nuNo 23 EsfQtu 1993

REVISTA DE MANCOR DE LA VALL

OP"4":.•;#r;1116.....00•11 a

11.-.11 Aled ri; r.-A r rrffns Ain l'erscr‘rdn RA nu-Ifni srn

BevistadelNancordelá Van

Redacció: Grup ,de ,MilocorinsMayuctaci6: En Joan &CoLlabamdom: Tots els qui vulguin

COL.LECTIU MONTAURARaga Ajuntament. 107312 MANCOR DE LA VALLTe.: 501776 FAX: 881194

Dipòsit Legal: PM 3-1988

IMPRESSO: CRAMPS GOYA (Lioseta)

Les responsabilitats dels articles recaurannomés damunt de Ilurs autors.

712 Monta ural

Portada: Mancor de la Vall, dibuix del artista Joan Saura, professor del'escola Montaura.

3 - TRIAL "MRS BALEARS", PUNTUABLE PEL CAMPIONAT D' ESPAÑA.4 - CRONICA. Gabriel Fiol Mateu.7 - UN RECORD PER MN. MIQUEL BONAFE ALORDA. Gabriel Fiol Mateu.8 - PATRIMONI ARTISTIC. Noticies referents a molins fariners d'aigua, en

el terme de Mancor. Gabriel Fiol Mateu.10 - L'AJUNTAMENT INFORMA.11 - ESGLÈSIA LOCAL. Vacances.12 - BIBLIOTECA. Maria del Carme Valdivielso.

13 - TIRANT AMB FONA: País Valencia i Illes Balears, un retrobament.Miguel Julia Prohens.

14 - DE CA NOSTRA..., Jaume Gual Nora.17 - ARA HA 1.ET VINT ANYS...

18 - Entrevista: ANTONIA MAIRATA BENNASSAR "Des Rafals", Jaume Gual Nora.20 - EDUCACIO SECUNDARIA. Jaume Gual Mora, Inspector d'Educació.22 - GRUP D'ESPLAI S' ESTEL:

23 - TEMPERATURES I PLUGES A MANCOR DE LA VALL. Miguel Saurios Vallon.24-PEN PALS.26 - SES GLOSES, d'en Tameu Sinever, camentant el llibre "Mancor de la

Vall: Imatges del passat".27 - TOPONNIA DOCUMENTADA (23). Gabriel Fiol Mateu.28 - L'ESCOLA. El professorat del Collegi Públic.29 - FIS LLINA1UES DELS MANCORINS (22). Gabriel Fiol Mateu.30 - PER TJFRAR-SE EIS DITS. Ja ha arribat la calor: CUINA D'ESTIU.Pere

Massuti i Esperança Ramis.32 - EL FUTBOL. El Mbntaura torna a segona regional. Miguel Vallon.33 - FUTBITO. Tbrneig de Sant Joan 1993.34 - AsseMblea general de socis: President nou i nou equip d'infantils.

Festes de Sant Joan, amateurs.35 - MONTAURA INFANTIL. Miguel Vallon.Contraportada : IMATGES D'AHIR: S' L'A I DONYA TEODORA (anys 30),

camentari d'en Biel de Son Nadal

FOTOGRAFIES: Gabriel Fiol i Magdalena Campaner. I I Onze de juliol de 1715

Dia de la Vergonya!Any del mil set-cents quinze,Jornada negra de l'onze de juliol,l'host espúria de l'Anjoutrepitja la llibertat del nostre sòl.Vergonya pels oblits voluntarisdels qui reneguen sang i histeriai temen pronunciar els seus propis llinatges!Enlaire l'Estendard del Rei En Jaume!Alcem tots els quatre pals de sangi traguem fora de nostres platges,cap al Ponent sos encadenaments.

(Resposta de Mallorca al Decret de Nova Planta. Mostra de Poesia,Porreres 1981, pagina 42).

LES ILLES BALEARS TENEN LLENGUA PROPIA.EMPRAU-LA SEMPRE!

1:44.0*.ow TRIAL "ILLES BALEARS"PUNTUABLE PEL CAMPIONAT D'ESPAÑA

El dia 4 d'abril Mancor fou escena-ri de la prova esportiva de més alt ni-vell de les celebrades en el nostre po-ble. Es tractà del Trial "ILLES BALEARS"que aquest any era puntuable pel campio-nat nacional de l'especialitat. L'afluèn-cia d'aficionats de tots els racons deMallorca fou notable, especialment perveure les màximes figures d'aquest espec-tacular esport, destacant Jordi Tarrésque té en el seu historial esportiu qua-tre Campionats del Món i set d'Espanya.Altres destacats participants foren Marc Cap a les cinc de la tarda es con-Colomer, campió nacional junior a l'any cediren els trofeus als millors classifi-1989 i classificat en cinquè lloc en el cats i que foren:mundial de 1992, Amos Bilbao, sisè en elsmundials de 1990 i 1991 i quart en el de CATEGORIA Senior A:1992. També hi participà el campió nacio-nal junior de l'any anterior, Marcel Jus- Primer: Jordi TarrésUbe). Segon: Marc Colomer

Tercer: Amos BilbaoLa immensa quantitat de públic vo-

rejava les difícils devuit zones de quecomptava el circuit que passava per SantaLlucia, Can Bajoca, Massanella i Mancor,on a la Plaga de Dalt hi havia la darre-ra, del tipus indoor amb tubs d'hormigó itroncs de pi, especialment dificultosa iespectacular.

La prova l'organitzà el Club Cop deGas de Maria de la Salut, el qual, mal-grat que el públic desbordà les previsi-ons que havia calculat, va saber estar al'altura de les circumstàncies que exigi-en un aconteixement de tanta categoria.

CATEGORIA Senior B:

Primer: Marcel Justibt5Segon: Juan J. Pascual

CATEGORIA Senior C:

Primer: Joan SoléSegon: Narcís Sánchez

CATEGORIA LOCALS:

Primer: Toni SalesSegon: Dino Garcia

Montaura

:1322:11314 CON ICA 1101113:=3

ABRIL. -Ei dia primer es declarà un petit

incendi a una vivenda del Carrer SalvadorBeltran. Gracies a la ràpida intervenciódel bombers del parc d'Inca no s'ocasionacap tipus de danys.

Durant els primers dies d'aquest meses dona una nova capa d'aglomerat asfàltical camí de Mancor a Caimari per Massane-11a. La millora ana a càrrec de la Conse-lleria d'Obres Públiques i Ordenació delTerritori del Govern Balear amb un pressu-post de 4.200.000 ptes.

El dia 2 les banderes flocaren a migpal en el balcó de l'Ajuntament en senyalde dol per la mort del Comte de Barcelona,D. Joan de Borbó, pare del Rei.

La Setmana Santa comença amb la no-vetat de celebrar la benedicció de Rams ala tarda per mor de la celebració del Tri-al Illes Balears. Després d'un dia esplèn-dit, la processó es feu baix una finabrusquina. Els demés actes religiosos al'exterior, Davallada des de son Tomeu iprocessó de l'Encontre, es feren en bonescondicions metereongiques i notable as-sistència de feels.

La romeria del dilluns de Pasquatambé compta amb molta afluència de gent,com ja és habitual des de que es celebraen jornada festiva.

El dia 18 tingué lloc la cinquenaedició de la Travessada Pollença-Mancor dela Vall corrent per relleus. Aquest any elfinal era al nostre poble on els 180 ins-crits, dels quals 35 eren mancorins, aca-baren la festa amb un dinar al Casal deCultura. L'organització va córrer a càrrecdel Club Atletisme Colonya de Pollença iel Club d'Esplai S'Estei de Mancor quecomptaren amb el patrocini dels ajunta-ments d'ambdues viles.

El dia 20 començaren a veure's lesemissions de la Televisió d'Inca, graciesal repetidor instal.lat a Santa Llúcia.Després d'un prometedor començament, acausa de certs problemes d'ubicació de

l'entena de l'emissora inquera, actualmentno es veuen les emissions, encara que hiha l'esperança que a curt termini els pro-blemes hauran estat superats.

MAIG.-Ei dia primer l'Associació d'Amics

de la Tercera Edat celebrà el seu sisèaniversari. Després d'una missa en sufragidels socis difunts, s'oferí un refresc atot el poble que a causa de la pluja, esservi en els amplis salons d'exposicions al'antic Teleclub. Després dinaren en elCasal de Cultura i acabaren amb un bonball animat pel grup de música melòdica"LOS BOMBIS".

El dia 2 a Andratx on residia des defeia molts d'anys, mari el mancori LlorençMayal Coll de Ca Sa Rotera. Descansi enPau.

El dia 19 també mari Margalida GualMora de Can Jordió, als 85 anys d'edat.L'ait es produi a Inca on residia. Des-cansi en Pau.

El dia 23 nasqué Bernat, fill deBernat Mateu i de Catalina Morro. Moltesfelicitats.

Entre els dies 24 i 27 el Consorciper a la dinamització econòmica del medirural, organitzà unes jornades gastronòmi-ques amb l'eslogan de "LA BONA CUINA DESEMPRE RECUPERADA I ACTUALITZADA". Es ce-lebraren en el Casal de Cultura i forenuna quarantena les persones inscrites, les

quals quedaren molt satisfetes de l'expe-riència. També hi col.laboraren el GovernBalear a través de la Conselleria d'Agri-cultura i Pesca i l'Ajuntament de Mancor.

El dia 29 nasqué Sandra, filla deJordi Gost i de Providència Verdejo. Enho-rabona.

El dia 30 fou batiat a la parròquiaJoan, fill d'Angel Rodriguez i d'ElionorAmengual. Foren els padrins Guillem Soli-vellas i Laura Rodriguez. Felicitats.

El mateix dia 30 es celebraren lesprimeres comunions a nostra església. Re-beren per primera vegada el Cos de Cristels nins Jaume Solivellas Prats, els ger-mans Miqauel i Joana Colom Gelabert, Anto-ni Ribot Pol, Margalida Gost Negre i Imma-culada Rodriguez Amengual.

JUNY . -

El dia 2 nasqué Margalida, filla deRamon Arrom i d'Apol.16nia Coll. Moltesfelicitats.

El dia 5 els incansables socis del'Associació d'Amcis de la Tercera anarend'excursió per visitar les viles de Vall-demossa i d'Andratx. Foren 82 els inscritsque ompliren els dos autocars llogats.

El mateix dia 5, a la sala d'exposi-cions de l'Ajuntament, s'obriren tres ex-posicions alhora. Una dedicada a mostrarels treballs dels participants en el cur-set de ceràmica que dirigi Catalina Gela-bert. Altra mostrava els brodats de puntmallorqui de les alumnes del curset quedirigi Joana Villalonga. I la tercera erade fotografies que evocaven el 25 aniver-sari la inauguració del TELECLUB i lesseves activitats recreatives i culturals.

El dia 6, com a tot l'estat, es ce-lebraren Eleccions Generals. A Mancor laparticipació fou molt alta, ja que dels677 posible electors, exerciren el seudret 585, es a dir més del 86%.

Els resultats de l'escrutini foren:Partit Popular 279 votsP.S.O.E. 181 votsP. Socialista Mallorca 44 votsUnió Mallorquina 22 votsEls Verds 19 votsIzquierda Unida 17 votsEsquerra R. de C. 4 votsC.D.S. 3 votsCoalicions N.P.S. 3 votsA. Ruiz Mateos 1 votEn blanc i nuls 12 vots

Els resultats pel Senat foren gaire-bé igual als anteriors del Congrés de Di-putats.

Montaural

Els dies 12 i 13 es celebrà la IIDIADA DE LA PINTURA DE MANCOR DE LA VALL.Després de les dues jornades que tinguerenels artistes per traslladar als seus qua-dres els racons del nostre poble que mésels atreien, foren 111 les obres entrega-des al control, corresponents a 106 pin-tors. El dia 23 s'obri l'exposició de to-tes elles a la sala d'exposicions munici-pal. Fou molt visitada durant les festespatronals. Aquesta trobada tingué un ampliressò a la premsa mallorquina.

El dia 14 comença en el Casal deCultura un curset sobre agroturisme i tu-risme rural. Estava organitzat per la Man-comunitat de Municipis del Raiguer, dinsel programa 5-B del Fons Social Europeu.S'oferiren quinze places a persones majorsde setze anys que tingueren 25 hores lec-tives. L'objectiu era informar sobre lespossibilitats del turisme rural i averi-guar el potencial que pot tenir com acti-vitat econòmica rendible.

El dia 20 a la parròquia batiarenels germans Margalida i Josep, fills d'An-toni Jaume i Francisca Fontanet. Forenpadrins de la nina Jaume Fontanet i Jose-fina Estrany i del nin Andreu Bruno i Mar-galida Martorell. Enhorabona.

Les festes Patronals d'enguany co-mençaren amb un notable concert d'orgueinterpretat pel Sr. Bartomeu Veny Vidal,seguit del pregó de festes que pronunciael Sr. Rafel Crespi Ramis, Professor del'Institut Berenguer d'Anoia d'Inca. Seguila revetla amb l'actuació de l'Escola Mu-nicipal de Balls Mallorquins i l'agrupacióFesta Pagesa de Búger.

El dia del patró destacà la solemnemissa concelebrada on es ballà el ball del'oferta, corrent la part coral pel benconjuntat Cor Parroquial, el qual, al fi-nalitzar la funció litúrgica, oferí unbreu concert rematat pel cant de l'Himne aMancor. A continuació, amb l'assistènciadel Vice-President del Consell Insular deMallorca, es procedi a beneir i inaugurarl'espai públic que s'ha construit a untrast propietat de l'església al carrer deSanta Llúcia, acabant el mati amb un re-fresc ofert a tot el poble per l'Ajunta-ment. A la tarda l'emotiu homenatge a lavellesa que en la seva dinovena ediciófestejà els cinquant-dos residents a Man-cor nats fins a l'any 1913. La diada acabàamb la funció de teatre on el grup "Cover-bos" posa en escena l'obra de Juli Mathas"Sa patinada de Na Pili".

