REVISTA D'INFORMACIO CULTURAL I LOCAL DE V A L L F O G O N A DE BALAGUER, LA RÁPITA, L'HQSTA_ NOUILACO C^

JULIOL 2011ELXOP Núm.76 PREU1,50€

Fe d’

erra

des

03040506 07 10 11 12141517181920 212324 2627282930313233343536373839

EditorialVallfogona al dia

ReportatgeSocietat

Desgranant l’actualitat Alimentaciô Riqueses forànes Innovaciô als fogons El Racé de l’enôleg A B C Cuina Dites d’ahir i d ’avui? La nostra poesia Els grans clàssics SalutEl carrer opina Per perdre el temps Al seu servei

Eleccions Municipals Maria Serret Pastisseria Nuri RetailsMossèn MariàHomenatge a Mossèn MariàDes de l’escolaSetmana BlancaFesta Major del RoserLa GarbaCEP VallfogonaMans UnidesCarnestoltesVeteransCoral Vallfogonina Liar d’infants La Mainada CF Vallfogona

ÇONSELL DE REDACCIÓÀngels Camarasa, Antonieta Gázquez, Esther Piqué, Meritxell Rosselló, Montse Montoliu i Teresa Balasch.

COL.LABOREN EN AQUEST N°: Lourdes Cardona, Meritxell Rosselló, Mercè Plens, Claustre de professors CEIP Salvador Espriu, Rosa Bonet, Lourdes Alias, Francese Ramirex, Caries Colom, Juli Garcia, La Garba, CEP Vallfogona, Mans Unides, Veterans de Vallfogona, Llar d’infants la Mainada, CF Vallfogona, Àlex Pérez, Laura Rubió, Mihaela Danila Larisa, Enric Millà, Diana Mejia, Dolors Mateu, La Padrina, Àngels Molpeceres, Rosa Abad, Esther Piqué, Antonieta Gázquez i Oscar Hernando.

DISSENY, COMPOSICIO I MAQUETACIÓ

creaciógràficadissenygràfic

Busca’ns al Facebook i uneix-te al grup El Xop

estarás al dia de les novetats de la revista

carrersantlluís, 70 baixos 25600balaguer tel./fax973 44 50 16 mòbil625 39 77 39 www.Greaciografica.com info@creaciografica.com

CORRECCIO Montse Olivart

■ ■

v >J ß rG r

Si us voleu anunciar

en propers numéros de la revista i col.laborar

a fer que sigui possible, poseu-vos en contacte

amb l'Ajuntament o al correu

revistaxop gmail.com

DIPOSIT LEGAL L-136-1992.

La revista El Xop sortirá els mesos de marg, juny, setembre i desembre. Recordeu que si voleu publicar un article l'heu d'adregar a EL XOP, apartat de correus, 1, a la Secretaria de l'Ajuntament o a l’adrega electrónica: revistaxop@gmail.com sempre durant els darrers 25 dies del mes anterior a la publicació.

*En ¡’anterior número 75 de la revista EL XOP i en l’apartat Vida social a la página 23, dins deis naixements del 2010, ens vam descuidar dos bonics nadons: en Nicolau Albert Casol Pons (01702/2010) i en Roger Caba Solans (31/12/2010). Us demanem disculpes. *1 a la página 15 hi ha una altra errada, hi posa Cohibesa en lloc de C.O.I.B.E.S.A. (Cooperativa Industrial Bellcairenca de Subministres i Aplicacions)

El Xop, és una publicació plural. La direcció respecta la llibertat d'expressió deis comentaristes i no es fa responsable deis criteris exposats en els articles firmats ja que són d'exclusiva responsabilitat deis autors i no necesariáment l'opinió d'aquesta revista.

Generalität de Catalunya Departament de Cultura

INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS

Fundació Pública de la Diputació de LleidaAJUNTAMENT DE

VALLFOGONA DE BALAGUER

La tempesta de les eleccions municipalsLes eleccions municipals del passai 22 de maig han desencadenat la tempesta en galrebé tots els partits polítics, amb l ’excepciô de Convergència I Unió (CiLI), que s’ha convertit en la primera força municipal arreu de Catalunya. El nostre municipi n ’és un clar exem ple . La c a n d id a tu ra encapçalada per Maria Sarret es va endur el 45% deis sufragis i governarà amb majoria absoluta en obtenir 5 dels 9 regidors que hi ha al consistori. Aquesta situado es va repetir en la immensa majoria dels municipis lleidatans. Posarem d’exemple tres ciutats properes corn són Balaguer, Mollerussa i Tàrrega.L’hegemonia socialista amb Miquel Aguilà al capdavant ha passât a la historia a la nostra capital de comarca de la mà de Josep Maria Roigé, que, malgrat la victoria a les urnes, s’ha vist obligat a pactar per ga ran tir l ’e s ta b iIita t de l’Ajuntament durant la legislatura que to t just acabem d’estrenar. Més fàcil ho ha tingut el candidat convergent de la capital del Pia d ’Urgell, Marc Solsona. Aquest jove ha aconseguit la majoria absoluta després d’una moció de censura que va expulsar del govem la socialista Teresa Ginestà, que tindrà el fatídic honor de ser recordada per arruinar les arques municipals. Quant a la capital de l’Urgell, segurament la reforma de l’antiga travessia de la N-ll hagi estât un dels motius que va condemnar el govern d’AIPN-PSC, amb Joan Amézaga al capdavant. Així dones, Tàrrega, igual que Vallfogona, acaba d ’estrenar alcaldessa.L’èxit de CiU, però, no ha pogut amb el poder d’Àngel Ros que, a Lleida ciutat, ha revalidat la seva majoria, condemnant el candidat independent de la federado nacionalista, Joan Ramon Zaballos. De fet, Lleida s’ha perfilat com el regne de taifes del Partit Socialista de Catalunya (PSC). Tant és aixf que cada cop són més les mirades que assenyalen l’alcalde lleidatà com un dels propers homes forts

de la formació politica, encarregat de reestructurar un partit ensorrat després de caminar set anys de bracet amb Esquerra i Iniciativa. El seu mèrit és tal que fins i tot s’ha guanyat aparèixer al programa de parodia política de TV3, Polònia, interpretai per l’actor Toni Albà. Malgrat que el color blau de Convergència tenyís Catalunya, la major victoria que la gent de CiU va celebrar el 22-M va ser a la c a p ita i ca ta lana , on Xavier Trias va a r r a b a s s a r l ’ a lc a ld ia al c a n d i d a t socialista, Jordi H e r e u .D ’ a q u e s t a m a n e ra es posava pun t final a trenta anys de regnai socialista a la c iu ta t comtal.Però el trasbals e le c to ra l del passai 22 de maig no tan sols ha afectat el PSC, sinó que també ha tocat de mort el seu germà gran, el PSOE, que ja tem que en les properes eleccions générais -que s’han de ce lebrar l ’any v inen t- haurà d’abandonar la Moncloa a mans del Partit Popular (PP). De fet, els barons populars no van trigar ni 24 hores a demanar a Zapatero que co n vo q u é s e le c c io n s anticipades en dibuixar-se el nou escenari. El relleu a l’Executiu central, però, sembla que haurà d’esperar a la data marcada a l’inici de la legislatura, un mandat marcai per la greu crisi econòmica que ha deixat una taxa d’atur superior al 20%.Certament, una situació gens fàcil de gestionar com bé demostra el fe t que alguns socis europeus (entengu i's Grècia, Irlanda i Portugal) s’hagin vist obligats a demanar ajuda a la mare Europa per evitar fer fallida.

I aquesta no ha dubtat a estirar les orelles a tots aquells que la desobeeixin.Més enllá de l’eterna pugna entre socialistes i populars, els mais résultats électorals obtinguts peí PSOE -que ha perdut el govern de comunitats autonomes per tradició socialistes- també han obert una ferida en el si del partit, que en un principi s’havia de sotmetre a un procès de primáries per designar el candidat que havia de rellevar José Luís Rodríguez Zapatero al capdavant de la formació.

Ara bé, el partit es va afanyar a curar la ferida oberta amb una velocitai gairebé vertiginosa i quatre dies més tard de les municipals, Carme Chacón, que mesos abans havia anunciat la seva candidatura a les primàries, va oferir una roda de premsa per comunicar que es feia enrere. D’aquesta manera, Alfredo Pérez Rubalcaba es quedava amb via lliure per èsser désignât president del PSOE i candidat a la presidèneia, rivalitzant amb un Mariano Rajoy que ja es veu president. I és que ni els nombrosos casos de corrupció que han esquitxat el PP en els darrers anys han aconseguit erosinar la seva imatge. De manera que tot fa preveure que els espanyols li faran confiança l’any que ve per treure’ns de l’abisme en què ens trobem.De moment, però, la pilota és al teulat dels ajuntaments, els nous représentants dels quais no ho tindran pas fàcil per seguir endavant, per continuar oferint serveis, per seguir millorant l’atenció ais ciutadans. De fet, són molts els que afirmen que els alcaldes i regidors hauran de fer mans i mánigues per evitar la bancarrota dels ens municipals. Esperem que aquest no sigui pas el cas de Vallfogona i que el nostre poblé continui progressant.

CÌU guanya les elecclons I dona la primera alcaldessa a Vallfogona

Convergència i Uniô (CiU) va ser la força politica triomfadora en les eleccions del passât 22 de malg. De fet, CiU va guanyar els comlcis en la meltat dels consistons lleidatans i Vallfogona no va ser pas una excepciô. CIU es va fer amb l’alcaldla del munlclpi per majorla absoluta, en obtenir 5 dels 9 regidors que hl ha a l’Ajuntament gràcies al suport de 429 electors, el doble que Esquerra i el PP (els altres dos partits que concorrlen als comlcis al nostre poble). D’aquesta manera, Maria Sarret, l’alcaldable convergent, es va convertir en la primera alcaldessa del poble. Les Avellanes i Santa Linya, Bellmunt d’Urgell, Foradada, Os de Balaguer o Vilanova de l’Aguda son altres municipis de la comarca en què les vencedores de les eleccions van ser dones. Tôt i que la participaciô en aquestes eleccions municipals va ser un xic menor que en les del 2007 (enguany la participaciô va ser del 67% mentre que fa 4 anys va fregar el 72%), CiU va aconseguir més suport dels electors que ERC al 2007.

C oncre tam ent, la fo rm ac iô independentista ha estât la gran perdedora de les eleccions a Vallfogona en passar del 41,88% dels sufragis al 25,87% en aquesta ocasió. Per tant, Esquerra ha passai de governar el consistori a obtenir 2 regidors. Els mateixos que el Partit Popular (PP), que se sitúen a l’altra banda de la balança al costat de CiU. I és que els populars han aconseguit doblar la seva presència al consistori en passar del 15% dels sufragis el 2007 a superar el 23% aquest 2011 .Un altre factor a destacar és el fet que, si bé fa 4 anys no es van emetre vots en blanc ni nuls en tô t el m u n ic ip i, aques ta circumstància si que es va donar enguany, potser m otivât per l’absència del PSC a les eleccions. En total, hi va haver 46 vots en blanc i 7 nuls.

RESULTATS D,

gSîüEfeç,ora, Z ìa idorT ~~

e le c ® n s m un1c ,P4u

Électoral671g32.72

atures

tatures¥21?IVàlids

45,3025,8723,97

Regidors

Maria Sarret, esco l l ida

a lca ld e ssa a m b el suport

del PP

Maria Sarret es va proclamar alcaldessa de Vallfogona amb els vots a favor dels 5 regidors de CiU i els 2 del PP. Sarret aposta pel treball en equip i colze a colze entre els tres partits que formen l ’A juntament per al servei als ciutadans del poble. Aixi ho va m a n ife s ta r d u ra n t el breu Parlament que va dedicar en el Pie de constitució del nou Ajuntament el passât 11 de juny. Justament aquest tarannà va ser el que va conduir els regidors populars a donar suport a la investidura de Sarret. Amb tot, Constati Piqué va remarcar que “som conscients que som a l ’oposició, però volem començar a treballar des de zero i encetant un nou joc” . Per la seva banda, el candidat republicà, Vicent Trilla, també va apel-lar a l’esperit de consens pel bé del municipi.

Infraestructures, servéis i participado: els tres pals de palier del nou Ajuntament

,’ha convertit en P b,e fa 43nostre municipi. lU - c u * ^ fUlsanys, Sarret es casa ^ ^ Natural.treballa com ^ -, no estarDes d’ara en endavan , pgrtltafiliada a Convergen^ trebaHara; r Æ ^ : i , o n t de,consister,

Quins objectius s'ha marcat per aquesta legislatura?Dones tres principalment. Per u n a b a n d a , e l desenvolupament ¡ millora del nostre pob lé a n ive ll d’infraestructures que siguin necessàries, sempre que es puguin po rta r a te rm e econôm icam ent parlant. També vull treballar perqué els serveis del dia a dia estiguin ben atesos i, com no, treballar i pensar en iniciatives per ta l de fom en ta r la participació de veïns de totes les edats en les diferents a c tiv ita ts o rgan itzades.

