feren molts d'esta-bliments i parcellacions de terres,amb no poques dificultats i desa-vinences.

Dia 3 de maig de l'any 1572 elconsell de la vila de Campanettractava: "no ignoren vostres sa-vieses que en lo loch de Búger sesón dats o presos certs trasts perfer cassas y fins assí no avem tro-bat lo modo y ordre com se sóndonats". Concordaren que es pa-garia 16 sous d'un quartó, 8 sousd'un hor, i 4 sous de mig hort.Dotze anys després el consell tor-nava tractar les causes i qüestionsocasionades per les cases de la co-muna de Búger.

En el consell de dia 7 d'abrildel 1591 era proposat que Des-brull volia capbrevar les comunesdel Revellar, afirmant que erendel seu alou.

Finalment, dia 29 de novembrede l'any 1592, Arnau Garau, PereSerra de Son Corró, i Miquel Ca-pó de Búger, tres dels jurats de lavila, precedida la concòrdia entreels pobladors de Búger sobre elsestabliments de la quintana o ga-rriga comuna dita el Revellar, aefectes d'edificar, procediren a ferels establiments: primeramentestableixen a Tomàs Bertran unhort de terra per edificar cases,alou del magnífic Joanot Des-brull, hereu d'Elisabet Fuster iPere Bennàsser de Santiani; con-fronta amb via ver l'església, viade pou. Farà 4 sous de censanual ortats a la casa del clavaride la vila. Amb semblants condi-cions foren establers altres hortsper edificar cases a favor de Mi-

quel Payeres, Antoni Payeres aliasfrare, Miquel Martorell, BartomeuCapó, Bartomeu Payeres, Pere Ga-mundí, Miquel Tortella alk Moyà,Cristòfol Payeres, Joan Capó sas-tre, Pere Capó alias Portals, Mont-serrat Siquier alias Nofre, MiquelGamundí, Simona viuda de JoanPasqual, Miquel Company Ferrer,Jeroni Buades, Miquela viuda deMiquel Vallcanera, Miquel Ponsalias Estel, Rafel Vallcanera, i Ca-terina pasquala. Dia 24 de maigdel 1597 Antoni Payeres de Bú-ger, un dels jurats de Campanetestablia a Sebastià Morro un hortde terra per edificar, i altre sem-blant establiment a favor d'An-dreu Capó. Aquests establimentsseguiren en anys successius comel 1600 un a favor d'Antoni Bua-des.

La botiga.

A Búger, com a Campanet, hihavia la botiga, lloc on era depo-sitat el blat que s'havia de vendrei distribuir als necessitats, sobre-tot a l'hora de sembrar. El mesd'octubre del 1579 administravala botiga de Búger Antoni Torte-Ila i venia el blat a raó de dueslliures i 8 sous la quartera. Lavila li donava 20 sous per "aju-da", i 6 diners per quartera "demesurar".

Un assassinat.

De part del lloctinent general,el mes de juliol del 1481 un ofi-cial anà a Búger per prendre Mi-quel Torrent acusat de la mort deJoan Bartomeu Bennàsser, "e presaquell lo portà fore camí prop locamí qui va a Sóller y en unulastre penjà lo dit Miquel To-rrent".

El pou.

No cal dir la importància quetenien els pous, tant per abeurarel bestiar com per altres necessi-tats. A instància de particulars elmes d'agost de 1531 es ventilavaun contrast davant Jaume Pons,batle reial, motivat per un poureblert dins el camí, en lloc deBúger.

6 DIARI DE BUJA

ES CULERS DE SES AL•LOTES(SEGONA PART)

14 19

Si lo que abulta fos seumolt cumplida així seriai fan tal embusteriaper por no posar-s'hi neu.A qualcú li sap poc greucom ha vist es resultatd'aquest culer encantat,vull dir, gàbia enganadora,i dóna molta demoraal qui està poc enterat.