•

•Do mihi animas,

ccetera

MIGUEL BONAFÉ ALORDAUngido Sacerdote

día 19 de Junio de 1943celebró su

PRIMERA MISA

el día 26 del mismo mesen la

Iglesia Parroquialde

San Juan Bautistade

Mancor del Valle

L'acte més destacat de la segonafesta va ésser la vetlada dedicada als mésjoves amb l'actuació del conjunt local"SOCIETAT ANÔNIMA" alternant amb "HARMONI-CA COIXA".

El dissabte dia 27 la verbena ame-nitzada pels conjunts CANYAMEL i "VICTORIBING BANG" en resulta l'acte més concarre-gut. Els amants dels balls ara dits desaló disfrutaren per llarg amb la músicadels dos conjunts molt adequada a aquesttipus de dansa.

Les festes acabaren el diumenge ambuna vetlada musical on es conjunta la mo-dernitat del "SHOW COPACABANA" amb leshavaneres i cançons tradicionals marineresdel "GRUP BERGANTÍ" de Malgrat de Mar.Acabaren les festes amb la crema d'un cas-tell de focs articifials que no estavaprogramat.

El dia 29 nasqué Victòria, filla deJaume Martorell i de Teresa Martorell.Felicitats.

El dia 30 L. premsa mallorquina in-formava que la Comissió Provincial d'Urba-nisme havia establert que la superficieminima de les finques on s'hi volien cons-truir cases, a una sèrie de municipis,entre els quals es compta Mancor, seria de7.000 metres quadrats. Per tal que s'adop-tin les normes subsidiaries a dita norma,queden suspeses les llicències d'obres pera construccions d'aquestes característi-ques.

El darrer dia del mes, l'Associaciód'Amics de la Tercera Edat no volguerenésser absents a la típica i tradicionalromeria a Sant Marçal. Però no es confor-maren en adorar el sant, advocat de dolorsi reumes, sine) que anaren fins a Sóller aposar peus davall taula al restaurant "Mo-numento" i encara, de retorn, feren unaparadeta a Lluc per adorar la patrona deMallorca. El que és marxa no els manca.

Gabriel Fiol Mateu.

UN:RECORD:PERIM MIOU -::BONAFLALORD/V El dia 26 de juny propassat es cum-

pliren cinquanta anys de la celebraciósolemne de la seva primera missa, a nos-tra església parroquial, del sacerdotmancorí Mn. Miguel Bonafé Alorda. Haviaestat ordenat prevere el dia 19 del ma-teix mes a la capella del Palau Episcopalpel Bisbe Sr. Josep Miralles Sbert junt aaltres set companys del seminari diocesài quatre diaques d'ordes regulars.

Destinat a la parròquia de Mancores dedicà amb entrega total a les sevesdues passions: els joves d'Acció Católicai a la música.

Durant els cinc anys que exerci elcàrrec de consiliari, el centre d'AccióCatólica de Mancor fou modèlic dins Ma-llorca. A les múltiples activitats queacollia el centre, música, excursions,teatre, jocs, destacam la primera publi-cació periódica mancorina: el butlletímensual "NUESTRO PUEBLO" que comptava ambuna sola fulla escrita per les dues cares

amb una multicopista molt rudimentària.

En quant a la música la seva activitat escentrà a la tasca d'organista de la par-ròquia, director del cor d'escolanets i ala preparació d'actes festius en el petitteatre del centre. A l'Arxiu-Bibliotecadel Seminari Diocesà hi ha tres estudismusicals seus de la seva època de semina-rista.

Sols cinc anys pogué servir al seuministeri, ja que el primer de maig de1.948 moria a la prometedora edat de 28anys.

Dels seus companys sacerdots dioce-

sans que reberen l'ordenació amb ell,quatre celebraren les noces d'or sacerdo-tals, Mn. Miguel Gual de Campanet, Mn.Jaume Bizáfies de Pollença, Mn. Joan Lladóde Campos i Mn. Jaume Cap6 de Lloseta. Amés d'ell, han deixat aquesta vida Mn.Vicenç Capllonch, Mn. Llorenç Escales i

Mn. Bartomeu BennAssar.

Gabriel Fio! Mateu.

A4ontoural

PATRIMONI ARTISTICNOTICIES REFERENTS A MOLINS FARINERS D'AIGUA EN EL TERME DE MANCOR.

A la Mallorca pre-industrial pertransformar el gra de farina se solienvaler de molins de vent, d'aigua i desang. Dels primers, els que aprofitavenla força del vent i que eren els ales nom-brosos com ho demostren la gran quantitatde torres desarborades que encara aguan-ten el pas del temps per molts d'indretsde Villa, al nostre terme no he poguttrobar restes documentals ni constructi-ves de la seva existencia. Pot ésser quesia degut a que la complicada orografiade Mancor no afavoreixi la formació decorrents persistents d'aire, com passa ala zona del pla. Dels moguts per la forçade l'aigua n'he recollit notícies de qua-tre que descriuré a continuació. Com tam-poc eis cabdals d'aigua eren suficientsper poder moldre durant tot l'any el blatnecessari, motivà que a les principalscases i possessions tinguessin molins ditde sang, ja que la forga motora la pro-porcionava una bestia, generalment unmul.

Vegem id6 els quatre molins d'aiguadocumentats a Mancor.

BINIARROI.- La primera notícia co-neguda d'aquest casal que contenia dosmolins és del dia 4 de les idus de Setem-bre de 1347 en que Eximenis Peris de Bi-niamar el vengué a Guillem de Quart, ha-bitant de Biniarroi, junt amb la sevaquintana. Després d'alguns traspassos depropietat, el 28 de maig de 1398, foucomprat per Pere Mateu, fill de BernatMateu, de Biniarroi, la família del qualel retení fins a Carly 1657 en que sesubhastà per deutes i el comprA en MateuAmengual, mercader que també comprà SonCollell. A l'any 1721 en que quedà des-fruit era de Magí Carbonell d'Inca que eltenia com a Ilegitima de la seva mare,filla del dit Amengual. Després de ladestrucció que descriuré a continuació,renuncià a la propietat, tornant a lafamília de Son Collell.

A l'any 1721, entre els dies 24 i29 de Març, les terres de baix la font deBiniarroi, a causa de l'abundància depluges, s'esllevissaren muntanya avall,arrasant totes les finques fins a la Comade Canamunt. El Casal que contenia elsdos molins també fou arranat per l'allaude terra com ho descriu una relació anò-nima d'aquesta gran catàstrofe: "el moli-

no era de Magín Carbonell i estaba situa-do en un risco de peña y el mismo dia 25por la mañana se trasplantaron la casa yel molino más de 30 pasos aunque es ver-dad que al cabo de pocas horas desmolie-ron por tierra".

Ara aquesta finca es coneguda coms'Abrisat que precisament vol dir fondaifet per les aigües, segons Joan J. Amen-gual. En ella encara es troben unes es-casses restes d'aquest molí.

BINIATZENT.- Davant les cases d'a-questa antiga alqueria encara es conservaFait mur sobre el qual discorria la ca-nal que portava l'aigua de la que ara esconeguda com Font Patró fins el molíd'aigua d'aquesta possessió. L'alçàriadel citat mur era perquè l'aigua caiguésde més altura i per tant amb riles forg asobre les pales de la roda motriu. Segonsdocuments dels segles XV, XVI i XVII laFont Patró era coneguda com Font de laCanal, segurament perquè d'ella partia laque portava l'aigua al molí. La primeranotícia documental que he trobat referenta aquest molí és del dia 22 de juny de1416 a una acta notarial d'establimentd'un censal. Quan el 26 de gener de 1454es fadigada l'alqueria davant la Cúriadel Paborde de Tarragona per la vendafeta per Jaume Coll i la seva dona Cata-lina a Bernat Reus de la vila d'Algaida,es diu que també compren el molí. Hi haque fer notar que la família Reus retin-gué una part de Biniatzent fins passadala meitat del present segle XX. Quan al'any 1673 en que ja estava divididal'alqueria en dues parts dites d'Alt i deBaix, Bartomeu Reus capbrevA la sevapart, féu notar que les dues part del'alqueria tenien empriu a l'ús del molí,que aleshores es trobava derruït.

CAS VELLACO.- Aquesta finca, abansde la ja citada correguda de terres de1721, era coneguda com Sa Coma de Cana-munt. El 28 de Desembre de 1749 era fadi-gada a la Curis de la Porció Temporal ambmotiu d'haver estat comprada per MiguelCaimari, Alias Vellaco, que era un saba-ter de Selva que residia a Massanella, enla qual fadiga no es cita l'existència decap molí. Però en els "Stims" de l'any1764 consta que hi ha un molí molent.Movia aquest molí l'aigua de la font de

ya deNormalitzacióIca001

Monteura

Tipus de molí fariner de roda horitzontal

Biniarroi, bastant Iluny del naixement dela mateixa, ja que la bassa i el casal estrobaven dins l'alqueria de Mancor, sotal'alou de les Almoines de la Seu de Ma-llorca.

Encara es conserva la cova, dita entermes moliners cacau, on anava allotjadala roda amb paletes que rebia el raigd'aigua.

Mad() Francesca Pou, de 85 anys d'e-dat, filla del darrer moliner, guarda enla seva memòria la imatge d'aquelles do-nes que pujaven fins a Cas Vellaco amb unculet de blat sobre el cap per convertir-lo en farina.

MASSANELLA.- No he trobat cap docu-ment que parli d'aquest molí, però esfàcil deduir que es construí després deCarly 1750 en què Montserrat Fontanetacaba la construcció de la canaleta quedes de la llunyana Font des Prat feia ar-ribar fins a Massanella l'apreciada aiguaque tant faltava a dita possessió. Apro-fitava el desnivell existent entre eldipòsit final de l'aqüeducte i el llacdel jardí. Estava situat vora l'entradade la clastra que mira cap el nord, onfins no fa gaires anys encara es podiaveure la gran roda vertical mig podrida,cosa que el feia diferenciar dels altresmolins citats que, com la majoria delsexistents a Mallorca, eren de roda horit-zontal.

L'Arxiduc d'Adstria Lluís Salvadora "Die Balearen" (Leipzig 1869-1891) es-crigué referent a aquest molí de Massane-lla que, inclas a l'estiu, podia moldre

1(ö) ANYS

Tipus de molí de roda verticalcada dos dies quan el cabdal de la Fontdes Prat era més prim.

Aquest molí encara funcionava finsben entrat el present segle, car l'amoAntoni Bibiloni passava amb un carro perla població de Mancor per recollir blat itornar-lo convertit en farina.

Precisament dit amo, Antoni Bibilo-ni Pericds, després d'un viatge a Valèn-cia on conegué la meravella de l'electri-citat, acopla a aquest molí una dinamoque proporcionava per primer cop a Ma-llorca, electricitat capaç d'encendrebombetes incandescents que donaven unallum clara i neta fins aleshores descone-guda, car això era abans de la instal.la-ció de la fabrica d'electricitat a Alaró,tinguda com la primera de Mallorca. Elsbons resultats experimentats amb la forçahidràulica a Massanella, l'impulsaren afer una central que aprofités l'aigua delGorg Blau per enllumenar les cases deMancor, cosa que es veié materialitzat al'any 1905. Per() això ja és altra histò-ria.

Biel Fiol Mateu.

Dmlit 0 CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTSGOVERN BALEAR

I LLES BALEARS

10 Montaura

Ajuntament de Mancor

PLENARIS

SESSIÓ ORDINARIA DE DIA 29 D'ABRIL

Després de la lectura de la corres-pondência i de les disposicions oficials,es concedi una llicència per connexió ala xarxa de clavegueram, una d'altra a laxarxa d'aigua potable i es denegà unaaltra per no estar en sol urbà.

Es concediren sis permisos d'obresa particulars.

S'acordà aprovar el pla d'Emergèn-cia Municipal redactat per l'enginyertècnic Melcior Angel Ferrer Oliver i ex-posar-lo a informació pública per un es-pai de quinze dies.

S'aprovà el plec de condicions perla prestació de servei al poliesportiu ia la piscina municipal.

Es sol.licità que dins el Pla Ter-ritorial d'Equipaments Esportius del Con-sell Insular de Mallorca, hi sia inclòsl'obra "Pista Poliesportiva i tancament14 Fase". Del pressupost de 15.053.500ptes, es demanà al C.I.M. la financiacióa fons perdut de 10.035.667 ptes.

També s'aprovà el programa de lesproperes festes patronals de Sant Joan.

De resultat del que es tractà a lareunió feta a Lluc el dia 27 d'abril pelCONSORCI 5B i a suggerência de la Regido-ra Maria del Carme Valdivielso, per una-nimitat, s'acordà sol.licitar subvencióper a la realització del projecte de "Zo-na ajardinada al carrer Margalida Sin-tes".

A l'apartat de precs i preguntesintervingueren el Regidor Llorenç Abrinessobre el pressupost del torneig de futbi-to. El Batle Gabriel Pocovi Pou sobre ladiada de pintura i el curset de natació,la Regidora Maria del Carme Valdivielsosobre el curset de cuina i el RegidorJaume Gual es referi a l'edició d'un fu-llet resum dels dos anys darrers de ges-tie) municipal i als problemes de recepciód'alguns canals de televjsió.

SESSIÓ EXTRAORDINARIA DE DIA 11 DE MAIO

Sols es tractaren dos punts. Elprimer era el sorteig dels que havien deformar la mesa electoral per les propereseleccions general del 6 de juny. El segonfou l'adjudicació a Guillem Morro Mora lagestió del servei del Poliesportiu Muni-cipal i a la piscina, valorant l'experi-ència en serveis semblants.

SESSIÓ ORDINARIA DEL DIA 28 DE HAIG

Després de la\lectura de l'acta dela sessió anterior es procedi a la lectu-ra de la correspondência i disposicionsoficials rebudes. Destaquen per l'interèsdel nostre poble, la integració del metgetitular en els torns de guàrdia del Ser-vei d'Urgències d'Inca. La concessió d'u-na subvenció de 45.000 ptes., per la IITrobada de Pintura, d'una altra de155.000 ptes., per Taller de Cerâmica,d'una altra de 200.000 ptes per les clas-ses de llengua catalana per adults i fi-nalment una de 550.000 ptes per l'ediciódel llibre "MISCEL.LANEA Dr. Joan JosepAmengual" totes de la Conselleria de Cul-tura, Educació i Esports del Govern Bale-ar.