Com ha repartit les diverses regidories? Qui s'ocuparà de cadascuna?Funcionarem amb cinc reg ido ries . Jo m ate ixa m’encarregaré de les àrees de Promoció Econòmica, Urbanisme i Hisenda; en Josep Torra, d’Obres i Serveis, Agricultura i de la regidoría de THostal Nou i la Codosa; les àrees d ’Esports, Benestar Social i la representado ais conseils recaurà en mans de Rosa Bonet; en Gregori Esteban s’encarregarà de la regidoría de La Rápita; i fina lm ent, l ’Arnau Galitó portará les àrees de Cultura, Jovent i Festes.

Digui'm quina ha estât la primera impressió en la presa de contacte amb l’Ajuntament.La impressió ha estât molt bona, ja que des del primer moment hem tingut l’ajuda i suport de tots per tal de tirar endavant tant el dia a dia com en afers de gestió i tràmit, ja que la majoria d’aspectes per a n o s a l t r e s e r e n completament nous.

Quines són les prioritats per al nostre municipi?Avui per avui, i com a projecte d'interès generai, acabar el projecte de la potabilitzadora d’aigua

Digui'm de quins punts del programa electoral podría prescindir?Acabem de comengar la nostra legislatura, amb la qual cosa encara no ens hem plantejat aquesta pregunta. Com he dit, segurament els punts més dificils d ’executar serán els de cost económic elevat, perqué la situació actual és complicada i cada dia veiem que les retallades es fan més paleses, fins i tot en sectors básics com la sanitat i Teducació.

N'hi ha que ja s'han d'aparcar d'entrada?D’entrada penso que no, segurament n’hi haurà que s’haurà de revisar la forma de portar-los a terme i en un termini més llarg.

Quina és la relaciô que planteja amb els grups de l'oposiciô?La relacio que m ’agradaria tenir com hem dit sempre és de col-laboraciô i diàleg i sempre basais en el bé i interès général. A l’hora de prendre una decisiô sempre és bo comptar amb punts de vista diferents, que a vegades et fan valorar coses que a tu en la primera impressiô se t ’escapen. Aixi agafes les diferents idees i prens la decisiô que el teu criteri et marqui.

"L'Equip de Govern voldria comptar amb les opinions,

inquietuds i la participació de totes les persones del

municipi per tal de millorar-lo i enriquir-lo".

je ron i uazquez ____darrere el taulell de la Pastlsseria NuriHa arribat el moment. El Jeroni i la Nuri es jubilen després d ’i l anys darrere el taulell de la Pastisseria Nuri, un dels dos forns de pa de Vallfogona. L'hora ha arribat arran d’una operació a què s’ha hagut de sotmetre la Nuri Uobet, però el matrimoni ja feia temps que hi donava tombs. A finals d'abril, va sorgir l’oportunitat de traspassar el negoci i no la van deixar escapar.Enrere queden els dies que el Jeroni Gázquez començava la seva jornada laboral a dos quarts de set del mati per coure el pa i la brioixeria que despatxaven matí rere matí i enllestir-ho tot per tal d'obrir les portes de l’establiment a les vuit, l’hora en qué la Nuri s’incorporava a la jornada laboral gairebé els 365 dies de l’any. I és que la Pastisseria Nuri tan sois deixava d ’aixecar la reixa tres dies l’any, per Tots Sants, Nadal i Cap d’Any. “ Certament es tracta d ’una feina molt obligada, que no coneix les vacances ni els festius, ja que quanta més festa era, més feina teníem” , assegura la Nuri. Però això no esborra, ni de bon tros, els records entranyables ni l’agraïment que aquesta parella sent per la seva cliente la i el veínat. De fet, no d u b te n d ’ a s s e g u ra r que “aquesta ha estât l’etapa p ro fe ss io n a l més satisfactoria de tota la nostra vida” . “Pleguem plens de bons records perqué entre aqüestes parets hem viscut part de la vida deis nostres clients, hem compartii amb ells els bons i els mais moments... Durant tot aquest temps hem vist créixer moltissima canalla i això ens fa molt feliços", afirma el Jeroni, que cada vespre durant 11 anys s’encarregava de posar el gènere a l’obrador per tal que l’endemà tingués la temperatura idónia per coure.

El negoci va arribar a les seves mans quan els antics propietaris van optar per vendre’s el local, queja era una pastisseria. Cansats d’anar d’un Hoc a l’altre -e l Jeroni anava a vendre a mercat i la Nuri

a la fru ita -, van començar l’aventura que ara culm ina pensant que potser algún dia la seva filia, Mireia, seguiría els seus passos. D’aquell dia que el Jeroni va enfornar les primeres barres de pa i la Nuri va

servir els primers cafés ja han passai 11 anys.Durant aquesta década, en Jeroni i la Nuri no tan sols han compartii tantes i tantes estones amb les persones que cada matí acudien al seu establiment a comprar el pa, un croissant per esmorzar o a prendre un café sinó que han estât testimonis directes dels canvis en els costums dels consumidors.

I és que temps endarrere es consumía molt més pa i menys pastes que avui dia. “ Els darrers anys coiem una mitjana d ’una vuitantena de barres de pa al dia” , explica el Jeroni. Però aquesta xifra no s’assembla a la d ’anys passats. “ És del que es queixa el Gremi de Forners de Lleida, avui dia hi ha molts establiments que venen pa i a preus molt baixos de manera que la competència ha augmentât molt” , admet.D’aquí que la cafeteria hagi estât un com plem ent ideal a la venda de pa. L’abundant clientela fixa que tenien hi va ajudar molt. Ves per on perqué aquest matrimoni es retira content i satisfet amb la feina feta a Ca la Nuri i agraït a tots els compradors que els van ajudar a posar el pa a taula.Un cop jubilats i amb el negoci traspassat tenen tot el temps del món. Només esperen tenir la salut necessària per fer alguna escapada i gaudir tant com sigui possible del seu hort i jardi.“Volem descansar tot el que fins ara no hem pogut, però sempre seguint una vida activa, això sí” , confessa en Jeroni mentre la Nuri afegeix “ara veure la pastisseria des de l’altra banda, com una dienta més” .

Un restaurador del poblé aconseguelx el dlstlntiu KmO

Enric Millà Novau, del restaurant El Dien és un dels quatre restauradors lleidatans -juntament amb Mercè Camins, de Casa Mercè de Fontdepou; Joan Gaspà, de Lo Ponts de Ponts; i Joan Luque, del Celler dels Joglars de Ribera de Montardit- que han obtingut el distintiu Km 0 per aquest exercici 2010-2011, segons ha fet public Slow Food Espanya.Entre els seixanta cuiners reconeguts a tô t l'Estat, també hi ha Xavier Fabra, que tôt i tenir el seu restaurant (Quintaforca) a Nulles -provincia de Tarragona- forma part de l'Associaciô Slow Food Lleida. L’entitat va repartir les plaques commémoratives a l'Auditori del Forum Gastronomie de Girona.En aquesta segona edició s'han présentât vuitanta candidatures, s'han incorporât cuiners d'Andalusia, Castella i Lleó, València i Aragé. La comunitat més representada segueix essent Catalunya amb 25 establiments, seguida del Pais Base. Igualment compten amb un o més restaurants València, Saragossa, Mallorca, Alacant i Astûries.Per a la seva incorporado, el cuiners han de comprar directament a tres productors, corn a minim, que es trobin en un radi de 100 quilometres del restaurant i en la seva carta s'han d'incloure, almenys, cinc plats considerats Km 0. Un plat d'aquestes caractéristiques ha de comptar amb un 40% d'ingredients comprats a productors propers i l’altre 60% ha de correspondre a productes écologies o bé que estiguin inclosos a l'Arca del Gust de Slow Food.

Amb aquest projecte es pretén contribuir a reduir l'emissió de C02 a l'atmosfera que provoca el transport, a mantenir el teixit economic agroalimentari local, a potenciar els productors compromesos amb la b iod ive rs ita t i a defensar la cuina de tem porada. Al mateix temps, els restaurants inclosos en el Km 0 son un aparador idoni per ais productes de proximitat que, en molts casos, es traben en rise de desaparició.Slow Food ha inclòs alguns d'aquests productes a l'Arca del Gust o fins i tot ha creat baluards.

|CAP DE CUINA DEL RESTAURAN! DE V A U . E O G O N A

El Dien ensenya cuma m editerránia a Bogotáp e r ¡ „ p a r t i r u n curs gastrónomoc «farfnat a p ^ ^ ^ ^

i l'altre per a professionals, e I es douran amb un

B c p de aúna del ree.au- e o V a c t e ober, al public . eurant t i D.«n de Vallfogona de l a e „ do»en Velabo.ac.o d e ]q u a l podrBalaguer. Enric M dU s e „ e > co.u.rer>»es . P " » ^ ' ^ »

“ « " * í ~ T d entre el 27^de mars , V. « M IPolitécnico Internacional u _ programes tenen una per ter mes c tB o g o t á . rom,á dos Programe “ acl0 ¿ h„ e s reparúdes .a u r a « , ,formatius, un per a pnncipiams BONDI A

SEGREDiumengê, 3 tfabrtl del 2011 ECONOMIA I 29

Mingo SerretRAMADBR Of VAUfOGONA

per atreure els clients als sens estábilmente.

Does de trebal!Pero amb la crisi del sector no

están en perfil nnicament I’ocu- pació que generen de forma di ­recta les 813 explolacions cata­lanes, sino molts més. Del lacti depèn en gran manera l’evolu- ció d’un altre pilar del camp de Lleida, cont és et farratger, perô també repercuteix en et trans­port o en la industria transfor­madora.

La Plataforma adverteix que en els prôxims sis tnesos la crisi làctia es pot traduir en nna sag- nia de llocs de treball, amb la pèrdua d'entre 3.000 i 4.000 fei- nes a Catalunya.

no entreguem la llet per menys de! que ens costa produit, explica com la gran demanda dels ramaders.

LES CLAUS

Produce»I Lleida compta amb 176 explo­tadnos lácties que sumen una quota de 156,56 milions de qui­los de llet.

Quota i pérduesI El mapa comarcal del sector re­vela que la quota mitjana per granja a la provincia és de prát- tícament 890.000 quilos per ex- plotacíó. Així, les pérdues mitja- nes se sítuarien en 26.700 euros a l’any, una sltuació insostenible per a unes explotacíons familiars, modernes i centrades en la qua- litat.

qué ara els bañes no ens financen. No hi veuen futur, no ho veuen vi able", assegura.Considera necessària una linia de crédíts especiáis des de í'Admlnis- tració i adverteix que "el sector no és aíractiu per al relleu generacio­nal. Jo mateix, afegeix, si fos ara en el momerit de decidir si treballo a la granja o continuo estudiant, m'ho plantejaria molt seriosament No surten els números. Trebaliem havent de posar diners de la but- xaca i deis nostres estalvis, quan ai-

xó no havia succéit mai, o almenysno a aquest nivell", assegura, “0 ai- xó canvia, o estem condemnats a desaparéixer.Però cal tindre en compte que el lacti és un sector que fixa la pobla- cié al territori i que dona ocupacíó, directameht o indirectament a12.000 persones a Catalunya. El que no és normal és que en uns deu o dotze anys s'hagi passai de2.000 granges a les 800 d'avui. El futur no és encoratjador, però es- perem poder subsistir".

"No es pot permetre que hagin de vendre per sota de costos"■ El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, es va mostrar diveudres “ preocu­pa t” i es va comprometre a fer “tot” el que estigui a les senes mans per resoldre la si- tuació de crisi de preus que viu el sector lacti. Va deíxar ciar que “no es pot permetre que el sector hagi de vendre per sota de cost”. “Si consen- tim aquesta práctica, va ad­vertir, el que íem és ajudar algú a enlomar el sector” í va garantir que treballará “per evitar la desaparició d’aquest

sector” i “perqué els rama­ders rebin un preu digne i sempre per sobre del cost de prodúcelo”.Va fer aquesta promesa tot just 24 liores des- prés que la Plataforma Eco­nómica Lletera denuncies que el lacti arrossega tres anys de pérdues coutinuades i que no ven perspectives de futur da- vant de l’amenaya de la corn- peténcia que exerceíxen era- preses franceses que podrien acabar apoderant-se del sec­tor lacti catalá, segons afir­ma.