15

Per la Rambla fa volteraperque troba massa truides culers: Es un embuii no es pot fer una drecera.Culers davant i darrera,allò massa fastidia,un homo no pot fer viaperquè té moltes travetesi a causa de ses faldetesun poc força s'enrabia.

Tot pareix carn naturalentre davants i culer.Lo que és a cas pedasserja deu fer un bon capital.Però no hi ha res legal,tot són quatre escarabatsi entredós mal brodatsper parèixer xerafins.Si les véssem per dedinsquedariem encantats.

SENYORA AMB CULER

I que fan aquelles camelladesamb so cul que fa cloc-cloc,i se posen qualque floci randes ben acabades.Se'n van lo més estiradesamb so ventai japonès,a cercar qualque pagèsque portot estan mirant,es culerot remenantel deixen mig compromès.

20

Vé que passa un mossoneti com és propi des joventja le segueix de repenti no deixa un instant dretde mirar aquell culereti es moviment sandunguero,i aquell panet tan liqueroque se mou aquí i allà,i aquell homonet estàen més perill que un torero

17

2118

I lo que fa més maliciquan un va an es teatro,se presenta un mal retratoi li fa fer un sacrifici.I tenen aquest mal vicique no hi poden fer de més,de molestar amb excésper causa des gran culerremuguen a té i qui técom animals forasters.

Ses qui tenen mals davants,què és lo que solen fer?Se'n van a cas pedasseri cerquen trossos de guants,i formen com a dos pansde pedassos, fets amb traça;i un que diu: Què està de grassa,pareix que no duu corsé,i amb lo que abulta es culerqualcú se'n duu carabassa.

S'acosta a ella un pocper donar-li un poc de broma.Li agrada menjar una pomatant o més que un aubercoc.Des ulls li surt com a foci no sap que s'ha de fer.Es veure aquell culerben segur que el duu enganati com vé es resultathaja perdut tot quant té.

16

...Sa glosa no segueix

Entre el 1574 i 1575 trobamregistrades diverses despeses delclavari per l'obra feta al pou i pi-ques de Búger, com una partidade 4 lliures i 10 sous per "loadob del pou", i 20 sous donatsa Guillem Pasqual "per un ullas-tre li tallaren per lo pou nou yper lo perjuy de la argilla li posa-ren en so del seu". Despeses quecontinuaren els anys següents.

Altres notícies diverses.

Els pobres de Búger també re-' bien l'atenció dels jurats i consellde la vila de Campanet. L'any1580, per valor de 8 sous i 6 di-ners, compraren una ovella "quepartiren a Búger per amor de Déu".

El 1595 trobam dos albarans,

DIARI DE BUJA

un de 4 lliures i 4 sous i un altrede 6 lliures "les quals se són par-tides an els pobres del loch deBúger", segons ha firmat el vicariRafel Pou.

Quant a Milícies, trobam quel'any 1596 eren donades 3 lliures

a mestre Joan Navarro, tamborerde la bandera de Búger, monedaque li havia promès la vida.

Dos anys després eren entrega-des 3 lliures al mostassaf "peradobar el rotlo del lledoner de laplaça de Búger".

"He partit de Son Mesquidaque es sol s'havia enramat.Tot es cami" som botatcom un cabrit, Margalida".

(Del Cançoner del P. Ginard)

ES MISSATGE

DE SON MESQUIDA

Som homo pobre i casati per guanyar-me sa vidaamb l'amo de Son Mesquidaper missatge m'he llogat.Tenc sa dona an es poblatavorrida i entristida,que al.lota jove i garridanecessita bon recapte...Però avui que ja és dissabteHE PARTIT DE SON MESQUIDA.

He partit molt abans d'hora,just acabats de dinar:L'amo m'ha volgut donarpermís per fugir a deshora.Prest avui tendràs devora,Margalida, a s'estimat.No com era acostumat,que esperaves intranquilaperquè arribava a la vilaQUE ES SOL S'HAVIA ENRAMAT.