També es donà compte del decret del'alcaldia de 22-05-93 pel qual s'aprovala liquidació del Pressupost General de1992.

Es concediren sis permisos d'obresa particulars i una connexió a la xarxad'aigua potable condicionada per tractar-se d'un trast no edificat.

S'aprovà la certificació núm. 2 del'obra "Conversió Local inacabat carrerSanta Llucia en espai públic" a favor de"Serra Tramuntana Promocions Immobiliàri-es S.L." per un import de 4.046.721 ptes.

S'estudiaren les tres sol.licitudsper ocupar el càrrecs de jutge de pau ijutge substitut que s'havien presentades.Després d'àmplia discussió s'acordà dei-xar l'expedient sobre la taula.

També s'aprovà la postura de l'A-juntament sobre la canalització d'aigua

Ofttitant 1potable de Sa Marineta a Palma, segons la

qual s'oposa a la mateixa per falta d'unestudi hidrolàgic pel millor coneixementdel subsòl a fi de poder gestionar millorels recursos hidràulics. També rebutjà lamanera d'actuar del MOPT i de la COPOT dela CAIB en cas que no hagué estat infor-mat l'Ajuntament de la vila de LLubi.

II]A l'apartat de precs i preguntes el

batle informà sobre els problemes d'em-bossos a Sa Canaleta de la Font des Prat,sobre la Diada de Pintura, dels focs ar-tificials de les festes patronals i del'edició d'un fullet sobre els dos anysde gestió municipal. Maria del Carme Val-divielso referent a la separació de gransi petits a la piscina municipal. JaumeFontanet s'interessà sobre els problemesde recepció de diversos canals de TV.

ESGLÉSIA LOCAL

CONSIGNES DE VIDA PER A LES VACANCES

V - VIURE:

A - ALEGRES:

C - COMPARTIR:

A - ADMIRAR:

N - NATURA:

C - CONEIXER:

E - ESTIMAR:

Refer les forces del cos i de l'esperit per estar més plens de vida.

Estar alegres i contents per sembrar la joia i la pau allà on anirem durantles vacances.

Col.laborar a les feines de casa, perquè tots tinguin temps de descansari de divertir-se.

Dedicar temps a contemplar i admirar les meravelles de la naturalesa queés l'obra de Déu i dels homes. Saber dir «gracies».

Respectar la naturalesa que és do de Déu i fruit del treball dels homes. Déu

l'ha posada a la disposició de tots.

Aprofitar les vacances i els viatges per coneixer més persones i més coses.

Fer un esforç per apreciar i estimar les persones que trobarem, sobretot

els de casa. Manifestar el nostre amor i el nostre agraiment a Déu preganttots els dies i participant en l'Eucaristia de la Comunitat cristiana els capsde setmana.

S - SOL: Sera el nostre company de vacances, i ens recordara que Déu ho ha fet totper fer-nos VIURE FELIÇOS!

BONES VACANCES

1 721

dismic05-‘16tze kcaRecull d'activitats del darrer trimestre.

Estimats Lectors:

La tasca de la Biblioteca Municipalen aquest darrer trimestre ha estat forçaintensa. En primer lloc cal remarcarl'esdeveniment de la festivitat de SantJordi, el 23 d'abril, com una data popu-lar a la nostra cultura. Aquest dia, méscomunament conegut com a "Dia del 111-bre", suposa a les Illes, Principat iPaís Valencià una ocasió de potenciarl'activitat lectora, fet que va seraprofitat per la biblioteca per ins-tal.lar una paradeta on s'exposaven lesadquisicions més recents d'aquesta. El

• resultat fou, com s'ha anat demostrantels darrers anys, prou bo, tot i que laparticipació popular demostrà la majorafició del col.lectiu infantil. L'assis-tência dels alumnes del Col.legi PúblicMontaura, així com el concurs de dibuixque es dugué a terme, amb la participacióde més de cent novells pintors, les obresdels quals foren exposades, són caracte-rístiques d'un jorn prou fructífer, tantper a la Biblioteca com per als lectors.

D'altra banda, no es pot ometre larealitat d'una major assistência a lanova Biblioteca, equipada d'una formamolt més completa que garanteix la como-ditat dels assitents.

Ja de cara a l'estiu, l'activitatde la biblioteca no pateix variacions,llevat de l'horari, que passa a ser deles 18'00 a 20 hores de dilluns a diven-dres.

Ja per acabar sols resta esmentarel fet que la biblioteca romandrà tancadadurant el mes d'agost per vacances, ambla intenció de tornar obrir les sevesportes el mes de setembre.

Fins aleshores, BON ESTIU!.

Maria del Carme Valdivielso.

Monteurs

FMOntaUra

is

Tirant amb fona

Miguel Julià ProhensEscriptor

País Valencia i Illes Balears, un retrobamentD issabte proppassat, 19 de juny,

en els esplèndids Jardins delsVivem, Valencia i les nostres

illes visqueren el que podrfem anome-nar retrobada de dos pobles germans, através de visites institucionals i delgran espectacle musical «Les Balears espresenten».

Des de la conquesta del Rei Jaume I,l'any 1229 a Mallorca i l'any 1238 a Va-lência, els dos pobles han caminat vin-culats dins la Corona d'Aragó i han vis-cut a la par una mateixa realitat hist6ri-ca, amb idêntiques trifulques de con-tratemps i de prosperitats. Fruïren desimilars institucions, reberen i mantin-gueren iguals drets forals i una matei-xa llengua. L'edifici de la Llotja d'amb-dues ciutats de Palma i Valencia, quasiidèntic, es el més exacte retrat d'aques-ta germanor històrica.

L'Obra Cultural Balear i la Conselle-ria de. Turisme del Govern Balear, com-plint un acord unAnim del Parlament,organitzaren el magne aconteixement,amb la col.laboració de les institucionspúbliques de les dues comunitats i delsajuntaments de Valência i de Palma,endemés d'altres entitats Obliques iprivades.

Una , nombrosa representació del'OCB, encapçalada pel seu president ipersonalitats de les esmentades institu-cions, servi d'enllaç entre les Illes Ba-lears i el Pais Valencià. Hi hagué visitesi recepcions oficials a la Generalitat, ales Corts Valencianes i a l'Ajuntament,més familiars que protocolAries, fent-sevots perquè, partint d'aquest primercontacte, les relacions iniciades es man-tenguin i s'intensifiquin entre els dospaisos i a nivell de les institucions deGovern. Tant el conseller portaveu delGovern Valencià, en nom del presidentde la Generalitat, com el vicepresidentde les Corts correspongueren amb sen-tides paraules compromeses decollaboració de dos pobles que hancompartit la histOria i no es poden obli-dar.

Aix() no obstant, ningú no em podràprivar de lamentar l'oblid inexplicable

i imperdonable que els governs i lesinstitucions de les dues comunitats hanmantingut durant deu anys d'autono-mia. Cal esperar que amb aquest pri-mer contacte, recolzat pel Govern Ba-lear, s'obri una nova etapa de relacionsi de participadó en els àmbits de la cul-tura, el turisme i l'economia, entre d'al-tres.

•'esmentat grup de mallorquinstambé volgué conèixer de propbona part de Valencia i els seus

contorns i visità Sueca, Xàtiva, Gandia,La Valldigna i l'Albufera, les comar-ques de la Safor, la Costera, MarinaBaixa i Marina Alta. Per tot es trobarencom a caseva, per tot reberen tais aten-cions que sen- blaven aquelles trobadesde familiars que, després de moltsd'anys, s'han retrobat i han constatatque conserven els mateixos records,arrels i illusions, tot comunicant-seamb la mateixa parla d'antany, la delsantics valencians i mallorquins que,amb els catalans i altres veins de la Co-rona d'Aragó, conformaren la llenguacatalana.

A Sueca visitaren la casa i la tombade l'enyorat Joan Fuster, el valenciaque feu resplendir la consciência unita-ria dels Falsos Catalans. S'aproparen aBurjassot, patria de Vicent Andres Es-tellés, el gran poeta mort recentment,que a Mallorca es sentia com a ca seva,quan deia: «Invoco tots els carrers dePalma» i «recordo un nom: Illetes. LaHum d'Illetes». I quan cantava:

«Horts de llimeres i taronges,L'educat crepuscle de Sóller....».

La rica terra valenciana, la dels ta-rongers i de l'arròs, també deixà inspi-rats als mallorquins. Qui escriu aquestarticle ho expressa aixi:

«Horitzó d'arrossals ide llum blanca,planícia de hum verda amb perles gro-

gues».

El vespre del dissabte als meravello-sos Jardins dels Vivers de Valência,l'antic Jardi Reial, hi hagué el gran con-cert, sota la mA artística d'Antoni Pare-ra, amb l'Orquestra de les Hies Balears,Ia Coral Universitària i Maria del MarBonet, que es donaren la mA amb elsvalencians Ovidi Montllor i XimoTébar, el català Toti Soler i el popular iestimat a Valência Antoni Ferrandis,presentador de l'espectacle. Multitudde valencians, que ompliren els jardinsi enrevoltaren l'escena, varen ser lagran pantalla que rebé l'impacte delmissatge d'aquestes Hies.

•

A quest impacte fou literalmentimpressionant. Les cançons ma-llorquines, amb les veus de la

Coral Universitaria i els sons de l'Or-questra, penetraren emocionalment lapen i la sang dels assistents, valenciansi mallorquins. Ni les fulles dels arbreses bategaven. A cada final rompien es-clafits de mambelletes i crits d'aprova-ció. Ovidi Montllor mantingué el pú-blic encisat. Maria del Mar Bonet, quefeu vots perquè s'espandesqui el diàlegcultural entre els dos pobles, rebé unaabraçada d'ovacions. Ressonà el cantde la Balanguera, entonat per les veusde tots i tot l'instrumental i amb el pú-blic posat dret. Ningú es movia. Elsaplaudiments seguien a doll renovat.Per l'aire hi surava el somni que aquellmoment, irrepetible, s'etemitzcis. Finsque Maria del Mar Bonet, amb l'Or-questra, repetí el cant impressionant de«El Pi de Formentor».

Allà romangué el ressò d'aquellavesprada, que despertará focs colgats,com n'encengué «Mallorca es presen-ta» a Barcelona. El que vol desvetllaraquest poderós missatge de les nostresIlles a Barcelona, a Valencia i aviat a laCiutat de Mallorca es la consciênciaque «hem fet moltes de coses junts i en-cara ens en queden mòltes per fer».Amb això estam.

14 Montaura

DE CA NOSTRA...LLENGUA.-

Divisió de les paraules en síl.labes.

Al passat número de MONTAURA varemparlar de la divisió dels mots segonsl'accent prosòdic o ortogràfic. Avui veu-rem com es divideixen les paraules en síl-.labes i encetarem l'estudi dels diftongsque continuarem en el proper número.

Síl.laba:Entenem per síl.laba el més petit

del conjunt de fonemes que es poden pro-nunciar en un sol impuls. Així ca-sa, far-ma-c6u-tic, es-tu-dia.

Normalment cada síl.laba té una solavocal, si en té més d'una es produirà elfenomen que deim diftong o triftong.

Els sons de les vocals i, u, rebenel nom de semivocals o semiconsonants,quan la seva articulació és molt ràpida ide dèbil ressonància i van unides amb unaaltra vocal plena (a, e, o), a vegadestambé amb una altra i, u, amb la qual for-men síl.laba. Així cai-re, viu-re.

Diftong:Es la unió d'una vocal i una semivo-

cal que formen una sola síl.laba.Els diftongs poden ésser creixents i

decreixents (veurem avui els decreixents).

Diftong decreixent:Es produeix un diftong decreixent

quan la vocal plena o forta va davant i lasemivocal darrera. Són:

ai caire, pirenaic au blau, cauremei llei, beneit eu fideu, neulaoi boirós, estoic ou dijous, pouii anuncii, estudii

iu estiu, viureUi cuina, cuit uu lluu, duu

PARLEM COM CAL. -

Mon, ma (mia). Aquests mots són ad-jectius possessius que usam poques vegadesavui dia, ja que, excepte en els noms decaracter familiar, com mon pare, ma mare,solem substituir-los per meu, meya (meua).

El possessiu mon solem usar-lo se-quit de noms de parentiu com mon pare, mongermà. La forma femenina correcta és ma; iaixí tocaria dir-se ma mare. Pere) en llen-guatge parlat, la forma femenina sofreix

una alteració analógica amb la forma mas-culina mon (la o convertida en u); d'aquíens ve el mu mare.

VOCABULARI.-

Donat = DemandaderoApotecari = FarmacéuticoFarmaciola = Botiquín.Jutge = Juez.Cirugià = Cirujano.Menescal = Veterinario.Infant = Infante.Duc = Duque.Comte = Conde.Conte = Cuento.Compte = Cuenta.

FESTES, FIRES I REFRANYS.-

Un any més hem disfrutat de les Fes-tes Patronals de Sant Joan. Enguany nomésva haver-hi intents de banyar el paperí.Tampoc els actes programats varen sofrirvariació, encara recordam la supressió dela verbena de l'any 1992.

El curs escolar ha arribat al seufinal, els estudiants que han aprovat pas-saran un bon estiu, els que no, s'haurande preparar per a les proves de setembre.

Les festes patronals a distints po-bles, encetades pels mancorins, no tendranfre ja fins acabat l'estiu.

Juliol:

Dia 2, Romeria a la Mare de Déu dela Victòria a Alcúdia.

Dia 3, comença la Lluna Plena a les11'45 m. de la nit a Capricorn. El tempssera molt calorós.

Dia 9 a Ciutadella de Menorca secelebra la Festa patriòtica del 9 de juli-ol, es commemora la caiguda de la ciutaten mans dels turcs el 1558, fet altramentconegut com l'any de la desgracia.

Dia 10, festa de Sant Cristòfol, ad-vocat dels conductors. Se celebren festespatronals a Biniali (municipi de Sence-lles).