"Estem a les mam de les distribui­dores, no deis governs". Així expli­ca Mingo Serret, ramader de Valí fogona de Balaquee la sltuació del sector amb preus de la llet per so­ta de costos malgrat que Espanya en produeix molta menys de la que consumeix. "Redamem un preu de referénda que supost que

Finançament“En les explotacions petites depe- nem del finançament, deis crédits, de les polisses i frns i tot de les hi­poteques de béns personáis, pero, ara com ara, si un ha de renovar la póííssa o sol-licitar un nou crédit per tirar endavant l'explotació o modemitzar-la, ja es pot anar plan- tejant d'abandonar el sector, per-

RAMADERIA RADIOGRAFIA

La llet, a la corda fluixaEl sector lacti catalá adverteix que la seua situado és insostenible i que amb els preus i costos actuals perd 18 milions d’euros a Tany 11 Lleida, amb les seues 176 explotacions representa al voltant del 30% del potencial productor de Catalunya i urgeix mesures de suportE.M.M./ESMERAIDA FARNELLj UBDA/VALLFÓGONA DE 8ALAGUÉR | Cos­tos alts i preus baixos. Aquesta és i’equadó que marca els résul­tats del camp en aquest moment amb més o menys fortuna. En­tre els que tenen una situado més difícil hi ha els productora de llet, ¡inmersos des de fa mas­sa temps en balanços amb nú­meros rojos. Aquesta setenaria s’ha présentât a Lleida la Plata­forma Económica Lletera í la se­ua análisí de la situado del sec­tor és més que preocupan!. Afir­men que produir un litre de llet els costa, depenent del tiptts d’explotació, entre 36 i 41 cén­tima d’euro per litre, perô tot just en cobren 32, Qui és eapaç de treballar dia rere dú diners, posant de la seua ea perqué la seua empresa, ua granja, segueíxi endavant?, es pregunten molts ramaders,

Es tracta d’uns cèntims d’eu­ro per litre de números rojos, pe­rô quan es fa balanç del que aquesta petita xífra suposa per al sector es ven Fabast del pro­blema. Les pérdues anuals a Ca­talunya arriben als 18 milions d’euros. A Lleida, suposa més de 5,3 milions d’euros, repartits en­tre les únicament 176 explota­cions que encara están al mer- cat a la provincia, segons Fültim balanç oficial de la conselleria d’Agricultura. El gruix, 89, son a F Alt Urgeil. mentre que el Se- gríá en té 27, el Fia d’Urgdl 23, la Noguera 21, el Pallare Jussá 9, el Miare Sobirá 5 i les Garri­gues 2 més.

Costos i preusAqüestes dades a més cal em-

marcar-les en un sector que ha apostat per la inversió per ser competitius. És a dir, han d’afrontar els costos d’aquesta aposta per estar a primera líhia de qualitat i a més cobrir les per­dues d’explotació de les seues granges. Els costos, amb especi­al importáncia els de Falimen- tadó de les vaques i els energé- tics, no paren de créixer. Els preus, al contrarí, están immer- sos en unes cotes més que baí- xes. Els ramaders insisteixen que aquesta segona variable només s'explica per la pressió de la gran distribució, perqué si es posen en una balança oferta i deman­da, la situació hauria de ser molt diferen!. Catalunya i Espanya te­nen una quota de prodúcelo as- signada per la UE que no co- breix les necessitats de la pobla- ció, per la qual cosa altres paï- sos aconsegueixen en aquest mercat sortida per als sens ex­cédents. & tracta d’una impor- tació que arriba al mercat inte­rior a preus rebentats i que la gran distribució, insisteixen els ramaders, utiiitzen com a redam

Mingo Serret i la seua familia compten amb una granja amb 600 vaques i també produeixen cereals per alimentar les.

«0 canvia o estem condemnats a desaparéixer»

SEGRE

Pérdues en els d a rre rs 3 anys

Segons la plataforma, el sector Heter arrossega pérdues continuades en e darrers tres anys, Íes quals se sitúen en els 8 cèntims d’euro el litre, el que e el conjunt de Catalunya suposa pérdues d’uns 8 milions d’euros anuals. I majoria de les 813 explotacions lleteres catalanes són empreses familiari segons ha destacat Roser S erret, qui ha assegurat que el sector ha arribat una situació que no pot suportar en qué els ramaders s’han vîst obligats e molts casos a hipotecar el seu patrimoni.

Els productor« han explicat que a dia d’avui el cost de prodúcelo de la llet s situa entre els 0,36 i 0,41 euros/litre i només en cobra 0,32 euros, xifra a I que s’ha de sumar el preu de l’energia, que s’ha incrementa! un 10% i é cereal, que ho ha fet un 40%.

BONDIAQcat

Els productors de llet alerten de la pèrdua d’entre 3.000 î 4.000 llocs de treball en els prôxims mesos

Segrîà - Economìa

Escrit per ACN / Bondta.cat

Dimecres 30, Harç de 2011 16:35

La recent creada P la ta fo rm a económ ica Hetera ca ta lana lia denuncu aquest dimecres a Lleida la "greu” situado que passa el sector per la crîsi d preus en qué viu immers des de fa temps.

Eis ramaders demanen mesures a (’administrado com ara un ’’pía de xoc" solucions perqué les explotacíons puguin obtenir liquiditat per tirar endavan Els productors de llet han alertat que si no s’actua de forma "urgent” e poden perdre al sector entre 3.000 i 4,000 llocs de treball, entre directes indirectes, en els prôxims sis mesos. Segons la plataforma, els productor están perdent uns 0,08 euros per libe de llet, el que en el conjunt d Catalunya suposa unes pérdues d ’uns 8 m ilio n s d’eu ros anuals.

Els ramaders reclamen a la Generalität "un pia de xoc urgent" davant I situació de crisi que viu el sector amb mesures a curt i ilarg termini que passi peí finançament I refinançament del deute. Acusen la gran distribua d ’lmposar les seves condicions mentre els productors "s’arruïnen" i per aix també reclamen canvis normatius, amb l’establiment d’un preu mínlm tí referénda que cobreixi els costos de producció.

A la vegada, alerten de la retallada que poden sofrir en eis drets de pagamer únic si s’aprova la PAC com esta prevista en l’esborrany de la CE ja que p( significar pérdues del 85% en l’ajut directe que reben les explotador lleteres. A més, també reclamen a rAgencia de S e gure ta t A lim e n ta n més Controls als productos transfórmate i frescos procedents d’altres païse per comprovar si s’adeqüen a l’etiquetatge i que se’ls exigeíxi els mateixc requisito que eis produits a casa nostra.

S S Ä ~N ouera-

ggaftperBouU'a,cat

^vendre*

^ - o fg a n ( te a c io n s a g rä f fe

»*■Política de,a 0pera,iVl0Ee UGU£R.

01 , Abril d e 2 0 U

Lesv°ten fer from

frang es * )íetfaa°«teerabtement e(

sembre passai, per¿ ,, ,* * » * « encara J W * * * «tei cerea'» ¡T Produclors, ¡ e(s mar9<* ha

K fcinves erp»«, mdúsiria i de |a n,„„ „ U"a»‘ «■Muñes 9ran tetribució * conjunta

una Profunda recon Qüe esfar} immersa ídbrahu.— . feCOnverstó, qüe m e s eflnofnbre rfexntnt * redufí passaf, Dem i ' , u f f p,otacions. Oes dei

han debnqut un va de V^ ° ^ ° nS una atoaacusar d ' ^ * » ^ coma autora de

■ (B a x E m porra). n u e h a u n a

¿e Baiaquer,

Fte Mossos tfEsqua*» B Rp de <» josep d-p- upersona,dáictes

-jí* de Montan w deTonoella de müfeeS

d e transit i and « * * p3Qafper

r f ,acc ionsq*r

comes „a t 18 cops P * 13lo se p B . p- l « urta * * * T f S C T ) su p e rar* la ¡ d e i f i c a v a «*'>' a

<tuan fh° r - b <* s i i a , 3 « — -

0 detingut va Quedat

fco visía d‘n

p« ~C0°Peiatiyes „ R UraPac-UPfl ¡ ,a fo. 010 «tepassa! an,,ZaCIOns «» l lT 'T *

Noticies efe

S ' X - ia .i» » . r i . 'Ü Í Ü r ? * » . »

e< 1992. COnSe" e r ta r fa9ricu(lui'«a. I'any

BONDIA@cat

Demantelfament

es «tecades 9 °prodü<**> es parlava d é? * ? <* nlr8eüwPeus e é ^ 8 mía,,a* « fa te

rtw?!l?í*re!,*sc u í l e s ^ <Je ,ale s p a n y o /é s "* 'S°SlBn*>tes*da tefcs****01*' Pef“ "«dt es qy@ fp s * » ®*

du n arnb ^ * < * * *

™<°°7uZZ!%o?pdel •ec ^ T HÉde quihs 96 «*

supedites ‘de o L Tangers ; ¿ *Qüí’ 1‘ ^•■ ‘ S a r i ä S s a a f

0 CON ARQUES: INICIATIVA EM PRESARIAL

De granja de conills a ’fábrica’ de m ascotes a Vallfogona de BalaguerL* em presa C u n ip ic com erc iaH tza m ig m ilió d ’ an im a is de c o m p a n y ia a i ’ a n y j

vailfogona de baiaguer La granja de mascotes mes gran d’Europa, Cunipic, ubicada a Valifogona de Balaguer, ha inidat els trámits per a una ampliado de més de 2,000 metres quadrats davant de l'auge de la demanda i els nous mercats internadonals, La granja está especializada en la aria d'animals de companyia (conills, fures, hamsters, cobais í esquírols) í comerdalitza diferents tipus d’ocelis, lloros i canaris a través de contractes directes amb críadors per donar les máximes garanties d’higiene, salut i regularitat, El 2004, Cunipic va passar de ser una explotado familiar de cria de conills a ser él principal proveïdor d'Espanya i Europa de petits animais de companyia, L’empresa va treure al mercat el primer catàleg d'animais vius, acompanyat per la íntroducció d'un sistema d’entrega en 48 hores a tô t el país, Avui, la companyia exportamés de 60 especies de petits animais a països com el Japó, Singapur, Holanda, Portugal i Finlàndia, segons explica el propietari, Josep Piqué. En i'actualitat, les instal«lacions de Cunipic formen part d’un nudi de cria de mascotes amb una superficie total de 6,000 metres quadrats i un nombre d'animais mai inferior ais 55,000. A l'any, l’empresa eomercialitza al voltant de 500.000 animais, El 2005, l'empresa va iniciar la cria de fures i ara en té exemplars les 52 setmanes de l’any. També el 2005 va començar a comercialitzar pinso propi i actuaiment la gamma de productes alimentaris supera les 50 referèneies, L’experiència i el coneixement en profunditat de les nécessitais nutricionals de les mascotes i la demanda dels clients van exercir un paper important en la forma en qué (‘empresa va iniciar la comerciaiitzacio del pinso propí per a aquest tipus d’animais. De fet, el 90% del pinso és d’elaboració prôpia. Piqué assegura que l’empresa va experimentar un canvt important quan va treure a la venda la gamma d’aliments perqué va implicar Cobertura a nous mercats internadonals i es va expandir a 17 nous països. A més, l’empresa comerdalitza

com a empresa en crisipreu.

n ^ * T neixem,a rao pe,” ÎTS? fes‘> «»**'

1 comercial*

testan 3fà amb

*la ta fORKIä

a n i'

rósete

El gerent, Josep Piqué, al seu despatx de Vallfogona.

SEGRE

Mossèn Marià: una vida de compromis i servei als altres

per Meritxell Rossellô i Mercé Riens

Mossèn Marià ha célébrât els seus 50 anys de sacerdoci. Ha estât un llarga trajectòria des del dia que va marxar cap al seminari de la Seu fins els actes de celebraciô que li han dedicat en els darreres mesos els filigresos dels municipis on avui exerceix com a capellà: Cubells, Camarasa I Vallfogona amb tots els seus agrégats.

Ha estât un carni pie de vlvències enriquidores on tampoc hi ha faltat alguns entrebancs, però la seva conducta ha tlngut sempre com eix vertebrador el compromis i la voluntat ferma de servei cap a totes les parròqules per on ha passât.

Ens trobem una tarda als balxos de la casa parroquial de Vallfogona per parlar i de seguida ens adonem que no hl haurà prou paper, ni espai per expllcar aquest cumul de vivències que surten dels seus llavis d’una manera fluida i que van encadenant els records de tota una vida.