El sol crema com un fornperò jo vaig ben lleuger,perquè avui arribaréa ca-nostra més dejorn.De tant satisfet que tornes camí no m'ha cansat,que com vénc enamoratper estar amb tu, vida mia,creu-me que de s'alegriaTOT ES CAMI SOM BOTAT.

Però arribat a sa casa,t'he trobada dins es llitdavall d'En Toni Garritque te fitora amb s'espasa.M'ho meresc per esser un ase,que dona jove i garridano l'has de deixar en sa vidaencara que passeu fam...si no vols portar banyamCOM UN CABRIT, MARGALIDA!

VICTORIA RAMIS D'AYREFLOR

(Del llibre humorístic inèdit

"Glosant el Cançoner")

MOVIMENT DEMOGRÀFIC1982

NAIXEMENTS

Miguel Cladera Capó; 2 Febrer, 1982.María Capó Siquier; 14 Març, 1982.Miguel Perelló Mir; 30 Abril, 1982.Miguel Ferrer Serra; 10 Març, 1982.Toni Capó Saletas; 25 Juny, 1982.M.a del Mar Vanrell Padilla; 30 Juliol, 1982.José Antonio Gómez Hinojosa; 4 Novembre, 1982.Esteve Gomila Candel; 15 Desembre, 1982.

MATRIMONIS

Gabriel Perelló Pizà - María Capó Capó; 23 Gener,1982.

Jesús Miguel García Varela - Margarita Inmaculada Lli-teras Costa.

Antonia Ferreira Gómez - Rosa M.a Hinojosa Serra; 7Juny, 1982.

Antonio Ramis Ferrer - María Cantallops Guasp; 12Juny, 1982.

Miguel Fornés Molinas - Francisca Capó Siquier; 5Juny, 1982.

Bonifacio Navarro Ríos - Eufemia Martínez Feiipe; 11Setembre, 1982.

Gabriel Albons Oliver - Catalina Payeras Gamundí; 25Desembre, 1982.

DEFUNCIONS

María Catalina Aguilar Campaner; 17 Gener, 1982.Pedro Juan Torrens Pascual; 15 Febrer, 1982.Miguel Payeras Capó; 11 Maig, 1982.Andrés Martorell Siquier; 22 Maig, 1982.Antonia Capó Capó; 12 Agost, 1982.Micaela Soler Pons; 28 Agost, 1982.Manuel Picó Miró; 29 Agost, 1982.María Tortella Saletas; 10 Octubre, 1982.Juan Siquier Saletas; 15 Novembre, 1982.Antonia Villalonga Payeras; 30 Desembre, 1982.

Dia primer de maig, amb motiu de la Festa des Jai,Búger serà escenari d'una gran Diada Ciclista, que començaràa les 9 del matf i acabarà a la una de l'horabaixa.

Aquesta diada està organitzada pel Club 2 Perellons,equip per al qual han fitxat els dos corredors locals FrancescSoler i el novell corredor Mateu Roca.

El dia de la presentació de l'equip varen tenir lagentilesa de convidar-nos a un esplèndid dinar que va tenirlloc al Molf d'En Blanc de Llubf.

Desitjam molts d'èxits al Club 2 Perellons i als nostrescorredors.

DIARI DE BUJA

NECROLOGIQUESEl passat dia 30 de desembre va passar a millor vida

donya Antònia Villalonga Payeras, que era tenguda en granestima entre les persones que en vida l'havien tractada.

Als seus fills, al nostre bon amic Felip i a les sevesgermanes i als altres parents, donam el nostre més sentitcondol.

El nostre admirat i estimat amic que fou el Sr. JaumeMuntaner Gomila, va entregar la seva ànima al Senyor dia 13de gener d'enguany. Va esser sempre un home molt preocupatper la cultura y pertanyia a la coneguda família de Cas Fuster,que sempre s'havia distingit pel seu amor al teatre. Varen esserells els qui durant moltes dècades varen representar cada any"Els Reis, que tanta fama varen aconseguir per tota la co-marca i varen donar un bon prestigi al nostre poble.