Hi ha una glosa d'aquest sant que diu ai-xi:

Dia deu de juliolSant Cristòfol cada any ve,i si s'estimat no veen cercaré un de nou.

Montaura 15

Dia 11, a les 10,49 de la nit comen-ça el Quart Minvant a Aries. Es produiranalguns xàfecs.

Dia 16, la Mare de Déu del Carme, secelebren festes patronals a moltsd'indrets de la nostra illa. Entre d'al-tres, Cala Rajada, Port d'Andratx, Port dePollença, Portocristo, Ruberts, etc. aalguns indrets de Menorca i d'Eivissa,sobretot a vorera de mar.

Dia 18 tendra lloc a Sa Calobra elConcert del Torrent de Pareis.

Dia 19 comença la Lluna Nova a les11'24 del mati a Cancer. Farà molta calor.

Dia 20, festa de Santa Margalida. Hiha festa a Felanitx, Santa Margalida iSanta maria del Camí.

Dia 21, festa de Santa Praxedis. APetra és la patrona de la vila. Com diu elglosador popular, cal encomanar-se a lasanta:

"Oh Màrtir Santa Pixedis,vencedora en el combat,ajudau-mos en la lluitaque el viure mos ha imposta.Conservau la fe de Petra,feis que tots siguem germans,beneïu ses nostres messes,beneïu es nostres camps.Dau-nos pau, salut i joia,d'aquí la pesta allunyau,siau nostra Protectoraamb la Verge de Bonany".

Dia 22, festa de Santa Magdalena.Dia 25, Sant Jaume. Se celebren fes-

tes patronals, entre d'altres llocs, aBinissalem, Alcúdia, Calvià, Muro, Sa Po-bla i Santanyí, també a Es Castell de Me-norca i a Sant Francesc de Formentera (ve-jam algunes gloses referides a Santanyí):

"Tenc un mocador amb perillestan ample com un llençol;si sa meva al.lota el vol,l'hi duré ple de rosquilles.S'al.lota em va demanarSant Jaume quin temps venia.Li vaig dir que no ho sabiaperquè encara no tenia

doblers per fer-la ballar.

Dia 26, santa Anna, Festa a Moscar.Aquest dia, a les 3'25 de la matina-

da comença el Quart Creixent a Escorpí. Eltemps sera calorós i es produira xafogor.

Dia 28, Santa Caterina Tomas, lasanta Valldemossina. Gran festa a aquestpoble. Té lloc el carro triomfal de laBeateta.

Dia 30, festa local a Inca. Festadels patrons sant Abdon i sant Senén.

Dia 31, festa de Sant Ignaci de Lo-iola.

Durant aquest mes tenen lloc tambéels següents esdeveniments:

VI Serenates d'Estiu de Capdepera.XIII Mostra Internacional Folklòrica

de Sóller.Cançons de la Mediterrània al Parc

de la Mar de Ciutat.X Pujada motociclista al Puig Major.XXXII Festival de Pollença (juliol i

agost).XV Festival Internacional de Deià

(Juliol, Agost i Setembre).Serenates d'estiu a Palma (Juliol i

Agost).VI Festival Internacional de Música

de Cura (juliol i Agost).

L'esparver

Planeja majestuósamb vol inimitable,dibuixant cercles un darrera l'altre,en el cel lluminósd'una tarda d'estiu inacabable.Més, de sobre, talmentdel firmament després, baixa rebenti cau sobre la presa en un moment.

Agost

Dia 1, sant Feliu, festes patronalsa Llubí.

Dia 2, la Mare de Déu dels Angels,festes patronals a Pollença. El poeta po-llencí, Costa i Llobera, diu als Goigs:

"Que no s'acabi Reina volgudala vostra santa protecció.Si la té el poble desmerescuda,n'és el cor vostre font de perde).Com ja los pares vos invocarentambé us invoquen encara els fills:los temps de moros ja s'acabaren;més, temps sen" ara de nous perills".

Aquest mateix dia a les 12'10 m. delmigdia comença la Lluna Plena a Aquari. Hihaurà nuvolades.

Dia 5, la Mare de Déu de les Neus,patrona d'Eivissa. Hi ha festa a Bunyola isobretot a Eivissa. Isidor Macabich, l'any1935, va compondre un himne, en veurem unfragment:

"Set segles fa que sou Patrona nostra,Reina del cel i d'aquest mea' encís.Set segles fa que vostro cor mos mostraque sou llum i gombol d'es vostros fiis.

16 MontautaNo passi nit ni diasense fer-vos pregaries i llaor.Mare del bon amor, Verge Maria,regnau en nostro cor."

Dia 6, festa de Sant Salvador, fes-tes patronals a Arta.

Dia 8, sant Domingo, festa a Lloretde Vista Alegre.

Dia 10, sant Llorenç, festa a Selvai a Sant Llorenç des Cardessar.

Aquest dia a les 3'19 m. de la tardacomença a Taure el Quart Minvant. Semblaque hi l'aura tempestes.

Dia 15, la Mare de Déu d'agost. Fes-ta a Caimari, Can Picafort i Sineu.

Dia 16, festa de Sant Roc. Festa aS'Alqueria Blanca i a Alaró. Així digué elpoeta binissalemer Llorenç Moya, descri-vint la vila d'Alaró:

"Dins un plec de la muntanyaor vellíssim de pedreny.Cada carreró s'estrenysecret com una llivanya.remors d'aigua, murta i canyavincladissa a flor de pell,i entre el morat del ciprell- mort certa de cada dia -alça la seva alegrial'eternitat del castell."

Dia 17, a les 7'28 m. de la tardacomença la Lluna Nova a Lleó. El tempssera sel-6.

Dia 20 Sant Bernat.Dia 24 Sant Bartomeu. Festes patro-

nals a Montuïri, Bunyola, Consell, Sóller,Ses Salines, etc.

Aquest mateix dia a les 9'57 m. delmati a Sagitari comença el Quart Creixent.Fana calor i es produira qualque xàfec.

Dia 28, Sant Agustí, festes a Fela-nitx.

Dia 29, Sant Joan Degollat. Festes aEstellencs i al poble de Sant Joan.

Dia 31, festa de Sant Ramon Nonat.El segon cap de setmana d'aquest mes

a Llucmajor fan les festes a Santa Candi-da.

El gos d'atura

Amb el pel esbillat, dreta l'orella,atent a qualsevol gest del pastor,es manté a punt tothora per l'acció,prest a saltar, a córrer i a voltar,i a perseguir l'esgarriada ovella,per fer avançar el ramat sens prendre mali recloure'l de nit dins el corral.

Setembre

Dia 1, a les 2'33 m. de la matinadacomença la Lluna Plena a Peixos. El tempssera serè.

Dia 2, festes de la Beta a SantaMargalida. Té lloc la processó més típicade Mallorca a Santa Catalina Tomas.

Dia 8, la Mare de Déu de setembre.Festes patronals a Costitx, Fornalutx,Lloseta, Maria de la Salut.

A Maó tenen lloc les festes a laMare de Déu de Gracia

Dia 9, a les 6'26 m. del mati, entrael Quart Minvant a Bessons. Fana bontemps.

Dia 10, Sant Nicolau, festes a CasConcos de Felanitx.

Dia 11, festa del meló a Vilafranca.Dies 11 i 12, festes patronals de

Lluc. La Diada. Mossèn Pere Llabrés diuals Goigs:

"De tot poble i alqueria,d'Inca, Sóller, Muro, Artà.cap a Lluc feis-nos pujarcantant goigs, Verge Maria".

Dia 16, a les 3'10 m. de la matinadaa Verge, començarà la Lluna Nova. Es pro-duiran alguns aiguats.

Dia 17 a Petra es fa la Festa alBeat Juniper Serra.

Dia 21, Sant Mateu, festes patronalsa Bunyola i a Sant Mateu d'Albarca (Eivis-sa).

Dia 22, a les 7'32 m. de la tardacomença el Quart Creixent a Sagitari. Fanabon temps.

Dia 23, Santa Tecla, festes patro-nals a Biniamar.

Referit a aquest poble si escau lasegüent glosa:

"Menjam oli de muntanya,tenim mines de carbó,per llevar-nos la peganyaraja la font d'en Patró".

Aquest dia, quan el sol estigui aBalança comença la TARDOR.

Dia 24, la Mare de Déu de la Mercè,patrona de Barcelona.

Dia 26, Sants Cosme i Damia, patronsde Pina.

"De diverses malaltiesfeis cures amb molt d'amorals qui de nit i de diavos reclamen de tot cor".

1-37Dia 28, a Llucmajor, comencen les

fires de la tardor.Dia 29 festa dels Arcàngels Miguel,

Gabriel i Rafel. Festes patronals a Calon-ge (Santanyi) i Campanet

Dia 30, festa de Sant Jeroni.Aquest dia, a les 6'54 m. de la tar-

da a Aries, entra la Lluna Plena. Les tem-peratures seran suaus.

Dia 31, festa Des Veremar a Binissa-lem.

"Ni Borgonya ni Xerès,ni Porto ni altres pamplinesque passen per coses finesperò que al fons no són res.Jo malgrat ésser pagèsno camin a les tentinesni bec cap de les metzinesque de vi el nom han pres.Sols bec dins crestall encèsl'orgull reial de Robines".

ARA HA 1-4ET VINT ANYS...Durant el segon trimestre de 1973

per Mancor fou notícia:

Que sols hi bagué una defunció entot el trimestre, la d'Antoni RossellóFontanet de Can Pipa.

Que naixeren Joana M4 Alba Mateuel dia 9 d'Abril, Pere Amer Alba el dia21 del mateix mes i Magdalena Rosa Ber-nat Mateu el dia 9 de Maig.

Que en el concurs de redacció con-vocat entre els escolars amb motiu de lafesta del llibre, foren premiats VicençMoranta Frontera en el grup de 6 a 8anys, Maria J. Román Martínez en el de 9a 11 anys i Antònia Martorell Pol en elde 12 a 14 anys.

Que el festival celebrat a SantaLlúcia el dia de la Romeria Pasqual elpresidí una nina de Nicaragua, la foto-grafia de la qual adjuntam, escollidaentre un grup d'orfes que fores acollitsa Mallorca després del gran terratrèmolque havia sofert aquell país l'any ante-rior, 1972.

Que el dia de Sant Joan es desco-

brí una placa a la casa de Son Tafona on

hi va neixer el Doctor Juan Josep

Amengual el dia 20 de Gener de 1793.

Un dissabte, a finals de mes, secelebra a Lloret la Festa des Sequer itambé a Manacor, a finals de mes, la festade la barriada de Sa Torre.

La rata-pinyada

Es va acabant el jorn.Dels arbres de la pradaprest s'esfuma el contorn,l'estrella del capvesprellueix al firmamenti passa en vol rebentuna rata-pinyadavinguda qui sap d'on.

Jaume Gual Mora

Que durant les festes patronals elTele-Club organitzà l'elecció del milloresportista local de l'any. En resultàescollit Pere Mairata el qual podem veu-re celebrant el triomf amb la Ilavorsal.lota seva, Margalida Gual, i ara es-posa i mare dels seus fills.

1181 Montaura

ANTONIA MAIRATA BENNASSAR " Des Rafals".

Aquell dissabte almati hi havia a Mancormolt de sarau. Celebràvemla II Diada de Pintura. Elnostre poble era ple depintors que enregistravena les seves teles els ra-cons més atractius. Lapossessió de Massanella iels seus jardins tambén'acollien en gran nombre.A la Font pública, a SantaLlúcia, per tot arreu. Desde l'Ajuntament ens diri-girem a ca made) Antònia"Des Rafais", just a l'en-trada del poble. Ella jaens esperava. Hi haviapresent també la seva fi-lla Catalina. Sabíem queteníem davant nosaltresuna de les darreres mado-nes de possessió que havia

viscut la seva vida entreEs Rafals al terme de Man-cor de la Vall, i Comafre-da, al terme municipal deLluc, just al peu del PuigMajor de Massanella. Vaésser fàcil encetar laconversa. Vaig recordarque els anys de la mevainfantesa, viscuts a Son'Ordines i Sa Casa d'A-munt, serien presents a lanostra conversa i farienreviure el meu passat.

En primer lloc, Made)Antònia, ens podríeu dirquants anys teniu?.

En tenc vuitanta-tres. Els vaig fer concre-tament ahir, dia 11 dejuny. Era l'any 1910 quanvaig néixer.

On vàreu néixer?.A Es Rafals, la pos-

sessió que està en el ter-me de Mancor.

Quants de germans

vàreu ésser a la familia?.Vàrem ésser set amb

jo. Jo estava enmig, entenia tres davant i tresdarrera. De tots ells non'hi ha cap de viu, nomésho som jo. Es darrer queva morir va ésser en Pep.

Vàreu néixer a EsRafals perquè els vostrespares estaven allà?.

Es padrins ja esta-yen a Es Rafais. hV queda-ren amb mon pare i mu ma-re. Tots hi eren quan jovaig néixer. Llavors, quanes padrins es varen reti-rar, se n'anaren a viure aCaimari i quedaren etsamos mon pare i mu mare.

Vivíeu allà dalt.Davallàveu molt al poble?.

Només davallàvem esdiumenges perquè anà vem amissa. Llavors mos ne tor-nàvem per amunt. Anà vemamb una somera i pujà vemlo que necessitàvem.

El fet de viurelluny del poble suposa queno anàreu molt a escola depetita?.

No. Només hi anavaquan en tenia ganes, quanno volia no hi anava. Lamestra era la senyora Mar-galida Sintes i s'escolaestava damunt allA on vi-via en Tomeu Perruquer.

Quines eren les fei-nes més habituals que fè-ieu a la possessió?.

De petita no feiares. Quan vaig ésser mésgran manava ses dones quecollien olives i passaventota sa temporada d'hivernamb noltros. En veniensobretot de Llubí.

Montaum 191

Eren moltes les do-nes que venien a colliroliva?.

Venien unes vintllubineres., llavors ungrapat de Mancor. Ses deLlubí quedaven a una case-ta que hi havia darrerases cases, on hi havias'era. Ses de Mancor cadavespre se n'anaven al po-ble.

Hi havia tafonafèieu l'oli alla?.