El Marià va néixer al poble vei de Térmens, amb 10 anys, i recent aprovat el seu examen d ’ingrés a Lleida, decideix marxar cap el seminari on va romandre durant els 13 anys que durava la “carrera” de capellà (5 anys humanitats, 3 filosofia, 5 de teologia i moral). Tot i la disciplina i alguns menjars que no li agradaven del tot, del seminari en guarda records molt agradables com les excursions per visitar esglésies, els passejos per la Seu o les sortides al Cadi per anar a buscar bolets a la tardor, una afició que ha perdurât fins el dia d’avui.

Ens explica que als 15 anys passaven al Seminari Major, “ La Sibèria” en deien pel fred que hi feia, i els nois ja tenien permis per fumar es recorda encara de la marca “Carmela” . Aixi que un bon dia i mentre piegava bolets, es va anar fumant tranquil-lament tot un paquet, la rascor de gola que li va quedar el va curar del tabac per sempre. De tot plegat mossèn en destaca la idea de que el sacrifici i la responsabilitat forgen les persones i les ajuden a mesurar el valor de les coses.

També hi va haver moments de dubte, els estudis eren cada cop més exigents i algunes matèries, com la filosofia, força complicades i tingué temptacions de deixar-ho córrer, però amb l’ajut de la familia es van anar superant les dificultats i amb 24 anys la nit de Nadal el Marià va ser ordenat sacerdot. El fet d’ordenar-se abans del que era habituai li va comportar no tenir una destinació definitiva i va haver de fer de moment “suplències” en algunes parròquies.

De les diferents destinacions recorda amb molt afecte la seva estada a la Vali d’Aran on, després de superar els problèmes amb l’aranès, es va trobar com a casa envoltat d’una natura privilegiada que li permetia practicar nombroses activitats a l’aire lliure com la caça, els bolets, les excursions... I de la muntanya al sequeral de la Segarra, a Guissona, Palou... i després van venir pobles més propers Com Penelles, Bellmunt, Bellcaire...de tots ells en guarda un record inesborrable, fins arribar ara fa 15 anys a Vallfogona.

No volem acabar l’escrit sense fer unes breus pinzellades d ’altres temes que van sortir en la conversa i que demostren el compromis del Marià amb la societat i amb alguns problemes que afecten l’església a l’actualitat.

En primer Hoc creu fermament que l’església és obra de Déu i per això ha persistit i persistirá al llarg deis temps i superará totes les crisis a què s’enfronti. Cai reconèixer que hi ha hagut èpoques fosques en què la jerarquía eclesiástica ha abusat del seu poder, però ara el que cal és obrir-se al món i als temps actuals buscant nous camins basats en el respecte, la comprensió i el saber escoltar tothom.

Pel que fa a la crisi de vocacions i la manca de sacerdots, el mossèn pensa que l’església ha de ser capag de convertir aqüestes dificultáis en oportunitats i trobar noves solucions, potser caldria retornar als inicis del cristianisme i recuperar l’esperit ecuménic dels primers cristians i integrar altres figures religiöses que tot i que no sentin la vocació pel celibat, tinguin una clara voluntat de servei a la comunitat. En aquest punt recorda molts Companys d ’estudi després secularitzats dels quals l’església no va saber aprofitar el seu potencial d’entrega al proísme.

I parlant, parlant van sorgint altres opinions i matisos, barrejats amb anécdotes que fan que l’entrevista es converteixi en una animada conversa afavorida per la manera pianera però alhora precisa i docta d ’explicar les coses que té el nostre mossèn. Al sortir ens han vingut al cap els versos del poeta grec Kavafis recollits en la Metra del Viatge a Itaca de Lluis Llach:

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca, has de pregar que el carni sigui llarg, rie de tot el que hauràs guanyat sense esperar que et doni més riqueses.

Festa d'Homenatge a Mossèn MariàEls organitzadors voluntaris de la festa de mossèn Marià posen a disposiciô de tot el poble les següents dades:Es van vendre 305 tiquets per al dinar:Adults 293 t. 5.860€Infantils 12 t. 72€Total 5.932€

Els diners que es van recollir, dels donatius de la gent, van ser 2.728€, dels quais se’n va treure per 'les despeses de les flors, la samarreta del Barça, els marcs i els tiquets per a la seva familia, i la resta 2.308€ sonel que van quedar per al regal del viatge a Roma.

Esperem que tothom hagi quedat ben informât i donem les gracies a tots els que van fer possible la celebraciô d’aquell dia. Març de 2011

Societati l / i Per Claustre de mestresDes de I escola.,. CEIP Salvador Espriu

D’altra banda, des de la ZER El Jonc hem participât per segon i darrer any en un projecte europeu anomenat Comenius, en el quai estem en contacte amb escoles de Portugal, Regne Unit, Polonia, Holanda i Xipre. Els alumnes més grans han tingut l’oportunitat d’escriure’s amb un penfriend tôt practicant l’anglès, i per motivar els més petits hem dut a terme una activitat amb ossets viatgers.

Cada escola tenia osset de peluix, que viatjava per les escoles del projecte per ensenyar ais nens dels altres països les nostres tradicions.El nostre osset Tonet ha viatjat per diverses escoles, i de la mateixa manera nosaltres hem rebut la visita de ¡’Stanley de Regne Unit, de l ’Omiros de Xipre i Zeck de Polonia.

Durant aquest curs els alumnes de cicle superior han dut a terme un projecte anomenat FER (Futuros Emprendedores Rurales). És un programa pilot que té per finalitat introduir en els més joves les primeres nocions d’esperit empresarial, de treball en equip, creativitat, innovació així com també fomentar la confianga en ells mateixos i la capacitat de resoldre problemes concrets.

En aquest projecte els alumnes, a partir d’una historia que n’era el fil conductor, han anat resolent una serie d’activitats, investigant en el seu entorn més proper (veure quins recursos económics hi ha a la zona, comparar els interessos dels diferents tipus de bañes o caixes)... i se’ls ha introduít en els primers conceptes del món empresarial (treball en equip, comercial, gerent, capital, interessos...) amb l’objectiu que al finalitzar el projecte FER muntessin la seva propia empresa.

Un altre projecte que hem fet aquest curs a nivell de ZER ha estât el de “L’escola adopta un monument” , en el quai hem treballat diversos aspectes de la Sucrera de Menàrguens. Vam aprofitar el darrer dia de curs per anar a visitar aquest monument, i de passada, fer la testa de fi de curs en una trobada de ZER.

El passai divendres 4 de febrer de 2011 vam fer la Plantada d’arbres i plantes remeieres a la Bassa Roja. Va col-laborar l’Ajuntament de Vallfogona, i els arbres ens els van donar la Forestal Catalana. Aquest curs hem participât en la Campanya “A la nostra escola mengem més fruita” que organitza la Unió Europea i la Generalität de Catalunya. Ens han portât diverses classes de fruita: maduixes, mandarines, poma, pera.... i ens l’hem. v , ~ r . ! + Q n 0 ¡ 0

esmorzars. Volem c o n t r i b u i r a l ’aprenentatge de l’educació per a la salut i a l'adquisiciô d’una dieta saludable per part de tots els nens del nostre centre. Esperem que aquesta idea us agradi i la pugueu portar a terme a les vostres cases amb un major consum de fruita.

Durant aquests tres cursos hem treballat el projecte de l’aigua i ara com a cloenda es va organitzar un concurs de fo togra fía amb la col-laboració de l’Ajuntament. Els guanyadors van ser Natalia Villar en categoría juvenil, i Joan Rosales en categoría adults. Volem agrair a tothom la seva participació en aquesta iniciativa.

Molt bon estiu a totes i a tots!

Setmana Blanca 2011

Tardes d'esplai

Durant aquesta setmana al matí es van realitzar uns tallers de manualitats on els nens van treballar diverses activ ita ts amb m aterial reciclat. En una d ’aquestes activitats, els menuts van fer la seva propia disfressa per sortir a la rúa de Carnaval juntam ent amb els nens de la llar d'infants.

Una de les coses positives de tot plegat va ser la relació a la mateixa aula de companyonia entre nens de diferents edats, per tant, a l’hora que s'anaven desenvolupant les activitats els més grans ajudaven els petits.

Els dies 28 de febrer i 1, 2, 3 i 4 de març, coincidint amb la setmana blanca escolar, l’AMPA del CEIP Salvador Espriu de Vallfogona de Balaguer va organitzar un seguit d’activitats esportives i lúdiques per tal d ’entretenir els nens i nenes de l’escola durant unes hores a les tardes.

Durant aquests dies es va desenvolupar el següent programa d’activitats: jocs de pati i de carrer, jocs de taula i d’interior, una excursió a peu pel terme de Vallfogona, activitats i jocs d ’iniciaciô als esports individuals i d ’equip. Cada dia es programava una ac tiv ita t diferent.

Els monitors que van impartir aquest espiai van ser en Caries Colom i el Francese Ramírez. Per acabar, cal destacar l’excel-lent acceptació que va tenir aquesta iniciativa, ja que hi van participar un total de 22 alumnes d’edats compreses entre els 3 i els 12 anys.

La GarbaGrup de teatre de Vallfogona

Després d 'uns anys de pausa, el Grup de Teatre La Garba torna a reemprendre l'activitat. Ha estât una mica difícil, a causa de la crisi. Però la nostra cris i no és econòmica. La nostra crisi és la manca d'actors i actrius que fa d ifíc il p ia n ifica r una obra. Però bé, després de buscar i remenar i embolicar mig poble.... hem pogut reunir unes quantes persones, perqué aquest any Vallfogona torni a “ fer Garba” . L'obra en qüestió, ja la sabreu més endavant (que com sempre será de riure i riure i ...). Ara voldriem fer un petit record de la nostra historia. Necessito una infermerà, 1

L'inici del grup va ser al maig de l'any 1990, amb la representació de l’obra Necessito una infermerà que es va representar junt amb el sainet La Carbonera. Els diners recaptats van anar destinats a l'Associació de la Lluita Contra el Cáncer de Vallfogona.A partir d 'aquí, ens vàrem animar i vàrem consolidar el Grup i la següent obra que vàrem posar en escena va ser Un embolie de familia, I obra que hem representat amb més quantitat d 'ac to rs i actrius, uns 12. L'any vinent li va tocar a l'ob ra Maria Coral, la pessebrista.

Cada any La Garba no faltava a la seva cita anual, aportant la seva obra, Pi, Noguera i Castanyer, fabricants de mobles, La Cura d'amor, Arribaré a les set... mort, El marit de la Marina és mariner, La mare... quina nit!, Tots en tenim una, Stop al matrimoni, El m illor dépendent del món, Escudella barrejada, A l'a rm a ri i al al primèrent... i l'ùltima, Especialitat en homes.

Un embolie de familia, 1991

: . ' : o.

■:

La veritat és que hem passât molt bons moments tots plegats en tots aquests anys. Però a causa de d ife ren ts circumstàncies, de feina, estudis... ens hem quedat poquets al Grup I alxò fa difícil la seva continuïtat.Corn sempre, recordem que el Grup està obert a tothom. No hi ha lim it d 'edat, només ten ir ganes de passar bones estones. La veritat sigui dita, comporta una certa feina, ja que lògicament s 'ha d'assitir ais assajos i també toca estudiar el paper a casa. Però els tips de riure que ens fem ais assajos i la satisfaccio que ens queda després de la representació, no és pagat amb diners.Per aixó, volem aprofitar aquest espai que ens ha deixat El Xop, per fer un petit record del Grup i demanar-vos que ens ajudeu a sortir de la nostra particular crisi.

A I'armari i al Hit,al primer

Gracies a tots, ja que s p(ns aviat'.

Animeu-vosl vosaltres La Garba no

tindria raó de ser.

Tots en tenim una

MIREIA AGELET AL PLA DE TECN IFICACIÓ DE LA FEDERACIÓLa jugadora pre-infantil de Vallfogona Mireia Agelet ha estât seleccionada per formar part de la selecció provincial que dos cops al mes entrena so ta les o rd re s de l seleccionador provincial de Lleida. Amb la selecció la Mireia ha jugat contra els combinats de Barcelona i de Tarragona a Bellpuig, una bona experiència per a una de les jugadores del club local.