Volem fer arribar el nostre viu condol a la seva viuda,als seus fills, germans i a tots els altres familiars.

Víctima d'un desgraciat i fatal accident va deixard'existir en plena joventut el nostre amic Pau Buades Paye-ras a l'edat de 36 anys. Va morir dia 24 de gener i vadeixar viuda i dos fills. Volem fer arribar el nostre condola ells i a tots els altres familiars seus. Era Regidor del'actual Consistori.

Antoni Capó Saletas, va entregar la seva ànima a Déua l'edat de 72 anys el passat mes de febrer. Durant la sevajoventut va esser un gran deportista, dedicat a les corregu-des de cavalls. Es va fer famós damunt el cavall "Peti" iamb "Larita" amb els quals va obtenir grans triumfs pelsanys trenta. A la seva viuda Catalina, fills, germans ifamiliars el nostre sentit condol.

Dia 8 de març deixava d'existir la Senyora MariaTorrens Capó a l'edat de 78 anys. Rebin el seu espòs,Miquel, germanes Isabel i Martina i tots els altres parentsseus el nostre sentiment de condol.

Bartomeu Pons Siquier, de Can Baté, molt conegut perhaver-se dedicat a la construcció de carreteres, va morir al'edat de 87 anys, víctima d'una curta malaltia. Donam elnostre més sentit condol a la seva viuda, filla , germans ials altres familiars.

DIUMENGE

8 DE MAIG 1983

Eleccions Municipals

Autonòmiques

Acudeix a votar

i vota

el millor candidat

pel teu poble.

CAPS DE LLISTA DE LES ELECCIONS MUNICIPALS A BÚGER

No publicam la

fotografia del Candidat

de la Coalició de dretes

ALIANZA POPULAR

perquè la vàrem demanar

i no la mos donaren,

MIQUEL PERICAS BUENO

MIQUEL AMENGUAL MARTORELL

Candidat del

Candidat de "Unió Mallorquina"

(P.S.O.E.)

(Actual Batle de U.C.D.)

9DIARI DE BUJA

ciTeitaAVANÇ DE PROGRAMA

DIA 30 D'ABRIL.

A les 10 del matí: Amollada de coets i música ambiental.

A les 1030: Semi-Maraton (Vegeu els programes de mà).

A les 6: Arribada de la Banda de Música d'Inca i cercavila.

A les 630: Gran homenatge als qui formaren part de la Banda deMúsica que Búger se va honrar a tenir de 1909 a 1936. Missacantada amb participació del nou cor parroquial, oficiada perMossèn Joan Pons Payeras.Concert a càrrec de la Banda Municipal d'Inca.Parlament a càrrec de Josep M. Llompart, President de l'ObraCultural Balear.Entrega de diplomes als familiars dels homenatjats.2.a part del concert i final de festa.

DIA 1 DE MAIG.

A les 9 del matí: Començament de la Diada Ciclista.

A la 1'30: Gran dinar de germanor (Es poden encarregar els tiquetsal Bar Can Pau).

A les 4: Balls populars a Cas Pobil, amb l'Agrupació Aires deMontision de Porreres.

A les 630: Arribada des Jai que serà acompanyat fins al CarrerMajor on tendrà lloc una gran Festa Pagesa en la qual podranprendre part totes les persones que ho desitgin juntament ambl'esmentada Agrupació de Porreres.Gran fi de festa.

La Comissió de Festes es reserva el dret de poder canviar elprograma, si les circumstàncies ho reclamassin.

BANDA MUNICIPAL D'INCA • DIRECTOR: V. BESTARD GARCIASQUE ACTUARA EL DIA 30 D'ABRIL

ai

10 Imp. Politécnica. Troncoso, 3. Ciutat

Dipòsit Legal: P. M. 250-1978