Sí. Tot el fèiemaile. Teníem homes de Man-cor que normalment no que-daven tota sa setmana. hVhavia es meu germe major,en Biel, en Miguel "Mame-ta" i en Toni "Caloies".

Sa madona de sa pos-sessió, en aquest cas lavostra mare, i més enda-vant vos mateixa, quinesfeines feia?.

Feia ses feines desa casa i sobretot es men-jar per a tothom, excepteses collidores que el sefeien elles. Es diumenges,era curiós, es pares imares de ses collidores deLlubí pujaven amb un carroi duien es queviures per atota sa setmana.

Com passaven el diu-menge aquestes dones alladalt?.

Rentaven i prepara-ven ses coses per sa set-mana. Es passejaven. Eramolt freqüent que a més deses visites des seus pa-res, rebessin també sesvisites dels mancorins id'altres, que pujaven apassar estones amb elles.N'hi havia que també puja-ven encara que no fos dis-sabte o diumenge, venienes dies feiners també.

Es Rafals és un llocon s'hi solien cagar moltsde tords, gué en recordaud'allò?.

A sa cage s'hi dedi-caven sobretot es tafonersi es quatre que venien afer feina a la casa. hVhavia també l'amo "en Pa-raire" que parava lloses.Era un home de Mancor queestava devora ca "ses He-reves" a es carrer desFang.

Bé. Després ja arri-bareu a la joventut. Enspodríeu dir com coneguéreua l'amo en Bernardi, quedesprés seria el vostreespòs?

SI. Es meu home erade "Can Bajoca". Ses duespossessions són confron-tants: Jo manava ses donesi mos veiem per allà iconversàvem plegats.així mos férem enamorats.

Recordau quan voscasareu?.

Jo tenia trentaanys. Mós casàrem l'anyquarante.

Continuareu vivint aEs Rafals, una vegada ca-sada?.

No. De nuvis mosn'anArem a viure a Coma-freda.

A Comafreda, hi té-nieu molta gent que hifeia feina?.

Es pastor. A vegadesvenia un missatge de CanBajoca per aidar-mos aIlaurar.

Quines feines hihavia alla?.

Sobretot cuidar etsanimals. Era sa riquesamés grossa. També sembrà-vem. Mós aidevem a segares carboners que hi haviaque feien es seu "ranxo"d'estiu aile. N'hi haviaset o vuit de carboners.Fèiem blet per la casa icivada pels animals.

Aigua, n'hi haviaalla dalt?.

Sí. Abans de casar-me havien fet una cister-na. També hi havia unafont. Al lloc, a d'alt queii deien "slhort vell" hihavia aigua suficient pelcultiu del mateix hort.

De formatge en fè-ieu?.

No. Perquè ets ani-mals no tenien menjar su-ficient per produir bonallet.

Recordau quan ten-quéreu una radio o tran-sistor?.

Primer funcionà vemamb un hum d'oli, nomes,més endavant, emprà remaltres mitjans. Virem com-prar un transistor de pi-les, però no tenguérem maitelevisor.

I com passàveu lesvetlades els vespres d'hi-vern?.

Mos n'anevem a dor-mir prest. No fèiem vetla-da perquè érem tots sols,es meu home i es pastor.Na Catalina anava a escolai a la possessió no hihavia el trui que hi haviaa Es Rafals d'hivern ambles collidores d'oliva.

MontaumjFrioI les nevades que

tal, en deguéreu veure degrosses?.

Ui, Sí. Aquell anyque es va casar es mut,crec que era l'any 1956,varem estar vint-i-tresdies incomunicats. Totestava tapat, només vèiemel cel. Arbres i camp totera neu i aigua. Teníem unbon rebost i no passàrempena. De nevades n'hi ha-via cada any, però mai comaquest any.

Fins quan vàreu es-tar a Comafreda?.

Després que es vamorir es meu home, véremquedar amb en Bernat iencara hi vàrem estar unsset anys allé dalt. Des-prés en Bernat es va moriri noltros devallhrem.

Bé. Quan vos n'ado-nareu de qué la possessióno produïa rendiments?.

Abans podíem viureperquè necessitàvem mespoc i així mateix ets ani-mals donaven ganéncies.Pere) va arribar un momentsque la feina era molt di-fícil, es guanyava poc.Per altra part també al-tres feines, per exemple,es carboners, varen des-aparèixer com a conseqüèn-cia de s'arribada des bu-th, estufes elèctriques,etc.

Avui, ja jubilada,qué feis?.

Estic massa bé. Par-ticip de ses excursions iactivitats de sa terceraedat. Som dematinera,m'aixec devers les set imitja, vaig a arreglar sesgallines i faig ses feine-tes de la casa.

Amb sos néts que vosduis bé?.

Sí. Mós entenemmolt. Els estim molt atots. Ja tenc una renéta.

Qué opinau de laseva manera d'ésser, jaque ara el jovent no éscom abans?.

No. No són igual.Pere) no els hem de dirres, han d'anar de sesseves. Rem de mirar i ca-llar i no hem de dir res.

Acabarem així laconversa amb aquesta mado-na de possessió, una con-versa molt substanciosa ia la qual hem parlat decoses del passat, sensdubte poc conegudes jaavui.

Madi5 Antòniamostreu algunes fotografies.N'hi ha una de molt inte-ressant i que la podeuveure a aquestes pagines.Made) Antònia, que estàenmig, només tenia deuanys, a la seva dreta hiha n'Antònia Mayol de CanPrim, que encara viu, i ala seva esquerra, na Mag-dalena Mateu "Escolana"que va morir a Inca no famolt de temps.

Jaume Gual Mora.*************************************EDUCACIO SECUNDARIA clou:

L'Etapa d'Educació Secundaria in-

LOGSE.-

DECRETS.-

RD 1007/1991 de 14 de ¡tiny (BOE de26 de juny) sobre Minims d'Educació Se-cundaria Obligatòria.

RD 1345/1991 de 6 de setembre (BOEde 13 de setembre) que estableix el Cur-riculum d'Educació Secundaria Obligatéri-

a) L'Educació Secundaria Obliqató-ria. Completa l'ensenyança bàsica, dels12 als 16 anys.

h) Batxillerat, etapa de dos anysde durada, a partir dels 16.

c) Formació Professional

a

21

L'Anex del RD 1345/91 recull elCurriculum de l'Etapa.

El RD 1007/91, de Minims, estableixel següent horari i les següents Arees:

AREESHor./Cicle

ir 2r

* Ciències de la Naturalesa 140 90* Ciències Socials, Geografia i

História 140 160* Educació Física 70 70* Educació Plistica i Visual 70 35* Llengua Castellana i Literat. 210 240* Llepgiies estrangeres 210 240* Matemitigues 140 160* Música 70 35* Tecnologia 125 70* Religió Católica / Activ.Estudi 105 105

EDUCACI6 SECUNDARIA OBLIGATORIA. -

Etapa obligatòria que comprèn de 12a 16 anys i consta de dos cicles de dosanys cada un. Si és necessari es podràestar un any més a cada cicle; això esta-rà supeditat a les necessitats d'escola-rització.

Objectius:

- Transmetre els elements basics dela cultura.

- Preparar per a la incorporació ala vida activa, assumir els deures iexercir els drets.

- Accedir a l'FP específica de GrauMitjà o al Batxillerat.

L'Art. 4t. del RD 1345/91 defineixels objectius que haura d'haver adquiritl'alumne en acabar l'etapa._

Ensenyança:

S'estructura en àrees de coneixe-ment obligatòries i optatives.

La Llengua i Literatura Catalanas'impartirà a cada Cicle, segons corres-pongui d'una redistribució de les àreeslingüístiques, amb el mateix nombre queles hores de Llengua Castellana.

A més hi ha un total de 170 hores,en el segon cicle (quart curs de l'etapa)per a dues àrees a escollir entre: Cièn-cies de la Naturalesa, Educació Plásticai Visue, Música i Tecnologia.

L'àrea de Matemàtiques, a quartcurs, s'organitzarà en dues variants di-ferents.

L'àrea de Ciències de la Naturalesapodrá estar organitzada, a cada un delsdos cursos del segon cicle, en dues matè-ries diferents: Biologia i Geologia, Fí-sica i Química.

A l'àrea de Ciències Socials, Geo-grafia i Història s'organitzaran, en eldarrer curs de l'etapa, els contingutssobre "La vida moral i la reflexió èti-ca".

Altres Articles del RD 1345/1991

L'Art. 11: Parla de la funció tuto-rial.

Els Arts. 12, 13, 14 i 15: Estandedicats a l'Avaluació i promoció al se-gon cicle i del tercer curs al quart.

Els Arts. 17 i 18: Es podran rea-litzar adaptacions curriculars per aaquells alumnes amb necessitats educati-ves especials.

L'Art. 20: Per a tots aquells alum-nes que hagin acabat l'etapa, tenguinsetze anys i no hagin aconseguit els ob-jectius de la mateixa, s'organitzaranprogrames específics de garantia social.

Títol:

Sera únic "Graduat en Educació Se-cundària" i facultara per seguir estudisa Batxillerat o FP específica de GrauMitjà.

Els alumnes que no aconsegueixinels objectius de la Secundaria Obligatò-ria podran integrar-se en els programesespecífics de garantia social que s'orga-nitzin, per tal de rebre una formacióbàsica i professional.

Accés:

Poden fer el ir cicle els gas haginfet l'Educació Primaria i el 2n cicle elsque tenguin el Graduat Escolar o el Cer-tificat d'Escolaritat.

Jaume Gual Mora,Inspector d'Educació.

1 22 Montaura

Grup d'Esplai S'EstelEn el darrer número de la Revista

vos contarem les dues acampades que haví-em fet amb els diferents grups de nins del'Esplai, i que quedava la dels més pe-tits pendent. Idó bé!, els passats dies22 i 23 de maig, anàrem d'acampada ambels nins i nines de 4,5 i 6 anys, en to-tal érem tretze al.lots acompanyats perdues monitores i una del grup dels mésgrans que feia d'ajudant de monitor. Ana-rem a ses Cases de Comafreda.

Eren les quatre de l'horabaixa quana l'Esplai, començaren a arribar nins inines acompanyats amb els seus pares, ambles motxilles carregades fins alt, quegairebé, eren més grosses que ells. Car-regarem els cotxes i partirem per amunt,quan arribarem allà dalt, només baixardels cotxes, ja veies al.lots que corrienper amunt i per avall, tots contents ifeliços pensant amb aquests dos dies quepassaríem tots plegats per allà. Desprésd'acomiadar-nos dels pares que ens varenacompanyar i col.locar les motxilles dinsles habitacions, mentre les monitorescol.locaven el menjar per dins la cuina,l'amo en Jaume Puput i en Jaume Francine-ta feren de monitors (que per cert hiferen tot el cap de setmana) i es posarena jugar amb els nins dins un tancat queells mateixos ja havien preparat i fetnet dies abans per quan hi anassim nos-altres. Més tard ens anàrem a passejar unpoc per aquells paratges tan preciosos iper amunt per amunt, cridant es verro coma locos, arribarem a una font, on varembeure aigua ben fresca i contemplarem unsafareig tot ple de granots. Després,entre baixar i jugar un poc amb sa pilo-ta, ja va ésser hora de sopar. Soparem,després traguérem sa guitarra i cantaremun poc i a dormir. ¡Aquí sí que va éssergros!, sine) damanau-ho a l'amo en Jaume

Puput, eren les tantes del vespre i enca-ra n'hi havia que truiaven per dins elllit i no deixaven dormir els altres.Quan no era en Bernat que cridava, era enJaume que tenia set, després en Davidperquè no el deixaven dormir i així totel vespre. ¡Bé en férem de viatges!.

El diumenge dematí, ja era benprest quant començàrem a sentir crits irialles per dins l'habitació, ens aixeca-rem i berenarem, després vàrem desar unpoc les habitacions i una altra vegadad'excursió, aquest dematí va pujar n'An-dreu, partírem una altra vegada per amuntper amunt cercant i cridant es verro.L'amo en Jaume Puput va quedar a ses ca-ses perquè ens havia de fer el dinar. Ala fi trobarem es famós verro, i ja entenien de raó, era grossíssim ¡demanau-hoa en Bernat!. Després de pegar quatrecrits, jugar un poc i cantar un parell decançons, ja va ésser hora de tornar cap ales cases, dinarem i descansarem un poc,i entre riure, córrer jugar i berenar, java esser hora de partir, començaren aarribar cotxes amb els pares tots con-tents de tornar-se trobar amb els seusfillets, ens acomiadarem i cap a Mancor.Sens dubte varen esser dos dies moltsbons per tots, principalment pels nins,ja que n'hi havia un parell que no havienanat mai d'acampada. Des d'aquí volemdonar les gracies a l'amo de Cas Puput ia en Jaume Francineta per la seva col.la-boració, ja que ens varen ajudar molt,tant fent el menjar com guardant i jugantamb els nins. Gracies.

I ara que ja hem passat les festesi tot ja torna a la normalitat, ja enspreparam per partir de campament. Sera eldia 25 de Juliol fins dia 1 d'Agost, ienguany anam a un Casal de Colònies delGDEM que es diu "Son Perdut", que estàentre Calonge i Cala d'Or. Ja som seixan-ta-cinc els inscrits per anar de Campa-ment.

Monta ura 23

Durant totes les festes hem tengutuna tómbola oberta, que per cert no ensesperàvem que arias tant bé, ja que era saprimera vegada que montavem una tómbolaaixí, pen!) per nosaltres va esser tot unèxit, per cert encara no ha sortit elguanyador des lot, i ben segur que elnúmero va sortir, així és que ja ho sa-beu, si qualcú té el número 005, pot pas-sar per l'Esplai i se'n dura es lot.