EL J U G A D O R JORDI V I L A N O V A , R É C O R D A B SO LU T D ’ANOTACIÓAl nostre equip júnior M tenim un deis jugadors que més destaquen de la categoria: es tracta de Jordi Vilanova, que ha sobrepassat fins a 5 vegades en el que portem de tem porada els 50 punts d’anotació. El récord arriba ais 79 punts que va anotar contra el CB Seca de Lleida.Un luxe peí CEP que a més a més no desentona quan el convoquem amb els séniors.

ogona

JUGADORES MINI DEL CEP A LES TROBADES CATALANES.Sis jugadores de l’equip mini de Vallfogona formen part del Pía de Detecció i Perfeccionament de la Federació Catalana de Basquetbol.Les jugadores entrenen dos dissabtes al matí cada mes en diferents seus, una de les quals és Vallfogona, i un cop cada trimestre participen en les Trobades que es fan arreu de Catalunya.Així, el passat novembre van anar a jugar a Tarragona, aquest marg han jugat a Lleida, i al maig participaran a la Trabada de Cloenda a Girona.

Mans UnidesEl passai dia 5 de març, com cada any, Vallfogona col-labora amb l’ajuda al Tercer Món. Es va organitzar la tómbola de Mans Unldes i els diners d’aquest any van destinais a la India (Tamil Nadu) Sud de la India, per la construcció de 6 aules en una escola de grau mitjà S. T. Meri. Els habitants de la zona viuen en 10 llogarrets i pertanyen a families de treballadors agricoles assalariats i treballadors de fàbriques de filatures. Els salaris mitjans són de 2 € els homes i 1,30 € les dones.L’index d’alfabetització, gràcies a Déu, es va incrementant bastant. Aquest projecte està valorat en 52.320 € i a la Tómbola es va recaptar la quantitat de 2.150 € per aquesta finalitat.

El I r premi correspon a la batería de cuina amb el número 917 i l’afortunada és la Carme Cuadrat (Carme de Barcelona) i el 2n, la vaixella, a la Felisa Casero (Justo Flores) amb el número 215 . Enhorabona a les dos!L’Associació vol agrair la col-laboració i l ’ajuda de tots els participants. Moltes grácies.

Vallfogona de B., 5 de marg de 2011

ELS BABIS I L’ESCOLA A LES TROBADESEls nostres equips de bàsquet Babi (4 i 5 anys) i Escola (6 i 7 anys) participem un cop al mes a les Trobades que organitza la Federaciô. Una d ’aquestes trobades, la del 23 de gener, es va celebrar a Vallfogona, i hi hem participât un total de 16 equips, que hem anat jugant partits durant tô t un d ium enge al m ati.

CEP VIATGE ESTIU 2011Quatre equips de bàsquet del CEP Vallfogona disputarem entre el 3 al 9 de juliol el XVIIIè Torneig Internacional de Lloret de Mar. Son els equips Mini Femeni, Infantil Femeni, Infantil Masculi i Cadet Masculi.Durant una setmana ens enfrontarem a equips d’arreu d’Europa, Nord-Amèrica i Àfrica.Aquesta serà la 3a vegada que equips de Vallfogona participarem en aquest torneig. En l’ültima ediciô en què vam participai al juliol de 2007, els nostres cadets, llavors d ’edat infantil, van quedar campions jugant la final contra un equip de Jordània, format curiosament per molts nens nascuts a Amèrica, fills de treballadors dels pous petrolers, banquers, etc.A la imatge tenim l'equip Infantil Masculi del CEP que participé al Torneig de Lloret al juliol del 2007

APUNTA'T a l b à s q u e t

Vols jugar a bàsquet a Vallfogona?

Apunta! ais equips de la propera temporada, contacta enviant un missatge a ceponent@hotmail.com,

o demana informació al telf. 608 38 58 48. Estem buscant jugadors/es a La Rápita, a l'Hostal Nou i la Codosa i si

tenim un grup de jugadors/es, hi hauria la possibilitat de pujar a entrenar-vos a la pista coberta de la Rápita

ENTRENAMENTS TEMPORADA 2011-12,INICI DELS ENTRENAMENTS EL DIA 1 DE SETEMBRE

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRESDe 17 a 18h Premini M

(nascuts 02-03-04)

De 18 a 19h Mini F(nascudes 00-01 )

Preminl F(nascudes 02-03-04) + Premini M (nascuts 02-03-04)

Infantil M(nascuts98-99-00-01)

Premini F(nascudes 02-03-04)

De 19 a 20h Pre-infantil F (nascudes 99)

Infantil M(nascuts98-99-00-01)

Pre-infantil F (nascudes 99) + Mini F(nascudes00-01)

Junior F(nascudes 94-95)

C adet M A + B (nascuts 96-97)

De 20 a 21 h Infantil F (nascudes 98)+ C adet F (nascudes 96-97)

Júnior F(nascudes 94-95) + sénior F (nascudes 93 I anteriors)

C adet M A + B (nascuts 96-97)

Infantil F (nascudes 98)+ C adet F (nascudes 96-97)

De 21 a 22h "M arnes" Júnior M (nascuts 94-95) + Sénior M (nascuts 93 I anteriors) fins a 22.30h

Sènior M(nascuts 93 i anteriors) (+en pretempo júnior M a camp fútbol)

Júnior M (nascuts 94-95) fins 22,30h

Sènior F (nascudes 93 i anteriors)

De 22 a 23h Sènior M(nascuts 93 i anteriors) j

Trabada de corals

Llar d'infants La MalnadaCURS 2010-2011

LA CASTANYADA

FEM ELS PANELLETS

NADAL

ogonaTant ia junta del Club de Fútbol Vallfogona així com els seus jugadors volem agrair a tots el seus s o c is , s o c is p ro te c to rs , col-laboradors i afeccionats en general el suport m ostrat en aquesta temporada 2010- 2011, que finalment hem acabat en una m erito ria c inquena posic ió . Així mateix, també donar les grácies a la Regidoría d ’ Esport de l’Ajuntament de Vallfogona peí seu recolzament una temporada més.

Temporada 2010-2011

.CASA F°RA GC

PosEquip

AL«, Cf"A"ESCOLA F.TARREGA.C.E, "A

BELLVtS,C.F. “A"

RIBERA trOHOARA, F.C. "A-VALLFOGOHAOÍBALAGUER.CF.

POHTSC.F. "A "

POAL» CJF. "A” MlRALCAMPtC-f A

8ELLPÜKÍ.CI. "A”GERB, UE. "A ”

IVARS DE URGEL, c £ . "A*

OLlAHA,C.D. "A

LA FUUOLA, C£- "A1

BELLCAIREHC.C.F. ’A"

TERMEHS, A.D. "A"

ARBECA.C.F. "A"

V1LAHOVEHCA.U.E. "A*CASTELLCtUFAT C í. ’A*

CASA

J GE P G E P

M «1 1 160 1 1183* 12 5 2 10 2 5 ®* 3 4 1 3 2 2 6 3 8 S T

14 11 3 3 6 7 4 67

3 4 1 0 1 6

34 11 3 3

GF GC P^nts

7 5 64 56 55

3 5 52 53 52

► 1 10 56 53 49

f 0 10 67 66 45

5 1 11 56 74 45

S 5 7 69 54 43

5 4 0 60 70 43

4 3 10 70 75 40

5 3 8• 53 54 40

4 1 12 47 754 1 12 67 8«

4 3 10 46 79

4 0 1 1« 23 132

.F. VallfogonaT e m p o r a d a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

Francesc P. • Xavi V. • Xavier R. • Mbert M. ■ Kelo • George • Bouazza • Jaume M. * Jordi • Albert R. • Parrot • Jordi R. ■ Xolec ■ Josep (Pepi) * Bassa - Toni M.Solsona - Mallol • Pive • Alex G. ■ Andreu • Tino • Vila ■ Oriol • David M. • Dany • Torra

+ ■ , v .. . * . V . . ’ ‘*“1; , x

Desgranant l'actualitatper Álex Pérez La Monarquía a Espanya

"Monarquía Espanyola" designa l'organització política del Govem i l'Estat d 'Espanya. La seua trajectória va des de la unió dinástica deis regnes p e n in su la rs en e ls descendents deis Reis Católics, reformant-se durant el nou règim fins a l'actualitat a Espanya, interrompuda únicament en els périodes de la Primera República (1873- 1 8 7 4 ) , la S egona República (1931-1939) i el règim franquista (1939-1975).

H ISTORIA

Durant l'Edat Mitjana, els àrabs havien conquerit bona part de la Peninsula Ibèrica. A principis del segle XV existien très grans regnes que havien aconseguit expulsar els musulmans del seu territori: Castella, Aragó i Navarra. El regne de Granada era l’ultim reducte musulmà de la Peninsula.

El 1469, Ferran d'Aragó i Isabel de Castella van contraure matrimoni, unint dinàsticament els dos regnes més poderosos. Aquesta unió de forces va permetre expulsar els musulmans de Granada i conquérir Navarra, per incorporar aquests te rr ito r is a la Corona.

Es considera, per tant, generalment, que la monarquia espanyola té el seu origen en la unió personal i dinàstica entre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, coneguts corn Reis Catòlics, pel papat des del 4 de maig de 1493 en raó de la conquesta de la Peninsula Ibèrica a l’Islam i el projecte evangelitzador del Nou Mon.

Joana I de Castella, filla dels Reis Catòlics, va heretar la corona de Castella en morir la seva mare, la reina Isabel. El matrimoni de Joana amb Felip el Bell va fer perillar la politica que havien defensat els Reis Catòlics, però Felip I mori prematurament, i el rei Ferran II d'Aragó, pare de Joana, la va inhabilitar definitivament per ocupar-se de la regència castellana fins a la seva mort. Llavors, Joana va heretar també la Corona d'Aragó (després del fracassai intent del seu pare de tenir un fili amb la seva segona dona, Germana de Foix, que li permetés heretar aquella corona i separar-la de la Corona de Castella), encara que donada la incapacitat de la reina Joana, el seu fili Caries es va autoproclamar rei amb la seva mare. D'aquesta manera Caries I va consolidar la unió d'ambdues corones, essent proclamât Rei Catòlic de les Espanyes (Hispaniarum Rex Catholicus) pel papa Lieo X l ' I d'abril de 1516.

La monarquia com a forma jurídica actual de l’Estat

L'actual C onstituc ió espanyola de 1978 adopta com a forma p o lít ic a de l ’ E stat espanyol la monarquia parlamentària, segons s'expressa en el seu article 1.3. En el títol II de la mateixa es conté el règim regulador de la Corona.

L'actual règim monàrquic d'Espanya reuneix els caràcters tipies de la forma de govern de M o n a r q u i a Parlamentària, això és:

1 . La s u c c e s s ió hereditària dels membres de la Familia Reial en la” Jefatura del Estado” , amb el títo l de Reis d'Espanya.

2. La” Jefatura del Estado” correspon al rei, el qual té funcions c e r i m o n i a l s i simbóliques, i no dirigeix ni el poder legislatiu ni l’executiu.

3. El poder executiu, és a dir, el govern, compta amb la confiança del Congrès dels Diputats (poder legislatiu).

Beneficis i riscos del peix per Laura Rubio Piqué

La Societat Espanyola de Nutricio Comunitària recomana menjar tres o quatre racions de peix a la setmana a tota la població, i en pacients cardiovasculars està justificat que en prenguin cada dia.

Aquestes recomanacions s’han fet després d ’haver observat que els consumidors habituals de peix tenen un rise de morir d’una malaltia cardiaca molt més baix que les persones que no acostumen a menjar peix; i que, en les persones amb problemes cardiovasculars, el rise de mort sobtada baixa de manera significativa si es consumeix peix cada dia.

Els efectes beneficiosos del peix per al cor i la c ircu lac ió sanguínia s’atribueixen ais greixos omega-3, que abunden en el peix blau i tenen un efecte cardiosaludable.El peix, tant el blau com el blanc, és a més una font excel-lent de protéines d’alta qualitat i aporta micronutrients imprescindibles com el iode, el seleni i la vitamina D.

El consum de peix es recomana especialment a dones embarassades i durant la lactancia, ja que aporta DHA, un dels ácids grassos omega-3 que s’ha comprovat que afavoreix el desenvolupament corréete del cervell en fetus i nounats.

No obstan t aixé, cal que coneguem el costat no tan positiu del peix.En els últims anys s’ha vist que el peix també conté contaminants que poden interferir en el

desenvolupament c o rre c te de l sistema nervios del fetus, com el mercuri, dioxines i bifenils policlorats (PCB). Es tracta de contaminants liposolubles, és a d i r , q u e s ’acumulen en teixits grassos i és d ifíc il la seva eliminació del eos, i es tro b e n sobretot al peix

blau, més que no pas al blanc.

Aixó planteja un dilema: si els m ate ixos peixos que es recomanen per afavorir el desenvolupament neurológic contenen contaminats que poden perjud icar aquest desen­volupament del sistema nervios, qué ha de fer al final una dona embarassada o que dóna el pit, menjar peix o no menjar-ne? Una vegada revisats els estudis científics duts a terme fins ara, l’Associació Médica Americana ha arribat a la conclusió que els beneficis per a la salut de menjar peix superen amb escreix els riscos potenciáis.