Després també férem una degustacióde coques, on la majoria de les mares del'Esplai hi col.laboraren amb una coca oaltres coses. Ni havia de coses, penades,cocarrois, coques de verdura, coques detrampó, de xocolata, de crema, de coco,d'albercoc etc, hi havia tanta cosa, queses taules no ens varen bastar, i anàvemtraient així com anava acabant. Va venirbastanta de gent i tothom va quedar en-cantat de lo bones que havien sortit,però així i tot, encara va quedar cosa, iel diumenge dematí, en Guillem i en Joan,ho dugueren tot a Palma a es Refugi, allasí que hi estaren contents, sabem certque no va tocar voreres. I al mateix dia,el grup dels més grans, també varen mun-tar un "tenderete" a sa plaga, per vendretreballs i coses que ells havien fet du-rant el curs de l'esplai.

Bé, res més, en el pròxim número javos comptarem com ens ha anat el Campa-ment.

Adéu i que passeu un bon estiu.

Abans d'acomiadar-nos, des d'aquívolem aprofitar per donar les gracies atotes les persones que durant aquestsdies han col.laborat amb nosaltres, pa-res, mares, nins, a les Cases Comercials,a ses Monges de Santa Llucia, a D. Barto-meu, a madó Francisca Morro i a la sevafilla per deixar-nos el local i a d'al-tres, que d'una manera o altra han col.-laborat amb l'Esplai. A tots ells moltesde gracies en nom de tots els nins i mo-nitors de l'Esplai.

CRIDA A LA PORTA DE LA SOLIDARITAT

«ES REFUGI ))C/. Apuntadores, n.° 8- Ciutat

Telfs.: 71 59 10 - 46 11 12Assitència durant 24 hores

Acollida a marginats, gent sensecasa, alcoholics, toxicómans,

malalts de la SIDAResponsables: Jaume Santandreu, Antoni Graru, Miguel

Barceló (metge), Gaspar Aguiló, Marieta Salas, MarlaEmilia Anton (psicologa), Miguel Servera

Comptes oberts:SA NOS IRA: 2.200867 - 09BANCA MARCH: 138879.11.7

BANC DE CREDIT: 60.21021.59Farmacia ARMENGOL, C/. dels Oms. Ciutat. Forn LA

GLORIA, VIATGES TRAMUNTANA

ARA MES QUE MAIEl grup de monitors.

TEMPERATURES I PLUGES A MANCOR DE LA VALL A N Y . 9 93TEMPERATURES (GRAUS CENT.) PLUGES (Litres)MINIMA MAXIMA MINIMA DEL MES MAXIMA DEL MES Maja dels ANY

MES MITJA MITJA DIA °C. DIA °C. Anys 1986 a 92 1993GENER 6.0 12.8 6 2 11 16 123 18FEBRER 6.4 12.4 25 1 14 15 70 112MARÇ 7.5 15.9 10 2 20 22 48 10ABRIL 10.4 20.3 2 6 9 25 82 115MAIG 13.9 24.5 2 9 24 31 63 53JUNY 18.6 29.7 13 15 28 33 30 4

Miguel Saurina Valloni

NORMA PETTINGILL JESSICA FARNER

VILONIA

JENNIFER SHADE VIENNA, West Virginia.

ERIC HARRIS

JENNIFER HANSEN

YUE PING YANGARAB. Alabama. PLAINVIEW. ORO VILLE.

4Mallorca

Aquest any els nostres alumnes de 2a etapa han rebut correspondència d'al.lotsI al.lotes de parla anglesa procedents d'Estats Units i d'Anglaterra.Aqui us els presentam. En coneixeu qualcun? Voleu la seva adreça?.

STEPHEN ROSEBOURNVILLE. Ham.

TERESA WALSHWARRINGTON. Cheshire.

LAURA CHARLESTONESSEX.

!monfa.or4,

LOUISE ARCHER (a l'esquerra)amb la seva germana CarolineHEMEL. Hempstead

ENGLAND

KATHRYN BROMFIELDDEVON.

26 Mantauta

D'EN TOMEU SINEVER, COMENTANT EL LLIBRE"MANCOR DE LA VALL: IMATGES DEL PASSAT".

Les imatges del passatpoble de Mancor de la Vallsense olvidar detallperquè no quedi oblidat.

Consell Insular de Mallorcaque en tot mos dóna sa mai també va col.laborarla Caixa Balears Sa Nostra.

Donya Margalida Sintesi uns quants anaren a Ciutatper ballar-ne un grapatjo vos pos ses seves fites.

En Jaume Martorell "Rata"i en Bernat Gual "en Catí"tots junts es feren Iluirball de bot sense corbata.

Es bon Tomaset de s'HortIlevors en Tolo Marquesíd'aquest poble mancorítengueren aquesta sort.

Na Catalina Gallinetai Na Maria de Can Primno ballaren de postimsense cobrar cap pesseta

Na Francisca "Francineta"i n'Antònia de Cas Fustertots vuits vareu fer bécomençant d'esquerra a dreta.

En fotografies Gabriel Fiolen lingüística Jaume Gualcol.laborant cada qualcadascú en el seu redol.

Es llogueret de Biniarroien sa família Lloberaque sense tenir pasteramos fe qualque cocarroi.

Ses nines de Ca Ses Mongesanaren a Santa Magdalenaper passar-hi una novenai era en temps de taronges

Sobre s'anada a LLucen Simó Reynés Solivellasaixò són coses molt bellesjo m'esplic així com puc.

Missioner del Sagrat Corassassinat a la ciutat de Vicun home ben instruftmos va deixar aquest record.

Bernadí Mateu Amengualhistoriador de Mancorjo vos don prova d'aixòja jutjarà cada qual.

Don Manuel Cavallerun mestre molt destacatque lo que deia ensenyantMancor ben escrit ho té.

Rector Joan Femeniadavant ca sa sineveraamb sa processó a darrerai tota la gent el seguia.

Don Salvador Beltran Grallaentra Batle el vint-i-cinces veils són anant morintIluitant sa seva batalla.

Es primer saig de Mancorva ser Biel Sampol Colltal com me surt ii amou lperò era un saig molt bo.

Pancaritat a Santa Lluciaes dimarts davant Pascosa gent se'n dura un xascoen llegir sa Iletania.

El mestre Senyor Miseri un desfile de carrosesallò eren festes grossesque altre temps solien fer.

L'any mil noucents vint-i-sisMancor posa camionalo que cont fa molta estonaallò era un temps feliç.

Conduïda per en Llorençbon amic pels mancorinses seus treballs eren finscarregat d'amics externs.

Es toros del vint-i-nouque es feren per Sant Joanuna cosa lo més grantothom aplaudia es bou.

Es cafè de Can Petitera en es carrer des Solfa sa festa en poc redolsense cap torero collit.

Els quintos del vint-i-nouasseguts defora a la frescaaixò es bo per un que trescala sombra les donava consol.

Els alumnes del senyor Miservaren anar a Ses Salinessi ses gloses surten finespublicar jo les faré.

Un estol damunt someresque a Ciutat varen anarde pageses per desfilartotes eren sandungueres

Fotografia d'es metgesa dona i uns al.lotsfa cara de tenir jocsjo mir de donar-me venja

El senyor Rector Femeniaamb s'amic Joan Canalssón dos devots per igualsduen bastanta homonia.

Per ses Festes Patronalsna Xisca Mateu Xorcana Magdalena Riera d'Escorcadues al.lotes formals.

Catalina Reynés GallinetaLlorenç Fontanet Mietaquí es troba joveneti na Francisca Francineta.

De torero Xesc Talladesi en Bernat de Na Catíque se varen fer huirdonant bones capetjades.

En Jaume Amengual Ropitpicador Joan Talladesheu fan be moltes vegadesper ser de poble petit.

(continuara)

Tomeu Sinevé.

MN

Monlauraj 271

TOPONÍMIA DOCUMENTADA (23).PLANA D'EN ROTGER za (Mazo). Et 3 de mangde 1491 Gabniet Bennat Rotgen ta ven-guelte,' a Guittem Dezcattan. La tenien penhenéncia det docton en dnetz 8oni6aciM0440. COn640ntaVa amb ta pozzezzió d'EnPong Anmengot, amb tennez de Bennat Coch,amb 6inca d'En Fnancezc Totnd amb etzcaminz que dez de Mazzanetta conduien aInca i a Manco-'t. (ARM T-31). A L'any1.693 ma detz Abati Dezcattan L con6non-tava amb tez Ptanez de Tunixant, aqueztezen atou de tez Atmoinez de ta Seu. (ARMP-242) A L'any 1800 hi ha una pant de taPtana d'En Rotgen pnopietat d'En JacintMantonett de Son Picó i que abanz haviaeztat pnopietat d'En Jaume Mantonell dtti-az Gattina. Tocava amb ta Ptana d'iguatnom detz Abni-Dezcattan. (ARM T-58).

PLANETA za (ßnn.) A L'any 1701 ena deBantomeu Reuz dtiaz Cabana, de Biniannoi.Con4nontava amb ten-'tez de Joan Ci6ne,4inca de Jozep Monanta Otivan d'en PeneMa-tg-L. (ARM T-55).

PLANETA I ES RACÓ za (Bnn) Et 13 de genende 1614 Joan Mateu ta vengué a Pene Mo-'tenta. Tenia una quantenada de capacitat

con6nontava amb et tonnent dit a SeoFontazzez. (ARM T-38) A L'any 1625 hihavia una attna pant pnopietat de MiquetMateu. (ARM T-14) A L'any 1649 za Ptanetadet Racé) ena de Guitlem Mo-'tanta i con-4nontava amb tentez de Joan Mateu, ambVaivan dit Sa. Coma i za Seita i et-tonnent de Se-o Fontazzez. (ARM T-55). AL'any 1735 ena de Pene Monanta con4non-tava amb t'empettada d'Andneu C4-'te citiazPat/t6, amb ta Coma d'Andneu Ci4ne i ettonnent de zez Fontazzez. (ARM T-55).

PLANETA DE MANCOR za (Man.) A L'any 1682ena de Mania /Ulm con6nontava amb etcami de Mancon a Inca i amb tenna de PeneVattéz d'Atmadnd, heneu de Jencinima Mon-no, ta zeva antigua pnopietetnia. (ARM P-242).

PORTELL D'EN FIGUERA (Ben) A L'any 1823ena una 4inca de due-4 quantenadez i con-4nontava amb Can Ral5et, Can Mazzip i SonNadat. En dit any Pene Monno ta vengué aPene Fnancezc Mateu. (ARM Reg. Hipoteque-4263).

POU COMO (Man.) Et Conzett de t'Ezgtéziade Mancon ez cuidava de que eztiguéz encondicionz pen 6.64en empnat peto habi-tant4 que votguezzin pnovein-ze d'aigua,com pen exempte 6en poatz nouz (1710) o

ezcunan-to (1729). Et 17 de dezembne de1843 davant et notant Antoni Ltabnéz ezpnotocotitzet t'acond a que havien annibatetz Conzettenz i et Sn. Antont Beztand,pnopietat de ta 6inca cincumdant, ditaSe-o Ptanez, quedant aixi 15ixat et tennenyque ena coma. (ARM LL-517).

PRIM ez (ßzt) t..6 una pant de ta pozzezzióBintatzent de d'Att (RPI).

PUIG ez (Man) t4 una pant de Canamunt queena pnopietat de ta 4am4tia de Son Simó.A L'any 1770, et 13 de genen, una pantque pentanyia a Mique-e. Mantonett de taCozta ta vengué a Ltoneng Vicenz. Con-6nontava amb Son Miquet Coch. (ARM P-237).

PUIG DELS ALBERCS (Maz-o ) Pet ma/tg de 1340Ratmon Mateu eztabti un cen-oat 40 bite unainca que pozzeia a Mazzanetta que tenta

com a con4nontant, a mé4 det tonnent deCaiman-L, et Puig detz Atbenc4. (ARM T-6).

PUIG DE L'ALADERNAR (Mazo) Puig pobtatdetz anbuztz dito atadennz, també cone-gutz com atzinez bonde-o. A 1394 i 1531apane-Lx documentat com a con4nontant.(ARM T-20 i T-33) L'll de genen de 1 593Antoni Mantonett, dtiaz Viudo, ho venguéa Mateu Mantonett ectiaz Maga. (ARM T-37)Actuatment mé4 conegut com Puig de SaCneu pen haven-hi aixecada una cneu L'an-ten-Lon pnopietani D. Satvadon BettnanFont.

PUIG DE SA CREU (Blin) &ta una pant deeatquenta de Sin-Zan/toi, pen tant dinot'atou det Pabonde de Tannagona, inctozadin-o ta 6inca de t'Eztonett. A L'any 1698'cita de ta comtezza de Fonmiguena. (AMSStimz 1698).

PUIG DE SA FITA (Ma-oz) Doné et nom aaquezt puig ta 6ita, o zia ta pedna cta-vada a tenna que azzenyatava etz timitzde tez paAtz de tez comunez de Mazzanettaque ez nepantinen tez &mitiez detz Cat-Lanz etz Mantonettz. (Veune et topònim"Coman--o de Mazanetta" en et núm. 13 d'a-quezta nevizta) A un document de t'any1740 ez diu que hi ha dita 6ita. (ARM T-46) Actualment at Puig de za Fita hi con-iguiexen etz tenmez municipatz de Ezcon-ca, Selva Manco -'t. Amb etz zeuz 800 me-tneo d'attitud zobne et nivett de ta man,éz et punt mé4 att det tenme de Manco -'t.

Gabniet FA..OL Mateu

•

Montaura

L' ESCOLA

Ens trobam a final de curs, han passat deumesos de convivència i activitats i el balançés positiu, hem tengut més alegries que penes.Les relacions entre l'alumnat i el professorathan estat bones, així com les relacions amb elsaltres membres de la comunitat; des d'aquidonar—vos les gràcies a tots els qui heuparticipat i col.laborat amb nosaltres (A.P.A.,Ajuntament, amics,...) es necessari seguirmantenint el centre obert a l'exterior i us animama continuar amb nosaltres.

Durant aquest curs hem fet moltes coses;algunes les véreu a l'exposició que férem alCasal de Cultura; també ens van veure actuantla nit del 18 de juny. El festival és, també, fruit d'untreball de tot l'any, sense constància i feina nopodríem fer— lo possible.

Enguany dels set alumnes de vuitè, cinc hantret el graduat escolar pel juny i es despedeixende nosaltres en Quico, en Damià, na Cati, naTeresa i na Margalida i a tots ells els desitjammolta sort.

També es despedeix una professora amb laqual hem passat moments inoblidables, na Jeroens deixa perquè la seva condició d'interinano li permet quedar—se amb nosaltres, l'anyo-rarem però també li desitjam molta sort.

I a tots vosaltres un BON ESTIU.El professorat del Col.legi públic.

losommignAt

29

ELS LLINATGES DELS MANCORINS (22).PORTER.- A l'any 1233 era el procuradora Mallorca del primer propietari del'alqueria de Mancor després de la con-questa del Rei Jaume I, o sia de RotIALai. (FRB-II pagina 55) Segons els CòdexCatalà del repartiment de Mallorca hi haun tal Bn. Porter a qui fou adjudicadal'alqueria Arrechabe dins el terme mu-sulmà d'Inca.

POU.- Pel febrer de 1347 Pere Pou compràa Eximenis Peris les seves propietats aBiniarroi i que el 24 de gener de 1360les traspassà a Simó de Grau. (ARM T-7 iT-10) A la llista d'homes d'armes deMancpr de 1359 hi ha Francesc Pou (Ros-selló) A l'any 1594 hi ha un propietariamb aquest llinatge a Mancor, a 1698eren nou i al 1764 vuit. (AMS cadastresde dits anys) Una nova familia que por-tava aquest llinatge era la formada perGabriel Pou de Lloseta i Apol.16nia Rie-ra de Mancor que batiaren el seu primerfill, Gabriel, el 2 de Marc de 1900. (ADBap. Man.) El 7 de marc de 1902 batiarenBernat, fill de Guillem Pou de Lloseta id'Antonina Pericds de Binissalem. (ADDap. Man.) A l'any 1858 apareix a Llose-ta documentat un tal Gabriel Pou AliasPastora, es a dir amb el mateix sobrenomen que són coneguts els familiars de lamare del nostre Batle i que també portenel llinatge Pou. (Capó Villalonga "His-tòria de LLoseta" Tom IV pagina 400).

PUIG. - Del substantiu puig, equivalent amuntanya. El 31 de desembre de 1379 Jau-me des Puig comprà a Bartomeu Figuerales seves propietats a Massanella. (ARMT-17).

PUIGGROS.- Grafia aglutinada de puiggros. El 4 de desembre de 1693 batiarenCatalina, nada a Massanella, filla deGabriel Puiggros i d'Antònia Martorell,habitants de dit Hoc. (AD I/108/B 10).

PUIGSERVER.- Grafia aglutinada de puigserver, o sia puig on hi ha cérvols. El13 d'abril de 1757 batiaren Maria, fillade Miguel Puigserver i de Teresa Morro,nada a Massanella. (AD I/108/B 13).

PUJOL. - Del llatí podiolum que significamuntanyeta. A l'any 1232 un dels dotzerepobladors de Mancor entre els qualsdistribui l'alqueria RotlA Lai, hi haviaBonet des Pujol. (ACM 7842).

QUART.- Del cognom llatí Quartus, indi-cador del quart fill d'una familia. Ales Kalendes d'abril de 1323 Jaume deQuart vengué un censal damunt les sevesfinques de Biniarroi. (ARM T-2) A l'any1325 es cita Arnau Messeguer, dit vul-garment Arnau de Quart. (ARM T-2) Al'any 1301 a Biniarroi hi habita Jaumede Quart. (ARM AH 5374).

RAMIRO.- Llinatge d'origen andalús por-tat per Antoni Ramiro Labado de Málagacasat amb Francesca Martorell Amengualde Mancor, on nasqué la seva filla Antò-nia el 4 d'agost de 1969 (RCMV).

RAMIS.- Hem trobat tres families dife-rents que han introduit aquest llinatgea Mancor. El 26 de desembre de 1868 ba-tiaren Bartomeu, nat a Mancor però fillde Felip Ramis de Sencelles i d'AinaPerelló de Costitx. (AD I/60/B 12) L'llde Juliol de 1943 nasqué a MassanellaAmador, fill d'Antoni Ramis Alcina d'In-ca i de Joana Ripoll Darder de Vallde-mossa. (RCMV) I el 24 de juliol de 1983nasqué Teresa, filla de Bartomeu Ramisd'Inca i de Margalida Darder de la ma-teixa ciutat. (RCMV).

RAMON.- Procedent de Raginmund, nom dediversos sants. El primer mancori que elportà fou Guillem, nat el 22 de gener de1.980, fill d'Antoni Ramón de Biniamar ide Maria Rosa Vallori de Palma. (RCMV).

RAMONELL. - Derivat diminutiu de Ramón.El 9 de maig de 1887 batiaren Aina, fi-lia de Josep Ramonell de Biniamar i deMaria Castell de Mancor. (AD-Bap. Man.).

RAUSI.- A les idus d'agost de 1337 Gui-llem Rausi vengué el que posseïa a Bini-arroi. A dit Hoc restava l'honor, o siapropietat de terra, de P. Rausi. (ARM T-4)

Fonts documentals:

ACM: Arxiu capitular de MallorcaAD: Arxiu DiocesàAMS: Arxiu Municipal de SelvaFRB: Fontes Rerum BaleariumRCMV: Registre Civil de MancorROSSELL6: Joan Rosselló "Homes d'armesde la part forana a 13W.

Gabriel Fiai Mateu

La llengfein

de tot

Mont uraJosep Niaria Llompart i de la Peña

CAM f FLORIT

PRIMAVERA

ESTIU

Abans que no s'envolti,ala d'amor, l'ocella del migdia;abans que la perfecta plujavioles assaoni, enlairi roses;abans que l'arnadissimyell abric del record ens agombolitremolors de la posta;abans que tot això, que tota aquestamar encesa de vidres i d'escatesun perfum esdevengui, de tan íntima.Abans que no s'apaguin les agullesdel foc a trenc de llavi; abans de no saber,de no comprendre' abans que la mort passiamb un ciri en els dits per la garriga;abans que no s'esgotila copa de ginebra, la Ilimonaque ens canta entre les dents; abans que no...

Eres tu el camp, o el camp enamoraves?Coneixies l'abril i ja et somreiaun dimoni boiet a flor de galta.

Veniesper un caminet ros de mitja tarda.Flames del vent cremaven blaus domassosd'aigua de mar, em duiesun paner d'ametllons, copinyes, nacres,i tenies la veu color de rosa.

Temps era temps, amor, temps era temps!

Parlàvem... Jo no sé de que parlàvem;d'exàmens de Ilatf, o per venturad'un Ilibre de poemes. El crepusclese'ns moria a les mans com un fresqufssim papallóvirolat. Cavalls de l'ombrala sang ens galopaven.

Temps era temps, amor, temps era temps!

Dissabte de capvespre, sense escola.Qui recorda?... Qui sap?... Mira la pluja.

Llevamà, card, fonollassa,rosella, cascall, lietsó,vinagrella, corritjola,ginestra, aritja, fonoll,passionera, cugula,mare-selva, safrà bord,floravia, canyaferia,baladre, argelaga, albó,falguera, olivarda, estepa,clavell de moro, coscoll,heura, contell, englantina,vidalba, murta, maimó,cama roja, campaneta,ravenissa, bruc, guix6(i en l'aire color de vaumal'esgarrifança d'un poll).

SOBRE VERLAINE

En el meu cor hi ploracom plou a la ciutat:Ia cambra buida, el somni,paraules cap al mar.La Dama s'atansava,ploraven comiats,les músiques llunyanesmorien. Cap al tard,banderes desmaiadesi un amor oblidat.Agulles del rellotgefan via. Mentrestant,en el meu cor hi piora,com plou a la ciutat.

II 1111 II II II II 11 II II II II II II II II II II II II II II II II II II II II II II II II II II II II II II II II II II II II

PER LLEPAR-SE ELS DITSJA HA ARRIBAT LA CALOR: CUINA D'ESTIU

Ja hem arribat a l'època on la ple-nitud de la calor ens fa canviar els ha-bits de vida. En el camp és el temps dela recollida de fruits, i encara que lesmaquines avui en dia han alleugerit elpenós treball que representa la sega iel batre, encara queden feines que l'homeha de fer sense l'ajut dels ingenis mecà-nics. L'home de la ciutat cerca els es-pais on la natura ens dóna un clima mésagradable, i per això, la sortida cap ala vorera del mar o a la muntanya es famassiva els caps de setmana j, quan lesvacances arriben, l'estada a aquests in-drets es fa intensiva.

Aquest canvi de manera de viure itambé els productes que ens proporcionala natura, fa que intentem que els nos-tres menjars s'acomodin de la millor ma-nera a la temporada, ja que amb la xafo-gor es tenen poques ganes de passar moltde temps davant del fogons.

Així trobam les amanides, el peix,la carn a la brasa, les escalivades, itot un llarg reguitzell de fruites que vade les cireres a les prunes, passant pelsalbercocs, les figues, els melons, lessíndries, les pomes, les peres.. .Totaquest cabal de productes del temps faci-lita el poder remeiar, amb la varietat iel bon gust, la desgana que la calor pro-dueix.

Montaura

Avui us recomanam uns preparatsculinaris apropiats per a aquests dies.Són bons de preparar i molt mengívols.Bon profit.

SOPA FREDA DE CRÉIXENS *

Ingredients:1 manat de créixens *1 porro mitjancer1/2 ceba2 patates mitjanceres1 litre de brou de pollastre- oli d'oliva

- sal i pebre bo blanc

Elaboració:

Es renten molt bé les verdures i estallen no massa petites; es guarden unesfulles de créixens per al final.

Dins d'una cassola es sofregeix,amb oli d'oliva, en primer Hoc el porro

i la ceba, després la patata tallada a

daus i per últim els créixens; quan esta

tot sofregit s'hi afegeix el brou bendesgreixat i es deixa coure un quartd'hora.

Es passa tot per la batedora (túr-mix) i si es vol ben fi es passa pel co-

lador xinès. Es torna a posar la crema al

foc fins que bulli, es salpebre i es dei-

xa refredar.

A l'hora de servir s'hi afegeix la

crema de llet. Es pot presentar dins d'u-na tassa de brou, guarnida amb fulles de

créixens i a part uns crostons de pa fre-

git.

* Créixens equival al castellà "berros"

CASSOLA DE RAP I GAMBES AMB ALLIOLI

Ingredients:

1 rap d'1,5 Kg.12 gambes300 gr. de patates

3 dl. d'oli d'oliva- alls- farina

- julivert

- sal

Elaboració:

Es neteja el rap i se'n tallen sisrodanxes gruixades.

Es pelen les gambes i amb el cap iles espines del rap i les pells i caps deles gambes es fa un brou de peix.

Es salen i enfarinen les rodanxes

de peix i es mig-fregeixen en una paella

amb la meitat de l'oli; després es posen

dins d'una greixonera plana; es fa elmateix amb les gambes i es posen damunt

del rap.

Les patates, es tallen a rodanxes i

es posen en mig del peix; es banya totamb el brou i es posa la greixonera al

forn.

Amb la resta de l'oli i els alls es

lliga un allioli que s'aclareix amb un

poc de brou. Quan el rap i les patatess'han cuit s'aboca l'allioli per damunt i

es deixa coure uns minuts més; finalmentes treu la greixonera del forn, s'empolsa

amb el julivert picat i ja es pot servir.

GELAT DE CIRERES

Ingredients:

1/2 Kg. de cireres

3 dl. d'almívar (es bullen 2 dl. d'ai-gua i 200 gr. de sucre)

2 blancs d'ou1/2 dl. de nata2 cullerades de "Marrasquino" (licor de

cireres)1/2 llimona sucada

Elaboració:

En primer Hoc es treu el pinyol a

les cireres i amb la polpa, el suc dellimona, l'almívar i el licor de cireres

es fa un puré (amb la batedora) que esmesclarà amb els blancs d'ou ben pujats;

finalment s'hi afegirà la nata Ileugera-ment pujada. S'ha d'aconseguir que els

ingredients quedin ben mesclats remenantsuaument. Tot seguit ja es pot posar a la

geladora o "sorbetera" i si teniu una

bomba manual de fer gelat, molt millor.Un bon acompanyament poden ser els quar-tos i també els congrets.

P. Massutí, E. Ramis

31i

EDE 00_11- MAS 000V,4ZT? LA 030CA (L'ALLA 0E11_ VE0V7TIRE Dijo SAF.

EL FUTBOLEL MÓNTAURA TORNA A 2a REGIONAL

Creim que a pesar d'haver estat unamala experiència a 14 Regional el C.D.MONTAURA ha fet història aquesta tempora-da 92/93 d'haver estat la 14 vegada queel club ha jugat a aquestes categoriessuperiors, ha estat el poble més petit(800 habite its) de Cilia que comptavaamb un equip a la 14 regional. Han pogutcomprovar que els equips estan molt benpreparats i corren molt, no es pot des-pistar ni un moment perquè Iluitay molt ija no pots remuntar.

ESTADÍSTICA

G E P CF GC PTSA CASA16 6 2 8 35 35 14A FORA16 2 3 11 12 36 7

MAXIMS GOLEJADORS

1.-Pep Mateu 122.-M. Mora 11

3.- T. Galvez 6

PUGEN A 14 PREFERENT

1.-Soletat2.-Margaritense3.-Artà4.- Petra

DAVALLEN A 24 REGIONAL

16)Montaura17)Alqueria18) Marratxí

INDEPENDIENTE 0 - MONTAURA 0

Partit amb moltes baixes on el por-ter Carbonell del Montaura va aturar tot,molta entrega i Iluita, debut del juvenilmancorí TOLO MORRO. En Ramon va estava-llar de faltes 3 pilotes als pals.

MONTAURA 2 - ARTA 4

Partit de l'exili, es va jugar aMuro i així i tot es va posar l'Artà con-tra les cordes fins al minut 70, els lo-cals guanyaven 1-0 per després un gol"fastasma" acabar amb el Montaura perquè1'ArtA més fresc remuntà el resultat.

Alineació: 1.-Carbonell, 2.- Amer, 3.-Canals, 4.- Mora, 5.- Morro, 6.- Ripoll,7.- Muñoz, 8.- Julio, 9.- Sastre, 10.-Arrom, 11.- Estrany, 12.- Gual, 13.- So-lar.