Però aixé, es recomana a dones que estiguin o puguin quedar-se embarassades, a aquelles que donin el pit i a infants molt petits, que evitin les espècies de peixos que acumulen més contaminants.Com a norma generai, això equival a evitar les espècies de peix blau de grans dimensions perquè, quan un peix se’n menja un altre, el mercuri i els contaminants orgànics de la presa s’acumulen en el greix del depredador. Per tant,

peixos grossos com la tonyina, el peix espasa o e ls ta u ro n s acostumen a tenir un g re ix am b m és con tam inan ts que peixos més petits. Les espècies idònies per incloure en la dieta durant l’embaràs i la lactància son peixos blaus petits com la sardina, l’anxova, el

verat o l’arengada, que son els que ofereixen el millor equilibri entre un contingut ait en omega- 3 i baix en con-taminants.Amb l’excepciô de dones embarassades, en persones adultes no s’ha demostrat que el mercuri i els contaminants orgànics que es troben en el peix tinguin efectes perjudicials per a la salut, ja que s’ingereixen en quantitats tan baixes que els efectes segurament son insignificants.

Però si per precaució es vol minimitzar la quantitat de con tam inan ts que s ’ ingereixen, és aconsellable retirar la peli abans de cuinar el peix, perquè la peli és el teixit més rie en greixos, i durant la cocciô el greix es pot fondre i acabar al plat.

Riqueses foranesper Mihaela Larisa Danila Bulgària

El calendari bulgar ortodox és rie en testes. Hi coincideixen ritus i festivitats d'origen pagà amb les testes ortodoxes més tradicionals. El major nombre de dies festius es concentra en els mesos d'hivern. L'any comença amb la Koleda, l'Any Nou Bulgar, moment en el qual els nens “colpegen” els seus pares, avis i amies amb el “cornejo” per desitjar-los salut. A mitjan mes de febrer, el dia 14, té lloc la Triton Zarezan, és a dir, la Festa del Viticultor, una celebració que evoca el culte a Dionis, déu del vi i l'alegria. Els Kukeri, Jocs de Carnestoltes, se celebren cinquanta dies abans del dia de Pasqua. Simbolitzen la lluita entre el bé i el mal. Son un véritable espectacle en el quai participen tan sols homes, disfressats amb pells, màscares i campanetes. Una setmana abans de la Pasqua, té Hoc la Lazarita, la Festa de les Joves Solteres, d'origen eslau, que simbolitza la primavera i l'amor. Després d ' a q u e s t a fe s tiv ita t se j j " c e le b ra la <Pasqua deResurreccié, la [festa religiosa més important de Bulgària. El Dia de Sant Jordi, protector dels pastors i r a m a t s d 1 a n i m a I s ,coincideix amb el Dia de l'Exèrcit. A Sofia s'organitza una vistosa desfilada militar, mentre que a totes les cases del pais es menja, gairebé obligatòriament, corder. El 21 de maig és el Dia dels sants Constanti i Hel-lena. En alguns pobles de la muntanya de Strandja s'encenen grans fogueres que es mantenen fins a la matinada. Les dones nestinarki ballen la “dansa de la braça” amb les icônes dels sants a les mans. Es tracta d'un ritu d'origen pagà de molt interès. La Festa de la Rosa s'organitza durant la primera setmana del mes de juny. S'organitzen diverses activitats que comencen a la matinada amb la recol-leccio de la rosa, quan tota la naturalesa i l'ambient es va inundant d 'aquesta embriagant aroma. Després es visita alguna destil-leria i ja a la nit, en una gran festa i mogut ball, es tria la “Miss Rosa” .

La Vali de les Roses es troba al refugi de dues grans muntanyes al centre de Bulgària. Protegida per les m untanyes Balkanes i Sredna Gora, la vali té el clima perfecte i únic, perqué la rosa oleaginosa floreixi i cada primavera ompli l'aire am b una f ra g à n c ia meravellosa. Suaus hiverns, càlids estius i l'amorosa cura de la gent han préservât aquesta preciosa flor fins ais nostres dies. Cada any a la primavera, finals de maig - principis de juny, les roses a la vali floreixen, i és el temps del Festival de les Roses. Les ciutats Karlovo, Kazanlak i Pavel Bania es converteixen en el centre de les celebracions.El Festival de les Roses es va celebrar per primera vegada l'any 1903 i des de llavors cada any continua la tradició. El Festival comença amb el ritual de recol-lecció de les roses en els camps a l'alba, abans que surti el sol, i abans que les roses perdin la seva fragància. Després, segueix la destil-lació de l'oli de roses, segons les velles tradicions búlgares (l'oli de rosa búlgar ha guanyat diverses medalles d'or en les exposicions mundials de Viena (1873), París (1875), Philadelphia (1876), Chicago (1893)...). El festival està acompanyat amb música i danses tradicionals búlgares. Un dels moments més esperáis és l'elecció de la Reina de les Roses. Les celebracions fascinen tota la gent de la regió i els turistes, que prenen part de la desfilada, plena de música, balls i alegría.

Bulgària té velles tradicions en cultiu i producció de roses, més de 330 anys. En els nostres dies Bulgària és un exportador mundial d'oli de roses, que va donar al país la fama de la Terra de les Roses. La rosa és considerada el símbol de Bulgària. En el seu honor el Festival de les Roses se celebra cada any. La visita al festival és una experiéncia inoblidable i meravellosa.La llegenda explica que, fa més de 400 anys, un jove búlgar va viatjar al Mig Orient, acompanyant la caravana d'un comerciant de Damasc. Quan, al final del viatge, van arribar a la casa del comerciant, l'àrab va pagar generosament el jove, però el regal més valuós va ser de la filia del comerciant, que es va enamorar del benplantat búlgar, i li va regalar com a símbol del seu amor una rosa. El jove va guardar la rosa de carni a casa, i en arribar a la seva llar la va plantar. Cada primavera la rosa flore ix i omple la valí amb una aroma espléndida.

Innovado ais fogonsCarpaccio d'ou ferrât amb lluç, espàrrecs, per Enric Mlllà Novau

sobrassada i xocolata blanca

En aquesta ocasió proposo un plat d’estiu molt gustos i s o b r e t o t c r e a t i u ; e l s contrastos visuals que ens aportará el plat ja ens predisposaran que sigui bo. Esper o que us agradi . (Recepta per a 4 persones)

Ingredients:4 ous de corral, oli d'oliva, 1 gra d'all, sal i 2 ametlles.

Elaboracio:1. Infusionar I'oli amb els alls i les ametlles.2. Fer I'ou ferrat, primer la clara i despres el rovell, perque ens quedi una mica crua.3. Afegir la sal.4. Posar I'ou entre dos films i aixafar amb I'ajuda d'una mitja lluna.5. Congelar.

Lluc confitat Ingredients:200 g. de llug sense pell, 80 cc d'oli d'oliva 0,4 °, 8 g. de sal i 4 branques de farigola fresca.

Elaboracio:Ficar tots els ingredients en un casso i fer a foe lent abans que bulli a uns 70°, retirar del foe i deixar refredar.

Crema d'esparrecs bladersIngredients:50 g. d ’escalunya (en el cas de no tenir-ne substituir-ho per ceba), 30 g. d'oli d'oliva, 95 g. de puntes d'esparrecs, 60 ml. d'aigua i una fulla verda de bleda.

Elaboracio:1. Sofregir I'escalunya amb I'oli a foe suau sense que agafi color.2. Afegir els esparrecs trossejats i sofregir uns 3 minuts mes.3. Afegir I'aigua i deixar bullir 4 minuts a foe suau.4. Afegir la fulla de bleda per donar color i triturar a la termomix o en un robot de cuina.5. Rectificar de sal i reservar en calent.

Crema de sobrassada

Ingredients:100 g. de sobrassada i 60 g. d'aigua.

Elaboracio:Triturar a la termomix 6 minuts al número 8 a 80 0 i reservar en calent. 0 sinó, bullir en un cassò i triturar.

Oli de xocolata biancaIngredients:22 g. de cobertura de xocolata blanca i 23 g. d'oli d'oliva.

Elaboració:Temperar la xocolata i anar afegint I'oli com si traetéssim de fer una maionesa perqué no es talli.

Altres ingredients

Muntatge del plat

1. Treure el carpaccio d ’ou del congelador2. Posar al centre esteses unes lamines calentes de llug confitat, uns daus de sobrassada i unes lámines de puntes d’espárrecs3. Enrotllar com si fos un canelo4. A sobre uns filaments calents de porro confitat5. Una mica de sal maldon6. Fer unes línies desiguals, de crema de sobrassada, de crema d’espárrecs i d'oli de xocolata blanca

Puntes d’espárrecs blancs en conserva de bona qualitat, porro confitat i sal maldon.

per Diana Mejia

El racó de l'enòlegEl Gintònic, la beguda més de moda

L’altre dia parlant a m b u n a c o m p a n y a de Barcelona em va comentar que fa uns anys, quan va decidir muntar una “g intoneria“ a la ciutat comtal li van dir que la ginebra estava morta. “Quin gran visionari” , el que ho va dir. En els ültims anys la ginebra ha ressorgit de les cendres, és la beguda més de moda entre els joves i no tan joves, els gintònics són una de les begudes més consumides a les discoteques i pubs, ja és normal veure als prestatges moites varietats de ginebres i tòniques.

La Ginebra o Gin, en anglès, és un aiguardent de gra del blat de m oro, sègol o ord i principalment. Primer tenim una primera fermentació dels sucs del gra i posteriorment és des til- la t ob ten in t un aiguardent que s’aromatitza amb baies de ginebró com a norma principal. Després, depenent de cada casa, se li donaran tocs d'altres herbes aromàtiques o fins i to t de pells de taronja, flors de Miri, etc. El perquè de les baies de Ginebró l'obtenim com a resposta a l'intent dels primers destil-ladors britànics, que es van entestar a obtenir un aiguardent similar al Genever d'origen holandès.Actualment les marques més fàcils de trobar són Bombay Sapphire, Tanqueray, Hendricks, Citadelle, Seagrams, London Gin, G'Vine, Martin Millers, Raffles, Whitley Neill, Blackwood's, DH Krahn, Beefeater , Bulldog, etc. Ja veieu que la Mista és llarga, a part de la tònica existeixen centenars de còctels on s’utilitza la ginebra, un dels més coneguts seria el Dry Martini.

B L O »

La tònica té una historia ben diferent. L'aigua tònica, o simplement tònica, és un refresc carbonai aromatitzat amb quinina. La beguda pren el nom dels efectes mèdics d'aquest aromatitzant amarg. La quinina és un alcaloide que s'extreu de l'escorga de l'arbre de la quina, i té propietats antipirètiques, analgèsiques i antimalària. La beguda va sorgir amb quinina a l'aigua carbonatada com a mesura de profilaxi contra la malària. El seu consum inicial es va reduir a les colònjes angleses de les zones trapicáis d'Àsia i Àfrica, però després es va estendre per tot el món. Originalment, la fòrmula de la tònica només incloi'a aigua carbonatada i quinina, amb grans proporcions d'aquesta última, el que provocava un sabor molt amarg. Per aconseguir que la dissolució de quinina, usada com a antidot per a les febres, tingués un sabor suportable els sùbdits britànics a l'Ìndia van aprendre a barrejar-la amb llimona o llirna i gin. Al poc temps adoraven aquesta curiosa combinació de sabors. Així, i cal subratllar-ho, el gin & tònic va néixer al mateix temps que l'aigua del mateix nom. La tònica va obtenir patent anglesa el 1858 amb la fòrmula quina i carbonatada de la firma británica Schweppes.Bé, un capítol a part foren les tòniques, però un suggeriment fora que a l’hora de fer un gintònic hi afegiu una branca de canyella o, en el cas que vulgueu fer-lo més elaborat, liqüeu una borratja i afegiu-la al vostre gin, us sorprendrà.

CONSULTA FISIOTERAPEUTA - OSTEOPATA

Rosa Al)ad Badia• QUE ES L'OSTEOPATIA?

És un sistema de medicina manual global que posa una especial atenció a ¡'estructura i problemes mecánics del eos.

• A QUI ES RECOMANA EL TRACTAMENT?A nadons, nens, adults, avis, embarassades.

QUE TRACTA?- Mais d'esquena: lumbàlgies, ciàtiques, hèrnies discals, fuetada cervical, torticoli, dorsàlgies, dolor muscular, dolor tensional...