Gols: Arrom (2)

COLLERENSE 1 - MONTAURA

Partit de molt de vent. No es podiajugar, en un cop de sort dels localsaconseguiren 1'1-0 que seria definitiu,claríssimes ocasions desaprofitades pelMontaura per igualar el partit perdudes.Al final es lluità i la mala sort no vol-gué que aconseguíssim un resultat posi-tiu.

Alineació: 1.- Carbonell, 2.- Amer, 3.-Canais, 4.- Mora, 5.- Morro, 6.- Sastre,7.- Muñoz, 8.- Sola, 9.- Julio, 10.- Ar-rom, 11.- Estrany, 12.- Gual.

MONTAURA 1 - SOLEDAD 5

Visita del líder de la competicióallA on es jugava el campionat. Els visi-tants vengueren a per totes a guanyar idemostraren que eren molt superiors alMontaura que no es veia reposat de lessancions sofertes pel comitè sancionador.Moltes ganes per') no pogueren fer resdesprés del 0-3 al principi.

Alineació: 1.-Carbone11,2.- Amer, 3.- Mu-ñoz, 4.- Mora, 5.- Morro, 6.- Julio, 7.-Galvez, 8.- Jesús, 9.- Amengual, 10.-Sola, 11.- Estrany, 12.- Ripoll, 13.-Pedro, 14.- Gual.

Alineació: 1.- Carbonell, 2.- Jesús, 3.-Canals, 4.- Mora, 5.- Morro, 6.- Muñoz,7.- Ripoll, 8.- Sola, 9.- Sastre, 10.-Arrom, 11.- Estrany, 12.- Amer.

CIDE 1 MONTAURA 0

Partit molt disputat pels dos e-

FUTBITO

TORNEIG SANT JOAN 1993 MANCOR DE LA VALL

S'ha disputat el torneig Comarcaldurant el mes de Maig i juny, organitzatper l'Ajuntament de Mancor de la Vall, ila 14 Fase va quedar així:

JGEP

ir ES FORN (Mancor)

GF GC PTS

7 7 0 0 59 19 142n ES CAPELL (Lloseta)

7 6 0 1 57 27 123r OLI CAIMARI (Caimari)

7 4 0 3 41 27 84t BAR MAYORGA (Biniamar)

7 3 0 4 22 39 656 C.E. MONTAURA (Mancor)

7 3 0 4 25 34 666 CELLER FONDO (Selva)

7 1 2 4 21 34 476 VIATGES MASSANELLA (Inca)

7 1 1 5 22 37 386 MOLDURAS SOLE (Inca)

7 1 1 5 15 46 3

Varen passarclassificat contra(BAR ES FORN 5 -classificat contra

a semifinals el irel 4t classificat.BAR MAYORGA 1), 2n3r classificat (ES

CAPELL

4 - OLI CAIMARI 5).

Es disputà la final entre OLI CAI-MARI 4 - BAR ES FORN 7, en un partitmolt disputat i creim que han estat elsmillors del Torneig i molta d'esportivi-tat entre ells.

Classificació final:

ir BAR ES FORN, trofeu i 25.000 ptes2n OLI CAIMARI, trofeu i 10.000 ptes3r BAR MAYORGA, trofeu i 5.000 ptesI altres trofeus per a tots.

El maxim golejador: Pep Mateu (EsForn) 28 gols

Porter menys golejat: Ignaci Valls(Es Forn) .. 18 gols

Trofeu per a ells, i també es vaconvidar a tots a un aperitiu i refresc.

Monta ura quips, es jugaven molt tots dos el quiguanyaria mantindria la categoria i elque perdés davallaria a 24 Regional. ElMontaura donà la cara i estavallA al paldues pilotes i al final, com quasi totaIa temporada, et marquen un gol i no potsfer res. No es va merèixer perdre.

Alineació: 1.- Carbonell, 2.- Amer, 3.-Muñoz, 4.- Mora, 5.- Morro, 6.- Ripoll,7.- Galvez, 8.- Sola, 9.- Sastre, 10.-Julio, 11.- Gual.

MONTAURA 1 MOLINAR 1

Partit de molta violència en eljoc, els visitants quan s'avançaven almarcador 0-1, no deixen passar ni home nipilota, l'Arbitre que havia deixat lestargetes als vestidors va perdre els pa-pers i fins la segona part no mostrà tar-getes, 8 per al Molinar que pareixia ha-vien vengut a la guerra; al final PepMateu va poder empatar el partit 1-1. Vo-lem destacar que un espectador va agredirel banderí i el club ha estat sancionaten 30.000 ptes de multa i el camp tancatper 2 partits. També en una jugada fortu-ita, es va estavallar en tot el nas del'aficionat Joan Martorell "Curt" i pa-reixia més greu però al final es va impo-sar la normalitat i no va ser res, espe-rem que no torni passar.

Alineació: 1.- Carbonell, 2.- Amer, 3.-Muñoz, 4.- Mora, 5.- Morro, 6.- Sastre,7.- Galvez, 8.- Mateu, 9.- Julio, 10.-Sola, 11.- Estrany, 12.- Jesús, 13.- Pa-yeras, 14.- Amengual, 15.- Gual, 16.-Ripoll.

Gol: Pep Mateu (1).

ALQUERIA 1 MONTAURA 2

Partit allà en el qual estava totdecidit no es podia mantenir la categori-a, no havia cap nervi i el Montaura sortía jugar el futbol i als 2 minuts 0-2 al

marcador, finalment l'Alqueria, que haestat l'equip més xarec que han jugat elsdarrers anys, aconseguia el gol de l'ho-nor. trem 10 jugadors i el porter que ju-gava de davanter centre i així i tot f6-rem superiors als locals. Darrer partitde la temporada.

Alineació: 1.- Payeras, 2.- Amer, 3.-Muñoz, 4.- Mora, 5.- Morro, 6.- Sastre,7.- Galvez, 8.- Mateu, 9.- Ripoll, 10.-

Sola, 11.- Jesus

Gols: Jesus (1), Muñoz (1).

ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIS: PRESIDENT NOUI NOU EQUIP D'INFANTILS

El dia 18 de juny es va fer l'as-semblea de socis i es va acordar la di-missió de la Junta Directiva i es va feruna Junta Gestora fins que sortis un noupresident. Només es presenta el candidatsoci núm. 22, Bernadi Coll de "Son Maga"

ha estat proclamat per la federaciósegons els estatuts democràtics com a nouPresident del Montaura. El dia 10 de Ju-liol ell farà la nova Junta Directiva pera la pròxima Temporada 93-94. Esperem quesigui per ell exitosa i que l'acompanyila sort. ;ANN! que s'ha de fer molta defeina. De moment ja s'ha fet la inscrip-ció dels CADETS, INFANTIL I AMATEURS i elPresident el que vol es "cantera" i espe-ra a més d'aquest equip nou d'infantilscreat pel President i com a entrenadorsTONI ESTRANY I VICENÇ FRONTERA, per prò-ximes temporades fer equip de benjamins ijuvenils.

Es va aprovar el pressupost passat1992/1993

ENTRADES

141 Socis 613.000.-Taquilles 233.400.-Rifes 379.850.-Vans 195.718.-

1.421.968.-

SORTIDES

Mútua Balear 49.980.-Inscripcions i saldo-93,Fc6. T. 92 161.630.-Arbitres 297.365. -Fitxes 255.435.-Material Esportiu 201.624.-Material Camp 137.220. -Cuixots 98.218.-Extres i sopars 100.936.-Rentar roba 102.100.-

1.404.508.-

SALDO: 17.460 ptes (30/06/93)

SALDO DEUTOR FEDERACI6: 100.383 ptes.Temporada 92/93.

Ntontago

FESTES SANT JOAN 1.993. AMATEURS

DISSABTE DIA 26/06/93

Es va disputar aquestes festes unpartit de veterans del MONTAURA contraOLI-CAIMARI i l'equip de Caimari va éssermolt superior perquè esta acostumat ajugar lliga cada dissabte i els Mancorinsacusaren falta d'entrenaments. Els juga-dors locals foren els Ilegendaris MACIACOLOM, GUILLEM COLL, PEP FERRA, GABITO,RAFEL GONZALEZ, JOAN MOYA, MIGUEL MOYA,LLORENÇ ABRINES, MANOLO ESCUDERO, BERNAMCOLL, ETC...

El resultat era el que menys inte-ressava menys perquè l'entrega i lluitaes varen imposar.

DIUMENGE DIA 27/06/93

El C.D. MONTAURA va disputar unpartit contra el XILVAR de Selva i, mal-grat la diferència de la categoria 14Preferent i 14 Regional, es varen imposarels locals per un clar 4-1 en un joc deFutbol que no havien vist durant tota lalliga.

També volem recordar que hi va ha-ver un Trofeu per a tots els equips i so-bretot l'esportivitat dins el camp, detots els conjunts, es va agrair.

‘‘, \•

\ • \ Ik‘

GOLEJADORS DE L'EQUIP

- GARZON- JANER - SOL IVELLAS I- RIBOT- FONTANET - GALLARDO - FERNANDEZ- VILLALONGA- ALEMANY - VALERO - MATEU - LLABRÊS

Miguel Vallon.

342611884532111

GOLSGOLSDOLSGOLSDOLSGOLSGOLSGOLSGOLSGOLGOLGOL

Lttiontairla

Acabat el campionat de lliga de 24Regional el nostre equip, representatiude Mancor de la Vall, es va quedar a lesportes de poder esser campió del seugrup, marcant 104 gols i encaixant-ne 31.Per celebrar el fi de temporada els dies5 i 6 ee juny tots els seus components,familiars i amics, passaren un cap desetmana e l'Hotel CHIHUAHUAS de Cales deMallorca. El diumenge després de berenars'entregaren uns trofeus a tots els juga-dors i responsables per la bona campanyarealitzada. Pere Llabrés com a entrenadori Jaume Maura com a delegat.

Els components de l'equip són TOR-RES, FONTANET, BISELLACH, ALEMANY, MAURA,SOLIVELLAS I, FERNANDEZ, LLABRES, JANER,GALLARDO, SOLIVELLAS II, VALERO, RIBOT,MATEU, VILLALONGA I MUNAR.

Amb motiu de les festes patronalsde Sant Joan es va disputar un partitentre Beato Ramon Llull d'Inca i Montau-ra, amb el resultat final d'empat a 3gols, al finalitzar el partit es va en-tregar un trofeu per part del Sr. BatleGabriel Pocovf Pou.

El nostre agraïment a Antònia Reusi P. Villalonga per obsequiar a tots elsjugadors amb un tros de coca i begudarefrescant.

Per a la temporada 1993/94, estaprevist participar amb un equip infantili altre de cadets, desitjant tota classed'èxits tant a nivell entrenador/delegati jugadors.

CLASSIFICACI6 FINAL

JGEPGF GC PU

SINEU 24 21 2 1 129 23 44MONTAURA 24 17 3 4 104 31 37ALCÚDIA 24 16 2 6 96 39 34JU. BUROLA 24 15 3 6 105 46 33XILVAR 24 13 3 8 57 46 29SALLISTA AT 24 12 4 8 48 33 28SANTA MARIA 24 1 .1 4 9 61 49 26AT. MAR() 24 10 5 9 62 39 25BALEARES 24 9 5 10 53 44 23BETA-COLOR 24 6 2 16 47 84 14APA R.LLULL 24 4 2 18 26 74 10COLLERENSE 24 3 1 20 26 131 7SENCELLES 24 1 0 23 22 197 2

o

Ima ges d'ahir

S'ESCOLA I DOWA 1BODORA (Anys 30).En temps passat el càrrec d'escolà era notable dins el quefer diari de la pobla-

ció: tocava la campana el matí senyalant l'hora de posar-se a treballar, el migdial'hora de dinar i a l'horabaixa el moment d'acabar la jornada. Amb la seva variada gam-ma de tocs informava a la gent quan hi havia un vi&tic, una extrema-unció, un mort i siagaé-st era gran o un albat, si el dia següent era dejuni, entre d'altres inclús si hihavia algun incendi. Aquí presentan a l'amo En Simó Reynés Mora que exerci d'escolàdurant tants d'anys que tota la seva família era coneguda amb el sobrenom de "escola".A més dels múltiples treballs a l'església muntant i desmuntant túmuls pels funerals,l'aparatosa escenografia de les Quaranta Hores, Casa Santa, llit per la Mare de Déud'agost, etc. encara li quedava temps per fer ciris amb les restes dels molts de ciri-ets, estadalls, candeles, blandons o atxes que exigien la litúrgia i els costums dellavors. Segons ell, un dels treballs més molest del seu ofici, era estar tota la nitentre Tots Sants i els Morts tocant les campanes a intervals regulars. Per fer-ho méssuportable no dubtava de, en companyia de la seva dona, pujar a dalt del campanar unfogonet de carbó i fer bunyols per consumir durant la llarga nit. Parlant de dones, laseva vida sentimental fou així mateix mogudeta: es casà en primeres núpcies amb JoanaA. Reynés i tingueren un fill de nom Pere Joan; en segones núpcies es despos& amb MariaRosselló que li donà un fill de nom Antoni i en terceres es casà amb Joana A. Solive-lias amb qui tingué set descendents: dues filles de nom Maria, ja que la primera moríde pupil.lar edat i la segona professà de monja Agustina, dos fills missioners delsSagrats Cjrs, Francesc notable músic i Simó assassinat a Barcelona a començament de laGuerra Civil, un de nom Miguel que fou batle de Mancor entre 1958 i 1965, un altre Jau-me, un dels primers xofers de professió, i el darrer Bartomeu que durant un curt tempssucceí el seu pare en el càrrec d'escolà de la parròquia. La seva fecunda vida acaba el18 de Febrer de 1935 quan comptava amb 70 anys d'edat.

La dona que està damunt la somereta és la seva veinada Francesca Riera, de Ca NaMadora o d'Escorca, però que des de que es casa amb l'argenter ciutadà Teodor Tarongítothom li deia Donya Teodora.

En Biel de Son Nadal.