- Dolor articular i muscular localitzat: peu, turmell, genoll, malue, espatlles...- Contractures musculars

- Alteracions digestives: mala digestió, estrenyiment...- Alteracions hepàtiques i biliars: vesícula pesada...- Alteracions uroginecològiques: incontinència urinària, regles doloroses...- Alteracions respiratòries.

- Cefalees (mal de cap), migranyes, mareigs, vertigens, neuràlgies, sinusitis,problemes d'oclusió i ATM.

Pau Casals, 2A • 25680 Vallfogona de Balaguer

Visites concertades - Tel. 619 70 33 66

L'ABC: L'Aprenentatge

Basic de la CuinaCuina sense foc per Dolors Mateu

http://blogdecuina. blogspot. com

És intéressant saber unes nocions bàsiques dels productes que tenim al nostre abast emprats per a l'elaboracié dels nostres àpats de cada dia. També és important saber cuinar-los de diverses maneres, entre elles sense utilitzar foc, és a dir, sense cuinar- los. Tenim la calor al damunt i costa molt ficar-se a la cuina amb els fogons o el forn... fan tanta calor!!

Si diem cuinar sense foc, estic segura que molts de vosaltres haureu pensât en les amanides, és una manera de cuinar sense foc que admet molts ingredients i es pot presentar de mil i una forma. La meva intendo en aquest “ racé de cuina del Xop” és donar-vos idees per preparar uns quants primers plats sense haver de fer anar els fogons i que es puguin preparar amb anterioritat perqué puguin reposar a la nevera i menjar-los fresquets.

A m a n i d a “t r o c a d e r o ” :p e b ro t ve rd , vermell, tomata, olives, pastanaga, tot tallat petit i ficat dins d ’una fu lla d ’enciam “ t r o c a d e r o ” , amanit amb una v inagreta (sal, vinagre de poma i oli d ’oliva verge extra).

E n d í v i e s fa r c id e s de marisc:pal decranc (surim i), g a m b e t e s pelades i bullides, tot tallat menut, cal afegir-hi una m ica de sa lsa rosa i omplir les fulles d ’endívia.

Amanida ambr a ï m : b r o t stend re s , raïm p a rt it per la meitat, formatge feta a daus i amanir-ho amb v in a g re ta de sèsam (1 part de vinagre blanc, 3 parts d ’oli, una cu lle rade ta de mel, llavors de sèsam, tot molt batut).

Amanida amb taronja i pernii d’ànec: enciams v a r ia is , nous trossejades^ tails de pemil d ’anec, taronja sense

cap peli i amanir- ho am b una v in a g re ta de taronja (una part de suc de taronja, una p a rt de v i n a g r e de M òd ena , tre s parts d ’oli, sal, una m ica de “jarabe de arce”).

Cigrons freds :cigrons envasats cu its, tonyina, pebrot vermeil, ceba verm ella, amanir-ho amb o livada (o lives negres, un pareil d 'anxoves, oli , tot ben triturât).

Cabdells amb gules i vinagreta de nespres: calpartir els cabdells per la m eitat, bu idar-los una m ica, posar al damunt daus de n e sp re s i de tomata sense pell ni p inyols, les gules de llauna escorregudes i amanir-ho amb la v in a g re ta de nespres (dauets de nespres, l'o li de les gules, sal, una p a rt de vinagre, tres d 'oli i llavors de ruella)

A m anida de c a n o n g e s i kumato: sobre e ls can o n g e s nets, cal posar pr?ssec pelât a daus, el kumato ( v a r i e t a t de tomata) a trossos, formatge feta a daus i unes pipes pelades torrades a l d a m u n t . Amanir-ho amb sal, vinagre de xer?s i oli.

1- Crema freda d’alvocatIngredients per a 4 persones:2 alvocats madurs, 3 iogurts naturals, 300- 400 cc.de brou suau de verdures (o aigua), unes gotes de suc de llimona, 1 ail

Cal pelar els alvocats i juntament amb l'ail, el suc i els iogurts triturar-ho tot bé. Afegir-hi el brou de verdures i seguir triturant fins a obtenir la consistència desitjada. Guardar-ho a la nevera fins al moment de servir.

4- Tomates pera farcits amb anxoves

Ingredients per a 4 persones:8 tomàquets pera, 300 gr.de formatge frese, 12 anxoves en oli d'oliva, unes fulles d'alfàbrega, 2-3 cogombrets en vinagre, 1 pebrot verd italià petit, sèsam, enciam

Renteu i partiu els tomàquet per la meitat, traieu les llavors, saleu i deixeu-los cap per avall perquè s'escorrin bé. Piqueu menuts el pebrot verd, els cogombrets, el formatge frese tallat a daus petits.Ajunteu-ho tot i ompliu els tomàquets posant-los al plat de servir. Amaniu- ho amb una mica de sai, sèsam i les fulles d'alfàbrega picades. Poseu-hi damunt mitja anxova i ruixeu el conjunt amb l'oli d'oliva de la conserva.

2- Gaspatxo (sense pa)Ingredients per a 4 persones:1 Kg de tomàquets, V2 ceba, 1 cogombre, V2 pebrot verd 1 all, 3-4 fulles de menta, Sai, pebre, vinagre de Xerès, Oli d'oliva verge extra

S'ha de treure les llavors dels tomàquets, pelar el cogombre i amb la ceba, l'all, la menta i el pebrot verd triturar-ho molt bé. Salpebrar, afegir el vinagre i tornar-lo a batre mentre afegim l'oli en fil i es va emulsionant. Guardar- ho a la nevera i servir-lo fred. Es pot acompanyar amb les verdures emprades en la seva elaboració picadetes

Sopa de cogombre i iogurt Ingredients 4

I persones: 2 iogurts | naturals, 3 cogombres,1 branqueta de menta,

II tomáquet oli d'oliva I verge extra sal, pebre

Es pelen els cogombres (se'n guarda un tros per presentar el plat) i juntament amb els iogurts i la menta es tritura tot fins a deixar una crema fina. Salpebrar al gust. Reservar a la nevera. Pelar el tomáquet i tallar a daus petits, fer el mateix amb el cogombre reservat. Abocar la crema molt freda en bols individuáis i servir amb daus de tomáquet i cogombre i regar amb un fil d'oli.

5- Canelons de cogombre amb verdures i salsa de iogurt al cibulet Ingredients per a 4 persones:2 cogombres, 1 pebrot verd, 1 pebrot vermell, 1 pastanaga, unes fulles d'enciam, 4-6 alls confitats, 2 ous durs, cibulet Renteu els cogombres, despunteu i talleu-los al llarg amb mandolina, un gruix d'uns 2 mm.EIs estenem, afegim sal i els deixem reposar

rss una mitja hora, passada la qual els assequem amb paper cuina i reservem. Mentre, tallem a daus el pebrot verd, el vermell i ratllem la pastanaga. Tallem a juliana les fulles d'enciam. Piquem

els alls molt petits. Ais ous durs separem la clara del rovell, aquesta la reservem i lesclares les piquem ajuntant amb els altres ingredients en un bol. Afegim a les verduresun pareil de cullerades de la salsa de iogurt amb cibulet. Estenem les tires del cogombre i omplim amb una mica de la barreja de verdures i salsa, enrotllem i posem al plat de servir o la font, hi tirem la salsa i esmicolem sobre els rovells d'ou dur reserváis, hi afegim una mica de cibulet p ica t.

Salsa de iogurt amb cibulet : 1 iogurt, 2 c/s de salsa maionesa o lactonesa, sal, pebre blanc / cibulet picatEn un recipient, poseu el iogurt, la maionesa i barregeu-ho bé amb unes varetes fins que quedi una salsa fina, salpebreu-ho al gust i afegiu el cebollí picat.Barregeu-ho de nou i guardeu-ho a la nevera fins al moment d'utilitzar.NOTA: aquí hi podem trobar ou dur, el podem ometre o el podem fer si encenem el foc per algún altre plat.

Que passeu un bon estiu!

Dites d'ahir... i d'avui?per La Padrina

Benvolgut lector/lectora,

Des d ’aquest racé de la revista volem recordar aquelles expressions i dites que hem sentit dir ais postres pares I padrlns, i que formen part de la nostra riquesa lingüística i cultural. Si saps alguna dita o expressió i vols donar-la a conéixer, envía­la a la revista.

. Tinc un rau-rau o tinc un riu-rau:no estar gaire tranquil, per culpa d’algun afer que preocupa.

. Com estás?-Així així (no gaire bé)-Així aixá (mig mig)-Si fa no fa (no ha millorat gaire)-Lerí leri (igual que abans)

. Hi anirem xino-xano : a poc a poc, anar fent.

. És un barrim -barram :que fa les coses malament, de qualsevol manera i de pressa.

. És un pengim-penjam:una persona deixada, que tot li és igual, poc polida.

. Fer la piu piu: viure com es pot o bé sense salut, sense il-lusió.

.Fer la viu-viu: anar passant la vida com un pot.

. Fer la gara-gara: fer-se el simpátic, voler agradar, afalagar algú.

.Ser un baliga-balaga:ser poc formal, que no s’hi pot confiar.

.Tot ho fa a la babalá:fer les coses sense recapacitar-les bé, sense atenció.

. No se sent ni xic ni merric o no se sent ni xerric nino se sent res, cap soroll.

■

Cultura

636172064 MOVIL

f ix e 973 43 IX

Solarium* MASSATGES M* T R A C T A M E N T S CORPORALS I FA BELLCAIRE n° 12* D EP1LACIÓ M VAI.UOOONA Di; BAEAÍHIRR* D EPILACIO* DRENATGE L1M FÀTIC* REFLEXOLOGIA PODAL* MANICURA IPEDICURA* MAQUILLATGE* NUTRICIO I DIETÈTICA V AROM ATERÀPIAi

* MAQUINA DE FITNESS é

BONOS D E SCU EN TO , * PR E C IO ESPE C IA L PARA N O VIASPERSO N ALIZAD O S. INCLUIDO DESPLAZAMIENTO A DOMICILIO

* PR O M O C IO N TO D O EL AÑO: CHEQUES REGALO PARA AMIGOS. FAMILIARES CON DEDICATORIA FECHAS ESPECIALES. CUMPLEAÑOS. NAVIDAD ..

La ginestaLa ginesta altra vegada la ginesta amb tanta olor. És la meva enamorada que ye $1 tertfpsde la calor.

> Per a fer-li uñaI b e ií& fd iit

primerabMs&dai a deixatJtot

1 Joan Maragall

La nostra poesìa per La Padrina

bis grans clàssicsper Àngels Molpeceres La Sarsuela i el "Género chico"

La Sarsuela és un généré de teatre musical en el quai s’altemen passatges muslcals i cantants i també fragments orquestrals. Si tenien dos o més actes eren sarsueles grans, les veus s’empren de manera semblant a Topera italiana, és a dir, amb un tenor i un baríton. També hi ha cantants cômics corn a les operes bufes. La sarsuela va començar durant els segles XVII i XVIII i avui estan pràcticament oblidades des de mitjan del segle XX.L’anomenat Género chico no ho és perqué fos inferior en qualitat perô normalment eren d’un sol acte. Aquest nom va començar a emprar-se després de 1870. Els anys daurats per a aquest généré van ser de 1890 a 1900, durant els quais es van estrenar més de 1.500 sarsueles.

L’any 1894 es va estrenar La verbena de la Paloma de Tomás Bretón. El 1988, Gigantes i cabezudos de Francisco Guerrero. Ja al segle XX trobem tres peces de José Serrano: La canción del olvido, La dolorosa i Los claveles. De Pablo Luna hem de destacar El niño judío de 1918. Soutullo i Vert va estrenar La leyenda del beso i El último romántico el 1924. No hem d’oblidar de mencionar tres joies de Pablo Sorozábal: Katiuska, La del manojo de rosas i La tabernera del Puerto. Entre els anys 1940 i 1950 el gènere de la revista va teñir un gran éxit amb Las Leandras i les seves cangons, Pichi i Los Nardos, cantats per Celia Gámez, van ser to t un referent per aquella época de postguerra. Hi va haver una gran quantitat de cantants de sarsuela com Manuel Ausensi, Marcos Redondo, Pedro la Virgen, Alfredo Kraus o Plácido Domingo i el noms de cantants també van ser molts: Ana Mana Iriarte, Inés Rivadeneira, Victoria deis Àngels o Teresa Berganza, entre altres. No els podem anomenar tots, ja que la Mista és llarguíssima i tan sois hem esmentat els més coneguts. No podíem pas acabar sense citar les dues joies de la sarsuela catalanes com són Cangó d’amor i de guerra i La legió d ’honor de Martínez Valls.

Alimentado i dolor muscular > **

Nutricio i Evolució:L'ésser humá és el résultat de milions d'anys d'evolució biològica. Els nostres gens han evolucionat adaptant el nostre organisme a les diferents formes d'alimentaciô que els canvis ambientáis van imposar als nostres avantpassats. Quan els canvis ambientáis són massa ràpids, l'organisme respon a aquesta pressió amb la malaltia.Aliments de l'època paleolítica, el nostre eos els reconeix com a propis:

- Peix rie en greixos- Fruita de la regió- Verdura- Carn de caga i carronya

Nutrients que l'home ha anat adquirint amb els anys i el nostre cos els reconeix pitjor:

- Tot tipus de cereals- Sucre- Llet no materna

Aquest canvi tan ràpid en termes evolutius ens indueix a tenir carències nutritives i diverses patologies.

Ossos:Els ossos són una reserva de minerais.Si tenim molta acidesa, l'os es descalcifica i fa cap a l'estómac. Podem tenir molta acidesa perqué el nostre cos no está adaptat a la llet i per prendre massa àcids, com ara begudes de cola. Un excès d'hidrats de carboni (pa, pasta, arrós i a ltres ce rea ls), principalment els refinats, i un excès de protei'nes sense verdures provoca acidesa i, per tant, una descalcificació de l'os.Si prenem els hidrats de carboni integráis, l'acidesa és menor. Una dieta rica en fruita i verdura evita l'acidesa, així com la vitamina C, que és necessária per absorvir el calci.La vitamina C és bona per als ossos, múseuls, per al métabolisme del calci, per al desenvolupament immunologie i per a la tensió arterial. És una vitamina liposoluble i la que ens sobra s'acumula al greix. Trobarem la vitamina C principalment als cítrics: taronges, llimones, mandarines... La vitamina A és necessária per a la visió i per regular el creixement del teixit, és a dir, és bona per recuperar lésions. Aquesta vitamina la trobarem en productes vegetáis de color groe, taronja o vermellós, en general, i altres de verds. Per exemple: pastanaga, carabassa, tomáquet, espinacs, bledes...

Inflamaciô:Les lésions i/o processos dolorosos aguts produeixen una reacciô de curacié que passa per 3 fases: la fase) Hemostasi o Inflamaciô: té una durada de 2h fins a 4 dies, la lesiô provoca dolor fins i tôt en repos. 2a fase) Proliferaciô: dura de 4 a 21 dies, ja no hi ha dolor en repôs.3a fase) Maduraciô: de 15 dies fins a 1 any, lésions amb risc de cronificar-se.

Una lesió i/o dolor recent ( la fase o inflamaciô):A més del tractament que estiguem rebent en la lesiô, sigui mèdie o fisioterapèutic, podem ajudar el nostre cos a re c u p e ra r-s e més ràpidament ingerint aliments com gengibre, salvia, api, ju live rt, curcuma (gran antiinflamatori), raïm, poma, ceba, porro, verdures roges o ta ronges, esp inacs, enciam, préssecs, melons, tomàquet, carxofa o xirivia, que són nutrients reguladors de la liopoxigenasa.

Una lesiô que fa més temps que hi és:Ajudarem el nostre cos amb aliments ries en adenosiona i iosina:- Adenosina: ails secs, síndria i meló francés.- Iosina: brots de faves seques, cigrons i col-i-flor amb comí.- També all, ceba i porro. En totes les fases de la lesió i/o dolor, podem ajudar fent una infusió de romé, timó, orenga i alfabrega.

Dolor matutí:Per millorar el dolor que es té al matí, en aixecar-se, i que així com va passat el dia va disminuínt, s’ha d ’ augmentar la ingesta d'oli d'oliva cru.

Exercici físic:L'ésser humá está fet per moure's, moltes p a to lo g ie s d e l sistem a musculo- e s q u e lé t ic són produ'ídes per falta de moviment.El m illo r és fe r qualsevol activ ita t fís ica en dejó, i menjar i beure aigua després de l'esforg. Evolutivament estem preparats per fer-ho així; a la prehistoria havien de fer l'esforg físic per aconseguir m e n ja r : p r im e rcorrien per cagar, i després menjaven.

Qué cal moderar?- N utrien ts amb cárrega glicémica elevada: pa, pasta, cereals, arrós, patata i sucre. Millor que prenguem aquests aliments integrals.- Láctics i derivats: llet, iogurts i formatges.- Llegums: máxim una vegada a la setmana.

Què cal consumir?- Un plat de verdura o purè de verdures al dia.- Una amanida al dia, millor al migdia, ja que a la nit el cos necessita més energia per termoregular-se.- Minim 2 peces de fruita al dia.- Unes 3-4 menjades de peix a la setmana, important per l'Omega 3.- Unes 3-4 menjades de carn a la setmana, i com més crua millor.- Ous, uns 4-5 a la setmana.- Sai de mar, no refinada, poca quantitat.

A tot això cal afegir que s'ha de beure aigua minerai, uns 2 litres al dia.

per Esther Piqué i Antonieta Gázquez

El carrer opinaPLACESEn primer lloc, volem felicitar l’acabament de la plaça dels Setze Jutges, ha quedat força bé i fa molt goig.En segon lloc, la plaça dels gronxadors de davant de l’escola, nécessita una millora urgent, ja que les queixes de pares i padrins son constants. Quan plou, els clots s’omplen d ’aigua i no s’eixuguen fàcilment i aquells gronxadors i altres aparells no han donat el résultat adéquat, és a dir, eren (perqué ja no ho són) molt macos de fusta i vistosos perô molt poc funcionáis per a la quitxalla. A la plaça del Roser li fa falta un canvi de bancs, ja que els que hi ha estan doblegats i són molt incomodes, la gent per asseure- s ’hi s ’ha de portar el coixí de casa. El passeig de Sant Jordi també nécessita restaurado de bancs, no n ’ hi ha cap de sencer i en un lloc el van treure perqué es va trencar i encara no l’han reposât, ja fa quatre anys que l’esperen.

CONTENIDORSHi ha algunes zones del poblé en qué falten contenidors de brossa de rebuig, tenen els mateixos que quan hi vivia la meitat de gent que ara i aixô comporta que sempre estiguin plens fins dalt amb la tapa oberta i amb bosses per terra.En un punt tenim un contenidor que potser valdria més que no hi fos, el seu us és exclusivament per a la gent de pas i fins i tot per a gent que no viu al poble, omplint- lo de tôt i més amb coses que no són per al que indica el contenidor en qüestió. Ais vo ltants d e l s con ten ido rs verds sempre hi ha restes de vidres per terra, qui se n ’ h a de cuidar?

GOSSOSEn aquesta secció no parem de rebre queixes sobre les “caques” de gos que es troben per tot el poble, voreres, jardins, places i altres passatges de vianants.Voldriem demanar, si us plau, als p rop ie taris d ’aquests animais tan estimais, que es posin bosses o papers a les butxaques i siguin tan amables de recollir allô que no volem trepitjar i aixi tots gaudirem d’un poble més net, ja que en certs llocs la cosa és vergonyosa.

Per perdre el tempsSudoku per Oscar Hernando

7 3 45 2 7

6 7 5 34 6 13 7

1 9 2 8 63 8 9 4

4 6 96 5 3

Solució8 £ Z 9 P L 6 9l S 6 Z £ 9 8 2 P9 V Z 6 8 Z £ l 9e 9 8 P Z 6 l 9 Zs L P 9 l 8 6 £ Z6 Z i £ L 9 9 P 8z 6 £ 8 S L P 9 tL l 9 Z 6 P 9 8 £p 8 S l 9 £ Z / 6

à < s e’p â> £ '

• INSTAL-LACIONS• REFORMES• REPARACIONS• INSTAL-LACIONS DE GRANJES• VIVENDES• MANTENIMENT• LOCALS COMERCIALS ...

Escoles, 10 • 25680 Vallfogona (Lleida) • Tel. 973 43 21 02 • Mobil 651 997 653marc-electricitat@hotmail.com

Al seu servelwww.vallfogona.net

Ajuntament de Vallfogona de BalaguerMajor, 29 Tel. 973 43 20 08 Fax 973 43 2180

Casa del Metge Major, 1Tel. 973 43 23 60

Col.legi Salvador Espriu Plaga Sant Miquel, 4 Tel. 973 43 22 14

Regidoría d'esportsMajor, 29Tel. 973 43 20 97

Farmàcia Tel. 973 43 2151

Funerària Borràs Tel. 973 43 22 84

Ràdio Vallfogona Major, 29 Tel. 973 43 22 68

ATS Practicant Tel. 973 43 23 60

Llar d’Infants Escoles, 2 Tel. 973 43 22 75

Poliesportiu Tel. 973 43 22 00

Casa Parroquial Tel. 973 43 20 63

Funerària Torné Tel. 973 43 2013

Escola C. Agrària Tel. 973 44 36 50

Serveis Assistència SocialTots els dijous de 10.00 h a 12.00 h a l'Ajuntament de Vallfogona

c<D

CUT JCO

■ WÊÊÊÊÊÊÊM

L_CDox

SERVEIS BALAGUER

Sortides Arribades Sortides ArribadesBALAGUER LLEIDA LLEIDA BALAGUER06.20 (De di. a dv.) 06.49 05.50 (De di. a dv.)i 06.1308.00 08.30 07.15 07.4409.50 10.19 09.10 09.3912.25 12.45 11.45 12.1414.16 14,46 13.45 14.1916.00 16.29 15.15 15.4418.30 18.59 17.50 18.1919.25 19.55 20.30 20.59

BALAGUER LA POBLA LA POBLA BALAGUER09.39 11.00 06.40 08.0014.19 15.40 12.56 14.1620.59 22.20 18.05 19.25

Horaris d’autobùsSort.Balaguer Destinado06.10h Barcelona (feiners)07.55h Barcelona (diari)18.58h Barcelona (diumenge)19.55h Barcelona (diari)06.10h Tàrrega (feiners)07.10h Tàrrega (feiners)12.00h Tàrrega (feiners)15.00h Tàrrega (de di. a dv. feiners)18.58h Tàrrega (diumemge)19.30h Tàrrega (feiners)07.00h Àger (feiners)09.48h Àger (feiners)05.55h Lleida (De di. a dv. feiners)06.55h Lleida (De di. a dv. feiners)07.41h Lleida (feiners)07.45h Lleida (feiners)07.48h Lleida (feiners)07.55h Lleida (dt., de. i dv.)08.00h Lleida (di., dj. i dv.)09.15h Lleida (feiners)10.45h Lleida (diumenge)13.30h Lleida (De di. a dv.)13.59h Lleida (feiners)15.18h Lleida (De di. a dv.)18.05h Lleida (De di. a dv.)09.50h La Seu - Puigcerdà (diari)16.35h La Seu - Puigcerdà (diari)13.35h Solsona (DI., de., dj. i dv. feiners)09.50h Ponts (diari)12.30h Ponts (De di. a dv. feiners)13.35h Ponts (De di. a dv. feiners)16.35h Ponts (diari)18.30h Ponts (De di. a dv. feiners)19,50h Ponts (De dl. a dv. feiners)17.21h Esterri d’Àneu (feiners)07.00h Agramunt (De di. a dv. feiners)13.17h Agramunt (feiners)18.30h Agramunt (De di. a dv. feiners)18.58h Agramunt (diumenge)19.47h Agramunt (De di. a dv. feiners)

Sort.Lleida Destinació09.10h Esterri d’Àneu (feiners)16.45h Esterri d’Àneu (feiners)09.15h Balaguer (diari)ll.OOh Balaguer (feiners)12.30h Balaguer (feiners)13.00h Balaguer (De di. a dv. feiners)15.00h Balaguer (De di. a dv. feiners)16.00h Balaguer (diari)16.45h Balaguer (feiners)18.30h Balaguer (feiners. No juliol-agost)19.00h Balaguer (De di. a dv. feiners)20.01h Balaguer (De di. a dv. feiners)21.51h Balaguer (De di. a dv. feiners)

- Ajuntament Tel. 973445200

- Alsina Graells Tel. 973445476

- BombersTel. 973445080

- CAP I ITei. 973446028

• CAP I I - Demanar hora Tel. 902111444

■ Consell Comarcal Tel. 973448933

• CorreusTel. 973445826

• Creu RojaTel. 973445796

- Guardia Urbana Tel. 973450000

- IN Seguretat Social Tel. 973450408

- Jutjat, núm. 1 Tel. 9^3451353

- Jutjat, núm. 2 Tel. 9^3451162

- Mossos d’Esquadra Tel. 973457700

- Mossos Urgéncies Tel. 088

- RENFETel. 973445503

-Teatre Municipal Tel. 973445252